itec.cat · la diagnosi d, estructures porticades deformigóarmatque suporten estructures...

��

��

�� !��

��

¡TeC

Recomanacions per al reconeixement ila diagnosi d ,estructures porticadesde formigó armat que suportenestructures de fábrica de maó

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territorial i Obres PúbliquesDirecció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i HabitatgeCentre Técnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

Reservats tots els drets . Per a la reproducció total o parcial d'aquesta obra,en qualsevol modalitat, será necessária I'autorització previa del titular del ©.

© Institut de Tecnología de la Construcció de Catalunya - ITeCla . edició: marg de 1999 . 1 .000 exemplars .

Producció editorial : Viena, Serveis Editorials

ISBN : 84-7853-357-5Dipósit legal : B-12.859-1999

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

ITeCInstitut deTecnologia de la Construccióde Catalunya

Aquest treball ha estat realitzat a I'ITeC per

Josep M. Genescá i RamonJoan Ramon Rosell i AmigóViceng Gibert i Armengol

Amb la direcció deRafael Bellmunt i RibasDirector de Projectes. ITeC

íNDEX

1 . Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

2. Casuística de I'encárrec . La inspecció preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

3. La compressió i la flexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

4. Prediagnosi4.1 Inspecció visual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

22

4.2 Classificació de lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

234.3 Quantificació de la seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

334.4 Análisi de representativitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .- . . .- . . . . . . .

354.4.1 Definicions prévies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

354.4.2 Valoració de la representativitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -

374.5 Valoració de resultats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

38

5. Diagnosi5 .1 Com a conseqüéncia de la seguretat insuficient

obtinguda en prediagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

455.1 .1 Cas 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

49

5.1 .2 Cas 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

5.1 .3 Cas 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

535.2 Seguretat insuficient obtinguda en diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

5.3 Elements lesionats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

5.3.1 Ampliació de la prospecció en U.A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56

5.3.2 Valoració de lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

57

5.4 . Valoració global i inspeccions periódiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

59

Annex 1 . Fitxes de suport a la inspecció per a la prediagnosi i la diagnosi . . . . . .

61

Annex 2. El fui¡ de cálcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

75

Annex 3. Eines i assaigs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

93

Annex 4. ldentificació deis armats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. ..

111

Annex 5. Exemple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

119

1 . INTRODUCCIÓ

Una part important del parc d'edificis constru'its a Catalunya és d'estructura d'obra defábrica de maó. Sovint, en edificis d'una certa algada, sobretot en els situats en tramaurbana, la utilització comercial de les plantes baixes obliga a un canvi en el sistemaestructural murari per passar a quelcom més penetrable . Així, el tipus general d'es-tructura de fábrica de maó coexisteix amb una estructura de tipus porticada en plantabaixa i a vegades en planta soterrani . Aquest sistema estructural, forga antic (pensemen pilars de fosa o en elements estructurals de ferro), fa servir ara elements de formi-gó armat.

Tenim, doncs, una quantitat molt significativa d'edificis, básicament d'habitatges pluri-familiars, constru'its a base de sostres unidireccionals (de fusta, de ferro, de cerámicaarmada o de formigó), estructura vertical de fábrica de maó suportada sobre plantesbaixes porticades (de fábrica i ferro, de fosa i ferro, de formigó armat, etc.) .

Pensant sobretot en aquests edificis, aquesta col-lecció ha publicat diversos treballs aI'entorn de les metodologies de diagnosi .i El present treball se suma a aquesta inten-ció general, en desenvolupar els aspectes relacionats amb la diagnosi de les estruc-tures porticades de formigó armat a partir de les quals neix una estructura de paretsde cárrega de fábrica de maó.

És molt coneguda la sistemática de diagnosi d'una estructura general de formigóarmat, així com la metodologia d'análisi, comprovació i peritatge . Aquesta sistemáticaserá la que en línies generals s'aplicará en aquest treball, si bé caldrá fer algunesadaptacions ja que es tracta d'una estructura en la qual tan sois una part és de formi-gó. Caldrá ajustar la metodologia considerant qüestions com les següents:

Es tracta d'edificis que, en general, han mostrat un comportament «bo» al Ilargdel temps.Les técniques de prospecció i assaigs són en general costoses i ocasionenmolésties als. usuaris .Els criteris de disseny i dimensionat han variat al Ilarg deis anys .Les prestacions i la qualitat inicials deis materials i les técniques constructiveshan variat al Ilarg del temps.

Ateses aquestes especificitats, sembla convenient recomanar un camp d'aplicacióacotat per a aplicar el present treball :

" El nombre de plantes formades per estructura porticada de formigó, que sus-tenta una estructura de parets de fábrica, el considerem limitat a dos. En gene-ral, planta baixa o bé planta soterrani i planta baixa.

1 . Recomanacions per al reconeixement sistemátic i la diagnosi rápida de sostres construits amb ciment aluminós ;Recomanacions per a la terápia de sostres unidireccionals de biguetes autoportants de formigó; Recomanacions peral reconeixement, la diagnosi i la terápia de sostres unidireccionals construi'ts amb biguetes metál-liques;Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terápia de sostres de fusta; Guia per a la diagnosi de patologiesestructurals; Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terápia de sostres cerámics; Recomanacions peral reconeixement, la diagnosi i la terápia de fonaments; Guia d'actuacions en sostres existents de biguetes de formi-gó armat o precomprimit; Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terápia d'estructures de fábrica demaó.

Entenem com a estructures porticades les formades exclusivament per pilars i jás-seres de formigó armat emmotllat in situ, amb nusos no articulats . Per tant, quedenexcloses les estructures formades per elements prefabricats, les que disposen d'ar-mats actius, les mixtes formades per pilars de formigó i jásseres d'acer, etc.Entenem com a edifici existent aquel¡ que ha pogut mostrar el seu comporta-ment al Ilarg del temps i, per tant, d'aquesta expertesa podem extreure una sériede consideracions .

2. CASUÍSTICA DE L'ENCÁRREC .LA INSPECCIÓ PRELIMINAR

L'encárrec de I'estudi pot estar motivat per circumstáncies molt diverses :

"

una certa antiguitat o estat d'envelliment aparent d'un edifici sense pla de mante-niment ;

"

la necessitat de redactar un pla de manteniment;"

la sol-licitud de permisos d'obres, tant d'estructura com de faganes, patis, cobertes,etc . ;

"

la demanda d'un propietari o Ilogater ;" canvis d'ús ;"

I'existéncia de lesions manifestes ;" . alguns tipus de sinistres que afectin elements estructurals ;" etc.

Pel que fa a les estructures porticades de formigó armat, objecte d'aquest treball, en('esquema la inspecció preliminar ens duró a una, o més d'una, de les quatre possi-bles vies d'actuació :

ACTUACIONSD'URGÉNCIA

INSPECCIóPRELIMINAR

PREDIAGNOSI

1

INTERVENCIó

PLA DEMANTENIMENT

INTERVENCIóPUNTUAL

Actuacions d'urgéncia

En aquest apartat s'asseguren totes aquelles zones o elements estructurais on ésmanifest el risc de sinistre . Així, un cop aplicades les mesures preventives escaientsen cada cas concret (estintolaments parcials, limitació de cárregues, desallotjament,repicar elements saltadissos, etc.), es poden iniciar els estudis més aprofundits quees marquin en la prediagnosi.

13

És en prediagnosi on s'han de resoldre aquelles observacions encaminades a deter-minar si cal seguir en el procés d'estudi, mitjangant una diagnosi o, contráriament, siel procés es dóna per finalitzat pel fet de disposar de prou dades per fer valoracionsdefinitives.

Pla de manteniment

Tots els edificis han d'anar a parar al pla de manteniment. Per tant, també aquells quedesprés de la inspecció preliminar no han estat dirigits a una altra via de decisió .

Altres aspectes de la inspecció preliminar

Les causes que han de provocar sospites de possibles lesions en els suports estruc-turais i de les quals cal extremar el control, es poden resumir en fenómens de :

Intervenció puntual

No sempre una lesió está produ'ida per una causa que desperti sospites que el mal ésgeneralitzat en tota ('estructura o en una part significativa d'ella . Aquestes situacions,una pérdua de secció de formigó d'un pilar deguda a un cop puntual, o altres de simi-lars que es poden produir en un edifici han de ser tractades fora d'análisis més com-plexes i encaminar-les al que seria una intervenció puntual sense més.

En tota inspecció preliminar, aquelles situacions classificades no puntuals que deixindubtes d'interpretació del tipus de lesió o de la gravetat d'aquesta, han de dur al téc-nic a recomanar una prediagnosi .

Prediagnosi

A més, no deixa de ser habitual que molt sovint la bondat d'una estructura es posa endubte quan mostren lesions altres elements vinculats, com són les parets de tanca-ment, envans, sostres, insta¡-lacions, etc.

medi ambient, amb atacs físics o químics;disseny amb voladissos importants, crugies de sostres superiors als 5 metres,pilars d'extrems, geometries desproporcionades, edificis superiors a 4 plantessobre rasant, forjats solidaris, o no, amb ('estructura, etc . ;entorn, accions horitzontals, apreciació del manteniment general de la finca, activi-tats no previstes en I'edifici ;lesions, produ'ides per assentaments del sól, compressions excessives del formigó,tensions de tracció en el formigó, irregularitats en la superficie de I'element, etc . ;manteniment, produ'it pel desgast del material, cops no reparats, pérdua de pro-teccions superficials, etc.

3. LA COMPRESSIÓ 1 LA FLEXIÓ

Voldríem recordar que el formigó armat és un material compost . És a dir, els elementsconformats amb formigó armat presenten el formigó i Pacer situats d'una maneraintel-ligent, que en definitiva respon a uns criteris de disseny i de cálcul .

Aixó fa que, quan es produeix la insuficiéncia estructural davant d'una situació decárrega determinada, els dos components, formigó i acer, presentin efectes diferents .

El formigó és frágil pel que fa a la ruptura, mentre que la deformació de Pacer és ini-cialment elástica i posteriorment plástica . El formigó que envolta I'armat no es potdeformar solidáriament amb Pacer i es fissura.

Aquest fet ens obliga a considerar de manera diferent els elements estructurals en elsquals el paper important el desenvolupa el formigó (en general, els pilars) i els ele-ments estructurals en els quals el paper important també el fa ('armadura (en general,les jásseres) .

Altrament, uns elements que han mostrat la seva suficiéncia estructural davant unesaccions habituals al Ilarg d'un temps prou ampli (edifici existent) i no mostren lesionsque facin dubtar d'aquesta capacitat, no tenen per qué ser considerats dubtosos .

Aquest treball está inspirat, especialment en la fase de prediagnosi, en aquestes duesconsideracions anteriors . Aixó es tradueix en les següents :

Es considera imprescindible una certa quantificació de la seguretat en els pilars,encara que sigui a partir d'un mostreig, ja que són elements amb possible rup-tura frágil .

Les lesions d'origen estructural es valoren de manera diferent en pilars i en jás-seres. Les deis pilars són altament preocupants (greus o molt greus), mentreque les de les jásseres caldrá analitzar-les en cada cas.

Quant a la seguretat respecte de les jásseres, la situació ideal fóra quantificar-la a partir del coneixement de les geometries i les qualitats deis materials . El pro-cés per a determinar aquests parámetres sol ser molt complex; de vegades finsi tot impossible . D'altra banda, el diferent comportament deis elements a flexiórespecte deis comprimits, fa que no resulti desencertat el fet de considerar quecom a pas preví al col-lapse, sempre es passará per una fase de lesions apa-rents . Per tant, s'ha decidit que siguin les lesions les que puguin desencadenarla qualificació de la seguretat en jásseres .

En determinats casos (zones de risc), certes lesions estructurals en jásserespoden resultar indicatives d'una major sol-licitació en els pilars que les suporten,la qual cosa obligará a reconsiderar la quantificació de la seguretat en aquestspilars .

Lesions de tipus no estructurals (básicament corrosions importants en elsarmats) poden comportar substancials pérdues de seguretat en els elementsestructurals .

17

"

Les «anécdotes» . Algunes lesions poden ser degudes a fets puntuals, claramentatribuibles a causes que no impliquen consideracions respecte de la resta de('estructura . Seran motiu de reparació puntual sense que aixó impliqui estendreel procés de diagnosi a poblacions més grans d'elements .

4. PREDIAGNOSI

Com ja s'ha dit, I'objectiu de la prediagnosi és determinar si és necessari realitzar poste-riorment un estudi més aprofundit que anomenem diagnosi . Complementáriament, la pre-diagnosi ha d'encaminar la posterior diagnosi centrant-la en zones i elements concrets .

Aquesta fase ha de ser senzilla, rápida i ha d'ocasionar les mínimes molésties als usuaris .Hem de tenir present que I'ús a planta baixa és sovint de negoci (botigues, bars, bancs,garatges, etc .), per la qual cosa molts deis elements de formigó motiu d'estudi estan reves-tits i la realització de cales per a prospeccionar-los resulta especialment molesta .

Així doncs, la prediagnosi se centra exclusivament en una inspecció visual (ampliadaamb una prospecció, si cal) que cerca i classifica lesions alhora que permet identificar('esquema estructural i busca aconseguir les dades necessáries per a un primer cál-cul de la situació de seguretat deis elements comprimits .

De les lesions observades i deis resultats deis cálculs se'n deduirá la necessitat d'unadiagnosi posterior .

PILARS

CLASSIFICACIó DE LESIONSQUANTIFIC . DE SEGURETAT

DIAGNOSI

PóRTICS DE FORMIGó

INSPECCIó VISUAL

ANALISI DEREPRESENTATIVITAT

VALORACIóDE RESULTATS

JASSERES

CLASSIFICACIó DE LESIONS

NO

ALTRES PROCESSOSDE PREDIAGNOSI

(parets, sostres, humitats, etc.)

SÍ Cal passar adiagnosi?

NOCal intervenció

puntual?

S

PLA DE

INTERVENCIóMANTENIMENT

PUNTUAL

21

4.1

Inspecció visual

Lógicament, aquesta inspecció se centra en els elements estructurals de formigó,pilars i jásseres . D'altra banda, cal conéixer un seguit de dades de la resta de I'edificiper tal de concretar mínimament el conjunt.

Dades que cal obtenir en les plantes porticades :

1 . Observació i classificació de les lesions aparents .2 . Situació deis elements . És suficient, per a aquest nivel¡ d'estudi, un esquema unifi-

lar acotat .3. Direcció de carregament deis sostres.4. Secció deis pilars (aquelis que es peritin) .

Aquesta inspecció s'estendrá al 100 % de les unitats de pilars i jásseres «accessi-bles» . En general, no es disposa de paleta per a realitzar cales; per tant, els elementsaccessibles són aquelis que no estan revestits amb aplacats o amagats per calaixosd'obra, falsos sostres, etc. (vegeu 4.4) .

Dades que cal obtenir de la resta de I'edifici :

1 . Esquema del sistema estructural de parets de cárrega.2 . Direcció de carregament deis sostres.3 . Usos de I'edifici, per a estimar les sobrecárregues normades.24 . Tipus de sostres i gruixos de parets, per a estimar-ne el pes propi.35. Observació de lesions que es mostrin com a símptomes de disfuncions en els ele-

ments porticats (o de fonaments) inferiors .

En general, hem de considerar que no es disposa de plánols actualitzats de I'edifici ;per tant, aquesta tasca pot resultar un xic feixuga. En el cas que la prediagnosi de ('es-tructura porticada es realitzi en coordinació amb altres prediagnosis o diagnosis en I'e-difici, molta d'aquesta informació ja estará determinada .

En I'annex 1, «Fitxes de suport a la inspecció», es presenta una documentació quepot ajudar a la realització de la inspecció visual i permet resumir els resultats de la pre-diagnosi .

2 . NBE AE88 . NRE AEOR 93 .

3 . NRE AEOR 93 . NBE AE 88 . Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terápia d'estructures de fábricade maó, ITEC 1997 .

22

4.2

Classificació de lesions

Les possibles lesions aparents es classifiquen en dos grans grups:

"

lesions estructurals, i"

lesions no estructurals .

Les primeres (generalment fissures i esquerdes en pilars i jásseres) són aquelles moti-vades pel mateix treball estructural deis elements : compressió, tracció i tallant.

Les segones, no estructurals, són les degudes a degradació del material, ja sigui perraons própies d'envelliment «natural» com per raons externes que acceleren la degra-dació (sobretot vinculades a la humitat) .

Per a cada un deis grups es gradua l'afectació amb la subdivisió següent:

TIPUS

lesions estructurals

El punt més delicat és la valoració de la gravetat de cada lesió. Resulta impossibledescriure amb detall tots eis casos; per tant, són fonamentals I'experiéncia i el criteridel técnic . En qualsevol cas, el grau d'extensió de la lesió pot esdevenir un indicadorciar de la gravetat i, per tant, pot encaminar la classificació.

Com a criteris generals, podem considerar eis següents :

23

LESIONSESTRUCTURALS

molt greus Fissures inclinades de tallants en eis extrems de les jás-seres.Aixafament per compressió del formigó en jásseres .Aixafament per compressió del formigó en pilars .Rotura d'estreps en pilars .Fissures parableles verticals en pilars .

greus Fissures transversals per tracció en el formigó (> 0,4 mm .)en zona de moment máxim, en jásseres .

Ileus Fissures transversals per tracció en el formigó (< 0,4 mm .)en zona de moment máxim, en jásseres .Fletxes aparents majors a 1/300 de la Ilum .

símptomes Lesions (fissures i esquerdes) en parets .

GRAVETAT TIPUS GRAVETATmolt greus greusgreus lesions no estructurals IleusIleus símptomessímptomes

D'una lesió que presenti fissuració i trencament del formigó de recobriment deisarmats com a conseqüéncia de carbonatació del formigó i posterior corrosió deisarmats, se"n pot valorar la gravetat en funció de :

quantitat de pérdua de secció d'armat;diámetres als quals afecta (més greus si són més petits);extensió de I'afectació (puntual, en una barra, en totes les barres d'una zona, enels cércols, en la majoria de barres i cércols, etc.) ;grau d'humitat de I'ambient envoltant .

En determinats casos poden coexistir lesions d'origen divers que, fins i tot, presentinsinergies conjuntes . En aquests casos es dificulta la interpretació i la classificació .

Per més que es tracta d'una inspecció visual, pot ser de gran ajut comptar amb algu-nes eines senzilles, com un detector d'armats, una lupa mil-limetrada, una lot, unesprai d'aire per a netejar les esquerdes, un atomitzador amb fenolftaleína, una mace-ta i una escarpa, etc.

Seguidament es presenten a manera de fitxa algunes de les lesions habituals en pilarsi jásseres .

La majoria de lesions no estructurals exemplificades en pilars són, també, aplicablesa les jásseres .

LESIONS NOESTRUCTURALS

greus Pérdua considerable de secció de ('armadura per corrosió .Ileus Fissures i esquerdes (petits escrostonaments) en el formi-

gó seguint la direcció de les armadures.Taques d'óxid en el formigó per inici de corrosió en es-treps .

símptomes Carbonatació fins a ('armadura i humectació persistent .Defectes inicials locals que poden facilitar I'accés deisagressius a ('interior del formigó.Lixiviació i eflorescéncies .

1 . Lesió no estructural

2. Lesió no estructural

DESCRIPCIóFissures coincidents amb I'armat, escrostonaments del for-migó de recobriment, taques d'óxid en la zona baixa del pilar.

CAUSACorrosió deis armats i trencament del formigó de recobri-ment.

VALORACIóLa corrosió pot ser conseqüéncia de:" Clorurs o altres sals corrosives aportades per humitat

de capil-laritat ."

Carbonatació del formigó i preséncia d'humitat per ca-pil-laritat, per vessament o esquitxos .

"

Miccions de gats i gossos .

CLASSIFICACIóEn general Ileu, excepte quan la pérdua de secció de I'ar-mat sigui important, cas en qué es classificará com a greu .

DESCRIPCIóExfoliació superficial del formigó que pot arribar a mani-festar taques d'óxid, en les zones baixes o altes deispilars .

CAUSAAtacs per sulfats dissoits en aigua de filtració o de ca-pil-laritat . En evaporar-se I'aigua, els sulfats queden dipo-sitats prop de la superficie i formen cristalls expansius quedecapen el formigó .En evolucionar el procés pot provocar oxidació deisarmats .

VALORACIó 'Cal eliminar I'aportació de sulfats atacant I'origen o elmitjá de transport. En general, pot resultar convenientreparar la zona afectada del formigó.Si I'erosió és considerable i s'aprecien efectes en I'armat,cal procedir a la reparació .

CLASSIFICACIóEn general Ileu, menys quan la pérdua de secció de I'armatsigui important, cas en qué es classificará com a greu .

25



DESCRIPCIóFissures i/o escrostonaments diversos generalitzats .Possibles taques d'óxid no coincidents necessáriamentamb la situació dels armats .

CAUSADegradació del formigó com a conseqüéncia de la forma-ció de compostos expansius associats a la preséncia desulfurs i/o sulfats en la massa del formigó.Granulats reactius (pirrotines, etc.) .

VALORACIóLa formació de compostos expansius desagrega el formi-gó, en major o menor grau . Pot ser causa directa de gransdavallades de resisténcia i fins i tot provocar augments devolum i I'enrunament del formigó.

CLASSIFICACIóLesió no estructural greu .

DESCRIPCIóFissures, escrostonaments i/o taques d'óxid en les zonescorresponents als armats (barres i estreps) .

CAUSACorrosió expansiva dels armats :"

Carbonatació del formigó i preséncia d'humitat ." Inici de I'atac per corrosió per picadures per clorurs i

posterior carbonatació del formigó i preséncia d'humi-tat.

"

El procés s'accelera per manca de recobriments .

CLASSIFICACIóEs tracta de lesions no estructurais . En funció de I'exten-sió es considerará símptoma o lesió lleu . Si la corrosió hadisminul considerablement els armats, es considerarágreu .



DESCRIPCIóFissuracions amb possibles taques d'óxid a la part inferiordeis cércols.

CAUSARetracció hidráulica del formigó fresc.

VALORACIóNo s'ha de considerar una lesió en si mateixa.Pot facilitar processos de corrosió deis cércols .

CLASSIFICACIóLesió no estructural, símptoma .

DESCRIPCIóFissuració a la'' part superior del pilar coincidint amb eldarrer cércol .

CAUSAAssentament plástic del formigó .

VALORACIóNo s'ha de considerar una lesió en si mateixa.Pot facilitar processos de corrosió .

CLASSIFICACIó -Les¡¿) no estructural, símptoma.

7. Lesió estructural


DESCRIPCIÓFissures molt fines verticals i para¡-leles, no coincidentsamb els armats .

CAUSAEsgotament de la resisténcia a compressió del formigó.

VALORACIÓEs tracta d'una situació prévia a la ruptura general . Potanar acompanyada d'una fissura principal inclinada enformigons de baixa resisténcia .

CLASSIFICACIóLesió estructural molt greu .

DESCRIPCIóFissures molt fines, sensiblement verticals i para¡-¡eles enla zona del cap del pilar .

CAUSARuptura a compressió com a conseqüéncia de baixa de laresisténcia local del formigó .

VALORACIÓLa baixa resisténcia local del formigó en el cap superiorpot ser deguda a problemes de posada en obra del formi-gó (a/c elevada, segregacions, etc.) .La fissuració mostra un problema estructural que pot sermolt antic i pot estar estabilitzat .En qualsevol cas, cal esbrinar la importáncia de la lesió .

CLASSIFICACIÓLesió estructural molt greu .

9 . Lesió estructural


DESCRIPCIóFissures horitzontals en una cara del pilar que es perllon-guen en les cares perpendiculars fins a desaparéixer .

CAUSAFallida per tracció del formigó en la cara corresponent,davant situacions de flexocompressió.

VALORACIóEs pot confondre amb situacions de corrosió d'armats(cércols) per escás recobriment o per carbonatació .Un cop generada la fissuració, si és propera als cércols,es pot iniciar el procés de corrosió .

CLASSIFICACIóLesió estructural greu .

DESCRIPCIóMultitud de fissures verticals i escrostonaments diversosen una zona concreta del pilar, amb vinclament de I'armatprincipal entre cércols.

CAUSAFallida per compressió del formigó .

VALORACIóEl vinclament deis armats, associat a molta separacióentre cércols o a la ruptura d'algun d'ells per corrosió,avisa d'un col-lapse imminent.

CLASSIFICACIóLesió estructural molt greu .

11 . Lesió no estructural

DESCRIPCIóFissures anulars, d'amplada constant,perpendiculars a la direcció principal dela jássera .

CAUSARetracció hidráulica del formigó .

12 . Lesió estructural

DESCRIPCIóFissura vertical en la zona central de lajássera. De baix a dalt, la fissura es famés estreta fins a desaparéixer .

CAUSATracció del formigó en la zona corres'-ponent al moment máxim .

30

VALORACIóAcostumen a indicar un cert ritme si elselements estructurais es repeteixen .Són de formació inicial .Poden afectar la durabilitat .

CLASSIFICACIóLesió no estructural lleu .

VALORACIóEl formigó armat treballa fissurat .

CLASSIFICACIóLesió estructural Ileu .


DESCRIPCIÓDiverses fissures, més amples en la zonainferior, que en pujar s'estrenyen fins adesaparéixer. Cal observar-les amb lupa .

CAUSATracció del formigó en la zona centralde la Ilum .


DESCRIPCIÓFissures a 45 °- en les jásseres, en leszones properes als recolzaments .Máxima obertura en la zona de la fibraneutra .

CAUSAFallida per esforg tallant.

VALORACIÓSi la cárrega está repartida i es formaun arc de descárrega, les diverses fis-sures són forga verticals.

CLASSIFICACIÓLes¡¿) estructural greu .

VALORACIÓManca d'armat específic i/o baixa resis-téncia del formigó.

CLASSIFICACIÓLesió estructural molt greu .

31


DESCRIPCIÓFissures perpendiculars a les barres enles zones properes al nus, tal com esmostra en el dibuix .

CAUSAFallida del nus i, per tant, pérdua d'hi-perestaticitat .

CB

VALORACIÓEs poden produir simultániament :" AiBiC ;" A¡ C;" B ¡C.

CLASSIFICACIÓLesió estructural greu .

1

4.3-Quantificació de la seguretat

Per a quantificar la seguretat en eis pilars s'ha d'aplicar la teoria general de les estruc-tures.

L'objectiu del cálcul és comparar la seguretat de les accions buscada (yf,ref), que resul-ta de combinar eis diversos coeficients de seguretat (pesos propis, sobrecárreguesd'ús, etc.), respecte de la seguretat que presenta el pilar davant les cárregues estric-tes (yf,res)-

Així, caldrá determinar eis valors següents :

yf,res = coeficient de seguretat a comparar, que depén (entre d'altres) de ys i 1'c .

ys

yc

= coeficient de seguretat de Pacer. Pot ser el convencional (1,1) o el considerat,que es pot reduir fins a 1 .

= coeficient de seguretat del formigó. Pot ser el convencional (1,4) o el conside-rat, que es pot reduir fins a 1 .

yf,ref = coeficient de seguretat de referéncia .

Els tres primers estan interrelacionats .

Es poden donar les següents situacions com a resultat de cálcul :

fc

= resisténcia considerada del formigó en el pilar peritat .

Les dues primeres (0 i 1) conduiran a una diagnosi, la quarta (3) correspon a unaseguretat correcta, mentre que la tercera (2) demanará una certa contextualització pera prendre una decisió.

Capacitat resistent deis materiais i quanties d'armat

Per tal de determinar el <coeficient de seguretat a comparar», cal disposar deis valorsde resisténcia característica a compressió del formigó, del límit elástic de Pacer i deles quanties d'armat.

Aquests valors seran coneguts en alguns casos (quan es disposi del projecte originalo del programa de control de qualitat), per¿) en la majoria seran desconeguts. Per aaquests darrers casos es proposa fer una hipótesi, suposant que ('estructura compleixeis mínims estipulats en la norma corresponent a ('época de realització del projecte .

33

0 1 2 3

Esforg de yf,res "~ yf,ref yf,res = yf,ref yf,res ~ yf,reftracció > 0,1 .fc Ys = 1 1 5 ys < 1,1 ys >_ 1,1

yc= 1 1 <_yc <1,4 yc >_1,4

D'aquesta manera, se substitueix la necessitat d'aquests valors pel coneixement deI'any del projecte .

Aquest procés per a quantificar la seguretat no és complex, peró sí carregós . Per afacilitar-lo es pot emprar el full de cálcul descrit a I'annex 2, «El fui¡ de cálcui> , .

RESISTENCIA MÍNIMA DEL FORMIGó, LÍMIT ELÁSTIC MÍNIM I QUANTIES MÍNIMES,

SEGONS LES DIVERSES INSTRUCCIONS DEL FORMIGó .

DATA DEL PROJECTE

W

t9_

t2 O A

A

(O

22CO

(O

(O (O (O

(O

(O

(O

(O

(OA

Q)

__I V v

lo

co

W

(O

(OA

OD

N W A

N

(O

p0

Norma 1944

AH68

AH73

AH80

AH82

AH88

AH91

prórroga

Sha de considerar com a cas particular la possibilitat de trobar «acers» relaminats .Aquests acers es van emprar entre els anys 1960 i 1970, aproximadament . Es carac-teritzen per la manca de calibrat i la preséncia de ratllats al Ilarg de la barra. Els límitselástics oscil-len entre 2.800 i 3.200 kp/cm2 .

Resisténcia mínima Límitdel formigó (en kplcml) elásticmínim

Mitjana Caracte-d ecer Quantia mínima (U) .

rística Es considerará repartida entre les quatre cantonades del pilar.

Si I'esveltesa geométrica del pilar es > 10, el 811 .000 de la secció pel límit elástic minorat.Norma 1944 120 2.400 Si és < 10, (anterior afectada pel quocient d'esveltesa .

EH68 120 3.60010% de la cárrega majorada .

EH73 125 4 .200EH80 125 4 .100

EH82 125 4.10010% de la 4/1000 de la secció límit elástic minorat.cárrega majorada o pel

EH88 125 4.100

EH91 I I 125 I 4.100

4.4

Análisi de representativitat

A Mora de valorar la seguretat, és evident que caldrá extrapolar uns determinatsresultats (a partir d'un mostreig) a una població major. En la mesura en qué la mostrarepresenti «millor» la població, I'extrapolació que es realitzará será més correcta .

Aquest objectiu es pot aconseguir augmentant el volum de la mostra o bé definintpoblacions que a priori semblin més homogénies .

4.4.1 Definicions prévies

U.A. Unitat d'actuacióEntenem per unitat d'actuació :"

Respecte de la funció estructural, aquelles parts amb funció estructural diferent ode magnitud clarament diferent . Així, els pilars i les jásseres formaran part dUA.diferents . També poden resultar U.A . diferents aquells pilars (o jásseres) ambcárregues de magnituds significativament diferents . Seria el cas de les parts de lesplantes baixes que es desenvolupen sense «edifici al damunt» i que generalmentocupen el pati posterior.

"

Respecte de la fabricació, aquelles parts constru'ides en temps diferents . Així, lesdiferents plantes (1 o 2) formaran parts dUA. diferents.

Z.R . Zona de riscEntenem per zona de risc :"

Respecte de la seguretat deis pilars, aquells pilars extrems de biga, que en un deisplans ortogonals reben un moment important en algun sentit . En aquests casos ésimprescindible prospeccionar també la part de la jássera propera al pilar.

"

Respecte deis problemes de lesions de materials, poden ser zones de risc aque-Iles fortament atacades per humitats .

Considerem I'exemple següent :Es tracta d'un edifici de planta soterrani i planta baixa porticades, amb estructura deparets de fábrica superiors que ocupen la totalitat de la planta .

Es defineixen 4 U.A .:Pilars P.B .Pilars P. SoterraniJásseres P.B .Jásseres P. Soterrani

Com ja s'ha dit anteriorment, la inspecció es realitza sobre el total d'elements «acces-sibles» sense necessitat de realitzar cales .

Un cop realitzada la inspecció, I'estat de coneixement deis diversos elements de les4 U.A . és el següent, expressat com el tant per cent d'elements inspeccionats (total oparcialment) respecte del total existent .

Análogament, podem referir el percentatge d'elements en Z.R . inspeccionats per acada U.A ., respecte del total d'elements en Z.R. de cada U.A .

Nivel¡ de mostreig generalClassifiquem els nivells de mostreig de cada U.A . en la taula següent, pel que fa alselements inspeccionats (siguin o no de Z.R .) :

Nivel¡ de mostreig de les Z.R .Classifiquem eis nivells de mostreig de cada U.A . en la taula següent, pel que fa alselements inspeccionats pertanyents a Z.R . :

En pilars o jásseres

En I'exemple anterior :

36

Suficient

Insuficient>30%

<30%

Alt Mitjá Baix InsuficientEn pilars >80% >40% >15% 515%En jásséres > 40 % > 20 % > 1 0 % <_ 10

U.A . Mostreig general Mostreig en Z.R .Pilars P.B . Baix SuficientPilars P. Soterrani Mitjá SuficientJásseres P.B . Mitjá SuficientJásseres P. Soterrani Alt Suficient

U.A . Vist (inspeccionat) No vist (no inspeccionat)Pilars P.B . 35% 65Pilars P. Soterrani 80% 20Jásseres P.B . 25% 75Jásseres P. Soterrani 100% 0

U.A .Vist (inspeccionat)

en Z.R .No vist (no inspeccionat)

en Z.R .Pilars P.B . 40% 60Pilars P. Soterrani 90% 10Jásseres P.B . 40% 60Jásseres P. Soterrani 100% 0

4.4.2 Valoració de la representativitat

Combinant els nivells de mostreig generals i els de les zones de risc, es poden pro-duir les situacions següents, per a cada U.A . :

1 . El nivel¡ de mostreig general resulta insuficient. En aquest cas, cal incrementar laprospecció4 en prediagnosi, fins a assolir el nivel¡ de mostreig baix . La prospeccióse centrará preferentment en els elements en zona de risc .

2 . El nivel¡ de mostreig general és baix, mitjá o alt, peró pel que fa als elements en zonade risc, resulta insuficient . Cal incrementar la prospecció exclusivament en zones derisc .

3. El nivel¡ de mostreig és baix, mitjá o alt, i les observacions en zona de risc són sufi-cients . La necessitat de prospecció depén deis resultats obtinguts. Cal seguir lesindicacions de I'apartat següent, «Valoració de resultats» .

Per tant, en resum, els mínims elements que hauran de ser inspeccionats, en prime-ra instáncia, seran, per a cada U.A . :

Np = nombre de pilars d'una planta .Nj

= nombre de jásseres d'una planta .Pzr = nombre de pilars en zona de risc d'una planta .Jzr = nombre de jásseres que es recolzen en Pzr.

Quasi sempre el criteri que defineix les zones de risc será solament aplicable a lesU.A . de la planta que suporta les parets de cárrega.

4 . Prospecció : Inspecció a cárrec del técnic responsable de I'estudi amb I'ajut d'un paleta que realitza les cales perti-nents, deixant a la vista (parcialment) els elements estructurals anteriorment ocults .

37

PILARS JÁSSERES> 0,15 Np > 0,10 Nj> 0,30 Pzr > 0,30 Jzr

14.5

Valoració de resultats

Un cop classificades les lesions i coneguts els nivells de mostreig, s'ha de valorar sila informació aconseguida és prou determinant per a prendre decisions (en general detipus passar a diagnosi o reparacions parcials) o bé si cal ampliar la campanya d'ob-tenció d'informació a partir d'una prospecció dirigida a punts concrets .

Així, la prospecció es dirigirá a ampliar la mostra i es concentrará en les anomenadeszones de risc i en les parts vinculades a símptomes de lesions estructurals .

Tot seguit es mostra en tres quadres una guia de les decisions a prendre, en funció deles lesions observades i deis resultats obtinguts en els cálculs .

VALORACIó EN FUNCIó DE LES LESIONS EN JÁSSERES

Nivel¡ de mostreig

Baix

Lesions estructurals greus Diagnosi Diagnosi DiagnosiLesions estructurals Ileus Decidir en Incrementar la Incrementar la

cada cas (*) prospecció prospeccióLesions estructurals, Incrementarsímptomes Fi Fi la prospeccióLesions no estructuralsgreus Diagnosi Diagnosi Diagnosi

Lesions no estructurals Decidir en Incrementar la Incrementar laIleus cada cas (*) prospecció o fi prospeccióLesions no estructurals, Incrementarsímptomes Fi Fi la prospeccioSense lesions Fi Fi Fi

VALORACIó EN FUNCIó DE LES LESIONS EN PILARS

(*) En funció de les lesions i de I'extensió, passar a diagnosi o a reparacions puntuals .

VALORACIó EN FUNCIó DE LA SEGURETAT EN PILARS

Per a qualsevol nivel¡ de mostreig

Nivel¡ de mostreig

Alt

Mitjá

Baix

Diagnosi Diagnosi Reconsiderar Fi

Els pilars valorats en funció de la seguretat com a 2 s'han de reconsiderar, per tal dedecidir si passen a diagnosi (1) o bé si s'assimilen als 3.

Lesions estructurals molt Diagnosi Diagnosi Diagnosigreus o greusLesions no estructurals

Diagnosi Diagnosi DiagnosigreusLesions no estructurals Decidir en Incrementar la Incrementar la

Ileus cada cas (*) prospecció o fi prospecció

Lesions no estructurals, Decidir en Incrementar la

símptomes FI cada cas (*) prospecció

Sense lesions r77 Fi Fi Fi

Esforg de Yf,res < Yf,ref 'f,,r s - Yf,ref Yf,res>~1Yf,ref

tracció > 0,1 fc Ys = 1Yc - 1

1 _ Ys < 1,1

1 <- Yc < 1,4

'ys _ ,

Yc > 1,4

PILARS VALORATSCOMA 2

Hi ha altres pilars enla U .A . valorats com a 1?

ELS PILARS VALORATSCOM A2 S'ASSIMILEN ALS 1

SIHi ha altres pilars en la

U .A . amb lesions estructurals1-1

molt greus?

ELS PILARS VALORATSCOMA 2 S'ASSIMILEN ALS 3

5 . DIAGNOSI

La diagnosi s'ha d'entendre com un segon nivel¡ d'estudi, posterior a la prediagnosi,peró dintre d'un tot, per la qual cosa fóra bo que la realitzés el mateix técnic .

Finalment, la prediagnosi ha desencadenat les incerteses que justifiquen un procésmés aprofundit d'análisi total o parcial.

Si seguim eis resultats de la prediagnosi, ens situem en alguna, o en més d'una de lessituacions següents:

U.A. (Unitat d'actuació)

Pilars

Jásseres

Motiu de diagnosiseguretat

lesions

Yf,res 7f,ref1's = 1

Yc = 1

tracció > 0,1 fc

estructurals molt greusestructurals greusno estructurals greus

estructurals greusno estructurals greus

Aquestes situacions es tracten separadament, si bé en qualsevol moment poden inter-ferir les unes amb les altres . Vegem-ne uns exemples :

" Un procés generalitzat de carbonatació del formigó i corrosió d'armatsdetectat en pilars pot introduir dubtes respecte de les jásseres.

" Els resultats de resisténcia deis testimonis de formigó extrets en una plan-ta de pilars amb «seguretat insuficient» poden ser tan baixos que posin endubte la classificació de seguretat en I'altra planta de pilars .

S'estableixen dues línies d'actuació :

SEGURETAT INSUFICIENTEN PILARS

Es busca poder peritar eis elementsamb el máxim d'informació possible .Aquesta informació és costosa (cales,assaigs, etc.) i, per tant, s'organitza elprocés d'obtenció d'informació de mane-ra creixent i en correspondéncia amb lesdiverses aproximacions de cálcul .

LESIONS

S'analitzen les lesions de tipus estruc-tural i les no estructurals . En tractar-sede lesions caldrá finalitzar el procésamb una intervenció : així, la diagnosise centra a localitzar i definir eis ele-ments amb lesions i el seu abast, i aobtenir les dades necessáries per arealitzar el corresponent projecte .

Seguidament es mostra ('esquema general de diagnosi i posteriorment es desenvolu-pa detalladament.

43

SEGURETAT

AMBINSUFICIENT

LESIONS

PILARS PER U.A .

AMPLIACIÓ DELA PROSPECCIÓ

PER U.A .

Cal estendre lacampanya de prospecció

o d'assaigs?

CLASSIFICACIÓ IVALORACIÓ DE

LESIONS

CAMPANYADE CALES0 ASSAIGS

ANÁLISI DERESULTATS

W

PROJECTE DE REPARACIÓ

PLA DE MANTENIMENTINSPECCIONS PERIÓDIQUES

DADES PER

L~AL PROJECTE

SÍ

HIPbTESI

ASSAIGS DECONFIRMACIó

Es confirmala hipótesi?

SÍ

NO

I-1 ETIOLOGIA

VALORACIÓ DERESULTATS

CALESCONSTRUCTIVES

ASSAIGS DEMATERIALS

44

5.1

Com a conseqüéncia de la seguretat insuficient obtinguda enprediagnosi

Definicions prévies

Peritatge determinista

Peritatge realitzat per a un pilar del qual es coneix concretament la resisténcia del for-migó (a partir del trencament de provetes testimoni), el límit elástic de Pacer i els diá-metres i situació deis armats .

Peritatge estadístic sense prospecció prévia

Peritatge realitzat per a un pilar del qual no es coneix concretament la resisténcia delformigó peró sí la resisténcia estimada (f est) a partir del trencament de provetes testi-moni d'altres pilars de la mateixa U.A .

El límit elástic de Pacer concret del pilar no és conegut, peró s'empra el mateix d'al-tres pilars de la mateixa U.A .

Pel que fa a les quanties d'armat, són desconegudes i es calculen a partir de les míni-mes normades en Pépoca.

Peritatge estadístic amb prospecció prévia

Peritatge realitzat per a un pilar del qual no es coneix concretament la resisténcia delformigó, peró sí la resisténcia estimada (fest) a partir del trencament de provetes testi-moni d'altres pilars de la mateixa U.A .

El límit elástic de Pacer i les quanties d'armat del pilar són coneguts a partir d'assaigsamb detectors d'armats i, si cal, amb cales en el pilar concret.

Seguretat suficient

Es classifica un pilar com de «seguretat suficient» quan, com a conseqüéncia del peri-tatge, s'assoleixen les tres condicions següents :

Yf,res ~ Yf,ref

Ys > 1Yc ~ 1

Tensió de tracció

10% resisténcia a lacompressió del formigó (fc)

Distáncia entre estreps <_ 15 oo el més petit de totes les barres

verticais

Seguretat insuficient

Es classifica un pilar com de «seguretat insuficient» quan, com a conseqüéncia d'unperitatge determinista o estadístic amb prospecció próvia, s'assoleix alguna de lesdues condicions següents :

Yf,res ~ Yf,refYs < 1

Yc < 1

Distáncia entre estreps > 15 oo el més petit de totes les barres

verticals

Inspeccions periódiques

Un pilar amb seguretat suficient pot restar sotmés a inspeccions periódiques si la sevaseguretat obtinguda en un peritatge determinista o estadístic amb prospecció no ésprou elevada. És a dir, si es produeix alguna de les situacions següents :

Yf,res - Yf,ref1 _Ys<1,11 <_ Yc < 1,4

Tensió de tracció > 10 % Resisténcia a compressió del formigó

Períodes d'inspecció periódica

La periodicitat de les inspeccions periódiques es fixará, per a qualsevol deis doscasos, en cinc anys .

SIMBOLOGIA

yf

Seguretat suficient, amb les hipótesis consideradesyf

Seguretat insuficient, amb les hipótesis considerades

Peritatgeamb:Test. L.E .0 min.época

rPeritatgeamb:fest. L.E .0 de prospec .

Part de la U .A . amb seguretat sufcient

Part de la U .A. amb seguretat insuficient

Als pilars demenor seguretatn>_6

Projected'intervenció

Unitat d'actuació

U.A.

Prospecció'. Prospec-d'armats ció

-

darmats

Extracció de testimonisDeterminació lím . elást .Armat 0

Peritatge determinista

PLADEMANTENIMENTINSPECCIONSPERIODIQUES

Testimonis +peritatge determinista Projecte d'intervenció

Prospecciód'armats

PLADE MANTENIMENTINSPECCIONSPERIODIQUE51

I

PLADE MANTENIMENTINSPECCIONSPERIóDIQUES


Testimonis +peritatge determinista

Peritatge ambProspec- fest.ció

L.E.rarmats

o de prospecció

Testimonis + peritatge determinista

47

En prediagnosi s'han realitzat unes hipótesis de cálcul forga pessimistes, básicamentpel que fa a prestacions mecániques deis materials i quanties d'armat . Si, tot i així, laseguretat és insuficient en alguns pilars, caldrá conéixer fefaentment el formigó, Paceri les quanties d'aquests .

Per a determinar la resisténcia a compressió del formigó es procedirá a I'ex-tracció i trencament de provetes testimoni .Per a determinar el tipus i els diámetres de I'armat caldrá emprar un detectord'armadures de darrera generació i realitzar algunes cales .

Aquests procediments s'expliquen en els annexos 3 i 4 .

Si la quantitat de pilars «sospitosos» és petita (fins a 6) s'obtindran aquests parámetresper a cada un deis pilars amb seguretat insuficient en prediagnosi . Si la quantitat de pilars«sospitosos» és més gran caldrá estudiar una mostra d'aquest grup, amb un mínim desis pilars . Amb els resultats obtinguts es peritaran els pilars, un per un, amb les resistén-cies i les quanties obtingudes per a cada pilar. Es a dir, un peritatge determinista .

Com a resultat es poden donar dues situacions, la primera d'elles subdivisible en d'altres :

S'exposen els 3 casos (cas 1, 2 i 3) separadament.

5 . La resisténcia estimada del formigó fes, es calcula d'igual manera que en control de qualitat de recepció del formigó :en general, la resisténcia més baixa de les obtingudes en els pilars penalitzada per K N , determinada pel quadre69 .3 .2 .b de la EH 91, en la columna «Otros casos» .6 . El cálcul de fe,, penalitza amb un coeficient el resultat de resistencia del formigó mes baix d'entre tots els pilars con-siderats . Es pot donar el cas que, entre diversos resultats, tots siguin forga homogenis (coeficient de variació < 25 %),excepte un que, per condicions excepcionals d'obra, sigui clarament més baix . En aquest cas, es podría considerar lapossibilitat de desestimar aquest resultat atípicament anómal i calcular la fes, a partir de la resta de resultats .7 . Aquest extrem és de difícil constatació si no es realitzen assaigs de tracció de Pacer. En general, aquests assaigsno són necessaris, excepte en aquells casos en qué per qualsevol raó (aspecte, informació oral, etc .) se sospiti deI'existéncia d'acers de baixes prestacions mecániques, acers relaminats, etc .

48

La seguretat obtin- La mostra de pilars «sospitosos» fa pensar, per lesguda en cada pilar reflexions particulars que el técnic consideri, que Cas 0és suficient . no hi ha problemes de seguretat en tota la U .A .

La resisténcia estimada5,6 del formigó no és infe-rior a la mínima normada en I'época, i el límit elás-tic de Pacer no és inferior al mínim de Pépoca . Cas 1

fest ~ f mín . épocaL . E . >_ L .E . mín . época

La resisténcia estimada del formigó és inferior a lamínima normada en Pépoca, o el límit elástic dePacer és inferior al mínim de Pépoca .7 Cas 2

fest < f mín . épocaL . E . < L.E . mín . época

La seguretat obtinguda en algun deis pilars és insuficient . Cas 3

5.1 .1 . Cas 1

Fest . > Fmin . época ¡lo L.E . > L.E . min. época

Projectedintervenció

PLA DE MANTENIMENTINSPECCIONS PERIÓDIQUES


PLADE MANTENIMENTINSPECCIONS PERIÓDIQUES

49

En aquest cas, cal fer les consideracions inicials següents :

El peritatge determinista ha validat els pilars «sospitosos», deis quals s'ha extretprovetes.

No hi ha motius per a dubtar que les hipótesis inicials (resisténcies mínimes de I'é-poca i quanties mínimes) eren prou pessimistes, la qual cosa indica que les partsperitades en prediagnosi i que no han donat motiu per passar a diagnosi quedenvalidades .

La resta de pilars «sospitosos» que no han estat peritats de manera deterministas'han de sotmetre a un peritatge estadístic sense prospecció previa .

El resultat d'aquest peritatge pot ser:

1 . La seguretat és suficient; per tant, queden validats els pilars peritats, i s'aplicará ala resta de pilars no inspeccionats en prediagnosi el criteri mes estricte d'inspec-cions periódiques obtingut fins aleshores.

2. La seguretat en algun element resulta insuficient .

En aquest cas cal determinar les quanties d'armats reals d'aquests pilars i de la restaencara mai considerats (ni en prediagnosi), per a realitzar posteriorment un peritatgeestadístic amb prospecció previa . Novament es plantegen dos possibles resultats :

1 . La seguretat és suficient i per tant queden validats els pilars peritats .

2 . La seguretat en algun element resulta insuficient. Aquests elements queden classi-ficats com de «seguretat insuficient», mentre que els altres queden validats .

5.1 .2 . Cas 2

PLADE MANTENIMENTINSPECCIONS PERIÓDIQUES

Prospecció

d'armats

PLA DEMANTENIMENTINSPECCIONS PERIODIQUES------------



Peritatge amb :fest .L .E .o mín . época

51


" El peritatge determinista ha validat els pilars «sospitosos», deis quals s'ha extretprovetes testimoni .

"

Hi ha motius per pensar que les hipótesis inicials (resisténcies mínimes de I'épocai quanties mínimes) no eren prou pessimistes, la qual cosa indica que les parts peri-tades en prediagnosi i que no han donat motiu per a passar a diagnosi quedenencara sota sospita.

Els pilars «sospitosos» que no han estat peritats de manera determinista s'han de sot-metre a una prospecció d'armats i posteriorment s'han de peritar de manera estadís-tica amb prospecció prévia .

El resultat d'aquest peritatge pot ser el següent:

1 . La seguretat és suficient i, per tant, queden validats els pilars peritats, mentre quea la resta de pilars no inspeccionats en prediagnosi s'aplicará el criteri més estric-te d'inspeccions periódiques obtingut fins aleshores .

2 . La seguretat en algun element resulta insuficient . Aquests elements queden classi-ficats com de «seguretat insuficient» .

3. Arribats a aquest punt encara queda una part de la U.A . que no ha estat ni tan soisinspeccionada en prediagnosi . Ara és el moment de determinar les quanties d'ar-mats reals d'aquests pilars, per a repetir posteriorment el darrer peritatge estadís-tic amb prospecció prévia . Aquells pilars que presentin seguretat insuficient queda-ran classificats com de «seguretat insuficient» i els altres quedaran classificats comde «seguretat suficient» .

5.1 .3 . Cas 3

53


" El peritatge determinista ha validat una part deis pilars «sospitosos», deis qualss'ha extret provetes . L'altra part es classifica com de «seguretat insuficient» .

"

Hi ha sospites respecte de les hipótesis inicials (resisténcies mínimes de I'época iquanties mínimes), la qual cosa indica que les parts peritades en prediagnosi i queno han donat motiu per a passar a diagnosi queden encara sota sospita.

De la resta de pilars de la U.A . caldrá determinar-ne I'armat i peritar-los de maneraestadística amb prospecció prévia .

El resultat d'aquest peritatge pot ser el següent:

1 . La seguretat és suficient i, per tant, queden validats els pilars peritats .

2 . La seguretat en algun element resulta insuficient. Aquests elements queden classi-ficats com de «seguretat insuficient» .

5.2

Seguretat insuficient obtinguda en diagnosi

Per a qualsevol deis tres casos anteriors, en determinades circumstáncies podem arri-bar a classificar pilars com de «seguretat insuficient» .

En el cas 3, alguns d'aquests pilars s'han classificat com a conseqüéncia d'un peri-tatge determinista . Aquests pilars requereixen un reforg i, per tant, un projecte d'inter-venció .

En el cas 3 i també en els altres dos, s'ha pogut classificar pilars com de «seguretatinsuficient» com a conseqüéncia d'un peritatge estadístic amb prospecció prévia . Calrecordar que aquest cálcul s'ha realitzat sense conéixer la resisténcia concreta del for-migó del pilar.

Davant d'aquesta situació, el técnic decidirá el camí que cal seguir . Alguns exemplesseran els següents :

En els casos 1 i 2, la quantitat de pilars amb aquesta classificació és molt redu'ida,i si es formulen noves hipótesis de resisténcia del formigó s'observa que la mínimaresisténcia per a reclassificar els pilars com de «seguretat suficient», amb peritat-ge determinista, no está gaire allunyada de la fest emprada anteriorment . Semblarecomanable una campanya d'extracció i trencament de testimonis.

En el cas 3, ja hi ha pilars que necessitaran un projecte d'intervenció . Si la quanti-tat de pilars amb dubtes respecte de la decisió final és petita, sembla recomanableestendre la intervenció a aquest pilars .

Per a qualsevol cas, si en formular noves hipótesis de resisténcia del formigó s'ob-serva que la mínima resisténcia per a reclassificar els pilars com de «seguretat sufi-cient», amb peritatge determinista, está molt allunyada de la fest emprada anterior-ment, sembla recomanable passar directament al projecte d'intervenció .

5.3

Elements lesionats

L'accés a la diagnosi per a elements lesionats s'ha donat, per U.A., en tant que s'hanlocalitzat básicament lesions greus en la part inspeccionada.

5.3 .1 Ampliació de la prospecció en U.A.

Aquest fet obliga a continuar buscant altres lesions en els elements encara no ins-peccionats ; per tant, s'ha de procedir a ampliar la prospecció en les U.A . concretes .

S'empra el terme prospecció, i no inspecció, ja que será necessari I'ajut d'un paletaper a facilitar la visibilitat d'elements amagats. Els elements visibles s'han inspeccio-nat en prediagnosi .

El nivell d'ampliació de prospecció será el de prediagnosi augmentat en un grau .

En pilars :

En jásseres :

56

Si deis resultats obtinguts en el mostreig de la diagnosi es dedueix la necessitat decontinuar cercant lesions en els elements no prospectats, s'augmentará un grau mésel nivel¡ de mostreig .

En diagnosi, les zones de risc que es consideren com el mínim que s'ha d'haver ins-peccionat-prospectat seran, per a cada U.A . :

Np = nombre de pilars d'una planta .Nj

= nombre de jásseres d'una planta .Pzr = nombre de pilars en zona de risc d'una planta .Jzr = nombre de jásseres que es recolzen en Pzr.

PREDIAGNOSIBaix > 15Mitjá > 40Alt > 80

DIAGNOSIMit'á > 40Alt > 80

Total 100

DIAGNOSIMitjá > 20Alt > 40

Total > 80

PREDIAGNOSIBaix > 10Mitjá > 20Alt I > 40

PILARS JÁSSERES> 0,40 Np > 0,20 Nj> 0,60 Pzr > 0,60 Jzr

5.3.2 Valoració de lesions

La classificació de les «noves» lesions es fará de la mateixa manera que en prediag-nos¡ (vegeu 4 .2, «Classificació de lesions») .

La valoració general del conjunt de lesions, per U.A ., respon als quadres següents :

VALORACIó EN FUNCIó DE LES LESIONS EN JÁSSERES

Nivel¡ de mostreig

VALORACIó EN FUNCIó DE LES LESIONS EN PILARS

Nivel¡ de mostreig

(*) En funció de les lesions i de I'extensió, caldrá ampliar els estudis, reparacions puntuals o inspeccionsperibdiques .

57

Lesions estructurals greus Intervenció Intervenció IntervencióLesions estructurals Ileus Intervenció Incrementar

Reparació la prospecciópuntual Reparació puntual

Lesions estructurals, Inspeccions Inspeccionssímptomes peribdiques periódiquesLesions no estructurals

Intervenció Intervenció IntervenciógreusLesions no estructurals IntervencióIleus Reparació

puntualLesions no estructurals,símptomes Fi Fi

Lesions estructurals molt Intervenció Intervenció Intervenciógreus o greusLesions no estructurals Intervenció Intervenció IntervenciógreusLesions no estructurals IntervencióIleus Reparació

puntualLesions no estructurals, Decidir en cada Decidir en cada Decidir en cadasímptomes cas (`) cas (*) cas (*)

El matís deis requadres subdividits entre «Intervenció» i «Reparació puntual» nomésdepén de I'extensió de I'afectació.

Les inspeccions periódiques es fixen en intervals de cinc anys .

Lógicament, aquesta valoració s'ha de considerar orientativa, ja que de les particula-ritats de cada cas en dependrá la valoració real .

En molts casos pot resultar interessant determinar la causa que ha produft les lesions .Si aquesta causa continua «viva», caldrá actuar primer en I'origen, si es pot, i final-ment en la conseqüéncia .

5.4 .

Valoració global i inspeccions periódiques

Fins ara, aquesta metodologia s'ha plantejat com un procés desvinculat de la resta departs de I'edifici .

Pel que fa a ('estructura de formigó que suporten les parets de cárrega, també s'haestudiat fragmentada (en unitats de decisió) .

Arribats a aquest punt, cal plantejar-se unes reflexions en el sentit de "sumar" lesdiverses informacions aconseguides per tal d'extreure'n una valoració global . Aquestatasca no és parametritzable . Cada técnic prendrá les decisions oportunes davant decada edifici. Vegem els exemples següents :

En determinats casos s'intervindrá preventivament en parts (pilars o jásseres) de('estructura, encara que la diagnosi no ho indiqui estrictament, per diverses causes.En altres casos, la intervenció determinada en la diagnosi és mínima i per criterisque poden ser molt conservadors . En observar el problema amb major perspectivaes pot decidir no realitzar la intervenció i agregar aquestes parts al programa d'ins-peccions periódiques .

Pel que fa a les inspeccions periódiques, cada metodologia (la de sostres, la de paretsi la present) planteja en determinats casos uns temps per a les inspeccions periódi-ques.

Caldrá homogeneitzar aquests ritmes a partir d'una modulació válida per a totes lesparts .

Finalment, cal definir com ha de ser una inspecció periódica . En esséncia, es tractade repetir la prediagnosi, peró disposant de molta informació .

Quant a les lesions, caldrá realitzar una inspecció per a visual itzar-les, peró en aquestcases disposa de croquis o plánols i es tenen definides les zones de risc .

Quant a les tensions, solament caldrá constatar la no variació de cárregues o de dis-seny estructural (remuntes, canvis d'ús, estintolaments en les plantes baixes, etc.) . Encas que s'hagin produ'it, s'hauran de recalcular els elements afectats .

Per a aquestes inspeccions, resultará molt útil disposar de registres en aquelles zonesno visibles, per tal de no repetir I'enrenou que representa la intervenció d'un paleta .

ANNEX 1Fitxes de suport a la inspeccióper a la prediagnosi i la diagnosi

Les fitxes que es presenten tot seguit ofereixen una metodologia ordenada en lamanera de treballar i d'endreQar les dades que es van generant al Ilarg d'una diagno-si en tots els seus apartats .

Pensem que així es fa més fácil dur a terme el treball, és més ordenat, no ens deixemres per fer i agilita posteriors revisions .

Per contra, es demana a I'usuari que protocolitzi el seu treball aprenent com funcio-nen unes fitxes que, un cop s'han fet servir, resulten d'alló més útils .

Prediagnosi . Informació general

Primera fase de fitxes de suport a I'estudi d'inspecció

fitxa núm.1

PREDIAGNOSIINFORMACIÓ GENERAL

SOL-LICITUD

CARRER

NÚM.

C.P.

MUNICIPI

PROVÍNCIA

PETICIONARI

TELÉFON

Petició com a:PropietariLlogater d Administrador

Administració Fl Comunitat

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ESQUEMADE UEDIFICISOSTRES SECCIÓ ESQUEMÁTICA

FONAMENTSMURSSOSTRESESTRUCTURA PILARSESTRUCTURAJÁSSERESCOBERTAFAC,ANES

63

PÚBLICATIPUS DE PROMOCIÓ PRIVADA

PROPIETARITIPUS D'USUARI

LLOGATERHABITATGE

TIPUS D'US COMERCIALINDUSTRIALUNIFAMILIARPLURIFAMILIAR

TIPOLOGIACONSTRUCTIVA A'.LLADAENTRE MITGER .

ANY DE PROJECTEANY DE CONSTRUCCIÓN.SOSTRESN,LOCALSN. HABITATGESN. HABITATGES PER PLANTAN. PATIS

SOTERRANI m

ALQADALLIURE BAIXA mDEL SOSTRE TIPUS m

m

ACTUACIONS ANTERIORS

REMUNTES S( NO OBSERVACIONSANY DE CONSTRUCCIÓ:N . DE PLANTES:HABITATGES PER PLANTA :

Recull de dades generals no vinculades estrictament a la diagnosi d'estructures porticadesde formigó armat que suporten estructures de fábrica de maó.

INTERVENCIÓ SÍ NO

SITUACIó SÍ NO

filia núm.

PREDIAGNOSI

__2

DETERMINACió DEL NIVELL DE MOSTREIG

tuació

64

ESQUEMAPILARS I JÁSSERES (COTES, SENTIT DELS SOSTRES)

fl

L

------------------

---------

mas

P

Emana

nm

NOTA: La fitxa recull una primera inspecció visual i les accions que d'ella es deriven . També determina el nivel¡ de mostreig arran deis elemenls estructurasvistos en les diferents zones . I, per últim, mostra un croquis de la planta en estudi amb la situació específica de pilars, jásseres i direcció deis sostres .

NIVELL DE MOSTREIG

ELEMENTS ESTRUCTURALS DE UEDIFICI ALT MITA BAIX INSUF. TOTAL PILARS

N. PILARS PILARS PILARS A >80% >40% >15% <15%TOTALS VISTOS PROSPECCió

JÁSSERESN.ASSERES JÁSSERES JASSERESA >40% >20%TOTALS VISTES PROSPECCIó

ELEMENTS EN ZONA DE RISC (predominants) ALT MITA BAIX INSUF. TOTAL PILARS

N. PILARS PILARS PILARS A >30% >30% >30% <30%TOTALS VISTOS PROSPECCió

11

JÁSSERESN. JÁSSERES JÁSSERES JÁSSERESA >30% >30%TOTALS - VISTES PROSPECCió

DATA:

SITUACIÓ :

FULL :

SOSTRE : U.A . : PILARS U.A . : JÁSSERES

INSPECCIÓ VISUAL ACCIONS IMMEDIATES

S'observen sílesionsaparents NO

Existeixenaccionsimmediates

SÍ

NO

Element Situació Element Situació Element Situació Element S

ftxa núm.

PREDIAGNOSI3

PRESADE DADES D'ELEMENTS ESTRUCTURALS

DATA:

FULL :

SITUACIO :

SOSTRE :

U.A. :

PILARS

U.A . .

JÁSSERES

65

PILARS JÁSSERESLONGITUD BIGA (m)

DIRECCIó SOSTRE I LONGITUD CRUGIES (m)

DIMENSIONSN

DIMENSIONS OA OD DA OB OC OB OC ODN '

cm hcmVINJASSERES

CULADES SUPARET cm hm OA OB [1][1] fix fiy '.f2x f2y fax f3y f4x f4y

OBSERVACIONS :iay o ny

Fitxa de recull de dades en funció de com s'han c'introduir en el full de cálcul.Loo

c n

Pilars i jásseres vinculades amb situació de cárrega i sostres amb direcció i longitud de crugies .de la creta . LosVegeu el quadre d'ajuda

lOCB

LON

66

fitxa núm. PREDIAGNOSI 104 DETERMINACIÓ DE LES CÁRREGUES LT

DATA : FULL : 9

SITUACIÓ : SOSTRE : U.A . : PILARS :2

CÁRREGUES EN SOSTRES k lcmz LT1

SOSTRESSOBRECARREGA

úS ENVANS NEUCARREGAPERMANENT

PESPROPI

PESTOTAL

PLT

B LPP BT LB

COBERTA

PILARS JASSERES PARETS Di RECCIO SOSTRE (m)

ZONA DE ZONA N DIMENSIONS TIPUS DIRECCIÓ 0 ~ .0.mmmm-!!

N' RISC PILARS RISC LANTESAMBPARET~j00©DO©0 fix fiy El] 1:11 11:115:1 f4x f4y

OBSERVACIONS :

La ftxa continua preparant les dades que més tard s'han d'introduir en el fui¡ de célcul.S'indiquen les situacions de cérrega deis diferents pilars estudiats .

LODf4x

C

MyyDflx

My

AVegeu el quadre d'ajuda de la dreta .

LOB

-

faxfiy

LOC

x

f2x

BLOA

L

Prediagnosi . Comprovació de la seguretat en pilars

fitxa núm.5

SITUACIÓ :

NÚM.

OBSERVACIONS:La fibra recull elsresultats deis diferents fulls de cálcul i els mostra, indicantquines actuacions es proposen desdel peritatge de cadascun deis pilars .Vegeu el quadre d'ajuda de la dreta.

I U .A . :

DIAGNOSI

fe= resistencia considerada del fonnigó en el pilar peritat .

67

Diagnosi Diagnosi Reconsiderar I Fi

0 1 2 3

Esforg detracció>0,1 .fc

Yr, <res Yf, ref

ye =1y~ = 1

Yt =res Yf, re¡

11

Yf, res ~ Yf, ref

Y,k1,1

yo >_1,4

RESULTATPREDIAGNOSI

DE LA COMPROVACió DE LASEGURETAT EN PILARS

DATA : FULL :

SOSTRE : I U .A . : SITUACIó : SOSTRE :

ACTUACió ACTUACIóPERITATGE PILARS PERITATGE PILARS

RECONSIDERAR NO DIAGNOSI DIAGNOSINÚM.

RECONSIDERAR NO DIAGNOSI

Prediagnosi . Presa de dades de lesions

OBSERVACIONS:La fitxa defineix els tipus i graus de les lesions dels pilars inspeccionats i els ordena segons la planta i la unitat d'actuació .

68

fitxa núm. PREDIAGNOSI6 PRESADE DADES D'ELEMENTS LESIONATS EN PILARS

DATA : FULL :

PLANTA: SOSTRE : U.A. : PLANTA : SOSTRE : U .A . :

PILARS PILARSLESIONS LESIONS

NUM. SENSE ESTRUCTURAL NO ESTRUCTURAL NUM. SENSE ESTRUCTURAL NO ESTRUCTURALLESió

OBSERVACIONS:La fitxa defineix els tipus i els graus de les lesions de les jásseres inspeccionades i les ordena segons la planta i la unitat d'actuació .

69

fitxa núm. PREDIAGNOSIPRESADE DADES D'ELEMENTS LESIONATS EN JÁSSERES

DATA : FULL:

PLANTA : SOSTRE: U .A . : PLANTA : SOSTRE : U.A . :

JASSERES JASSERESLESIONS LESIONS

NUM. SENSE _ _ NUM. ESTRUCTURAL NO ESTRUC TURAL

1 SITUACIÓ :

NÚM.

OBSERVACIONS :La fitxa determina les actuacions necessáries en funció de leslesions observades en els pilars .Vegeu el quadre d'ajuda de la dreta .

70

SITUACIÓ :

SOSTRE: U.A . .

PILARS

NÚM.LESIONS

NO INCREMENTAR PERDIAGNOSI I PROSPECCIó

DECIDIR DIAGNOSI REPARACIóPUNTUAL

Nivel¡ de mostreig:

(') En (unció de les lesions i de fextensió, passar adiagnosi oa reparacionspuntuals.

fitxa núm. PREDIAGNOSIPROPOSTA D'ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATSEN PILARS

DATA : FULL:

Alt I Mitjá BaixLesions estructuralsmolt reus o reus Dia9nosi Diagnosi Diagnosi

greeusnsno estmcturals Diagnosi Diagnosi Diagnosi

Lesions no estructurals Decidiren cada cas(') Incrementar la Inuementar laIleus prospecció of prospeccióLesions nosím

estructurals, Fi Decidir en cada cas Incrementarlatomes prospecdóSense lesions Fi Fi Fi

SOSTRE : U.A. :

PILARSLESIONS

NODIAGNOSI

INCREMENTARPROSPECCIó

PERDECIDIR DIAGNOSI REPARACIÓ

PUNTUAL

faxa núm.

PREDIAGNOSI

PROPOSTAD'ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN JASSERES

SITUACIÓ :

SOSTRE : U.A . :

JASSERES

NÚM.LESIONS

NO INCREMENTAR PER DIAGNOSIREPARACIÓ

DIAGNOSI PROSPECC I6 DECIDIR

PUNTUAL

OBSERVACIONS :La fitxa determina les actuacions necessáries en funció de leslesions observarles en els pilar$ .Vegeu el quadre d'ajuda de la dreta .

JÁSSERES

NÚM .

LESIONS

NODIAGNOSI


PER DIAGNOSIDECIDIR

REPARACIOPUNTUAL

Nivel¡ de mostreig :Alt

Mit'i

Baix

(*)En funció de leslesions 1 de I'extensió, pasar adiagnosi oa reparacions puntual$ .

7 1

LesionsesWCturalsgreus

Lesionsestructuralslleus

Diagnosi

Decidir en ceda cas(-)

DiagnosiIncrementarlaprospecció

Diagnosi

Incrementailapmspecc6

Lesions estructural$, Fi Fi Incrementar la prospewósimptomesLesiasnoestrucaxalsgtes Diagnosi Diagnosi Diagnosi

Lesionsestructurals Decidir en cada cas(') Incrementarla Incrementar la P.~Ileus m oB

Lesionsno estructural$,~~

I Fi Ilnoementarla pmspeodósim tomes I

F Fi ISenselesions F

Segona fase de fitxes de suport a I'estudi d'inspecció

Fltxa que recull les dades de la prospecció en els pilars de I'edifici per al full de cálcul i reflecteix el resultat del propi full amb factuació que cal realitzar.

72

fitxa núm . DIAGNOSIPERITATGE

DATA : FULL :

SITUACIÓ : SOSTRE : U .A. : PILARS :

PILAR NÚM . DEFINICIÓ GEOMÉTRICA PROSPECCIó RESULTATS ACTUACIó

Testimoni: TestimoniTensió de ruptura : kp/cm z DeterministaTipus acer : Llis corrugat Estadistica sense

Dimensions (cm) L . E, acer :prospecció

Estadística amb prospecciób h Separacions entre estreps : Estimació seguretat

Diámetre d'estreps: Pie de manteniment

Recobriment: cm Intervenció

Inspeccions cada 5 anysTestimoni : Testimoni

Tensió de ruptura : kp/cmz Determinista

Tipus acer: Llis corrugat Estadística senseDimensions (cm) L.E . acer:

prospecció

Estadistica amb prospecciób h Separacions entre estreps: Estimació segurelal

Diámetre Testreps. Pilade manteniment

Recobriment : cm Intervenció

Inspeccions cada 5 anysTestimoni : Testimoni

Tensió de ruptura : kp/cm z DeterministaTipus acer : Llis corrugat Estadística

Dimensions (cm) L .E. acer:sense prospecció

Estadistica amb prospecciób h Separacions entre estreps : Estimació seguretat

Diámetre d'estreps : Pie de mantenimentRecobriment: cm Intervenció

Inspeccions cada 5 anys

Testimoni : Testimoni

Tensió de ruptura : kp/cmz Determinista

Tipus acer: Llis corrugat Estadística senseDimensions (cm) L. E . acer:

prospecció

Estadística amb prospecciób h Separacions entre estreps: Estimació seguretat

Diámetre d'eslreps : Pie de mantenimenlRecobriment: cm Intervenció

Inspeccions cada 5 anysTestimoni : TestimoniTensió de ruptura : kp/cm z Determinista

Tipus acer : Llis corrugat Estadística sense prospeccióDimensions (cm) L .E. acer : Estadística amb prospecció

b h Separacions entre estreps : Estimació seguretatDiámetre d'estreps : Pie de manteniment

Recobriment: cm Intervenció


ftxa núm.

DIAGNOSI11

ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN PILARS

SITUACIÓ :

SOSTRE : U.A . : SITUACIÓ:

SOSTRE : U.A . .

PILARS PILARS

NÚM.ACTUACI6

INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL

INSP. CADA5 ANYSNUM.

ACTUACI6INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL INSP. CADA 5ANYS

OBSERVACIONS :Fitxa que posa en net els resultats obtinguts en les actuacions que cal fer en els pilars diagnosticats.

73

DIAGNOSIfitxa núm.

...12

ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN JÁSSERES

SITUACIÓ :

SOSTRE : U.A . : SITUACIÓ :

SOSTRE : U.A. :

JÁSSERES JÁSSERES

NÚM.ACTUACI6

INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL INSP. CADA 5ANYSNUM.

ACTUACIÓ

INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL INSP. CADA5 ANYS

OBSERVACIONS :Fitxa que posa en net els resultats obtinguts en les actuacions que cal ier en les jásseres .

74

ANNEX 2

El fui¡ de cálcul

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armaten eis quais es carreguen bigues que suporten una estructurade fábrica de maó

Presentació

Es tracta d'un fui¡ de cálcul que permet conéixer, d'una manera simplificada, eisesforgos a qué está sotmés un pilar en el qua¡ carreguen bigues receptores d'estruc-tures verticals de fábrica de maó que enllacen amb les estructures horitzontals forma-des pels forjats . La simplificació és deguda, fonamentalment, al fet que el cálcul esrealitza sobre un sol nus i, per tant, no es tenen en compte les interrelacions hiper-estátiques entre el nus analitzat i la resta de ¡'estructura .

D'altra banda, i en funció de I'estat de prospecció, no sempre és possible disposar dela máxima informació sobre les característiques geométriques i mecániques deispilars esmentats; així, es fan propostes per a complementar, en certa manera, aques-ta manca d'informació .

Tot aixó té com a objectiu peritar eis pilars, és a dir, determinar-ne la seguretat, per talque, a partir d'aquesta informació, es puguin prendre decisions encaminades a unad'aquestes possibilitats :

Augmentar la campanya de prospecció, o el que és el mateix, passar de prediag-nosi a diagnosi .

Intervenir-hi . És a dir, sotmetre el pilar a una recuperació de la seguretat perdudao no assolida .

Programar una série d'inspeccions periódiques per a poder observar si qualsevolfenomen exterior pot alterar una seguretat, que, tot i que no és convencional, no escreu prou baixa per a intervenir-hi .

Introduir el pilar en un pla de manteniment, cosa que només es fará si la seguretatexpressada mitjangant eis coeficients de seguretat és més gran que la de referén-cia.

El conjunt de les qüestions acabades d'enumerar són les que es resolen amb la utilit-zació d'aquest fui¡ de cálcul . Per tant, el fui¡ no vol ser un instrument d'análisi estruc-tural, sinó més aviat una eina que permeti aplicar de manera senzilla i sense gransostentacions de cálcul -el full, pel seu propi concepte, tampoc no ho permet- lametodologia de diagnosi que es presenta en aquest ¡libre .

Com és lógic, es pot utilitzar, si es desitja, per a I'análisi de ¡'estructura de formigóarmat, un sistema integrat que permeti obtenir les sol-licitacions i eis coeficients deseguretat d'una manera més exacta i després calcular, manualment, les accions quecal efectuar en funció de les seguretats obtingudes .

77

La utilització del fui¡ de cálcul ofereix, fonamentalment, els següents avantatges :

Permet calcular les sol-licitacions deis pilars amb propostes concretes que perme-ten implementar la manca de parámetres, sense els quals no seria possible efec-tuar un cálcul exacte (prediagnosi) .

Ofereix seguretats, tant en la fase de prediagnosi com en la de diagnosi .

Permet diagnosticar i, per tant, prendre decisions derivades de la seguretat ante-riorment descrita .

El full

El fui¡ consta de diversos subfulls que es comenten tot seguit :

CÁLCULS

És el full de treball de I'usuari, on s'efectuen els cálculs . Encara que no está preparatper a ser imprés, I'usuari pot seleccionar una part o la totalitat del full per a imprimir-lo .

A I'usuari només li és permés d'omplir les caselles blaves . És convenient, encara queno absolutament necessari, procedir a omplir el fui¡ en I'ordre numéric establert .

Les observacions per a ('entrada de dades són les següents :

78

Les caselles en blanc poden indicar simultániament que es tracta d'una propostanegativa o d'un zero .

La «S» d'una resposta positiva pot ser tant maúscula com minúscula .

Si en algun moment es crea una referéncia circular en el fui¡ de cálcul i apareix unerror a les caselles, s'ha de pitjar F9 per a subsanar I'esmentada contingéncia .

Les limitacions del fui¡ de cálcul són les següents :

"

El fui¡ només permet I'análisi d'un nus format per I'encontre de bigues -fins a qua-tre, segons les línes d'ortogonalitat- amb un pilar. Circumstancialment -quanexisteixi la planta «B»-, es permet la consideració del nus del pis inferior en casque existeixi una interrelació vertical de nusos . Aquesta consideració d'un nus únicen planta implica, necessáriament, una simplificació d'análisi que condiciona la filo-sofia de¡ fui¡ de cálcul .

"

No es permet el processament de pilars no rectangulars .

" Els pilars han de tenir armadures simétriques en cadascuna de les seves carescontraposades.

Cada cop que es vol estudiar un pilar s'ha d'utilitzar un fui¡ de cálcul . El fui¡ no plan-teja la representativitat del pilar escollit ni decideix qué fer sobre un determinatnúmero de resultats de diferents pilars processats .

No es contempla la possibilitat de voladissos .

No és posible considerar més d'un soterrani .

El nombre máxim de sostres sobre parets de fábrica de maó és de 10 .

No es poden introduir algáries diferents en les plantes de fábrica de maó.

Les llums de les bigues, en cas que existeixi la planta «P», han de coincidir en lesdues plantes.

Quan les dimensions de les bigues no són conegudes, no és possible modificar elvalor del pes propi proposat pel fui¡ de cálcul .

En les plantes de fábrica de maó no hi pot haver diferents disposicions o direccionsde sostres. I tampoc un canvi de crugies, átics, reculades, etc.

No és possible variar les cárregues de les plantes de fábrica de maó, excepte enla planta destinada a coberta.

No és possible efectuar reduccions de sobrecárrega per consideracions d'área tri-butária .

GRÁFICS

Aquests subfulls serveixen per ajudar I'usuari .

RESUM_ENTRADA :

Es resumeixen les entrades de dades. Permet imprimir en unformat de dimensions redu'ides la totalitat de les esmentadesdades.

RESUM RESULTATS:

És igual que el subfull abans descrit, peró en aquest cas ser-veix per tenir un resum deis resultats obtinguts .

INFOR USUARI:

És on es troba la present memória d'informació general per a

Nomenclatura

I'usuari del full de cálcul .

A la carpeta de GRÁFICS del full poden trobar-se dibuixos que fan més entenedora lainformació que I'usuari ha d'introduir a les caselles del fui¡ de cálcul . Tot i aixó, lesqüestions a tenir més en compte són les següents :

79

80

Poden existir fins a dues plantes d'estructura de formigó armat. La superior, es adir, «P», sempre existeix i és la destinada a suportar ¡'estructura de fábrica de maó.La inferior s'anomena «B», no sempre existeix i no suporta ¡'estructura de la fábri-ca de maó. Per extensió, els pilars que s'analitzen en cadascuna d'aquestes plan-tes s'anomenen igual que aquestes .

En cadascuna d'aquestes plantes pot haver-hi un conjunt de fins a quatre biguesque s'entreguen ortogonalment en el pilar escollit per al procés . Es pot donar el casque no hagi correspondéncia de bigues en cadascuna d'aquestes plantes. El pilar,les dimensions del qua¡ són b dirigit segons I'eix de les x, i h en sentit perpendicu-lar, s'anomena O i d'ell sorgeixen les bigues OA, OB, OC i OD, dirigides també, res-pectivament, sobre els mateixos eixos als quals s'al .ludia en la referéncia de lesmides del pilar.

En cada quadrant es poden definir fins a dues direccions de forjat que, alhora, hande coincidir amb els eixos abans esmentats . Així, per exemple, f2x designará unforjat que existeix en el segon quadrant i que és para¡-lel a I'eix de les x. Les direc-cions del forjat, i fins i tot la seva existéncia, no solament poden variar de la planta«P» a la planta «B», sinó també a les plantes deis forjats definits per la fábrica demaó .

"

Quant a I'orientació i la disposició de I'armat en els pilars, cal indicar el següent:

Tot pilar té un rodó a la seva cantonada de diámetre d1 .El pilar pot tenir n2 rodons de diámetre d2 en cadascuna de les cares coin-cidents amb I'eix de les x.El pilar pot tenir n3 rodons de diámetre d3 en cadascuna de les cares coin-cidents amb I'eix de les y.El pilar disposa d'estreps o cércols de diámetre d4 cada t cm.

Altres questions relacionades amb la nomenclatura es comenten en altres apartats, obé es dedueixen fácilment quan s'utilitza el fui¡ .

La seguretat

El full de cálcul que es presenta aquí té com a objectiu principal el cálcul de segure-tats, ja sigui amb tots els parámetres necessaris (diagnosi) o amb part d'ells sensedeterminar (prediagnosi) . Aquestes seguretats són les que després, comparades ambun coeficient de seguretat de referéncia, permetran decidir les accions que calemprendre.

Aquesta seguretat considerada és estructural, és a dir, motivada directament per lessol-licitacions i per la qualitat deis materials . Si una circumstáncia no estructural (perexemple, una oxidació amb pérdua de secció a les barres longitudinals) es vol assi-milar a una d'estructural per així peritar el pilar, será I'usuari qui efectuará les conne-xions necessáries per a entrar en el procés general del fui¡ de cálcul .

És sabuda la gran importáncia que té la determinació de la seguretat en eis elementssotmesos a compressió, com eis pilars, en eis quals les elevades tensions no estradueixen necessáriament en lesions que puguin ser objecte d'apreciació . Així, I'ob-tenció deis coeficients de seguretat és I'únic factor indicatiu de la seguretat en eiselements fonamentalment comprimits .

El coeficient de seguretat de referéncia s'obté dividint les sol-licitacions majoradesper les sol-licitacions de servei . Les sol-licitacions majorades s'obtenen multiplicantles cárregues i les sobrecárregues de servei per un coeficient de seguretat (o demajoració) préviament determinat . Amb valors de cárregues usuals i coeficientsde majoració per defecte, la seguretat de referéncia de sol-licitacions oscil-la al vol-tant del valor 1,4 .

S'estableix un coeficient de seguretat (minoració) de la resisténcia deis materials que,per defecte, és d'1,4 per al formigó i d'1,1 per a Pacer.

Es permet que eis coeficients deis materials passin a la unitat si, a canvi, s'efectuenuna série d'accions : augmentar la prospecció, recomanacions especials, inspeccionsperiódiques, etc . Tanmateix, no és permesa la reducció del coeficient de seguretat dereferéncia . En el cas que s'obtingués un valor més petit que aquest, s'induiria,necessáriament, a una intervenció de tipus estructural que restablís la seguretat per-duda .

Per a calcular el coeficient de seguretat que cal comparar amb el de referéncia, s'im-posa I'equilibri a una secció corregida a la baixa pels efectes de la flexocompressióesbiaixada . Poden trobar-se sistemes semblants en les últimes versions del ¡libreHormigón armado de Jiménez-Montoya, García Meseguer i Morán Cabré, en el capí-tol dedicat a compressió sota consideració analítica. Per aixó :

Atesa la compressió axial N i eis moments flectors en eis dos sentits orto-gonals Mx i My, es calculen les excentricitats ex i ey respectivament .ex = Mx/N i ey = My/N .Amb eis valors de I'excentricitat es calculen les direccions corregides de lasecció . Així : b_útil = b-2ex i h_útil = h-2eyUequilibri s'aconsegueix de la següent manera:N .yf = (b útil) . (h_útil) . 0,85 fck/yc +U, en la qua¡ fck i U són les col-labo-racions en I'esgotament deis materials . En el nostre cas, ja sigui d'unamanera suposada (prediagnosi) o certa (diagnosi), eis valors de fck i U sónconeguts, amb la qua¡ cosa és fácil trobar yf i comparar-lo amb el dereferéncia .

Sinopsi d'entrada de dades del fui¡ de cálcul

A continuació s'expliquen eis punts indicats al full de cálcul en el mateix ordre en quéaquests es desenvolupen . Encara que no és absolutament necessari, es recomanaque I'ordre d'entrada de dades de I'usuari es produeixi en I'ordre assignat .

81

0. FASE D'ESTUDI . Aquí s'estableix la fase d'estudi, ja sigui prediagnosi o diagnosi .

1 . EXISTEIX SOSTRE A LA PLANTA «B»? Es refereix a I'existéncia o no del sostre del soter-rani . Aquesta planta no suporta parets de cárrega i, per tant, les seves bigues o jás-seres només suporten el seu propi forjat . No així els pilars, que són prolongació deisdestinats a suportar ¡'estructura de fábrica de maó.

2 . NOMBRE DE SOSTRES EN ESTRUCTURA DE FÁBRICA DE MAó. Aquí es comptabilitza el nom-bre de sostres que se suporten amb estructura de fábrica de maó.

3 . ALQÁRIES . S'hi introdueixen les algades del pilar en planta baixa i en planta soterra-ni, si n'hi ha . També s'hi introdueix I'algada deis pisos d'estructura de fábrica de maó .

4 . DEFINICIó DE LES SIGUES . Aquest apartat está destinat a definir I'existéncia de biguesen els dos nivells on puguin trobar-se. Sha de tenir en compte que en cadascun deisdos nivells hi pot haver fins a quatre bigues .

5. DEFINICIó GEOMÉTRICA DE LES SIGUES . Fins aquest punt, les dades introduides no han fetreferéncia a la fase en la qua¡ ens trobem, és a dir, prediagnosi o diagnosi . Aixó és així enca-ra que s'exigeixi que, en fase de prediagnosi, les esmentades dimensions no es coneguin .Per tant, en aquesta última fase es permet que es considerin o no les dimensions de lesbigues. En tot cas, peró, s'hauran d'entrar les Ilums de les bigues préviament introduides.

82

Responent al criteri general que el fui¡ de cálcul vagi donant resultats amesura que aquests puguin ser calculats, aquest punt és el primer a donarels pesos propis de les bigues, que seran reals en el cas de ser coneguts,i suposats (0,3 t/m en planta «B» i 0,9 t/m en planta «P») en cas contrari :PESOS PROPIS DE SERVEIS EN BIGUES .

Ó. DEFINICIó DE LES PARETS . Aquí s'han de definir les parets de cárrega que gravitensobre les bigues de la planta «P» . Només cal col-locar una «S» a la casella correspo-nent . Sha de tenir en compte que solament hi ha la possibilitat que el maó sigui mas-sís, calat o foradat, mentre que el gruix pot ser qualsevol, encara que per defectes'han suposat de 14,29 i 44 cm. Aquesta fase requereix, com és lógic, que ¡'operadorconegui la disposició de les parets, encara que, si no se'n coneixen les qualitats o elsgruixos -aixó només hauria de passar en fase de prediagnosi-, s'haurien de triar lesdisposicions més desfavorables .

"

Ja s'está en condicions de calcular les cárregues de servei provocades perles parets a les bigues corresponents: CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUESDEGUDES A PARETS .

7 . DIRECCIó DELS SOSTRES. Es tracta de definir les direccions del forjat sobre les paretsanteriorment disposades . Amb aquesta finalitat es defineixen quatre quadrants: I'1,definit per les bigues OD i OA; el 2, definit per les bigues OA i OB ; el 3, definit per lesbigues OB i OC i, finalment, el 4, definit per les bigues OC i OD . Dins de cada qua-drant poden existir dues direccions perpendiculars del forjat, una de les quals hauráde ser escollida per I'usuari .

També pot passar que en algun quadrant hi hagi parets pero no forjat . El fui¡ de cál-cul, de manera sistemática i, en general, en tots els punts i amb la finalitat de simpli-ficar el treball de I'usuari, indica les caselles que han de ser objecte d'introducció dedades. Així, per exemple, no es demanará direcció de forjat si aquesta direcció impli-qués una biga inexistent .

S'ha de tenir en compte que les direccions o disposicions de forjat de la planta «P» nonecessáriament han de coincidir amb la resta deis forjats de les plantes de la fábricade maó.

En fase de prediagnosi, quan sovint no es disposa d'informació gráfica i, en general, estenen dificultats d'inspecció, aquest será potser el punt de més difícil complimentació .

8 . DEFINICIó GEOMÉTRICA DE LES CRUGIES. Es freqüent que les llums d'unes bigues defi-neixin les crugies de les altres . Quan aquest requisit no s'ha donat, aquest punt per-met definir-les .

9. CÁRREGUES DE SERVEI EN SOSTRES. S'han d'omplir les caselles corresponents a lescárregues d'ús, d'envans, de neu, les permanents i les que són prbpies a les diferentsplantes . Per defecte es considera el valor 240 kp/m2 com la suma de sobrecárreguesd'ús i envans en les plantes destinades a habitatges .

" Amb aquestes dades ja és possible calcular la suma de cárregues quegraviten en cadascun deis forjats: CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES .

10 . COEFICIENTS DE PONDERACIó . S'han de col-locar els coeficients de ponderació o demajoració de cárregues i de sobrecárregues per a cadascuna de les accions, és a dir,d'ús, d'envans, de neu, la permanent i els pesos propis del sostre, de la paret, de lesbigues i deis pilars . Per defecte, es considera el valor 1,50 per a les sobrecárreguesd'ús, d'envans i de neu, i el valor 1,35 per a la resta de cárregues.

Els coeficients de ponderació són els valors pels quals s'han de multiplicar les accionsde servei per a obtenir les sol-licitacions majorades.

" A partir deis coeficients de majoració ja es pot obtenir la CÁRREGA TOTAL

MAJORADA EN SOSTRES i, dividint aquesta per la de servei, el COEFICIENT DE

MAJORACIó GLOBAL EN SOSTRES .

11 . REDUCCIó DE SOBRECÁRREGUES PER SIMULTANEÍTAT. En aquest punt es pregunta si esvol efectuar algun tipus de reducció de cárregues per simultaneitat en algada .

Es poden efectuar dos tipus de reducció de sobrecárregues . Una és la proposada perI'ITEC en I'esperit de la Norma NRE-AEOR-93, i I'altra, la de la Norma d'obra novaNBE-AE-88 . Si escollim aquest últim cas, haurem d'especificar si només volem ter lareducció en la sobrecárrega o bé si també hi volem incloure la deis envans.

" Amb les cárregues, redu'ides o no, ja és possible calcular les sol-licita-cions de servei a qué estan sotmeses les bigues : CÁRREGUES DE SERVEI

83

EN BIGUES i, un cop coneguts el coeficients de ponderació, és possiblesaber els valors majorats : CÁRREGUES MAJORADES EN BIGUES . A partir d'a-quests dos valors es poden saber els coeficients de ponderació globalsde les bigues : COEFICIENT DE MAJORACIó GLOBAL EN BIGUES .

12 . DIMENSIONS DELS PILARS . Sigui quina sigui la fase de prospecció en qué ens trobem,és imprescindible conéixer les dimensions del pilar que estem estudiant .

13 . PLASTIFICAR NEGATIUS . Quan s'está en fase de diagnosi i el pilar és extrem, es per-met plastificar els moments negatius de les bigues, es a dir, rebaixar el seu valormáxim d'un 15% . Aixb repercuteix automáticament en els moments flectors deis pilars,que es veuen, en correspondéncia, rebaixats. Aquesta, possibilitat obre la porta aacceptacions de seguretat menys conservadores, en qué I'usuari ha de ponderar laseva utilització . Aquesta utilització seria raonable en el cas de pilar just de seguretatal qual s'entregués una biga de la qual es pogués constatar que la seva seguretat enarmat de moments positius es sobrada.

14 . ES CONEGUDA LA RESISTENCIA DEL FORMIGó? Aquesta és una pregunta que s'efectuaen fase de prediagnosi, per si existís algun document que permetés conéixer-la. Si noes coneix, no es respon . En fase de diagnosi és obligatori complimentar aquesta dada.

15 . ES CONEGUT EL LÍMIT ELÁSTIC DE L'ACER? El seu significat és el mateix que el del puntanterior.

16 . ES CONEGUT L'ARMAT? Igual que passava en els punts anteriors, aquesta és unapregunta de difícil resposta en fase de prediagnosi i que pot no ser contestada .Tanmateix, és absolutament necessari contestar-la en fase de diagnosi, i no solamentfent referéncia a I'armat longitudinal, sinó també a la distáncia entre estreps o cércols,el seu diámetre i el recobriment de les armadures.

Per a la introducció de I'armat longitudinal, es dóna un criteri que d'una manera gráfi-ca es pot observar en la carpeta de GRÁFICS d'aquest fui¡ de cálcul .

17 . COEFICIENT DE SEGURETAT CONVENCIONAL DEL MATERIAL . Es tracta d'introduir uns valorsque correspondrien als deis coeficients de seguretat o de minoració convencionalmentacceptats en I'edificació existent . Tant en prediagnosi com en diagnosi, els valors perdefecte d'aquests coeficients són els següents : 1,4 per al formigó i 1,1 per Pacer.

18. VALOR CONSIDERAT DEL COEFICIENT DE SEGURETAT DELS MATERIALS . Una cosa és conéi-xer la seguretat convencional deis materials, i una altra de molt diferent és saber finsa quin punt s'está disposat a rebaixar la seguretat convencional . Els coeficients deseguretat convencionals per a obres de nova execució (els normats) es considerenperqué en projecte s'han de preveure certes condicions desfavorables en la posadaen obra deis materials . Tanmateix, els elements no lesionats de I'obra existent handemostrat que, com a mínim, han complert la seva funció resistent en un període detemps. Per aixó, els valors convencionals deis coeficients de seguretat deis materialssón menors en obra existent que en obra de nova execució . Peró, a més, podem estardisposats a rebaixar aquests valors si en contrapartida assumim una série de qües-

84

tions que van des de les inspeccions periódiques més o menys freqüents, fins a laintervenció mitjangant reforg que pot assolir diferents graus de funcionalitat . Quan enstrobem en fase de prediagnosi o de diagnosi, el valor per defecte d'aquest coeficientde seguretat, tant per al formigó com per a Pacer, és d'1,00 . En altres paraules, es potdir que estem disposats a no admetre seguretat per als materials, sense alterar laseguretat de les sol-licitacions, si en contrapartida efectuem, tant en fase de prediag-nosi com en fase de diagnosi, algun tipus d'acció .

19 . ANY DE PROJECTE DE L'ESTRUCTURA . En fase de prediagnosi, el més probable ésque es desconeguin les qualitats mecániques dels pilars analitzats . Naturalment, sies coneix alguna d'aquestes propietats, s'aprofita la informació, peró, en general, esdesconeixen . Aquestes Recomanacions per al reconeixement i la diagnosi d'estruc-tures porticades de formigó armat que suporten estructures de fábrica de maó pro-posen que, sota aquestes circumstáncies, sigui I'any de projecte de ('estructura elque ofereixi les qualitats mecániques ignorades . Aixó s'aconsegueix associant-les aI'any de projecte de la norma oficial vigent i escollint d'ella les característiques míni-mes exigides, com ara la resisténcia mínima del formigó, el mínim límit elástic ila quantia mecánica o geométrica mínima . Així, per a les diferents normes tenim('esquema següent:

85

Data Norma Resisténcia Mínim Quantiamínima límit elástic mínima

del formigó de Pacer (t)(kp/cmZ) (kp/cmZ)

Abans de 1973 1944 120 2.400 Si I'esveltesageométrica del pilar ésmajor que 10, el 8%.de la secció pel límitelástic minorat .Si I'esveltesa geométricadel pilar és menor que10, ('anterior afectadadel quocient d'esveltesa.

1973 EH-68 120 3.600 10% de la cárregamajorada.

de 1974 a 1980 EH-73 125 4.200 10% de la cárregamajorada .

de 1981 a 1982 EH-80 125 4.100 10% de la cárregamajorada o el 4%0de la secció pel límitelástic minorat.

de 1983 a 1988 EH-82 igual a EH-80

Observacions :

Resultats

86

Per a una data determinada, pot donar-se la possibilitat que es pugui aplicar una norma o ('ante-rior prorrogada . Com a criteri, es tria la segona possibilitat, que és la que dóna situacions pitjors .En la introducció de la data no es matisen els mesos, només els anys .La resisténcia del formigó en la Norma de 1944 es refereix a la resisténcia mitjana, mentre que enles normes posteriors es refereix a la resisténcia característica . Passa el mateix amb el límit elás-tic de Pacer.Per a fer el traspás de resisténcia mitjana a característica es calcula fc per la fórmula general fc =fcm (1-1,64 v) adoptant com a valor del coeficient de variació v el valor de 0,2. Així queda un valorde fc = 81 kp/mz, amb el qual es realitzen els cálculs.No se sap, en aquest moment, Pencavalcament que existirá entre la Norma EH-91 i la EHE-96, nisi els valors proposats per factual esborrany seran els definitius .

La sinopsi de resultats será la següent:

a) PESOS PROPIS DE SERVEI EN BIGUES. Es donen els pesos propis de les bigues, sensemajorar. En el cas de no conéixer les dimensions de les bigues (prediagnosi), s'adop-ta el valor de 0,3 t/m en planta «B» i de 0,9 t/m en planta «P» .

b) CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES DEGUDES A PARETS . El fui¡ calcula les cárregues sensemajorar produÍdes per les parets en cadascuna de les plantes.

c) CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES. Calcula les cárregues per m2 que graviten enservei en cadascun deis sostres considerats, que són el «B», el «P», les plantes tipusi la planta coberta .

d) CÁRREGA TOTAL MAJORADA EN SOSTRES . ES determina sumant a cada planta els pro-ductes de les sobrecárregues, de les cárregues permanents i deis pesos propis pelsseus respectius coeficients de seguretat.

e) COEFICIENT DE MAJORACIó GLOBAL EN SOSTRES. S'obté de la divisió deis valors obtin-guts en I'apartat d) entre els obtinguts a I'apartat c) . Sha de tenir en compte que els

Data Norma Resisténcia Mínim Quantiamínima límit elástic mínima

del formigó de Pacer (t)(kp/cm2) (kp/cmZ)

de 1989 a 1990 EH-88 igual a EH-80

Després de 1991 EH-91 igual a EH-80

EHE 250 4.100 10% de la cárrega o el4,2%o de la secció pellímit elástic minorat.

coeficients de majoració no tenen perqué ser iguals en totes les plantes . Els valorsestan al voltant d'1,40 .

f) CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES . Aquests valors s'obtenen, per a cada biga, sumanteis valors obtinguts en eis apartats a), b) i e), i reduint-los convenientment, si s'haescollit un sistema de reducció de sobrecárregues .

g) CÁRREGUES MAJORADES EN BIGUES . Aquestes cárregues s'obtenen majorant eis valorsobtinguts en Papartat a) i en el b) i sumant eis obtinguts en Papartat d) .

h) COEFICIENT DE MAJORACIó GLOBAL EN BIGUES . S'obté de la divisió deis valors de I'a-partat g) entre eis obtinguts en Papartat f) . També s'ha de tenir present el que s'hacomentat en el punt e) respecte del valor deis coeficients de seguretat .

i) SOL-LICITACIONS ORIGINALS DE SERVEI EN PILARS . Un cop conegudes les dimensions delpilar i, per tant, el seu pes tant en fase de servei com majorat, i conegudes també enambdós casos les sol-licitacions a qué estan sotmeses les bigues, ja es poden calcu-lar les sol-licitacions a les quals estan sotmesos eis pilars .

Per al cálcul de les sol-licitacions degudes a cárregues gravitatóries, aquesteses calcularan a base de la suma d'esforgos tallants isostátics produ'its pel con-junt de bigues que troben el pilar, afegint-li el propi pes . En quant als momentsflectors en cadascuna de les dues direccions principals deis pilars, tindrem encompte que :

Si s'está en fase de prediagnosi i no es coneixen les dimensionsde les bigues :

1 . El pilar de la planta «P» interior será la diferéncia demoments d'encastament perfecte degut a les dues biguesque en ell s'entreguen dividit per 10. Si el pilar és extrem, elmoment es calcula a partir del moment d'encastament per-fecte produ'it per la biga dividit per 100 .

2. En el cas que hi hagi un pilar a la planta «B» i que aquestsigui interior, la diferéncia de moments d'encastament per-fecte produ'it per les bigues es reparteix a parts iguals entreel pilar superior i ('inferior. Si el pilar és extrem, el criteri derepartiment és el mateix, peró en aquest cas creat pelmoment d'encastament perfecte de Púnica biga existent .Naturalment, aquests moments produ'its en el pilar superiorper la planta «B» s'han de comparar amb eis obtinguts enI'apartat 1 i escollir el més gran deis dos.

Si s'está en fase de diagnosi o de prediagnosi peró coneixem lesdimensions de les bigues, el cálcul de les sol-licitacions en eispilars s'efectua imposant I'equilibri del nus, en base a repartir ladiferéncia de moments d'encastament perfecte si és un pilar inter-medi o el moment d'encastament de ('última biga en el cas depilar exterior, proporciona¡ment a les rigideses de cadascuna deles peces que coincideixen en el nus estudiat . Aquest sistema

87

simplificat es troba en el «Formulario para el cálculo de estructu-ras», del ¡libre Hormigón armado de Jiménez-Montoya, GarcíaMeseguer i Morán Cabré. Sha de tenir en compte que en aques-ta fase encara no s'ha considerat Pefecte del pandeig ni lesexcentricitats mínimes.

j) SOL-LICITACIONS ORIGINALS MAJORADES EN PILAR . Són les calculades anteriorment, peróa partir de les cárregues majorades pels seus respectius coeficients de seguretat .

k) COEFICIENT DE MAJORACIó GLOBAL EN PILARS . ÉS el que s'obté de la divisió deis valorsobtinguts en Papartat j) entre els obtinguts en I'apartat i) . Continua sent válid el comen-tar¡ efectuat en el punt e) .

I) PLASTIFICACIó RESPECTE DE LA PREDIAGNOSI SENSE DIMENSIONS . Quan es calculen lessol-licitacions deis pilars en prediagnosi (és a dir, quan no es disposa, en general, deles dimensions de les bigues), es fan unes hipótesis de creació de moments que s'ex-pliquen en el punt i) . Finalment, si es passa a diagnosi i es coneixen les dimensionsde les bigues, la manera de calcular els moments en el nus pot ser tan exacta com esvulgui . És possible que els moments calculats en la diagnosi (pel simple fet de conéi-xer les dimensions de les bigues) siguin superiors als calculats en la prediagnosi.Aquest apartat calcula, si es produeix aquesta circumstáncia, el valor de plastificacióque s'hauria de donar en prediagnosi per tal que hi hagués coincidéncia de valor demoments en la diagnosi . Tot aixó és mes evident en els pilars que tenen bigues ambfort moment desequilibrant, ja siguin pilars extrems o intems amb bigues de llums moltdiferents .

Aixó porta a la consideració de zona de risc . Anomenarem pilars de zona de risc aaquelis que, un cop efectuarles les hipótesis en prediagnosi, i sense coneixement deles dimensions de les bigues, es puguin veure afectats negativament en conéixer lesmesures de les bigues . Encara que aquests pilars els anomenem de «risc», hauremd'inspeccionar escrupolosament les bigues que atraquen en aquests pilars per a com-provar Paparició de fissures o d'esquerdes en la zona de moments positius . En casque no tinguin patologies, la hipótesi efectuada en la prediagnosi será correcta ; en cascontrari, s'haurá de processar el pilar -encara en prediagnosi- amb les dimensionsde les bigues conegudes .

m) ¿ES MILLOR EL VALOR DE LA SEGURETAT (REFERIDA A LA SOL-LICITACIó) OBTINGUDA EN DIAG-NOSI QUE EL DE LA OBTINGUDA EN LES HIPóTESIS FETES EN PREDIAGNOSI? ES podria donar elcas que les hipótesis efectuades en prediagnosi en base a la data en qué va ser ela-borat el projecte de ¡'estructura fossin pitjors que les obtingudes en diagnosi. Aquestpunt m) s'encarrega de comparar el coeficient de seguretat de la sol-licitació obtinguten diagnosi amb tots els altres possibles considerats en prediagnosi .

n) NORMA PER A APLICAR . En prediagnosi i en funció de Pany d'elaboració del projecte de ¡'es-tructura, es dóna el nom de la instrucció mitjangant la qua¡ possiblement es va calcular('estructura i els valors de resistencia mínima del formigó i de Pacer, així com el recobrimenti la quantia mínima expressada en secció o en capacitat mecánica segons els casos .

88

o) TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT . Aquesta taula té per objecte resumir els valorsde dimensionament amb els quals s'efectuaran els cálculs. Part d'aquestes dadesseran «reals» per a la diagnosi . Naturalment, si en fase de prediagnosi es coneix algu-na dada del pilar (per exemple, el seu armat), perqué es disposa d'informació gráfica,la quantia d'armat será la real i no la proposada; el mateix passaria amb la resisten-cia deis materials i del recobriment. Com a recordatori, es dóna la seguretat dereferéncia -com a mitjana aritmética de Pobtinguda en els axials i els moments- i laseguretat considerada pel formigó i per Pacer.

p) DIMENSIONAMENT DE PILARS . Es un resum en el qual es donen els següents valors :

q) RESUM I RESULTATS . En aquest punt s'adjunta una taula de valors resum i resultatsdeis pilars, que són els següents :

Cárrega axial .Moment flexor Mx.Moment flexor My. Moments resultants de servei, deguts a I'análisi del nus .Existéncia de pandeig segons I'eix de les x.Existéncia de pandeig segons Peix de les y.Moment final Mx, inclós el pandeig .Moment final My, inclós el pandeig.El moment equivalent . Sentit en el qual es produeix com a resultat d'assimilaruna compressió esviada a una compressió composta .El valor del moment equivalent .La fatiga máxima i mínima que es produeixen en el formigó, mitjangant el cálculper tensions admissibles.La fatiga máxima i mínima que es produeixen en Pacer mitjangant cálcul per ten-sions admissibles.

Les fatigues máximes que es produeixen en el pilar, considerant-lo de formigóen massa per als casos de compressió simple, compressió esbiaxada i pandeig .Aquest resultat vol ser simplement orientatiu i, en tot cas, cal conéixer la influen-cia en les tensions deis moments flexors i del pandeig.Les fatigues de treball máximes en el formigó i en Pacer mitjangant el cálcul pertensions admissibles . S'indica si es produeixen traccions mes elevades que el10% de la resistencia de compressió.Les capacitats mecániques de Pacer, ja siguin proposades en prediagnosi oreals en diagnosi .El coeficient de seguretat de referéncia de les sol-licitacions .Els coeficients de seguretat convencionals deis materials .El coeficient de seguretat resultant referit a la sol-licitació convencional i considera-da .Informació respecte de les plastificacions, tal com s'indicava en el punt I) .

r) AccIONS . Les declslons que cal adoptar es prenen en fundo deis coeficients deseguretat obtinguts i de la seva comparació amb els coeficients de seguretat o demajoració de les sol-licitacions (referencia) .

89

Concretant les circumstáncies geométriques i les mecániques deis pilars, així com elscoeficients de seguretat deis materials i les sol-licitacions finals (estructurals, mínimes,pandeig, etc.) de compressió i moments flectors en els dos sentits, es procedeix a cal-cular el coeficient de seguretat de la sol-licitació .

En prediagnosi, les accions aniran encaminades a augmentar el grau de prospecció id'estudi, i també, si és el cas, a fer recomanacions.

En la fase de diagnosi, les accions consistiran, fonamentalment, a determinar lanecessitat o no d'una intervenció . En aquest últim cas s'haurá de concretar Pestabli-ment d'inspeccions periódiques que estudi'in Pevolució de les patologies . La no confir-mació del pas a diagnosi a partir de la prediagnosi desembocará en un pla de mante-niment .

Prediagnosi :

90

Es passa a diagnosi: Si els coeficients de seguretat deis materials són els consi-derats -per defecte, 1 per al formigó i 1 per a Pacer- i el coeficient de seguretatobtingut per les sol-licitacions és menor que el de majoració de les sol-licitacions(referéncia) .

Es passa a diagnosi: Si es produeixen traccions en algun punt de la secció del for-migó superiors al 10% de la resisténcia característica del formigó a compressió .

No es passa a diagnosi: Si els coeficients de seguretat deis materials són els con-vencionals -per defecte, 1,40 per al formigó i 1,10 per a Pacer- i el coeficient deseguretat obtingut per les sol-licitacions és major o igual que el de majoració de lessol-licitacions (referéncia) .

Per a casos intermedis als esmentats no es passa a diagnosi, peró s'efectuenrecomanacions especials .

Diagnosi :

Intervenció : Si els coeficients de seguretat deis materials són els considerats -perdefecte, 1 per al formigó i 1 per a Pacer- i el coeficient de seguretat obtingut per lessol-licitacions és menor que el de majoració de les sol-licitacions (referéncia) .

Intervenció: Si la distáncia entre bastiments (estreps) és superior a 15 vegades eldiámetre menor de ('armadura longitudinal .

Pla de manteniment: Si els coeficients de seguretat deis materials són com a mínimels convencionals -per defecte, 1,40 per al formigó i 1,10 per a Pacer- i el coefi-cient de seguretat obtingut per les sol-licitacions es major o igual que el de majo-ració de les sol-licitacions (referéncia) .

Inspeccions periódiques : Per a casos intermedis als esmentats s'efectuen inspec-cions periódiques cada cinc anys .

Inspecció cada cinc anys: Si en algun punt de la secció del formigó es produeixentraccions superiors a un 10% de la resisténcia característica del formigó a com-pressió s'estableix un termini d'inspecció cada cinc anys .

Observacions

En la sinopsi s'han anat comentant els cálculs o resultats parcials que ('entrada dedades, en Pordre proposat, anaven generant . Peró en Pobtenció deis resultats es pro-dueixen altres cálculs que es comenten a continuació :

Es tindrá en compte que en Panálisi del pilar en ('etapa de prediagnosi, en la quales coneix la proposta de quantitat d'armat mitjangant la quantia mínima, peró no ladisposició ni el calibrat deis rodons, se suposará I'armat acumulat a parts iguals acadascuna de les cantonades .

Com es deia en el punt i) de la sinopsi, les sol-licitacions en els pilars, ja siguin deservei o majorades, no són les definitives. A elles s'han de superposar els dosaspectes següents:

1 . Les excentricitats mínimes de 2 cm o de h/20, només en el cas que hi hagipilar inferior en la planta «B» . Naturalment, el pilar superior de la planta «P» noes veu afectat per aquestes excentricitats mínimes. Els valors deis momentsobtinguts amb les excentricitats es compararan amb els produ'its pel comporta-ment estructural i es triaran els més grans .2 . El pandeig . Aquest es pondera afegint als moments anteriorment esmentatsels produ'its per una excentricitat addicional, els quals es calculen pel métodesimplificat de I'article 45.5.2 de la Instrucció EH-91 . Un cop trobats els momentsfinals en cadascun deis dos sentits, es passa de flexocompressió esbiaixada acompressió composta mitjangant les fórmules referenciades en I'article 36.5 dela Instrucció EH-91 . En els resultats del fui¡ (p .) es dóna el valor i sentit delmoment equivalent .

Com a valors de referénca i amb valor purament documental, es donen els resul-tats que significarien aplicar la compressió simple i la flexocompressió esbiaixada,amb i sense pandeig, a la secció real donada, pegó considerant-la de formigó enmassa.

Per a conéixer -també com a Papartat anterior- els valors de referencia de lestensions máximes de treball o de servei que es produeixen en la pega de formigóarmat, tant en compressió simple o en flexocompressió esbiaixada, amb pandeig osense, s'utilitza el procediment indicat en eis tractats d'análisi clássica del formigóarmat. És a dir, es busca una secció equivalent que consisteix a sumar a la seccióbruta del formigó la secció homogeneitzada de Pacer -la seva secció real multi-plicada per n=15-. A partir d'aquesta homogeneització es busquen inércies,moments resistents i fatigues per les conegudes fórmules que dóna la resisténciadeis materials clássica .

9 1

Botons

El fui¡ de cálcul disposa d'unes macros, en forma de botons, que permeten :

" Carregar un exemple, tant en fase de prediagnosi com de diagnosi . Com abans, espermet ('entrada parcial o total de dades .

" Imprimir els resums d'entrada de dades i de resultats .

L'exemple abans esmentat és el pilar núm . 7, que es troba en I'annex 5, «Exemples» .

ANNEX 3Eines i assaigs

1 .

Diagnosi . Les primeres visites

La realització de les primeres visites a I'obra té una gran importáncia en un procés dediagnosi, ja que permet fer una primera aproximació a la naturalesa del problema i lespossibles lesions . En aquestes visites cal recollir tota la informació que puguin apor-tar eis ocupants de I'edifici i la que proporcioni la mateixa inspecció .

Es forga interessant que el técnic que realitzi aquesta inspecció disposi d'un certequip, ja en aquesta fase, que li permeei desenvolupar amb garanties la feina iniciada :

"

Fitxes d'inspecció.

"

Plánols, si se'n disposa,

" Flexómetre, ecómetre, etc .

"

Máquina fotográfica amb zoom i fláix .

" Prismátics .

" Llanterna .

"

Detector de metalls (localització d'armats) .

"

Peu de re¡ (diámetre d'armats) .

"

Fenolftaleina (fondária de carbonatació) .

"

Bosses de plástic i etiquetes (presa de mostres) .

"

Galgues, comptafils, lupa (observació de fissures i defectes) .

"

Trepant (tipus de maó) .

"

Higrómetre de puntes .

2 .

Diagnosi . La informació necessária, el pla d'assaigs

Després de realitzar la inspecció visual de ('estructura, cal plantejar-se quina informa-ció es vol recollir i quines característiques de cadascun deis materials que formen ('es-tructura cal conéixer .

Part de les dades es poden recollir d'una manera més o menys senzilla i d'altresrequereixen la utilització d'unes eines que normalment no són a I'abast del técnic ; ésper aixó que s'ha de recórrer a laboratoris especialitzats que li puguin donar el suporttécnic i logístic necessari . Sha de tenir present que part d'aquests assaigs es podenrealitzar a la mateixa obra i que d'altres requereixen una maquinaria i unes insta¡-la-cions més complexes.

És interessant que el técnic conegui les diferents possibilitats d'assaigs que existeixenper a obtenir la informació desitjada. Igualment, és important considerar que la realit-zació d'aquests assaigs de manera indiscriminada, sense que formin part d'un estudiglobal, pot representar, en molts casos, una despesa económica no justificada.

Acontinuació es comentaran alguns aspectes deis assaigs, de les eines, de les sevespossibilitats, de les metodologies d'assaigs, deis resultats que es poden obtenir i de laseva interpretació.

La informació més usual que se sol necessitar és la següent :

96

Dades geométriques deis elements estructurals .

Estat aparent deis elements . Caracterització de lesions .

Característiques mecaniques deis materials .

Parametres de durabilitat deis materials .

De cadascun d'aquests punts es pot obtenir informació per vies diverses, i en cadamoment es podrá triar quina és la que més s'hi escau .

Un cop decidit quins són els assaigs més adients a les característiques de ('obra, caltenir present quina ha de ser la seqüéncia de treballs, tenint en compte que certsassaigs poden donar resultats que per si sois siguin de difícil interpretació sense elcomplement deis resultats obtinguts mitjangant altres proves, o bé I'ordre de realitza-ció d'aquests treballs, atés que en alguns casos es pot produir la situació de no neces-sitar realitzar més assaigs, perqué en els primers s'han obtingut uns resultats con-cioents.

Per tant, per optimitzar aquest procés s'ha de projectar un pla d'assaigs que clarifiquiquins són els objectius, i quina será la representativitat deis resultats en funció de I'as-saig, deis elements assajats i de la població a la qual representen dintre de ('estruc-tura .

3.

Les eines i els assaigs

Molts d'aquests assaigs són coneguts genéricament com a AND (assaigs no destruc-tius), i d'altres com a assaigs semidestructius, que, com es podrá comprovar, ben uti-litzats donen una informació molt important, sense la necessitat de realitzar gransdeterioraments en els elements estructurals .

La relació d'aparells i assaigs mes usuals que es poden utilitzar en la diagnosi d'es-tructures de formigó es la següent :

3.1 . Eines per a obtenir dades geométriques

3.1 .1 Patxómetre . Localització dels armats

El patxómetre és un aparell capag de detectar els elements ocults . En aquest cas, esdestina a la localització de les barres d'acer d'armar d'un element de formigó .

Hi ha diferents tipus d'aparells al mercat, des del més senzill, que informa sobre laposició i la direcció de la barra, fins al més sofisticat, que a més dóna una estimaciódel diámetre i del recobriment de la barra.

Laparell consta d'una o més sondes i d'un element de lectura i control. La mateixageometria de la sonda indica la direcció de les armadures localitzades .

El principi de funcionament es basa en la mesura de la resisténcia al flux magnétic gene-rat per la sonda. Quan la sonda se situa damunt d'un element metál-lic, aquesta resistén-cia disminueix . Alguns d'aquests aparelis mesuren directament el potencial eléctricgenerat quan es tanca el camp magnétic, i d'altres obtenen lectures de recobriment. .

En el cas dels patxómetres analógics, que mesuren el potencial eléctric, la metodologia, detreball consisteix a fer passar la sonda, variant la seva direcció, per la cara . vista de ('elementestructural fins a obtenir una lectura máxima, que correspondria a la situació de la barra.

Dades Cinta métrica Durabilitat : Densitats i porositats

geométriques : Nivel¡ manual Determinació de fondária de carbonatació

Nivel¡ lásser Determinació de contingut de clorurs

Peu de re¡ Determinació del contingut de sulfats o sulfurs

Patxómetre Difracció de raigs XEstat aparent i Fissurómetres Lupa binocular

caracterització de Corrosímetres Análisi térmica diferencial

lesions: Ultrasons Análisi química tradicional per discriminació

Característiques Ultrasons d'óxids majoritarismecániques : Esclerómetre Microscopia de lámina prima

Provetes testimoni Microscopia electrónica

Patxómetre

Normalment, quan no es tracta simplement de localitzar la barra sinó que es necessi-ta conéixer-ne el diámetre i el recobriment, es fan servir aparells més complexos, quecontenen en el seu interior un software capag de determinar aquest dos parámetresmitjangant la realització de doble lectura per interposició d'una galga de gruix conegut,o operant amb diverses sondes diferents . No obstant aixó, la fiabilitat d'aquest siste-ma no és total, per la qual cosa els mateixos fabricants recomanen que en trebalis decerta responsabilitat es facin comprovacions estadístiques mitjangant la realització decales.

Altres tipus d'aparells, molt més senzills que els patxómetres, són els detectors demetalls, utilitzats per a la localització d'instal-lacions i elements metál-lics . El seu fun-cionament és similar al deis anteriors, peró són molt sensibles a patir interferénciesper altres metalls propers. La seva resposta davant la preséncia d'un element metál-licés I'emissió d'un senyal acústic d'intensitat fixa, i no dóna més informació que lapreséncia d'aquest element. Quan ('element detectat és una línia eléctrica en servei,la resposta de I'aparell és I'emissió d'un senyal acústic intermitent.

Quan es desitgi determinar amb certesa I'armat d'un pilar es procedirá seguint lessegüents passos :

1 . Localització amb detector deis estreps (es poden situar en la superficie amb guix).

2. Localització de les barres verticals . En les cantonades es localitza doblement labarra, la qual cosa permet aproximar el coneixement del recobriment.

3. Cala en el formigó fins a visualitzar completament I'armat en el punt de trobada dela barra principal i I'estrep .

98

4. Mesura deis diámetres amb peu de rei .

5. El límit elástic de Pacer de les barres es pot conéixer a partir de les corrugues ambPajut deis dibuixos de Pannex 4. En qualsevol cas, com a mínim es pot considerar de2.400 kp/cm2 per a acers ¡lisos i de 4 .000 kp/cm2 per a acers corrugats .

6 . Aquest sol ser un moment adequat per a mesurar la fondária de carbonatació ambPajut de la fenolftaleina.

Si solament es desitja conéixer el diámetre i els recobriments, no cal sistematitzar larealització de les cales.

Localització ambdetector d'armats

3.2 Eines per a determinar I'estat aparent i caracterització de lesions

3.2.1 FissurómetresHi ha molts tipus de fissurómetres, entenent com a tal Peina que permet mesurar Pamplá-ria d'una fissura (galgues i comptafils) i la que permet mesurar i quantificar els movimentsproduits en una fissura al llarg del temps (deformómetres, fissurómetres de regleta, etc.) .

ComptafilsEs tracta d'un petit instrument dotat de dues lents d'augment i una escala gradua-da impresa en un segon vidre, que permet mesurar la fissura amb una precisió que

99

pot arribar a ser de 0,1mm . La mesura es realitza sobreposant el comptafils a la fis-sura .

Comptafils

Fissurómetre de regletaÉs una regleta de plástic que mesura el moviment de la fissura. Está formada perdues peces, cadascuna de les quals es fixa a una de les bandes de la fissura demanera permanent i duu incorporada una escala graduada, que permet fer unseguiment de I'evolució de la fissura . Proporciona poca sensibilitat (0,5 mm).

100

Fissurómetre de regleta

DeformómetreMesura el moviment de la fissura . Consta d'un cos metál-lic rígid i d'un flexímetresituat a la part central que capta les variacions de longitud entre dos punts concrets.

Les mesures es realitzen mitjangant la insta¡-lació de dues tiges fixades perma-nentment a banda i banda de la fissura i col-locant els extrems del deformómetre

sobre elles; així s'obté informació sobre I'increment o decrement de la distáncia queles separa. El fet de deixar les dues tiges de manera permanent a I'element permettornar a fer lectures en qualsevol moment .

És adient per a realitzar estudis d'evolució de fissures a Ilarg termini i permet obte-nir mesures amb molta precisió (poden arribar a ser de I'ordre de 0,001 mm) .

Si es desitja obtenir informació referent al moviment en el pla (vertical i horitzontal),s'han de prendre mesures entre 3 punts que formin un triangle sobreposat a la fis-sura .

3.2.2 Corrosímetres

Derfomómetre

Instrumentació mitjangant extensímetre eléctricMesura el moviment de la fissura. Consta d'un extensímetre eléctric o d'un LVDT(captador eléctric de desplagament) fixat a una banda de la fissura i una placa oelement de referéncia a I'altra, i está connectat a un sistema de lectura o a un sis-tema d'adquisició de dades. El seu funcionament está basat en la captació d'unpotencial eléctric generat per ('extensímetre en produir-se el moviment de la fissu-ra ; aquest potencial és enviat al sistema de lectura i transformat en mm de des-plagament . Permet realitzar una programació prévia, obtenir lectures amb la fre-qüéncia desitjada i relacionar-les amb parámetres (temperatura, humitat, altresmoviments, etc.) en temps real .

És un sistema adient per a realitzar lectures en Ilocs de difícil accés, ates quenomés és necessari accedir-hi per a realitzar I'instrumentació inicial i la desinstru-mentació final.

Hi ha diversos models comercialitzats per diverses marques, peró el sistema de fun-cionament és el mateix en tots ells . Consisteix en la mesura de la diferéncia de poten-

cial eléctric entre Pacer d'armar i un eléctrode de referéncia col .locat sobre la superfí-cie del formigó . Aquest eléctrode pot ser de calomelans saturats (ECS) o de CUS04.

Per a realitzar aquesta determinació, préviament s'ha d'humidificar amb aigua potablei de manera homogénia la zona que es vol assajar, s'estableix el contacte entre ('ar-madura i el pol positiu, el pol negatiu es connecta a ('eléctrode de referéncia, i tots dosa un multímetre de precisió ±1 mV.

El risc de corrosió es pot considerar baix per a valors més grans que -200 mV, i espot considerar alt per valors inferiors a -350 o -400 mV, segons el tipus &eléctrodeemprat .

La mesura del potencial de corrosió és un valor de referéncia que no permet quantifi-car la corrosió que presenta la barra, sinó la possibilitat que s'estigui produint aquestfenomen .

Cal indicar que hi ha una série de circumstáncies que poden induir a errors de lectu-ra, com ara el contingut d'oxigen, Pexisténcia de fissures, les diferéncies entre els grui-xos de recobriment, etc.

És una eina molt útil quan es fa servir com a element de seguiment en estructures quehan de ser sotmeses a una protecció catódica .

3.2.3 Ultrasons

Es tracta d'un aparell dotat d'un módul central, que incorpora un indicador digital, i dedos palpadors, un d'emissió i un altre de recepció . Conjuntament amb la resta de I'e-quip se subministra una barra de massa i longitud prefixades, per a comprovar la cali-bració de ('aparell abans &iniciar els treballs .

102

Ultrasons

El sistema de funcionament está basat en la mesura del temps que tarda a passar unimpuls sónic, generat pel mateix aparell, des del palpador d'emissió fins al de recep-ció . La freqüéncia de treball d'aquests palpadors óscil-la entre 15 i 250 kHz .

L'aparell funciona col-locant eis palpadors en la superficie del formigó, separats entresi una distáncia coneguda i impregnats préviament amb vaselina o greix, per assegu-rar que el contacte entre el palpador i la superficie de formigó sigui perfecte .

En cada punt es realitzaran diverses lectures, fins a obtenir un valor mínim, moment enque es considera que el contacte entre eis dos elements és perfecte . Per a iniciar I'assaigcal mesurar amb molta precisió la distáncia de separació entre palpadors . Les lecturess'han de fer deixant fix I'emissor i variant la posició del receptor. Aquesta sistemática per-met obtenir un gráfic que relaciona el temps de pas amb la distáncia recorreguda (veloci-tat) . Quan aquesta gráfica presenti discontinuítats implicará que s'ha detectat la presénciad'un canvi de material, o un canvi de densitat, o la preséncia d'un defecte.

La norma UNE 83 .308 defineix tres possibilitats de col-locació deis palpadors :

" Transmissió directa. (1)" Transmissió indirecta . (2)" Transmissió superficial . (3)

Els factors que poden provocar interferéncies en eis resultats són eis següents :

El tipus d'acabat superficial del formigó. Irregularitats en la capa d'acabatpoden originar deficiéncies de contacte entre el palpador i el formigó .El contingut d'humitat del formigó. Humitats elevades originen velocitats depropagació més grans.La temperatura del formigó. Temperatures inferiors a 5°C i superiors a 30°Cinflueixen en la velocitat .Efecte de les armadures. La proximitat de barres paral-leles a la direcció depropagació incrementa la velocitat de propagació .Estat tensional . Elements molt tensionats poden tenir microfissuracions.

Amb les característiques i limitacions esmentades fins ara, aquest aparell permet deter-minar zones homogénies, detectar defectes no visibles (fissures internes, coqueres,etc.) o realitzar estudis de I'evolució d'algunes característiques al Ilarg del temps. Espoden realitzar estimacions de la resisténcia del formigó quan es fa servir de maneracombinada amb altres métodes no destructius o amb I'extracció de provetes testimoni .

3 .3 Eines per a determinar les característiques mecániques

3.3.1 Esclerómetre

És el sistema més conegut i utilitzat de tots eis métodes no destructius . 2aparell mésestés, sens dubte, és I'esclerómetre Schmidt tipus N .

103

104

El seu sistema de funcionament está basat en la mesura del rebot d'una massa d'a-cer, liberada per un percutor en fer pressió amb I'aparell sobre la superfície de formi-gó . Un cop la massa ha impactat, torna cap enrere arrossegant I'agulla d'una escalagraduada en qué es Ilegeix el resultat .

Aquest métode está basat en treure informació del formigó a través de la seva dure-sa superficial, normalment deis primers 3 o 4 cm, amb la incertesa que aixó suposarespecte de la resta de la massa.

Els valors obtinguts mitjangant aquest métode s'anomenen "índex esclerométric" o"índex de rebot" .

L'aparell disposa d'una taula en la qual es relaciona I'índex obtingut amb la resistén-cia cúbica del formigó en funció de la posició de treball de I'aparell . Aquest valorsestan afectats per una incertesa que recull la mateixa taula en kp/cm2. Per tant, elsvalors de resisténcia extrets de la taula s'hauran de corregir per un factor de conver-sió (0,85) a proveta cilíndrica i aquests resultats estaran afectats per ± una constantque no fará d'aquest resultat un valor únic, sinó un interval de possibles resultats .Malgrat aixó, cal dir que aquesta taula es va confeccionar prenent com a base unsformigons molt concrets i, per tant, en cas d'utilitzar-la, s'haurá de fer amb les reser-ves oportunes .

És imprescindible realitzar un taratge de I'aparell abans i després de cada jornada detreball .

La metodologia d'assaig és la descrita per la norma UNE 83.307 .

Els resultats obtinguts en cada determinació s'han de tractar estad ísticament, per eli-minar els valors que puguin diferir massa de la resta. Els resultats obtinguts, per acada determinació són la mitjana deis índex esclerómetrics no descartats ± Terror pro-bable máxim.

Hi ha una série de factors que condicionen els resultats de I'índex de rebot. Aquestsfactors són els següents :

La humitat del formigó. Si el formigó és humit, donará índexs de rebot baixos .La preséncia d'armadures . La proximitat de barres d'armar origina lectureselevades .Uesclerómetre només dóna informació sobre els primers 3 o 4 cm.La carbonatació . La duresa superficial del formigó augmenta amb la carbo-natació ; per tant, els formigons carbonatats donen resultats elevats . La normaUNE 83 .307 recomana I'eliminació próvia de la zona carbonatada.El tipus d'acabat superficial . Irregularitats en la superficie d'acabat podencomportar dispersió en els resultats .

Uesclerómetre, tot i les seves limitacions, pot ser una eina d'ajut per a determinarzones homogénies i realitzar estimacions de resisténcia del formigó quan es fa servirde manera combinada amb altres métodes no destructius o amb I'extracció de prove-

tes testimoni . En qualsevol cas, en formigons vells s'han donat forga experiéncies falli-des (en qué s'han obtingut correlacions negatives) .

3.3.2 Provetes testimoni

L'extracció i el posterior assaig a compressió de provetes testimoni és en si mateix elsistema més segur per a determinar amb fiabilitat la resisténcia a compressió del for-migó d'un element estructural .

Evidentment, és un sistema més costós i més destructiu que qualsevol deis anteriors,peró, si es fa servir com a métode no destructiu, permet reduir el nombre d'extraccionsi aconseguir correlacions que permetin fer unes bones estimacions de les resisténcies .

Aquestes extraccions es realitzen amb una sonda rotatória d'extrem diamantat i refri-gerada per aigua. Cal fixar la máquina sobre ('element del qual s'ha de fer I'extracció.Aixó permet extreure les provetes amb relativa facilitat, fins i tot en el cas d'elementsque presentin una certa inclinació respecte de I'horitzontal .

Un cop realitzada I'extracció, cal tallar amb serra de disc les cares de pressió de lesprovetes de manera que siguin perpendiculars al seu eix longitudinal . Un cop tallades,es recapcen amb morter de sofre i posterioment es realitza el trencament a compres-sió mitjangant una premsa de sensibilitat suficient i amb una velocitat prefixada . Uncop realitzada I'extracció, caldrá procedir a reparar ('element assajat, reomplint el foratdeixat per la proveta amb un morter sense retracció .

Segons la norma UNE 83 .302, el diámetre de les provetes testimoni ha de ser mésgran o igual a tres vegades la mida máxima de I'árid . Peró cal tenir present que en unprocés de diagnosi d'una estructura ja realitzada, tot sovint no es coneix aquesta dadai, per tant, el criteri més utilitzat és fer servir per a les extraccions la mida de coronaque permeti salvar la separació entre les barres d'armar.

Els diámetres de corones habituals són de 50, 75, 100, 120 i 150 mm . Els de 75 i100 mm són els més emprats.

En general, les provetes s'han d'extreure d'una longitud suficient perqué un cop talla-des i recapgades mantinguin una relació entre I'algada i el diámetre igual a 2. Per alscasos en qué aquesta condició no es pugui complir, la norma UNE accepta valorscompresos entre 1 i 2, i estableix una série de coeficients que permeten corregir-neI'esveltesa.

La preséncia d'una barra d'armar a ('interior d'una proveta testimoni no invalida elresultat, ja que en la majoria de casos i en funció de la seva posició respecte de la pro-veta es pot considerar com la incidéncia que ocasionaria un árid i, per tant, no alterade manera significativa el resultat de I'assaig . Només en el cas que la barra d'armares trobi situada de manera sensiblement ortogonal a les cares de pressió de la pro-veta caldrá desestimar el resultat .

105

3.4 Assaigs per a determinar parámetres de durabilitat

3.4.1 . Densitats i porositat

Densitat i porositat són dos parámetres físics del formigó, que van Iligats I'un amb I'al-tre i que es determinen amb el mateix assaig .

La porositat és un indicador de la resisténcia d'un formigó, peró, sobretot, és un pará-metre fonamental en estudis de la durabilitat de les estructures . Porositats properes al15% indiquen que es tracta de formigons permeables i que poden arribar a presentarproblemes en el cas de trobar-se en ambients agressius . Porositats superiors al 15%indiquen que es tracta de formigons molt permeables, fácilment atacables per agentsagressius i que no protegeixen adequadament les armadures que recobreixen .Evidentment, aquests valors tan elevats de porositat porten associades, generalment,baixes resisténcies a compressió .

La densitat no és un parámetre que estigui tabulat per indicar la qualitat del formigó,peró sí és una dada important a tenir en compte per valorar el possible efecte d'atacsextems, generalment en forma de líquids o gasos .

L'assaig consisteix a introduir la mostra en un recipient hermétic en el qual es crea el buit(1 mm de Hg), i posteriorment a procedir a cobrir totalment la mostra amb aigua. Un copsaturada la mostra, es determina el pes saturat (Pw), el pes hidrostátic saturat (Ph) i,finalment, prévia dessecació de la mostra en estufa, es determina el pes dessecat (Ps) .

Per a determinar els valors de porositat, densitat aparent i densitat relativa de la mos-tra, s'ha d'operar amb eis resultats obtinguts de la següent manera:

Porositat = (Pw-Ps)/ (Pw-Ph) * 100Densitat aparent = Ps/ (Pw-Ph)Densitat relativa = Ps/ (Pw-Ph) - (Pw-Ps)

3.4.2 Fondária de carbonatació

La carbonatació d'un formigó de ciment pórtland és un procés d'origen químic queconsisteix en la combinació del C02, provinent de I'atmosfera i que penetra a travésdeis porus, amb la portlandita Ca (OH)2 (hidróxid cálcic) presenta¡ formigó, pera crearcarbonat cálcic C03Ca. Aquest procés provoca un descens de I'alcalinitat fins a valorsde pH 8 o 9 i, per tant, es produeix una desprotecció química de les armadures davantla corrosió .

És evident que la superficie de la gran majoria d'elements de formigó (d'una certaedat) está carbonatada, peró la dada que interessa conéixer realment és la fondária ala qual ha arribat el front de carbonatació i sobretot si aquest ja ha assolit ('armadura,i per tant si existeix el risc que es desencadeni un procés de corrosió, com a conse-qüéncia de la preséncia d'humitat .

106

Per a determinar si un formigó está carbonat o no és suficient d'impregnar el formigóamb un indicador de pH . El producte més utilitzat és una solució alcohólica de fenolf-taleina a I'1 %. Per tant, per saber si la carbonatació és superior o inferior al recobri-ment, caldrá aplicar aquesta solució al formigó que es troba en contacte amb lesarmadures .

Els resultats d'aquests assaigs són d'interpretació immediata, un canvi de color (rosat)en la superficie d'aplicació indica que el formigó no está carbonatat ; en canvi, si exis-teix una part de la secció en la qual no s'ha produ'it aquest canvi, aixó indica queaquesta zona ja está carbonatada, i la mida obtinguda en aquesta zona és la fondá-ria de carbonatació del formigó en aquest punt de pH .

És convenient realitzar aquest assaig en Pobra. La manera d'operar consisteix a tren-car un tros de formigó de I'element de tal manera que deixi a la vista ('armadura i aaplicar la solució de fenolftale'ina, per mesurar immediatament la fondária de carbo-natació . Una altra possibilitat consisteix a realitzar una perforació amb un trepant i aaplicar la fenolftale'ina sobre la pols que va sortint cap a ('exterior, fins que es produeixila reacció, moment en qué es pren la mesura de la fondária de penetració de la broca.

Si, en canvi, es realitza una presa de mostres per a fer la determinació a laboratori,caldrá protegir la mostra amb un recipient hermétic, ja que la superfície de ruptura dela mostra es carbonatará rápidament en contacte amb ('aire .

3.4.3 Contingut de clorurs

La preséncia de ciorurs en el formigó pot provocar la destrucció de la capa passivantde Pacer i, per tant, ocasionar la corrosió . Aquest tipus de corrosió es caracteritza perestar localitzada en punts concrets i en forma de picadures .

Definir quin és el contingut máxim de clorurs que pot arribar a tenir un formigó, senseque es produeixi un atac en les armadures, pot resultar difícil, atés que depén d'unasérie de factors com poden ser el tipus de ciment i la seva finor, el contingut d'alumi-nat tricálcic, la quantitat de ciment per m3, la humitat, la carbonatació, etc.

La normativa espanyola "Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hor-migón en masa o armado" (EH-91) limita en I'article 10.1 el contingut total de clorursal 0,4 % respecte del pes de ciment . Aquest límit pot pecar de conservador en diag-nosi .

La metodologia d'assaig és la definida en la norma UNE 112 .010-94.

3.4.4 Contingut de sulfats i sulfurs

Els efectes deis sulfats en el formigó són prou importants si s'hi troben en quantitatssuficients . Es combinen amb el ciment endurit, en preséncia d'aigua, formant com-postos altament expansius, i fissuren el formigó.

107

Igual que en el cas deis clorurs, resulta difícil determinar quin és el valor máxim desulfats que pot contenir un formigó sense que es produeixin efectes nocius, ja quedependrá de factors com el contingut i el tipus de ciment, el contingut d'aluminattricálcic, etc . Com a orientació, es pot considerar que valors per sobre del 0,5 o0,7 % expressats en S03 respecte del pes de formigó poden ser I'origen de possi-bles lesions .

Els sulfurs tenen un efecte molt similar als deis sulfats quant a la reacció que es pro-dueix. Les formes de sulfurs més habituals són els sulfurs de ferro (pirrotines) .Aquests compostos, en contacte amb I'aire atmosféric, pateixen un procés d'oxidacióa sulfats, i aquests reaccionen amb I'aluminat tricálcic, generant el mateix efecte des-crit en el cas de I'atac de sulfats.

La metodologia d'assaig és la descrita en la norma UNE 83 .120-88 .

3.4.5 Difracció de raigs X

És una técnica analítica que es basa en la resposta que dóna cada un deis compos-tos cristal-lins d'un material en I'impacte d'un feix de raigs X. El resultat obtingut és unespectre gráfic que ha d'interpretar un operador expert .

Aquesta técnica, utilitzada en I'análisi de mostres de formigó endurit, permet obtenir eltipus de conglomerant, les fases carbonatades, els tipus de granulat, les fases cris-tal-lines perilloses, etc . Es la técnica instrumental inicial més important .

3.4.6 . Análisi térmica diferencial . ATD

Aquesta técnica registra la diferéncia entre la temperatura subministrada i la Ilegidaper una mostra i un material patró, tots dos sotmesos al mateix régim de refredamento escalfament. Els resultats queden reflectits en un espectre gráfic que ha d'interpre-tar un operador expert .

Mitjangant aquesta técnica es pot obtenir el tipus de conglomerat de la mostra, fasescarbonatades, tipus de granulat, detecció d'elements nocius, etc . Contráriament a laDRX, aquesta técnica instrumental no se cega en les fases no cristal-lines.

3.4.7 Lupa binocular

Consisteix a observar la mostra mitjangant un aparell que está dotat d'unes lentsd'augment.

L'observació amb lupa binocular permet identificar els tipus de granulats, examinar leszones d'interfase, fer estimacions sobre la porositat, etc.

3.4.8 Microscopi de lámina prima

Consisteix a examinar, mitjangant un microscopi, una mostra préviament preparada.Aquesta preparació consisteix a obtenir, de la mostra inicial, una lámina de poquesmicres de gruix.

Permet aconseguir dades fiables del tipus de conglomerant, del tipus d'árid, del tipusde porus, de la interfase, de la preséncia d'alguns agents nocius, etc .

3.4.9 Microscopia electrónica

Es tracta d'una técnica complexa, que consisteix en I'emissió d'un feix d'electrons queés difonen per la mostra i posteriorment són recollits per un sistema de lents electro-magnétiques que envien la imatge sobre una pantalla .

Permet estudiar ('estructura porosa del material, les diferents morfologies de les fasescristal-lines, la identificació d'aquestes fases, etc. En definitiva, permet fer una análisiqualitativa deis diferents elements presents en la mostra.

ANNEX 4Identificació deis armats

Identificació de barres

Al Ilarg del procés de diagnosi, en el peritatge, caldrá conéixer les propietats de Pacer deisarmats . De les diverses característiques de les armadures, ens centrarem en els diáme-tres de les barres, el tipus ¡lis o corrugat, i el límit elástic. Hi ha hagut diferents diámetresnominals al Ilarg deis anys, segons el tipus d'acer. Seguidament es reprodueix una taularecopilatória de dades que fou publicada a Recomanacions per a la terápia de sostresunidireccionals de biguetes autoportants de formigó, de N . Majó i altres (ITEC, 1991).

Per tal de complementar aquesta molt bona informació, es presenten algunes de lesgeometries de les barres corrugades i els seus corresponents límits elástics .

009

001

0 zs

O Os

0 9z

0 Sz

0 oz

0 9z

9 zz

0 zz

9 ~z

O lz

003

9Ot

O9l

9«

991

0%

99l

09~

9 v~

07l

9u

Ose

9E1

0zl

0u

OOL

9e

06

99

09

si

0'G

99

E9

0'9

99

0'9

SV

0'h

E

ÉO

Ú

z

ÉE

ui

Év

m É¢á

É

á

IDENTIFICACIÓ D'ALGUNES BARRES CORRUGADES ANTERIORS A 1971

Rea40

Rea42

Rea46

Nersid42

Tetracero42

Tor50

Ti pus Límits elásticsRea 40 4.000 k /cm2Rea 42 4.200 kp/cm2Rea 46 4.600 kp/cm2

Ti pus Límits elásticsNersid 42 4.200 kp/cm2Tetracero 42 4.200 kp/cm2Tor 50 5.000 kp/cm2

IDENTIFICACIÓ DE BARRES CORRUGADES CORRESPONENTS A L'ANY 1971

Rea42

Rea46

Rea50

/Ai1 á/i.~íi/JJ_

Ucin42

Ucin46

Tipus Límits elásticsUcin 42 4.200 k /cm2Ucin 46 4.600 kp/cm2

Tipus Límits elásticsRea 42 4.200 k lcm2Rea 46 4.600 k /cm2Rea 50 5.000 kplcm2

IDENTIFICACIÓ DE BARRES CORRUGADES SEGONS LA NORMAUNE 36 088 DE 1972

Marca delfabricant

42

52

Marcatdel tipus

46

60

AE 42 F

42

AE 50 F

46

50

60

AE46 F

AE60 F

Tipus Límits elásticsAE 42 F 4.200 k /cm2AE 46 F 4.600 kp/cm2AE 50 F 5.000 kp/cm2AE 60 F 6.000 kp/cm2

Tipus Límits elásticsAE 42 N 4.200 kp/cm2AE 46 N 4.600 kp/cm2AE 50 N 5.000 kp/cm2AE 60 N 6.000 kp/cm2


~DDDDO~DDDD~~

AE 600 N

AE 400 N

AE500 N

AE 500 N

AE 400 F

AE 500 F

AE 600 F

AE 400 F

AE 500 F

AE 600 F

Tipus Límits elásticsAE 400 F 4.000 kp/cm2AE 500 F 5.000 kp/cm2AE 600 F 6.000 kp/cm2

Tipus Límits elásticsAE 400 N 4.000 kp/cm2AE 500 N 5.000 kp/cm2AE 600 N 6.000 kp/cm2


AEH 400 S

AEH 500 S

Tipus Límits elásticsAEH 400 S 4.000 kp/cm2AEH 500 S 5.000 kp/cm2

ANNEX 5Exemple

L'obra que s'ha triat per dur a terme aquest estudi es basa en un edifici format peruna planta soterrani i una planta baixa amb estructura porticada de pilars i jásseresde formigó armat en les dues plantes . La resta de les plantes, amb un total de sis,s'estructura amb murs de fábrica de maó massís i sostres unidireccionals amb biguesde formigó precomprimit .

L'edifici es va projectar, segons el seu visat, I'any 1962 i s'acabá de contruir el 1964 .

L'edifici está configurat per un nucli central format per la caixa d'escala a la qual s'a-dossa, d'una banda, un pati d'il-luminació i serveis i, de I'altra, el forat de ('ascensor,amb dues crugies perpendiculars a les faranes principal i posterior, i bigueria paral-lelaen el módul central de les faganes .

L'exemple pren com a base les fitxes proposades en aquest treball i les va desenvo-lupant segons les necessitats en cada moment, tant en prediagnosi com en diagnosi .La voluntat és mostrar un cas práctic on s'apliqui la metodologia proposada i, al mateixtemps, mostrar la utilitat de les fitxes .

L'objectiu, tant de les fitxes com de I'exemple que es presenta, és mostrar una meto-dologia de treball que, de vegades, pot ser feixúga per la quantitat de dades i pará-metres que cal considerar, pero el fet de recollir de forma ordenada les dades facilita,entre altres coses, poder prendre les decisions adequades en cada moment, ja queen pocs fulls es concentra molta informació i es pot valorar conjuntament .

Prediagnosi . Informació general

122

fitxa núm.1

PREDIAGNOSI

INFORMACIó GENERAL

DATA :

FULL: 1

SOL-LICITUD

CARRER

NúM.

C.P.

MUNICIPI

PROVÍNCIA

PETICIONARI

TELEFON

Petició com a :PropietariLlogater

Administrador I I

ComunitatAdministració

CARACTERISTIQUES GENERALS

ACTUACIONS ANTERIORS

REMONTES

' S( I

1NO

XANYDE CONSTRUCCIÓ :NúM. DE PLANTES:HABITATGES PER PLANTA :INTERVENCIÓ

[ sí- 1 NO

SITUACIóFONAMENTSMURSSOSTRESESTRUCTURA PILARSESTRUCTURAJÁSSERESCOBERTAFA~ANES

SI NO

OBSERVACIONS

PROMOCIóPUBLICA

TIPUS DEPRIVADA X

TIPUS D'USUARI PROPIETARI XLLOGATERHABITATGE X

TIPUS D'úS COMERCIAL XINDUSTRIALUNIFAM¡LIARPLURIFAMILIAR

TIPOLOGIACONSTRUCTIVAAiLLADAENTRE MITGER X

ANY PROJECTE 1962ANY DE CONSTRUCCIó 1964N.SOSTRES 8N.LOCALS 2N. HABITATGES 24N. D'HABITATGES PER PLANTA 4N. PATIS 3

SOTERRANI 3 mAL~ADALLIURE BAIXA 3,5 mDEL SOSTRE TIPUS 3 m

m

ESQUEMADE L'EDIFICISOSTRES SECCIÓ ESQUEMÁTICA

P.C 8

P.6 7

P.5 6

P.4 5

P.3 4

P.2 3

P.1 2

P. B 1

P.S

Utxa núm.

PREDIAGNOSI2

DETERMINACIó DEL NIVELL DE MOSTREIG

DATA:

SITUACIÓ : SOTERRANI

SOSTRE : B

U.A . : 1 PILARS

U.A . : 1 JÁSSERES

INSPECCIÓ VISUAL

FULL : 1

ACCIONSIMMEDIATES

S'observen

si X Existeixen

Si

Element Situació Element Situació Element Situació Element Situació

lesions

accions

ESQUEMA PILARS I JÁSSERES (COTES, SENTIT DELSSOSTRES)

1 ~"""" ""ola

le. í"rl""""

r9r~ a aat mi

~~~uso:�

""" """"ii"~"""iahuffli Si

El una

maffl ""-

=MIME59~

~.~..s I . I

w.~o I .I

1312 .elo I , 13.6 3l6

H0

H

0

0

m

u

123

aparents NO I ¡mmediates NO X I

NIVELL DE MOSTREIG

ELEMENTS ESTRUCTURALS DE L'EDIFICI ALT MITJÁ BAIX INSUF. TOTAL PILARS

N. PILARSTOTALS

40 PILARSVSTOS

PILARSAPROSPECCIO

>80% >40% >15% <15%X 3

JÁSSERES

N. JÁSSERESTOTALS

36 JÁSSERESVISTES

JÁSSERES APROSPECCIó 4

>40% >20% >10% <10%X 0

ELEMENTS EN ZONA DE RISC ALT MITA BAIX [ INSUF. TOTAL PILARS

N. PILARSTOTALS 12 VSTOS

PILARS PILARSAPROSPECCIO

>30% >30% >30% <30%X 4

JÁSSERES

N.JÁSSERESTOTALS

12 JÁSSERESVISTES

JÁSSERES APROSPECCIó

>30% >30% >30% <30%X 4

fitxa núm.

PREDIAGNOSI2

DETERMINACió DEL NIVELL DE MOSTREIGDATA: FULL: 2

SITUACIÓ : BAIXA SOSTRE : P

U.A . : 2 PILARS

U.A . : 2 JÁSSERES

INSPECCIó VISUAL

S'observen si Existeixenlesions

accions

124

ACCIONS IMMEDIATES

SI

Element Situació Element Situació Element Situació Element Situació

ESQUEMA PILARS I JÁSSERES (COTES, SENTIT DELS SOSTRES)

..~~". 11.1. .. _ _ .

"©D i "x "" 11"

""""" 1"a mas

.."a

,

........Esa " .". EN""a RE

EN""C""

aparents NO X immediates NO X

NIVELL DE MOSTREIG

ELEMENTS ESTRUCTURALS DE UEDIFICI ALT MITJÁ BAIX INSUF. TOTAL PILARS

N. PILARS 40 PILARS PILARS A >15% <15%TOTALS VISTOS PROSPECCIó X 3

JÁSSERESN.JASSERES 36 JÁSSERES JASSERESA >40% >20% >10% <10%TOTALS VISTES PROSPECCIó X 0

ELEMENTS EN ZONADE RISC ALT MITA BAIX INSUF. TOTAL PILARS

N. PILARS PILARS PILARSA >30% >30% >30% <30%TOTALS 12

VISTOS PROSPECCló F47 X4

JÁSSERESN. JÁSSERES 12 JÁSSERES JASSERESA >30% >30% >30% <30%TOTALS VISTES Lol PROSPECCIó

F-4 1 " X 4

fitxa núm.

PREDIAGNOSI2

DETERMINACIÓ DEL NIVELL DE MOSTREIG

DATA:

FULL : 3

SITUACIÓ:

TIPUS

SOSTRE : T

U .A . :

PILARS

I U.A . :

JÁSSERES

INSPECCIÓ VISUAL ACCIONS IMMEDIATES

S'observen

sí

Existeixen

si

Element Situació Element Situació Element Situació Element SituaciólesionS

accionsaparents

N . PILARSTOTALS

N.JASSERESTOTALS

N. PILARSTOTALS

N,JASSERESTOTALS

I ESQUEMA PILARS I JÁSSERES (COTES, SENTIT DELS SOSTRES)

"""""""""" ,1 mozas

""""" "EIN-M,- .mi

gozan aama EN ma

a

ganas¡i"""

12 5

NO X I ¡mmediates NO X I

NIVELL DE MOSTREIG

ELEMENTS ESTRUCTURALS DE L'EDIFICI ALT MITA BAIX INSUF. TOTAL PILARS

PILARSVSTOS

PILARS APROSPECCIÓ

>80% >40% >l5% <15%

JÁSSERESJÁSSERESVISTES n

JÁSSERES APROSPECCIÓ

>40% >20% >lo% <lo%

ELEMENTS EN ZONADE RISC ALT MITJÁ BAIX INSUF. TOTAL PILARS

PILARSVISTOS

PILARSAPROSPECCIÓ

>30% >30% >30% <30%

JÁSSERES

uJÁSSERESVISTES

4 >30% >30% >30°k <30%

fitxa núm.

PREDIAGNOSI3

PRESA DE DADES D'ELEMENTS ESTRUCTURALS

FULL : 1


SOSTRE : B

U.A . : 1 PILARS

U.A . : 1

JÁSSERES

126

PILARS JÁSSERESLONGITUD BIGA (m)

DIRECCIÓ SOSTRE I LONGITUD CRUGIES (m)

DIMENSIONSJÁSSERES SUPORTEN

DIMENSIONS OA OD OA OB OC OB OC ODN.

cm cmVINCULADES PARET

cm cm EE OB OC OD fix fiy f2x f2y fax EEEE f4y

1-2 SÍ 45 45 5,20

1 45 40

7-8 NO 5,20 3,70 3,65

7 50 50 6-7NO 2,70 3,70 3,65

7-8 NO 5,20 3,70 3,65

8 50 45

10-11 NO 40 45 3,30 3,65

11 40 4011-12 NO 2,60 3,65

11-18 SÍ 3,60 2,60 3,30

12-13 NO 3,30 3,65

13 40 4013-14 NO 1,95 3,65

13-16 NO 3,60 1,95 3,30

31-32 NO 40 45 1,95 3,65

32 40 40

33-34 NO 30 45 5,20 3,65 3,70

33 50 45

r

OBSERVACIONS : Loo

l08

LOCB

LOA

PREDIAGNOSIPRESA DE DADES D'ELEMENTS ESTRUCTURALS

FULL : 2

SITUACIÓ :

BAIXA

SOSTRE: P

-FU.A . :

2

PILARS

U.A . .

2

JÁSSERES

127

PILARS JÁSSERES LONGITUD BIGA (m) DIRECCIO SOSTRE I LONGITUD CRUGIES (m)DIMENSIONS DIMENSIONS OA OD OA OB OC OB OC 00

N '-h

VINJASSERESCULADES SUPARETEN

cm cm OA OB OC OD fix fty f2x f2y fax f3y f4x f4y

1-2 sí 45 90 5,20 3,70

1 45 40

7-8 si 5,20 3,70 3,65

6-7SÍ 2,70 3,70 3,65

7 50 50

7-8 sí 5,20 3,70 3,65

8 50 45

10-11 si 40 60 3,30 3,65

11-12 sí 2,60 3,6511 40 40

11-18 SÍ 3,60 2,60 3,30

12-13 SÍ 3,30 3,65

13-14 sí 1,95 3,6513 40 40

13-16-

si 3,60 1,95 3,30

31-32 sí 40 60 1,95 3,65

32 40 40

33-34 SÍ 50 95 5,20 3,65 3,70

33 50 45

r

OBSERVACIONS : Lao

LOBnr rzy

L00B

lOR

128

fitxa núm. PREDIAGNOSI

4 DETERMINACIÓ DE LES CÁRREGUES

O

DATA: FULL: 19

LT

SITUACIÓ : BAIXA SOSTRE : P U .A . : 2 PILARS

2

CÁRREGUES EN SOSTRES k /cm' LT

1

SOSTRESSOBRECÁRREGA

ÚS ENVANS NEUCÁRREGAPERMANENT

PESPROPI

PESTOTAL

PLT

B 400 80 180 660

---

P 140 100 80 180 500LP

T 140 100 80 180 500 LB

COBERTA 100 40 150 180 470

PILARS JÁSSERES PARETS DIRECCI6 SOSTRE (m)

ZONA DE ZONA N . DIMENSIONS TIPUS DIRECCIÓ m mmmm0 .N ' RISC PILARS RISCAMBPARET ~~~©00©0 f1x fiy f2x f2y fax f3y f4x f4y

1-2 Sí 6 X X X 3,70

1 SÍ

7-8 6 X X X 3,65

6-7 6 X X X

~

3,70 3,65

7

7-8 6 X X X 3,70 3,65

8 Sí-=ama

10-11 SÍ 6 X X X 3,65

11-12 6 X X X 3,65

1111-18 6 X X X 2,60 3,30

12-13 6 X XX 3,65

13 13-14 6 X X ! 3,65

13-16 6 X X X 1,95 3,30

31-32 SÍ 6 X X X 3,65

32 Sí

33-34 Sí 6 X X X 3,65 3,70

33 Sí

OBSERVACIONS: ~°

a

Prediagnosi . Comprovació de la seguretat en pilars

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armat en els quals es carreguenbigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

Núm. pilar: 1

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2 ) :

B:

660P: 500Resta : 500Cub: 470

CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/M):

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS :

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (°Io) :

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT :

VALORS INTERMEDIS I FINALS DE SERVEI :

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm2)FORMIGÓ NO ARMAT :

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2 )FORMIGÓ ARMAT:

CAPACITAT MECÁNIOUES (t) :

COEFICIENT DE SEGURETAT:

AcCIONS:

Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 2,6Sostre B-Biga OCSostre B-Biga ODSostre P-Biga OASostre P-Biga OB 12,0Sostre P-Biga OCSo stre P-Biga OD

Axial (t)B40,8

P32,7

Moment Mx (mt) 2,2 3,1Moment My (mt)

Segons MxB P

Segons My

fest (kp/cm 2 ) 81ty (kp/cm 2) 2.400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 25,9Capacitat mecánica (t) -P- 30,2Sequretat de referencia 1,39Sequretat formigó 1,00Sequretat acer 1,00

Vinclament segons eix xB

NoP

NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 2,2 3,1Moment final -My (mt)- 0,9 0,0Moment equivalent -sentit- Mx MxMoment equivalent -valor (mt)- 2,9 3,1

Compressió simpleB

22,7P

18,2Compressió esviada 41,0 44,1Compressió esviada + vinclament 47,8 44,1

Formigó. Compr. esviada + vinclamentB

46,1P

37,6Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions) 5,0 4,7Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 691 563

PropostaB25,9

P30,2

B PDe referencia a les sol-licitacions(Mit¡ana aritmética entre cárreques i moments) 1,39 1,39Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat . convencionals) 1,70 1,92Resultant referida a la sol-licitació (mat . considerats) 2,23 2,47

Resultat prediagnosi (B): No passa a diagnosiResultat .prediagnos¡ (P): No passa a diagnosi

129

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armat en eis quais es carreguenbigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

Núm. pilar: 7

ACCIONS:

Resultat prediagnosi (B):

ReconsiderarResultat prediagnosi (P):

No passa a diagnosi

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2 ) : B: 660P: 500Resta: 500Cub: 470

CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/m): Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 2,7Sostre B-Biga OCSostre B-Biga OD 2,7Sostre P-Biga OASostre P-Biga OB 18,2Sostre P-Biga OCSostre P-Biga OD 18,2

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS : B PAxial (t) 86,7 74,0Moment Mx (mt) 2,2 3,0Moment My (mt)

PLASTIFICACIONS RESULTANTE (%): B PSegons MxSegons My

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT: fest (kp/cm2 ) 81fy (kp/cm') 2.400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 28,8Capacitat mecánica (t) -P- 33,6Seguretat de referéncia 1,40Seguretat formigó 1,00Sequretat acer - 1,00

VALORE INTERMEDIE I FINALS DE SERVEI : B PVinclament segons eix x No NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 2,2 3,0Moment final -My (mt)- 2,2 0,0Moment eguivalent -sentit- Mx MxMoment egui valent -valor (mt)- 4,0 3,0

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2) B PFORMIGÓ NO ARMAT: Compressió simple 34,7 29,6

Compressió esviada 45,4 44,0Compressió esviada + vinclament 55,8 44,0

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2) B PFORMIGÓ ARMAT: Formigó. Compr. esviada + vinclament 57,3 39,3

Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions)Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 860 590

CAPACITAT MECÁNIOUES (t) : B PProposta - 28,8 33,6

COEFICIENT DE SEGURETAT: B PDe referencia a les sol-licitacions(Mitiana aritmética entre cárreques i moments) 1,42 1,40Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat . convencionals) 1,23 1,23Resultant referida a la sol-licitació (mat . considerats) 1,64 2-04


Núm. pilar : 8

AcCIONS:

Resultat prediagnosi (B) :

No passa a diagnosiResultat prediagnosi (P) :

No passa a diagnosi

CARREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/mz) : B: 660P: 500Resta: 500Cub: 470

CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/m): Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 2,7Sostre B-Biga OCSostre B-Biga ODSostre P-Biga OASostre P-Biga OB 18,2Sostre P-Biga OCSostre P-Biga OD

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS : B PAxial (t) 58,0 49,3Moment Mx (mt) 3,1 4,1Moment My (mt)

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (°Io) : B PSegons MxSegons My

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT : fest (kp/cm 2 ) 81fy (kp/cm2) 2.400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 28,8Capacitat mecánica (t) -P- 33,6Sequretat de referéncia 1,40Seguretatformigó 1,00Sequretat acer 1,00

VALORS INTERMEDIS I FINALS DE SERVEI : B PVinclament segons eix x No NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 3,1 4,1Moment final -My (mt)-' 1,5 0,0Moment equivalent -sentit- Mx MxMoment equivalent_ -valor (mt)- 4,2 4,1

FATIGUES MAX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/Cm') B PFORMIGÓ NO ARMAT: Compressió simple 25,8 21,9

Compressió esviada 44,0 46,2Compressió esviada +vinclament 51,7 46,2

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cmz) B PFORMIGÓ ARMAT: Formigó Compr esviada + vinclament 50,9 40,1

Formigó Compr esviada + vinclament (traccions) 3,6 0,0Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 763 601

CAPACITAT MECÁNIOUES (t) : B PProposta 28,8 33,6

COEFICIENT DE SEGURETAT: B PDe referéncia a les sol-licitacions(Mit¡ana aritmética entre cárreques i moments) 1,41 1,40Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat . convencionals) 1,49 1,73Resultant referida a la sol-licitació (mat . considerats) 1,98 2,26

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armat en els quals es carreguenbigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

Núm. pilar: 11

ACCIONS :


Passa a diagnosiResultat prediagnosi (P):

Reconsiderar

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2) : B: 660P: 500Resta: 500Cub: 470

CARREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/nl) : Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 1,5Sostre B-Biga OC _22Sostre B-Biga OD 1,7Sostre P-Biga OASostre P-Biga OB 11,8Sostre P-Biga OC 15,7Sostre P-Biga OD 11,5

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARE : B PAxial (t) 73,8 63,8Moment Mx (mt) 0,3 0,4Moment My (mt) 1,2 1,7

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (%) : B PSegons MxSepIóns My

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT : fest (kp/Cm 2 ) 81fy (kp/cm 2 ) 2.400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 23 0Capacitat mecánica (t) -P- 26,9Sequretat de referencia 1,39Seguretatformigó 1 00Sequretat acer 1,00

VALORS INTERMEDIE I FINALS DE SERVEI : B PVinclament segons eix x No NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 1,5 0,4Moment final -My (mt)- 1,5 1,7Moment equivalent -sentit- Mx MyMoment equivalent -valor (mt)- 2,5 - 2,0

FATIGUES Mi1X . D E TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2 ) B PFORMIGó NO ARMAT : Compressió simple 46,1 39,9


FATIGUES MÁX . D E TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2) B PFORMIGó ARMAT : Formigó. Compr. esviada + vinclament 81,0 51,2

Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions)Es consideren les traccions? No NoAcer . Compressió esviada + vinclament 1.214 769

CAPACITAT MECPoNIQUES (t) : B PProposta 23 .0 26,9

COEFICIENT DE SEGURETAT: B PDe referencia a les sol-licitacions(Mit¡ana aritmética entre cárreques i moments) 1,41 1,39Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1 .00 1,00Resultant referida a la sol licitació (mat . convencionals) 0,97 1,20Resultant referida a la sol-licitació (mat. considerats) 1,29 1,59


Núm. pilar : 13

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m 2) :

B:

660P: 500Resta : 500Cub: 470

CARREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/m) :

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS:

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (%) :

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT:


FATIGUES MÁX . DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2 )FORMIGó NO ARMAT :

FATIGUES MÁX . D E TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2)FORMIGó ARMAT :

CAPACITAT MECÁNIOUES (t) :

CCET DE SEGURETAT :

ACCIONS :


Passa a diagnosiResultat prediagnosi (P) :

Reconsiderar

Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 1,5ostre B-Biga OC 2,0

Sostre B-Biga OD 1,5

Sostre P-Biga OASostre P-Biga OB 11,8Sostre P-Biga OC 14,5Sostre P - Biga OD 11,8

Axial (t)B P67,3 58,5

Moment Mx (mt) 0,4 0,7Moment My (m ) 1,1 1,6

Segons MxB P

Segons My

Test (kp/cm2) 81fV (kp/cm 2 ) 2 .400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 23,0Capacitat mecánica (t) -P- 26,9Sequretat de referencia 1,39Seguretatformigó 1,00Sequretat acer 1,00

Vinclament segons eix x No NoB P

Vinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 1,3 0,7Moment final -MV (mt)- 1,3 1,6Moment equivalent -sentit- Mx myMoment equivalent -valor (mt)- 2,3 2,1

Compressió simple 42,1 36,5B P

Compressió esviada 56,5 57,8Compre ssió esviada + vinclament 67,3 57,8

Formigó Compr. esviada + vinclament 74,9 49,3B P

Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions)Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinc lament 1 .124 740

Proposta 23,0 26,9B P

OEFIIN B PDe referencia a les sol-licitacions(Mitaana aritmética entre cárregues i moments) 1,41 1,39Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat. convencionals) 1,07 1,28

Resultant referida a la sol-licitació (mat. considerats) 1,41 1,69

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armat en els quais es carreguenbigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

Núm. pilar: 32

ACCIONS:


Nopassa a diagnosiResultat prediagnosi (P):

Nopassa a diagnosi

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2) : B: 660P: 500Resta: 500Cub: 470

CÁRREGUES DE SERVEI EN 81GUES (t/M): Sostre B-Biga OASostre B-Biga OBSostre B-Biga OCSostre B-Biga OD 1,7Sostre P-Biga OASostre P-Biga OBSostre P-Biga OCSostre P-Biga OD 11,5

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS: B pAxial (t) 15,4 12,6Moment Mx (mt) 0.1 0,5Moment My (mt)

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (%) : B PSegons MxSeqons My

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT : Test (kp/cm2 ) 81fy (kp/cm2 ) 2.400Recobriment (cm) 3 0Capacitat mecánica (t) -B- 23,0Cápacitat mecánica (t) -P- 26,9Sequretat de referéncia 1,39Sequretat formigó 1,00Sequretat acer 1,00

VALORS INTERMEDIS I FINALS DE SERVEI : B pVinclament segons eix x No NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 0,3 0,5Moment final -My (mt)- 0,3 0,0Moment equivalent -sentit- Mx MxMoment equivalent -valor (mt)- 0.6 0,5

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2 ) B pFORMIGÓ NO ARMAT : Compressió simple 9,6 7,9


FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm2 ) B pFORMIGÓ ARMAT: Formigó. Compr. esviada + vinclament 15,5 11,0

Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions)Es consideren les traccions9 No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 232 166

CAPACITAT MECÁNIQUES (t) : B pProposta 23,0 26,9

COEFICIENT DE SEGURETAT: B pDe referéncia a les sol licitacions(Mitlana aritmética entre cárreques i moments) 1,40 1,39Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,1 0Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat . convencionals) 4,66 5,86Resultant referida a la sol licitació (mat . considerats) 6,18 7,71

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armat en eis quais es carreguen

bigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

Núm. pilar : 33

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2) :

B:

660P: 500Resta: 500Cub: 470

CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/m):


PLASTIFICACIONS RESULTANTS (oIo) :

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT:


FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm2)FORMIGó NO ARMAT :

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2)FORMIGó ARMAT:

CAPACITAT MECÁNIQUES (t) :

COEFICIENT DE SEGURETAT:

AcCIQNS:


No passa a diagnosiResultat prediagnosi (P) :

No passa a diagnosi

Sostre B-Biga OASostre B-Biga OBSostre B-Biga OCSostre B-Biga OD 2,8Sostre P-Biga OASostre P-Biga OBSostre P-Biga OCSostre P-Biga OD 18,5

Axial (t)B58,9

P50,0

Moment Mx (mt) 2,8 5,7Moment My (mt)

Segons MxB P

Segons My

fest (kp/cm2 ) 81fy (kp/cm2 ) 2.400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 28,8Capacitat mecánica (t) -P- 33,6Sequretat de referéncia 1,40Sequretat formigó 1 .00Sequretat ac er 1,00


NoP

NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 2,8 5,7Moment final -My (mt)- 1,5 0,0Moment equivalent -sentit- Mx MxMoment equi valent -valor (mt)- 3,9 5,7

Compressió simpleB26,2

P22,2


Formigó Compr esviada + vinclamentB50,2

P48,1

Formigó Compr esviada + vinclament (traccions) 2,2 7,5Es consideren les traccions? NO NoAcer. Compressió esviada + vinclament 753 722

PropostaB28,8

P33,6

B PDe referencia a les sol licitacions(MitÍana aritmética entre cárregues i maments) 1,41 1,40Convencional al formigó 1 40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat convencionals) 1,50 1,45Resultant referida a la sol.licitació (mat . considerats) 1,99 1,87


SOSTRE : B

U7,1

OBSERVACIONS :

136

SITUACIÓ:

BAIXA

SOSTRE : P

U.A . . 2

fc = resistencia considerada del formigó en el pilar peritat

ACTUACIÓPERITATGE PILARS

NÚM.RECONSIDERAR NO DIAGNOSI DIAGNOSI

x

x

X

11 x

13 x

32 x

33 x

ACTUACIÓPERITATGE PILARS

NÚM.RECONSIDERAR NO DIAGNOSI DIAGNOSI

1 x

x

s x

11 x

13 X

32 x

33 X

Diagnosi Diagnosi Reconsiderar Fi

0 1 2 3Esfort; detracció>0,Mc

Yr, <~res Yi, rerys =1y=1

Yi, =res Yi, rer1575 `1,11<_y,<1,4

y,,es ?Yr, rer'Y, ?1,1y>1,4

fitxa núm. PREDIAGNOSI5 RESULTAT COMPROVACIÓ DE LA SEGURETAT EN PILARS

DATA : FULL : 1

Prediagnosi . Presa de dades de lesions

OBSERVACIONS :Lesions Ileus amb taques d'óxid en el formigó per corrosió en estreps i petits escrostonaments en el formigó de les parís altes del pilardeguts al trencat del baixant .

137

fitxa núm . PREDIAGNOSI6 PRESADE DADES D'ELEMENTS LESIONATS EN PILARS

DATA : I FULL: 1

PLANTA: SOTERRANI SOSTRE : B U .A . : 1 PLANTA : BAIXA SOSTRE : P U .A. . 2

PILARS PILARS--

NUM . SENSE®LESIó

1 X 1 X

7 X 7 X

8 X 8 X

11 X 11 x

13 X 13 X

32 X 32 x

33 X 33 x

OBSERVACIONS :Lesions Ileus amb taques amb taques d'óxid en el formigó per corrosió en estreps i petits escrostonaments en el formigó d'una de lescares deguts al trencat del baixant .

138

fitxa núm. PREDIAGNOSI7 PRESA DE DADES D'ELEMENTS LESIONATS EN JASSERES

DATA : FULL : 1

PLANTA : SOTERRANI SOSTRE : 8 U.A . : 1 PLANTA: BAIXA SOSTRE : P U .A . : 2

JASSERES JASSERESLESIONS LESIONS

NUM. SENSE ESTRUCTURAL NOESTRUCTURAL NUM. SENSE ESTRUCTURAL NO ESTRUCTURALLESIó

1-2 X 1-2 X

10-11 X 10-11 X

31-32 X 31-32 X

33-34 X 33-34 X

fitxa núm. PREDIAGNOSI8

PROPOSTA D'ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN PILARS

DATA:

FULL : 1

SITUACI6 :

SOTERRANI

SOSTRE : B

U.A . : 1 SITUACIÓ : BAIXA

SOSTRE : P

U.A. : 2

Nivel¡ de mostreig:

(') En fundóde leslesione i de fe><<ensió, pasear a diagnosi oareparadons puntuals

139

PILARSLESIONS

NUM. NODIAGNOSI

INCREMENTARPROSPECCió

PERDECIDIR

DIAGNOSI REPARACIóPUNTUAL

1 X

7 X

8 X

11 X

13 X

32 X

33 X

PILARSLESIONS

NUM. NODIAGNOSI

INCREMENTARPROSPECCIÓ

PERDECIDIR DIAGNOSI REPARACIÓ

PUNTUAL

1 X

7 X

8 X

11 X

13 X

32 X

33 X

OBSERVACIONS :La quia ene demana incrementar la prospecció a causa deis pilars11 i 13 . Atesa la naturalesa de la lesió que es pot observar en lafitxa núm. 6, el técnic decideix passar a reparació puntual.

Alt Mitjá Baix

Lesione es o reuals Diagnosi Diagnosi Diagnosimolt reus reusLesionsnoestructurals Diagnosi Diagnosi DiagnosigreusLesionsno estructuralsIleus Decidiren cada cae f1

Incrementar laprospecció or Diagnosi

Lesionsno estructurals, Fi Decidiren cada cae Incrementarsim tomes la ms eeció

Senselesions Fi Fi Fi

SITUACió : SOTERRANI

ISOSTRE : B

1U.

140

fitxa núm.9

PREDIAGNOSIPROPOSTA DACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN JÁSSERES

DATA :

FULL : 1

IU.A . : 2

REPARACIóPUNTUAL

Nivel¡ de mostreig :

(') En funció de les lesions i de rextensió, passar a diagnosi o areparacions puntuals.

JÁSSERESLESIONS

NUM. NODIAGNOSI


PERDECIDIR DIAGNOSI REPARACIó

PUNTUAL

1-2 X

10-11 X

31-32 X

33-34 X

OBSERVACIONS:La guia ens demana incrementar la prospecció a causa de lajássera 10-11 . El técnic, atesa la naturalesa de la lesió ques'observa en la ftxa núm. 7, decideix passar a reparació puntual .

Lesionsestructuralsgreus Diagnosi Diagnosi Diagnosi

Lesionsestructuralslleus Decidir en cada casf) Incrementar la prospecc¡ó Incrementar la prospeccióLesionsestructurals,simptomes Fi Fi Incrementar la prospecció

Lesionsmestruchualsgteus Diagnosi Diagnosi DiagnosiLesionsestructuralsIleus

Decidir en cada casf) Incrementarlaros ecáóof

Incrementar la prospecáó

Lesionsnoestructurals,sim tomes F¡ Fi Incrementarlaprospeaió

SITUACIó : BAIXAISOSTRE: P

JÁSSERESLESIONS

NúM. NODIAGNOSI


PERDECIDIR DIAGNOSI

1-2 X

10-11 X

31-32 X

33-34 X

Diagnosi . Recull gráfic d'actuacions de la prediagnosi

H

~ UJ¢ NEu

E¢ G3EU2 y

W

U

wW

U

aO

F-M2OU

EN

M

aU

w

dWOC)Uw

~nñ` ~n r

N MI

r .°V

J

ra ~II

Z-71 1II ~ II o

fV

IÍ ~ II

II W II

II ~ II

~II II

i .� U m

II I

Y °MENEES

R1 N P]a

I I/

.~ ~ I I

~I II

~ i - I I ~j I I

r .i

21 ül CO W NCo P]C7 I M

M

MIW

CID _

._ ._ .3911 ._ .i'i_ ._ ._ ._ ._ ._ .

Mm oM CI)

r n

ñ

cu c3

J

^0..m \

a ~ v

- r ñ ñ

w . , cv a

0II II

X71 I~

~ ~~~ I I~~ IIL

7o II II,~ e ~,,~

II

il II

II II

a I IN

1 1 1,1111111

1 1 1 1 ��"� Ncli

I

II a. II(V

N I~

m II

~ ar,

II

II

II

A .

a aN n m

tiN

C7

a

t0 c7

_._ .n.\ ó

n

a n, n.z` m 01 ar~ ch c~ o

a hJFL)

Nw ¢0 Ecrs,¢ N

1-1

FFmW

13

W

wa Uz M

U OU

Q

H

Q, U

~unu nREINENruuw unw

~E

a

~wE- ly,

aaE-Ua

E-

wU

áN

0Qz0U

aUF.QWdNWUUW

L

Diagnosi . Proposta

Métode simplificat de comprovació de piiars de formigó armat en eis quais es carreguenbigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

Núm. pilar: 7

144

ACCIONS:


Pla de mantenimentResultat prediagnosi (P) :

Pla de manteniment

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2): B: 660P: 500Resta: 500Cub: 470

CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/M): Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 2 gSostre B-Biga OCSostre B-Biga OD 2.8Sostre P-Biga OASostre P-Biga OB 18,5Sostre P-Biga OCSostre P-Biga OD 18,5

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS : B PAxial (t) 88,0 75,2Moment Mx (mt) 1 8 2 1Moment My (mt)

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (%): B PSegons MxSe_q,o ns My

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT: fest (kp/cm2) 137fy (kp/Cmz) 2 400Recobriment (cm) 2,5Capacitat mecánica (t) -B- 29 0Capacitat mecánica (t) -P- 19,3Sequretat de referéncia 1,40Sequretat formigó 1 00Sequretat acer 1,00

VALORS INTERMEDIS I FINALS DE SERVEI : B PVinclament segons eix x No NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 2 2 2 1Moment final -My (mt)- 2,0 0,0Moment eguivalent -sentlt- Mx MxMoment equivalent -valor (mt)- 4,1 2,1

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/Cmz) B PFORMIGó NO ARMAT: Compressió simple 35,2 30,1Compressió esviada 43,6 40,1Compressió esviada + vinclament 56,3 40,1

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/Cmz) B pFORMIGó ARMAT: Formigó. Compr. esviada + vinclament 58,0 36,1

Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions)Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 870 541

CAPACITAT MECÁNIQUES (t) : B PReal 29 0 19,3

COEFICIENT DE SEGURETAT: B PDe referencia a les sol-licitacions(Mitjana aritmética entre cárreques i moments) 1,41 1,40Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat convencionals) 1,88 2,29Resultant referida a la sol-licitació (mat considerats) 2 .S 5 3,14

PLASTIFICACIONS: B PInsp possibles lesions positius biques en direcció xInsp possibles lesions positius biques en direcció y

Métode simplificat de comprovació de pilars de formigó armat en eis quals es carreguenbigues que suporten una estructura de fábrica de maó. (Resum resultats)

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2) :

CÁRREGUES DE SERVEI EN BIGUES (t/m) :


PLASTIFICACIONS RESULTANTS

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT :


FATIGUES MÁX . D E TREBALL -SERVEI- (kp/cm2 )FORMIGÓ NO ARMAT :

FATIGUES MÁX . D E TREBALL -SERVEI- (kp/cm 2 )FORMIGÓ ARMAT :

CAPACITAT MECÁNIQUES (t) :

COEFICIENT DE SEGURETAT :

PLASTIFICACIONS :

ACCIONE :


Pla de mantenimentResultat prediagnosi (P) :

Pla de manteniment

Núm . pilar : 11

B : 660P : 500Resta : 500Cub: 470

Sostre B-Biga OASostre B-Biga OB 1,7Sostre B-Biga OC 2,4Sostre B-Biga OD 1,7Sostre P-Biga OASostre P-Biga OB 11,5Sostre P-Biga OC 15,4Sostre P-Biga OD 11,5

Axial (t)B73,3

P62,9

Moment Mx (mt) 0,1 0,4Moment My (mt) 0,9 3,9

Segons MxB P

Segons My 11,7 57,2

fest (kplcm 2 ) 142fy (kp/cm2) 2 .400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 19,3Capacitat mecánica (t) -P- 19,3Sequretat de referencia 1,39Sequretat formigó 1,00Sequretat acer - 1,00


NoP

NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 1,5 0,4Moment final -My (mt)- 1,5 3,9Moment equivalent -sentit- Mx MyMoment equivalent -valor (mt)- 2,7 4,2

Compressió simpleB45,8

P39,3

Compressió esviada 54,9 79,7Compressió esviada ± vinclament 73,3 79,7

FOrmigó . Compr. esviada + vinclamentB84,0

P68,0

Formigó . Compr. esviada + vinclament (traccions) 0,5Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 1 .259 1 .020

RealB19,3

P19,3

B PDe referencia a les sol-licitacions(MitÍana aritmética entre cárreques i moments) 1,41 1,39Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol-licitació (mat . convencionals) 1,50 1,48Resultant referida a la sol-licitació (mat . considerats) 2,04 2,00

Insp. possibles lesions positius biques en direcció xB

NoPsí

Insp. possibles lesions positius biques en direcció y


Núm. pilar: 13

PLASTIFICACIONS :

ACCIONS:


Pla de mantenimentResultat prediagnosi (P):

Pla de manteniment

146

CÁRREGA TOTAL DE SERVEI EN SOSTRES (kp/m2): B: 660P: 500Resta: ' 500Cub: 470

Ci1RREGUES DE SERVEI EN SIGUES (t/m) : Sostre B-Biga CIASostre B-Biga OB 1,7Sostre B-Biga OC 2,2Sostre B-Biga OD 1,7Sostre P-Biga OASostre P-Biga OB 11,5Sostre P-Biga OC 14,2Sostre P-Biga OD 11,5

SOL-LICITACIONS DE SERVEI EN PILARS : B PAxial (t) 66,6 57,1Moment Mx (mt) 0,2 0,6Moment My (mt) 0,8 3,6

PLASTIFICACIONS RESULTANTS (%): B PSegons MxSegons My 11,5 57,1

TAULA DE VALORS DE DIMENSIONAMENT : fest (kp/cm 2) 132fy (kp/cm2) 2.400Recobriment (cm) 3,0Capacitat mecánica (t) -B- 14,8Capacitat mecánica (t) -P- 14,8Seguretat de referéncia 1,39Seguretatformigó 1,00Seguretat acer 1,00

VALORS INTERMEDIS I FINALS DE SERVEI : B PVinclament segons eix x No NoVinclament segons eix y No NoMoment final -Mx (mt)- 1,3 0,6Moment final -My (mt)- 1,3 3,6Moment equivalent -sentit- Mx MyMoment equivalent -valor (mt)- - 2,5 4,1

FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/cm2) B PFORMIGó NO ARMAT : Compressió simple 41,6 35,7


FATIGUES MÁX. DE TREBALL -SERVEI- (kp/Cm2) B PFORMIGó ARMAT: Formigó. Compr. esviada + vinclament 76,3 63,9

Formigó. Compr. esviada + vinclament (traccions) 0,4Es consideren les traccions? No NoAcer. Compressió esviada + vinclament 1.145 958

CAPACITAT MECÁNIQUES (t) : B PReal 14,8 14,8

COEFICIENT DE SEGURETAT: B pDe referéncia a les sol licitacionsMitjana aritmética entre cárreques i moments) 1,41 1,39Convencional al formigó 1,40 1,40Convencional a Pacer 1,10 1,10Considerat al formigó 1,00 1,00Considerat a Pacer 1,00 1,00Resultant referida a la sol licitació (mat . convencionals) 1,50 1,43Resultant referida a la sol-licitació (mat . considerats) 2,04 1,95

Insp . possibles lesions positius biques en direcció xB

NoPsí

Insp . possibles lesions positius biques en di recció y

147

fitxa núm . DIAGNOSI

10 PERITATGE

DATA: FULL : 1

SITUACIO : SOTERRANI SOSTRE : B U .A . : 1 PILARS

PILAR NÚM. DEFINICIÓ GEOMÉTRICA PROSPECCI6 RESULTATS ACTUACIÓ

d, =16Testimoni : 1 Peritatge

7 -- Tensió de ruptura : 137 kplcm' Determinista x

Tipus acer: Llis corrugat Estadística sense prospecció

Dimensions (cm) L .E. acer : 2 .400 Estadistica amb prospecció

b h Separacions entre estreps: 20 Estimació seguretat

Diámetro d'estreps : 6 Pía de manteniment x

50 50 19,1 Recobriment: 3 cm Intervencióu,d,=16


Testimoni : 2 Peritatge

11d,=16

Tensió de ruptura: 142 kplcm'

----

Determinista x-

'0 Tpus acer: Llis x comugal Estadística sense prospecció

Dimensions (cm) L.E . acer: 2.400 Estadística amb prospecció

b h

,9191Separacions entre estreps : 20 Estimació seguretat

Diámetro d'estreps : 6 Pla de manleniment x

40 40 i Recobrimenl: 3 cm Intervenció


Testimoni: 3 Peritatge

13 -14

Tensió de ruptura : 130 kplcm' Determinista x

Tpus acer : Llis x corrugat Estadistica sense prospecció

Dimensions (cm) L .E. acer : 2 .400 Estadística amb prospecció

b h Separacions entre estreps: 20 Estimació seguretat

Diámetro d'estreps : 6 Pía de manteniment x

40 40 Recobriment: 3 cm Intervenció


Testimoni : Peritatge

Tensió de ruptura: kplcmz Determinista

Tipus acer: Llis corrugat Estadística sense prospecció

Dimensions (cm) L.E . acer: Estadistica amb prospecció

b h Separacions entre estreps : Estmació seguretat

Diámetro d'estreps: Pía de manteniment



Testimoni : Peritatge

Tensió de ruptura : kplcm' Determinista

Tipus acer: Llis corrugat Estadistica sense prospecció

Dimensions (cm) L .E . acer : Estadistica amb prospecció

b h Separacions entre estreps : Estimació seguretat

Diámetro Testreps: Pía de manleniment

Recobrimenl: cm Intervenció


Testimoni: Peritatge

Tensió de ruptura : kplcm' Determinista

Tipus acer: Llis corrugal Estadística sense prospecció

Dimensions (cm) L .E. acer: Estadística amb prospecció

b h Separacions entre estreps: Estimació seguretal

Diámetro d'estreps : Pla de manteniment



ftxa núm.

DIAGNOSI11

ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN PILARSDATA :

FULL : 1


SOSTRE : B

U.A . . 1

SITUACIÓ :

SOSTRE :

U.A . :

PILARS

NÚM.

13

ACTUACIÓ

INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL

X

X

INSP. CADA 5ANYS

PILARS

NUM.ACTUACIÓ

INTERVENCI6 REP. PUNTUAL INSP. CADA5 ANYS

OBSERVACIONS :

148

OBSERVACIONS :

149

fitxa núm. DIAGNOSI12 ACTUACIÓ EN ELEMENTS LESIONATS EN JASSERES

DATA : FULL: 1

SITUACIÓ: SOTERRANI SOSTRE : B U .A . : 1 SITUACIÓ : SOSTRE : I U.A . :JASSERES JÁSSERES

ACTUACIÓ ACTUACIONÚM.

INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL INSP. CADA 5 ANYSNÚM.

INTERVENCIÓ REP. PUNTUAL INSP. CADA5 ANYS

10-11

Wellington 19E-08018 Barcelonatel. 933 09 34 04fax 933 00 48 52e-mail: [email protected]://www.itec.es

itec.cat · la diagnosi d, estructures porticades deformigóarmatque suporten estructures...

Documents