CLAUDE  MONET  SOL  IXENT,  IMPRESSIÓ  

Documentació de l’obra!L’autor!

Títol:  Sol  ixent,  impressió  Autor:  Claude  Monet  (1840  –  1926).    Cronologia:  1872.    Es2l:  impressionisme.    Tema:  paisatge.  Tècnica:  oli.    Suport:  tela.    Dimensions:  47  cm  x  64  cm.    Localització  actual:  Musée  MarmoQan,  París.  

Claude  Monet   va   ser   el   pintor   impressionista  més   prototípic.  Va   tenir   contactes   amb   Pissarro,   Renoir,   Sisley   i   sobretot,  Bazille,  i  després  d’uns  inicis  desafortunats,  l’ant  1870  va  fer  un  viatge  a  Londres.  Allà,  les  particularitats  del  clima  del  país,  ,  així  com  l’estudi  de   l’obra  de  John  Constable   i  Joseph  Mallord  W.  Turner,  li  van  donar  una  altra  visió  del  la  llum.  Va   arribar   a   pintar   més   de   tres   mil   quadres,   la   majoria   dels  quals   són   escenes   fluvials,   paisatges   o   marines   que  resumeixen   una   nova   manera   de   representar   una   realitat  sempre  canviant.  

Context històric!

Durant   la   Tercera   República,   França   va   mantenir   un   ritme   de   creixement  constant.   Augmentà   de  manera   considerable   la   producció   de   carbó   i   ferro  colat  i  es  disparà  la  potència  instal·∙lada  en  cavalls  de  vapor.  Però,   el   març   del   1871,   esclatà   la   revolució   de   la   Comuna   de   París.   Els  communards   instauraren   un   nou   règim,   els   trets   definidors   del   qual   eren  bàsicament   la   laïcitat,   la   lliure   federació   de   comunes   i   cooperatives   i  l’eliminació  dels  aparells  repressius.  Després   de   dos   mesos,   l’experiència   fou   un   fracàs   i   es   va   generalitzar   la  repressió   a   Europa;   al   mateix   temps,   la   Internacional   topava   amb   fortes  dificultats   per   desenvolupar-­‐se.   La   burgesia   no   estava   disposada   a   tolerar  una  situació  que  perjudiqués  la  seva  economia.  Tanmateix,  en  1872-­‐1873,  Europa  visqué  una  greu  crisi  de  sobreproducció.  Els  avenços   tècnics   generaren   estocs   que   les   potències   europees   no  aconseguien   comercialitzar.   La   solució   s’arbitrà   amb   una   política  proteccionista   i   una   expansió   colonial,   que   permeté   aconseguir   nous  mercats   i  matèries  primeres,  fomentà  el  «prestigi  de  la  nació»  i  solucionà  el  problema  d’excés  de  població  a  les  metròpolis.  Aquest  nacionalisme  de  marcat  caràcter  militarista  no  fou  aliè  a   la  situació  que  desembocà  en  la  Gran  Guerra.  

Anàlisi formal!Elements plàstics!

Monet   aplica   els   colors   directament   sobre   la   tela,   sense   barrejar-­‐los  prèviament  en   la  paleta.   Les   tonalitats   emprades   són  el  blau,   el   violeta,   el  vermell,  el  gris  i  el  taronja.  L’esfera  ataronjada  del  Sol  domina   l’escena  des  del  punt  de  vista  cromàtic.  En  un  perfecte  estudi  del  color,  el  pintor  plasma   la  reverberació  d’aquesta  tonalitat   càlida  de   l’astre   sobre   l’aigua   i   els  núvols   i   la   fa   lliscar  damunt   la  fredor  de  les  tonalitats  grises  i  blaves.    Les   formes   i   els   contorns   es   desfan   en   aquesta   harmonia   de   tonalitats.  L’aigua  és  un  dels  motius  predilectes  de  Monet.  Les  possibilitats  que  ofereix  l’estudi  dels  seus  reflexos  el  portà  a  iniciar  una  investigació  que  culminà  amb  la  sèrie  de  les  Nimfees.      Fa   servir  una  pinzellada  solta  que  genera   taques   juxtaposades,  de  manera  que,  a  una  determinada  distància  de   la   tela,  és   la  retina  de   l’observador   la  que  barreja  els  colors.    El  pintor  renuncia  a  l’acurada  execució  del  dibuix  i  a  la  correcta  aplicació  de  les   normes   acadèmiques.   El   seu   interès   és   determinat   per   la   cerca   de   les  sensacions  de  llum  i  color  en  un  instant  concret.  

Anàlisi formal!composició!

Monet   va   pintar   una   escena   del   port   de   Le   Havre   en   el  moment  precís  en  què  la  primera  claror  del  dia  comença  a  il·∙luminar  l’horitzó.    Al   bell   mig   del   quadre   es   distingeix   una   taca   fosca   on  podem   reconèixer   un   bot   de   rem   amb   dues   persones   a  bord.  Una  mica   allunyades,   s’endevinen,   difuminades,   les  formes  de  dues  petites  embarcacions  més.    Al  fons  i  envoltades  pel  fum  i  la  boira,  s’intueixen  vaixells,  grues  i  altres  instal·∙lacions  portuàries.    La   llum   i   l’atmosfera   es   converteixen   en   elements  fonamentals   de   la   composició,   ja   que   en   motiven   la  representació  i  hi  aporten  dramatisme.  

Anàlisi formal!estil!

Aquesta   obra   té   el   privilegi   històric   d’haver   donat   nom   al   moviment  impressionista.  L’impressionisme   adoptà   un  enfocament   perceptiu  basat   en   la  pròpia  experiència   visual.   Per   primer   cop   des   del   Renaixement,   la   realitat   és  concebuda  com  a  transitòria  i  canviant.  Els   impressionistes   fonamentaren   la   creació   en   criteris   científics.  Coneixien   el   llibre   Principis   de   l’harmonia   i   del   contrast   de   colors   del  químic   Eugène   Chevreul   i   feien   servir   les   seves   teories   del   color:   tres  colors  primaris  o  generadors  i  tres  colors  secundaris  o  complementaris.  D’aquesta   manera,   i   mitjançant   la   llei   de   contrastos   simultanis,  experimentaren   que   alguns   colors   s’anul·∙len   quan   es   barregen   i,   per  contra,   augmenten   d’intensitat   quan   es   juxtaposen.   Van   eliminar   els  contorns,   que   no   existeixen   en   la   natura,   i   les   ombres   negres,   que  pintaven  d’un  color  complementari  del  de  l’objecte  en  qüestió.  Aquests  artistes  miraven  de  representar   la   impressió,  és  a  dir,   l’efecte  que  produeixen  els  objectes  en  els  òrgans  dels  sentits.   I  ho  feien  amb  una  paleta  multicolor  i  amb  tècniques  de  color  difós.  

Anàlisi formal!estil!

Progressivament,   van   suprimir   els   elements   descriptius,   perquè   el   que   els  interessava  era  el  color,   la   incidència  de  la   llum  sobre  els  objectes  i   la  captació  de  l’instant  fugisser.  La  preocupació  de  Monet  per  aquests  aspectes  el  va  portar  a   realitzar   les   sèries   (versions  múltiples   de  pallers,   d’àlbers   o   de   la   catedral   de  Rouen).  El  fet  de  repetir  el  mateix  motiu  a  diferents  hores  del  dia  i  amb  un  temps  atmosfèric   variable,   tot   fent   servir   una   paleta   de   color   canviant,   li   permetia  demostrar  que  una  mateixa  forma  varia  amb  la  llum.  

Els   impressionistes   pintaven   gairebé   exclusivament   a   l’aire   lliure  (són   els   descobridors   del   Midi).   En   aquest   sentit,   són   deutors   de  l’escola   de   Barbizon,   que   va   posar   de   moda   a   França   la   pintura  paisatgística  à  plein  air.  

Dos   avenços   tecnològics   de   l’època   van   prestar   la   seva   col·∙laboració   al  moviment:   la  fotografia  i  el  ferrocarril.  Els   impressionistes  consideraven   l’ull  una  càmera  fotogràfica  i  pintaven  simplement  el  que  percebien  amb  la  vista.  D’altra  banda,  veure  objectes  i  paisatges  des  d’un  tren,  a  80  o  90  quilòmetres  per  hora,  va  revelar  el  caràcter  subjectiu  de  la  percepció  visual.    Hi   ha  altres   influències  que   tampoc   no   són   alienes   al   desenvolupament   del  moviment:  la  de  Manet,  a  qui  els  impressionistes  consideraven  el  seu  mestre;  les   de   Turner   i   Constable,   els   paisatgistes   romàntics   anglesos,   que   es   van  interessar   pels   efectes   atmosfèrics,   i   la   dels   aiguaforts   japonesos,   que  començaren   a   difondre’s   per   París   arran   de   l’establiment   de   relacions  comercials  entre  ambdós  països.  

interpretació!Contingut i significat!

El   5   d’abril   de   1874   es   va   inaugurar   a   l’estudi   del   fotògraf   Felix   Nadar,   al  número  5  del  Boulevard  des  Capucines,   la  primera  exposició  de   la  Société  Anonyme   Coopérative   des   Artistes   Peintres,   Sculpteurs,   Graveurs,   etc.   Tot  això  tenia  lloc  dues  setmanes  abans  de  l’obertura  del  Salon.  Edmon,   germà   del   pintor   Renoir,   va   ser   l’encarregat   de   la   redacció   del  catàleg.   En   veure   els   títols   de   les   obres   de  Monet   va   concloure   que   eren  massa  monòtons  i  va  afegir  Impressió  al  quadre  titulat  Sol  naixent,  pensant  que  el  terme  esdevindria  més  entenedor  per  al  públic.    En   l’exposició   van   mostrar   les   seves   obres   una   trentena   d’artistes   que  tenien   prohibida   l’entrada   en   els   certàmens   oficials,   a   causa   de   la   seva  oposició  a  les  encarcarades  regles  de  les  acadèmies.    La   crítica   va   ser   despietada   i   l’obra   de   Monet,   Impressió,   sol   naixent,   va  motivar   un   escrit   de   Louis   Leroy   en   el   qual   s’expressava   de   la   manera  següent:  «M’estava  dient  a  mi  mateix  que,  com  que  m’havia  quedat  impressionat,  havia  d’haver-­‐hi   alguna   impressió   en   aquell   llenç...   I   quina   llibertat,   quina   facilitat   en   la  representació!   El  paper  de   les  parets,   en  estat  embrionari,  presenta  un  acabat  millor  que  aquesta  obra  del  senyor  Monet».    Així,   com   una   burla,   va  néixer   el   nom  d’un   dels  moviments   artístics  més  famosos  de  tots  els  temps.  

interpretació!funció!

Les   obres   de   Monet   esdevenien   desconcertants   a   la   llum   de   les   idees  tradicionals  que  dictaven  els  requisits  d’un  quadre.  No  s’entenia  que,  en  lloc  de  reflexionar  llargament  al  voltant  de  la  concepció  i  la  composició,  es  donés  tanta   importància  a   l’acte  espontani  de  pintar.   Tanmateix,   aquesta   inversió  del  concepte  únic  va  acomplir  una  funció  destacada:  va  obrir  el  camí  per  als  artistes  del  segle  xx.            ALTRES  OBRES  DE  L’AUTOR  La  regata  d’Argenteuil  (1872)  Camp  de  roselles  (1873)  Estació  Saint-­‐Lazare  (1877).  

La  regata  d’Argenteuil,  1872  

Extret  de:  CROSAS,  J.  Història  de  l’Art.  Castellnou  Edicions,  2010  TRIADÓ,  JR.  Història  de  l’Art.  Ed.  Vicens  Vives,  2009