filosofia 1batprogramació didàctica curs 2019-20 filosofia 1bat 1. introducció a) justificació...

Programació didàctica Curs 2019-20

Filosofia 1Bat

1. Introducció

a) Justificació de la programació

Objectiu de la matèria:

La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d’altres disciplines, pretén fer una síntesi global sobre el que és la persona, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política.

Per això, la matèria Filosofia perseguix com a objectiu principal la comprensió, per part de l’alumnat, de si mateix i del seu món, i dotar-lo, per a això, de ferramentes cognitives tant teòriques com pràctiques.

En el pla teòric, l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions.

En la dimensió pràctica, la matèria dota les i els alumnes d’una actitud crítica que ajuda a no admetre idees que no han sigut rigorosament analitzades i evidenciades, saber pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma, l’habilitat discursiva per a dialogar i convéncer evitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat per a discernir entre l’evident i l’arbitrari, el substancial i l’accidental, la gestió creativa de les capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom. La fórmula kantiana “atrevix-te a saber” és potser l’expressió més precisa de la tendència filosòfica a la crítica de prejuís i idees dominants majoritàriament acceptades. La filosofia com a saber crític permet que l’alumnat comprenga que les seues idees preconcebudes, i en general la tradició, han de ser analitzades com a dades la veritat de les quals no pot donar-se per suposada.

b) Contextualizació

Observación para el enfoque de la materia de Filosofía de 1º Bachillerato:

Para el enfoque de esta materia, conviene tener en cuenta su concurrencia con otra de igual nombre “Filosofía” en 4º ESO. Esta circunstancia obliga a una coordinación adecuada entre ambas, teniendo en cuenta el diferente grado de maduración del alumnado en cada curso y que la asignatura de 4º es optativa, mientras la de 1º de Bachillerato es común.

No se trata, por tanto, de hacer sin más una secuenciación lineal de los contenidos, pues la asignatura de 1º de Bachillerato ha de ser ‘completa’. Pero tampoco se trata de caer en meras repeticiones innecesarias de contenidos que algunos alumnos ya habrán podido ver en 4º ESO.

Las diferencias fundamentales entre 4º ESO y 1º Bachillerato son de dos tipos:

1º. Sobre todo, una diferencia de extensión, profundidad, detalle y rigor en el tratamiento de posibles contenidos coincidentes, como podría ser la primera unidad didáctica sobre el saber filosófico.

FILOSOFIA 1Bat 1 2019-20

2º. También una diferencia en la selección de contenidos, en el enfoque que se les da y en la metodología de trabajo. Así, la mayor parte de los contenidos y la metodología de 4ª ESO son prácticos; mientras buena parte de los contenidos de 1º Bachillerato son más científicos, metafísicos, epistemológicos… teóricos.

Por otro lado, la Filosofía de 1º de Bachillerato es una asignatura común a las diferentes modalidades de bachilleratos: científico-tecnológico, de la salud, humanístico, social y artístico. Esta circunstancia puede afrontarse con tres estrategias distintas:

1ª. Diversificar la materia adaptándola a cada modalidad de bachillerato: hacer énfasis en lo científico para los bachilleratos científicos, en lo humanístico para el bachillerato humanístico y el social, y en lo estético para el bachillerato artístico.

2ª. Diversificar la materia con la intención de complementar la formación propia de cada modalidad de bachillerato: hacer énfasis en lo científico para los bachilleratos humanístico, social y artístico, y hacer énfasis en lo humanístico, social, cultural y artístico para el bachillerato científico.

3ª. Explotar la función interdisciplinar y unificadora de la filosofía provocando en todas las modalidades la búsqueda de conexiones interdisciplinares y la necesidad de dar un sentido unitario a sus diversos tipos de actividad en el contexto general del ser humano.

Finalmente, no se puede dejar de tener en cuenta el carácter introductorio o preparatorio de la Filosofía de 1º de Bachilleato para la Historia de la Filosofía de 2º. Y esto en dos aspectos:

1º. Desde el punto de vista de los contenidos, introduciendo ya elementos del pensamiento de los diversos autores.

2º. Desde el punto de vista de los procedimientos, introduciendo los que forman parte de la Prueba de Acceso a la Universidad: el análisis de textos (la estructura de éstos y el sentido de los términos o conceptos que aparecen en ellos); la disertación sobre temas o problemas abordados en las filosofías de los diversos autores; y la aplicación del pensamiento de éstos a la realidad que vivieron y a la vida actual.

2. Objectius de l'ESO (RD 1105/2014 art. 11) vinculats amb la matèriaa) Ejercer la ciudadanía democrática, desde una perspectiva global, y adquirir una conciencia cívica responsable, inspirada por los valores de la Constitución española así como por los derechos humanos, que fomente la corresponsabilidad en la construcción de una sociedad justa y equitativa. [CSC, SIEE]

b) Consolidar una madurez personal y social que les permita actuar de forma responsable y autónoma y desarrollar su espíritu crítico. Prever y resolver pacíficamente los conflictos personales, familiares y sociales. [CSC, SIEE]

c) Fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar críticamente las desigualdades y discriminaciones existentes, y en particular la violencia contra la mujer e impulsar la igualdad real y la no discriminación de las personas por cualquier condición o circunstancia personal o social, con atención especial a las personas con discapacidad. [CSC]


d) Afianzar los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal. [CCLI, CAA, SIEE]

e) Dominar, tanto en su expresión oral como escrita, la lengua castellana y, en su caso, la lengua cooficial de su Comunidad Autónoma. [CCLI, CEC]

f) Expresarse con fluidez y corrección en una o más lenguas extranjeras. [CCLI, CEC]

g) Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologías de la información y la comunicación. [CD]

h) Conocer y valorar críticamente las realidades del mundo contemporáneo, sus antecedentes históricos y los principales factores de su evolución. Participar de forma solidaria en el desarrollo y mejora de su entorno social. [CSC]

i) Acceder a los conocimientos científicos y tecnológicos fundamentales y dominar las habilidades básicas propias de la modalidad elegida. [CMCT]

j) Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigación y de los métodos científicos. Conocer y valorar de forma crítica la contribución de la ciencia y la tecnología en el cambio de las condiciones de vida, así como afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente. [CMCT, CSC]

k) Afianzar el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, trabajo en equipo, confianza en uno mismo y sentido crítico. [CAA, SIEE]

l) Desarrollar la sensibilidad artística y literaria, así como el criterio estético, como fuentes de formación y enriquecimiento cultural. [CEC]

m) Utilizar la educación física y el deporte para favorecer el desarrollo personal y social. [CSC, SIEE]

n) Afianzar actitudes de respeto y prevención en el ámbito de la seguridad vial. [CSC]

3. Competències. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea i els criteris d’avaluacióResulta evident la importància de la filosofia en el desenrotllament de les competències, la més treballada de les quals és probablement la competència en comunicació lingüística [CCLI]. La filosofia ajuda a través d’esta competència que l’alumne adquirisca la seguretat que la paraula és un instrument de coneixement i alhora el vincle cultural entre els sers humans. El valor del concepte no és merament teorètic, sinó pràctic: individual i col·lectiu. [d), e), f)]

En la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia [CMCT], encara que no són pròpiament competències filosòfiques, es treballa en l’estudi dels fonaments de la ciència i la tecnologia, així com la visió del món que estos sabers comporten, el mateix que en l’estudi i l’aplicació de les regles del raonament lògic. [i), j)]

El curs de Filosofia treballa la competència digital [CD] en relació a la busca de la informació i la seua interpretació. L’alumnat ha de saber com i què buscar: no tot és igualment rellevant. Serà el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament. [g)]

La competència aprendre a aprendre [CAA] garantix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència siga clau. La filosofia també desenrotlla esta competència gràcies al seu treball per aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal. [d), k)]

La filosofia sempre ha estat oberta a la realitat i a les inquietuds personals i col·lectives del ser humà. Per això, treballa les competències socials i cíviques [CSC]. La busca de la felicitat individual i el benestar col·lectiu són assumptes que s’aborden en el curs. No són problemes


teòrics, sinó pràctics, que involucren l’alumnat perquè lluite per una societat justa i una vida feliç. Actituds com confiança en si mateix i en els altres, solidaritat o tolerància... són les que es treballen en la matèria Filosofia.

La filosofia dota l’alumne d’un coneixement conceptual sobre la socialització i l’activitat del ser humà com a membre d’un col·lectiu. És un saber teòric, però imprescindible. És un coneixement sobre els fonaments de la nostra convivència, és a dir, un coneixement pròpiament filosòfic. No obstant això, l’elaboració teòrica de la nostra convivència té un fi pràctic: el compromís i la participació de l’individu en la vida ciutadana. Totes estes actituds seran les que doten de sentit la capacitat creadora i innovadora, així com la gestió de projectes tant individuals com en equip. [a), b), c), h), j), m), n)]

La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor [SIEE] dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que vullga guiar-se per principis que dignifiquen el ser humà, defugint així la seua cosificació i mercantilització. [a), b), d), k), m)]

Finalment, la filosofia treballa la competència sobre la consciència i expressions culturals [CEC]. Esta competència inclou la consideració de l’art i el seu valor estètic, així com la cultura com a expressió necessària del ser humà. La reflexió filosòfica del curs, en diversos blocs, presenta a l’alumnat explícitament el fenomen estètic i el ser cultural de la persona com a realitats essencials d’allò humà. [e), f), l)]

De acuerdo con la propuesta curricular oficial, el aprendizaje de las competencias será objeto importante de evaluación, adquiriendo una especial conciencia de ellas, como se verá más adelante, al aparecer de manera explícita en la formulación de los criterios de evaluación y en la Guía de evaluación.

4. Continguts. Estructura i classificacióLa matèria s’estructura en sis blocs:

1. Presentació dels procediments comuns que s’han de tractar al llarg de tots els temes.

2. Caracterització del saber filosòfic, distingint-lo d’altres tipus de saber i analitzant les relacions i diferències que manté amb la ciència.

3. Qüestions epistemològiques.- El coneixement, el saber científic, el llenguatge, la lògica, la retòrica i l’argumentació: educar l’expressió i interpretació del pensament i dels sentiments; utilitzar el llenguatge per a regular la pròpia conducta i les relacions socials; emprar el raonament lògic i els processos propis de pensament (anàlisi, síntesi, relació, associació, etc.) per a propiciar la resolució de problemes i el coneixement de diferents llenguatges comunicatius; desenrotllar, així, la capacitat crítica que discernix allò nuclear d’allò accessori.

4. Qüestions metafísiques.- La metafísica i les qüestions últimes sobre la realitat, el seu sentit i quin pot ser l’origen del cosmos, permeten aprofundir en el coneixement de si mateix i en la comprensió de l’entorn, i possibiliten la competència per a interpretar successos, analitzant-ne les causes, predient les conseqüències i analitzant críticament els factors capaços de transformar la realitat.

5. Estudi de les distintes dimensions del ser humà: des de la seua dimensió biològica, sociocultural i simbòlica. Consideració de les distintes antropologies i les diferents concepcions filosòfiques del ser humà que s’han fet al llarg de la història del pensament.

6. Fonamentació de la filosofia moral i política. Aplicació de l’ètica a les principals activitats de la societat. L’estudi de la dimensió política ajuda a desenrotllar una consciència ciutadana democràtica. La racionalitat pràctica del pensament filosòfic introduïx l’alumnat en la dimensió social humana que, concretada en la societat contemporània, s’expressa en la democràcia parlamentària, en les declaracions dels drets humans, així com en els valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.


Continguts mínims

Bloc 1: Elements transversals a l’assignatura

1. Anàlisi conceptual. Síntesi teòrica.

2. Redacció i diàleg filosòfic.

- Dissertació filosòfica. Contextualització, relació i aplicació de les idees filosòfiques.- Diàleg igualitari. Estratègies de comprensió oral: activació de coneixements previs, manteniment de l’atenció, selecció de la informació; memorització i retenció de la informació.

3. Tipus de text [expositiu i argumentatiu]. Planificació de textos orals. Prosòdia. Ús intencional de l’entonació i les pauses. Normes gramaticals. Propietats textuals de la situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió. Respecte en l’ús del llenguatge. Estratègies de comprensió lectora: abans, durant i després de la lectura.

4. Tipus de text [expositius i argumentatius]. Propietats textuals en situació comunicativa: adequació, coherència i cohesió. Estratègies d’expressió escrita: planificació, escriptura, revisió i reescriptura. Formats de presentació. Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals (signes de puntuació, concordança entre els elements de l’oració, ús de connectors oracionals, etc.). Respecte en l’ús del llenguatge.

5. Estratègies de busca i selecció de la informació. Procediments de síntesi de la informació. Procediments de presentació de continguts. Procediments de cita i paràfrasi. Bibliografia i bibliografia web. Ferramentes digitals de busca i visualització. Busca en blogs, wikis, fòrums, bancs de sons, pàgines web especialitzades, diccionaris i enciclopèdies en línia, bases de dades especialitzades. Estratègies de filtrat en la busca de la informació. Emmagatzematge de la informació digital en dispositius informàtics i servicis de la xarxa. Valoració dels aspectes positius de les TIC per a la busca i contrast d’informació.

6. Interacció oral i digital. Situacions d’interacció comunicativa (conversacions, entrevistes, col·loquis, debats, etc.). Estratègies lingüístiques i no lingüístiques: inici, manteniment i conclusió; cooperació, normes de cortesia, fórmules de tractament, etc. Respecte en l’ús del llenguatge. Ús de les ferramentes més comunes de les TIC per a col·laborar i comunicar-se amb la resta del grup amb la finalitat de planificar el treball, aportar idees constructives pròpies, comprendre les idees alienes...; compartir informació i recursos, i construir un producte o meta col·lectiu. Correu electrònic. Mòduls cooperatius en entorns personals d’aprenentatge com a blogs, fòrums, wikis... Hàbits i conductes en la comunicació i en la protecció del propi individu i d’altres de les males pràctiques, com el ciberassetjament. Anàlisi del públic destinatari i adaptació de la comunicació en funció del dit públic.

7. Pensament mitjans-fi. Estratègies de planificació, organització i gestió. Selecció de la informació tècnica i recursos materials. Estratègies de supervisió i resolució de problemes. Avaluació de processos i resultats. Valoració de l’error com a oportunitat. Habilitats de comunicació.


Bloc 2: El saber filosòfic

1. El saber filosòfic

- La Filosofía. El seu sentit- L'explicació preracional: mite i màgia- L'explicació racional: la raó i els sentits

2. La funció de la filosofia

- Funcions i característiques de la filosofia- El saber filosòfic a través de la seua història- Les disciplines teoricopràctiques del saber filosòfic

3. El valor de la filosofia

- Necessitat de la filosofia- Vigència de la filosofia

4. Glossari de termes conceptuals

5. Edició i creació de continguts digitals

- Realització, formatat senzill i impressió de documents de text- Disseny de presentacions multimèdia- Tractament de la imatge. Producció senzilla d’àudio i vídeo- Ferramentes de producció digital en la web. Drets d’autor i llicències de publicació

Bloc 3: El coneixement

1. El problema filosòfic del coneixement humà

- El problema del coneixement humà- Graus i ferramentes del conéixer: raó, enteniment, sensibilitat- L'abstracció- Els problemes implicats en el conéixer: les possibilitats, els límits, els interessos, l’irracional- Racionalitat teòrica i pràctica- La veritat. La veritat com a propietat de les coses. La veritat com a propietat de l’enteniment: coherència i adequació- Alguns models filosòfics d’explicació del coneixement i l’accés a la veritat

2. El coneixement científic

-·Filosofia i ciència-·Objetius i instruments de la ciència- El métode hipoteticodeductiu-·La visió aristotèlica del quefer científic-·La investigació científica en la modernitat, matemàtiques i tècnica com a ferramentes de coneixement i interpretació fonamentals-·La investigació contemporània i la reformulació dels conceptes clàssics

3. Coneixement, llenguatge i la lògica

-·Filosofia del llenguatge: el problema filosòfic dels conceptes universals i l’error argumentatiu de la generalització precipitada


- Retòrica, argumentació i lògica: la comunicació des de la filosofia-·La retòrica i la composició del discurs-·La importància de la comunicació i la seua relació amb el llenguatge, la veritat i la realitat-·La lògica proposicional-·L'argumentació: regles i ferramentes del diàleg i la demostració d’arguments

Bloc 4: La realitat

1. Les grans qüestions de la metafísica occidental

-·La explicació metafísica de la realitat-·La pregunta pel ser com a punt de partida de la filosofia-·El problema, aparença i realitat-·La pregunta per l’origen i estructura de la realitat-·La necessitat de categoritzar racionalment la realitat

2. L’univers i les diferents formes d’entendre'l

-·La filosofia de la naturalesa-·Les concepcions filosòfiques de l’univers al llarg de la història-·La visió moderna i contemporània de l’univers-·La trobada de la filosofia i la física

Bloc 5: El ser humà des de la filosofia

1. La pregunta pel ser humà

-·Les implicacions filosòfiques de l’evolució-·La construcció de la pròpia identitat-·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés d’antropogènesi. Filosofia i biologia-·La dialèctica naturalesa-cultura en el procés de construcció de la identitat humana-·La concepció del ser humà en la història:--·La visió grega: l’heroi homèric; concepte socràtic; dualisme platònic, l’animal racional i polític aristotèlic, materialisme i individualisme hel·lenista--·El pensament medieval: creació a imatge divina, nova concepció del cos i l’ànima, de la mort, la llibertat--·El Renaixement: antropocentrisme i humanisme--·La modernitat i el s. XIX: raó, emocions i llibertat--·El ser humà en la filosofia contemporània

2. L’activitat de l’home: l’homo faber

-·Tècnica i tecnologia-·Reflexions filosòfiques sobre el desenrotllament científic i tecnològic-·Riscos associats a l’ús de les tecnologies-·La identitat digital-·La creativitat i la capacitat simbòlica del ser humà. La realitat des de l’art-·L'estètica filosòfica, funció i característiques-·El sentiment, l’experiència i el juí estètic-·La bellesa i l’art-·Creació artística i societat. L’art com a justificació o com a crítica de la realitat

3. El sentit de l’existència

-·La reflexió filosòfica sobre el ser humà i el sentit de l’existència


-·Algunes claus sobre el sentit de l’existència humana-·La qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història, la necessitat de transcendència

4. Autoconeixement, sentit crític i creativitat

-·Valoració de fortaleses i debilitats. Autoconcepte positiu. Proactivitat-·Autorregulació d’emocions, control de l’ansietat i incertesa i capacitat d’automotivació. Resiliència, superar obstacles i fracassos. Perseverança, flexibilitat-·Imaginació i creativitat-·Procés estructurat de presa de decisions-·Responsabilitat-·Pensament alternatiu-·Pensament causal i conseqüencial-·Sentit crític

5. Presa de decisions vocacional

-·Estudis i professions vinculats amb els coneixements de l’assignatura-·Autoconeixement d’aptituds i interessos-·Procés estructurat de presa de decisions

Bloc 6: La racionalitat pràctica

1. L’acció moral

-·Fonaments de la vida moral-·Els termes ètica i moral- L'etica com a reflexió sobre l’acció moral: caràcter, consciència i maduresa moral- Relativisme i universalisme moral- Principals teories sobre la moral humana--·L'origen de l’ètica occidental: Sòcrates versus sofistes--·La busca de la felicitat--·La bona voluntat: Kant

2. El poder polític

-·Els fonaments filosòfics de l’estat-·Legalitat i legitimitat-·La funció del pensament utòpic-·Principals interrogants de la filosofia política-·La justícia com a virtut eticopolítica--·El convencionalisme en els sofistes--·La justícia segons Plató--·Tipus de justícia segons Aristòtil i Sant Tomàs--·Teories contemporànies de la justícia: la disputa Rawls i comunitarisme-·El concepte d’estat i la seua evolució històrica--·El realisme polític: Maquiavel--·El contractualisme: Hobbes, Locke, Rousseau i Montesquieu--·La pau perpètua de Kant--·Els fonaments filosòfics del capitalisme en el s. XIX: John Stuart Mill--·Alienació i ideologia segons Marx--·La disputa política entre Popper i l’escola de Frankfurt


3. Ètica aplicada

-·Ètica de l’empresa--·La responsabilitat social de l’empresa--·La importància de l’ètica per a establir el sistema de valors en el treball. La diferenciació entre mitjans i fins--·La raó crítica i la importància del diàleg per a l’elaboració de projectes-·Bioètica--·L'àmbit de la bioètica--·Els principis de la bioètica--·La dignitat de la persona

5. Criteris d’avaluacióCOMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM

CCLI: competència comunicació lingüística.CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.CD: competència digital.CAA: competència aprendre a aprendre.CSC: competències socials i cíviques.SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.CEC: consciència i expressions culturals.

Criteris mínims d’avaluació

Bloc 1: Elements transversals a l’assignatura

BL1.1. Analitzar, de forma crítica, textos i obres significatives, pertanyents a pensadors destacats i reflexionar-hi de forma crítica i dialogada. - CSC i CAA

BL1.2. Interpretar textos orals procedents de fonts diverses utilitzant les estratègies de comprensió oral per a obtindre informació i expressar oralment textos prèviament planificats, amb una pronunciació clara, aplicant les normes de la prosòdia i la correcció gramatical i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori. -CCLI i CAA

BL1.3. Llegir textos de formats diversos utilitzant les estratègies de comprensió lectora i escriure textos en diversos formats i suports, cuidant els seus aspectes formals, aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, i ajustats a les propietats textuals de cada tipus i situació comunicativa, per a transmetre de forma organitzada els coneixements amb un llenguatge no discriminatori. -CCLI i CAA

BL1.4. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts a partir d’una estratègia de filtrat i de forma contrastada, i registrar-la de forma cuidadosa o emmagatzemant-la en paper o dispositius informàtics i servicis de la xarxa, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de síntesi o presentació dels continguts, citant-ne adequadament la procedència. -CLLI, CAA i CD


BL1.5. Participar en intercanvis comunicatius, aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral, utilitzant un llenguatge no discriminatori, compartir informació i continguts digitals utilitzant ferramentes de comunicació TIC, servicis Web i entorns virtuals d’aprenentatge aplicant bones formes de conducta en la comunicació preventives de males pràctiques. -CCLI, CAA i CD

BL1.7. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos perquè tots els membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres, generant implicació en la tasca, i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies, actuant amb responsabilitat i sentit ètic. - CSC, SIIE i CAA

BL1.8. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i fer una previsió de recursos i de temps ajustada als objectius proposats; adaptar-la a canvis i imprevistos transformant les dificultats en possibilitats, avaluar amb ajuda de guies el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts. -SIEE i CAA

Bloc 2: El saber filosòfic

BL2.1. Reconéixer l’especificitat i importància del saber racional, en general, i filosòfic en particular, en tant que saber de comprensió i interpretació de la realitat, i identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia, els objectius, les característiques, les disciplines, els mètodes i les funcions. -CSC i CAA

BL2.2. Reconéixer la terminologia conceptual de l’assignatura i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites; elaborar de forma col·laborativa un glossari de termes filosòfics i crear i editar continguts digitals, fent servir aplicacions informàtiques d’escriptori o servicis de la web. - CCLI i CD

BL2.3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques pròpies de la filosofia a partir d’informacions obtingudes en diverses fonts, de l’anàlisi de documents escrits o audiovisuals, o l’estudi de casos. -CEC i CSC

BL2.4. Analitzar de forma crítica, fragments de textos significatius i breus sobre l’origen de la filosofia, i identificar les problemàtiques i les solucions exposades. -CSC i CAA

BL2.5. Reconéixer que la filosofia és, alhora, un saber i una actitud que estimula la crítica, l’autonomia, la creativitat i la innovació, i aporta evidències obtingudes de diverses fonts. -CSC i SIEE

BL2.6. Relacionar els problemes filosòfics analitzats amb altres intents de comprensió de la realitat, com ara el científic, el teològic, el poètic, les savieses orientals, etc. - CSC,

CMCT i CEC

Bloc 3: El coneixement

BL3.1. Explicar els processos i les problemàtiques implicades en el procés de coneixement humà des del camp filosòfic. - CSC i CMCT


BL3.2. Explicar la funció de la ciència, descriure'n les característiques i mètodes, i exposar les diferències i les coincidències de l’ideal i de la investigació científica amb el saber filosòfic. - CSC i CMCT

BL3.3. Analitzar de forma crítica, utilitzant informació complementària obtinguda de fonts, fragments de textos filosòfics sobre el coneixement humà, la ciència, el llenguatge i la lògica, identificar les problemàtiques i solucions que proposen i justificar la pròpia postura. -CAA i CSC

BL3.4. Identificar les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les en la composició de discursos propis. -CCLI i CSC

BL3.5. Utilitzar les regles i ferramentes bàsiques del discurs basat en l’argumentació demostrativa. - CCLI i CAA

BL3.6. Identificar les regles bàsiques de la lògica proposicional i destacar-ne el valor per a mostrar el raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per als projectes humans. -CCLI i CMCT

BL3.7. Explicar el problema de l’accés a la veritat, l’argumentació i el raonament lògic, i mostrar els esforços de la filosofia per a allunyar-se del dogmatisme, l’arbitrarietat i els prejuís. - CMCT i CSC

Bloc 4: La realitat

BL4.1. Reconéixer la metafísica com a estudi de la realitat en tant que totalitat, i distingir-la de les ciències i de l’estudi particular dels fenòmens reals. - CSC i CEC

BL4.2. Explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja la realitat i comparar les explicacions científiques sobre l’univers. -CSC i CMCT

BL4.3. Contextualitzar històrica i culturalment, a partir d’informacions obtingudes de diverses fonts, les diferents cosmovisions sobre l’univers i comparar-les. -CSC i CAA

BL4.4. Analitzar textos filosòfics i científics sobre la comprensió i interpretació de la realitat, relacionar els problemes plantejats en els textos i justificar de forma crítica la pròpia postura. -CSC i SIEE

BL4.5. Descriure els estudis que oferix la metafísica sobre la realitat i posar-la en relació amb els resultats que oferixen les ciències sobre l’origen i l'estructura de l’univers. -CSC i CMCT

Bloc 5: El ser humà des de la filosofia

BL5.1. Explicar algunes teories filosòfiques occidentals sobre el ser humà i expressar l'opinió que s'hi té de forma reflexiva i dialogada. -CSC i CEC

BL5.2. Explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relaciona el saber filosòfic amb el saber científic. - CSC i CMCT


BL5.3. Identificar els elements constitutius del ser humà i explicar la interacció entre el component natural i el cultural. - CSC i CEC

BL5.4. Analitzar, utilitzant informació complementària obtinguda de diverses fonts, fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre el ser humà, el sentit de l’existència, la tècnica i l’art, identificar les problemàtiques existents i la influència del context sociocultural i justificar la seua opinió e forma crítica. - CSC

BL5.5. Dissertar, de forma oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en l’àmbit del sentit de l’existència. -CCLI i CSC

BL5.6. Identificar les implicacions de la tecnologia en tant que saber pràctic transformador de la naturalesa i de la realitat humana. -CSC i CMCT

BL5.7. Reflexionar sobre el camp de l’estètica i relacionar la creació artística amb altres camps, com ara l’ètica, el coneixement i la tècnica. - CSC i CEC

BL5.8. Argumentar sobre el rebuig dels prejuís antropocèntrics i per motius físics, i sobre la necessitat d’eradicar actituds d’intolerància, injustícia i exclusió. - CSC

BL5.9. Exposar de forma crítica i respectuosa alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la consideració actual de la persona. -CSC

BL5.10. Reconéixer la capacitat simbòlica i estètica com a element distintiu de l’espècie humana que afavorix el pensament creatiu, crític i innovador i que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis. -SIEE

BL5.11. Ser conscient de la identitat digital i protegir-la, preservant la privacitat de les dades personals, utilitzar una varietat d’estratègies de seguretat i actuar davant de les amenaces. -SIEE i CD

BL5.12. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i confiar en les pròpies possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu desenrotllament, prendre decisions raonades, assumint riscos, i responsabilitzar-se de les pròpies accions i de les seues conseqüències. -SIEE

BL5.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de l’assignatura, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional. -SIEE

Bloc 6: La racionalitat pràctica

BL6.1. Identificar l’especificitat de la raó en la dimensió pràctica, en tant que orientadora de l’acció humana, reconeixent l’objecte i funció de l’ètica. -CSC

BL6.2. Explicar les principals teories ètiques sobre la justícia, la felicitat i el desenrotllament moral, com a base del desenrotllament integral del ser humà. - CSC i

CEC


BL6.3. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política. -CSC

BL6.4. Enumerar les principals teories i conceptes filosòfics que han estat en la base de la construcció de la idea d’estat, i distingint fonamentalment els conceptes de legalitat i legitimitat. - CSC

BL6.5. Argumentar sobre la importància de la forma de preguntar radical pròpia de la filosofia i sobre l’aplicació que pot tindre la reflexió moral en la societat civil, la política, l’activitat empresarial i les ciències de la salut, subratllant les respostes que pot oferir a les problemàtiques inherents a estos camps. -CSC, CAA i SIEE

BL6.6. Dissertar de forma oral i escrita, utilitzant informació obtinguda en diverses fonts, sobre la utilitat del pensament utòpic justificant de forma reflexiva i crítica les pròpies posicions. -CCLI i CSC

BL6.7. Analitzar críticament fragments de textos sobre la reflexió filosòfica sobre la moral i la relació de l’ètica amb l’activitat cívica, la política, l’activitat empresarial i el progrés de la medicina actual, evidenciant el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el diàleg. -CSC i CMCT

BL6.8. Justificar la funció del raonament filosòfic en general i ètic en particular, i també la importància de la comunicació, per a proposar alternatives, projectar idees innovadores, avaluar el ja experimentat, i com a mitjà de desenrotllament del ser humà i les societats. -CSC i SIEE

BL6.9. Reconéixer la funció axiològica de l’ètica per a establir un sistema de valors que permeta millorar la societat civil, el quefer polític, el clima laboral i l’activitat empresarial, i també la investigació mèdica i la pràctica de la medicina, gràcies a l’ús d’una raó crítica que impulse l’avanç dels projectes personals i col·lectius. -CSC i CMCT

6. Instruments d’avaluació (i la seua relació amb els criteris)Els procediments d’avaluació seran variats. Junt amb les proves escrites, el professor valorarà les exposicions orals, tant individuals com en grup; a més, tindrà en compte els comentaris de textos escrits al llarg del curs i la realització de breus redaccions sobre qüestions filosòfiques. Igualment avaluarà la participació en classe quan es facen debats.

1. Todas las actividades son objeto de evaluación.

2. Se evaluará por observación de la dinámica en clase (considerar la siguiente “Guía de evaluación” orientativa), mediante la participación o con preguntas orales, revisando tareas (ejercicios...), la libreta, mediante la presentación y exposición oral de trabajos, ejercicios y pruebas escritas...

3. Se evaluarán las competencias adquiridas y el cumplimiento de los criterios de evaluación curriculares por evaluaciones (considerar la siguiente “Guía de evaluación” orientativa).


Guía de evaluación de Filosofía 1 BachAlumno/a: _____________________________________________________ Curso y grupo: __________

Criterios de evaluación

BL1.1-3 Analizar textos de forma crítica y dialogada. Desarrollar la comprensión y la expresión oral, la comprensión lectora y la expresión escrita, con corrección ortográfica y gramatical [CCLI, CAA, SIEE]

BL1.4-8 Buscar información, seleccionar y sintetizarla produciendo contenidos digitales para presentarlos/compartirlos, todo ello usando las tecnologías de la información y de la comunicación, a través de plataformas de internet y entornos virtuales de aprendizaje. Planificar el trabajo, colaborar en equipo, y desarrollar el proyecto cumpliendo las tareas con iniciativa y responsabilidad[CCLI, CD, CAA, SIEE]

BL2.2 Elaborar de manera colaborativa un glosario de terminología conceptual de la asignatura [CMCT, CD, CAA, SIEE]

BL2.1 y 4-6 Distinguir y caracterizar el saber racional y, dentro de éste, el saber filosófico, explicando su origen, su relación con otros saberes, y reconociendo su función su valor y su carácter crítico, autónomo, creativo, innovador y riguroso [CMCT, CSC, CEC, SIEE]

BL2.1 y 3 Conocer los rasgos fundamentales de la filosofía y sus principales temas y problemas a lo largo de su evolución histórica. Clasificar las disciplinas que la integran distinguiendo entre la dimensión teórica y la dimensión práctica de la filosofía [CMCT, CSC]

BL3.1, 3 y 7 Exponer y analizar el problema general del conocimiento humano, distinguiendo entre su doble vertiente de racionalidad teórica y práctica. Plantear el problema de la verdad y los diversos tipos de filosofía que surgen en relación con estos problemas: realismo vs idealismo, racionalismo vs empirismo, dogmatismo vs escepticismo… [CMCT, SIEE]

BL3.2. Relacionar y distinguir saber filosófico y saber científico [CMCT]

BL3.4-6 Comprender la necesidad de argumentar los juicios: argumentación retórica y argumentación lógica; las reglas básicas del razonamiento [CMCT, CCLI]

BL4.1-2 y 4-5 Comprender qué es la metafísica y distinguirla de las ciencias, especialmente de la física. Distinguir entre la visión metafísica de los principales problemas de la realidad y la visión científica [CMCT]

BL4.3 y 5 Explicar las diferentes cosmovisiones del universo, situándolas en su contexto histórico y cultural. Conocer la relación entre filosofía y física [CMCT]

BL5.1-4 Exponer diferentes concepciones filosóficas sobre el ser humano y su constitución (biológica y psicológica; natural y cultural…) [CMCT, CSC, CEC]

BL5.3, 8-9 y 11

Comprender el concepto de persona y la identidad de naturaleza y la diversidad cultural de la especie humana. Tomar conciencia sobre la identidad digital y la necesidad de preservarla protegiendo la privacidad y adoptando medidas de seguridad informática [CMCT, CSC, CEC]

BL5.4, 6-7 y 10

Reflexionar críticamente y argumentar sobre el lugar que ocupa la técnica, la tecnología, el arte y la estética en la existencia humana [CMCT, CSC, CEC]

BL5.4-5 Reflexionar y argumentar sobre el sentido general de la existencia humana [CSC, SIEE]

BL6.1. Comprender la dimensión práctica y transformadora de la razón humana [CMCT, CSC]

BL6.1-2 Comprender la dimensión moral de la acción humana, la naturaleza y función de la ética y su relación y diferencia con respecto a la moral. Comprender las principales teorías éticas o filosofías morales [CMCT, CSC, SIEE]

BL6.3 y 5-9 Comprender la relación entre filosofía, ética y política, y los principales problemas que se plantean en ese ámbito. Reflexionar críticamente sobre la utilidad del pensamiento utópico. -Conocer ejemplos de ética aplicada [CMCT, CSC, SIEE]

BL6.4-5 y 8-9 Comprender el problema del origen o la constitución de un Estado justo: los fundamentos filosóficos del Estado, conceptos, teorías, los fundamentos de su legitimidad. Distinguir especialmente entre legalidad y legitimidad. Comprender el concepto de justicia y exponerlo desde diversas teorías filosóficas [CMCT, CSC]

=>


Guía para la evaluación de las competencias

CMCTBásico.- Tiene conocimientos de la materia y de otras materias. Se interesa por los conocimientos científicos y su metodología, y por el conocimiento crítico de las realidades del mundo contemporáneo y actual, y sus antecedentes.

Más.- Rigor crítico y metodológico.- Comprueba. Observa. Argumenta y razona con lógica. Evita los razonamientos engañosos (sofismas). Comprende la repercusión de los conocimientos científicos y tecnológicos en el medio ambiente y en las condiciones de vida en general.Procedimiento de análisis de textos.- Analiza, comprende y comenta adecuadamente textos relacionados con la materia. Domina la terminología específica de la materia: elabora un glosario.

CCLIBásico.- Oralmente y por escrita. Sea en valenciano o en castellano.- Corrección ortográfica, gramatical y textual (adecuación, coherencia, cohesión).

Más.-- Expresión oral y escritura correcta. Perfecciona con la filosofía su capacidad de comprensión y expresión clara y correcta de conocimientos. Escucha (atiende, comprende conceptos y argumentos y respeta la expresión de otros). Se expresa con claridad y argumenta. Interpretación y comprensión oral de textos. Comprensión lectora. Mejora el hábito y la práctica de la lectura. Demuestra aptitudes para el diálogo (participación oportuna y correcta).

CDBásico.- Se sirve habitualmente de las tecnologías de la información para documentarse. -Busca, selecciona y organiza la información con responsabilidad, espíritu crítico y rigor.

Más.- Se sirve de las tecnologías para procesar la información, elaborar documentos, presentar resultados o exponer trabajos. Utiliza servicios de red, entornos virtuales, para interactuar en trabajos en equipo (moodle...). Colabora en la elaboración del glosario de la asignatura, a través de moodle. Publica en el blog de la asignatura u otras herramientas que se ofrecen.

CSC, CECBásico.- Comportamiento adecuado.- Tiene hábitos de disciplina. Respeta el orden y las normas. Muestra tener conciencia cívica responsable y la aplica al comportamiento en el aula. Evita conflictos y colabora en su resolución pacífica. Respeta a los demás, la igualdad efectiva entre hombres y mujeres y contribuye a su realización. Muestra madurez social y aceptación y respeto hacia los derechos humanos. las desigualdades y toda forma de prejuicio hacia las personas y discriminación injusta.

Más.- Tiene aptitudes para la convivencia y para el trabajo cooperativo o en equipo: coopera con los demás y en la dinámica general de la clase; contribuye a un ambiente de buena convivencia en el aula. Muestra una actitud comprensiva, tolerante y dialogante hacia los demás. Respeta el pluralismo ideológico y la diversidad cultural o de origen de los demás. Se preocupa por los problemas de su entorno social y cultural. Valora y respeta el patrimonio y la lengua valenciana. Comprende y practica la utilidad de la filosofía para la mejora de la vida personal y social.

CAA, SIEEBásico.- Cumple sus tareas y funciones con eficacia y responsabilidad (ejercicios, libreta, actitud participativa en clase, en el trabajo en equipo...). Es puntual. Justifica las faltas de asistencia y recupera la materia perdida.

Más.- Demuestra tener hábito de estudio y organizarse en la realización de sus tareas con eficacia. Muestra madurez personal: actúa de manera responsable y autónoma, con espíritu crítico. Contrasta y corrige las tareas. Da cuenta de los resultados obtenidos. Trabaja con autonomía. Demuestra interés. Tiene iniciativa, hace propuestas, ampliaciones... Se expresa con asertividad. Trabaja con creatividad.

1ª evaluación:

2ª evaluación:

MEDIA

3ª evaluación:

MEDIA FINAL

2ª evaluación:

3ª evaluación:


7. Criteris de calificació

a) Sistema de calificación

De manera orientativa, se propone en general la siguiente horquilla de composición de la nota de evaluación:

- 50-70% evaluación de conocimientos teóricos / Criterios de evaluación

- 50-30% evaluación de procedimientos, actitudes… / Competencias (incluye la puntualidad y la justificación de retrasos y faltas de asistencia, de acuerdo con el Reglamento de Régimen Interno, dentro de las competencias CSC, CAA y SIEE)

En cualquier caso, para poder aprobar, será necesario haber realizado TODAS las tareas, trabajos, lecturas… que el profesorado haya propuesto como REQUISITO NECESARIO .

La concreción del sistema de calificación para cada grupo se detallará en la correspondiente Programación de Aula de cada profesor o profesora, que se adjunta al final de esta Programación didáctica.

b) Evaluación continua

En cada sesión de evaluación, la nota del Boletín será la media acumulada de las notas de todos los trimestres anteriores.

En todo momento, las notas de base válidas para sacar las medias serán siempre las notas obtenidas en cada trimestre.

Para aprobar, además de sacar al menos una media suficiente, habrá que haber realizado TODAS las tareas que se hayan señalado como REQUISITO NECESARIO; mientras no sea así, la nota máxima que aparecerá oficialmente en el Boletín será un 4.

El profesorado podrá establecer como requisito necesario alcanzar una nota mínima por trimestre para poder hacer media con los demás trimestres.

Todo esto se concretará en la correspondiente Programación de Aula del profesor o la profesora.

c) Sistema de recuperación

Durante el curso, las evaluaciones suspendidas se podrán recuperar ordinariamente por evaluación continua, esto es: haciendo las tareas que hayan quedado pendientes, mediante actividades o pruebas de recuperación y por compensación matemática.

Si fuera necesario, ante de la sesión de Evaluación Final, podrá haber una prueba de recuperación final. El profesor o la profesora concretará en cada grupo quiénes deben o pueden participar en ella y en qué condiciones, en función de la situación de cada uno y dentro del marco del sistema de evaluación y de recuperación establecido en su correspondiente Programación de Aula.

El alumnado que, finalmente, no haya cumplido ni recuperado algún ‘REQUISITO’ NECESARIO, tendrá como máximo un 4, independientemente del valor de la MEDIA acumulada.


Y, en el caso de que se proponga una prueba ‘de mínimos’, sería sólo para decidir entre apto (suficiente: 5) o no apto (insuficiente: con la calificación que corresponda por evaluación continua).

El alumnado que al final de la 3ª evaluación, después de aplicar el sistema de recuperación ordinario por evaluación continua, resulte suspendido deberá presentarse a la prueba extraordinaria de final de junio.

d) Prueba extraordinaria

Salvo indicación particular expresa en contra, la prueba extraordinaria será de toda la materia del curso, centrándose en los contenidos, criterios y competencias mínimos.

Al ser considerada una prueba ‘de mínimos’, su objetivo se limita a discernir entre las calificaciones de apto o suficiente (5) y no apto o insuficiente (con la calificación que corresponda).

e) Recuperación de la asignatura PENDIENTE

El alumnado que suspenda la prueba extraordinaria y, sin embargo, promocione al curso siguiente, tendrán la asignatura PENDIENTE. La recuperación de la asignatura PENDIENTE se hará durante el curso siguiente, 2º de Bachillerato, mediante actividades, trabajos, lecturas y pruebas de evaluación sobre los contenidos específicos de la materia. Para ello, se podrá emplear como apoyo el libro de texto

Llibre de text des de 2017:

D Sánchez Meca i JD Mateu, Filosofia 1

Anaya. ISBN: 9788467827866 (en valencià); 9788467827361 (en castellano)

o el temario y los materiales didácticos de la materia de 2º Bachillerato, Historia de la filosofía, convenientemente adaptada, si se está cursando. Por ejemplo, con un programa como el siguiente:

1. La Filosofía, en Platón

2. Conocimiento y ciencia, en Platón, Descartes y Kant

3. La concepción del ser humano, en Platón y Descartes

4. La igualdad entre hombres y mujeres, en Simone de Beauvoir

5. El problema de la metafísica, en Kant

6. La moral, en Descartes

7. Ética y política, en Platón

La Filosofía de 1º Bachillerato PENDIENTE se podrá superar por la evaluación continua correspondiente a ese plan de recuperación. Y, en la última prueba de evaluación, el alumnado tendrá la oportunidad de recuperar las evaluaciones de la materia PENDIENTE que no haya superado, para poder llegar a una media final suficiente.

-Es muy importante tener en cuenta que, en el caso de que se esté cursando Historia de la Filosofía en 2º de Bachillerato, y aunque se organice la recuperación de la materia de 1º con ayuda de la de 2º, se calificarán como dos asignaturas completamente independientes y, por tanto, la superación de una NO presupone ni garantiza la superación de la otra.


8. Metodologia. Orientacions didàctiquesEl currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. Com el RD 1105 /2014 proposa, i en línia amb la Recomanació 2006/962/EC , del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006 , sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, es pretén potenciar l’aprenentatge per competències integrades en la resta d’elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyança i aprenentatge.

La metodologia farà insistència, especialment, en la compressió lectora de textos seleccionats dels autors i els temes estudiats en el curs.

Els punts centrals en què es basa la metodologia són:

a) Interacció i aprenentatge, l’objectiu últim del qual és que totes i tots els alumnes sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles.

b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària.

c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn.

d) Didàctica específica de l’àrea, siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de contingut, atenent a la seua singularitat, els recursos a utilitzar. El comentari de text és un recurs imprescindible. Però també és necessari treballar l’expressió oral. Treballs individuals o en grup que requerisquen una exposició, debats, etc.

Metodologia general i específica. Tipus de recursos didàctics i organitzatius, i d’activitats i estratègies d'ensenyament i aprenentatge

Para el desarrollo ordinario de esta asignatura, no se ha fijado libro de texto. Para enfocar el planteamiento metodológico de la asignatura, se toma como referencia:

1. Los Criterios de evaluación,

2. El aprendizaje por Competencias

3. Y los tipos de actividades propuestos en el bloque 1 de contenidos “Elementos transversales a la asignatura”.

Tendrá un papel destacado el trabajo con textos de diversas maneras: lectura oral, lecturas voluntarias, análisis y comentario de textos, producción o creación de textos, entendiendo que el trabajo de desarrollo de la racionalidad específicamente filosófica va especialmente ligado al uso y dominio de la competencia lingüística cuando se trata sobre temas filosóficos.

También tratará de introducirse lo más posible el uso de las tecnologías de la información y la comunicación, de acuerdo con lo expresado en los Criterios de evaluación.


https://www.boe.es/eli/es/rd/2014/12/26/1105/con

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:32006H0962

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:32006H0962



9. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb alumnat que requerisca actuacions per a la compensació de les desigualtats (mesures de nivell III i nivel IV) -Tipus d’activitats de reforç i ampliació

En el desarrollo ordinario de la asignatura se proponen con frecuencia actividades voluntarias de ampliación: lecturas voluntarias, búsquedas de información, elaboración de redacciones o disertaciones, realización de trabajos, trabajo con tecnologías de la información y la comunicación, etc.

Al alumnado con necesidad de refuerzo o apoyo educativo, conviene orientarlo sobre las actividades, contenidos y criterios de evaluación que son mínimos para la superación de la materia, y proponerles como voluntarios materiales alternativos y actividades que sirvan para fijar mejor ese tipo de contenidos. Habrá una prueba de recuperación final para los alumnos que no superen la asignatura por evaluación continua, en la que, de acuerdo con lo expresado en el apartado ‘Sistema de recuperación’, se les podrá proponer una prueba de ‘mínimos’.

10. Unitats didàctiques

10.1 y 10.2 Organització de les unitats didàctiques (objectius de la unitat, continguts, criteris d’avaluació, competències, activitats d’ensenyament-aprenentatge, recursos didàctics, activitats d’avaluació i activitats de reforç i ampliació). Distribució temporal

Los contenidos se organizan tomando como referencia los criterios de evaluación y destacando los contenidos mínimos.

Sempre: elements transversals -Sugerencia de tipos de actividades y recursos

Bloc 1: Elements transversals [CMCT, CCLI, CD, CAA, SIEE]- Analizar textos- Ejercitar la comprensión y la expresión oral de textos y de explicaciones o exposiciones- Ejercitar la comprensión lectora y la expresión escrita- Trabajar con lecturas e información complementaria y presentar/compartir los resultados obtenidos- Colaborar trabajando en equipo, participando en plataformas digitales y entornos virtuales de aprendizaje, mediante tecnologías de la información y la comunicación, publicando y compartiendo información y contenidos digitales- Elaborar un glosario con la terminología conceptual específica de la filosofía

1ª avaluació: bloque epistemológico sobre el saber filosòfic i el coneixement

Bloc 2: El saber filosòfic [CMCT, CEC, SIEE]El origen de la filosofía. El saber racional. La filosofía. La filosofía y otros saberes. La actitud filosófica. Función y valor de la filosofía. Filosofía teórica y filosofía


http://www.dogv.gva.es/datos/2019/05/03/pdf/2019_4442.pdf

práctica. Disciplinas filosóficas. Temas y problemas de la filosofía.

Bloc 3: El coneixement [CMCT, CCLI, CSC, CAA]El conocimiento humano: análisis, posibilidades y límites; idealismo y realismo. Racionalidad teórica y práctica. La ciencia. El método: racionalismo y empirismo. La lógica y el lenguaje. Argumentación y retórica. Filosofía y ciencia. El problema de la verdad. Dogmatismo y escepticismo.

2ª avaluació: bloque antropológico-metafísico sobre la realitat

Bloc 4: La realitat [CMCT, SIEE]Física y metafísica. Metafísica y ciencia. El problema (o los problemas) de la realidad. Concepciones del universo.

Bloc 5: L’ésser humà des de la filosofia [CMCT, CSC, CEC, SIEE]Teorías filosóficas sobre el ser humano. Implicaciones filosóficas de la teoría de la evolución. Dimensiones del ser humano. Naturaleza y cultura/libertad en el ser humano. La importancia del contexto sociocultural. La tecnología, la técnica y el arte. La estética y la creación artística. El sentido de la existencia humana.

3ª avaluació: bloque de filosofia pràctica sobre el comportament humà

Bloc 6: La racionalitat pràctica: ètica i filosofia política [CMCT, CSC, CEC, SIEE]Razón teórica y razón práctica. Conocimiento y acción. La ética. Fundamentos de ética. Teorías éticas. Filosofía política. Principios filosóficos de la idea de Estado. Teorías sobre el Estado (o la sociedad) y su origen. Legalidad y legitimidad. El concepto de Justicia. Ética aplicada: Importancia de la reflexión moral en la sociedad civil, la política, la actividad empresarial, la ciencia y la tecnología. Crítica del dogmatismo, la intolerancia y el pensamiento utópico en política. Importancia de la comunicación y la participación en democracia. El diálogo en política. Función social y política de la filosofía y la ética.

11. Elements transversalsRespecte als elements transversals, es fa referència en la majoria dels blocs de continguts a la comprensió i expressió oral, a l’expressió escrita, la comunicació audiovisual, les TIC i l’emprenedoria, i per descomptat -dins de l'educació cívica i constitucional- els que es referixen a la igualtat entre hòmens-dones i la prevenció i resolució de conflictes. A més es tracten de manera explícita elements transversals com el desenrotllament sostenible, els riscos de l’explotació humana, les amenaces per al medi ambient de determinades actuacions i els perills de l’ús indiscriminat de les TIC.

a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita

De acuerdo con los contenidos, la metodología y los criterios de evaluación establecidos, se trabajará habitualmente con textos orales y escritos, tanto en lectura como en producción, expresión o exposición. De acuerdo con la Guía de evaluación, se califica habitualmente la Competencia lingüística - CCLI.


b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació

Dentro de los documentos a analizar se pueden incluir también documentos audiovisuales.

Las tecnologías de la información se utilizarán:

también como posible herramienta para la producción de documentos o como espacio para la interacción (plataforma moodle).

1º) Al menos como fuente de información.

2º) También como herramienta para procesar la información, para trabajar de manera colaborativa, a través de plataformas de internet y en entornos virtuales de aprendizaje, y para realizar y presentar o incluso publicar los trabajos.

Y, de acuerdo con la Guía de evaluación, el uso de las tecnologías de la información se evalúa bajo el epígrafe de la Competencia digital – CD.

La actividad de publicación de contenidos, la participación en plataformas digitales y redes sociales y la publicación en la página web del centro servirán como medio para la difusión de las buenas prácticas en el uso de las tecnologías de la información y la comunicación.

c) Emprenedoria

En la Guía de evaluación, se sugiere la manera de abordar y evaluar este aspecto dentro del epígrafe de la Competencia en autonomía e iniciativa en el aprendizaje – CAA, SIEE.

d) Educació cívica i constitucional

En el bloque de contenidos de la 3ª evaluación se incluyen temáticamente diversos aspectos de la educación cívica (filosofía práctica ética y política).

Tal como se detalla en la Guía de evaluación, se propone la evaluación de la educación cívica bajo el epígrafe de la Competencia social, ciudadana y cultural –CSC, CEC.

12. Activitats complementàriesPosible visita a la Exposición permanente ‘La Aventura del pensamiento’ en el MUVIM.

Posible asistencia al XXIV Festival de Teatro Grecolatino de Sagunto en abril 2020, según programa.

13. Avaluació de la pràctica docent a través d’indicadors d’èxitLa Guía de evaluación, aparte de constituir una herramienta de orientación en la materia y para la evaluación del alumnado, sirve para centrar la asignatura en los criterios de evaluación y en la adquisición de las competencias del currículum; y, por ser una herramienta bastante precisa y fundamental, puede resultar especialmente útil para la evaluación de la propia programación didáctica.

Servirá para detectar posibles deficiencias de la programación y de su ejecución. Y, así, a partir de ellas, surgirán naturalmente las rectificaciones o variaciones que sean necesarias y de las que se tomará constancia debidamente.

Además, algunos de los siguientes indicadores podrían servir para evaluar la adecuación de esta FILOSOFIA 1Bat 21 2019-20

Programación didáctica y de su desarrollo a lo largo del curso:

1. Normalmente, el porcentaje de alumnado suspendido en esta materia, tomado todo el curso globalmente, sin distinción de grupos, debería ser inferior a la media en las demás materias y de hasta un 35%. Con frecuencia, es posible que en la distribución por grupos los resultados no sean homogéneos, tendiendo a darse un resultado mejor en el grupo de ciencias, y peor en el grupo de humanidades o en el de artes

2. Normalmente, cualquier alumno/a que intente verdaderamente aprobar la asignatura, no debería suspenderla. -En el caso de haber alumnado con determinadas dificultades de aprendizaje, se le podría adaptar la asignatura a sus posibilidades, centrándose desde el principio más en los contenidos y criterios de evaluación mínimos

3. Normalmente, las calificaciones a nivel global de curso completo deberían quedar suficientemente distribuidas de 0 a 10


Programació d’aula Curs 2019-20

Filosofia 1BachProfessor: CARLOS LÓPEZ

De acuerdo con las propuestas del currículo, se va a intentar un enfoque de la asignatura en el que lo principal no sea sólo el aprendizaje de teoría, sino también la producción particular de cada alumno/a,

• con creatividad,

• publicando contenidos digitales a través de plataformas de internet,

• dentro de un entorno virtual de colaboración, compartiendo la información y los contenidos publicados,

• y mediante la interacción continua.

Entre las actividades y los productos que deberá realizar el alumnado, están los siguientes:

• ‘Libreta’.- PERO no se trata de lo que habitualmente se entiende por una libreta, un cuaderno, hojas de apuntes… Se trata de un ‘ARCHIVO’ de material diverso elaborado de manera libre y creativa por cada alumno/a: como un pack multimedia, en el que se puede incluir cualquier tipo de productos, con cualquier técnica o tecnología, enlazados entre sí. La ‘libreta’ debe ser visual: estética (artística, plástica, creativa) y gráfica (utilizando técnicas diversas de representación: imágenes, esquemas, gráficos, diagramas).

• La ‘libreta’ debe extenderse virtualmente, digitalmente, mediante:

◦ diversas formas de presentaciones,

◦ un blog (Wordpress) para la disertación y la publicación de contenidos digitales,

◦ microblog (Twitter) para la información y la difusión de conocimiento mediante ‘curación de contenidos’,

◦ y, si se quiere, también Instagram, para formas de expresión gráfica, ilustraciones de temas, o para hacer ‘mémes’, viñetas, etc.,

◦ y YouTube, como forma de presentación/exposición o de producción audiovisual sencilla.

◦ -No se trata de utilizar cuentas de perfil personal , sino cuentas de trabajo, suficientemente anónimas, de perfil no personal.

• La ‘libreta’ deberá incluir un Glosario o vocabulario con la terminología específica de la asignatura y una Cronología de autores, obras y contexto histórico-cultural, que se irán actualizando conforme se vaya avanzando en el temario.

• En cada evaluación se comenzará proponiendo a priori una serie breve de posibles temas de disertación, sobre los que cada alumno/a deberá ir recogiendo información a lo largo de la


evaluación: apuntes de clase, anotaciones de lecturas, ideas o información de otros compañeros/as, mediante el diálogo o el debate, y haciendo oportunas indagaciones en bibliografía o en internet… Con todo ello, cada uno/a irá confeccionando su propio enfoque sobre los temas, de los que se le pedirán cuentas al final en la prueba de evaluación, a través de una disertación o cualquier otra forma adecuada de exposición o presentación que proponga el profesor.

• Para la preparación y realización de todas estas actividades, los alumnos y las alumnas podrán buscar puntos de conexión con otras materias (como Fundamentos del Arte, Dibujo, Cultura Audiovisual o Imagen y Sonido, Informática, Literatura Universal, Latín, Griego, Física, Biología, Economía, Historia… o cualquier otra materia que coincida con contenidos o procedimientos de esta asignatura), de manera que se produzca una economía en la dedicación de tiempo y recursos, y una retroalimentación, una sinergía, que permita mejorar el rendimiento.

Los sitios de referencia del profesor para el seguimiento de la asignatura serán los siguientes:

• Blog del profesor en mestreacasa: http://mestreacasa.gva.es/web/lopez_car18/8

• Blog del profesor en Wordpress: https://filosofiatb.wordpress.com

• Twitter del profesor: https://twitter.com/filotb ( @FiloTB )

• Aula Virtual (moodle) de la asignatura:

https://aules.edu.gva.es/moodle/course/view.php?id=17886

Se va a procurar que en la EVALUACIÓN todos los aspectos valgan igual: contenidos y competencias; trabajo diario y actitud en clase; trabajos realizados; pruebas de evaluación… -Se pretende evaluar el trabajo realizado cada día, NO lo que uno sea capaz de hacer en los últimos momentos.

Independientemente del tratamiento disciplinario que pudieran tener, los RETRASOS y FALTAS DE ASISTENCIA SIN JUSTIFICAR debidamente (esto es, en el plazo de 7 días, según el Reglamento de Régimen Interno) se calificarán como ‘NO TRABAJO’ (como incumplimiento de tareas, falta de responsabilidad, etc. del alumno o la alumna -no de sus padres o tutores legales-) dentro de las competencias CSC, CAA y SIEE.

La RECUPERACIÓN tendrá lugar ordinariamente dentro de la evaluación continua, realizando las tareas pendientes y por compensación.

Si fuera necesario, se ofrecerán posibilidades de recuperación adicionales adecuadas, más o menos personalizadas, durante las semanas previas a la Evaluación Final, siempre y cuando no se trate de suplir cierto abandono en la asignatura (p. ej. con faltas de asistencia sin justificar o acumulación de notas demasiado bajas: p. ej. 3,5 ó menos) con ‘ofertas finales de ocasión’. El objetivo de esta última oportunidad de recuperación será sólo ayudar a cubrir pequeñas deficiencias en el desarrollo de la asignatura o ciertas dificultades de aprendizaje reconocidas y constatadas, de acuerdo con el Departamento de Orientación.

Quienes suspendan la Evaluación Final, deberán presentarse a la Prueba Extraordinaria de final de junio, de acuerdo con lo establecido en la Programación didáctica de la asignatura.


https://aules.edu.gva.es/moodle/course/view.php?id=17886

https://twitter.com/filotb

https://twitter.com/filotb

https://filosofiatb.wordpress.com/

http://mestreacasa.gva.es/web/lopez_car18/8

filosofia 1batprogramació didàctica curs 2019-20 filosofia 1bat 1. introducció a) justificació...

Documents