informe número 3/15 · dades bàsiques localització de l'explotació (comarca) ripollès...

INFORME núm ero 3/15

INFORME ANUAL

Dades i resultats de la gestió econòmica a les explotacions de boví de carn, 2014

Juliol de 2015

OBSERVATORI DEL BOVÍ DE LLET I DE CARN

Juliol de 2015

Resultats de la gestió econòmica a les explotacions de boví de carn, informe anual 2014

Estudis i Prospectiva Agrària i Alimentària (Observatori del boví de llet i carn). DARP 2

Dades i resultats de la gestió tècnica i econòmica Informe anual 2014

Com a continuïtat a les tasques iniciades en l’exercici 2012, tot seguit es presenta el tercer informe sobre gestió tècnica i econòmica del boví de carn a Catalunya. Com cada any, cal tenir present que, si bé la mostra d’explotacions que tot seguit es presenta no serà representativa, com en el cas de les explotacions de vaques lleteres, la peculiaritat de les explotacions de cria i engreix, caracteritzades per un sistema de maneig força igual en el seu conjunt, permetrà que les dades obtingudes funcionin com un panell indicatiu típic o semàfor dels previsibles resultats de gestió econòmica del sector boví de carn a Catalunya. Així doncs, per elaborar aquest informe s’ha comptat novament amb la participació de dues explotacions de vaques de cria i sis explotacions de vedells d’engreix, a les quals agraïm molt especialment la seva participació i col·laboració.

Autors de l’informe per encàrrec del DARP:

Jordi Maynegre Santaulària, enginyer agrònom Moisès Nogué Ribas, enginyer agrònom

Gestrum Integral SLP

Índex

RESUM DE L’INFORME ................................................................................................................... 3 EL SUBSECTOR DE LES VAQUES DE CRIA A CATALUNYA......................................................................... 5

Exemples de resultats tècnics i econòmics en explotacions de vaques de cria ................... 5 Dades tècniques ................................................................................................................... 5 Ingressos ............................................................................................................................... 7 Costos variables .................................................................................................................... 8 Costos fixos ........................................................................................................................... 9 Costos d’oportunitat........................................................................................................... 10 Resultats finals .................................................................................................................... 11 Conclusions ......................................................................................................................... 12

EL SUBSECTOR DELS/DE LES VEDELLS/ES D’ENGREIX A CATALUNYA ..................................................... 13 Exemples de resultats tècnics i econòmics en explotacions de vedells/es d’engreix ........ 13 Conclusions i consideracions tècniques ............................................................................. 24

ANNEX I .................................................................................................................................... 26 Simulació de resultats econòmics en vedells/es d’engreix ................................................ 26

ANNEX II ................................................................................................................................... 34 Glossari ............................................................................................................................... 34


Estudis i Prospectiva Agrària i Alimentària (Observatori del boví de llet i carn). DARP

Resum de l’informe Per elaborar aquest tercer informe relatiu al boví de carn a Catalunya, s’ha comptat amb la participació de dues explotacions de vaques de cria i sis explotacions de vedells d’engreix. L’informe no pretén ser representatiu, sinó orientatiu. Les dades econòmiques recopilades a les explotacions de vaques de cria s’han analitzat a escala d’explotació mitjançant una adaptació de l’esquema del pressupost empresarial (marge brut, marge net i benefici) emprat en el cas del boví de llet; d’altra banda, per a l’anàlisi de les dades econòmiques dels diferents exemples d’engreix de vedells, com que en aquest apartat s’analitza pròpiament el cicle d’engreix i no l’explotació, s’ha optat per emprar un esquema econòmic propi més senzill a fi d’obtenir la rendibilitat per vedell/a engreixat/ada. En definitiva, el model d’anàlisi és el mateix que s’ha emprat en els informes anteriors. Les principals dades tècniques mitjanes de les explotacions de vaques de cria, ambdues amb la raça Bruna del Pirineu com a predominant, són les següents: 119 vaques presents; 7,60 i 11,80% de taxes d’eliminació i reposició, respectivament; 91,90% de taxa de fertilitat (molt bona); 5,90% de taxa de mortalitat acumulada de vedells/es; 41,70 kg de pes al naixement; 6,06 mesos d’edat al deslletament, i 200,20 kg de pes al deslletament. Les principals dades econòmiques mitjanes de les explotacions de vaques de cria són les següents: els ingressos totals representen 979,14 €/vaca present, dels quals el 54,13% correspon als ajuts. El preu de venda del/de la vedell/a de pastura és de 573,53 €/cap. Les despeses variables representen 157,72 €/vaca present, de les quals el 66,32% estan relacionades amb l’alimentació del bestiar. Les despeses fixes suposen 291,26 €/vaca present, de les quals el 83,36% corresponen a les partides d’amortitzacions tècniques, arrendaments, assegurances i seguretat social familiar. La retribució imputada a la mà d’obra familiar suposa 360,88 €/vaca present. Per tant, la despesa total representa 809,86 €/vaca present i any. Els principals resultats econòmics mitjans, expressats per vaca present, són els següents: el marge brut és de 821,42 €, el marge net 530,16 € i el benefici 169,28 €/vaca present i any. Sense ajuts, connectats o desconnectats, caldria vendre els/les vedells/es a un preu mitjà de 1.105,37 €, és a dir, 1,93 vegades més que l’actual. Per tant, la viabilitat del subsector està molt o totalment condicionada pels ajuts. Les principals dades tècniques mitjanes dels exemples d’engreix de vedells/es no s’especifiquen atesa la variabilitat de situacions dels exemples presentats (vedells lactants, vedells desbarrats i vedells de pastura). Els ingressos mitjans per vedell/a engreixat/ada són 815,23 €, mentre que les despeses mitjanes totals pugen a 791,76 € per vedell/a engreixat/ada. Per tant, el resultat econòmic mitjà dels set exemples d’engreix de vedells/es és de 23,47 €/vedell/a sortint, és a dir, el 2,54% dels ingressos. En definitiva, el marge econòmic, en termes mitjans, és reduït. La compra del bestiar i l’alimentació representen el 87,70% del total de despeses. Tot i així, val a dir que el ventall de resultats és ampli. El resultat econòmic de l’engreix depèn fonamentalment de tres paràmetres: preu de compra, cost de l’alimentació (preu de pinso o ració integral única) i preu de venda de l’animal. I en el context de crisi econòmica en què encara ens trobem immersos, també és una peça clau la



garantia de cobrament. La volatilitat del mercat de compra i venda representa la principal font d’incertesa. Hi ha diferents qüestions tècniques en l’engreix que cal tenir molt en compte als efectes de la rendibilitat econòmica: estat de les instal·lacions i qualitat del maneig, raça o encreuament, sexe, tipus de vedell (lactant, desbarrat o pastura), sistema d’alimentació (pinso i palla o unifeed), baixes (percentatge), durada mitjana de l’engreix (dies), guany mitjà diari, índex de conversió, i rendiment i classificació de la canal. Finalment, cal remarcar que el sistema productiu del subsector dels vedells d’engreix a Catalunya, majoritàriament desvinculat de la base territorial, està molt condicionat a la volatilitat dels mercats i a les exportacions; l’any 2014 n’ha tornat a ser un bon exemple. El sistema d’alimentació mitjançant la ració integral única o unifeed representa una alternativa interessant, que no la solució, per a la racionalització del sistema productiu i dels costos de producció. No obstant això, no es troba a l’abast de totes les explotacions i la seva implantació no és senzilla.



El subsector de les vaques de cria a Catalunya Catalunya disposa a finals de novembre de 2014 d’un cens total de 66.242 vaques de cria, les quals es distribueixen en proporcions molt similars, i en aquest ordre, per les províncies de Girona, Lleida i Barcelona. La província de Tarragona, com ja és ben conegut, disposa d’un cens molt reduït. A finals de novembre de 2013, el cens era de 64.913 caps; per tant, en el darrer any, la cabana de vaques de cria a Catalunya ha augmentat lleugerament, concretament en un 2,05%, amb la qual cosa s’ha invertit la tendència esmentada en els anteriors informes. A la província de Barcelona, la comarca més important en efectius és el Berguedà, seguida d’Osona (Lluçanès); a Girona, el Ripollès, i a Lleida ho són el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Així doncs, el subsector de vaques de cria a Catalunya es troba localitzat, fonamentalment, al Prepirineu, cosa lògica si es relaciona amb el fet que és on hi ha gran part dels recursos pasturables. Segons la Federació Catalana de la Raça Bruna del Pirineu (FEBRUPI), a Catalunya, aproximadament, 30.000 vaques serien de raça Bruna del Pirineu, cosa que representa pràcticament el 45% del cens total. Tot i no haver informació oficial publicada al respecte, la Bruna del Pirineu seria la raça predominant, seguida pels seus encreuaments amb bestiar de races Llemosina i Xarolesa. El cens total de vaques de cria a Catalunya representa solament de l’ordre del 3,63% del cens total a Espanya (1.824.201 vaques, novembre de 2014). Com ja es conegut, a Espanya el 61,43% del cens de vaques de cria es localitza en les tres comunitats autònomes següents, de més a menys cabana: Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia, i, fonamentalment, en les deveses (zones conegudes com a dehesas). Les dades censals segueixen una tendència semblant a la de Catalunya, amb un augment del cens d’un 3,02% respecte del mateix període de 2013. Per a més informació, vegeu la taula 1:

Paràmetre Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Vaques (caps) 20.954 23.017 21.091 1.179 66.242 %/Catalunya 31,63 34,75 31,84 1,78 100,00 %/Espanya 1,15 1,26 1,16 0,06 3,63

Taula 1. Cens i distribució de les vaques de cria a Catalunya (font: DAAM i MAGRAMA, 2014)

Exemples de resultats tècnics i econòmics en explotacions de vaques de cria Tot seguit, es presenten els resultats tècnics i econòmics obtinguts en dues explotacions de vaques de cria, durant l’any 2014, ubicades al Prepirineu català, concretament a les comarques del Ripollès i el Berguedà. La raça principal explotada és la Bruna del Pirineu.

Dades tècniques En primer terme, cal esmentar que es tracta de dues explotacions dedicades íntegrament a la vaca de cria; per tant, professionals del subsector. La principal diferència entre ambdues explotacions és el règim d’estabulació. Així, mentre en l’explotació 2 el ramat sempre és a l’aire lliure, i solament en casos puntuals s’estabula alguna vaca, en l’explotació 1 l’estabulació en certs moments de l’any és una pràctica habitual. Les principals dades tècniques mitjanes a destacar són les següents (vegeu la taula 2):



La fertilitat real mitjana al part és del 91,90%. Millora notablement a causa d’un major nombre de parts respecte de la dels exercicis anteriors, i se situa al voltant del 90% teòric que esmenta la FEBRUPI. Es tracta de la dada tècnica més remarcable. La taxa d’eliminació mitjana se situa en el 7,60%, pròpia d’un sistema productiu semiextensiu o extensiu amb un bon maneig, en què l’objectiu principal o la meta és obtenir un part per vaca i any. La taxa de mortalitat mitjana, tant al part com durant la fase de cria, és molt semblant: 2,80 i 3,10%, respectivament.

Explotació 1 Explotació 2 2014 2013 2012

Dades bàsiques Localització de l'explotació (comarca) Ripollès Berguedà - - - Altitud del nucli principal de l'explotació (m) 950 950 950 950 950 UTA (n)

1 1,5 1,5 1,5 1,50 1,63

Ramat Raça predominant Bruna Pirineu Bruna Pirineu - - - Vaques presents (n) 103 136 119 117 116 Sementals (n) 3 4 3,5 4 4 Torets reposició (n) 1 2 1,5 1 2 Vedelles reposició 2n i 3r any (n) 23 7 15 28 23 Vedelles reposició 1r any (n) 16 18 17 11 11

Indicadors de maneig del ramat Vedells/es venuts/udes (n) 75 93 84 78 74 Vedells/es venuts/udes (%/vaques presents) 72,82 68,59 70,70 66,22 64,08 Vaques sacrificades (n) 7 8 8 9 5 Vaques mortes a l'explotació (n) 1 2 2 3 3,5 Braves parides (n) 13 15 14 11 12,5 Taxa d'eliminació (%) 7,8 7,4 7,6 10,3 7,5 Taxa de reposició (%) 12,6 11,1 11,8 9,2 11,0 Vedells/es nascuts/udes vius (n) 91 126 109 92 95 Vedells/es nascuts/udes morts/es (n) 3 3 3 4 2 Vedells/es morts/es durant la cria (n) 2 5 4 3 2 Vedells/es deslletats/ades (n) 89 121 105 89 92 Fertilitat al part (%) 89,3 94,4 91,9 81,5 83,4 Parts dobles (%) 2,2 0,8 1,5 0,0 - Facilitat/dificultat de part

2 1,1 1,2 1,1 1,3 -

Mortalitat vedells/es al part (%) 3,2 2,3 2,8 3,6 2,1 Mortalitat vedells/es cria (%) 2,2 4,0 3,1 3,5 1,7 Pes mitjà al naixement global (kg) 45,7 37,6 41,7 42,3 40,6 Pes mitjà al naixement mascles (kg) 46,2 39,0 42,6 43,4 - Pes mitjà al naixement femelles (kg) 45,1 36,5 40,8 41,3 - Edat mitjana al deslletament global (mesos) 6,12 6,00 6,06 5,79 5,38 Edat mitjana al deslletament mascles (mesos) 5,80 5,61 5,71 5,68 - Edat mitjana al deslletament femelles (mesos) 6,51 6,30 6,40 5,91 - Pes mitjà al deslletament global (kg) 207,7 192,7 200,2 190,7 188,3 Pes mitjà al deslletament mascles (kg) 209,2 188,2 198,7 188,2 - Pes mitjà al deslletament femelles (kg) 205,8 196,3 201,0 191,4 -

1 UTA (Unitat de Treball Agrari);

2 Paràmetre qualitatiu emprat per la FEBRUPI, amb escala numèrica d’1 (sense

dificultat) a 5 (amb assistència quirúrgica).

Taula 2. Principals dades tècniques de les explotacions analitzades, any 2014 i anteriors



La taxa de parts dobles és baixa (1,5%), fet desitjable amb vistes a evitar les distòcies de part, i posteriorment dur a terme una cria en condicions (prou llet). El pes mitjà al naixement és de 41,7 kg, novament amb diferències importants entre ambdues explotacions que s’expliquen perquè l’explotació 1 solament utilitza sementals de raça Bruna del Pirineu mentre que l’explotació 2 disposa també d’un semental de raça Llemosina. Com calia esperar, el pes al naixement és més alt en els mascles (42,6 kg) que en les femelles (40,8 kg). L’edat mitjana al deslletament és als 6,06 mesos (184 dies), és a dir, la que es considera típica en aquest tipus d’explotacions. El producte obtingut i venut per les explotacions seria un típic vedell de pastura; entenent per vedell de pastura l’animal criat per la seva mare durant tot el període de cria, fonamentalment a l’aire lliure i en base a pastures i venut a l’edat de 6 mesos. Finalment, el pes mitjà al deslletament va ser de 200,2 kg. En aquest cas, i contràriament al que hauria de ser habitual, el pes mitjà és més alt en femelles (201,0 kg) que en mascles (198,7 kg); fet que s’explica perquè en una de les explotacions uns quants mascles es van deslletar a pesos i edats precoços. Les dades observades són, de nou, més baixes que les esmentades per Parés et al. (2006) pel que fa a pes al naixement (45,5 kg) i pes al deslletament (240 kg). No obstant això, és obvi que, des del punt de vista productiu, un pes al naixement petit interessa al ramader, especialment en braves per evitar la presència de parts distòcics, i un pes al deslletament tan alt com sigui possible, paràmetre molt condicionat per la disponibilitat de recursos farratgers de bona qualitat.

Ingressos La taula 3 detalla els ingressos individuals i mitjans, expressats en euros per vaca present.


INGRESSOS 998,30 959,98 979,14 730,21 818,64

Venda de bestiar 444,57 420,55 432,56 406,07 342,87

Venda vedells/es (pasteros o per a vida) 412,67 398,06 405,36 357,26 314,14

Venda bestiar desfer (vaques i sementals) 31,90 22,50 27,20 48,81 28,73 Subvencions 551,32 509,14 530,23 304,07

1 475,77

1

Ajut desavantatges específics vaca alletant (2013) 18,79 29,90 24,35 5,33 20,49

Ajut incorporació joves agricultors (amortització) 0,00 24,34 12,17 12,88 12,58

Ajut indemnització compensatòria zona muntanya (2013) 58,25 69,18 63,72 65,00 58,78

Ajut millora i foment de prats i pastures (2014) 53,93 0,00 26,97 26,44 24,01

Ajut modernització explotacions (amortització) 21,69 7,48 14,58 8,55 3,86 Ajut pagament únic (2014) 227,41 77,15 152,28 148,90 155,36

Ajut prima complementària per vaca alletant (2012) 7,40 4,98 6,19 7,71 9,74

Ajut prima per vaca alletant (2013) 161,31 108,45 134,88 27,98 145,37

Ajut foment ramaderia ecològica 0,00 186,56 93,28 0,00 0,00

Devolució parcial impost hidrocarburs (2013) 2,53 1,10 1,81 1,28 1,52 Altres ingressos 2,42 30,29 16,36 20,07 0,00

1 L’import detallat no coincideix amb el sumatori dels ajuts especificats a sota, ja que només s’han indicat els

coincidents amb l’exercici 2014.

Taula 3. Ingressos a les explotacions de vaques de cria (€/vaca present i any), any 2014 i anteriors A diferència de l’any 2013 i com l’any 2012, cal destacar que el principal ingrés de les explotacions són els ajuts (54,13%), mentre que la venda de bestiar representa, de mitjana, el 44,17% dels ingressos. Els ajuts continuen condicionant totalment els resultats econòmics de



l’activitat, i és la principal diferència respecte del subsector de les vaques de llet. En el cas de l’explotació 2, és destacable l’ajut al foment de la ramaderia ecològica.

Costos variables Les despeses variables s’expressen a la taula 4. Les despeses variables suposen, en termes mitjans, 157,72 €/vaca present i any, és a dir, el 16,10% dels ingressos. Són les més petites des de 2012 a causa de la necessitat de comprar menys menjar a l’exterior perquè les produccions farratgeres dels prats van resultar òptimes. No obstant, les despeses de mecanització augmenten substancialment.


COSTOS VARIABLES TOTALS 191,95 123,49 157,72 165,61 196,85

Compra de reproductors 0,00 0,00 0,00 4,29 3,43 Alimentació comprada 17,17 30,69 23,93 59,27 95,69

Farratges 15,18 9,96 12,57 45,56 70,60 Pinso reproductors (vaques i sementals) 0,52 0,00 0,26 2,43 7,79

Pinso vedells/es 0,00 19,88 9,94 8,66 13,65 Altres aliments vedells/es 0,00 0,00 0,00 0,52 0,86

Minerals i vitamines 1,47 0,85 1,16 2,10 2,79 Alimentació produïda (prats i pastures) 12,42 5,40 8,91 19,72 9,94

Llavors 4,28 4,10 4,19 4,95 2,76 Adobs 0,00 0,00 0,00 8,80 4,24

Fitosanitaris 3,94 0,00 1,97 2,45 0,92 Aigua de reg i bestiar 3,89 0,79 2,34 1,95 1,30 Plàstics i conservants 0,32 0,51 0,42 1,58 0,72

Mecanització 104,57 41,39 72,98 32,98 41,93 Carburants 71,62 35,92 53,77 30,47 33,41

Lloguer de maquinària 32,95 5,47 19,21 2,51 8,52 Sanitat i reproducció 23,13 14,57 18,85 24,23 21,97

Veterinari 11,60 9,04 10,32 12,67 10,44 Sanejament oficial 7,78 5,82 6,80 7,93 8,17

Clínica i reproductiu 3,82 3,22 3,52 4,75 2,26

Medicines i productes veterinaris 11,53 5,53 8,53 11,56 11,53 Desparasitació 4,65 2,21 3,43 5,16 4,66

Vacunacions 6,40 0,89 3,64 4,70 4,72

Altres medicines i productes veterinaris 0,48 2,43 1,46 1,70 2,15

Llum i telèfon 24,94 13,82 19,38 15,62 14,07 Material divers 9,71 17,62 13,67 9,50 9,82

Maneig del bestiar en prats i pastures 7,25 9,70 8,48 0,75 2,54 Altres materials 2,46 7,92 5,19 8,84 7,27

Taula 4. Despeses variables a les explotacions de vaques de cria (€/vaca present i any), any 2014 i anteriors Un cop més, creiem que en aquest tipus d’explotacions la clau és l’autosuficiència, sobretot pel que fa als recursos alimentaris; és a dir, no disposar de prou base territorial de pastures i prats de dall condiciona totalment l’alimentació durant els períodes d’estiuada i hivernada, i obliga l’explotació a comprar fonamentalment farratges, amb el conseqüent encariment del cost de producció, el qual pot acabar resultant inassumible. No obstant això, el fet de ser explotacions autosuficients i amb mínimes despeses no implica que, per acomplir l’objectiu d’un part per vaca i any i respectar el benestar animal, no s’hagi de



gastar allò que cal (necessari). En alguns casos, els ajuts desconnectats o deslligats de la productivitat per cap poden originar situacions no desitjables de subalimentació a causa del cost de l’alimentació. Situació que no passa en les dues explotacions de l’informe, caracteritzades per la seva professionalitat. Els principals capítols de les despeses variables, expressats en percentatge respecte de les despeses variables totals, són els que es detallen a la taula següent:


COSTOS VARIABLES TOTALS 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Compra de reproductors 0,00 0,00 0,00 2,31 1,74

Alimentació comprada 8,94 24,85 16,90 34,35 48,61

Alimentació produïda (prats i pastures) 6,47 4,37 5,42 11,96 5,05

Mecanització 54,48 33,52 44,00 20,89 21,30

Sanitat i reproducció 12,05 11,80 11,92 15,10 11,16

Llum i telèfon 12,99 11,19 12,09 9,87 7,15

Material divers 5,06 14,27 9,66 5,52 4,99

Taula 5. Principals despeses variables a les explotacions de vaques de cria (%/despeses variables), any 2014 i anteriors

A diferència dels exercicis anteriors, la despesa de mecanització és la principal despesa variable, en detriment de l’alimentació comprada. Interpretem aquest fet com a positiu i indicatiu del grau d’autosuficiència alimentària de les dues explotacions. Les partides relacionades amb l’alimentació (alimentació comprada, alimentació produïda i mecanització) representen un 66,32% del total de costos variables, de mitjana, l’any 2014 (l’any 2013 eren el 67,20%).

Costos fixos Les despeses fixes es presenten a la taula 6. Les despeses fixes suposen, en termes mitjans, 291,26 €/vaca present i any, és a dir, el 29,74% dels ingressos (l’any 2013 eren 332,88 €; per tant, disminueixen un 12,50%). Com ja s’ha comentat en anteriors informes, i a diferència del subsector de les vaques de llet, les despeses fixes són més grans que les despeses variables. Quant al pes dels diferents capítols (vegeu taula 7), amortitzacions tècniques, arrendaments, assegurances i seguretat social familiar són els més importants, tot i que no en aquest ordre, a ambdues explotacions. Aquests quatre capítols representen de l’ordre del 83,36% del total de costos fixos, en termes mitjans. El fet que les despeses fixes siguin més importants que les variables fa necessari que les explotacions disposin d’una estructura ajustada al marc de producció.


COSTOS FIXOS TOTALS 273,53 308,99 291,26 332,88 270,53



Administració/gestoria 2,54 3,11 2,82 3,86 2,88

Arrendaments 72,47 61,80 67,14 68,89 66,07

Arrendaments prats i pastures 72,47 52,14 62,31 66,16 63,77

Altres arrendaments 0,00 9,66 4,83 2,73 2,29

Assegurances 45,42 57,90 51,66 57,64 24,57

Assegurances bestiar 29,85 32,84 31,35 34,56 13,21

Assegurances edificis i construccions 11,10 18,49 14,79 17,13 6,17

Assegurances maquinària 4,47 6,57 5,52 5,95 5,20

Assessories i serveis tècnics 2,01 14,12 8,06 14,08 5,99

Contribucions i impostos 5,16 5,59 5,37 5,14 9,87

Conservació i reparació 27,98 33,63 30,81 37,34 33,11

Conservació i reparació maquinària 25,02 33,15 29,09 37,34 25,67

Conservació i reparació edificis i instal·lacions 2,96 0,48 1,72 0,00 7,44

Seguretat social familiar (autònoms) 30,61 65,73 48,17 51,08 50,31

Interessos, despeses i comissions bancàries 2,85 0,60 1,73 2,62 -

Amortitzacions tècniques (despesa calculada) 84,49 66,50 75,50 92,22 77,71

Amortitzacions maquinària i instal·lacions 38,08 15,77 26,93 42,78 35,89

Amortitzacions edificis i construccions 46,41 50,73 48,57 49,44 41,82

Taula 6. Despeses fixes a les explotacions de vaques de cria (€/vaca present i any), any 2014 i anteriors


COSTOS FIXOS TOTALS 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Administració/gestoria 0,93 1,00 0,97 1,16 1,06

Arrendaments 26,50 20,00 23,25 20,70 24,42

Assegurances 16,60 18,74 17,67 17,34 9,08

Assessories i serveis tècnics 0,73 4,57 2,65 4,23 2,21

Contribucions i impostos 1,89 1,81 1,85 1,54 3,65

Conservació i reparació 10,23 10,89 10,56 11,19 12,24

Seguretat social familiar 11,19 21,27 16,23 15,30 18,60

Interessos, despeses i comissions bancàries 1,04 0,20 0,62 0,79 -

Amortitzacions tècniques (despesa calculada) 30,89 21,52 26,21 27,74 28,73

Taula 7. Principals despeses fixes a les explotacions de vaques de cria (%/despeses fixes), any 2014 i anteriors

Costos d’oportunitat

Com ja se sap (vegeu altres publicacions de l’Observatori), els costos d’oportunitat segueixen una tendència inversament proporcional al volum de treball, de manera que, a menys vedells produïts i venuts a igual nombre de vaques, el cost és superior. En el cas de les explotacions de vaques de cria, hem calculat el cost d’oportunitat relatiu a la mà d’obra familiar, prescindint dels de la renda de la terra i dels interessos del capital propi, ateses les característiques de les explotacions estudiades.



El valor de la renda familiar és el valor que es dóna a la mà d’obra familiar segons la renda de referència estatal, la qual cada any s’ajusta a l’Índex de Preu al Consum (IPC). Per a l’any 2014, el valor considerat és de 28.165 € bruts per UTA i any. Els costos d’oportunitat s’especifiquen tot seguit a la taula 8.


Retribució mà d'obra familiar* 410,17 311,60 360,88 367,57 293,44 * Despesa calculada Taula 8. Costos d’oportunitat a les explotacions de vaques de cria (€/vaca present i any), any 2014 i anteriors Atesos els càlculs anteriors, el cost de mà d’obra familiar esdevé, com cada any i en termes mitjans, la despesa més important.

Resultats finals Amb l’estructura de costos detallada anteriorment, s’obtenen els resultats econòmics que especifiquen les taules 9 (per vaca present), 10 (per vedell venut) i 11 (%/ingressos totals). Les dues explotacions obtenen beneficis positius. El benefici mitjà esdevé de 169,28 €/vaca present o bé 241,61 €/vedell venut. Així doncs, la rendibilitat final mitjana és del 17,28% respecte del total d’ingressos.


INGRESSOS 998,30 959,98 979,14 730,21 818,64

Ajuts 551,32 509,14 530,23 304,07 475,77

DESPESES VARIABLES 191,95 123,49 157,72 165,61 196,85

MARGE BRUT 806,35 836,49 821,42 564,60 621,79

DESPESES FIXES 273,53 308,99 291,26 332,88 270,53

MARGE NET 532,82 527,51 530,16 231,72 351,26

COST OPORTUNITAT MÀ D’OBRA FAMILIAR 410,17 311,60 360,88 367,57 293,44

DESPESA TOTAL (COST DE PRODUCCIÓ) 875,65 744,08 809,86 866,06 760,82

BENEFICI 122,65 215,91 169,28 -135,85 57,82

Taula 9. Resultats finals a les explotacions de vaques de cria (€/vaca present i any), any 2014 i anteriors Analitzant detingudament el contingut de la taula 10, s’observa com el llindar de rendibilitat sense ajuts mitjà, que indica el preu mínim a partir del qual la producció es realitzaria sense pèrdues i que es calcula per la diferència entre el cost total unitari (variables, fixos i oportunitat) i els ingressos que no provenen de la venda de vedells, és de 1.105,37 €; és a dir, en cas de desaparició de tots els ajuts, el preu de venda del vedell de pastura s’hauria de multiplicar per 1,93 respecte de la situació actual (573,53 €/vedell venut) perquè el sistema productiu actual fos mínimament rendible.




INGRESSOS 1.371,00 1.399,55 1.385,27 1.113,70 1.274,62

Ajuts 757,14 742,27 749,70 477,66 738,18


MARGE BRUT 1.107,39 1.219,51 1.163,45 864,00 966,28

DESPESES FIXES 375,65 450,47 413,06 508,24 424,09

MARGE NET 731,74 769,04 750,39 355,76 542,19


DESPESA TOTAL (COST PRODUCCIÓ) 1.202,56 1.084,78 1.143,67 1.325,64 1.189,06

BENEFICI 168,44 314,77 241,61 -211,94 85,56

LLINDAR DE RENDIBILITAT (AMB AJUTS) 401,62 309,72 355,67 775,28 405,86

LLINDAR DE RENDIBILITAT (SENSE AJUTS) 1.158,75 1.051,98 1.105,37 1.252,94 1.144,04

Preu venda vedell de pastura 566,73 580,32 573,53 534,78 491,42

Sense ajuts, el preu del vedell caldria multiplicar-lo per: 2,04 1,81 1,93 2,39 2,33

Taula 10. Resultats finals a les explotacions de vaques de cria (€/vedell venut i any), any 2014 i anteriors


INGRESSOS 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Ajuts 55,23 53,04 54,13 41,84 58,12


MARGE BRUT 80,77 87,14 83,95 77,36 75,95

DESPESES FIXES 27,40 32,19 29,79 45,59 33,05

MARGE NET 53,37 54,95 54,16 31,77 42,91


DESPESA TOTAL (COST PRODUCCIÓ) 87,71 77,51 82,61 118,67 92,94

BENEFICI 12,29 22,49 17,39 -18,67 7,06

Taula 11. Resultats finals a les explotacions de vaques de cria (%/ingressos totals), any 2014 i anteriors

Conclusions Com ja coneixíem dels anteriors informes publicats, la viabilitat del subsector de les vaques de cria a Catalunya resta totalment condicionada als ajuts públics (54,13% dels ingressos, en termes mitjans l’any 2014). L’exercici 2014 s’ha caracteritzat per uns resultats positius que s’expliquen, bàsicament, pels fets següents: han augmentat els ajuts i els ingressos per la venda de bestiar (millor fertilitat global) i han disminuït les despeses variables, bàsicament les relacionades amb l’alimentació perquè les produccions farratgeres pròpies han estat bones. Des d’un punt de vista estrictament tècnic, la viabilitat de les explotacions està condicionada per un bon maneig, principalment en l’alimentació i la reproducció. Les vaques han d’assolir bones taxes de fertilitat per acostar-se a l’objectiu genèric d’un part per vaca i any; per aquest motiu, calen uns bons recursos farratgers, a baix cost i ben gestionats directament per les explotacions. D’altra banda, té una importància vital que el vedell pugui ser ben valorat en el mercat, i per això cal disposar d’una bona raça i treballar-la bé genèticament, en puresa o mitjançant encreuaments, a fi que el producte final tingui molt bona acceptació. A més, la recerca d’un major valor afegit també és un aspecte important a tenir en compte, especialment a les zones amb atractiu turístic.



El subsector dels/de les vedells/es d’engreix a Catalunya Catalunya disposa, a finals de novembre de 2014, d’un cens total de 367.119 vedells/es d’engreix fins als 12 mesos de vida, els quals es distribueixen, fonamentalment, per les províncies de Lleida (56,34%), Barcelona (23,70%) i Girona (17,41%). La província de Tarragona, també en aquest cas, disposa d’un cens molt reduït (2,54%). A finals de novembre de 2013, el cens era de 343.190 caps. Per tant, en el darrer any la cabana de vedells/es d’engreix a Catalunya s’ha incrementat novament, concretament un significatiu 6,97%. Cal tornar a esmentar, però, que el cens de vedells/es d’engreix, a diferència de les vaques de cria, pot ser molt més volàtil, ja que els cicles d’engreix a les explotacions acostumen a ser inferiors a l’any i, a més, en un context de crisi pot resultar habitual vendre els animals a uns pesos i edats inferiors, com passa en el cas dels animals que s’exporten, per exemple, a Portugal. El sistema de producció majoritari és el de pinso i palla. No obstant això, l’encariment dels preus de les matèries primeres emprades per a la fabricació de pinsos compostos ha conduït a algunes explotacions a plantejar-se i implantar l’engreix mitjançant la ració integral única (popularment coneguda com unifeed). El cens total de vedells/es d’engreix a Catalunya representa de l’ordre del 23,16% del cens total a Espanya (1.585.227 vedells d’engreix de menys de 12 mesos de vida, novembre de 2014), tal com es pot veure a la taula 12. Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma més important en aquest tipus de bestiar. Per tant, és lògic pensar que una part dels/de les vedells/es que neixen al sud d’Espanya acaben engreixant-se a Catalunya. També és molt important l’engreix de vedells/es procedents d’altres països de la UE, especialment de l’Est. No obstant, l’increment de cens experimentat al conjunt d’Espanya és superior al de Catalunya (el novembre de 2013, Catalunya representava el 24,37% del cens d’Espanya). Per a més informació, vegeu la taula 12.

Paràmetre Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Vedells/es (caps) 87.003 63.923 206.853 9.340 367.119 %/Catalunya 23,70 17,41 56,34 2,54 100,00 %/Espanya 5,49 4,03 13,05 0,59 23,16

Taula 12. Cens i distribució dels/de les vedells/es d’engreix (font: DAAM i MAGRAMA, 2014)

Exemples de resultats tècnics i econòmics en explotacions de vedells/es d’engreix Tot seguit, es presenten els resultats tècnics i econòmics corresponents a les set activitats d’engreix de vedells/es que han estat objecte de control. Pel que fa a les dades tècniques, es facilita tota la informació necessària per poder diferenciar cada exemple i interpretar les possibles diferències en els resultats econòmics. La taula 13 presenta les dades generals i tècniques corresponents a tres exemples d’animals entrats en període de lactància i engreixats mitjançant el sistema convencional d’alimentació de pinso i palla.



La taula 14 presenta les dades generals i tècniques corresponents a tres exemples d’animals entrats com a desbarrats i engreixats mitjançant el sistema convencional d’alimentació de pinso i palla. I, finalment, la taula 15 presenta les dades corresponents a un exemple d’engreix de vedell de pastura mitjançant el sistema de ració integral única o unifeed. D’altra banda, les taules 16, 17 i 18 permeten observar els resultats econòmics de cada exemple expressats en €/vedell engreixat sortint, €/kg de pes viu i %/ingressos o despeses totals. Cal remarcar que els resultats que tot seguit s’exposen no pretenen ser ni una representació del sector ni un estàndard de cada raça o encreuament. Pretenen senzillament aportar informació per al debat sectorial. Com en tot tipus d’explotació zootècnica, les diferències entre granges o engreixos poden ser molt importants.

Resultats de la gestió econòmica de les explotacions de boví de carn, informe anual 2014


Dades generals i tècniques Exemple 1 Exemple 2 Exemple 3

Situació explotació/ons (comarca/ques) Noguera i Pla d'Urgell Noguera i Pla d'Urgell Noguera i Pla d'Urgell

Sistema de producció Pinso i palla Pinso i palla Pinso i palla

Sexe Mascle (vedell) Mascle (vedell) Femella (vedella)

Tipus Vedell lactant Vedell lactant Vedella lactant Raça Frisona Frisona Encreuades (Llemosí, Xarolès, etc.) Origen Espanya (Galícia) França França

Destinació Escorx. nacional Escorx. nacional Escorx. nacional

Modalitat venda Pes canal Pes canal Pes canal

Data inici entrades - - - Data final entrades 27.2.2014 13.2.2014 27.2.2014

Animals entrats 3956 1199 2074

Edat mitjana a l'entrada (mesos) (segons DIB) 1,35 0,95 1,55

Pes viu mitjà entrada (kg/animal) 58,10 50,85 64,81

Baixes (nre. animals) 187 70 166

Baixes (%) 4,73 5,84 8,00 Data inici sortides - - -

Data final sortides 24.11.2014 1.12.2014 18.12.2014

Duració mitjana de l'engreix (dies) 285 281 286 Animals venuts 3769 1129 1908

Edat mitjana a la sortida (mesos) 10,72 10,19 10,95

Pes viu mitjà sacrifici (kg/animal) 437 445 400

Guany total mitjà de pes (kg/animal) 379 394 335

Guany mitjà diari (GMD) (kg/animal i dia) 1,33 1,40 1,17 Consum mitjà total de pinso (kg/animal sortint) 1.717 1.751 1.600

Consum mitjà diari de pinso (kg/animal sortint i dia) 6,02 6,23 5,60

Índex de conversió (IC) 4,53 4,44 4,78 Cost mitjà pinso (€/tona) 254,05 252,67 239,95

Pes mitjà a la canal (kg/animal) 227 232 223

Rendiment mitjà a la canal (%) 51,97% 52,16% 55,66% Classificació canals (sistema SEUROP, %) 95,2% O, 3,7% P i 1,1% R 100% O 90,5% R, 7,1% O, 1,9% U i 0,50% E

Taula 13. Principals dades tècniques de tres exemples d’engreix de vedells/es, entrats com a lactants, mitjançant el sistema convencional de pinso i palla i modalitat de comercialització a pes en canal (sacrifici de tots els animals durant l’any 2014)



Dades generals i tècniques Exemple 4 Exemple 5 Exemple 6

Situació explotació (comarca) Segrià Segrià Segrià Sistema de producció Pinso i palla Pinso i palla Pinso i palla Sexe Mascle (vedell) Mascle (vedell) Mascle (vedell) Tipus Vedell desbarrat Vedell desbarrat Vedell desbarrat Raça Frisona Frisona Frisona Origen Irlanda Espanya Espanya Destinació Escorx. nacional Escorx. nacional Portugal Modalitat venda Pes viu Pes viu Pes viu Data inici entrades 27.9.2014 10.10.2014 18.9.2014 Data final entrades 27.9.2014 10.10.2014 18.9.2014 Animals entrats 50 85 40 Edat mitjana a l'entrada (mesos) (segons DIB) 4,57 4,34 3,55 Pes viu mitjà entrada (kg/animal) 135 132 156,00 Baixes (nre. animals) 1 0 2 Baixes (%) 2,00 0,00 5,00 Data inici sortides 7.3.2015 14.2.2015 9.2.2015 Data final sortides 7.3.2015 19.2.2015 9.2.2015 Duració mitjana de l'engreix (dies) 161 128 144 Animals venuts 49 85 38 Edat mitjana a la sortida (mesos) 9,86 8,55 8,28 Pes viu mitjà sacrifici (kg/animal) 356 325 359 Guany total mitjà de pes (kg/animal) 221 192 203 Guany mitjà diari (GMD) (kg/animal i dia) 1,37 1,50 1,41 Consum mitjà total de pinso (kg/animal sortint) 1.155 948 1.119 Consum mitjà diari de pinso (kg/animal sortint i dia) 7,17 7,41 7,77 Índex de conversió (IC) 5,23 4,93 5,51 Cost mitjà pinso (€/tona) 237,66 227,56 230,83 Pes mitjà a la canal (kg/animal) - - - Rendiment mitjà a la canal (%) - - - Classificació canals (sistema SEUROP, %) - - -

Taula 14. Principals dades tècniques de tres exemples d’engreix de vedells/es, entrats com a desbarrats, mitjançant el sistema convencional de pinso i palla i modalitat de comercialització a pes en viu (entrada de tots els animals a les explotacions durant l’any 2014)



Dades generals i tècniques Exemple 7

Situació explotació (comarca) Segrià

Sistema de producció Ració integral única

Sexe Mascle (vedell)

Tipus Vedell de pastura

Raça Llemosina

Origen França

Destinació Escorx. nacional

Modalitat venda Pes viu

Data d'entrada 15.3.2014

Animals entrats 80

Edat mitjana a l'entrada (mesos) 8,04

Pes viu mitjà entrada (kg/animal) 235

Baixes (nre. animals) 0

Baixes (%) 0,00

Data inici sortides 17.12.2014

Data final sortides 13.3.2015

Duració mitjana de l'engreix (dies) 316

Animals venuts 80

Edat mitjana a la sortida (mesos) 18,42

Pes viu mitjà sacrifici (kg/animal) 638

Guany total mitjà de pes (kg/animal) 403

Guany mitjà diari (GMD) (kg/animal i dia) 1,28

Consum mitjà total unifeed (kg MF/animal) (MF = matèria fresca) 4.073

Consum mitjà diari unifeed (kg MF/animal i dia) 12,90

Consum mitjà total unifeed (kg MS/animal) (MS = matèria seca) 2.294

Consum mitjà diari unifeed (kg MS/animal i dia) 7,27

Índex de conversió (IC) (kg MS unifeed/kg carn) 5,70

Cost mitjà ració integral única (€/tona MF) 116,76

Cost mitjà ració integral única (€/tona MS) 207,27

Pes mitjà a la canal (kg/animal) -

Rendiment mitjà a la canal (%) -

Taula 15. Principals dades tècniques d’un exemple d’engreix de vedells/es, entrats com a vedells de pastura, mitjançant el sistema de ració integral única (unifeed) (entrada dels animals i engreix durant l’any 2014)



A continuació, comentarem i matisarem algunes dades tècniques exposades a les taules 13, 14 i 15:

• Situació de l’explotació: totes les explotacions estan ubicades al Pla de Lleida; més concretament, a les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i el Segrià.

• Sistema de producció: sis exemples són amb sistema convencional d’alimentació de pinso i palla i un exemple amb sistema d’alimentació alternatiu de ració integral única o unifeed.

• Sexe: dels set exemples, sis corresponen a mascles (cinc a pinso i palla i un a unifeed) i un a femelles (pinso i palla).

• Tipus: pel que fa al tipus de vedell/a entrat/ada, es presenten tres exemples d’animals comprats en fase de lactància, tres exemples de bestiar desbarrat i, finalment, un exemple de vedell de pastura.

• Raça i origen: pel que fa a races i orígens, trobem representades les genètiques més habituals avui a les explotacions del país, començant pel tradicional mascle frisó nacional, francès o irlandès, la femella creuada o de color francesa i, finalment, el vedell de pastura francès.

• Destinació i modalitat de venda: la destinació final, en sis dels casos, ha estat un escorxador nacional i, en el setè, l’exportació cap a Portugal. Quant a la modalitat de venda, en tres dels exemples els/les vedells/es s’han venut a pes en canal i en la resta a pes en viu. La venda a pes en viu s’està convertint actualment en una pràctica molt habitual, fomentada arran de l’exportació a països tercers (Itàlia, països del Magrib, el Líban, etc.).

• Data d’inici i fi d’entrades: els exemples de la taula 13 corresponen íntegrament a animals sacrificats durant l’any 2014. Els exemples de la taula 14 corresponen a animals entrats durant l’any 2014. Finalment, l’exemple de la taula 15 correspon a animals entrats i engreixats bàsicament durant l’any 2014.

• Edat mitjana a l’entrada: s’ha calculat segons les dates de naixement que figuren en els Documents d’Identificació Bovina (DIB). L’edat mitjana a l’entrada més alta, lògicament, es dóna en bestiar tipus vedell de pastura.

• Baixes (%): paràmetre tècnic important i que sempre interessa que sigui el mínim possible. La taxa de mortalitat acostuma o hauria de ser inferior a mesura que s’incrementa l’edat a l’entrada del bestiar, és a dir, mentre que en animals lactants assolir que la taxa de mortalitat sigui 0 és pràcticament impossible, en animals desbarrats o procedents de pastura hauria de ser l’objectiu.

• Duració mitjana de l’engreix (dies): depèn, entre altres factors, del tipus de bestiar entrat (en principi, més llarg en lactants que en vedells de pastura) i del moment triat per al sacrifici; per exemple, en el cas de mascles frisons, darrerament s’estila una edat de sacrifici més precoç del que era habitual.

• Edat mitjana a la sortida (mesos): dada important per poder situar i interpretar posteriorment el guany mitjà diari (GMD) i l’índex de conversió (IC). Com més bona és la genètica del bestiar per a l’engreix, menys precocitat, i, per tant, més tard pot ser l’edat mitjana a la sortida.

• Pes viu mitjà al sacrifici (kg): el mateix que en el punt anterior.



• Guany mitjà diari (kg animal i dia): paràmetre clàssic per a l’anàlisi tècnica de l’engreix. No obstant això, quan es pretenen valorar o comparar diferents engreixos d’acord amb aquest valor, cal considerar també el tipus d’engreix, l’edat mitjana a la sortida i el pes viu mitjà al sacrifici per a emmarcar-lo. El GMD, en igualtat de condicions, millorarà en la mesura que ho faci la genètica càrnia de la raça explotada.

• Consum mitjà total i diari de pinso: per al seu càlcul, es consideren tots els tipus de pinso consumits per l’animal engreixat des de la seva arribada a l’explotació, inclòs el lactoreemplaçant, si s’escau. Es calcula per animal sortint, és a dir, s’inclouen els consums efectuats per les possibles baixes. A pitjor genètica càrnia i a igualtat de condicions, més consum de pinso.

• Consum mitjà total i diari d’unifeed: el mateix que en el punt anterior, però per a la ració integral única. Les dades no són comparables amb les del sistema de pinso i palla, ja que en aquest darrer no es tenen en compte les ingestions de palla.

• Índex de Conversió (IC): l’Índex de Conversió, per definició, mesura l’eficiència de transformació de l’aliment en pes viu de l’animal, és a dir, els quilograms d’aliment (pinso o unifeed) que es necessiten per reposar un quilogram de pes viu. Aquest paràmetre també es veu igualment influenciat per les variables esmentades en el guany mitjà diari. L’IC, en igualtat de condicions, millorarà en la mesura que ho faci la genètica càrnia de la raça explotada. Com més baix, millor. A igualtat genètica, les femelles tenen més tendència a la deposició de greix que els mascles, i això condiciona que l’edat al sacrifici sigui més precoç. D’altra banda, i també a igualtat de condicions, els GMD i IC sempre són pitjors en femelles.

Les dades econòmiques figuren a les taules 16 (vedell engreixat), 17 (kg de pes viu) i 18 (%/ingressos o despeses). S’ha procurat presentar un esquema econòmic senzill i entenedor. En l’apartat d’ingressos sols, s’han comptabilitzat els derivats de la venda de l’animal i l’ajut directe de millora de la carn de boví. Per tant, no s’ha tingut en compte l’ajut desacoblat de Pagament Únic, ja que s’ha considerat, com en els informes anteriors, que distorsionaria molt el resultat final, atesa la variabilitat de situacions de partida de les diferents explotacions.

Pel que fa a les despeses, s’han agrupat en compra de l’animal, alimentació, medicines i productes veterinaris, despeses generals i finançament. Cal esmentar que el capítol de despeses generals inclou les despeses de llum, aigua, assegurances, mà d’obra assalariada, amortitzacions i palla de cereals, per a menjar i també per a jaç.

L’anàlisi econòmica de l’engreix de vedells/es és molt més senzilla que la de les explotacions de vaques de llet i també de vaques de cria. Podríem afirmar que són bàsicament tres els paràmetres que en condicionen el resultat econòmic: preu de compra de l’animal, cost de l’alimentació i preu de venda de l’animal.

La compra de l’animal i l’alimentació suposen, en termes mitjans, el 87,70% dels costos de producció (molt semblants als dels anteriors informes, amb un valor del 87,94 i 87,25% per als anys 2013 i 2012, respectivament), però cal precisar que aquestes despeses oscil·len entre el 81,23% de l’exemple 2 (mascles frisons francesos lactants) i el 92,66% de l’exemple 5 (mascles frisons espanyols desbarrats). Com en els darrers anys, i en termes generals, s’observa que a més tendresa (dies de vida) de l’animal a l’entrada, proporcionalment, més econòmic és el seu preu d’adquisició i més cost té l’alimentació.

El resultat econòmic mitjà obtingut o rendibilitat és del 2,54% respecte dels ingressos totals (millor que en l’anterior exercici, amb un 1,55%, però amb una gran variabilitat). El resultat econòmic més alt s’ha obtingut en l’exemple 2 (un 9,67% en vedell lactant frisó francès), mentre que el resultat més



baix s’ha donat en l’exemple 4 (-4,61% en vedells desbarrats frisons espanyols). No obstant això, en tractar-se d’exemples sense repeticions, que solament corresponen a un sol exercici i amb gran variabilitat (principalment a causa dels diferents períodes d’engreix), no es poden formular asseveracions sobre quin tipus de bestiar és més interessant d’engreixar avui (evoluciona segons ho fa el mercat).



Dades econòmiques Exemple 1 Exemple 2 Exemple 3 Exemple 4 Exemple 5 Exemple 6 Exemple 7 Mitjana

Sistema de producció Pinso i palla Pinso i palla Pinso i palla Pinso i palla Pinso i palla Pinso i palla Unifeed - Sexe Mascle (vedell) Mascle (vedell) Femella (vedella) Mascle (vedell) Mascle (vedell) Mascle (vedell) Mascle (vedell) - Tipus Vedell lactant Vedell lactant Vedella lactant Vedell desbarrat Vedell desbarrat Vedell desbarrat Vedell de pastura - Raça predominant Frisona Frisona Encreuades Frisona Frisona Frisona Llemosina - Origen Espanya (Galícia) França França Irlanda Espanya Espanya França - Destinació Escorx. nacional Escorx. nacional Escorx. nacional Escorx. nacional Escorx. nacional Portugal Escorx. nacional - Modalitat venda Pes canal Pes canal Pes canal Pes viu Pes viu Pes viu Pes viu -

Ingressos 787,47 790,11 916,03 583,92 533,88 599,78 1.495,42 815,23

Venda d'animals 775,47 778,11 904,03 571,92 521,88 587,78 1.483,42 803,23 Ajuts 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00

Ajut millora qualitat carn boví 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00 12,00

Despeses (cost de l'engreix) 723,34 713,71 845,46 612,14 530,27 624,40 1.493,01 791,76

Compra de l'animal 163,48 137,42 309,61 285,71 275,60 315,79 893,00 340,09

Alimentació 436,13 442,38 384,01 274,42 215,78 258,28 475,53 355,22 Lactoreemplaçant (llet en pols) 22,24 20,79 21,12 0,00 0,00 0,00 0,00 9,16

Pinso iniciació, creixement i acabat 413,88 421,58 362,89 274,42 215,78 258,28 0,00 278,12 Ració integral única (unifeed) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 475,53 67,93

Medicines i productes veterinaris 18,02 28,48 35,08 8,25 5,07 10,97 10,75 16,66

Despeses generals 82,30 83,12 89,58 33,87 26,93 30,29 66,39 58,93

Finançament 23,41 22,32 27,17 9,88 6,89 9,06 47,34 20,87

Resultat econòmic 64,13 76,39 70,57 -28,22 3,61 -24,61 2,41 23,47

Taula 16. Resultats econòmics de 7 exemples d’engreix de vedells/es mitjançant el sistema convencional de pinso i palla i unifeed (€/vedell/a engreixat)





Ingressos 1,80 1,78 2,29 1,64 1,64 1,67 2,35 1,88

Venda d'animals 1,77 1,75 2,26 1,61 1,61 1,64 2,33 1,85 Ajuts 0,03 0,03 0,03 0,03 0,04 0,03 0,02 0,03


Despeses (cost de l'engreix) 1,65 1,60 2,11 1,72 1,63 1,74 2,34 1,83






Finançament 0,05 0,05 0,07 0,03 0,02 0,03 0,07 0,05


Taula 17. Resultats econòmics de 7 exemples d’engreix de vedells/es mitjançant el sistema convencional de pinso i palla i unifeed (€/kg pes viu)





Ingressos 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

Venda d'animals 98,48 98,48 98,69 97,94 97,75 98,00 99,20 98,36 Ajuts 1,52 1,52 1,31 2,06 2,25 2,00 0,80 1,64


Despeses (cost de l'engreix) 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00






Finançament 3,24 3,13 3,21 1,61 1,30 1,45 3,17 2,44


Taula 18. Resultats econòmics de 7 exemples d’engreix de vedells/es mitjançant el sistema convencional de pinso i palla i unifeed (%/ingressos o despeses)



Conclusions i consideracions tècniques L’engreix d’un lot de vedells/es és una activitat econòmica relativament senzilla d’analitzar sobre el paper, un cop finalitzada. No obstant això, la pràctica quotidiana dels titulars de les explotacions no és tan fàcil, avui, i més si la comparem amb temps passats. El mercat de la carn de vedell és complex i canviant i l’adaptació de les explotacions a aquest fet no és senzilla, ja que la durada del període d’engreix és relativament llarga. La rendibilitat mitjana és petita, 2,54%, tal com detalla la taula 18, tot i que, com ja hem vist, pot presentar una important variabilitat tenint en compte els resultats obtinguts. És molt important escollir bé el tipus de bestiar a comprar i negociar-ne bé el preu, segons l’experiència pròpia i la d’altri. Amb unes bones instal·lacions i maneig, cal procurar el major benestar possible, minimitzar les baixes i la despesa en medicació i afavorir, de retruc, la conversió de l’aliment en increment de pes viu. I, finalment, cal trobar un o diversos canals de venda que permetin obtenir el major preu possible i amb total garantia de cobrament. Amb aquestes variables estan en joc, aproximadament, el 90% dels costos i la pràctica totalitat dels ingressos. Com en tots els negocis, disposar de la informació precisa en el moment adequat és determinant, econòmicament parlant. El model d’engreix que actualment hi ha a Catalunya presenta certs inconvenients, com poden ser:

• L’alimentació a base de pinso i palla de cereals, desvinculada de la base territorial, la qual es troba totalment condicionada a la volatilitat dels mercats de primeres matèries, tot i que durant l’any 2014 els preus dels pinsos i la palla han evolucionat a la baixa.

• Una producció de carn excedentària i un mercat interior relativament saturat. El subsector depèn en gran mesura de les exportacions.

• Quant a l’alimentació, la manca freqüent de transparència en la formulació dels pinsos. S’acostuma a treballar amb pinsos estàndards de composició exacta desconeguda, produïts, normalment, per grans fabricants de pinsos, o bé amb nuclis o preparats comercials magistrals que s’addicionen en un determinat percentatge dins d’una fórmula estàndard. La figura del nutreòleg independent és infreqüent i queda lligada a la fàbrica de pinsos o a l’empresa comercial. En aquest sentit, el subsector no ha seguit l’evolució que s’ha donat, per exemple, a les explotacions de vaques de llet. Tot plegat sembla comprensible en explotacions que es trobin integrades, però resulta de difícil justificació tècnica en les altres (règim de propietat).

• El posicionament en el mercat de la carn de boví, necessari però alhora complicat. Requereix disposar d’un volum suficient i adaptar-se a les demandes dels clients (fonamentalment grans superfícies i països importadors). La venda directa o de proximitat és interessant i pot suposar una alternativa econòmica viable en casos concrets, però en cap cas representarà la solució per al gruix dels vedells engreixats a Catalunya.

• I, en general, la baixa rendibilitat; per tant, la necessitat d’ajuts procedents de la Unió Europea continuarà sent una peça clau per al sector.

L’engreix mitjançant una ració integral única o unifeed representa una alternativa més racional, des del punt de vista de la sostenibilitat, a l’engreix convencional amb pinso i palla. A més, amb la ració unifeed eminentment farratgera, els trastorns metabòlics associats al sistema de pinso i palla desapareixen: timpanisme i acidosi ruminal. No obstant això, com que la base territorial és un factor limitant a Catalunya en relació amb la cabana ramadera existent, no és una alternativa real per a la



majoria de les explotacions. Així doncs, cal considerar que el seu procés d’implantació a les explotacions no és senzill, per diversos motius:

• En zones de secà, es fa molt difícil produir farratges amb prou qualitat i concentració nutritiva; les zones de secà frescal també presenten les seves limitacions.

• Si no es disposa de base territorial en règim de propietat o arrendament, els preus de compra de la terra acostumen a ser molt elevats i els lloguers en zones fèrtils de regadiu no són barats. Entenem que l’èxit econòmic del sistema unifeed passa, necessàriament, per una autoproducció dels farratges.

• El maneig dels farratges durant el cultiu, collita, conservació i distribució requereix molts coneixements tècnics i certa experiència, que la majoria de titulars d’explotacions de vedells d’engreix no tenen. Aquest fet explicaria que aquest sistema d’alimentació s’hagi implantat amb èxit, sobretot, en explotacions que tenen o tenien vaques de llet o altres remugants alimentats sobretot amb farratges.

• L’engreix amb pinso i palla resulta, en general, senzill i còmode si es disposa de les mínimes instal·lacions a l’explotació. L’alimentació amb unifeed, en canvi, requereix més dedicació i atencions. Tot i així, val a dir que la cerca d’una major rendibilitat implica un major esforç o, dit d’una altra manera, el que sap fer tothom acostuma a rendir poc.

• Passar d’alimentació de pinso i palla a unifeed implica certa inversió a les explotacions, per adaptar-ne les instal·lacions i comprar la maquinària necessària (unifeed, tractor, etc.).

• El canvi a una ració totalment o parcialment farratgera fa necessari dur a terme certs ajustos en el racionament. Cal disposar d’anàlisis acurades dels farratges per conèixer-ne el valor nutritiu i matèria seca, ja que, si no és així, és senzill que es puguin produir desajustaments importants. Tot i que hi ha hagut un canvi, encara continuen les reticències vers el sistema unifeed i s’al·lega, en moltes ocasions, que els vedells no creixen correctament; normalment acostumen a ser defectes en el maneig o bé valoracions dels farratges poc encertades les que provoquen en el bestiar un creixement inferior a l’esperat.

• En animals molt joves o bé en races molt càrnies, l’engreix amb unifeed només a partir de farratges pot presentar a la pràctica certes limitacions per assolir les necessitats nutritives sense superar la capacitat d’ingestió de l’animal.



Annex I

Simulació de resultats econòmics en vedells/es d’engreix

En aquest annex, es duu a terme una simulació sobre com haurien estat els resultats econòmics dels set exemples d’engreix de vedells si es variés el preu de venda i el del pinso o ració unifeed; tot plegat, fixant com a preu de compra el real dels/de les vedells/es. La resta d’ingressos o despeses també es consideren constants. Vegeu tot seguit les taules 19 a 25. A cada taula, a dalt a l’esquerra, hi figura el preu de compra real del bestiar. Les dues primeres columnes de l’esquerra simulen la variació en el preu del pinso o unifeed (expressat en €/tona de pinso o matèria seca d’unifeed, respectivament), mentre que les quatre primeres files simulen la variació en el preu de venda (expressat en € per kg de pes en canal o pes en viu, segons els casos). Finalment, els valors tabulats en la zona emmarcada de la taula corresponen a la simulació del resultat econòmic; s’assenyala, aproximadament en el centre, en negreta i emmarcat, el resultat econòmic real de l’engreixada (expressat en €/vedell/a engreixat/ada).



Preu compra (€/animal) 163,48 Variació en el preu de venda (ct. €/kg pes canal)

-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10

Variació preu pinso Preu pinso Preu venda (€/kg pes canal)

(%) (€/tona) 3,31 3,33 3,35 3,37 3,39 3,41 3,43 3,45 3,47 3,49 3,51

-15 215,94 106,82 111,37 115,91 120,45 125,00 129,54 134,09 138,63 143,18 147,72 152,27

-14 218,48 102,46 107,00 111,55 116,09 120,64 125,18 129,73 134,27 138,82 143,36 147,91

-13 221,02 98,10 102,64 107,19 111,73 116,28 120,82 125,37 129,91 134,46 139,00 143,55

-12 223,56 93,74 98,28 102,83 107,37 111,92 116,46 121,01 125,55 130,10 134,64 139,18

-11 226,10 89,38 93,92 98,47 103,01 107,55 112,10 116,64 121,19 125,73 130,28 134,82

-10 228,65 85,01 89,56 94,10 98,65 103,19 107,74 112,28 116,83 121,37 125,92 130,46

-9 231,19 80,65 85,20 89,74 94,29 98,83 103,38 107,92 112,47 117,01 121,56 126,10

-8 233,73 76,29 80,84 85,38 89,93 94,47 99,02 103,56 108,11 112,65 117,19 121,74

-7 236,27 71,93 76,48 81,02 85,56 90,11 94,65 99,20 103,74 108,29 112,83 117,38

-6 238,81 67,57 72,11 76,66 81,20 85,75 90,29 94,84 99,38 103,93 108,47 113,02

-5 241,35 63,21 67,75 72,30 76,84 81,39 85,93 90,48 95,02 99,57 104,11 108,66

-4 243,89 58,85 63,39 67,94 72,48 77,03 81,57 86,12 90,66 95,21 99,75 104,29

-3 246,43 54,49 59,03 63,58 68,12 72,66 77,21 81,75 86,30 90,84 95,39 99,93

-2 248,97 50,12 54,67 59,21 63,76 68,30 72,85 77,39 81,94 86,48 91,03 95,57

-1 251,51 45,76 50,31 54,85 59,40 63,94 68,49 73,03 77,58 82,12 86,67 91,21

0 254,05 41,40 45,95 50,49 55,04 59,58 64,13 68,67 73,22 77,76 82,30 86,85

1 256,59 37,04 41,59 46,13 50,67 55,22 59,76 64,31 68,85 73,40 77,94 82,49

2 259,13 32,68 37,22 41,77 46,31 50,86 55,40 59,95 64,49 69,04 73,58 78,13

3 261,67 28,32 32,86 37,41 41,95 46,50 51,04 55,59 60,13 64,68 69,22 73,77

4 264,21 23,96 28,50 33,05 37,59 42,14 46,68 51,23 55,77 60,32 64,86 69,40

5 266,75 19,60 24,14 28,68 33,23 37,77 42,32 46,86 51,41 55,95 60,50 65,04

6 269,29 15,23 19,78 24,32 28,87 33,41 37,96 42,50 47,05 51,59 56,14 60,68

7 271,83 10,87 15,42 19,96 24,51 29,05 33,60 38,14 42,69 47,23 51,78 56,32

8 274,37 6,51 11,06 15,60 20,15 24,69 29,24 33,78 38,33 42,87 47,41 51,96

9 276,91 2,15 6,70 11,24 15,78 20,33 24,87 29,42 33,96 38,51 43,05 47,60

10 279,46 -2,21 2,33 6,88 11,42 15,97 20,51 25,06 29,60 34,15 38,69 43,24

11 282,00 -6,57 -2,03 2,52 7,06 11,61 16,15 20,70 25,24 29,79 34,33 38,88

12 284,54 -10,93 -6,39 -1,84 2,70 7,25 11,79 16,34 20,88 25,43 29,97 34,51

13 287,08 -15,29 -10,75 -6,21 -1,66 2,88 7,43 11,97 16,52 21,06 25,61 30,15

14 289,62 -19,66 -15,11 -10,57 -6,02 -1,48 3,07 7,61 12,16 16,70 21,25 25,79

15 292,16 -24,02 -19,47 -14,93 -10,38 -5,84 -1,29 3,25 7,80 12,34 16,89 21,43

Taula 19. Simulació de resultats en l’exemple 1 (vedells lactants frisons espanyols). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint




-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10


(%) (€/tona) 3,25 3,27 3,29 3,31 3,33 3,35 3,37 3,39 3,41 3,43 3,45

-15 214,77 119,54 124,18 128,82 133,46 138,11 142,75 147,39 152,03 156,67 161,31 165,95

-14 217,30 115,12 119,76 124,40 129,04 133,68 138,32 142,97 147,61 152,25 156,89 161,53

-13 219,83 110,69 115,33 119,98 124,62 129,26 133,90 138,54 143,18 147,82 152,47 157,11

-12 222,35 106,27 110,91 115,55 120,19 124,84 129,48 134,12 138,76 143,40 148,04 152,68

-11 224,88 101,85 106,49 111,13 115,77 120,41 125,05 129,69 134,34 138,98 143,62 148,26

-10 227,41 97,42 102,06 106,70 111,35 115,99 120,63 125,27 129,91 134,55 139,19 143,84

-9 229,93 93,00 97,64 102,28 106,92 111,56 116,21 120,85 125,49 130,13 134,77 139,41

-8 232,46 88,57 93,22 97,86 102,50 107,14 111,78 116,42 121,06 125,71 130,35 134,99

-7 234,99 84,15 88,79 93,43 98,07 102,72 107,36 112,00 116,64 121,28 125,92 130,56

-6 237,51 79,73 84,37 89,01 93,65 98,29 102,93 107,58 112,22 116,86 121,50 126,14

-5 240,04 75,30 79,94 84,59 89,23 93,87 98,51 103,15 107,79 112,43 117,08 121,72

-4 242,57 70,88 75,52 80,16 84,80 89,44 94,09 98,73 103,37 108,01 112,65 117,29

-3 245,09 66,46 71,10 75,74 80,38 85,02 89,66 94,30 98,95 103,59 108,23 112,87

-2 247,62 62,03 66,67 71,31 75,96 80,60 85,24 89,88 94,52 99,16 103,80 108,45

-1 250,15 57,61 62,25 66,89 71,53 76,17 80,82 85,46 90,10 94,74 99,38 104,02

0 252,67 53,18 57,83 62,47 67,11 71,75 76,39 81,03 85,67 90,32 94,96 99,60

1 255,20 48,76 53,40 58,04 62,68 67,33 71,97 76,61 81,25 85,89 90,53 95,17

2 257,73 44,34 48,98 53,62 58,26 62,90 67,54 72,19 76,83 81,47 86,11 90,75

3 260,25 39,91 44,55 49,20 53,84 58,48 63,12 67,76 72,40 77,04 81,69 86,33

4 262,78 35,49 40,13 44,77 49,41 54,05 58,70 63,34 67,98 72,62 77,26 81,90

5 265,31 31,07 35,71 40,35 44,99 49,63 54,27 58,91 63,56 68,20 72,84 77,48

6 267,83 26,64 31,28 35,92 40,57 45,21 49,85 54,49 59,13 63,77 68,41 73,06

7 270,36 22,22 26,86 31,50 36,14 40,78 45,42 50,07 54,71 59,35 63,99 68,63

8 272,89 17,79 22,44 27,08 31,72 36,36 41,00 45,64 50,28 54,93 59,57 64,21

9 275,41 13,37 18,01 22,65 27,29 31,94 36,58 41,22 45,86 50,50 55,14 59,78

10 277,94 8,95 13,59 18,23 22,87 27,51 32,15 36,80 41,44 46,08 50,72 55,36

11 280,47 4,52 9,16 13,81 18,45 23,09 27,73 32,37 37,01 41,65 46,30 50,94

12 283,00 0,10 4,74 9,38 14,02 18,66 23,31 27,95 32,59 37,23 41,87 46,51

13 285,52 -4,32 0,32 4,96 9,60 14,24 18,88 23,52 28,17 32,81 37,45 42,09

14 288,05 -8,75 -4,11 0,53 5,18 9,82 14,46 19,10 23,74 28,38 33,02 37,67

15 290,58 -13,17 -8,53 -3,89 0,75 5,39 10,03 14,68 19,32 23,96 28,60 33,24

Taula 20. Simulació de resultats en l’exemple 2 (vedells lactants frisons francesos). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint




-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10


(%) (€/tona) 3,96 3,98 4,00 4,02 4,04 4,06 4,08 4,10 4,12 4,14 4,16

-15 203,95 105,91 110,36 114,81 119,27 123,72 128,17 132,62 137,07 141,52 145,97 150,42

-14 206,35 102,07 106,52 110,97 115,43 119,88 124,33 128,78 133,23 137,68 142,13 146,58

-13 208,75 98,23 102,68 107,13 111,59 116,04 120,49 124,94 129,39 133,84 138,29 142,74

-12 211,15 94,39 98,84 103,29 107,74 112,20 116,65 121,10 125,55 130,00 134,45 138,90

-11 213,55 90,55 95,00 99,45 103,90 108,36 112,81 117,26 121,71 126,16 130,61 135,06

-10 215,95 86,71 91,16 95,61 100,06 104,52 108,97 113,42 117,87 122,32 126,77 131,22

-9 218,35 82,87 87,32 91,77 96,22 100,68 105,13 109,58 114,03 118,48 122,93 127,38

-8 220,75 79,03 83,48 87,93 92,38 96,84 101,29 105,74 110,19 114,64 119,09 123,54

-7 223,15 75,19 79,64 84,09 88,54 93,00 97,45 101,90 106,35 110,80 115,25 119,70

-6 225,55 71,35 75,80 80,25 84,70 89,16 93,61 98,06 102,51 106,96 111,41 115,86

-5 227,95 67,51 71,96 76,41 80,86 85,32 89,77 94,22 98,67 103,12 107,57 112,02

-4 230,35 63,67 68,12 72,57 77,02 81,48 85,93 90,38 94,83 99,28 103,73 108,18

-3 232,75 59,83 64,28 68,73 73,18 77,63 82,09 86,54 90,99 95,44 99,89 104,34

-2 235,15 55,99 60,44 64,89 69,34 73,79 78,25 82,70 87,15 91,60 96,05 100,50

-1 237,55 52,15 56,60 61,05 65,50 69,95 74,41 78,86 83,31 87,76 92,21 96,66

0 239,95 48,31 52,76 57,21 61,66 66,11 70,57 75,02 79,47 83,92 88,37 92,82

1 242,35 44,47 48,92 53,37 57,82 62,27 66,73 71,18 75,63 80,08 84,53 88,98

2 244,75 40,63 45,08 49,53 53,98 58,43 62,89 67,34 71,79 76,24 80,69 85,14

3 247,14 36,79 41,24 45,69 50,14 54,59 59,05 63,50 67,95 72,40 76,85 81,30

4 249,54 32,95 37,40 41,85 46,30 50,75 55,21 59,66 64,11 68,56 73,01 77,46

5 251,94 29,11 33,56 38,01 42,46 46,91 51,37 55,82 60,27 64,72 69,17 73,62

6 254,34 25,27 29,72 34,17 38,62 43,07 47,52 51,98 56,43 60,88 65,33 69,78

7 256,74 21,43 25,88 30,33 34,78 39,23 43,68 48,14 52,59 57,04 61,49 65,94

8 259,14 17,59 22,04 26,49 30,94 35,39 39,84 44,30 48,75 53,20 57,65 62,10

9 261,54 13,75 18,20 22,65 27,10 31,55 36,00 40,46 44,91 49,36 53,81 58,26

10 263,94 9,91 14,36 18,81 23,26 27,71 32,16 36,62 41,07 45,52 49,97 54,42

11 266,34 6,07 10,52 14,97 19,42 23,87 28,32 32,78 37,23 41,68 46,13 50,58

12 268,74 2,23 6,68 11,13 15,58 20,03 24,48 28,94 33,39 37,84 42,29 46,74

13 271,14 -1,61 2,84 7,29 11,74 16,19 20,64 25,10 29,55 34,00 38,45 42,90

14 273,54 -5,45 -1,00 3,45 7,90 12,35 16,80 21,26 25,71 30,16 34,61 39,06

15 275,94 -9,29 -4,84 -0,39 4,06 8,51 12,96 17,41 21,87 26,32 30,77 35,22

Taula 21. Simulació de resultats en l’exemple 3 (vedelles lactants encreuades, femelles color franceses). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint



Preu compra (€/animal) 285,71 Variació en el preu de venda (ct. €/kg pes viu)

-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10

Variació preu pinso Preu pinso Preu venda (€/kg pes viu)

(%) (€/tona) 1,51 1,53 1,55 1,57 1,59 1,61 1,63 1,65 1,67 1,69 1,71

-15 202,01 -22,64 -15,52 -8,41 -1,29 5,83 12,94 20,06 27,17 34,29 41,40 48,52

-14 204,39 -25,38 -18,27 -11,15 -4,03 3,08 10,20 17,31 24,43 31,54 38,66 45,77

-13 206,76 -28,12 -21,01 -13,89 -6,78 0,34 7,45 14,57 21,68 28,80 35,91 43,03

-12 209,14 -30,87 -23,75 -16,64 -9,52 -2,41 4,71 11,82 18,94 26,06 33,17 40,29

-11 211,52 -33,61 -26,50 -19,38 -12,27 -5,15 1,96 9,08 16,20 23,31 30,43 37,54

-10 213,89 -36,36 -29,24 -22,13 -15,01 -7,90 -0,78 6,34 13,45 20,57 27,68 34,80

-9 216,27 -39,10 -31,99 -24,87 -17,76 -10,64 -3,52 3,59 10,71 17,82 24,94 32,05

-8 218,65 -41,85 -34,73 -27,61 -20,50 -13,38 -6,27 0,85 7,96 15,08 22,19 29,31

-7 221,02 -44,59 -37,47 -30,36 -23,24 -16,13 -9,01 -1,90 5,22 12,33 19,45 26,56

-6 223,40 -47,33 -40,22 -33,10 -25,99 -18,87 -11,76 -4,64 2,47 9,59 16,71 23,82

-5 225,78 -50,08 -42,96 -35,85 -28,73 -21,62 -14,50 -7,39 -0,27 6,85 13,96 21,08

-4 228,15 -52,82 -45,71 -38,59 -31,48 -24,36 -17,25 -10,13 -3,01 4,10 11,22 18,33

-3 230,53 -55,57 -48,45 -41,34 -34,22 -27,11 -19,99 -12,87 -5,76 1,36 8,47 15,59

-2 232,91 -58,31 -51,20 -44,08 -36,96 -29,85 -22,73 -15,62 -8,50 -1,39 5,73 12,84

-1 235,28 -61,06 -53,94 -46,82 -39,71 -32,59 -25,48 -18,36 -11,25 -4,13 2,98 10,10

0 237,66 -63,80 -56,68 -49,57 -42,45 -35,34 -28,22 -21,11 -13,99 -6,88 0,24 7,36

1 240,03 -66,54 -59,43 -52,31 -45,20 -38,08 -30,97 -23,85 -16,74 -9,62 -2,50 4,61

2 242,41 -69,29 -62,17 -55,06 -47,94 -40,83 -33,71 -26,60 -19,48 -12,36 -5,25 1,87

3 244,79 -72,03 -64,92 -57,80 -50,69 -43,57 -36,45 -29,34 -22,22 -15,11 -7,99 -0,88

4 247,16 -74,78 -67,66 -60,55 -53,43 -46,31 -39,20 -32,08 -24,97 -17,85 -10,74 -3,62

5 249,54 -77,52 -70,41 -63,29 -56,17 -49,06 -41,94 -34,83 -27,71 -20,60 -13,48 -6,37

6 251,92 -80,27 -73,15 -66,03 -58,92 -51,80 -44,69 -37,57 -30,46 -23,34 -16,23 -9,11

7 254,29 -83,01 -75,89 -68,78 -61,66 -54,55 -47,43 -40,32 -33,20 -26,09 -18,97 -11,85

8 256,67 -85,75 -78,64 -71,52 -64,41 -57,29 -50,18 -43,06 -35,95 -28,83 -21,71 -14,60

9 259,05 -88,50 -81,38 -74,27 -67,15 -60,04 -52,92 -45,80 -38,69 -31,57 -24,46 -17,34

10 261,42 -91,24 -84,13 -77,01 -69,90 -62,78 -55,66 -48,55 -41,43 -34,32 -27,20 -20,09

11 263,80 -93,99 -86,87 -79,76 -72,64 -65,52 -58,41 -51,29 -44,18 -37,06 -29,95 -22,83

12 266,18 -96,73 -89,62 -82,50 -75,38 -68,27 -61,15 -54,04 -46,92 -39,81 -32,69 -25,58

13 268,55 -99,47 -92,36 -85,24 -78,13 -71,01 -63,90 -56,78 -49,67 -42,55 -35,44 -28,32

14 270,93 -102,22 -95,10 -87,99 -80,87 -73,76 -66,64 -59,53 -52,41 -45,29 -38,18 -31,06

15 273,31 -104,96 -97,85 -90,73 -83,62 -76,50 -69,39 -62,27 -55,15 -48,04 -40,92 -33,81

Taula 22. Simulació de resultats en l’exemple 4 (vedells desbarrats frisons irlandesos). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint




-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10


(%) (€/tona) 1,51 1,53 1,55 1,57 1,59 1,61 1,63 1,65 1,67 1,69 1,71

-15 193,42 3,52 10,01 16,50 22,99 29,48 35,98 42,47 48,96 55,45 61,94 68,43

-14 195,70 1,36 7,85 14,34 20,84 27,33 33,82 40,31 46,80 53,29 59,78 66,28

-13 197,98 -0,80 5,69 12,19 18,68 25,17 31,66 38,15 44,64 51,14 57,63 64,12

-12 200,25 -2,96 3,54 10,03 16,52 23,01 29,50 35,99 42,49 48,98 55,47 61,96

-11 202,53 -5,11 1,38 7,87 14,36 20,85 27,35 33,84 40,33 46,82 53,31 59,80

-10 204,80 -7,27 -0,78 5,71 12,20 18,70 25,19 31,68 38,17 44,66 51,15 57,65

-9 207,08 -9,43 -2,94 3,55 10,05 16,54 23,03 29,52 36,01 42,50 49,00 55,49

-8 209,35 -11,59 -5,09 1,40 7,89 14,38 20,87 27,36 33,86 40,35 46,84 53,33

-7 211,63 -13,74 -7,25 -0,76 5,73 12,22 18,71 25,21 31,70 38,19 44,68 51,17

-6 213,90 -15,90 -9,41 -2,92 3,57 10,06 16,56 23,05 29,54 36,03 42,52 49,01

-5 216,18 -18,06 -11,57 -5,08 1,42 7,91 14,40 20,89 27,38 33,87 40,36 46,86

-4 218,46 -20,22 -13,73 -7,23 -0,74 5,75 12,24 18,73 25,22 31,72 38,21 44,70

-3 220,73 -22,38 -15,88 -9,39 -2,90 3,59 10,08 16,57 23,07 29,56 36,05 42,54

-2 223,01 -24,53 -18,04 -11,55 -5,06 1,43 7,93 14,42 20,91 27,40 33,89 40,38

-1 225,28 -26,69 -20,20 -13,71 -7,22 -0,72 5,77 12,26 18,75 25,24 31,73 38,23

0 227,56 -28,85 -22,36 -15,87 -9,37 -2,88 3,61 10,10 16,59 23,08 29,58 36,07

1 229,83 -31,01 -24,51 -18,02 -11,53 -5,04 1,45 7,94 14,43 20,93 27,42 33,91

2 232,11 -33,16 -26,67 -20,18 -13,69 -7,20 -0,71 5,79 12,28 18,77 25,26 31,75

3 234,38 -35,32 -28,83 -22,34 -15,85 -9,36 -2,86 3,63 10,12 16,61 23,10 29,59

4 236,66 -37,48 -30,99 -24,50 -18,00 -11,51 -5,02 1,47 7,96 14,45 20,94 27,44

5 238,94 -39,64 -33,15 -26,65 -20,16 -13,67 -7,18 -0,69 5,80 12,30 18,79 25,28

6 241,21 -41,80 -35,30 -28,81 -22,32 -15,83 -9,34 -2,85 3,65 10,14 16,63 23,12

7 243,49 -43,95 -37,46 -30,97 -24,48 -17,99 -11,49 -5,00 1,49 7,98 14,47 20,96

8 245,76 -46,11 -39,62 -33,13 -26,64 -20,14 -13,65 -7,16 -0,67 5,82 12,31 18,81

9 248,04 -48,27 -41,78 -35,29 -28,79 -22,30 -15,81 -9,32 -2,83 3,66 10,16 16,65

10 250,31 -50,43 -43,93 -37,44 -30,95 -24,46 -17,97 -11,48 -4,99 1,51 8,00 14,49

11 252,59 -52,58 -46,09 -39,60 -33,11 -26,62 -20,13 -13,63 -7,14 -0,65 5,84 12,33

12 254,86 -54,74 -48,25 -41,76 -35,27 -28,78 -22,28 -15,79 -9,30 -2,81 3,68 10,17

13 257,14 -56,90 -50,41 -43,92 -37,42 -30,93 -24,44 -17,95 -11,46 -4,97 1,52 8,02

14 259,42 -59,06 -52,57 -46,07 -39,58 -33,09 -26,60 -20,11 -13,62 -7,12 -0,63 5,86

15 261,69 -61,22 -54,72 -48,23 -41,74 -35,25 -28,76 -22,27 -15,77 -9,28 -2,79 3,70

Taula 23. Simulació de resultats en l’exemple 5 (vedells desbarrats frisons espanyols). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint




-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10


(%) (€/tona) 1,54 1,56 1,58 1,60 1,62 1,64 1,66 1,68 1,70 1,72 1,74

-15 196,20 -21,78 -14,60 -7,42 -0,24 6,95 14,13 21,31 28,50 35,68 42,86 50,04

-14 198,51 -24,37 -17,18 -10,00 -2,82 4,36 11,55 18,73 25,91 33,10 40,28 47,46

-13 200,82 -26,95 -19,77 -12,58 -5,40 1,78 8,96 16,15 23,33 30,51 37,70 44,88

-12 203,13 -29,53 -22,35 -15,17 -7,98 -0,80 6,38 13,56 20,75 27,93 35,11 42,30

-11 205,44 -32,12 -24,93 -17,75 -10,57 -3,38 3,80 10,98 18,16 25,35 32,53 39,71

-10 207,74 -34,70 -27,52 -20,33 -13,15 -5,97 1,22 8,40 15,58 22,76 29,95 37,13

-9 210,05 -37,28 -30,10 -22,92 -15,73 -8,55 -1,37 5,82 13,00 20,18 27,36 34,55

-8 212,36 -39,86 -32,68 -25,50 -18,32 -11,13 -3,95 3,23 10,42 17,60 24,78 31,96

-7 214,67 -42,45 -35,26 -28,08 -20,90 -13,72 -6,53 0,65 7,83 15,02 22,20 29,38

-6 216,98 -45,03 -37,85 -30,66 -23,48 -16,30 -9,12 -1,93 5,25 12,43 19,62 26,80

-5 219,29 -47,61 -40,43 -33,25 -26,06 -18,88 -11,70 -4,52 2,67 9,85 17,03 24,22

-4 221,59 -50,20 -43,01 -35,83 -28,65 -21,46 -14,28 -7,10 0,08 7,27 14,45 21,63

-3 223,90 -52,78 -45,60 -38,41 -31,23 -24,05 -16,86 -9,68 -2,50 4,68 11,87 19,05

-2 226,21 -55,36 -48,18 -41,00 -33,81 -26,63 -19,45 -12,26 -5,08 2,10 9,28 16,47

-1 228,52 -57,94 -50,76 -43,58 -36,40 -29,21 -22,03 -14,85 -7,66 -0,48 6,70 13,89

0 230,83 -60,53 -53,34 -46,16 -38,98 -31,80 -24,61 -17,43 -10,25 -3,06 4,12 11,30

1 233,14 -63,11 -55,93 -48,74 -41,56 -34,38 -27,20 -20,01 -12,83 -5,65 1,54 8,72

2 235,44 -65,69 -58,51 -51,33 -44,14 -36,96 -29,78 -22,60 -15,41 -8,23 -1,05 6,14

3 237,75 -68,28 -61,09 -53,91 -46,73 -39,54 -32,36 -25,18 -18,00 -10,81 -3,63 3,55

4 240,06 -70,86 -63,68 -56,49 -49,31 -42,13 -34,94 -27,76 -20,58 -13,39 -6,21 0,97

5 242,37 -73,44 -66,26 -59,08 -51,89 -44,71 -37,53 -30,34 -23,16 -15,98 -8,79 -1,61

6 244,68 -76,02 -68,84 -61,66 -54,48 -47,29 -40,11 -32,93 -25,74 -18,56 -11,38 -4,19

7 246,98 -78,61 -71,42 -64,24 -57,06 -49,88 -42,69 -35,51 -28,33 -21,14 -13,96 -6,78

8 249,29 -81,19 -74,01 -66,82 -59,64 -52,46 -45,28 -38,09 -30,91 -23,73 -16,54 -9,36

9 251,60 -83,77 -76,59 -69,41 -62,22 -55,04 -47,86 -40,67 -33,49 -26,31 -19,13 -11,94

10 253,91 -86,36 -79,17 -71,99 -64,81 -57,62 -50,44 -43,26 -36,07 -28,89 -21,71 -14,53

11 256,22 -88,94 -81,76 -74,57 -67,39 -60,21 -53,02 -45,84 -38,66 -31,47 -24,29 -17,11

12 258,53 -91,52 -84,34 -77,16 -69,97 -62,79 -55,61 -48,42 -41,24 -34,06 -26,87 -19,69

13 260,83 -94,10 -86,92 -79,74 -72,56 -65,37 -58,19 -51,01 -43,82 -36,64 -29,46 -22,27

14 263,14 -96,69 -89,50 -82,32 -75,14 -67,96 -60,77 -53,59 -46,41 -39,22 -32,04 -24,86

15 265,45 -99,27 -92,09 -84,90 -77,72 -70,54 -63,35 -56,17 -48,99 -41,81 -34,62 -27,44

Taula 24. Simulació de resultats en l’exemple 6 (vedells desbarrats frisons espanyols). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint




-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10

Variació preu unifeed Preu unifeed Preu venda (€/kg pes viu)

(%) (€/tona MS) 2,23 2,25 2,27 2,29 2,31 2,33 2,35 2,37 2,39 2,41 2,43

-15 176,18 9,98 22,73 35,48 48,23 60,99 73,74 86,49 99,24 112,00 124,75 137,50

-14 178,25 5,22 17,97 30,73 43,48 56,23 68,98 81,74 94,49 107,24 119,99 132,75

-13 180,32 0,47 13,22 25,97 38,72 51,48 64,23 76,98 89,73 102,49 115,24 127,99

-12 182,40 -4,29 8,46 21,22 33,97 46,72 59,47 72,23 84,98 97,73 110,48 123,24

-11 184,47 -9,04 3,71 16,46 29,21 41,97 54,72 67,47 80,22 92,98 105,73 118,48

-10 186,54 -13,80 -1,05 11,71 24,46 37,21 49,96 62,72 75,47 88,22 100,97 113,73

-9 188,61 -18,56 -5,80 6,95 19,70 32,45 45,21 57,96 70,71 83,46 96,22 108,97

-8 190,69 -23,31 -10,56 2,19 14,95 27,70 40,45 53,20 65,96 78,71 91,46 104,21

-7 192,76 -28,07 -15,31 -2,56 10,19 22,94 35,70 48,45 61,20 73,95 86,71 99,46

-6 194,83 -32,82 -20,07 -7,32 5,44 18,19 30,94 43,69 56,45 69,20 81,95 94,70

-5 196,91 -37,58 -24,82 -12,07 0,68 13,43 26,19 38,94 51,69 64,44 77,20 89,95

-4 198,98 -42,33 -29,58 -16,83 -4,07 8,68 21,43 34,18 46,94 59,69 72,44 85,19

-3 201,05 -47,09 -34,33 -21,58 -8,83 3,92 16,68 29,43 42,18 54,93 67,69 80,44

-2 203,12 -51,84 -39,09 -26,34 -13,58 -0,83 11,92 24,67 37,43 50,18 62,93 75,68

-1 205,20 -56,60 -43,85 -31,09 -18,34 -5,59 7,16 19,92 32,67 45,42 58,17 70,93

0 207,27 -61,35 -48,60 -35,85 -23,10 -10,34 2,41 15,16 27,91 40,67 53,42 66,17

1 209,34 -66,11 -53,36 -40,60 -27,85 -15,10 -2,35 10,41 23,16 35,91 48,66 61,42

2 211,41 -70,86 -58,11 -45,36 -32,61 -19,85 -7,10 5,65 18,40 31,16 43,91 56,66

3 213,49 -75,62 -62,87 -50,11 -37,36 -24,61 -11,86 0,90 13,65 26,40 39,15 51,91

4 215,56 -80,37 -67,62 -54,87 -42,12 -29,36 -16,61 -3,86 8,89 21,65 34,40 47,15

5 217,63 -85,13 -72,38 -59,62 -46,87 -34,12 -21,37 -8,61 4,14 16,89 29,64 42,40

6 219,71 -89,88 -77,13 -64,38 -51,63 -38,87 -26,12 -13,37 -0,62 12,14 24,89 37,64

7 221,78 -94,64 -81,89 -69,13 -56,38 -43,63 -30,88 -18,12 -5,37 7,38 20,13 32,89

8 223,85 -99,40 -86,64 -73,89 -61,14 -48,39 -35,63 -22,88 -10,13 2,62 15,38 28,13

9 225,92 -104,15 -91,40 -78,65 -65,89 -53,14 -40,39 -27,64 -14,88 -2,13 10,62 23,37

10 228,00 -108,91 -96,15 -83,40 -70,65 -57,90 -45,14 -32,39 -19,64 -6,89 5,87 18,62

11 230,07 -113,66 -100,91 -88,16 -75,40 -62,65 -49,90 -37,15 -24,39 -11,64 1,11 13,86

12 232,14 -118,42 -105,66 -92,91 -80,16 -67,41 -54,65 -41,90 -29,15 -16,40 -3,64 9,11

13 234,21 -123,17 -110,42 -97,67 -84,91 -72,16 -59,41 -46,66 -33,90 -21,15 -8,40 4,35

14 236,29 -127,93 -115,17 -102,42 -89,67 -76,92 -64,16 -51,41 -38,66 -25,91 -13,15 -0,40

15 238,36 -132,68 -119,93 -107,18 -94,42 -81,67 -68,92 -56,17 -43,41 -30,66 -17,91 -5,16

Taula 25. Simulació de resultats en l’exemple 7 (vedells de pastura llemosins). Resultats expressats en €/animal engreixat sortint



Annex II Glossari Amb la finalitat de fer més comprensible el document al/a la lector/a no especialitzat, tot seguit hi ha un breu glossari de mots tècnics habituals en el boví de carn o bé que han estat esmentats al llarg de l’informe.

Acidosi ruminal: acidosi produïda per una disminució del pH ruminal causada per un trastorn del metabolisme. Trastorn associat en vedells d’engreix al sistema d’alimentació mitjançant pinso i palla, causat per un dèficit de fibra efectiva, un excés de midó (farina de cereals), etc.

Cost d’oportunitat: valoració calculada del cost atribuïble a la mà d’obra familiar, a la renda de la terra en propietat i al capital invertit en l’explotació. En el cas de les explotacions de vaques de cria, correspon a la valoració de la mà d’obra familiar.

Lactoreemplaçant: aliment en pols per a reconstituir amb aigua, que es compon, normalment, de llet descremada en esprai, greixos animals o vegetals, altres aliments, vitamines i sals minerals, i que s’utilitza habitualment en l’alletament artificial dels/de les vedells/es.

Llindar de rendibilitat: preu mínim de venda del producte produït a partir del qual la producció es realitza sense pèrdues. Es calcula per diferència entre el cost total de producció unitari i els ingressos de l’activitat que no provenen pròpiament de la venda del producte principal de l’explotació (en el cas de les explotacions de vaques de cria, el/la vedell/a de pastura).

Marge brut: diferència entre els ingressos i els costos o les despeses variables. Expressa l’eficiència tècnica de l’ús dels factors de producció (alimentació, genètica, sanitat i instal·lacions).

Marge net: diferència entre el marge brut i els costos o les despeses fixes. Representa la renda disponible per a l’explotació.

Part distòcic: part amb una evolució fisiològica anormal o patològica. Especialment problemàtic en primípares, és a dir, vaques de primer part o vedelles braves.

Timpanisme: distensió de l’abdomen a causa de la presència d’aire o gas en l’intestí o la cavitat peritoneal. Trastorn digestiu generalment associat, en vedells d’engreix, al sistema d’alimentació mitjançant pinso i palla.

Vaca de cria: animal reproductor de l’espècie bovina l’objectiu genèric del qual és tenir un part a l’any, és a dir, una cria vedell o vedella cada any. Segons la zona, també s’anomenen vaques de vedell o d’engega (en el sentit que majoritàriament pasturen o surten a pasturar).

Vedell/a desbarrat/ada: popularment, la fase de lactància artificial d’un/a vedell/a s’anomena barrat. Per tant, un/a vedell/a desbarrat/ada és l’animal boví que és venut o comprat just després del seu deslletament (normalment, sol coincidir al voltant dels 2 mesos de vida).

Vedell/a lactant: cria de boví en fase de lactància, que pot ser natural (amb la vaca) o artificial (normalment mitjançant lactoreemplaçants).

Vedell/a de pastura: boví alletat de manera natural per la seva mare durant tot el període de cria, fonamentalment a l’aire lliure i en prats i pastures naturals o artificials, i venut normalment a un tractant o explotació d’engreix a l’edat de 6 mesos. Vedelles braves: animals de l’espècie bovina de menys de dos anys d’edat i/o que encara no han parit cap vegada.