1. Enric Moreno 1r Batx B La construcci filosfica De la ciutadania

2. - A Roma el terme civis s per alsmembres que eren homes, no eren esclaus, pares romans - A Grecia el terme polits (ciutad) mateixos requisits que a Roma, per alguns daquests podien participar al govern.- A tots dos llocs el ciutad tenia uns certs deures i destacava el deure de defensar la ciutat empunyant les armes si era necessari. La ciutadania antiga grecollatina 3. La ciutadania en la democrcia grega i en lantiga Roma 4. Ciutadania excloent-noms eres ciutadans el homes adults amb certs requisitsNoms es considerava lliures i iguals als membres de la comunitat politica Els drets individuals no estaven suficientment protegitsLimitacions de la ciutadania antiga 5. Tradici de la participaci poltica a travs de la deliberaci-grega. La doble arrel de la ciutadania moderna 6. Estat modern Jean Bodin Va configurant lactual concepte de ciutadania lligada a lexpressi estat nacional Amb el seu concepte sobirania va dotar lestat absolutista dautonomia i poder absolutCiutadania moderna 7. Una concepci liberal : Schmitt mant una separaci entre les llibertats civils i els drets polticsConcepci republicana Habermas considera la societat poltica com una associaci de membres lliures i iguals duna comunitat de dret Concepci comunitarista Charles Taylor, reclama ms atenci als vincles tnics i culturalsCiutadania i inclusi en lestat 8. Es un srie de drets individuals que intenten frenar els possibles abussos de lestat i mantenir un mbit de llibertat per a cada ciutadIdees innaturalistes, diversos canvis: -Indigenes americans tractats com a ssers lliures-Lacta dHabeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts-El Bill of Rights diverses mesures per evitar abussos dels governants-La Declaraci de drets de lhome i del ciutad va influir en les declaracions posteriorsDrets civils 9. Inclusi de certs drets com els de participaci poltica tals com el sufragi universal, o el dret de vot a la dona Les esmenes de la constituci dels Estats Units dAmrica rectifiquen labolici de lesclavitudLes constitucions de la majoria dels pasos del mn han reconegut els drets poltics de la donaDrets poltics 10. Dretaleducaci, a lassociaci sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene. La constituci francesarecull lobligaci de lestat de proporcionar ensenyament primari gratutBismark impulsa lassegurana de malaltia, pensions a la vellesa.. La constituci alemanya dissenya el que ser lestat social de dret Drets socials,econmics i culturals 11. H.Marshall,defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen lindividu a la plena pertinena a una societat- Inclou els drets socials com el teball, leducaci ents com a estat social de dret i no noms com a estat liberal Historicament ha estat anomenat estat de benestar,que a soposat un gran aven per que no deixa de tenir problemes. - Est afectantala possiblitat dun estat social que satisfaci les exigncies de la ciutadania socialCiutadania social 12. Costat racional:la societat ha de ser justa Costat sentimental : llaos de pertinena que formen part de la nostra identitat Aix doncs laracionalitat de la justcia i el sentiment de pertinena han danar a la vegada per aconsegir ciutadans plens i una democrcia sostenible Dos tipus dimplicacions: El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsablitat que t cada societatLexercici de la ciutadnia es refereix a la responsbilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutad Exercici dels deures cvics: minim exigible a tots Exercici del voluntariat:depn de la generositat de cadascJustcia i pertinena 13. Els ciutadans poltics son tambciutadans econmics Aix implica prendres una ticaa empresarial i un estmul a la responsabilitat social de les empreses a banda dexercir la nostra ciutadania com a consumidors practicant una tica del consum justLaven en aquest mbits significa la participaci significativa dels ciutadans en decisions econmiques tenint com a objectiu leradiaci de l pobresa com a pricipal objectiu duna economia al servei de les personesCiutadania econmica 14. Es refereix a llaos civils no polticsEn els grups generats lliurement les persones prenen a participar i interessar-se per les qestions pbliquesLa participaci de les persones en tot tipus dassociacions i grups que prsegueixen fins legtims s la millor escola de civilitatCiutadania civil 15. Ciutadania Intercultural Ciutadania Cosmopolita Consisteix en construr un mn on tothom es consideri ciutad de ple dret en qualsevol lloc del planeta, sentint-se part activa i responsable en la marxa del mn.La ciutadania no pot estar lligada aun nic grup cultural, per molt majoritari que sigui perque es produex un desequilibri entre el grup dominant i el minoritari