intervencions arqueolÒgiques i paleontolÒgiques a ... · i presentació del patrimoni...

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES I

PALEONTOLÒGIQUES A CATALUNYA | 2019

ÍNDEX DE CONTINGUTS

L’Arqueologia a Catalunya 3

Intervencions arqueològiques i paleontològiques 2019

Classificació 8

Dades 2019 9

Les destacades 17

Annexos

1: llista de projectes de recerca 2018-2021 25

2: llista d’intervencions 2019 per comarques 392

L’ARQUEOLOGIAA CATALUNYA

3

L’ARQUEOLOGIA A CATALUNYA

La Generalitat de Catalunya ha tingut, des de la seva creació, un gran interès en el patrimoni arqueològic i paleontològic.

L’any 1980 el Departament de Cultura va crear el Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el qual, des d’aleshores ha

treballat en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic, documentant, inventariant, protegint, investigant i divulgant

aquest coneixement. Posteriorment, es va crear l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que fa una tasca de difusió

i presentació del patrimoni arqueològic, mitjançant el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic

deTarragona i els jaciments de la Generalitat de Catalunya.

L’arqueologia té un paper fonamental en la nostra societat. Gràcies a ella podem abastar el coneixement del

passat i posar-lo a disposició de la gent per projectar el futur. Sense un retorn a la societat no es pot entendre la

tasca que fan els arqueòlegs i arqueòlogues per treure a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres

avantpassats.

Per regular tota l’activitat arqueològica i paleontològica de Catalunya, la Generalitat compta amb un Pla estratègic, el Pla

Integral per a l’Arqueologia a Catalunya, que desenvolupa, entre altres,el Pla de Recerca.

Després de la recerca, el Departament de Cultura posa en valor tot aquest coneixement a través dels museus

i de les exposicions, oferint activitats i visites per a tots els públics i totes les sensibilitats, sempre amb un

esperit divulgador i educador.

4

PATRIMONI

RIC I DIVERSCatalunya compta amb més de 12.000

jaciments inventariats, 150 museïtzats i

oberts al públic. Realitza anualment un

miler d’intervencions arqueològiques.

A L’AVANTGUARDA

DE LA RECERCACatalunya aporta al món contínuament

dades rellevants en la recerca

arqueològica reconegudes per la

comunitat científica.

TECNOLOGIA PER

L’ARQUEOLOGIAL’arqueologia aprofita les oportunitats

del món digital incorporant les

tecnologies tant a la recerca com en la

seva presentació al públic.

CIÈNCIA

INTERDISCIPLINAR L’arqueologia és una ciència que treballa

amb la col·laboració de molts altres

professionals de la biologia, geologia,

antropologia, arquitectura, etc.


5


✓ El Departament de Cultura ha fet una inversió directa en

l’arqueologia i la paleontologia de Catalunya de

2.246.260,10 euros en intervencions, proteccions i difusió

d’aquest patrimoni.

✓ S’han incoat 3 Entorns de protecció de les pintures

rupestres de lesTerres de l’Ebre.

✓ S’han declarat 8 Espais de Protecció Arqueològica (EPA) a les

comarques de Lleida i la Catalunya Central.

✓ S’està tramitant la declaració de la Ciutat romana d’Aeso

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) i la incoació de la Vil·la

romana de Vilauba (Camós-Porqueres, Pla de l’Estany), com a

Bé Cultural d’Interès Nacional

✓ S’han registrat 19 nous conjunts de pintures rupestre

Durant el 2019:

6

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES I

PALEONTOLÒGIQUES

7

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES I PALEONTOLÒGIQUES

CLASSIFICACIÓ

Les intervencions comprenen estudis, prospeccions, excavacions i qualsevol

altra intervenció que tingui com a finalitat descobrir, documentar o

investigar les restes arqueològiques i paleontològiques de

Catalunya. Hi ha tres tipus d’intervencions:

➢ Intervencions de recerca: les realitzades amb un objectiu d’investigació,

emmarcades en el Pla de Recerca, promogudes per entitats dedicades a la

recerca científica (universitats, instituts de recerca,museus,etc.).

➢ Intervencions preventives: aquelles que es fan quan es projecta la

realització d'obres o actuacions que poden afectar restes arqueològiques o

paleontològiques.

➢ Intervencions d’urgència: les que cal realitzar per determinar i, si escau,

preservar el valor cultural de restes que es descobreixen durant la

realització d’una obra o actuació en un indret on no hi havia indicis de

l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.8

Durant el 2019, a Catalunya s’han realitzat 1.024 intervencions

en el patrimoni arqueològic i paleontològic.

✓ 157 intervencions de recerca

✓ 861 intervencions preventives

✓ 7 intervencions d’urgència


DADES 2019

Dades recollides fins al 13 de novembre de 2019.

Per tipus d’intervencions, les més nombroses són les intervencions

preventives, seguides de les de recerca. Les intervencions d’urgència,

realitzades directament pel Departament de Cultura, suposen un

nombre reduït d’intervencions, ja que són aquelles realitzades en

indrets on no es coneixia l’existència del jaciment.

9


DADES 2019

0

200

400

600

800

1000

1200

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

761

9821041 1012

1143

935

758688

501 493575

619657 676

929861

149110 111 107 111 119 122 113 112 118 100 135 135 140

79161

22 21 19 11 8 20 18 17 10 13 20 16 16 14 15 8

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

Preventiva 761 982 1041 1012 1143 935 758 688 501 493 575 619 657 676 929 861

Recerca 149 110 111 107 111 119 122 113 112 118 100 135 135 140 79 161

Urgència 22 21 19 11 8 20 18 17 10 13 20 16 16 14 15 8

Intervencions 2004-2019

Preventiva Recerca Urgència

10


DADES 2019

Intervencions 2004-2019

Les intervencions de recerca i les urgències mantenen una evolució sense canvis

significatius en el nombre d’intervencions. Destaca l’increment dels darrers anys,

gràcies a l’existència del Pla de Recerca.

L’evolució de les intervencions preventives del 2004 al 2019 presenta

canvis destacables a causa de la crisi econòmica. S’observa un increment

notable d’intervencions entre els anys 2004 a 2008, any en què s’assoleix la xifra

màxima (1143) i que correspon a uns anys d’una gran activitat constructora tant

de promoció privada com de construcció d’infraestructures. A partir de l’any

2009 i fins a l’any 2013 hi ha una davallada important, coincidint amb la crisi i la

minva d’activitat constructora. El 2014 comença a remuntar l’activitat

econòmica del país, materialitzant-se en un increment constant de les

preventives fins al 2018.

11

INTERVENCIONS DE RECERCA 2019

En el marc del Pla Estratègic PIACAT, actualment s’està desenvolupant el Pla de Recerca, que regula la recerca

arqueològica i paleontològica a Catalunya. Una mesura que garanteix que aquesta sigui competitiva i assoleixi

uns estàndards de qualitat i d’excel·lència i executada per professionals amb capacitat científica reconeguda.

Per fer-ho efectiu, el Departament de Cultura convoca cada quatre anys un concurs públic al qual es presenten

projectes de recerca impulsats per diversos equips d’investigació d’arreu del país. L’import de la convocatòria 2018-

2021 és de 2.464.000 euros.


DADES 2019 | PLA DE RECERCA

✓ Per al Pla de Recerca 2018-2021, el

Departament de Cultura destina 2.4 M €

Durant el 2019, en el marc d’aquest Pla de Recerca 2018-2021, s’ha intervingut en 157 jaciments inclosos en els

84 projectes de recerca escollits. Els promotors d’aquests projectes de recerca són universitats, museus,

ajuntaments, instituts de recerca,associacions, fundacions, centres d’estudis i empreses privades.

En conjunt, les intervencions del Pla de Recerca segueixen assolint

els objectius establerts en els projectes presentats i avançant en el

coneixement del patrimoni arqueològic i paleontològic del país.

12



29

23

28

38

26

13

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Barcelona

Catalunya Central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

Intervencions de recerca per demarcació territorial

✓ La major part de les intervencions

de recerca 2019 actuen en

l’entorn rural, no urbanitzat, a les

comarques de Lleida.

La distribució territorial de les

intervencions de recerca va en funció de

l’interès científic dels impulsors dels

projectes presentats al Pla de Recerca. El

quadrienni 2018-2021 es concentra

sobretot en la zona de Lleida, seguida de

Girona, Barcelona, Tarragona, Catalunya

Central i Terres de l’Ebre.

13



19

57

38

17 17

1 8

Intervencions de recerca per cronologia

La prehistòria és el període amb més nombre

d’intervencions (58), perquè és el més ampli

cronològicament, abasta del paleolític inferior fins a l’edat

del bronze. Segueix el món ibèric i les colonitzacions

amb 39 intervencions.

També cal remarcar les intervencions en arqueologia

medieval i moderna (17) en el camp de la recerca, més

enllà de les realitzades en arqueologia preventiva.

Destaquen les intervencions de recerca en paleontologia

atès l’actual interès en el període amb projectes d’estudi

sobre dinosaures i els fòssils miocens.

14


DADES 2019 | PREVENTIVES

Les intervencions preventives a Catalunya representen un percentatge molt

elevat, entre el 85 i el 90%, del total d'intervencions que es realitzen al

llarg de l'any. Engloben aquelles actuacions promogudes per privats i per

administracions públiques.

Sempre amb l’objectiu de promoure la defensa i la conservació del

patrimoni arqueològic i paleontològic del país, el Departament de

Cultura atorga diverses subvencions destinades a la realització

d’aquestes intervencions preventives. El 2019 s’han destinat

500.000 € (200.000 € a subvencions per a intervencions impulsades per

promotors privats i 300.000 € a les impulsades pels ens locals de menys de

30.000 habitants).

15

INTERVENCIONS PREVENTIVES 2019


DADES 2019 | PREVENTIVES

307

107

150

58

209

30

0 50 100 150 200 250 300 350

Barcelona

Catalunya Central

Girona

Lleida

Tarragona

Terres de l'Ebre

Intervencions preventives per demarcació

territorialA diferència de les de recerca, les

intervencions preventives actuen

sobretot a les comarques barcelonines,

per ser la zona més urbanitzada de Catalunya,

sobretot Barcelona, Sabadell i Granollers.

Segueix Tarragona, on destaca l’antiga ciutat de

Tàrraco, amb nombroses intervencions.

A Girona, la demanda d’intervencions ve

promoguda pel planejament municipal, i els

nombrosos conjunts BCIN. A Catalunya

Central, Lleida i Terres de l’Ebre, les actuacions

deriven bàsicament de tasques agrícoles i de

planejament urbanístic.

16

17


LES DESTACADES


LES DESTACADES

De les 1.024 intervencions realitzades durant el 2019 en destaquem 15 per la seva singularitat i importància

científica:

Àrea Residencial Estràtègica.L’Estrella (Badalona)PREVENTIVA | Consorci Urbanístic àrees residencials estratègiques l’Estrella i Sant Crist (Badalona)

Localitzades estructures pertanyents a un assentament rural que perdura des de l’alt imperi romà fins al

final de l’antiguitat. S’han trobat grans dipòsits de líquids (laci) , cavitats on s’encaixaven grans recipients

de terrissa (dolia) per a la fermentació del vi. Altres elements singulars, com una llàntia d’oli de

terracota en forma de gladiador (retiarius) i una inscripció amb el nom Porcius que podria ser el

propietari i productor del vi.

Conjunt monumental del Castell de Besora (Santa Maria de Besora, Osona)PREVENTIVA | Fundació privada Conjunt monumental Castell de Besora

S’ha actuat a la necròpolis que hi ha al voltant de l’església de Santa Maria. Hi h aparegut una peça

excepcional: un calze de plata, amb algunes parts banyades en or i petites peces decorades en

pasta de vidre. Es va trobar sobre el braç esquerre d’un individu enterrat i embolcallat amb un drap de

lli i dins d’una capsa de fusta que, tot i no conservar-se, en tenim indicis gràcies a la troballa de petits

claus de ferro a l’entorn. Es tracta d’un calze de tradició gòtica, ca. segle XIV.

18


LES DESTACADES

Passeig Lluís Companys, 1-5. Nous jutjats (Barcelona, Barcelonès)PREVENTIVA | Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Amb motiu del projecte de construcció d’un nou edifici judicial al Pg. de Lluís Companys, s’ha

descobert una extensa necròpolis alt-medieval amb 123 fosses només en una part del solar. La

gran extensió i entitat d’aquest cementiri medieval ha estat una novetat. L’estudi dels enterraments

permetrà avançar en el coneixement de la població de la Barcelona dels segles VII-IX.

Jaciment subaquàtic Illes Formigues IIRECERCA | Museu d’Arqueologia de Catalunya-Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya

El MAC-CASC ha excavat al jaciment subaquàtic Illes Formigues II, el vaixell romà enfonsat a les Illes

Formigues (Palamós-Palafrugell, Baix Empordà) a 50 m de fondària. En aquesta campanya s’han extret

diverses àmfores de tipologies Dressel 7 i 12 que contenien restes de salaó i pinyons d’oliva, i una

gerreta pertanyent a la tripulació que probablement contenia la mateixa salsa que les àmfores

extretes.

Monestir santjoanista d’Alguaire (Alguaire, Segrià)RECERCA | Universitat de Barcelona

Al principal monestir femení Hospitaler de Catalunya, construït a mitjan segle XIII i en funcionament fins

a l’any 1699, s’ha posat al descobert l’església del convent: l’absis monumental, les dues capelles

laterals, la nau, el transsepte i la portalada principal.19


LES DESTACADES

Jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva)RECERCA | Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

En aquest antic llac s’ha localitzat enguany un excepcional conjunt de fauna que va morir en un

esdeveniment volcànic. Enguany s’ha descobert un esquelet sencer de bòvid de fa 3,1 milions

d'anys.

Antigues àrees portuàries d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà)RECERCA | Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries

S’ha excavat en el barri portuari de la ciutat grega (façana nord de la Neàpolis), amb l’objectiu de

conèixer el seu urbanisme, recuperar la topografia antiga i entendre la connexió de la ciutat amb la

fondalada del port natural. El rebaix de les sorres de l'antiga fondalada del port ha posat al descobert

la façana portuària de la ciutat grega, en alguns punts formant un petit penya-segat obert

completament al mar.

Jaciment ibèric de Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)RECERCA | Universitat de Barcelona i Àgència Catalana del Patrimoni Cultural

S’ha posat al descobert una nova àrea d’ocupació, a l’extrem sud-oest, en la qual han aparegut noves

estructures d’edificis, cases i carrers i diversos materials arqueològics. També s’han consolidat les

estructures excavades en anys anteriors ubicades al sector nord-est del jaciment.20


LES DESTACADES

Estudi del conjunt de gravats medievals de Saurí (Sort, Pallars Sobirà)Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya | Servei d’Arqueologia de Paleontologia

Prospecció de la superfície rocosa dels gravats de Saurí, trobats per un grup de veïns de la zona. Un

conjunt excepcional per la gran quantitat de gravats localitzats en un únic indret geogràfic. L’estudi del

2019 ha documentat 261 panells amb gravats i 1978 figures, la majoria figures humanes, a

peu o a cavall, amb armes com llanes i instruments musicals.

Pla d’Almatà (Balaguer,Noguera)RECERCA | Universitat Autònoma de Barcelona i Museu de Balaguer

En aquest jaciment andalusí (segles VIII-XI), s’amplia la zona d’intervenció, a la zona industrial dels forns

de terrissaires. S’ha posat al descobert la sala de modelatge del taller on es conservava una

pedra de molí reaprofitada com a base per al torn. S’han trobat també possibles pigments per la

decoració de les ceràmiques i un petit molí de mà per a la mòlta d’aquests pigments.

21


LES DESTACADES

Jaciment paleontològic de Les Gavarres,a Suterranya (Tremp, Pallars Jussà)RECERCA | Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)

En aquest paratge de les Gavarres s’han trobat 3 fòssil espectaculars que pertanyen a un

dinosaure sauròpode d’uns 23 m de longitud: una ulna (os de l'avantbraç de quasi un metre de

longitud), un metacarpià (os de la mà de 50 cm de longitud) i una costella cervical de més de 2 m.

Jaciment ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)PREVENTIVA | Museu d’Arqueologia de Catalunya

S’ha finalitzat la 1a fase de les excavacions del fossat defensiu del Puig de Sant Andreu. S’ha excavat un

tram lineal de 125 m en el qual s’ha trobat una sèrie d’edificacions, construïdes parcialment a

l’interior del fossat, que podrien correspondre a un barri extramurs; en una d’elles

l’enterrament d’un perinatal. També s’ha descobert a la mateixa zona, davant una de les portes principals

de la ciutat, elements constructius que formarien part d’un pont que permetria travessar el fossat en

aquest punt i accedir a l’interior del recinte. Dataria del moment inicial de la ciutat i, per tant, podria ser

és l’estructura d’aquest tipus més antiga documentada mai a Catalunya. A més, s’ha recuperat una

espasa de ferro, de tipus La Tène, gairebé sencera que està doblegada de manera intencionada per

tal de ser amortitzada ritualment.

22


LES DESTACADES

Jaciment lacustre de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany)RECERCA | Museu Arqueològic de Banyoles, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Universitat

Autònoma de Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Enguany s’ha treballat tant en el sector terrestre i en el subaquàtic, amb el CASC. S’ha determinat

l’organització del sector sud del jaciment, de cronologia neolítica inicial, caracteritzat per construccions

fetes de pedres de travertí. També s’ha documentat millor els nivells subaquàtics on, en una capa

superior, s’ha trobat un vas de ceràmica de l’època del Bronze o Primera Edat del Ferro, cosa que permet

documentar ocupacions posteriors al Neolític, poc conegudes encara al jaciment.

Jaciment de les Coves del Fem (Ulldemolins,Priorat)RECERCA | Universitat Autònoma de Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Museu

d’Arqueologia de Catalunya

En aquest abric localitzat a tocar el riu Montsant, enguany s’han documentat diverses construccions dins

de la cavitat, entre les quals destaca la descoberta d’una cabana d’una antiguitat d’uns 6700 anys

que té associades diverses construccions com fogars, fosses i elements que sostindrien la seva coberta

feta amb materials vegetals. Els materials arqueològics són molt abundants i sorprèn la conservació de la

matèria orgànica com la fusta dels pals que sostenien la coberta de la cabana o restes d’un cistell

carbonitzat. Han aparegut nombroses eines fetes de sílex, estris d’os i objectes d’ornament.

23


LES DESTACADES

Jaciment ibèric de Coll del Moro (Gandesa,TerraAlta)RECERCA | Universitat de Barcelona, Agència Catalana del Patrimoni Cultural

La campanya d’excavació i consolidació d’enguany ha permès retirar l’antiga terrera del jaciment i excavar

posteriorment l’espai netejat, en el qual s’ha descobert una part important de l’antiga muralla

perimetral del jaciment. La recerca també ha tret a la llum l’existència de torres defensives i

el possible accés al poblat.

24

ANNEX 1PROJECTES DE RECERCA 2018-2021

25

1. Poblament humà al Prepirineu Oriental durant el Plistocè Superior i Holocè (Universitat Autònoma de Barcelona): Cova Gran de SantaLinya (Les Avellanes-Santa Linya, La Noguera), Roca dels Bous (Camarasa, La Noguera), Abric Pizarro (Àger, La Noguera), Cova del Tabac(Camarasa, La Noguera), La Serra llarga i la Serra de Montclús (La Noguera i Pallars Jussà).

2. Els canvis climàtics durant el plistocè superior a la costa central catalana i l'impacte en les poblacions neandertals i humans anatòmicamentmoderns (Universitat de Barcelona): Cova del Rinoceront (Castelldefels, Baix Llobregat), Cova del Gegant (Sitges, Garraf), Cova Bonica(Vallirana, Baix Llobregat), Cua de Lluert (Pacs, Alt Penedès), i prospeccions i mostreig espeleoltemes a diversos jaciments del BaixLlobregat,Garraf i Alt Penedès).

3. Plistocè superior i Holocè a la conca mitjana i alta del Segre (Universitat de Barcelona): Cova del Parco i Abric del Xicotó (Alòs deBalaguer, La Noguera), Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya), Cova B d'Olopte (Isòvol, La Cerdanya), Cova de la Foranca (Bellver deCerdanya,La Cerdanya),Tut de Cerneres (Josa iTuixén,Alt Urgell), i Hostal Roig (Gavet de la Conca, Pallars Jussà).

4. Activitats extractives del sílex a Catalunya: les pedreres prehistòriques de Serra Llarga (Consell Superior d'Investigacions Científiques.Institut Milà Fontanals): Pedreres de Montvell i Turons de Montvell a Castelló de Farfanya (Noguera).

5. El poblament finipaleolític a la conca del riu Montsant, al Priorat (Universitat de Barcelona): Margalef de Montsant: L'Hort de la Boquera,Cova del Boix, prospeccions al riu Montsant (Cova de la Jaia), Cova dels Colls, Abric de l'Auferí, Abric del Filador i Cova del Boix.

6. Evolució del poblament i ús del territori al Prepirineu oriental durant la prehistòria recent (1000 - 900 cal ANE) (Universitat Autònoma deBarcelona): Prospecció geofísica i excavació arqueològica (2020, 2021) a la Feixa de la Ceba (Vallfogona de Ripollès, Ripollès), prospeccióarqueològica superficial a la Vall d'en Bas, excavació arqueològica al jaciment de la Dou a 1 (Sant Esteve d'en Bas, Garrotxa), sondeigsestratigràfics a la Bauma Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa) i les Cavitat I i II (Sales de Llierca, La Garrotxa).

ANNEX 1

PROJECTES DE RECERCA 2018-2021

26

7. Anàlisi arqueològica de la primera ocupació romana a l'altiplà central de Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona): Puig Castellar(Biosca, La Segarra), Iesso. Parc Arqueològic de Guissona (La Segarra), Territori de Iesso. Prospeccions terrenys Castell del Remei (Ivarsd'Urgell, Pla d'Urgell).

8. El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l’època romano-republicana (Universitat de Barcelona): Alorda Park(Calafell, Baix Penedès), Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès), Valls d'en Foix i Font dels Igols (Pontons, Alt Penedès), El Castellar dela Llacuna (La Llacuna, Anoia), Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Baix Penedès), Turó Font de la Canya (Avinyonet del Penedès,Alt Penedès),Puig del Cocodril (Subirats, Alt Penedès) i Timba de Santa Bàrbara (Arboç, Baix Penedès).

9. Transicions culturals durant el Pleistocè superior i l'Holocè al litoral - Prelitoral central de Catalunya – (Universitat de Barcelona): Balmade la Griera i Cova Foradada (Calafell, Baix Penedès), Cova del Trader (Cubelles, Garraf), Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès),Guixeres de Vilobí i Pla de Sant Joan (St. Martí Sarroca, Alt Penedès), Balma de l'Espluga (St. Quirze Safaja, Moianès), Cova de les Ànimes(Matadepera,Vallès Occidental),Cova Gran i Cova Freda (Collbató, Baix Llobregat), Avenc de Sant Antoni (Cunit, Baix Penedès).

10. Assentaments i fortificacions de transició al món medieval (segles V-XI), tres casos representatius (Universitat Autònoma de Barcelona):Monistrol de Gaià (Gaià, Bages), Castellot de Castellví de la Marca (Castellví de la Marca, Alt Penedès), Ermita d'Ulldecona (Ulldecona,Montsià).

11. Muntanyes humanes. Arqueologia del pastoralisme i l'agricultura al Pirineu Occidental (Universitat Autònoma de Barcelona): Portarród'Espot (Espot, Pallars Sobirà), Coma d'Espòs (Torre de Capdella, Pallars Jussà) i Santa Creu de Llagunes (Soriguera, Pallars Sobirà).

12. Inici i desenvolupament de les comunitats neolítiques a la plana occidental de Catalunya (c. 5.500 - 3.300 cal ANE) (Universitat Autònomade Barcelona): Roques dels monjos i Tossal de l’Embrosi (Artesa de Lleida, Segrià), Matxerri-I i Serra de Puigverd (Castelldans, LesGarrigues),Vall del Sarió (Maials, Segrià),Vallmajor II (Sarroca de Lleida, Segrià).

ANNEX 1


27

13. Muntanya viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya medieval (segles IV-XIII) (Universitat de Barcelona): Els Altimiris, St. Martíde les Tombetes i Plana de Monrebei (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà), Vilavella de Castellet, Necròpolis de la Vilanova d'Eroles, Tombesde les Costes, Desploblat de Congístols, Vil·la del Camí de Tendrui, Convent dels Tarters del Botiguer,Necròpolis de lo Serrat del Santó iCosta del Berit i Castell d'Orrit (Tremp, Pallars Jussà), Esplugues de Segur i Pui de Segur (Pobla de Segur, Pallars Jussà), Mur ciclopi de Muri SantValentí de Mur i Sant Fruitós (Castell de Mur, Pallars Jussà).

14. L'Acústica de l'Art rupestre: analitzant el so dels paisatges prehistòrics (Universitat de Barcelona): Mas d'en Llor i Mas d'en Ramon d'enBessós (Montblanc, Conca de Barberà), Grau Tallat, Fonscaldes I i Les Covetes I-II (Cornudella de Montsant, Priorat), Cova dels Vilars (Osde Balaguer, La Noguera), Vall II (Capçanes, Priorat), Cova del Racó d'en Perdigó i Cova de l'Escoda i Balma d'en Roc (Vandellós, Hospitaletde l'Infant, Baix Camp), Roca dels Moros (Cogul, Les Garrigues), Balma dels Punts (lbi, Les Garrigues), Ermita abrics I-IX i Escuarterades I-II(Ulldecona, Montsià).

15. Dinàmiques de la ciutat i del territori d'Aeso (Pallars Jussà) en època ibèrica i romana (Universitat de Barcelona): A Isona i Conca Dellà(prospeccions geofísiques a la vil·la romana de Llorís, Hort del Cavaller, Carrers Soledat i Carrerada, pont romà del Camí de Covet),Abella de la Conca (prospeccions arqueològiques en l'ager d'Isona i prospeccions geofísiques al jaciment Conca Dellà).

16. Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI) Sancti Cirici de Colera. Sidilianum (Olèrdola), (Universitat de Barcelona): Sant Quirze de Colera(Rabós d'Empordà, Alt Empordà), Sidillà (Foixà, Baix Empordà), Sant Miquel de Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès).

17. El complex de Sant Jaume i les Terres del Sénia: tot explorant els primers cabdillatges protohistòrics al nord-est de la península Ibèrica(Universitat de Barcelona): Sant Jaume (Alcanar, Montsià), Ferradura i La Cogula (Ulldecona, Montsià).

18. Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre (S. IX-I aC) (Universitat de Barcelona): Calvari (ElMolar, Priorat), Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre), Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta), Castellons (Flix, Ribera d'Ebre),Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre).

ANNEX 1


28

19. El neolític antic i mitjà a la desembocadura del Ter: Vilanera/Empúries i el seu entorn (Universitat Autònoma de Barcelona): Necròpolis

Vilanera (L'Escala,Alt Empordà).

20. Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romanorepublicana (segles III-I aC) (Universitat de Barcelona): El Vilar (Valls,

Alt Camp), Aixalelles (Ascó, Ribera d'Ebre), Santa Maria d'Escarp (Massalcoreig, Segrià), Batalla d'Ilerda (Diversos, Segrià), Turons sud

d’Alcoletge (Alcoletge, Segrià), Serra de Puigdevall (Lleida, Segrià), Pla del Tabac (Montoliu Lleida, Segrià), Serra de Carrassumada (Torres de

Segre, Segrià), Serra del Benefici (Sunyer, Segrià), Los Forns i Serres de Pilars (Sarroca de Lleida, Segrià), Serra Grossa i Mas d’Adar (Aitona

i Llardecans,Segrià).

21. Dinàmiques socioeconòmiques del món rural romà: formes d'hàbitat i cultura material al litoral català (Universitat de Barcelona): Can

Modolell (Cabrera de Mar,Maresme),Veral de Vallmora i CellaVinaria (Teià, Maresme).

22. El Cingló Alt: Arqueologia de la Guerra Civil al Front del Pallars (Universitat de Barcelona): El Cingló Alt (Gavet de la Conca, Pallars Jussà).

23. Castells, monestirs i palaus. Poder, territori i paisatge (segles XII-XVII) (Universitat de Barcelona): Castell-Comanda d'Alguaire i Santa

Maria del Merli (Alguaire, el Segrià), Palau Reial deValldaura (Cerdanyola delVallès,Vallès Occidental).

24. Arqueologia d'una ciutat andalusina:Madina Balaghi (Balaguer, La Noguera) (Universitat Autònoma de Barcelona): Pla d'Almatà (Balaguer, La

Noguera).

25. De Turtusa a Tortosa: ciutat i espais agraris abans i després de la conquesta cristiana (segles X-XIII) (Universitat Autònoma de Barcelona):

Ermita de Nostra Senyora de l'Aldea (L'Aldea, Baix Ebre).

ANNEX 1


29

26. Neandertals i carnívors: una història compartida (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Cova del Toll i Cova de les

Teixoneres (Moià,Moianès),Cova de les Llenes (Conca de Dalt, Pallars Jussà),Cova dels Tritons (Senterada,Pallars Jussà).

27. El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II (Institut

Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva), Prospeccions NE depressió

Prelitoral Catalana (diversos municipis i comarques).

28. Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) (Centre d'Estudis

Martorellencs):Santa Margarida de Martorell i Sant Genís de Rocafort (Martorell, Baix Llobregat).

29. De La fortalesa dels Vilars i l'oppidum de Gebut: Gènesi, identitat i heterogeneïtat en l'etnhos ilerget (Universitat de Lleida): Els Vilars

(Arbeca,Garrigues), Gebut iVall de la Clamor (Soses, Segrià), Almenara (Agramunt,Urgell).

30. Dinàmica del poblament rural, arquitectura, economia i paisatge de les villae a l'àrea del Pla de l'Estany - Garrotxa entre els segles II-I aC. i

els segles VI-VII dC. (Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (Ajuntament Banyoles): Vilauba (Camós, Pla de l'Estany), Can Ring (Besalú,

La Garrotxa).

31. Draga (Banyoles) i el procés de neolitització en la plana prelitoral i el Prepirineu de comarques de Girona (Museu Arqueològic Comarcal

de Banyoles (Ajuntament Banyoles): La Draga i vores subaquàtiques de l'Estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l'Estany), Plansallosa (Tortellà,

Garrotxa).

32. Els laietans al Baix Besòs: El Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Museu Torre Balldovina - Ajuntament de Santa Coloma

Gramenet): Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès).

ANNEX 1


30

33. Rius, assentaments i mineria prehistòrica: recerca a les valls del Ter, Ebre i Gavà (Universitat Autònoma de Barcelona): El Molló(Mora la Nova, Ribera d'Ebre), Cova Xafarroques (Benifallet, Baix Ebre), Terrasses fluvials del riu Ebre (Diversos, Baix Ebre, Riberad'Ebre i Montsià), Sector Rocabruna i Mina 16 - Mines Prehistòriques de Gavà (Gavà, Baix Llobregat), Cova de les Pixarelles, Pladel Castell i Prospecció Sunyer de Dalt (Tavertet, Osona), Prospeccions a Freginals (Freginals, Montsià).

34. Característiques i evolució del poblament d'època ibèrica (ilergència oriental) i època romana a l'Urgell (Centre d'EstudisLacetans): Tossal de la Pleta (Belianes, Urgell), Estinclells (Verdú, Urgell).

35. Els orígens del Bisaura: El Conjunt Monumental del Castell de Besora (Santa Maria de Besora) (Fundació privada ConjuntMonumental de Castell de Besora): Entorn de l’església de Santa Maria de Besora (Zona 2) i Castell de Besora (Zona 4) (SantaMaria de Besora, Osona)

36. El poblament a la muntanya de Sant Julià de Ramis: del castellum visigòtic a l'època medieval (Universitat de Girona): Muntanya deSant Julià de Ramis (Sant Julià de Ramis, Gironès).

37. Estratègies d'ocupació del territori al Solsonès i Bages (Lacetània) durant la Protohistòria i l'antiguitat (Centre d'EstudisLacetans): El Castellvell i Anseresa (Olius, Solsonès), Sant Miquel de Sorba (Montmajor, Berguedà), El Cogulló (Sallent,Bages).

38. El nucli arqueològic del Mas Castellar (Pontós). L'entorn emporità i el rerepaís en època protohistòrica (Món Iber Rocs S. L.):Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà).

39. La formació de nou poblament en contextos feudals a l’Alt Pirineu: el cas de València d'Àneu (IPAT Serveis Culturals SCP): Nucliantic de València d'Àneu (Alt Àneu, Pallars Sobirà).

ANNEX 1


31

40. Arrels prehistòriques de la transhumància a l'Alt Ripollès: Projecte Arqueològic 2018-2021 (Institut Català de Paleoecologia Humana i

Evolució Social): Prospecció i sondeig arqueològic a punts d'interès del Torrent d'Estremera, Roc de les Orenetes, Aigols Podrits, Solaneta

de Coma de Vaca, Coma de l'Embut (Queralbs, Ripollès), Pla de Queràs i de Pastuira i del Serrat de Lliçà al Serrat de la Balmeta, Baumes

de Tòfol i Pla del Jacal Llarg (Setcases,Ripollès), Àrees de Coma de Planes i Serrat Malcastell,Bauma de la Griera (Planoles, Ripollès).

41. La transició entre les últimes societats caçadores-recol·lectores i primeres societats pageses a la capçalera del riu Montsant (Universitat

Autònoma de Barcelona):Coves del Fem, Guitarra del Roig i Prospeccions capçalera del riu Montsant (Ulldemolins, Priorat).

42. De L'iberisme a la romanitat: transformacions polítiques, econòmiques i territorials al Sud de la Laietània (Segle III aC. I dC.) (Ajuntament

de Cerdanyola delVallès): Ca n'Oliver, Santa Maria de les Feixes, Canaletes i Can Castelló (Cerdanyola,Vallès Occidental).

43. Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (Institut Català d'Arqueologia

Clàssica): La Costa de la Serra (La Secuita,Tarragonès), Mas Cap de Ferro (Nulles, Alt Camp), Els Pedregalets (Riera de Gaià,Tarragonès),

La Cella (Salou,Tarragonès),Prospeccions a Costa de Barberà (Diversos, Conca de Barberà).

44. Projecte Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya): el fòrum i el territori de la ciutat (Institut Català d'Arqueologia Clàssica): Les Colomines A i Puig

Castell (Llívia, Cerdanya).

45. L'Alt Congost entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Recerca arqueològica, transferència de coneixement i proposta de

socialització de resultats (Institut Català d'Arqueologia Clàssica): Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda, Vallès Oriental), Pla de Sant Julià (Sant

Martí de Centelles,Osona),Territorio Sevedano (diversos,Vallès Oriental i Osona).

ANNEX 1


32

46. La ciutat romana de Iesso (Guissona). L'urbanisme i l'articulació dels espais públics i privats (Institut Català d'Arqueologia Clàssica): ParcArqueològic de Guissona:Zona Muralla,Zona Termes,Zona Cardo 2 i Zona Cardo Maximus (Guissona, Segarra).

47. Els aqüeductes romans de Tàrraco (Institut Català d'Arqueologia Clàssica): Aqüeducte del Gaià i Aqüeducte del Francolí (Diversos,Tarragonès iAlt Camp), Aqüeducte del Catllar I i Catllar II (Diversos,Tarragonès), Jardins Imperi (Els Pallaresos,Tarragonès).

48. Estudi i difusió de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragonès), I Fase (Institut Català d'Arqueologia Clàssica): Mas delsFrares (Constantí,Tarragonès).

49. Arqueologia dels paisatges culturals de muntanya a les capçaleres del Ter i del Segre (Ripollès-Cerdanya) (Institut Català d'ArqueologiaClàssica): Vallcivera, Puig Pedrós, Malniu-Guils, capçaleres del Segre (Diversos, Cerdanya), Vall de Núria i Coma de Vaca (Queralbs,Ripollès).

50. La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d'Empúries (Institut d'Estudis Empordanesos): Carrer del Carbonar, Mirador d'enMelino, Basílica de Santa Maria, Plaça Mn. JacintVerdaguer (Castelló d'Empúries, Alt Empordà).

51. Mines, miners i variscita. Intervencions arqueològiques al sector Ferreres de les Mines Prehistòriques de Gavà (Consell Superiord'Investigacions Científiques.Ins.Milà Fontanals):Mines Prehistòriques de Gavà (Gavà,Baix Llobregat).

52. El jaciment paleontològic dels Casots, un ecosistema de fa 16 milions d'anys (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont): Els Casotsi Entorns del jaciment dels Casots (Subirats, Alt Penedès).

53. Vallcivera Excavacions a l'entorn de la Catedral de Tarragona (II Fase) (Institut Català d'Arqueologia Clàssica): Planta inferior Museu BíblicTarraconense i CatedralTarragona (Tarragona,Tarragonès).

ANNEX 1


33

54. Els primats fòssils del Miocè de la conca del Vallès-Penedès (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont): Creu de Conill 2016(Terrassa, Vallès Occidental), Can Poncic, Can Pallars i Llobateres– M i Can Pallars i Llobaters 1 (Sant Quirze, Vallès Occidental), ElsHostalets de Pierola- Talús H superior 1, Abocador de Can Mata, Abocador de Can Mata, Barranc de Can Vila 1 (Els Hostalets de Pierola,Anoia), Viladecavalls-Olesa de Montserra-B40 (Diversos, Vallès Occidental), Depòsits càrstic de la pedrera Maria Teresa i altres del sector(Diversos, Baix Penedès).

55. El Pla de les Tenalles: evolució i estructuració del poblament al curs mitjà de l'Ondara (2018-2021) (Museu Comarcal de l'Urgell): Pla de lesTenalles (La Móra, Segarra).

56. Evolució dels ecosistemes durant la transició Paleozoic-Mesozoic a Catalunya (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont):Erillcastell (El Pont de Suert, Alta Ribagorça), El Brull (El Brull, Osona), Vallirana – Vacarisses (Vallirana – Vacarisses, Vallès Occidental - BaixLlobregat), Tossal de Pollerini, Port del Cantó i Estac (Diversos, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Alt Urgell), Mora d’Ebre-Rasquera-Benifallet(Mora d’Ebre, Rasquera i Benifallet, Ribera d'Ebre i Baix Ebre), Camposines, Sant Jeroni, El Pinetell i Alcover (Mora d'Ebre, Ribera d'Ebre,Conca de Barberà, Alt C), Coll de Terrers i Coll de Creus i La Trava (Ribera d'Urgellet i la Vansa i Fornols, Alt Urgell), Montseny i Figaró iBerguedà (Diversos, Vallès Oriental, Osona i Berguedà), Odèn (Odèn, Solsonès), La Mora 1-2 i Ogassa (Tagamanent i Ogassa, VallèsOriental i Ripollès),Aiguamurcia, Pont d’Armentera, Querol (Alt Camp), Garraf i Eramprunyà (Diversos, Baix Llobregat).

57. Tarragonès La Transició Pleistocè inferior-mitjà a Catalunya (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont): Incarcal (Crespià, Pla del'Estany),Torrent deVallparadís (Terrassa,Vallès Occidental).

58. Espais agraris i ocupació del territori a la plana de l'Empordà: arqueologia d'un paisatge cultural (Institut Català d'Arqueologia Clàssica):Nord-oest del massís del Montgrí i sud, sud-oest del massís del Montgrí (Torroella de Montgrí, Baix Empordà), Prospeccions intensives a laplana de l’Empordà i massís del Montgrí (Diversos, Alt i Baix Empordà).

ANNEX 1


34

59. Xarxes paleoecològiques dels jaciments amb dinosaures del Cretaci català (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont): Espinau(Àger i Santa Linya, La Noguera), Nerets (Tremp, Pallars Jussà), Serrat del Rostiar, Costa de la Serra, St. Romà d’Abella, Magret, Orcau-2,Llau de la Costa i Basturs-1 (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà), Pedreres de Meià (Vilanova de Meià, La Noguera), Mirador de Pinyes (Collde Nargó, Alt Urgell), Mirador deVallcebre (Vallcebre, Berguedà).

60. Projecte Integral d'Arqueologia: Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga -2 (Universitat Autònoma de Barcelona): El Castellot (Bolvir,Cerdanya), El Tossal de Baltarga (Bellver, Cerdanya), Pi del Castellar (Fontanals, Cerdanya), Les Guilleteres d'All (Isòvol, Cerdanya), PratLlong (La Vansa i Fòrnols, Alt Urgell), Prospeccions arqueològiques (Bellver de Cerdanya, Llívia, Isòvol i Meranges, Cerdanya), Prospeccionsarqueològiques (LaVansa i Fòrnols,Valls d'Aguilar, Alàs i Cerc, Alt Urgell).

61. Els priamts i altres vertebrats del Paleogen de Catalunya (2012-2021) (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont): Prospecció imostreig dels dipòsits continentals del Paleocè (Diversos, Pallars Jussà i Noguera), Sant Jaume de Frontanyà-Mina (Sant Jaume deFrontanyà,Berguedà), Roc de Santa-1 (Conca de Dalt, Pallars Jussà), Santpedor-2 (Santpedor, Bages),Triat de conjunts inèdits.

62. Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona (2018-2021)(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), La Cansaladeta (La Riba, AltCamp), Molí del Salt i Cova de Xaragalls (Vimbodí i Poblet, Conca Barberà), Cantacorbs, Mas d'en Llort I, Cova del Buldó i Cova delMinaire (Montblanc, Conca Barberà), Cova de les Borres (La Febró, Baix Camp), Cova del Cudó (Mont-ral, Alt Camp), Cova Serena (LaFebró, Baix Camp), El Cavet (Cambrils, Baix Camp), La Cativera (El Catllar, Tarragonès), Balma de Castelló i Cova de la Font Major(Vandellòs i l'Espluga de Francolí, Baix Camp i Conca de Barberà).

ANNEX 1


35

63. Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica (CLOTS Associació d'Arqueologia): Puig delCastell de Samalús (Cànoves i Samalús,Vallès Oriental), Puiggraciós (Bigues i Riells, El Figaró,L’Ametlla delVallès,Vallès Oriental).

64. Memento mori a l'osona medieval (segles VIII-XIV). La necròpolis de l'Esquerda (In Situ SCP): Necròpolis de l'Esquerda Sector 49B (Rodade Ter,Osona).

65. La vila del Pla de l'Horta i el suburbium de Gerunda com espai residencial i productiu (Universitat de Girona): Vil·la romana del Pla del'Horta (Sarrià de Ter,Gironès).

66. La vil·la romana del Collet i el seu fundus (Universitat de Girona): Vil·la romana del Collet (Calonge,Baix Empordà)

67. L'Ausetània ibèrica abans de la fundació d'Auso (ARFA) (Universitat de Girona): Camp de les Lloses, Forn de la Vila (Tona, Osona), Clascar(Malla, Osona).

68. La vila medieval de Roses i la configuració de l'urbanisme medieval al nord-est peninsular (Universitat de Girona): Vila medieval de Roses(Roses,Alt Empordà).

69. Les coves de Serinyà (Pla de l'Estany) i altres jaciments prehistòrics del seu entorn (Universitat de Girona): Cova de l'Arbreda, Cau delRoure, Cova de Mollet III, Cova d'en Pau i Talús de Serinyà (Serinyà, Pla de l'Estany), Cova de les Encantades de Martís (Esponellà, Pla del'Estany).

70. Cinglera del Capelló 2018-2021 (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Abric Consagració i Abric Romaní(Capellades,Anoia), La Guinardera (Sant Martí de Tous, Anoia).

ANNEX 1


36

71. Puig Ciutat, descripció i anàlisi d'una destrucció i el seu context al món romà tardo-republicà (Associació GIRA): Puig Ciutat (Ortistà,Osona), Puig Major (Perafita,Osona), La Farinera, La Serradora i Clot delVilar (Prats de Lluçanès,Osona).

72. Aprofundiment en el coneixement de la xarxa viaria romana a Catalunya. Les vies romanes del Perelló, Lluçanès i Selvanera (Institutd'Estudis Catalans): Via Romana del Perelló (El Perelló, Baix Ebre), Via Romana del Lluçanès (St. Bartomeu del Grau, Osona), Via Romanade Selvanera (Guissona, Segarra)

73. Omnia Mors Aequat: Gestualitat funerària a la necròpolis de Romanyà. Història, població i territori (BAULA Recerca Arqueològica SL):Necròpolis de l'església de Sant Martí de Romanyà de Selva i Prospeccions aèries al voltant de la població de Romanyà (Santa Cristinad'Aro, Baix Empordà).

74. Comerç, transport i xarxes de redistribució al "Conventus Tarraconensis" entre els segles I aC. I II dC. (Museu d'Arqueologia de Catalunya.Agència Catalana Patrimoni Cultural): Illes Formigues I i II (Palafrugell- Palamós, Baix Empordà), Berà I (Rodà de Berà, Tarragonès), Rec deBlanes I (Blanes, La Selva),Calella I (Calella de la Costa,Maresme),Cala Bona I (Cadaqués, Alt Empordà).

75. Les àrees portuàries de l'antiga Empúries (Museu d'Arqueologia de Catalunya. Agència Catalana Patrimoni Cultural-Empúries): BarriPortuari.Neàpolis, Paleoplatja i Port, Platja Moll Grec, Santa Margarida i Prospecció Port Natural (L'Escala, Alt Empordà).

76. L'Esquerda. Punts estratègics sobre el Ter des de la Protohistòria fins l'Edat Mitjana (Fundació l'Esquerda): L’Esquerda i Castell de Savellana(Masies de Roda, Osona), Tavèrnoles - Savassona (Tavèrnoles, Osona), Castell de Sant Llorenç del Munt (Sant Julià de Vilatorta, Osona),Collsacabra (L'Esquirol, Osona).

77. El Molí d'Espígol (Tornabous, L'Urgell): capital dels Ilergetes (Museu d'Arqueologia de Catalunya. Agència Catalana Patrimoni Cultural):Molí d'Espígol (Tornabous, L'Urgell).

ANNEX 1


37

78. Les Comunitats Prehistòriques del Massís de Garraf Nord. Fase 2. Orígens, genètica, dieta, patrons d'assentament, trets culturals i recursos

durant la prehistòria recent (CIPAG): Cova de Can Sadurní, Cova de Can Figueres i Dolmen de Campgras (Begues, Baix Llobregat), Cova

Llarga (Subirats, Alt Penedès),Cova de l'avi (Vallirana, Baix Llobregat).

79. Poblament i explotació salina a l'Alta Ribera salada (El Solsonès) durant la Prehistòria Recent (Grup de Prehistòria del Solsonès): Dolmen

de Cal Xiquet i Prospeccions a l'Alta Ribera Salada (Odèn, Solsonès).

80. El poblament visigòtic a Roses: del Puig Rom a l'assentament del Conjunt de la Ciutadella (Universitat Rovira i Virgili): Puig Rom i Conjunt

monumental de la Ciutadella-Barri hel·lenístic (Roses, Alt Empordà).

81. Transformacions socials, polítiques i econòmiques al curs inferior de l'Ebre durant la Protohistòria (Universitat Rovira i Virgili): L'Assut

(Tivenys, Baix Ebre), Els Tossals (Aldover, Baix Ebre), Els Malladarets (Alfara de Carles, Baix Ebre), Barranc de la Conca (Aldover, Xerta,

Alfara de Carles, Baix Ebre).

82. Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges - Sitges 1642 (Consorci del Patrimoni de Sitges - Museu de Sitges): Jaciments terme municipal de

Sitges (Sitges,Garraf)

83. Poblament, rituals funeraris i evolució social a la desembocadura de l'Ebre (1er mil·lenni aC.) (Universitat Pompeu Fabra): L'Antic,

L'Oriola-Poblat, Lo Tapà i Mas Cabiscol-Finca Jornet (Amposta, Montsià).

84. Grecs i Comunitats Locals a l'Entorn d'Empúries (S. X - II aC.) (Universitat Pompeu Fabra): Les Corts, Vilanera, Muntanya Rodona, Camp

dels Pilans i Closa del Llop (L'Escala, Alt Empordà).

ANNEX 1


38

ANNEX 2INTERVENCIONS DE RECERCA PER COMARQUES

39

BARCELONA Alt Penedès Avinyonet del Penedès Turó de la Font de la Canya

Castellet i la Gornal Clariana

Font-rubí Cova de la Guineu

Olèrdola Sant Miquel d'Olèrdola-Pla dels Albats

Pontons Mas de Pontons

Sant Martí Sarroca Guixeres de Vilobí

Subirats Puig del Cocodril (o Pujol d'en Figueres)

Subirats Els Casots

Baix Llobregat Begues Cova de Can Figueres

Begues Cova de Sant Sadurní

Castelldefels Cova del Rinoceront

Collbató Cova Freda

Collbató Cova Gran

Gavà Mines prehistòriques de Gavà - sector Rocabruna

Martorell Santa Margarida de Sant Genís de Rocafort

Barcelonès Santa Coloma de Gramenet Puig Castellar

Garraf Cubelles Cova del Trader

Sitges Cova de la Falconera

Maresme Cabrera de Mar Can Modolell

Teià Veral de Vallmora-Parc Arquelògic Cella Vinaria

Vallès Occidental Aiguafreda Montseny - Figaró

Bigues i Riells Poblat ibèric de Puiggraciós

Cànoves i Samalús Puig del Castell de Samalús

Cerdanyola del Vallès Palau Reial de Valldaura

Cerdanyola del Vallès Ca n'Oliver

Matadepera Cova de les Ànimes

Sant Llorenç Savall Cova de la Canal o del Torrent

Terrassa Creu Conill

ANNEX 2

INTERVENCIONS DE RECERCA PER COMARQUES

40

CATALUNYA CENTRAL Anoia Capellades Abric de la Consagració

Capellades Abric Romaní

Els Hostalets de Pierola Can Mata - Talús H superior

La Llacuna El Castellar

Sant Martí de Tous Prospecció arqueològica del terme municipal de Sant Martí de Tous

Bages Gaià Monistrol de Gaià

Gaià Feixes de Monistrol

Berguedà Castellar de n'Hug Castellar de n'Hug, Riera de Monell, Coll Roig i Pla de Conill

Fígols-Vallcebre Fumanya Sud i Mina Esquirol

Montmajor Sant Miquel de Sorba (Montmajor. Berguedà)

Sant Jaume de Frontanyà Sant Jaume de Frontanyà

Osona Les Masies de Roda L'Esquerda

L'Esquirol Castell de Cabrera

Muntanyola Via romana del Lluçanès

Perafita Puig Major

Sant Martí de Centelles Pla de Sant Julià

Tavertet Pineda de la Serra

Tavertet Pixarelles

Tona Camp de les Lloses

Solsonès Odèn Cal Xinquet

Odèn Espluga Tremosa, Balma de les Cordes, Vall Salina

Olius Poblat Ibèric d'Anseresa

Olius Poblat ibèric del Castellvell

ANNEX 2


41

GIRONA Alt Empordà L'Escala Muntanya rodona - Camp dels pilansL'Escala Necròpolis de VilaneraL'Escala Platja del Moll GrecPontós Mas CastellarRoses Puig RomRoses Ciutadella de Roses

Baix Empordà Calonge i Sant Antoni Collet de Sant Antoni de CalongeFoixà Sidillà (Sant Llorenç de les Arenes)Palafrugell-Palamós Formigues II

Santa Cristina d'Aro Necropolis Sant Martí de Romanyà - Romanyà de la Selva

Cerdanya Bolvir El Castellot de BolvirMeranges Capçalera del Duran i sector de Puigpedrós-Malniu

Garrigues Arbeca Fortalesa dels Vilars

Garrotxa Besalú Vil·la romana de Can RingLa Vall d'en Bas La DouSales de Llierca Cova I del Torrent dels Llorers

Gironès Sant Julià de Ramis Poblat ibèric i castellum de Sant Julià de RamisSarrià de Ter Vil·la romana del Pla de l'Horta

La Selva Caldes de Malavella Camp dels Ninots

Pla de l'Estany Banyoles La DragaCamós Vil·la romana de VilaubaCrespià Complex d'IncarcalEsponellà Cova de les Encantades de MartísSerinyà Cau del RoureSerinyà Cova d'en PauSerinyà Cova de Mollet III

Ripollès Queralbs Torrent d'Estremera

Queralbs Fontalba

ANNEX 2


42

LLEIDA Alt Urgell Fígols i Alinyà El Coll d'AresLa Vansa i Fórnols Coll de Creus i la Trava

Ribera d'Urgellet Coll de Terrers

Alta Ribagorça El Pont de Suert Tossal de Pollerini

Cerdanya Bellver de Cerdanya El Tossal de BaltargaFontanals de Cerdanya El Serrat del CastellarPrats i Sansor Montlleó

Garrigues El Cogul Jaciment d'art rupestre de Cogul

Noguera Alòs de Balaguer Abric del XicotóAlòs de Balaguer Cova del ParcoBalaguer Pla d'AlmatàCamarasa Roca dels Bous

Camarasa Cova del Tabac

Les Avellanes i Santa Linya Cova Gran de Santa Linya

Les Avellanes i Santa Linya Espinau

Vilanova de Meià Pedreres de Meià

Pallars Jussà Conca de Dalt Cova de les Llenes

Espot Abric del PortarróGavet de la Conca El Cingló AltIsona i Conca Dellà Orcau-2

Isona i Conca Dellà Vil·la romana de Llorís

Isona i Conca Dellà Hort del Cavaller

La Pobla de Segur Esplugues de Segur

La Pobla de Segur Pui de Segur

Sant Esteve de la Sarga Sant Martí de les Tombetes

Sant Esteve de la Sarga Els Altimiris

Senterada Cova dels Tritons

Tremp Les Gavarres

ANNEX 2


43

LLEIDA Tremp Vilavella del Castellet

Segarra Granyanella Pla de les Tenalles

Guissona Via de Selvanera

GuissonaLa ciutat romana de Iesso. L'urbanisme i l'articulació dels espais públics i privats.

Segrià Soses Vall de la Clamor

Soses Gebut

Torres de Segre Vallmajor III (polígon 15, parcel·la 95 del terme municipal)

Urgell Agramunt Necròpolis tumulària d'Almenara i encontorns

Belianes Poblat ibèric de Castellsalvà/Tossal de la Pleta

Verdú Jaciments dels Estinclells

44

ANNEX 2


TARRAGONA Alt Camp La Riba La Cansaladeta

Nulles Mas Cap de Ferro

Valls Poblat ibèric del Vilar

Baix Camp Cambrils El Cavet

La Febró Cova de les Borres

Baix Penedès Banyeres del Penedès Entorn Masies de Sant Miquel

Banyeres del Penedès Masies de Sant Miquel

Calafell Ciutadella ibèrica d'Alorda Park

Cunit Puig Pelós

Cunit Avenc de Sant Antoni

Conca de Barberà L'Espluga de Francolí Cova de la Font Major

L'Espluga de Francolí Cova de la Font Major "Sala del Llac"

Montblanc Cantacorbs

Vimbodí i Poblet Cova dels Xaragalls

Vimbodí i Poblet Molí del Salt

Priorat Cornudella de MontsantJaciments d'art rupestre dels abrics d'Ulldecona, Esquarterades, Les Covetes, Mas del Llort, Grau Tallat, Folntscaldes, Capçanes

El Molar Calvari

Margalef Cova del Boix

Margalef Hort de la Boquera

Ulldemolins Les Coves del Fem

Tarragonès Constantí Mas dels Frares

Els Pallaresos Aqüeducte romà del riu Gaià

La Canonja Barranc de la Boella

La Secuita Costa de la Serra

Salou La Cella

TarragonaMuseu Bíblic Tarraconense (recinte de culte flavi de Tarraco) Carrer de les Coques, núm. 1

ANNEX 2


TERRES DE L'EBRE Baix Ebre Alfara de Carles Els Malladarets

Alfara de Carles Parc Natural del massís dels Ports

Benifallet Móra d'Ebre-Rasquera-Benifallet

L'Aldea Terrasses fluvials del riu Ebre - Partida de Cuba

L'Aldea Entorn torre ermita l'Aldea

Tivenys L'Assut de Tivenys

Montsià Alcanar Sant Jaume

Ulldecona La Cogula

Ulldecona La Ferradura

Ulldecona Art rupestre d'Ulldecona-Muntanyes de Godall

Ribera d'Ebre Móra d'Ebre Camposines-Sant Jeroni

Tivissa Castellet de Banyoles

Terra Alta Gandesa Coll de Moro (poblat)

46

ANNEX 2


47

L’Arqueologia a Catalunya

Des de la Generalitat de Catalunya tenim

cura del nostre passat i de la nostra història

https://www.youtube.com/watch?v=nAzWHdwEHNA

intervencions arqueolÒgiques i paleontolÒgiques a ... · i presentació del patrimoni...

Documents