INTRODUCCIÓ A LA FILOSOFIA

Lluís Renter i ComesFILOSOFIA

1r de Batxillerat

Plató (427-347 a.C.)[considerat per alguns el filòsof més

important de la història]

Impossibilitat d’una definició definitiva, clara i precisa

• El terme Filosofia és una paraula difícil de definir. No hi ha una sola definició tancada. i només ens hi podem aproximar.

• És un terme abstracte, com els termes felicitat, amor, saviesa o realitat, etc, difícils d’explicar.

• Impossible de definir per vàries raons, però especialment per tres:

Per l’amplitud i diversitat dels seus temes (l’únic que podem fer és acostar-nos als temes que planteja).

La complexitat de les seves preguntes (preguntes sobre les qüestions últimes de la realitat, l’existència i l’ésser humà).

Perquè el que sigui la pròpia Filosofia és també un problema filosòfic. Què li correspon a la Filosofia? Quins són els seus mètodes i el seu status en el conjunt del coneixement?

Exemple: Leibniz (s. XVII-XVIII) es pregunta el següent: “¿Com és que hi ha quelcom en comptes de no res?” És el que Heidegger (s. XX) en diu “la pregunta pel ser”.

• Primer intent d’aproximació: La Filosofia és una activitat teòrica, un exercici de recerca intel·lectual que s’orienta a aconseguir una comprensió del món i de l’ésser humà.

Aristòtil, anomenat “El filòsof”

Activitat inicial 1

Digueu si heu sentit mai les expressionssegüents i expliqueu-les:

Pren-t’ho amb filosofia No estic d’acord amb la filosofia de l’empresa Deixa’t de filosofies La filosofia d’aquest equip és jugar a l’atac

Activitat inicial 2

Intenta explicar amb les teves paraules que entens quan sents la paraula filosofia. Posa exemples de preguntes que consideris que són preguntes filosòfiques. Esmenta alguns temes que creguis que tenen a veure amb la paraula FILOSOFIA. Digues si creus que la filosofia té alguna utilitat. Menciona algun filòsof que coneguis.

Anàlisi etimològic de la paraula Filosofia

• La Filosofia va néixer a Grècia. És, per tant, una paraula grega.

• És una paraula composta. Prové dels termes grecs philein, que vol dir estimar, i sophia, que vol dir saviesa. Per tant, la Filosofia és, etimològicament parlant, amor a la saviesa, o estimar la saviesa.

philein = estimar, amorsophia = saviesa

• El filòsof, doncs, és el qui estima la saviesa, no tant el qui la posseeix. Estimar la saviesa vol significar una permanent recerca del coneixement i la veritat, no tant la possessió del coneixement i la seva acceptació dogmàtica.

• Segons Plató, la Filosofia és el pur esforç cap a la saviesa i la veritat, no tant la possessió del coneixement, sinó l’esforç per adquirir-lo.

Filosofia = amor a la saviesa, estimar la saviesa

NOTA: El terme grec philía significa amistat, i el terme philós significa amic. En un cert sentit, pot dir-se que el filòsof és l’amic de la saviesa i el coneixement, tot i que habitualment es concep la filosofia com estimar la saviesa.

El començament del filosofar (Què ens empeny a filosofar?)

• Ens podem fer les següents preguntes:

Per on comença la Filosofia? Per què els éssers humans començaren a filosofar? Què els empeny a fer-se preguntes i a intentar respondre-les?

• Podríem contestar de la següent manera:

Per l’EXPERIÈNCIA. Del contacte directe dels éssers humans amb el món i amb els altres éssers humans, en el seu entorn natural (món) i en el seu entorn social (relació amb els altres).

Per l’ADMIRACIÓ. Una mena de sentiment de sorpresa davant l’existència del món i de la relació amb els altres. Prendre consciència de l’existència del món i de l’ésser humà.

Pel DUBTE. Aquest sentiment de sorpresa (admiració) genera preguntes, es perd l’evidència del món i aquest passa a ser problemàtic.

• L’EXPERIÈNCIA, l’ADMIRACIÓ i el DUBTE són tres moments d’un únic procés.

• Ens situen davant el reconeixement de la pròpia ignorància.

• El terme ignorància, més enllà d’usar-se en sentit pejoratiu i despectiu, és necessari i imprescindible per impulsar la recerca del coneixement.

• Hom només pot buscar el coneixement si sap que no coneix, això és, si reconeix la seva pròpia ignorància.

• És impossible saber-ho tot, i sempre serà molt més el que no sabem que el que sabem. Des d’un cert punt de vista serem sempre ignorants.

• No hi ha major ignorància que ignorar la pròpia ignorància.

• Sòcrates ho expressa de manera perfecta de la següentmanera: “Només sé que no sé res”.

Sòcrates(470 a.C-399 a.C.)

ACTIVITAT

Busca informació de Sòcrates i explica breument qui era i quines són les seves idees principals.

Comentari de text: Aristòtil

“Els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l’admiració: al principi, admirats pels fenòmens sorprenents més comuns, després, avançant a poc a poc, plantejant-se problemes més grans, com els canvis de la Lluna i els relatius al Sol i als estels, i a la generació de l’univers. Però qui es planteja un problema o se n’admira, reconeix la seva ignorància. De manera que, si filosofaren per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per utilitat de cap mena. I així ho testimonia el que va ocórrer, atès que aquesta disciplina començà a buscar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries i relatives al descans i a l’ornament de la vida.”

Aristòtil, Metafísica

1. Quin tema planteja aquest text?2. Quin és per Aristòtil l’element que fa que els homes filosofin? Hi estàs d’acord?3. Què es reconeix en el fet de plantejar-se problemes i fer-se preguntes?Intenta definir-ho amb les teves pròpies paraules i explica si té algun aspecte positiu.4. Explica breument però amb claredat la frase subratllada. Hi estàs d’acord?5. Busca per internet el significat de l’expressió “docta ignorantia”.

El començament de la Filosofia (Els seus orígens històrics)

• La Filosofia va néixer a l’antiga Grècia, al s. VI a.C.

• El context polític i social era el de les polis, ciutats estat lliures i independents.

• La vida cultural i religiosa es caracteritza per:

Mitologia: els poetes són els seus difusors

Homer (s. VIII a.C.): La Ilíada, L’Odissea Hesíode (s. VIII a.C.): Teogonia, Els treballs i els dies

Llengua: grec antic (diferent al grec modern).

• Amb l’expressió “pas del mite al logos” designem l’aparació de la filosofia: pas d’explicacions mitològiques a explicacions racionals.

• El terme grec logos té bàsicament dos significats, paraula i raó. El logos, doncs, és l’ús de la raó.

• Aquest pas té lloc a Milet, a la costa occidental de l’actual Turquia, a la costa jònica.

• Els primers pensadors de la història són els anomenats Presocràtics.

• Els presocràtics buscaven l’arché de la physis, dos termes grecs que designen el principal centre d’interès de la filosofia presocràtica:

physis = naturalesaarché (o arkhé) = primer principi originari

• Els presocràtics, doncs, buscaven el primer principi originari de la naturalesa, l’arché de la physis.

• Tales de Milet està considerat el primer filòsof de la història. Per a ell, l’arché de la physis és l’aigua, potser perquè l’aigua és necessària per a la naturalesa i la vida en general.

Tales de Milets. VII – s. VI a.C.

• La Filosofia és inseparable de la seva història. Què sigui la Filosofia, què plantegi, quins temes tracti i quins intents de solució hagi ofert als diferents problemes que ha plantejat, depèn en gran mesura del desplegament que ella mateixa ha anat fent al llarg del temps.

• L’activitat que han dut a terme al llarg de la història els diferents pensadors i filòsofs l’ha anat configurant i l’ha anat definint en una certa unitat de conjunt.

• Les idees filosòfiques han tingut diferent incidència i importància al llarg del temps en diferents aspectes de la vida humana: cultura, ciència, política, religió, etc.

• La disciplina que es dedica a estudiar la Filosofia en el seu desplegament a través del temps s’anomena Història de la Filosofia, i el seu estudi és ineludible si es volen encarar els diferents problemes filosòfics amb una certa garantia.

• La Història de la Filosofia es divideix en les diferents etapes en les que es divideix la Història en general:

Història Història de la Filosofia

Història Antiga Filosofia Antiga

Història Medieval Filosofia Medieval

Història Moderna Filosofia Moderna

Història Contemporània Filosofia Contemporània

• Al llarg de la història han anat apareixent uns discursos interpretatius de la realitat per intentar comprendre-la i explicar-la.

• Aquests discursos tenen pretensió de veritat, volen explicar el món i els éssers humans.

• Els tres discursos que s’han donat al llarg de la història són els discursos mític-religiós, el filosòfic i el científic.

3 discursosinterpretatiusde la realitat

Mític-religiós: es basen en les creences i la fe

Filosòfic

Científicbasats en la racionalitat

“Prometeu portant el foc” (1637)Jan Cossiers (1600-1671)

Mite:

relat imaginari de caràcter tradicional que narra històries fantàstiques sobre personatges llegendaris i sobrenaturals, com els déus i els herois, per donar resposta a les preguntes que es

formulen els éssers humans sobre l’origen del món (cosmogonia) i l’home, el funcionament de la natura i les institucions socials, i

que sovint tenen un sentit paradigmàtic per al comportament humà.

El retorn de Persèfone (Frederick Leighton, 1891)

Leeds Museums & Galleries

Heracles amb el seu fill Tèlef(Autor desconegut, còpia romana

de marbre del s.I-II d.C., d’unoriginal grec del s. IV a.C.)

Museu del Louvre, París

Mite (fantasia, religió)

Logos (raó, paraula)

resposta de caràcter divío sobrenatural

resposta de caràcterracional: origen de la filosofia i de la ciència

pas del mite al logos

Pas del mite al logos: és el pas d’explicacions mitològiques a explicacions racionals. Té lloc a l’antiga Grècia, al s. VI a.C.,a la ciutat de Milet, a Jònia (costa occidental de l’actual Turquia).Així, la filosofia apareix com un distanciament (separar-se,desmarcar-se) i un qüestionament (posar-lo en dubte) respecteel mite.

El pas del mite al logos és decisiu per a la culturaoccidental bàsicament per dos motius:

1. Les respostes a les preguntes sobre què sigui el món, el seu origen i el seu fonament, es troben en el món mateix, sense necessitat d’haver de recórrer a elements sobrenaturals.

2. La raó humana (logos) és capaç d’accedir al món i comprendre’l.

Aquests dos elements, entre molts altres, permeteren l’origen de la filosofia i de la ciència.

“El pensador”, Auguste RodinEscultura en bronze (1880)

Museu Rodin (París)[Existeixen vàries còpies en

museus i carrers d’arreu del món]

“Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-nos dir, si ells no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen en qualsevol cas, prejudicis

filosòfics. La major part d’aquests prejudicis són teories que inconscientment donen per bones, o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. [...] Tots els homes són filòsofs perquè, d’una manera o d’una altra, tots adopten una actitud

davant la vida i la mort.”

Karl Popper, Com veig la filosofia?

“No és possible aprendre filosofia, perquè, on es troba, qui la posseeix i en què podem reconèixer-la? Només es pot aprendre a filosofar, és a dir, a exercitar el talent de la raó seguint els seus principis generals en certs assaigs existents.”

Immanuel Kant, Crítica de la raó pura

“La paraula grega filòsof (philosophos) es va formar en oposició a savi (sophós). És a dir, l’amant del coneixement, a diferència de qui, en posessió del coneixement, s’anomenava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la veritat –no la possessió de la veritat- és l’essència de la filosofia [...]. Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta.”

Karl Jaspers, Introducció a la filosofia

Llegir i comentar els següents textos

Característiques fonamentals de la Filosofia

• La Filosofia és RACIONAL, en tant que fa ús de la raó o intenta comprendre i explicar les coses des de la racionalitat, a partir d’arguments basats en la lògica o en l’experiència, i no apel·lant a la fantasia, el mite o la tradició.

• La Filosofia és SISTEMÀTICA, perquè intenta ser coherent i ordenada. Les preguntes han d’estar ben formulades, i les seves afirmacions han d’estar lògicament estructurades i jerarquitzades.

• La Filosofia és CRÍTICA, perquè intenta analitzar les coses i qüestionar-les, rebutjant les contradiccions i les actituds dogmàtiques, que accepten les coses sense un anàlisi acurat i sense estar convenientment demostrades o argumentades.

La Filosofia és CRÍTICA en dos sentits

• Aquesta darrera característica potser és la que més la caracteritza, perquè inclou la racionalitat (la crítica ha de ser racional) i la sistematicitat (ha de ser coherent i ordenada). Aquí s’usa el terme crítica com a capacitat d’analitzar i qüestionar-se les coses, el coneixement, els valors, la veritat, el món, l’ésser humà, etc., i no la mera crítica pejorativa que es produeix quan parles malament d’algú o d’alguna cosa. Cal incloure, també, la crítica cap a un mateix, allò que anomenem autocrítica. Per dir-ho socràticament, “una vida que no s’autoexamina no val la pena ser viscuda”. Allò que ha de caracteritzar al filòsof és, doncs, l’actitud crítica.

analitzar

qüestionar

• La Filosofia parteix de preguntes. Sovint aquestes preguntes generen poques respostes i noves preguntes.

• En Filosofia, doncs, sovint són més importants les preguntes i que estiguin ben formulades que no pas les respostes que ens ofereix.

• Immanuel Kant, filòsof alemany del s. XVIII, afirmava que les preguntes essencials de la Filosofia són tres, resumides en una quarta que seria la pregunta última i fonamental:

QUÈ PUC CONÈIXER?QUÈ HE DE FER?QUÈ PUC ESPERAR?

QUÈ ÉS L’ÉSSER HUMÀ?

Immanuel Kant(1724-1804)

LES DIFERENTS DISCIPLINES FILOSÒFIQUES

METAFÍSICA LÒGICA TEORIA DEL CONEIXEMENT ÈTICA ESTÈTICA ALTRES...

La metafísica està

considerada la branca més

antiga i característica de l’activitat filosòfica.

S’ocupa de la realitat en

general, de l’existència, del que els filòsofs han anomenat

l’Ésser. Grans metafísics han

estat Plató, Aristòtil, Sant

Tomàs d’Aquino o Heidegger.

Se la sol definir com la

ciència del raonament correcte. Estudia la

forma, l’estructura i la correcció dels raonaments, la

base de la racionalitat, que es troba

present també en les ciències

i en les matemàtiques. Grans lògics

han estat Aristòtil o Bertrand Russell.

També anomenada

epistemologia o gnoseologia,

la teoria del coneixement

s’ocupa de les qüestions relatives al

coneixement, la seva

possibilitat i els seus límits. És una de les

disciplines filosòfiques

fonamentals. Destaquen

Plató, Descartes,

Hume o Kant.

També anomenada

Filosofia Moral, s’ocupa

dels temes relacionats

amb la moral, el seu sentit i significat, la

seva necessitat i la

seva fonamentació.

És molt important per

a la vida pràctica.

Destaquen Sòcrates,

Aristòtil, Kant o Nietzsche.

Reflexiona sobre l’art i la bellesa. Es

formula bàsicament les següents preguntes:

Què és l’art? Què és la bellesa? Aquestes qüestions

sempre han interessat als filòsofs, però

és una disciplina

relativament recent. Kant i Hegel en són alguns dels

seus representants.

La Filosofia es bifurca en diferents

disciplines, relacionades

totes elles entre sí.

Algunes, no menys

importants, són la

Filosofia de la Ciència, la Filosofia

Política, la Filosofia del

Dret, la Filosofia del Llenguatge,

l’Hermenèuticao la Filosofia de la Religió.

Comentari de text: Ortega y Gaset

“La primera resposta a la nostra pregunta «Què és Filosofia?» pot sonar així «La Filosofia és una cosa... inevitable». Però té bon sentit plantejar-se un problema tan descomunal com és el filosòfic? Si es comença a parlar aquí de probabilitats caldria declarar que el bon èxit de l’intent anomenat filosofia és la cosa menys probable del món. Sembla una empresa boja. Per què cal intentar-la? Per què no ens podem acontentar a viure i a excusar la filosofia? Si no és probable assolir la seva finalitat, la filosofia no serveix de res, no n’hi ha necessitat. Perfectament; però, d’antuvi, és un fet que hi ha homes per als quals el fet superflu és necessari... La filosofia no neix per raó d’utilitat, però tampoc per desraó de caprici. És constitutivament necessària a l’intel·lecte. Per què aquest anhel? Per què no ens acontentem amb el que trobem en el món sense filosofar, amb el que ja és i és allà patent entre nosaltres? Per aquesta senzilla raó: tot el que és i és allà, tot el que ens és donat, present, patent, és per la seva essència un simple tros, bocí, fragment, munyó. I no ho podem veure sense preveure i trobar a faltar la porció que ens manca.”

José Ortega y Gaset, Què és filosofia?

1. Què creus que vol dir l’expressió “la filosofia és inevitable”?2. Què creus que vol dir que el bon èxit de l’intent de fer filosofia és la cosa menys probable del món?3. Explica l’afirmació que diu que la filosofia no neix per raó d’utilitat, però tampoc per desraó de caprici.4. Per què creus que diu l’autor que la filosofia és necessària a l’intel·lecte?5. Digues si estàs d’acord o no amb el text o amb alguna de les seves parts.

“Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la vellesa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és ni massa jove ni massa vell.”

Epicur, Carta a Meneceu

FI