el museu arqueològic - alcoi · seua passió pel nostre passat rellegint-li les notes manuscrites...

141

El Museu Arqueològic

143

Josep M. Segura Mart í

Museu Arqueològic Municipal d’AlcoiCamil Visedo Moltó

EL MUSEU

ARQUEOLÒGIC

MUNICIPAL

C. VISEDO MOLTÓ

Història d’una

institució

EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

Resulta delicat exposar i valorar la trajectòria d’una institu-ció quan el que selecciona i analitza les dades, per la seua vincula-ció professional, ha tingut la fortuna de ser testimoni directe delsúltims trenta anys de la seua existència i, evidentment, de formarpart de la seua petita història. Potser aquesta circumstància, itambé l’estima que sentim pel nostre Museu, ha condicionat l’ob-jectivitat de la nostra anàlisi, però també és cert que aquesta posi-ció ens situa en un lloc privilegiat des d’on exposar la informacióamb un major coneixement.

La nostra aportació amb aquest Catàleg pretén recórrer latrajectòria del nostre Museu Arqueològic Municipal durant els pocmés de cinquanta anys de la seua existència, tot documentant lesetapes de la seua evolució, com també la incorporació progressivadels seus fons, que l’han convertit en depositari d’una de lescol·leccions arqueològiques més representatives de l’àmbit valen-cià. Així, en 1962 el Museu esdevé un Bé d’Interés Cultural(declaració de Monument d’Interés Artístic Nacional, decretadapel Ministeri de Cultura) i en 1994 obté el reconeixement deMuseu per part de la Generalitat Valenciana. Amb tot, destacaremen primer lloc l’interés i la labor d’un bon nombre de professionalsque hi han treballat i la tutela que hi ha exercit semprel’Ajuntament d’Alcoi, a més de la participació puntual i impres-cindible d’algunes institucions.

Aquests són els elements que han contribuït a la consolida-ció d’un projecte i al creixement del Museu, un bastió destacat enel panorama cultural i social de la ciutat d’Alcoi, i també una ins-

titució de referència entre els museus que comparteixen dedicaciói protagonisme en l’estudi, la conservació i la difusió del patrimo-ni arqueològic.

Ha passat un poc més de mig segle des de la creació del lla-vors denominat “Museu d’Art” i, en primer lloc, hem de valorar laprecocitat del projecte i de la iniciativa que van portar a bonterme les autoritats alcoianes d’aquells difícils anys de la postgue-rra. No obstant això, el fet que a la ciutat d’Alcoi s’inaugurara en1945 un Museu Municipal no va ser una qüestió de l’atzar. Hemd’enumerar i valorar una sèrie d’antecedents que, segurament, vanser el medi de cultiu que van afavorir la concreció del projecte enun context social favorable (la puixança industrial de la ciutat, laseua tradició cultural, etc.) i la seua execució en una època en quèAlcoi intentava desesperadament mostrar la seua recuperació.Però també va influir de manera decisiva la solidesa d’unes basesque justificaven i garantien l’èxit de la iniciativa, entre les qualspotser la més destacada va ser la tasca de recuperació del patrimo-ni arqueològic i les investigacions realitzades per Camil VisedoMoltó al jaciment ibèric de la Serreta, les quals es van veure afa-vorides per l’espectacularitat de determinades troballes —com eldel text grecoibèric sobre una làmina de plom, aparegut en 1921—que prompte aconseguirien una ressonància internacional. El seutreball i interés van contribuir a la creació i a la consolidació d’unprojecte en què va ocupar una bona part de la seua existència. Ésper açò, motiu més que suficient, que volem dedicar el primer epí-graf d’aquest capítol a la seua persona i a la seua labor.

144

C A M I L

V I S E D O

M O L T Ó

( A L C O I ,

1 8 7 6 - 1 9 5 8 )

CAMIL VISEDO MOLTÓ

No és la primera vegada que tractem debiografiar el senyor Camil Visedo Moltó.D’entrada, hem de confessar l’admiració il’estima que professem cap a la seua persona,i si bé és cert que per diferències generacio-nals no vam poder conéixer-lo personalment,avui ens és possible descobrir-lo i compartir laseua passió pel nostre passat rellegint-li lesnotes manuscrites i les publicacions, o béadmirant les seues troballes. També hem arri-bat a conéixer-lo millor en el nostre treballdiari, conservant i donant a conéixer —comell ho haguera fet— el llegat de les seuescol·leccions i la seua labor.

Els articles sobre determinats aspectesde Camil Visedo i la seua obra, o les referèn-cies que documenten anècdotes de les excur-sions d’aquest personatge a què sempre se lihan dedicat frases afectuoses i evocacions,són més aïnes escassos (Segura-Cortell: 1984;Valor i Serra: 1977). El pròleg a l’edició fac-símil del llibre de C. Visedo, Alcoy. Geología.Prehistoria, publicat amb ocasió del 50 aniver-sari de la creació del Museu ArqueològicMunicipal que avui porta el seu nom (Aura:1995), ens descobreix el nostre biografiatcom “una de las personas más atractivas delAlcoi de principios de siglo” i també com “fueposiblemente el último pionero de laArqueología valenciana”. Altres autors ques’han ocupat de C. Visedo han manifestatuna incontinguda admiració cap a la seuapersona. L’il·lustre prehistoriador alcoiàFrancesc Jordà Cerdà, en el pròleg a l’obraAlcoy, Prehistoria y Arqueología. Cien años deinvestigación (1984), recorda Camil Visedocom “…hombre modesto y entusiasta, dequien fui amigo y aprendiz de campo, quedejó su tienda de la calle de la Montera deMadrid para retornar a Alcoy y con su esfuer-zo formar el núcleo básico del actual Museoalcoyano”.

El seu interés i els seus esforços vantenir una merescuda recompensa amb la cre-ació d’un Museu Municipal l’any 1945, onpoder conservar i exposar un patrimoni queell havia recuperat amb una veritable cura.La seua sòlida formació —autodidacta, però

H I S T Ò R I A D ’ U N A I N S T I T U C I Ó

EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

145


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

alhora científica— li va permetre documen-tar i divulgar la riquesa arqueològica de laterra que el va veure nàixer.

Els apunts biogràfics que s’inclouen acontinuació pretenen aproximar el lector alconeixement de la figura de Camil VisedoMoltó. El text, bàsicament, reprodueix el quevam publicar en una ocasió anterior (Segura-Cortell: 1984, 102-109).

Camil Visedo Moltó naix a Alcoi en1876, al si d’una família acomodada. Sonpare —que també es deia Camil VisedoMoltó— va exercir l’advocacia i va formarpart de la corporació municipal d’Alcoi coma primer tinent d’alcalde i arribà a ser alcaldeinterí en 1895. El nostre biografiat va iniciaren 1889 els estudis de batxillerat a l’Institutd’Alacant, on cursà els primers cinc anys.

Cap a 1906, als trenta anys d’edat s’es-tableix a Madrid, on va obrir una camiseria ala Red de San Luis (carrer de la Montera) ialternava les seues ocupacions amb activitatsque l’iniciarien en l’estudi de la Geologia i enla pràctica d’esports (en 1909 guanyà diversospremis i medalles en el Tir Nacional deMadrid). Concorregué també a certàmens iconcursos literaris locals i obtingué premis aSevilla, Xàtiva i València els anys 1915 i1921, 1919 i 1927, respectivament.

Al començament de la segona dècadadel segle XX s’instal·là definitivament a Alcoi,on va dedicar gran part del seu temps a recór-rer la geografia comarcal arreplegant fòssils irealitzant un estudi geològic per al qual des-prés va col·laborar amb els paleontòlegs B.Darder Pericás i R. Nikles. Col·laborà igual-ment amb R.Vicedo Sanfelipe en l’edició dela Historia de Alcoy y su región (1920-22), enla qual C. Visedo va redactar els capítols refe-rents a la Geologia i a la Paleontologia, a mésde nombroses notes sobre els jacimentsarqueològics d’aquestes comarques.

A mitjan la segona dècada del segle XX

Camil Visedo apareix integrat en l’ambientcultural de la seua ciutat natal. Envoltat d’a-mics i col·laboradors —Evarist Pérez Segura,Ricard Moltó Abad i Ernest BotellaCandela— dedica el seu temps a diferentsexploracions arqueològiques: en 1917 realitzales primeres prospeccions als jaciments ibè-

146

L E S

F O T O G R A F I E S

O B T I N G U D E S

P E R C . V I S E D O

T A M B É

D O C U M E N T E N

L ’ E V O L U C I Ó D E

L A C I U T A T

D ’ A L C O I

En 1945 l’Ajuntament d’Alcoi nome-na Camil Visedo Moltó conservador delrecentment creat Museu d’Art, càrrec vaocupar fins a 1958. En 1947 rep el nomena-ment de comissari local d’ExcavacionsArqueològiques, atorgat per la DireccióGeneral de Belles Arts. En 1946 i 1948 pre-senta comunicacions als congressos arqueo-lògics de València, Albacete i Elx, i en 1950col·labora —amb Ferran Ponsell— en l’orga-nització del IV Congrés Arqueològic delSudest Espanyol, que va tenir la seua seu aAlcoi.

En 1954 és nomenat vocal presidentde la secció d’Arqueologia i Museu del’Instituto Alcoyano de Cultura AndrésSempere, en 1955, membre numerari d’a-questa institució i en 1956, vocal delPatronat de la Casa Municipal de Cultura.


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

rics de la Serreta i el cabeçó de Mariola; en1920 se li concedeix l’autorització preceptiva,mitjançant una Reial Ordre, per a les excava-cions de la Serreta, jaciment a què dedicariamés de quinze campanyes de treball en anyssuccessius i en el qual van haver troballes tanespectaculars com el de la làmina de plomamb una inscripció grecoibèrica (Serreta I) oels exvots de terracota localitzats a l’àrea delsantuari.

En 1921 és nomenat director delCentre de Cultura Valenciana d’Alcoi. En1929 assisteix al IV Congrés Internacionald’Arqueologia, celebrat a Barcelona. En 1937és nomenat delegat a Alcoi de l’Institutd’Estudis Valencians. La seua col·laboracióamb el Servei d’Investigació Prehistòrica dela Diputació de València li va valer el nome-nament d’agregat l’any 1940.

C À M E R E S F O T O G R À F I Q U E S

D E C . V I S E D O

147

C A R T E L L

E N Q U È E S

C O N V O C A V A

L ’ E X C U R S I Ó

A L A S E R R E T A

A M B M O T I U D E L A

R E S T A U R A C I Ó

D E L M O N Ò L I T

( 1 9 9 9 )

Com a premi als seus esforços, li va ser impo-sada l’«Encomienda» d’Alfons X el Savi en1956.

La seua fortalesa física li va permetre,l’any 1955 —als 79 anys—, dirigir personal-ment la seua última campanya d’excavacionsa la Serreta i les va continuar en anys suc-cessius el seu amic i fidel col·laboradorVicent J. Pascual Pérez.

Al llarg de més de quaranta anys dedi-cats a la geologia i l’arqueologia, va reuniruna important col·lecció que va llegar en tes-tament al Museu Arqueològic Municipald’Alcoi. La bibliografia de Camil Visedoinclou al voltant de quaranta estudis locals itreballs d’investigació la síntesi de la qual vareunir, en els seus últims anys, en Alcoy.Geología · Prehistoria, publicada en 1959, unany després de la seua mort. Aquesta edicióva constituir un homenatge pòstum a la seuamemòria.

Camil Visedo Moltó va morir a Alcoiel dia 14 de juliol de 1958, quan tenia 81anys d’edat, víctima d’una malaltia cardíacaque l’havia mantingut a casa durant elsúltims mesos. A la sala principal del Museues va instal·lar la capella ardent amb el seufèretre i la bandera va onejar a mitja astaamb crespons negres. Una guàrdia d’honorva acompanyar el cotxe fúnebre i l’enterra-ment va estar presidit per l’alcalde i altresautoritats, amb vives mostres de respecte icommoció al pas de la comitiva pels carrers.

Per a perpetuar-ne la memòria i com areconeixement a la seua labor, el 16 de juliolde 1958 l’Ajuntament d’Alcoi va acordarbatejar amb el seu nom el MuseuArqueològic Municipal. Un any més tard,pel juliol de 1959, el Centre Excursionistad’Alcoi li va erigir un monòlit al cim de laSerreta. En 1976, amb motiu del centenaridel naixement de Camil Visedo, el Seminarid’Estudis Alcoians va recordar tan il·lustrearqueòleg amb un senzill acte en aquellamuntanya, i aquell mateix any l’Ajuntamentd’Alcoi li posà seu nom a un carrer del barride la Font Dolça. En 1999, transcorregutsquaranta anys de la construcció del monòlit,el Centre Excursionista en va procedir a larestauració.


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

E N 1 9 5 9

E L C E N T R E

E X C U R S I O N I S T A

D ’ A L C O I V A E R I G I R

A C . V I S E D O

U N M O N Ò L I T

A L C I M

D E L A S E R R E T A

148

ANTECEDENTS DE LA CREACIÓDEL MUSEU

En els capítols precedents, en trac-tar sobre les primeres excavacions i elsinicis de la investigació arqueològica enterres alcoianes, s’ha donat compte delsdescobriments prehistòrics de l’enginyerE. Vilaplana a les Llometes —realitzatsl’any 1884— i de les exploracions al jaci-ment ibèric del Puig, en la segona dècadadel segle XX, per part del cronista de laciutat R. Vicedo Sanfelipe.

En els primers anys del segle XX laciutat d’Alcoi tenia uns 35.000 habitantsi participava de l’estímul d’una època deprogrés industrial que va afavorir eldesenvolupament d’un germen cultural,sens dubte patrocinat per una elit d’in-tel·lectuals i artistes que es reunien al vol-tant de tertúlies als casinos i a les nopoques associacions que per aquells anyshi havia a la ciutat. Certàmens cientifico-literaris, vetllades teatrals i una producciócultural molt variada de la qual donencompte els diaris, setmanaris i altrespublicacions periòdiques que s’editavenper aquells anys a Alcoi, i que són testi-moniatge de les inquietuds i els correntsd’opinió. Per la seua banda, l’Ajuntamentatorgava ajudes per a ampliar coneixe-ments a alguns alumnes avantatjats deBelles Arts, que en finalitzar els seus estu-dis corresponien el mecenatge amb ladonació d’alguna de les seues obres. Peròa pesar de l’ambient cultural —que sensdubte va propiciar el col·leccionismed’objectes d’art i de ciències— no hemdetectat iniciatives o temptatives que rei-vindicaren la creació d’un museu local.

No obstant això, en els inicis de ladècada dels anys vint, l’afició per l’arque-ologia va arrelar de forma extraordinàriaen diversos joves alcoians de les activitatsdels quals donen compte els treballs rea-litzats per Camil Visedo Moltó, principal-ment al jaciment ibèric de la Serreta, lesexcavacions a la Mola Alta de Serellesper part d’Ernest Botella Candela i elsseus companys Santiago Reig Candela i

Lluís Gisbert Botella, com també les queva realitzar Ferran Ponsell Cortés al masde Menente, a la cova de la Sarsa i alXarpolar.

La legislació vigent en aquells anys(Llei d’Excavacions, de 7 de juliol de1911) determinava que la propietat de lesantiguitats descobertes en les actuacionsarqueològiques autoritzades es distribuïaentre el descobridor i el propietari delterreny, si bé amb la condició que haviend’exposar aquestes antiguitats acurada-ment al públic (Morales: 1996, 579). Enaquest sentit Camil Visedo va conservar iva organitzar adequadament al seu domi-cili d’Alcoi els objectes que ell i els seuscompanys havien recuperat a les excava-cions de la Serreta, el cabeçó de Mariola,etc., a més de la seua col·lecció de fòssils,de monedes, etc. El gabinet de Visedoestava obert als qui ho sol·licitaven, atésque, a més a més, el seu incipient museuapareixia citat en una guia dedicada a lesprovíncies valencianes i murcianes publi-cada en 1923, en la qual figura la següentressenya en l’apartat dedicat a museus:“Hay un Museo de Historia Natural.Colección paleontológica y prehistóricade los alrededores de Alcoy, pertenecien-te a D. Camilo Visedo, calle de Nic.Factor, 2. Puede visitarse solicitando per-miso a su dueño” (Tormo: 1923, 244). Alcontrari, les col·leccions de F. Ponsell i lamajor part de les d’E. Botella van seradquirides per la Diputació de Valènciaper al recentment creat Museu dePrehistòria i Servei d’InvestigacióPrehistòrica.

La idea de crear un Museu a Alcoiera una aspiració que, segons sembla,compartien des de feia algun temps diver-sos erudits locals. En aquest sentit s’ex-pressa l’autor de la inacabada Historia deAlcoy y su región, el qual en referir-se a lestroballes del Puig cita cita “Los objetosrecogidos por nosotros en poder de D.Camilo Visedo quedan en espera de unMuseo Alcoyano para en el ser deposita-dos.” (Vicedo Sanfelipe: 1920-22, 171).

Suposem que el projecte d’organit-

G A B I N E T D E

C . V I S E D O

A M B L ’ E X P O S I C I Ó

D E L E S S E U E S

C O L · L E C C I O N S


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

149

zar un museu va anar cobrant sentit i pre-nent força amb els anys, ja que coneixemun esbós firmat en 1928 per l’arquitecteJoaquim Aracil Aznar (en aquells anysarquitecte municipal meritori del’Ajuntament d’Alcoi), en el qual esdibuixa la façana de l’edifici de l’antigaCasa de la Vila i s’incorporen algunesreformes, i fins i tot es retola el nom deMuseu. Un any abans l’Ajuntament haviainiciat el desallotjament dels arrendatarisde la planta baixa de l’antiga Casa de laVila (carboner i lleter), segons es consta-ta en la sessió plenària de l’Ajuntamentcelebrada el 28 de novembre de 1927.

Passen els anys i no es detecta capiniciativa tendent a consolidar la idea dela creació d’un museu. La Guerra Civil varepresentar una gran pèrdua per al patri-moni històric i cultural de la ciutat, prin-cipalment pel que fa als edificis religiosos,a més dels arxius documentals i els tresorsartístics que es conservaven a les esglésiesi convents. Però enmig d’aquell descon-cert va sorgir una iniciativa de salvamenti recuperació del patrimoni encapçaladaper l’artista Josep Pérez Pérez, Peresejo, el

E S B Ó S D E

L ’ A R Q U I T E C T E

J . A R A C I L

A Z N A R ( 1 9 2 8 )

C . V I S E D O

A L S E U

G A B I N E T

D E L C A R R E R

D E L B E A T

N I C O L A U

F A C T O R

qual amb una junta nomenada a l’efectes’adreça a les autoritats alcoianes persol·licitar que declaren Museu Popularl’edifici de l’església de Sant Jordi per adonar-hi cabuda a objectes d’art, pintura,escultura i arqueologia, producte de laconfiscació oficial, a més d’utilitzar-la pera impartir classes de dibuix, pintura iescultura (Espí i al.: 1982, II, 85-87;Segura-Cortell: 1984, 48-49).

Finalitzat el conflicte armat, lesnoves autoritats alcoianes inicien la recu-peració del patrimoni artístic, per la qualcosa és crea la Comissió de RecuperacióArtística, mobles i la resta d’objectes, quepodia disposar d’una de les naus de l’es-corxador municipal com a magatzem per adepositar i ordenar les antiguitats. Enaquesta labor va participar com a delegatel senyor Eduard Segura Ivorra, que peraquells anys col·laborava amb C. VisedoMoltó i també havia realitzat algunaexcavació arqueològica (Segura-Cortell:1984, 49-51).

En els primers mesos de la postgue-rra és quan es gesta i pren força el projec-te de creació d’un museu per a la ciutat.


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

150

El llibre d’Actes de la Comissió GestoraMunicipal inclou en la sessió extraordinà-ria del 8 de novembre de 1939 una propo-sició de l’Alcaldia en què llegim:“Existiendo el proyecto de instalar unMuseo de Pinturas en la antigua Casa dela Villa, situada en la llamada plazuela delCarbón, y encontrándose la misma y víasadyacentes faltas de una adecuada repara-ción, propone que, en vista de los planesa realizar, se acuerde la práctica del arre-glo conveniente de la Plazuela antes cita-da. Se acordó aprobarla por unanimidad yque los gastos por dichas obras ocasiona-dos, se satisfagan del fondo de alivio con-tra el paro”.

El 15 de gener de 1941 l’Ajun-tament proposa el nomenament delsvocals que han de constituir la Junta del

Patronat del Museu Municipal:“Presidente: El señor Alcalde. Vocales:Representantes de la Corporación donRigoberto Albors Vicens y don José MoyaMoya Vocales en sustitución deAcadémicos de San Fernando y de laHistoria, por no existir en esta localidad,don Fernando Cabrera Gisbert y donErnesto Botella Candela, como personascompetentes en Bellas Artes y que se handistinguido por su protección a las mis-mas. Vocal artista D. Julio PascualEspinós. Representante del Clero parro-quial: Se dirigirá oficio al señorArcipreste para que designe la personaque estime conveniente.”

Uns mesos més tard, la sessióordinària del 22 d’agost de 1941 inclou unacord pel qual coneixem que l’edifici de

L A C A S A D E

L A V I L A

E N U N A

F O T O G R A F I A

D E L A

“ G U Í A D E A L C O Y ”

D E 1 9 2 5


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

151

l’antiga Casa de la Vila, inicialment assig-nat per a la creació d’un MuseuMunicipal, havia de compartir el seuespai amb una Biblioteca Municipal:“Museo y Biblioteca Municipal. Se aprue-ba un informe de la Comisión deEnseñanza relativo a la aceptación de lascondiciones fijadas por el Ministerio deEducación Nacional para la creación deun Museo y Biblioteca Municipal, y enconsecuencia se acuerda comunicar a laDirección General de Archivos yBibliotecas: 1º.- Que el Ayuntamientofacilitará el local suficiente para estable-cer una Biblioteca capaz para unos cincoy seis mil volúmenes y unos ochenta lec-tores.- 2º Que correrán de su cargo la ins-talación y gasto de luz, calefacción, dosOrdenanzas, limpieza y conservación,todo ello con cargo al capítulo 10º, artº6º, partida 5ª del presupuesto del actualejercicio, así como también dos mil pese-

F I N S A 1 9 5 8

L ’ E D I F I C I

D E L M U S E U

V A C O M P A R T I R

E L S E U E S P A I

A M B L A

B I B L I O T E C A

M U N I C I P A L

tas anuales como gratificación para elfuncionario que se destine por elMinisterio para regir la Biblioteca.- 3º -El Ayuntamiento contrae la obligación deincluir anualmente en presupuestos unaconsignación con destino a la adquisiciónde volúmenes de obras selectas para laBiblioteca, y 4º.- Esta, con el carácter depública popular, dependerá del Ministeriode Educación Nacional.”

Les obres d’adequació de l’edificivan haver de realitzar-se entre 1939 i1940, moment en què ja apareixen total-ment consolidades ambdues institucionsmunicipals. La Junta Local de laBiblioteca Pública i el Museu d’Art, ensessió celebrada el 29 de gener de 1945,havia acordat “encargar a Don CamiloVisedo Moltó de la conservación delMuseo de Arte, y a Don Rafael ColomaPayá, Oficial Administrativo del Excmo.Ayuntamiento, de la dirección de la


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

Biblioteca Pública Municipal”. Aquestadecisió va ser ratificada per l’Ajuntamenten la sessió de l’11 d’abril de 1945, en laqual s’assignen les quantitats a favor de laJunta de la Biblioteca Municipal i elMuseu d’Art, a càrrec del pressupost ordi-nari (8.000 pessetes anuals per al paga-ment de nòmines del personal que atengael servei i 10.000 pessetes per a l’adquisi-ció d’obres i objectes destinats al Museu,material per a la Biblioteca, millora d’ins-tal·lacions, despeses de neteja i altres).També “se acordó hacer constar en actaun voto de gracias que, se comunicará alos señores Don Camilo Visedo Moltó,por haber accedido a que forme parte delMuseo su magnífica colección arqueológi-ca, y a Don Rafael Coloma Payá por sulabor de organización de Museo yBiblioteca, que ha permitido que nuestraCiudad cuente con tan interesante mani-festación cultural”.

152

CAMIL VISEDO AL CAPDAVANT DELNOU MUSEU: 1945-1958

El dia 18 de juliol de 1945 s’inauguravael Museu d’Art. Aquesta denominació respo-nia al projecte d’instal·lar-hi un Museu dePintures, la qual cosa va inspirar la creaciód’aquest. En aquelles dates la corporació localestava presidida pel senyor MiquelMatarredona Terol, i en l’acte d’inauguracióCamil Visedo Moltó —a qui l’Ajuntamenthavia designat per al càrrec de conservador—va pronunciar unes paraules en què resumiala història i l’estat de les investigacionsarqueològiques a la comarca. En el text deldiscurs, l’original del qual conservem, C.Visedo proposa realitzar “conferencias y char-las para despertar en los pequeños, jóvenesestudiosos y obreros, ese cariño para que guar-den las cosas, que a veces casualmente seencuentran o salen en los trabajos de deses-combro y roturación de tierras…”

L’Ajuntament d’Alcoi era propietarid’una modesta col·lecció d’art que es conser-vava i exposava en diferents sales de la CasaConsistorial els fons de la qual estaven for-mats principalment per pintures de gransdimensions d’autors locals. No obstant això,el projecte del nou Museu va aconsellar a

E X P O S I C I Ó D E

P I N T U R E S I

E S C U L T U R E S A

L A P L A N T A

S U P E R I O R

E S C U L T U R E S D E

P E R E S E J O .

L A P R I M E R A

I N S T A L · L A C I Ó

M U S E O G R À F I C A

I N C L O Ï A U N A

S E C C I Ó D ’ A R T


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

153

2 7 - 5 - 1 9 5 5 .

C . V I S E D O ,

E . O L T R A

( A L C A L D E )

I T O R C U A T O

F E R N Á N D E Z

M I R A N D A

( D I R . G R A L .

D ’ E N S E N Y A M E N T

M I T J À )

l’Ajuntament d’Alcoi, per l’agost de 1942,sol·licitar a la Direcció General de BellesArts, a través de l’Agència “GestorumNacional”, una cessió d’obres del PatrimoniNacional, la relació de les quals es va consta-tar com a «depòsit» en el “Llibre Registred’Obres”. A aquesta primera col·lecció d’artse sumarien algunes escultures de LlorençRidaura i un bon nombre d’obres oferides perl’escultor Josep Pérez Pérez, Peresejo, entre lesquals s’exposaven models buidats d’escaiolade grans dimensions (Naturalesa, El bes,Aquil·les o mort de l’heroi), a més d’altres obresque van anar adquirint-se en aquells primersanys. El 4 de novembre de 1945 s’inauguravala Biblioteca Pública —creada per Ordre de21 d’abril de 1944 (BOE de 24-4-44)— queva compartir l’edifici de l’antiga Casa de laVila; concretament va ocupar l’estança con-tigua a la sala del Museu fins a 1958.

La secció dedicada per a l’exposició delsobjectes arqueològics va anar, amb els anys,guanyant en protagonisme i arribà a desplaçara un segon pla la secció d’art. Les col·leccionsarqueològiques depositades per Camil VisedoMoltó van créixer amb nous ingressos depeces procedents de les excavacions que ell varealitzar a la Serreta —des de 1950 amb fonsdel pressupost municipal— i d’altres col·lec-cions donades per particulars a l’Ajuntament,entre les quals mereix ser destacat el conjuntde materials prehistòrics recuperats a lesLlometes en 1884 per l’enginyer E. VilaplanaJuliá, com també les donacions aportades pelsfills d’Eduard Segura Ivorra, per Vicent J.Pascual Pérez, per membres del CentreExcursionista d’Alcoi, etc.

La història dels primers anys que vanseguir a la creació del Museu ha quedat redac-tada en les memòries anuals que C. Visedo,en qualitat de conservador de la institució,presentava al Patronat del Museu iBiblioteca. En aquestes memòries s’informadels progressos del Museu que, a pesar del seulimitat pressupost, aconseguia petits èxits noexempts d’austeritat. En 1946 el Museu expo-sava els seus fons arqueològics a l’interior de14 vitrines, en 7 de les quals es mostraven elsmaterials de “las estaciones del Ull del Moro,Mola Alta de Serelles, Mas de Menente,

Mola de Agres, Barranco del Sinc, Cabezo deMariola, Covacha Emparedá, Cova de laSarsa, Cova Negra de Játiva y otros sitios. Enlas restantes vitrinas, se han depositado losobjetos pertenecientes a la cultura llamadaibérica de las estaciones de la Serreta espe-cialmente, del Puig de Alcoy, Cabezo deMariola y otros puntos de la región…, tam-bién algunos restos humanos procedentes dela necrópolis hallada en los desmontes reali-zados en la Huerta Mayor de Alcoy, quetuvieron lugar en Enero de 1933, acusandouna plena romanización. Y como comple-mento, que no podía faltar, se ha instaladouna vitrina que contiene una modesta perointeresante colección numismática, donde elestudioso puede repasar y distinguir diversasépocas. Todo lo reseñado hace un totalinventariado de más de 1.400 objetos en pro-piedad y en depósito”.

En aquestes memòries es dóna comptedetallat de l’ingrés de fons arqueològics, del


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

154

1 8 - 1 1 - 1 9 5 5 .

V I S I T A O F I C I A L

D E J O S É A N T O N I O

E L O L A ( D E L E G A T

N A C I O N A L

D E L F R E N T E D E

J U V E N T U D E S )

Arqueològic del Sud-est espanyol, que es vacelebrar a Alcoi a la primavera de 1950 i lade Lluís Pericot en 1952. També Julià SanValero, el professor de Geologia de laUniversitat de Barcelona, Lluís Solé Sabarisi el professor de Geografia Física de París, elsenyor Biraut, visiten el Museu en 1954, amés de Julio Martínez Santa-Olalla (enaquells anys director general d’ExcavacionsArqueològiques) i altres càrrecs del Ministerid’Educació Nacional. Aquestes són algunesde les personalitats que se citen en la memò-ria de 1957, any en què el Museu va rebre untotal de 1.077 visitants (12 estrangers; 70universitaris de diversos països; 4 col·lectiusamb un total de 158 persones i 837 visitantsindividuals).

Camil Visedo Moltó va morir a Alcoiel dia 14 de juliol de 1958, quan tenia 81anys d’edat. La seua voluntat testamentàriaestipulava que les col·leccions d’arqueologiai paleontologia passarien a ser propietat del’Ajuntament d’Alcoi. Els nebots de C.Visedo, els seus únics hereus, van cedir peruna mòdica quantitat els volums de la biblio-teca del seu oncle al Museu. Culminaven elsprimers catorze anys d’una etapa en què esvan consolidar les bases que permetrien l’ex-pansió d’una nova època per al seu Museu.

nombre de visitants i de l’activitat desenvo-lupada per C. Visedo i els seus col·labora-dors, tant al mateix Museu com als treballsde camp. Però, a més a més, les memòriesanuals són documents que ens han permésconéixer les necessitats del servei i les ins-tal·lacions, les quals des d’un principi acusa-ven limitacions d’espai. En aquest sentit, elconservador sol·licita reiteradament al’Ajuntament l’adquisició d’un habitatgeannex a l’edifici per a disposar d’un magat-zem i d’un petit laboratori. La reivindicacióes repeteix —des de 1946— en totes lesmemòries anuals.

La memòria de 1947 ens informa queC. Visedo ha estat nomenat per la DireccióGeneral de Belles Arts comissari locald’Excavacions Arqueològiques de la zonad’Alcoi. Igualment es refereix al fet que haestat necessari llevar els separadors per aaconseguir un major espai a la sala d’exposi-cions, el nombre de vitrines de la qual és jade 21. Així mateix, cita la col·laboració deVicent J. Pascual Pérez, “que en su propiodomicilio reconstruye cerámica, limpieza deobjetos…”.

En aquells primers anys el Museu varebre la visita d’alguns investigadors. Entreaquests cal citar els assistents al VI Congrés


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

155

EL MUSEU EN L’ETAPA 1958-1999

Vicent J. Pascual Pérez (Alcoi, 1917-1976) col·laborava amb Visedo des de 1947 iel va succeir en la direcció del MuseuMunicipal. Els seus estudis a l’Escolad’Arquitectura de Madrid, en 1934 (inter-romputs per la Guerra Civil), i els cursats al’Escola de Belles Arts de Sant Carles deValència, en 1944, li van conferir una forma-ció sòlida —com a dibuixant i restaurador—que va saber portar a la pràctica en les seuesactivitats arqueològiques. A ell es deu el des-cobriment i l’excavació de la cova de laPastora, com també diferents treballs als jaci-ments del Puig, el Barranc del Cint, laSerreta, la cova de l’Or, el Salt, la cova d’enPardo, etc. Les seues excel·lents qualitats coma excavador el van portar a dirigir diversesexcavacions arqueològiques per al Serveid’Investigació Prehistòrica de la Diputació deValència, al qual pertanyia com a agregat desde 1947.

Vicent J. Pascual havia estat nomenaten 1954 auxiliar del Museu amb caràcterhonorífic i gratuït. Després de la mort de C.Visedo, l’Ajuntament d’Alcoi —en la sessiócelebrada el 16 de juliol de 1958— va acordarbatejar el Museu amb el nom de MuseuArqueològic Municipal Camil Visedo Moltó,i també nomenar Vicent J. Pascual Pérez coma nou conservador.

Les primeres actuacions de V. Pascualal front del Museu van estar encaminades aseleccionar i muntar una exposició perma-nent amb els fòssils que C. Visedo havia llegatal Museu. Aquesta col·lecció paleontològicaes va instal·lar a la sala que fins a l’any 1958havia estat ocupada per la BibliotecaMunicipal. En aquell any van ingressar 62nous objectes i el Llibre de Registre d’objectes enpropietat i en depòsit del Museu... consignavaun total de 2.209 peces o obres, majoritària-ment arqueològiques. En anys successius V.Pascual va iniciar excavacions arqueològiquesa les Llometes i al Salt i va prosseguir els tre-balls a la Serreta, la cova de l’Or, el Puig, etc.

La memòria corresponent a 1959 ensinforma que la dotació humana del Museudisposava per aquells anys d’un conservador,

E L N O U

C O N S E R V A D O R ,

V I C E N T P A S C U A L ,

M O S T R A

L A C O L · L E C C I Ó

P A L E O N T O L Ò G I C A

A U N C À R R E C

D E L A G U I N E A

E S P A N Y O L A


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

un vigilant i una netejadora. El pressupostanual de 1959 ascendia a 20.753,32 pessetesper al capítol de personal i a 6.874,71 pessetesper a material. L’exposició ocupava el vestíbuli les dues sales de l’edifici, amb un total de178,31 m2, i només 21,56 m2 es dedicavenmagatzem. L’horari de visites era de 10 a 13hores i no es tancava cap dia de la setmana.Aquell any van haver un total de 2.116 visi-tants (36 estrangers, 679 visites col·lectives i1.401 individuals). Uns anys després, en elsinicis de la dècada dels setanta, hi havia unamitjana de 4.000 visites anuals.

Vicent J. Pascual Pérez va mostrar sem-pre un tarannà generós i la seua disponibilitatincondicional per als qui s’interessaven enl’estudi dels fons del Museu i en l’arqueologiad’aquestes comarques. Del seu pas pel Museu,durant el període 1958-1976, la institució i lesseues col·leccions van créixer i van arribar aaconseguir una projecció internacional. Lesseues activitats encaminades a prospectaraquestes comarques el van posar en contacteamb diversos joves del Centre Excursionistad’Alcoi, amb els quals va desenvolupar unalabor fructífera. Però principalment mereixcitar-se la seua col·laboració amb MiquelTarradell Mateu, que ocupava la càtedrad’Arqueologia a la Universitat de València, i

156

L A S E R R E T A .

C A M P A M E N T

D E L E S

E X C A V A C I O N S D E

M . T A R R A D E L L

E N 1 9 6 8


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

també amb els seus deixebles C. Aranegui, R.Enguix, M. Gil-Mascarell, E. Llobregat, G.Martín, etc., amb els quals va realitzar diver-ses excavacions i projectes d’investigació enels anys seixanta.

En 1971 vam tenir la satisfacció d’in-corporar-nos al Museu com a ajudant deVicent J. Pascual Pérez, amb qui vamcol·laborar a diari fins a la seua mort, ocorre-guda el dia 6 de març de 1976. Van ser unsanys —molt pocs lamentablement— d’intensaprenentatge, en què vam poder comprovar elseu coneixement i el seu amor pel Museu, amés de la seua profunda admiració per CamilVisedo i per tots els seus amics. Un d’aquests,Enric A. Llobregat, després de la mort dePascual, va publicar un article que el defineixperfectament, i per això ens hem permés dereproduir-ne una part:

“… tuve ocasión de conocerle, siendoyo todavía estudiante, y en los últimos quinceaños por lo menos hemos trabajado juntos demodo incesante. La convivencia de semanasbajo la tienda de campaña o alojados en laandana de una masía o una venta de la mon-taña, en que toda comodidad desaparece y laincardinación en la naturaleza agreste es total,me permitieron conocerle íntimamente y dis-frutar de su bondad incomparable, de su jovia-

lidad y su entusiasmo inquebrantables, de suconstante alegría. No es ya la charla sobretemas de nuestro común trabajo, que ilustrabacon multitud de anécdotas y con un conoci-miento exhaustivo de los yacimientos, sinocon la camaradería de un hombre de excep-cional categoría humana, de quien siemprehabía que aprender una gentileza, un saberhacer. En un gremio como el de los arqueólo-gos en que las rencillas internas, la zancadillapor un quítame allá esas piedras, la mala len-gua son comunes, Pascual era un remansoúnico; jamás le oí criticar a nadie, jamás hacerchacota de nadie, jamás salió de sus labiosvejación para ausentes o presentes. Y esto esalgo de tal singularidad que, por mal paradosque nos deje al resto de la comunidad, nopuede menos de ser destacado.

Por desgracia Vicente Pascual escribiópoco. Era al tiempo un hombre de acción y decontemplación, tan pronto dispuesto a cami-nar por las breñas diez horas seguidas en unaprospección, como capaz de dejar correr losdías en la recomposición de una vasija rota endiez mil trozos. Ese era su mundo y esa era suvida. La gloria científica, la publicación de sushallazgos, de sus teorías, eso no tenía valor asus ojos. Su enseñanza –como un gran maes-tro del pasado– fue siempre oral, sencilla,tranquila, sin apresuramiento. Cuántas vecesle he escuchado en la cima de una montaña,acabada ya la labor del día, cuando el fuego noconseguía iluminar lo que el crepúsculo ibaborrando, hablar con pausa de lo que habíasido nuestro botín a lo largo de la jornada, ycompararlo con infinidad de otras excavacio-nes en que había intervenido. Siempre le pedíque escribiera, pero no le importaba: habíademasiado cielo, demasiado monte, demasia-do viento y sol y fragancia del aire entre lasmatas para preocuparse de una cosa tansecundaria como escribir.” (Llobregat: 1976).

Pel juny de 1999 el Centre Excursionistad’Alcoi, amb motiu del 50 aniversari de la seuafundació —tot i que l’entitat ja havia distingitVicent J. Pascual Pérez com a soci d’honor—,li va dedicar un homenatge al Puig, al cim delqual es va descobrir una placa commemorativaque va quedar fixada en un senzill monumentper a recordar la seua memòria.

157

V . P A S C U A L

A M B U N

D E L S S E U S

C O L · L A B O R A D O R S

( R . T O R R E G R O S A )

A L T A L L E R D E

R E S T A U R A C I Ó

( 1 9 6 8 )

F E D E R I C O

R U B I O

G O M I S

E N L E S

E X C A V A C I O N S

D E L P U I G


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

Després de la mort de V. Pascuall’Ajuntament d’Alcoi va accedir, pel juliol de1976, a la sol·licitud de la Dra. Mª DoloresAsquerino Fernández per a ocupar la direcciódel Museu, una institució que coneixia per-fectament pels seus assidus contactes des queen 1969 havia iniciat els seus estudis sobre elneolític en aquestes comarques.

Durant el breu període de la seua gestió,al llarg d’un any de treball, una part conside-rable dels fons del Museu van ser revisats idocumentats amb un nou sistema de registrecatalogràfic i es van iniciar algunes milloresen l’exposició de les sales. Igualment, l’activi-tat desenvolupada en matèria de prospeccionsva conéixer una activitat intensa i, en defini-tiva, la seua labor va contribuir decisivamentper a fixar els criteris que li van permetre alMuseu incorporar-se a una nova època.

A mitjan 1977 l’Ajuntament d’Alcoiconvocava una oposició per a cobrir la plaçade director de l’Arxiu, Biblioteca i Museu, queva ser guanyada pel senyor Federico RubioGomis, el qual va prendre possessió del càrreca principis de setembre d’aquell any.

Les seues primeres actuacions es vanencaminar a la reorganització d’aquests tresserveis, encara que especialment el Museu vaser objecte d’una major atenció i es va proce-dir a la implantació d’un nou sistema de regis-tre de peces arqueològiques i documentacióde jaciments. Alhora, també s’hi van desen-volupar treballs orientats a la revisió de lescol·leccions i a la publicació de catàlegs dematerials, concretament els referits als fons del’edat del bronze i de l’edat mitjana, en duesedicions de la sèrie Ull del Moro (Rubio: 1987;1988). Nombrosos treballs de camp i algunesexcavacions arqueològiques, principalmentles dirigides per F. Rubio al jaciment ibèric delPuig, que van representar un increment delsfons de la col·lecció.

En els anys vuitanta les instal·lacionsdel Museu van conéixer algunes millores, comla incorporació d’un sistema de seguretat i lareposició i la incorporació de noves vitrines,ambdues realitzacions aconseguides a travésde subvencions de la Diputació d’Alacant. Peraquells anys determinades seccions de lacol·lecció arqueològica van ser objecte d’estu-

158

M E M B R E S

D E L A

C O M U N I T A T

C I E N T Í F I C A

E N L A V I S I T A

I N A U G U R A L

A L E S N O V E S

I N S T A L · L A C I O N S

( 7 - 6 - 1 9 9 1 )


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

di per part d’una nova generació d’arqueòlegsde la Universitat d’Alacant i la de Valènciaper a la realització de memòries de llicenciatu-ra i tesis doctorals, per la qual cosa van serhabituals les visites d’investigadors per a larevisió i l’estudi de determinades peces de lacol·lecció.

Els esdeveniments polítics observats enla transició democràtica de finals dels setanta ila constitució en 1982 del nou Ajuntament,presidit per Josep Sanus Tormo, van afavorir eldesenvolupament de les infraestructures cultu-rals de la ciutat d’Alcoi i, en especial, vanrepresentar un impuls decisiu per a l’ampliaciói la renovació del Museu Arqueològic. Desprésd’adquirir l’immoble annex a l’edifici de l’anti-ga Casa de la Vila, en 1985 s’iniciaven impor-tants obres de rehabilitació i ampliació de l’e-difici, d’acord amb un projecte de l’arquitecteJavier Feduchi Benlliure, la qual cosa va con-dicionar el trasllat provisional de tot el con-tingut del Museu a unes sales de la planta alta

de l’edifici del Museu de la Festa, gentilmentcedides per l’Associació de Sant Jordi.

En aquells anys la plantilla del Museu vaconéixer l’adscripció del senyor Josep M.Palacios Córcoles, que va desenvolupar laborsauxiliars fins a la seua jubilació, en 1989. Laseua vacant es va cobrir amb la incorporació—mitjançant oposició— del senyor Josep H.Miró Segura. La nostra relació diària amb elSr. Rubio durant els seus dotze anys al front dela direcció del Museu Arqueològic MunicipalCamil Visedo Moltó, concretament entresetembre de 1977 i setembre de 1989, ens per-met avaluar positivament la seua capacitatd’organització i planificació de treballs.

La vacant en la direcció del Museu esproduïa uns dies abans de la finalització de lesobres de rehabilitació de l’edifici. Durant l’any1990 i els inicis del 1991 es va procedir a l’a-dequació i al desenvolupament del projected’implantació museogràfica, que nosaltres vamcoordinar amb la col·laboració d’un equip for-

mat per J. Emili Aura Tortosa, Emili CortellPérez, Jordi Juan Moltó, Cristina Reig Seguí,Josep Torró Abad, Juli Trelis Martí i Joan M.Vicens Petit, a més de Josep H. Miró Segura iJosep Zamora Pardo, que posteriorment seriaadscrit a la plaça d’encarregat del Museu.

A la primavera de 1991 va finalitzar lainstal·lació de les exposicions i el dia 9 de maiges va celebrar l’acte inaugural del renovatMuseu, que va comptar amb la presència de lacorporació municipal, representants de dife-rents entitats locals de la cultura, de l’ensenya-ment, a més de tècnics de la Direcció Generalde Patrimoni Cultural de la Conselleria deCultura, Educació i Ciència. Uns dies méstard, el 7 de juny, va tenir lloc un acte acadè-mic al Centre Cultural i la presentació de lesnoves instal·lacions del Museu als membres dela comunitat científica.

En 1991 s’incorporava en la plantilla,com a ajudant del Museu, el senyor EmiliCortell Pérez i en 1993 l’Ajuntament

159

V I S I T A D E L E S

A U T O R I T A T S

L O C A L S A L

N O U M U S E U

A R Q U E O L Ò G I C

( 9 - 5 - 1 9 9 1 )


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

d’Alcoi firmava un conveni de col·laboracióamb la Universitat de València mitjançantel qual se li encomanaven les tasques decoordinació de projectes científics i la direc-ció de la institució al Dr. J. Emili AuraTortosa. Des de gener de 1994 Josep M.Segura Martí ocupa la plaça de conservador ides de 1997 l’Ajuntament d’Alcoi l’adscriucom a subdirector del Museu ArqueològicMunicipal Camil Visedo Moltó.

A aquesta dotació de mitjans humanss’ha de sumar l’ajuda rebuda dels becaris quedurant aquests últims anys han col·laborat endiferents activitats. En aquest sentit, hemd’expressar el nostre reconeixement per laseua generositat i entrega a Oreto GarcíaPuchol, Cristina Reig Seguí, Ignasi GrauMira, Sara Moltó Gisbert i BegoñaDoménech Ferrándiz.

No hem d’ocultar la nostra satisfaccióa l’hora d’avaluar els resultats i d’enumerarels èxits aconseguits pel Museu d’Alcoi en

aquests últims anys. La nova etapa que tra-vessa la institució va ser patrocinada per unasèrie de voluntats polítiques i accions perso-nals. Una part molt important del mèrit calatribuir-li’l a l’Ajuntament d’Alcoi, titulardel Museu, especialment a la gestió del seualcalde el senyor Josep Sanus Tormo. Nopodem oblidar el que va ser regidor deCultura en aquells anys, el senyor Josep PérezTomàs, que en tot moment va depositar laseua confiança en nosaltres, alhora que vaimpulsar el nou projecte museogràfic i totesles iniciatives que s’hi van anar sumant.També hem de considerar decisiu el suportals nostres projectes i l’estímul econòmic quepuntualment hem rebut de l’Obra Social dela Caja de Ahorros del Mediterráneo, sensela participació de la qual difícilment s’hague-ren pogut realitzar bona part de les activitatsdidàctiques per a escolars, les exposicionscanviants, l’edició de la revista del Museu,etc.

160

L’EDIFICI, LA SEUA HISTÒRIA, USOS IREFORMES

El Museu Arqueològic Municipald’Alcoi des de la seua creació, l’any 1945, hatingut la seu a l’antic edifici de la Casa de laVila. Aquest noble casalot de propietat muni-cipal, en els seus més de 400 anys d’història,ha conegut ampliacions, reformes i adapta-cions a diferents usos.

Amb anterioritat a la seua instal·lacióen aquest immoble, la seu del ConsellMunicipal de la Vila d’Alcoi estava situada aesquenes de l’actual església de la Mare deDéu dels Desemparats, però com que aquestespai era insuficient es va adquirir en 1572 unedifici a la placeta de Sant Miquel, propietatde Pere Garcia, a fi de traslladar-hi lesdependències de la Casa de la Vila. La novaubicació del Consell va determinar el canvide nom de la plaça, que va passar a anomenar-se plaça de les Corts, situada a l’encreuamentdels carrers Majors i de Sant Miquel (Bañó:1988, 25-26).

L’edifici on es va instal·lar el governmunicipal és el cos que avui ocupa l’alaesquerra, en el qual s’obri una portada en arc ila façana de carreus, de gran senzillesa i auste-ritat. L’immoble va ser ampliat en 1684 amb

l’addició —en forma de L— d’un cos porticatamb sis robustes columnes toscanes, i a la partalta tres finestres d’embocadures classicistesamb allargades pilastres dòriques; a més, hifigura l’escut llaurat de la vila entre els bal-cons de l’extrem d’aquesta nova ala. Per aaquesta ampliació el Consell va contractar elsgermans Pere i Roderic de la Llana, que vanrealitzar les reformes subjectant-se al projectede Jaume Terol —arquitecte de reconegudafama, veí de Cocentaina—, que coneixia lesnovetats i directrius de l’arquitectura renai-xentista (Bornand: 1997).

En la segona meitat del segle XVIII l’edi-fici acusava el pas dels anys i en 1763 es vadenunciar el deplorable estat de ruïna queamenaçava les cases Consistorials, a lesdependències de les quals es trobaven lespaneres que servien per a guardar-hi el gra, iles Reials Presons. En 1774 es van dur a termeobres de reedificació de l’edifici, les quals vanser adjudicades a Pere Puerto, mestre arqui-tecte veí d’Alacant. A l’Ajuntament d’Alcoili corresponia sufragar les despeses correspo-nents a les obres del graner de blat, però lesdespeses de les obres de les presons s’havien derepartir equitativament entre la vila d’Alcoi iels trenta-tres pobles del seu partit (Benito:1983; Martínez Bará: 1971; Vicedo. 1925,

I M A T G E A C T U A L

D E L A P L A C E T A

D E L C A R B Ó

I D E L ’ E D I F I C I

D E L M U S E U

I D E A L I T Z A C I Ó

D E L ’ A S P E C T E

P R I M I T I U D E L A

C A S A D E L A V I L A

E N U N A

I L · L U S T R A C I Ó

D E L A

P R E M S A L O C A L


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

161

P L À N O L S D E L A

R E F O R M A I

A M P L I A C I Ó

D E L A C A S A

D E L A V I L A

( 1 7 7 3 - 1 7 8 6 )

230-232;). La denúncia d’alguns excessoscomesos en aqueixa reedificació va ocasionarun plet, que no va finalitzar fins a l’any 1786,en l’expedient del qual s’arrepleguen els plansde la reforma i ampliació de les cases consis-torials (Arxiu Municipal Alcoi: sig. 5668,XII.5-1, CA-4530; 1773-1786).

Ja en el primer terç del segle XIX resul-tava insuficient l’antic edifici de la Casa de laVila, per la qual cosa en 1835 l’Ajuntament esva traslladar a les dependències conventualsadjacents a l’església de Sant Agustí, recent-ment exclaustrades als monjos agustins, i enaquest solar es van construir les noves casesconsistorials entre 1846 i 1863. A partir d’a-quest moment, una part del vell edifici es vadestinar per a albergar-hi una escola que,segons consta en la Guia de Martí, de 1864,s’anomenava “Escuela Pública Elemental deNiños (de 6 a 12 años), de D. Gonzalo Faus,Plaza San Miguel, 29”, i que posteriorments’anomenaria “Colegio M. B. Cossio, Plaza Piy Margall”—denominació que va rebre laplaça en els anys trenta del segle XX. Als bai-xos de l’edifici, i també a la llotja porticada,van existir alguns comerços: una vaqueria,una carboneria, etc., segons consta en lesactes de l’Ajuntament dels anys 1924 i 1927,data aquesta última en què es va procedir aldesnonament dels arrendataris. A partir d’a-quell moment es va consolidar la populardenominació de placeta del Carbó perquèprecisament allí se’n venia. Les mesures ten-dents a recuperar l’ús municipal de l’edifici, itambé l’existència d’un esbós datat en 1928(firmat per l’arquitecte municipal meritori J.Aracil Aznar) en el qual es dibuixa la façanade l’edifici, que es retola com a Museu, ensindiquen que en 1927-1928 estava prenentconsistència la idea de crear un museu aAlcoi.

Després del parèntesi de la guerra civil,a finals de 1939, el nou Ajuntament va iniciarles gestions que pretenien instal·lar un Museude Pintures a l’antiga Casa de la Vila. En datessuccessives, al projecte de creació d’un Museud’Art es va sumar la instal·lació d’unaBiblioteca Pública, que ocuparia una de lesdues sales de l’edifici. Les obres d’adequacióvan haver de realitzar-se entre 1939 i 1940


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

162

I M A T G E Q U E

O F E R I A E N E L S

A N Y S V I N T

L A P L A C E T A

D E L C A R B Ó

El pas dels anys va denunciar la falta d’es-pai a la Biblioteca Municipal, que en 1958 vapassar a compartir edifici amb la recentment cre-ada Casa de Cultura, ambdues ubicades al carrerde la Casablanca. Des d’aquella data, la sala quehavia estat dedicada per a la Biblioteca es vaadequar per a l’exposició dels fons paleontològicsque el Sr. Visedo havia llegat a l’Ajuntament.

Per un Decret de l’1 de març de 1962(núm. 474/62) publicat en el Butlletí Oficial del’Estat, s’atorgava la distinció de Monumentd’Interés Artístic Nacional a les col·leccionsarqueològiques i a l’edifici que les albergava.

Les limitacions d’espai van decidir lacompra —en 1960— d’una planta baixa annexaa l’edifici, que va permetre la instal·lació d’unpetit taller de restauració. Posteriorment, a finalsdels anys setanta, l’Ajuntament d’Alcoi vaadquirir la totalitat de l’immoble annex alMuseu i va iniciar les gestions que pretenien lareestructuració del Museu. Finalment, entre1985 i 1990, la Casa de la Vila va ser objecte del’ampliació i rehabilitació interior que comen-tem seguidament.

sota la direcció dels arquitectes municipalsRoc Monllor Boronat i Josep Cortés Miralles.

Inaugurat el Museu d’Art el 18 de juliolde 1945, les seues pintures i escultures a poc apoc van ser desplaçades per les col·leccionsarqueològiques depositades per alguns parti-culars i, principalment, per Camil VisedoMoltó, el qual des de la seua creació va ocuparel lloc de Conservador del Museu. La laborrealitzada pel senyor Visedo en aquests pri-mers anys, com també la donació al’Ajuntament de les seues col·leccions a travésd’un llegat testamentari, van determinar elcanvi de denominació del Museu per un acordde la Comissió Permanent celebrada el 15 dejuliol de 1958:

“Fallecimiento de Don Camilo Visedo.-Que el Museo Arqueológico Municipal osten-te en lo sucesivo la denominación de “MuseoMunicipal Camilo Visedo Moltó”, comohomenaje de respeto a la memoria del finadoy en méritos a la valiosísima y excelente laborque el mismo ha realizado al frente de aquelestablecimiento.”


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

163

S A L A

D ’ E X P O S I C I O N S

T E M P O R A L S

A L A

P L A N T A B A I X A

E L P R O J E C T E D E

R E H A B I L I T A C I Ó

V A I N C L O U R E

U N A V I S T O S A

E S C A L A

I N T E R I O R

S A L A I D E

L ’ E X P O S I C I Ó

P E R M A N E N T

LES INSTAL·LACIONS MUSEOGRÀFIQUES ACTUALS

L’última rehabilitació de l’edifici,conclosa en 1990, va comprendre l’adequa-ció conjunta de l’antic edifici de la Casa dela Vila i la casa confrontant del carrer deSant Miquel 27. L’execució del projecte,realitzat per l’arquitecte Javier FeduchiBenlliure, va representar la rehabilitació iadequació de les façanes, com també elsanejament de les cobertes. La reestructu-ració interior de l’edifici va aconseguirincorporar noves àrees d’ús restringit (labo-ratori, magatzem, biblioteca, arxiu i despat-xos) i l’adequació de les dues sales destina-des per a l’exposició permanent, a mésd’una nova superfície per a exposicionstemporals i una petita sala d’audiovisuals.Aquesta intervenció, sobre una superfícietotal construïda de 1.256 m2, li ha repre-sentat al nou Museu disposar d’un total de895 m2 de superfície útil, la distribucióinterior del qual es resumeix de la manerasegüent:

NNiivveellll 11.. Porta principal comunicadaamb la llotja. Vestíbul i escala d’accés.Elevador i sala de màquines. Celobert i doslavabos. Sala d’exposicions canviants (90m2).

NNiivveellll 22.. Sala de conferències iaudiovisuals (34 m2). Dos lavabos.

NNiivveellll 33.. Sala I d’exposició perma-nent (84 m2). Sala II d’exposició perma-nent (108 m2). Accés elevador.

NNiivveellll 44.. Vitrina —magatzem visita-ble per especialistes— sobre una galeria(22,6 m lineals). Despatxos administració(15m2) i direcció (16m2). Accés elevador.

NNiivveellll 55.. Magatzem (108 m2).Biblioteca i sala d’investigadors (48 m2).Gabinet de dibuix (16 m2). Dos lavabos.Accés elevador.

NNiivveellll 66.. Laboratori de restauració(16 m2). Habitació fosca (3 m2). Arxiu (10m2).

AAnnnneexxooss.. Dos petits magatzems a laplanta baixa d’immobles pròxims situats alcarrer de Sant Miquel, amb una superfícieaproximada de 60 m2.


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

164

P L A F O N S

I V I T R I N A D E

L ’ E X P O S I C I Ó

P E R M A N E N T


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

La superfície destinada per a exposi-ció (282 m2) ha quedat distribuïda en dosespais diferenciats, si bé ambdós participend’un disseny i discurs comú. La seua realit-zació ha pretés implementar una informa-ció bàsicament visual amb breus textosque, en qualsevol cas, mantenen un nivellcientífic actualitzat però amb uns contin-guts bàsics. La presentació de les col·lec-cions ofereix una lectura cronològica itemàtica que introdueix el públic en elsprincipals processos de canvi cultural, ambpanells que inclouen il·lustracions i textosde suport a una mostra seleccionada dematerials arqueològics que s’exhibeixen envitrines i peanyes. L’orientació didàctica del’exposició va aconsellar la incorporaciód’algunes rèpliques i la recreació d’am-bients.

La sala I d’exposició permanent,dedicada a la prehistòria, inclou 9 panells,11 vitrines, 2 peanyes, un panell il·lumi-nat amb transparències d’art paleolític ineolític, com també les reproduccions delscalcs de les pintures rupestres de la Sarga.

La sala II d’exposició permanent,dedicada a l’antiguitat i a l’edat mitjana,s’organitza amb 10 panells, 14 vitrines, 8peanyes, un panell il·luminat, un moneta-ri vertical, un panell amb el calc desenvo-lupat del “vas dels guerrers” de la Serreta ila reconstrucció d’un teler d’època ibèrica.

La sala d’exposicions canviants, ambcapacitat per a 8-10 vitrines, està destina-da a mostrar el resultat de les últimes

165

P R E S E N T A C I Ó

D E L S R E S U L T A T S

O B T I N G U T S

E N L E S Ú L T I M E S

E X C A V A C I O N S

D E L A S E R R E T A

P R E S E N T A C I Ó

D E L ’ E X P O S I C I Ó

“ A L A L L U M

D E L A L L A R ”

( 1 9 9 8 )

investigacions realitzades en l’àmbit delMuseu d’Alcoi, com també a donar cabu-da a diferents mostres temàtiques genera-des per altres Museus, amb els quals s’haestablit un circuit d’intercanvi d’exposi-cions.

Fins a la data s’hi han presentat lessegüents:

1991/1992: Mostra bibliogràficasobre la creació del Museu i les investiga-cions realitzades a la comarca durant l’úl-tim segle.

1992/1993: L’Urbanisme Ibèric a laSerreta.

1993/1994: Cova Beneito: un jacimentde caçadors-recol·lectors a les nostres comar-ques.

1995/1996: L’expansió d’agricultura:la vall d’Alcoi fa 5.000 anys.

1997/1998: Ibers, tombes i rituals:arqueologia de la mort a la Serreta.

1998: A la llum de la llar (cedida pelMuseu de Prehistòria de València).

1999: Minerals i fòssils (cedida perIBERDROLA).

1999: La Canyada Joana: una mostrade l’hàbitat rural en època romana (cedidapel Museu Arqueològic Municipal deCrevillent).


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

166

ESTADÍSTICA DE VISITANTS

Des de l’any 1946 fins ara, disposem dedades sobre el nombre i la naturalesa de lesvisites al Museu. El seu registre ens han per-més elaborar gràfiques estadístiques i conéi-xer la incidència, l’evolució dels visitants i,en algun cas, la seua procedència. Tot açòens ha permés constatar de manera generalun augment progressiu de les visites, sensdubte estimulat pels grups escolars —val adir que anualment ens visiten més de 150grups. Però davant l’anàlisi d’aquestes esta-dístiques cal advertir que algun dels criterisper a l’obtenció de les dades d’aquesta sèrieno han estat unificats en el temps i, per tant,limiten avui el coneixement de determina-des dades en la seqüència temporal.

Al llarg dels últims anys el Museu harebut una mitjana anual de 8.000 visitants,dels quals les tres quartes parts corresponen agrups escolars i diferents visites col·lectives,procedents majoritàriament de l’àmbitgeogràfic valencià. En aquest sentit, per auna major informació, es pot consultar lamemòria d’activitats anual que es publica enla revista Recerques del Museu Alcoi(Segura:1992; Aura-Segura: 1993 i ss.)

Un altre aspecte que incideix en lesestadístiques de les visites és l’horari d’ober-tura del Museu, sempre sotmés a variacionscircumstancials, i que des de 1991 ha acon-seguit estabilitzar-se de la manera següent:

Horari d’hivern: Laborables (de dillunsa divendres): de 9 a 14 hores. Dissabtes, diu-menges i festius: de 10.30 a 13.30 hores.

Horari d’estiu (de l’1 de juliol al 30 desetembre): Laborables (dilluns a divendres):de 9 a 14 hores. E L S V I S I T A N T S

D E L M U S E U

E N E L P E R Í O D E

1 9 4 6 - 1 9 9 9 .

L A P R O V I S I O N A L I T A T

D E L ’ E X P O S I C I Ó ,

A C A U S A

D E L E S O B R E S ,

S ’ E V I D E N C I A

E N T R E 1 9 8 5 I 1 9 9 0

O B S E R V A C I O N S

E S T A D Í S T I Q U E S

D E L P E R Í O D E 1 9 9 5 - 1 9 9 9


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

20002000

40006000

800010000

0

167

LA DIFUSIÓ (LÍNIA EDITORIAL IACTIVITATS DIDÀCTIQUES)

La nova etapa del Museu, iniciada en1991, oferia la possibilitat de consolidar lavocació investigadora d’aquesta institució, amés de la seua projecció científica i divulga-dora. Amb aquestes premisses va sorgir laidea de crear la revista Recerques del Museud’Alcoi, una edició anual apareguda en 1992les pàgines de la qual donen cabuda a articlesi estudis de prehistòria i arqueologia de l’àm-bit geogràfic de les comarques centremeri-dionals valencianes.

La línia editorial del Museu Alcoi,amb els anys, s’ha anat completant ambnoves publicacions, entre les quals hi ha elstítols de la sèrie de publicacions didàctiques“Anem al Museu”: Guia didàctica del Museud’Alcoi (1993), amb edicions en castellà ivalencià, i els quaderns La tomba d’un guerrer(1993); Taller de Prehistòria, maleta didàcticad’iniciació a la Prehistòria (1994); Irike: elguerrer ibèric (1998).

En 1995, amb ocasió del 50 aniversaride la creació del Museu, es va editar el facsí-mil de l’obra de Camil Visedo Moltó titula-da Alcoy. Geología. Prehistoria. Igualment, esva realitzar una edició de 8 targetes postals,amb imatges d’alguna de les peces més repre-sentatives de la col·lecció, i un vídeo quepermet conéixer les exposicions del Museu iles seues col·leccions més significatives.

Els continguts de les sales d’exposiciópermanent es detallen en un políptic, editaten diversos idiomes, i les exposicions can-viants es presenten en tríptics explicatius.Finalment, cal citar l’edició d’un pòster quereprodueix la imatge en terracota de laDeessa Mare de la Serreta.

Paral·lelament a aquesta activitat dedivulgació, la convocatòria de cursos per aprofessors i la realització de tallers d’arqueo-logia experimental, adreçats tant als alumnescom al professorat, ha estat una de les activi-tats de caràcter didàctic que ha definit unalínia de col·laboració entre el Centre deProfessors, la Caja de Ahorros delMediterráneo i el Museu (Soler-Jardón:1994; Gisbert-Llorens: 1995).

Com a complement a aquestes activi-tats, el personal del Museu atén i acompanyaregularment a tots els col·lectius que sol·lici-ten visitar les pintures rupestres de la Sarga.


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

168

L A V I T R I N A

S O B R E G A L E R I A

R E P R E S E N T A

U N P R À C T I C

M A G A T Z E M

V I S I T A B L E

LES COL·LECCIONS I FONS MATE-RIALS DEL MUSEU

La diversa naturalesa dels fons materialsdel Museu Alcoi (restes paleontològiques ipaleoantropològiques; indústries lítiques,òssies, ceràmiques, metàl·liques; seccions denumismàtica, d’art, etc.), la cronologia varia-da de les col·leccions —que comprenen prin-cipalment des del paleolític mitjà fins a l’edatmitjana—, com també la seua procedència iorigen (donació, excavació, prospecció, etc.)han convertit aquest Museu en un dels centresde depòsit amb major entitat de l’àmbit de lescomarques centremeridionals valencianes.

La selecció de peces que s’inclou enl’apartat següent, dedicat al catàleg dematerials, ens evita haver enumerar els jaci-ments millor representats i ens estalvia des-criure les peces més referencials de lacol·lecció.

L’exposició permanent permet mos-trar una selecció molt reduïda d’objectes —un conjunt que no supera les 600 peces—,els quals es mostren a l’interior de vitrines isobre algunes peanyes. A la vitrina sobre lagaleria de la Sala I, d’accés restringit, s’a-grupen per jaciments alguns dels materialsque, a pesar de no formar part de l’exposiciópermanent, presenten un interés destacat.


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

169

La resta dels fons del Museu es con-serva emmagatzemada a l’interior de cai-xes, seguint uns criteris d’ordenació que enpermeten la localització topogràfica i elseguiment per al control de la seua conser-vació.

Les condicions mediambientals del’edifici posen de manifest els problemesestructurals habituals als edificis històrics—sales amb grans finestrals i poc aïllades.L’observació i el registre durant diversosanys dels valors d’humitat relativa i tem-peratures, tant a les sales com al magatzem,mostren una gràfica determinada peroscil·lacions suaus, a causa de l’absènciad’aparells calefactors/refrigeradors a lessales. Un poc més variables són els regis-tres del magatzem, ubicat a l’última plantai sota la teulada de l’edifici; és per això querecentment s’hi ha instal·lat un equip d’ai-re condicionat.

La preservació dels materialsmetàl·lics (especialment el ferro i el bron-ze) davant la presència de percentatgeselevats d’humitat relativa en l’aire, s’haresolt mitjançant l’aïllament de determi-nades vitrines a què s’ha incorporat unvolum suficient de cristalls de gel de sílice.L’experiència ha resultat altament positivaen el cas de la vitrina que exposa una fal-cata de ferro amb decoració damasquinadade fil de plata, procedent de la necròpolisde la Serreta, en què s’ha aconseguit reduirla presència de HR a valors entre els 17 i22%.

Les instal·lacions del Museuinclouen un petit laboratori de restauraciódotat amb les ferramentes i aparells bàsicsque permeten realitzar tractaments de con-servació de metalls, ceràmiques, etc. Elpersonal que atén les labors de restauraciói conservació va rebre classes pràctiques iun curs de formació impartit per la restau-radora Carmen Prats Darder, gràcies a unconveni de col·laboració firmat entrel’Ajuntament d’Alcoi i el Laboratori deRestauració de la Universitat de Lleida.

La titularitat de les col·leccions i elsfons del Museu es reparteix entre laGeneralitat Valenciana i l’Ajuntament

L A C O N S E R V A C I Ó

D E L S M E T A L L S

E X I G E I X U N S

P R O C E D I M E N T S

D E D E S S E C A C I Ó

D E L ’ I N T E R I O R

D E L E S V I T R I N E S


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

d’Alcoi. Si a la primera institució corres-pon la propietat dels depòsits que avuifiguren al Museu d’Alcoi, fruit de recentsexcavacions arqueològiques, l’Ajuntamentés el titular de la col·lecció de C. Visedo—segons la voluntat testamentària del cre-ador del Museu—, a més d’altres pecesincorporades en els primers anys i algunesdonacions. En 1983 el Ministeri deCultura transferia a la GeneralitatValenciana les funcions i serveis en matè-ria d’arxius, biblioteques, museus, hemero-teques i la resta de centres de depòsit cul-tural, que s’assignaven a la Conselleria deCultura, Educació i Ciència.Posteriorment, una Ordre de 6 de febrer de1991 d’aquesta mateixa Conselleria regu-lava el reconeixement de museus i col·lec-cions museogràfiques permanents de laComunitat Valenciana. En aquest sentit,la regidoria de Cultura de l’Ajuntamentd’Alcoi i la direcció del Museu van reunirla documentació necessària per a sol·licitarel reconeixement com a Museu, la qual vaser informada favorablement i aprovadaper la Conselleria de Cultura, Educació iCiència amb data 15 de febrer de 1994(DOGV, núm. 2.221, de 07-03-1994).

170

FONS DOCUMENTALS

La naturalesa variada i el considerablevolum dels fons documentals que conservael Museu exigeixen constantment una aten-ció i un esforç amb vista a la seua ordenació,conservació i valoració. Manuscrits, diarisd’excavacions, plànols, fotografies, llibres,etc., principalment de C. Visedo, tenen unvalor comparable a les mateixes pecesarqueològiques. L’ordenació bàsica i la loca-lització mitjançant fitxers, i més recentmentamb un sistema informàtic, faciliten unaaccessibilitat més ràpida a la informació.

Una classificació temàtica dels fonsdocumentals ens permet diferenciar-ne elscontinguts: 550 expedients amb informaciósobre jaciments arqueològics de l’àmbitcomarcal del Museu, que n’inclouen unafitxa descriptiva amb dades físiques, cultu-rals, administratives, a més de plànols,dibuixos, fotografies, etc., que estan vincu-lats a l’arxiu de plànols originals i de carto-grafies.

Els fons fotogràfics inclouen una bonamostra de positius i clixés de vidre de lacol·lecció de C. Visedo i E. Botella, ambimatges de peces arqueològiques i vistes quedocumenten excursions i excavacions realit-zades entre 1915 i 1930. També es trobendepositats els clixés i les fotografies dels tre-balls realitzats per M. Tarradell i el seu equipen diferents jaciments de la zona durant elsanys seixanta i setanta. Des de 1976, data enquè el Museu va adquirir una càmerafotogràfica, l’arxiu d’imatges ha crescut pro-gressivament i en l’actualitat es disposa d’unfons que inclou unes 7.300 fotografies enblanc i negre, més de 8.000 fotografies encolor i un total de 8.200 diapositives.També s’hi custodia una col·lecció amb mésde 250 targetes postals antigues, amb imat-ges urbanes de la ciutat d’Alcoi.

L’arxiu administratiu pròpiament ditens ha facilitat en gran manera indagar elsorígens i la trajectòria de la institució.Ordenat en seccions temàtiques, contédocuments sobre préstecs de peces per aexposicions, depòsits de fons, dades admi-nistratives i econòmiques, les memòries de

les activitats anuals i les estadístiques de lesvisites, com també un interessant arxiu decorrespondència, de notícies publicades endiaris, etc.

La totalitat de peces que conserva elMuseu s’inscriu en un llibre de registre queen l’actualitat incorpora més de 33.000objectes i, a més a més, aquests es documen-ten en fitxes de cartolina que n’inclouen ladescripció i una informació gràfica. Unapart considerable del fitxer s’ha incorporatal sistema informàtic —Sistema Valenciàd’Inventaris— facilitat per la Conselleria deCultura, Educació i Ciència (Reig-García:1995).

La biblioteca del Museu ha experi-mentat un creixement notable des de 1992gràcies a l’intercanvi de publicacions esta-blit amb l’edició anual de la revistaRecerques del Museu d’Alcoi. En l’actualitatdisposa d’un total de 3.700 volums, entre lli-bres, títols de sèries monogràfiques i revistes.Entre els seus modestos fons s’inclouenexemplars molt valuosos i algunes sèriesantigues completes procedents de la biblio-teca de Camil Visedo.

B I B L I O T E C A D E L M U S E U


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

171

EL MUSEU D’ALCOI, UNCOMPROMÍS I UNA APOSTA PER ALFUTUR

En les pàgines anteriors hem pogutconéixer els antecedents i la trajectòriad’aquest Museu Municipal, la labor ques’hi ha realitzat, el contingut i la natura-lesa de les seues col·leccions, etc., aspec-tes aquests que han convertit el nostreMuseu en una institució pionera que avuiocupa un lloc destacat en el panorama del’arqueologia valenciana. El camí recorre-gut fins avui ha estat una experiènciaenriquidora que ha contribuït decisiva-ment a la conservació, la investigació i ladifusió del patrimoni arqueològic d’Alcoi


EL

M

US

EU

A

RQ

UE

OL

ÒG

IC

i del seu entorn comarcal, i aquestes sónraons suficients que obliguen a la consoli-dació de la política cultural mantingudaen aquests últims anys.

El nostre interés haurà de garantir laconservació dels fons arqueològics —de lacultura material, part essencial de lamemòria històrica del nostre poble— per-què les generacions futures accedisquen agaudir-ne culturalment. El nostre projec-te necessàriament haurà de continuarinteressant; la col·laboració del Museuamb els centres educatius, amb professorsi alumnes, i també amb diferents col·lec-tius, ens representa a diari un exercici quefa que ens sentim útils si les nostres expli-cacions aconsegueixen acréixer la sensibi-

litat i el respecte pel patrimoni arqueolò-gic. El Museu d’Alcoi ha tingut semprepresent entre les seues comeses el fomentde la investigació, per la qual cosa ha ini-ciat o ha participat directament en deter-minats projectes, ha facilitat l’accés delsprofessionals a les col·leccions i hacol·laborat amb les universitats i els cen-tres d’investigació.

Aquestes són algunes de les líniesdel que ha estat i pretén ser el nostreprograma, un projecte obert i sempre enconstant revisió, encara que ajustat alsnostres recursos i a les nostres com-petències. Un projecte per a un futurque avui comença i per al qual tot esforçserà poc.

el museu arqueològic - alcoi · seua passió pel nostre passat rellegint-li les notes manuscrites...

Documents