1 S11 · 15 mar 17

El model • El model d’oferta agregada i de demanda agregada( ‐ ) pretén analitzar les fluctuacions delreal i de la taxa d’inflació .

• El model ‐ pot ser emprar per a donarexplicacions del cicle econòmic i per a esbrinarl’efecte sobre el cicle econòmic de xocs exògens.

• Grosso modo, el model ‐ pot ser consideratuna versió macroeconòmica del model de mercatcompetitiu, amb el mercat essent tota l’economia.El model es fa servir per a determinar l’impactesobre i de xocs (pertorbacions) econòmics.

2 S11 · 15 mar 17

Funció d’oferta agregada • La funció d’ estableix, per a cada nivell deproducció aggregada ( real), la taxa d’inflacióque resulta en l’economia durant el període detemps durant el què es produeix (quan ésprodueix, l’economia genera la taxa d’inflació ).

regió o tramno inflacionari

regió o traminflacionari

secciórellevantde la fun‐cióen aquestcurs

regió o tramhiperinflacionari

3 S11 · 15 mar 17

Tram creixent de la funció OA• La funció s’assumeix creixent fins a una certataxa d’inflació . És per a aquest tram que lafunció s’interpreta en la direcció : laproducció determina la inflació.

• El tram creixent té dues regions. A la regió noinflacionària (que pot començar amb negativa),l’economia pot créixer sense que augment signifi‐cativament: hi ha recursos lliures que poden apli‐car‐se a la producció sense afectar gaire els costs.

• Al llarg de la regió inflacionària, el preu a pagarper produir més és acceptar més inflació.

4 S11 · 15 mar 17

Explicant la regió inflacionària /1• La inflació en aquest regió és inflació de costs.

• Competència pels inputs. Atès que la quantitat derecursos és finita, a mesura que l’economias’apropa al màxim valor possible, les empresestroben més difícil aconseguir‐los. A la llarga,només obtindran més inputs prenent‐los d’altresempreses i caldrà pagar‐los més per a atreure’ls.

• Costs de formació. Més producció eventualmentdemanarà contractar més treballadors, que engeneral hauran de ser formats per a què puguin ferla seva feina eficientment.

5 S11 · 15 mar 17

Explicant la regió inflacionària /2• Costs de reorganizació. Canviar l’escala deproducció pot requerir el redisseny del procésproductiu, que és costós.

• Productivitat marginal decreixent. Tots elsprocessos productius a la llarga s’enfronten a la lleide la productivitat marginal decreixent: cada unitataddicional d’un input acabarà aportant menys a laproducció total. Així, per a produir el mateix denou, caldrà més inputs i els costs s’apujaran.

• Exemple: hores d’estudi és l’input per a produirconeixement. Amb tota probabilitat, la vintena horano aporta tant coneixement com la primera.

6 S11 · 15 mar 17

Tram decreixent de la funció • La funció s’assumeix decreixent per damuntd’una certa taxa d’inflació .

• Per a taxa d’inflació prou elevades (hiperinflació),les activitats productives pateixen entrebancsperquè, atès que el preus canvien tan ràpidament,els agents de l’economia es preocupen més depreservar el seu poder de compra.

• El funcionament normal del sector de la produccióqueda trasbalsat (és difícil prendre decisionsencertades quan els preus poden canviar cadaminut). És així raonable expectar que caigui quans’apuja en una economia que pateix hiperinflació.

7 S11 · 15 mar 17

La funció de demanda agregada • La funció de estableix, per a cada taxa d’inflació

, la despesa agregada planejada . és la sumade quatre components: (consum agregat planejat)

(inversió agregada planejada) (despesa pú‐blica planejada) (exportacions netes agregadaplanejada).

8 S11 · 15 mar 17

Per què la funció de  és decreixent?• Raó 1: a mesura que la taxa d’inflació creix, elpoder adquisitiu disminueix (que tendeix a reduirel consum) i la competitivitat es deteriora (la qualcosa tendeix a reduir ).

• Raó 2: a mesura que la taxa d’inflació creix, el banccnetral respon apujant la taxa d’interès , quetendeix a reduir i . L’augment d’ tendeix aapujar la taxa de canvi . Això deteriora la competi‐tivitat, fent caure les exportacions netes .

• Raó 3: un augment de la taxa d’inflació directamenterosiona la competitivitat, fet que redueix .

9 S11 · 15 mar 17

L’efecte Keynes i l’efecte Pigou• Efecte Keynes (comença amb el nivell de preus ):

.

• Efecte Pigou (efecte de saldos reals) : .

• Rèplica de M. Kalecki: . Com il∙lustra elJapó als anys , pot portar a per l’ajorna‐ment de despesa (s’expecta més caiguda en ).

10 S11 · 15 mar 17

L’equilibri macroeconòmic• La condició d’equilibri macroeconòmic establiexque : producció agregada igual a despesaagregada planejada.

• Tot parell ( *, *) que satisfaci la condició d’equili‐bri macroeconòmic és un equilibri macroeconòmic.* és la producció d’equilibri (renda d’equilibri o

despesa d’equilibri) i * és la taxa d’inflació d’equi‐libri.

• Geomètricament, un equilibri macroeconòmicqueda representat per la intersecció de les funcionsd’ i de .

11 S11 · 15 mar 17

L’equilibri macroeconòmic representat

*

*

12 S11 · 15 mar 17

Canvis en l’equilibri macroeconòmic• No tot és onstant al llarg la funció d’ : els salaris,p. ex., poden canviar. Aquest canvi és endogen enel sentit que és provocat pel propi sector de laproducció.

• No tot és onstant al llarg la funció de : i , p.ex., poden canviar ( pot canviar degut a un elem‐ent incorporat al model: la resposta automàtica delbanc central a l’agreujament de la inflació).

• Atès que no sempre és obvi què pot o no canviar alllarg de les funcions, és útil llistar factors quetípicament les desplacen.

13 S11 · 15 mar 17

Xocs negatius sobre la funció d’• La funció d’ tendeix a moure’s a l’esquerra si els costs de producció augmenten exògenament (p.ex., puja del preu del petroli si el país l’importa o unaugment de salaris dictat pel govern); disminueix la quantitat de factors of producció; es redueix el volum de crèdit disponible (empreses); cau el nombre d’empreses; el govern apuja el imposts que paguen les empreses; s’expecta un augment de la taxa d’inflació (efecteversemblant); empitjoren les expectatives dels empresaris sobrel’evolució de l’economia.

14 S11 · 15 mar 17

Xocs positius sobre la funció d’• La funció d’ tendeix a moure’s a la dreta si els costs de producció disminueixen exògenament; augmenta la quantitat de factors of producció; creix el volum de crèdit disponible (per a empreses); augmenta el nombre d’empreses; el govern baixa el imposts que paguen les empreses; inversió prèvia esdevé operativa; es genera progrés tecnològic en la producció; es fan millores en l’organització de la producció; augmenta la productivitat; els empresaris adopten expectatives optimistessobre els futurs beneficis.

15 S11 · 15 mar 17

Xocs positius sobre el consum• El consum agregat planejat (i, per tant, ) es veuafectat positivament per augments en la renda i/o la riquesa (p. ex., una pujaen el el preu de les accions); un augment en el nombre de consumidors (méspoblació); l’expectativa que la renda, la riquesa, la taxad’inflació o la taxa d’interès creixeran en el futur(millor consumir ara que després); reducció d’imposts i/o augments de transferències; la reducció de la taxa d’interès (real); la millora en l’accés al crèdit (per a consumir).

16 S11 · 15 mar 17

Xocs positius sobre la inversió• La inversió agregada planejada (i, per tant, ) esveu afectada positivament per

expectatives favorables dels empresaris (sobrebeneficis o sobre l’evolució de l’economia); un augment del nombre d’empreses; subvencions que estimulen la inversió; reduccions dels imposts sobre beneficis; la disminució de la taxa d’interès (real); la millora en les condicions d’accés al crèdit destinata empreses; el progrés tecnològic.

17 S11 · 15 mar 17

Xocs positius sobre exportacions netes• Les exportacions netes planejades (i, per tant,

) es veuen afectades positivament per la caiguda de la renda interior (menys importacions); l’augment de la renda exterior (més exportacions); la depreciació de la taxa de canvi nominal (bénsinteriors es tornen més barats per als estrangers); una caiguda de la inflació en comparació amb la de laresta del món (millora la competitivitat); un augment de la inflació exterior en relacióm amb lainterior; subvenció a l’exportació; un increment dels aranzels.

18 S11 · 15 mar 17

Efectes d’una expansió de • La diapositiva següent mostra l’efecte d’unaexpansió de la funció de : la taxa d’inflaciód’equilibri i la producció creixen (una contracció dela funció de causa el resultat oposat).

• Aquesta conclusió general s’ha de matisar: sil’economia es troba a la regió no inflacionària, lapuja de la taxa d’inflació pot ser negligible (il’expansió de només fa créixer el ).

• Si l’economia es troba a la regió inflacionària (iprop del màxim assolible), serà el creixementdel el que esdevindria gairebé negligible (demanera que l’expansió de només crea inflació).

19 S11 · 15 mar 17

Xoc positiu de demanda: efecte primari

0

1

20 S11 · 15 mar 17

Efecte multiplicador /1

Funció

Funció

Condició d’equilibri macroeconòmic

• En equilibri, , amb .Així, . Amb ,

. Per tant, , d’on resulta que *és la taxa d’inflació d’equilibri. Donat * , la

funció dóna la producció d’equilibri *.

21 S11 · 15 mar 17

Efecte multiplicador /2• L’impacte sobre * d’un canvi a la funció de ésresultat d’un efecte multiplicador de la despesa.

• Com que la despesa depèn de la renda i, enequilibri , es genera la seqüència

… ,

de manera que un canvi en s’automultiplica.

• Exemple. Suposem que la funció de nomésdepèn de i ; això és, . Sigui constant.En concret, i (el és lapropensió marginal a consumir: quina fracciód’un unitat addicional de renda és consumida).

22 S11 · 15 mar 17

Efecte multiplicador /3• Sigui la funció . L’equilibri macroeco‐nòmic s’obté de la condició . És a dir,

. Així, .Com , ( és un percentatge).

• Imaginem ara que té lloc un augment (exogen) dela inversió, de a (p. ex., els empresaris estornen més optimistes sobre l’evolució econòmica).

• Per a il∙lustrar millor l’efecte multiplicador,suposem que la taxa d’inflació no canvia i es mantéal (és com si la funció d’ fos horitzontal a

: l’economia absorbeix qualsevol augment dela despesa planejada sense provocar més inflació).

23 S11 · 15 mar 17

Efecte multiplicador /4• L’estat de l’economia està descrit per les equacions

i . D’aquí,. Se segueix que i .

• En suma, la despesa ha augmentat en unitats(d’ a ) però la producció (i la renda)s’han incrementat unitats (d’ a ).Això ha estat causat per l’efecte multiplicador. Enaquest cas, el multiplicador és 5 .

• Quan s’incorpora la funció , part de la despesaes transforma en inflació. Amb i

, * i * (unitats de renda es perden per causa de la inflació).

24 S11 · 15 mar 17

Xoc transitori

t Y C = 4 + 0,8Y  I DA = C + I

0 60 4 0,8 60 2 50 10 60

1 60 4 0,8 60 2 50 17 50 17 67Y2 7

2 67 4 0,8 67 2 55,6 10 55,6 10 65,6Y3 1,4

3 65,6 4 0,8 65,6 2 54,48 10 54,48 10 64,48Y4 1,12

4 64,48 4 0,8 64,48 2 53,58 10 53,584 10 63,58Y5 0,896

5 63,58 4 0,8 63,58 2 52,86 10 52,86 10 62,86

10 60 4 0,8 60 2 50 10 50 10 60

xoctransitorisobre

equilibri

2

25 S11 · 15 mar 17

Xoc amb ajustament de la inflació

t Y C = 4 + 0,8Y  I DA = C + I

0 60 4 0,8 60 2 50 10 60 2

1 60 4 0,8 60 2 50 17 50 17 67 2,23Y2 7

2 67 4 0,8 67 2,23 55,37 17 55,3 17 72,37 2,41Y3 5,37

3 72,37 4 0,8 72,3 2,4 59,4 17 59,4 17 76,4 2,54Y4 4,11

4 76,48 4 0,8 76,4 2,5 62,6 17 62,6 17 79,6 2,65Y5 3,16

5 79,64 4 0,8 79,6 2,6 65,06 17 65,0 17 82,06 2,73

17 90 4 0,8 90 3 73 17 73 17 90 3

equilibri

efectemultiplicador

26 S11 · 15 mar 17

Xoc permanent

t Y C = 4 + 0,8Y  I DA = C + I

0 60 4 0,8 60 2 50 10 60

1 60 4 0,8 60 2 50 17 50 17 67Y2 7

2 67 4 0,8 67 2 55,6 17 55,6 17 72,6Y3 5,6

3 72,6 4 0,8 72,6 2 60,08 17 60,08 17 77,08Y4 4,48

4 77,08 4 0,8 77,08 2 63,66 17 63,664 17 80,66Y5 3,58

5 80,66 4 0,8 80,66 2 66,53 17 66,53 17 83,53

17 95 4 0,8 95 2 78 17 78 17 95

xocpermanentsobre I

equilibri

efectemultiplicador

2

27 S11 · 15 mar 17

Efecte d’una contracció d’• La diapositiva 28 mostra l’efecte d’una contracciód’ : la taxa d’inflació d’equilibri augmenta peròla producció cau.

• Aquest fenomen s’anomena estagflació: economiaestagnada on la taxa d’inflació creix. Les econo‐mies occidentals van patir estagflació als .

• Una expansió d’ causa el contrari: creixement noinflacionari. L’economia dels durant els anys

és un exemple (es va llavors especular quehavia nascut una on creixement noinflacionari era possible per guanys continus deproductivitat generats per la revolució digital).

28 S11 · 15 mar 17

Xoc d’oferta negatiu: efecte primari

29 S11 · 15 mar 17

Efectes secundaris dels xocs• Els efectes d’un xoc no necessàriament es limitenals primaris, perquè el nou equilibri macroeco‐nòmic pot ser inestable. Per consegüent, el xocinicial pot provocar més xocs.

• Els canvis addicionals a l’equilibri macro sóntípicament causats per canvis en la taxa d’inflacióexpectada ( ) induïts pel xoc inicial.

• Suposem, p. ex., que la renda estrangera augmenta.Això provoca un xoc positiu de demanda ( )que desplaça a la dreta (diapositiva següent).

30 S11 · 15 mar 17

Paper de les expectatives d’inflació

31 S11 · 15 mar 17

Xocs autoreplicats• Imaginem que es dibuixa assumint correcta lataxa d’inflació expectada: . Després del xoc,la taxa puja a i la gent s’adona que l’expectativaera incorrecta: hi ha més inflació de l’expectada.

• És raonable presumir que la gente augmentarà .Això desplaça lal funció de des de fins a

, fet que estimula encara més l’economia.

• Si a és inferior a la nova taxa d’inflaciód’equilibri , les expectatives inflacionàriesseguiran augmentat. Així, l’expectativa de mésinflació crea més inflació.

32 S11 · 15 mar 17

El cicle econòmic al model  ‐

• La mateixa lògica explica la sostenibilitat delperíode expansiu del cicle econòmic (i també lasostenibilitat del període recessiu).

• Les diapositives i mostren com sorgeixen elsperíodes d’expansió i recessió: un canvi continu en,típicament, totes dues funcions, de i d’ .

• La diapositiva representa l’evolució típica de laproducció i la taxa d’inflació al llarg del cicleeconòmic. La diapositiva il∙lustra per mitjà d’unexemple simple com aquest patró pot ser generat.

33 S11 · 15 mar 17

Economia en expansió

*

*

34 S11 · 15 mar 17

Economia en contracció

*

*

35 S11 · 15 mar 17

Bucle típic del cicle econòmic

36 S11 · 15 mar 17

Exemple de cicle econòmic

37 S11 · 15 mar 17

Creant cicles econòmics: un exemple

• El punt inicial és . El conveni salarial s’estànegociant i els treballadors anticipen un certaugment de salaris. A càrrec del futur increment desalaris, els treballadors augmenten el consum ara.

es desplaça a la dreta i s’assoleix .

• Llavors el resultat de la negociació és conegut: elssalaris augmenten però menys de l’expectat.L’augment desplaça a l’esquerra. L’equilibripassa de a . Però atès que l’increment salarial haestat inferior a l’expectat, els treballadors retallen elconsum ( es desplaça a ) i s’assoleix.

38 S11 · 15 mar 17

Macro del curt i del llarg termini• Els manuals fan que la producció convergeixi a unvalor fix de llarg termini que representa elpotencial, que s’assumeix donat i no afectat perdecisions de curt termini. Aquesta hipòtesi ésqüestionable atès qie, més que un llarg termini, hiha una seqüència de curts terminis.

• “The long run is a misleading guide to currentaffairs. In the long run we are all dead. Economistsset themselves too easy, too useless a task if intempestuous seasons they can only tell us thatwhen the storm is past the ocean is flat again.” J. M.Keynes, A Tract on Monetary Reform, , cap. .