itec.cat de... · 9 presentaciÓ aquests preus de referència de rehabilitació i restauració,...

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�� !��"�

��

��#$$%��&'��(%)*(+,)%*-)#��!��.�/0��12��3��1�4��&)%-($5)#$$%

��4��!��6��7��4��8��6��

9��&��&�2��:&��2��6��;�

��

��9��

�� !�"��#�� $�%��%�� &��'�$�� &��!��('��#��%)�!��%��*��*��"�

��%��&��"��&+��,��'�$��!��#��-��-��%��,��&+��%��%��%��-��%��.��

��%��/��*��/��&�,��#�0�,��&�� 1�� !��,��

%��&��2��-�,��!��!"��!��!��-��

��#��,��,��#��,��"��3��

��&+��4��,'��*�� $��(��0��

!��&��02��6

7

ÍNDEX GENERAL

INTRODUCCIÓ

Presentació 9

Contingut 11

Criteris i condicions 13

Annex 1. Confecció del pressupost 15

Annex 2. Coeficients de preus de rehabilitació 20

Annex 3. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut 21

Annex 4. Revisió de preus 23

Annex 5. Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra 27

Annex 6. Suport informàtic 29

PREUS DE REFERÈNCIA

Elements Simples i Elements Compostos 33

Partides d’obra de Rehabilitació i Restauració 117

Conjunts de partides d’obra de Rehabilitació i Restauració 471

Partides d’obra de Seguretat i Salut 535

Partides d’obra de Despeses Indirectes 595

Assaigs de Control de Qualitat 607

ANNEXOS

Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors 633

Directori d’empreses col·laboradores i anunciants 647

Directori de laboratoris per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya 657

9

PRESENTACIÓ

Aquests Preus de referència de rehabilitació i restauració, seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat, recullen una selecció d’elements extrets del Banc BEDEC i es complementen amb la resta de volums de la mateixa col·lecció: Preus de referència d’edificació, Preus de referència d’urbanització i Preus de referència d’enginyeria civil.

La totalitat de la informació del Banc BEDEC, de 200.000 elements, es publica al CD-Rom PR/PCT 2005i es pot consultar a la web de l’ITeC (www.itec.es) dins l’apartat metaBaseITeC on periòdicament es realitzen actualitzacions dels preus (vegeu l’annex Suport informàtic).

Els Preus de referència de rehabilitació i restauració contenen més de 4.500 partides d’obra, amb la descripció de la seva unitat i el criteri d’amidament i els preus de cost directe, cost d’execució material i cost d’execució per a contracte (sense IVA) per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, obtinguts d’acord amb els criteris que s’exposen en l’annex Confecció del pressupost d’aquesta introducció.

De cada familia es mostra la justificació de preus de la primera partida d’obra -amb la novetat que incorpora les despeses auxiliars-. La justificació de preus de la resta d’elements es pot consultar directament a la web de l’ITeC.

Les partides d’obra que s’han incorporat en l’edició d’enguany han estat: plataformes mòbils (K12C), transport de terres a obra (K241), càrrega i transport de terres a obra (K242), càrrega i transport de runa a obra (K244), transport de terres a monodipòsit o centre autoritzat (K2R3), càrrega i transport de residus a monodipòsit o centre autoritzat (K2R6), membranes no adherides amb làmines de poliolefines (K776), làmines separadores de poliester (K7B4), cels rasos de plaques de fusta (K845), cels rasos de plaques metàl.liques (K84B), tractament anticorrossiu per elements d’acer (K8B7), pelfuts arrissats de vinil (K9J3), textils (K9J5), de cautxú (K9JC) i elements especials per a pelfuts (K9JZ), aspiració centralitzada: boques d’aspiració (KDT1), aspiradors (KDT2) i materials auxiliars (KDTZ), radiadors de tub d’acer (KE39), col.lectors per a terra radiant (KE91), bombes de calor partides d’expansió directa verticals per a conductes (KEGE), bombes de calor partides d’expansió directa amb unitats interiors múltiples diferents (KEGH), fan-coils per a conductes (KEJ7), tubs de polietilè reticulat (KFB4) i multicapa (KFB9), tubs de polipropilè a pressió (KFC1) i multicapa (KFC9), escalfadors acumuladors a gas (KJA3), escalfadors instantànis elèctrics (KJA4), acumuladors bescanviadors (KJAA) i elements per a dipòsits de gas-oil (KK3M) i de glp (KK3N).

També s’ha incorporat l’aplicació de les darreres normatives publicades, com ara el Real Decreto 1797/2003, de 26 de diciembre, Instrucción para la recepción de cementos (RC-03), que anul.la la RC-97; Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, Actualización de determinados artículos del PG-3, relativos a firmes y pavimentos; Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, 6.1-IC "Secciones de firme", que anul.la les IC 6.1 i IC 6.2 1989; Real Decreto 865/2003, de 4 de julio, Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis; Real Decreto 401/2003, de 4 de abril, Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios i Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo, que el desenvolupa; Decret 352/2004, de 27 de juliol, Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi; UNE-EN 1025 sobre perfils d'acer (canvi de denominació, per exemple, A-42B pasa a dir-se S 275 JR); UNE-EN 1329-1 de baixants de PVC (canvi de les sèries F i C a la sèrie B); i l’actualització de la resta de normes UNE més rellevants.

El llibre inclou partides d’obra per a la gestió dels residus (K2R: classificació de materials sobrants a l’obra, el transport i la disposició en abocadors i centres autoritzats per a la seva valorització) de forma que se’n pugui considerar el cost d’una mínima separació selectiva en obra (atenent a la legislació vigent, haurien de ser tractats de forma diferent, si més no, els residus inerts, els no especials i els especials). Com que les terres o materials no contaminats procedents de l’excavació que han de ser reutilitzats en obres autoritzades no són considerats residus segons la legislació vigent (Decret 201/1994 i modificació), les partides que fan referència al seu transport s’exposen en un subcapítol diferent (K24). És indubtable que el tractament d’aquesta temàtica és un pas endavant per racionalitzar la gestió d’aquesta activitat i reduir costos innecessaris.

10

L’apartat de seguretat i salut, s’ha concebut per a facilitar l’estudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades en el R.D. 1627/1997, de 24 d’octubre. Conté partides de seguretat i salut, partides de protecció individual -considerades de cost auxiliar- i una relació d'altres actuacions -considerades de cost indirecte- que depenen de la grandària, procediment i durada de l'obra.

La valoració dels costos de les despeses indirectes provenen d’un treball de recerca elaborat per la Comissió Tècnica del Banc BEDEC. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o a una part de l’obra.

Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs s'identifiquen mitjançant una estructura semblant a la de les partides d'obra, però sense cap tipus de justificació desglossada, ja que es consideren com un subcontracte i serveixen per poder indicar, dins el pla de control, el preu de referència respectiu.

Les partides d’obra que s’han incorporat de la tipologia seguretat i salut han estat: bastides (H121) i control de la seguretat a l’obra i formació del personal (H16F); de la tipologia despeses indirectes han estat: bastides (I121), gestió de residus: classificació de residus (I2R2), transport de residus a monodipòsit o centre autoritzat (I2R5), càrrega i transport a monodipòsit o centre autoritzat (I2R6), disposició de residus a monodipòsit o centre autoritzat (I2RA), matxuqueig de residus petris a l’obra (I2RM) i trituració de residus no petris a l’obra (I2RT); i de la tipologia assaigs de control de qualitathan estat: pedres naturals (J0G1), proves de cobertes (J5V1), proves de tancaments (JAV1), tubs metàl.lics (JF11), xarxes d’abastament d’aigua (JFV2), proves de materials i instal.lacions de lampisteria, regs i aparells (JJV1), proves de vàlvules, bombes i grups de pressió (JNV1) i control de les condicions ambientals (JZ23).

L’annex Pressupostos tipus inclou obres totals o parcials de construcció, amb descripció, gràfic i orientació del seu cost d’execució per a contracte (PEC) amb justificació de la repercussió dels seus capitols.

Els annexos Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors i Directorid’empreses col·laboradores i anunciants recullen el llistat de fabricants i distribuïdors de productes i maquinària de construcció que han facilitat documentació econòmica i tècnica a l’ITeC. S’inclou també el Directori de laboratoris d’assaigs per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya.

Finalment, volem recordar que aquesta Introducció contempla els criteris i definicions proposats per l’Associació de Redactors de Bases de Dades de la Construcció (ARBDC), d’àmbit estatal, de la qual l’ITeC és membre fundador.

11

CONTINGUT

El Llibre dóna informació dels següents elements constructius, entenent per element constructiu aquell concepte que es refereix a la part física que s’integra en una obra de construcció i/o al procediment directe utilitzat per aconseguir-la:

Element simple (1)1

Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una màquina, l’hora de paleta, el m3 de formigó comprat en una central formigonera, etc.

Element compost (2)1

Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m3 de morter de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.

Partida d’obra (3)1

Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una unitat d’obra i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per exemple, el m2 d’enguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de teula ceràmica col.locada amb morter mixt, etc.

Conjunt de partides d’obra (4)1

Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que és realitzada per un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el m de ràfec d’una coberta, el m2 de façana de dos fulls amb aïllament a la cambra d’aire, etc.

La informació per a cadascun dels elements constructius és:

Codi

Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat següent:

- 1r caràcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els següents: A: mà d'obra B: materials C: maquinària D: element compost E, F, G, H, I, J i K: partides d'obra de nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de seguretat i salut, de despeses indirectes, d'assaigs de control de qualitat i de rehabilitació-restauració, respectivament. 1, 2, 3, 4 i 7: conjunts de partides d’obra de nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de rehabilitació-restauració i de despeses indirectes, respectivament.

- 2n caràcter: Indicador de capítol.

- 3r caràcter: Indicador de subcapítol.

- 4t caràcter: Indicador de família.

- 5è,6è,7è i 8è: Diferenciadors dels elements d'una mateixa família.

Definició

Descripció estructurada de les propietats que concreten la informació de forma, material, funció i cost d’un element d’acord amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions tècniques.

1 Anomenats per l’ARBDC com: (1) Element bàsic; (2) Element auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.

12

Nivells de classificació emprats a les definicions:

Preu econòmic, normal, alt i superior: Nivell de classificació de materials amb característiques objectives idèntiques

(propietats físiques, químiques, funcionals, etc.), però que, per consideracions subjectives (política de vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu unitari diferent.

Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes propietats objectives, el seu plec de condicions de l'ITeC serà també igual.

Qualitat 1, 2 i 3: Nivell de classificació de diferents materials segons les seves característiques objectives, definides al plec de condicions de l'ITeC.

Les diferents qualitats queden ordenades amb els índexs 1, 2 i 3. S'agrupen a l'índex 1 tots els materials que configuren el plec de condicions més restrictiu, que normalment, però no necessàriament, és el grup de valor econòmic més elevat; i al 3 els materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment, però no sempre, coincideix amb els materials de valor econòmic més baix.

Aquesta definició de qualitat s'aplica a aquells materials dels quals és difícil establir un plec de condicions. En els tancaments secundaris (finestres i balconeres), la qualitat es relaciona amb el valor del sumatori dels índexs de classificació resultant dels assaigs de permeabilitat a l'aire, d'estanquitat a l'aigua i de resistència al vent que es defineixen al corresponent plec de condicions de l'ITeC.

Classe: Nivells de classificació extrets de les normatives.

Composició

Per als elements compostos, partides d’obra i conjunts de partides d’obra, es refereix als components que formen l’element, amb el seu codi, unitat d’amidament, definició, rendiment i preu.

Preu

Cost unitari d’un element constructiu.

Les unitats d’amidament utilitzades per als preus estan d’acord amb el Sistema Internacional d’Unitats adoptat per la Confederación General de Pesas y Medidas, vigent a la Unió Europea (R.D. 1317/1989, de 27 d’octubre, modificat pel R.D. 1737/1997, de 20 de novembre):

a àrea kg quilogram cm2 centímetre quadrat km quilòmetre cm3 centímetre cúbic l litre d dia m metre dm3 decímetre cúbic m2 metre quadrat h hora m3 metre cúbic ha hectàrea t tona

Per similitud amb aquest R.D., s’adopten també les unitats següents: u unitat mu mil unitats cu cent unitats mes mes

L’apartat Unitat i criteri d’amidament, que s’obté del plec de condicions tècniques associat de l’ITeC i que és el resultat del treball realitzat per la Comissió Tècnica del Banc BEDEC1, inclou abreviatures que tenen el següent significat: D.F. direcció facultativa, D.T. documentació de projecte i P.O. partida d’obra.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els Col·legis professionals i l’ITeC.

13

CRITERIS I CONDICIONS

Aquest Llibre de preus és de referència. Per referència entenem que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les obres que no s’ajusten en algun dels seus aspectes a la denominada “obra de referència”, que més endavant es defineix.

L’augment o disminució del volum de l’obra pot afectar el preu del material. Els rendiments també es veuen afectats pel volum de l’obra (temps) i, principalment, per les condicions d’execució (dificultat).

Cal tenir en compte que en el cas d’obres de rehabilitació i restauració, el concepte de preu de referència s’ha de considerar amb més cura atès el desconeixement que s’en té de la realitat de l’obra, en molts casos coneguda al llarg de l’execució.

Paràmetres com l’accessibilitat de l’obra, el possible emmagatzematge, l’existència o no de sistemes d’avaluació, la possibilitat d’evacuació de runes i, sobretot, el fet de treballar sobre l’existent han de ser considerats en cada cas en particular.

Aquestes i d’altres consideracions fan que el preu que es dóna a cadascuna de les partides d’obra del llibre només sigui, aproximadament, el que correspon al “tipus d’obra de referència”.

Així doncs, per trobar el preu idoni cal prendre’n el de referència i ajustar-ne, si escau, els preus, els rendiments i les despeses auxiliars, tenint en compte, a més, les despeses indirectes que conformaran el cost total de la partida d’obra (tornarem més endavant sobre aquest punt).

Els criteris i condicions que s’han considerat són:

Tipus d'obra de referència

Rehabilitació d’un o diferents subsistemes constructius d’un edifici destinat principalment a habitatge, de volum d’obra superior a 500 m2 i amb una situació no conflictiva (veure annex Coeficients de preus de rehabilitació), i restauració d’obres de patrimoni arquitectònic.

Preu de la mà d'obra

El preu de la mà d'obra de Barcelona és el resultat d’incrementar el conveni col·lectiu provincial en un 2,8% com a estimació d’augment per al 2005. Respecte als Llibres de Preus de 2004, l’increment real, després de regularitzar l’estimació provisional de l’any 2004, és d’un 4,85%. A l’annex Quadreper al càlcul del preu de la mà d’obra es detalla l’obtenció del preu per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

A la taula de preus de la mà d’obra s’indica, per a la província de Barcelona, el cost de la mà d’obra fixa de plantilla facilitada per la Federació d'Entitats Empresarials de la Construcció de Barcelona (FEC), que correspon a la mitjana obtinguda a partir de l’enquesta entre empreses efectuada per aquesta associació, incrementada amb l'estimació d'augment per al 2005.

Les diferències entre aquests imports i els de conveni són degudes, entre d’altres, als següents conceptes:

Estructura contractual de l’empresa pel que fa al personal fix (plantilla i obra) i temporal.

Mitjana d'anys d'antiguitat del personal fix de plantilla de l’empresa.

Import del plus voluntari.

Transport del personal a l’obra, roba de treball, eines, etc.

Preu del material

El preu del material es considera col·locat a peu d'obra; per tant, inclou la manipulació, l'embalatge, el transport i la descàrrega, així com els possibles descomptes. El preu s'obté dels fabricants, subministradors i instal·ladors; correspon a les tarifes vigents a desembre de 2004, sense IVA i amb pagament a 30 dies. Els preus dels assaigs de control de qualitat han estat facilitats per la Associació de laboratoris acreditats de Catalunya – ALAC.

14

Preu de la maquinària

El preu de la maquinària comprèn el preu de lloguer, el preu de personal manipulador, combustible, petit material i el d’altres elements necessaris per al seu funcionament, conservació i amortització, així com els possibles descomptes. El preu s’obté d’empreses de lloguer de maquinària; correspon a les tarifes vigents a desembre de 2004, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

Rendiments

Valors mitjans obtinguts de la pràctica habitual i de consultes amb aplicadors, corresponents al tipus d’obra de referència. Inclouen, si és el cas, les ruptures i minves de material derivades de l'execució de la unitat de l'obra, així com el nombre de recursos de la mà d'obra expressats de forma unitària.

Preu de l’element compost

El preu de l’element compost és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials, maquinària i despeses auxiliars -de les quals es parla posteriorment als annexos-.

Preu de la partida d’obra

El preu de la partida d’obra és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials, maquinària, elements compostos i despeses auxiliars.

Preu del conjunt de partides d’obra

El preu del conjunt de partides d’obra és la suma dels preus de les partides d’obra que el componen1.

Segons l’article 67 R.D. 982/1987, de 5 de juny, BOE 181, el preu de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou en un pressupost d’execució material ha de ser el que s’anomena preu (cost) directe que ha d’incloure a més de les despeses de mà d’obra, materials, amortització i conservació de maquinària i despeses auxiliars, les despeses indirectes.

Al llibre s’inclou també un tercer preu de referència que correspon al cost d’execució per contracte–sense IVA- que afegeix al preu anterior les despeses generals d’empresa i el benefici industrial -de les quals es parla posteriorment als annexos-.

1 L’ARBDC també admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos.

15

Annex 1. CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST

Conceptes previs

Els diferents tipus de despeses que s'han de tenir en compte en la confecció dels pressupostos són:

Despeses directes d'obra

Segons la redacció de l'article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (R.D. 982/87, de 5 de juny, BOE. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.

Formen part de les despeses directes d'obra:

– La mà d'obra, amb els plus, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a paleta.

– Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per executar-la, com: B0511302 Ciment pòrtland CEM I 32.5 N, a granel.

La repercussió de l’import de ruptures i minves produïdes durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

– Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

– Despeses auxiliars1

A la clàusula 51, "Precios", del Pliego de cláusulas administrativas generales para la contratación del Estado, s'indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposició o descripció dels preus.

Així doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als conjunts de partides d’obra, perquè ja han estat contemplades dins l’import de les partides d’obra que els componen2. De igual manera, a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos que les formen.

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de l’unitat d’obra i del seu amidament.

A títol d'exemple s'engloben dins d'aquest apartat: Eines petites estrictament necessàries per fer la unitat d'obra: màquina de perforar, regle, etc.; neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, lloguer de petita maquinària, etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà com a percentatge (%) sobre el total de la mà d'obra3.

També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que comprenen les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan està adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts es subcontractaran a d’altres empreses. L’aplicació serà en forma de percentatge (%) sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

1 L’ARBDC les anomena “despeses directes complementàries”. 2 Com que l’ARBDC admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos, en aquests casos s’admet repercutir-hi despeses auxiliars. 3 L’ARBDC admet que l’aplicació del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de la unitat d’obra o bé en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas, l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

16

Exemple:

1. Dades inicials de la partida: K612253K Paret de tancament recolzada de 14 cm, de maó massís d’elaboració manual de 29x14x5 cm, d’una cara

vista, col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l Mà d’obra: A0122000 Oficial 1a paleta 10,40 h x 19,07 = 198,328A0140000 Manobre 5,20 h x 15,97 = 83,044

Total mà d’obra 281,372Materials: B0F11252 Maó massís d’elaboració manual, de 29x14x5 cm, de cares vistes 399,00 u x 0,3 = 119,70D070A4D1 Morter mixt de ciment portland amb filler calcàri CEM II/B-L, calç i sorra de pedra granítica

amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l

0,194 m3 x 94,8868 = 18,40804

Total materials 138,10804

2. Càlcul de la despesa auxiliar: Estimació en concepte de despeses auxiliars: 246,20 € Quantitat de paret de façana: 35 m3 Cost de mà d'obra : 35 m3 x 281,37 € = 9.847,95 €

Despesa auxiliar = (246,20 / 9.847,95) x 100 = 2,5 % (sobre la mà d’obra)

3. Resultat: K612253K Paret de tancament recolzada de 14 cm, de maó massís d’elaboració manual de 29x14x5 cm, d’una cara

vista, col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l Mà d’obra: A0122000 Oficial 1a paleta 10,40 h x 19,07 = 198,328A0140000 Manobre 5,20 h x 15,97 = 83,044

Total mà d’obra 281,372Despesa auxiliar 2,5% 7,0343

Materials: B0F11252 Maó massís d’elaboració manual, de 29x14x5 cm, de cares vistes 399,00 u x 0,3 = 119,70D070A4D1 Morter mixt de ciment portland amb filler calcàri CEM II/B-L, calç i sorra de pedra granítica


0,194 m3 x 94,8868 = 18,40804

Total materials 138,10804 Total cost directe 426,51434

Despeses indirectes1

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra.

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 67, han de considerar-se les despeses indirectes següents: les despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, de comunicacions, d'edificació de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals per a obrers, de laboratoris, etc., així com les del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels imprevistos. Totes aquestes despeses, excepció d'aquelles que s’hagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el mateix per a totes les unitats d'obra, que el tècnic autor del projecte adoptarà en cada cas segons la naturalesa de l'obra projectada, de la importància del pressupost i del termini probable d'execució.

Índex de referència de despeses indirectes (elaborat per la Comissió BEDEC2)

Mà d’obra indirecta.

Personal que no intervé de forma directa en l’execució de les unitats d’obra, atès que realitza exclusivament funcions de control, organització, distribució de tasques, vigilància, etc.

Cap d’obra, ajudant d’obra, encarregat d’obra, administratiu d’obra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport interior, elevació, muntatge, retirada, neteja, etc. durant l'execució de l’obra).

Maquinària, útils i eines.

Conjunt de maquinària, útils i eines que s’utilitza per a l’execució de diverses unitats d’obra i que no és específic d’una d’elles.

Elevació: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i transport de grua, amb fonamentació, xarxa de terres i legalització, muntacàrregues i carretó elevador.

Transport: camió per a treballs generals, neteja i transport d'eines, dumpers.

Eines: pics, pales, regles.

1 Anomenat per l’ARBDC “despeses indirectes d’execució”. 2 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructorsd’Obres de Catalunya, els col·legis professionals i l’ITeC.

17

Instal·lacions provisionals.

Escomeses provisionals d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, servei de telèfon.

Xarxes d’instal·lacions de caràcter provisional, perquè es desmunten a mesura que no són necessàries. Per exemple: xarxa i quadres elèctrics, xarxa d'aigua potable, etc.

Consum d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, telèfon-fax.

Construccions provisionals i equipaments.

Mòduls prefabricats: construccions provisionals a peu d’obra per magatzems, tallers, oficines, etc.

No s’hi inclouen les instal·lacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes s’integren en l’Estudi de seguretat i salut. Tampoc no s’inclouen en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rètols, que es desmunten o s’eliminen quan l’obra finalitza.

Equipaments: despeses generades pel funcionament de l’oficina d’obra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.), equips informàtics i, en general, les despeses derivades de l’administració de l’obra durant el període d’execució.

Control de qualitat.

Exemple:

1. Dades generals de l'obra. Tipus: Rehabilitació integral d’edifici de 24 habitatges de 90 m2 i 2 locals comercials de 130 m2. Durada: 5 mesos. Pressupost de cost directe: 363.636,36 €. Despeses indirectes valorades en el projecte: 36.363,64 €.

3. Càlcul del coeficient corresponent a l'obra:

(Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (36.363,64 / 363.636,36) x 100 = 10,00%

4. Resultat: K612253K Paret de tancament recolzada de 14 cm, de maó massís d’elaboració manual de 29x14x5 cm, d’una cara vista,

col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l Mà d’obra: A0122000 Oficial 1a paleta 10,40 h x 19,07 = 198,328A0140000 Manobre 5,20 h x 15,97 = 83,044

Total mà d’obra 281,372Despesa auxiliar 2,5% 7,0343

Materials: B0F11252 Maó massís d’elaboració manual, de 29x14x5 cm, de cares vistes 399,00 u x 0,3 = 119,70D070A4D1 Morter mixt de ciment portland amb filler calcàri CEM II/B-L, calç i sorra de pedra granítica


0,194 m3 x 94,8868 = 18,40804

Total materials 138,10804 Total cost directe 426,51434 Despesa indirecta 10% 42,65143 Total cost execució material 469,16577

18

Elaboració d’un pressupost

Pressupost d'execució material (PEM)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, el pressupost d'execució material és “el resultat obtingut de la suma dels productes del nombre de cada unitat d’obra pel seu preu unitari i de les partides alçades”.

S’entén per unitat d’obra el conjunt de recursos (materials, mà d’obra i/o maquinària) necessaris per construir un tot indivisible que queda integrat en una obra i que constitueix la part més petita en què l’obra es considera dividida en un pressupost, de manera que és susceptible de ser amidada i certificada com a partida d’obra. S’entén per amidament la determinació de les quantitats de cada unitat d’obra.

Resum per capítols:

. Preliminars d'obra ___________________

. Moviment de terres __________________

. Fonaments ________________________

. Etc. ______________________________

. Estudi de seguretat i salut _____________ _______________

Pressupost d'execució material (PEM) 400.000,00 €

Pressupost d’execució per a contracte (PEC)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, modificat segons el R.D. 982/87, de 5 de juny, BOE núm. 181, el pressupost d'execució per a contracte s'obté incrementant el d'execució material en els conceptes següents:

Despeses generals d’estructura (DGE), que incideixen sobre el contracte, xifrades en els percentatges següents aplicats sobre el PEM:

Del 13 al 17% per a obres oficials -el percentatge el fixa cada Departament Ministerial a la vista de les circumstàncies concurrents- en concepte de despeses generals d’empresa, despeses financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs) i taxes de l’Administració establertes legalment, que incideixin sobre el cost de les obres i altres derivats de les obligacions del contracte.

El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial (BI) del contractista.

Aquests percentatges poden ser modificats amb caràcter general per acord del Govern quan, pel fet de variar els supòsits actuals, es consideri necessari.

A les obres privades, els percentatges de DGE i de BI poden ser diferents dels especificats anteriorment.

L’impost sobre el valor afegit (IVA) que gravi l’execució de l’obra, que s’ha d’aplicar sobre la suma del PEM i les DGE.

Segons el R.D. 1624/1992, de 29 de desembre, Reglamento del Impuesto sobre el Valor Añadido, el IVA a aplicar pot ser d’un 7% o d’un 16%.

Podrà ser del 7% quan es donguin totes tres circumstancies:

Que l’obra a realitzar es tracti d’una rehabilitació integral o parcial de l’estructura.

Que el promotor de l’obra sigui el propietari / comunitat de propietaris de la finca a realitzar.

Que el cost de l’obra superi el 25% del valor dels habitatges abans que es realitzi la rehabilitació.

Aquest impost pot variar en funció de la zona geogràfica, de manera que s’haurà d’aplicar el que correspongui; per exemple, a les Illes Canàries s’ha de contemplar l’Impost General Indirecte Canari (IGIC).

19

Pressupost d'Execució Material 400.000,00 € . Despeses Generals d'Empresa 13% 52.000,00 € . Benefici Industrial 6% 24.000,00 €

_____________________________________________

476.000,00 € . IVA 7% 33.320,00 €

_____________________________________________

Pressupost d’Execució per a Contracte (PEC) 509.320,00 €

Les despeses generals d’empresa inclouen els següents conceptes:

Propis de l’empresa

Estructura: Gerència (direcció general, staff de recolzament, altres), direcció intermèdia ( direcció delegada, tècnics-caps de grup, altres), administració (personal d’oficines, amortització de locals, consums corrents, amortització de mobiliari i equips, altres).

Fiscals: Sobre l’activitat econòmica, altres.

Financers: Finançament bàsic, altres avals, altres.

Derivats del contracte

Financers: Avals del contracte, aplaçament del pagament, retencions, pagament demorat de revisió de preus, altres.

Taxes i impostos de l’Administració: Llicència d’obres, impostos sobre construcció, ocupació de vies públiques, permisos de bastides, inspecció i vigilància, altres.

Altres derivades del contracte: Anuncis en premsa, de formalització del contracte, cartells, assaigs, policia i vigilància durant el període de garantia, altes i permisos d’instal·lacions, assegurances específiques, manteniment i conservació durant el període de garantia, altres.

Pressupost per a coneixement de l'Administració (PCA)

És el resultat d'afegir al pressupost d’execució per a contracte (PEC) tot allò que cal per fer l'obra i que no són partides que hagi de realitzar directament l'empresa contractada.

Pressupost d’Execució per a Contracte 509.320,00 € . Projecte i direcció d’obra 36.400,00 € . Altres conceptes 1.854,00 €

_________________________________________

Pressupost per a Coneixement de l'Administració (PAC) 547.574,00 €

Pressupost de licitació (PL)

És l’import que serveix de base per formular les ofertes econòmiques de les empreses que concorren a una licitació d’obra.

Pressupost d’adjudicació (PA)

És l’import corresponent a la proposició econòmica de l’empresa que resulta adjudicatària de l’obra, i que pot ser coincident amb el pressupost de licitació o no.

20

Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS DE REHABILITACIÓ

L’Unitat de la Rehabilitació de l’ITeC ha elaborat un estudi per tal de trobar uns coeficients que permetin corregir els imports dels elements d’aquest quadre de preus de referència en funció dels diferents aspectes de l’obra.

Les condicions dels preus del quadre es refereixen intervencions que reuneixen els següents supòsits:

Situades en poblacions amb menys de 100.000 habitants.

Sense dificultat d’accés viari.

Amb suficient espai d’emmagatzematge de materials a l’obra.

Sense dificultat de transport de materials a l’obra i a peu d’obra.

Amb un volum d’obra superior a 500 m2 (vegeu Coeficient b4).

Sense presència d’usuaris durant l’execució de les obres.

Per a obres amb característiques diferents a les anteriors cal aplicar un coeficient corrector sobre el PEM, que s’obté amb la següent fórmula:

Coeficient de rehabilitació = a * b (on b = 1 + b1 + b2 + b3 + b4 + b5)

Coeficient a: localització general de l’obra

Poblacions amb menys de 100.000 habitants: 1 Barcelona i Madrid: 1,15 Capitals de província o de més de 100.000 habitants: 1,1

Coeficient b1: dificultat d’accés

Difícil accés viari (nucli antic): 0,05 Estacionament i càrrega/descàrrega amb horari limitat: 0,025

Coeficient b2: emmagatzematge

Espai de magatzem inferior a 30 m2: 0,025

Coeficient b3: transport de material

Si la distància al magatzem o al lloc de descàrrega és superior a 25 m, si es compon de més d’un trajecte o si només es disposa d’un sistema de transport o d’elevació manual: 0,05

Coeficient b4: volum d’obra

El càlcul de la superfície es realitzarà aplicant la formula S = P / M, on P és el PEM i M és el mòdul bàsic elaborat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Superfície d’actuació inferior a 100 m2: 0,3 Superfície d’actuació entre 100 m2 i 500 m2: 0,15

Coeficient b5: presència d’usuaris

Presència d’usuaris durant les obres de rehabilitació: 0,15

21

Annex 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I SALUT

Segons el R.D. 1627/1997, de 24 d’octubre, l'Estudi de Seguretat i Salut serà d'aplicació quan:

El pressupost d’execució per contracta del projecte és igual o superior a 0,45 milions €.

La durada de l’obra sigui superior a 30 dies laborables i treballin en algun moment a l'obra més de 20 persones simultàniament.

El volum de la mà d’obra estimada, entenent que es refereix al sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de la obra, sigui superior a 500 dies.

En obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

En el cas que no es compleixi cap dels supòsits anteriors, el promotor resta obligat a que s’elabori durant la fase de redacció del projecte un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

L’Estudi de Seguretat i Salut o l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut s’incorporarà com un capítol més del pressupost i només pot incloure partides alçades quan els elements o operacions siguin de difícil previsió.

El contractista ha de redactar un Pla de Seguretat i Salut que, partint de l’Estudi de Seguretat i Salut o de l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut i sense disminuir el seu import total, en pot modificar la seva medició, qualitats i valoració en funció del seu propi sistema d’execució de la obra.

El Pla de Seguretat i Salut ha de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat d’execució d’obra, o per la direcció facultativa en el seu defecte.

El capitol HX incorpora a titol indicatiu una relació de MAUP. MAUP és tot mitjà auxiliar dotat de protecció, que originariament vé integrat en l'equip, màquina o sistema, de tal manera que apantalla els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora de control, als treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència, anul.lant o reduint les conseqüències d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d'utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d'ús.

Diferents conceptes de costos que s’han de tenir en compte són:

Despeses directes d'obra

Segons la redacció de l'art. 67 del Reglament General de Contractació de l’Estat (R.D. 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es considera que l'I.V.A. no està inclòs en cap tipus de despesa.

Formen part de les despeses directes d'obra:

La mà d'obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per a executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metàl.lic de forca, de 7,5 m d'alçària i de 80 x 40 x 1,5 mm de secció, per a 20 usos.

La repercussió en l’import de ruptures i minves ocasionats durant el transport intern i l’execució de les unitats d’obra s’inclou com increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal.lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

Despeses auxiliars 1

Són els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap partida específica d'obra, però que són necessaris per a complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions particulars de Seguretat i Salut, com per exemple les proteccions individuals (casc, guants, etc.). A les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos components.

1 Anomenat per l’ARBDC com Despeses directes complementàries.

22

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de l’unitat d’obra i del seu amidament.

A títol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest apartat: Eines petites estrictament necessàries per a fer la unitat d'obra: màquina de perforar, regle, etc.; neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de % sobre el total de la mà d'obra1.

També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que engloben les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan està adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.

L’aplicació serà en forma de % sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

Despeses indirectes 2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que cal realitzar durant l'execució de les obres, per tal de complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions de Seguretat i Salut.

Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment de les característiques de l'obra per executar: riscs potencials segons el tipus de feines per desenvolupar, etc.

Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el conjunt global de l'obra, aquesta imputació s'inclou en el concepte de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la possibilitat que, en l'estudi de Seguretat i Salut, i en el pla consegüent, es detallin les actuacions esmentades.

A continuació es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions, com a referència, per tal de facilitar-ne la valoració i la imputació en el pressupost corresponent:

Inspecció periòdica del Departament Tècnic de Seguretat.

Vigilància permanent en l'obra per al compliment de la seguretat.

Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i salut.

Formació referent a seguretat i salut per a personal d'obra.

Formació referent a primers auxilis per a personal d'obra.

Formació sobre prevenció d'accidents per a vigilant de seguretat.

Formació sanitària del socorrista d'obra.

Reconeixements mèdics per al personal d'obra.

Detecció de serveis i de conduccions metàl.liques soterrades mitjançant equip portàtil.

Comprovació d'instal.lacions de baixa tensió mitjançant equip portàtil.

Mesurament de la resistència a terra mitjançant equip portàtil.

Detecció de corrents erràtics mitjançant equip portàtil.

Detecció de nivell d'oxigen, sulfhídric, anhídrid carbònic i d'explosivitat mitjançant detector digital

Detecció de concentració de gasos mitjançant bomba manual i tubs clorimètrics.

1 L’ARBDC admet també que la aplicació del % pugui ser sobre el total de la unitat d’obra, o bé que la aplicació sigui en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses Auxiliars (o Despeses directes complementaries) u. Mà d’obra auxiliar (o Mà d’obra complementaria) u. Material auxiliar (o Material complementari) u. Maquinària auxiliar (o Maquinària complementaria)

2 Anomenat per l’ARBDC com Despeses indirectes d’execució.

23

Annex 4. REVISIÓ DE PREUS

Concepte

En la Teoria general del Dret, la concepció actual del contracte és fruit del pensament liberal que va inspirar la codificació. Un dels principis claus d'aquesta concepció és la immutabilitat del contractus lex,és a dir, que els contractes s'han de complir en els termes pactats i són immodificables. Una de les manifestacions d'aquest principi és l'execució de les obres a risc i perill del contractista: una vegada pactat un preu, aquest és immodificable, llevat de supòsits de força major (article 144 de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas).

Ara bé, en tota relació contractual també juga un paper fonamental el principi de l'equivalent econòmico equilibri econòmic entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econòmic es perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de la revisió de preus respon a aquest principi de l'equivalent econòmic. És un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per la legislació que regula la contractació administrativa, és a dir, aquella en què una de les parts és una administració pública (central, autonòmica o local). La revisió de preus no modifica el preu del contracte, sinó que actualitza el preu calculat pel contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents unitats d'obra.

L’entrada en vigor del R.D. Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, de Contratos de las Administraciones Públicas ha suposat la regulació per llei de la revisió de preus, completada amb les disposicions contingudes al Reglament general de contractació de l’Estat, aprovat pel R.D. 1098/2001, sobre revisió de preus als contractes de l’Estat i Organismes Autònoms, sempre que no s’oposin al que estableix el R.D. Legislatiu 2/2000 pels contractes subjectes a revisió de preus segons el seu article 103.

Els plecs de clàusules administratives per als contractes d’obres hauran de detallar la fórmula o sistema de revisió aplicable, llevat d’aquells en què, mitjançant resolució motivada, s’expliciti la improcedència de la revisió de preus (article 103.3 de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas).

Mètode per practicar la revisió de preus d'un contracte d'obres

La naturalesa administrativa o privada del contracte condicionaran l’aplicació del mètode de revisió.

Els contractes celebrats per les administracions públiques, per imperi de la llei, estan sotmesos a la utilització d’una fórmula polinòmica que reflecteix sintèticament l’estructura de costos de l’obra, a la qual s’apliquen uns índex que recullen la variació de preus dels elements bàsics que defineixen aquella estructura de costos, mètode que es concreta al R.D. 1098/2001.

Cal tenir en compte dos aspectes del R.D. 2/2000, de 16 de juny: a la disposició transitòria segona, es modifiquen totes les fórmules de revisió amb aquests termes: “seguirán aplicándose las aprobadas (…)sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en las mismas”. La mateixa disposició indica que, d’acord amb l’article 104, s’aprovaran en breu noves fórmules de revisió. D’altra banda, l’article 103, diu “La revisión de precios (…) tendrá lugar (…) cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20 por 100 de su importe y haya transcurrido un año desde su adjudicación”.

A la contractació privada, el ventall de possibilitats és més ampli en atenció al principi de l’autonomia de la voluntat, que permet que les parts pactin en els termes que estimin més adients. Per aquest motiu, la norma general és que s’hauria de considerar perfectament vàlid qualsevol mètode de revisió pactat entre les parts, el que permet adoptar un sistema anàleg a l’emprat als contractes públics, com ara la referència a alguna de les 48 fórmules polinòmiques de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC).

En concret, per a obres de rehabilitació la CNC disposa de la següent fórmula per a obres de rehabilitació d’edificis:

ALoALt

02.0CUoCUt

02.0LoLt

01.0CRoCRt

04.0MoMt

05.0SoSt

16.0CoCt

04.0EoEt

11.0HoHt

55.0Kt

24

Revisió de preus d’un contracte (públic o privat) amb la utilització d’una fórmula polinòmica i dels índexs de revisió de preus

A continuació es comenten, de forma paral·lela i amb metodologia anàloga (però fent ús, en un cas, del quadre de fórmules tipus i, en l’altre, dels índex de revisió de preus publicats per la CNC), el règim de revisió legalment establert -d’obligat compliment als contractes administratius- i el d’un contracte privat.

Mètodes de revisió

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

a) La revisió de preus ha de considerar-se a tot contracte administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Només prèvia resolució motivada, que haurà d’incorporar-se al plec de clàusules administratives particulars, podrà declarar-se improcedent la revisió de preus d’un contracte.

b) El plec de clàusules administratives particulars haurà d’especificar la fórmula o sistema de revisió aplicable.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus aprovades (Decret 3650/1970 i R.D. 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les fórmules no coincideix amb les característiques del contracte, se’n proposin d’especials, que hauran de ser aprovades pel Consell de Ministres.

d) Els índexs de revisió de preus que s’hauran d’utilitzar han d’ésser, en tot cas, els aprovats per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, mensualment publicats al BOE. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustesAl = alumini Cu = coure

e) És requisit legal per poder procedir a la revisió de preus que s’hagi executat, com a mínim, un 20% del pressupost de l'obra i, a més, que hagin transcorregut, com a mínim, 12 mesos des de l’adjudicació del contracte.

a) D’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat de les parts, es pot incloure una clàusula de revisió de preus a qualsevol contracte privat, amb independència de quin sigui el pressupost o el termini d’execució.

b) A partir de l’anterior principi, no existeix cap limitació quant al disseny de la fórmula de revisió.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus elaborades per la CNC. El tècnic redactor del projecte pot proposar-ne una de diferent si les característiques de l'obra no s'ajusten a cap de les 48 existents.

d) Els índexs de revisió de preus per utilitzar són publicats per la CNC. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) Normalment no s'inclou una clàusula que deixi sense revisió una part del pressupost, perquè es trencaria la lògica interna del mètode.

Estructura de les fórmules polinòmiques

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

Genèricament, les fórmules polinòmiques de revisió de preus dels contractes d'obres públics i privats tenen l'estructura següent:

...CoCt

cEoEt

bHoHt

aKtIPCoIPCt

q...CoCt

cEoEt

bHoHt

aKt

Kt = coeficient de revisió resultant del càlcul i corresponent al mes t en què s'han executat les obres incloses en una certificació.a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants per u dels elements bàsics que integren el cost d’un tipus d’obra. El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les fórmules (Disposició transitòria 2a del R.D. Legislatiu 2/2000).

q = part del cost de l'obra subjecte a revisió, d'acord amb l’Índex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de l'obra, inclòs el benefici industrial.

Exemple: fórmula tipus núm. 21. Edificis d’estructura metàl·lica i pressupost d’instal·lacions superior al 20% del pressupost total.

MoMt

05,0CroCrt

07,0SoSt

23,0CoCt

06,0EoEt

11,0HoHt

33,0KtIPCoIPCt

15,0MoMt

03,0CroCrt

09,0SoSt

13,0CoCt

07,0EoEt

12,0HoHt

41,0Kt

Les diferències entre els coeficients d'una fórmula i l'altra són degudes a la diferent data d'elaboració (1970 per a les oficials, 1989 per a les fórmules de la CNC). L'actualització més recent de les fórmules de la CNC assegura una més gran concordança amb la realitat del cost de l'obra.

25

Exemple del càlcul d'una revisió de preus:

1. Dades generals de l'obra. Edifici d'estructura metàl·lica i pressupost d’instal·lacions superior al 20% del total. . Fórmula a utilitzar: la núm. 21 (encara que es pren una fórmula d’obra nova, l’exemple serveix com a sistema de càlcul) . Data d'oferta: Desembre 2001. . Data de la certificació per revisar: Desembre 2002. . Import de la certificació per revisar: 60.101,21 €.

2. Índex que cal utilitzar per al càlcul:

Índexos oficials Moment 0 Moment t Índexos CNC Moment 0 Moment t Des 01 Des 02 Des 01 Des02

Mà d'obra (H) 303,36 314,07 Mà d'obra (H) 147,26 154,77 Energia (E) 1760,5 1907,9 Energia (E) 139,91 151,63 Ciment (C) 1297,3 1342,9 Ciment (C) 127,68 137,33 Siderúrgics (S) 668,5 709,8 Siderúrgics (S) 125,32 134,88 Mat. ceràmics (Cr) 1197,6 1218,1 Mat. ceràmics (Cr) 132,17 132,39 Fustes (M) 1482,4 1505,8 Fustes (M) 127,41 127,85 IPC 133,99 139,35

3. Desenvolupament del càlcul: CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

(314,07 / 303,36) x 0,33 = 0,3423 Ht / H0 (154,77 /147,26) x 0,41 = 0,4309(1907,9 / 1760,5) x 0,11 = 0,1192 Et / E0 (151,63 / 139,91) x 0,12 = 0,1301(1342,9 / 1297,3) x 0,06 = 0,0621 Ct / C0 (137,33 / 127,68) x 0,07 = 0,0753(709,8 / 688,5) x 0,23 = 0,2371 St / S0 (134,88 / 125,32) x 0,13 = 0,1399(1218,1 / 1197,6) x 0,07 = 0,0712 Crt / Cr0 (132,39 / 132,17) x 0,03 = 0,0300(1505,8 / 1482,4) x 0,05 = 0,0508 Mt / M0 (127,85 / 127,41) x 0,09 = 0,0903 IPCt / IPC0 (139,35 / 133,99) x 0,15 = 0,1560

0,8827 Kt 1,0525

4. Aplicació del coeficient Kt:

60.000 Import Certificació 60.000x 0,8827 Coeficient de revisió (Kt) per aplicar x 1,0525

________ _______52.962 Import Certificació revisada 63.150

528 Import revisió 3.150

+ 0,88% Percentatge de revisió de preus que se'n dedueix +5,25%

Els índexs oficials són únics per a tot l'Estat i reflecteixen el 85% de la variació mensual de l'IPC. Els índexs de la CNC es publiquen a la web de la Confederación Nacional de la Construcción (www.cnc.es).

Pagament de la revisió de preus

En el cas dels contractes celebrats per les administracions públiques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 del R.D. Legislatiu 2/2000, de Contractes de les Administracions Públiques, l’import de les revisions que procedeixin s'haurà de fer efectiu mitjançant l’abonament o descompte corresponent a les certificacions o pagaments parcials, o bé, amb caràcter excepcional, a la liquidació del contracte quan no s’hagin pogut incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials.

Cas que en el moment d’expedir la certificació no s’hagin publicat els índex corresponents al mes de referència (cosa, d’altra banda, prou usual), el R.D. 1098/2001, especifica que s’ha de fer una revisió provisional amb els darrers índex publicats i, posteriorment, un cop que els nous índexs hagin estat publicats, es procedirà a l'oportuna correcció.

A les obres privades, la propietat hauria de preveure el possible increment derivat de la revisió de preus per tal d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supòsit, tot i que l' esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les parts deixa lliure el camí per pactar qualsevol fórmula de pagament de l'import corresponent a la revisió de preus, potser l'opció més adient, en tant que la més simple, seria acordar l'abonament en els mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte.

26

Actualització de preus d'un pressupost abans de l'adjudicació a una empresa contractista

De vegades, el període de temps transcorregut entre el moment en què el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i l'inici del procediment de licitació del contracte és molt prolongat, o bé es produeixen entre un i altre moment variacions importants en els preus que provoquen que el càlcul inicial quedi desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referència per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el desenvolupament normal del procés d'adjudicació, és molt recomanable actualitzar sempre el càlcul inicialment efectuat. En aquest sentit, atès que, per norma general, no convé endarrerir l'inici del procés d'adjudicació, es pot recórrer a l'aplicació dels mètodes de revisió de preus abans indicats i obtenir així un percentatge d'augment lineal d'actualització. Aquest sistema simplificat d'actualització d'un pressupost és a l'article 67 del Reglament General de Contractació de l'Estat, que en el paràgraf que aquí ens interessa diu:

“En els casos on les oscil·lacions dels preus, imprevistes i posteriors a l'aprovació tècnica dels projectes, resten actualitat als càlculs dels preus que figuren en els pressupostos, els Caps dels Departaments poden, si l'obra té el qualificatiu d'urgent, aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'Oficina de Supervisió, per tal d'ajustar aquests preus als que són vigents al mercat en el moment de la licitació”.

El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem recórrer a qualsevol dels mètodes de revisió indicats més amunt. En qualsevol dels casos, l'índex corresponent al moment "0" (I0) serà el del mes en què es va calcular el pressupost; i l'índex corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualització del pressupost.

27

Annex 5. QUADRE PER AL CÀLCUL DEL PREU DE LA MÀ D’OBRA

A continuació s'expliciten les hipòtesis emprades per obtenir el preu unitari de la mà d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen els valors corresponents als convenis de la construcció de la província de Barcelona (vigència de 1-1-2004 a 31-12-2004), Girona (1-6-2003 a 31-5-2004), Lleida (1-1-2004 a 31-12-2004) i Tarragona (1-5-2004 a 31-12-2004, segons pròrroga de conveni DOGC núm. 4181, de 23 de juliol de 2004) de l'any 2004. El cost per hora treballada que s’obté s’incrementa finalment un 4,1%, resultat d’un 1,3% de regularització de la diferència entre el IPC 2004 previst pel govern i l’estimació d’IPC a 31-12-2004 i de la previsió del 2,8% com a estimació provisional per a 2005.

Càlcul de l’Oficial 1a.

EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada Tipus de cotització

Hores de treball a l'any 1.750 Contingències comunes 23,60%Hores de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 219 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,40%Dies laborables no treballats 10 Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 209 Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

Estructura contractual Accidents 7,60%Fix de plantilla 15% Suma 38,98%Fix d'obra 85% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any €/any €/any €/any

Salari base 8.110,23 7.517,40 7.691,60 6.971,02Antiguitat consolidada (9 anys) 392,61 375,87 384,58 368,50Plus de conveni 5.190,88 3.348,51 1.701,88 2.511,18Plus d’assistència 1.860,59Plus de transport i distància 1.178,90 1.039,07 973,44 967,79Plus desgast d’eines i roba de feina 55,84 197,01 148,68 196,26Plus voluntari 2.721,49 3.064,00 2.612,00 3.563,00Vacances 1.507,57 1.190,05 1.071,00 1.113,48Gratificacions (cada una) 1.507,57 1.190,05 1.071,00 1.144.66Antiguitat en pagues 48,87 52,23 55,78 42,33

CÀLCUL DEL COSTA) Salari base + gratificacions 12.713,82 11.167,43 10.987,39 10.385,78

Salari base 8.110,23 7.517,40 7.691,60 6.971,02Antiguitat consolidada 58,89 56,38 57,69 55,28Vacances 1.514,90 1.197,88 1.079,37 1.119,83Gratificacions (juny i nadal) 3.029,80 2.395,77 2.158,73 2.239,66

B) Plus salarials 5.190,88 3.348,51 1.701,88 2.511,18C) Assistència 1.860,59D) Plus extrasalarials 1.234,74 1.236,08 1.122,12 1.164,05

Transport i distància 1.178,90 1.039,07 973,44 967,79Desgast d’eines i roba de feina 55,84 197,01 148,68 196,26

E) Plus voluntari 2.721,49 3.064,00 2.612,00 3.563,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 21.860,93 18.816,02 16.423,39 19.484,60G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 20.626,19 17.579,04 15.301,27 18.320,55H) Base màxima cotització S.S. 32.778,00 32.778,00 32.778,00 32.778,00I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.234,74 1.236,08 1.066,28 1.164,05J) Cotitzacions (38,98% sobre G) 8.040,09 6.852,66 5.964,43 7.141,35

Contingències comunes (23,60% sobre G) 4.867,78 4.148,87 3.611,10 4.323,65Atur (6,70% sobre G) 1.381,96 1.177,86 1.025,18 1.227,48Fons de Garantia Salarial (0,40% sobre G) 82,50 70,32 61,21 73,28Formació professional (0,60% sobre G) 123,76 105,48 91,81 109,92Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 16,50 14,06 12,24 14,66Accidents (7,60% sobre G) 1.567,59 1.336,08 1.162,90 1.392,36

K) Altres costos 681,76 552,18 482,20 492,85Indemnització fix d'obra 681,76 552,18 482,20 492,85Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 30.582,79 26.220,87 22.870,02 27.118,81Total cost/hora 17,48 14,98 13,07 15,50Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2004 18,31 15,70 13,69 16,24

Cost per hora treballada pel 2005, inclosa la previsió d’increment 19,07 € 16,35 € 14,26 € 16,91 €

28

Càlcul del Manobre

EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCULJornada Tipus de cotització

Hores de treball a l'any 1.750 Contingències comunes 23,60%Hores de treball al dia 8 Atur 6,70%Dies laborables a l'any 219 Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,40%Dies laborables no treballats 10 Formació professional 0,60%Dies efectivament treballats 209 Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

Estructura contractual Accidents 7,60%Fix de plantilla 15% Suma 38,98%Fix d'obra 85% Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona€/any €/any €/any €/any

Salari base 6.757,23 5.999,85 6.066,85 6.345,88Antiguitat consolidada (9 anys) 392,61 299,99 303,34 331,65Plus de conveni 4.434,78 2.715,60 1.756,56 1.322,36Plus d’assistència 2.012,63Plus de transport i distància 1.123,12 869,21 920,93 887,68Plus desgast d’eines i roba de feina 55,84 116,07 148,68 99,83Plus voluntari 2.034,91 2.254,00 2.099,00 2.273,00Vacances 1.285,69 973,39 894,65 929,12Gratificacions (cada una) 1.285,69 973,39 894,65 955,14Antiguitat en pagues 48,87 41,90 44,19 37,96

CÀLCUL DEL COSTA) Salari base + gratificacions 10.695,19 8.983,87 8.816,19 9.200,07

Salari base 6.757,23 5.999,85 6.066,85 6.345,88Antiguitat consolidada 58,89 45,00 45,50 49,75Vacances 1.293,02 979,68 901,28 934,81Gratificacions (juny i nadal) 2.586,04 1.959,35 1.802,56 1.869,63

B) Plus salarials 4.434,78 2.715,60 1.756,56 1.322,36C) Assistència 2.012,63D) Plus extrasalarials 1.178,96 985,28 1.069,61 987,51

Transport i distància 1.123,12 869,21 920,93 887,68Desgast d’eines i roba de feina 55,84 116,07 148,68 99,83

E) Plus voluntari 2.034,91 2.254,00 2.099,00 2.273,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 18.343,84 14.938,75 13.741,36 15.795,57G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 17.164,88 13.953,47 12.671,75 14.808,06H) Base màxima cotització S.S. 32.778,00 32.778,00 32.778,00 32.778,00I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.178,96 985,28 1.013,77 987,51J) Cotitzacions (38,98% sobre G) 6.690,87 5.439,06 4.939,45 5.772,18

Contingències comunes (23,60% sobre G) 4.050,91 3.293,02 2.990,53 3.494,70Atur (6,70% sobre G) 1.150,05 934,88 849,01 992,14Fons de Garantia Salarial (0,40% sobre G) 68,66 55,81 50,69 59,23Formació professional (0,60% sobre G) 102,99 83,72 76,03 88,85Fundació Laboral de Construcció (0,08% sobre G) 13,73 11,16 10,14 11,85Accidents (7,60% sobre G) 1.304,53 1.060,46 963,05 1.125,41

K) Altres costos 575,63 445,06 401,91 401,92Indemnització fix d'obra 575,63 445,06 401,91 401,92Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 25.610,33 20.822,88 19.082,71 21.969,67Total cost/hora 14,63 11,90 10,90 12,55Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2004 15,34 12,47 11,43 13,16

Cost per hora treballada pel 2005, inclosa la previsió d’increment 15,97 € 12,98 € 11,90 € 13,70 €

29

Annex 6. SUPORT INFORMÀTIC

L’ITeC edita el CD-Rom PR/PCT 2005, que conté els següents bancs de preus i de plecs de condicions tècniques per a facilitar la confecció de pressupostos i estudis de seguretat i salut en fase de projecte:

Banc de Preus ITeC (format FIEBDC-3/2004 paramètric, API estàndar): 200.000 elements d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i restauració, seguretat i salut, assaigs de control i despeses indirectes, amb preus de referència per a totes les províncies, productes comercials i amb dades mediambientals (residus d’obra i d’embalatge, cost energètic i emissió de CO2). També conté un directori de normativa vigent i un directori d’empreses, amb la seva xarxa comercial i certificats, característiques i certificats dels seus productes i amb els articles i preus de 40 d’elles (veure relació a Bancs d’Empreses).

Banc de Plecs ITeC (format FIEBDC-3/2004 paramètric, API estàndar): 4.000 plecs de condicions tècniques d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i restauració i seguretat i salut, amb la normativa vigent a Catalunya i a Espanya.

Llibres de preus ITeC (format FIEBDC-3/2004 discret, per a usuaris que disposin de programes de pressupostos que no acceptin el format FIEBDC-3 paramètric API estàndar): 50.000 elements amb preus de referència i el plec de condicions tècniques associat.

Bancs d’Entitats de distribució exclussiva a través d’aquest cd-rom (format FIEBDC-3/2004 discret). En català: Gisa (Gestió d’Infraestructures) edificació obra nova, rehabilitació, obra civil, gestió de residus i seguretat i salut; Imu (Institut Municipal d’Urbanisme); Incasol edificació (Institut Català del Sòl); Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya; Regsa (Regs de Catalunya); Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En castellà: Port de Barcelona.

Bancs d’Empreses fabricants i distribuïdores de productes de la construcció (format FIEBDC-3/2004 discret), en català i castellà, amb xarxa comercial i certificats d’empresa, partides d’obra, plecs, productes i les seves característiques i certificats, imatges i detalls CAD: Aceros para la Construcción, Alkor Draka, Armstrong, Asfaltos Chova, Valentine, Berker Foresis, Bjc, Blansol, Bticino, Celsa, Cerámicas Calaf, Ceràmica Grau, Comercial del Aluminio, Composan, Danosa, Distribuidora Cerámica Piera Almar, Eunea, Fapp, Flexiplas, Henkel, Humicontrol, Junkers, Knauf, Naturcal, Optimus, Orfa, Palau Ceràmica Almacelles, Poliglas, Quintela, Saunier Duval Clima, Saunier Duval Dicosa, Technal, Tres Comercial, Teuleria Almenar, Unex i Ulma hormigón polimero. Bancs en elaboració properament a la web: Abn pipe, Airtub, Get, Grohe, Pabitex i Roca sanitarios.

Pressupostos tipus (format FIEBDC-3/2004 discret): Habitatge plurifamiliar, nau industrial, edifici escolar, instal.lacions de gas, aigua i calefacció de pisos de 70, 100 i 130 m2, cuina, bany, bany petit, 25 seccions tipus de carrers, plaça, parc, 9 trams d’autopista, 4 rotondes i 2 ponts.

Visual ITeC. Programa visualitzador de bancs i pressupostos en format FIEBDC-3 (versions discret, paramètric estàndard i paramètric API estàndard): preus, plecs, informació comercial d’empreses, productes comercials, imatges, detalls CAD, dades mediambientals, etc.

Els usuaris que adquireixen el CD-Rom tenen dret a la descàrrega gratuïta des de la metaBaseITeC de la web de l’ITeC (www.itec.es) de les actualitzacions periòdiques i novetats que es produeixin al llarg de l’any. L’enregistrament al canal Info:ITeC permet estar al corrent d’aquestes novetats, ja que emet un correu electrònic cada cop que es produeixen aquestes. Des de la web de l’ITeC també es permet l’accés a la consulta lliure dels esmentas bancs i a la descàrrega gratuïta dels bancs d’empreses.

L’ITeC opera amb els esmentats bancs (així com amb qualsevol altra banc en format FIEBDC-3) amb el seu programa TCQ2000 de confecció de pressupostos i plecs de condicions tècniques. Disposa de mòduls integrats que permeten la confecció d’estudis i plans de seguretat i salut i plans de control de qualitat, amidaments gràfics, certificacions i desviacions, comparació d’ofertes, planificació temporal, seguiment i consolidació d’obra, càlculs mediambientals i plans de manteniment preventiu i corrector.

El format FIEBDC-3, Format d’Intercanvi Estàndard de Bases de Dades de la Construcció espanyol, està regulat per l’Associació FIEBDC que agrupa als redactors de bancs de dades de la construcció i als desenvolupadors d’aplicacions informàtiques, i de la qual l’ITeC n’és membre fundador.

33

Elements simples i elements compostos

ÍNDEX

35

A

B

MÀ D'OBRA

MATERIALS

A0

B0

MÀ D'OBRA EMPRESARIAL

MATERIALS BÀSICS

A01

B01

B03

B05

B06

B07

B09

B0A

B0B

B0C

A010A012A013A014A015A016

B011B012B013B017

B031B032B033B035B037B03E

B051B052B055B05B

B064B065

B070B071

B090B091B094B09Z

B0A1B0A2B0A3B0A4B0A5B0A6B0A7B0ABB0AC

B0B2B0B3B0B5

B0C4B0CAB0CC

PERSONAL TÈCNIC ...............................................................................................................................OFICIALS 1A ............................................................................................................................................AJUDANTS ..............................................................................................................................................MANOBRES .............................................................................................................................................MANOBRES ESPECIALISTES ................................................................................................................PEONS .....................................................................................................................................................

NEUTRES ................................................................................................................................................DETERGENTS .........................................................................................................................................CORROSIUS ............................................................................................................................................DISSOLVENTS ........................................................................................................................................

SORRES ..................................................................................................................................................SAULONS ................................................................................................................................................GRAVES ..................................................................................................................................................PALETS DE RIERA ..................................................................................................................................TOT-U ......................................................................................................................................................ARGILES EXPANDIDES ..........................................................................................................................

CIMENTS .................................................................................................................................................GUIXOS ...................................................................................................................................................LLIGANTS HIDROCARBONATS .............................................................................................................CIMENTS NATURALS .............................................................................................................................

FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA ..........................................................................................FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR .......................................................................................

MORTERS SENSE ADDITIUS .................................................................................................................MORTERS AMB ADDITIUS .....................................................................................................................

ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL .................................................................................................ADHESIUS D'APLICACIÓ A DUES CARES ............................................................................................ADHESIUS ASFÀLTICS ..........................................................................................................................MATERIALS AUXILIARS PER A ADHESIUS ..........................................................................................

FILFERROS .............................................................................................................................................TELES METÀL.LIQUES I PLASTIQUES .................................................................................................CLAUS .....................................................................................................................................................VISOS ......................................................................................................................................................CARGOLS ................................................................................................................................................TACS I VISOS ..........................................................................................................................................ABRAÇADORES ......................................................................................................................................TENSORS ................................................................................................................................................CABLES ...................................................................................................................................................

ACER EN BARRES CORRUGADES .......................................................................................................MALLES ELECTROSOLDADES ..............................................................................................................ENTRAMATS METÀL.LICS .....................................................................................................................

PLAQUES DE FIBROCIMENT NT ...........................................................................................................PLAQUES DE POLICARBONAT AMB CEL.LES .....................................................................................PLAQUES DE GUIX LAMINAT ................................................................................................................

55

56

56

56

56

57

57

58

59

59

555555555555

56565656

565656565656

56565656

5657

5757

57575758

585858585858585858

595959

595959

MÀ D'OBRA INDIVIDUAL .......................................................................................................................

LÍQUIDS ...................................................................................................................................................

GRANULATS ...........................................................................................................................................

AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS .................................................................................................

FORMIGONS DE COMPRA ....................................................................................................................

MORTERS DE COMPRA .........................................................................................................................

ADHESIUS ...............................................................................................................................................

FERRETERIA ..........................................................................................................................................

ACER I METALL EN PERFILS O BARRES ............................................................................................

PLAQUES, PLANXES I TAULERS .........................................................................................................

36

B1 MATERIALS PER A PROTECCIONS INDIVIDUALS, COL.LECTIVES I IMPLANTACIÓ

B0D

B0E

B0F

B0G

B0H

B0Y

B14

B15

B0CGB0CHB0CJB0CKB0CLB0CMB0CUB0CZ

B0D2B0D3B0D4B0D6B0D7B0D8B0DEB0DFB0DZ

B0E2B0E4B0E9

B0F1B0F4B0F7B0F8B0F9B0FAB0FCB0FGB0FHB0FJ

B0G1B0GA

B0H1

B0Y1

B141B142B143B144B145B146B147B148B14Z

B151

B152

B153

B15AB15BB15C

PLANXES DE FIBROCIMENT NT ...........................................................................................................PLANXES D'ACER ...................................................................................................................................PLANXES D'ALUMINI ..............................................................................................................................PLANXES DE ZINC .................................................................................................................................PLANXES DE COURE .............................................................................................................................PLANXES DE PLOM ................................................................................................................................TAULERS DE FUSTA ..............................................................................................................................MATERIALS AUXILIARS PER A PLAQUES, PLANXES I TAULERS ......................................................

TAULONS ................................................................................................................................................LLATES ....................................................................................................................................................POSTS .....................................................................................................................................................PU

itec.cat de... · 9 presentaciÓ aquests preus de referència de rehabilitació i restauració,...

Documents