AUTOR: JOAN ENRIC VILARDELL SANTACANA, DR. ARQUITECTE.

"I així, que passin els anys..."

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

BLOC 4- CONSERVACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

Novembre de 2013

ÍNDEX

1. Consideracions generals.

2. La situació actual i les tendències dels darrers 20 anys. 2.1. El PERI de Ciutadella, el poble d'Alaior i el teixit urbà de Maó. 2.2. El Patrimoni historicomilitar i altres runes sanitàries.

3. Respondre a la pregunta- clau. 3.1. Absència de planejaments i projectes específics.

3.2. Necessitat d’un organisme responsable de la gestió del patrimoni històric.

4. El futur en matèria de gestió patrimonial. 4.1. Idees i propostes.

4.1.1. Projecte de Transformació Integral del Port de Maó. 4.1.2. Creació de l'Institut del Patrimoni Historicoartístic Insular.

4.2. Actuacions concretes.

"Una societat que no respecta la petjada del seu territori, no es respecta a sí mateixa". José Saramago.

1. Consideracions generals. La situació actual de la conservació del patrimoni històric arquitectònic a les Illes Balears es correspon amb la realitat d'un país que, econòmicament, ha seguit un camí errat. Una trajectòria conduïda per una triple elit immobiliària, financera i política aclaparadora de grans fortunes derivades del comerç de béns patrimonials (immobles, accions, empreses...) i no de la producció i exportació de béns i serveis procedents de la indústria, la investigació, la ciència o l'art. Una oligarquia, en definitiva, que ha abocat al país al monocultiu del totxo i a un desequilibri comercial que ara es pretén corregir.

Òbviament, haver fet de la construcció la veritable indústria nacional ens ha conduït a un model immobiliari generador d'un conjunt de conseqüències urbanístiques i territorials, econòmiques, ecològiques i socials. En l'urbanisme, s’ha imposat el model de la "ciutat difosa" i la destrucció del patrimoni immobiliari construït, fent d'Espanya el país amb el parc edificat més renovat d'Europa i líder europeu de pobles abandonats i d'habitatges per cap.

Segons el cens de 2001, havien desaparegut per demolició o runa més de la meitat dels edificis censats a l'any 1950 com habitatge. Així, "el model de desenvolupament espanyol ha estat més destructiu del propi patrimoni immobiliari d'allò que, en proporció, ho va ser per Alemanya la Segona Guerra Mundial" 1.

1 Naredo, José Manuel: El modelo

inmobiliario español y sus consecuencias. Publicat

a www.sinpermiso.info. 07/03/2012.

Altres països europeus són més conscients de la seva herència urbana e històrica i estan més interessats en la rehabilitació com mitjà per millorar la qualitat de la vida urbana. En aquest sentit, l’actitud de les administracions públiques és fonamental a l’hora d’impulsar la rehabilitació d’edificis i monuments públics i privats com a línia estratègica no tan sols per fer front a l’ajust del sector immobiliari sinó per l'obtenció d’un valor afegit de tipus cultural per una economia basada en el sector terciari i per la indefugible responsabilitat de transmetre aquest legat a futures generacions. Després d’aquest recorregut, certament poc complaent, veurem com el vandalisme anònim i el pas del temps han trobat amb l’Administració pública espanyola la complicitat necessària per abalançar-se sobre el patrimoni historicoarquitectònic del país.

Així les coses, resulta evident que, més enllà de la seva relació amb l’economia actual, és convenient plantejar la rehabilitació com una

forma de cultura a potenciar, i més concretament, a la cultura de la rehabilitació aplicada al patrimoni arquitectònic que a Espanya, i especialment a Menorca, segueix essent una assignatura pendent.

2. La situació actual i les tendències dels darrers 20 anys. 2.1. El PERI de Ciutadella, el poble d'Alaior i el teixit urbà de Maó.

Pel que fa als conjunts històrics, només el centre històric de Ciutadella, declarat BIC l'any 1964, compta amb un Pla Especial vigent des de l'any 19971. Un planejament amb criteris i objectius sobre l'edificació i els espais lliures urbans, que preveu actuacions singulars com la posada en valor del conjunt del Pla de Sant Joan, la reforma de la Plaça del Born, la creació d'una xarxa d'aparcaments perifèrics o la reforma dels entorns del bastió de la Marina i de Sa Font, totes elles pendents d’execució.

1 Ajuntament de Ciutadella. Pla Especial de

Protecció del Conjunt Històric-Artístic de

Ciutadella. Menorca. Memòria. Criteris i objectius.

1996.

Respecte a la protecció de les esglésies i altres edificis religiosos, destaca la continuada reforma de la Catedral, si bé resulta evident la manca d'iniciatives en el tema de les esglésies sense culte. Per últim, en relació a les arquitectures nobiliàries del centre històric de Ciutadella, les dificultats econòmiques dels propietaris es manifesten en la manca de manteniment o d'ús total o parcial dels immobles. Cal assenyalar la rehabilitació del Palau Saura, de titularitat pública i amb incert destí com a museu, ateses les noves directrius municipals. En el cas d'Alaior, els darrers vint anys han vist la creació d'una extensió universitària al centre històric, la rehabilitació de l'església de Sta. Eulàlia i l'encertada millora de la trama de carrers i places del casc, amb disseny i materials adients al context històric. No obstant, destaca l'abast de la intervenció al claustre del convent franciscà de Sant Dídac que amb la desamortització de Mendizábal al segle XIX es va convertir en un conjunt d'habitatges populars. Paralitzades les obres, es detecten enormes interrogants -de programa, finançament i disseny arquitectònic-, agreujats per la manca de titularitat pública del total de les dependències que conformen aquest important conjunt religiós 2.

2 "Es Convent i la Lluna Plena". J E

Vilardell. S'Ull de Sol. Núm. 241. Alaior. Setembre

2010.

Punt i a part mereix el Port de Maó i Es Castell, que incorpora ambdós nuclis històrics, on recordarem la fallida declaració de Conjunt historicoartístic iniciada l'any 1981 i aprovada quinze anys després per ser, finalment, anul·lada en sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per raons de competència 1.

Respecte al recinte històric de la ciutat de Maó, el planejament aprovat l'any 1988 determinava l'obligació de redactar un Pla Especial de Reforma Interior (PERI) com el necessari instrument urbanístic per a la rehabilitació2. Mai va ser redactat per l'Ajuntament o administració competent. Així, l'absència d'un instrument urbanístic adient ha derivat en un

1 Diari Ultima Hora. 16/03/2001. Pàg. 3.

2 PGOU Maó. 1985. Normes Urbanístiques.

Art. 50-52-53.

conjunt d'intervencions puntuals inconnexes, deslligades d'un projecte de renovació integral que no ha permès treballar dins dues vessants. D'una part, la tramitació de les sol·licituds d'obra segons una normativa ajustada a la realitat existent i, per tant, atenta a les urgents necessitats de renovació dels centenars d'edificis i cases unifamiliars avui abandonats. En segon lloc, l'elaboració d'un programa racional d'execució de les infraestructures i els equipaments públics que requereix l'objectiu de retornar la vida urbana en el cor de la ciutat. Un quart de segle després, el desequilibri entre el sector terciari i la residència en el centre històric de Maó és una molt seriosa amenaça pel seu futur, una sagnant tendència en contrast amb la manca de serveis d'altres barris de la ciutat antiga, igualment necessitats del corresponent planejament de reforma interior. En definitiva, l'error de delegar en el mercat la iniciativa de la reforma del centre històric és el motiu de la progressiva i greu decadència d’aquesta àrea principal de Maó.

En els darrers vint anys, l'arquitectura religiosa de la ciutat antiga de Maó ha estat sotmesa a petites operacions de renovació i manteniment on destaquen l'excel·lència del nou paviment de l'Església Arxiprestal de Sta. Maria i la cloenda -després de vint-i-tres anys- de les obres de l'antic claustre de Sant Francesc com a Museu de Menorca, encara pendent de climatització.

En aquest tipus arquitectònic, cal destacar la discutible transformació del Claustre del Carme, un gran espai interior provinent de la desamortització del segle XIX i un dels recintes històrics més singulars de la ciutat. Reconvertit en centre comercial, la intervenció va comportar el muntatge d'unes escales mecàniques per donar servei a una planta soterrada de nova creació on es localitza un supermercat. Una dura intervenció com a conseqüència, al meu judici, de l'excessiu programa comercial previst sobre aquest immoble públic.

Dins el conjunt dels edificis civils podem destacar la recuperació del Principal de Guàrdia i, molt especialment, la del Teatre Principal,

dues notables intervencions en vells immobles neoclàssics del teixit urbà de Maó. Gràcies al treball realitzat al coliseu operístic, la ciutat ha recuperat un valuós edifici públic, símbol de la societat menorquina.

Respecte a les cases riques vuitcentistes, cal mencionar les solitàries obres en curs del Palau Oliver, destinat a engrossir la xarxa museística de la ciutat. Mentrestant, la fàbrica Codina, un interessant edifici industrial amb estructura de ferro laminat quasi única dins l'illa, continua inexorablement el seu camí de degradació.

En acabar, tot reconeixent que aquesta breu descripció de la situació del patrimoni arquitectònic insular no ha prestat l'atenció que mereix l'arquitectura del camp -tota ella en mans privades i, per tant, objecte d'un altre estudi-, la gravetat de l'abandonament del patrimoni militar insular mereix un capítol a part. 2.2. El Patrimoni historicomilitar i altres runes sanitàries.

El patrimoni militar insular "que de sempre i fins a principis del segle XIX fou important per les necessitats de defensa"1 és tan estimable com qualsevol altre.

1 Martorell, Josep: " Les fabuloses

condicions naturals del Port de Maó l'han fet

escenari privilegiat de bona part de la història de

Menorca, i com a relíquies hi han quedat una sèrie

d'assentaments urbans i arquitectònics

considerables". Guia d'Arquitectura de Menorca.

Ed. La Gaya-Ciencia. Barcelona. 1980.

L'any 1993, el mateix que va celebrar la Declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, fora el moment històric de l'inici de la marxa del contingent militar que romania a l'illa des de feia tants anys. No recordo cap acte públic d’aquells temps obert a l'anàlisi de les conseqüències socials, econòmiques i també urbanístiques d'aquesta transcendent decisió governamental. Un esdeveniment de gran importància que hauria d'haver comportat una ferma acció institucional adreçada a la salvaguarda d'aquest llegat arquitectònic, entès com una situació oportuna per dotar a la població d'un conjunt d'instal·lacions o contenidors amb enormes possibilitats de reutilització com a equipaments d'ús civil. Uns immobles amb valor afegit que posar al servei d’una nova etapa en el desenvolupament de l'economia i la societat insulars.

Però, el succeït amb l'antic Hospital Militar de l'Illa del Rei, comprada a l'exèrcit per l'Ajuntament de Maó en els anys seixanta del darrer segle per romandre abandonat al llarg de quasi quatre dècades, no ha estat, per desgràcia, un cas aïllat. Al contrari, ara comprenem que tan sols es tractava de l'anunci d'un horrible procés. La manca d'interès de les nostres administracions més pròximes i l'afany especulatiu dels responsables ministerials són causa de la recent destrucció que afecta bona part de l'antic patrimoni militar de Menorca.

Un breu repàs a la situació ens permet lamentar la desaparició d'un paisatgista itinerari costaner amb les antigues bateries com testimoni per a la memòria històrica d'aquest país. Llucalari, Biniancolla, Favaritx, Son Olivaret, Es Barranc, etc. són avui àrees arrasades per la manca de civilització i control. Malgrat la creació l'any 1998 del Consorci del Museu Militar de Menorca i Patrimoni Històric- Militar del Port de Maó i la Cala St. Esteve per la gestió i manteniment del patrimoni cedit a l'administració civil, tant La Mola com Sant Felip -casernes fins al 1999- són, encara avui, paratges sense projectes de reconversió com a instal·lacions culturals. Amples zones d’ambdós conjunts arquitectònics són, hores d'ara, pura runa.

En absència d’un Pla Director imprescindible per programar la conservació dels edificis i l’establiment d’unes previsions d’ús, sense pressupost ni estudi d’actuació racional, els ingressos aportats per les visites a les instal·lacions obertes al públic i les aportacions puntuals a càrrec del Ministeri de Cultura esdevenen irrisòries. Passen els anys i segueix pendent la posada en valor d’aquests Béns d’Interès Cultural. Igualment, l'ús civil de la Base Naval de l'illa Pinto, afecta al Ministeri de Defensa, és una reivindicació històrica de la societat insular que necessita d’aquestes instal·lacions semi-abandonades per l’impuls del comerç marítim, els esports nàutics o la navegació de lleure.

Un altre episodi relatiu a l'antic patrimoni militar avui municipal, privatitzat o a la venda, és el feridor cas de les casernes, sovint emplaçades en els nuclis urbans. Resulta especialment significatiu del desinterès de les nostres administracions el polèmic assumpte de les casernes militars des Castell. La venda dels immobles situats en una posició central dins la trama urbana del segle XVIII, va ser el detonant pel naixement d’un moviment ciutadà que encara avui reclama el retorn a la titularitat pública per destinar-los a equipaments. Avui les casernes des Castell són un “producte tòxic”, en mans del SAREB.

Encara més il·lustratiu d’una gestió pública irracional és el destí incert del quarter de Santiago a Maó, des de fa quinze anys emprat com dipòsit municipal de vehicles. Recentment, mentre les cobertes s'esfondren, s’ha aixecat un centre escolar de nova planta a molt escassa distància de les seves instal·lacions.

La nefasta manca de col·laboració entre administracions públiques també va impedir la reconversió del vell hospital Cuesta-Monereo en un nou centre sociosanitari per a malalts de llarga estada o residencia militar. Venut en pública subhasta, l’edifici és ara una runa que presideix un dels principals accessos a la conurbació de Llevant.

Com l’Esplanada des Castell, també la de Maó amaga darrere un recinte tancat unes casernes angleses deshabitades. Uns terrenys i un immoble històric amb gran potencial de futur situats en el centre neuràlgic de la vila, i que Gerència d’Infraestructures del Ministeri de la Defensa no vol cedir gratuïtament per a fins d’utilitat pública o interès social.

Certament, com va assenyalar Miguel A. Limón “... sembla que algú pla enfurismat i sistemàtic, literalment diabòlic, vol arrasar-ho tot. Que no quedi pedra sobre pedra. Que els vestigis militars de Menorca esdevinguin simples foteses arqueològiques, o desfetes esmicolades” 1.

Però, si hi ha un conjunt arquitectònic i monumental realment notable dins l’illa de Menorca, aquest és l’antic Llatzaret de 12 Ha.

1 Limón, Miguel A. D’illa en illa. El

saqueig foll del patrimoni. Ed. Institut Menorquí

d’Estudis. Menorca. 2007. Pàg. 22-24

emplaçat a la bocana del Port de Maó. L’organització ortogonal i la qualitat dels edificis que allotja aquesta joia de l’arquitectura il·luminista on destaca la barroca potència de la torre de control necessita, amb tota urgència,“d’un projecte intel·ligent de restauració i ús dels edificis que pogués recuperar la imatge formal perduda, de buits i plens, i la seva capacitat expressiva” 2.

La recent pèrdua de l’ús d'estiueig i d’estudi lligat al Ministeri de Sanitat, i l’encomana de la futura gestió al Consell Insular de Menorca obliguen a una resposta institucional acord al repte de la seva sostenibilitat.

Per últim, cal denunciar l’abandonament de l’antic Hospital Verge del Toro, cedit per l’administració central de l’estat al Govern de les Illes Balears, que roman tancat des de la data del trasllat del centre sanitari a les noves i més modernes instal·lacions. Sense un Pla d’Usos ni projecte de condicionament, aquesta arquitectura neoclassicista pròpia dels primers anys del franquisme, que ha esdevingut en un important referent social per a tantes generacions insulars a més de constituir una fita en l’entorn portuari i del barri residencial on s’aixeca, és motiu de vergonya i símbol de la irracional política immobiliària de la nostra comunitat.

2 Martorell, Josep. Obra citada. Pàg. 14-

16.

3. Respondre a la pregunta- clau.

3.1. Absència de planejaments i projectes específics.

En aquestes condicions, el mandat derivat de l'art. 46 de la Constitució 1 i que exigeix l'ordenació global de l'acció dels poders públics i de la ciutadania de les Illes Balears en defensa de patrimoni històric, per tal que aquest sigui transmès a les properes generacions com a testimoni de la història, l'art i la cultura dels pobles illenc, ha obtingut una lamentable resposta.

Certament, l'aprovació de la Llei 12/1998, de Patrimoni Històric de les Illes Balears no corregeix una tendència legislativa que s'arrossega des dels temps de la monarquia de Carles III. La tradicional actitud defensiva de l'administració pública espanyola no habilita les necessàries mesures fiscals o financeres per la defensa del patrimoni històric, estableix un sistema abusiu de controls de tota mena en un procés de lluita entre administracions per l'atorgament de competències amb el resultat de la creació d'organismes de control polític com les Comissions de Patrimoni, del tot inoperants com agents dinamitzadors de la rehabilitació monumental.

Indubtablement, els programes governamentals d’Àrees de Rehabilitació Integral (ARI) per a la iniciativa privada de rehabilitació d’habitatges, l’accés al finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), i altres mesures d’ajuda econòmica, són eines útils però insuficients per incentivar la veritable recuperació del patrimoni immobiliari dels recintes històrics. No es pot confiar tan sols en el mercat per dur a terme les accions de caire estructural que sovint requereixen aquests indrets. Sense una política activa conduent a la planificació d’un conjunt

1 Constitución Española, Art. 46 "Los

poderes públicos garantizarán la conservación y

promoverán el enriquecimiento del patrimonio

histórico, cultural y artístico de los pueblos de

España y de los bienes que lo integran, cualquiera

que sea su régimen jurídico y su titularidad. La ley

penal sancionará los atentados contra este

patrimonio".

d’inversions públiques sobre la ciutat antiga, sense la posada en marxa dels corresponents Plans Especials de Reforma dels barris històrics, tants cops planificats en altres territoris més enllà de Menorca, no hi pot haver possibilitat d’èxit per trencar la dinàmica actual, que esdevé hipoteca del futur.

La declaració de Menorca com Reserva de la Biosfera no ha servit per activar una política de protecció del patrimoni històric. Sovint, s’ha considerat que amb l’aprovació del Pla Territorial Insular (2003), conseqüència de les Directrius d’Ordenació Territorial (1999), el territori insular restava protegit. En efecte, el PTI és un instrument urbanístic de protecció territorial, però el seu redactat no comporta un programa específic d’actuació institucional, de projectes concrets.

Com ha recordat l'arquitecte Oriol Bohigas, referint-se a Menorca, "... cal que aquestes polítiques proteccionistes basades no més en una normativa general de prohibicions més que en un conjunt de projectes puntuals, a més de ser exigents en la negativa general, fossin propositives, donessin solucions particulars. Però això és difícil i dona molta feina. El més senzill és, per exemple, limitar-se a marcar en el mapa una faixa de prohibició gairebé uniforme arran del mar. Fer una successió de projectes puntuals donant resposta a cada circumstància és més complicat, però és l'única manera de donar un sentit propi i adequat a cada segment de paisatge" 2

En conclusió, més enllà de la necessitat de planejaments específics per als centres històrics, que permetin un programa d’inversió pública amb una visió de conjunt, és evident l'existència d'un buit institucional en la gestió del patrimoni històric insular. 3.2. Necessitat d’un organisme responsable de la gestió del patrimoni històric.

2 Bohigas, Oriol. Passar comptes. Dietari

de records III. Ed. 62. Barcelona. 2012. Pàg. 95.

Segons les dades aportades pel departament cultural de l'administració insular, el registre del patrimoni arquitectònic declarat d'Interès Cultural (BIC), consta de dos conjunts historicoartístics -el centre antic de Ciutadella i les murades de Maó- i setanta peces d'arquitectura, de les quals el 75% són d'origen defensiu. Es tracta de talaies, torres de defensa, edificacions fortificades, bastions i forts. La solitària inscripció de cinc immobles religiosos i cinc palaus nobiliaris com a BIC en el conjunt de l'illa ens remet a un llistat incomplert o a la delegació de les tasques de catalogació envers els ajuntaments. És evident que Menorca necessita fer un gir i replantejar el futur del seu patrimoni arquitectònic sota un altre model de gestió. No assolir aquest repte seria una temeritat i una irresponsabilitat col·lectiva.

4. El futur en matèria de gestió patrimonial. 4.1. Idees i propostes.

4.1.1. Projecte de Transformació Integral del Port de Maó.

A l’igual que s’ha fet a l’illa de Lanzarote, la incorporació de Menorca a la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera hauria d’haver assenyalat el punt de partida d’un debat de la societat menorquina per a una nova proposta de futur, per l’adopció d’una estratègia amb dos objectius centrals: la preservació dels equilibris bàsics del sistema insular, on la resposta ha vingut donada per la redacció del Pla Territorial Insular (PTI), i la millora de la qualitat de vida de la població i dels visitants, on els diferents indicadors no semblen oferir resultats satisfactoris. Així les coses, dins les principals orientacions i programes d’actuació d'un hipotètic Pla Estratègic de la Reserva de Menorca, com podria anomenar-se aquest document encara pendent de redacció, pren especial rellevància la recuperació del teixit urbà de Maó i l'activació econòmica del seu Port, definit com “... zona de gran potencial econòmic (...) que avui, més que mai, ha de tenir la màxima prioritat per cooperar a la transformació integral que necessita l’economia menorquina"3. La situació portuària a Menorca, que ha tingut un canvi fonamental amb la posada en funcionament del dic de Ciutadella, així com la nova legislació de Ports de l’Estat i la Marina Mercant recentment aprovada, ha provocat efectes importants sobre el port de Maó i, per a tant, sobre l’economia insular. La rada maonesa està patint una visible decadència deguda, en part, a la crisi econòmica global actual, però també a causes internes. Així, el

3 Cercle d’Economia de Menorca. El Port

de Maó. Reflexions per a un projecte d’activació

econòmica”.

foment d’una possible especialització dins l’àmbit esportiu i turístic passa per la recuperació i aprofitament social dels conjunts monumentals de les vores del port que, per raó d’haver estat l’escenari privilegiat de bona part de la història de Menorca, és el territori dipositari del major contingent de patrimoni arquitectònic de vàlua en perill de desaparició.

Un projecte integral d’interès autonòmic com el proposat pel Cercle d’Economia de Menorca “que doni coherència a totes les actuacions (subprojectes)” i compti amb professionalització rigorosa d’un equip dirigit per un coordinador general de reconegut prestigi, les garanties jurídiques de la participació de les diferents administracions públiques participants, la co-responsabilitat financera i executiva de la iniciativa privada, el consens ciutadà, etc. Es tracta, per tant, d'una operació de reactivació de l'àmbit portuari que ha de permetre afrontar la recuperació del sector Històric- Cultural en paral·lel a la resta de sectors operatius en el port. Així, com a resum final d’aquesta proposta, sorgeix la iniciativa de l’obertura d’un procés adreçat a l’aprovació d’un Pla Estratègic de la Reserva de Menorca integrador del Projecte de Transformació Integral del Port. Una intervenció pilot per l'inici de la recuperació de l'illa que, inevitablement, hauria de comportar la salvaguarda i aprofitament ciutadà dels tresors arquitectònics que banyen les seves aigües portuàries. Com va dir Albert Einstein, no pretenguem que les coses canvien si sempre fem el mateix.

4.1.2. Creació de l'Institut del Patrimoni Històric- Artístic Insular.

Entre d’altres iniciatives, cal valorar la possible creació d'un Institut de Patrimoni insular de Menorca, de caire mixt públic- privat, amb l'objectiu de dinamitzar la rehabilitació i ús social dels immobles i conjunts patrimonials amb especial atenció respecte el de tipus militar, en greu perill d'enderrocament. Una entitat depenent del Consell Insular menorquí amb capacitat legal per l'adquisició i la rehabilitació d'immobles i amb responsabilitat directa en la gestió dels edificis i conjunts monumentals de l'illa. Menorca requereix d'un organisme capaç de planificar i executar una estratègia econòmica i turística que es compatibilitzi amb la recuperació i posada en valor del patrimoni arquitectònic d’interès històric- artístic. En definitiva, és la creació d'un nou escenari per a la dinamització de la situació actual, clarament indicativa d’una actitud passiva de l’administració insular envers la progressiva degradació dels immobles més emblemàtics, la que demana la presència d'un agent directament responsable de la gestió del patrimoni insular. 4.2. Actuacions concretes.

Illa de Menorca.

Objectiu: - Gestió dels Béns d'Interès Cultural de l'illa,

amb especial atenció en allò que afecta a la reconversió i manteniment de les estructures defensives de titularitat pública.

Línies d'actuació: - Creació de l'Institut del Patrimoni Històric -

Artístic de Menorca.

Ciutat de Maó.

Objectiu: - Dinamitzar la ciutat i el port en tots els seus

àmbits, integrant la nova conurbació sorgida en els darrers vint anys.

Línies d’actuació:

- Elaboració i posada en marxa del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del casc històric de la ciutat per recuperar la qualitat de vida de la població i dotar l’àrea central d'una oferta multitemàtica i de prestigi. Redacció d'una normativa específica pel casc històric conjuntament a l'elaboració i execució d'un programa de projectes urbans sota una estratègia conjunta.

- Creació d’un organisme per a una gestió eficaç i professionalitzada del referit planejament, l'Oficina del Pla, amb especial atenció als aspectes financers i fiscals.

- Rehabilitació urbanística integral de la ciutat sota un esquema director de la conurbació del Llevant menorquí, amb la rehabilitació d’àrees específiques i la introducció d’infraestructures sostenibles especialment atentes a la qualitat del paisatge menorquí.

Port de Maó.

Objectiu: - Revitalització econòmica del port de Maó

sota les directrius d’un Projecte de Transformació Integral.

Línies d’actuació. - Recuperació del sector del Patrimoni

Arquitectònic Històric- Cultural, en paral·lel als sectors nàutic, hoteler i de restauració, de serveis públics i socials, de comerç i oci, energètics, etc., sota una direcció professionalitzada i dotada dels mecanismes legals i financers adients a un projecte d’aquesta envergadura.