Ciutadella de Menorca, 18 de març de 2011. Preu 2,10 e · Nº 3.466

Damià Borràs: “El que hi hagimajor nombre de places

turístiques a Ciutadella, tambéimplicarà menys ús de la

carretera general.”

Ciutadella proposa elBastió de sa Font com a seu

per al Centred’Interpretació de la Xarxa

Menorca Monumental

El Govern dedica180.000 euros a les obres

de rehabilitaciói consolidació de la façanade la Catedral de Menorca

COTXES DE LAPOLICIA LOCAL

UNA TOTAL MANCADE MANTENIMENTI NETEJA QUE FAN

EMPAGAÏR

Urgències Seguretat Social: Canal Salat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Centre Insular Sanitat de Menorca: Tel. 971 36 04 26Creu Roja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112

Ajuntament de Ciutadella: Plaça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Policia Municipal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87

Comissaria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bombers: Tel. 971 38 08 09 • Taxis: Tel. 971 48 22 22

FARMÀCIES DE TORNDivendres dia 18 OLEO Federico Pareja, 54Dissabte dia 19 MOLL Eivissa, 50Diumenge dia 20 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dilluns dia 21 CASTANY Tres Alqueries, 3Dimarts dia 22 MARCH Plaça Jaume II, 5Dimecres dia 23 CAVALLER Plaça de la CatedralDijous dia 24 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDivendres dia 25 PLAÇA NOVA Plaça Nova

S E T M A N A R I

AUTOBUSOSCIUTADELLA-MAÓ (Transportes Menorca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

ESTACIÓ MARÍTIMA

ESTACIÓ MARÍTIMAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:0017:0018:0019:0020:0021:00

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:3017:3018:3019:3020:3021:30

CIUTADELLA MAÓ

6:407:408:409:4010:4011:4012:4013:4014:4015:15

15:4016:4017:4018:4019:4020:4021:4022:40*23:40*

6:458:159:1510:1511:1512:1513:1514:1515:15

16:1517:1518:1519:1520:1521:1522:1523:15*00:15*

De dilluns a dijous CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:1015:40

17:1018:4020:1021:4023:1000:30

8:159:4511:1512:4514:1515:45

17:1518:4520:1521:4523:1500:15

Dissabtes

CIUTADELLA MAÓ

8:109:4011:1012:4014:10

15:4017:1018:4020:1021:40

8:159:4511:1512:4514:15

15:4517:1518:4520:1521:45

Diumenges i Festius

* Només divendres

PLATGES (Torres Allés Autocares)• Sortides des de Ciutadella - Plaça des Pins •

BUS EXPRESSBUS EXPRESSMaó - Ciutadella (sense aturades)

De dilluns a divendres

CIUTADELLA MAÓ

7:008:0011:1514:15

16:1520:1521:15

7:008:009:4512:45

14:1515:1516:4522:15

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

DIAS ALCUD. - CIUT. CIUT.- ALCUD.

Lunes 08'30-17’00 11’30-20’00

Martes 08'30-17’00 11’30-20’00

Miércoles 08'30-17’00 11’30-20’00

Jueves 08'30-17’00 11’30-20’00

Viernes 08'30-17’00 11’30-20’00

Sábado 08'30 20’00

Domingo 17'00 20’00

• 2 • 18/3/2011

Núm. 3.466. Any LXVIII. Dipòsit legal ME 54-1958.DIRECTOR: José Manuel Al·lès SalvàREDACTORS: Carlos Marqués.ADREÇA: C/ Pintor Torrent, 7 - 07760 Ciutadella de MenorcaTELÈFON: 971 38 55 58 • FAX: 971 38 29 20A/E: eliris-digital@infotelecom.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀGINA WEB: http://www.infotelecom.es/eliris

EDITA:

AGE NDA

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 10 DE FEBRERSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES - 2 DIMARTS I DIJOUS

* EXCEPTE DIUMENGES

61CALA EN BLANES

DELFINESCALA EN FORCAT

61CALAN BLANESDELFINES

CALAN FORCAT

07:1508:0009:0509:5011:3011:5512:3013:0014:002

15:001

16:0018:2019:30

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA EN BOSCH

64- 65CALETA

CALA BLANCACALA’N BOSCH

07:00

08:00

10:15

13:15

14:002

15:001

16:00

17:00

20:15

09:05

09:50

11:30

11:55

12:30

13:00

16:00

18:30

19:30

08:00

10:15

13:15

17:00

DISSABTES, DIUMENGESI FESTIUS

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE FEBRER

• 3 •18/3/2011EDITOR IAL

Tico González anuncia laseva retirada delvolei professional

Josep Janer, nou president delGrup Esportiu Es Port

El CV Ciutadella Masculíes proclama campió de la

Lliga Autonòmica

Cotxes que fanempagaïr

L’estat deplorable que presenten alguns del cotxes de laPolicia Local de Ciutadella fa empagaïr pel seu deteriora-ment, amb rovell a les portes interiors, manca de manteni-ment i neteja als interiors... Sembla mentida que cotxes ques’ha d’utilitzar per a serveis i també per al trasllat de per-sones -detingudes o no- presentin, com es pot veure a lafotografia, un estat tan lamentable.

Des de l’equip de govern de Ciutadella s’haura de vet-llar perquè casos com aquests que denunciam no siguin uti-litzats, ja que amb la xapa aixecada pel rovell es podencausar accidents i ferides greus, com també es dona unaimatge tercermundista i de brutor.

Potser caldria inververi més en neteja i mantenimentque en encarregar estudis externs que pot fet elpersonal contractat.

S E T M A N A R I

• 4 •18/3/2011LOCAL

LA GUIA DEFINITIVADE MENORCA

RESERVA JA LA TEVAPUBLICITAT

Per a més informació:

Setmanaris i Revistes s.l.

tel.: 971 38 55 58

Ciutadella proposa el Bastió de sa Font com aseu per al Centre d’Interpretació de la XarxaMenorca Monumental

L’Ajuntament de Ciutadella ha demanatque l’edifici del Bastió de sa Font, que for-mava part de les antigues murades medie-vals, sigui la seu del futur Centred’Interpretació de la Xarxa MenorcaMonumental. Aquest conjunt patrimonial,gestionat pel Consell insular i la FundacióDestí Menorca com a oferta de turisme cul-tural, està integrat per trenta monuments,

Carlos Marquès distribuïts arreu de la geografia menorqui-na.

La primera tinent de batlessa deCultura, Maite Salord, ha explicat que lacol·lecció exposada actualment al MuseuMunicipal del Bastió de sa Font serà traslla-dada a Can Saura, on s’instal·larà el futurmuseu de la ciutat. Salord ha dit que, si totsegueix el camí previst, el nou museu espodria inaugurar a finals de l’any 2013.

El Bastió, que compta amb la qualifica-

ció de Bé d’Interès Cultural (BIC) passarà atenir una àmplia zona disponible, ques’afegirà a la capacitat d’espai de 700metres quadrats, dels quals només sen’emprarà una part com a magatzem itallers de restauración.

Segons Salord, es tracta d’un edificio“molt adequat” per a les funcions de Centred’Interpretació de la Xarxa MenorcaMonumental, per la qual cosa ha estat ofe-rit al Consell per acollir aquesta seu.

• 5 •18/3/2011LOCAL

El Govern dedica 180.000 euros a les obres derehabilitació i consolidació de la façana de laCatedral de Menorca

Carlos Marquès

La Conselleria d’Obres Públiques iHabitatge del Govern balear ha aportat el80% -180.000 euros- del cost de la rehabi-litació i consolidació de la façana de laCatedral de Menorca.

L’església principal de la diòcesi és untemple d’estil gòtic català, de nau única,amb capelles laterals entre els contraforts ique compta amb un absis heptagonal icoberta amb volta de creueria. L’edifici esva aixecar durant els segles XIV i XV sobreel solar que ocupava la mesquita major de laMedina Minurka, després de la conquesta

de la Menorca musulmana pel rei Alfons IIIel Liberal el 17 de gener del 1287.

Declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)l’any 2003, la Catedral de Menorca va serinclosa el 1985 en el Catàleg de Protecciódel Patrimoni Històric del municipi deCiutadella.

El 1999 es va redactar i aprovar el PlaDirector de la restauració de la basílica, ini-ciada el 1987. Les cales realitzades van des-cobrir el bon estat de la façana gòtica, quehavia quedat oculta en ser tapada perl’actual portalada neoclàssica del segleXIX.Aquestes proves han servit per consta-

tar la riquesa i el bon estat del pòrtic gòticoriginal del segle XIV.

Les obres executades, amb un pressu-post global total de 224.368 euros, han con-sistit en la restauració de l’accés principal,cosa que ha permès descobrir l’entradagòtica original en la part interior. També haestat recuperada la part exterior del’entrada, d’estil neoclàssic. Així mateix,s’han eliminat les capes d’arrebossat i s’hanreconstruït les balustrades, que s’han tornata posar com a elements característics de lacomposició; a més, s’ha restaurat l’escut deCarles IV que presideix l’entrada.

• 6 •18/3/2011

• 7 •18/3/2011TAUL A DE RE DACCIÓ

HHHHOOOORRRRAAAARRRRIIII HHHHIIIIVVVVEEEERRRRNNNN

DILLUNS A DIJOUS

DE 9 A 13’30 H

I DE 16 A 17’00 H

DIVENDRES

DE 9 A 13’30 HORES

C/ PINTOR TORRENT, 7TEL: 971 38 55 58CIUTADELLA

TTuu ttiieennddaa eessppeecciiaalliizzaaddaaeenn ppeessccaa ddee ssuuppeerrffiicciiee yy

ppeessccaa ssuubbmmaarriinnaa..

VVeenn aa ddiissffrruuttaarr ddee llaassúúllttiimmaass nnoovveeddaaddeess

ddeell mmeerrccaaddoo..

PPllaaççaa SSaa FFoonntt,, 33997711 4488 2211 0022

I Jornades de Programari Lliure a CiutadellaAquest cap de setmana es celebren les I Jornades de Programari Lliure a Ciutadella, organitza-

des pel Col·lectiu Rissaga. Són gratuïtes i obertes a tothom.Avui divendres 18 de Març de 20:30 a 22:00h. al local del GOB, Camí de Maó n. 38, xerrades

a càrrec de Santi Benejam amb “Una experiència personal” i Domènec Arcalís amb “Cultura lliure:què és i què podem fer nosaltres?”

Demà dissabte 19 de Març de 10:00 a 14:00h. al Punt Jove del Carrer Mallorca n. 69 es celebra-rà la Festa de la instal·lació. “Vols GNU/Linux al teu ordenador i no saps com posar-ho? Vine it’ajudem!

Per a més informació a podeu contactar a la pàgina web http://rissaga.moviment.in-fo/spip.php?article35.

El Consell destina en cinc anys més de 16 milions a l'atencióde persones amb discapacitat

Entre els anys 2007 i 2011 el Consell de Menorca haurà destinat poc més de 16,2 milions d’eurosa l’atenció de les persones amb discapacitat, bé a través de la Fundació per a Persones ambDiscapacitat Illa de Menorca, bé a través dels centres i serveis propis, entre els quals s’hi trobenTrepucó I i II, a Maó, que acullen serveis residencials i de centre de dia, i Calàbria i Sa Platja Gran.

L’esforç pressupostari realitzat pel Consell al llarg d’aquests anys en polítiques socials es veureflectit clarament en l’àmbit de la discapacitat. En aquests cinc anys el Consell ha destinat una mitjaanual de 3,3 milions d’euros a l’impuls, millora o manteniment dels serveis socials adreçats a aquestcol·lectiu, el que s’ha traduït en un important bot qualitatiu en l’atenció de la discapacitat.

Els eixos sobre els quals ha treballat i continua treballant el Consell de Menorca són els següents:el desenvolupament de programes de prevenció, atenció, promoció i tutela de persones amb disca-pacitat amb una important incidència en les actuacions adreçades a fomentar l’autonomia personal,l’impuls d’accions d’inserció laboral, l’execució d’inversions als centres propis i de la Fundació percrear més places i/o serveis o millorar els ja existents, garantir estades a centres terapèutics o resi-dencials fora de l’illa quan aquí no existeix el recurs adient i realitzar altres serveis auxiliars com,per exemple, el transport assistit.

Actualment, 254 persones són usuàries de les places, ja siguin residencials o de centre de dia, dequè disposa la Xarxa de Serveis Insulars per a Persones amb Discapacitat; d’aquestes, 32 són atesesdirectament per personal de la institució insular als centres Trepucó I i II, especialitzats en discapa-citat intel·lectual.Concretament, del servei residencial de Trepucó I es beneficien deu personesd’entre 26 i 72 anys, mentre que a Trepucó II hi ha nou usuaris residencials d’entre 30 i 53 anys ionze d’entre 21 i 40 anys del centre de dia.

A banda, aquests dos centres compten amb dos places per a estades temporals o unitats de res-pir, és a dir, per aquelles persones dependents que reben atenció a casa seva i que precisen d’aquestrecurs quan els cuidadors s’agafen vacances, quan no poden atendre la persona amb discapacitat percausa de malaltia, accident o situació familiar greu, quan necessiten un període de descans per pre-venir un cansament físic o psíquic a fi d’assegurar la qualitat de l’atenció o quan es dóna una mancatemporal d’habitatge motivada per obres de rehabilitació que no permetin l’habitabilitat. En qualse-vol cas, la durada de l’estada als centres públics pot oscil·lar entre 15 i 45 dies, tot i que es pot allar-gar si existeix una causa justificada.

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ PINTOR TORRENT, 7 TEL: 971 38 55 58 - FAX: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

• 8 •18/3/2011 LOCAL

L’Audiencia Provincial de Palma jutjarà del18 al 20 de maig als sis acusats pel cas de lapermuta del ‘solar de les rates’

La secció de reforç de l’AudiènciaProvincial celebrarà a Ciutadella del 18 al20 de maig el judici contra els sis acusatspel cas de la permuta del “solar de lesrates”, entre els quals els exregidorsd’Urbanisme, Avel·lí Casasnovas (PP) iLlorenç Casasnovas (PMQ). Els altres qua-tre acusats són tres extècnics d’Urbanisme–l’exgerent, Xavier Quintana, l’exassessorajurídica Filomena Salord i l’exarquitectatècnica, Marian Castro- i l’empresarimallorquín Antoni Picó Ginard, que vaintervenir en les negociacions per a forma-litzar una permuta de compravenda entre unimmoble de propietat municipal i un altreen mans d’un particular, operació que no esva arribar a materialitzar.

L’escrit de la Fiscalia conclou que elsacusats són autors, còmplices i cooperadorsnecessaris dels pressumptes delictes denegociacions prohibides, frau al’administració, falsetat en document ofi-cial, malversació i tràfic d’influències.

El Ministeri Públic ha demanat penesque sumen 21 anys de presó, 58d’inhabilitació i 115.750 euros en multes ifiances. Segons la Fiscalia, el regidorcol·laborador d’Urbanisme, LlorençCasasnovas, amb el coneixement del titularde l’àrea, Avel·lí Casasnovas, va pressionarper influir en el propietari d’un solar afectatper l’aparició de rates per vendre’l a unamic seu, qui anava a lucrar-se amb la sevaposterior permuta a l’Ajuntament deCiutadella. Presumptament, l’operació vacomptar amb la col·laboració del directorgerent d’Urbanisme, Xavier Quintana, quiva donar les “indicacions” pertinents als

seus subordinats per “influir” en els seusinformes i taxacions per tal de dur a termela “maniobra especulativa”. Per això, es vasobrevalorar, segons l’acusació, el solar pri-vat amb problemes de salubritat i es vamenystenir l’immoble que havia de servirde contrapartida, un solar urbà edificableofert pel govern municipal al carrer de laCreu. La permuta, que es va promoure ambel pretext de cedir un local a la Creu Roja,va seguir endavant, fins i tot després queaquesta entitat rebutgés l’emplaçament enqüestió. “L’expedient es va mantenir jasense cap justificació, ni interès per al’Ajuntament”, indica la Fiscalia.

Les “nombroses irregularitats” detecta-des perseguien l’objectiu de completar el“negoci immobiliari, el qual causava un

Carlos Marquès

Vista de la façana del “solar de les rates”

perjudici a la caixa pública xifrat en288.513,17 euros”, segons la jutgessaCarmen Aliaga, que va instruir les diligèn-cies al capdavant del Jutjat número 1 deCiutadella.

L'acte de la jutgessa considera “evi-dent” el “concert” acordat entre LlorençCasasnovas i el mallorquí Antoni Picó, unaoperació que Avel·lí Casasnovas va portar alple i va retirar quan, després del'advertència formulada pel llavors portaveudel PSM, Joan Bosco Gomila, "es va conèi-xer públicament el perjudici per al'Ajuntament". Carmen Castillo apunta finsi tot que alguns dels presumptes delictes"poden tenir el seu enquadrament", encaraque la permuta no arribés finalment a mate-rialitzar-se.

• 9 •18/3/2011 LOCAL

Menú del día - Especialidad en tapas y bocadillos

Comidas para llevar - Domingos cerrado

C/Santíssim, 8 - Ciutadella - Tel. 971 38 30 72

BarCafeteria

Enguany es compleix el trenta aniversaride la mort del demògraf i economistamaonès Jaume Alzina i Caules

Carlos Marquès

Enguany es compleixen trenta anys de lamort del demògraf i economista menorquíJaume Alzina i Caules.

Alzina i Caules (Maó, 1899-Barcelona,1981) va anar a la Ciutat Comtal per tald’estudiar a l’Escola d’Alts Estudis Mer-cantils de la Mancomunitat de Catalunya, iposteriorment a la primera Universitat Au-tònoma de Barcelona. Va col·laborar enrevistes especialitzades com ara Economia iFinances i en diaris catalanistas com LaPublicitat.

La Generalitat republicana el va nome-nar cap dels Serveis d’Estudis Econòmics id’Estadística el 1933, càrrec des d`on va diri-gir l’objectiu principal d’elaborar el primercens de població de la Catalunya autogover-nada el 1936. El 1938 va marxar a París, on

residiria fins el 1942, any en què va tornar.Des de llavors, va dirigir les publicacions dediferents organitzacions, com ara El TrabajoNacional del FTN; els Cuadernos deInformación Económica y Sociológica i elBoletín de Estadística Comparada del CentroEspañol de Estudios Mediterráneos.

LA PUBLICITAT, L’ÒRGAN DELCATALANISME INTEL·LECTUALLa Publicitat fou un diari en català publi-

cat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al23 de gener de 1939. Procedia de la transfor-mació de l’antic diari en castellà LaPublicidad, arran de la seva adquisición pelpartit polític Acció Catalana, creat arrand’una escissió de les joventuts de la LligaRegionalista. La Publicitat esdevindria el

principal òrgan del catalanisme intel·lectual.Hi col·laboraren els millors escriptors delsPaïsos Catalans, com Antoni Rovira i Virgili,Carles Soldevila, Jaume Bofill i Mates,Pompeu Fabra, Tomàs Garcés, Josep VicençFoix, Carles Riba, Armand Obiols, SebastiàGasch, Baltasar Samper, Domènec deBellmunt, Carles Sentís, Josep Maria Planas,Jaume Carner, Josep Maria de Sagarra, JosepPla, Eugeni Xammar, Miquel Duran deValència o Manuel Brunet, a més d’articlesocasionals de polítics, historiadors, críticsliteraris i especialistas científics catalans. LaPublicitat mantingué el seu to catalanistadurant la dictadura de Primo de Rivera, peròfou suspès arran dels fets del sis d’octubre(1934), i desaparegué amb l’entrada aBarcelona de les tropes de Franco.

Portada del diari La Publicitat, òrgan del catalanisme intel·lectual-

• 10 • 18/3/2011 LOCA L

SE OFRECE PROFESIONALPARA TRABAJOS DE CONSTRUCIÓN O PINTURA,

MANTENIMIENTO ETC.INTERESADOS LLAMAR AL TELEFONO 671 319 551.

Ciutadella, amb 18 ramaderies,és el municipi que presenta més finquesal Concurs Morfològic de Bestiar Boví Frisó

Ciutadella és el municipi de Menorcaque presenta un major nombre de ramade-ries (18) al XXV Concurs Morfològic deBestiar Boví Frisó que se celebra aquest capde setmana a Alaior, dintre de la tradicionalFira del Camp. El concurs, que aplegarà untotal de 157 caps de bestiar procedents de34 explotacions, està organitzat perl’Associació Frisona Balear.

El concurs augmenta enguany la partici-pació respecte a l’any passat amb dues fin-ques i dos caps. Després de Ciutadella, lapoblació que presenta un major nombre decaps és Es Mercadal, amb 8 finques.

La mostra ocuparà un espai total de8.000 metres quadrats al Polígon de LaTrotxa. El públic –s’espera l’assistènciad’unes 25.000 persones- podrà gaudir, abanda del certamen morfològic, d’unaexposició de productes artesanals i unamostra de maquinària agrícola i jardineria.Enguany, la cita compta amb 72 expositors.

El cor de la Fira del Camp és el concursde bestiar boví frisó, que aquest any celebrael seu 25è aniversari. Per commemorarl’efemèride, el taller Xalubínia ha elaboratun gravat que es lliurarà a les persones quehan fet possible l’èxit i la consolidació delcertamen al llarg d’aquests anys.

El Grup Filatèlic i Numismàtic d’Alaiorha fet també un segell distintiu dedicat al’aniversari, a més d’organitzar una exposi-ció que s’inaugurarà aquest divendres, apartir de les 20 hores, a la sala municipald’exposicions.

El vicepresident de l’AssociacióFrisona Balear, Joan Coll, ha destacatl’elevada participació de vaques de llet, que

Carles Marquès

Vacas pasturant al camp de Menorca.

enguany s’ha duplicat en comparació ambel nombre de vedelles o braves.

D’altra banda, el concurs comptaràenguany amb la presència del preparador dejutges nacionals Gabriel Blanco del Campo,a més de la directora gerent de laConfederació d’Associacions de FrisonaEspanyola (CONAFE), Sofía Alday, i la capdel departament de publicacions, PilarLópez.

La mostra agrària compta amb un pres-supost de 45.000 euros, que són aportats perl’Ajuntament d’Alaior, el Consell insular iel Govern balear.

• 11 •18/3/2011 LOCAL

El Govern balear assumeixel manteniment del projecte de regeneraciód’aigües de Ciutadella

Carles Marquès

El projecte de regeneració d’aigües deCiutadella és un dels vuit que s’han vist bene-ficiats per la signatura del conveni entre elMinisteri de Medi Ambient, Rural i Marí i elGovern balear, que passarà a assumir el man-teniment de vuit noves instal·lacions en matè-ria de regadiu i que posa fi al Pla Nacional deRegadiu iniciat l’any 2004. Des de llavorsençà, l’agricultura balear ha rebut una inver-sió de 95 milions d’euros, cosa que ha per-mès que s’hagin incorporat a aquest tipus decultius prop de 1.600 hectàrees en tot

l’arxipèlag.En total, el Ministeri haurà invertit en set

anys a les Illes 50 milions d’euros (41,9 jaefectius), per 50 del Govern balear (41,8 jaefectius). La majoria d’aquests diners s’handedicat a la reutilització de les aigües depura-des, a la millora i consolidació de regadiusexistents i a la compra de terrenys per a ins-tal·lacions.

El conveni afecta al projecte d’apro-fita-ment d’aigua residual depurada de Formen-tera, al projecte d’utilització d’aigües regene-rades per al rec de Capdepera (Artà-Ma-llor-ca), al projecte de reaprofitament de Ciu-

tadella, i als de Peguera (Calvià-Mallorca) iInca.

També inclou, tanmateix, el projecte demodernització de la xarxa de Santa Eulària-Sant Joan de Labritja (Eivissa) i l’ampliaciód’aquesta zona de risc, i l’eliminació d’abo-caments agrícoles des Mercadal (Menorca).

El Govern assumirà les despeses energè-tiques que suposi el manteniment d’aquestesinstal·lacions, mentre que quant a la resta–que no tenen consum energètic- acordaràque siguin les comunitats de regants les ques’ocupin del seu bon funcionament.

• 12 •18/3/2011 ENT RE VIS TA

DAMIÀ BORRÀSCONSELLER DE MOBILITAT

– De les mesures més criticades alGovern de Madrid ha estat disminuir lavelocitat en autovies de 120 a 110 Km perhora. A Menorca li afecta poc o gens peròel Conseller de Mobilitat ha de tenir unaopinió?

– No se si l'estalvi és molt o no. Es van ferproves dels accessos a Barcelona, aCatalunya, i la veritat és que van donar unamillora en la seguretat, van donar una millo-ra en emissions contaminants i van donarmesures de molt poc estalvi. Jo crec queaquesta mesura és molt bona per a la segure-tat. L'estalvi serà poc però qualsevol estalviara és bo. El que també crec és que serà moltdifícil el control del compliment d'aquestanorma d'una forma efectiva. Els mitjans delsquals es disposa no són suficients. Falta per-sonal i falten mitjans tècnics.

la illa. Amb el túnel s'impossibilita elfutur desdoblament de la carretera?

– No és cert, no ho limita. Aquest túnelté tres carrils a més de les zones de segure-tat en cada costat. Túnels de més de trescarrils no es veuen enlloc del món, no esfan. En les autopistes o en carreteres desdo-blegades quan es necessita fer un túnel demés de tres carrils fan dos túnels. Si calguésfer un túnel d'un nombre superior, perdmoltes condicions de seguretat que esrequereixen. L'amplària que seria necessà-ria encariria molt mes el pressupost que ferdos. Les mesures de seguretat són enormesper a aquest tipus d'obres. Per una qüestiód'enginyeria senzilla, si s'eixamplés moltmés el túnel es quedaria sense espai al sos-tre suficient per poder ser útil. Però aquestacircunstncia no impideix un possible desdo-

El conseller Damià Borràs

Després de vuit anys en el Consell deMenorca, Damià Borrás marxa aaltres sorts polítiques. El Conseller deMobilitat ha aconseguit fer realitat lahistòrica variant de la carretera gene-ral al seu pas per Ferreries, incremen-tar de forma notable el transportpúblic, i unificar l'emissora dels taxis.Sap que queda molt per fer, i queMenorca té serioses deficiències enmobilitat. Li agrada la política i treba-llar per a la gent. Vol fer alguna cosanova i per això, si aconsegueix el seuescó, estarà assegut pensant en millo-res polítiques progressistes a mesllarg termini, sense les premurasd'una administració tan propera comEl Consell. Espera que els empresarismenorquins dediquin els seus benefi-cis a Menorca, i que tot el treball quees pugui fer, es faci per crear ocupa-ció a la illa. Creu que no hi ha un altrecamí per sortir de la crisi.

Pep Santos

– La variant de la carretera principala Ferreries és un dels grans assolimentsd'aquest període electoral. Fa unes dateses presentava als mitjans el túnel quefarà molt mes ràpida la conducció peraquest tram. El PP ha estat sempre afavor del futur desdoblament de la carre-tera ja que considera la seva capacitatinsuficient en els mesos d'estiu enlentintmolt el trànsit d'una punta a una altra de

“En les autopistes o en

carreteres desdoblegades

quan es necessita fer un túnel

de mes de tres carrils fan dos

túnels”

• 13 •18/3/2011EN TRE VISTA

“Creiem que no és necessaridesdoblar la carretera general”blament posterior de la carretera. Caldriafer un altre igual que el que ara estem fent.L'actual té de 13 a 14 metres. Pretendreconstruir un de 26 o 28 és impossible per-què no es fan, no s'aguanten, i si es vol ferval moltíssim mes diners. És un problematècnic.

– Per les obres que s'estan realitzant ipel que ha dit, entenc que la Conselleríade Mobilitat segueix considerant que eldesdoblament de la carretera no ésnecessari.

– Creiem que no. No pot seguir creixentla infraestructura en carreteres sense que hihagi un real creixement demogràfic delshabitants de Menorca, que en aquestsmoments no es produeix. No hi ha necessi-tat tècnica per fer-ho. De moment hi haaltres mesures que tenen molt recorregutper a les millores de gestió del que aratenim. Millor control de la xarxa existent imajor ús. Però, sobretot, la qual cosa calpotenciar de moment, és el transport públicque ofereix molts avantatges per a una illacom la nostra. A mitjà termini, en set o vuitanys les previsions és doblar l'actual xarxade transport públic. Això és un importantestalvi en infraestructures, en consum degasolina de particulars, en temps i, sobretot,oferir una alternativa suficient a haver decomprar un vehicle propi per poder moure-'s per la illa íntegrament. En l'actualitat,encara que hem passat en cinc anys d'unmilió d'usuaris a mes de dos, la ràtio entretransport públic i cotxe és d'un 5%. Unobjectiu raonable comparat amb altres ciu-tats i localitats amb mes cultura de transportpúblic, és d'un 14 o un 15%. Cal anar-hocompensant. La situació de crisi el que hafet és que l'ús de la carretera hagi baixat en

poc temps pel que, les previsions de fa unsanys que para alguns justificaven desdobla-ments, ara estan mes lluny que abans. Arabé, si el creixement turístic se segueix man-tenint i arriba a xifres que ens facin consi-derar necessari aquest desdoblament, cal-dria plantejar-li-ho, sempre tenint molt pre-sent que la prioritat és poder oferir una bonaxarxa de transport públic. No cal créixer enfunció solament del turisme. Cal tenir moltpresent que som una illa. El nostre cas no ésel de Catalunya on la seva xarxa viària ésfonamental para gairebé tot; comerç, turis-me, transport… . A Menorca és diferent. Lagent que ens visita arriba per avió o vaixell.Les carreteres tenen una altra importància.La carretera és un distribuïdor intern aMenorca. No se si és possible en un futur eldesdoblament, dependrà de factors des dedemogràfics a comercials. El que veiemclar és que en aquests moments no és neces-

sari. Tenim els recursos i els mitjans quetenim. Els hàbits de mobilitat marcaran elfutur. No sabem com ens mourem en vintanys. Passem de la gasolina a electricitat ogas però dins de quinze anys pot haver-hialtres mitjans que ara no ens podem ni ima-ginar.

– La construcció i engegada del noudic del port de Ciutadella també potinfluir en la carretera. Diverses compan-yies de mercaderies i passatge ja estanfent proves d'atracament en la nova dàr-sena. Òbviament no varia el volum si esdesplacen de Maó a Ciutadella o deCiutadella a Maó, però la possibilitat demajor atracament de mercaderies i turis-tes, pot implicar la congestió d'unacarretera en mesos, els de estiu, que ja escongestiona molt pel turisme.

– Pel que fa al tràfic de mercaderies nocrec que hi hagi problemes. Coca Cola es

• 14 •18/3/2011EN TRE VISTA

“El cotxe elèctric és mes fàcil que creixiabans a Menorca que a les grans ciutats”

segurament quin tipus de creuers són elsque són millors per a nosaltres. Aquestsgrans creuers de 3 o 4.000 places deixenpoc a les ciutats. Paren un sol dia, gran partdels viatgers no surt del vaixell perquèestan a pensió completa i gasten d'unaforma relativa en comerç i restauració.Segurament són mes rendibles els creuerspetits, mes cars i amb major poder adquisi-tiu dels turistes, que no van a pensió com-pleta i que realment deixen molt mes dinersa la illa. No compren solament un souvenir,mengen, compren roba, lloguen cotxes i fanmolt mes despesa.

– Menorca fa anys va començar a llui-tar per les energies netes i intentar con-servar al màxim el territori malgrat lesnecessitats que impliquen l'increment de

consumirà la mateixa. Pel que fa al turisme,no cal oblidar que hi ha major nombre devisitants a la zona de ponent que en la dellevant pel que, segurament, s'aconseguiranevitar desplaçaments que ara es realitzendurant els mesos d'estiu. El que hi hagimajor nombre de places hoteleres i aparta-ments a la zona de Ciutadella, també impli-carà menys ús de la carretera general ja quees quedaran mercaderies en aquella zonaque ara s'havien de desplaçar de Maó aCiutadella gairebé cada dia. Pero crec queamb aquesta circumstància s'evidenciarà unproblema molt greu que és la falta de sòlindustrial a Ciutadella. Que el polígon notingui sòl industrial farà que quan els vai-xells arribin al dic no tinguin on poder dipo-sitar les seves mercaderies. Això pot impli-car un terrible problema per a l'economiamenorquina ja que, per aquesta faltad'espai, molts productes per a Menorcas'acabin distribuint des de Mallorca.L'activitat interna de Menorca cauria molt.Per posar un exemple; el producte “X” debaix cost, unitari, no arriba aquí. Un clientde Menorca ho compra per unitats aqui, oper vies d'Internet a Mallorca i li surt moltmés barat. Matem una bona part de la dis-tribució de Menorca. Això ho porta tambéla evolució dels sistemes dels mercats.Contra això no es pot lluitar. Seria comvoler lluitar contra la màquina de vapor.L'evolució és això, i cal adaptar-se a aques-tes noves formes i sistemes de venda i decompra. Pasa a tot arreu però a la nostra illaes pot veure agreujat per la falta d'espais alspolígons. Caldrà buscar aliances. El sectorhaurà d'espavilar. Pel que fa al turisme, sis'incrementa molt, encara que els trajecteses fan amb autobús, caldria plantejar-se

la població constant o l'economia. Fa unsmesos, impulsats per la crisi mundial,moltes fàbriques mundials de cotxess'han posat de debò a llançar cotxes quees propulsen amb electricitat, molt mesbarata i zero contaminant. Menorcatambé vol poder tenir un parc mòbilmenys contaminant i mes barat. És, fins itot, una bona oportunitat política...

– El cotxe elèctric és més facil que crei-xi abans en Menorca que a les grans ciutats.Per una raó de dimensions. En una gran ciu-tat les distàncies són molt llargues i unapersona hauria de tenir dos cotxes, un perarribar a qualsevol lloc i un altre per tornar.I parlem de moviments combinats urbans iinterurbans ja que l'autonomia per a dins deles ciutats sembla que ja és suficient. Aquí

Provant el cotxe elèctric de Toyota

• 15 •18/3/2011EN TRE VISTA

en un termini raonable de temps, que potser el 2015, ja s'hauran incorporat al mercattotes les marques multinacionals. Ja no estracta de marques especialitzades. Si arren-quen una línia de producció és que volen,totes, fer-se amb el mercat i competir, il'única forma de competir és amb els preus.Baixaran de forma clara. De fet els híbridsja han baixat molt els preus. Ja carreguensolament en una hora i mitja, i el que tenimara en el Consell com a prova, té una vidade bateries de vint quilòmetres, però elsanys que vénen aquest mateix model escomercialitzarà amb cent quilòmetresd'autonomia i, per a Menorca, és suficient.Però àdhuc li queda recorregut. Quan plan-tejavem que per a Menorca era bo ser pio-ners en això, cal tenir molt en compte queés fantàstic per al turisme. A Alemanya hiha gran sensibilitat amb temes ecològics isi podem fer-lis arribar, a més de la nostraoferta de Camí de Cavalls o Reserva de laBiosfera, que som pioners en aquest tipusde vehicle que no contamina, que és soste-nible i no és car, serà un valor afegit moltimportant per a nosaltres. Es genera uncorrent de simpatia. Márqueting. No és elmoment de comprar cotxes elèctrics pelConsell però si per oferir-ho al turista. Elque estem ja treballant és en els punts decàrrega d'aquests cotxes elèctrics. De resserveix tenir unes bateries descarregades aAlaior si no vius en la ciutat i no pots tor-nar. Per qui ho tingui en el seu garatge nohi ha problemes, però sense els que els llo-guen que han de trobar punts suficients derecarrega perquè puguin ser útils. El fona-mental és posar punts de càrrega als hotels,que també, tenen un valor afegit per a laseva publicitat, en el centre de la ciutat i alspobles. Hem analitzat un mapa de necessi-

“La solució de posar mes taxis implica quepodríem arruïnar als quals ara treballen”

tats que comencem a desenvolupar en 2011i que arribarà el seu òptim en 2015 per atots. 2015 ja tindrà demanda i per tant bai-xada de preus per a aquest tipus de vehicle.

– Des de fa anys hi ha un problemasense solucionar amb el servei de taxi aMenorca. La doble emissora, desprésd'una emissora única, i ara sembla quesom a punt de tornar a l'emissora únicadesprés d'haver incorporat taxímetrescom en la resta del món per cobrar enfunció al temps utilitzat i no al trajecte.Sabent que Menorca és complexa per aaquest transport públic per la gran dife-rència de població entre estiu i hivern, lessolucions ja s'han començat a prendre.

– Està molt complicat però crec que arahem pres una decisió que, segurament,havíem d'haver pres abans. Els taxistes es

podrien haver posat d'acord entre ells peròjo ja he renunciat. Fa dos anys aconseguimuna emissora única gestionada pels propistaxistes, però les guerres internes entre ellsva fer que fracassés. Es van separar als qua-tre mesos, i això implica uns costos econò-mics enormes. Les doble emissora és absur-da. No és el mateix repartir els costos entre40 o 60 que entre 101. A més ha demostratser absolutament ineficaç. El problema ésque Menorca falten taxis durant 2 mesos isobren 10. La solució de posar mes taxisimplica que podríem arruïnar als que aratreballen, i els nous que arribessin tampocguanyarien el necessari la gran part de l'any.Si no funciona res mes, aquesta serà l'únicasolució. Però també pensem que si posemtaxis sol dos mesos seria un altre error i unniu de conflictes permanent. Per tant pen-

Taxis a la plaça des Born a Ciutadella

• 16 •18/3/2011ENT RE VIS TA

sem que l'emissora única, localitzada perGPRS, els mateixos taxis poden donar moltmajor rendiment. M'explico; un taxi quesurt de Cala en Blanes, per exemple, i unaltre que surt de la plaça des Born aCiutadella i després es demana un servei al'aeroport, no han de tornar buits. Amb elsistema que plantejo sapiguent on està eltaxi, quin és el més proper i que torninsense perdre diners, buits, sinó amb un altreclient que hi ha per la zona a la que hi van,que coincideix, en tot o en part, amb la sevaruta de tornada. Crec que és la millor solu-ció, i estem acabant la fase d'al·legacions is'aprovarà definitivament a l'abril.Necessitem l'autorització del Govern delsIlles Balears que està ja parlat perque estemal segle XXI constituint un monopoli, i noés habitual i, per tant, necessitem un expe-dient molt complex ja que el normal és totel contrari, diversificar i lliure competèn-cia. Volem posar-nos d'acord. Ells tenendiversos problemes. Una gran desconfiançaentre ells. No es fia ningú de ningú, ni elsque van sota la mateixa emissora ara. Ésuna professió molt individualista i arriba ahaver-hi una absoluta desconfiança amb elcompany. A més, cadascun interpreta que,el que té bo a la seva casa és sol seu, peròdesitja el dels altres. Són peculiars i és unaguerra oberta. Espero que el tema del'emissora es comenci a solucionar aquestestiu però començarà a funcionar bé el pro-per, en 2012. Encara que l'empresa serà pri-vada, la finalitat és pública. Muntem aMenorca la mateixa tecnologia en gestió deflotes que s'utilitza pels taxis de Nova York,el mateix sistema. No tinc dubte que es ren-dirà molt mes en el servei. És la millor solu-ció que hi ha ara mateix. Al no fer-se ja perveu, amb el nou sistema, el professionalacceptarà el viatge però desconeixerà la des-

“Em porto l'alegria d'haver arrencat la variant,ara el que queda és picar pedra”

tinació pel que el client estarà millor atès. Hihaurà menys queixes, moltes menys.

– Segurament un dels grans capítolsd'inversió de la seva Consellería ha estati continua sent el transport públic.Encara que s'ha realitzat un esforçimportant en aquest sentit en els últimsanys, segueix sent molt escàs fora de tem-porada. Hi ha moltes zones que o notenen possibilitat d'utilitzar-ho o les fre-qüències són tan escasses que solucionenpocs problemes.

– Hem passat de sis o set freqüènciesentre Maó i Ciutadella entre setmana, i 3 o4 els caps de setmana, a tenir cada hora desis del matí a les 00.00. A més hem incre-mentat molt les interurbanes amb Es Castello altres pobles. Hem incrementat també enzones com Cala en Blanes que fins fa poc al'hivern es quedava gairebé sense freqüèn-

cies o sense elles. Cala en Bosch i CalaBlanca també tenen ara un servei raonable,no magnífic però cobreix les necessitatsd'hivern. Cala en Porter ha començat a tenirservei com les altres cales i Punta Primacomença una d'aquestes dates. Anem bus-cant els punts menys coberts. Les zones queha passat de tenir sols turisme, a un certvolum residencial, les estem incrementant iho seguirem fent per millorar un servei queera escàs en molts punts. El problema ésque aquestes ampliacions, encara que no hosemblin, tenen un cost molt elevat. Calaconseguir donar usos que tinguin justifica-ció social. Sense aquesta justificació sociald'ús necessari és impossible fer la inversióenorme que requereix. Punta Prima, perexemple, té una part de la població moltenvellida, que té problemes de mobilitat,que no pot conduir, que han d'anar a diálisi.

• 17 •18/3/2011

Oferta als subscriptors del Setmanari El IrisSi vols rebre el Mes Iris Menorca a ca teva,

oferta de llançament per 15 euros més a l’any.No subscriptors 20 euros anuals

Preu de 12 números a llibreria 24 euros.Mes informació al 971 38 55 58 o al carrer

del Pintor Torrent, 7

LOCAL

“No mén vaig, canvio de lloc.Vuit anys són una bona mesura”Aquí hi ha raó social. Si haguéssim volgutcobrir-ho tot d'entrada no haguéssim arribata cap lloc ja que teníem amb prou feines unmilió d'usuaris any i això no serveix per agrans inversions, que són les necessàries.Hem cregut que calia baixar costos. De seto vuit euros dia de Maó a Ciutadella de fauns anys, hem arribat a baixar de formamolt notable el cost per a l'usuari. Hi ha tottipus de rebaixes per a joves i majors, pre-miem la fidelització i afavorim a les econo-mies mes febles. Això ha estat molt difícilfent créixer permanentment el servei. Elmillor és que estem acostumant als joves al'existència d'un transport públic barat, pun-tual i complet.

– Després de les properes eleccions demaig ja no estarà, passi el que passi, alcapdavant de mobilitat. Per que es va?

– No m’en vaig, canvio de lloc. Crecque 8 anys en el mateix lloc és una bonamesura. Els projectes seguiran igual que arai en la mateixa línia marcada, i es que hofaran amb nova energia i amb noves mira-des. Jo seguiré al Parlament, fent treballamb un altre ritme que et permet parar iactuar d’una altra forma. Hi ha temps perpensar noves idees de futur per a l'esquerrade Menorca. Hem aconseguit la protecció elterritori però queda molt camí per fer.Aquests canvis són bons per a tots. La polí-tica al Parlament es fa d'una altra forma. Noobstant això crec que queden coses per ferdes de la Consellería que ara ocupo. Calacabar d'articular integralment la xarxa detransport. Hi ha un mapa bàsic però li faltenramificacions. Li falta a més establir lesmarquesines en les parades i la informaciótecnològica. Cal realitzar, a més, una inte-gració tarifària que no hem pogut fer per lacrisi. Està tot dissenyat i ara cal executar-ho. El que arribi. Em porto l'alegria d'haver

“Hi ha temps perpensar noves ideesde futur per al'esquerra deMenorca.Hem aconseguit laprotecció el territoriperò encara hi quedamolt camí per fer”

arrencat la variant, ara el que queda és picarpedra, però ja s'ha aconseguit políticament.No vull que s'entengui com un testament

polític, no ho és, però crec que cal pensarque aquest estiu anirà una mica millor quel'anterior, però anar una mica millor no enspot fer oblidar que el mes greu que téMenorca és la falta de treball i els responsa-bles d'aquesta falta ho som tots.L'administració, els empresaris, la crisi, lafalta d'iniciativa i altres factors. Per justíciasocial cal fer els majors esforços perquèqualsevol millora econòmica es converteixien ocupació, i, a més, es pugui vincular auna millor formació de treballadors iempresaris. Si no ho fem així fracassaremen dos anys. L'empresari ha d'invertir el seubenefici a Menorca. Cal fer un enormeesforç per a crear ocupació. Invertir no ésperdre ingressos sinó guanyar futur. Si noreaccionem, l'hivern 2011-12 no seràmillor. No es tracta d'omplir els hotels comsigui, cal diversificar l'ingrés.

Damià Borràs es presenta a les llistes del Parlament pel PSOE

IN SUL A R• 18 •18/3/2011

S’OFEREIX HOMO DE CIUTADELLA PER A FER FEINES:AIXECAR ENDERROSALLS I CANTONADES,

FEINES DE MANTENIMENT I JARDINERIA EN GENERALPER HORES O JORNADES.

PREUS ECONÒMICSDEMANI PRESSUPOST AL 615 994 894

La consellera d’Economia i MediAmbient, Antònia Allès, i la presidenta del’Associació de Fabricants de Calçat deMenorca, Lina Mascaró, han signat un con-veni de col·laboració anual per valor de68.000 euros que té per objecte donarsuport i incentivar les campanyes i lesactuacions que l’entitat empresarial durà aterme durant el 2011.

Entre d’altres, cal apuntar les següentsactuacions: campanya de promoció del’avarca menorquina, campanya publicità-ria per a fomentar la promoció i comercia-lització del calçat menorquí, gestió i coor-dinació de les empreses menorquines perassistir a cites firals de caire professional ipromoció d’accions de formació quegaranteixin un millor posicionament en elmercat.

Aquesta col·laboració econòmica, ques’ha incrementat un 7,93% respecte del’any passat, entronca directament amb unade les polítiques prioritàries del Consell deMenorca: el recolzament als sectors querealitzen una activitat econòmica ambretorn productiu. Aquest ha estat un delseixos de l’acció de govern que en elsdarrers anys ha reforçat la institució insu-lar.

La consellera Allès tenia previst feraquest anunci en el marc de la FiraInternacional de Calçat i Articles de Pell(Modacalzado) que entre els dies 13 i 15s’ha celebrat al recinte firal d’IFEMA, aMadrid, però finalment va haver de quedara Menorca com a conseqüència de la can-cel·lació del vol que havia de sortir a pri-mera hora del matí.

El Iris-Ciutadella/ Foto: Isabel Martín

El Consell incrementaun 7,9% l’ajutals fabricants de calçat de Menorca

• 19 •18/3/2011 LOCAL

El Iris-Ciutadella

El GOB ha presentat un document demés de 90 propostes a les formacions polí-tiques, per a que les tenguin presents decara a les eleccions autonòmiques, insularsi locals.

La gestió de les administracions públi-ques és molt important per aconseguir unmarc idoni on economia i medi ambient esretroalimentin. Per a que sigui així, el GOBconsidera que s'han de treballar de maneraprioritària una sèrie de qüestions que estancondicionant la situació actual i futura deMenorca. Aprofitant la proximitat de leseleccions autonòmiques, insulars i locals,l'entitat presenta una sèrie de propostesque es consideren molt necessàries i assoli-bles dins la pròxima legislatura.

El document està estructurat en quatregrans apartats: Ordenació territorial,Recursos, Activitats econòmiques iParticipació ciutadana. Seguidaments'extracten algunes de les idees que conté:

Es demana la planificació a nivell insularde la costa, i per tant la conclusió del PlaInsular de la Costa. Es reivindica el manteni-ment del paisatge agrari com a valor fona-mental de l'economia de Menorca, i per tantes sol·licita que no s'obrin expectatives urba-nístiques en el sòl rústic. Es considera que elsector agrari ha d'innovar i ha de diversificarla seva producció, però sempre de maneraambientalment integrada. El turisme rurals'ha de vincular al manteniment de l'activitatagrària.

Es reclama èmfasi en les polítiquesd'estalvi energètic, i la redacció d'un PlaEnergètic Balear basat en les energies reno-vables i netes. També la creació d'un

Propostes del GOBa les formacions polítiques

Consorci Insular de l'Aigua que abordi el pro-blema de manera global. Es creu molt neces-sari treballar en l'estalvi de l'aigua, millorantles infraestructures i controlant els regadius.També s'ha d'actuar sobre la contaminaciódels aqüífers i abordar les fonts conegudesque envien nitrats al subsol.

S'ha incentivar el consum cada vegadamés responsable, que incorpori criterisambientals, de manera que es potenciïn elsproductes locals respectuosos amb el terri-tori, amb el que s'estalvia energia, residus,recursos i s'eviten contaminacions.

El turisme ha d'invertir en diversificar elproducte. S'ha millorar l'oferta en turismede natura, senderisme, vela, submarinisme,gastronomia, patrimoni històric i arqueolò-gic, etc. És important implicar a la societaten el debat sobre l'evolució del model turís-

El president del GOB a Menorca, Josep Fuguet

tic que necessita Menorca.La indústria s'ha d'obrir a la transforma-

ció de matèries primeres de l'illa. S'han depotenciar els productes locals de qualitatamb el valor afegit de ser respectuosos ambel medi ambient. S'haurien de fomentarindústries de dietètica, herboristeria, para-farmàcia, ... Un altra camp a potenciar és elde les aplicacions informàtiques, que s'hande veure recolzades amb la millora de lesinfraestructures en telecomunicació.

Finalment, el Gob-Menorca demana alspartits polítics que concórren a les eleccionsde maig que es faciliti i s'incentivi la parti-cipació ciutadana i el paper de les organit-zacions socials en la gestió d'activitatsd'interès públic. Es reivindica la importàn-cia de les organitzacions no governamentalsen la vertebració social.

• 20 •18/3/2011 OPIN IÓ

Sempre “he cregut i n’estic convençut quesense il·lusions la humanitat moriria de desespe-ració o d'avorriment” Totes les aventures, elsinvents, les troballes arqueològiques..., s'han duta terme gràcies a persones il·lusionades en lavida. Tots els grans emprenedors, de totes lesrames, tant de la ciència com de totes les dels des-

cobridors de tota mena es van dur a terme gràcies ala seva il·lusió. Sense il·lusió no hi ha avanços, ni progrés, niheroisme. Sense il·lusió la humanitat mor de desesperació od'avorriment. La il·lusió fa venir ganes de viure i ens fa créixer lesales de la nostra ànima. La il·lusió empeny, arrossega, tira, fascinapel seu contingut i engega la motivació. És com sentir-se hipnotit-zat davant allò que volem aconseguir. Quantes vegades hem sentitd'algun amic que, amb el rostre radiant, ens diu amb paraulesrotundes: “Estic molt il·lusionat”! Què podem dir de la il·lusiópositiva, la que no deforma la realitat, com veurem després, sinóque és el suport de l'acció, l'energia emocional que ens mou en prode la consecució del nostre projecte?.

No poques vegades la realitat quotidiana se'ns presenta gris,enormement rutinària, per seguir una pauta marcada i, per tant, des-proveïda d'incentius. És veritat que cada dia ens veiem obligats arealitzar una sèrie de tasques que són més o menys iguals; peròdetinguem-nos i pensem: Per què, en comptes de mantenir fixanostra vista en el component negre del gris, no impregnem moltmés la nostra mirada del component blanc? . Encara que exercimtots els dies les mateixes tasques, no vol dir que hàgim de realitzar-les de la mateixa manera. Podem fer intervenir a la nostra fantasia,de manera que donem calor i alegria al que és rutinari i repetitiu.D'altra banda, sent la persona inacabada i continu projecte, sempreés possible dissenyar projectes que se surtin del quotidià, quesiguin assequibles i ens motivin.

Tant si ens ocupem en les tasques necessàries del quotidiàviure, com si projectem coses noves, hem de viure amb il·lusió irealitzant un constant exercici d'esperança. Un bon resultat s'obtéfent ben fet el que hem de fer, amb il·lusió positiva, fundada en lapercepció real de les coses. Venç el mal amb el bé , haurem trobatla major il·lusió de la nostre vida. Hem el cas de la operació de lameva esposa, he pogut comprovar que la il·lusió de viure pot supe-rar fins i tot l’estat més greu d’una persona.

Andreu Genestar Sabater

Il·lusióMi carta va dirigida a las personas que les gusta

mentir, fastidiar, soñar y deformar la verdad. A todoesto debo decir que yo nací en la posguerra, y fui edu-cado la primera parte de mi existencia en una escuelapublica pagada por el gobierno de la nación, y yo norecuerdo que se les llamasen escuelas franquistascomo algunos quieren llamarlas, si hubiese sido así,ahora tendríamos que llamar zapaterístas a las escue-

las publicas. Mi segunda parte de mi educación fue enuna escuela privada concretamente en la congregación de san Franciscode Sales un colegio que por aquellos entonces vivía prácticamente de lacaridad, y también hay quien iba a una escuela diocesana llamada laescuela del seminario, y luego había escuelas privadas y publica paraniñas, ósea que había donde escoger, ahora bien las privadas eran escue-las católicas y de pago, y como es normal se enseñaba mucha religión yhacer el bien, y que desgraciadamente a mucha gente esto no le gustaporque lo encuentran arcaico. Y como iba diciendo empecé mí enseñan-za en la escuela del Borne allá por los años cincuenta donde se cantabaaquello del cara el sol yo todavía lo viví, y lo recuerdo muy bien, tenía-mos que colocarnos en formación, para entrar en clase y de paso noshacían cantar, debo decir que a mi me gustaba cantar, de hecho cantába-mos todos la verdad es que lo encontraba divertido, y ni yo, ni mis com-pañeros pensábamos que aquello era malo además éramos niños ¿y quese piensa a esa edad? yo solo pensaba en jugar como todos los niños,ahora bien hay gente que nació en la década de los cincuenta y se creenque aquello era una pesadilla, y que además ni siquiera lo vivieron, yaque en el 56 los cánticos en las escuelas ya habían finalizado o estabana punto de acabar pues ya estábamos empezando la era turística con losprimeros hoteles ya se había hecho el hotel Alfonso III y el hotel Bahíay aquello ya había pasado a la historia. En mi segundo colegio el de lossalesianos seria allá por el año 51 o 52 no recuerdo bien, allí teníamosun profesor de gimnasia un tal Miguel Maestro que era de las J.O.N.S.que solía hacer propaganda para dicha organización por si algún alum-no se apuntaba a sus ideas, pero ojo sin coacción de ninguna clase, algu-nos se apuntaban pero era mas por curiosidad que otra cosa, los chicosque se apuntaban a esa organización, solían hacer mucha gimnasia sehablaba del movimiento , y se hacían muchas excursiones por el campopero eso si sin abrir candados ni expropiando caminos como hacenahora, este señor según dicen fue una gran persona para unos, y paraotros no tanto, debido a su carácter un tanto extraño, y además creo quefue entrenador de baloncesto del Alcázar un equipo de ciudadela,donde jugaban varios jóvenes de esta misma ciudad tales como JuanAmetller, Rafael Cortes, Luís Soriano, Francisco Castelló, AntonioAnglada (Antuan, o Antoin) ya fallecido, Climent Casasnovas etcéte-ra. El campo de baloncesto como le llamábamos era el de San Fernandola antigua escuela laica y no recuerdo haber visto en dicho campo nin-guna bandera de España lo que es muy raro ya que el entrenador era uncruzado defensor de España y de la Fe.

Volviendo a la posguerra allá por años cuarenta la época del ham-bre, que yo afortunadamente no lo recuerdo ya que yo nací en esa déca-da, no como otros que nacieron en los cincuenta y lo saben todo, y queademás son expertos en lavados de cerebro, me contaron mis herma-nos que durante este desafortunado periodo muchos de los jóvenes seapuntaban a falange aunque solo fuese por la camisa azul que les rega-laban y algún bocadillo que no venia nada mal y mas en época de pos-guerra, también tenían un lugar de ocio donde había un teatro salas depimpón, y además se hacia cine, esto era el edificio del antiguo casinomercantil el actual edificio de correos.

Y pasando a otro tema el de las banderas que preocupan a algunospoliticos de la izquierda, y ven en ella repulsa, yo la verdad es que noles entiendo, yo siempre he visto que toda Nación tiene su bandera quehay de malo que España tenga su bandera, Yo creo que esto es normal,ahora bien veo que hay gente que incluso les quita el sueño, hay quienpasa de ellas no se porque, además que mas les da si es la de España osi es la de cataluña o aragonesa, y que al final es la misma, lo único esque Carlos III la reformo le quito dos barras rojas ensancho la amarillay nada mas así que los catalanistas y los separatistas tendrían que estarorgullosos de la bandera de España, y en cambio algunos se pasan lasnoches sin dormir, en fin es que es de chiste, incluso el día de la

EL DESAIRE A LA BANDERA DE ESPAÑA

Hispanidad algunos politicos se preocupan de si están en los balcones ono, y si no hay banderas en los balcones, se van a casa aliviados, segu-ramente si en los balcones pusieran banderas con la hoz y el martilloseguro que mucha gente saltaría de alegría, y me pregunto yo ¿quehabrán hecho en Rusia con las banderas de la hoz y el martillo? Seguroque las deben tener amontonadas, ya que han vuelto a colocar la bande-ra de la Rusia imperial con los colores blanco, azul y rojo menuda catás-trofe para los comunistas. Yo recuerdo que cuando iba ala procesión delcorpus o cualquier procesión todas las calles por donde pasaba, estabancasi todas las ventanas engalanadas con banderas de España supongoque no debía ser por decreto porque ya que seria lo ultimo, a ver quetiene que ver la virgen o el santísimo con las banderas de España, supon-go que seria por adorno y porque estamos en España. ¿No creen? Y paraterminar quiero decir que una vez oí en la radio en una entrevista que lehicieron al periodista Pedro Ruiz, y le preguntaron ¿que opina de loscomunistas? a lo que contesto sin titubear “los comunistas son genteamargada que quieren amargar a los demás”, esta respuesta me quedogravada, ya que tenía toda la razón.

Jose Mª Cleofe

Piso en planta segunda zona PlazaPrincesa Juana. Dispone de 3 dormito-rios, baño, aseo, cocina y salon-come-dor.Precio: 160.000 €€

Piso en planta baja. Con 1 dormitoriodoble con armario baño y salón-comedor con cocina. Plaza de parkingopcional. Dispone de piscina comuni-taria. Precio: 103.000 €€

Piso en zona Playa GrandeCon 3 dormitorios, baño, Cocina,salón-comedor, lavadero y terraza.Precio: 144.000 €€

Vivienda unifamiliar zona Plaza PrincesaJuana. Dispone de local-garaje en plantabaja, 3 dormitorios, baño, cocina, salón-comedor y lavadero en planta alta.Dispone de derecho a vueloPrecio: 360.000 €€

Apartamento muy próximo a laplaya de Cala’n Blanes. Con 2 dor-mitorios, baño, cocina, salón come-dor y terraza.Precio: 175.000 €€

Apartamento tipo bungalow enLos Delfines. De unos 45 m2 cons-truidos, Reformado, dispone de unamagnifica terraza y un amplio jardínPrecio: 195.000 €€

Garaje en zona Quintana de MarDe unos 140 m2 construidosy unos 17 m2 de patio.Precio: 185.000 €€

Vivienda sobre el puerto deCiutadella.Ideal como local comercialPrecio: 247.000 €€

Apartamento en Cala’n BlanesCon 2 dormitorios, baño, cocina,salón comedor con chimenea y a/a,terraza y trastero. AmuebladoPrecio: 135.000 €€

LES OFRECEMOS LOS SERVICIOS DE: - COMPRA Y VENTA DE INMUEBLES - GESTIÓN DE ALQUILERES- GESTIÓN DE COMUNIDADES DE PROPIETARIOS

Avda. Conqueridor, 66-C · Tel.: 971 383 115 - Fax: 971 482 396Móvil: 609 518 598 · www.inmocampsbosch.com

Piso en la Cuantramurada con ascen-sor. Dispone de 4 dormitorios, baño,amplio salon-comedor, cocina, lavade-ro y terraza interior.Precio: 165.000 €€

• 21 •18/3/2011

• 23 •18/3/2011

• • • • • • • • • •

OPINIÓ

�� �� MIQUEL ÀNGEL CASASNOVAS,MIQUEL ÀNGEL CASASNOVAS, Dr. en Història queproper divendres dia 18 de març, pronunciarà la conferència"La Corona de Mallorca en temps de Jaume II" dins delcicle Remembrança del rei en Jaume II de les Mallorques,en el setè centenari de la seva mort (1311-2011), queorganitza la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella.

* * * * *

�� �� LA JUNTA LOCAL A CIUTADELLA DE L’AECC,LA JUNTA LOCAL A CIUTADELLA DE L’AECC,que el proper dia 1 d’abril inaugurarà les novesdependències de l’associació al Carrer Marquèsd’Albranca, 23 a Ciutadella de Menorca.

* * * * *

�� �� MARTÍ PASCUAL MERCADAL,MARTÍ PASCUAL MERCADAL, que va morir elpassat diumenge a l’edat de 45 anys després de patir unagreu malaltia. Rebin el nostre més sincer condol la sevaesposa Maite Capella Capó, els seus fills Maria Pilar iMartí, i de manera molt especial els seus pares Toni iAnnita, juntament amb el seus pares polítics Carlos i María,germanes Anna Maria i Magdalena, germans polítics ifamiliars.Des de la direcció del Setmanari El Iris ens unim al recordsempre present del que fou un bon company d’infantessa ijoventud. Descansa en Pau, Martí.

* * * * *

�� �� JOSÉ VILLALONGA GRANDÍO,JOSÉ VILLALONGA GRANDÍO, capità de la MarinaMercant i de Corbeta i que als anys 70 fou l’AjundantMilitar de Marina de Ciutadella, que va morir dimarts als 76anys d’edat. Rebin el nostre més sincer condol els seus fillsJoana, Marga, Pepe, Keka i Emma, la seva esposa ManuelaPons, fills polítics, germana i demés familiars.

* * * * *

�� �� PAU FANER,PAU FANER, escriptor ciutadellenc que presentaaquests dies la seva nova novel·la, Les bodes del diable, aBarcelona, on està tinguent una molt bona acollida.L’editora Proa n’ha editat 15.000 exemplars d’aquest llibred’aventures.

Escrits llebetjats“L’heura de les hores”

· L'heura que s'enfilagarsa pels murs de les hores s'hauriad'haver podat.

&&&· (Eivissa) Ja tan sols li quedaven les cançons dels dos primers

LPs d'Uc i la correspondència de Walter Benjamin. I qualquegarrapinyada!

&&&· Per entendre millor açò que està passant a l'acordió del medi-

terrani, entre Turquia i Spain, m'he proposat tornar a llegir Sha ola desmesura del poder de Ryszard Kapuscinski (ed. Anagrama).En aquelles pàgines sé que hi trobaré moltes claus interpretativesdel procés d'aquestes revolucions que s'estan gestant. Les forcesque sostenen un poder i les forces que el podreixen. La dinàmicaés molt semblant, allò que barata sol esser la geografia o el caràc-ter etnogràfic.

&&&· (Petroli) Aquesta obra pòstuma de Pier Paolo Pasolini haurà

esdevingut profecia.

&&&· El petroli democràtic serà més car que el petroli de Gadafi.

Esteim disposats a pagar el preu real del petroli democràtic?Esteim disposats a assumir realment el seu preu? O tal volta, pre-ferim que el petroli estigui en mans de països pre-democràtics iens facin un preu d'amic.

&&&· Durant la mili, un d'aquells divertiments que vaig exercir

(ingenu de mi que em pensava que seria un ofici per guanyar-meles garroves), va ser el de crític d'exposicions d'art i tambéd'espectacles teatrals. Algunes d'aquelles ressenyes que vaigescriure, fins i tot, varen sortir publicades al diari Ya durant la pri-mavera-estiu-tardor del 1983. He de confidenciar que la millormanera d'escriure ressenyes lliurement és no saber-ne ni un brid'allò que has de tractar: ni d'arts ni d'espectacles: anar-hi despu-llat i sortir-ne vestit. Tenia un mètode infal·lible (o així m'ho sem-blava) que havia anat adquirint a força de provatures. Idò, anavaal teatre o a la sala d'exposcions i em submergia en l'ambient ambunes orelles fines de moix. Eixugava els instants viscuts com unaesponja. I durant el curs de l'espectacle, construia una frase lapi-dària que m'anava repetint o rodolava els pensaments amb unsquants adjectius que anava polint. En aquests casos un adjectiuajustat fa molta drecera. Idò, sí, damunt aquella frase prèvia quem'havia imaginat fabricava tot l'entorn de l'article. Aquella fraseinicial eren els fonaments de l'article. Era qüestió de fer muntet deparaules. No en sabia ni un borrall d'escriure en castellà, emperò,fray Blas (un frare franciscà de Salamanca) amb qui compartia,després del dinar o sopar del convent, una camamil·la rega-da/corregida amb anís el Mono, ensems, em corregia amb caritatfrasciscana les proves d'aquells papers que empenyien per publi-car-se. Una volta corregits i mecanografiats, baixava a la copiste-ria dos carrers més enllà del convent i enviava l'article via fax a laredacció del diari... Si tenia sort i, uns dies després, l'article era

publicat, el fotocopiava i quan en tenia uns quants de replegats,m'arribava a les oficines del diari a cobrar les col·laboracions. Ambels doblers feia inversions de temps en aquells estrambòtics localsde la calle Madera. Sé ben cert que, si no hagués estat per les mans-i-mànigues de don Blas, aquells papers soterrats no haguessin vistmai la llum pública. I és que don Blas tenia pondo dins el diari Ya,és clar, que jo en aquells circumstàncies rupestres desconeixia lafacècia. No obstant, m'ha quedat gravada la seva rialleta en tornar-me els papers corregits per un castellà de Salamanca. Joder!

Damià Coll

Prest serà considerada l’ansietat laprimera causa de les malalties en elspropers segle. Tot sol començar amb unexcés de nervis, un disgust, una malanotícia, un trastorn en la teva vida, uncanvi que no l’esperaves. Això causaansietat, sensació de malestar i sol deri-var en un trastorn físic. Per tant, es fanecessari per tots, tenir l’ansietat contro-lada, a retxa, com dic jo.

Pots començar a fer alguna cosa jaara mateix, no esperis que el trastorn tedesbordi:

1.- Canvia cap una dieta cada vega-da més vegetal, fresca i preparadacada dia.

2.- Fes Kundalini Ioga, apunta’t arelaxació, aprèn a meditar.

3.- Fer infusions de plantes relaxantscom: valeriana, passiflora, flor detaronger, til.la.

4.- Si tens insomni, pren: L- triptòfan(aminoàcid present en els aliments) queregula la serotonina al cervell, lúpul,melissa, càpsules d’Ansistrés, ...

5.- Fer exercici. Està comprovat quelleva els “nervis”.

La pràctica de la meditació no estàreservada a cap tipus en particular devida: els seus objectius estan a l’abasttant del monjo que viu apartat com delpare de família que viu en el món. Endefinitiva, es tracta de renunciar a tot elque s’oposa a la pau mental, a la felici-tat. L’accent es posa en l’abandonamentfísic de tot el que s’interposa en el camíde la recerca personal de “Déu” o de“Tú Mateix”. I és que vivim en un infernde desitjos insatisfets, i quan en tenimuns de complerts, ja pensam en el pro-per desig. Això no acaba mai!!!.

El problema és que no meditam eltemps suficient i no arribam a l’estat

d’absoluta calma. També pots trobar medi-

tacions diferents fentKundalini Ioga.

BENEFICIS

Aquest tipus de Ioga: 1.- Ajuda a aturar el con-

flicte intern que causa estrès

i desharmonia, que malgasta tantaenergia i força vital, per a què poguemexperimentar la nostra serenitat, quie-tud, claredat i pau interiors.

2.- Ens permet arribar a un estatmental on som més conscients de noltrosmateixos, on deixam de ser titelles delsestímuls externs, on controlam atenta-ment els nostros pensaments i accions.

3.- Ens ofereix tècniques per tenirmés força física, mental i emocional,allibera les nostres pors i inseguretats,experimentam la nostra divinitat inter-na, ens ajuda a enfrontar els desafia-ments de la vida amb creativitat.

4.- Ens ajuda a cultivar consciència,ens dóna flexibilitat física i mental, enseleva espiritualment, ens ajuda a trobarun propòsit i sentit a la vida

5.- Notaràs que la teva postura cor-poral i la cara es relaxen, les espatlless’amollen, el pit s’obre al món que ensrodeja, confiats.

6.- Pots prevenir l’osteoporosi ja quemanté els ossos forts i les articulacionsflexibles.

7.- Milloraràs la digestió, respiració,concentració i sistema cardiovascular.

En definitiva, s’augmenta la qualitatde vida de les persones amb estrès,depressió, tensió, ansietat. Augmenta elbenestar i la plenitud, així et sentiràsmés jove que l’edat cronològica quetens.

Aprèn meditació als cursos de Fangi Aram. Kundalini Ioga cada dijous mati5,30 h. És un servei gratuït. No tenscap excusa.

• 24 •18/3/2011

Telèfon: 971 48 13 52 - Mòbil: 6O9 61O 1O8www.saipa.mx.vg

SAIPA, SCPSuport i Qualitat

Plaça Menorca, 16. · 07760 · Ciutadella de Menorca

T. 971 385 291 · info@fangiaram.com · www.fangiaram.com

Atenció a fillets, adults i persones majors

Sion TorresNaturòpata i professora de ioga

Racó de SalutAnsietat-estrés

per Joan Canals Soldado

TICO GONZÁLEZ ANUNCIA LA SEVA RETIRADADEL VOLEIBOL PROFESSIONAL

La capitanadel ValerianoAllés Inma-culada Gon-zález “Tico”ha anunciataquesta matei-xa setmana laseva retiradadel voleibolprofess ional

quan acabi aquesta temporada 2010-2011,i ho ha fet mitjançant un comunicat que acontinuació vos mostrem perquè pugeusentir de primera mà el que pensa la juga-dora vermella:· Han estat 24 anys de Clubs, i 13 deSelecció, plens de sacrificis, esforç, lliura-ment, treball, exigència ... però també demoltes alegries i satisfaccions, i on he vistcomplertes i amb escreix la majoria delsmeues expectatives. La major i més valorada per mi, ha estatl’oportunitat que el món de l’esport m’habrindat de créixer i aprendre dia a dia,com a jugadora i com a persona al costatde gent excepcional i única. Persones ambles que ha valgut la pena compartir tants itants moments inoblidables. Algunesvegades heu estat els propis directius;altres, entrenadors, fisioterapeutes, juga-dores, aficionats, encarregats de pavelló, o

simplement nens que en mirar-nos ambadmiració, ens creeu una exigència internade ser cada dia millor. A tots, gràcies. He tingut la gran sort que la meua retiradapassi en el lloc on actualment es viu més imillor el voleibol a nivell nacional:Menorca, Ciutadella, el Club VoleibolCiutadella. Per tot això vull expressar el meu especialagraïment: • A Directius, treballadors, col·laboradors,patrocinadors i tècnics del Club VoleibolCiutadella, per fer-me sentir com a casa.Especialment a Bep i Biel. Han estat mol-tes hores, vivències bones i algunes dolen-tes, moltes jugadores, alguns entrenadors,però sempre amb les mateixes ganes iil·lusió per fer les coses com cal fer-les.Tot això sense vosaltres, no tindria moltsentit. Gràcies per haver estat, durantaquests anys, la meua família.club, per dedicar el vostre treball i el • AlsEntrenadors i fisios del vostre esforç a lameva millora, per ajudar-me dia a dia adonar el millor. Sofia un 10 com a perso-na i professional. A les jugadores que mostreu cada dia lavostra capacitat de sacrifici, lliurament, iorgull competitiu, per la vostra paciència itolerància. El meu únic desig és que si maiem recordeu a la pista, ho feu amb elmateix afecte amb què jo us recordaré.

Molts èxits a totes! • A la premsa, ràdio, mitjans de comunica-ció en general, per tractar-me amb respec-te en tot moment. Sempre ha estat un plaerparlar amb vosaltres. • A l’afició de Menorca, perquè ja vareuguanyar, fa temps, el títol de Millor Aficióde la Superlliga. Pel vostre suport, pelvostre afecte ... pel vostre somriure en elsbons moments però sobretot en elsdolents. • A tots per als qui som n’Inma i no naTico, a la meua família, als meus amics desempre ... per haver-me deixat fer el meusomni, i encara que no m’hagueu vist molten tots aquests anys, vull que sapigueuque he estat molt feliç i sé que açò, uscompta. • A Bep Marquès, per aparèixer en la mevavida just en el moment de acompanyar-meen la que encara em queda. • I finalment, a aquest petit ésser, per alqual no som ni n’Inma, ni Tico, sinó“mami.” Sé que tu més que ningú has patitles meves absències. Gràcies per ser lameua força i la meua motivació de cadadia. He estat molt afortunada d’haver-mepogut dedicar durant tants anys al que mésm’ha agradat. Gràcies a tots els que hoheu fet possible... i molta sort per a reptesfuturs!

EL CV CIUTADELLA MASCULÍ ES PROCLAMACAMPIÓ DE LA LLIGA AUTONÒMICA

L’ equip ciutadellenc que dirigeix XaviCardona es van proclamar el passat capde setmana campions de la LligaAutonòmica de voleibol al guanyar alPavelló de Ciutadella per 3 a 0 a l’Eivissa de forma fàcil i contundent.Amb aquest, son tres els títols de lalliga balear aconseguits per el club ciu-tadellenc. Els de ponent, que revalidenel títol aconseguit el passat any intenta-ran a les fases d’ ascens aconseguirplaça per ascendir de categoria.

• 26 •18/3/2011

VICTÒRIA DEL CARUSSA CIUTADELLAAL DERBI INSULAR

El conjunt que dirigeix Oriol Pagès acon-seguí una nova victòria al Pavelló el pas-sat cap de setmana al derbi insular contrael Sant Lluís.El partit va començar molt travat i ambmoltes pèrdues de pilota per ambdós equi-ps, el que fet que millor demostra açò esque la primera cistella fou quan s’ havienjugat quasi quatre minuts ja de partit. UnCarussa molt apagat i apàtic duia el pesdel partit mentre que els visitants sobrevi-vien a base de tirs des de la línia de trespunts, el quart acabava amb empat adotze.El segon quart començà molt malamentper als locals que reberen un parcial dezero a onze, molta culpa la tingué el visi-

tant Kiko Camps amb trestriples en tres minuts queobligà al tècnic local a dema-nar temps mort per esbroncarals jugadors, casa que vatenir efecte ja que els localsretallaven la diferència denou punts a només dos aldescans.El mal joc i la mala defensa(una defensa en zona perprotegir de faltes personalsals seus jugadors més impor-tants) del Carussa coincidia

amb el bon moment del tir exterior delsvisitants.Al tercer quart el Carussa començava mésencertat, amb una bona defensa individu-al, que basant-se sobretot amb ratxes dejoc, ha col·locat un parcial de 26-16 perposar-se vuit punts amunt al marcador,una avantatge que ja no disminuiria.El darrer quart ha estat igual que el primeren quan a començament, amb moltes erra-des dels dos equips, però que sabien ges-tionar millor els ciutadellencs per a con-trolar el partit i sumar una victòria més.L’ equip ciutadellenc tingué doncs aquestasetmana una doble alegria, d’ una banda lavictòria al derbi insular i d’ altre la pater-nitat del seu segon entrenador Bep Canals.

LA CIUTADELLENCA ESTHER MARQUÉSACONSEGUEIX L’ASCENS AMB EL MURILLO

La jugadora de voleibol ciutadellencaEsther Marquès va aconseguir el passatcap de setmana l’ ascens a la Superlligafemenina de voleibol amb el NucharEurochamp Murillo i proclamar-secampió de la SF2.La central ciutadellenca va ser una peçamolt important al darrer partit que lesde La Rioja, es va imposar en el blo-queig i va ser una referència en atac ivaren guanyar per 3 a 0 contra les dar-reres de la taula classificatòria.A més, el Murillo va posar aconseguirla dinovena victòria consecutiva a laSF” i imposa una nova marca de victò-ries.Al Murillo l’ acompanya la ex-Valeriano Allès Elena Esteban.

Comença la segona volta delCampionat de Menorca d’ escacs.

Dissabte va començar la segona voltadel campionat de Menorca per equi-ps. A preferent, segueixen líders elsequips Ciutadallencs del CercleArtístic “A i Club escacs Boscos amb9 punts cadascun. L’equip d’es Bornva guanyar per la mínima al segonequip, Cercle artístic “B”, 2’5-1’5 il’equip de calós, va guanyar de mane-ra molt clara a la difícil sortida contrael Centre de Cultura Es Castell, per0’5-3’5. Ara el proper dissabte, hi haun espectacular Born-Calós, a casadels primers, i el que aconsegueixiguanyar tindrà mig títol a la butxaca.Cal recordar que el campió, represen-tarà a Menorca, al proper campionatde balears, a celebrar a Mallorca, del5 al 8 del proper mes de maig. A pri-mera categoria, el Cercle Artístic“C”, segueix segon, a un punt dellíder ,Centre de Cultura Es castell“B”.

El primer tauler del Cercle Artístic, elMestre Fide (MF) David Pons Carreras,

• 27 •18/3/2011

1. Tennis de taula. Gian Marco Orrus’assegurà la primera posició per enca-rar el torneig final El tennis de taula ja ha finalitzat la faseprèvia del Campionat IGA Menorca, clas-sificatòria per als Jocs de Wight. En el dar-rer torneig, Gian Marco Orrú (CTTCiutadella) va tornar a guanyar i ambaquest resultat es classifica en primeraposició per afrontar el torneig final mascu-lí, el proper 4 d’abril.

La segona posició en aquest tercer torneigla va aconseguir Victor Taltavull (CTTCiutadella); mentre que Paco de Haro(CTT Alaior) i Edu López (CTTCiutadella) acabaren en tercera i quartaposicions. Tots aquests jugadors, junta-ment amb Carlos Carretero i JuanVillalonga, ambdós del CTT Ciutadella,completen la llista de jugadors classificatsdirectament a la final. Resten per determi-nar, per part de la comissió tècnica, els dosjugadors convidats a participar en el tor-neig final.

En dones, Mandi Olives guanyà el tercertorneig i Marga Barber va quedar segona.Les dues jugadores estan classificades a lafinal, juntament amb Maria Petrus.

Recordem que, segons la normativa IGA,es classifiquen directament al torneig finalels sis primers jugadors i les tres primeresjugadores de la fase classificatòria prèvia.El comitè tècnic tindrà la potestat de con-vidar dos jugadors i una jugadora per

completar els de competició de lafinal, prevista per al 4 d’abril, a les10.00 h, a Alaior.

2. Atletisme. Andrés Pulido,Antònia Pons i Carlos Cardonadestaquen en el darrer control

Mentre esperen la realització delcontrol final, el mes d’abril, elsatletes menorquins forcen lesseves possibilitats de classificar-seals Jocs de Wight intentant aconse-guir o ratificar les marques míni-mes establertes per accedir-hi.

Carlos Cardona (ADA Calvià)aconsegueix per primera vegadauna marca mínima en els controlsIGA; en els 800 m llisos registràun temps de 2’01’’6, que equival auna marca B. És el millor registre,quant a temps, que hi ha hagut finsara en aquesta prova en els con-trols de classificació per a Wight.

Antònia Pons (Xtrem MenorcaAtletisme) torna a registrar unamaca B en els 5.00 m femení, queratifica el registre aconseguit en lamateixa prova al començament delCampionat IGA 2010-2011.

Finalment, Andrés Pulido, que ja haviaaconseguit en controls previs dues mar-ques B en la prova de 3.000 m obstacles iuna marca B en la prova de 800 metres, en

aquest darrer control va registraruna marca C en els 1.500 m, ambun temps de 4’18’’2.

Entre els atletes que tenen pràcti-cament una plaça assegurada alsJocs en haver aconseguit marquesA en les seves proves hi ha: RafelQuintana (ADA Calvià) en els5.000 m; Àngela López (OHLPuerto Alicante) en la prova de 400m tanques i Juan José Cerro(Xtrem Menorca Atletisme) en laprova de mitja marató.

El control final, darrera oportunitatper als atletes d’aconseguir mar-ques mínimes amb vista als Jocs,tindrà lloc el 9 d’abril de 2011.

Ciclisme. Diego Escudero guanya lasegona prova de BTT d’IGAEl ciclista maonès del club Tot Velo, quetornava a participar en les competicionsd’IGA, va aconseguir guanyar la segonacursa BTT vàlida per classificar-se alsJocs de Wight i que es va celebrar diumen-ge passat a Binimel·là.

La segona posició va ser per a XavierMascaró (Ciutadella PC), que va ser elguanyador de la primera prova i que, ambaquest nou resultat, se situa com a primerclassificat en la modalitat de muntanya totterreny. La tercera i quarta posicions de lacursa les aconseguiren Alfedo Portella(Assoc. Cicloturista de Menorca) i CarlosGener (Centre S’Illa CC).

En dones, Ruth Moll (Assoc. Cicloturistade Menorca) va ser l’única representant iva competir en la mateixa cursa delshomes, en la qual acabà en setena posició.

JOSEP JANER, NOU PRESIDENTDEL GRUP ESPORTIU ES PORT

Dissabte, 12 de març de 2011, el GrupEsportiu Es Port, va tenir l’assembleaanual, amb la particularitat, que degut adiversos esdeveniments, el president finsl’estiu passat, Onofre Gener, deixes elcàrrec; i que fins a la data no havia estatpossible realitzar una assemblea amb elpunt més important de l’elecció de presi-dent i renovació de càrrecs. Des de elgrup Esportiu Es Port es manifestà sobrela gran labor realitzada per l’anterior pre-sident Onofre Gener i manifestar al seuestaló i agraïment realitzat tots aquestsanys. A l’assemblea es feren tocar els punt de:balanç d’activitats, balanç econòmic, i elmés important presentació de candidats ielecció de la nova junta. En principi casitots el càrrecs es tenien mes o manco bas-tant clars menys el de president/a, que

després de rallar-ne idialogar el càrrec depresident va caure ambuna persona apreciadadins del club i a més amés ferrerienca, enJosep Janer Riudavets.Així doncs fou elegidala nova junta quedantde la següent manera:amb el càrrec de presi-dent Josep Janer, vice-president: Joan Gayón,secretària SusanaSalort, tresorera:Maria Jesús Olves, coordinador del’Escola: Biel Domingo, vocalia de com-petició: Magí Taltavull, Jesús Florit, NasiCamps , vocalía d’activitats lúdiques:Marga Mesquida i d’altres vocalies amb

les persones de Pilar Servera, AnaMontoya i Margarita Sánchez. Així,comença una nova etapa en unes caresnoves i ja en moltes idees que varen sor-gir dins la mateixa assemblea.

FESTA DE GALA A LA PRESENTACIÓDEL GRUP ESPORTIU ES PORT

Gran Festa de presentació de l’Equip i del’Escola del Grup Esportiu Es Port, eldissabte vespre 12 de març, al Pavelló deCiutadella a la sala vip del Valeriano.Amb una assistència de gent abarrotantla sala, pares-mares de al.lots/tes, simpa-titzants, fillets, filletes, corredors, direc-tors, i recolzant aquesta presentació laassistència del regidor d’espots, ToniAnglada, l’alcaldessa, Pilar Carbonero,el president de la federació balear, ArturoSintes, la delegada de Menorca, PiliServera, i amb l’estrena del nou presi-dent del Grup Esportiu Es Port JosepJaner.

L’acte va començàamb una projecció devídeo, d’uns quinzeminuts, de tots i totesels integrants ambdiverses activitats:activitats lúdiques,curses, sortides, activi-tats de l’escola compiscina, multiesport alpoli, jocs al col·legiPere Casasnovas,pedalejades i excur-sions per diversesrutes de Menorca i

Mallorca, entrenaments en rotllos i gim-nàs…., va ser una gran projecció que totels assistents varen aplaudir i gaudir moltcontents, sobretot quan els esportistessortien en bicicleta del Bar triton, spon-sor, i des de dintre del vaixell iscomar,altre sponsor per les sortides a Mallorca.Seguidament va seguir l’acte amb unesparaules del regidor, Toni Anglada,l’alcaldessa Pilar Carbonero, el presidentde la federació balear, Arturo Sintes, i elnou president del Grup Esportiu Es PortJosep Janer.A continuació, es va tenir lloc la presen-tació de les diferents categories (unes

vuitanta) dels integrants dels fillets ifilletes de l’Escola de Ciclisme, comen-çant amb els més petits, principiants ipromeses, seguint per alevins e infantils itot seguit els cadets, A continuació varendesfilar els juniors i les categoriesmajors, sub-23, elits, i màster, i acabantamb els directors esportius. Tot açòanava acompanyat de projecció dels inte-grants que s’anaven cridant. Tot seguit esvaren fer les fotografies de rigor i es vapassar a la sala vip, per fer un pica-pica ibeguda per tothom, on es va viure, tambéels millors moments de la festa ambambient molt familiar. Com ja diul’eslògan de l’escola del grup esportiu esport: Si t’agrada la bicicleta i vols passar-ho bé fent esport XALA i fer ciclisme,un esport que també ens ajuda a fer famí-lia i a superar-nos.Dir que tota l’activitat que dur tot l’anyal grup Esportiu Es Port i la seva Escolade Ciclisme es gràcies a la grancol·laboració de mares i pares dels filletsi filletes de l’Escola, persones que sem-pre ajudant desinteressadament, i ambels suports econòmic de les diferents fir-mes que recolzen i creuen amb el granprojecte del Grup Esportiu Es Port i laseva Escola de Ciclisme.

• 28 •18/3/2011

• 29 •18/3/2011

SHUTIN AMB L’EQUIP NACIONAL

A TURQUIA

Jesús Triay, més conegut per Shutín,segueix fent historia en el karate deMenorca. El jove karateka delShotokan Ciutadella, ha estat convocatper la Real Federació Espanyola deKarate, per representar els colorsnacionals en el torneig internacional deTurquia, que es celebrarà a la ciutat deKonya des del 20 al 23 d’abril. Shutín

de tan sols 14 anys, marcarà una fitahistòrica al ser per primer menorquíque entra a formar part de l’equipnacional cadet de karate.Després de que el shotokaner es fesamb dos subcampionats d’Espanya enel 2010, en juvenil i posteriorment alpujar de categoria en cadet, al fer-se enel mateix any amb el tercer lloc en elinternacional de la federació espanyo-la, després d’haver accedit a la prese-lecció pels campionats d’Europa, final-ment li ha arribat l’oportunitat de acon-seguir un lloc entre els millors karate-kes estatals. La RFEK ha confiat enaquesta ocasió en Shutín, per què dis-puti aquest important torneig en lamodalitat de kumite (combat) en lacategoria cadet en -63kg.Shutín ens comentava que “aprofitaréaquesta gran oportunitat que se me hapresentat, fer un bon paper a Turquiaem donarà més crèdits de fer-me ambuna plaça pel mundial de Malasia, queés el meu més proper màxim objectiu”

XXVIII TROFEUBAR TRITÓN

Diumenge, dia 13 de març, i a les 10 delmatí, organitzat per el Grup Esportiu EsPort- escola de ciclisme, va tenir lloc alpolígon de Ciutadella al XXVIII TrofeuBar Tritón de Carretera. Es van tenir llocdiverses proves per diverses categories:proves puntuables per la xallenge perl’edat escolar de Menorca, per la xallen-

ge de Menorca open imàster, i a més per lescategories superiorsProva puntuable per laclassificació IGA debicicleta de carretera.Amb un diumengesolejat, començà ambles proves amb líneadel més petits i catego-ries escolars: princi-piants, promeses, ale-vins e infantils, seguintja a les 11 del matí enla prova Open i decadets. Mentre aquestscorrien la seva prova,

les categories inferiors realitzaven lesseves proves d’habilitats.A la categoria open, i amb un total d’unsquaranta corredors/es disputaven unapuntuació cada 5 voltes a partir de lavolta 20, amb un total de 40 voltes al cir-cuït del polígon, Al guanyador de la

prova fou Javier Mercadal (PCM) seguitde Biel Domingo(GEEP) i en tercer llocquedar Joan Villalonga(TV). En màstersel guanyador fou Dani Coll(CCCI). Encategoria fèmina la guanyadora fouMònica Bosch(GEEP).En la categoria cadet masculí el primerlloc fou per Raul Pizarro(GEEP), segonlloc: Pau Torres(GEEP), i tercer lloc:Xavier Florit(GEEP). En cadet femení elprimer lloc fou per Julia Torres(PCN), isegona Judit Janer(GEEP).En categories principiants participarenun total de 18 al·lots i al·lotes, on totsreben un record de participació. Mentreque en les categories aleví el primer llocfou per Marc Pons(GEE), segon ToniBosch(PCC), i tercer RobertoLedesma(GEEP). I finalment en la cate-goria infantil, l’ordre va ser el següent:primer lloc per Miguel Ledesma(GEEP),segon Marc Bosch(GEEP), i tercer lloc:Eric Vega(GEEP).

El Penya Ciutadellamés prop del títol

El passat diumenge es jugà alpoliesportiu de Ciutadella un delspartits més importants de la tem-porada per al Penya Ciutadella defutbol sala femení, les ciutadellen-ques jugaven contra les segonesclassificades, el Sant Rafel d’ Ei-vissa, i sabent de l’ importànciaque tenia el partit ja que una vic-tòria les col·locava amb una bonadiferència de punts de cara aafrontar el darrer tram de tempo-rada. Al final, les locals s’imposaven per cinc gols a un ambun hat-trick d’ Elena Montenegro iamb una Candy Lago brillant.

Els actes del 300 aniversari de la miraculosa suor del Sant Cristdels Paraires tornen a ocupar la portada de l’Iris amb el següenttitular: “Ciutadella catòlica vibra de fervorós entusiasme en aques-ta celebració tricentenària del seu prodigiós Sant Crist”.

Agapito Bagur recitava una sèrie de poemes a Calós i els can-tants maonesos Josep i Antoni Borràs delectaven al públic ambdiferrents àries de sarsuela.

El notari Rafel Enrique de Lara pronunciva la conferència “Elnou món”, també al Calós en un acte organitzat pesl AnticsAlumnes.

José Ares Romero publicava un poema en memòria de FredericEndorzain, mort el mes de febrer.

S’estudiava la possibilitat de representar L’amo en Xec des’Ullestrar a Barcelona a la Casa de Menorca, després de l’èxitobtingut a Menorca.

• 30 •18/3/2011

Ses pàgines d'en Bep d'

Coses de ca nostra

· 10 gener 1771 – Els Jurats escrigueren, privadament, aMahó i Alaior i els informaren que l’Universitat de Mahó haofert 4 pesses de 8 per cada persona, pagadores el dia que su Exa.assenyalaria, i 5 anys d’alliberació de mitxol (un import), i quel’Universitat d’Alaior ha ofert 4 pesses de 8 que s’avançarien eldia de la marxa al castell. La de Ciutadella, amb sò de tambortambé oferí 4 pesses de 8 el dia de la partida pel castell de SantFelip.

· 9 juliol 1771 – El Mag. Pere Tremol i D. Gabriel Gomilavan ser elegits per diligenciar sobre aconseguir la ButllaPontificia de Su Santetat, per obligar als eclesiàstics a pagar latalla del bens de reialenc.

· 8 març 1772 - El secretari de su Exa. participa als Jurats deCiutadella la trista notícia de la mort de la Princesa de Gal·les,mare de Sa Majestat, i espera que faran demostració del senti-ment i vestir-se de gran dol.

· 17 maig 1772 – El Mag. Guillem Moll, Jurat Pagés deCiutadella demana que li sia venuda una comuna que hi ha propde la Torre d’en Lozano dita de la torre, de la mateixa maneraque s’han venudes les de Santandria i Son Morell, que tambéeran própies de l’Universitat. Aquesta comuna era d’unes 7 bar-celles de terra molt flaca, i segons els pèrits valia 9 lliures decens.

· 11 gener 1773 – El matí del dia 7 en Cristófol Campins, sas-tre, enmig de la plaça de les Corts de Ciutadella, acometé aFrancesc Campins, síndic de l’Universitat, i el maltractà, li vafer dos trencs en el cap i altres maltractes, sens que aquest esvolgués aturar per algunes perçones que allí se trobaven. DosJurats consideraren que es devia d’informar dels motius i con-sultar amb l’advocat. Els altres dos Jurats consideraren que perraó xxxx, pel poc respecta a les insignies, que s’el faci capturari s’el posi en les Reials presons, ja que mai ha succeit enCiutadella, i açó serà per escarment d’alguns.

Sabem que... ? (125)per Antoni Picó Vivó.

El Iris 18 de març de1961

Cuina nostraOlivessenceres

Ingredients: Olives verdes, fonoll del camp i fonollmarí, alls pelats, fulles de llimonera, salmorra i pebre decireta o coent (opcional)

Elaboració: Rentarem les olives a consciència i desprésles deixem degotar. Seguidament les posarem dins potsde vidre grans -quan més grans millor-, juntament ambtrocets de fonoll marí i del camp, els grans d’all pelats,les fulles de llimonera i si ens agrada un punt de coenthi posam pebres que piquin com bitxos, de cirereta oqualsevol dels que són coents. Finalment farem un tapaide branques de fonoll per tal d’evitar que ses olives que-din surant a dalt. Ho ben cobrim fins dalt de salmorra(130 g de sal per l,5 litres d’aigua que no sigui del’aixeta) i ho deixem reposar entre 5 i 6 mesos abans demenjar-les a un lloc fresc i fosc de la despensa o rebost.

Que Menorca emet un 27% mé de CO2 del fixtpels protocols de Kyoto.Que cada turista gasti a Menorca una mitjanade 319 litres d’aigua al dia, una despesa moltsuperior a altres destinacions nacionals.El pressumpte tracte de favor a la nau del

carrer Sevilla i el possible engany de la batlessa al plena-ri municipal, segons ha denunciat UPCM.El retard en les obres de Vila Juaneda.El caos circulatori per mor de les obres de Dalt esPenyals.El tancament de 3.773 petites i mitjanes indústries en elsdarrers 3 anys a les Balears.La pluja de fang que hem patit aquest dilluns passat ique ha embrutat i molt carrers, cases, vidres i cotxes.Els 850.000 euros que deu Quesería Menorquina als seustreballadors.

Que Correus emprarà motos i biciselèctriques.Que la consellera de Turisme i Treball delGovern de les Illes Balears, Joana Barceló,preveu la creació de 1.000 llocs de feina peraquest estiu.

La pujada d’un 24% de reserves al mercat alemany.Que sembla que hi ha un principi d’acord entre AENA isindicats per aturar la vaga prevista per Setmana Santa.Els actes commemoratius per a la celebrar el 350 aniver-sari de la suor prodigiosa del Sant Crist dels Paraires.L’exposició de l’obra de Torrent a Alemanya.Que la venda i exportació de calçat de Menorca hagiaugmentat un 11,5%.La bona acollida de la revista d’informació mensualMesIris Menorca, i que aquesta no sigui l’única novetat edi-torial en el camp de la premsa local de Menorca en elspropers mesos.

• 31 •18/3/2011

Dites i refranys...- Fred, si no el fa davant, el fa darrera.

PARENÒSTIC DEL MESDE MARÇ DE 2011

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 07,18 i es va pondre a les 18,35 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,31 i es pondrà a les 20,07 h.

LES LLUNES DE MARÇ

Dia 4 lluna nova en Peixos.Dia 12 lluna creixent en Bessons.Dia 19 lluna plena en Verge.Dia 26 lluna minvant en Capricorn.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSÉs l’hora de recollir lletugues, espinacs, coliflors i ràvecs.

També és temps d’anar a cercar espàrrecs, amb els quals podeufer una bona truita o panadera.

Al jardí podeu empletar els rosers i és hora de sembrar alfa-begueres, margarides, fúcsies, clavellers, violetes, crisantems,alhelí, adonis, balsàmia i dondiego de dia i de nit.

QUE LLEIG!QUE POLIT!

Els sants de cada diaDivendres dia 18, Anselm, Salvador.Dissabte dia 19, Sant Josep.Diumenge 20, II de Quaresma, Eufènia.Dilluns dia 21, Filemó.Dimarts dia 22, Pau, Saturní.Dimecres dia 23, Fèlix.Dijous dia 24, Simó, Dionís.

SES VOLTES, 21 TEL. 971 38 05 39MURALLA D’ARTRUIX TEL. 971 38 54 79fotohernando@terra.esCiutadella de Menorca

BurocràciaHi ha coses que són difícils d’entendre i més

quan es tracta de facilitar la feina al mitjans decomunicació per a poder informar als seus lec-tors.

Per a poder fer les fotografies de l’interior delMuseu del Bastió de sa Font, el calvari ha estatgros. El treballadors del Museu necessiten un per-mís dels seus superiors perquè un mitjà de comu-niciació local i pugui fer fotos, i el periodista grà-fic ha d’anar fins l’Ajuntament de Ciutadella pera demanar el permís i omplir una instància onsol·licita poder fer el treball, per a després tornaral Bastió i fer el seu treball...

A vegades la burocràcia és totalment desorbi-tada i dificulta les coses més fàcils.