imatmov

Els audiovisuals a l’Educació Infantil

63

Imatge en moviment

Els audiovisuals a l’aula

64

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Juguem amb les ombresEdat: De 3 a 5 anys.

Durada aproximada: 30 minuts.

Agrupament(s) de l’alumnat:

Amb tot el grup-classe o amb mitja classe.

Material:

Fotografies en blanc i negre de les ombres que produeixenels elements del pati de l’escola.

Espai:

Podem fer aquesta activitat al pati de l’escola, tenint-hi encompte que sigui un lloc i un dia assolellat. La segona partde l’activitat la durem a terme a l’aula.

Presentació de l’activitatDescobrir, per primera vegada, la nostra pròpia ombra produeix un efecte gairebémàgic.Aquesta activitat pretén que els infants descobreixin, mitjançant el joc, la seva pròpiaombra fent moviments i desplaçaments. També farem reconèixer les ombres que produ-eixen els objectes de l’entorn proper.

Descripció detallada de l’activitat

AbansAquesta activitat no demana un treball previ de preparació.


65

Després

Al patiAnirem al pati i buscarem un lloc ben assolellat. Allí ens posarem en rotllana i demana-rem als alumnes que mirin a terra i que observin allò que veuen davant seu: l’ombra.Els preguntarem què pot ser això que veiem a terra.Com que la resposta acostuma a ser l’encertada, els proposarem que observin, durantuna bona estona, les seves ombres fent moviments i desplaçaments.Després podem proposar el joc de “trepitjar-se l’ombra”.També proposarem buscar llocs en què no es vegi l’ombra.Una vegada acabades aquestes activitats, arriba el moment de conversa. En el patimateix, asseguts en rotllana, recollim els coneixements, les aportacions i els descobri-ments sobre aquestes qüestions:— Per què hi ha ombres?— Perquè de vegades les tenim al davant i d’altres les tenim al darrera?— Quan no veiem ombres?— Podem tocar les ombres?— De què són les ombres?— Expliquem o recordem la història d’en Peter Pan: és possible perdre l’ombra?

A l’aulaEn una altra sessió ensenyem als alumnes unes fotografies que haurem fet en quèveiem ombres d’elements que hi ha al pati: un tobogan, un arbre, una roda, un banc,una galleda, uns alumnes, etc.Es tracta que diguin de qui pot ser l’ombra. Aquesta activitat pretén, sobretot, potenciarels sentits i la creativitat dels alumnes.

DesprésPodem donar la resposta correcta a l’activitat anterior localitzant els objectes correspo-nents al pati.


66

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Descobrim formes amb les ombresEdat: De 3 a 5 anys.

Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe.

Material:

Retroprojector.

Objectes diversos de l’aula (fireta, llibres, goma, llapis...).

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatSi l’activitat anterior pretenia, senzillament, posar en contacte els infants amb el mónmàgic de les ombres, aquesta té com a objectiu que els alumnes descobreixin que laforma de l’ombra d’un objecte pot ser la projecció de diversos objectes. També podemprovocar la relació d’objectes i elements amb les seves ombres.


AbansL’activitat anterior, Juguem amb les ombres, ens servirà d’introducció al tema.

DurantCaldrà tenir l’aula amb els llums apagats i les persianes abaixades per aconseguir lafoscor.Encendrem el retroprojector de manera que projectem les imatges sobre la paret o sobreuna pantalla.Colocarem un objecte sobre el retroprojector, immediatament veurem projectada la sevaombra sobre la paret o sobre la pantalla. Aleshores, els alumnes hauran d’endevinar dequin objecte es tracta.Igualment, podem projectar diversos costats dels objectes canviant, per tant, la formade l’ombra i el punt de vista, i comprovar si els reconeixen com un mateix element. Ésuna activitat molt creativa, ja que aquestes formes els suggereixen elements moltsdiferents.És important que davant d’opinions molt diverses dels alumnes hi hagi una argumen-tació:— Per què et sembla que és l’ombra de tal objecte?— Des d’on el veus?En la mateixa situació d’aula, però en una altra sessió, podem fer més activitats:— Projectar objectes que les seves ombres tinguin la mateixa forma. Es pot aprofitar pertreballar una forma geomètrica en concret (quadrat, cercle, rectangle, triangle) i veureque la projecció ens permet arribar a la figura plana.— Observar les ombres i endevinar quin objecte és. També n’anomenarem les caracte-rístiques (costats, grandària...). En aquests cas la varietat de respostes pot ser moltelevada.— Els alumnes buscaran per la classe objectes l’ombra dels quals pugui tenir aquellaforma i ells mateixos ho projectaran en el retroprojector.— En aquesta sessió projectarem les ombres en un paper d’embalar blanc ben gran iun/a alumne/a resseguirà la forma amb ceres o retoladors gruixuts.


67

DesprésUn cop els llums estan oberts es pot observar el resultat dels dibuixos en el paperd’embalar, i comparar l’objecte real amb la figura plana obtinguda. Parlarem de lessemblances i les diferències.

Altres possibilitats o suggerimentsA l’activitat de resseguir les formes en el paper d’embalar, si convé en una altra sessió,també es poden resseguir siluetes de les seves mans, del perfil de la cara, dels peus i,així, anar treballant tot l’esquema corporal.


68

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Vull sortir a la “tele”!Edat: De 3 a 6 anys.

Durada aproximada: 1 hora.


Tot el grup classe, però en grups de quatre o cinc alumnes.

Material:

Càmera de vídeo.

Trespeus.

Monitor de televisió.

Connectors .

Espai: L’aula

Presentació de l’activitatTots hem experimentat alguna vegada aquesta estranya sensació que representa veu-re’ns o escoltar-nos per primera vegada. Però intentar veure’ns a la pantalla pot supo-sar una situació desconcertant si només busquem la pantalla i ens oblidem de lacàmera. Per acabar-ho d’adobar, quan trobem la càmera ens resulta difícil mirar-laalhora que mirem la pantalla. I és que la càmera no és un mirall.Aquesta activitat consisteix que l’infant descobreixi la seva pròpia imatge, la dels altresi la dels objectes que té al seu voltant, mitjançant el circuit tancat de televisió.Intentarem, d’una manera lúdica, que els infants siguin capaços de “trobar” la càmera isituar-se davant d’ella per sortir a la pantalla.


DescobertaHaurem deixat l’aula al màxim de buida possible i haurem preparat el circuit tancatde televisió. Molt millor si la càmera està situada en un lloc difícil de descobrir perl’alumnat.L’activitat comença amb l’entrada dels alumnes a l’aula, una aula que trobaran sorpre-nentment buida.Sense rebre cap consigna per part de la mestra, centraran ràpidament la seva atenció enel monitor de televisió. “A la classe hi ha una “tele”!, però no hi surt res del que surtsempre a la “tele””.Immediatament algú se n’adona: Mira! surten en Pau i la Marta i la Montse!

Identificació personal. Necessitat de veure’s (càmera al costat del monitor)A partir d’aquí es produeix l’allau de nens i nenes que volen veure´s i per tant se situendavant del monitor. Haurem de controlar que aquesta situació no ens desbordi procu-rant que no hi hagi mai més de quatre infants davant del monitor.Observarem que es produeix un neguit per sortir a la pantalla, un neguit que evident-ment no es resol fins que els alumnes no descobreixen “l’objecte màgic” que els fasortir. En principi, “l’objecte màgic” és únicament el monitor de televisió.

El descobriment de la càmeraLes evolucions davant del televisor poden durar una bona estona, i això ens permetobservar detingudament les seves reaccions quan casualment es veuen, i les sevestrifulques per sortir a la pantalla. Al capdavall algú acaba descobrint que hi ha unacàmera i que passant-hi pel davant podem sortir a la “tele”. Si aquest descobriment noes produeix podem fer-los alguns suggeriments.


69

Quan s’ha entès que per sortir a la pantalla cal estar enfocats per la càmera, es produ-eix una situació encara més curiosa. La majoria dels alumnes es col·loquen davant lacàmera i es volen veure al mateix temps al monitor, la qual cosa resulta, evidentment,impossible.Cal jugar-hi tantes vegades com ho vulguin els alumnes, de manera que es garanteixique els infants acabin controlant l’impuls de fer el pallasso davant la càmera quanplantegem activitats que demanin més atenció.

La identificació dels espaisSi col·loquem la càmera en un altre racó, lluny del monitor, podem demanar als alum-nes que identifiquin els espais que surten a la pantalla i veurem que resulta un exercicidificultós.

La reflexió finalFinalment, podem iniciar una reflexió sobre què hem fet i què ha passat. La preguntaclau podria ser aquesta: què hem fet per sortir a la pantalla? Per què al principi noméssortien uns nens i d’altres no sortien?La conclusió final consistiria a descobrir que la càmera és com un gran ull i que elmonitor de televisió és el que ens ajuda a representar el que l’ull veu.


70

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és de veritat? Què és de veritat?Edat: De 3 a 5 anys.


Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe.

Material:Càmera de vídeo.

Trespeus.


Connectors.

Espai:

Aquesta activitat la podem dur a terme a la mateixa aula iamb tot el grup-classe. Els nens i les nenes seuran en rotllanadavant del monitor de televisió, de manera que tots el puguinveure en bones condicions.

Presentació de l’activitatTot allò que veiem a la “tele” és la realitat? Aquesta és la qüestió que s’hauran de plan-tejar els alumnes una vegada feta l’activitat, de manera que comencin a reflexionarsobre les diferències que hi ha entre imatge i realitat, i com la imatge no és cap altracosa sinó una representació de la realitat o d’una part molt seleccionada d’aquesta.Aquesta reflexió l’haurem iniciat prèviament, a partir de la comparació entre imatgesfotogràfiques i l’objecte que representen.


AbansAnteriorment haurem preparat el circuit tancat de televisió.Com a motivació inical podem preguntar als nostres alumnes: Tot el que veiem a la“tele” és la veritat? Possiblement la resposta sigui una afirmació ben convençuda.Aleshores iniciarem l’activitat prevista.

Durant: (Dibuix)Demanarem que surti un voluntari o voluntària que ens farà d’“artista”.Suposem, per exemple, que el nostre voluntari sigui en Manel. Enfocarem amb lacàmera un pla mitjà d’en Manel, de manera que immediatament sortirà la seva imatgeal monitor de televisió.És el moment de fer la pregunta clau: Quants Manel veiem? Sens dubte, els alumnesens asseguraran que veuen dos Manel. Aleshores podem continuar preguntant: Peròquants Manel hi ha de veritat? És possible que aquesta pregunta provoqui una certaconfusió.Podem ajudar a trobar la resposta mitjançant aquestes preguntes:— Què passa si rasco el nas al Manel que surt a la televisió? Què passa si rasco el nas alManel que tenim aquí davant? Se’n queixa?— Què passa si faig pessigolles al Manel que surt al monitor? Què passa si faig pessigo-lles al Manel que tinc aquí davant?— A la “tele” veiem en Manel des del cap fins als peus? Com el veiem? Com veiem elManel que tenim aquí davant?Aquestes preguntes es poden completar d’acord amb les propostes dels alumnes finsarribar a plantejar la pregunta final: Quin és el Manel de veritat?, quants Manel hi ha?Per completar l’activitat podem treballar també amb objectes de la classe. Demanaremals alumnes que tanquin els ulls i, mentrestant, enfocarem un objecte amb la càmera.


71

Imaginem, per exemple, que es tracta d’una cadira. Després demanarem als alumnesque obrin els ulls i preguntarem: “Què és?”. La resposta és immediata: “És una cadira”.Aleshores caldrà que els alumnes arribin a diferenciar la cadira real de la que surt a lapantalla. Caldrà apropar-se a la cadira real, tocar-la, veure’n les característiques demida i volum, la seva funció (hi podem seure) i comparar-les amb les característiquesde la cadira que veiem a la pantalla.

DesprésLa conclusió serà ben fàcil. Només hi ha un Manel de veritat i el que veiem a la “tele” ésla seva imatge. Però, a més, aquesta imatge només és una part de la realitat que volemrepresentar.

Altres possibilitats o suggerimentsPer aprofundir la selecció del tipus de pla, després podem treballar a partir d’un pri-mer pla d’un altre company, d’un pla sencer, etc.Aquesta mateixa activitat la podem fer establint la comparació entre objectes reals i laseva representació videogràfica, de la mateixa manera que ho hem fet amb imatgesfotogràfiques.

Quants Manel veiem?


72

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Podem xerrar amb els qui surten a la“tele”?

Edat: De 3 a 6 anys.


Agrupament de l’alumnat:

Aquesta activitat no és pot organitzar en gran grup. Aixòsuposarà dividir la classe en dos grups. Un grup de 5 o 6alumnes seràn els encarregats d’intentar “dialogar” ambels que surten a la televisió, mentra que la resta farand’espectadors de la situació i seran els encarregats, després,d’explicar i dibuixar el que ha passat.

Material:

Càmera.

Trespeus.

Cable llarg (més de 15 metres) d’àudio i de vídeo.

Micròfon connectat a un cable llarg.

Espai:

Per fer aquesta experiència hem de disposar de dos espais:l’aula i un altre espai que estigui a prop (l’aula del costat,un racó del passadís, etc.).

Presentació de l’activitatL’objectiu d’aquesta activitat és aconseguir que els alumnes comencin a descobrir quela comunicació que s’estableix entre receptor i emissor a través del canal televisiu éssempre unidireccional. La televisió emet un missatge sense que el receptor-espectadortingui oportunitat d’intervenir-hi, aquesta circumstància afavoreix, en conseqüència, lapassivitat del receptor.Per demostrar-ho només caldrà organitzar un sencill circuit tancat de televisió i simularuna emissió en directe. Els receptors veuran les imatges i les escoltaran però no podrandonar resposta al comunicador.


AbansEn primer lloc haurem d’instal·lar el material necessari perquè funcioni el circuit tancatde televisió.A l’aula habitual, on hi haurà els espectadors, instal·larem el monitor de televisió,procurant que tothom pugui veure’n les imatges i escoltar-ne els sons correctament.Fora de l’aula, en un racó del passadís o a l’aula del costat, col·locarem la càmera sobreel trespeus, procurant sempre que aquesta quedi a l’alçada dels ulls del mestre.També convé assegurar-se que el so sigui correcte, no refiar-se del so ambient que copsadirectament la càmera i, si cal, connectar un micròfon de mà a l’entrada del micròfonexterior de la càmera.

DurantEn començar l’activitat, el mestre es col·locarà en l’espai annex, situant-se davant de lacàmera, i començarà a parlar, com ho fa habitualment amb els seus alumnes, plantejantpreguntes de tant en tant.Mentrestant a l’aula els alumnes, acompanyats per una altra mestra o per un monitra,contemplaran el monitor i veuran i escoltaran la seva mestra. El grup d’alumnes queentra en acció intenta respondre a les preguntes de la seva mestra. També intenten fer-lipreguntes, però no obtenen resposta.El grup d’observadors observa l’espectacle sense perdre detall de tot el que passa.És possible que, en un primer moment, es produeixi una certa confusió per part delsalumnes: Com és possible que la seva mestra no els respongui? Sembla com si no elsescoltés i no els fa cas!


73

DesprésUna vegada feta aquesta primera activitat, arriba el moment de la reflexió. Els observa-dors poden explicar detalladament què ha passat i entre tots hauríem d’arribar a laconclusió que la televisió emet missatges que nosaltres no podem respondre. Podríemdir que la televisió “parla sola”.

Altres possibilitatsPodem proposar que, per torns, cada alumne vagi a l’espai en què tenim la càmerainstal·lada, i davant d’ella faci una intervenció breu (parlar, cantar, recitar, etc.). Per dura terme aquesta activitat haurem de tenir cura d’abaixar la càmera a l’alçada dels ullsdels alumnes.Mentrestant, els companys, a la classe, l’escoltaran i el veuran pel monitor i experimen-taran les mateixes sensacions que a l’exercici anterior.L’objectiu d’aquesta proposta serà, ara, reforçar la idea del missatge unidireccional,però comprovar també el fet de la immediatesa (podem veure la imatge al mateixtemps que es grava) i, sobretot, que els alumnes descobreixin per què passa tot això, ésa dir, quins són els mecanismes tècnics que ho fan possible.Hem de ser conscients, però, que estem treballant amb infants molt petits i que es tractanomés de fer aproximacions als temes clau de la comunicació: imatge i realitat, imme-diatesa, unidireccionalitat.


74

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: És gran o és petit?Edat: De 4 a 6 anys.

Durada: 1 hora.


En petits grups de 5 o 6 nen/es o per racons.

Material:

Càmera de vídeo.

Connectors.


Objectes d’ús quotidià.

Espai:

Al començament, quan presentem l’activitat, podem treballaramb tot el grup-classe. A continuació podem organitzar unracó, on instal·larem el circuit tancat de manera que elsalumnes mateixos puguin manipular els aparells i obtenirimatges grans i petites segons que apropin o allunyin lacàmera de l’objecte que volem enregistrar.

Presentació de l’activitatReprenem la idea que la imatge no és la realitat i observem fins a quin punt és fàcilmanipular les imatges, de manera que les persones i els objectes petits poden semblargrans i, a l’inrevés, objectes i persones grans poden semblar petits.Busquem una manera senzilla de demostrar-ho: a través de la comparació entre lesdimensions reals dels models (objectes i persones) i de les seves imatges que veiemenregistrades en vídeo.Aquesta activitat ens permet treballar nocions de mesura (gran, petit) i conceptes com“més que, menys que”.


Abans

Prenem mesuresSuggerim que abans de començar a treballar el concepte de canvi d’escala amb el vídeo,cal que ho observem a partir de la realitat que ens envolta. Així, si mirem les coses delluny les veurem molt petites, mentre que si les observem de prop, les veurem mésgrans. D’aquesta manera haurem acostumat als alumnes a relacionar la mida delsobjectes i les persones que veiem amb la distància que mantenim respecte a l’objecte.Podem organitzar jocs com el de prendre mesures amb els dits i les mans. “Intentemagafar amb els dits aquella casa que veiem. És possible que aquesta casa sigui tan petitade veritat?”.

Mirar pel foratSeguint aquesta línia de treball tenim possibilitats infinites. Construïm, per exemple unvisor de cartolina negra i juguem a copsar objectes i persones que tenim al voltant.Mirarem les mateixes coses de lluny i de prop, de manera que quan ho fem de llunyveurem, pel rectangle del visor, l’objecte que ens interessa petit, i també veurem unapart de l’entorn que l’envolta, mentre que quan l’observem de prop, el veurem mésgran i potser només en veurem una part.

Durant

Prenem mides: de petit....Ara tractarem de treballar els mateixos conceptes amb l’ajut del vídeo. Tindrem instal-lat el circuit tancat de televisió i organitzarem l’activitat següent.En primer lloc necessitarem una nena o un nen que ens faci de model i un altre que seràl’engarregat de prendre les mides.


75

Enfocarem, amb la càmera, l’alumne que tenim com a model de manera que surti enpantalla en pal sencer.Aleshores demanarem a l’altre alumne que prengui la mesura de la imatge del com-pany que surt a la pantalla, ajudant-se amb les mans (una mà limitant el cap i l’altra elspeus). Immediatament haurà de traslladar aquesta mesura a l’alumne model que estemenfocant.El resultat és evident: descobrirem que la imatge del company que surt a la pantalla ésmés petita que la mesura del mateix nen.

...a granAra enfocarem amb la càmera plans de detall d’algunes parts del cos de l’alumne quetenim com a model. Així, veurem reproduïdes a la pantalla orelles, boques o dits ge-gants. També podem enfocar detalls del vestuari: botons, llaços, etc.L’activitat consistirà, igual que abans, a prendre les mides de la imatge que apareix a lapantalla i traslladar-les a la realitat. Aleshores descobrirem que allò que veiem al moni-tor és molt més gran que a la realitat.Podem completar aquestes activitats fent exercicis similars amb objectes que tinguem ala classe: un llapis, una capsa, etc.Posat cas que tinguem imatges senceres d’aquests objectes enregistrades prèviament,podem treballar objecte per objecte, premem la pausa i preguntem:— Què és?— L’objecte real és igual que aquest?Aleshores caldrà disposar de l’objecte real perquè els alumnes puguin comparar:— Aquest llapis és molt més petit que el que veiem a la “tele”, la goma és més gran, etc.

DesprésTotes aquestes activitats haurien de concloure amb una reflexió final: De què depèn queveiem les coses més grans o més petites? Com podem obtenir imatges grans d’objectespetits o imatges petites d’objectes grans?


76

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què és de veritat? Els anuncis de la“tele”: veritat o mentida?

Edat: 4 i 5 anys.


Agrupament de l’alumnat: Grup-classe.

Material:Cinta de vídeo en què tindrem enregistrat l’anunci que volemtreballar.

Magnetoscopi.


Producte real (el mateix que surt a l’anunci).

Espai:

Podem dur a terme aquesta activitat a la mateixa classe.Farem seure els alumnes en rotllana davant del televisor. Alcostat del televisor, hi haurà una taula preparada en quècol·locarem el producte que haurem de comparar.

Presentació de l’activitatEls anuncis que veiem per televisió tenen una gran poder de seducció, fins al punt quealguns espectadors poden confondre ficció i realitat. Aquesta confusió es produeix ambmés força quan els espectadors són infants i, per això, de vegades, quan el producteanunciat és consumit, pot provocar una frustació considerable. Ajudar-los a diferenciarentre les característiques reals del producte i les que es mostren a l’anunci és un bonexercici per començar a educar el seu esperit crític com a espectadors.


Abans

Parlem-ne!Podem provocar una conversa a classe entorn dels anuncis que surten a la “tele”. Dei-


77

xem els nens i nenes que s’expressin lliurement, que opinin, que diguin quins anuncisels agraden i quins no, etc. També podem demanar que en dibuixin algun.Després intentarem centrar el tema: ara només pensarem en els anuncis de coses demenjar i els anuncis de joguines. Els recordem? Així podem anar recollint la successiód’anuncis que recordin. També podem proposar que expliquin què passa a l’anunci quemés els agrada, etc.A partir d’aquí, la nostra feina consistirà a trobar l’anunci adient per portar a termel’activitat. Haurem de buscar-lo en funció de la nostra disponibilitat per obtenirfàciment el producte que s’anuncia. Aconsellem que centrem els esforços en dos tipusd’anuncis que són precisament els que estan més propers als alumnes: els anuncis dejoguines i els d’aliments. També hauríem de tenir en compte que es tracti d’un anuncien què el producte es presenti amb una mobilitat i amb unes característiques (mides,colors, etc.) que no té a la realitat. Exemple: unes galetes que surten de la capsa i cami-nen, uns ninos que es mouen, etc.

Durant:En primer lloc veurem l’anunci seleccionat, si convé, un parell de vegades. Després enparlarem:— Com són les galetes que surten a l’anunci? (grans, petites, de color groc, tenen ca-mes, tenen boca, etc.).—Què fan? (es mouen, caminen, canten, etc.).Després d’analitzar el producte que surt a l’anunci passarem a observar les característi-ques del producte real. Aquest és el moment més important perquè els infants consta-ten, per exemple, que les galetes reals són més petites, no tenen ni cames ni peus i nocaminen.

DesprésAquesta activitat ens servirà perquè els alumnes arribin a la conclusió que no sempreallò que s’anuncia per la televisió coincideix amb la realitat. Una vegada assolit l’objec-tiu principal, caldrà obrir un debat que plantegi la qüestió següent: “Per què us semblaque els anuncis presenten els objectes d’una manera irreal? Penseu que si es transfor-men les coses i se’ls dóna vida és més fàcil que ens interessem per aquests productes?Ens crida més l’atenció? Tenim, així, més interés per comprar-los?”. En qualsevol cas, hem de tenir present que aquest procés desmitificador és lent i queno s’hi pot reeixir mitjançant un únic exercici. Per això, haurem de repetir l’activitatamb altres productes, com ara amb joguines que els alumnes mateixos portaran de casa.


78

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Fem màgiaEdat: 5 i 6 anys.


Agrupament de l’alumnat:

L’activitat es pot fer en petit grup, tenint en compte que unapart del grup farà d’espectador, mentre que només unalumne, per torns, anirà fent d’actor.

Material:

Càmera.

Trespeus.


Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatEl poder que les imatges en moviment, molt especialment les televisives, exerceixensobre els infants és evident, i provoquen confusió entre la realitat i la seva representacióicònica. El desconeixement del funcionament del mitjà fa que ens imaginem que tot esproducte d’un efecte màgic, impossible de compendre, només accessible per a uns pocsiniciats.Es tracta, doncs, d’anar incidint, amb activitats com la que es presenta a continuació, en

rec

pausa

rec


79

la desmitificació del mitjà, sense que això comporti cap decepció, sinó, ben al contrari,que suposi la possibilitat d’intervenir en l’efecte màgic tot jugant. Així, els infantsintervindran, encara que només sigui com a actors, en la realització del truc més antic:“apareixer i desaparèixer”.


AbansEn primer lloc, instal·larem la càmera sobre el trespeus de manera que quedi fixa. Ésmolt important que la càmera no es mogui del lloc, per aquest motiu farem un senyal alterra amb guix situant el punt exacte en què han d’estar les tres potes del trespeus.Així mateix, farem un senyal al terra que marqui l’espai en què s’haurà de col·locar“l’actor” o “l’actriu”.

DurantPodem començar la sessió dient als alumnes si estan disposats a fer màgia. Tambépodem iniciar una conversa entorn de la màgia: què és?, en què consisteix?, n’han fetmai, de màgia? Podem enumerar alguns efectes màgics que hagin vist en algun espec-tacle, a la televisió, etc.Després podem preguntar: Algú sap fer màgia? És possible que algun alumne coneguialgun truc senzill i el representi.Finalment ens endinsarem en el tema que ens ocupa: Sabem com fer màgia utilitzant elvídeo? Anem a provar-ho. Ara farem desaparèixer un company.Demanarem que surti un voluntari o voluntària per fer d’actor. El col·locarem a l’espaimarcat al terra, i li explicarem que no s’ha de moure del lloc marcat.A continuació, gravarem uns segons l’actor en aquesta posició. Després premem lapausa i demanarem a l’actor que surti de davant la càmera. Aleshores tornarem a gra-var uns segons el mateix espai però ara sense ningú davant de la càmera. Tornarem ademanar a l’actor o l’actriu que se situï un altre cop davant la càmera i el tornarem agravar uns segons.Podem repetir la mateixa acció tantes vegades com alumnes formin part del grup, demanera que tots facins d’actors, per torns.

DesprésArriba el moment de visionar el que hem gravat. Els infants descobriran, seguramentamb gran sorpresa, que els actors apareixen i desapareixen a la pantalla com si fos perart d’encanteri.Com a conclusió podem demanar que expliquin què hem vist a la pantalla i preguntarsi algú ha desaparegut de veritat. Caldrà que facin hipòtesis fins a deduir com hemenregistrat el truc.És possible que els alumnes no arribin a entendre l’explicació tècnica de com es produ-eix aquest truc, però és evident que aquesta no és la nostra intenció. Només es tracta dejugar i de començar a descobrir que nosaltres també podem fer trucs que semblin mà-gics.

Altres possibilitatsUna vegada feta aquesta primera activitat podem repetir-la introduint-hi modificaci-ons. Per exemple, podem fer aparèixer i desaparèixer un barret que portem al cap,podem transformar cada alumne en un altre, podem transformar un objecte en un altre,etc. La màgia està servida i qualsevol cosa és possible.


80

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Què diríeu que és això?Edat: De 3 a 6 anys.



En petit grup de 5 o 6 nen/es, aprofitant els racons, perexemple.

Material:


Càmera de vídeo.

Connectors.

Cintes de vídeo enregistrades.


Espai:

Es pot muntar un racó a la mateixa aula.

Presentació de l’activitatEstem acostumats a presentar i a veure les imatges des d’un mateix punt de vista,generalment el frontal, i quan aquest varia ens costa poder identificar l’objecte o bé lapersona que estem veient.El que pretenem amb aquesta activitat és mostrar als nostres infants que hi ha diversesmaneres de veure i copsar un mateix objecte, i que, segons l’angle que triem, podemvariar la nostra percepció de l’objecte i completar la informació que en tenim.


AbansAquesta activitat implica una pràctica prèvia: aprendre a mirar directament la realitatque ens envolta des de diversos angles. Mirar i observar els objectes de l’entorn ensservirà per descobrir tots els seus matisos i farà que estiguem preparats per veureimatges enregistrades en vídeo d’aquests objectes.Prèviament, haurem enregistrat les imatges d’uns quants objectes de la classe des dediferents angles poc usuals (des de dalt, des de baix), de manera que costi identificar-los.Un cop tinguem els alumnes asseguts en rotllana davant del monitor els explicarem dequè tracta l’activitat:“Hem d’estar molt atents perquè a la pantalla del monitor sortiran unes imatges moltestranyes i haureu d’esbrinar quins objectes representen.”Posem en marxa el vídeo i quan aparegui la primera imatge la deixem uns segons,pemem la pausa i preguntem: Què dirieu que és, això?Amb aquesta primera imatge els ajudarem a fer l’observació, fent-los fixar en els detallsque poden despistar-los per descobrir de quin objecte es tracta.

DurantUn cop fet el primer “descobriment”, tornarem a formular la pregunta tot recordant-losque no s’han de deixar enganyar per l’aparença i que, en canvi, es fixin en els detalls ifacin l’esforç d’imaginar-se aquest mateix objecte des d’un altre punt de vista.Finalment, una vegada descoberts els objectes que anirem passant, és el moment detreure els objectes reals i provocar la seva observació directa des de quatre punts devista: des de dalt, des de baix, des del costat i des del davant. Aleshores podem establircomparacions amb les imatges que hem vist a la pantalla.


81

Podem anar fent preguntes de l’estil: Us sembla igual l’objecte del monitor que el real?Quin creieu que és més gran? Com sabeu que es tracta d’aquest objecte? Des d’onl’estem veient?Esgotades les imatges que teníem enregistrades, ara proposem observar-nos a nosaltresmateixos des de diferents punts de vista.Demanem un voluntari. Com creieu que es veurà en Joan si amb la càmera “el mira”des de dalt? Per què?Deixem que cadascú doni la seva opinió, les podem anar anotant. Tot seguit enfoquemen Joan i contrastem el resultat amb les suposicions anteriors a l’experimentació.I ara, com creieu que es veurà en Joan si l’enfoquem des de sota? Per què? El veiemigual des de dalt que des de sota? Quan sembla més gran? Per què? Enregistrarem tots els membres del grup deixant que triïn el punt de vista que prefe-reixen i que ens n’expliquin per què.

DesprésCom a cloenda, conversarem sobre les imatges que acabem d’enregistrar i sobre les quehavíem vist al principi. Caldrà que els alumnes arribin a la conclusió que els objectes iles persones es poden mirar des de diversos angles i que només així podem tenir dife-rents apreciacions d’un mateix objecte. Al mateix temps, la impressió que ens fa l’objec-te és distinta segons des d’on el mirem: pot semblar més gran o més petit, pot confon-dre’s amb un altre objecte, etc.


82

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Qui és qui?

Connectors.

Cintes de vídeo enregistrades.


Espai:

Es pot muntar un racó a la mateixa aula.


Durada: 1 hora.

Agrupament de l’alumnat: Tot el grup-classe.

Material:Monitor de televisió.

Càmera de vídeo.

Presentació de l’activitatSabem deduir realment el tot només amb l’observació d’una part? Sabem relacionarcada part amb el seu tot corresponent? Fins a quin punt una part d’un objecte o d’unapersona pot arribar a ser prou representativa per imaginar ràpidament a quin tot per-tany?Aquesta activitat pretén aguditzar la capacitat d’observació, de manera que els infantspuguin elaborar estratègies i mecanismes que els ajudin a identificar objectes o perso-nes a partir de l’observació d’un pla de detall.


AbansPodem motivar l’activitat plantejant d’entrada un joc d’observació: “Ara ens dedica-rem, durant uns minuts, a observar com són els companys de la classe. Ens fixaremsobretot en la seva cara (els ulls, el nas, les orelles...), les seves mans, els seus peus i lesseves sabates, la roba que porta etc.”


83

DurantAra comencem el joc d’endevinar qui és qui.En primer lloc, caldrà muntar un circuit tancat de televisió que haurem d’intal·lar forade l’aula o en un racó de la mateixa aula, darrera d’una mampara o d’una cortina.Farem passar darrera de la cortina un grup de quatre o cinc alumnes i la resta es man-tindran com a espectadors, mirant el monitor de televisió.Comencem el joc. Enfoquem amb la càmera, que tenim intal·lada darrera de la cortina,un detall del cos o del vestit d’un alumne. Aleshores, els espectadors hauran d’endevi-nar “de qui és?”.Aquell que ho encerti passa a ocupar el lloc del jugador que hi ha darrera de la cortina.Podem continuar el joc mostrant detall de la resta dels jugadors.

DesprésCom a complement a l’activitat feta, podem demanar als nostres alumnes que dibuixinun pla de detall d’alguna part del cos o d’algun element del vestuari d’un company ocompanya de classe. Un cop fets els dibuixos, els penjarem a la paret i es tractarà d’en-devinar de qui és cada element que apareix als dibuixos.

Altres possibilitatsPodem proposar als alumnes un joc d’endevinar “de qui és?”, de manera que hi femparticipar també els companys de les altres classes. En aquest cas, gravarem plans dedetall dels nostres companys i passarem la cinta als alumnes d’una altra classe perveure si són capaços d’endevinar “de qui és?”.També podem jugar al joc de “què és això?”. Imaginem que enfoquem amb la càmera lapota d’una taula, sense que els alumnes ho veigin. Aleshores, els alumnes, mirant elmonitor de televisió hauran d’endevinar “què és això?”.


84

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Treballar una sèrie de televisió: PinguMonitor.

Sèrie: Pingu.

Esporàdicament podem necessitar altres materials per poderfer treballs complementaris que ens suggereixi el conte(murals, textos, alguna recepta de cuina...).

Espai:Si pot ser dins de l’aula. Si això no és possible, a la salad’audiovisuals.


Durada aproximada:

45 minuts (10 minuts de conversa abans de la projecció, 5minuts de durada del conte i 30 minuts de conversa desprésde veure’l).

Agrupament(s) de l’alumnat: El grup-classe.

Material:

Magnetoscopi.

Presentació de l’activitat

Característiques de la sèriePingu és una sèrie de contes amb ninots animats. Les narracions tenen una duradaaproximada de 5 minuts cada una. Cada conte representa una unitat pròpia i indepen-dent.Els personatges dels diversos contes són pràcticament sempre els mateixos: en Pingu (elprotagonista) és un pingüí que viu en un iglú amb el seu pare i la seva mare. Mésendavant tindrà una germana (la Pinga). Tenen una molt bona amiga (la foca) i d’altrescompanys pingüins.El llenguatge que utilitza la sèrie consisteix únicament en sons, la majoria d’ellsinintel·ligibles, però amb una entonació molt correcta.Les imatges són ben treballades i l’estètica ben cuidada.La majoria de les escenes són molt properes a l’entorn dels nostres alumnes. Els nens iles nenes es poden sentir identificats plenament amb el personatge i les seves vivències:en Pingu va a l’escola, té amics, es baralla, juga i es diverteix. A vegades, plora… Cadanen i cada nena pot captar més uns aspectes o uns altres, segons la seva maduresa o elsseus interessos. Això ens permet treballar tots els temes a fons i, alhora, respectar larealitat de cadascú.

Possibilitats didàctiquesMirar un conte per tal de:— Veure imatges boniques.— Viure situacions divertides.— Fixar-nos en les imatges i entendre el que ens expliquen.Comentar-lo tots plegats en acabar per:— Treballar el llenguatge oral a nivell de comprensió (refer la història i parlar de lesparts que ens han cridat més l’atenció o que considerem més importants).— Treballar l’expressió (parlar de manera clara i ordenada per tal de fer-nos entendre,relacionar aspectes que hem vist en el conte amb experiències viscudes anteriorment,interessar-nos pel que ens expliquen els altres i respectar les seves idees...).Treballar la imaginació: crear situacions noves o contes nous a partir del que hem vist(mirar el conte sense so i crear un altre argument,) i la creativitat (inventar uns sonsdiferents dels que hem sentit, canviar el diàleg i gravar-lo...).Aprofitar tots els aspectes que es puguin relacionar amb altres àrees i treballar-los desd’un altre àmbit.


85


AbansCal que coneguem l’argument del conte i tinguem una idea clara del que volem treba-llar.Situar els nens i les nenes en l’activitat que farem, presentar-los els personatges delconte i avisar-los posat cas que hi hagi algun aspecte en què volem que parin unaatenció especial.

DurantVisionar el conte sense cap interrupció.

DesprésComentar el conte amb els nens i nenes fixant-nos, bàsicament, en la comprensió il’expressió de cada un d’ells. Fer preguntes de l’estil de: A què juga, en Pingu? Què lipassa? Et sembla que està gaire content? Per què es fica al llit de la seva germana, enPingu? Què et sembla que li diu, la mare? Per què et sembla que passa, això?Potenciar el treball de la imaginació. Fer preguntes, com ara: El senyor pingüí sap tocarl’acordió. Qui l´hi deu haver ensenyat? Com ho faries, tu, per ensenyar a tocar uninstrument a un animal? Quin animal i quin instrument triaries? Per què?, o bé: Un diavas a patinar i, en lloc de trobar gent que també patina, et trobes la pista plena depingüins. Explica’ns què faràs.Treballar tot allò que el grup ens demani i ens sembli interessant i adequat.

Fonts d’informacióSèrie Pingu. Editada i distribuïda per BMG Ariola, S.A. (Madrid).Volum 1: En Pingu i la seva família.Volum 2: En Pingu va al col·legi.Volum 3: En Pingu i els seus amics.Volum 4: En Pingu Esportista.Volum 5: Pingu l’Astut.

EL SOMNI D’EN PINGUVolum: En Pingu i la seva família.Situació en la cinta: conte núm 9.Personatges: la mare d’en Pingu, en Pingu, una morsa fantàstica.Temes que treballa: els somnis; relació afectiva i confiança amb els pares.

Resum del conteEn Pingu és al llit i la mare li llegeix un conte. A la meitat, en Pingu s’adorm.De cop i volta, els quadres de la paret es belluguen i l’iglú salta sencer i surt volant.Després és el llit el que s’estira i s’arronsa i comença a caminar gel enllà. En Pingu,primer, està molt espantat però al cap d’una mica ja li agrada passejar amb el llit i s’hopassa molt bé.De cop i volta apareix una morsa gegant que es diverteix jugant amb en Pingu i men-jant-se-li el matalàs. Així que poden, el llit i en Pingu arrenquen a córrer i aconseguei-xen escapar de la morsa.Però mirant enrera, en la seva fugida, en Pingu ensopega i cau per un pendent del gel.En ser a baix es desperta i s’adona que tot somiant ha caigut del llit.


86

La mare, mentre feia mitja, li ha estat vetllant el son. Ara l’agafa, se l’asseu a la falda ipot aconsolar en Pingu, que li explica el seu somni.

Aspectes que es poden treballar

Llenguatge oral

ComprensióCal que els alumnes descobreixin que el conte és la narració d’un somni que té enPingu.Per situar-los, a través de la conversa, els farem adonar del moment del dia en quèpassa l’acció.També els podem fer parar esment que les coses que passen quan en Pingu ja s’haadormit no tenen significat real.Podem fer preguntes com aquestes:— Quina hora del dia deu ser perquè en Pingu s’hagi ficat al llit, la mare li llegeixi unconte i ell badalli i es quedi adormit abans que la mare acabi?— Et sembla que pot ser que els quadres es belluguin, la casa se’n vagi volant i el llitcomenci a caminar i a ballar? Què deu estar passant, doncs?— Què deu haver passat, al final del conte, perquè en Pingu torni a ser a casa seva? Potser que n’hagi marxat de debò?— Per què et sembla que plora, en Pingu, quan està assegut a la falda de la seva mare?De què deuen estar parlant?

ExpressióPretenem que els nens i les nenes ens expliquin experiències pròpies d’algun somni quehagin tingut.

ImaginacióPodem imaginar un somni i explicar-lo als altres mitjançant l’escenificació en petitsgrups, a través del dibuix en seqüències sobre acetats i a continuació projectar-los ambel retroprojector, o per escrit mitjançant un text que després podrem llegir als com-panys.

EN PINGU JUGA A PAPES I A MAMESVolum: En Pingu i la seva família.Situació en la cinta: conte núm 2.Personatges: en Pingu i els seus pares.Temes que treballa: col·laboració en les feines de casa; el sistema de reproducció delspingüins; responsabilitat en les tasques; relació afectiva amb el pare i la mare.

Resum del conteEl pare s’encarrega de vigilar la rentadora i la mare fa mitja mentre cova un ou. EnPingu llegeix i escolta música amb els auriculars.Quan la rentadora s’atura, la mare ha d’anar a ajudar el pare a estendre la roba.L’ou no pot quedar-se sense covar i la mare ensenya a en Pingu com ho ha de fer. Ells’hi posa, però s’avorreix i s’alça per engegar el tocadiscos. Emocionat, ballant, s’oblidade l’ou, que surt del niu i també es posa a ballar. Ho fa amb tanta empenta que tot vaen doina. Quan en Pingu se n’adona, s’espanta i el vol aturar però no pot.


87

Els pares, des de fora, senten el terrabastall i tornen esverats cap a casa. Quan hi arri-ben, el pare torna a encarregar-se de covar l’ou i la mare ajuda en Pingu a endreçar totel desordre que s’ha creat per la ballaruga.


Llenguatge oral

ComprensióEl conte versa entorn de com viuen i es reprodueixen els pingüins. Per tant, podemproposar una conversa que ens porti a definir-ne característiques físiques, de maneraque puguem arribar a saber que són ocells i que, en conseqüència, es reprodueixenmitjançant la posta d’ous. Podem parlar del procés d’incubació: per què el pare i lamare d’en Pingu s’asseuen amb tant de compte damunt de l’ou; per què també ho ha defer en Pingu quan ells han de sortir; per què cal tractar l’ou amb afecte...Com que el sistema de vida d’en Pingu i la seva família no s’adiu amb la realitat, po-dem comparar el que sabem dels pingüins amb el que veiem en el conte i, així, anarconeixent aquests animals.També podem parlar de la manera de ser d’en Pingu:— Li fa mandra ajudar a casa, però, si li ho demanen, ho fa.— Es cansa molt aviat de covar l’ou, tot i que quan és conscient del que està passantdeixa de ballar i es preocupa de la feina i del que pot haver passat al seu germà.— Accepta l’ajut de la mare i el pare. Sap manifestar els seus sentiments (temor, afecte...).

ExpressióPodem parlar d’experiències que haguem viscut: d’haver fet alguna trapelleria, de nohaver estat prou responsables...Així com en Pingu escolta música i llegeix, què fem, nosaltres, durant el nostre tempslliure?

ImaginacióCom pot ser que l’ou balli, salti i no s’entrebanqui?Com pot ser que el sostre de l’iglú no es trenqui i s’abonyegui, o no es trenqui l’ou?

PINGU, EL MÚSICVolum: En Pingu esportista.Situació en la cinta: conte núm. 7.Personatges: en Pingu, una foca i un altre pingüí amics seus.Temes que treballa: el joc motriu; les coves: estalactites i estalagmites; la música: dife-rents qualitats del so.

Resum del conteEn Pingu, la foca i un altre pingüí juguen a fet i amagat. De primer para en Pingu, idesprés la foca.Quan ha acabat de comptar, busca els seus companys de joc. El pingüí, el troba deseguida, però en Pingu, no. Comencen a buscar-lo i a cridar-lo fins que senten que elsrespon una música que surt de dintre d’una cova amb tot d’estalactites de gel. La músi-ca, la fa picant les diferents estalactites amb una baqueta de gel.


88

La cova és molt bonica i poder fer música plegats és molt divertit. Per això s’hi quedenuna bona estona. Al final en Pingu toca una cançó que agrada molt als seus dos amics.


Llenguatge oral

ComprensióComentem el joc d’en Pingu i els seus amics. Si no en coneixem la dinàmica, la podemdeduir entre tots. Fixem-nos en la cantarella d’en Pingu i la foca quan compten i en lapetita trampa que fan quan miren mentre compten.La cova on és en Pingu no s’assembla gens a les que coneixem. Podem comentar quèsón les estalactites i pensar per què són de gel en el país d’en Pingu. Si escoltem bé lagravació, en més d’un moment podem sentir el degoteig de l’aigua. Això ens pot ajudara pensar sobre el tema. Podem observar, també, les distintes tonalitats de llum queveiem entre les estalactites.Fem notar que les llargades de les estalactites són molt diferents. Segons quines notesvolem que sonin (més agudes o més greus) n’hem de picar unes o unes altres. Tenimalgun instrument a l’escola que soni seguint aquest mateix criteri?

ExpressióCada u pot comunicar com se sent després d’haver vist aquest conte. Si algú forma partd’una coral ens pot explicar els seus sentiments de quan canten tots plegats.Fer música amb els amics és molt divertit i jugar a fet i amagat també. Podem comentari argumentar les preferències de cada un de nosaltres.

ImaginacióEns imaginem que entrem en una cova amb uns amics. Quines aventures hi podempassar? Ho podem explicar parlant, dibuixant, escrivint...

Joc motriu «Fet i amagat» és un joc tradicional al qual, darrerament, els nostres nens i nenes tenenmolt poca ocasió de jugar. Podem aprofitar l’ocasió per ensenyar-los-hi:«Es necessita un espai amb amagatalls. El nen que para es col·loca en un lloc concretque serà casa seva i compta fins a un nombre establert tapant-se els ulls, els altres s’hand’amagar. Quan el que para acaba de comptar mira a veure si descobreix algun nen. Siho fa va a casa seva i diu “un, dos, tres...” (i el nom del nen que ha vist). Si hi ha algunnen que arriba a la casa abans que qui para, se salva. Si en arribar diu ”un, dos, tres,salvat per tots”, tots els nens que han estat descoberts fins aquell moment quedensalvats. Si qui para s’equivoca en dir el nom del nen descobert, ha trencat l’olla i surtentots per tornar a començar el joc, i para el mateix nen. Si no és així, la següent vegadapara el primer nen que s´ha vist.» 1

Llenguatge musicalPodem aprendre la cançó que toca en Pingu.2

1. Guitart i Aced, Rosa Ma. Jocs. Jocs no competitius. Graó Serveis Pedagògics (Instruments Guix: 1). Barcelona, 1984.

2. L’Esquitx 5. 47 cançons per a infants. Seleccionades per Ma. Dolors Bonal, Ma. Teresa Giménez, Maria Martorell i MontserratSolanic. Editorial mf.


89

EN PINGU FA CRISPETESVolum: En Pingu esportista.Situació en la cinta: conte núm. 8.Personatges: en Pingu, la seva germana, els seus pares i altres pingüins.Temes que treballa: les crispetes, com fer-ne; el servei de correus; els mitjans de trans-port per la neu; diferències d’equipaments en distints tipus d’habitatges.

Resum del conteEl pare i la mare han de sortir. S’acomiaden dels seus fills. Quan són fora, en Pingu ficallenya al foc i una paella al damunt de la cuina. Agafa una panotxa i en fa crispetes. Sónmolt bones i, en un moment, entre ell i la Pinga se les cruspeixen totes.La Pinga encén una estufa de llenya; tots dos n’omplen tota la part de dalt amb blat demoro i també en fan crispetes, tantes que els envaeixen l’iglú. No tenen més remei querecollir-les amb una pala i posar-les en caixes: n’omplen quatre. Com que no saben quèfer-ne, de tantes, les reparteixen entre els veïns.Quan ja n’han donat a tothom i ningú no en vol més, a ells encara els en sobra unacaixa. La facturen per correu a un pingüí pobre i trist.Un cop són a casa, encara els queden moltes crispetes. En continuen menjant i com quefalta poc perquè els pares tornin, s’han d’afanyar a acabar-se-les i deixar-ho tot endre-çat.Quan el pare i la mare arriben, ells dos estan dormint inflats de tantes crispetes que hanmenjat. Els pares els desperten per saludar-los i donar-los una bossa de crispetes queels porten com a obsequi, però ells les refusen amb una gran cara de fàstic.


Llenguatge oral

ComprensióLa primera imatge ja ens explica que la mare surt de casa pel sol fet de veure-la ambbarret. Podem fer notar als nens i nenes que si expliquéssim el conte oralment no entindríem prou de dir que la mare porta barret per expressar la idea que ha de sortir.Els mitjans de transport en el país d’en Pingu han de ser diferents dels de casa nostra:tant el cotxe de neu dels pares com el trineu que fan servir en Pingu i la Pinga no servi-rien per córrer per l’asfalt. Podem comentar-ne les diferències i el perquè.També podem fer observar les diferències que hi ha entre la cuina i l’estufa de casa d’enPingu, i les de casa nostra. Com funcionen, les seves? I les nostres? Per què deu ser queen el país d’en Pingu no hi ha ni gas ni electricitat?Quan en Pingu arriba amb el trineu a una casa per regalar una caixa de crispetes, abansque hi entri ja podem saber quina mena de pingüins hi trobarà. Comentem quinesimatges hi ha que ens permetin esbrinar-ho.Els dos germans ja no saben què fer-ne, de l’ultima caixa de crispetes que els queda, il’envien per correu. Fixem-nos i comentem que per enviar una carta o un paquet calposar-hi l’adreça, segells...Els ocells no tenen dents, en canvi en Pingu en aquest conte en té. Pot ser una manerad’expressar millor l’angúnia que li fa veure les crispetes?

ExpressióPodem explicar les nostres vivències de quan els nostres pares surten: amb qui ens


90

quedem, si podem fer alguna cosa diferent de les dels altres dies, si anem a dormir a lamateixa hora o una miqueta més tard...

Llenguatge escritPodem preparar entre tots la recepta de cuina per fer crispetes i, així, treballarem ladiversa tipologia textual:Farem la llista d’ingredients i estris de cuina que ens calen.Pensarem els passos que cal seguir per fer-les i ho anirem relacionant amb el que fan enPingu i la seva germana.Si l’edat dels nens i les condicions de l’aula ens ho permeten, podem fer crispetes a laclasse.

imatmov

Documents