incretes sexuals i corbes de glucèmiatrcballs de la societat de biologia. 1933 105 de les mateixes...
TRANSCRIPT
INCRETES SEXUALS I CORBESDE GLUCEMIA
A. FOLCH I P I
per
B. BENAIGES
El tftol d ' aquest estudi pot semblar tin xic vague.
Pero es a posta que li hem donat ja que si haguessim
dit, per exemple, Jnfluencia de les diferents fases de
1'activitat sexual endocrina en la diabetis* , o qualsevol
altre de semblant , immediatament se'ns podrien haver
let nombroses objeccions , si mes no, perquc amb aques-
tcs paraules haurfem prejutjat una serie de fets que
estudiem , pero que no considerem , ni de molt, com a
establerts.
La idea primera que ens guia a fer aquest estudi
fou la de considerar sobre tot la diabetis. En efecte,
la diabetis sacarina presenta una gravetat considerable
en aquells perfodes de la vida en que les glandules
sexuals, o be no han entrat en la plenitud de llurs
funcions - infantesa - o be ja han acabat Ilur acti-
vitat - despres de la menopausa. Aquest fet suggeri-
dor, d'fndole purament clfnica i de per si ja ben inte-
ressant, no es troba pas massa explicat en els llibres
que tracten de la fisiopatologia de la nutricio : si en tots
ells son nombrosissims les pagines que tracten de les
diferents glandules endocrines i llur influcncia sobre
104 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
el metabolisme glucid, en referir-se concretament a les
genitals les dades aportades son, en general , prou breus.
Els clinics han observat amb molta major fregiiencia el
fet que no pas els fisiblegs , i els fisiopatblegs s'han es-
forcat en explicar -lo. El pancreas sobretot , la hipbfisi,
el tiroides i altres han acaparat , per dir -ho aixf, l'atencio,
i es parla poc de 1'ovari i del testicle . Potser un fet
hi ajudava , i era 1'obscuretat en que ens trobavem fins
fa pocs anys respecte a les funcions endocrines dels
organs genitals , i que encara persisteix , en certa ma-
nera, per al testicle. Pero des que coneixem amb
prous details el ritme i el funcionalisme de 1'ovari, les
seves relacions amb 1'estat de l'uter i llur determinisme
hipofisari , tenim a la nostra disposicio el material primer,
fol-liculina i luteina, per a poder-nos atrevir a tractar
de veure quin influx j uguen en el metabolisme glucid
(direm , mes modestament , en les corbes de glucemia).
Enlloc d'afrontar el problema en tota la seva com-
plexitat, cosa que seria una utopia , hem volgut comencar
per veure , senzillament, com reaccionava la glucemia a
la introduccio de quantitats determinades de glucosa
per diferents vies, segons disposes de major o menor
quantitat d'hormones genitals. Es clar que si ens dei-
xessim arrossegar a generalitzacions i a elucubracions
podrfem estendre ' ns acf sobre la diabetis ovarica, sobre
les hiperglucemies i glucosuries de 1'embaras , sobre la
diabetis dels castrats , llur obesitat en altre cas, etc., etc.
Pero, repetim , per molt temptador que sigui , no creiem
que pugui encara parlar -se seriosament - es a dir, fo-
namentant -se sempre sobre fets objectius - sense ce-
nyir-se a aspectes concrets i reduits del problema.
Ens hem proposat, doncs, estudiar les corbes de
glucemia provocada , les de glucemia normal (es a dir,
deixant-la oscil•lar sense intervencio de cap mena), i les
Trcballs de la Societat de Biologia . 1933 105
de les mateixes oscil•Iacions, previa injeccio de certs
extractes. Per a ratificar o rectificar, hem recorregut
a l'experiencia en animals.
Abans d'entrar en el detail de 1'experimentaci6, res-
senyarem breument alguns noms dels autors que han
treballat en aquest sentit, les indications dels quals hem
seguit, o be considerem de prou valor per a encapcalar
aquesta primera nota. Ho farem acf per aquells que
s'han ocupat en general del problema, i deixarem per
a cada cas particular aquells que han treballat concre-
tament un punt o altre.
En el llibre de Maranon, La edad critica, i en Las gldn-
dulas de secreci6n interna y las enfermedades de la nutri-
ci6n, hi ha bibliografia abundant.
Spirito (r) estudia les modifications anatomiques i
tuncionals del pancreas en els diferents estadis de la
vida sexual de la femella. Keki (2) estudia el mateix en
1'embaras.
Nosaltres hem treballat en quinze malaltes i tretze
malalts. La gran majoria de la clfnica dietetica, adscrita
a la Catedra de Farmacologia de la Facultat (professor
doctor Bellido). Els altres, de malalts dels professors
A. Trias i Soria, als quals donem les gracies per totes
les facilitats que ens han donat.
Les determinacions de glucemia foren fetes sempre
pel metode de Hagedorn Jensen, en dobles determina-
cions, i ensems, i per a valorar la utilitat del metode,
per colorimetria, segons Seifert-Crecelius. Si els dobles
no eren francament bons, els despreciavem.
La glucosa utilitzada en les nostres experiencies era
Merck, purfssima. Els altres details son donats a pro-
posit de cada cas en particular.
io6 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
Exberiencies en malaltes . -- En cada cas pot veure's
la data en que fou feta la observacio i els resultats en
deju, als trenta, seixanta , noranta i cent vint minuts. Es
tracta de malaltes en les quals s'observa les variations de
la glucemia en deju, sense administrar-les-hi absolutament
res. No ens pararem en comentar cada cas en particular:
a la darrera columna dels protocols hi ha la baixa o la
puja maxima de la glucemia i la indicacio de si es ob-
tinguda sense res, o be despres de donar preparats d'ovari
que mereixen tota confianca (Progynon Schering, Men-
formon, Foliculina Choay, etc.). Per altra banda, en
diverses malaltes ferem corbes d'hiperglucemia provocada
en diferents periodes d'activitat genital.
10•
I
75
So
25
M I
aria U
Corba ^.....^SQ^se res
o-I..oamb folicvlina
I
0
Dell u 30 66 90 +20
Grafica I
Treballs de la Societat de Biologia . 1933 107
M a ria C.C'orba fence reS ®......•
dmb folitvli na p..^.o
-1
1 --
_
125
10o
75
50
25
0al;) 3 60
(',r,":fica II
0
Si volguessim considerar els resultats en conjunt i
els comparessirn amb els de les corbes amb entractes
opoterapics, es a dir, si posessim de costat les corbes-
mitjana en un i altre cas, les diferencies serien netes
(112, 103, 110, 123 i io6 mgr. per ioo cc. sense res, i
153, 146, 142, 118 i 141 mgr. per 10o cc. en els sotmesos
a injeccions d'horinones ovariques). Pero creiem que
aquest joc de mitjanes i de xifres es presta a confusio
i a esser poc convincent. Is evident que manejant
amb desimboltura les xifres podrien treure's de les corbes
0
108 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
mes banals resultats a mida de les idees de cada obser-vador. Creiem, pert, mes practic fixar-nos en els casosque siguin tan demostratius que, al nostre entendre,deixin lloc a pocs dubtes. La malalta M. B. (grafi-ca 1-14, I, 1932), amenorreica des de fa dos mesos, tt
Marla
#Corba w•w^. ssense "Sn
•o.o:...o amb Foliculina
100
15
0
25
0
qe, 30 6
Grafica III
una iseglicemia, que amb Progynon baixa 25 mgr. per
10o cc. La malalta M. C. (grafica 11-3, II, 1933), to un
reumatisme cronic que ha cedit a la Sanocrysina, i to
isoglicemia, en la qual es passa de 79 a 94 mgr. per 100
i amb fol•liculina baixa 30 mgr. El cas de la malalta M. E.
(grafica III) tambe es caracterfstic. De les quinze malaltes
- i no en comentarem cap mes -, baixa la glucemia
xifres considerables en totes elles, menys en una (C. 0., de
seixanta-cinc anys), la qual cosa podria explicar-se perque
Treballs de ;,x Societal de Biologia. X933 ro9
a aquesta edat la involucio de l'ovari ha d'esser prou
adelantada i a que s'utiliza un preparat de cos groc.
250
200
ISO
100
5o
n
qe)v ro
Grafica IV
9 9^0
No ens podem estendre sobre la concepcib que veu en
la luteina una hormona d'accio simpaticotropa, i cal
no oblidar que no ha d'esser precisament la quantitat
d'hormona injectada la que considerem que actua de-
terminant una corba mes baixa, sing l'estfmul que deter-
mini en l'anarell endocrf del mateix pacient.
Un altre genere d'experiencia es la de les dues dar-
reres grafiques : una, ]a de la malalta J. F. B. (n.° 9), sala
doctor A. Trias (grafica IV), les dues corbes de glicemia
10'0
0,0
J.F.B.
o rba 15 dial aban^, mench'uacio(hipQr licemia prov
durant ''a mengtrvac'o ( .. ^ocada} a.....•1 ) o^-o
110
0
t
v) 2
LG
Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
u•" N
O u 4^ 0
cd 41H^ v m
cd U 1;
N cd
N ^6 du
F N
00cyv O
O u, u m
- to
OO O ^N ^" N O m m
0OHOvi^^^pu7 00 m 0
cc ^O z ^ -i I- GA Q' . oo IV N O 0 w
0 U)
U b^A b^fy 'n bAlv v m m 'b cd
^Ov cn bL ^" c0
O O vJ" u v v
^yHIW p 0
a ww w;14 cn cnw
N O
MO In 7 M M 7 M M M00 0)00 0, 0 M00 O` I\
N N H H H H H H H H H -
°a
°m
M
A
N. ^ M 7 N N. O` N. 0 0M M H N H ^.y H
O 7 7 7 1^ 7 It 7 1. H 700 Nan N 77 M 0) o co O\I\OH M H H H M H
7M0 0 M(3) 7MN C% -I-
N N H N H H H H H H H H
MMMH^'• ppM 4 44MM Mi. T) 71
a0 v')00 H p N N H HN H o-. N N Ob M N
d b
ro
•H
r
c3 0
cd cd cd
10 v7i lO N . N
U a u;F ti u
OUw PG Fq U
Treballs de la Societal de Biologia . 1933 III
Cd
0
G.^ u
H O
.0 0 71
000 promo
ooa ai 0^+U ^1 rl N ^ ^7-i 1r
^O rb N_ ' 'C ' i ' y
A CO
^^N1
1•1
^-II
+ S
00
i, i^Cll Nk1 LZI N /-^^iWUZ UZ^
cc - co N I i' O` 00 N I 0 U N O\H f+ w t+ H ^+ M M N N
cno I\ C, C^ Olio Nc l
-0 00 c
0
0, o`p H H N ^+ 7 moo
M M N N M M N N
b MN MmN -'0 ^fl U _ _ O,
H - - H - H H
W) N -^ N co n0) O^Ooo'O -'0 eYO O oo
H ^iH C!- H r i i ^ i N
M M M M M M M M M M M M MMMMMMMMMM „y
H^„^H
H N H H H N
H M N H
y ^ u
1 N
a
•y
Lei^-T rd 'a
.
c! m O m vi .
c4c3 CC cC
0 cc.24 0
1--. Q 1-y U U
112 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans
provocada de la qual son tan diferents durant i abansde la regla. La quantitat de glucosa donada es, segons
35o
325
300
275
250
225
200
175
150
125
100
7i
5o
26-
a
('orb
I
es
A-
I I I I I I I Ioban4' menc'truar .
9enpe rer ( ••
amb foliculina
f)ejb 3d 60'
G,.tica L
.ft
0
964
190,
la tzcnica aconsellada pel doctor J. Pi-Super i Bayo,
la d'i gr. per quilogram de pes. En plena regla, quan
- segons les idecs actualment admeses ---, 1'edifici en-
docri de l'ovari cau, es a dir, quan baixa extremada-
ment la quantitat d'hormones follicular i ovarica en la
sang, aixf com les de maduracio i de lutefnitzacio de
Treballs de la Societal de Biologia. 1933 113
la hipufisi, la corba es de tipus netament diabetic (85, 93,
105 i 218 mgr. per ioo cc.). En canvi, despres, en fase
follicular, o sigui quan la malalta to en circulacio una
quantitat de fol-liculina que es la que nosaltres voldriem
poder obtenir per les injeccions de Menformon, Pro-
gynon, etc., aleshores la corba es netarnent diferent
(124, 152 i 121). L'altre cas es el de C. R., malalta del
doctor R. Carrasco, que fa una serie de mesos es troba
a la Sala de Nutricio de l'Hospital (grafica V), i en la
qual les corbes son tan demostratives que no volem passar
temps en comentar-les.
En el mateix sentit que nosaltres havien fet ja
observacions nombrosos autors; en citarem uns quants:
Marizi (-) veu la tendencia a la hiperglucemia durant el
periode menstrual. Zondek i Kolher (4) veuen corn enles diabetiques la tolerancia hidrocarbonada disminueix
durant la regla. Recodier (5) parla en el mateix sentit.
Per altra banda, Courrier (6) demostra l'accio de la fol-
liculina sobre la glucemia. Recodier fa corbes corn nos-altres, i obte, aixi mateix, un abaixament i un escur-sament de la corba d'hiperglucemia provocada. Heilig (7)
veu la fregiiencia de la glucosuria en el periode menstrual.
Experiencies en malalts . - L'experiencia es fa aqufmolt mes dificil, ja que no disposern de l'hormona pura.
No hem pogut cmprar fins fa poc preparats obtinguts
seguint les tecniques de Butenandt i Frattini i Mamo.Ens haguerem, doncs, de dirigir a extractes totals detesticle. Pere, contri riament al que era d'esperar, elsresultats foren molts marcats. Donem, aixi mateix enresum, el protocol de les experiencies. Les dades resten
exposades de la mateixa mancra que per al cas de lesmalaltes. Son tretze malalts, mes ben dit, dotze i undels que signa aquesta nota, junt amb altres dos interns
8
114 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
de la Sala, que es sotmeteren a les injections. Podem
dir en aquest cas, com en el dels estudis en malaltes,
que les dades globals en mitjanes, si be podrien inter-
pretar-se en el sentit d'admetre tambe una accio pa-
ral-lela a la de la insulina, son purament jocs de nombres,
vegeu si no : corbes sense res : 98, 9r, 9z, Zoi i go mgr.
per ioo; corbes amb injections d'extractes testiculars : iig,
i16, 121, 140 i 94 mgr. per ioo. Si be la baixa darrera
es considerable, l'aspecte d'aquesta corba teorica es fran-
cament anomal. No ens guiem, doncs, per aquests ar-
tificis numerics i considerem unes quantes corbes (totes
tenon, com en els casos anteriors, els resultats resumits
a la darrera columna de la dreta). El malalt J. G.
baixa 64 mgr. per ioo; el malalt N. M. (grafica VI), 45,
i el doctor Benaiges, la glucemia del qual no es mou
quan no pren res, baixa 29, 13 i 21 mgr. en tres corbes
diferents. En fi, el malalt R. M. baixa 43 mgr. per zoo
amb fol-liculina Choay. No insistirem acf on la sem-
Qua
1,5
150
125
too
73
5o
25
0
I I I M i l l I L -+HIN.f
C'orbe o------o amb extretP
x•• ••• ... X Pen('e rep
^` •mmomme dmb extvetP
.... ............x
't t±tJ 1J uiDeb6 3d 6d 90 12d
Grafica VI
Treballs de la Societal de Biologia . r933 I15
yH^-TCI-T
F ^
r o
W esU^,
N ^V vz atia ^"wP.
voN ^
V UV U
w tr ^r, VO^ ^
{^ Pa
pq pq pq
h
1-^ I-JN
^ U N
0 0 ^ ^ ^,.^ ti HI N ^ ^T r? ~ v v v v v ~ ~ ^ ,^
,}, ,, ^uu^uutiN^cduci^^r^7r^ai^FG^ m^N^uDC ^C ,a. u 0 0^ O u v^ O O V V^^
v v v .^u
^W^U7 ^+ HUl ^+ N NC/JUV ^+ [/1U N
V' V' ll)
v^ [^ v^o0 M O o0 ^ N ^ u'1^0 Q• ^+ ^ ^ ^ ^t0 O^ N ^r N MQ• O I I V' ^ a\ O O^W cO D• I O loop l^ U ^ .. O+ ^O [^ O D• n ON H M N ^.y ^y
W I ^N°^I I i l l l ^I ^^I I I I I I I I I ^^^ I
IN^I^I^I I ICI I^^^^I I I I I^I^^^
M O`°^ I I^^O I I ^^^^I ^^O^o ^I I I ^^iH N N H H H
^ n^ O O ^ Mi0 r. W Q` N ^ N [^ ^ O N O oC MAO O ^+ op ^OHN ^
ti^ D` ^ O N C\ 00
H^W O ^ Q` ^, O ^ ^W Q\ ^ ^ a0 ^
7J
T 'P,ell
^ u
'
^ ^
.̂ .+^^ Ji n .
O,l:
O' i0 00 O UN ^„^ ^ w N., m
CC R1 N- - - L.."
U U U U U U U H ^3 . 7i.-
116 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans
blanca entre fol'liculina i extret testicular per a no fugir
del nostre terra. Donem el cas tal cone fou, i de moment
no fern comentaris.
El que si volem notar es que si els extrets fossin
molt impurs, sabut es com els prbtids per via paren-
teral tenen tendencia a fer pujar la ghicemia, perb mai
a provocar baixes com les esmentades.
El nombre d'autors que s'ocupen d'aquest punt
particular que estem tractant es molt redult, i proba-
blement es degut als fets que ja comentavem abans.
No volem, perb, estendre'ns en territori tin xic allunyat
del que estem trepitjant. En altra cas hauriem de comen-
tar els treballs de Burgue, Estesi i \'Vickowie (8).
De moment no tenim corbes mes nombroses perque
a ningti no li passara per alt les molesties que produeixen
tantes punxades als malalts, i la cura que ha de posar-se
perque no es pensin que els fern servir com a elements
d'experiencia. Certament, per, creiem que la concor-
danca de les dales obtingudes ha d'estimular-nos a tro-
bar-ne 1'explicaci6, no a dubtar de Ilur constancia.
Ex7eriencies en el gos. - Abans d'esmentar les
corbes que portem fetes en un animal, hem d'encapcalar
aquesta part del nostre treball amb un nom : el de Shiro
Tsubura, qui to dues memories en el Bioch. T_tschr. de
1'any 1923, les quals per llnr riquesa de dades, gran
nombre d'experiencies i pla de treball realment molt
ben dot, han de recomanar-se calurosament a tothom
que s'interessi per aquests problemes. Ws modestos
que aquest autor (9), i per altra banda, aprofitant-nos
ja dels seus resultats, operarem en la seguent forma:
El protocol, amb vint-i-dues corbes, s'insereix al
final d'aquest treball. Gos de to kg., al qual es fan
una serie de corbes abans de tota intervencio. La mit-
Treballs de la Societal de Biologia . 1933 117
jana es veu en la grafica A. Despres se li fa una pan-crectomia parcial (doctor Raventos), i les noves corbes
(sis) son de tipus diabetic. Fetes amb extret orquftic (c),
la millora es evident; refetes sense res, reprenen 1'aspecte
diabetic, potser rues greu.
Als sis mesos, la corba cs la de la fig. 2 E, de tipusdiabetic net, i amb extret de Choay baixa netament.D7algrat tot, alguna de les corbes no es massa demos-trativa, ja que el gos es debateix molt; de totes maneres,la diferencia amb la feta sense res es mes Clara.
No podem estendre'ns en details, que resultarienpesats. Diguem solament, en concret, que si no es volexaminar amb cura el protocol, prou explicit, notemalmenys que (a 1'esquerra de cada dada hi ha la baixadao pujada maxima de la glucemia en la corba) el gos, uncop pancrectomitzat, fa corba diabetica; aquesta augmentamolt quan es sotmet a regim ric en hidrats de carbo (b);despres de castrat, la corba es ascendent i escarpada, ipuja mes d'1 gr. (o'88, 134, 194, 95) en (e). Les corbesfetes aleshores, o despres d'uns mesos per a deixar restablir l'animal, son, si be de tipus diabetic (c), molt menysascendents i perllongades que les fetes senceres (i) (parlemsempre, naturalment, de corbes d'hiperglucemia provoca-da). Les millores son prou netes perque al cap d'un any1'animal presenti una corba normal amb les xifres se-giients : 89, 145, 151, 142, 138, i amb extret orquftic, go,130, 123, 114, 95• Creiem que, a mes del restablimentprogressiu, hi influeix de manera indubtable el fet que1'ammal esta ja tan acostumat a que li fem corbes, es adir, no s'esvera, sing que gairebe esdeve un reflex condi-cionat quan veu que el traiem de la gabia : ell sol pujaa la taula, es deixa lligar i inclus es deixa treure la sangde la pota, i resta en completa immobilitat i sense lamenor mostra d'agitacib. Aquesta experiencia duta a
i18 Publications de 1'Institut d'Estudis Catalans
cap durant un any, corn pot veure's, es interrompuda
per la mort sobtada del l'animal, amb fenbmens respi-
ratoris i digestius aguts.A part del treball esmentat de Tsubura, que tornem
a recomanar en gran manera, han treballat en aquest
sentit nombrosos autors : Adler (io, hibliografia nom-
brosa), Myers (ii) i Contardo (12), i en l'aspecte histo-
logic, o sigui sobre les modifications histolbgiques del
pancreas despres de la castracio, Rebaudi (13). Maranon
i Cristofoletti (loc. cit.), insisteixen en les diferents corbes
de glucemia, i noten com en els castrats esta au,ymentada
la corba d'hiperglucemia adrenalfnica.
Resumint, doncs, aquests resultats, direm que, sense
atrevir-nos a establir conclusions massa arriscades, con-
siderem que es constant el fet que, sota l'accio d'extrets
testiculars globals i de fol•liculina, les corbes de glucemia
observades sense intervencio de cap mena, baixen. Les
corbes d'hiperglucemia provocada son d'aspecte molt di-
ferent segons quip sigui el perfode - fol-licular o mens-
trual -- del title sexual femenf en que ens trobem.
I, finalment, que en les corbes fetes en l'animal resulta
evident 1'acci6 de 1'administraci6 per via parenteral
d'extret testicular.
En aquesta primera nota no podem ocupar-nos
- ens manta encara material en quantitat suficient --
de la diferencia observada entre els resultats amb fol-li-
culina i amb luteina. Aixf mateix, considerem encara
insuficient el nombre de resultats en animals per a fer
altres afirmacions.
Treballs de la Societat de Biologia. 1933 119
EXPERItNCIES EN EI, GOS
Pes del gos, io kg.; anestesia cloral morfina. Extirpacibparcial de pancreas, 16 gr.; el dia i o de deseinbre del 1931.
14-XII-31 Pes, 9'800. Treure punts. Regim 1/2 kg. earn.15-x11-31 Pes, 9'200. Glucemia, o'96. Orina sense glucosa
Regim 1/2 c.17-XII-31 : Se'l cura.19-XII-31 : Sense res en orina. Se'l cura.22-x11: Pesa 8'700; no to glucosa en orina; albiunina positiva.
Se'l cura.Els dies segiients, sense glucosa en orina.29-xII : Seguint sense glucosa, se li fa regiln mixt de 1/2 kg.
de earn i 200 gr. de patates.Als tres dies pesa 8'400 i no to ni glucosa ni albumina en
orina.ii gener 1932 : Presenta un punt infectat. Orina glucosa
neg., albuniina neg. Se'l cura una serie de vegades; a partir del14 de gener, fa regim sols carni.
a) En 20 gener, primera corba de glucenlia : 95, 142, 122,118, 109, 103. Segneix be.
23 gener : Regim, 500 gr. de patates.b) io febrer : Corba glucemia : 94, 188, 247, 149.A continuacio, reginl mixt : patates, zoo; earn, 500.c) 20 febrer : Corba : 9o, 121, 136, 114.27 febrer : Pesa 8'400 kg.d) 28 febrer : Corba : 96, 127, 155, 130. Segueix amb el re-
gim mixt.i mare : Es castra el gos. Pes, 7'600. Castracio total. Anes-
tesia eteria. Pes dels testicles : 13 gr. Aquell dia no menja res.2 mare : Regim nlixt. 4 gr. de glucosa per litre i indicis al-
bdmina.3 mare Queda sense glucosuria.4 mar9: No menja. Orina : quantitat 350, urea 65 per iooo.
Ni albiimina iii glucosa.e) 5 mare : Regim mixt. Corba : o'88, 134, 194, 195.El gos millora de la ferida. Res en orina en dies successius.
Pes en 8 de mare : 9'200./) 9 mare : Corba : 102, 138, 183, 129. El regim que segueix,
com en dies abans, es de 550 earn i 200 de patates.Segueixen en (lies segiients, be, sense res en orina.g) 16 mars : Corba : 9o, 105, 125, 119, 112. L'animal se-
gueix augmentant de pes, i el dia 18 de mare pesa Io'300. Segueixregiln igual.
24 mare : Pesa. 9'200.h) 25 mare : Corba 96, 139, 164, 194, 192.30 mar9: Corba : 94, 113, 144, 165, 185.Segueix sense res en orina i augmenta de pes.
12o Iublicacions de l'Instifnl d'Esfrtrlis Cafafaxs
15 abril Pesa 11'zoo kg.16 abril Corba : 109, 150, 177, 184, 194.En 27 abril pesa 11'500 kg.Cada dia, ara, 2 cc. intramnusculars d'extret orquitic Choay.i) 3o abril : Corba : 115, 103, 107, 115, 133. Mitja hora
abans de comencar la corba se Ii donen 3'5 cc. de Choay.Segueix fent regim mixt i no se li dona mes extret orquitic.7 maig Corba sense res : 100, 139, 126. 153, 164.13 maig : Nova corba sense res : o'94, 122, 138, 145, 163.I,'animal pesa 11'300 kg., segueix el mateix regim mixt i
durant un temps no se li fa res.Dia 28 de luny del 1932: Pesa 11'700. Corba sense res : 98,
185, 203, 210, 179.1) Dia 1.1 de juliol del 1932 : Gos pesa 1 r'6oo. Corba do-
nant-li 6 cc. d'extret orquitic Choay, corresponent a o'6o de glan-dula fresca, subcutaniament, uns 34 d'hora abans de fer la pri-mera presa. Corba, corn totes les vegades, de 20 gr. de glucosa:
85, 95, 123, 141, 155, 153.na) 2 de juliol del 1932 : 2 CC. Choay cada nlitja hora intra-
muscular. Corba feta a mig dejli perque l'animal 11a prey quelcomal mati : 102, 140, 146, 129, 122.
9 de juliol del 1932 : Se li donen 8 cc. extret orquitic intra-muscular. L'animal es queixa i debateix molt.
Corba 107, 119, 126, 140, 158 a les tres hores.o) 11 de juliol del 1932 : Corba sense res. I;1 gos, contraria-
ment al que ha succeit en la corba anterior, ester molt quiet87, 121, 130, 145, 153 (tres hores).
13 de juliol del 1932: Corba sense res : 93, 125, 143, 137, 130(tres bores).
28 de juliol del 1932 : Corba sense res : o'86, 119, 130, 139,
128.El gos passa tres mesos prenent 1/2 kg. de patates al dia.v) 16 de novembre del 1932 : Corba : 107, 135, 149, 164, 139-w) 18 de noveubre : Nova corba sense res : 105, 131, 147,
147, 161.x) 20 de novembre : Nova corba sense res. (I,'aninlal se-
gueix menjant moltes patates, 1/z kg. al dia.) 107, 136, 134, 143,142.
24 de novembre del 1932 : Corba amb 5 cc. extret orquiticsubcutani : 91, 130, 123, 114, 95 (a cada mitja hora, 5 cc. extretorquitic).
Sala Diel lica de l'Hospital Clinic
i Institut de Fisiologia. Barcelona.
Treballs de la Societal de Biologia. 1933 121
BIBLIOGRAFIA
i. Spirito, Arch. Obst. et Gynec., 1030; 1929.2. Keki, Japan Journ. of Obst. and Gynec., n.° 30, 427; 1930.3. Marini, Bol. Soc. Ital. Biol. Sperms., III, 631; 1926.4. Zondek i Koehler, en Handbuch der normalen and patholo-
gischen Physiologic, de Bethe., xvI (1), 690; Berlin, 1930.
5. Recodier, Marseille Medical, 25 de febrer, 273, 1930.6. Courrier, C. R. Soc. Biol., xcix, 1630, 1928, i diverses al-
tres en la mateixa publicacio.7. Heilig, Klin. Wochensch., n.° 14; 863, 1924.8. Burge , Estesi i Wickowie, Am. Journ. of Physiol., rxxxv,
357; 1928.9. Tsubura. Bioch. Zeitschrf., CXLIII, 248; 1923.
io. Adler en Handbuch der Inneren Sekretion, de Hirsch,
II (1), 02-7; Leipzig, 1929.
ii. Myers, Amer Journ. of Phys., i,xxxIx, 610; 1929.
12. Contardo, Bol. Soc. Ital. Biol . Sperim ., vI1, 98; 1932.
.13. Rebaudi, Zentralb, fur Gvnak., 41; 1908.$n molts dels articles citats hi ha una extensa bibliografia.