El meu cargol

vol marcar un gol

al esquirol

quan surt el sol

al camp de futbol.

L

Hi havia una vegada una balena que s ’

havia perdut i la van buscar per Àfrica, per

Amèrica… i de sobte la van trobar a París

fent fotos de la torre Eiffel.

També va anar al cinema i va tornar a casa

seva contenta , feliç i amb molts records de

Paris.

Conte contat, aquest conte s ’ ha acabat.

Joan Peña Flores

L’estiu

L’estiu arriba,

aviat anirem a la platja.

Ens mullarem

i ens divertirem.

Quan l’estiu arrivarà,

l’escola tancarà.

Tots els nens es faran abraçades

i es diran fins l’any que ve.

Rostyslav Zhuck

Un món pintat

En una illa desapareguda en el temps, un nen passejava i recollia bo-

lets. De sobte va caure en un forat. El forat no era un forat, era un

túnel molt llarg i fosc.

Quan va sortir del túnel es va trobar dins d’un poble pintat dins d’un

quadre. El nen s’ havia fet petit. Va mirar tot el poble i va veure un

conill taronja i un ocell verd fluix . El nen els va preguntar on estava.

- Estem a Villa Aquarel- li van dir.

Va mirar al cel i va veure una muntanya on hi havia un castell il·luminat

per molts raigs. Va pujar a la muntanya i va entrar al castell. A dins hi

vivia una bruixa gegant i en una gàbia hi havia una fada empresona-

da.

-Et concedeixo tres desitjos- li va dir la fada al nen.

El primer desig que va demanar va ser una clau màgica per obrir la

gàbia de la fada i alliberar-la. Després va desitjar un núvol per esca-

par per la finestra. I es van poder escapar de la bruixa.

Ja a fora, a la plaça, va desitjar tornar a casa seva.

Quan va obrir els ulls ja estava a casa seva. FI

Jonathan Martínez

EL NEN QUE VOLIA SER TORERO

Hi havia una vegada un nen que volia ser torero.

Un dia va somiar que era torero de veritat. En aixecar-se va pensar:

Aquest somni ha de ser realitat. Va explicar el seu somni a la seva fa-

mília i la família li va dir:

- Tu ets boig ! ! !

El Sergi, que així es deia aquest nen, vivia en una granja que tenia ga-

llines i d ’ altres animals. Un dia va baixar al corral i va començar a to-

rejar les gallines fent veure que eren

bous.

La seva mare el va veure i va dir:

- Però, què fas Sergi?

- És que vull ser torero, mare.

- Si vols ser torero, seràs torero, però dei-

xa les gallines en pau ! !

Els seus pares el van portar a una plaça

de bous, però en Sergi, quan va veure

com eren de grans, es va espantar. Ja no volia ser torero. Aleshores el

seu pare li va dir:

- Buscarem una altra feina, però has de treballar.

I el pare va portar al Sergi a la granja a cuidar les gallines, però aquesta

feina al Sergi no l ’ agradava gaire. El Sergi no sabia que fer i va co-

mençar a pensar com fer per perdre la por als bous

mentre cuidava les gallines.....

I va tenir una idea:

- Li diré al pare de cuidar els ànecs que són més

grans que les gallines i així aniré entrenant.

Es trobar el pare i li diu:

-Pare, Puc cuidar els ànecs??? Es que m ’ he cansat de les gallines.

-Vaaale, d ’ acord.

Després d ’ un temps ...

- Pare, puc cuidar les cabretes? És que m ’ he can-

sat dels ànecs..

- Vaaaale, d ’ acord.

Després d ’ un temps ....

- Pare, puc cuidar les ovelles? Es que m ’ he cansat

de les cabretes.

- Vaaale, d ’ acord.

Després d ’ un temps ....

- Pare, puc cuidar dels porquets? Es que m ’ he

cansat de les ovelles.

- Vale, d ’ acord fill que ets un pesat !!

Dies després...

- Pare, puc cuidar les vaques?? És que

m ’ he cansat dels porcs que fan molta pu-

dor.

- Au, ves a cuidar les vaques, pesat.

Passat molts dies de cuidar les vaques, el Sergi va anar a parlar amb el

pare:

- Pare, si us plau, puc tornar a l ’ escola de torero?

- Vale, ho tornarem a provar, pesat, però una vegada i prou.

Després de molt de temps d ’ anar a l’ e scola va aconseguir ser torero.

Un dia, el seu germà petit va dir a casa:

- Pares, jo també vull ser torero

- Doncs, hauràs de començar per cuidar gallines – va respondre el Ser-

gi.

I catacric, catacrac, el conte ja s ’ ha acabat.

Mª Carmen Serón ( 3r)

L’avi Juan

El meu avi es dui Juan. Va néixer a un petit poble de Granada que es diu

Purullena. De petit no va poder anar a l’escola perquè havia d’ajudar al seu

pare.

Quan tenia 18 anys el van cridar per anar a la mili, però es va lliurar de fer-la

perquè tenia els peus plans.

Dos anys després, quan tenia 20 anys, va marxar a Alemanya. En aquell temps

al seu poble no hi havia feina i va haver d’emigrar cap allà. Allí va estar dos

anys i quan va tornar al poble, es va casar amb la meva àvia Maria. Tots dos

són del mateix poble i es coneixien des de petits. Van tenir sis fil, dues noies i

quatre nois.

Al poble va treballar de pagès durant deu o dotze anys i més tard en una fàbrica

de materials de construcció fins que es va jubilar.

Actualment té un hort on passa moltes estones del dia fent coses i així no

s’avorreix.

També cuida els meus cosins i els ensenya feines del camp: conrear, regar,

podar arbres, etc.. perquè els meus tiets treballen com a professors a l’escola

dels meus cosins.

Ha vingut a Barcelona vàries vegades i ha estat a casa nostra. L’avi Juan i l’àvia

Maria de vegades marxen de viatge amb l’Inserso i així han conegut altres

províncies d’Andalusia.

Quan arriben les vacances d’estiu vaig al poble i allà em trobo amb l’avi Juan i

tota la meva família.

L’ERIÇÓ

Categoria B, 2n cicle dePrimària, 4t, 10 any

A les gracioses muntanyes de l’Everest

I viuen moltes papallones.

Són de color vius com les flors de l’estiu,

i volen amunt i avall com si fecin un vall.

Volen de flor en flor cantant una cançó,

Ballen una dansa dibuixant una llança.

Quan plou una ventisca, la tarda es posa trista,

Les papallones surten al matí, per fer un rodolí.

I per fer el seu niu, es posen dalt d’un pi.

(Jonathan Coello 10 Anys)

5è de primària

El 23 d’Abril,Sant Jordi,un noi li va regalar a la seva novia una

rosa.La noia es va posar molt contenta, tant contenta que li va

donar un petó a la galta.I va anar a la cuina va agafar un pot de

llenties vuit li va posar aigua i va deixar la rosa a dins.

Per la nit va sortir un bitxo d’un dels pètals de la rosa i va picar a la

noia. Quan es va fer de dia la noia tenia poders,podia treure aigua

de les seves mans. La noia no s’ho podia creure,va anar corrents a

la seva habitació on hi havia el noi dormint,el va despertar i li ho va

explicar tot. El noi tampoc s’ho podia creure. Era tant increïble que

al final van pensar que era un somni i es van tornar a ficar al llit.

Al cap d’una estona es van tornar a despertar i van veure que no

era un somni. Aquella parella no sabia que fer amb aquells poders.

I ara ja saps que si li has de comprar una rosa a algú,vigila amb la

que agafes.

Paula Minguez

5è de primària