inventari patrimoni cultural de callúspatrimonicultural.diba.cat/uploads/08038/memoria... · en...
TRANSCRIPT
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 2
Inventari Patrimoni Cultural de Callús Memòria tècnica Redacció Arqueolik:Joan Casas Blasi Ajuntament de Callús Maig 2009
INTENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL DEL MUNICIPI DE CALLÚS (BAGES)
Joan Casas Blasi
1
ÍNDEX
1.METODOLOGIA................................................................................................... 3
1.1.Encàrrec. ............................................................................................. 3
1.2.Agraïments .......................................................................................... 4
1.3.Dates de realització............................................................................... 6
1.4.Fonts consultades ................................................................................. 7
1.5. Explicació de la fitxa i criteris de selecció ...............................................10
1.6.Metodologia de Treball per fases............................................................14
1.7.Criteris generals d’intervenció i selecció emprats a l’hora de fitxar o descartar els elements detectats ...............................................................................17
2.DIAGNÒSTIC.................................................................................................... 20
2.1. Breu introducció sobre el marc geogràfic i el medi físic (geomorfològic).....20
2.2. Breu introducció sobre el poblament, l’estructura econòmica i les comunicacions ..........................................................................................23
2.3. Breu síntesis històrica .........................................................................27
2.4.Breu capítol sobre toponímia.................................................................32
2.4.1.Escut municipal .............................................................................33
2.5.Mapa general del terme amb els principals nuclis i zones referenciades ......35
2.6.Estat legal de protecció ........................................................................36
2.7.Equipaments patrimonials existents .......................................................39
2.8.Anàlisis global de la situació del patrimoni del terme ................................41
2.9.Anàlisi a partir de les fitxes ...................................................................45
3.LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS....................................................... 53
3.1.Elements no fitxats ..............................................................................54
3.1.1.Patrimoni Immoble ........................................................................54
3.1.1.1.Edificis ......................................................................................54
3.1.2.Patrimoni Moble ............................................................................57
3.1.2.1.Elements urbans.........................................................................57
3.1.3.Patrimoni Documental ....................................................................57
3.1.4.Patrimoni Immaterial .....................................................................57
3.1.5.Patrimoni Natural ..........................................................................58
4.RECOMANACIONS............................................................................................. 59
2
4.1.Línies estratègiques .............................................................................60
4.2.Protecció ............................................................................................62
4.3.Conservació ........................................................................................70
4.4.Difusió ...............................................................................................73
5.BIBLIOGRAFIA.................................................................................................. 77
3
1.METODOLOGIA
1.1.Encàrrec.
Des del 1998, L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona disposa
d’un servei de suport, assessorament i cooperació cap als municipis en matèria de
realització d’inventaris de patrimoni cultural.
L’ajuntament de Callús tenia un especial interès en disposar d’un mapa del
patrimoni cultural del seu municipi. D’aquesta manera es podria realitzar un
programa de planificació establint les mesures necessàries per a la seva protecció,
conservació i difusió, tot permetent la seva rendibilització social.
Tant la Diputació de Barcelona com l’ajuntament de Callús van acordar mitjançant
conveni aprovat en data 14 de març de 2007, la realització d’aquest inventari.
La realització i redacció d’aquest estudi ha anat a càrrec de Joan Casas Blasi, sota
la supervisió dels tècnics de l’Oficina de Patrimoni Cultural, en primera instància de
F. Xavier Mendéndez i Pablo i posteriorment de María del Agua Cortés Elía.
4
1.2.Agraïments
Per a la realització de l’inventari s’ha comptat amb la col�laboració de diverses
persones del municipi, i també, de fora d’ell que han aportat els seus
coneixements, estudis realitzats sobre Callús, anècdotes i experiències, que han
facilitat la recollida de dades i la redacció d’aquest projecte.
En primer lloc cal agrair a Ramon Fons, que fou alcalde de Callús entre 1995 i 2003
la tasca de coordinació realitzada amb els primers contactes amb la gent del poble.
A través dels seus coneixements s’han pogut localitzar gran part dels punts
d’interès cultural que es presenten.
Amb la Jèssica Zomeño regidora de Joventut, Benestar Social, Dona i Participació
Ciutadana ha estat clau a l’hora de posar-nos en contacte amb gent de Callús que
disposava de diverses col�leccions interessants, d’aportar la informació i els
contactes necessaris per a la realització de gran part de les fitxes que s’han
realitzat i tractar el tema de les Caramelles.
Lluís Sala Sala, que al llarg dels darrers anys ha realitzat una tasca encomiable
escrivint la història de gran part dels masos de Callús, recopilat imatges
fotogràfiques d’habitants, famílies, etc. del poble. En resum el seu arxiu i
coneixements són imprescindibles per a la recerca històrica que es vulgui realitzar
del municipi.
Isidre Badia, va permetre consultar el seu fons d’imatges de barraques de vinya, en
la seva recerca n’ha documentades més de 100, algunes d’elles ja desaparegudes.
Josep Baldomà, aportà la major part d’informació referent als actes i història de les
caramelles. Ell també realitza una gran tasca recopilant partitures antigues sobre
aquesta temàtica i ordenant-les curosament.
També en Josep M. Ginestà, alcalde de Callús, Eva Travesset, Lluís Pich, Sergi
Pérez, Florenci Gras, i l’ex-Alcalde David Aaron López. Amb tots ells ens hem reunit
en diverses ocasions per tal de comentar com avançava el treball i han aportat
diversa informació tot fent les correccions oportunes en diversos moments de la
redacció de l’inventari.
Albert Fabrega ha aportat valuosa informació històrica referent al municipi, sobretot
en el camp dels camins i masos desapareguts.
5
Al personal administratiu i tècnic de l’ajuntament, i a Montserrat Casas que
desenvolupa el càrrec de secretaria pels seus consells, i la seva col�laboració alhora
d’aportar informació necessària per la realització de les fitxes.
A banda de les persones esmentades, caldria fer extensiu l’agraïment a totes les
persones amb les que, durant tot el temps en que s’ha realitzat aquest estudi, hem
compartit converses, coneixements i experiències, que ens han permès comprendre
la forma d’entendre i viure el medi, la passió amb que desenvolupen la seva feina,
el seu arrelament a la terra, la seva passió per la vinya i el camp, etc. La seva
relació seria molt extensa, potser més i tot que el nombre de fitxes que presentem
en aquest inventari. Cal fer un especial agraïment a totes aquestes persones.
6
1.3.Dates de realització
La realització d’aquest inventari va iniciar-se el mes de juliol de 2007 quan hi va
haver la primera reunió a les sales de l’ajuntament de Callús, fins a l’octubre de
2008 quan s’ha fet arribar el primer esborrany de les fitxes de l’inventari i de la
present memòria.
Amb posterioritat a aquestes dates s’han anat fent les correccions proposades per
l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona fins a la obtenir el
treball actual.
7
1.4.Fonts consultades
Bibliografia
Per a la recerca bibliogràfica es van consultar els fons de la xarxa de biblioteques
públiques de la Diputació de Barcelona, “el Catàleg de Biblioteques Universitàries”,
la bibliografia existent en el mateix ajuntament i a les sales de la Fundació
Aplicació.
Aquesta consulta ha permès obtenir importants referències que han permès aportar
valuosa informació a la recerca. Entre aquest destaca la revista editada pel mateix
ajuntament on Lluís Sala ha escrit gran part dels articles referents a les masies del
municipi, també a la monografia realitzada pel mateix Lluís Sala, Ramon Fons i
Marina Serra és una síntesis molt complerta de la història i vida del poble des del
segle XVIII fins a la Transició, pel que fa als períodes més antics de la història del
poble cal destacar la informació aportada pels estudis inèdits de Núria Hoyas, Marc
Torras i Andreu Galera per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de
la Diputació de Barcelona.
Tota aquesta bibliografia consultada es troba a l’apartat 5 de la present memòria
Arxius
Per a la realització de les fitxes de l’inventari del patrimoni cultural no s’ha treballat
amb la documentació existent en els arxius documentals, ja que no és objectiu
d’aquest estudi fer un buidat extensiu del seu contingut, però sí s’ha realitzat la
consulta per a obtenir dades per el seu inventariat.
Arxiu municipal
L’arxiu municipal ha estat inventariat per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona dins del pla de suport als arxius municipals. El seu contingut
es pot consultar a través de la web: http://www.diba.es/opc/arxius/08038.asp.
Arxiu històric comarcal de Manresa
D’aquest arxiu cal destacar la part de fons Notarial que consta de més de 5000
volums amb sèries de registres complertes des del segle XIII fins a l’actualitat. De
tots aquests llibres, també cal fer ressaltar la documentació de la família Sallent
que foren uns dels diversos senyors de Callús.
Inventaris
8
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (I.P.A) de la Direcció
General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
de la Generalitat de Catalunya. Hi ha documentats 4 elements.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i també conegut com a
Carta Arqueològica (CC.AA). de la Direcció General del Patrimoni Cultural del
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Hi
ha 8 elements.
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Departament del Cultura i
Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. En ell no s’ha detectat cap
bé inventariat.
Altres (arbres monumentals, Inventari del patrimoni natural, Espais
naturals).
La consulta d’aquests inventaris ha permès localitzar béns inventariats tant del
patrimoni arquitectònic, com del patrimoni arqueològic així com establir les diverses
classificacions i nivells de protecció tal i com queden expressades en aquest treball.
Internet
Són diverses les webs consultades que han permès extreure informació referent al
municipi, algunes responent a bens públics i oficials que permeten fer consultes on
line del contingut i inventaris:
http://www.icc.cat/web/content/ca/common/cartoteca/inici_cartoteca_pro.html
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/
http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
http://paum.callus.cat/
http://www.callus.cat/
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/inici.jsp
http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/regions/PortadaRF4.htm
9
Planimetria
La planimetria utilitzada és la que ha publicat l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Per al treball de camp, però, també s’ha utilitzat la planimetria facilitada per
l’ajuntament.
Pel què fa als mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya s’ha treballat amb el
plànol Comarcal del Bages a escala 1:50000 i els de Callús a escala 1:5000 (fulls
279:107; 280:107; 279:106; 280:106; 281:106; 280:105) i 1:10000 (fulls
140:53; 140:54).
10
1.5. Explicació de la fitxa i criteris de selecció
La redacció de les fitxes de l’inventari es fa d’acord amb la base de dades facilitada
per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Totes les fitxes
s’ordenen en base el codi corresponent:
Patrimoni Immoble: 1.1.- Edificis 1.2.- Conjunts arquitectònics 1.3.- Elements arquitectònics 1.4.- Jaciments arqueològics 1.5.- Obra civil Patrimoni moble: 2.1.- Elements urbans 2.2- Objectes 2.3.- Col�leccions Patrimoni documental: 3.1.- Fons d’imatges 3.2.- Fons documentals 3.3.- Fons bibliogràfics Patrimoni immaterial: 4.1.- Manifestacions festives 4.2.- Tècniques artesanals 4.3.- Tradició oral 4.4.- Música i dansa 4.5.- Costumari Patrimoni natural: 5.1.- Zones d’interès natural 5.2.- Espècimens botànics singulars
Els camps de la fitxa són els que a continuació s’esmenten:
A continuació del codi hi ha el número de fitxa; aquest número respon a l’ordre de
redacció de les fitxes i és totalment aleatori. Serveix per a la seva localització a
partir dels índexs tipològics, onomàstics, etc. Seguidament s’indica l’àmbit al qual
correspon la fitxa que es divideix en: patrimoni immoble, moble, documental,
immaterial o natural.
A l’hora d’ anomenar els elements inventariats s’ha optat, en els casos que podien
presentar més dubtes, per donar-hi ambdós noms. En alguns casos el nom amb
que apareix a la planimetria i a la documentació variava així com el nom amb que
és més coneguda, com per exemple el cas de Boadella o Bogadella. A la planimetria
11
i documentació actual apareix amb el nom de Bogadella tot i que antigament era
coneguda com a Boadella.
Durant la realització del treball diversos estudiosos locals van documentar la
presència d’un dolmen, que no estava catalogat a l’Inventari del Patrimoni
Arqueològic de Catalunya, ni era conegut fins aleshores. A l’hora d’anomenar-lo
s’ha optat per utilitzar el topònim de la zona on es trobava (Dolmen dels Camps del
Janet, fitxa 88) amb el vist-i-plau de les persones que van posar-nos en
coneixement de la seva existència.
Respecte a la propietat no s’han posat dades personals sinó la referència cadastral
dels elements excepte en alguns casos, com és el cas d'institucions (ajuntaments,
església, entitats, etc..) i també del patrimoni moble o documental en mans
privades. En aquest cas s’han demanat autorització per tal de poder publicar les
seves dades en el fitxer restringit, segons la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de
Protecció de Dades de Caràcter Personal.
L’ús actual respon a la funcionalitat de cadascun dels elements fitxats. En aquest
cas, la terminologia emprada per a la descripció de l’ús que es fa del bé ha estat la
proposada pe l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En alguns
casos que era necessari ampliar-ne la descripció s’ha utilitzat l’apartat
d’observacions per fer-ho com és per exemple el cas de la riera de Bellver que al
tenir una varietat àmplia de usos com per exemple el lúdic, de rec, etc s’ha optat
per fer-ne una millor descripció en l’apartat d’observacions.
Tot seguit es realitza una descripció de l’element inventariat, on es detallen les
seves característiques físiques. Per als edificis del patrimoni immoble s’intenta fer
una descripció acurada, ressaltant aquells elements que poden ser definitoris d’un
estil o d’una època i, per als elements de patrimoni moble es fa una breu descripció
del conjunt. Per al patrimoni documental es fa una breu ressenya del contingut dels
diversos fons inventariats. Pel que fa al patrimoni immaterial es proporcionen el
màxim de dades obtingudes, ja sigui el text d’una llegenda o les referències orals
transmeses. En darrer terme, per al patrimoni natural, es dóna una visió de conjunt
en el cas de les zones d’interès natural i dades concretes pels espècimens singulars.
A la descripció, doncs, és on es dóna el màxim d’informació de cadascun dels
elements.
Les observacions permeten afegir un text complementari a la descripció, ja sigui
perquè se situa l’element en un context més ampli, fora dels límits del municipi, es
justifica la seva inclusió a les fitxes, és realitza una descripció més acurada de la
12
seva utilitat, així com també s’hi poden trobar altres aspectes que no queden prou
reflectits en altres camps.
L’estat de conservació es pot qualificar de: bo, regular o dolent. Alhora, però, es
pot ampliar la informació, tot fent una petita apreciació, alguna anotació específica
o bé matisar el seu estat de conservació, utilitzant el camp que apareix a
continuació, anomenat notes de conservació. Aquí es fa constar si hi ha hagut
alguna restauració, les patologies que es poden observar, i alhora fer unes breus
recomanacions de cara a millorar o mantenir la seva conservació.
El camp de l’autor generalment queda buit ja que es desconeix l’autor de la gran
majoria d’elements inventariats; de totes maneres es dóna algun cas com per
exemple els fons d’imatge que el nom que reben és el del mateix autor, és el cas
del fons d’imatges de Josep Badia i de Antoni Codina.
L’any és una altra de les dades difícils d’especificar; en alguns casos es cita la data
que consta incisa en alguna llinda d’un bé immoble o bé, la data de consagració de
les esglésies en el cas que es conegui, o bé, les primeres referències documentals
que es tenen. Pel que fa a l’església parroquial de Sant Sadurní, al ser una
construcció més moderna s’ha conservat diversa documentació que permet precisar
el moment exacte de la seva construcció. En els edificis del nucli urbà la data que
consta és la que apareixia en el cadastre.
En els camps estil i època s’ha optat, en la majoria de casos, per unes fórmules
determinades: “època moderna”, “època contemporània”, “baix medieval”, i les
precisions cronològiques queden precisades a l’apartat segle.
A l’emplaçament es descriu física i geogràficament el lloc on està situat el bé, o en
el seu defecte, com arribar-hi, indicant les carreteres, punts quilomètrics, o
distàncies. En els elements situats al nucli urbà aquest camp queda buit, ja que a
l’apartat d’ubicació hi consta l’adreça. Pel que fa als masos i al patrimoni natural
s’ha intentat donar el màxim d’informació que permetia l’espai reservat al camp de
la fitxa.
Els camps longitud i latitud s’han omplert amb les coordenades UTM obtingudes
dels mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que dóna 6 dígits per les
distàncies est-oest (X) i 7 dígits per la distància nord-sud (Y). L’altitud s’ha calculat
per les corbes de nivell del mapa de Callús de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
(Veure la planimetria utilitzada a l’apartat 1.4 i 5) També s’ha utilitzat un GPS que
ja proporcionava les coordenades i l’alçada.
13
Les opcions del camp accés són 5: fàcil, difícil, obert, restringit i sense accés. Cal
tenir en compte que aquestes opcions fan referència a la possibilitat d’accedir a
l’element inventariat, per exemple, en el cas de les cases, a que es pugui entrar al
seu interior.
Les fitxes associades relacionen diferents elements entre ells, ja sigui per
proximitat física o perquè formin part d’un mateix conjunt, o bé que siguin
elements relacionats toponímicament, o bé a nivell de funcionalitat en aquest
darrer cas, cal posar d’exemple el cas de les diverses tines localitzades.
A l’apartat d’història s’ha intentat recuperar tota mena d’informació històrica
relacionada amb l’element, (els orígens, l’evolució i la història del bé, les diverses
cites documentals, els antics propietaris, la cronologia, etc. D’aquest apartat s’ha
de fer un especial esment a la informació aportada per Lluís Sala, sobretot pel que
fa a la informació històrica dels masos, ja que ha estat ell qui ha realitzat un acurat
treball de buidat documental que ha quedat plasmat en la revista municipal la qual
consta en l’apartat de bibliografia.
A la bibliografia hi figuren les referències bibliogràfiques emprades en la redacció de
les fitxes i en alguns casos s’han inclòs adreces electròniques o els mapes publicats
on pot localitzar-se l’element en qüestió.
Quan un element està inclòs dins els inventaris de la Generalitat de Catalunya,
s’especifica de forma abreviada a l’inventari on està inclòs i el número que té en
aquest inventari (Núm. Inv. Generalitat).
Les abreviatures proposades per l’Oficina de Patrimoni Cultural són les següents:
• Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya IPA
• Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Carta Arqueològica) CC.AA
• Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya IPEC
• Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya IPIC
• Altres (arbres monumentals, inventari patrimoni natural, espais naturals...)
L’apartat de protecció està format per dos quadres. En el primer l’Oficina de
Patrimoni Cultural recomana que s’utilitzi alguna de les fórmules següents:
• Legal (protegit per algun tipus de mecanismes jurídic o administratiu)
• Físic (quan el bé està protegit mitjançant algun sistema de seguretat: alarma,
14
tanca, vigilància jurada...)
• Legal i físic (quan reuneix els dos tipus de protecció alhora)
• Inexistent.
En el segon quadre s’especifica, en cada cas, el tipus de protecció existent; si és
legal es posarà la referència de la normativa, la figura de protecció (BCIN, BCIL,...),
el reglament, la Llei, el Pla Especial, etc. que s’escaigui.
En l’apartat següent figura l’autor de la fitxa, el professional responsable de la seva
redacció i la data en que es va registrar cadascun dels béns inventariats (data
reg.). S’ha creat un camp per complimentar una nova data quan es realitzin
modificacions de la fitxa (data mod.) en una data posterior al lliurament de
l’Inventari a l’ajuntament.
Per l’elecció de les fotografies, fins un màxim de 3, s’ha seguit el criteri de mostrar
el bé inventariat en el seu estat actual, mostrant aquelles parts que ens han
semblat més interessants, des del punt de vista constructiu o, simplement
descriptiu, o des de l’òptica de les patologies. Les imatges que es presenten són
arxius amb extensió .jpeg, i el volum de cadascuna de les imatges és de qualitat
alta.
1.6.Metodologia de Treball per fases
L’ordre i les fases del treball venia recomanat l’Oficina del Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona i consistia en primer lloc, en la realització d’un buidat
bibliogràfic, seguint del treball de camp, l’elaboració de les fitxes i finalment la
redacció de la memòria.
Durant la realització del treball però, s’han anat compaginant les diverses fases
proposades, la recerca bibliogràfica i d’informació s’han anat intercalant amb el
treball de camp i l’elaboració de les fitxes. Alguns dels punts de la memòria també
es varen redactar alhora que s’omplien les fitxes.
Previ a l’inici dels treballs es realitzà una primera reunió amb els tècnics de la
Diputació de Barcelona, part dels regidors de l’ajuntament i l’alcalde. Aquesta
primera presa de contacte fou útil per iniciar les línies de recerca ja que es
proporcionà un primer llistat d’elements que caldria tenir en compte.
Recerca documental i primer llistat del patrimoni.
15
Aquesta part del treball es va allargar durant uns dos mesos aproximadament.
Durant tot aquest temps es van realitzar diverses trobades i entrevistes amb els
habitants del poble que podien aportar informació significativa, es va realitzar un
primer buidat bibliogràfic i documental a partir de les dades facilitades tant pel
mateix ajuntament, com per la recerca realitzada en les biblioteques públiques i
arxius consultats:
Buidat de fons bibliogràfics
Les obres monogràfiques publicades sobre el municipi de Callús no són
excessivament abundants, tanmateix s’han pogut localitzar diversos articles
dispersos que fan referència al municipi així com treballs inèdits.
Al final d’aquesta fase del treball es va produir una segona reunió, concretament
durant d’octubre de 2007, amb la presència de Xavier Menèndez, el tècnic l’Oficina
de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona que aleshores es feia càrrec de
la coordinació del treball i amb els regidors de l’ajuntament de Callús amb qui es va
creure convenient incorporar nous elements a aquest primer llistat.
Treball de camp, recollida de dades
La recollida de dades es va allargar, en molts casos, més del temps previst. Durant
aquesta fase del treball, es va realitzar alhora treballs que corresponien a la fase
següent, o sigui, que es va iniciar la redacció d’algunes de les fitxes.
També, durant aquesta fase de recollida de dades els contactes principals foren
Ramon Fons, ex-alcalde i Jéssica Zomeño, regidora Joventut, Benestar Social, Dona
i Participació Ciutadana. Les reunions mantingudes amb ells van permetre iniciar els
contactes amb els personatges que més informació podien aportar, es van
determinar quins bens podien ser inventariats, i es van establir els primers
contactes i visites amb les persones del poble i els llocs d’interès.
En primer lloc, en coordinació amb la Jéssica Zomeño i en Ramon Fons es van
realitzar les primeres entrevistes.
Tot seguit es va optar per realitzar la documentació de tots els masos i
construccions rurals que s’havien documentat prèviament, aquesta visita prèvia va
permetre valorar els punts i comprovar l’existència o no d’altres elements que
poguessin ser d’interès. A partir d’aquí es realitzà un llistat dels elements més
interessants i es tornà als punts per tal de comprovar i documentar la seva
rellevància a nivell cultural.
16
Tot seguit es passà a realitzar la recopilació de dades del patrimoni natural. A molts
dels punts que calia citar l’accés amb vehicle no era possible de manera que calia
fer una petita excursió fins el lloc. En ocasions aquesta caminada era més llarga
que en d’altres, per tant la recollida d’informació es feu més lenta.
Un cop feta la recerca dels elements que es trobaven fora de l’àmbit urbà, es passà
a la catalogació i recerca dins l’àmbit de la zona urbana. Es feu una recollida de tots
els elements que es trobaven a l’interior del nucli urbà.
Finalment algunes de les visites i entrevistes es van repetir, alhora que se’n feren
de noves arrel de les dades que s’havien anat recollint durant el treball realitzat.
S’han recollit dades orals. En diverses ocasions s’han hagut de repetir algunes de
els entrevistes realitzades per obtenir la confirmació d’algunes de les dades
facilitades anteriorment. Moltes d’aquestes entrevistes s’han allargat en el temps
degut a les ganes d’explicar els coneixements dels quals disposaven les persones
entrevistades. També hi ha hagut certa dificultat de coincidir en dies i hores alhora
de trobar-nos amb ells, fet que en ocasions ha obligat a posposar algunes
entrevistes diverses vegades
Treball de gabinet, elaboració de les fitxes i de l’informe.
El treball de gabinet, tal i com hem comentat anteriorment, es va anar intercalant
amb el treball de camp perquè a mesura que s’anaven obtenint les dades, s’anaven
omplint les fitxes. També durant aquesta fase, mentre s’anaven, omplint els
registres apareixien dubtes relacionats amb temes de propietat, protecció legal,
etc. que feu que en més d’una ocasió s’haguessin de repetir i completar treballs
corresponents a les fases anteriors.
Finalment es feu entrega d’un primer esborrany de les fitxes realitzades a l’Oficina
del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
Es va dur a terme una tercera reunió. Fou durant el juliol de 2008 amb la presència
de la tècnica de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, María
del Agua Cortès Elía que substituïa a Xavier Menéndez en les tasques de
coordinació de l’Inventari. També es va comptar amb la presència dels regidors de
l’ajuntament. En aquesta reunió es va proposar la inclusió de nous elements que no
havien estat inventariats com algunes de les col�leccions d’eines i arxius privats.
La redacció de la memòria s’inicià, en part, paral�lelament alhora que es recollia la
informació. Sobretot es van començar a redactar els apartats més relacionats amb
17
el marc històric, medi físic, etc. D’altres sobretot els que representaven un anàlisi
de les dades obtingudes es redactaren en l’últim moment.
Finalment, es feu entrega d’aquest material a l’Oficina del Patrimoni Cultural la qual
feu les correccions de les fitxes presentades. Entre finals de juliol i setembre, es
van realitzar el canvis proposats. Durant el període que s’estava realitzant aquestes
modificacions, des de l’ajuntament es va facilitar una llista d’edificis del nucli urbà
que podien tenir un interès cultural i que fora bo incloure en l’inventari. Aquest
llistat era d’uns 40 edificis que es preveia que formessin part del nou PAUM que el
municipi estava treballant. Per aquest motiu, la inclusió de tots aquests nous
elements allargà novament la presentació de les correccions fetes. Es va haver de
realitzar un reportatge fotogràfic de cada un d’aquests edificis, la seva descripció,
recerca de les propietats, etc. Finalment a principis d’octubre es feu entrega de les
noves fitxes i les primeres correccions a l’Oficina del Patrimoni Cultural de la
Diputació de Barcelona
Un cop entregades aquestes correccions, es va redactar la memòria dels treballs i
es feu entrega el primer esborrany a finals del mes d’octubre de 2007. El desembre
de 2008 es feu entrega de la memòria corregida i de la totalitat de les fitxes que
formen part d’aquest mapa del patrimoni cultural de Callús.
1.7.Criteris generals d’intervenció i selecció emprats a l’hora de fitxar o
descartar els elements detectats
S’ha seguit diversos criteris a l’hora de seleccionar els béns que havien de formar
part d’aquest recull del patrimoni cultural de Callús. Alguns dels béns s’havien de
fitxar sense cap mena de dubte. Eren aquells que en moment d’iniciar l’inventari ja
estaven protegits, catalogats o inventariats per les administracions: en el cas de la
Generalitat de Catalunya, els Inventaris del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, el
Catàleg d’Arbres Monumentals i d’interès local; i en l’àmbit local, els elements que
es citen al text refós de normes urbanístiques de planejament general aprovades el
2005, com a elements que han de formar part del futur catàleg.
De l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC) hi havia 8 elements d’entre els
quals se n’ha de destacar un: Castell de Callús o de Godmar que està declarat
BCIN, i alhora també està catalogat a la Carta Arqueològica. Cal Ferrer o Mas Ferrer
també té un nivell de protecció propi, es troba catalogat com a BCIL.
Per a la selecció de la resta del patrimoni immoble s’ha completat els elements que
formen part de l’IPAC, tenint en compte que alguns edificis reunien unes
característiques semblants o, fins i tot, més interessants que alguns dels béns que
18
ja hi figuraven. Així, doncs, s’han inclòs la major part dels masos, inclosos aquells
que ja estaven en runes.
També s’han inventariat les barraques de vinya que s’anaven localitzat al llarg de
les visites, ja que són una mostra representativa molt interessant de l’arquitectura
rural i un referent etnogràfic de la vida de pagès i l’activitat agrícola desenvolupada
al Pla de Bages a patir del segle XVIII i al llarg de tot el XIX i fins a la primera
meitat del segle XX.
A l’administració local existia un text refós de normes urbanístiques de planejament
general aprovades el 2005 en el que s’hi trobaven un conjunt de 14 elements
catalogats. Tot i trobar-se en aquest inventari previ, no es poden considerar BCIL a
efectes de la Llei de Patrimoni Cultural 9/1993. Paral�lelament a la realització
d’aquest treball s’està elaborant el PAUM, per tan el llistat previ de béns que hi
figuraven també s’han inclòs. És el cas de la major part d’edificis que es troben a
dins del nucli urbà.
Durant la recerca es van localitzar dos escuts. Ambdós era indiscutible que havien
d’incloure’s en el treball perquè segon el decret 571/1963 (sobre la protecció
d’escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotllos de justícia, creus de terme i
similars). els escuts heràldics tenen la condició de BIC (BCIN en la legislació
catalana). Aquest decret està recollit a la “Ley del Patrimonio Histórico Espanyol”
(LPHE ) a la disp. Adicional 2a que equipara els bens protegits com a BIC.
A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic hi havia catalogats 4 elements, dels quals
un, la necròpolis de Boadella, es troba just entre els límits dels termes de Callús i
Súria. Si bé, tradicionalment s’havia situat dins del terme de Callús, actualment, es
considera de Súria. Tanmateix s’ha cregut adient incloure-la dins d’aquest recull
perquè la seva situació exacta encara es troba en discussió. Alhora s’ha tingut en
compte que en ser un jaciment arqueològic no esgotat, es desconeix exactament el
seus límits.
Durant el transcurs del treball es van localitzar dos jaciments arqueològics no
coneguts. El primer, un dolmen que no estava documentat en cap dels corpus
existents ni els inventaris del Departament de Cultura de la Generalitat. Per tal de
fitxar aquest element, calia en primer lloc confirmar que es tractés realment d’una
estructura funerària. Després de consultar amb diferents experts es va concloure
que la possibilitat que es tractés d’un megàlit era molt alta i per tan que era
important incloure’l al Mapa. Tanmateix sense una intervenció arqueològica es fa
19
realment difícil poder afirmar al cent per cent que es tracti d’un jaciment
arqueològic.
El segon és el mas de Comes de Vall. Una estructura enrunada que conserva
algunes parets. La documentació escrita d’aquest mas data de la Baixa Edat
Mitjana, alhora que els paraments observats presenten característiques (carreus
ben escantonats i de dimensions mitjanes i regulars, filades també regulars, etc),
que feien pensar que bona part de les parets que s’observaven podrien formar part
de les primeres fases de mas.
Pel que fa al Patrimoni Natural, no hi ha cap PEIN, i tan sols s’ha fitxat l’Arbre de la
Font d’Actius que és un Arbre Monumental d’Interès Local. Molts de les fitxes
codificades com a patrimoni natural ho han estat seguint un doble criteri, per una
banda per la seva importància a nivell paisatgístic i natural, i també, pel fet que es
tractessin molts d’ells d’un referent per a la gent del municipi, ja fos per tradició,
per la toponímia o per a altres condicionats de tipus social i històric.
Per altra banda la resta d’elements inventariats es van incloure després de valorar
la seva rellevància com a patrimoni cultural del poble tenint en compte les
“Prescripcions tècniques per a la realització d’inventaris del patrimoni local”
elaborades per l’Àrea de Cultural de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació
de Barcelona i també dels consells i aportacions fetes pels mateixos tècnics
d’aquesta Oficina.
20
2.DIAGNÒSTIC
2.1. Breu introducció sobre el marc geogràfic i el medi físic
(geomorfològic)
El municipi de Callús es troba a una altitud de 260 s.n.m. i compte amb una
extensió territorial de 1208 ha. aproximadament. Es troba situat al centre de la
comarca del Bages, just al nord-oest de la seva capital, Manresa. El nucli urbà
queda dividit actualment pel riu Cardener el qual juga un paper important en
l’estructuració del municipi.
Callús es troba delimitat per un conjunt de 6 municipis separats per la pròpia
orografia del terreny. Des del nord-est fins al sud-est la riera de Bellver exerceix de
límit natural amb els municipis de Castellnou, Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada,
respectivament. Pel nord-oest és la serra de Puig Alter (560m) que fa de frontera
natural amb Súria i finalment Sant Mateu de Bages es troba a ponent separat per la
serralada d’Antius.
L’estructura urbana que presenta el municipi es caracteritza per la presència d’un
gran nombre de masos dispersos, el barri dels Manxons (que pren el nom de l’antic
hostal que avui ha desaparegut), els nuclis de Can Caballé, El Cortès i Antius
(formats a partir de les antigues colònies de les fàbriques que s’instal�laren al llarg
del curs del riu Cardener) i, finalment, el centre urbà situat al sud del terme
municipal.
Callús es troba situat entre la vall mitjana del riu Cardener i la zona fronterera
entre el Pla de Bages i l’Alt Bages. Al nord-oest s’hi troba Puig Alter amb 560 m. És
el cim més alt del municipi. D’altra banda també destaquen Puig Roma amb 520 m.
Pel que fa als recursos fluvials, cal destacar com a més important el riu Cardener
que parteix pel bell mig el municipi. Esdevé doncs el principal eix vertebrador del
territori, tot creuant Callús de nord a sud amb un recorregut de quasi 4km. En el
seu curs es formen diverses terrasses i meandres on s’hi troba bàsicament cultiu
d’horta. També trobem diverses rescloses que permeten aprofitar el corrent del riu
per activitats industrials, és en aquests punts on s’hi han instal�lat les principals
indústries tèxtils, com són Can Cavaller, Antius, Cal Cortès, Fàbrica Nova i
finalment el Molí de Guix.
Tanmateix el relleu accidentat que ofereix Callús permet la formació de diversos
torrents d’entre els quals destaquen el Torrent de les Fontetes, el Torrent de Cal
Candella, el de Vilatorrada, de les Valls i finalment el de Vallbona. Tots ells alhora
21
desemboquen en el segon recurs hídric més important, la Riera de Bellver situada a
la part oriental i amb un recorregut de Est a Sud.
Per altre banda les fonts esdevenen, també, un recurs important: La font d’Antius
es troba a ponent del riu, just a la part baixa del mas d’Antius del qual pren el nom.
Més avall, prop de la colònia d’Antius s’hi troba una segona font, anomenada del
Pistó, en una zona especialment encinglerada. La font del Clot de Garces es troba a
la riera que baixa de Sant Mateu; la de Cal Filosa es situava a la banda oriental del
curs fluvial i presentava uns índex de salinitat molt alts que no la feien apta pel
consum humà, avui però es troba desapareguda; finalment també cal fer esment
de la Conilla, l’anomenada Font del Camp de Futbol situada a l’interior del Poble.
El paisatge es caracteritza també per gran quantitat de terraplens dels antics
cultius de vinya, avui es troben pràcticament desapareguts amb contades
accepcions. Alguns d’ells han deixat pas a nous conreus o bé han estat substituïts
per bosc i matolls.
Callús compte amb una amplia massa forestal, malgrat els incendis que ha sofert al
llarg dels darrers anys d’entre els quals destaquen el del 1983 i 1994. Avui però la
vegetació es troba força recuperada. El boscos es component principalment de
pinassa, pi blanc i també predomini de matolls i arbust de fulla persistent, entre els
que podem contar el romaní , la vidalva, l’esbarzer, l’arboç, el fonoll, el garric, etc.
Aquest conjunt dona aspecte de massa boscosa més o menys densa. Per altre
banda, a les zones més humides i properes al riu i rieres hi trobem vegetació típica
de ribera, pollancres i salzes.
El municipi, juntament amb la comarca del Bages, forma part de la Regió forestal
IV (amb les comarques de l’Anoia, Berguedà i Solsonès), A l’inventari Ecològic i
Forestal de Catalunya (IEFC) que edita pel Centre de Recerca Ecològica i aplicacions
Forestals (CREAF) s’hi poden consultar els tant per cents de cobertes de sòl que es
troben a Callús:
� Bosc dens 32,92 ha.
� Bosc clar 2,79 ha.
� Matollars 24,37 ha.
� Improductiu natural 0,48 ha.
� Improductiu artificial 4,14 ha.
� Conreus 36,30 ha.
22
� Total de la superfície 1.208 ha.
Pel que fa al clima. Callús presenta les característiques pròpies del clima de
muntanya mitjana mediterrània amb una accentuada tendència continental pròpia
de les comarques centrals. Aquest fet es fa palès en una elevada amplitud tèrmica
que es concreta en un gran contrast entre les temperatures hivernals i estiuenques.
Durant l’hivern es fàcil assolir valors negatius, les gelades són freqüents i es
produeix el fenomen d’inversió tèrmica que provoca la formació de boires a les
planes baixes. Pel que fa als mesos d’estiu les temperatures sovint superiors als
25ºC. El regim de pluges també es característic del clima mediterrani, amb una
major presència en els mesos de primavera i finals d’estiu-tardor.
La geologia de Callús esta relacionada amb la regressió de les aigües marines de
l’antic mar eocènic i el cobriment de la vall per terres d’origen continentals. Aquesta
retirada de les aigües va afavorir un episodi de drenatges de materials d’origen
continental succeït durant el període terciari, en l’època de l’Eocè superior i Oligocè,
entre els 36 i 23,8 milions d’anys. En aquest context, els ventalls al�luvials
procedents del Prepirineu ompliren l’antiga cubeta marina , dipositant sediments
terrígens continentals. Callús era una plana rica en cursos fluvials i llacs
responsables de la formació de les formacions calcàries . Els cursos fluvials
dipositaren materials dominants lutites roges i gresos, com elements característics
de la geologia del municipi.
23
2.2. Breu introducció sobre el poblament, l’estructura econòmica i les
comunicacions
Callús, amb una superfície de 12,5 km², té una població de 1.610 habitants amb
una densitat de població de 128, 8 hab./km², segons el cens de 2007. L’evolució la
població des de 1998 mostra una tendència a l’augment ja que des del 1334
habitants s’han passat als 1610 de l’actualitat, només els anys 2000 i 2001 es
produí un lleuger descens.
El municipi està format per un nucli urbà i diversos nuclis de població disgregats. La
major part de poblament es concentra al propi nucli de Callús amb un 89,37 %, el
segueixen el lloc on es trobava l’antiga colònia El Cortès amb 63 habitants, tot
seguit el barri dels Manxons, que és espai residencial amb cases de nova
construcció, amb un 3, 18 %, Can Cavaller amb un 2,44 %, el nucli de Viladelleva
amb el 0,41% i finalment l’antiga colònia d’Antius amb un 0, 34%.
Pel que fa a l’estructura de població dels habitants de Callús, l’any 2006, el 18,7%
eren joves de menys de 20 anys, el 56,8% tenien entre 20 i 60 anys i un 24,6%
majors de 60 anys. Aquestes proporcions són força similars a les que presenten
altres municipis de la comarca.
Els moviments migratoris també han afectat a Callús, si bé el percentatge de
població nascuda a la mateixa comarca és elevat (un 64% l’any 2007 segons
l’Institut d’Estadística de Catalunya) , és significatiu l’augment de població
immigrant procedent de l’estranger que ha augmentat en un 7 passant dels 35
estrangers a l’any 2000 als 163 al 2007. Pel que fa al nombre de població
immigrada des d’una altre comarca ha passat dels 155 habitants al 194 mentre que
de la de l’estat s’ha mantingut força estable durant els darrers anys.
Any Catalunya
Mateixa
comarca Altra comarca Resta Estat Estranger Total
2007 1.218 1.024 194 229 163 1.610
2006 1.203 1.012 191 232 142 1.577
2005 1.114 941 173 231 132 1.477
2004 1.093 926 167 223 111 1.427
2003 1.091 916 175 224 102 1.417
2002 1.065 900 165 225 76 1.366
2001 1.057 903 154 228 42 1.327
2000 1.064 909 155 230 35 1.329
24
Font:.Població segons el lloc de naixement. Recomptes. Padró continu. Callús. Institut
d’Estadísitica de Catalunya
En comparació a la resta de la comarca, el nombre de residents estrangeres de
Callús representa un 10,22%, percentatge lleugerament superior, ja que a nivell
comarcal és situa a un 8,8%.
A nivell econòmic la població de Callús ha sofert en els darrers segles una notable
transformació. A mitjans del segle XIX la major part de la població es dedicava a
l’agricultura, essent la vinya i l’olivera els principals conreus. Tanmateix l’afectació
de la fil�loxera tingué greus conseqüències a partir 1890, i el conreu de regadiu
passà a ser una font alimentària important. A partir d’aquest moment, però, també
és produí un fort impuls de la indústria, entre finals del segle XIX i principis del XX
es van instal�lar a la riba del Cardener fins a 5 grans fàbriques tèxtils que
reestructuraren el teixit econòmic del municipi. Tanmateix bona part d’aquestes
indústries han desaparegut quasi completament en l’actualitat degut a la greu crisi
que va afectar aquest sector a partir de la dècada dels 80, i algunes de les
empreses han hagut de canviar de sector de producció.
Durant els darrers anys la bonança econòmica ha afectat positivament al municipi.
El nombre d’empreses ha evolucionat positivament des dels anys 90 i fins el 2002.
Si bé la indústria ha mantingut un creixement moderat i sostingut, a nivell
d’ocupacions professionals (serveis i construcció) s’ha produït un augment
significatiu. Cal dir també que actualment s’ha reorganitzat el sector industrial tot
creant polígons a fora del nucli i propers a les antigues colònies, com la del Cortès,
que han estat ocupats per noves empreses de diferents sectors.
Els espais industrials han estat repartits en sis zones que ocupen un total de 24,71
ha. Proporcionalment el Polígon dels Manxons és el que ocupa una major extensió
amb un 33,18% seguit del Cortès amb un 30, 68%.
En tota aquesta redistribució del sector industrial cal tenir en compte l’alt índex de
mobilitat laboral que presenta el poble. Només el 32% de la població treballa al
municipi mentre que la resta es desplaça a poblacions veïnes, principalment a
Manresa, però també a Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada etc. La major part
d’aquests desplaçaments es donen en ocupacions relacionades amb el sector
serveis i a la indústria.
25
Any Indústria Construcció Comerç al detall
Serveis,llevat
comerç detall
Professionals i
artistes Total
2002 26 37 16 43 14 136
2001 29 37 16 43 12 137
2000 31 33 15 42 10 131
1999 28 33 16 40 11 128
1998 32 26 15 34 8 115
1997 38 24 15 33 4 114
1996 33 20 13 28 2 96
1995 35 22 13 33 3 106
1994 31 19 14 27 2 93
Font:.Distribució de l’activitat econòmica. Callús. Institut d’Estadísitica de Catalunya
Malgrat aquesta creixement i redistribució de l’activitat econòmica del municipi cal
dir que en els darrers anys els índexs d’atur mostren una tendència a l’alça. Si bé
des de l’any 1985, quan es va assolir una cota d’aturats del 90 persones, la
tendència era clarament a disminuir aquest nombre de persones desocupades,
arribant a un mínim de 27 persones a l’atur a l’any 2000, a partir d’aquest moment
es va produir un lleuger augment fins que el 2005 es van comptabilitzat un total de
70 persones inscrites al Servei Català d’Ocupació, en els darrers dos anys però s’ha
pogut tornar a reduir aquest nombre fins les 55 del 2007.
EVOLUCIÓ DE L'ATUR
0
20
40
60
80
100
120
2007
2004
2001
1998
1995
1992
1989
1986
1983
EVOLUCIÓ DEL'ATUR
Per altra banda les explotacions agrícoles representen un sector cada cop més
minoritari, tot i la importància que tingué l’agricultura vitivinícola en el passat,
26
actualment aquestes explotacions s’ha vist molt reduïdes, tot i que gran part de les
cases de pagès millor conservades són utilitzades com a “segones residències”. De
manera que no hi ha una relació directa entre la casa i els seus propietaris o
llogaters amb la terra que l’envolta i que sovint és explotada o treballada per una
tercera persona.
Pel que fa a les comunicacions, Callús, es troba, relativament a prop de la capital
del Bages, Manresa. Actualment la C-55 és la principal via que comunica el poble
amb la resta de municipis que es troben a l’eix format pel Cardener. Aquesta
carretera ha substituït a l’antiga C-1410 o carretera de Cardona, que creua el
poble, i ha estat l’eix principal a partir del qual s’ha construït l’actual nucli urbà. Cal
fer menció també a la BV-3003 que des de la sortida nord del poble enllaça amb
Sant Mateu del Bages.
Actualment, a la C-55, s’hi han realitzat un conjunt de modificacions que permeten
millorar l’accés a Callús tant pel nord com per l’Oest.
Aquest conjunt de vies, substitueixen als camins antics i tradicionals com són el
camí de la Sal conegut també com a camí Ral, i el camí de Secà. El primer, ha
perdut avui tota la importància que havia tingut antigament com a principal via de
comunicació i actualment és sols un camí rural. Per altre banda el de Secà, tot i
conservar alguns trams es troba parcialment desaparegut.
27
2.3. Breu síntesis històrica
La bibliografia editada sobre història de Callús és molt escassa. Tanmateix, la
Diputació de Barcelona, a partir dels treballs realitzats al Castell de Callús, ha
desenvolupat un conjunt d’estudis que han estat de gran utilitat a l’hora de realitzar
la redacció d’aquest apartat.
És ben poc el que es coneix dels primers pobladors de Callús, si bé nous estudis
permeten documentar millor el poblament durant els períodes prehistòrics a l’eix
format pel riu Cardener, tot i que encara són minoritaris. Darrerament Albert
Fabrega (FABREGA, A., 2000) ha documentat la presència de nous megàlits al
Bages, entre els quals es troba el que s’ha documentat en aquest treball.
La primera notícia documental que fa referència al terme de Callús, és també el
primer document que anomena el Castell. Data del 940 i el denomina com a castell
“de Gotmar”. Tanmateix aquest document no s’ha conservat i tan sols se’n té
notícia a través d’un regest del segle XVIII que pertany a l’antic monestir de Sant
Benet de Bages (TORRAS, M., GALERA, A., 2000).
No és fins el 947 que trobem el primer document sencer conservat i original que
anomena el Castell. En aquesta ocasió els esposos Salomó i Goberta van vendre a
Ermenric i la seva dona Preciosa una casa i un hort que tenien en aprisió en el
terme del Castell de Gotmar tal i com s’anomena aleshores. No es coneixen massa
dades que permetin esbrinar qui era aquest personatge que donava nom al castell
però es probable que fos el primer senyor alouer del terme representat del compte
al territori, ja que amb posterioritat es té constància d’un document datat del 992
pel qual el comte Borrell havia obtingut per compra un alou al terme. Curiosament
els seus límits coincidien amb els del terme del castell i de la parròquia. D’aquesta
manera és possible que el comprès a un hereu de Gotmar (TORRAS, M. GALERA, A.
2000). Però el topònim que fa referència a un nucli fora del mateix castell no
apareix fins a partir de finals del segle X, concretament el 980, quan es cita el nom
de “Castallet” que es troba al costat del Castell de Gotmar i ja ben entrat el segle
XI es documenten els topònims que fan referència al terme de Callús amb diverses
variants: Castllús, Casteluç, Catellús, etc. (TORRAS, M., GALERA, A., 2000).
Tot i que les primeres notícies documentals que fan referència al terme de Callús i
al seu castell daten del segle X, no s’ha de descartar la presència de població a la
zona amb anterioritat, fins i tot alguns autors (HOYAS, N., 1999; TORRAS, M.,
GALERA, A., 2000) creuen que el terme de Callús es repoblà al mateix moment en
que es realitzava la reorganització territorial del Pla de Bages, quan
28
aproximadament el 878 Guifré el Pelòs va rebre l’encàrrec de repoblar la zona
abandonada compresa entre els comtats pirinencs i els costaners i apareixen els
comtat d’Osona i quasi simultàniament el de Manresa. Tot i que existeixen diverses
tendències historiogràfiques que eviten parlar de repoblament i prefereixen utilitzar
termes com reorganització territorial o bé conquesta feudal, el cert és que la
conquesta carolíngia comportà un nova estructura social i política que culmina amb
la creació dels comtat catalans d’entre els quals es troba el de Manresa, que és el
cas que ens ocupa. Així mateix la construcció de noves fortaleses no responia sols a
la voluntat de establir una línia fronterera amb Al-Andalús sinó també a una
voluntat política d’establir un nou domini sobre el territori i els seus habitants.
Tanmateix però no podem menystenir el fet que el castell de Callús es trobava en
un indret clau en la línia de frontera dels comtat entre els segles X i XI. Formava
part de la frontera occidental de la Catalunya Vella.
La presència d’ocupació anterior a les primeres notícies que fan referència al Castell
es fan evidents en el fet que els documents conservats entre el 940 i 951 es fa
especial esment que les terres i les propietats que es venien o es canviaven havien
estat obtingudes en règim d’aprisió, la qual cosa significa que havien ocupat la terra
en propietat durant un mínim de 30 anys, ja que era la manera d’aconseguir una
propietat per aprisió. Fins i tot algun moment es fa esment que la propietat li havia
vingut per herència.
Paral�lelament a la implantació d’aquest conjunt de castells termenats es produeix
el fenòmen de parroquialització. Molt lligat a un nou estil arquitectònic, el Romànic.
Moltes de les antigues esglésies seran reconstruïdes i alhora es bastiran nous
temples, tots ells seguin aquest nou estil. Al comtat de Manresa es teixeix un
entramat de d’esglésies vinculades tant a Sant Benet de Bages com al monestir de
Montserrat i moltes d’elles pertanyien tant al bisbat de Solsona com al d’Osona.
Aquest nou sistema d’esglésies parroquials es construeix amb els objectius d’arrelar
els pagesos a la terra i amb una clara voluntat de recaptació fiscal ja que cada
església parroquial tenia la potestat de cobrar el Delma (1/10 part de la collita).
A Callús la construcció de l’església de Sant Sadurní es feu als peus del castell, tot i
que no s’han conservat documents que permetin relacionar-la amb la construcció
militar es possible que fos, alhora, l’església castral. Aquest fet no només no és
inusual sinó que ben a prop en tenim força exemples com ara els casos de Súria,
Balsareny, Catellnou de Bages, Sant Mateu de Bages, Boixadors, Coaner,
Castellbell, Rajadell, etc. El fet que la mateixa església parroquial sigui la castral
s’ha de relacionar directament amb una clara voluntat de recaptació fiscal per part
dels senyors del castell i del poder polític, d’aquesta manera s’asseguraven el
29
cobrament de l’impost del Delme, i més encara si tenim en compte que en la major
part de casos el terme del Castell coincidia plenament amb el de la parròquia, tal i
com és el cas de Callús.
Aquest terme coincident tenia com a límits el riu Vinyamala, actual riera de Bellver
pel llevant i pel sud, vers a occident afrontava amb el camí a la Portella i per
damunt de la Serra d’Antius fins al puig de Sant Llorenç, pel nord fins al puig Alter
anomenat a la documentació com a puig Otari i fins a la serra de Boadella.
Pràcticament el terme actual.
Pel que fa a la xarxa de camins existents, durant l’alta edat mitjana el camí més
important que creuava l’actual comarca del Bages era conegut com “strata
Francisca” que es dirigia cap a França i permetia la comunicació amb les comptats
d’Osona, Manresa i Urgell. El camí entrava al Bages per Collsuspina i des de Moià es
dirigia a Calders i Navarcles on es bifurcava en dues branques, una cap Manresa i la
segona cap Santpedor tot passant per Callús per trobar la ruta del Cardener en
direcció a Cardona i Solsona. Aquesta ruta coneguda com el camí de la Sal o
“Strata Kardoniense” deu tenir un origen ben antic ja que l’explotació d’aquest
mineral es coneguda des de períodes anteriors a l’edat mitjana segurament en
època romana i per tant ens trobem davant d’una via de comunicació natural i ben
antiga. Des de Cardona i ja als segles X i XI sortien com a mínim cinc camins que
es distribuïen de manera radial des del Castell de Cardona cap al Berguedà i La
Cerdanya, l’Urgell, la Segarra, Solsona i finalment Manresa. L’ “strata Kardoniense”
baixava des de Cardona i passava per la banda de ponent del riu Cardener,
pràcticament seguint el seu curs fins el punt on creua per dirigir-se cap a Santpedor
on s’enllaçava amb la “via francesca”. El seu pas pel terme de Callús es troba força
documentat i en un tram sembla conservar-se en l’actualitat: venia de Súria,
passava per la zona d’Antius, documentat el 1116 com a “dominicatura
d’Antiz”(VICENS MESTRE, J. 1998), continuava fins a l’hostal nou (el qual no
sembla que tingui un origen tan antic i es possible que dati ja d’època moderna), i
segui fins a l’Hostal de l’Esquella conegut com els Manxons. A partir d’aquí es
desconeix quin camí prenia aquesta via, segons Núria Hoyas existeixen dues
possibilitats, la primera que creuaria el riu per sota de l’actual pont de Sant Mateu i
la segona es que creuaria el riu pel punt on s’uneix el riu Cardener i la riera de
Bellver. Paral�lelament, en d’altres documents també fan referència a diversos
camins situats a dins del terme però de menor importància i que permetrien
comunicar els diversos punts del municipi entre si.
A partir de la documentació alt medieval també és possible tenir un petit
coneixement de l’organització dels nuclis de poblament existents. El tipus
30
d’edificacions que es citen són cases, agrupades o bé individuals disperses pel
territori. Així doncs al llarg del segle XI trobem citats topònims interessants com
“Serra d’Antisses”, tot i no fer referència explícita a l’existència d’edificacions. Com
a elements constructius destaquen les Casas de Fraynaldo, Casas Avegelle, La
Portella, Casas de Daniel, Buadella, Casas de Marcucio i finalment Casas de
Raynaldo la major part inidentificables actualment. També tenim documentada
l’església de Santa Maria de Viladelleva. La primera referència escrita data del 1025
quan es venen diverses peces de terra en el lloc anomenat “Vila de Leva”. Pel que
fa a l’edifici en si, no serà fins el 1033 quan s’esmenta explícitament, en una
donació entre germans de la família Montcada. Considerada com a capella rural no
es tenen notícies que mai hagi tingut funcions parroquials tanmateix la proximitat
d’una necròpolis possiblement d’origen tardo-antic o fins i tot visigot ben a prop, i
també la documentació d’algunes tombes al turó sota el qual hi ha l’església fan
pensar que antigament l’hagués tingut i la perdés ja que es molt possible que
aquest edifici en època pre-romànica, tot i que actualment sigui considerat un
edifici romànic, la tipologia de la planta, amb absis quadrat i no pas semicircular i
com hem dit la presència de necròpolis més antigues del segle XI fan pensar en
aquesta possibilitat. A part d’aquesta capella tenim constància d’altres edificis
religiosos que avui resten desapareguts com per exemple l’església de Sant
Sebastià de Callús, on segons algunes hipòtesis podria localitzar-se on es troba el
poble. Apareix citada per primera vegada el 1013, posteriorment al 1052 i
finalment el 1084. També Sant Pere de Boadella es troba desapareguda i
provablement es situés on avui es troba el mas de Boadella. Apareix citada per
primera vegada el 1025 i posteriorment el 1033 quan la família Montcada feu
donació d’un alou per les esglésies de Santa Maria i de Sant Pere.
La presència de molins es un fet que no menys destacable, se situaven al llarg del
riu Cardener. En concret es tenen referència de la presència de tres molins: el molí
de “Gilfreso”, el de “Altemiro y Bella” i finalment el tercer sense nom. Apareixent
relacionats a una resclosa que permetia aprofitar la força del riu. Avui es troben
desapareguts tot i que es possible que es trobessin en els punts que avui es troben
ocupats per les fàbriques tèxtils i qui sap si en resta cap vestigi.
L’any 1693 el Bisbe Pasqual en una visita pastoral a la parròquia de Sant Sadurní
calcula 120 persones en comunió, això significava un augment considerable amb
anterioritat. Ja el 1718 desprès de la Guerra de Successió es comptabilitzaven 188
habitants, per altre banda en el cens de Floridablanca del 1787 només n’hi havia
87. Aquesta davallada sembla tenir explicació en la emigració a les ciutats i pobles
31
propers. Sobretot cap a Manresa on el creixement de la indústria tèxtil provocava
una forta demanda de mà d’obra.
Contràriament al que succeí en d’altres poblacions, el nucli habitat no nasqué al
redós de l’església parroquial ocupant les antigues “sagreres”. Callús desenvolupà
un petit nucli habitat a la part baixa, al pla, més a prop del riu i, sobretot de les
principals vies de comunicació. Sembla ser que on hi ha l’actual nucli hi havia una
petita agrupació de 6 o set cases. Els Manxons també està considerant per alguns
veïns (així ens ho han comentat Lluís Sala i Ramon Fons) com una part important
de l’origen del nucli de Callús.
Pel que fa el nombre de cases, en el mateix cens que fa el Bisbe Pasqual el 1693 en
comptabilitza un total de 13 totes elles separades de l’església de Sant Sadurní. El
poblament dispers doncs continuava essent una de els característiques principals
del municipi de Callús. Els masos distribuïts al llarg del territori eren explotacions
agrícoles àmplies que basaven la seva economia bàsicament en l’autoconsum,
realitzant activitats agràries, forestals i ramaderes. Segons un capbreu del Mas
Casasdella propietat de l’actual mas Cortès del 1771 i del Cadastre de propietats
rústiques del 1743, els masos que s’hi reflecteixen són els de Casadella, Riera,
Tosa, Guardia (Pla), Savila, Comes de les Valls, Codinallonga. (HOYAS, N. 1999:64)
Les propietats a Callús es trobaven a mans d’un reduït grup de famílies propietàries
dels grans masos del municipi: Els Gras, els Ferrer, Els Cortès, els Tosa, els Garriga
i els Descatllar. Aquestes grans explotacions disposaven de diverses masoveries
amb explotacions mes petites i així es distribuïen el treball de la terra a canvi d’una
part dels productes extrets.
El municipi no es va mantenir al marge dels esdeveniments històrics de períodes
més recents. Encara ara alguns veïns poden explicar episodis de les carlinades que
tingueren lloc durant el segle XIX. Moment en que la major part de la població es
trobava al camp i s’ocupava del cultiu de les vinyes, el paisatge rural d’avui n’és
una bona mostra ja que ha deixat d’herència una gran quantitat de barraques, tines
i murs de marge que havien tingut la seva gran utilitat quan aquest sector agrari
gaudia de gran rellevància. El procés d’industrialització també tingué la seva
importància. El riu Cardener fou aprofitat per instal�lar fins a 5 indústries tèxtils que
prengueren una gran importància en el desenvolupament econòmic del poble.
32
2.4.Breu capítol sobre toponímia
El nom del municipi
Els primers documents que fan referència a Callús citen el nom del castell com a
“Castell de Godmar”. Hi ha dues versions sobre la procedència del topònim Callús,
la primera diu que ve del mot “Castellúç” que vol dir Castell petit i l’altre prové de
l’expressió “Castrum Lluci” Castell d’en Lluci possiblement el nom d’un antic
propietari de la fortificació i que donarà origen al nom actual del poble”. A partir del
980 es comença a trobar documentació escrita on apareix el nom de “Castellet” per
referir-se al Castell de Godmar. Però no serà fins al segle XI quan es començarà a
trobar el nom de Callús en una varietat molt amplia de variants en la
documentació: “Castllús”, ”Casteluç”, ”Castellús”, ”Castluz”. (GALERA, A; TORRAS,
M. 2000:29).
La toponímia del municipi ha estat estudiada per VALL i DALMASES (2006:11-12),
allà les autores descriuen els principals topònims del poble i la seva etimologia.
Aquí farem un breu repàs dels topònims que ens semblen més significatius pel que
han significat pel desenvolupament de poble i per la càrrega històrica que porten
intrínseca.
La parròquia de Sant Sadurní del Callús apareix documentada per primer cop el
977, construïda en homenatge al missioner Sadurní de Tolosa santificat després del
segle III. Molts dels francs que van establir-se a Catalunya a partir del segle X van
fer capelles o esglésies amb el seu nom
El topònim “Els Maxons” també té dues versions sobre el seu origen, la primera diu
que ve de “manxó” per avivar el foc de les xemeneies de l’hostal, l’altre afirma que
el mot prové del vocable llatí “Maxania” que vol dir vila. Aquest nucli poblacional
entre els segles IX i XII eren una agrupació de cases emmurallades amb terres al
seu voltant. En 1292, el cavaller Berenguer de Rajadell i la seva muller Blanca,
venen a Ramon Eimeric tots els drets que tenen als masos de la Tosa, les Comes,
del es Cases dels Clapers, situats a Callús. També li venen tots els drets que tenen
al mas de “Vila Manchada”
“item vendimus vobis omnie jsut et diritum que habemus inomnius
honiribus quaos manos de vila Mancahda et hereditatis ipsus manso pro
novis tenent in termino dicti castri de Catrolucio” (FABREGA, A. 2005).
33
Posteriorment el nucli de Els Manxons també fou conegut com de “L’hostal de
l’Esquella”, L’hostal de Cal Mastret” i finalment l’Hostal de les Xemeneies (per les
xemeneies de les indústries).
Can Caballé té el seu origen amb el noble potentat feudal que residia al mas, la
capella de l’Àngel Custodi, era dedicada al patró d’aquest sector social medieval.
Posteriorment va ser també el nucli d’una colònia tèxtil.
Can El Cortés el trobem documentat el 1528 quan Joan Codinalogna i els seus
familiars venen a Guillem Cortès el mas. Des de llavors sabem per la documentació
que ha estat ocupada per dita família. En 1553 el propietari era ja Pere Cortès i
entre d’altres trobem posteriorment el 1771 a Sadurní Cortès. Al segle XIX Francesc
Cortès i Morató funda allà una fàbrica tèxtil. (SALA, Ll. 2002).
El topònim d’Antius el trobem ja documentat al segle X quan a diversos documents
s’anomenava la “Serra d’Antisses” (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el
testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la "dominicatura d'Antidz"
corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A
partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins
a la segona meitat del segle XVII quan el tornem a trobar documentat pertanyent a
la companyia de jesuïtes. Entre el segle XVIII i la primera meitat del XIX el
propietari va ser un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a
Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. (SALA, Ll.
1997).
Aquest mateix estudi ens permet trobar breus descripcions històriques i
toponímiques corresponents a les masies de la zona així com d’elements relacionats
amb la terra i l’aigua de la contrada.
2.4.1.Escut municipal
34
L’escut del municipal guarda una estreta relació amb el topònim que ha donat
origen al nom del poble. L’escut actual és emprat ja al segle XIX. Pertany a la
família Descatllar. És un castell obert d’or sobremuntat d’una creu llatina de gules
perfilada d’argent sobre fons d’atzur. Al ésser Callús un marquesat, pot timbrar
l’escut amb una corona de marquès. (A.A.D.D. 1996:43).
35
2.5.Mapa general del terme amb els principals nuclis i zones referenciades
36
2.6.Estat legal de protecció
El municipi de Callús té alguns dels seus béns protegits per la legislació vigent.
Existeixen diferents graus de protecció previstos per la legislació vigent:.
• En el terme esta declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), d’acord amb
el decret de 22 d’abril de 1949 de protecció de castells, recollit
posteriorment per les lleis 16/1985 del Patrimonio Histórico Español i per la
llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català) el Castell de Callús o de Godmar.
També gaudeixen d’aquest nivell de protecció els escuts de Can Ferrer i dels
Marquès de Palmerola segons el decret de 14 de març de 1963 i la llei de 20
de març de 1963.
• Consta un espècimen botànic inclòs dins els arbres d’interès local declarats
pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Es tracta
del Roure d’Antius.
• No hi ha cap element de patrimoni immaterial que hagi estat declarat
d’interès per la Generalitat.
• Existeix un element declarat com a BCIL i publicat en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, el DOGC 9-10-2000 (Bé Cultural d’Interès Local).
Cal Ferrer o Mas Ferrer.
Els béns del patrimoni immaterial, documental, moble i immoble que no siguin ni
béns culturals d’interès nacional (BCIN) ni béns catalogats, estan legalment
reconeguts per la Llei del Patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del patrimoni Cultural Català; DOGC, núm. 1807, 11.10.1993; pàg.
6748-6758) i poden considerar-se béns integrants del patrimoni cultural català
d’acord amb els articles 18, 19 i 20 de la citada Llei. De totes maneres, la seva
protecció legal efectiva dependrà sempre de la seva inclusió o no en alguna de les
categories reconegudes per la llei, que són: BCIN (Béns Culturals d’Interès
Nacional), Béns catalogats (pel que fa a immobles, BCIL, Béns Culturals d’Interès
Local, que són declarats per l’administració local) i EPA (Espais de Protecció
Arqueològica), a més dels catàlegs municipals derivats del planejament urbanístic.
El planejament urbanístic actual del municipi de Callús es base en el “Text Refós de
les Normes Bàsiques del Planejament General del 2005”. En ell s’hi troba un pre-
catàleg, tot i això cap d’aquests elements pot ser assimilat a BCIL (Bé Cultural
d’Interès Local). Existeix l’accepció del Castell de Callús o de Godmar que gaudeix
d’una protecció especial tal i com es comentava més amunt.
37
Els elements que figuren en aquest pre-catàleg són: el castell de Callús, l’església
parroquial de Sant Sadurní, la capella de Santa Maria de Viladelleba, Barraca de
Vinya (no especifica quina ni la seva ubicació), Conjunt de Set Tines, Can Gras, Mas
Antius, Mas Bogadella, Masia del Cortès, Mas la Tosa, i les necròpolis de
Viladelleba, els Fossars i la del Turó dels Moros.
Actualment el municipi es troba en procés d’elaboració d’un nou Pla d’Ordenació
Urbanística Municipal (P.O.U.M) el qual es troba pendent d’aprovació. Aquest ja
incorpora un catàleg més extens dels elements amb valor patrimonial i cultural,
sobretot permetrà protegir gran part dels edificis que es troben en el nucli urbà,
així com els masos existents. Al pàgina web http://paum.callus.cat/ es troba tota la
informació referent a aquest nou pla.
Dins el municipi consten altres elements que estan inventariats o catalogats en els
diversos inventaris de la Generalitat, però aquest fet no comporta cap grau de
protecció legal efectiva. Per altra banda, no tots els elements fitxats en el present
inventari estan recollits en els Inventaris del Patrimoni Cultural Català de la
Generalitat de Catalunya, per la qual cosa no es té coneixement oficial –al menys
fins ara- de l’existència de part dels esmentats béns.
Malgrat aquests els nivells de protecció i les lleis aprovades, ara, esmentades, la
realitat de que és objecte el patrimoni cultural és més complexa, com ho demostra
la destrucció de la necròpolis del Turó dels Moros, que, tot i estar inventariat per la
Generalitat, va ser igualment destruït pels treballs de diversa maquinaria pesant
arrel dels incendis que sofrí la zona.
En aquest inventari de patrimoni Local de Callús que presentem s’ha inclòs els
aquesta necròpolis ja que tot i aquesta documentació no descartem, atesa la
tipologia d’aquest jaciment que encara en restin algunes tombes conservades. Així
mateix a part dels jaciments arqueològics que consten a l’Inventari del Patrimoni
Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, també se n’han inventariat dos més
que no hi estan inclosos, un és un Dolmen descobert per estudiosos del municipi i
l’altre un mas enrunat d’origen medieval que cal incloure, dins la Carta
Arqueològica més que no pas dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, ja que per
la seves característiques fa que puguem considerar-lo tipològicament com a
jaciment i no com a edifici.
L’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya es va iniciar el 1982 i
actualment es troba en procés de revisió. Recordem que el fet que un element es
trobi inclòs en l’inventari no significa que tingui cap mena de protecció ni
38
reconeixement legal.
Pel que fa al municipi de Callús trobem un conjunt de 8 elements inventariats: el
Castell de Callús, que com ja hem comentat es troba catalogat com a BCIN tan pel
Decret 22/04/1949 com pel BOE 05/05/1949, l’Església de Sant Sadurní, l’Església
Parroquial de Sant Sadurní, la Barraca de Vinya, la Capella de Santa Maria de
Viladelleva, el Conjunt de set Tines, Cal Ferrer de Viladelleva i la masia de Can
Gras.
Cal tenir en compte que el present inventari elaborat des de l’Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona pot ser l’eina d’ús municipal a partir de la qual
es puguin protegir els béns culturals i naturals de Callús. Caldria, doncs, determinar
els béns immobles que s’hagin de protegir com a BCIL i realitzar els tràmits per a
declarar-los.
39
2.7.Equipaments patrimonials existents
Existeixen diversos equipaments patrimonials a Callús, el principal és el Castell de
Callús o de “Godmar”, el Vagó de Tren, també hi ha l’Arxiu Municipal, l’Arxiu
parroquial, les tines dels Manxons, l’arxiu de la Fundació Aplicació i el pessebre de
Josep Lladós.
El Castell de Callús o de “Godmar”. Actualment es troba en fase de restauració per
part del Servei Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona qui ha realitzat
diverses intervencions arqueològiques des del 1998.
El Vagó de Tren que es troba a la Plaça de l’estació, és actualment un punt
d’informació. L’arribada d’aquest vagó forma part de la primera fase d’actuació d’un
complex “projecte ferro-turístic” on el Consorci de Promoció Turística del Cardener
té previst continuar invertint.
Des de l’any 1992 l’Oficina del Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de
Barcelona desenvolupa un programa de suport als arxius municipals de la província
de Barcelona. Aquesta suport s’ha vist materialitzat en la organització dels diversos
fons documentals, l’assessorament i la redacció d’informes tècnics, publicacions,
etc. L’arxiu municipal de Callús forma part de la Xarxa d’Arxius de la Diputació de
Barcelona. Es pot consultar durant les hores establertes. Conserva la documentació
generada per la pròpia administració local. Els documents més antics daten del
1853.
L’arxiu parroquial es troba a la parròquia de Callús, al carrer Puigbò. Es cremà el
1936 i la documentació de la qual disposa data del 1939, i principalment fa
referència a baptismes, confirmacions, defuncions i casaments realitzats des de les
dates esmentades. Es pot consultar a hores convingudes trucant al rector de la
parròquia.
A l’arxiu de la Fundació Aplicació hi ha dos fons d’imatges, tan fotogràfiques com
audiovisuals d’entre els quals destaca el d’Antoni Codina i són consultables en hores
convingudes i sota la supervisió dels tècnics que treballen a la Fundació.
El pessebre de Josep Lladós, ha estat recentment desmuntat i traslladat des de les
antigues escoles on es trobava a les dependències de la parròquia. S’ha habilitat
una petita sala on es pot visitar una petita part –la que fa referència a l’Anunciació-
els dies de missa.
40
Les 7 tines dels Manxons que, si bé han estat restaurades i a l’exterior hi ha petit
rètol informatiu, no hi ha cap programa de visites guiades que permeti conèixer el
seu valor.
41
2.8.Anàlisis global de la situació del patrimoni del terme
La gran quantitat de patrimoni cultural de Callús és força conegut per gran part
dels seus habitants. Si bé no en tenen un coneixement o una perspectiva a nivell
global, sí que es coneixen diversos punts o aspectes a manera individual i
deslligada. S’ha de tenir en compte que en un municipi de tan reduïdes dimensions
hi ha un volum important de personatges amb una forta sensibilitat pel patrimoni,
la història i el passat de Callús. S’ha de fer constar que cada un d’ells ha anat
guardant un tros de la història del municipi. Molts d’ells han anat recopilat molta de
la informació que ha estat utilitzada per la realització d’aquest treball.
Així doncs, al municipi hi ha una gran quantitat d’eines que permet als seus
habitants conèixer i valorar els seu patrimoni destaquem:
La tasca realitzada per l’anterior alcalde Ramon Fons, qui conjuntament amb altres
estudiosos del municipi va tirar endavant l’edició d’un volum monogràfic amb
imatges antigues del poble i la seva gent, tot situant-les en el seu context històric.
Aquest volum analitza del desenvolupament de Callús des de la segona meitat del
segle XIX fins a la Transició.
El treball de difusió cultural que es dur a terme des de la revista municipal “El
Poble” on periòdicament s’hi troba un apartat “El mirador cultural” on s’han publicat
petits estudis referents a les masies, toponímia, les intervencions arqueològiques al
castell de Callús, etc. L’edició d’aquesta revista ha estat una bona eina i una
plataforma per tal que els estudiosos locals poguessin fer pública la seva recerca.
Els reculls d’informació audiovisual i fotogràfica així com treballs que es realitzen
des de la Fundació Aplicació
Tot i poder-se considerar que, en termes generals, els habitants de Callús són força
conscients del patrimoni del qual disposen, aquest fet no ha impedit que l’estat de
conservació sigui força divers i que es produïssin algunes destruccions
emblemàtiques, com per exemple la dels Manxons. Tot i tenir-se la consciència de
la seva importància històrica -representava un dels nuclis habitats més antics del
poble- no existia cap eina legal que impedís la seva destrucció. Actualment, en
aquest punt s’hi troba una urbanització però el lloc i el topònim es conserva en la
memòria històrica dels habitants.
Els edificis buits, sobretot els masos, estan en perill de desaparició. Alguns
presenten patologies greus degut al fet que es troben deshabitats des de fa anys.
Aquest fet pot fer que les reformes a fer siguin massa costoses i, o bé s’enrunin i
42
desapareguin definitivament o es pugui produir la situació que sigui preferible el
seu enderroc abans que restaurar-los.
El patrimoni immoble compte amb edificis molt interessants i que cal prestar
especial atenció:
Castell de Callús o de Godmar. És un dels edificis més rellevants. Es troba catalogat
com a BCIN. Des del 1998 ha estat objecte, per part del Servei Arquitectònic Local
de la Diputació de Barcelona d’un projecte global que ha permès realitzar una
recerca historiogràfica, diverses intervencions arqueològiques i la restauració de
l’edifici que l’està convertint en un museu a l’aire lliure.
L’Església de Santa Maria de Viladelleva, és un edifici d’estil romànic tot i que la
tipologia del seu absis, de planta quadrada, i la presència de necròpolis anteriors en
les zones properes a la zona, fan pensar que el seu origen sigui anterior. També
s’ha de tenir en compte la possibilitat d’existència de restes arqueològiques al seu
entorn, com zones d’emmagatzematge, necròpolis. Tanmateix, fins que no sigui
objecte d’una intervenció arqueològica no podrà confirmar-se aquest fet. Tot i la
singularitat d’aquest edifici se’n treu poc partit, no hi ha un programa de visites que
permeti observar el seu interior, ni existeixen senyalitzacions que permetin arribar-
hi amb facilitat.
Els masos, tot i que molts d’ells es troben documentats durant la Baixa Edat
Mitjana i fins i tot algun és esmentat en períodes anteriors, pocs conserven el seu
estat original. La major part són estructures o reformes més pròpies de l’Edat
Moderna. Com ja s’ha comentat anteriorment, molts d’ells es troben deshabitats i
en seriós risc de desaparèixer. De tots els masos destaquen els d’Antius, Can Feliu
o Viladelleva al costat de l’ermita romànica, l’Hostal Nou, Cal Bogadella, la Tosa, el
Cortès. Els quatre primers es troben abandonats i amb un procés de degradació
accentuat si no s’hi posa remei. Tots ells són una molt bona mostra arquitectònica
d’un mas, sobretot el d’Antius. A més el seu valor històric és important ja la
documentació escrita els cita, com s’ha dit, ja en períodes medievals. Pel que fa a la
Tosa i al Cortès, són uns masos que actualment formen part d’una gran propietat i
explotació. Ha estat molt restaurat i es troba en bon estat de conservació, i Cal
Bogadella, si bé caldria dur-hi un important tasca de reforma, el fet d’estar habitat
impedeix que s’accentuí la seva degradació.
Les tines, són d’un valor patrimonial interessant. Del conjunt de Tines
documentades tan sols les 7 tines dels Manxons es troben restaurades, la resta
43
estan en un estat de degradació molt avançat que podria arribar a fer-les
desaparèixer completament sota la runa i l’espessa vegetació si no si posa remei.
Les barraques de vinya formen part del paisatge rural de Callús, si bé en aquest
treball no hem pogut fer una recerca exhaustiva de totes elles, s’ha de fer constar
que els seu valor històric i etnològic és important, cal dir que algunes de les que
s’hem vist es troben molt ben conservades, però d’altres amenacen en enrunar-se,
si no és que ja ho estan.
Dels jaciments arqueològics destaquen les necròpolis, tot i que la de Bogadella es
troba a cavall entre Callús i Súria. Tots ells són jaciments no esgotats i que caldria
reexcavar-los. Amenacen en desaparèixer sota la vegetació. La necròpolis del Turó
dels Moros ja ho podria haver fet i caldria dur a terme una campanya d’intervenció
arqueològica per tal de assegurar-se que encara existeix o bé ha estat destruïda
completament.
Finalment a nivell de patrimoni immoble s’ha de destacar el valor que han tingut les
colònies. Tots elles representen una bona mostra de l’arquitectura industrial de
finals del segle XIX. Tot i que en algunes com la Fabrica Nova o Can Cavaller
l’activitat industrial s’hi manté en d’altres com la l’Antius ha desaparegut i valdria la
pena poder adequar o bé donar-li nous usos per tal que en un futur no quedi en
runes. La Colònia del Cortès a part de l’edifici pròpiament industrial també disposa
d’elements al seu voltant que en complementen el seu valor com són els canals, la
resclosa, etc.
A nivell de patrimoni moble s’han de destacar les col�leccions, tot i que a mans
privades la sensibilitat dels seus propietaris ha permès que gaudeixin d’un molt bon
estat de conservació i és realment una decepció que no puguin estar obertes al
públic ja que són realment interessants, i d’entre elles destaca la de Josep Badia ja
que la seva col�lecció s’estén no sols a les eines en si, sinó també al lloc on es
troben, l’antic celler del Mas Badia, tot aquest conjunt li dona un alt valor etnològic.
Els fons documentals que es troben en arxius públics ja gaudeixen de la protecció
necessària, i cal tenir en compte que els diversos estudis que s’han realitzat i
s’estan realitzant, per part d’estudiosos locals, sobre el municipi ja han permès
donar a conèixer gran part d’aquesta documentació.
Pel que fa al patrimoni immaterial mostra un estat de conservació divers, per una
banda cal destacar la bona salut de la festa de les caramelles, la participació
popular és bona, amb la colla dels grans i la colla dels petits, que mantenen
l’esperit viu d’aquesta tradició, tenen presència a internet a través de pàgines web,
44
es preocupen en modernitzar la tradició i fomenten la recerca de partitures noves
que milloren la qualitat musical any rera any. En resum es una festa arrelada i amb
bona salut. Per altre banda les trobades a Viladelleva, o a la font d’Antius,
pràcticament han desaparegut. S’ha de remarcar la gran aportació que es realitza
des de la Fundació Aplicació ja que disposa d’un programa de recuperació de la
memòria històrica i tradicions orals dels seus habitants. En aquest sentit realitza
uns audiovisuals amb l’objectiu d’evitar que tots aquests coneixements i tradicions
caiguin en l’oblit.
Finalment, el medi natural és un gran valor del municipi, ja que gran part d’ell es
troba en zona rural, combinant-se camps de conreu, zones de pastura i massa
forestal. Aquest predomini del medi natural sobre l’urbà ha de ser un valor afegit al
municipi. L’herència deixada pel cultiu de vinya en forma de murs de marge,
combinat amb la massa de bosc que existeix actualment i les possibilitats que
ofereixen les lleres dels rius i rieres com a zona de passeig –destaquem la
rellevància del riu Cardener i la riera de Bellver- són interessants, per tan una bona
gestió d’aquest medi ha de permetre gaudir-ne amb el respecte necessari. Durant
aquest estudi hem detectat que per accedir a les vores del Cardener, a partir de la
Colònia del Cortès, havia estat adequat amb escales de fusta, ara però, aquest punt
d’accés ha estat del tot abandonat i la vegetació les ha fet desaparèixer degut a la
manca d’un manteniment adequat d’aquesta zona. Aquest fet dificulta l’accés als
canals del Cortes, el Bullidor el bullidor d’Antius i la resclosa.
Les fonts es troben totes elles en males condicions de conservació i algunes tot i
tenir elements arquitectònics prou interessants que decoren el brolladors es troben
amagades sota una espessa vegetació com és el cas de la font del Pistó. També cal
dir que moltes d’elles també poden presentar problemes de potabilitat tal i com
passa actualment a les fonts a nivell de Catalunya.
45
2.9.Anàlisi a partir de les fitxes
Dintre el conjunt de tipologies registrades del patrimoni cultural de Callús,
s’observa clarament un predomini del patrimoni immoble. Aquesta tipologia destaca
de la resta, essent la que presenta un major nombre d’elements inventariats. Callús
és un municipi de reduïdes dimensions, amb un predomini del medi rural per sobre
de l’urbà. Aquest fet ha comportat que existeixin gran quantitat de construccions
rurals, masos, barraques, etc. els quals compten amb elements arquitectònics
annexes que ha calgut individualitzar ja que destaquen per les seves
característiques així com per la seva càrrega històrica. També hi ha un gran volum
d’edificis inventariats que pertanyen al nucli urbà actual. La creixent conscienciació
que està mostrant la societat actual respecte a la conservació dels nuclis urbans ha
portat a protegir cada cop més els espais i els edificis que els han originat.
D’aquesta manera s’han posat en valor, espais urbans, edificis i elements
arquitectònics que fins fa un anys no gaudien d’aquesta importància. Per aquest
motiu s’ha inclòs tot un conjunt de construccions que es troben en l’origen del poble
actual i són una mostra de l’arquitectura que es realitzava aleshores. Més tenint en
compte que es troben en els orígens del municipi i del seu desenvolupament al llarg
dels anys fins a la configuració del nucli urbà.
La segona tipologia més important en quant a nombres absoluts és la del patrimoni
natural, com ja es comentava, el medi rural i natural és el predominant a Callús,
s’han volgut posar de relleu aquelles zones o espècimens que poden servir de
referència per a la resta del conjunt i destacar els llocs naturals que prenen un
interès especial per diversos motius, per la seva bellesa, pel significat en la
memòria col�lectiva del poble, per la seva situació, etc.
La resta d’elements no representen en nombre un volum tan significatiu,
tanmateix, no per això s’ha de menys tenir la seva importància, ja que per exemple
en el cas del patrimoni immaterial la major part d’elements fitxats gaudeixen d’una
bona salut i representen un actiu important pel municipi.
En el gràfic que segueix continuació, reflecteix els àmbits recollits a l’inventari en
nombres absoluts.
46
0
20
40
60
80
100
120
Patrimoni Cultural de Callús.Categories en nombres
absoluts
Parimoni immoble
Patrimoni moble
Patrimoni documental
Patrimoni immaterial
Patrimoni natural
Patrimoni immoble
Resulta evident que en la distribució per tipologies del patrimoni immoble els
edificis són majoria, ja siguin aïllats, o bé format part d’un conjunt arquitectònic.
S’han inventariat les masies, les esglésies i, dins del nucli urbà, els edificis que
s’han considerat històrics, i aquells que han donat forma als carrers a partir dels
quals s’ha estructurat el poble, marcant les pautes de l’urbanisme del poble. Dels
jaciments arqueològics en destaquen les tres necròpolis, fitxes a l’Inventari del
Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Però durant la recerca feta s’han
localitzat dos més que s’ha cregut convenient incloure en aquest aparat i que en
caldria incorporar en els inventaris de la Generalitat de Catalunya. Aquest dos són
un sepulcre megalític, que hem anomenat Dolmen dels Camps de Can Janet per
trobar-se en aquest punt, i el mas enrunat de Comes de Vall, que a nivell
documental té els seus orígens a l’Edat Mitjana. Finalment com a obra civil només
podem destacar els camins antics com el de Secà i el de la Sal o Ral.
0
10
20
30
40
50
60
70
Patrimoni Immoble. Tipologiaen nombres absoluts
Edifici
Conjunt arquitectònic
Element arquitectònic
Jaciment
Obra Civil
47
El nivell de distribució de patrimoni immoble és clarament desigual i tal i com es
mostra en el gràfic la major part d’ell es troba fora del nucli urbà, els masos, els
forns de calç i d’obra, les barraques de vinya són construccions que es troben
distribuïdes per tot terme, mentre que del nucli urbà, tot i que s’han realitzat un
nombre important de fitxes, la majoria d’elles corresponent als edificis que es
construïren entre finals del segle XIX i principis del XX i que han desenvolupat el
poble actual. A excepció de l’església parroquial i de les antigues escoles.
0
10
20
30
40
50
60
70
Distribució del patrimoni immoble
Fora del nucli
Dins del nucli
Patrimoni moble
Els bens mobles coneguts són molt escassos. D’elements urbans tan sols s’ha pogut
inventariar un element, són les lletres de Callús que es troben davant de
l’ajuntament i donen la benvinguda al visitant.
Pel que fa als objectes i col�leccions podem pensar que n’hi ha més de les que estan
inventariades. Cal recordar que no es va poder accedir a l’interior de moltes cases.
També es molt possible que existeixin objectes que han estat arraconats pel seu
desús i que els seus propietaris no en coneguin el seu valor etnogràfic. En
referència als objectes, dir que el fusell de les Carlinades o de Cal filosa no es troba
dins del municipi, bé que si que hi era en el seu origen. El propietari actual viu fora
de Callús i evidentment el té dins del seu domicili privat.
En quant a les col�leccions i sobretot les d’eines gairebé es podria haver realitzat
una fitxa per cada un dels objectes que formaven part d’aquestes, però, aleshores
la tasca hagués estat inacabable. I pel que fa al material arqueològic recuperat en
les campanyes d’intervenció arqueològica, tal i com marca la Llei del Patrimoni
Cultural es troba dipositat en els magatzem que té habilitats la Generalitat de
Catalunya per aquesta funció, anomenats SAM (Servei d'Atenció als Museus). El cas
del material de Callús és troba dipositat Girona.
48
00,5
11,5
22,5
33,5
4
Patrimoni moble. Tipologies ennombres absoluts
Elements urbans
Objectes
Col·leccions
Patrimoni documental
Dels tres fons d’imatges fitxats dos són accessibles i poden ser consultats pel
públic. Són els que es troben a la Fundació Aplicació. El més interessant, potser, és
el fons d’imatges d’Antoni Codina que fou cedit a l’ajuntament i es conserva, com
s’ha dit, a la Fundació. El segon ha estat recopilat i enregistrat pels mateixos
tècnics i col�laboradors d’aquesta entitat, per tant són un recurs obert al municipi i
consultable. Pel que fa, al tercer, el fons d’imatges d’Isidre Badia, la seva propietat
és privada i per tant la seva consulta és restringida, tot i que de ben segur, la bona
voluntat del seu propietari permet que qui vulgui les pugui consultar. Tanmateix no
seria de menys proposar que fos digitalitzat i entrés a formar part del gruix
d’imatges que es troben a la Fundació Aplicació.
De la resta de fons n’hi ha cinc que són de consulta pública, si més no pels
investigadors. Per una banda hi ha l’Arxiu Municipal, que es troba a l’Ajuntament,
per l’altre, hi ha l’arxiu parroquial que es troba a les mateixes dependències de la
parròquia, tot i que aquest arxiu està molt mermat i només conserva documents
des del 1939, la resta es cremaren durant la Guerra Civil. Els tres restants, no es
troben a Callús, són: l’Arxiu històric Comarcal de Manresa i l’Arxiu de l’Abadia de
Montserrat, ambdós conserven diversos documents. En el cas del primer, dins dels
Fons Notarial i en el cas del segon, els documents que fan referència al municipi es
troben en els fons del Monestir de Sant Benet del Bages i de Santa Cecília de
Montserrat, ja que aquests monestirs tenien diversos alous en el terme de Callús.
És impossible dir la quantitat de documents existents que fan referència al
municipi, tanmateix cal tenir en compte el treball realitzat per diversos autors
(GALERA, A;TORRES, M. 2000) que ja han fet un buidat d’aquests arxius i els que
estan realitzant actualment alguns estudiosos locals com el mateix Ramon Fons i
Albert Fabrega. Finalment el fons Despujol fou parcialment destruït durant la
49
Guerra Civil, però un cop finalitzada, el marquès dugué a terme una important
tasca de recuperació de l'arxiu a base de l'obtenció de còpies de la documentació de
la família dipositada en diversos arxius públics. Gràcies això fins i tot pogué
ampliar-lo. L'actual marquès Ignacio Despujol Burgoyne, feu cessió del fons a
l'Arxiu Nacional de Catalunya, on es troba actualment.
0
1
2
3
4
5
6
7
Patrimoni documental.Tipologies en nombre absolut
Fons d'imatges
Fons documental
Fons bibliogràfic
Patrimoni Immaterial
Observant la quantitat de registres del patrimoni immaterial, es fa evident que gran
part de les llegendes i costums antics pràcticament han desaparegut i resten en
l’oblit. És cert que tampoc s’ha pogut entrevistar a tota la gent gran del poble que
pogués recordar llegendes o costums antics, ja que l’objecte del treball tampoc era
una recerca etnològica en aquest sentit. Tanmateix, malgrat aquesta evidència, sí
que s’ha detectat una voluntat per part del municipi de recuperar gran part de la
memòria històrica i en aquest sentit, tal i com havíem comentat anteriorment, hem
de destacar la tasca que es realitza des de la Fundació Aplicació. Molt probablement
a partir d’aquest treball, en un futur es podran recuperar molts més records i
tradicions de les que es documenten en aquest treball. Hem de dir que tan sols
hem pogut documentar una llegenda que encara es recordi, és la del Forat de les
Ànimes. Les trobades a les fonts, que de ben segur havien estat un episodi
important en la vida cultural, tan sols es recorda la de la font d’Antius, que deixà de
fer-se a la dècada dels 50.
Malgrat tot s’ha destacar la bona salut que gaudeixen actes com les Caramelles, i
tot allò que l’envolta com la ballada de la Sardana de Callús.
50
00,5
11,5
22,5
33,5
4
Patrimoni Immaterial. Tipologies ennombres absoluts
Manifestacions festives
Tradicions orals
Música i dansa
Costumari
Patrimoni natural
En aquest apartat destaquen clarament les zones d’interès natural per sobre dels
espècimens botànics. De fet, el municipi es caracteritza per trobar-se en una zona
clarament rural on el medi natural predomina.
Tota la part nord del municipi, des de l’est fins a l’oest destaca per la gran quantitat
de zones boscoses que s’hi troben, amb una varietat diversa de vegetació d’entre la
que destaca la presència de pinassa, pi blanc així com també matolls i arbust de
fulla persistent. Aquest conjunt dona aspecte de massa boscosa més o menys
densa. Per altre banda, a les zones més humides i properes al riu i rieres hi trobem
vegetació típica de ribera, com són els pollancres i salzes. Cal dir però que els
incendis de l’any 1994 que afectaren la part nord-est del municipi deixà la zona
molt malmesa a nivell de vegetació, per tant, a tota la zona de Puig Alter i Puig
Roma la vegetació és molt jove però en un clar procés de recuperació.
A part de les zones boscoses, s’ha de destacar els cursos fluvials: el riu Cardener i
la riera de Bellver són els dos principals exponents. Ambdós, no sols tenen una
importància natural en si mateixos sinó que al seu entorn s’han creat punts
interessants a nivell paisatgístic i natural. En el cas de la riera de Bellver, prenen
especial importància els gorgs i saltants d’aigua que es troben al llarg del seu curs.
El Cardener, disposa d’un cabdal d’aigua més estable i tota la vall del Cardener que
afecta diversos municipis ja té és un interès natural propi. Al llarg del curs que del
riu s’han creat els horts que s’ha cregut convenient inventariar, com a mostra de
l’activitat agrícola que va créixer a les lleres del riu conjuntament amb el procés
d’industrialització i el naixement de les fàbriques tèxtils. També algunes de les
masses boscoses fitxades són properes al riu amb la vegetació pròpia de ribera com
és el cas, per exemple, del Bosc del Filador. El gual, punt per on es creuava
51
tradicionalment el riu i el bullidor d’Antius, són dues zones d’interès que també es
situen dins del riu.
Pel que fa a les fonts, com a zona d’interès natural se n’han inventariat només
dues, la resta s’han fitxat com a elements arquitectònics ja que a l’entorn del
brollador s’hi han bastit un conjunt d’estructures constructives que fan que aquest
element es converteixi en un conjunt arquitectònic, per tan no només es podia tenir
en compte l’existència del brollador i no podíem desvincular-ho del seu entorn.
Finalment fem menció dels dos espècimens botànics fitxats: el Roure de la Font
d’Antius (Quercus humilis) que es troba protegit i catalogat com a Arbre
Monumental d’Interès Local, i el Pi de les Set Branques o el Set Pins. Tot i que
alhora de fitxar-lo hem mantingut el nom amb què és popularment conegut, en
realitat ara ja no compte amb les set branques o els set pins, sinó amb sis ja que
una va caure.
0
5
10
15
20
Patrimoni natural. Tipologies ennombres absoluts
Zones d'inerés
Especiments botànics
Les titularitats
Pel que fa a la tipologia sobre les propietats del Patrimoni Cultural de Callús, es pot
observar que hi ha una clara diferència entre aquelles elements que són de
titularitat pública i els que són de titularitat privada. Aquesta diferència és
plenament justificable ja que la major part del volum de fitxes realitzades
pertanyen a edificis ja siguin masos o habitatges del nucli urbà, també barraques
que es troben en camps de propietat privada, etc. També les col�leccions i alguns
dels arxius es troben a mans privades. Pel què fa als elements inventariats com a
titularitat pública cal destacar que una part important correspon a patrimoni natural
sobretot aquell que afecte als cursos d’aigua ja que són propietat de l’Agència
Catalana de l’Aigua. Els camins documentats també són de titularitat pública així
com els arxius municipals i el comarcal.
52
0
20
40
60
80
100
120
Propietats del Patrimoni Cultural. Ennombres absoluts
Titularitat pública
Titularitat privada
53
3.LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
El nombre de fitxes de béns inventariats del patrimoni cultural de Callús és de 151.
Al final de la memòria es presenten els llistats dels elements fitxats, tan per
ordenació numèrica. L’ordre en que es presenta aquest llistat és aleatori, ja que la
seva numeració no respon a cap criteri concret sinó a l’ordre en que s’anaven
introduint cada uns dels béns a la base de dades. Tot seguit, es presenta un llistat
per ordre tipològica i finalment es presenta les llistes per ordre onomàstic.
Els criteris de selecció utilitzats per fitxar tot aquest conjunt d’elements ha estat en
primer lloc incloure els elements ja catalogats i coneguts a patir dels inventaris de
la Generalitat de Catalunya i de les administracions competents. En segon lloc ha
estat clau el fet que els elements hagin tingut un paper significatiu en la història i
evolució del municipi. En el cas dels béns fitxats com a patrimoni moble s’ha valorat
la inclusió dels objectes i col�leccions que són o han estat una mostra de les
principals activitats rurals i menestrals. Pel que fa als bens immobles s’han
seleccionat els elements que reflecteixen l’evolució del municipi, des de la vida en
l’àmbit rural fins al creixement dels nuclis habitats entorn de les vies de
comunicació. Dels elements del patrimoni natural recollits s’ha fet seguint un doble
criteri, per una banda per la seva importància a nivell paisatgístic i natural, i també,
pel fet que es tractessin molts d’ells d’un referent per a la gent del municipi, ja fos
per tradició, per la toponímia o per a altres condicionats de tipus social i històric. En
el cas del patrimoni documental s’han intentat recollir el màxim d’elements
possibles, tenint en compte l’escassetat de béns d’aquestes tipologies.
54
3.1.Elements no fitxats
Pel que fa als elements no fitxats, la major part corresponen a la categoria de
patrimoni immoble que, o bé han desaparegut, o bé no s’han pogut ubicar ni
localitzar:
3.1.1.Patrimoni Immoble
3.1.1.1.Edificis
Els Manxons
La casa dels Manxons era un gran edifici situat al peu del Camí de la Sal. Tenia les
funcions d’hostal i era també conegut com l’Hostal de l’Esquella. El seu origen fou
molt probablement medieval, tot i que l’edifici que es conservava molt era del segle
XVIII. Fou ocupat fins a mitjans dels anys 60 quan la darrera família que hi vivia
l’abandonà. A partir d’aleshores s’inicià el procés de degradació i finalment el 1992
quan fou destruït completament.
S’obre el topònim existeixen diverses hipòtesis, una de les més plausibles la
proposa Albert Fàbrega en un article a la revista “El poble”. Segons aquest autor, el
1292 es documenta per primera vegada el topònim quan el cavaller Berenguer de
Rajadell i la seva muller Blanca, venen a Ramon Eimeric tots els drets que tenen en
els masos de la Tosa, de les Comes, de les Cases dels Clapers que es troben situats
a Callús. Així mateix també es venen els honors que el mas de Villa Manchada té en
el terme de Callús:
“Item vendiums vobis omne jus et diritum que habemus in omnibus
honoribus quos manso de Villa Manchada et hereditatis ipsius manso
pro nobis tenen in termino dicti castri de Castrolucio”
El topònim, doncs, segurament tingui origen en aquestes possessions que el mas
de Vila Manchada tenia en el terme de Callús.
Una altre hipòtesis és que l’origen del nom provingui el mot “manxó” eina utilitzada
per revifar l foc de les xemeneies de l’hostal.
L’hostal dels Manxons era una construcció de planta quadrada amb us pati interior
de mes de 260 m2, la casa pairal de més 220 m2 i un conjunt d’habitacions al seu
voltant de planta quadrada on hi vivien diverses famílies. En concret hi havia 4
habitacions adossades a la façana oest de la casa pairal, i la resta, 13,
s’estructuraven a partir del pati interior. Cada una d’aquestes habitacions tenia un
55
propietari que donava nom a cada construcció: Ramon Piquet, Pei, el Micaló, la
Cintela, Grisó, Jaumeta, Bassó, Florenci, Agustinet, Tomassó, Familia Lladó, maria
Xica, Miquel Pey, Ramonilla, Cistella, Marieta Xen i Climents. L’edifici principal era
conegut com Cal Mastret.
A continuació reproduïm la part de la documentació facilitada per Lluís Sala, qui va
realitzar un croquis de l’estructura dels Manxos a partir dels seus records i de la
informació que ha anat recollint al llarg dels anys. En aquest document es descriu
tan la propietat com la situació en que cada un dels propietaris tenia la casa.
Sant Sebastià de Callús
La primera referència documental d’aquest topònim data del 1013 com el lloc que
en diuen Sant Sebastià al terme del Castell de Callús.
L’església de Sant Sebastià estava situada dins del terme del Castell de Callús, però
es desconeix quina era la seva ubicació exacta. Al volum de la Catalunya Romànica
corresponent al Bages i més concretament a Callús, es fa esment que podria haver
estat prop d’on avui s’aixeca el poble de Callús.
56
Sant Pere de Boadella
La primera referència documental coneguda data del 1025 i del 1033, quan la
família Montcada feu donació d’un important alou format per les esglésies de Santa
Maria i de Sant Pere així com d’uns molins que hi havia al riu Cardener.
Tan pel nom del topònim com per les confrontacions que es descriuen en aquests
documents aquest edifici caldria situar-se on avui es troba el mas Boadella,
tanmateix no hem pogut localitzar-ne les restes. Cal tenir en compte també que
molt a prop hi ha una necròpolis, que podria estar relacionada amb un edifici
religiós.
Els molins
En el terme del Castell de Callús, es documenten, ja des del segle X, tres molins
fariners, tots ells a la vora del riu i un dins de l’illa. Es desconeix amb exactitud la
situació d’aquests construccions però es probable que es trobessin on hi ha la
fàbrica tèxtil del Cortès. Desconeixem si aquestes estructures han estat destruïdes
per les noves fàbriques o bé es probable que se’n conservi algun vestigi, ja sigui en
el subsòl com en algun punt de la llera del riu Cardener.
Barraques de Vinya
Isidre Badia ha realitzat al llarg de diversos anys un catàleg d’imatges de barraques
de Vinya. En aquest àlbum fotogràfic n’hi prop de 100 documentades i al costat una
breu referència de la seva ubicació. Aquestes referències són sovint molt generals i
imprecises fet que dificulta la seva situació si no es té un coneixement molt exacte
del terme. Per situar-les totes caldria un treball de camp més profund. Durant la
realització d’aquest treball hem anat inventariant les que s’han localitzat a llarg de
la recerca de camp, però n’han quedat moltes que no s’han pogut localitzar i
realitzar la recerca exhaustiva de cada una d’elles hagués estat una tasca realment
complexa i que quedava fora de l’abast real d’aquest estudi.
Masos d’ubicació desconeguda
Durant les entrevistes s’han parlat de diversos masos que es trobaven dins el terme
de Callús però que ja havien desaparegut. Així mateix en les primeres consultes
bibliogràfiques també s’han documentat noms de masos ja desapareguts i que no
s’ha pogut comprovar si en queden restes físiques (Mas de Comes, Cases de Mod,
Mas Oliveres, etc.).
57
Les tines de Cogoma
El mas de Cogoma situat al camí de Viladelleva, disposava d’un conjunt de tines a
l’altre banda del riu. Tanmateix els seus propietaris van reformar-ne la caseta i
sembla ser que les feren desaparèixer. Tanmateix durant el treball de camp,
l’actual llogater ens comentà que a l’interior sota l’escala n’hi havia encara una. El
llogater no es va deixar accedir a l’interior, fet que no ha permès comprovar-ho.
La Portella
És un mas que es documenta ja al segle X. En aquell moment sempre que es cita
es situa dins del terme de Callús. Actualment, però, en queda fora.
3.1.2.Patrimoni Moble
3.1.2.1.Elements urbans
Font del Camp de Futbol
Tampoc s'ha fitxat aquest element arquitectònic ja per la seva poca entitat i/o
rellevància a tan a nivell arquitectònic com cultural.
3.1.3.Patrimoni Documental
Es probable que existeixin particulars que es trobin en possessió de petits fons
documentals sobre el municipi de Callús, o bé disposin de fons d’imatges i fons
bibliogràfics, tan mateix només hem recollit a les fitxes aquells de l'inventari aquells
del quals d’hem tingut constància i s’ha considerant que són tenen una importància
a nivell cultural pel municipi.
3.1.4.Patrimoni Immaterial
La major part de les festes tradicionals del municipi de Callús giren entorn les
festes tradicionals catalanes. Concretament la Festa Major i els Reis que, tot i les
seves especificitats, són comunes a totes les poblacions i no han estat
inventariades ja que s’emmarquen en les festivitats comunes celebrades, en major
o menor mesura, a totes les poblacions, tot i que presenten variacions.
La Festa Major
Segons una nota en una revista d’àmbit local anomenada l’Atrevit publicada el 1933
en motiu de la Festa Major, es diu que aquesta ja se celebrava des de molt antic i
estava dedicada a Sant Isidre:
58
“En la vesprada de la vigília del gloriós Sant, la mainada encenia els
focs, arribaven orques que amenitzaven aquest acte amb les
tocades...”
Amb la instal�lació de les fàbriques es feu la petició de traslladar la festa el dia de
Sant Sadurní, el 29 de novembre. Però la celebració en moltes ocasions s’esquia en
temps d’Advent es celebrava entre el 20 i 26 de novembre des de l’any 1888. De
totes maneres a partir del 1919 degut al temps que feia el novembre es demanà
traslladar-la al segon diumenge de setembre. (SALA LL. SERRA.M FONS.R.
1996:115)
3.1.5.Patrimoni Natural
El terme de Callús compta amb nombrosos espais naturals. Per tant, com ja hem
explicat més amunt, només hem fitxat específicament aquells que contemplen
paisatges naturals concrets com els llocs d'interès paisatgístic, les fonts i el seu
entorn. També s’han tingut en compte aquells espais que tenen un significat per la
gent del municipi, ja sigui històric o etnològic.
59
4.RECOMANACIONS
En el transcurs de tot el temps que s’ha estat treballant en l’elaboració i redacció
d’aquest inventari, s’ha pogut comprovar que tot i que el municipi de Callús es de
reduïdes dimensions el volum de patrimoni és notable, així com la consciència de
gran part dels seus habitants de la seva importància com a element de valor per el
poble.
De totes maneres s’ha constatat que tot i les diverses aportacions al coneixement
cultural, dels diversos equipaments existents i quantitat projectes desenvolupats o
en vies d’estudi, hi ha una manca de coordinació entre ells i es realitza cada treball
de manera individual. Aquest fet fa que la seva divulgació o impacte a nivell
cultural sigui menys efectiu que si existís un ens, o si més no, una estratègia
organitzada i més centralitzada. La imatge que en tenim actualment és de projectes
individuals, deslligats i sense nexe de connexió entre sí. És clar, però, que la
voluntat del municipi i de l’ajuntament és d’apostar de manera decidida per la
recuperació dels béns que formen part del patrimoni cultural del poble, i la
sol�licitud de redacció d’aquest treball n’és una mostra, així com el treball de
redacció del nou PAUM que s’està fent.
60
4.1.Línies estratègiques
Per a un bon aprofitament dels recursos culturals i naturals de Callús cal, en primer
lloc potenciar el coneixement i la valoració del patrimoni, tasca que actualment ja
s’està realitzant força, a través de la investigació i la difusió. Seria bo marcar els
objectius que es volen assolir per tal de definir exactament l’estratègia a seguir per
a obtenir els resultats desitjats.
Els beneficiaris del patrimoni cultural de Callús han de ser en primer lloc els
mateixos habitants del municipi i en segona instància els potencials visitants. Cal,
doncs, en primer lloc fer arribar el coneixement a la gent del municipi, en aquest
sentit són bones les possibilitats que ofereixen la organització d’exposicions
temàtiques, xerrades, etc. L’aprofitament de les noves tecnologies també ha de ser
una eina important a l’hora de difondre el patrimoni. A Callús existia, en el moment
d’iniciar aquest treball, una web molt interessant: www.callusdigital.org. Aquesta
web dedicada exclusivament al patrimoni cultural i natural de Callús era una bona
eina per a la difusió. Seria bo doncs que la web de l’ajuntament agafes aquest
relleu i fes difusió dels elements o bens del patrimoni dels quals posseeix. A la web
actual apareix una petita llista però fora bo ampliar-la.
Com es comentava més amunt existeixen una gran diversitat de projectes de
difusió, algun d’ells ja s’està executant i d’altres estan en procés de debat i
aprovació. Totes aquestes propostes, equipaments culturals, etc. es troben força
deslligats entre si, per exemple, el Castell de Callús, El vagó de tren, les 7 tines
dels Manxons i la proposta de remodelació i creació d’un Centre d’Interpretació de
l’elaboració de cordes a la Caseta del Filador.
Seria adient crear, o bé aprofitar algun ens existent, com a centre dinamitzador i de
difusió del patrimoni. Possiblement la Fundació Aplicació seria un bon punt de
coordinació de les diferents iniciatives. Una segona opció seria plantejar la
possibilitat de rehabilitar algun edifici històric. Suposaria comptar amb un centre
d’acolliment de visitants. En aquest segon supòsit, es podria ampliar el projecte
existent de recuperació de l’entorn de la Caseta del Filador. Aquest projecte ja
planteja la possibilitat de convertir aquest conjunt en un Centre d’Interpretació del
Bosc del Filador, per tant tan sols caldria reorientar-lo cap un sentit més ampli. Cal
tenir en compte que la Caseta del Filador es troba en un entorn inundable i per tant
no seria el lloc recomanat, però si es podria ubicar en un lloc proper que no tingués
aquest risc.
61
S’ha observat com el patrimoni pot agrupar-se per diverses temàtiques. Per
exemple es conserven diversos elements del patrimoni immoble relacionats amb
l’agricultura de vinya que antigament havia estat el principal “modus vinvendi” de
la població de Callús i per extensió del Pla del Bages. El paisatge conserva murs de
feixa, les barraques de vinya, les tines, etc. Recuperar part d’aquests punts tot
organitzant rutes que permetessin gaudir i conèixer tot aquest entorn seria
enormement positiu. És més, s’ha constatat que altres municipis de la comarca,
com per exemple Calders, comencen a treure partit d’aquest patrimoni. Per tant,
una coordinació entre municipis a través del Consell Comarcal, el Consorci de
Turisme, o algun altre tipus d’acció mancomunada podria ajudar a donar sortida
aquesta possibilitat de recuperació del patrimoni.
Un altre tipologia del patrimoni immoble és l’arqueològic. Existeixen diversos punts
interessants que permeten establir una línia d’actuació per tal de recuperar i posar
en valor aquests elements. Per una banda el treball que des de fa anys ja s’està
realitzant al Castell de Callús o de Godmar és un bon punt de partida. Els altres
llocs són les necròpolis. El tractament d’aquest tipus d’immobles és més complex ja
que les necròpolis no estan esgotades i caldria en primer lloc posar en marxa un
projecte de recerca del qual en parlarem en l’apartat 4.5. d’aquest mateix capítol.
Però les possibilitats de recuperar els llocs i realitzar unes rutes temàtiques són
altes.
Tot seguit trobem el patrimoni industrial. Les colònies que, en bona part estan
abandonades, i que representen un bon exponent de l’arquitectura industrial que es
desenvolupà al llarg del riu Cardener. Així mateix, existeixen diversos, elements
associats a les fàbriques en sí com són els canals i la resclosa del Cortès. Es pot
contraposar aquest tipus de construccions amb l’activitat de producció artesanal
com la que es realitzava al bosc del filador on s’hi fabricaven cordes en unes petites
instal�lacions que es van construir a la vora del riu Cardener.
Pel que fa a la gran quantitat de masos que resten avui abandonats i que són
exponents prou interessants de l’arquitectura rural, la seva recuperació pot ser mes
aviat costosa, i segurament les iniciatives cauran en mans privades que voldran
ocupar-les com a segones residències. Algunes però, com la del mas d’Antius, són
prou interessants com per que sigui l’ajuntament o alguna institució pública qui
prengui la iniciativa alhora d’invertir en la seva recuperació. Aquesta seria una
possibilitat a tenir en compte.
Finalment cal dir que les possibilitats que ofereix Callús són realment interessants i
com hem repetit en diverses ocasions, tan per la consciència existent sobre la
62
importància del patrimoni que posseeix el municipi com per les iniciatives que ja es
duen a terme, tot i que de manera deslligada. Cal doncs, donar un petit impuls per
coordinar tots aquestes propostes per tal de fer-la més atractiva i divulgativa pel
gran públic.
4.2.Protecció
Actualment, des del municipi es treballa per a l’elaboració del PAUM de Callús en el
que s’inclou aquells elements que han de quedar protegits per la nova normativa.
Durant el procés d’elaboració d’aquest inventari s’ha tingut contacte amb els
encarregats d’elaborar el catàleg urbanístic de manera que ja s’ha posat en
coneixement als responsables d’alguns elements que es considera haurien d’estar
protegits per la nova normativa. També el procés ha estat a la inversa i l’equip de
redacció del PAUM ens ha facilitat dades i proposat béns que calia fer constar a
l’Inventari del Patrimoni Cultural de Callús promogut per L’Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona. Molts d’aquests béns formaven part de
construccions i edificis del nucli urbà.
Una recomanació important que es fa a l’Ajuntament és que, un cop aprovat el
PAUM i utilitzant la proposta d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural de Callús,
s’elaborés el Pla Especial de Patrimoni del Municipi de Callús, que incorporés els
elements a protegir que es proposen tot seguit i que probablement no poden
formar part de l’actual PAUM.
A continuació detallem el llistat de béns que creiem que haurien d’entrar a formar
part del catàleg que ha d’acompanyar el futur Programa d’Actuació Urbanística
Municipal (PAUM) en cas que l’Ajuntament ho consideri convenient. D’aquesta
manera quedarien degudament protegits i al mateix temps passarien a ser
automàticament BCIL. En alguns dels elements es realitzen, també, algunes altres
propostes d’actuació:
1. Necròpolis de Viladelleva i de Boadella
Tot i haver estat parcialment excavades, mai ho han estat per un equip
d’arqueòlegs professionals. Molt probablement les restes de tombes que s’observen
no siguin les úniques i un estudi amb més profunditat permetria localitzar altres
tombes en l’espai que es troba.
S’hauria de protegir aquest espai i procurar que qualsevol activitat que pogués
afectar el subsòl estigui precedida d’una intervenció arqueològica preventiva.
63
També hi hauria la possibilitat, més recomanable tot i que més costosa
econòmicament de realitzar una intervenció arqueològica preventiva per tal de
recuperar les tombes i adequar el lloc per a ser visitable.
2. Necròpolis del Turó dels Moros
Arrel dels incendis soferts el municipi ara fa un anys es van realitzar diversos
moviments de terra en aquest punt que, probablement, van destruir el jaciment.
Caldria dur a terme una intervenció arqueològica preventiva o bé una prospecció
arqueològica sistemàtica per tal de confirmar la seva destrucció total o per el
contrari afirmar la seva existència.
En el supòsit que la necròpolis no hagués estat destruïda S’hauria de protegir
aquest espai i procurar que qualsevol activitat que pogués afectar el subsòl estigui
precedida d’una intervenció arqueològica preventiva. També hi hauria la
possibilitat, més recomanable tot i que més costosa econòmicament de realitzar
una intervenció arqueològica preventiva per tal de recuperar les tombes i adequar
el lloc per a ser visitable.
3. Dolmen dels Camps del Janet
La troballa d’aquest dolmen ha estat fortuïta i realitzada recentment per estudiosos
locals. De manera que no consta en els Inventaris del Patrimoni Arqueològic de la
Generalitat de Catalunya. Després de consultar amb experts en la matèria s’ha
determinat que les possibilitats que es tracti d’un dolmen són realment altes tot i
que sense una intervenció arqueològica en extensió no es pot afirmar al cent per
cent.
S’hauria de proposar a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat
de Catalunya que s’inclogués aquest jaciment a l’Inventari del Patrimoni
Arqueològic de Catalunya i protegir aquest espai. Davant de qualsevol activitat que
pogués afectar el subsòl s’hauria de realitzar una intervenció arqueològica
preventiva.
4. Masia de Comes de Vall
La troballa d’aquest dolmen ha estat fortuïta i realitzada recentment per estudiosos
locals. De manera que no consta en els Inventaris del Patrimoni Arqueològic de la
Generalitat de Catalunya.
S’hauria de proposar a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat
de Catalunya que s’inclogués aquest jaciment a l’Inventari del Patrimoni
64
Arqueològic de Catalunya i protegir aquest espia. Davant de qualsevol activitat que
pogués afectar el subsòl s’hauria de realitzar una intervenció arqueològica
preventiva.
5. Les 7 tines dels Manxons
es troben en el pre-catàleg de la Revisió del Pla General d’Ordenació de Callús, però
s’haurien d’incloure en el nou catàleg que ha d’integrar el PAUM. També s’hauria
completar el rètol informatiu que existeix en l’actualitat explicant la seva història,
ús, etc.
6. Les Tines de Can Candela
7. Les Tines de Viladelleva
S’hauria de fer un estudi de les patologies que pateixen aquestes construccions,
una adequació de l’entorn (en alguns casos una desbrossada n’hi hauria prou) i
posar un rètol informatiu al lloc.
8. Església de Santa Maria de Viladelleva
A nivell de consolidació i restauració es troba en òptimes condicions. S’hauria de
realitzar una intervenció arqueològica no només al seu interior sinó també al seu
entorn immediat, així com un estudi dels paraments.
Un cop realitzats aquests estudis s’hauria de col�locar un plafó informatiu sobre la
seva història, l’evolució de l’edifici, etc.
9. Església parroquial de Sant Sadurní de Callús
10. Església de Sant Sadurní
Es proposa dur a terme una intervenció arqueològica preventiva a l’interior ja que
és on es conserva la planta de l’església romànica original i un estudi de
paraments. També caldria posar un rètol informatiu explicant la seva història.
11. Mas de Vilalleva o Can Feliu
12. Mas d’Antius,
13. Mas de Cal Bogadella o Boadella
14. Mas de Cal Ferrer o Mas Ferrer
15. Mas de Can Gras
65
16. Mas El Cortès
17. Mas L’Hostal Nou
18. Mas La Tosa
19. Mas Riera (Cal Cavaller)
20. Mas Can Candela
D’aquest conjunt de masies (de la 11 a la 20) que s’han localitzat es proposa
realitzar una documentació exhaustiva, sobretot de Can Candela ja que es troba
enderrocada i abans no es perdi tota la informació.
21. Edifici Carrer de la Muntanya, 2
22. Edifici Carrer de Sant Antoni, 17
23. Edifici Carrer Dupont, 27
24. Edifici Carrer Montserrat, 9
25. Edifici Ctra C-1410-a, 9
26. Edifici Ctra. C-1410-a, 40
27. Edifici Ctra. C-1410-a, 42
28. Edifici de Carrer Baixada Magdalena, 1 i Carretera de Cardona, 23
29. Edifici de la Crta. C-1410-a, 49
30. Edifici de la Ctra C-1410-a, 57
31. Edifici de la Ctra. 1410-a, 34
32. Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44
33. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12
34. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16
35. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 24
36. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26
37. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36
66
38. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38
39. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43
40. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51
41. Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59
42. Edifici del Carrer del Riu, 2-4
43. Edifici del Carrer del Riu, 8-10
44. Edifici del Carrer Dupont, 21
45. Edifici del Carrer Dupont, 19
46. Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11
47. Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 5
48. Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9
49. Edifici del Carrer Montserrat, 3
50. Edifici del Carrer Montserrat, 4
51. Edifici del Carrer Montserrat, 5
52. Edifici del Carrer Montserrat, 6
53. Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15
54. Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 21
55. Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3
56. Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4
57. Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6
58. Les Escoles Velles
Cal tenir present que la llista anterior és una proposta per tal de protegir aquests
edificis del municipi, però que en tot cas serà l’ajuntament el que decidirà quins
passaran a tenir el nivell de protecció com a BCIL al PAUM. Concretament, si que
s’inclouen al PAUM els següents: edifici del Carrer Dupont, 19; edifici Carrer
Dupont, 27 o Cal Badia; edifici de Carrer Baixada Magdalena, 1 i carretera de
Cardona, 23.
67
S’hauria d’afavorir la rehabilitació dels edificis considerats històrics i/o amb valor
arquitectònic i protegir-ne tota l’estructura i volum o en el seu defecte l’estructura
exterior i els elements interiors que siguin rellevants.
59. Barraques de Vinya
Es proposa la realització d’un estudi i inventari complert del conjunt de Barraques
de Vinya que es troben al terme de Callús. Un cop realitzat aquest estudi mes
complert incloure totes les que s’hagi localitzat en el catàleg del patrimoni
arquitectònic que ha de formar part del PAUM.
60. Els forns
S’hauria de realitzar una proposta de consolidació i restauració, i senyalitzar-los
amb un plafó informatiu amb el contingut referent a la seva història i usos.
El patrimoni natural
A part de l’arbre monumental de la Font d’Antius que ja es troba catalogat i
protegit, també caldria protegir, amb les mesures legals corresponents, “els set
pins o el pi de les set branques”.
No existeixen zones amplies protegides al municipi. S’haurien d’acotar altres boscos
i indrets que si bé no podrien entrar dins de la normativa que regula els espais
naturals si que poden ser protegides des de l’administració local i en aquest cas per
l’Ajuntament de Callús.
Considerem que cal tenir especial consideració els punts següents:
1. El Bosc Gran
2. El Bosc del Filador
3. La Serra d’Antius
4. L’Alzinar
5. Pla de Pinyers
68
Finalment, la proposta d’elements a protegir a través del PAUM són els dels següent
llistat que recull els anteriors.
Necròpolis de Viladelleva i de Boadella Necròpolis del Turó dels Moros Dolmen dels Camps del Janet Masia de Comes de Vall Les 7 tines dels Manxons Les Tines de Can Candela Les Tines de Viladelleva Església de Santa Maria de Viladelleva Església parroquial de Sant Sadurní de Callús Església de Sant Sadurní Mas de Vilalleva o Can Feliu Mas d’Antius Mas de Cal Bogadella o Boadella Mas de Cal Ferrer o Mas Ferrer Mas de Can Gras Mas El Cortès Mas L’Hostal Nou Mas La Tosa Mas Riera (Cal Cavaller) Mas Can Candela Edifici de Carrer Baixada Magdalena, 1 i Carretera de Cardona, 23 Edifici Carrer Dupont, 27 o Cal Badia Edifici del Carrer Dupont, 19 Les Escoles Velles Barraques de Vinya (totes) Forn de calç Viladelleva
69
Forn d’obra del Cortés Forn d’obra de Cal Gras Forn d’obra de Cal Ferrer
El patrimoni natural
El Bosc Gran El Bosc del Filador La Serra d’Antius L’Alzinar Pla de Pinyers
70
4.3.Conservació
El general el nivell de conservació de molts dels edificis del patrimoni immoble que
s’han catalogat es troben en un estat de conservació força acceptable. D’aquest
conjunt d’elements els que es troben pitjor són els es troben fora del nucli, és a dir
en el medi rural, com són per exemple, les cases de pagès, els jaciments
arqueològics, el forns, les tines, etc.
Pel que fa als masos que amenacen en esfondrar-se o amenacen en convertir-se en
edificis en estat ruïnós, fora bo que s’establissin unes línies d’actuació per tal
d’afavorir la seva restauració. La dificultat per a fer front a aquest tipus d’iniciatives
per part de l’administració local és clara degut al cost que pot suposar, però per
altra banda caldria implicar a la resta d’ens públics, Consell Comarcal, Diputació i/o
Generalitat de Catalunya per tal de d’establir les mesures més adients per tal de fer
front a aquesta situació. Potser es podria establir algun tipus de subvenció,
incentivar a través de descomptes o ajuts fiscals, etc.
En el cas dels jaciments, obtenir subvencions per a la realització d’intervencions
arqueològiques és cada cop més difícil, així mateix des de la Direcció General del
Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya cada cop més s’exigeix que els
projectes d’intervenció estiguin acompanyats d’una proposta de restauració. En
ocasions, en els casos de jaciments arqueològics pot ser fins i tot millor evitar la
realització d’una intervenció arqueològica sinó es disposa dels recursos necessaris
per fer front a la consolidació de les restes aparegudes. Però fora bo que
l’ajuntament assumís en la mesura del possible la intervenció arqueològica a
realitzar en cada un dels punts i que cerqués ajuts a les administracions públiques
per a l’adequació de l’entorn.
Els quatre forns documentats es troben en un estat de conservació molt precari, i
amenacen d’esfondrar-se. Caldria dur a terme una actuació de restauració per tal
d’evitar-ne la degradació. També s’hauria de tancar amb tanques o bé senyalitzar-
los per tal que ningú caigués a l’interior de forma accidental i d’aquesta manera
evitar mals majors.
Les 7 tines dels Manxons es troben restaurades i per tant en bon estat de
conservació, de totes maneres caldria que s’establís un programa de manteniment
per evitar que a la llarga es malmetin. Les dues tines restants, per el contrari es
troben en molt mal estat de conservació i amenacen ruïna, caldria cercar la zona
d’accés o senyalitzar-ne la seva ubicació per tal d’evitar que ningú caigués a
l’interior de forma accidental. Per altra banda caldria realitzar una neteja de
71
sotabosc a la zona i realitzar-la de manera sistemàtica almenys dos o tres cops
l’any. Així s’evitaria que la vegetació malmetés encara més les estructures
existents. Tanmateix el més ideal seria realitzar un projecte de recuperació de les
Tines que impliqués una restauració global i la seva adequació per tal de fer-les
visitables.
De les barraques de vinya, només tres tenen un estat de conservació òptim, a la
resta o bé ja se’ls ha esfondrat al coberta o bé amenaça en fer-ho. En primer lloc
caldria realitzar un inventari exhaustiu de totes les barraques que es troben en el
municipi i a partir d’aquí valorar l’estat de conservació de cada una d’elles. Som
conscients que restaurar-les totes (recordem que l’arxiu d’imatges d’Isidre Badia en
té unes cent de fotografiades) és força complex, o gairebé impossible, però es
podrien seleccionar aquelles que poden ser mes representatives de l’arquitectura,
les que disposen d’algun element o tret característic, etc. i invertir esforços en la
seva recuperació i posterior manteniment.
Pel que fa a la Caseta del Filador i del material del seu interior, es troba en un estat
realment precari de conservació. De totes maneres ja hi ha un projecte que preveu
la seva recuperació i restauració, tot convertint aquest espai en un Centre
d’Interpretació. De totes maneres sembla ser que aquesta iniciativa no acaba
d’engegar i caldria donar-li novament un impuls per tal de tirar-la endavant.
Els edificis que es troben a dins del nucli urbà són els que es troben en més bon
estat de conservació. Això no vol pas dir que tots presentin bon estat, a molts
d’ells, si bé l’estructura no perilla si que presten nombroses mancances a nivell
extern, com per exemple l’arrebossat exterior i la pintura malmesa, finestrons o
finestres deteriorades, portes de fusta pollades, etc. Per a fer front a tot aquest
conjunt de reformes necessàries, el poble de Callús, potser es podria acollir el Pla
de Barris que impulsa la Generalitat de Catalunya on segons el nou Decret, podran
rebre finançament els ajuntaments que ho sol�licitin directament, o mitjançant
l’associació o la col�laboració amb altres municipis o ens locals.
Les fonts documentades no presenten un aspecte gaire encoratjador a accepció de
la d’Antius que tot i que esta ben conservada actualment, caldria aplicar mesures
per tal que en un futur immediat no estigués amenaçada. La font del Pistó és troba
en molt mal estat, la vegetació ha crescut i s’ha fet prou espessa per evitar que es
pugui accedir fàcilment al lloc. En tan sols la realització de les tasques de
manteniment, amb una desbrossada dos o tres cops l’any seria suficient per tal de
mantenir el pas obert fins a la font.
72
En referència al patrimoni moble, la major part d’ell es troba en mans privades,
actualment, les col�leccions inventariades es troben en molt bon estat de
conservació degut a la voluntat dels seus propietaris de realitzar-ne un acurat
manteniment. Tanmateix caldria aplicar mesures o arribar a acords amb els
propietaris per tal que en un futur, aquestes col�leccions no quedin abandonades i
puguin passar a mans públiques, per tal que l’administració se’n faci càrrec.
Dels fons documentals, pràcticament tots es troben en arxius de caràcter públic i
per tant hem d’entendre que ja s’aplicaran les mesures necessàries per a la seva
correcta conservació. Amb tot caldria fer especial esment de dos fons que es troben
en mans privades, el Fons Documental de les Partitures de Caramelles i el fons
Bibliogràfic de Lluís Sala. Del primer seria bo aplicar les noves tecnologies i que des
de l’ajuntament s’assumís la digitalització del fons, fet que podria permetre la seva
consulta pública des de la Fundació Aplicació, prèvia autorització dels propietaris.
En les converses amb el seu propietari, ja ens expressava el seu desig de que així
fos, doncs ell no podia assumir aquesta tasca. Per tant hem d’entendre que aquesta
seria una tasca a realitzar prou interessant i que des de la Fundació Aplicació es
podria engegar. Del segon, seria interessant que l’ajuntament vetllés per a la seva
bona conservació en un futur per evitar que aquest fons quedi abandonat. Per altre
banda, la resta, tot i estar a mans privades no hauria de ser impediment per
garantir l’accés per l’estudi.
Els espais i zones d’interès haurien d’estar regits per un pla especial de protecció
del propi municipi per tal d’evitar les agressions antròpiques, definir-ne els usos i
les activitats que s’hi ha de desenvolupar, etc. Amb el descens de l’activitat agrícola
i ramadera la conservació dels espais naturals ha disminuït i el creixement de sota
bosc fa que en ocasions sigui perillós ja que augmenta el risc d’incendi. Fora bo
establir les mesures necessàries per tal de mantenir les zones de bosc netes i així
disminuir aquest risc.
S’ha observat que per accedir a la llera del riu Cardener des del polígon de Cortès
existeixen diverses escales de fusta relativament noves. Tanmateix la manca de
manteniment ha permès el creixement desmesurat de la vegetació fet que
actualment la dificultat per baixar-hi sigui extrema. Seria del tot convenient que
des de l’ajuntament es contemplés la necessitat de realitzar un programa de
manteniment d’aquestes zones. Sovint amb una desbrossada dos o tres cops l’any
seria suficient per mantenir-ho en condicions. D’es d’aquests punts es pot accedir
als Bullidor d’Antius, a la resclosa i als Canals del Cortès, etc.
73
4.4.Difusió
A l’inici del capítol 4, es feia referència a l’existència de vàries propostes que
permeten donar sortida i difusió al patrimoni cultural de Callús. Fèiem esment de la
diversitat d’iniciatives però del fet que es trobessin deslligades entre si.
Callús disposa d’un patrimoni cultural repartir per tot el terme, amb una important
xarxa de camins i la possibilitat d’establir rutes que facilitin l’accés, la difusió i el
coneixement d’aquest patrimoni. Aquest conjunt de rutes, tal i com es comentava a
l’apartat 4.1. es poden dividir en temàtiques (la vinya, arqueològica, patrimoni
industrial, etc.) i bé multidisciplinaris (rutes naturals, que incloguin masos,
barraques i tines, ruta del camí de la Sal, del camí de Secà, etc).
Dins del mateix nucli urbà o en un entorn molt immediat es troben elements del
patrimoni tan immoble (amb la presència de cases històriques, les 7 tines dels
manxons) com moble (pessebre de Josep Lladós, col�leccions, etc). Per tan accedir
a aquest conjunt de béns també es pot organitzar diversos tipus d’activitats.
Per tant a nivell de difusió fora bo establir diverses rutes, de les quals en proposem
algunes que considerem podrien ser interessants alhora que integrar-se en
projectes de difusió d’àmbit més comarcal:
1. A nivell temàtic:
• Ruta de la vinya. Que realitzi un recorregut per diversos punts d’interès com
són les 7 tines dels Manxons, les tines de Viladelleva i les de Can Cadela.
També podrien formar part d’aquest recorregut diverses barraques de vinya
i algun mas.
• Ruta arqueològica. Realització d’un recorregut aprofitant l’interès que porta
implícit el Castell de Callús o de Godmar, passant per les necròpolis.
• Ruta Patrimoni industrial. Aquest recorregut permetria conèixer les diverses
indústries que es construïren al llarg del riu Cardener, ja que són un mostra
prou interessant de la transformació i evolució econòmica soferta des de la
segona meitat del XIX. Alhora es podria contraposar aquesta visó, amb
l’activitat artesanal que perdurà encarà tot visitant la Caseta del Filador, la
qual disposa d’un projecte de recuperació i que caldria reactivar.
74
2. A nivell multidisciplinar:
• Ruta de la Sal. Aquest camí aprofita part del recorregut que realitza el GR-3
(Sender de Gran Recorregut -3). És un camí que no només discorre pel
municipi de Callús. Tanmateix en el tram que passa pel terme del municipi el
recorregut permet gaudir d’un bon entorn natural ja que es pot passar pel
bosc del filador i el Pla de Pinyers, la font del Pistó. A nivell de patrimoni
immoble, al llarg de camí es s’hi troben diverses barraques de vinya i el mas
de l’hostal nou. Alhora podem desviar lleugerament el camí per arribar fins a
Antius on s’hi troba el mas, la font i l’arbre monumental.
• El camí de Secà. Per realitzar una ruta que transcorre per aquest camí,
caldria en primer lloc recuperar-lo ja que en diversos punts està perdut o
tallat. Però el seu interès és alt ja que es passaria pel Castell, Tosa, el
Cortès, Boadella, etc. Alhora que també es podrien observar diverses
barraques de vinya.
3. Altres rutes:
• Projecte ferro turístic del Cardener. Aquest projecte de ruta s’està treballant
des del Consorci de Turisme del Cardener. L’objectiu d’aquest projecte era
aprofitar la línia ferroviària de Manresa a Súria )la qual està actualment en
ús entre setmana per al transport de potassa) per a la creació d’una nova
activitat turística. Durant els caps de setmana aquest traçat queda fora d’us
i s’ha replantejat la seva utilització per a activitats de lleure. Tanmateix
aquesta activitat encara no s’ha iniciat i fora bo reactivar-la.
Les rutes que es poden programar, doncs, són nombroses i es poden adequar a
l’edat i a les condicions físiques de les persones que vulguin realitzar les visites, ja
siguin escolars, excursionistes, turistes, famílies, persones d’edat avançada etc.
Alguns dels recorreguts proposats es podrien fer amb vehicle motoritzat, bicicleta i
també peu, fent més accessibles els llocs. De totes maneres és cert, que alguns
d’ells sols serien aptes per fer-los a peu o bé amb bicicleta i que els usuaris
principals serien els excursionistes.
Per a la organització d’aquestes rutes caldria tenir en compte diversos aspectes per
tal de donar el donar-les a conèixer i promocionar-les:
• En primer lloc caldria realitzar una bona senyalització adequada dels
recorreguts i dels béns que han de formar part d’aquests recorreguts. A
Callús s’ha notat una manca evident de senyalització. Tanmateix abans de
75
realitzar nous recorreguts seria interessant estudiar i homogeneïtzar el
sistema de senyals, tan pel que fa a les seves característiques físiques
(materials) com pel seu disseny i simbologies.
• Creació d’una pàgina web. La difusió a partir de les noves tecnologies ha de
ser un element bàsic i imprescindible. La creació d’una web temàtica on
s’expliquessin els punts d’interès cultural i natural de municipi, les rutes
existents, la possibilitats de contractar un guia si es que es considera
necessari, els allotjaments, etc. També seria interessant aprofitar les webs
ja existents i que realitzen una tasca similar com és el cas del Consorci de
Turisme del Cardener (www.elcardener.com)
• Edició de fulletons. Actualment el municipi de Callús tan sols disposa d’un
fulletó editat pel Consorci Turístic del Cardener. Seria adient que el municipi
disposés d’un fulletó propi on es resumissin les diverses activitats turístico-
culturals, els recorreguts, els principals bens que es volen potenciar i amb
els quals compte el municipi. Si fos possible, a més, caldria realitzar un
fulletó específic per a cada una de les rutes que es volen promoure. També
existeixen altres possibilitats menys costoses econòmicament però amb
menys grau d’informació com és la possibilitat d’editar “flayers” de cada una
de les rutes.
• Edició i creació de dossiers educatius. La possibilitat d’adequar i donar
sortida a les rutes o a alguns bens del patrimoni cultural i natural a través
de visites escolars és també molt alta i interessant. S’hauria de contemplar
la possibilitat de crear dossiers amb diferents nivells de comprensió segons i
tenint en compte cada una de les etapes escolars. No es tracta de realitzar
un material didàctic per a cada una de les activitats però sí escollir-ne una
amb més possibilitats i adaptar-la a aquest objectiu.
Altres iniciatives de cara a realitzar una bona difusió seria, com ja comentàvem, a
l’apartat 4.1. de centralitzar tota la tasca en un mateix ens o institució. Creiem que
aquesta feina es podria fer o bé des de la Fundació Aplicació o bé, si seria la opció
més interessant, que el projecte de rehabilitació de la Caseta del Filador tirés
endavant i es centralitzessin totes les tasques de difusió, recerca, guiatges, etc. des
d’aquest punt.
Un recurs de difusió més tradicional, però no menys interessant i que alhora permet
apropar el patrimoni als habitants del poble és la organització de xerrades, taules
rodones, exposicions. En aquest sentit es poden aprofitar els coneixements del
76
estudiosos locals que porten temps recollint informació sobre el territori i
compaginar-lo amb els coneixements d’experts.
També és una eina interessant la realització d’exposicions temporals. Es poden
realitzar exposicions fotogràfiques i/o d’objectes tot aconseguint que els propietaris
de les col�leccions les cedeixin temporalment amb aquest objectiu. En aquest sentit
les possibilitats són molt àmplies i diverses, el camps que es poden explotar
responent a moltes vessants i només cal marcar-se els objectius que es volen
assolir en cada cas.
Finalment, caldria aprofitar per fer referència a la revista que ja s’edita des del
municipi. Aquesta revista actualment només es troba en format paper. Fora
interessant ja que a nivell econòmic no comporta cap despesa extra, editar-la en
format digital i que es trobés penjada a la mateixa web de l’ajuntament. Es podrien
digitalitzar les edicions antigues i d’aquesta manera.
77
5.BIBLIOGRAFIA
A.A.D.D. (2003). Els paisatges de la vinya : congrés : Manresa (Bages), 24, 25 i 26
d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003.
A.A.D.D. (1984). Catalunya Romànica, Vol XI (El Bages). Barcelona. Enciclopèdia
Catalana.
BALLBÉ BOADA, M. (1993) Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una
elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993.
BARRAL I ALTENT, X. (1981). L'art pre-romànic a Catalunya segles IX-X. Edicions
62. Barcelona. PP. 281.
BENET i CLARÀ, A. (1984). "El terme antic de Manresa", a Amics de la Història i de
l’arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10.
BENET i CLARÀ, A. (1984). "La repoblació del Bages a l'alta edat mitjana",
Miscel�lània d'Estudis Bagencs. Núm. 3. Centre d'estudis del Bages. Manresa. 1984.
BOLÒS, J. HURTADO, V. (2004). Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael
Dalmau Editor. Barcelona. 2004.
CAIXAL, A. PANCORBO, A. (2002). "L'excavació del castellet de Godmar" Callús,
Bages. Actes del II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya. A Sant
Cugat del Vallès. ACRAM. Barcelona 2002.
CAIXAL, A. LÒPEZ MULLOR, A. PANCORBO, A. (2004) "Excavacions recents a
castells del centre del límit meridional a la marca Hispànica". Actes del Congrés Els
Castells Medievals a la Mediterrània Nord-occidental. Museu la Gabella.
Arbúcies.2004.
CAIXAL, Àlvar. (1998) "Intervencions arqueològiques al Castell de Callús". 1998.
CLARET, J.M. Et Alli. (1981). "Turó dels Moros". Butlletí del Centre Excursionista de
Montserrat, núm. 6. Manresa 1981. pp.7-11.
CLARET, J.M.; GUIX, I.;SANZ, J.; DAURA, A. (1981) "Els fossars", Butlletí del
Centre Excursionista de Montserrat, Núm.4, PP 6-9. Manresa.
DAURA, Antoni (1993) "El cementiri medieval dels fossars" a Cererols, mil anys
d'història (993-1993), PP. 57-61. Súria, Ajuntament de Súria i Amics i Veïns de
Cereols.
78
DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J; (1995). L’arqueologia al Bages, Manresa.
Centre d'Estudis del Bages. Col�lecció "Monografies", 15.
DAURA, A.; GALOBART.J.; (1983). L'arqueologia del Bages. Manresa: Col�legi de
Doctors i Llicenciats, 1983, Vol. II (Les fonts. Quaderns de recerca i divulgació.
Núm. 6. PP. 79.
DAURA, A.; GALOBART, J. (1984). "Necròpolis del Turó dels Moros". Dins Catalunya
Romànica. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol XI. (El Bages).
DAURA, A.;GALOBART, J. (1984) "Necròpolis de Viladelleva". Dins Catalunya
Romànica. Vol XI (El Bages). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. PP 140-141.
GALOBART, Joan (1985) "El mon funerari medieval: la necròpolis de Els Fossars
(Callús)", Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 11. PP 110-111.
GASOL ALMENDRÒS, J.M. (1981) "Callús". Gran Geografia Comarcal de Catalunya.
Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981
F. MAZCUÑAN, A. (1984) "Callús". Catalunya Romànica. Vol. XI. Fundació
Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
HOYAS PAMPIN, Núria. (1999). El terme del Castell de Callús. Evolució
historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona.
Barcelona. 1999.Inèdit.
HOYAS PAMPIN, Núria. (2000) "Evolució historiogràfica del Terme del Castell de
Callús". Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei
del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 2000.
JUNENY, Eduard. (1983). L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic.
Curial P-A-M. Barcelona. PP. 204-205.
JUNYENT, J. (1945). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic.
Núm. 237 Vic. 1945.
JUNYENT, F. MAZCUÑAN, A. (1984). "Callús". Catalunya Romànica. Vol. XI.
Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
LLADÓ I RAMONET, Josep (1993) "Súria" extret del Butlletí del Centre Excursionista
de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) PP. 30-35 a Cererols, mil anys d'història
(993-1993) PP. 19-25. Súria. Ajuntament de Súria i Amics i Veïns del Cererols.
79
PLADEVALL, A. CATALÀ ROCA, P. (1976) "Castell de Callús", a "Els Castells
Catalans", Vol. V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 1976.
PLADEVALL, Antoni. (1972). Capelles i Santuaris del Bisbat de Vic. F.D. JUNYENT,
REGUANT I AGUT, Josep (1988) "Súria, Història de les comarques de Catalunya.
Bages" Volum II, PP 475-502, Manresa, Edicions Parcir.
RIU, Manel (1982). "Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya".
Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1. Acta Medievalia) PP. 29-
57. Barcelona. Universitat de Barcelona.
SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. (1996) Callús. Història en Imatges. 1950-1975.
Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18.
SALA, Lluís. (2006) "Masies callussenques: Cal Torrenter". El Poble núm. 34. 2006.
SALA, Lluís. (2002) "Masies callussenques:El mas d'Antius". El Poble núm. 40.
Callús. 2002.
SALA, Lluís. (2002) "Masies callussenques: El mas d'Antius". El Poble núm. 40.
Callús. 2002.
SALA, Lluís. (2001) "Masies Callussenques: Casa Mas Cogoma". El Poble núm. 36.
2001.
SALA, Lluís. (2001) "Masies callussenques: Cal Pasqual". El Poble. Núm. 35. 2001.
SALA, Lluís. (1998) "Masies callussenques: Cal Muixí". El Poble núm. 29. Callús.
1998
SALA, Lluís. (1998) "Masies callussenques Can Filosa". El poble. Callús. 1998
SALA, Lluís. (1998) “Masies callussenques: Cal Magre". El poble, núm. 31. Callús.
1998
SALA, Lluís. (1998) "Masies callussenques: Can Candela". El Poble núm. 32. 1998.
SALA, Lluís. (1998) "Masies callussenques. Mas Viladelleva." El Mirador Cultural.
Callús.
SALA, Lluís. (1997) "Masies callussenques: El Cortès". El poble, núm.26. Callús.
1997
80
SALA, Lluís. (1997) "Masies callussenques: Cal Garriga". El Poble núm. 28. Callús.
1997.
SOLER BONET, J. (1994) Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca
a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994.
VIOLANT I SAMORRA, R. Las "barraques" de viña, de pared en seco del Pla de
Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282
VALL DE VILARAMÓ, MARIONA i DALMASES, LAURA (2006). “La toponímia de Callús
I,II,III”. El Poble, núms. 49-50-51. Ajuntament de Callús.
Webs d’interès:
http://www.icc.cat/web/content/ca/common/cartoteca/inici_cartoteca_pro.html
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/
http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni
http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm
http://paum.callus.cat/
http://www.callus.cat/
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/inici.jsp
http://www.creaf.uab.es/iefc/pub/regions/PortadaRF4.htm
81
LLISTAT D’ELEMENTS PER NUMERACIÓ
Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit 1 Castell de Callús 1.4 Patrimoni immoble 2 Sant Sadurní de Callús 1.1 Patrimoni immoble 3 Santa Maria de Viladelleva 1.1 Patrimoni immoble 4 Necròpolis del Turó dels Moros 1.4 Patrimoni immoble 5 Necròpolis de Viladelleva 1.4 Patrimoni immoble 6 Necròpolis de Bogadella (els Fossars) 1.4 Patrimoni immoble 7 Cal Ferrer o Mas Ferrer 1.1 Patrimoni immoble 8 Viladelleva o Can Feliu 1.1 Patrimoni immoble 9 La Tosa. 1.1 Patrimoni immoble 10 Riera (Cal Cavaller) 1.1 Patrimoni immoble 11 Antius 1.1 Patrimoni immoble 12 Font del Pistó 1.3 Patrimoni natural 13 El Cortés 1.1 Patrimoni immoble 14 Cal Garriga 1.1 Patrimoni immoble 15 Can Muixí. 1.1 Patrimoni immoble 16 Can Filosa 1.1 Patrimoni immoble 17 Cal Magre 1.1 Patrimoni immoble 18 Can Candela 1.1 Patrimoni immoble 19 Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa 3.2 Patrimoni documental 20 Font del Clot de Garces 5.1 Patrimoni natural 21 Font d'Antius 1.3 Patrimoni immoble 22 Font de Cal Filosa 5.1 Patrimoni natural 23 Saltant de Cogoma 5.1 Patrimoni natural 24 Saltant de les Valls 5.1 Patrimoni natural 25 Fons de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat 3.2 Patrimoni documental 26 Barraca del Toll de la Por 1.3 Patrimoni immoble 27 Barraca del Bosc Gran 1.3 Patrimoni immoble 28 Barraca de les Tines Manxons 1.3 Patrimoni immoble 29 Barraca de les Tines dels Manxons 1.3 Patrimoni immoble 30 Barraca del camí de la Sal (I) 1.3 Patrimoni immoble 31 Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) 1.3 Patrimoni immoble 32 Barraca als camps del Castany 1.3 Patrimoni immoble 33 Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) 1.3 Patrimoni immoble 34 Barraca al Bosc de Can Cavaller 1.3 Patrimoni immoble 35 Barraca a Can Pasqual 1.3 Patrimoni immoble 36 Barraca del Camí de la Sal (II) 1.3 Patrimoni immoble 37 Roure de la Font d'Antius 5.2 Patrimoni natural 38 El Raval 1.2 Patrimoni immoble 39 El Gual 5.1 Patrimoni natural 40 Cal Torrenter 1.1 Patrimoni immoble 41 Cal Jepet 1.1 Patrimoni immoble 42 Puig de Roma 5.1 Patrimoni natural 43 Puig Alter 5.1 Patrimoni natural 44 Can Pasqual 1.1 Patrimoni immoble 45 Tines de Viladelleva 1.3 Patrimoni immoble
82
46 Cogoma 1.1 Patrimoni immoble 47 Ca l'Agustí 1.1 Patrimoni immoble 48 Gorg de la Por 5.1 Patrimoni natural 49 Forn de Calç 1.3 Patrimoni immoble 50 Bosc Gran 5.1 Patrimoni natural 51 L'Alzinar 5.1 Patrimoni natural 52 Forat de les Ànimes 5.1 Patrimoni natural 53 Cal Cots 1.1 Patrimoni immoble 54 Sant Sadurní 1.1 Patrimoni immoble 55 Can Gras 1.1 Patrimoni immoble 56 Can Grisor 1.1 Patrimoni immoble 57 Cal Bogadella o Boadella 1.1 Patrimoni immoble 58 L'Hostal Nou 1.1 Patrimoni immoble 59 Tines dels Manxons 1.3 Patrimoni immoble 60 Serra d'Antius 5.1 Patrimoni natural 61 Camí Ral o Camí de la Sal 1.5 Patrimoni immoble 62 Colònia d'Antius 1.2 Patrimoni immoble 63 El Guix 1.2 Patrimoni immoble 64 Cal Nenus 1.1 Patrimoni immoble 65 Colònia Cortés 1.2 Patrimoni immoble 66 La Fàbrica Nova 1.2 Patrimoni immoble 67 Pla dels Pinyers 5.1 Patrimoni natural 68 Canals del Cortès 1.5 Patrimoni immoble 69 Caramelles 4.1 Patrimoni immaterial 70 Festa de Tardor 4.1 Patrimoni immaterial 71 Trobada de Viladelleva 4.1 Patrimoni immaterial 72 Trobada a la font d'Antius 4.1 Patrimoni immaterial 73 Sardana de Callús 4.4 Patrimoni immaterial 74 Fons documental de Partitures de les Caramelles de Josep 3.2 Patrimoni documental 75 Fons audiovisual de la Fundació Aplicació 3.1 Patrimoni documental 76 Col·lecció de pintura de Josep Lladós 2.3 Patrimoni moble 77 Fons bibliogràfic de Lluis Sala 3.3 Patrimoni documental 78 Escut del Marquès de Palmerola i de Callús 1.3 Patrimoni immoble 79 Barraca prop de Cal Magra 1.3 Patrimoni immoble 80 Tines de Can Candela 1.3 Patrimoni immoble 81 Forn d'obra de Cal Cortès 1.3 Patrimoni immoble 82 Forn d'obra de Cal Gras 1.3 Patrimoni immoble 83 Forn d'obra de Can Ferrer 1.3 Patrimoni immoble 84 Fons de l'Arxiu Parroquial 3.2 Patrimoni documental 85 Fons de l'Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental 86 Fons documental Despujol, o dels Marquesos de Palmerola. 3.2 Patrimoni documental 87 Comes de Vall 1.4 Patrimoni immoble 88 Dolmen del Camp del Janet 1.4 Patrimoni immoble 89 Pessebre de Josep Lladós 2.2 Patrimoni moble 90 Pi de les set branques o Els set pins 5.2 Patrimoni natural 91 Escut de Cal Ferrer 1.3 Patrimoni immoble 92 Font de Can Pasqual 1.3 Patrimoni immoble 93 Lletres de Callús 1.3 Patrimoni immoble
83
94 Vagó de tren 2.2 Patrimoni moble 95 Les Ballestes de Callús 2.2 Patrimoni moble 96 Llegenda del Forat de les Ànimes 4.3 Patrimoni immaterial 97 Horts municipals 5.1 Patrimoni natural 98 Camí de Secà 1.5 Patrimoni immoble 99 Mur de pedra del camí de secà 1.5 Patrimoni immoble 100 Col·lecció d'eines de Josep Badia 2.3 Patrimoni moble 101 Col·lecció d'eines de Josep Borrelles 2.3 Patrimoni moble 102 Bosc del Filador 5.1 Patrimoni natural 103 El bullidor d'Antius 5.1 Patrimoni natural 104 El Pla de la Tosa 5.1 Patrimoni natural 105 La riera de Bellver 5.1 Patrimoni natural 106 Material Arqueològic del Castell de Godmar 2.3 Patrimoni moble 107 Fons d'Imatges d'Isidre Badia Patrimoni documental 108 Fusell de Can Filosa o de les Carlinades 2.2 Patrimoni moble 109 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3 1.1 Patrimoni immoble 110 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 1.1 Patrimoni immoble 111 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 1.1 Patrimoni immoble 112 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15 1.1 Patrimoni immoble 113 Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 21 1.1 Patrimoni immoble 114 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 5 1.1 Patrimoni immoble 115 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 1.1 Patrimoni immoble 116 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 1.1 Patrimoni immoble 117 Edifici del Carrer Dupont, 21 1.1 Patrimoni immoble 118 Edifici del Carrer Dupont, 19 1.1 Patrimoni immoble 119 Edifici del Carrer Dupont, 27 o Cal Badia 1.1 Patrimoni immoble 120 Edifici del Carrer Montserrat, 9 1.1 Patrimoni immoble 121 Edifici del Carrer Montserrat, 6 1.1 Patrimoni immoble 122 Edifici del Carrer Montserrat, 4 1.1 Patrimoni immoble 123 Edifici del Carrer Montserrat, 5 1.1 Patrimoni immoble 124 Edifici del Carrer Montserrat, 3 1.1 Patrimoni immoble 125 Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 1.1 Patrimoni immoble 126 Edifici del Carrer de Sant Antoni, 17 1.1 Patrimoni immoble 127 Edifici del Carrer Baixada Magdalena, 1 i Carrer del Riu, 23 1.1 Patrimoni immoble 128 Edifici Ctra C-1410-a, 9 1.1 Patrimoni immoble 129 Edifici del Carrer del Riu, 8-10 1.1 Patrimoni immoble 130 Edifici del Carrer del Riu, 2-4 1.1 Patrimoni immoble 131 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 1.1 Patrimoni immoble 132 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 1.1 Patrimoni immoble 133 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 24 1.1 Patrimoni immoble 134 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 1.1 Patrimoni immoble 135 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 1.1 Patrimoni immoble 136 Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 1.1 Patrimoni immoble 137 Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 1.1 Patrimoni immoble 138 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 1.1 Patrimoni immoble 139 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 1.1 Patrimoni immoble 140 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 1.1 Patrimoni immoble 141 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 42 1.1 Patrimoni immoble
84
142 Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 1.1 Patrimoni immoble 143 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 1.1 Patrimoni immoble 144 Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 1.1 Patrimoni immoble 145 Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 1.1 Patrimoni immoble 146 Resclosa del Cortès 1.5 Patrimoni immoble 147 Escoles Municipals 1.1 Patrimoni immoble 148 Arxiu de Josep Badia 3.2 Patrimoni documental 149 Caseta del Filador 1.1 Patrimoni immoble 150 Fons d'imatges Antoni Codina 3.1 Patrimoni documental 151 Els Horts del Cortès 5.1 Patrimoni natural
85
LLISTAT D’ELEMENTS PER DENOMINACIÓ
Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Viladelleva o Can Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antius 1.1 Patrimoni immoble Edifici Arxiu de Josep Badia 3.2 Patrimoni documental Fons documental Barraca a Can Pasqual 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca al Bosc de Can Cavaller 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca als camps del Castany 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de les Tines dels Manxons 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de les Tines Manxons 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Bosc Gran 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del camí de la Sal (I) 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Camí de la Sal (II) 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Toll de la Por 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca prop de Cal Magra 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Bosc del Filador 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 102 Bosc Gran 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 50 Ca l'Agustí 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Bogadella o Boadella 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cots 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ferrer o Mas Ferrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici
Cal Garriga 1.1 Patrimoni immobleEdifici 14 Cal Jepet 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magre 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Nenus 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Torrenter 1.1 Patrimoni immoble Edifici Camí de Secà 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí Ral o Camí de la Sal 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Can Candela 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Filosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Gras 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Grisor 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Muixí. 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pasqual 1.1 Patrimoni immoble Edifici Canals del Cortès 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Caramelles 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives
Caseta del Filador 1.1 Patrimoni immoble Edifici Castell de Callús 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cogoma 1.1 Patrimoni immoble Edifici Col·lecció de pintura de Josep Lladós 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 76 Col·lecció d'eines de Josep Badia 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 100 Col·lecció d'eines de Josep Borrelles 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 101 Colònia Cortés 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic
86
Colònia d'Antius 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Comes de Vall 1.4 Patrimoni immoble Jaciment
Dolmen del Camp del Janet 1.4 Patrimoni immobleJaciment 88 Edifici Ctra C-1410-a, 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Baixada Magdalena, 1 i Carrer del Riu, 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer de Sant Antoni, 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer del Riu, 2-4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer del Riu, 8-10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Dupont, 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Dupont, 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici
Edifici del Carrer Dupont, 27 o Cal Badia 1.1 Patrimoni immobleEdifici 119 Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici El bullidor d'Antius 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 103 El Cortés 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Gual 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 39 El Guix 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Pla de la Tosa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 104 El Raval 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Els Horts del Cortès 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 151 Escoles Municipals 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escut de Cal Ferrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic
87
Escut del Marquès de Palmerola i de Callús 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic
Festa de Tardor 4.1 Patrimoni immaterialManifestacions festives 70
Fons audiovisual de la Fundació Aplicació 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons bibliogràfic de Lluis Sala 3.3 Patrimoni documental Fons bibliografic Fons de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu Parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons d'imatges Antoni Codina 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons d'Imatges d'Isidre Badia Patrimoni documental Fons d'imatges
Isidre Badia 107 Fons documental de Partitures de les Caramelles de Josep Baldomà 3.2 Patrimoni
documental Fons documental 74 Fons documental Despujol, o dels Marquesos de Palmerola. 3.2 Patrimoni documental Fons documental Font d'Antius 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Cal Filosa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 22 Font de Can Pasqual 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Clot de Garces 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 20 Font del Pistó 1.3 Patrimoni natural Element
arquitectònic 12 Forat de les Ànimes 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 52 Forn de Calç 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Cal Cortès 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Cal Gras 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Can Ferrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Fusell de Can Filosa o de les Carlinades 2.2 Patrimoni moble Objecte 108 Gorg de la Por 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 48 Horts municipals 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 97
La Fàbrica Nova 1.2 Patrimoni immobleConjunt arquitectònic 66
La riera de Bellver 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 105 La Tosa. 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Alzinar 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 51 Les Ballestes de Callús 2.2 Patrimoni moble Objecte 95 L'Hostal Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici Llegenda del Forat de les Ànimes 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral Lletres de Callús 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Material Arqueològic del Castell de Godmar 2.3 Patrimoni moble Col.lecció 106 Mur de pedra del camí de secà 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Necròpolis de Bogadella (els Fossars) 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de Viladelleva 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis del Turó dels Moros 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Pessebre de Josep Lladós 2.2 Patrimoni moble Objecte 89 Pi de les set branques o Els set pins 5.2 Patrimoni natural Especimens
botànics 90 Pla dels Pinyers 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 67 Puig Alter 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 43 Puig de Roma 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 42 Resclosa del Cortès 1.5 Patrimoni immoble Obra civil
88
Riera (Cal Cavaller) 1.1 Patrimoni immoble Edifici Roure de la Font d'Antius 5.2 Patrimoni natural Especimens
botànics 37 Saltant de Cogoma 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 23 Saltant de les Valls 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 24 Sant Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici
Sant Sadurní de Callús 1.1 Patrimoni immobleEdifici 2 Santa Maria de Viladelleva 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sardana de Callús 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Serra d'Antius 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes 60 Tines de Can Candela 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Viladelleva 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines dels Manxons 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Trobada a la font d'Antius 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives
Trobada de Viladelleva 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives
Vagó de tren 2.2 Patrimoni moble Objecte 94
89
LLISTAT D’ELEMENTS PER TIPOLOGIA
Codi Àmbit Tipologia Denominació Patrimoni documental Fons d'imatges Isidre Badia Fons d'Imatges d'Isidre Badia 1.1 Patrimoni immoble Edifici Viladelleva o Can Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici Antius 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Agustí 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Bogadella o Boadella 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cots 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Ferrer o Mas Ferrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Garriga 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Jepet 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Magre 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Nenus 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Torrenter 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Candela 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Filosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Gras 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Grisor 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Muixí. 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pasqual 1.1 Patrimoni immoble Edifici Caseta del Filador 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cogoma 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici Ctra C-1410-a, 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Crta. C-1410-a, 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra C-1410-a, 57 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. 1410-a, 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1401-a, 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 16 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 42 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 43 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici de la Ctra. C-1410-a, 59 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Baixada Magdalena, 1 i Carrer del Riu, 23 127 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 125 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer de Sant Antoni, 17 126
90
1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer del Riu, 2-4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer del Riu, 8-10 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Dupont, 21 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Dupont, 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Dupont, 27 o Cal Badia 119 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 11 116 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 5 114 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Jacint Verdaguer, 9 115 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 4 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 5 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 6 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Montserrat, 9 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 15 112 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 21 113 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 3 109 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 4 110 1.1 Patrimoni immoble Edifici Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 111 1.1 Patrimoni immoble Edifici El Cortés 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escoles Municipals 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Tosa. 1.1 Patrimoni immoble Edifici L'Hostal Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici Riera (Cal Cavaller) 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Sadurní 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Sadurní de Callús 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Maria de Viladelleva 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Cortés 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia d'Antius 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Guix 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic El Raval 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic La Fàbrica Nova 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca a Can Pasqual 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca a la carretera de Sant Mateu (I) 31 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca al Bosc de Can Cavaller 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca als camps del Castany 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de la Carretera de Sant Mateu (II) 33 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de les Tines dels Manxons 29 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de les Tines Manxons 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Bosc Gran 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del camí de la Sal (I)
91
1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Camí de la Sal (II) 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca del Toll de la Por 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca prop de Cal Magra 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escut de Cal Ferrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Escut del Marquès de Palmerola i de Callús 78 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'Antius 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Pasqual 1.3 Patrimoni natural Element arquitectònic Font del Pistó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn de Calç 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Cal Cortès 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Cal Gras 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Forn d'obra de Can Ferrer 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Lletres de Callús 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Can Candela 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines de Viladelleva 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Tines dels Manxons 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Castell de Callús 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Comes de Vall 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Dolmen del Camp del Janet 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de Bogadella (els Fossars) 6 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis de Viladelleva 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis del Turó dels Moros 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí de Secà 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí Ral o Camí de la Sal 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Canals del Cortès 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Mur de pedra del camí de secà 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Resclosa del Cortès 2.2 Patrimoni moble Objecte Fusell de Can Filosa o de les Carlinades 108 2.2 Patrimoni moble Objecte Les Ballestes de Callús 2.2 Patrimoni moble Objecte Pessebre de Josep Lladós 2.2 Patrimoni moble Objecte Vagó de tren 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció de pintura de Josep Lladós 76 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció d'eines de Josep Badia 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Col·lecció d'eines de Josep Borrelles 101 2.3 Patrimoni moble Col.lecció Material Arqueològic del Castell de Godmar 106 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons audiovisual de la Fundació Aplicació 75 3.1 Patrimoni documental Fons imatges Fons d'imatges Antoni Codina 3.2 Patrimoni documental Fons documental Arxiu de Josep Badia 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat 25 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu Històric Comarcal de Manresa 19 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons de l'Arxiu Parroquial
92
3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de Partitures de les Caramelles de Josep 74 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental Despujol, o dels Marquesos de Palmerola. 86 3.3 Patrimoni documental Fons bibliografic Fons bibliogràfic de Lluis Sala 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Caramelles 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa de Tardor 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Trobada a la font d'Antius 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Trobada de Viladelleva 4.3 Patrimoni immaterial Tradicció oral Llegenda del Forat de les Ànimes 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa Sardana de Callús 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Bosc del Filador 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Bosc Gran 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes El bullidor d'Antius 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes El Gual 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes El Pla de la Tosa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Els Horts del Cortès 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Font de Cal Filosa 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Font del Clot de Garces 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Forat de les Ànimes 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Gorg de la Por 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Horts municipals 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes La riera de Bellver 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes L'Alzinar 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Pla dels Pinyers 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Puig Alter 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Puig de Roma 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Saltant de Cogoma 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Saltant de les Valls 5.1 Patrimoni natural Zones d'interes Serra d'Antius 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics Pi de les set branques o Els set pins 90 5.2 Patrimoni natural Especimens botànics Roure de la Font d'Antius
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3