la canÇÓrua.ua.es/dspace/bitstream/10045/76812/1/la_canco... · 2018. 6. 23. · el fet d’haver...

º-+

-

Grau de Mestre en Educació Primària

Facultat d’Educació T

RE

BA

LL

FI

DE

GR

AU

LA CANÇÓ

Recerca i aplicacions didàctiques per a l’ensenyament de la

llengua i la literatura catalana a les aules d’Educació Primària

ELENA MOLINA LLOPIS

Amb la tutoria d’Isabel Marcillas Piquer

Maig, 2018

3

Grau de Mestre en Educació Primària

Facultat d’Educació

LA CANÇÓ

Recerca i aplicacions didàctiques per a l’ensenyament de la

llengua i la literatura catalana a les aules d’Educació Primària

ELENA MOLINA LLOPIS

Amb la tutoria d’Isabel Marcillas Piquer

Maig, 2018

TR

EB

AL

L F

I D

E G

RA

U

5

DECLARACIÓ DE RESPONSABILITAT I AUTORIA DEL TREBALL DE FI DE GRAU

Sra.: Elena Molina Llopis, amb DNI 21694969N, estudiant del Grau de Mestre en Educació

Primària, en la Universitat d'Alacant, realitzat en el període 2014-2018.

DECLARA QUE:

El Treball Fi de Grau denominat “La cançó. Recerca i aplicacions didàctiques per a

l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana a les aules d’Educació Primària”, ha

sigut desenvolupat respectant els drets intel·lectuals de tercers, conforme les citacions que

consten en les pàgines corresponents i les fonts, les quals s'incorporen a la bibliografia, així

com qualsevol altre dret, per exemple d'imatge que puga estar subjecte a protecció del

copyright.

En virtut d'aquesta declaració, afirme que aquest treball és inèdit i de la meua autoria, per la

qual cosa em responsabilitze del contingut, veracitat i abast del Treball Fi de Grau, i assumisc

les conseqüències administratives i jurídiques que es deriven en cas d'incompliment

d'aquesta declaració.

Perquè així conste, signe la present declaració.

Sant Vicent del Raspeig, a 27 de maig de 2018.

Signat:

6

Agraïments

A totes les persones que han recolzat la investigació d’aquest tema, als

docents que fan gaudir els infants amb l’ensenyament de llengua i en especial,

a les persones que han contribuït amb molta estima en la recopilació de

cançons populars per a infants.

7

Resum

Aquest TFG té per finalitat l'aplicació de les competències lingüístiques professionals

(lingüístiques i didàctiques) adquirides durant els estudis de mestre a la realització d'un

treball teoricopràctic referit a l'aprenentatge de la llengua i la literatura catalana a les aules

d'Educació Primària. La llengua vehicular serà el català i el contingut està referit a

l’aprenentatge d’aquesta llengua en el context de l’educació plurilingüe valenciana.

El treball se centra en la revisió teòrica i aplicada de la cançó, en l’àmbit de l'educació

lingüística i literària en l'Educació Primària. A partir de la investigació de diversos autors,

es formulen una sèrie d’apartats on s’especifica què reporta la integració de la cançó a l’aula,

com s’observa i com es potencien els beneficis que té per als infants. S’hi inclou una

compilació de cançons tradicionals infantils per desenvolupar propostes didàctiques com a

contingut transversal i interdisciplinari comú per a totes les àrees impartides en llengua

valenciana.

Paraules clau: cançó, ensenyament-aprenentatge, contingut transversal i interdisciplinari,

capacitat, habilitat, llengua, comunicació, intel·ligència i literatura de transmissió oral.

Resumen

Este TFG tiene como objetivo la aplicación de las competencias lingüísticas profesionales

(lingüísticas y didácticas) adquiridas durante los estudios de Grado en la realización de un

trabajo teórico-práctico referido al aprendizaje de la lengua y la literatura catalana en las

aulas de Educación Primaria. La lengua vehicular será el catalán y el contenido está referido

al aprendizaje de esta lengua en el contexto de la educación plurilingüe valenciana.

El trabajo se centra en la revisión teórico-aplicada de la canción, en el ámbito de la

educación lingüística y literaria en Educación Primaria. A partir de la investigación de

diversos autores, se plantean una serie de apartados que especifican los beneficios que tiene

para el alumnado. Se incluye una recopilación de canciones tradicionales infantiles para

desarrollar propuestas didácticas como contenido transversal e interdisciplinario común para

todas las áreas impartidas en lengua valenciana.

Palabras clave: canción, enseñanza-aprendizaje, contenido transversal e interdisciplinario,

capacidad, habilidad, lengua, comunicación, inteligencia, literatura de transmisión oral.

8

Abstract

The objectives of this final degree thesis are the application of the professional language

skills (linguistic and didactic) acquired during the teacher’s degree. The focus of this work

will be the learning of the Catalan language and literature on the Primary Education schools.

The vehicular language of this thesis is the Catalan language and the contents are referred to

learning of this language in the context of the Valencian multilingual education.

The thesis will focus in the theoretical and practical revision of the popular songs in

the context of the linguistic and literature education in Primary Education. Beginning with

the research of diverse authors, a series of sections are created where the benefits of the song

integration in the classrooms are reported. A traditional children’s song compilation was

created with the objective of develop didactic projects. These projects will have a transversal

and an interdisciplinary content common for all the subjects imparted in Valencian language.

Key words: song, teaching-learning, transversal content, interdisciplinary content,

capability, ability, language, communication, intelligence and literature of oral transmission.

Résumé

Ce projet de diplôme final a pour l’objectif l’application des compétences linguistiques

professionnelles (linguistiques et didactiques) acquis pendant les études universitaires dans

la réalisation d’un travail théorique-pratique mentionné à l’apprentissage de la langue et la

littérature catalane à l’Éducation Primaire. La L1 sera le catalan et le contenu est référé à

l’apprentissage de cette langue au contexte de l’éducation plurilingue valencienne.

Le travail attire sur la révision théorique-appliquée de la chanson, dans le champ de

l’éducation linguistique et littéraire en Éducation Primaire. De la recherche d’aucuns auteurs,

émergent un ensemble de sections lesquelles expliquent les contributions qu’ont pour les

élèves. S’annexe aussi une compilation de chansons traditionnelles enfantines pour

développer programmes d'enseignement comme un contenu transversal et interdisciplinaire

commun à toutes les matières enseignées en langue valencienne.

Mots-clés : chanson, enseignement-apprentissage, contenu transversal e interdisciplinaire,

capacité, aptitude, langue, communication, intelligence, littérature de transmission orale.

10

Índex de continguts

1. Introducció ............................................................................................................................... 11

2. Justificació del projecte ............................................................................................................ 12

3. Metodologia del projecte .......................................................................................................... 12

4. Contextualització del projecte .................................................................................................. 13

5. La cançó com a eina didàctica .................................................................................................. 14

5.1. Cançó i llengua ................................................................................................................. 15

5.1.1. Cançó i oralitat ......................................................................................................... 16

5.1.2. Cançó i poesia .......................................................................................................... 17

5.1.3. Cançó i improvisació ................................................................................................ 18

5.1.4. Cançó i varietats dialectals ....................................................................................... 19

5.2. Cançó, memòria, motivació i emocions ........................................................................... 19

5.3. Cançó i educació artística ................................................................................................. 22

5.3.1. Cançó i creativitat ..................................................................................................... 23

5.4. Cançó joc i psicomotricitat ............................................................................................... 24

6. Conclusions .............................................................................................................................. 25

7. Referències bibliogràfiques ...................................................................................................... 27

8. Annex i. Recerca de cançons per a infants ............................................................................... 29

11

1. INTRODUCCIÓ

En els últims anys, l’ensenyament de llengües ha evolucionat favorablement i vertiginosa

des de l’àmbit teoricopràctic. La finalitat no n’és cap altra que millorar la qualitat dels

procesos d’ensenyament-aprenentatge en les matèries de llengua i en tota la resta

d’assignatures, ja que el rendiment òptim en les àrees de llengua és un element clau per a

l’èxit acadèmic en general. De la investigació dels espais més adients d’aprenentatge, les

maneres més adequades d’ensenyar i el funcionament intel·lectual dels infants, han sorgit

nous plantejaments didàctics que han desencadenat noves formes per dirigir l’aprenentatge.

No cal dir que tots aquests mètodes bé s’allunyen de la docència tradicional, on es prioritza

la memorització de continguts majoritàriament. D’altra banda, cal incidir en el Tractament

Integrat de Llengües i Continguts (TILC), doncs qualsevol contingut o manera d’aprendre

llengua, pot traslladar-se a una d’altra en la seua fase d’aprenentatge.

En aquest punt i vers a les necessitats actuals d’aula, es presenta en aquest treball el

tema de la cançó com a recurs base per a aprendre llengua de manera significativa, dinàmica

i entretinguda. Però no només es necessita la cançó, sinó que a partir d’ella, es poden acabar

treballant continguts pertanyents a d’altres àrees curriculars diferents a la lingüística. En

aquest sentit es fa èmfasi en una xicoteta investigació sobre la repercussió de la cançó i què

en podem obtenir d’això en l’ensenyament de la llengua catalana, en aquest cas. A més a

més, s’exemplifica com dur-ho a terme en la praxi d’aula en alguns casos i en acabant, es

presenta tota una sèrie de cançons especialment recopilades per dur a l’aula de Primària (cal

saber que hi ha moltes més) i es troben en l’apartat d’annexos.

A través de la investigació dels factors que milloren el treball a partir de la cançó,

s’obté la creació d’un nou mètode d’ensenyament de llengües per a qualsevol assignatura

impartida en valencià dins d’un programa lingüístic en què el valencià és la llengua

12

vehicular, i focalitza la cançó com a principal ens d’aprenentatge. Serveix per a qualsevol

context i temàtica, depenent d’una selecció prèvia, i se situa com a punt de partida per al

desenvolupament d’altre tipus de continguts, és a dir la cançó actua com un element

transversal i normalitzador d’aprenentatge que motiva i millora diversos aspectes dels

estudiants.

2. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

La motivació d’aquest projecte, prové de les experiències prèvies pròpies en l’ensenyament-

aprenentatge de llengües, tant des de la perspectiva d’educand com de la de docent. Potser,

el fet d’haver presenciat al llarg dels anys diverses maneres de treballar les llengües ha sigut

clau per veure l’eficàcia de les bones pràctiques, que en deriven en motivació, esforç i

resultats favorables. És per això que s’ha escollit l’element cultural fonamental de la cançó

per fer una proposta d’intervenció per a la millora de l’ensenyament-aprenentatge de la

llengua, tant en els coneixements tècnics, com en els pragmàtics.

Per norma, la cançó s’utilitza dins l’aula en algunes èpoques de l’any com el Nadal,

o per practicar llengües estrangeres com l’anglés o el francés, però passa pràcticament

desapercebuda la resta del temps. Amb tot això, deixem d’adonar-nos-en de la seua

importància en totes les vessants i dels beneficis didàctics que pot comportar el fet de

treballar-la a l’aula. Per aquest motiu es vol apropar la cançó tradicional, tant com siga

possible, al bagatge cultural dels xiquets. La manera més adient de fer-ho és utilitzant cants

i melodies que formen o han format part de la nostra cultura i que, potser, ja les coneixen o

bé són un motiu per reconnectar-se amb altres generacions de l’entorn pròxim de cadascun

dels xiquets o xiquetes.

3. METODOLOGIA DEL PROJECTE

Amb un enfocament investigador, aquest treball pretén recuperar una part de la cultura de

tradició oral dels nostres avantpassats que a dia de hui resulta pràcticament desconeguda per

als més joves. D’aquesta manera, es pretén aprofitar la cançó per a fins didàctics en el procés

d’ensenyament-aprenentatge, mitjançant una visió interpretativa i intercultural que connecta

la cançó popular amb la societat actual. L’objectiu és conservar, en aquest cas, les cançons

tradicionals apropiades per a infants, a través d’una anàlisi dels aspectes idonis, per poder

integrar-les en l’aula com són: recomanacions per al docent i per al docent com un company

guia d’aprenentatge, l’estudi de la cultura de la cançó i les seues formes d’identitat,

13

l’apropament a autors reconeguts de cançó catalana, la construcció d’un clima d’aula

adequat, la utilització de la cançó com un element normalitzador de la cultura i la llengua, el

coneixement dels moments idonis per a cada cançó, la investigació dels significats de les

lletres de les cançons, etc.

Amb tot això, es fomentarà el treball de les intel·ligències múltiples denominat per

Gardner (1983), la flexibilitat i el pensament abstracte, així com una major implicació de

l’hemisferi cerebral dret, l’hemisferi que acostumem a deixar de banda en les assignatures

de llengua. Amb un treball equilibrat d’ambdós hemisferis, aconseguirem augmentar el

rendiment cerebral i en conseqüència, el rendiment acadèmic. Aquest fet reporta beneficis

per a qualsevol tasca quotidiana, personal o acadèmica, ja que el cos callós del cervell permet

la interconnexió entre hemisferis i fomenta un major nombre de connexions en relació al

temps. A més a més, atenent a l’interaccionisme simbòlic, podrem potenciar la capacitat

comunicativa, la capacitat apreciativa, la capacitat de comprensió i interpretació, la capacitat

reflexiva i la correctiva, tot plegat a través del desenvolupament de tasques significatives

relacionades amb el coneixement i treball de cançons populars valencianes.

En aquest sentit, s’han recopilat un total de 26 cançons populars per poder dur a l’aula

el que es proposa en aquest treball d’investigació a fi d’obtenir una formació molt més

completa i significativa de l’alumnat, i es presenten en l’annex d’aquest treball. De cada

cançó se n’inclou el lloc i la forma de recuperació, el tipus de cançó, i el nom i l’edat de

l’informant. Respecte dels tipus de cançó, estan classificats en: cançons de bressol, cançons

de batre, cançons de falda, d’ensenyament, cançons per anar d’excursió, balls populars,

cançons d’entreteniment, jocs de paraules, cançons acumulatives per treballar la memòria,

nadaletes, cançons per a reunions socials o celebracions, cançons de reflexió i jocs.

4. CONTEXTUALITZACIÓ DEL PROJECTE

La proposta inclosa en aquest treball està dirigida a l’etapa d’Educació Primària,

concretament per al curs de 2n, ja que és una edat on l’alumnat encara pot entendre la

integració de la cançó a l’aula com una forma de gamificació, la qual els permetrà aprendre

de manera entretinguda tant com es propose el docent. Tanmateix, 2n de Primària és un curs

on es pot començar a incidir en determinats temes d’aprenentatge i treure’n un bon

rendiment. Es tracta principalment de treballar la cançó com un contingut de tipus transversal

que done accés a l’alumnat a altres coneixements útils per al seu bagatge cognitiu. No obstant

14

això, es podran utilitzar algunes activitats i cançons en altres nivells de l’etapa o bé, en cas

contrari, fer les adaptacions adients.

La llengua vehicular del programa d’ensenyament lingüístic dels xiquets a qui va

dirigida la proposta serà el valencià, per tant la cançó podrà treballar-se en qualsevol

assignatura que tinga com a llengua vehicular el valencià i serà un contingut transversal. La

conveniència d’usar la cançó com a estratègia educativa en programes d’immersió

lingüística repercuteix en el procés d’ensenyament-aprenentatge per a la millora del nivell

de llengua, d’una forma més dinàmica i entretinguda, ja que utilitza aquest recurs com a eina

de gamificació. A més a més, no només busca ensenyar llengua, sinó que també pretén

apropar la cultura de la cançó als infants.

5. LA CANÇÓ COM A EINA DIDÀCTICA

La cançó és un art que es transmet de forma oral. És un art que agrupa la bellesa de la paraula

en vers, amb una melodia creada intencionadament, i resulta en un conjunt extraordinari que

travessa sentiments i emocions, transmet missatges de forma rítmica i és imprescindible per

a l’ésser humà. Tan antiga com l’existència humana, s’interpreta per donar sentit a la vida,

per relaxar-se, divertir-se, per descarregar sentiments, per contar històries, esdeveniments

destacats de cada moment de la història, per donar lliçons, entretenir-se, jugar, treballar, per

fer honor a fenòmens meteorològics, per adormir els infants i per a una gran infinitat de

situacions més. La denominació dels diferents tipus de cançó que apareix en l’Annex s’ha

fet atenent en part a la classificació temàtica i contextual que determina Joan Borja (Borja,

2002: 2).

Atés que la finalitat de la cançó és comunicar una sèrie d’idees a través del

llenguatge, no podem oblidar la Teoria de la Comunicació, que grans pensadors de

l’antiguitat com Aristòtil ja van començar a formular. La teoria de la Comunicació aplicada

a la cançó no és més que una producció de missatges amb significat d’emissor a receptor,

per canal oral i amb el codi comú de la llengua valenciana, en aquest cas. L’emissor és qui

expressa el missatge cantant, mentre que el receptor és qui capta el missatge i el comprén.

El fet de compartir uns valors, unes costums i un entorn sociocultural fa que la comunicació

que proposa cada cançó siga entenedora per ambdós participants actius (emissor i receptor).

Com que la cançó ha conviscut simultàniament amb l’home i l’ha acompanyat a

quants terrenys ha volgut, seria interessant integrar-la en l’aula de Primària per utilitzar-la

com a element pedagògic en el fenomen d’ensenyament aprenentatge, en tants contextos

15

com decidisca el mestre. L’objectiu general és millorar el nivell de llengua de l’alumnat, no

només en l’assignatura de llengua, sinó millorar-lo a partir de totes les assignatures

impartides en valencià i de forma exclusiva en l’assignatura de llengua. Per aconseguir-ho,

es necessiten elements que incidisquen de forma potent en la via oral, com és el cas de la

cançó. A partir de l’oral, els coneixements es poden traslladar a la via escrita en qualsevol

tipus de registre o context.

A continuació es presenten una sèrie de parcel·les del coneixement que formen part

del desenvolupament cognitiu dels infants a partir de les quals es pot treballar la cançó de

forma transversal i interdisciplinària per tal de millorar-les. En cadascun dels apartats, s’hi

troba com desenvolupar cada àmbit d’aprenentatge a través de la cançó.

5.1. Cançó i llengua

Dins de l’àmbit educatiu, l’ensenyament-aprenentatge de llengües pot resultar monòton i poc

motivador si s’enfoca des d’un punt de vista tradicional. No obstant això, actualment

disposem d’un ampli ventall de recursos i continguts transversals i interdisciplinaris que

permeten ensenyar llengua a través d’una metodologia activa i significativa per a l’alumnat.

L’aprofitament didàctic d’integrar la cançó en l’aula de forma periòdica pot

repercutir en l’ensenyament de nou vocabulari, en l’assimilació de formes gramaticals, en el

coneixement de noves expressions, diferents registres, en l’apropament a la nostra cultura i

el seu context, etc. Tot això influeix en l’objectiu a llarg termini de millorar la comunicació

de cada xiquet o xiqueta i fer que siga més eficaç, complexa i adequada. A més a més, tal

com afirma María Consuelo de la Vega (De la Vega, 2014: 3):

La cançó escolar oferix la possibilitat d’actuacions pedagògiques que s’emmarquen en

conceptes de llibertat, creativitat, improvisació, descobriment, aprenentatge, experimentació

i participació activa que fa que aquest material puga ser utilitzat en múltiples aspectes de

l’educació musical i no musical, amb objectius englobats en l’educació integral dels individus

que els ajudarà a enfrontar-se a la vida i a la resolució, de forma creativa, dels problemes que

aquesta planteja.

Totes les cançons que es presenten en l’apartat d’Annexos serveixen per a ensenyar

llengua, totes tenen un vocabulari específic (a excepció de les paraules inventades que

apareixen en algunes circumstàncies), totes presenten estructures gramaticals i totes tenen

l’objectiu de comunicar alguna cosa o algun fet. En cas que necessitem més cançons, es pot

visitar el Canpop de la Universitat d’Alacant, que és “un arxiu digital en línia amb les lletres

16

i els enregistraments d’àudio d’un total de 2.342 cançons populars. […] Un espai virtual on

poder compartir i difondre, a més d’un determinat repertori de cançons populars, el testimoni

sonor dels corresponents actes etnopoètics.” (Borja, 2016: 1). Moltes de les cançons presents

als Annexos ja han sigut penjades prèviament en aquesta plataforma virtual per la mateixa

autora d’aquest treball.

5.1.1. Cançó i oralitat

En l’actualitat, el llenguatge es troba en una lluita constant contra l’empobriment i les

mancances de la llengua oral, sobretot en les edats més joves, influenciades per les modes

de la societat, per un desconeixement dels registres cultes i per un ús extrem dels registres

més simples, proporcionats en part, per la televisió o d’altres aparells TIC. És per això que

trobem cada vegada més quantitat de joves amb baixa qualitat expressiva i en conseqüència,

presenten també un dèficit de comprensió, tant en el codi oral com en l’escrit. En aquest

sentit, coincidim amb Bordons i Casals quan afirmen que “el potenciament de la dimensió

oral de la literatura és bàsic per replantejar-nos un ensenyament que [...] incideixi de manera

eficaç en els usos vius, tant formals com informals, instrumentals com lúdics, de la llengua”

(Bordons - Casals, 2012: 11).

L’ús de la cançó popular, contribueix al coneixement de nou vocabulari, nous

registres (depenent de la cançó) o fins i tot, de determinades estructures gramaticals diferents

del llenguatge oral pròpiament dit. En cas que la cançó en si no aporte suficientment tot el

que s’ha citat, podem també fer activitats que tinguen com a objectiu treballar la transposició

de registres. Per exemple, després de cantar la cançó se’ls planteja “com cantaria aquesta

cançó una senyora de la noblesa? Canviaríem cap mot?” i ells, amb ajuda de la mestra,

respondran cantant la nova cançó, potser afegint-hi interpretació fins i tot (com si foren la

senyora de la noblesa). Però també podria fer-se a l’inrevés, canviar un text, en aquest cas

una cançó de registre formal a col·loquial.

Trobem en l’apartat d’Annexos les cançons “Mon pare no té nas”, “Jo sóc un gran

músic” o “Joan petit quan balla” que parlen sobre diferents camps semàntics específics de

vocabulari, entre d’altres cançons que tracten de comunicar de forma oral diverses històries

adequades al context en què s’utilitzen o utilitzaven. Quant als camps semàntics de les

cançons anteriorment citades, “Mon pare no té nas” conté el vocabulari més bàsic de la

família, “Jo sóc un gran músic” tracta sobre la música i alguns instruments musicals i “Joan

petit quan balla” parla sobre diferents parts del cos. A partir de cada cançó es podria treballar

17

cada camp semàntic amb més profunditat, o inclús l’alumnat podria crear noves estrofes amb

paraules relacionades que no apareixen. Per exemple, en el cas de “Mon pare no té nas”: tia,

cosí, iaia o cunyat, i després atribuir a cada nou familiar una nova forma de nas que tinga

ritme quan es cante.

5.1.2. Cançó i poesia

“Gran part de la poesia actual es transmet a través del codi escrit. Tot i això, és obvi que

durant molts segles el fenomen poètic només existí o s’entengué en la seva forma oral, ja fos

a través del recitat o del cant oral.” (Casals, 2012: 111). Tal com diu casals, la major part de

la literatura poètica que trobem hui per hui acostuma a estar en codi escrit, encara que

segueixen existint formes poètiques orals al nostre entorn sociocultural com és la cançó.

Amb la seua utilització, podem treballar la poesia i els elements que la integren, com la rima,

la mètrica, els versos, etc. També es pot utilitzar com una forma de comunicació que

embelleix el llenguatge, on la interiorització d’un determinat ritme i llargària dels versos

resulta indispensable per a produir textos organitzats en vers, així com la forma de jugar amb

les paraules per tal que rimen i produïsquen una melodia amb el seu recitat.

La lectura i recitat de poemes o en aquest cas, de cançons, necessita un major esforç

a pronunciar millor les paraules per tal que s’entenguen correctament, tasca molt necessària

en 2n d’EP, sobretot quan existeixen dificultats bucofonatòries (llavors actuaria com una

pràxia). A més, a més, es fomenta la discriminació auditiva i s’aprén vocabulari nou i

estructures gramaticals fixes i comunes al llenguatge oral quotidià. El ritme i la rima són una

part fonamental per a la música, per tant, la poesia pot ser el pas previ a la cançó o al contrari.

Les aplicacions didàctiques que té són ben diverses: canviar les últimes paraules de cada

vers per mots que també rimen, refer tot un vers i personalitzar-lo encara que canvie el

significat del poema o la cançó, i improvisar com el projecte “Corrandescola”1. Després,

existeix la possibilitat de convertir un text escrit en vers (poema o cançó) a prosa i fer-lo més

llarg per contar una història, per exemple. O també podem fer-ho a l’inrevés, un xicotet text

en prosa, escriure’l en vers per grups i després afegir-li una tonada.

1 El projecte Corrandescola sorgeix en la Universitat de Barcelona per apropar l’estil del cant improvisat a

l’escola. Entre els participants, ha d’haver-hi un versaire creatiu, algú que cante el que diu el versaire i si és

possible, algú que ho acompanye musicalment. Els altres hauran d’escoltar activament i animar l’activitat. A

l’aula, és convenient canviar els rols a sovint per tal que tots els infants tinguen l’oportunitat d’experimentar-

los tots (Casals, 2012: 111-130).

18

Totes les cançons de l’apartat d’Annexos són bons exemples de poesia. A partir d’ahí,

podem ensenyar elements de la poesia com el ritme, la rima, els versos, la tornada, etc. En

el cas de “La masereta”, podem trobar una rima consonant i assonant entre els dies de la

setmana i el que fa en el mercat. Per exemple:

RIMA DE “LA MASERETA”

Dilluns Compra lluç

Dimarts Compra naps

Dimecres Compra nespres

Dijous Compra Ous

Divendres Compra faves tendres

Dissabte Tot m’ho gaste

Diumenge Tot m’ho menge Graella 1. Rima de la cançó “La Masereta”. Font: elaboració pròpia

5.1.3. Cançó i improvisació

La cançó improvisada, també coneguda com glossa o corranda, forma part de la cultura

popular. El seu objectiu és comunicar i ho fa en forma de quarteta heptasil·làbica amb rima

consonant en els versos parells. Té una temàtica actual i significativa per al públic a qui

s’adreça i a banda, és efímera, és a dir, es crea quan va a cantar-se i després automàticament

deixa d’existir. En ocasions resulta divertida, irònica o reivindicativa, amb la seua

transmissió d’idees i sentiments.

Per dur-la a terme, es necessita un creador, un intèrpret, músics (si escau) i un públic

que l’escolte. El creador ha de tindre l’habilitat de pensar en un curt lapse de temps la idea

que vol transmetre, quadrar-la en 4 versos heptasil·làbics i fer que rimen. Vers a vers, ha

d’anar comunicant-lo a l’intèrpret perquè puga cantar-lo. Automàticament i depenent de la

intensitat amb què es canta la glossa, es genera una resposta per part del públic en forma de

rialles, aplaudiments, exclamacions o inclús algú del públic pot respondre amb una nova

quarteta. De vegades, qui crea les tornades i qui les canta pot esdevenir la mateixa persona.

“La cançó improvisada és una activitat escènica que vehicula de forma pública la

comunicació dins d’un grup o comunitat” (Casals, 2012:116). La cançó improvisada se sol

utilitzar en una sobretaula, en una reunió de caire social després d’acabar la jornada laboral

o en algun acte significatiu per a un determinat grup social. La situació geogràfica dels

participants i oients se sol establir en rotlle per crear un ambient més acollidor i per a una

major comoditat.

19

A l’hora de buscar exemples sobre cançó i improvisació, o bé podem improvisar-ne

de noves senceres, o podem agafar fragments de qualsevol cançó de l’apartat d’Annexos i

en eixe punt, crear noves estrofes. Per exemple, en la cançó “El Verderol” podem afegir-li

estrofes amb el mateix ritme i amb els versos rimats. Quan més definit siga el ritme d’una

cançó, més senzill els resultarà crear nous fragments als infants.

5.1.4. Cançó i varietats dialectals

Aquesta proposta pot ser bastant complexa per a l’Educació Primària si atenem al seu títol.

No obstant això, l’objectiu és bastant senzill, es tracta de fer consciència dels sinònims que

existeixen per referir-se a una determinada paraula. Per exemple, en la cançó “Joan petit

quan balla” l’alumnat sap que petit significa de poca grandària però, a més a més, el docent

pot fer èmfasi en el treball dels sinònims, llençant preguntes del tipus “com diríem petit

d’una altra manera?”. Ells segurament respondrien “xicotet, menut...”, ja que el seu

vocabulari col·loquial és molt més complet del que en ocasions pensem, gràcies a l’entorn

sociocultural i als suports audiovisuals com la televisió.

Fer que preguen consciència del que en saben, pot afavorir una progressió en el nivell

de llengua i, segons la psicologia, en la identificació de patrons. Aquest fet repercutirà en la

construcció del seu propi aprenentatge, en l’agilitat mental per trobar similituds d’estructures

i en conseqüència, en la resolució de problemes. De la mateixa manera, és una tècnica que

mitjançant el TILC (Tractament Integrat de Llengües i Continguts) i pot traslladar-se a

l’aprenentatge de qualsevol altra llengua.

En l’apartat d’Annexos trobem “Joan petit quan balla”, entre d’altres, que

curiosament és comuna a tot el territori catalanoparlant i no ha variat el seu vocabulari però

qualsevol infant sap que “petit” significa el que ací coneixem com “xicotet”. En tot cas, el

mestre pot fer èmfasi en aquest tema per ampliar els coneixements de l’alumnat a qualsevol

edat sobre vocabulari sinònim.

5.2. Cançó, memòria, motivació i emocions

A l’hora de cantar una cançó, podem disposar de la lletra en codi escrit les primeres vegades

però, depenent de l’objectiu que proposem per a una determinada activitat, podem fer que

l’alumnat se l’aprenga de memòria posteriorment. Aquest fet implica la posada en marxa de

determinades funcions de la ment com és l’atenció i la memòria (sense atenció no és possible

20

memoritzar). Dins del concepte general de memòria i atenent al model de processament de

la informació, trobem diversos tipus de memòria:

• La memòria sensorial. És un sistema visual o auditiu de retenció temporal de la

informació després de desaparéixer. En aquest punt es reconeix la informació gràcies

als patrons apresos anteriorment.

• La memòria de treball o memòria operativa. Sistema encarregat de processar la

informació per trobar-li significat. Selecciona la informació i transfereix la

informació a la memòria a llarg termini.

• La memòria a llarg termini. És on s’emmagatzema la informació de forma

permanent.

En el nostre cas, és la memòria procedimental qui aconsegueix en últim terme

emmagatzemar les cançons. És important fer èmfasi en l’aprenentatge memorístic per

millorar la capacitat de retindre informació, a mode d’entrenament per a futurs cursos i per

a la vida de cada individu. És una habilitat que com més s’entrena, millor funciona. Però cal

tindre en compte el nivell d’atenció, de motivació, d’energia i de control de la memòria, per

poder codificar activament la informació (Baddeley, 2010: 339).

Quant a la motivació, en paraules de Hull “La motivació es du a terme a partir d’un

conjunt de fets reforçants per a l’individu” (Hull, 1972: 15). Al mateix temps, “Les emocions

són processos inconscients que utilitza l’individu per sobreviure i comunicar-se per fer més

sòlids els processos d’aprenentatge i memòria. […] Les emocions encenen i mantenen la

curiositat i l’atenció, i amb això, l’interés per tot el que és nou” (Mora, 2018: 69). En

conseqüència, mostrem una bona predisposició a l’hora de realitzar accions que relacionem

amb records passats agradables, amb una motivació elevada que ens permet resoldre amb

facilitat qualsevol tipus de tasca.

En referència a la cançó, a més de les investigacions científiques, és un fet visible

que la música influeix en el desenvolupament dels infants a nivell psicomotriu, cognitiu i

emocional. Tanmateix, proporciona un equilibri entre els tres àmbits que ajuden a regular

les seues emocions, reforçar la seua personalitat i a socialitzar amb els altres, sobretot si es

canta en grup. D’aquesta manera, la cançó pot actuar com un element clau per a

l’aprenentatge, tant dels mateixos elements implícits en la cançó (llengua, continguts i

melodia, entre d’altres), com d’altre tipus de continguts. En altres paraules, la cançó pot usar-

21

se per augmentar la motivació de l’alumnat per treballar posteriorment altres conceptes o

matèries.

En l’apartat d’Annexos trobem exemples sobre el treball de la memòria en “Joan petit

quan balla” i “La masereta” que són cançons acumulatives, és a dir, treballen el vocabulari

de manera que quan es presenta la primera paraula del camp semàntic concret, sols diuen la

primera; quan apareix la segona, diuen la segona i després la primera, i així successivament.

Quant a motivació i emocions tenim “Roda del molí” que és una cançó de falda, “Puff, el

drac màgic” que sol conmoure els infants al mateix temps que els fa reflexionar, i “Tres i

tres i tres” que tracta el tema de les matemàtiques de forma divertida. Després tenim algunes

cançons que serveixen per a amenitzar les excursions, com “Jordi va a la muntanya”. A

continuació s’exposa el caràcter memorístic de la cançó “Joan petit quan balla”, encara que

la posició del vocabulari pot canviar segons qui la cante o també es poden afegir altres parts

del cos.

JOAN PETIT QUAN BALLA

Part Esquema memorístic

1

Tornada

+

Joan petit balla amb el dit

2

Tornada

+

Joan petit balla amb la mà + el dit

3

Tornada

+

Joan petit balla amb el colze + la mà + el dit

4

Tornada

+

Joan petit balla amb el peu + el colze + la mà + el dit

5

Tornada

+

Joan petit balla amb el genoll + el peu + el colze + la mà +

el dit

6

Tornada

+

Joan petit balla amb el cul + el genoll + el peu + el colze +

la mà + el dit

7

Tornada

+

Joan petit balla amb l’orella + el cul + el genoll + el peu +

el colze + la mà + el dit Graella 2. Exemple de l’esquema memorístic de “Joan petit quan balla”. Font: elaboració pròpia

22

5.3. Cançó i educació artística

Com bé hem citat en l’apartat del mètode, l’ús de la cançó implica el funcionament dels dos

hemisferis cerebrals, ja que treballa l’àrea lingüística, la parla i la part artística, entre d’altres

funcions, que és on es troba la zona de la creativitat i el raonament abstracte. El fet d’activar

ambdós hemisferis alhora, facilita el moviment de les interconnexions neuronals a major

velocitat, la transferència d’informació entre tots dos hemisferis a través del cos callós i al

mateix temps, tot açò afecta un major rendiment generalitzat del cervell.

La utilització en concret de la música per a fins didàctics, sensibilitza els estudiants

i això repercuteix en un augment favorable de la plasticitat del cervell i en conseqüència, de

la capacitat creativa. Aquest entrenament cerebral, una vegada aprés, es pot traspassar a

qualsevol altre àmbit que ho requerisca. Cal “educar més enllà de cada disciplina” (Bordons

i Casals, 2012: 11) i integrar continguts d’altres matèries a la nostra àrea per tal d’obtenir un

aprenentatge tan complet i integral com siga possible, amb la interdisciplinarietat.

És un bon exemple de cançó referida a l’educació artística “Jo sóc un gran músic” ja

que tracta el tema de la música de forma explícita, amb vocabulari sobre diferents

instruments musicals i gests físics que indiquen com tocar-los. Però veritablement totes les

cançons de l’apartat d’Annexos podrien ser també, ja que totes utilitzen la música per poder

ser cantades. A continuació es mostra la lletra de la cançó “Jo sóc un gran músic”.

Jo sóc un gran músic

Que arribe de París.

Tu eres un gran músic

Que arribes de París.

Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque el violí

Nyi gu, nyi

Nyi gu, nyi

Nyigu nyigu

Nyigu nyigu. BIS





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque la trompe

Ta, ta, tata, tata tata

Tata ta, tata ta,

tata tata tata ta.





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque la flauta

Duli duli, duli duli

Duli du, duli du,

Duli duli duli du.





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque el bombo

Bombo bombo, bombo

bombo

Bombo bom, bombo

bom,

Bombo bombo bombo

bom.





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque el piano

23

Clin clin, clin clin


Clin clin clin, clin clin

clin

Clinclin, clinclin clinclin,

clin.

5.3.1. Cançó i creativitat

La cançó és una eina que facilita diversos tipus d’aprenentatge en un de sol. Per

exemple, treballa la comprensió i l’expressió oral, la lingüística, la pragmàtica i la memòria,

al mateix temps que l’educació artística a través de la música: paraula, cant, entonació

melòdica i rítmica i en ocasions, acompanyament musical. Amb tot això, podem obtindre un

ensenyament innovador i de qualitat que aposta per tot tipus de coneixements i per educar

en forma de gaudi, premissa que s’allunya de l’educació tradicional que utilitza el mètode

reproductiu i deixa de banda tota la part artística. En aquest sentit, podem pensar que totes

les ments són iguals i educar-les d’aqueixa manera o podem aprofitar les diferències.

Amb la inclusió de qualsevol tipus de continguts vàlids per a l’ensenyament de

llengua, en aquest cas la cançó, estem atenent a la diversitat de capacitats existents en l’aula

per poder potenciar habilitats i al mateix temps, motivar l’alumnat. En aquest sentit,

augmentarà l’interés per aprendre llengua i els continguts s’adquiriran de forma més ràpida

i eficaç. En aquest sentit, per tal que la creativitat brolle d’un individu és imprescindible que

tant la persona en si com el grup que l’envolta, en aquest cas, el clima d’aula i la relació

mestre-alumne, funcionen de manera òptima. Per aquest motiu la cançó també pot ser un

element normalitzador i promotor de les relacions socials, així com un element de regulació

emocional que també afecta de manera directa i indirecta en el nostre entorn.

De nou tenim “Puff, el drac màgic” com un bon exemple de creativitat, ja que mentre

canten poden visualitzar la història que transmet a la lletra d’aquesta cançó, encara que

atenent al cant improvisat, qualsevol cançó podria treballar la creativitat. De vegades també

se’ls pot demanar que canvien les lletres d’alguna estrofa d’una cançó en concret, per

paraules sinònimes que també rimen, tota l’estrofa sencera, per antònims, etc.Tot seguit

apareix la lletra de “Puff, el drac màgic”, que tracta del creixement dels infants, a poc a poc

van canviant el món de la seua infantesa per deixar pas a altre tipus d’interesos personals.

Per aquest motiu la cançó escollida sol commoure a qualsevol persona que la canta, pel

vincle tan fort que tenim amb els nostres records d’infantesa quan visualitzem la cançó de

drac Puff.

Puff era un drac màgic

que vivia al fons del mar,

però sol s'avorria molt

i eixia a jugar. (BIS)

24

Hi havia un xiquet

que se l'estimava molt,

es trobaven a la platja

tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar

un viatge molt llarg,

volien anar a veure món

travessant el mar.





Quan hi havia tempesta

s'ho arreglaven molt bé,

enfilant-se a la cua d'en Puff

vigilavant el vent.

Nobles reis i prínceps

s'inclinaven al seu pas

i quan Puff els va fer un crit

els pirates van callar.





Els dracs viuen per sempre

però els nens es fan grans,

i van conèixer altres jocs

que els van agradar tant...

Que una nit molt grisa i trista

el xiquet el va deixar,

i els brams de joia d'aquell drac

es van acabar.





Tot sol, molt trist i moix,

el drac es va allunyar

semblava que estava plovent

quan es va posar a plorar.

Doblegant el seu llarg coll,

el drac es va allunyar,

i poc a poc, molt lentament,

va tornar al fons del mar

5.4. Cançó joc i psicomotricitat

En general, a les escoles i des d’edats primerenques se sol treballar l’intel·lecte mitjançant

gran quantitat de continguts cognitius conceptuals sense cap activitat física associada, a

excepció de les assignatures destinades a promoure l’exercici saludable. Amb aquesta

premissa, oblidem que l’ésser humà no funciona de forma dualista, entenent la ment separada

del cos, sinó que som tot un monisme que es complementa. Quan el cervell funciona

adequadament a nivell intel·lectual i emocional, aquest estat es trasllada a la resta del nostre

cos. D’igual manera, una determinada activitat física ens pot proporcionar benestar i fer que

la nostra ment funcione millor, tal com planteja José María Molina en la seua investigació

sobre “Monisme, Dualisme i Integracionisme” (Molina, 2013:147).

Per aquests motius resulta interessant, sobretot en els primers cursos d’Educació

Primària, integrar en totes les àrees de coneixement activitats on els infants hagen de

moure’s, abandonar per un moment les seues cadires i concentrar-se en una activitat que

25

reconduirà la seua atenció i els relaxarà per continuar posteriorment amb altres tasques. Amb

tot això, tenim les cançons populars coreografiades que, segons la temàtica de què tracten,

podran ser incloses en una o d’altra assignatura. És el cas de les cançons en rotlle, les cançons

de jugar a la corda o al sambori, de les cançons que tracten vocabulari monotemàtic, sobre

la natura, sobre jocs entre adults i infants.

En aquest sentit, la gamificació és una part fonamental en l’educació, sobretot en els

primers cursos d’Educació Primària, ja que el desenvolupament motor i cognitiu està

fortament condicionat al tipus de joc en què participa l’alumnat. Al mateix temps, la

utilització del joc fa que l’aprenentatge esdevinga entretingut i motivador, per tant es veuen

incrementades les possibilitats que l’aprenentatge siga atractiu i significatiu. Amb tot això,

s’aconsegueix establir la comunicació de manera involuntària i així, es poden reforçar les

relacions socials. És per això que el fet de treballar la cançó per a ensenyar llengua, pot ser

entés per l’alumnat com una forma de joc i per tant, se’n pot beneficiar dels efectes de la

gamificació (amb fins didàctics). Per aquest motiu és convenient incloure-la en la

programació, sobretot en l’Educació Infantil i Primària.

Per últim, trobem “Mike, el gat”, “L’u d’Alcoi”, “La masereta” o “Joan petit quan

balla” en l’apartat d’Annexos, com a exemples que integren el ball i l’activitat física dins la

cançó mateixa. En el cas de “Mike el gat”, l’alumnat es disposarà en cercle i mentre van

cantant, van caminant al compàs de la música fent gest de gat amb les mans. Quan la cançó

diu “i es gira de l’inrevés, miau!” han de fer mitja volta amb un bot. Torna a començar la

cançó però cap a l’altre costat. La idea és anar augmentant la velocitat de la cançó a mesura

que va repetint-se per a què els estudiants cada vegada hagen d’anar més ràpid.

Sobre les altres cançons, en “Joan petit quan balla”, haurem de tocar o moure cada

part del cos que es nomene en la cançó. En “La masereta”, cada vegada que es cante la

tornada, els infants hauran d’anar corrents al ritme de la música amb el braços en alt,

desplaçant-se per l’espai on es troben. I de “L’u d’Alcoi”, el mestre hauria d’aprendre bé

cada pas d’aquest ball popular per poder-lo ensenyar i per a això pot comptar amb algun

grup de danses populars de l’entorn. La proposta d’aquest ball s’ha fet pensant en la versió

del Grup de Danses Carrascal d’Alcoi.

6. CONCLUSIONS

Per concloure, la creació d’un nou mètode d’aprenentatge de llengua que té la cançó popular

com a principal ens globalitzador d’aprenentatge per abordar posteriorment qualsevol altre

26

tipus de contingut que hi guarde relació amb la cançó tractada (psicopedagògic, socio-

afectiu, transversal, interdisciplinari, nuclear, cíclic, etc.), pretén millorar des d’un altre punt

de vista la qualitat del llenguatge de l’alumnat, des de les quatre habilitats bàsiques, fins al

complex procés creatiu de la improvisació en el cant, passant pel coneixement de la poesia i

les seues característiques adaptades a l’edat i pel coneixement de vocabulari sinònim segons

les diferents varietats dialectals de la llengua catalana tractant cançons d’altres territoris

catalano-parlants.

En el moment en què aconseguim augmentar el nivell de llengua en tots els aspectes,

inclús en l’àmbit metalingüístic i metacognitiu, es pot afirmar que el mètode que s’està duent

a terme en el procés està donant resultat, és significatiu i estem anant més enllà dels mateixos

continguts regulats per decret. Aquest fet reporta uns beneficis que es veuen reflectits en el

funcionament cerebral dels estudiants, quan ells són els qui dirigeixen el seu aprenentatge i

gaudeixen amb el que estan fent, a banda d’aprendre més i millor, les seues interconnexions

neuronals funcionen de forma més ràpida i això fa que millore el processament de la

informació entre els diferents tipus de memòria, i a més fa que estiguen més atents, més

feliços, més motivats i més predisposats. En la mateixa línia d’èxit acadèmic, amb la cançó

treballarem la creativitat i l’educació artística i musical.

Quant a la creativitat, un individu solament esdevé creatiu quan el context i el seu

estat personal li ho permet. Si més no, amb la cançó fomentarem eixa recerca de l’estat de

benestar de cada infant i a part, a través de la música, estarem educant l’oïda en l’acció

d’escoltar, d’emetre diferents ritmes (entrenament dels músculs bucofonatoris) i d’entonar

diferents melodies. Per si no és poc, la cançó també pot afavorir l’activitat i la condició física

amb elements psicomotrius com la propiocepció corporal, la coordinació i el sentit del ritme,

en cançons que inclouen algun joc.

Amb tot això, es pot afirmar que la cançó aporta als espais d’ensenyament-

aprenentatge més beneficis que desavantatges i més aïna, aconsegueix conservar una

xicoteta part de la nostra cultura de tradició oral atés que a dia de hui en són ja ben poques

les famílies que transmeten la cultura dels nostres avantpassats als seus fills i en

conseqüència s’està creant una nova cultura. Per això cal no oblidar que, més enllà dels

gèneres literaris escrits, segueixen existint gèneres que sorgeixen de la llengua oral i tenen

un significat i unes funcions específiques evidents per a la societat dins del nostre entorn

cultural, imprescindibles per a la formació integral dels estudiants actuals.

27

7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bordons, G. i Casals, A. (2012). Poesia, música i escola: Triangle sonor poesía, música i

escuela: Un triangulo sonoro poetry, music and school: A triangle of sound. Temps

D'educació, 0 (42), 11-30.

Borja i Sanz, J. (2016). Ethnopoetic research in universities and digital archives: The Canpop

data base. Estudis de literatura oral popular, 5, 11-18. DOI: 10.17345/elop201611-

18.

Borja, J. (2002) “La literatura popular en el segle XXI”, Canelobre. El valencià del segle

XXI, Alacant., Institut de Cultura Juan Gil-Albert Diputació Provincial d’Alacant.

Baddeley, A. (2014). La memoria humana: Teoria e pratica (La grande biblioteca della

psicologia). Milano: Fabbri.

Casals, A. (2012). ‘Corrandescola’: Del cant a la improvisació poètica / ‘Corrandescola’: Du

chant à l’improvisation poétique corrandescola’: From song to poetic improvisation

‘Corrandescola’: Del canto a la improvisación poética. Temps D'educació, 0(42),

111-130.

Gardner, H. i Fernandez Everest, S. (1994). Estructuras de la mente : La teoria de las

inteligencias multiple s(2. ed. ed., Sección de obras de psicología, psiquiatría y

psicoanalisis). México: FCE.

Molina, J. (2018). Monismo, dualismo e integracionismo: ¿Esta el alma humana en el

cerebro? Naturaleza Y Libertad. Revista De Estudios Interdisciplinares,2 (1).

doi:10.24310/nyl.v2i1.3993

Mora, F. (2018). Neuroeducación : Sólo se puede aprender aquello que se ama (2ª ed. rev.

y amp. ed.). Madrid: Alianza Editorial.

Teevan, R. i Birney, R. (1972). Teorias sobre motivación del aprendizaje (Biblioteca técnica

de psicología). México: Trillas.

Vega, M. C. (2015). La canción infantil como canción escolar. propuesta para una ficha de

analisis. Aula, 21(0), 193-193. doi:10.14201/aula201521193206

29

8. ANNEX I. RECERCA DE CANÇONS PER A INFANTS

A continuació, es presenten un bon grapat de cançons populars de la comarca de l’Alcoià,

algunes de la zona central de la Comunitat Valenciana i unes poques més que es canten a tot

el territori catalanoparlant o fins i tot, a altres països, traduïdes. Les lletres apareixen tal com

es canten en les zones on han sigut recuperades. No obstant això, algunes formes o paraules

poden variar en altres municipis. La finalitat de la recerca és adquirir i conservar de manera

escrita, part de la literatura oral que es produïa antany i que, a més a més, es feia servir a

totes hores en qualsevol tasca o moment del dia i que malauradament, a dia de hui estan

desapareixent. En conseqüència, es proposa una compilació de cançons populars en català

per utilitzar-les transversalment per treballar a l’aula la proposta present en aquest treball.

A LA RUN, RUN

Lloc de recuperació Alcoi

Tipus de cançó Nadaleta

Forma de recuperació Transmissió oral familiar

Nom de l’informant Nieves Llopis Villanova

Edat 65

Ací venim a cantar-li

A la senyora Maria

Que mos done l’asguilando

Més que siga una sardina.

A la run, run

A la run, run

Figues i panses

I apagueu la llum. (bis tot)

En el portal de Betlem

Hi ha llonganisses penjades

Agarreu el ganivet

I les farem a tallades.

A la run, run

A la run, run

Figues i panses



Diuen que hi ha teranyines

I estan tots els angelets

Espolsant-les tots els dies.

30

A la run, run

A la run, run

Figues i panses



Un titot li d[e]ia a un pato:

Ja voràs això qui ho paga.

Qui ho paga serem mosatros.

A la run, run

A la run, run

Figues i panses


“ARREANDO XIM, PAM, PUM”


Tipus de cançó En reunions socials o

celebracions


Nom l’informant Nieves Llopis Villanova

Edat 65

Allà en Matarredona,

allí on treballe jo,

hi ha unes xicones

que válgame Dios.

Totes són mol[t] fines

i es pensen molt ser

i no guanyen p[er ]a polvos

ni p[er ]a colorets.

Arreando xim, pam, pum,

arreando xim, pam, pum.

Tots estan en Pep

i Pep no fa faena,

li amaguen la gorra

davall la cistella.

Después arriba l’amo

i tot són bonegons,

i ahí tenim a Pep

serran[t] llistons.

Arreando xim, pam, pum,

arreando xim, pam, pum.

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT


31

Tipus de cançó D’entreteniment


Nom de l’informant Maria Molina Llopis

Edat 36

Baixant de la font del gat

Una noia, una noia.

Baixant de la font del gat

Una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu,

Marieta, Marieta.

Pregunteu-li com es diu,

Marieta de l’ull viu.

CANÇÓ DE BATRE

Lloc de

recuperació Alcoi

Tipus de cançó Per al treball del camp

Forma de

recuperació Transmissió oral familiar

Nom de

l’informant Nieves Llopis Villanova

Edat 65

Ai, si el meu pensament volara.

Ai, si el meu pensament volara.

On aniria a parar?

Dalt de l’alt de San[t] Cristòfol,

ai, i a Barxell a descansar.

Ai! Si el meu pensament volara.

CANÇÓ DE BRESSOL


Tipus de cançó Cançó de bressol

32



Edat 65

Mareta, mareta,

anit vaig somiar

en una nineta

que em va[re]s comprar.

La nina tenia

hermosos els ulls,

la cara molt fina

i els cabells molt rulls.

I jo la mirava

i jo la volia,

la nina plorava

que tenia son.

Dorm-te nineta,

dorm si tens son,

dorm-te boniqueta,

dorm, dorm, dorm.

CARAGOL, CARAGOL





Edat 65

Caragol, gol, gol

Trau la banya

i voràs el sol,

que de nit i de dia

tot el sol es ponia.

Anirem a França

I comprarem una pansa

Anirem a Castelló

I comprarem un Margalló.

EL CARAGOLET

Lloc de recuperació València

Tipus de cançó D’ensenyament

Forma de recuperació Musicòleg

Nom de l’informant Agustí Alamán Picazo

33

Edat 65

Un caragolet se n’anava a l’escola

Perquè volia aprendre a cantar.

Quan hi va arribar,

L’escola estava sola,

Havia arribat: l’estiu!

Un caragolet se n’anava al camp,

Perquè volia fer un ram de flors.

Quan hi va arribar,

Tota l’herba era gelada,

Havia arribat: l’hivern!

EL TIO PACO





Edat 65

En la Plaça de Dins

un poc més adins,

està el tio Paco

que arrifa un baló

p[er ]a que li compren

coca en carbonato.

Porta un devantalet

mol[t] assea[d]et,

en dos pams de ronya.

El tio Paco va amunt

menejan[t] el cul,

el tio Paco va avall

menejant[t] el braç.

EL TREN ALCOI-GANDIA





Edat 65

D’alcoi fins a Gandia xim pum, tracatrà D’Alcoi fins a Gadia, xim pum, tracatrà.

34

Hi ha un tren que vola leré



Lerele, leré, leré.

I en Alcoi li diuen Xim pum, tracatrà.

I en Alcoi li diuen Xim pum, tracatrà

La panerola leré, la panerola leré

La panerola leré, lerele, leré, leré.

EL VERDEROL


Tipus de cançó Per a l’entreteniment de

xiquets



Edat 65

Jo tenia un verderol,

verderol, verderol,

que se’n fugia al carrer,

carrer, carrer,

els xiquets me’l van pillar,

pillar, pillar,

i el van fer sabater.

Xiquets si voleu sabates,

sabates, sabates,

el meu verderol en fa!

El meu verderol en fa!

JA NO CANTA EL CAPELLÀ





Edat 65

Ja no canta el capellà

Perquè no li’n donen una

Ni una, ni mitja, ni cap

Ja no canta el capellà!

35

JORDI VA A LA MUNTANYA


Tipus de cançó D’excursió



Edat 65

Jordi va per un vell camí

Molt content entre mig dels pins

Sent cantar, des de cada niu

El joiós, cant dels teuladins.

JOAN PETIT QUAN BALLA


Tipus de cançó Cançó d’ensenyament


Nom de l’informant Lidia Molina Llopis

Edat 37

En Joan petit quan balla,

Balla, balla, balla.


Balla amb el dit.

Amb el dit, dit, dit.

Així balla en Joan petit.




Balla amb la mà.

Amb la mà, la, mà;

Amb el dit, dit dit.





Balla amb el colze.

Amb el colze, colze, colze;

Amb la mà, mà, mà;


36





Balla amb el peu.

Amb el peu, peu, peu;








Balla amb l'orella.

Amb l'orella, orella, orella;









Balla amb el nas.

Amb el nas, nas, nas;

Amb l'orella, orella, orella;






LA BARRAQUETA


Tipus de cançó De casa, d’entreteniment



Edat 65

Jo tinc una barraqueta

que no té trespol,

que no té trespol,

que no té trespol.

I per la matinaeta

ja li pega el sol,

ja li pega el sol,

37

ja li pega el sol.

Trullera que trullera,

trullera, tròlia,

trullera, tròlia,

trullera, trol.

LA CORBATA





Edat 65

Mare puge dal[t]

baixe’m la corbata

que me’n vaig al ball

en una xica guapa

Mare dóne’s pressa

que me’n tinc que anar

que la xica guapa

no m’asperarà.

LA MASERETA





Edat 65

La masereta se'n va [a]l mercat

La masereta se’n va [a]l mercat

I el dilluns ens porta lluç.

Lluç...

Oh, lai, lai, la masereta, la masereta.

Oh, lai, lai, la masereta se’n va [a]l

mercat.



I el dimarts ens porta naps.

Naps, lluç...


38


mercat.

La masereta se’n va [a]l mercat.


I el dimecres ens porta nespres.

Nespres, naps, lluç...



mercat.



I el dijous ens porta ous.

Ous, nespres, naps, lluç...



mercat.



I el divendres, faves tendres.

Faves tendres, ous, nespres, naps, lluç...



mercat.



I el dissabte, tot m’ho gaste.

Tot m’ho gaste, faves tendres, ous,

nespres, naps, lluç...



mercat.



I el diumenge tot m'ho menge.

Tot m'ho menge, tot m’ho gaste, faves

tendres, ous, nespres, naps, lluç...



mercat.

L’U D’ALCOI


Tipus de cançó Ball popular

Forma de recuperació Transmissió oral Grup de

Danses Carrascal d’Alcoi


Edat 65

39

Marieta del Molí Nou (bis)

salta bots i carretetes

i al roido de la mola

repiquen les castanyetes,

Marieta del Molí Nou.

Allà baix en el riu mare (bis)

m’he deixat les aspardenyes

mare no liu diga al pare

que ara baixe a per elles,

allà baix en el riu mare.

La ballaora quan balla (bis)

sempre mira al ballaor

si li penja o no li penja

la punta del mocador,

la ballaora quan balla.

Bona nit tinguen senyores (bis)

que mosatros se n’anem

perdone-mos les molèsties

que l’any que ve tornarem

bona nit tinguen senyores.

LA XATA MELINDRERA




Nom de l’informant Maria Molina Llopis

Edat 36

La xata melindrera,

Huit, nou, deu.

Com és tan fina

Trico, trico, tri

Com és tan fina,

Lairó, lairó,

Lairó, lairó, lairó.

Que es menja les garrofes,

Huit, nou, deu

En coca fina

Trico, trico, tri

Té una burra,

Lairó, lairó,

Lairó, lairó, lairó.

MARIETA I PERET


40

Tipus de cançó Joc entre adults i infants



Edat 65

Demà és d[i]umenge, tallen el fetge.

I per la granota, tanca la porta.

I per el sacrista, en la creu en la mà.

I per Marieta, en la cistelleta.

I per Peret, en el gaiatet,

alça la cameta i es tira un petet.

MIKE EL GAT


Tipus de cançó Joc Infantil



Edat 65

Mike el gat

Puja pel terrat

Amb els peus i mans

I es gira del revés. Miau!

(bis tot)

MON PARE NO TÉ NAS





Edat 65

41

Mon pare no té nas

Mon pare no té nas

Mon pare no té nas.

Ma mare és xata.

I un germanet que tinc

I un germanet que tinc,

Un tros li falta.

PUFF, EL DRAC MÀGIC

Lloc de recuperació Internacional (traduïda)

Tipus de cançó De reflexió


Nom de l’informant Lidia Molina Llopis

Edat 65





Hi havia un xiquet

que se l'estimava molt,

es trobaven a la platja

tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar

un viatge molt llarg,

volien anar a veure món

travessant el mar.





Quan hi havia tempesta

s'ho arreglaven molt bé,

enfilant-se a la cua d'en Puff

vigilavant el vent.

Nobles reis i prínceps

s'inclinaven al seu pas

i quan Puff els va fer un crit

els pirates van callar.


42




Els dracs viuen per sempre

però els nens es fan grans,

i van conèixer altres jocs

que els van agradar tant...

Que una nit molt grisa i trista

el xiquet el va deixar,

i els brams de joia d'aquell drac

es van acabar.





Tot sol, molt trist i moix,

el drac es va allunyar

semblava que estava plovent

quan es va posar a plorar.

Doblegant el seu llarg coll,

el drac es va allunyar,

i poc a poc, molt lentament,

va tornar al fons del mar.

RODA DEL MOLÍ


Tipus de cançó Cançó de falda



Edat 65

Roda, roda del molí

tu allà i jo ací.

Els d[i]umenges pel matí

ballen, ballen tots ací.

Roda, roda, ja està en terra!

TRES I TRES I TRES



43



Edat 65

Tres i tres i tres fan nou,

Nou i tres fan dotze.

Tres i tres i tres fan nou,

Nou i tres fan dotze.

Tretze i dotze, vint-i-cinc,

Veges qui ho diria!

Tretze i dotze, vint-i-cinc,

Veges qui ho diria!

Tornem tots a repetir

Per a fer la suma,

Xé quina matraca,

Les mate-matraques.

Xé quina matraca,

Les mate-matraques.

TXÚMBALA CATACATXÚMBALA


Tipus de cançó Joc infantil

Forma de recuperació Alcoi


Edat 65

Ai, txúmbala catacatxúmbala

ai, txúmbala del polisson

ai, txúmbala les xiques guapes

a ballar, en rogle totes.

UN GRAN MÚSIC





Edat 65

44





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque el violí

Nyi gu, nyi

Nyi gu, nyi

Nyigu nyigu

Nyigu nyigu. BIS





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque la trompe

Ta, ta, tata, tata tata

Tata ta, tata ta,

tata tata tata ta





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque la flauta

Duli duli, duli duli

Duli du, duli du,

Duli duli duli du.





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque el bombo

Bombo bombo, bombo bombo

Bombo bom, bombo bom,

Bombo bombo bombo bom.





Sé tocar molt bé!

Nosaltres també!

Jo toque el piano



Clin clin clin, clin clin clin

Clinclin clinclin clinclin clin.

la canÇÓrua.ua.es/dspace/bitstream/10045/76812/1/la_canco... · 2018. 6. 23. · el fet d’haver...

Documents