informe la pac i la independència...

UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA C/ Ulldecona, 21 - 31 2n - 08038 Barcelona Tel. 93 268 09 00 - Fax 93 268 48 93 www.uniopagesos.org Equip Tècnic Sindical/AFT Assumpte

La PAC i la independència Barcelona, 15 de novembre del 2012

Informe sobre la Política Agrària Comuna i la possible

independència de Catalunya 1.- Introducció.

El Consell Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya, màxim òrgan entre congressos, en la seva reunió de 12 de desembre del 2009, va aprovar una declaració dins del tarannà cívic que sempre ha exercit amb plena llibertat i amb responsabilitat, la qual diu: “Unió de Pagesos de Catalunya és un sindicat nacional català unitari, democràtic i independent i fidels als nostres valors fundacionals volem refermar el nostre ple respecte per la llibertat de prendre qualsevulla opció política per part dels nostres afiliats i afiliades. Així mateix, dins de l’esperit de llibertat que ens guia des de la nostra fundació, fem públic el nostre desig que els ciutadans de Catalunya puguin expressar lliurement i de manera vinculant si volen o no la independència respecte de l’Estat espanyol i la creació d'un Estat propi.”

El Consell Nacional del sindicat, en les seves reunions del 6 d’octubre i 10 de novembre del 2012, ha tractat sobre la inquietud que estan generant entre la pagesia professional les reiterades informacions aparegudes als mitjans de comunicació en relació a la possible pèrdua dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) en el cas de que Catalunya esdevingui un nou estat independent, és en aquest context que ha acordat redactar un informe al respecte i fer-lo públic.

2.- Catalunya nou estat d’Europa.

En primer lloc, cal tenir present que el moviment català independentista i/o de lliure determinació dels pobles nascut a Arenys de Munt es va basar en una consulta en la que es formulava la pregunta "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?" Després, evolucionat el procés de les consultes en la constitució l’Assemblea Nacional Catalana, aquesta fou la convocant de la manifestació del passat 11 de setembre que va tenir com a lema "Catalunya, nou estat d'Europa".

El Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 27 de setembre del 2012, va adoptar la Resolució 742/IX1 del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, inclou, entre altres, en els seus apartats I. Dret a decidir i III. Procés per a esdevenir un nou estat d’Europa: “(...) El Parlament de Catalunya insta el Govern, les forces polítiques i els agents socials i econòmics a

im impulsar el màxim consens possible per a portar a terme aquest procés democràtic i el full de

ruta consegüent, dialogant amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el Govern espanyol,

per tal que els ciutadans de Catalunya puguin determinar llur futur col·lectiu en un marc de plena

llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i convivència democràtica, i sense cap mena de

coacció.

(...)

En el moment excepcional que viu Catalunya dins el procés per a esdevenir un nou estat d’Europa,

el Parlament de Catalunya creu que és imprescindible de reforçar les estructures i els instruments

d’estat amb l’objectiu de garantir la cohesió social, el progrés econòmic i la normalització i el

foment de la llengua i la cultura pròpies.

(...)” Per tant, inequívocament tant la ciutadania catalana que impulsa el procés, com les forces majoritàries al Parlament de Catalunya en la seva novena legislatura, volen una Catalunya lliure, però inserida a la Unió Europea. Aquesta és una qüestió clau per respondre la pregunta que es fa la pagesia professional catalana: ¿Què passarà amb els ajuts de la PAC i la resta de les polítiques europees adreçades al sector agropecuari en cas d'assolir la independència?

3.- La independència al Tractat de la Unió Europea.

Abans de respondre la pregunta que es formula la pagesia, cal respondre’n una altra per poder analitzar-ho: ¿Que diu el Tractat de la Unió Europea al respecte d'un procés de lliure determinació d'un poble que forma part d'un estat membre? La resposta és que com a tal no hi diu res. No obstant, si que estableix, a l'article 2 del Tractat de la Unió Europea, que es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, Estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. També estableix, a l'article 3 del mateix Tractat, que la Unió Europea té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar del seus pobles; així com, contribuir a la protecció dels drets humans i a l'estricte respecte i al desenvolupament del Dret internacional, en particular el respecte dels principis de la Carta de les Nacions Unides. El Tractat també estableix que els drets fonamentals que garanteix el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i els que són fruit de les tradicions constitucionals comunes als Estats membres formaran part del Dret de la Unió Europea com a

1 Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 390 de 2 d’octubre del 2012.

principis generals. Precisament en dret els principis generals serveixen per integrar llacunes legals o per interpretar normes jurídiques l'aplicació de les quals resulta dubtosa. La Carta de les Nacions Unides estableix que entre els seus propòsits té el de fomentar entre les nacions relacions d'amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles. També estableix que amb el propòsit de crear les condicions d'estabilitat i benestar necessàries per les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi d'igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, l'Organització promourà: “(...)

c. el respecte universal als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distinció

per motius de raça, sexe, idioma o religió, i l'efectivitat de tals drets i llibertats.

(...)” El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics reconeix que, d'acord amb la Declaració Universal dels Drets Humans, no pot realitzar-se l'ideal de l'ésser humà lliure en el gaudi de les llibertats civils i polítiques i alliberat de la temença i de la misèria, a menys que es creïn condicions que permetin a cada persona gaudir dels seus drets civils i polítics, tant com dels seus drets econòmics, socials i culturals. En aquest sentit el seu article 1 estableix que tots els pobles tenen dret de lliure determinació. La Convenció de Viena sobre Successió d'Estats en Matèria de Tractats del 1978 en el seu article 17.1 estableix que un Estat de recent independència podrà, mitjançant una notificació de successió, fer constar la seva qualitat de Part en qualsevol tractats multilateral que en la data de la successió d'Estats estigués en vigor respecte del territori al que es refereix la successió d'Estats. Per tant, els propis fonaments de la Unió Europea es basen en aquests drets i llibertats fonamentals, com també ho són de l'Estat espanyol, tal i com ho preveu la pròpia Constitució Espanyola, quan al seu article 10.2 estableix, que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya o; quan al seu article 96.1 estableix, que els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. 4.- Els escenaris d’una independència de Catalunya. Sense entrar a valorar com hauria de ser un procés d’independència que donés com a resultat que Catalunya esdevingués un nou estat, ja que no és l’objecte d’aquest informe, anirem a l’estadi immediatament posterior a l’obtenció de la independència, per fer-ho tindrem en compte tres escenaris: Primer escenari: la independència és fruit d'un procés pactat amb l'Estat espanyol, el que implica també un camí pactat amb la Unió Europea, esdevindrem un nou estat en el si de la Unió Europea sense cap trencament ni impàs. Segon escenari: la independència és fruit d'un procés ajustat al dret internacional, però sense acord amb l'Estat espanyol, el que ens deixarà durant un període de temps en una situació

transitòria, serem membres de la Unió Europea, però no tindrem vot a les seves institucions, la Unió Europea junt amb el Govern de Catalunya hauran de cercar un acord amb l'Estat espanyol i els altres estats que no vulguin reconèixer Catalunya com a nou estat. Tercer escenari: la independència és fruit d'una declaració unilateral matussera, el que ens obligarà a sol·licitar l'ingrés com a nou estat membre de la Unió Europea, el que ens obligarà a mantenir el compliment de tot el dret de la Unió Europea mentre es negocia l'ampliació de la mateixa. 5.- Els recursos de la Unió Europea. En primer lloc analitzarem quan aporta l’Estat espanyol a la Unió Europea i quina part d’aquesta aportació correspondria a una Catalunya independent que en formés part. El projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013 preveu unes aportacions a la Unió Europea d'11.900,6 milions d'euros: - 8.500 milions d'euros pel recurs de Producte Nacional Brut a preus de mercat (PNBpm)2. - 1.950 milions d'euros pels recursos propis (aranzels i exaccions a les importacions de països tercers). - 1.450 milions d'euros de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). No disposem de dades publicades sobre el PNBpm de Catalunya, però per disposar d’una aproximació tindrem en compte l’aportació de Catalunya al PIB (producte interior brut) de l’Estat espanyol, que ha estat del 19,6% de mitjana en el període del 2007 al 2011.

PIB a preus de mercat. En milions d’euros.

Anys 2007 2008 2009 2010 2011

Espanya 1.053.161 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355

Catalunya 208.206 212.953 204.129 205.555 210.150

% Catalunya/Espanya 19,7% 19,5% 19,4% 19,5% 19,7%

Font: Elaboració pròpia en base a les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya i del Instituto Nacional de

Estadística.

Respecte al que significa Catalunya en la recaptació d’aranzels i exaccions a les importacions de països tercers no disposem de les dades, no obstant, si que es coneix quin és el total del valor de les importacions provinents de països de fora de la Unió Europea, tant per al conjunt de l’Estat espanyol, com per a Catalunya. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, en base a les dades del Departament de Duanes i Impostos Especials de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, l’any 2011 l’Estat espanyol va importar de països de fora de la Unió Europea per valor de 123.226,6 milions d’euros, dels quals 31.049,3 milions d’euros van ser-ho des de Catalunya.

2 La Directiva 89/130/CEE de 13 de febrer, relativa a l’harmonització de l’establiment del producte nacional brut

a preus de mercat, defineix el càlcul del PNBpm com la suma al producte interior brut a preus de mercat i les

rendes de la propietat i de les empreses rebudes de la resta del món i restant els fluxos corresponents pagats a

la resta del món.

És a dir, un 25,19% del valor importat per l’Estat espanyol de països de fora de la Unió Europea va correspondre a Catalunya. Quan al que significa Catalunya en la recaptació de l’IVA de l’Estat espanyol, prenen com a font d’informació les publicacions3 sobre els anàlisi estadístics de l’IVA dels anys 2009 i 2010 de la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, podem veure com en el resultat del Règim general d’aquest impost Catalunya ha suposat en els anys 2008, 2009 i 2010 respectivament el 21,69%, el 19,50% i el 21,06% i; en el resultat del Règim simplificat d’aquest impost Catalunya ha suposat en els anys 2008, 2009 i 2010 respectivament el 28,30%, el 27,88% i el 28,40%. No obstant, als efectes de saber quina seria l’aportació a la Unió Europea de Catalunya amb el recurs corresponent a l’IVA, cal recordar l’efecte capitalitat de Madrid al tenir ubicada la seu de grans companyies que facturen en tot el territori de l’Estat espanyol, el que suposa comptabilitzar l’IVA en aquesta comunitat autònoma, doncs malgrat tenir un PIB inferior al de Catalunya, en el resultat del Règim general d’aquest impost Madrid ha suposat en els anys 2008, 2009 i 2010 respectivament el 52,72%, el 48,30% i el 52,86%. Per tant, en una Catalunya independent l’aportació a la Unió Europea seria superior al 21% del que en l’actualitat aporta l’Estat espanyol a través d’aquest recurs. Per tant, del conjunt de l’aportació de l’Estat espanyol a la Unió Europea, més del 20% correspon al que Catalunya genera, el que amb les previsions del projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013 suposaria més de 2.300 milions d’euros d’aportació. En segon lloc, analitzarem quins són els fons europeus que territorialitzadament s’estan reben a Catalunya els darrers anys. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, en base a les dades de la Direcció General d’Afers Econòmics del Departament d’Economia i Coneixement, a Catalunya es van rebre fons europeus (FEDER, FSE, FEOGA-O, IFOP, FEADER, FEP i Fons de Cohesió) de la política de cohesió de la Unió Europea els anys 2008, 2009 i 2010 respectivament 260,37, 237,17 i 209,61 milions d’euros. Segons els Informes d’Activitat 2009, 2010 i 2011, campanyes 2008/2009, 2009/2010 i 2010/2011 del Fons Espanyol de Garantia Agrària a Catalunya es van rebre del primer pilar (ajuts directes i OCM única) de la PAC respectivament 312,8, 312 i 315,3 milions d’euros. La mitjana del total de fons europeus territorialitzats a Catalunya d’aquest tres anys esta situada en 530 milions d’euros. És a dir, Catalunya aporta a la Unió Europea més de quatre vegades el que rep en fons europeus. 6.- La PAC a la Catalunya independent.

En base als tres escenaris del punt quart de l’informe, a la voluntat dels promotors de l’exercici de la lliure determinació (autodeterminació) de que Catalunya esdevingui un nou estat de la

3 “El impuesto sobre el Valor Añadido en 2009. Análisis de los datos estadísticos del ejercicio” publicació de la

Dirección General de Tributos del Ministerio de Economia y Hacienda; i “El impuesto sobre el Valor Añadido en

2010. Análisis de los datos estadísticos del ejercicio” publicació de la Dirección General de Tributos del

Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Unió Europea i a la pregunta formulada al final del punt segon de l’informe, analitzarem per a cada cas si el nou estat de Catalunya podrà fer front a la PAC.

En el primer dels escenaris: la independència és fruit d'un procés pactat amb l'Estat espanyol, a la Catalunya independent no perillarien els ajuts a la pagesia i al món rural, doncs hi hauria continuïtat jurídica en la PAC entre la situació prèvia i la posterior dins de la Unió Europea.

En el segon escenari: Catalunya arribés a la independència a través d’un procés sense acord amb l’Estat espanyol però ajustat al dret internacional, es generaria una situació transitòria en la qual seria imprescindible la reforma per unanimitat dels tractats de la Unió Europea per recollir-hi el nou Estat i les seves llengües oficials. En aquest cas, els ajuts agraris a la pagesia i al món rural s’anirien cobrant a compte de l’aportació que Catalunya no podria fer a la

Unió Europea en no existir els mecanismes institucionals per fer-la efectiva i quan es regularitzes s’hauria de procedir a la liquidació de l’etapa transitòria.

En el tercer escenari: la independència de Catalunya arribés per una declaració unilateral matussera, caldria esperar a una ampliació de la Unió Europea per formar-hi part. Tanmateix, a Catalunya s’hauria de continuar aplicant el dret europeu per poder tornar a ser membre, ja que és una de les premisses bàsiques per assolir-ho. En no ser reconegut com a membre, no es generaria l’obligació de contribuir al sosteniment de la Unió Europea mentre no s’incorporés. Per tant, el nou estat podria fer front als pagaments equivalents a la PAC ja que, fins i tot, disposaria d’un marge econòmic folgat amb els tributs recaptats, en no haver de contribuir a la Unió Europea fins a la seva incorporació.

UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA C/ Ulldecona, 21 - 31 2n - 08038 Barcelona Tel. 93 268 09 00 - Fax 93 268 48 93 www.uniopagesos.org Equip Tècnic Sindical/AFT Assumpte

La PAC i la independència Barcelona, 15 de novembre del 2012

ANNEXES

Producto interior bruto a precios de mercado y sus componentes. España 2008 a 2011

Precios corrientes

Tabla 1. Demanda, Oferta, Rentas

Unidad: millones de euros

2008 2009 (P) 2010 (P) 2011 (A)

Demanda

Gasto en consumo final 834.371 816.007 832.616 842.733

- Gasto en consumo final de los hogares 612.339 582.258 597.496 609.946

- Gasto en consumo final de las ISFLSH 10.029 10.146 10.609 10.066

- Gasto en consumo final de las AAPP 212.003 223.603 224.511 222.721

Formación bruta de capital 316.697 251.575 239.266 229.054

- Formación bruta de capital fijo 312.046 247.396 233.515 223.963

- Variación de existencias y adquisiciones menos cesiones de objetos valiosos 4.651 4.179 5.751 5.091

Exportaciones de bienes y servicios 288.217 250.667 285.110 321.819

Importaciones de bienes y servicios 351.497 270.189 308.109 330.251

PRODUCTO INTERIOR BRUTO A PRECIOS DE MERCADO 1.087.788 1.048.060 1.048.883 1.063.355

Oferta

Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca 25.010 23.094 24.554 24.383

Industrias extractivas; industria manufacturera; suministro de energía eléctrica, gas, vapor y aire acondicionado; suministro de agua,

actividades de saneamiento, gestión de residuos y descontaminación 168.601 149.137 154.770 165.051

Construcción 135.659 127.146 104.762 98.546

Comercio al por mayor y al por menor; reparación de vehículos de motor y motocicletas; transporte y almacenamiento; hostelería 229.922 229.729 233.814 242.066

Información y comunicaciones 40.745 41.218 41.310 42.280

Actividades financieras y de seguros 54.048 57.222 44.003 40.650

Actividades inmobiliarias 68.373 62.583 70.346 75.637

Actividades profesionales, científicas y técnicas; actividades administrativas y servicios auxiliares 73.313 72.375 71.206 73.755

Administración pública y defensa; seguridad social obligatoria; educación; actividades sanitarias y de servicios sociales 166.988 175.844 177.667 178.184

Actividades artísticas, recreativas y de entretenimiento; reparación de artículos de uso doméstico y otros servicios 34.370 35.010 35.339 35.759

Impuestos netos sobre los productos 90.759 74.702 91.112 87.044


Rentas

Remuneración de los asalariados 537.643 524.581 512.775 508.620

Excedente de explotación bruto / Renta mixta bruta 458.132 446.391 441.912 464.198

Impuestos netos sobre la producción y las importaciones 92.013 77.088 94.196 90.537


(P) Estimación provisional

(A) Estimación avance

PIB a preus de mercat(1). Catalunya 2007-2011

Per components de la demanda. A preus corrents

Unitats: Milions d'euros.

Font: Idescat. Comptes econòmics anuals de Catalunya.

(1) Base 2008.

(2) Inclou la despesa en el consum de les institucions sense ànim de lucre al servei de les llars.

(3) Inclou la variació d'existències.

(4) Inclou el saldo a l'estranger i amb la resta d'Espanya.

(5) Aportació al creixement dl PIB.

(*) Dades provisionals.

2007(*) 2008(*) 2009(*) 2010(*) 2011(*)

Demanda interna 204.532 208.103 197.143 199.912 201.687

despesa en consum de les llars 116.817 119.548 115.387 119.156 122.915

despesa en consum de les administracions públiques (2)

29.656 32.572 35.574 35.721 34.957

formació bruta de capital (3) 58.059 55.983 46.182 45.035 43.815

béns d'equipament i altres 21.229 20.853 17.642 18.887 19.702

construcció 35.650 34.236 27.728 25.239 23.278

Saldo exterior (4)(5) 3.674 4.850 6.986 5.643 8.463

saldo amb l'estranger (5) -13.892 -9.743 -1.026 -788 3.820

exportacions totals de béns i serveis 64.977 66.512 56.023 64.595 72.313

exportacions de béns i serveis 55.576 57.090 47.292 55.401 62.442

consum dels estrangers en el territori 9.401 9.422 8.731 9.194 9.871

importacions totals de béns i serveis 78.869 76.254 57.049 65.383 68.492

importacions de béns i serveis 76.029 73.548 54.869 63.064 66.492

consum dels residents a l'estranger 2.840 2.706 2.180 2.319 2.001

Total 208.206 212.953 204.129 205.555 210.150

Institut d'Estadística de Catalunya

http://www.idescat.cat/pub/aec/352

Importacions. Per països. Valors (provisional).

Espanya.

Milions d'euros

—

Unió

Regne Resta

Total Europea (UE-27) Alemanya França Itàlia Unit món

—

Juliol/2012 21.292,8 10.495,0 2.307,9 2.270,2 1.324,2 838,3 10.797,8

Juny/2012 21.568,9 10.973,9 2.254,6 2.380,6 1.292,8 778,1 10.595,0

Maig/2012 21.388,1 11.080,9 2.306,4 2.230,2 1.387,7 961,4 10.307,2

Abril/2012 20.554,1 10.263,7 2.224,1 2.238,0 1.250,8 810,8 10.290,4

Març/2012 23.133,7 11.473,6 2.539,4 2.471,5 1.402,7 842,5 11.660,2

Febrer/2012 21.736,7 11.183,8 2.373,4 2.408,2 1.357,7 875,5 10.552,8

Gener/2012 20.234,4 10.049,5 2.226,4 2.247,5 1.225,9 721,4 10.184,8

Desembre/2011 21.552,5 11.218,5 2.327,6 2.311,0 1.407,2 846,3 10.333,9

Novembre/2011 22.539,9 11.869,8 2.673,1 2.422,4 1.447,8 964,5 10.670,0

Octubre/2011 23.026,0 13.419,2 3.087,0 2.467,3 1.516,8 946,7 9.606,8

Setembre/2011 22.632,7 11.801,0 2.664,6 2.334,0 1.501,0 1.001,5 10.831,7

Agost/2011 20.366,0 9.909,3 2.275,9 1.778,3 1.197,1 765,9 10.456,6

Juliol/2011 20.276,7 10.271,2 2.292,1 2.311,3 1.269,6 684,0 10.005,5

Juny/2011 21.878,4 11.165,4 2.467,4 2.311,5 1.379,3 935,3 10.712,9

Maig/2011 21.738,0 11.773,4 2.658,1 2.569,1 1.432,1 878,5 9.964,5

Abril/2011 21.305,5 11.331,1 2.633,4 2.351,9 1.469,1 906,5 9.974,4

Març/2011 24.238,9 13.253,6 3.082,6 2.732,7 1.684,4 917,5 10.985,3

Febrer/2011 20.386,6 11.017,2 2.412,4 2.345,2 1.494,0 829,3 9.369,4

Gener/2011 20.882,3 10.566,7 2.166,8 2.340,4 1.299,0 874,0 10.315,6

—

Font: Idescat a partir de dades de l'Agència Estatal d' Administració Tributària. Departament de Duanes i Impostos Especials.

<www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0804>


Importacions. Per països. Valors (provisional).

Catalunya.

Milions d'euros

—

Unió

Regne Resta

Total Europea (UE-27) Alemanya França Itàlia Unit món

—

Juliol/2012 5.878,3 3.331,8 972,2 542 524,3 194,1 2.546,5

Juny/2012 5.842,2 3.260,6 881,9 557,7 459 167,9 2.581,6

Maig/2012 6.040,7 3.198,8 878,6 571 491,9 220,2 2.841,9

Abril/2012 5.613,5 3.062,8 890,7 530,6 442,1 181,1 2.550,7

Març/2012 6.996,4 3.576,2 978,1 662,2 628,4 187 3.420,2

Febrer/2012 5.990,3 3.326,9 957,5 613 556,1 164,3 2.663,4

Gener/2012 5.362,6 2.931,5 849,9 568,8 472,7 155,4 2.431,1

Desembre/2011 5.257,9 3.024,4 830,9 529,5 487,6 126,5 2.233,5

Novembre/2011 5.919,3 3.465,9 995,5 595,6 548,4 174,6 2.453,4

Octubre/2011 6.084,9 3.746,8 1.328,9 585,3 553,5 156,1 2.338,1

Setembre/2011 6.238,9 3.622,1 1.022,7 616,7 643,6 176,5 2.616,8

Agost/2011 5.647,2 2.919,5 857,5 519,3 441,2 134,7 2.727,6

Juliol/2011 5.701,0 3.063,4 910,7 604,8 452,5 157,9 2.637,6

Juny/2011 6.062,1 3.304,4 951,8 601,6 525,8 169,6 2.757,7

Maig/2011 6.353,3 3.598,7 1.040,7 665,2 598 168,2 2.754,6

Abril/2011 5.938,7 3.227,4 957,4 586,1 515,9 168,6 2.711,3

Març/2011 7.076,2 4.158,1 1.250,9 696,1 759,2 185,1 2.918,1

Febrer/2011 5.514,4 3.290,0 895,8 614,1 601,5 145,3 2.224,5

Gener/2011 5.799,5 3.123,4 806,4 611,7 541,4 145,4 2.676,1

—

Font: Idescat a partir de dades de l'Agència Estatal d' Administració Tributària. Departament de Duanes i Impostos

Especials.

<www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0804>


Fons europeus de la política de cohesió de la UE. 1986-2010

Cobraments. Generalitat de Catalunya

Unitats: Milions d'euros.

Font: Departament d'Economia i Coneixement. Direcció General d'Afers Econòmics.

FEDER FSE FEOGA-O IFOP FEADER FEP

Total

Fons de

cohesió

1986 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1987 0,00 2,28 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2,28

1988 0,00 6,01 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6,01

1989 16,26 7,27 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23,53

1990 38,79 5,77 1,24 0,00 0,00 0,00 0,00 45,8

1991 38,13 23,35 5,11 0,00 0,00 0,00 0,00 66,59

1992 33,58 20,37 7,84 0,00 0,00 0,00 0,00 61,79

1993 78,2 24,66 7,36 0,00 0,00 0,00 0,00 110,22

1994 26,22 16,03 8,65 0,00 0,00 0,00 0,00 50,9

1995 36,12 45,93 12,88 1,32 0,00 0,00 0,00 96,25

1996 74,58 38,98 24,18 3,76 0,00 0,00 86,64 228,14

1997 26,02 56,1 13,53 6,6 0,00 0,00 15,24 117,49

1998 133,1 122,83 30,49 7,29 0,00 0,00 52,91 346,62

1999 68,51 18,37 50,86 3,53 0,00 0,00 17,43 158,7

2000 27,24 18,17 38,29 1,38 0,00 0,00 42,19 127,28

2001 134,49 96,63 21,87 5,53 0,00 0,00 19,7 278,22

2002 45,3 19,85 1,75 2,18 0,00 0,00 30,21 99,3

2003 87,95 28,43 0,02 7,96 0,00 0,00 34,26 158,62

2004 65,81 66,26 0,03 3,85 0,00 0,00 47,27 183,22

2005 90,88 74,5 0,01 5,1 0,00 0,00 35,22 205,71

2006 4,64 78,91 2,1 5,29 0,00 0,00 40,22 131,16

2007 52,66 69,73 5,73 6,64 0,00 0,00 71,64 206,4

2008 88,94 68,19 5,87 6,3 31,18 2,37 57,51 260,37

2009 36,89 32,6 0,65 2,7 9,91 3,48 150,95 237,17

2010 44,18 27,26 0,91 0,00 25,82 0,00 111,44 209,61


http://www.idescat.cat/pub/aec/689

informe la pac i la independència...

Documents