colombinsimatge de coberta : detall del quadre d’ivan konstantinovich aivazovsky de 1892, titulat...

BUTLLETÍ DEL CENTRE D’ESTUDIS COLOMBINS, NÚMERO 51, ABRIL 2010

Colombins

sumarixpòfol

americae

histomon

Cristòfor Colom i elsnobles empordanesos.Dolors de Gual 18

2221

36 38

Els diners d’en Cristòfor Colom

La història dels ossosd’Hernán Cortés

37

2

Any XX, Núm. 51, abril 2010

Edita: Centre d’Estudis Colombins, Òmnium Cultural.President: Miquel Manubens, vicepresident: Jordi Marí, tresorer: Reinald Benet,secretari: Ramon Navarro, vocals: Francesc Albardaner i Joaquim Arenas.Oficina del Centre: Jaume Canyades.Redacció: Diputació, 322, 08006-Barcelona Tel. 93 254 66 59web: www.cecolom.cat, e-mail:[email protected] gràfic:bcngrafics.cat Ocells,34 09857-ValliranaImpressió: Casa Boada, Comtal, 26, 08002-Barcelona. Dipòsit legal: B-16689/95

Amb la col·laboració de:

Historiador negal’existència de Sagres

staf

f

llibreria

cathistòria

35

27

video

centre

6Realisme,no pessimisme.Ramon Navarro

Trobat un sarcòfagclau per revelar lacaiguda de la culturamaia. 24 25Homenatge a Caius Parellada

La muralla del mar, tapiada 26

Fou en Jaume d’Alaricel veritableMarco Polo?

ADN: Nefertiti no era lamare d’en Tutankamon

Odissey exploraels arxius espanyols

37

Un corsari apel.lat Colom i elsuposat final de la guerra civilcatalana vist des de ValènciaFrancesc Albardaner

13

exposició

7

26L’eixample, un invent romà? 30Ignoren l’arqueologiaels catalans?

33Sumari d’Espanya

Butlletí Centre d’Estudis Colombins, n 51, abril 2010

editorialEn primer lloc voldria agrairals associats la meva eleccióa President així com la delsmeus companys de Junta. Hemtrobat un excel·lent treball fetpel que fa a la difusió mundialdel "Colom català". Per a situar-vos, ha estat la segona notíciamés consultada i debatudarelacionada amb Catalunya enel món d'internet en aquestsdos darrers anys (després delF.C.Barcelona).

Els objectius del centre, tal com determinen elsseus estatuts són clars: aplegar els estudiosos,promoure l'interès en el món de la intel·lectualitati en l'àmbit social en general, i fomentar l'ediciód'obres fruit de la recerca sobre la vida i l'obra deldescobridor en el marc de la història i la culturacatalanes. Però per a poder complir amb els nostresobjectius és precís fer un CEC econòmicament mesfort. L’únic recurs econòmic que té el centre pera fer coses són les quotes dels associats. Estemmolt agraïts a Òmnium per la subvenció que cobreixles despeses d’oficina. Per tant, quan més associatstinguem més coses podrem fer.

El Centre no és una eina per a sortir a la palestracada cop que algun autor treu un llibre o fadeclaracions sobre en Colom més pròpies de ciènciaficció que d'un treball acadèmic. El CEC ha de tenirel seu propi camí. Tampoc són els nostres adversarisaquells que amb molt bona voluntat però quemancats del recolzament adequat emeten treballsamb poca base. A aquests els hem d'integrar,ajudar, i aprofitar la seva voluntat de treball. ElCentre d'Estudis Colombins ha d'ésser el pal depaller del colombinisme.

La nova junta del CEC abocarà, per tant, tots esseus esforços a promoure el coneixement delColom Català; reforçar els vincles existents ambtotes les organitzacions, acadèmiques, arxivístiques,

museístiques i d'estudiosos de la història del país;cercar la manera d'integrar la major part de genten el projecte; ajudar tècnicament als associatsa publicar els seus treballs; i fer tot allò que siguinecessari per a que la teoria es converteixi ennormal. I el secret de tot això està en créixer enel nombre d'associats. Els objectius que s'ha marcat aquesta Junta,expressats en un projecte presentat a la presidènciad'Òmnium, inclouen un conjunt d'eines que aniremdesenvolupant esglaonadament i ordenada:manteniment de les conferències mensuals,manteniment del butlletí trimestral, ampliant elseu abast històric i millorant-ne la qualitat,desenvolupar una nova web amb moltíssima mésinformació sobre el "Colom català", ampliar lesrelacions amb Òmnium i amb tots els Museusimportants i el món acadèmic i arxivístic, i fer unpla de difusió de la teoria del Colom català.

Els continguts del nou butlletí, a partir d’ara, podranser poc acadèmics per a uns, i molt més amplis imenys monòtons per a altres, de vosaltres depèn.Feu-nos arribar, si us plau, tot treball que considereuinteressant pel col·lectiu i que creieu que mereixiser publicat i la Junta seleccionarà entre el materialque arribi. El butlletí també el feu vosaltres, laJunta té l’obligació de publicar-lo i complir elsterminis, però el butlletí és de tots. La Junta pertant té prou feina a fer, agreujada per la situacióeconòmica que és precís resoldre amb efectivitatimmediata. No és suficient amb pujar les quotes,és precís que cada associat sigui un "comercial"del Centre i cerqui entre els seus cercles d'amistatspersones interessades en el tema que puguinesdevenir socis o bé anunciants pel butlletí o elweb. El Centre el formem tots, només amb l'ajutde tots podrem fer coses grans. Molt agraït a tots,i esperem el vostre ajut i col·laboració en aquestanova etapa. Miquel ManubensPresident del Centre d’Estudis Colombins

3

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors i no ha de coincidir necessàriamentamb els principis que regeixen l’associació.S’autoritza la reproducció, parcial o total dels articles publicats en aquest butlletí sempreque s’hi faci constar la procedència. Agrairíem que se’ns fes arribar un exemplar de lespublicacions on els nostres treballs hagin estat reproduïts o esmentats o fins i tot unafotocòpia que identifiqui la publicació i la data d’edició.Tots els associats poden consultar els nostres butlletins a la pagina web www.cecolom.cat.Els no associats ho poden fer un cop transcorregut un any.

Imatge de coberta : Detall del quadre d’Ivan Konstantinovich Aivazovsky de 1892, titulat"Colom navegant des de Palos" que va ser venut el 22 d’abril de 2009, a la casa desubhastes Sotheby's per un import de 594.500 dòlars.nota


Fa més de deu anys que sóc en aquesta casa ambvosaltres, els meus consocis i, per tant, amics. Heestat alumne vostre perquè entre vosaltres hetrobat amb facilitat saviesa que heu volgutcompartir amb mi sempre que us l’he demanada.És un gran honor, una gran satisfacció haverconegut aquest ambient, les persones que han fetpossible el CEC. Persones de cultura, personesque han treballat molt per la causa de Catalunyaen un assumpte concret de gran transcendència.

Durant aquests anys m’he dedicat a remenararxius, perquè la veritat la trobarem (o no) alsarxius. I si no és allà no hi serà en cap lloc més.Ja vaig fer una xerrada i la vaig escriure al nostreButlletí en què deia que el treball als arxius s’estavaacabant.

Com no havia de ser així? És que els arxius sóninfinits? Tota feina s’acaba un dia o altre. Elsitalians ho van remenar tot amb tot el suportmaterial i humà d’un Estat i, en no gaire temps,van tenir el que hi havia en els arxius genovesos.Van acabar la seva feina, exhaustiva, perquè tots’acaba. Van publicar coses molt grosses… i japorten quasi bé un segle sense dir res perquè notenen res més a dir. I no tenen res més a dirperquè estat tot buscat. Si hi hagués més arxiusper explorar ja els haurien examinat, els ha sobrattemps i mitjans de tota mena.

Aquí ens està passant el mateix. Fa temps que hovaig dir i el temps hem fa refermar la meva opinió.Els grans arxius catalans ja han estat exhaurits ija sabem tot el que hi ha (i el que no hi ha,malauradament). Es podrà dir que en algun llochi ha més material però això… no és una il·lusió?On és aquest arxiu que encara no hem remenati que pot tenir algun interès per nosaltres?.

Hi ha una possibilitat en els papers del Marquèsde Guadalest, pledejador en els Plets de Veraguaperò ja hem anat a Mallorca i València i no hi haforma de localitzar-los i consultar-los. Potser aixòés l’excepció, però una excepció vol dir que hi hauna norma i sabem molt bé quina és.

Els arxius de Barcelona, Tortosa, Mallorca, Eivissa...tots han estat remenats. Jo no veig què més podemfer i no conec ningú entre vosaltres que doni idees

per a treballar en un futur. Simplement, les feiness’acaben algun dia. I si no l’hem acabat ja, un diano llunyà l’acabarem.

Durant dècades des de Luís Ulloa tres generacionsde colombins catalans hi hem treballat, S’haexhaurit la bibliografia del temps de Colom i s’haexhaurit la bibliografia moderna. No hi ha cosainteressant sobre Colom, antiga o moderna, queno s’hagi donat a conèixer en el nostre Butlletí ide la qual no se n’hagi fet una crítica historiogràficacientífica, rigorosa. Jo he llegit els 50 números delButlletí i ho tinc clar. Llibres, també se n’han fet(Parellada, Castellnou, Català-Roca, Colom i elmón català...). Penso que tot el que podem dir jaho hem dit. El llibre de Charles Merrill, per exemple,està basat en la lectura i el coneixement del queja s’ha dit.

Significa això el final, el tancament del CEC perinanició? Penso que no, perquè a més d’investigarhi ha una altre feina: divulgar. La majoria de lainvestigació ja l’hem feta, però la divulgació detot el que hem fet és un altre tema, i aquí sí quehi ha molt per fer.

Algun dia (potser no molt llunyà) haurem de dirigir-nos a l’Institut d’Estudis Catalans, els poderspúblics (monetaris) catalans per exigir-los-hi (isé quina paraula estic utilitzant) que es mullin enaquest tema. No trobo just que ens ignorin i noens recolzin com crec que ho haurien de fer.

Ulloa es va dirigir a l’”Academia Española de laHistoria” per proposar un congrés hispano-italiàque entrés a fons en la qüestió. No li van fer casa Madrid i no es van atrevir a provocar al governde Mussolini, que mai hagués estat favorable a lainiciativa d’Ulloa. Us diré què podríem fer nosaltres:Per què no, ni que fos a títol propagatiu ipropagandista i sense fe que es faci realitat,proposar públicament altre cop aquest repte? Jasabem que això produirà poca/cap fe quant aresultats positius. Però llençar-lo de nou és possiblei estarem dient que existim, que som aquí, que lapossible catalanitat del descobridor d’Amèrica ésuna proposta historiogràfica amb base perquèningú tingui la gosadia de fer-la desaparèixer.

És que no podem tenir l’atreviment de fer-ho? És

Realisme, no pesimismePer Ramon Navarro

4 Butlletí Centre d’Estudis Colombins, n 51, abril 2010

el centre

clar que si, que podem ser atrevits si volem ser-ho. És una proposta racional, que ningú podrànegar enlloc. És que faríem el ridícul? Doncs no,de ridícul res, que sabem el que sabem i sabríemrespondre a tothom del món, italià o xinès, quevolgués rebatre els nostres arguments. Potser novoldrem fer això, però no admetré mai que algúem digui que no podem intentar-ho.

És que no s’han celebrat al segle XX nombrososcongressos americanistes al món? No es potcelebrar, doncs, un congrés colombí a Barcelona?Si és ciutat de fires i congressos, per què no unde més? Amb suport econòmic i organitzatiu dela ciutat i de Catalunya. I a més, proposant al’Academia Española de la Historia que participien l’organització, apa. Qui no vulgui mullar-se allàell amb la seva covardia, vergonya o desinterès.Tot serà per nosaltres propaganda, divulgació delque diem, afirmació de la nostra existència.

Sí que podem fer murgaamb els bombos i elsplaterets. Primer, els quepodem fer sonar. Desprésja en parlarem si s’afegeixeno no l ’Ajuntament deBarcelona, l’Institut d’EstudisCatalans, la Generalitat deCatalunya, les UniversitatsCatalanes i la resta de forade Catalunya i de l’EstatEspanyol.

Podrem o no aconseguir uncastell de focs artificials. Peròel que si que podem és encendre la metxa. No hiha res d’irracional o impossible en tot això. Si novolem encendre la metxa, això sí que seràresponsabilitat nostra, la nostra vergonya. Perquèaixò, només això, sí que podem fer-ho. Fer unaproposta, divulgar-la urbi et orbi, proposar a lesinstitucions que s’hi manifestin, fer públic el quediem i fer pública la llista dels que no es volendefinir. Allà els de Madrid, els de Sevilla, els deGènova, els de tot arreu. Tenim el dret de dir allòque és nostre.

Somnio truites? Si us plau, penseu dues vegadesla resposta. No podem arribar a tenir la sensacióde que no tenim el que s’ha de tenir per llançaruna proposta, per tirar endavant, per seguir lanostra feina. Després ja podrem parlar del quèhaurem aconseguit o no, però aquí i ara noméses tracta de pensar en el que podem fer...

Que podem perdre? No res... llevat de la nostra

autoestima si no ho fem. Tot és començar en laredacció d’un manifest, una proposta de Congrési enviar-la a qui cal enviar-la. I fer-ho públic. Quela gent se n’assabenti aquí i a fora. La resta noens pertany perquè és el futur.

Una possibilitat seria fer una crida a les Universitatscatalanes. Departaments d’Història medieval,Moderna, d’Amèrica si n’hi ha. Una trobada alnostre Centre per explicar-los la situació actual dela teoria catalana. Per interessar el professoratuniversitari, per interessar el seu alumnat. Si hofem així, i sabem que a l’arxiu episcopal deTarragona, en algun indret de Mallorca (arxiuGuadalest) i a Perpinyà hi ha documentaciódesconeguda, són aquests col·lectius universitarisi estudiants de doctorats els que podrien trobar lamotivació necessària perquè col·laborin amb elCentre. Nosaltres tenim una capacitat limitada pertreballar fora de Barcelona i de Catalunya.

Si no un Congrés sí unmanifest públic, una cridaals poders públics i entitatsde la cultura catalana.Conferència de premsa,fotocòpies de la cridaenviades a dojo i a veurequi s’hi interessa. Ja veuremquè passa.Mobilització seria la paraula.Propaganda. S’ha pensatproposar l’elaboració d’uncrèdit colombí per albatxillerat. Doncs pensemen un d’universitari. Si més

no contribuirem a la divulgació del colombismecatalà.

Una altra. Els arxius de Guadalest són privats i elsseus propietaris no estan per la feina. Crida al“Ministerio de Cultura”. Que facin pressió lespersones que alguns sabem qui són perquè enspermetin accedir a aquests papers. Que el Ministeriels faci una oferta de compra.

Les conferències són una via de gran potencial.Fins ara ens les han fet. Hi ha gent al Centrepreparada amb escreix per poder ser ells qui facinconferències a Universitats i centres molt diversosinteressats en la cultura catalana.

Això són propostes per divulgar, potser per incitarla investigació, però pensant que aquesta és unavia ja molt treballada (no exhaurida del tot).

I som-hi, i ja en parlarem.

el centre

5Butlletí Centre d’Estudis Colombins, n 51, abril 2010

xpòfol

Cristòfol Colom té en el seu aval de memòria elfet de ser el personatge l'origen del qual és disputatper Portugal, Gènova, Galícia, Eivissa,…i infinitatde pàtries. Se l’ha fet fill del Príncep de Viana, deMargarida Colom, de canonges i personatgesil·lustres del moment. S'ha dit, quasi asseverat,que el seu cognom era Colombo, Colomba o Colom,sempre en relació amb els colúmbids, espècied'aus que inclou coloms i tórtores, i, jo, mai nohe entès el perquè.

En els últims anys, la ciència ha volgut prendrepart en un debat de més de 500 anys d'història.L’ADN del Descobridor d'Amèrica s'analitza per atrobar rastres que puguin evidenciar el seu bressol.Actualment, el silenci sembla acompanyar lesinvestigacions.

No tenim dades fiables ni documents de la infànciade l'almirall, però el seu escut,per fortuna, haperdurat. No hem d'oblidar que l'heràldica és unsigne d'identitat en l'època que fa referència alllinatge d'origen de qui l’ostenta. Tot escut haviade ser aprovat per la Real Casa i la seua adulteracióo falsificació es penava fins i tot amb la mort.

Les úniques armes concedides a Cristòfol Colomvan ser el 20 de maig de 1493, quan els ReisCatòlics li van atorgar l'escut següent:

«el Castell de color daurat en campverd, en el quart de l'escut de les vostresarmes en la part alta a la mà dreta; ien l'altre quart de dalt a la mà esquerraun lleó de porpra en camp blancrampant de verd, i en l'altre quart

d’abaix a mà dreta unes illes daurades en ones demar, i en l'altre quart d’abaix a mà esquerra lesarmes vostres que solíeu tenir, les quals armesseran conegudes per les vostres, e dels vostresfills i descendents per sempre més».

Quan l’any 1502, Cristòfor Colom o potser mésaviat el seu fill Diego va publicar el seu Llibre dePrivilegis, per a defensar els seus drets com adescobridor de les Amèriques, va afegir a la portadadel llibre un escut d'armes, en el que “de motupropi”, segons sembla, va fer uns canvis a l'escutabans concedit: les armes dels 1r. i 2n. quartersvan estar modificades per a representar Castella

i Lleó, les illes del 3r. quarter es van veureacompanyades d'una terra ferma en punta, potserper a indicar aquestes terres aleshores jadescobertes, i el 4t. quarter va ser afegit potserper assenyalar la seva dignitat d'almirall de lesÍndies; les armes primitives havien estat remogudesa un entat. És possible que la cimera, tan com ellema al què al·ludirem, van ser atorgades en laconcessió original, però no ho he pogut esbrinar.Quedant l'escut Colom:

Quarter 1r: les armes de Castella (encamp de gules un castell d'or aclaritd'atzur); 2n: les armes de Lleó (en campde plata un lleó rampant de gules coronatd'or); 3r: en una mar d'atzur unes illes

d'or; 4t: en camp d'atzur cinc àncores d'or posadesen faixa amb la trava a sinistra, i col·locades enaspa; l' entat en punta amb les armes primitivesde Colom (en camp d'or una banda d'atzur i capde gules); per timbre un Elm reixat i afrontat ambburrelet i llambrequins, i per Cimera un món centrati creuat.

Així, doncs, ratificat pels Reis, el llinatgeColom, o l'escut primitiu de Colom, éscom podeu veure a l’esquerra.

Comparant l'escut d’en Colom amb elsde les famílies Colom, Colombo, Colomba,

que a continuació, presento, pot observar-se queen el blasonari del Duc de Savoia les armes delsColomb o Collomb són:

En el nobiliari de Sicília trobem:

Cristòfor Colomi els nobles empordanesosper Dolors de Gual


I el nobiliari Subalpí recull:

Com es pot veure, cap d'aquestes armes coincideixamb les de l'almirall Colom. La fortuna és que,nosaltres creiem, per molts indicis, que era catalài mal ens quadraria que trobéssim el seu escutentre els nobiliaris italians. Ara bé, recorrent aGarcía Carrafa i a la seua obra: “El Solar Català,Valencià i Balear”, sabem que els Colom catalansostenten els blasons següents:

Bé, seguim igual, perquè observem que tots elsllinatges, la fonètica dels quals coincideix amb lade l'espècie dels columbis, col·loquen l'au com aimatge identificativa. El que hauria de fer-nosreflexionar sobre el fet que Colom degués el seucognom a algun altre vocable o topònim. No hemd'oblidar que en molts documents en Colom constacom “de Colon” i que el seu fill Hernando Colomen la seua obra “Història del Almirante” ens

informa que el seu pare va llimar el seu cognom.

Recorrent arxius i rellegint documents, vaigconstatar que a l’Empordà, Columbarii o Colombariis'utilitza en l'època, i anteriors, al Descobriment.Així vaig constatar a Bartomeu de Columbari,prevere o Pere de Columbari, és més, sé del'existència del monestir et vila de Columbariis.Investigant sobre les dades referides, tincconeixement que, en el comtat d’Empúries, ja enl'any 890, està constatat, textualment: “ApellaturColumbariis, súper fluvium Taceram”. El termeColumbariis es refereix o designa al recinte o murcalat amb finalitat funerària, dividit en “loculis” deforma semicircular. Són recintes preparats per acontenir urnes fúnebres, l'estructura dels qualsrecorda a la d'un colomer, de datació romana. Ontrobo aquesta nomenclatura? En les rodalies del'actual Santa Maria de Colomers.

Lògicament, la primera cosa que ens sacsejarà lament és pressuposar que res té a veure ambl'il·lustre Almirall de les Índies.

Així podria ser d'obviar la cartografia perquè, pera sorpresa de molts, S. Colon, el mateix cognomque ostenta el Descobridor, està constatat.

He pogut tenir accés a dos mapes. El de NicolauVisser, imprès a Amsterdam, cap a 1680:


xpòfol

Un altre de Willem Guillem, imprès a Amsterdamel 1625:

Per descomptat que podríem obviar la dada. Noobstant això, si s'estudia amb deteniment la seuaubicació, apreciarem que Púbol no apareix constatati el curiós “S. Colon” està inscrit en el seu lloc.

Podria ser considerat una casualitat, més si ensendinsem en aquesta datació descobrirem que ellloc assenyalat en el mapa com S. Colon té íntimarelació amb la vida de l'almirall de les Índies,alhora que apreciarem la seua proximitat amb Sta.Maria de Columbarii, església de Colomers que enl'època depenia d'Amer.

Púbol – CampllongPúbol és un poble de 145 habitants, situat a lacomarca del Baix Empordà, pertany al municipide La Pera i, amb ell, al partit judicial de La Bisbali a la província de Girona. Les grafies més antigueson apareix el nom de Púbol són PUBOL, en 1017;PUBALO en 1096; PUBAL, en 1021, 1065, 1095 i1163 PUBEL, en 1118, 1162, 1241 i encara en1540 PUBELO, en el s. XIV; PUBULO, en 1241;PUBUL, en 1329; PUGOLS, en 1251, v POUL, enel segle quinze.

Ja a l'any 1065 figura com a senyor de PúbolGaucedred Bastons. El feu del castell de Púbolcomprenia les parròquies de Púbol, La Pera,Pedrinyà i Caça de Peiràs; i les del feu de Cerviàreunia els pobles de Cervià, Bordils, Juià, Molleti Flaçà. L’any 1180 vivia un cavaller anomenatArnau de Campllong, ja que al desembre de l’anyesmentat va empenyorar a Guillem Ramón deMontcada quant tenia a la parròquia de Sant Quirzede Campllong, pel servei que havia de fer-li delfeu que per ell tenia a Sant Martí de Terradell.Per aquesta dada oferida per Carme Duran, constaque el bressol del llinatge era precisament el poblede Campllong, situat a la comarca de La Selva, al

partit judicial de Girona. A banda del poble deCampllong, que va haver de donar nom al llinatge,sembla que tenia propietat a Sant Gregori, on hiha una masia que conserva encara avui el seumalnom i l'església del qual conserva una creu determe decorada amb l'escut familiar, que és uncamp d'or, un pal d'atzur.

L’any 1272 trobem la cita de Ferrer de Campllong,procurador de l'abat de Banyoles, Arnau deVallespirans (Arch. Dioc. Ger. C. 69, plec 33). El1311 Bernat de Campllong tenia possessions aCervià de Ter en un paratge anomenat Ses Comes.El 1319 Beatriu de Campllong tenia un pati en elmateix poble de Cervià. El 1336, hi havia uncanonge de la catedral anomenat Ramón deCampllong.El 1348 el citat Jaspert de Campllongposseïa el domini d'escrivania o notaria de Girona,encara que era ciutadà de Barcelona. El 1363trobem Arnau de Campllong, ciutadà de Girona,en una venda al monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Abans de 1422 Púbol està en possessió delsCorbera, en la figura de Bernat de Corbera iCampllong, que es va casar amb Margarida deCampllong. Entre 1462 i 1467 apareix FrancescMuntanyans com a senyor del castell de Púbol.L’any 1468, el castell de Púbol, va ser cedit pelgovern de la Generalitat al donzell Bertran d'Issag,prenent-lo al rebel Francesc de Montanyans. Ambla victòria de Joan II el castell va tornar al poderd'Isabel de Corbera.

Difunt Francesc de Montanyans, la vídua Isabelva contraure segones noces amb Berenguer-Joande Requesens i de Soler, fill de Galcerà deRequesens, “Batlle de i Lloctinent de Catalunya”en temps d'Alfons V el Magnànim; del qual va tenirun fill que va usar els noms de Francesc deRequesens i de Corbera-Campllong, i va succeira la seva mare en el títol de baró de Púbol.

Isabel de Corbera va atorgar testament l'any 1503i cal suposar que va morir poc després. Va heretarel senyoriu de Púbol Francesc de Requesens i deCorbera-Campllong i l’administrà fins a la seuamort succeïda al maig de 1540.

No seria just oblidar la relació que el llinatge dePúbol manté amb els Caramany per la línia delsRequesens-Soler.

Amb anterioritat al 12 d'agost de 1312 mor Francescde Requesens. Hereta la seua filla Elionor. Aixíconsta en l'acta d'homenatge que en la dataesmentada el seu espòs «Poncet» de Caramany,fill de Felipa. A partir d'aquest moment, ambdues


xpòfol

cases continuaren unides alternant els seusdescendents el cognom Requesens o Caramany.Dels diferents enllaços en el solar de Púbol, quedaconstància pels escuts esculpits: A l’esquerra:Escut de la família Campllong-Corbera en el pòrticde l'Església de Púbol. A la dreta: Escut de lafamília Requesens-Corbera en el castell de Púbol.

Com a dada curiosa, quant al tema que vinculaPúbol amb l'almirall Colom, recordar que sobre laporta d'entrada de l'església hi ha el cor, la voltadel qual es recolza sobre quatre arcs ogivals quees tanquen en una clau policromada que representaen relleu a Sant Cristòfol transportant el xiquetJesús.

L'heràldica de Colom i la de PúbolBé, exposats els llinatges que ostenten en l'èpocala baronia de Púbol, em resta presentar la seuaheràldica comparada amb la de Cristòfol Colom.

Crec que l'evidència ésclara i que “S. Colon”no és una errata, ni unaccident cartogràfic sinóun dada constatable,protegit per l'heràldicaq u e e n s i n d i c aclarament que el llinatgede Colom està vinculatals barons de Púbol. Aixídoncs, endinsem-nosuna mica més en la sevahistòria.

Els CorberaLlinatge català molt antic, que va donar lloc apersonatges de gran renom com: Gilabert deCorbera que fou governador de Menorca; Rimbaude Corbera governador de Sardenya ; Fra Romeude Corbera, mestre de Montesa i almirall del'Armada real d'Aragó, que participà en larecuperació de l'illa de Sardenya i va ser nomenatvirrei i capità de València en 1429.Bernat de Corbera, ambaixador del rei Alfons V

d'Aragó a Filipo Maria, Duc de Milà, i després al'emperador Segimon, amb motiu de la seuacoronació. Vincular als Corbera en la històriaColombina és un fet de justícia. Encara no sabemperquè Colom decideix atracar el 4 de març de1493 a Lisboa de tornada del seu primer viatge.Encara menys quan hi ha constància que el Reide Portugal intenta capturar i reté la seva nau “LaNiña”. El que sí podem constatar es que RamonLluís de Corbera l‘esperava a la capital portuguesai deixa constància de la seua relació en l'epígrafde la carta que Colom envia Gabriel Sànxis.Com sabia Ramon Lluis de Corbera de la gestaColombina? Per què el seu epígraf? Quins vinclesl’uneixen Colom?

El llinatge RequesensLa baronia de Púbol, en el moment de la conquestaestà vinculada al llinatge Requesens-Soler.És la branca Requesens, comtes de Trivento iAvellino, iniciada per Galcerà de Requesens ambla seva unió amb Isabel de Corbera. Hereta el seufill, a qui Ferran el Catòlic, en 1484, anomenàComte de Palamós.

Sabem que Galcerà de Requesens Corbera participàcom a capità General de l'Armada de Ferran elCatòlic en la reconquesta de Màlaga. Es casa ambBeatriz Enríquez, la història oficial afegeix “deVelasco”. Ara bé, aquesta dada és del tot incorrectaperquè Beatriz Enríquez de Velasco consta segonsel seu epitafi en el monestir de San Francisco dePalència, que va morir el 1486, i l'esposa de Galceràde Requesens, Comte de Palamós, és mare d'Isabelde Requesens i Enríquez nascuda en els albors de1498.

Estudiat el llinatge Enríquez es pot comprovar que,per dates, la qui va haver de casar-se amb Galceràde Requesens va ser Beatriz Enríquez d'Arana, aqui, la majoria dels estudis consideren una “pobrellauradora” si es jutja pels efectes que consten enel llegat de la seva mare Ana Núñez.

Òrfena de molt jove és atesa per la seua tia MajorEnríquez i a la seua mort pel seu altre oncle RodrigoEnríquez d'Arana.

Curiós és saber que aquest últim exerceix deprestamista tal com ho confirma l'escripturaatorgada ,el 10 de febrer de 1467, per AntónMuñoz i el seu germà, obligant-se a pagar 8.000morabatins a Rodrigo Enríquez d'Arana. Constaen els arxius casat amb Constança d'Alarcón,senyora que podria tenir com a avantpassats aLuis Girón d'Alarcón, que es casa amb JuanaPortocarrero, filla de Beatriz Enríquez i Pedro


xpòfol

Portocarrero, V Senyor de Moguer.

Tampoc podem titllar de casualitat el coneixementd'una altra dona amb el mateix nom i cognom dela tia de Beatriz: Major Enríquez de Cabrera.I tampoc crec que sigui cap disbarat reconèixerJuan Enríquez com a avi de Beatriz Enríquez jaque en el testament de Rodrigo Enríquez d'Aranaaixí consta. Llinatge que podria provenir de BeatrizEnríquez de Mendoza, filla d'Alonso Enríquez ( 1ralmirall Major de Castella) amb Juana de Mendoza,que es va casar el 1423 amb Pedro Portocarrero,V senyor de Moguer. Aquest l’any 1429 estipulaa la seua filla María Portocarrero Enríquez com ahereva – VI senyora de Moguer -, que es casaamb Juan Pacheco, marqués de Villena i són paresde Pedro Portocarrero (el sord), VII Senyor deMoguer, qui el 1481 va sercomanador de l'Orde deSantiago.

Cur iosa és també laconcordança de nom icognom de la tia de Beatrizamb Major Enríquez deCabrera. Parlar dels Cabreraobliga a parlar de Girona jaque l’any 1300, com constaen el Llibre de Vegueria deCatalunya, el castell estavaen possessió de BerenguerRequesens, pare de Guillemde Requesens. A la catedral de Girona està elsepulcre de Leonor de Cabrera, difunta cap a 1337,Vescomtessa d'Empúries, Marquesa de Cabrera,que es va casar amb el Comte d'Empúries PonçHug IV (1262-1277)

Però reprenent la figura de Galcerà de Requesensque es va casar amb Beatriz Enríquez i van tenirper filla a Isabel de Recasens i Enríquez, 2aComtessa de Palamós i Virreina de Nàpols, convéconstatar que el 16 de gener de 1506 és concedidala llicència real, amb dispensa de consanguinitata Isabel de Requesens i Enríquez i al seu cosíRamón de Cardona. La dita llicència va sersol·licitada per Federico Enríquez, comte d'Albade Liste, descendent directe d'Alonso Enríquez, Iralmirall Major de Castella.

Però no només emparentà Isabel de Requesens iEnríquez amb la important casa dels Cardona. Laseva germana Juana es casa amb Pere Folc deCardona, fill d'Aldonça Enríquez de Quiñones, iJoan Ramón Folch, Ir Duc de Cardona. La seuaaltra germana, María Requesens es casa amb JoanRamon Folch de Cardona, germà de Pere Folch,

el seu cunyat. Les dades apunten que BeatrizEnríquez d'Arana va ser una noble damaemparentada amb els Portocarrero de Moguer ique es va casar amb Galcerà de Recasens, mortel 8 de setembre de 1505, les restes del qualreposen a Palamós

Un altre personatge important del llinatgeRequesens-Soler va ser Lluis de Requesens, quees casà per primer cop, als 21 anys d'edat, ambElfa de Cardona, filla de Ramon de Cardona, senyorde Bellpuig i Anglesola (mort l’any 1460), i de laseva esposa Caterina de Centelles. A la mort delseu germà heretà el Comtat de Palamós amb lacondició que havia de succeir-la descendènciamasculina per perpetuar el cognom.

La família Centelles, baronsde Sant Martí de Centelles, al'Empordà, estava vinculadaamb Sardenya, a causa del'herència de Bernat deCentelles (1421-1467) queposseïa els 31 feus cedits el1409 per Martí l'Humà a lafamília. Entronquen perdiverses línies amb elsCardona, així es pot constatar:Ramón de Cardona, baró deBellpuig, i de Calonge, mortel 1460. Es va casar ambCaterina de Centelles, filla de

Francesc Gilabert de Centelles, senyor i comted'Oliva, senyor de Nules, senyor dels estats decasa seva, Camarlenc d'Alfons IV ( V d'Aragó), vatestar 5-11-1467, i de Beatriu d'Urrea i Centelles,filla de Lope Ximénez d'Urrea, senyor d'Aranda,ric home d'Aragó, Virrei de Sicília i de Catalunya,i de Caterina de Centelles, la seua segona dona.

El 1501 mor Elfa de Cardona, i Lluis de Requesenscontrau matrimoni amb Hipòlita Ruiz de Liori.Seran pares d’Estefania de Requesens i Liori quepleitejarà pel Comtat de Palamós i la baronia deCalonge amb la seva cosina Isabel de Requesens.L’1 de juliol de 1526 es signen els capítolsmatrimonials entre Juan de Zúñiga i Estefania deRequesens. S’estableix que el descendentprimogènit porti el cognom Requesens i utilitzi lesarmes dels Requesens sense modificar-les. Elsegon es diria de Zúñiga. Són pares d’HipòlitaZuñiga Requesens que es casà amb Gilabert deCentelles ( fill de Francesc Gilabert de Centellesi Maria Folch de Cardona ) germà d’Anna deCentelles Folc de Cardona que es casà amb el seucosí Cristóbal Colom Cardona, Almirall d’Aragó (fillde Maria Colom Toledo i Sanç de Cardona), mort


xpòfol

el 1583. Recordar que el comtat d'Empúries estàvinculat a la casa de Cardona des que Ramon FolcV de Cardona (1220- 5 de juny de 1276) es casaamb Sibil·la d'Empúries i són pares de RamonFolc VI de Cardona.

I no podem oblidar que Jaume Santàngel, germàde Lluís de Santàngel es casà amb Francesca deCentelles. Ni tampoc podem oblidar que elsRequesens tenen amplis dominis a Sardenya enl'època, alguns traspassats a Joana de Requesenscasada amb Pere de Cardona, la qual el 13 d'abrilde 1507 rep el feu en perpetuïtat, ja que el seupare havia mort sense descendència masculina,dels llocs de Sedilo, Suci, Solia, Tedesoni, Orane,Norguilo, Casanova i comarca d'Alxier (o Elcier)a Sardenya.

El feu de les Illes i l'Orde deSant JaumeUn dels molts feus o subfeusque la família Requesens vaposseir és el que els documentsanomenen com “Les Illes”. El1256 Arnau de Requesens, casatamb Inés de Pelacals, prestajurament de fidelitat al bisbe deGirona pel delme de Sant PerePescador, que té pel Comted'Empúries i pel delme queapareix constatat com “Les Illes”.

Per la situació geogràfica queens refereix, “Les Illes” noméspoden ser les Illes Medes onexistia el convent de Sant Miquelde l'Orde de Sant Jaume deformació marinera amb forts vincles amb l'Escolade Navegació mallorquina.Podríem passar per alt aquesta dada de no serperquè la documentació ens refereix que el 1439mor Fra Casenoves, comanador de l’orde de SantJaume.Els Casanovas no són nous en la història Colombina.Sabem que Colom navegà amb Casanova Coulloni trobem el llinatge vinculat als feus del Comted'Empúries i Subfeus dels Requesens.Més endavant Joan Bonfill nomenat guardià perconcessió de la reina Maria, Lloctinent del seuespòs a Catalunya fins a 1453, i proveït del càrrecde Comanador amb l’aprovació del papa CalixteIII. A la seva mort, el substitueix el seu fill MiquelBonfill.

Caldria fer un esment especial del cognom Bonfillperquè, curiosament, les seues armes coincideixenamb les dels Boïl, tan implicats en la història del

descobriment. Com pot constatar-se les armessón idèntiques. Per tant és lògic entendre queestem parlant d'un mateix llinatge. Important ésrescatar la dada de Bonfill de Judice propietari delcastell de Sant Martí de Centelles entre els anys1469 i 1472. Però continuant amb el feu de “LesIlles” em complau constatar que, difunt FrancescRequesens el 1312 hereta la seua filla Elionor quees casà amb Poncet de Caramany. A partir d'aquestfet Caramany substitueix el cognom Requesens.

El 1495 testa Joan Armengol i de Caramany, casatamb Leonor de Biure, senyor del castell deVallespinosa i anomena hereu a Ponç de Caramanyi Biure. El S. XV trobem Sibil·la de Biure, dona dePere de Darnius, fill de Gracià d'Arté i de Darnius

difunt el 1445 i de la seua esposaDamieta de Bellvís. El seu fill,Pere de Darnius i Biure és senyorde Mont Roig, Darnius, la Vajoli Les Illes. Les Illes les heretaper part materna perquè erasenyora de la baronia deVallespinosa, descendent de labranca Caramany. El succeeixJosep de Biure i Margarit,descendent dels Margarit deCastell d'Empordà.Així, doncs, queda establert queels llinatges que gestionen ensubfeu Les Illes Medes, i pertant, el convent de Sant Miquelde l'Orde de Sant Jaume, sónels dels Requesens, Caramanyi Margarit.Com a comanadors estan elsCasanovas i Bonfill o Boïl.

Va ser Colom cavaller de l'Orde de Sant Jaume deSant Miquel de les Illes Medes?. Bé, les dadesapunten en aquesta direcció. El 1477 s'estableixa Madeira (Portugal) i es casa el 1481, a Lisboa,amb Filipa Moniz, filla de Bartomeu de Perestrello,Capità donatari de l'illa de Porto Santo, herevad'un íntim d'Enrique el Navegant que comptavaamb el favor del superior de l'Orde de Santiago,Fernando Martines. Difícilment una dama tan nobles'haguera casat amb algú sense referències. Elvincle, sens dubte, va ser l'Orde de Sant Jaume.

Més atenció hem de dedicar a la Carta que Luisde la Cerda envia el 1493 al Cardenal Mendoza,Gran Mestre de l'Orde de Santiago, en la queconsta: “i li trameto a suplicar em faça mercèque jo puga enviar cada any enllà algunescaravel·les meves”. Van ser l'Orde de Santiago iels seus cavallers el braç armat del descobriment?


xpòfol

Els MargaritSeguint el fil del feu de les Medes, és importantdeixar constància de la vinculació de la famíliaMargarit. Sabem que Pere Margarit va ser cavallerde l'Orde de Sant Jaume. Nascut a Castelld'Empordà, fou el braç dret de Cristòfor Colom enel seu segon viatge. Fill de Constança Margarit iJoan Bertran, noble barceloní de família marinera.El 1488 es casà amb María Carrillo, de noble famíliacastellana d'origen burgalès, i va ser pare de LluísMargarit Carrillo, el qual apareix regentant el castellde Llaneras des de l'any 1507. Pere Bertran Margaritva ser un personatge influent en la cort dels ReisCatòlics. Va prendre part en la conquesta deGranada i va pertànyer al Tribunal de la Inquisicióa Saragossa el 1493. Un altre Margarit,concretament Lluís Margarit, nascut cap a 1455es casa amb Joana de Requesens i seran pares deJoan Margarit i Requesens, bisbe de Girona.

Dalí, Colom i Púbol.Afirma Ian Gibson, en la seua obra “La DesaforadaVida de Salvador Dalí” que l'artista estava convençutque Colom, a més de català, era oriünd de Girona.(Ian Gibson, La desaforada vida de Salvador Dalí,Ed. Anagrama, 1992, p. 614). Interessants ensresulten els seus “Ous de Colom” en els cims dela Torre Galatea i, més encara, les seues pinturesreferents al descobriment. El 1957 pinta, perencàrrec, “El descobriment d'Amèrica”. Vista endetall, baix a l’esquerra de la pintura s'observaamb claredat que Dalí pinta a Sant Narcís amb lesmosques en voladissa.

El 1969 adquireix el castell de Púbol i pinta entre1971 i 1973 el quadre Camí de Púbol. Sorprènobservar que l'artista reutilitza l'estendard delquadre del Descobriment per a situar-lo en lesproximitats del castell de Púbol.Com bé es pot observar, repeteix l'estendard delquadre del descobriment. Per què? Podria ser que

la seva amistat amb Ignacio de Medina, Duc deMedinaceli, conegut per Dalí com: “el seu senyornatural, el comte d’Empúries”, fos la raó. Provade la seva bona relació són les ceràmiques dellavabo en el castell de Púbol, procedents de laCartoixa De Sevilla.

Com a aportació singular ressaltar l'escut delsCorbera que Dalí modifica i situa damunt d'unaltar, coneixent el seu tarannà troskià i lesirreverències religioses en les seues obres – comel Crist de la Brossa -, podríem suposar que l'altarestà dedicat als Corbera i que el lema de l'Espasa:”Vice le Roi” va dedicat a tan noble família.

Per a acabar, m'agradaria afegir que en elsdocuments notarials de l'època de les notàriesempordaneses, noms com Bartomeu, Diego iCristòfor són freqüents. Així podem llegir en elsdocuments del notari Miquel Nató de Rupià en elsanys 1486-1493 inscrits els noms de MossènBartomeu Colomer i Jacob Colomer.


xpòfol

D’ençà que l’historiador català Francesc Carreras iCandi va donar a conèixer el ja famós avís delConsolat de Mar de Barcelona sobre un “Corsariapel·lat Colom, qui menava VII naus armades”(1)es van plantejar diversos dubtes i interrogants que,malauradament, no han estat encara aclarits finsel dia d’avui. Un cop superat el dubte sobrel’autenticitat d’aquest document, si és que mai hiva ser, ja que s’ha recuperat l’assentament d’aquestavís en el “Llibre de Deliberacions” del Consolat deMar (2), la qüestió principal ha estat sempre lad’esbrinar la personalitat d’aquest corsari apel·latColom. Si bé en un principi Carreras i Candi vasuposar que es tractava de Cristòfor Colom,ràpidament hi va haver un cert consens en queaquest avís feia referència a un corsari i sots-almirallfrancès de nom Guillaume de Casenove, àlies “Colom”(3).

Ara bé, l’episodi naval o més precisament el combatnaval esdevingut a finals del mes de setembre del’any 1473 davant les costes d’Alacant entre el corsarifrancès Colom i les naus del compte de Prades, quefinalitzà amb la més gran derrota de l’armadacatalana d’aquest gran noble català, que acabàenfonsada, continua mantenint un mistericorprenedor en diversos aspectes importants. Enprimer lloc ens sorprèn el silenci documental alvoltant d’aquest combat naval ja que no hem poguttrobar cap altre referència escrita sobre aquestdesastre fins el moment present. Esgotades, alnostre entendre, les fonts documentals dels arxiusde Barcelona, hem fet diverses incursions als arxiusde Perpinyà i de València sense cap resultat positiu.No hi hem trobat ni el més mínim rastre d’aquestcombat naval, cosa que considerem francamentsorprenent a causa de la importància logística de laguerra en el mar en aquells delicats moments deconfrontacions bèl·liques.

En segon lloc sempre ha planat el dubte sobreaquest atac naval de si es tractava d’un simple actede corsarisme o de pirateria o bé d’una batallamilitar situada dins de la guerra civil catalana, queenfrontà al rei Joan II de la confederació catalanaamb René d’Anjou i en conseqüència també amb elrei francès Louis XI, aliat de René. Per esbrinar sies tracta d’una cosa o bé d’una altre hi ha unadificultat afegida molt gran, al nostre entendre, comés la de definir quin fou el punt final de la guerracivil catalana, que tots els historiadors solen indicarcom el moment de la caiguda de Barcelona el 24

d’octubre del 1472, dia de la signatura de ladenominada capitulació o pau de Pedralbes.(4)

VALÈNCIA I LA GUERRA CIVIL CATALANAPotser semblarà obvi el que diré a continuació, peròconsidero important de remarcar-ho: la guerra civilcatalana en el regnat de Joan II no només no vaafectar negativament a València, sinó que va ajudara assolir a aquesta ciutat el lideratge econòmic icultural que mantindrà en les dècades successivesen tot l’àmbit de la confederació catalana (5). Caldriamatisar aquesta afirmació anterior, però, desprésd’analitzar la documentació dels arxius valencians,sembla que València era un món apart i que notenia gaire res a perdre amb les bandositatscatalanes. A València la vida continuava el seu cursnormal, com es desprèn de la documentaciópreservada tant en l’Arxiu Històric Municipal de laCiutat de València com en l’Arxiu del Regne deValència.

Però, en canvi, des del Regne de València, no es vatenir la percepció que amb la caiguda de Barcelona,la guerra civil catalana ja hagués arribat a la sevafi, sinó que estava bastant clar que fins a la totalrecuperació de tots els territoris que havien conformatel principat de Catalunya la guerra no es podiaconsiderar finalment acabada. I aquest plantejament,que intentarem justificar a continuació, dóna novallum sobre l’atac naval del corsari Colom a les nausdel comte de Prades l’any 1473. Si acceptem el puntde vista valencià de que la guerra civil encara noera acabada en el moment d’aquest combat ensresultarà evident que aquesta gesta nàutica fou unacte de guerra i no un acte de pirateria vulgar.

Hem consultat el “Manual de Consells y Establiments”(1473-1477) de la ciutat de València (AHMV) i aixíhem trobat aquest assentament de 16 d’agost del1473, del que en destaquem els següents puntsimportants: “........ que per pregar la majestat divinaque per la infinida clemencia vulla donar Sanitat ala Majestat del Senyor Rey detenguda per los infinitstreballs que ha passat en alguna infirmitat de cessionsde febla.......” “..... per que facilment puyga reduirtotes les terres de la seva senyoria en obedienciageneral e en pau universal constituyre tots sosRegnes ......”

Per aconseguir aquests objectius, suara esmentats,els jurats de València organitzen una processó perpregar a Déu per que Joan II es curi d’unes febres

xpòfol


Un corsari apel.lat Colom i el suposat finalde la guerra civil catalana vist des de ValènciaPer Francesc Albardaner

xpòfol

i que això permeti la recuperació final de tots elsterritoris de tots els seus regnes. A València, doncs,no es considerava acabada la guerra civil catalanaja que encara hi havia en joc la recuperació delscomtats del Rosselló i de la Cerdanya i, aquestarecuperació era molt important per a tothom,començant per el propi rei, ja que fou la pignoraciód’aquests comtats en realitat el fet que va produirl’esclat de desobediència de la Generalitat deCatalunya contra el seu senyor natural, iniciant lallarga guerra civil. Estem convençuts que Joan IIva tenir un fort sentiment de culpa per haverempenyorat els comtats del Rosselló i de la Cerdanyaal rei de França, sentiment de culpa que va heretarmés tard el seu fill Ferran, fet que podria haverquedat reflectit en la enumeració dels títols desobirania del rei, com consta en molts documentsi, també, en aquest document del dia 18 de junydel 1474 al començament del qual diu així: “DonJoan per la gracia de deu Rey d’Arago, de Navarra,de Sicilia, de Valentia, de Mallorques, de Serdenyae de Neopatria e encara comte de Rosselló e deCerdanya....” (Arxiu Municipal de Historia de Valencia;Clams 1473-1482).

Aquesta expressió de “e encara comte de Rossellóe de Cerdanya” feia molt de temps que la utilitzavael Rei Joan II, però no sabem si es tractava d’unaforma usual de la cancelleria reial o bé d’unaexpressió volguda pel monarca reivindicant el seusenyoriu sobre els comtats del Rosselló i de laCerdanya, malgrat estar en mans dels francesos.Així mateix en un document de la Batllia 1467-1469(N.1154,Pag.14) de l’Arxiu del Regne de Valènciala reina Joana Enríquez també ut i l i tzal’encapçalament:

“Dona Joana, per la gracia de Deu Reyna de Arago,de la Navarra, de Sicilia, de Valencia, de Mallorques,de Cerdenya e de Corçega, comtessa de Barchinona,duquesa de Athenes e de Neopatria /e encaracomtessa de Rossello e de Cerdanya.” Aquestafórmula en llatí prenia la següent forma:“.....Neopatria, ac etiam comes Rossilionis etCeretania”.

Altres consells dels jurats de València tingueren llocel 31 d’agost, el 14 de setembre, el 16 de setembrei el 24 de setembre de 1473, sense que en capd’aquests consells, ni en els successius, hi haguéscap menció de la derrota de l’armada del comte dePrades. En el darrer consell esmentat de 24 desetembre de 1473 s’acordà fer una altre processóper tal que es curés Ferran, rei de Sicília i primogènitd’Aragó. En l’acord d’aquest consell encara es diu:“migançant la justicia e la virtut de la reyal excellenciapus facilment puixa reduir la part que resta inobedienta obediencia general e constituhir tots sos Regnesen pau universal....”.

No serà fins el consell de 29 de setembre de 1473,que duu per títol “Crida de la nova pau e capitulaciófeta ab los francesos”, on es llegirà la carta tramesapel rei als jurats de València donant la bona nova.Transcrivim el començament de l’apuntamentd’aquest consell dels jurats de València: “A lahor /egloria de Nostre Senyor deu /e de la gloriosisssimaverge Maria mare sua /e dels benaventurats sentvicent martir /e sent vicent ferrer confessor protectorsde aquesta insigne Ciutat de Valencia E encara delglorios cavaller /e martir mossenyer sent Gordi lonom /e veu del qual sempre es stat ppci /e favorableen tots los actes bellicosos stremius militars /evictoriosos a la illustrissima casa Darago E per çoab molta jocunditat /e alegria es stat delliberat ferla crida del tenor següent. Ara horats quens fansaber los magnifichs justicia /e jurats dela dita Ciutatde Valencia Que per retre donar /e fer gracies /aNostre Senyor deu /e ala sua beneyta mare delasanctissima nova dela pau confederacio /e concordiafetes entre lo Serenissimo Senyor Rey de una part/e Lo xpianissimo Rey de frança de la part altrasegons per letres dela Mat. Del dit Sor. Rey dadesen perpinya /a desent del corrent mes de Setembrees larch contengut p les causes dessus dites es statconcordat ab lo venerable Capitol de la Seu deladita Ciutat que sta nit se facen alimares abgrandissima jubilacio /e alegria /e dema mati quesera dijous se faça devotissima /e jocundissimaprocesso. E encara per pregar Nostre Senyor deuque per intercessio dela sua beneyta mare vulla aladita Reyal Mat. Donar plena sanitat /e convalescencia/e guardar aquesta ciutat /e Regne en tota unitat/e concordia la qual processó partint dela dita Seuexira per lo portal del Campanar ....etc.”

Com acabem de comprovar, el tractat de pau ambLluís XI es va signar a Perpinyà el mateix dia 17 desetembre del 1473. Podem afirmar que la guerra civilcatalana va acabar amb aquest tractat? Nosaltresconsiderem que hem de donar una resposta negativaa aquesta pregunta, ja que, no només continuava larebel·lió als territoris d’Hug Roger de Pallars al Pirineu,sinó que, més que un tractat de pau definitiu, erauna treva consensuada, que feia preveure una properainvasió dels comtats del Rosselló i de la Cerdanyapels francesos, com així va ser a començaments del’any 1475 i amb la rendició final de Perpinyà a lestropes franceses el 14 de març del 1475. Aquestscomtats no tornarien a estar sota domini català finsa l’any 1493.

Per totes las dades anteriors ens sembla que ja quedaclar que és potser massa simplista i reduccionistadefinir el període de la guerra civil catalana nomésentre els anys 1462-1472. De manera maximalistapodríem dir que el període fou de 1462 fins al 1493,quan la situació dels territoris sota la corona catalanava tornar a una certa unitat similar a la anterior a1462, o bé, en qualsevol cas, fins l’any 1475.


xpòfol

Reprenent el fil de l’estudi de l’atac naval del corsariapel·lat Colom a les naus del comte de Prades davantles costes d’Alacant, hem d’admetre que no sabemexactament la data en que es va produir l’atac delcorsari Guillaume de Casenove Coulon, però comque l’avís del perill es va fer en base a una cartatramesa des de València pel mercader català Galzerande Besalú el dia 29 de setembre del 1473 al Consolatde Mar de Barcelona, sembla probable que el combattingués lloc dos o tres dies abans, entre el 25 i el28 de setembre de 1473.

Vista la coincidència de dates entre la carta deGalzeran de Besalú i la sessió del consell de la ciutatde València en la que es va donar notícia del tractatde pau amb els francesos, com és que no sortís coma punt de l’ordre del dia aquest atac naval quehauria d’haver estat considerat el darrer fet bèl·licd’aquest enfrontament? La realitat, però, és de queno es va ni esmentar. De tota aquesta sèrie de fetssalta un dubte molt greu i és el fet de saber si quanl’armada de Guillaume de Casenove Coulon va salparde Marsella cap a Alacant, per retornar al seu caude Honfleur de Normandia, ja coneixia, o no,Guillaume de Casenove, la nova pau i capitulaciófeta entre Joan II i els francesos. De tota manera,si la notícia de la pau amb els francesos va arribara nivell oficial a València el dia 29 de setembre del1473, sembla evident que, tres o quatre dies abans,l’armada del comte de Prades no estava assabentadaencara d’aquesta pau i, per tant, ataqués les setnaus armades de Guillaume de Casenove, i aquestcontraataqués en defensa pròpia.

De tot aquest afer ens interessen dos punts referitsa Cristòfor Colom: El primer consisteix en poderesbrinar si Colom va enrolar-se amb l’estol deGuillaume de Casenove precisament en aquest seuviatge de 1473 de Marsella a Honfleur, després denavegar a les ordres de René d’Anjou des de la basenaval del port de Marsella. Si fos així, Colom hauriaparticipat també en aquesta batalla naval d’Alacant,fet que no el predisposaria precisament a favordavant el comte de Prades. Per altra banda siacceptéssim aquesta hipòtesi, significaria que Colomva navegar amb Casenove al llarg d’uns tres anysfins a la batalla del cap de Sant Vicenç l’agost de1476.

És sabut, per una carta dels Reis Catòlics adreçadaa fra Bernat Boyl amb motiu de la recuperaciódefinitiva del Rosselló i de la Cerdanya l’any 1493,datada el 5 de setembre del 1493, que també hovaren fer saber a Colom en una altra carta a elldirigida (6). Aquest és el segon punt que consideremque val la pena estudiar i que es deriva directamentde la participació de Colom en la guerra civil catalana.Colom podia justificar davant de Ferran el Catòlicla seva rebel·lió contra el seu pare perquè Joan IIva fer l’acte ignominiós d’empenyorar els comtats

del Rosselló i la Cerdanya i, per tant, Colom podiadefensar perfectament la seva participació en labatalla naval d’Alacant de setembre de 1473 comun acte militar més dins de la guerra civil que talignomínia va provocar. Colom, si era català, li podiaretreure al rei Ferran el mal fer del seu pare contrael principat de Catalunya, tot amputant-li una partdel seu territori i entregant-lo a mans franceses.Colom considerà enemics als francesos en el momentde la construcció del fort de la Nativitat a l’illa dela Hispaniola (1492), quan digué que aquellaconstrucció seria tan forta contra els indígenes comel castell de Salses contra els francesos. Per tantColom no va fer cap acte no honorable ni contraria l’ètica militar en participar en l’atac naval d’Alacant,ni en la guerra civil catalana lluitant a favor deldarrer rei escollit lliurement per Catalunya en lafigura de René d’Anjou. Per això, qui duia el deshonorera Ferran el Catòlic fins que no recuperés elsterritoris del Rosselló i de la Cerdanya i, per aquestseriós motiu de descàrrec de la seva consciència, itambé de la del seu pare comunicà ràpidament aColom la restitució dels comtats del Rosselló iCerdanya al principat de Catalunya. Hi pot havermillor demostració de que Colom era català i quecom a tal va participar en la guerra civil catalana?

POC ABANS DEL FINAL DE LA GUERRA CIVILA BARCELONAPerò la documentació dels arxius valencians tambéens pot ajudar a copsar l’ambient de la guerramarítima en els moments anteriors a la caiguda deBarcelona i que és precisament el període en quees va produir la persecució de la nau “Ferrandina”per Colom. Així, en el “Manual de Consells yEstabliments de 1471-1473, (AHMV; A-39), escritper Jaume Eiximeno, en el consell del dissabte 18de juliol del 1472 podem llegir“....que com ells haguessen hagut letres de la reyalMajestat dades en Badalona a 11 del corrent mesde Juliol ab les quals demana per el seu servei quesien conduydes dues naus per reforçar l’estol queté sobre la ciutat de Barchinona.....”.

La carta del rei Joan II escrita el dia 11 de juliol de1472 comença del tenor següent:“Lo Rey. Estimats e feels nostres: los fets nostresstan huy en tal disposicio que esperam ab la ajudade deu haurem properament la ciutat de barchinonae si sem ajudats en les necessitats que concorren/nos per terra tenim la gent necessaria per a strenyere opprimir la dita ciutat/ per mar tenim quatre nausdos baleners cinch galeres e segons los sentimentsque havem es molt necessari que la dita armadade mar sia reforçada per quant se enten segonshavem entes que los enemichs conduexen naus edonen diligència en socorrer la dita ciutat......”

Malgrat el setge marítim, quan l’armada del rei Joan


xpòfol

II bloquejava l’accés a Barcelona per mar, aquestva ser trencat quan el dia 20 de Juliol del 1472 esva produir “la entrada de dues naus grosses degenovesos, la una apel·lada la Salvatge, de portMCC botes, tres galeres sotils i un galeot de XXII,totes dites fustes ben armades. E com foren en ladita plage, feren levar de la present plage la qrmadaque lo rey Johan tenia sobre la present ciutat, çoes IIII naus e IIII galeres, e meteren enla presentciutat XXV m. De forment e venti lo dit socors enpunt que ja no tenien que menjar per 1 mes” (Dietaridel Consell de Barcelona. Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya Tom.27 de 1927). Fixem-nos com al final de la resistència de Barcelona lesactivitats bèl·liques es concentraven en el mar ihem de destacar per força la perícia dels vaixellscatalans, provençals i genovesos, fidels a lageneralitat de Catalunya i a René d’Anjou que,malgrat estar estretament vigilats per les naus deJoan II, van aconseguir entrar i sortir del port deBarcelona sense ser caçats i retornar sans i estalvisals seus ports de partida segurament a Marsella ia Gènova.

Un mes després la ciutat de València s’assabentade dos fets molt importants: el Tractat amb Borgonyai l’arribada “l’endemà, després de dinar, pel portaldels frares” del príncep Ferran. (Consell de 3 desetembre del 1472). En aquest mateix consell esllegeix una carta del rei Joan II feta a Pedralbesamb data 20 d’agost de 1472 en la que explica comla seva armada va percaçar naus enemigues perevitar que entressin avituallaments a Barcelona,però no ho va aconseguir, del tenor següent: “....deles noves ocorrents. Les nostres fustes que comrecen ham ben sabut tres dies e tres nits hab donatcaça a les fustes que levaren de Barchinona sontornades sens prendre nenguna delles per lo moltavantatge que tenien/ entenem continuament strenyla ciutat de Barchinona, dema deu volent li faremla tala a les vinyes e entorn e som informats hi hatanta fretura ab vi que gran part del poble començabeure aygua/ nos pot differir ab tanta fretura comcontinuament li donam segons los presentimentsque per (....) no tardara abenir ab la aiuda de deua nostra obediencia....”

Aquestes notícies que dona Joan II a la ciutat deValència les podem contrastar amb les cartes queenviava la ciutat de Barcelona a René d’Anjou.Transcrivim a continuació la carta de data 26 d’agostde 1472 (AHCB, Lletres Closes; Joan Brujó 1471-1473): “Lo dia proppassat que escrivim a la MajestadVostra havia en aquesta plage XI naus entre granse poques dels inimics, e IIII galeas. Lo dia presentsan fet a vela per anar se les (esmirpnas?) e duesgaleas sols ara ne resten sino la Farnandina, duesvenecianes e tres baleners o barques no molt granse corre fama aquestes sis aturneran ab tres galeasavisamne la S.V. e del que seguira apus amfare la

Majestad Vostra laqual lasta amistat dirigescha adesipats sinceres....etc.”

La situació a Barcelona era cada cop més insosteniblei, malgrat algunes vegades les naus de René d’Anjouaconseguien burlar el setge marítim a la ciutat, comacabem de llegir per la carta de Joan II, els consellersde Barcelona escrivien una nova carta al rei Renéd’Anjou el dia 6 de setembre de 1472 (AHCB,LletresCloses; Joan Brujó 1471-1473) del tenor següent:“... car lo ventre no tollera dilació manquen.... dellenaus dels inimics no freta dubta car car no sols hasino III. La Farrendina, la veneçiana e dos balenerscarregades V anegades.....etc.”

Per tot això, sembla que sigui en aquest mes desetembre de l’any 1472 quan es pogué produir lapersecució de la Ferrandina per Colom. I siacceptéssim aquest fet i aquestes dates, el CristoforoColombo genovès, tan ben documentat, quedariaradicalment exclòs com a candidat a ocupar laidentitat del gran descobridor, ja que encara erateixidor a Gènova i Savona.

Però no és fins el consell dels jurats de València deldia 3 de novembre de 1472 quan el consell deliberafer una pública crida per donar a conèixer “de lagloriosa entrada del S. Rey en la ciutat de Barcelona,reduhida a la obediencia del dit Sr.”

Poc després, malgrat l’entrada de Joan II a Perpinyàa principis de novembre de 1472, les coses se li vancomplicar molt a Joan II i així, en el consell de 13de maig del 1473 es va llegir una carta del rei del26 d’abril del 1473 en la qual ja exposa els seusproblemes a Perpinyà i sol·licita ajut econòmic a laciutat de València.

El mar no era pas un lloc segur en aquests momentsi els actes de pirateria estaven a l’ordre del dia comes pot comprovar d’una carta que envià el rei JoanII al batlle general de València el dia 26 de juny de1471 que comença així: “Batlle general magnifiche amat conseller nostre: Segons som informats doso tres fustes de catalans que eren vengudes en lesmars d’aquest nostre regne de Valentia per robarse sont encontrades ab una fusta de moros e li hanfet donar la proa en terra en lochs o terra del noblemagnífic amat conseller e camarlench nostre mossenRodrigo de Rebolledo/ e alguns dels dits moros sonsaltats en terra e son stats los dessus presos pervasalls e homes del dit noble. E atenent que los ditsmoros son de barbaria e son venguts a les mars eterres nostres per a robar e cativar xristians...etc.”(A.R.V. Real 294. Pàg.15)

A causa d’aquesta situació d’inseguretat generalitzadano és d’estranyar el contracte firmat al voltant delsmesos de juliol i agost entre els magnífics jurats dela ciutat de València i el patró Antoni Ballester el


xpòfol

divendres dia 12 de juny del 1472 (AHCV; Notarials8/4,1472, pàg. 160r-163v.), que comença així:“Capítols fets e efectuats entre los magnífics juratsde la insigne ciutat de Valentia de una part e NantoniBallester, mariner de la dita ciutat de la part altrasobre una galera de vuit banchs que deu armar en... de la dita ciutat e en guarda de la costa los qualsson del tenor següent : Primerament que lo ditNanthoni ballester sia tengut de costererar la costadel cap de Orpesa fins a Tortosa e d’aqui fins a capde Marti e fins alacant e encara fins als confins eultimes parts del Regne de Valencia e axi fent perdiscurs anant a visitar la costa a may cessar perperseguir e avisar de moros e altres enemichs nofacen mal ne dan als vassalls del Sr. Rey esenyaladament e principal als ciutadans e habitadorsde la dita ciutat e de tot lo Regne”.

El mateix any, la ciutat va llogar també duesgaleres a Miquel Busquets per anar a prendre lagaleassa d’en Bernat Espunya, objectiu que es vaaconseguir i que, com a conseqüència de la captura,coneixem un inventari complet del contingut de ladita galeassa capturada. (AHCV; Notarials 8/4, 1472,pags.180v-183r i 199v.).

MERCADERS GENOVESOS, GABOTO/CABOTO,SANTÀNGEL I VALÈNCIAEn el darrer terç del segle XV a València es concentrenuna quantitat de personatges que semblen compartirun rerefons comú amb aquells mateixos personatgesque trobem presents a l’entorn de Cristòfor Colom.Que Lluís de Santàngel estava relacionat amb elsgenovesos no és cap secret, però potser no coneixemtant les seves activitats com a assegurador de nòlitsmarítims com es demostra en un document dedimecres, 8 d’abril de l’any 1472, contingut en elllibre de Clams (1474-1482) de l’Arxiu Municipal deValència, en el qual assegura una càrrega de formentdes de Sicília. En aquest document és definit com: “En Loys de Sentangel, menor de dies, mercaderciutadà de València, voluntariament e de bon gratpermet çassegura ab qualsevol navilis, veles....etc”.Un contracte similar d’assegurança marítima esefectuat el dimarts, 18 d’agost del 1472, per “Alfonsode Santangel, mercader estant en la ciutat deValencia” (AHMV. Notarials 8/4. Pag.223).

En el següent any de 1473 operaven a València elsmercaders genovesos Joan Baptista Spínola i JeroniCenturió, com demostra un document del NotariJaume Eiximeno de data 25 d’octubre de 1473(AHCV, Protocols Notarials 8/5. Pag.201. v.). Moltmés sorprenent i interessant ens ha semblat unassentament notarial de data 2 d’agost de 1473que comença així: “Comparegueren micer FranciscoGaboto e micer Jeronimo de Nigro, mercadersgenovesos, de present estant en la mar deValencia...” (Arxiu del Regne de València, Batllia

General 1155). Aquest document demostra demanera contundent i inequívoca que hi havia unafamília de mercaders genovesos coneguts amb elllinatge Gaboto. Hem de destacar, per força, que sibé en els llibres clàssics sobre Joan i Sebastià Caboto,no hi havíem trobat cap referència a la possibilitatde que el seu autèntic nom de família fos en laforma Gaboto, darrerament ho podem trobar coma fet acceptat en múltiples webs, sobretot del’Argentina i del Paraguay.

En el Manual de Consells del període 1492-1494,escrit per Gaspar Eiximeno, (pag.67v-68r) en data28 de març de 1493 hi consta una carta del reiFerran, escrita a Barcelona a 26 de febrer del 1493,que tracta precisament del projecte de construcciódel nou port de València, projecte que es vaencarregar a Johan Caboto Montecalunya , i quediu així: “ Lo Rey: Jurats, Rebut havem vostra letraacerca la fabrica fahedora del moll de la platja deaqueixa ciutat e per letres del lochtinent general eballe general havent compres la oportunitat ecomoditat...etc.” En aquesta carta no es cita a JohanCaboto, però el rei nomena Jaume de Santàngel,batlle general de Oriola, com a representant seu enaquest afer. Tindrà alguna relació la presència demicer Francisco Gaboto a València, mercadergenovès, l’any 1473 amb la de Giovanni Caboto aValència com a dissenyador del nou moll vint anysmés tard?(7).

En el llibre de “Letres e Privilegis, 1474-1476” i ambdata de 14 de febrer del 1474 trobem una “Provisiódels jenovesos fahent sobre les penyores” en la quesurten citats Joan Baptista Gentil, Berthomeu deEscobo, Joan Baptista Spinola, Luis Tarigo, MiquelBernigo i Agustí Salvago, tots ells mercadersgenovesos.

A TALL DE CONCLUSIÓSi donem per vàlides dues dades de la biografia deCristòfor Colom escrita pel seu fill Fernando Colón,com són la persecució de la nau Ferrandina perColom en aigües del Mediterrani a les ordres deRené d’Anjou (circa 1472) i la participació de Colomen el batalla del Cap de Sant Vicenç en aigüesatlàntiques servint al bàndol del sots-almirall francèsGuillaume de Casenove, àlies Coulon, l’agost de1476, caldrà per força que puguem bastir unahipòtesi raonable del traspàs de Colom de Marsellaa Honfleur, o si més no, d’aigües mediterrànies aaigües atlàntiques, ja siguin de Normandia o deLisboa.

El fet que ens dóna llum sobre aquest possible viatgede Colom és precisament el combat naval davantde les costes d’Alacant a finals de setembre de 1473,ja que, en primer lloc, confirma la primera incursióde l’estol de Guillaume de Casenove en aigües


xpòfol

No m’ha quadrat mai això de quants diners i quiels va posar, els necessaris per a que en Colomfes el primer viatge. Les fons no només no hoaclareixen sinó que a més es contradiuen.Personalment opino que en això tenen molt aveure els sistemes educatius espanyols que durantcentenars d’anys han encasellat als batxillers comde lletres o de ciències, i ja se sap que per aescriure d’història s’ha de ser de lletres, encaraque això impliqui no saber multiplicar.En alguns casos però no és que no sàpiguenmultiplicar sinó que usen les referències amb malafe i amb motius politics o localistes. Per exemple,els historiadors partidaris de que en Pinçon eraqui realment manava i va descobrir, i en Colomno era més que un ignorant, prefereixen la xifratotal més baixa possible, per a reivindicar elssuposats 500.000 morabatins d’en Pinçon com aimprescindibles.

Aquets 500.000 mb que segons altres autors pagàen Colom, segons uns autors li presta GabrielSànxis, segons altres Isaac Abravanel, o el mateixPinçon. (Perquè es clar, en Colom era un pelat, iper tant quelcom havia de deixar-li els diners).Però això ho desmenteix el propi Colom en unacarta als reis, des de Jamaica, el 7 de juliol de1503. "...i agora no tenga cauello, en mi persona,que no sea cano, i el cuerpo enfermo, i gastadoquanto me quedo de abuelos, i me fue tomado yvendido, i a mis hermanos fasta el saio, sin seroido, ni uisto con gran deshonor mio".http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/91348286998794384188868/019985_3.pdf Pag 49

LES FONTSVeiem que diuen els autors contemporanis d’enColom: segons las Casas els Pinçon aportaren 500.000mb., i Colom va tenir que aportar un octau, o sigui500.000 mb. per a complir amb les Capitulacions."Y porque Cristóbal Colón quiso contribuir a la ochavaparte en este viaje, por que con solo el cuento demaravedis que por los Reyes prestó Luis de Santangelno podia despacharse, y tambien por haber laganancia de su ochavo, y como Cristóbal Colón quedóde la Corte muy alcanzado y puso medio cuento demaravedies por el dicho ochavo, que fue todo parase despachar necesario, como pareció por las cuentasde los gastos que se hicieron ante escribano públicoen la dicha villa y puerto de Palos, que el dichoMartin Alonso, cosa es verosimile y cercana a laverdad, según lo que yo tengo entendido, prestósólo al Cristóbal Colón medio cuento, o él o sushermanos." (Bartolomé Las Casas, Tomo I. CapítuloXXXIV, pág. 256.)

Els diners d’en ColomMiquel Manubens


xpòfol

18

mediterrànies i en segon lloc sembla versemblantque Colom es volgués enrolar amb Casenove alcomprovar la desfeta, quasi bé total, de la causa dela Generalitat de Catalunya a mitjans de l’any 1473.Per tant, nosaltres defensem la hipòtesi de treballque Cristòfor Colom, després d’haver lluitat com acapità de nau per René d’Anjou al llarg de 6 o 7anys (1466-1473), s’enrolà en l’estol de Guillem deCasenove precisament en aquest viatge de retornde Marsella a Normandia de 1473, quan es vantopar amb les naus del comte de Prades davantd’Alacant. A l’armada de René d’Anjou, Colom hi pothaver entrat de la mà de Francesc Antoni Setantí,conegut capità de nau de l’armada catalana i parentdemostrat dels Colom de Barcelona. Si algú poguésdemostrar el parentiu entre Colom i Guillem deCasenove, com assevera el seu fill, la seva entradaa la flota de Casenove semblaria encara més lògica,tot i que considerem que no cal aquest parentiu perpoder defensar el canvi de servei de Colom. Enl’armada de René d’Anjou hi havia marinersprovençals, genovesos i catalans i, per tant, enaquest fenomenal aiguabarreig de provinencesdiverses, no fora d’estranyar que poguessin haver-lo començat a considerar com genovès en el momentdel seu traspàs a l’armada francesa, i que a Colomja li semblés bé aquesta atribució nebulosa.

Encoratgem als nostres consocis a trobar novesdades més detallades del combat naval de 1473davant d’Alacant, ja que podrien donar nova llumsobre la trajectòria vital de Cristòfor Colom, totadvertint que els arxius de València encara podenaportar nous documents del màxim interès.

1 - Carreras i Candi, Francesc: “Colom i altres corsaris atacantles costes catalanes (1473-1474). Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya”; Juliol del 1927. Pàg. 244.2 – Albardaner i Llorens, Francesc: “Troballes de Ramon Navarroa l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona”. Butlletí del Centred’Estudis Colombins N.40.3 – Català i Roca, Pere: “Un corsari anomenat Colom”. RafaelDalmau, Editor. Barcelona, Setembre 1991.4 - Sobrequés i Vidal, Santiago/Sobrequés i Callicó, Jaume:“La Guerra Civil Catalana del segle XV”; Edicions 62; Barcelona19735 – Aura Gómez, Antoni: “Los mercaderes catalanes en laCiudad de Valencia durante la Guerra Civil del principado”.XVIIIè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. València 2004.(Pàg.1117)6 – Parellada i Cardellach, Caius: “Colom venç Colombo”;Capítol 9 “Una lletra dels Reis Catòlics a Boïl”.Pàg,101. Barcelona1985.7- Albardaner i Llorens, Francesc: “John Cabot and ChristopherColumbus Revisited”; The Northern Mariner/Le Marin Du Nord.Vol.X,N.3 (July/Juillet 2000).The Canadian Nautical ResearchSociety.

http://213.0.4.19/servlet/SirveObras/12033856617830495876213/ima0271.htm

Doncs bé, 500.000 mb. són un "ochavo" de4.000.000 mb. Segons Francisco López de Gómara(Historia General de las Indias Cap XV), Santàngelva posar 16.000 ducats, que són 6.000.000 mbC:"Y porque los reyes no tenían dineros para despachara Colón, les prestó Luis de San Ángel, su escribanode ración, seis cuentos de maravedís, que son, encuenta más gruesa, diez y seis mil ducados."(Francisco López de Gómara, Historia General delas Indias Cap XV.)http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18

Al manuscrit "Armoria", de Jaume Ramón Vila,(avui desaparegut l’original), s’afirma:"En Barcelonase proheví a Crostofol Colom (qui fou qui descobrílas Indias) de 17 milia ducats ques preguerenprestats de Lluis de St. Angel, escribá de racionsdel Rey Catolich, com consta en scripturasauténticas recónditas en lo racional de Barcelona,ab las cuals provehí Cristofol Colom la armada quefeu per lo principi del descobriment de estaempresa"

Simon Wiesenthal, va escriure :”De su fortunaprivada, y sin intereses, concedió (Santángel) unanticipo de 17.000 ducados para armar la flotaexpedicionaria. En el Archivo de Simancas seconservan los originales de sus libros de cuentas,donde consta que el préstamo no se canceló sinoal cabo de mucho tiempo". (Simon Wiesenthal,Operación Nuevo Mundo. La misión secreta deCristóbal Colón, Barcelona, 1976)

CAPITULACIONS I TESTAMENT D’EN COLOMLes Capitulacions deien: "Item que en todos losnavios que se armaren paral dicho tracto enegociacion, cada y quando, y quantas vezes searmaren, que pueda el dicho don Chistroval Colonsi quisiere contribuyr e pagar la ochena parte detodo lo que se gastare en el armazon, e que tanbienhaya e lieve del provecho la ochena parte de loque resultare de la tal armada. Plaze a Sus Altezas.Johan de Coloma". (Arxiu Real de Barcelona

Registre del 17-4-1492 (registre 3569 de la secció"Diversorum siguilli secreti" folis 135V i 135 R.)

També en el testament d’en Colom ell mateixafirma que va tenir que aportar diners, i no diuxifra concreta: "Sus altezas no gastaron ni quisierongastar para ello, salvo un cuento de maravedíes,e a mi fue necesario aportar el resto". (RafaelDiego Fernandez, Capitulaciones colombinas).http://books.google.es/books?id=4ouNv6ZaRZQC&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA103,M1

ELS DINERS DE SANTÀNGEL FOREN UNPRÈSTEC?Respecte als diners posats per Santàngel altresfons justifiquen que van ser en concepte deemprèstit, i que la Corona els hi va tornar: "Quedió y pagó más el dicho Alonso de las Cabeças porotro libramiento del dicho arzobispo de Granada,fecho V de Mayo de XCII años, a Luís de Santángel,escrivano de ración del rey, ...doszientos é noventamil maravedis, a cuenta del cuento é quarenta milmaravedies que dejo para la paga de tres caravelas,... e para pagar a Xristoval Colón". (MelquiadesAndrés Martín a"El dinero de los Reyes Católicospara el descubrimiento de América, financiado porla diócesis de Badajoz", p. 37, Editorial Cisneros,1987.)Aquest text complert diu que el bisbe de Granadava pagar el 19 d'agost de 1494 290.000 mb. acompte de 2.640.000 mb. anticipats per Santàngel:1.500.000 mb. per a Isaac Abravanel, per unpréstec per la conquesta de Granada, i dels1.040.000 anticipats per Santàngel a Colom(1.500.000+1.040.000=2.540.000 mb., i no2.640.000), i que, li paguen 290.000 mb en total.Per tant aquest document només justifica que se’ntornessin 290.000 mb. ( i que no sabien sumar).

EL DUCATEl ducat era la moneda catalana. El morabatí o“maravedí” era la moneda castellana. Cada ducatcatalà equivalía a 374 mb. de Castella. Aquestcanvi estava fixat pels Reis a Castella per un decretsignat a Toledo el 28 de gener de 1480. El 1497es canvia la fisonomia de les monedes castellanes,i apareix l’excel.lent castellà amb un valor de 375


xpòfol

morabatins (en monedes de mig i de quartexcel.lent). Així doncs, el 1497 Castella abandonael patró monetari musulmà ( 1 morabatí d’or= 1dinar almoràvit d’or), per acollir-se al patró monetaricatalà (1 excel.lent castellà = 1 ducatcatalà+1morabatí). Curios detall per donar mésvalor al ducat castellà que al català. (José Mariade Francisco Olmos, “La moneda castellana de losreyes Católicos”, U.C.M. Revista General deInformación y Documentación ISSN: 1132-1873Vol. 9, nY 1-1999: 85-115,http://revistas.ucm.es/byd/11321873/articulos/RGID9999120085A.PDF)Aquest canvi provocarà en el següent segle finsa tres suspensions de pagaments de l’Estat castellà.( El mateix efecte que la paritat dolar=pes argentí,o el que en aquests moments provoca que Espanyano pugui devaluar la seva moneda).

LES DESPESESTeòricament dos vaixells i les nòmines de les sevestripulacions eren gratis segons la carta dels reisa Palos:“Sabed que por algunas cosas...fuisteiscondenados ...a aprovisionarnos para un año condos naves equipadas a vuestra costa” (RealProvisión de los Reyes Católicos, Carta dirigida acerts veïns de Palos, per a que lliurin a CristòforColom dues caravel.les, Granada, 30 de Abril de1492. "El presupuesto de la armada descubridoraera aproximadamente de doscuentos o millones de maravedíes,según los cronistas. Se sabe queno fue costeada exclusivamentepor la Corona, sino también por lavilla de Palos y por el Descubridor.(La parte de los monarcas montaba1.140.000 maravedíes, cantidadque no salió de las arcas reales,sino de la hacienda del escribanode ración Luis Santángel, que fuequien adelantó el dinero a los reyes.De esta cantidad, un millón seríapara costear las carabelas y el restose adelantaba como sueldo alcapitán de la armada CristóbalColón [...]. Los vecinos de Palosdebían poner a punto y a su costados carabelas. Pesaba sobre ellosuna condena que el Consejo Real, "por algunas cosas fechas ecometidas por vosotros en deservicio nuestro",había dictado tiempo atrás. Ahora reclamaban lossoberanos ese servicio, que supondría unos 400.000maravedíes. (Luis Arranz Márquez, Cristóbal Colón.Misterio y grandeza, Madrid, 2006. p. 205-206).

Així tenim que un milió es destinava a tripulaciói despeses d'un vaixell perquè els altres dos vaixells,segons els reis eren gratis total. Però la realitatva ser molt diferent, ja que els veïns de Palos,“obeïren però no compliren” l’ordre.

Aleshores els reis van fer una altra ordre, dirigidaa totes les autoritats de les costes andaluses,comminant-los a proveir a Colom amb tres vaixells,i el 20 de juny enviaren a Joan de Penyalosa aque l’executés. A la vista d’això els frares de laRábida, Juan Perez i Antonio de Marchena, forçarena Pinçon a negociar amb Colom la seva participació(Salvador de Madariaga, De Colón a Bolivar p.15).

LES NÒMINESSi confiem en les tripulacions que ens descriu lahistoriadora Alice B. Gould i confiem, també, enels sous que ens diu que cobraven la historiadoraConsuelo Varela, podem fer els següents càlculs:

Cost dels sous de l’expedició:Santa Maria :5 sous de 2000 mb./mes + 35 sousde 1000 mb./mes; Pinta : 6 sous de 2000 mb./mes+ 19 sous de 1000 mb/mes; Niña: 6 sous de 2000mb./mes + 19 sous de 1000 mb./mes.El cost mensual en nomines es de 107.000mb./mes, i el viatge durà del 3 d’agost de 1492fins el 15 de març de 1493, vuit mesos de nominesens dona un total de : 856.000 morabatins. Apartd’aquets 90 tripulants, hi havia 20 passatgers mésque també menjaven i cobraven.(criats, funcionaris,traductors, un metge, etc).

CONCLUSIONSÉs evident que els habitants dePalos, al no fer cas a l’ordre real,van fer augmentar la despesaprevista pels reis. La despesaprevista no és en cap cas els1.140.000 avançats per Santàngela Colom abans de marxar a Palos,sinó que és de 4.000.000 mb, i ésper això que Colom posa 500.000mb. de la seva butxaca, per compliramb l’octau que indica lesCapitulacions. Els diners que posaPinçon (entre 360.000 i 500.000mb), no ho són per generositat,sinó perquè és l’únic que compleixamb l’orde real de tot el municipide Palos. Estranya situació aquestade convertir en herois a quicompleixen les lleis. Per tant

l'expedició va costar finalment un total de 5,984milions, xifra raonable, 500.000 Pinçon, 500.000colom, 1.140.000 els reis (deixats per Santàngeli que després li tornen, en part documentat) i3.844.000, més de Santàngel (la resta dels 16.000ducats) a compte de les taxes als genovesos deValència, fet que fa escriure a alguns autors(italians, naturalment), que ho van acabar pagantels genovesos. Com veieu la història dóna prousarguments com per a que tothom estigui satisfet,de Palos fins a Gènova.


xpòfol

americae

La tesi és de l'historiador brasiler Fábio PestanaRamos, en el seu últim llibre "Per mars mainavegats", resultat de dos anys de recerca endiferents biblioteques de Portugal i Brasil.

"No hi ha proves, tals com elements arqueològicso documents originals, que provin l'existència d'unaescola de Sagres", va dir a l'agència Lusal'historiador, nét de portuguesos de l'illa de Madeira.El Dr. Pestana Ramos va fer èmfasi en quel’anomenada escola de Sagres, suposadamentcreada per l'Infant D. Henrique per a desenvolupartecnologies nàutiques es basen únicament en unafont anglesa: "De fet, les cites es basen en un únicmapa d'un pirata anglès que registrà algunesconstruccions al Sagres de l'època, res a veureamb l'existència d'una escola de navegació", afirmà.

Al segle XIX, l'historiador portuguès Oliveira Martins,hauria utilitzat l'existència de Sagres "en laconstrucció romàntica d'una identitat portuguesaque incloïa un ampli domini de les tecnologiesnàutiques". "De fet, existí només la introducciód'algunes disciplines nàutiques a la Universitat deLisboa per l'Infant D. Enric", va dir l'historiador.

Tesis ja defensada amb anterioritatLa tesi de l'inexistència de Sagres ja fou defensadatambé per l'historiador brasiler Thomaz Marcondesde Souza, el 1953, i el portuguès Luis deAlbuquerque el 1990. El llibre de l'historiadorbrasiler, encara sense previsió de llançament aPortugal, aborda l'aventura de les navegacions avela i la motivació dels portuguesos a embarcar-se, la difícil vida en les travesses i l'arribada al'Àfrica, Índia i Brasil. Tempestes, boires i naufragiscreaven un infern a bord amb una lluita desesperadaper la supervivència. El desembarcament en territoridesconegut també representava un gran perill.L'historiador va assenyalar que era comú utilitzarnens als vaixells, atesa la manca de mà d'obraadulta, fins i tot per als treballs més pesats. Comque eren un signe de mal auguri, les dones viatjavendisfressades d'homes, la qual cosa no evitava quees produïssin violacions, sovint col lectives. "Unadona a bord ha estat sempre un focus de tensió,causant grans inconvenients, enmig d'una majoriade tripulació d'homes, potser per això era consideratun símbol de la mala sort", va dir.

Moltes dones violades col.lectivament per un grupd'homes van ser declarades culpables del delicted'incitació i empresonades en bordells poc desprésd'arribar al Brasil. "Per aquesta raó, moltes donesviolades col.lectivament preferien no informarsobre el fet per a no córrer el risc de passar laresta de les seves vides tancades en un bordell",va dir. La majoria dels embarcats satisfeien elsseus desitjos sexuals amb altres homes, enrelacions consumades per la força o per la jerarquia,la qual cosa exigia als més humils a satisfer elsdesitjos dels superiors.

Brasil no era l' imatge del paradísL'historiador manté la tesi que, contràriament alque estableix la historiografia tradicional, on Brasiles considerat com el "paradís, la terrad'oportunitats" pels portuguesos, "Brasil era uninfern, un purgatori, on van ser enviats els exclososde la societat portuguesa, com prostitutes, gitanosi esclaus que van escapar a la vida servil", afirma.

La visió d'un paradisíac Brasil també és part de laconstrucció històrica d'una identitat brasilera, unprocés similar al que representa el mite de l'Escolade Sagres, a Portugal. Per ser considerat unveritable purgatori, els portuguesos nascuts aBrasil, patien una gran discriminació al tornar aPortugal, principalment en els segles XVI i XVII."Eren anomenats "reinol", una mena de ciutadàde la segona classe, cosa que no passà amb elsportuguesos que nascuts a l'Àfrica, per exemple",va comparar. Molts mariners van aconseguirsobreviure al naufragi i van anar a viure entre elsindígenes al començament de la colonitzacióbrasilera, malgrat les malalties tropicals, una deles principals preocupacions dels portuguesos.


Historiador negal’existència del’escola de Sagres

La descoberta de Brasil, per Pedro ÁlvaresCabral desmentidaL'historiador també rebat l'argument que Brasilva ser descobert per Pedro Alvares Cabral el 1500,“A partir de l'anàlisi dels documents de l'època,en la meva opinió hi ha una gran possibilitat queBrasil fos descobert per Bartolomeu Dias o un altrenavegant portuguès, entre 1488 a 1497", afirma."Aquest va ser un període d'intensa descobertade les noves rutes marítimes, que no podien serrevelades per a que no caiguessin en mansd'anglesos o dels espanyols", va concloure.

La història dels ossosd'Hernán CortésXavier López Medellín

La mort d'Hernán Cortés, conqueridor de Mèxic imarquès de la Vall d'Oaxaca, va ocórrer la nit dedivendres 2 desembre 1547 quan tenia l'edat de62 anys. A partir de llavors, els ossos de Cortésno trobaran un lloc permanent de repòs ja queseran constantment canviats de lloc per diversesraons. El seu testament va ser redactat entre l'11i 12 d'octubre de 1547, i ell mateix hi va planejarels seus funerals. Demanava ser enterrat a l'església

de la parròquia on morís,però, aquest testament vaser modificat poc tempsdesprés, i es va donar alsmarmessors de Cortés lallibertat per decidir sobreaquest tema.

Així, el diumenge 4 dedesembre de 1547 vancomençar les cerimòniesfúnebres, amb capellans i

frares, cinquanta pobres vestits amb "robes llarguesde drap i caputxa", a més de tots els criats delmarquès pròpiament vestits de dol.

El prior del monestir va demanar que s'obrís lacaixa fúnebre per reconèixer el cos del marquès,i fet això, el fèretre es va dipositar "enmig de lesgrades de l'altar major del monestir, que era elmausoleu del duc de Medina Sidonia", a San Isidorodel Campo, Sevilla. En aquest enterrament, es vaposar el següent epitafi ordenat pel segon marquèsde la Vall (Martín Cortés):

Pare quina sort impròpiament,aquest baix món posseïa,

valor que la nostra edat enriquia,descansa ara en pau, eternament.

Tres anys després, el 1550, les seves restes vanser traslladades al costat de l'altar de Santa Caterinaa la mateixa església, per necessitat d'espai almausoleu del duc de Medina Sidonia.

En el seu testament Hernan Cortés disposava queles seves restes fossin traslladades a un monestirque ell havia encarregat construir a Coyoacán,abans que passessin deu anys des de la seva mort.Aquest monestir mai va ser construït i els dinersdestinats per Cortés van ser utilitzats en altrestasques pel capítol de la ciutat de Mèxic. Finalment,el 1566, quinze anys després de la mort de Cortés,les seves restes van ser traslladats a la NovaEspanya en una urna tancada, folrada en vellut.Com que no existia el monestir de Coyoacán, seli va donar sepultura a l'església San Francisco deTexcoco, on estaven enterrades la seva mare(Catalina Pizarro) i una de les seves filles. Enaquest lloc reposaren els ossos 63 anys.En morir el 1629 en Pere Cortés, quart marquèsde la Vall, i últim en la línia de descendènciamasculina, es decideix enterrar-lo a l'església delsfranciscans a Mèxic.

Així, el virrei i l'arquebisbe aprofiten l'ocasió itraslladen juntament amb les de Pere, les restesdel seu besavi Hernán Cortés a on "va prendredescans l'últim dels seus hereus barons".Els ossos de Cortés van ser mantinguts durantnou dies a la sala principal del palau on es vanhonorar. Posteriorment, es va obrir un nínxol a laparet darrere del Sagrari de l'església de franciscansi es va dipositar l'urna dels ossos, protegida peruna porta doble de ferro i fusta daurada, ambvidre. En aquest lloc van romandre 87 anys, i esva gravar la següent inscripció:

"Ferdinandi Cortés ossa servatur hic famosa".

Posteriorment, el 1716, tornen a canviar les restesde lloc i els traslladen a la part posterior del retaulemajor de la mateixa església. En aquest llocromandran 78 anys.

El 1794 es va treure l'urna de fusta daurada ividre, amb quatre nanses de plata, que tenia a lacapçalera les armes del marquès pintades. Dinsde l'urna es van trobar els ossos embolicats en unllençol brodat de seda negra i amb encaix. El craniestava en un mocador de la mateixa tela ambencaix blanc a la vora. L'urna va ser traslladadaa l'Hospital de Jesús, fundat per Hernan Cortés.El 8 de novembre del mateix any, es catifà l'esglésiade Jesús, es van col·locar trenta flonjalls de plataal sepulcre, que constava d'un sòcol, una urnaamb un bust del conqueridor fet per Manuel Tolsà,


americae

i una estela amb l'escut del Marquès daurat a foc.Tot fet de marbre. La cerimònia es va anunciaramb campanes per tota la ciutat i va ser celebradaper Fra. Servando Teresa de Mier. En aquest llocreposaran per 23 anys.

El 1823 era gairebé imminent la profanació d'aquestmonument pel moviment d'independència i elsseus partidaris que volien cremar les restes delconqueridor a la plaça de Sant Llàtzer, pel que vaser necessari amagar les restes de Cortés. Peraixò, el ministre senyor Lucas Alamán, juntamentamb el capellà major de l'Hospital, doctor JoaquimCanals, la nit del 15 de setembre de 1823 vanextreure els ossos del seu mausoleu i els vancol.locar sota la tarima de l'hospital de Jesús.

El mausoleu va ser desmantellat i el bust i armesde bronze daurat es van remetre a Palerm amb elsenyor duc de Terranova. Amb aquest trasllat esva fer creure que els ossos ja no estaven a Mèxic.Sota aquesta tarima es resguardaren els ossos de

Cortés 13 anys. De sota de la tarima de l'altar major,es canvien el 1836 a un nínxol en el mur del costatde l'Evangeli, on hi havia el monument, i es tancael nínxol sense cap altra referència. En aquest nínxolvan estar reposant en secret 110 anys. Alamánlliurà a l'Ambaixada d'Espanya una còpia del'anomenat "Document de l'any 1836" que revelavael lloc del secret enterrament del marquès. Aquestacòpia es va mantenir en secret.

El 1946 alguns investigadors del Colegio de Méxicovan tenir accés a aquest document i, convençutsde la seva autenticitat, van decidir buscar lesrestes ocultes. El diumenge 24 de novembre vacomençar l'excavació en el lloc del mur contigu al'altar major que assenyalava el document. Dueshores després van descobrir una gran llosa queamagava la volta amb l'urna.

Finalment, amb un cop de barrina, l'urna amb elvellut brodat en or va quedar al descobert.La nit següent es va fer pública la troballa i es vatreure l'urna i el folre de vellut, la primera cobertade plom i la caixa de fusta. Llavors va aparèixeruna urna de vidre i es van veure els embolcallsdels ossos.

El 28 de novembre s'expedeix un acord presidencialen què es confia a l'Institut Nacional d'Antropologiai Història (INAH) la custòdia dels ossos, i s’autoritzenels estudis per autentificar-los. Si resultaven elsverdaders es conservarien en el mateix Hospitalde Jesús. L'estudi va aportar interessants dadesde la vida del famós conqueridor.

Encara que ja es coneixien dades dels ossos com"crani petit i allargat, i els altres ossos d'un homede complexió forta", es van notar "empremtesd'abscessos dels alvèols dels incisius mitjans, caníi premolars superiors esquerres" la qual cosa indicaque Hernán Cortés va patir molt de les dents. Amés es van trobar "els fèmurs dret i esquerrecomplets. Tibia dreta i esquerra completes. Peronédret i esquerre. Ròtula dreta completa i normal",la qual cosa desdiu una possible deformació causadaper bubes a la cama dreta.

Ja confirmada l'autenticitat dels ossos, la comissióencarregada d'aquest estudi va recomanar que esrestaurés la coberta exterior de vellut, les caixesde plom, la caixa de fusta i l'urna de vidre, i queés dipositessin els ossos en el mateix nínxol en


americae

què van ser trobats. Així es va fer, i el 9 de juliolde 1947 es reinhumaren les restes d'Hernán Cortési es va posar sobre el mur de l'església una placade bronze, de 1.26 m per 0,85 amb l'escut d'armesde Cortés amb la inscripció: En aquest lloc reposenles seves restes fins a la data.

BIBLIOGRAFIA: Martínez, José Luis: Hernán Cortés(versió abreujada). Pereyra, Carlos: Hernán Cortés.Editorial Porrúa, SA, Mèxic 1.985

Trobat un sarcòfag clauper revelar la caiguda dela cultura maiaEl taüt va ser trobat a la selva del sud de l’estatde Xiapes i aporta nous elements sobre el col lapsede l'antiga civilització. Arqueòlegs mexicans vandescobrir un sarcòfag de pedra amb una antiguitatde més de mil anys a l'acròpoli maia de Toninoque podria aclarir el misteri de la caiguda de lacultura maia.

L'especialista Joan Yadeun, responsable del llocarqueològic situat al municipi de Ocosingo, vaexplicar que aquest taüt de pedra fa 2 metres dellarg per 70 centímetres d'ample i 60 centímetresde profunditat, i és comparat per la sevaimportància amb el de la "Reina Roja "a Palenque(Xiapes), descobert el 1994. L'arqueòleg va dirque aquest objecte correspon al període de 840-900 després de Crist, època en què es registra ladarrera inscripció maia i comencen les influènciestolteques entre 903-910 després de Crist. "El 840després de Crist hi va haver una transformaciómolt important en les ciutats maies, va deixard'haver representacions escultòriques i inscripcions,el que s'ha interpretat com un abandonamentmassiu dels assentaments", va afirmar Yadeun.

L'expert va assegurar que el sarcòfag "aporta nouselements sobre el col lapse de l'antiga civilitzaciómaia, per saber amb precisió qui van ser elscausants del declivi, si va ser gent local influenciadaper grups de l'Altiplà vinguda directament d'aquestapart de Mesoamèrica o del que avui és Tabasco(sud-est de Mèxic)"

Al seu interior es trobà una olla i un crani ambempremtes de deformació i fracturat en diversesparts, així com ossos llargs disposats en forma decreu, pel que sembla d'"un personatge d'altajerarquia, probablement una dona o un menor".Dins la cripta es va trobar, també, una olla globularamb tapa amb ossos que van ser bullits,fragmentats, i col.locats fa uns 500 anys perindígenes Tzeltales que es van assentar a la zonavan recuperar els edificis i van obrir les tombesper extreure els objectes al mateix temps que hiposaren noves ofrenes. L'especialista va recordar,entre les diverses explicacions teòriques, que lacivilització maia va desaparèixer després del'arribada de pobles tolteques de l'altiplà centrala la regió. "Es tractava de grups de caràctercorporatiu, exèrcits grans, que potser procediende l'àrea de Puebla-Tlaxcala (centre de Mèxic), laCosta del Golf (est) i Oaxaca (sud), lligats al mateixtemps a Tula", va indicar. Yadeun va dir que el840 després de Crist va ocórrer una transformaciómolt important en les ciutats maies, el que vasuposar que "per a aquests temps, al Mèxic Antics'estava suscitant una revolució, en caure lesdinasties i assumir el poder grups de guerrers".Tonino és una de les Acròpolis més grans del móni va ser entre l'any 688 al 708 amb el seu governantChaak Bak Nal, "l'imperi militar més gran de lahistòria maia fins abans de la de l'arribada delsasteques". Aquest lloc, tancat al públic i descobertfa 4 anys, compta amb un mural que ha estatrestaurat i conté la història de l'edificació queforma part d'un complex de 320 metres de basei 63 metres d'alt considerant una de les piràmides"més grans de Mèxic i el món ".FONT: AGÈNCIA EFE


americae

DVD 42º“42º, La història prohibida"Autor: Xevi MatóDVD, 52 minuts, Format 16:9Editorial: Acràsia Barcelona, 2009

Xevi Mató, realitzador del documental“Eric Bertran i l’Exèrcit del Fènix” ensobsequia amb aquest DVD sobre lateoria de Pals d’Empordà contra lacreença historiogràfica que Colom vasalpar de Palos de la Frontera.El documental comença amb varisvilatans de Pals explicant la tradicióoral que hi ha en relació entre Colomi l’Empordà i el Maresme. Desprèssegueix amb un passatge del Diaride Colom, de 21 de novembre, onexplica que el quadrant esta espatllatperquè li marca el paral·lel 42. Apartir d’aquest sextant espatllat,donada la casualitat que Palsd’Empordà es troba al paral·lel 42desenvolupen la creença que laprimera expedició de Colom salpà dePals d’Empordà en lloc de Palos dela Frontera.

Desprès de la presentació a Pals, elsintrèpids reporters van a Palos de laFrontera, on descobreixen que elsuposat port de Palos és a moltsmetres sobre el nivell del riu i a moltadistancia d’aquest. Afirmen que laparaula Palos ve del preromà “pallus”que significa turó. Descobreixen unespai museístic al costat de la bassaon són les repliques de les tres naus,on en un cartell s’afirma que “losnavegantes de la zona construyeron

las caravelas de memória y sobre lamarcha” Mes tard al poble trobenque l’església on suposadamentresaren els expedicionaris és dedicadaa “San Jorge Martir”, i que a la portahi ha una escultura d’un Sant Jordi,amb l’escut de les barres catalanes.Això segons els autors del documentaldemostra que en Colom deuria salparde Pals d’Empordà. El final deldocumental es farcit dels argumentscontraposant Pals a Palos que no pelfet de tant repetits siguin certs.

CRISTOVAL COLÓN,LA ODISEADocumental molt ben realitzat, basaten el llibre “Cristoval Colón másgrande que la leyenda” de MarisaAzuara. El vídeo resumeix el llibre aun puzle de dotze peces, i dona lesseves respostes a cadascuna de lesdotze incògnites:1 Lloc de procedència: territorisgenovesos; 2 On va néixer: territorissúbdits d’Aragó abans de Gènova:Sardenya; 3 llengua : llengua romançde la corona d’Aragó, dialecte delcastellà que es parlava a Sardenya;4 Atorgament per part dels reis delDon nobiliari a l’us de Sardenyademostra que la seva família eranoble; 5 Terra Rubra indica la famíliaMalaspina de Custodia Rubrensis aSardenya; 6 Segons Hernando,l’Almirall llimà el seu cognom dePiccolomini a Colom; 7 Colom eraparent dels Papes Pius II i Pius III,doncs apareix representat com aTiphys ( el pilot dels Argonautes) ales pintures de la BibliotecaPiccolomini a la Catedral de Siena;8 Formació de Colom: Colom varegalar varis objectes a l’església deSiena. Colom va ser educat per aconvertir-se en un gran humanista;9 La Creuada universal del papa PiusI impulsà l’empresa de l’Almirall; 10

Els tres fills barons de SalvadorPiccolomini van desaparèixer deSardenya i mai més van tornar. Pertant aquest era el seu pare i la sevamare era Isabel Alagón de Arborea.Es deia Cristoval de Sena Piccolominii va néixer al castell de Sant Luri;11L’escut dels avantpassats d’en Colomestava “infamat” per causa d’unatraïció al rei. Don Joan de Sena vaser condemnat el 1477 de lesamjestat, per això la marca d’infàmiade l’escut d’en Colom; i 12, Colompactà amb els catòlics que les novesterres descobertes fossin adscrits aCastella per motiu que la condemnade lesa majestat a Aragó,l’impossibilitava per a tenir càrrecso propietats a Aragó. També afirmaque segons Hernando el seu paresignava “Columbus Terra Rubra,Janua cui patri est”, quan aixòHernando ho afirma d’un sol mapad’en Bartomeu, Que encara avui endia és possible escoltar l’antigallengua de la Corona d’Aragó a la vilade l’Alguer, a Sardenya; Que Colomva demanar un mapa a Toscanelligracies a que era parent del PapaPius II Piccolomini. i que s’emportà a Amèrica el seu llibre Historia RerumUbique Gestarum. També explica elsignificat de la signatura de l’Almirall:S.X: senyor virrei; S.A.M:senyoralmirall major; S.Y.:Senyor de lesIndies. Afirma també que las armesprèvies (las armas vuestras quesoliades tener) d’en Colom són lescinc ancores.Tant el documental com el llibreparteixen dels arguments de la teoriacatalana transformant el necessariper convertir-lo en aragonès. Nomésafegirem que e ls t res f i l l sdesapareguts de Salvador Piccolominiforen Antonio (1464-1502), Pietro(1466-1529) casat amb Sibila deRobinot Boyl el 1494, amb dos fillsconeguts nascuts a la vila d’Alguer,Salvatore (1495-1550) i Giovani(1497-1528) i el tercer fill Giovani(1469-1521) casat amb Caterina.http://www.araldicasardegna.org/genealogie/alberi_genealogici/albero_famiglia_desena.htm.Com es pot comprovar aquets fills“desapareguts” ( i e ls seusdescendents) per la senyora Azuaraeren d’una generació posterior al’Almirall, nascut el 1436/46.Per altra part els escuts d’armes delsSena o dels Piccolomini no son cincancores de plata sobre fons blau comafirma el documental.


video

L’eixample, uninvent romà?Els últims estudis redibuixen elpaisatge urbà de l’antiga BàrcinoUn equip de la URV sosté que lafaçana de mar tenia termes encomptes d’un ‘castellum’. Els expertsdefineixen una urbs amb suburbise x t r a m u r s i m o n u m e n t sdesproporcionats.Una ciutat tancada en unes potentsmuralles, aixecada enmig d’un plaagrícola i amb una fortificació(castellum) sobresortint de cara almar. Aquesta és la imatge simplificadade la Bàrcino romana que es potveure a les làmines divulgatives queaviat quedaran obsoletes.L’11è Congrés d’Història de Barcelona,que se celebra aquesta setmana, haposat en comú les noves aportacionsacadèmiques que estan redibuixantla imatge de la colònia fundada sotaAugust i que el director del Museud’Història de Barcelona, Joan Roca,està disposat a començar a divulgar:un centre amb una muralla cívicasimbòlica, amb espais públicsexagerats per l’escala de la ciutat,uns suburbis extramurs tan extensoscom el mateix recinte emmurallat iun ager que arribaria fins a Martorelltravessat per camins i dividit enparcel·les agrícoles regulars (unaaportació recent de J. M. Palet) queorganitzarien el territori fins al puntde deixar empremta en el paisatgei prefigurar el futur Pla Cerdà.

OSTENTACIÓ COLONIALLes hipòtesis del seminari de Mar nonomés tenen efectes plàstics. Deixenencara més clar, assegura, que“L’equipament públic és despro-

porcionat, correspondria a una ciutatde 40 hectàrees, no de 10. Podriaexplicar-se pels objectius derepresentativitat i imatge públicad’una elit de terratinents pròsperapel seu principal recurs, l’exportaciódel vi laietà”. I orgullosa de la sevacondició de colònia, compartidanomés a la regió amb Tarraco.Ernest Alós www.elperiodico.cat

La muralla del mar,tapiadaEl baluard de Migdia, un tros demuralla de mar i altres vestigisarqueològics es van trobar sota laplatja de vies de l’estació de Rodalies,i estava quasi del tot excavat el mesde novembre del 2007.Ara les restes de la muralla i elbaluard de Migdia han quedatemparedats pels nous edificis mentrel’Ajuntament de Barcelona encarapensa com fer el passeig arqueològicque va prometre.El tram de la muralla de mar i la partdel baluard de Migdia que vanaparèixer al subsòl dels terrenys delque va ser l’estació de Rodalies deRenfe a la Barceloneta ja quasi noes veuen. Tots dos elements hanquedat emparedats per vuit edificisd’una promoció immobiliària de SacyrVallhermoso que ja està pràcticamentacabada. Només es veu un tros petitdel mur i, des de l’aire, la vorasuperior del que podria ser un camíde ronda.Mentrestant, l’Ajuntament encaras’està pensant com es pot fer realitatel passeig arqueològic que l’alcalde,Jordi Hereu, va anunciar el 10 demaig del 2008, quan, a més del

baluard i la muralla, que havienaparegut un any abans, es vadescobrir en aquest mateix indret unvaixell del segle XIII. Els experts vancoincidir que tantes troballes juntess’havien de fer ressaltar i es vaconstituir una comissió, formada perd i ve r sos depa r t amen t s del’administració, per vigilar queVallehermoso mantingués a la vistala muralla. Un any i mig després, elsedificis ja estan a punt de ser ocupatsi se sap que la muralla només espodrà veure des del primer pis del’aparcament subterrani. És difícild’imaginar en què consistirà aquestpasseig, si finalment es fa, i siquedarà algun element visible.De tots els historiadors consultatsperquè opinessin sobre aquesta obra,només Francesc Xavier HernàndezCardona ha volgut donar el seu parer.“La destrucció del patrimoni vinculata l’epopeia catalana de 1705-1714ha estat sistemàtica. En el seu dial’oriolbohiguisme [en referència al’arquitecte municipal Oriol Bohigas]provincià va generar una cultura dedemolició que es va concretar en l’arcde Santa Maria, la deformació delFossar de les Moreres, la destruccióde la muralla de la Ciutadella i lacruel destrucció del barri de SantPere”, diu aquest historiador icatedràtic de didàctica de les ciènciessocials de la UB. “Fa pocs mesos esva excavar i colgar el portal de SantDaniel, del baluard de Santa Clara.I en aquests moments l’empresaSacyr , que co l · labora ambl’Ajuntament en la degradació delpaisatge urbà de la Barceloneta, estàprocedint a emparedar el baluard deMigdia i la muralla de mar”.Finalment les edificacions de Sacyrhan quedat enganxades a la muralla.www.avui.cat/ Maria Favà


cathistòria


cathistòria

Aragó en el moment de la cessió de Ramir a RamonBerenguer estava debilitat políticament. Per uncostat el seu rei Alfons havia nomenat hereus delregne d'Aragó els Ordes militars, per una altrapart el seu oest estava envaït pels castellans. Persi tot això no fossin prou problemes, aprofitant elmoment, els navarresos s'havien tornat aIndependitzar. Aragó no tenia en aquell moment,ni la tercera part de territori que Catalunya, i amés el seu l levant estava habitat percatalanoparlants. De fet la invasió castellana vaser aturada per Ramon Berenguer, qui també vaconquerir Saragossa.

Hagués tingut prou potència militar Aragó per simateix per a "reconquerir" la resta del queactualment és el seu territori sense els catalans?Possiblement no. Aragó seria avui una provínciai no tres, com una mena de Logronyo o Cantàbria.Una cosa "exòtica" del sistema autonòmic espanyol.Així, doncs, seria just després de tot l'esforç feten diners i homes, quasi exclusivament pelscatalans, l’hem d’anomenar "Corona d'Aragó"?

En primer lloc l’expressió "regne d'Aragó" o "Coronad'Aragó" en tots els documents antics es refereixtant sols a l'Aragó. No fou fins Ferran el Catòlicque aquest rei, en algun document escadussertingué l’audàcia d’incloure sota el nom de “RegnumAragonum” tots els territoris deçà mar. O sia,durant 350 anys això del "regne" o "corona" d'Aragóes refereix tant sols a l'Aragó. Només hi ha un reii pocs documents entre milers en que sigui aplicata tots com a genèric.

REIS CATALANSNingú pot dubtar que tots els reis des d'Alfons aMartí l'Humà es consideraven a si mateixos catalans.Això tampoc ho podem dubtar dels reisTrastàmares malgrat que la seva nissaga fosd'origen estranger. De la mateixa manera que enJoan Carles es considera espanyol, malgrat ser laseva nissaga d'origen francès i tenir àvies i besàviesde tots els països europeus.

EL TESTAMENT D'ALFONSL’octubre de 1131, el rei Alfons d’Aragó nomenahereus del regne els ordes militars del SantSepulcre, de l'Hospital i del Temple en terceresparts. Els navarresos s'independitzaren, i els

aragonesos per por de passar a dependre delsnavarresos van nomenar rei Ramir, germà del rei.Ramir mai no va ser reconegut com a rei perl'Església romana, de la qual el regne era vassall.El 1136 Saragossa, Calataiud, i Alagón estavenen poder dels castellans.

EL PACTETres anys després, el rei Ramir dóna el seu regnei la seva filla a Ramon Berenguer: "Ego RamimirusDei gratie Rex Aragonensis dono tibi RaymundeBarchinonensis Comes et marchio filiam meam inuxorem cum totius regni aragonensis integritatesicut pater meus Sancius rex vel frates regni meiPetrus et Ildefonsus melius habuerunt veltenuerunt." El novembre de 1137, exigeix a totsels seus homes, cavallers, eclesiàstics i pedites,que obeeixin Ramon Berenguer com a llur rei("tamquam rege").

Posteriorment Ramon Berenguer, per mitjà depactes i acords rep de les ordes militars el llegatdel testament d'Alfons: El 16 d'octubre de 1140amb l'orde del Sant Sepulcre i amb l'orde del'hospital, i el novembre del 1143 amb el Temple."Donem i cedim a Ramon Berenguer i a tota laseva progènie.... la terça part del regne que enspertany.... per dret del testament del rei Alfons".Aquests pactes foren aprovats pel Papa amb senglesbutlles de 1158.

O sia, legalment, els aragonesos no van respectarel testament d’Alfons nomenant Ramir i el regnel'obté Ramon per donació de les Ordes. En caplloc es fa esment de la reina, que ho és per ser lamuller de qui té els drets reials i no per dret propi.Per altra part no existeix cap testament on Ramirfaci donació del regne a la seva filla, cosa que nopodia fer evidentment perquè ja l'havia donat envida al Comte de Barcelona. Tot això invalida lateoria d'alguns historiadors que veuen el regnecom a part del dot per casar-se amb la filla, o queels drets reials passen a traves de Peronella. Alfonshereta per testament del seu pare RamonBerenguer (agost de 1162), el comtat de Barcelona,i l'Aragó. I la Cerdanya, Carcassona i Narbona lesheretà el seu germà Pere.

LA CORONALes coronacions dels reis d'Aragó celebrades a

Homenatge a Caius Parellada Cardellach:Resum del seu llibre “Corona d’Aragó...”


cathistòriaSaragossa es feien en català, per disposició dePere III. L'any 1388, a les Corts Generals deMontsó un síndic de Saragossa es queixava queles lleis civils i processals es redactessin en català.I això no significa només que el rei fos o se sentiscatalà, sinó que demostra que tota l’administracióera catalana. La Corona era catalana i així s’hireferien tots els altres membres de la"confederació": Els jurats de Palerm, a Sicília,escriuen "regnum Cathaloniae" referint-se a lesCorts Generals de Casp.

L'ADMINISTRACIÓ REIALTota l'administració reial de la "corona" residia aBarce lona. E l perquèCatalunya va annexar l'Aragósense fusionar-s’hi va serperquè Catalunya no va volerconstituir-se en regne per lasignificació que tenia elterme de subjecció al sobirà,mentre que Principat equivalal pes polític del país. LaCancelleria Reial era laCancelleria de Catalunya. ElCance l ler de tota la"confederació" era e lCanceller de Catalunya.També ho eren tots els altresmembres: el Vicecanceller,el Regent, el Camarlenc, elProtonotari i el MestreRacional, els oïdors, elspromovedors, els correus,els secretaris, el confessor,i el capellà del rei. En canvi,de Majordoms n’hi haviatres: un per Aragó, un perBarcelona i un per Valènciades de Pere III.

En l'època del rei Joan I, l’any 1397, s'establí quehi haguessin tres cancelleries. Una per València,una altra per Aragó, i la de Catalunya que seguiriaregint sobre Mallorca, Sardenya i Còrsega. Aquestesdues noves Cancelleries actuaven merament coma delegacions.

Fins i tot a l'època de Ferran II, amb una Cortitinerant, tots els oficials de la Cancelleria Reialeren a Barcelona. En cap lloc els “Fueros de Aragón”esmenten l'existència d’una Cancelleria Reial aAragó. Fins l'any 1419 va haver-hi un sol MestreRacional per a tots els regnes, i des d’aquest anyn’hi va haver un de nou a València. El Consell Reialo Consell de guerra era a Barcelona i format percatalans; no podia ser d’altra manera, ja que els

aragonesos no es van implicar mai en lesconquestes mediterrànies ni en els afersinternacionals.

En les Corts de 1283, els aragonesos es queixarenal rei dels "recaptadors de rendes que eren jueus,i dels jutges estrangers d'altres llengües". Fins aFerran II no es va nomenar cap virrei de Catalunya.Ferran va nomenar virrei Enric, Comte d'Empúries,cosí seu, amb la protesta de les institucionscatalanes. Castella no tenia virreis perquè era unregne únic, i només tenia un Almirall, hereditari,els Enriquez.

L'IDIOMA "OFICIAL"La majoria dels documentsoficials dels reis, des de lescap i tu lac ions de RamonBerenguer i Peronella fins alscapítols de les Corts de Montsóde Felip III de 1620 són encatalà. Per tant si hi havia unallengua "oficial" de la Coronaaquesta era, sense dubte, lacatalana. A més a més elsprimers Furs d'Aragó estanredactats en català, fins que elJustícia d'Aragó els va traduiral llatí. Tota la documentacióreial que hi ha a l’Arxiu Reial deBarcelona (perquè l’arxiu de laCorona d'Aragó de Saragossa elvan cremar els francesos)dirigida a càrrecs d'Aragó o ales mateixes Corts d'Aragó sónen català.reial fet en castellà es lasentència de Guadalupe de1486.

CATALANS O ARAGONESOS ?En la majoria dels escrits forans, es tracta la sumade tots els regnes com a catalans: Eduard IIId'Anglaterra :"mercatores fideles de partibusIspaniae, Catalonie et Majoricam" (El 1340 Mallorcaera independent). Guillem de Baux, Príncepd'Orange "... a l ' e m p e r a d o r d e B a r c el o n a " , 1 2 1 0. Marcabru "Avec l'aide de Portugalet de Navarre e pourvú que l'emperateur deBarcelone", 1261. Les cartes que dirigia laCancelleria als reis de Marroc, al soldà de Babilonia,al soldà d'Egipte, o al rei dels Mogols són totesescrites en català. Els Consellers de Barcelonautilitzaven expressions com "totam nationemcathalanorum".(1437) Els tractats signats ambaltres reis utilitzen la formula "...per los regnesnostres d'Aragó, e de València, de Catalunya...".


cathistòriaPere el Gran s'intitulava "Heres Cataloniae",significant així que era l'hereu de tots els reialmes.El rei Jaume II, en carta al Dux de Venècia diu"...partibus imperi Constantinopolis in Sicília etCataloniae", on l'expressió Cataloniae es refereixa tots els territoris ibèrics.

El rei Ferran II, diferencia els mercaders súbditsseus com "consuli mercatorum tam catalanorumquam castellanorum". Els sards de Càller reclamenésser representats a les Corts Catalanes. ElsSicilians de Palerm mentre duraven les Corts deCasp es refereixen a tot el regne com "...regnumCathalonie quod es açephalum rege..."

El mateix historiador aragonès Zurita afirma :"founomenat rei pels tres braços del General deCatalunya, Martí l'Humà", deixant clar així que elnomenament del rei el feia la Generalitat deBarcelona. A les mateixes Constitucions, VolumCorts I, 1292 s’afirma que no es podrà separar elregne de Mallorca i els comtats Catalans del nord"de la dominatione Catalonie e dictorum regnorumAragonum, Valentie et Comitatus Barchinone" ambel que queda clar que el nom de tot el reialme ésCatalunya.

LA NUMERACIÓ DELS REISEls reis feien servir la numeració catalana enreferir-se a ells mateixos; igualment feien servirla numeració catalana, també, en la sevacorrespondència amb l'Aragó o els actes de Corta l'Aragó, així que entenem que la dinastiaaragonesa havia desaparegut amb el rei Ramir.Pere Terç (així signava) va fer esculpir les estàtuesdels seus vint predecessors, i això es corresponamb els onze Comtes de Barcelona, i els nouComtes-reis.

ARXIU REIAL DE BARCELONAL'Arxiu central de la Corona era l'Arxiu de Barcelona.En cap document des de l’any 1100 fins al 1714els reis, la cancelleria o cap funcionari reiall'anomena Arxiu de la Corona d'Aragó, perquètothom tenia clar aleshores que la Corona d'Aragóes referia tant sols al Regne d'Aragó i que, encanvi, l'Arxiu de Barcelona era l'arxiu central dela Corona. De fonts fidedignes, el nom de “Coronad’Aragó” per a designar l’Arxiu reial de Barcelonaes va imposar a partir del Decret de Nova Plantal’any 1714.

LA BANDERALa bandera d'Aragó era una creu blanca sobre fonsblau, i això ho afirmen fins i tot historiadors comLucio Marineo Siculo, a la seva Crònica de Aragón.

El famós historiador Zurita afirma que la utilitzacióde les armes del comtat de Barcelona a l'Aragósón part dels acords entre Ramir i RamonBerenguer. Fixeu-vos que, fins i tot, enl'enterrament de Joan II, el cavaller querepresentava Aragó, anava guarnit de camp d'atzuramb creu blanca d'argent, i això ja era l'any 1479.L’escut actual d'Aragó amb quarts no l’inventenfins al 1499.

ELS EXERCITS I LES GUERRESEn temps del rei Pere Terç, els castellans envaïrennovament l'Aragó, i l'exercit català "tan ennoblecidode infantes, grandes barones y cavalleros con grandistinción, vinieron ....en socorro de Aragón, puesnunca nuestro reino desde tiempos de los morostuvo tan gran peligro", segons Pedro Abarca.Segons Marichalar y Enrique "los catalanes tuvieronla gloria de salvar al Reino aragonés formandocon tan rapidez un ejercito para defender Zaragozaque obligó al rey castellano a variar sus planes".

L'únic Almirall d'Aragó existent és en Ramon Folchde Cardona i Enriquez, cosí de Ferran el Catòlic.Galcerà de Pinós, els Queralt, els Perellós, elsSantapau, els Cabrera, fins els almiralls Folch deCardona i Colom o Lluís de Requesens són almirallscatalans. També existien vicealmiralls a València,Mallorca i a Barcelona, però no a l'Aragó.

A les Corts celebrades restà escrita la col·laboracióeconòmica de cada regne en les campanyes militarso en l'hisenda reial. A les Corts de Montsó de 1362es recolliren els següents diners: Aragó 60.000lliures, València 53.000 lliures, Mallorca 15.000lliures i Barcelona 122.000 lliures. En les Corts de1599: Aragó 210.000 lliures, Barcelona 1.100.000lliures.

LA POLÍTICA EXTERIOREls Cònsols catalans atenien els afers dels ciutadanscatalans i també dels francesos i castellans (cartade Pere III al soldà de Babilonia). Tota lacorrespondència diplomàtica era tramesa aBarcelona. És més, en època de Ferran el Catòlic,les altres Corts europees trametien lacorrespondència diplomàtica al regne de Castellaa nom de Ferran."Sota el nom de catalans eren designats en aquellstemps als aragonesos i tots els altres vassalls delsnostres reis, encara que Papes, Reis i autors nomésanomenin als catalans com a nació més nombrosai principal." N.F. de la Penya."Convé, abans de tot, recordar que amb el nomgenèric de catalans eren designats a l'Edat Mitjanatots els naturals de la Monarquia Federativad'Aragó", segons Rubió i LLuch.


cathistòria

“El nostre és un petit gran museu.Petit, perquè no hostatja imponentsescultures gregues o joiesmajestuoses de l'antic Egipte; gran,perquè conserva... les nostresarrels més profundes. Una històriaque és reconstruïda, peça a peçai amb passió i rigor, per arqueòlegscaptivats pels móns perduts”. Aixòdeclara la nova introducció al Museud'Arqueologia de Catalunya (MAC),a Barcelona. És massa modesta.La col·lecció és gran. Es concentraen Catalunya i la seva àrea cultural,però hi ha troballes que venen demés lluny, notablement materialsargàrics de l'Edat del Bronze. S'hidediquen espais extensos a laprehistòria tardana de les IllesBalears, a una magnífica col·leccióprocedent del jaciment grec i romàd'Empúries (Ampurias, anticempori, Emporiae), i a laprotohistòrica cultura ibèrica,incloent-hi el tresor de Tivissa.També hi ha una bona col·leccióde material visigòtic. Per al visitantde l'Europa del nord, el museu ésun recordatori de quantes coses espoden trobar en un país poblatintensament durant tant de temps.Fundat el 1934 per Pere BoschGimpera, el museu forma part del“barri cultural” de Barcelona, alparc de Montjuïc. La darrera fased'un programa intermitent peròpersistent de millores es va obriral març del 2009 (N. del T.: tot ique estava enllestida des delsetembre del 2008). El museuendega un atapeït programad'activitats. En relació amb ladarrera exposició temporal, “Europafa un milió d'anys (N. del T.: encatalà a l'original), hi havia lectures,tallers escolars, una vesprada deconcert dins el museu i un viatgea les coves d'Atapuerca. La respostadel públic no es correspon amb uncompromís tan seriós. Els 27.332visitants del 2007 baixaren a24.968 el 2008 (Catalunya 2008a,

2009a). En comparació, la properaFundació Miró, el Museu d'ArtContemporani o e l Museud'Empúries tingueren 1.045.538,492.854 i 212.643 visitants,respectivament, el 2007 (Catalunya2008a).

Els arqueòlegs, a Anglaterra, hopoden comparar amb el Museu deDevizes (Wiltshire Heritage) o elMuseu de Salisbury i del WiltshireMeridional, amb 21.344 i 35.506visitants, respectivament, el 2004-2005 (Wright 2006) – col·leccionsprovincials; no hi creixen malesherbes a l'entrada.

Els catalans són molt conscientsde l'especificitat de la seva llenguai la seva història; però alguna cosava realment malament a Barcelona.No són ja les xifres de visitants,sinó la circulació de set directorsen dotze anys (SOSMAC 2009a).Hi ha plans per reorganitzar elmuseu, però són polèmics. A mésde les exposicions de Barcelona, elmuseu és responsable de jacimentsi d'altres exposicions (incloent-hiel museu d'Empúries, que rebé212.643 visitants el 2007;Catalunya 2008a); i del Centred'Arqueologia Subaquàtica deCatalunya. Aquestes connexions,no haurien de mantenir més viu elMuseu de Barcelona?.

Molí d'EspígolUn dels jaciments és l'assentamentde l'Edat del Ferro del Molí d'Espígol.El museu n'assumí la responsabilitatl'any 2003; i el govern de Catalunyael designà com a Bé Culturald'Interès Nacional al març de 2009(Catalunya 2009b).El Molí domina la plana de Lleidaa prop de Tàrrega. Els quil'excavaren, mossèn A. Llorens idesprés Joan Maluquer de Motes iMiquel Cura (1975-94), mostrarenque fou ocupat des del 600 aC fins

a les darreries del segle I aC, entres fases principals, de voltantsdel 550 al 425 aC, del 400 al 225aC i durant els darrers anys delsegle II i els primers de l'I aC (Cura2006).

Cadascuna d'aquestes fases fouemmurallat. Es pensa que les duesprimeres corresponen als agressiusilergets, esmentats per Polibi i Livi.L'estretor, la trama urbanaordenada i la densitat d'ocupaciórecorda alguns dels pobles actualsmés antics de la comarca. Lasegona fase és notable per ladiferenciació en les dimensions i laconstrucció dels edificis. La sevadestrucció pel foc es creu que datade la Segona Guerra Púnica.La darrera ocupació fou menor; illavors, a les darreries del segle IaC, els romans reorganitzaren elpoblament de tota la comarca.Jordi Principal (MAC; havia treballatamb en Cura) insta a considerarinteressant el jaciment per a l’estudidel desenvolupament inicial de lacultura ibèrica. Per la qualitat deles construccions i el rang aparentdels seus habitants, ell i els seuscol·legues sostenen que el Molíd'Espígol va ser un centre polític,un petit oppidum (Principal et al.2007: 56).

La declaració com a monument vatenir en consideració tant aquestainterpretació com la conservació,la claredat i la persistència de lesparets visibles i dels carrerons(Catalunya 2009b).

El monument comprèn la zonaedificada, que s'eleva suaumentper damunt dels camps delsvoltants. Al costat de les ruïnesexposades s'ha creat un efectiucentre d'interpretació; i el fulletó-guia (en català, espanyol o anglès)és útil.

Ignoren l’arqueologia els catalans?Per N. James, Departament d'Arqueologia, Universitat de CambridgeArticle publicat a Antiquity, 83, setembre de 2009, p.844-848.traducció :Pere Izquierdo, el Prat de Llobregat


cathistòriaAlgunes de les troballes es mostrenen el Museu de Tàrrega. Hi hasenyalització de carretera i eljaciment s'inclou entre els altressetze de la Catalunya oriental imeridional que el MAC promou en“La Ruta dels Íbers” (també promouuna Ruta de l'Art Rupestre).Tot és molt admirable, en principi;però, sobre el terreny, les cosesno estan funcionant correctament.Tot i diversos indicadors quecorresponen als punts esmentatsen el fulletó, alguns dels detallssón difícils de distingir. Lasenyalització inclou textos concisosi eficaços, i alguns plànols idibuixos, però s'està fent malbésota el sol implacable.

És evident que hi ha una cata ques'ha reomplert, però no hi ha capexplicació i hi queden alguns clausde la malla de referència. Eljac iment està sembrat defragments de ceràmica. També hiabunden les males herbes; i,aparentment, el drenatge éscomplicat en algunes èpoques del'any (un problema que es resoliaamb conduccions quan es va ocuparel lloc).

Suposadament (Botiga 2009), elMAC cerca una empresa pergestionar el lloc, sense un pla políticque en garanteixi els ingressos;però aquests plantejaments, fins itot en els millors casos, sóndifícilment sostenibles.

El desgast per la freqüentació devisitants pot ser mínim, malgrattot: el present escriptor disposàdel lloc per a ell sol durant un matísencer.

El museuEl museu i les seves seus ijaciments adscrits estan bendescrits en la pàgina web (MAC2009). L'exposició permanent estàorganitzada en 20 galeries petitesque envolten dues sales més gransi un espai generós per a exposicionstemporals. Les galeries mésimpressionants són les dues granscentrals. Remodelades en l'anteriorfase de desenvolupament, lesmostres de la cultura preromana

(ibèrica) i de part de la col·lecciógrega i romana es reparteixen enmuntatges fàcils d'entendre,mentre que l'estructura concèntricaajuda a relacionar-los.

Totes dues galer ies estandominades per la rèplica de la“imponent escultura grega”d'Esculapi, instal·lada el 2007,després que l'original fos traslladadaal museu d'Empúries (on foutrobada fa cent anys).

Es conserven bé maquetes antiguesde jaciments. Aquestes galeriessón plenes de llum, a diferència deles altres que orienten mésintensament el visitant cap a lesvitrines murals. Les vitrines ipaviments de les galeries menorsrevelen tres o quatre fases dedesenvolupament.

Una de les darreres millores és unasèrie de plafons que presenteninformació general en català,e s p a n y o l i ( u n a m i c acapriciosament) anglès. A bandad'això, la retolació és mínima. Aixòno és necessàriament un defecteperò, quan ho visità l'autord'aquestes ratlles, l'extraordinària“ c o r o n a ” v i s i g ò t i c a d eTorredonjimeno no disposava decap mena de rètol.

Alguns dels elements més recentsimpliquen, evidentment, unareordenació que no s'explica. El fetque el museu no hagi estat maicompletament renovat el converteixen una mostra de l'evolució de latècnica expositiva – gratificant,potser, per als partidaris de lainterpretació provisional (Shanks& Tilley 1992; 98-9)

Les darreres millores (2009)consiste ixen en una novaintroducció, la renovació completade les dues primeres sales en laseqüència cronològica (Paleolític),i algunes remodelacions de les duessegüents (Neolític, Calcolític i Edatdel Bronze Inicial). Les duesprimeres s'han fet elegantment. Lagaleria del Paleolític Inferior incloumodels de troballes i d'ossos tanllunyans com Laetoli; però, de

manera manifestament anacrònica,manté un diorama d'Altamira(1929), acompanyat de mostresde pintura mural d'inicis de l'Holocèprocedents del Sàhara (N. del T.:en realitat, la primera sala depaleolític presenta el conjunt defenòmens importants del Paleolític,i la segona mostra les troballes deCatalunya).

Des del punt de vista d'un europeudel nord, el descobriment méssorprenent és que hi hagi tantsllocs importants d'aquest períodeal nord d'Espanya – 34 tan sols aCatalunya. Com en la resta degaleries per a les edats del Bronzei del Ferro, l'èmfasi principal rauen la tecnologia, però també s'himostren collarets de petxina.

La galeria del Paleolític Mitjà iSuperior disposa de llibres i deseients per als infants. Les galeriesdel Neolític i l'Edat del Bronzeconserven l'estil de les antiguesvitrines murals, però amb una novail·luminació que molesta alsvisitants alts, comparada amb lesantigues vitrines de la resta delmuseu.

Hi ha dues noves vitrines de peu:una que exposa estris de fustaNeolítics que mai no havien estatmostrats al públic; i l'altra ambceràmica de l'Edat del Bronze.Aquestes galeries remodeladesfaciliten als visitants còpies de màdels textos murals catalans, traduïtsa l'espanyol i a l'anglès – una moltbona idea (malgrat que lanumeració de les pàgines nosempre correspon a la de lesvitrines). Les parets de les galeriescorresponen ara a un codi de colorsper fases cronològiques.“Europa faun milió d'anys” s'inaugurà deudies després que les galeriesremodelades i es clausurà a mitjanjuny.

Desenvolupada per l'Institut Catalàde Paleoecologia Humana i EvolucióSocial (IPHES) i la FundacióEspanyola per a la Ciència i laTecnologia (FECyT), tractava delmedi ambient plistocè i de les sevesimplicacions en la manera de viure


cathistòriaa Atapuerca i a d'altres jacimentsd'Espanya.

Inclou maniquins d'un home i unnoi ocupats a descarnar –aparentment assetjats per un tigrede dents de sabre – però l'exposiciótractava de com es du a terme larecerca: estrictament didàctica, notenia objectes.

El nucli estava format per 13plafons de grans dimensions:geologia, deriva continental i elplaneta fa un milió d'anys; elsa n i m a l s , a n t r o p o l o g i a ipaleobotànica; geomorfologia isedimentologia; tècniques depaleontologia i d'arqueozoologia; icinc dels jaciments.

Hi havia vídeos sobre l'excavació isobre la recerca pluridisciplinàriaal jaciment i al laboratori; i hi haviasimples passis de diapositives (ambbanda sonora però sensecomentaris). També hi havia unCD-rom per estudiar.

Gran part de la disposició estavaorientada als nens, incloent-hi elsllibres i els seients, com a la galeriadel Paleolític (però incloent aquítítols de dinosaures).

Els catalans voldrien amb orgullésser considerats per qualsevoleuropeu del nord en el nivell mésalt; i, per a aquest nivell, lapresentació del museu és desiguali, en alguns llocs, desgastada.

Després d'assenyalar que elpressupost bàsic ha disminuït enun 30% en els darrers anys, eldirector actual ha declarat una“crisi” (Historia Clasica 2009;Vilaweb 2009). Preveu unapresentació més consistent –millorant l'exposició de les troballesEpipaleolítiques i Mesolítiques –noves seleccions d'objectes iarranjaments de l'exposiciópermanent, i un disseny coherentper oferir “al pobre visitant unaaparença mínimament agradable”(traducció de l'autor). Explica queaixò necessita 400.000 ¤ en elspropers dos anys; i que això, alseu torn, implica deixar de fer més

exposicions temporals (Vilaweb2009).

ProtestaMalgrat que s'endeguen seriososesforços a les galeries, i que, esvulgui o no, la visió d'integrar elsjac iments arqueològics deCatalunya podria funcionar, el futurdel museu mateix està ara endubte.

Després d'una primera propostad'una “xarxa” de set museusetnogràfics (Catalunya 2008b), i,entre d'altres reformes ques'inclouen en un nou Pla de Museusde Catalunya, el govern provincial(sic) proposa la fusió del MAC ambel Museu Nacional d'Història i elMuseu d'Etnologia. “Aquest museucobrirà les connexions entre lesciències socials”, anuncia el Pla(Catalunya 2007: 5.2.1.1, traduccióde l'autor).Des d'un punt de vistaàmpliament didàctic, tot és a favorde la idea. Malgrat això, elsarqueòlegs estan alarmats. Eldirector anterior dimití l'any passatp ú b l i c a m e n t , t o t c i t a n tintransigència dels seus superiorsi advertint que el Pla de Museuspodria dissoldre el MAC. Una petició,a començaments d'aquest any,sostenia que mentre que el museués “modest” (un altre cop) i haestat mal administrat, la sevacol·lecció és important i té unahistòria remarcable (SOSMAC2009a); que el Pla de Museus potrelegar el MAC a un nivell municipal;i que els vincles amb monumentsi altres museus es veuriencompromesos.

Tot invocant la memòria del'arbitrària dictadura franquista, lapetició deplora la manca deconsultes amb els arqueòlegs.Recollí 1.335 signatures.

El director actual respon breumenttot negant que el MAC hagi de“desaparèixer” (Vilaweb 2009);però, com ho demostra la petició,el govern ha deixat créixer el rumor.Una segona petició adverteix araque restringir la temàtica del museua Catalunya, com a tal, potcomportar disputes amb les

col·leccions del sud de la regió i deles illes Balears; i la retirada del'estàtua d'Esculapi encara dol(SOSMAC 2009b).

Tot recordant que Barcelona és unacapital nacional, totes duespeticions clamen contra la“provincialització”.Algunes de lesprovíncies d'Espanya són, de fet,diferents. Catalunya és una nacióen ella mateixa. No obstant això,per a la preservació de lescol·leccions del MAC, aquest principipot ser un desavantatge.

D'una banda, l'analogia de la peticióamb els museus de París, Londreso Madrid és discutible; Barcelonaés difícil de comparar amb aquestesciutats, i és injust catalogar com a"modest" el MAC en aquestacomparació.

D'altra banda, malgrat lesconviccions del director sobrel'arqueologia com “una opciócultural per al gran públic” (Aragay2008: traducció de l'autor), elsusuaris són pocs tant al museumateix com al Molí.

Igualment, una gran excavació al'antiga Estació del Nord deBarcelona va ser ignorada pelsvianants. Ni tan sols hi havia unrètol per explicar què hi estavapassant.

A Catalunya, el coneixement del'arqueologia sembla que és limitat.El motiu més convincent per a lapreservació de la col·lecció ésl'arqueologia en si mateixa.Com a col·lecció regional, el MACresisteix certament la comparacióamb qualsevol altre. Això és el quefa aquest museu “gran”. Els seusresponsables i els seus tècnics,tots, haurien de ser, en efecte,arqueòlegs de “passió i rigor”.Mereixen el suport dels col·leguesde tots els idiomes i de tots elspaïsos per mantenir i redoblar elsseus esforços per salvar el museu,per arribar als catalans i a tots elsseus molts visitants.


cathistòria

E estant lo rey Carles en la Gratula, dona comiata les sues galeres, les quals eren pus de LXX. Elo rei En Pere féu muntar lo noble en Pere deQueralt per capità a XXII gualeres. E manà-li anarla volta del rey Carles. E feren veles les XXIIgaleres del rey d’Aragó. E passaren damuntl’armada del rey Carles. E com foren davant deNicotena, feren fogir la una part de les gualeres.E restaren-ne XXXXV del rey Carles. E En Pere deQueralt comanàs a Déu e envestí-les. E fonch tantgran la batalla que durà tot un jorn. E a Dèusplagué, les XXII gualeres del rey En Pere vencerenles del rey Carles, que eren XXXXV. E aportaren-les a Mecina on lo rey En Pere era. E vehent lagran victòria que havia haguda, feren-ne graciesa Déu, e la ciutat de Mecina feu grans profesons,e reberen ab gran alegria En Pere de Queralt, loqual en pochs dies era tornat ab tanta honor.Aprés, lo rei En Pere féu passar losalmugatens a Rígols ab les gualeresinpensadament. E peguaren ab losfranceses qu allí eren ab lo comtede Lençó, nebot del rey Carles. Locomte, ab molta altra gent, moríen dita bregua. E lo rey Carles,enugat de açó, com a desesperat,envià dos missatgers al reu En Pere,reptant-lo perquè era entrat enCecília, la qual no era sua, posant-li molts crims e reptant-lo de malcas. E lo rey En Pere tornà-liresposta tal com merexia, dient-licom ell era lo qui habia comesamalvesat en matar lo rey Manfré, son sobre, e enoccupar-se lo regne de Cecília, qui no era seu nili pertanyia, dient.li que si ho volia determinar perbatalla, que fóra content combatre-lo-y. E de aquíentraren en la forma del meneig de la batalla. Eacordaren que a cascú dels dits reys aportassencent cavallés ab si, e cent per cent se combatessen.Veritat és que lo rey En Pere mostrava voluntatque cos per cos o determenassen, però lo reyCarles volgué los cent per cent. E lo jutge fouelegit per ells lo rey de Anglaterra, lo qual losasignà la plaça en Bordeu, qui era del dit rey deAnglaterra.E aprés lo rey En Pere passà en Calàbria, e conbatéRígols, e pres-lo, e moltes altres forçes. E tornà-se’n en Cecília. E aquí creà per almirall En Rogerde Lòria, lo qual se havia criat. E féu-lo almirallgeneral de les mars de tot sos regnes e terres. Eestablí les ciutats e castells. E prometé als cecilians

que tantost que fos en Catalunya, los enviara lareyna, sa muler, e dos fills seus apellats En Jaumee Frederich. E fet açò, partí lo rey En Pere perCatalunya, per metre’s en orde per a la batalla.E partit, a pochs dies se seguí la batalla que’nRoger de Lòria han al port de Malta, ab XXI gualerae dos lenys que portava per lo rey d’Aragó, ab lesXXII (galeres e) dos lenys de Masella, qui eren delrey Carles. Les quales gualeres combaté, e vencé,e apresonà, lo dit En Roger de Lòria. E morí en ladita batalla lo almirall del rey Carles que deyenEn Guillem Cornut de Masella. E arribat En Roguerde Lòria amb tota la presa a Cecília, tota la terrane féu gran festa. E com les noves vingueren alrey En Pere qui ja era en Catalunya, féu-ne moltesgràcies a Déu, e féu-ne fer grans alegries enBarcelona.

E de aquí envià missatges al rey Carles, qui eraen França, dient-li que ell era vengut en Catalunyaper donar fi e conclusió a la batalla, e axí, que vésen quina manera se havia adoure-ne la forma comhavia venir a fi. E de aquí anaren molts missatgerse reys d’armes de la un rey a l’altre. E no podent-

se’n avenir, elegiren compliraquella pr mà de XXXX cavallésde cascuna part, segons los ditsLXXX cavallés determenarien. Eaxí, lo rey Carles elegí XXXXcavallés vasalls seus. E lo reyEn Pere altres XXXX cavallés,vasalls seus. E foren los de lapart del rey En Pere los següents.En Rui Sànchez de Luna, EnEximèn d’Urea, En Pere deQueralt, En Arnau Roger, EnJaume Pere, En Lop Fernandezde Luna, En Ponç de Ribelles,

En Sanç d’Antilló, En Pere Arnau de Botonach, el’almirall de Lantí, En Guillem Ramon de Muncada,En Ramon de Pinós, En Guerau de Cervelló, EnPere de Cervià, En Roger d’Enveig, En GuillemArnau de Bellera, En Uguet de Mataplana, En PereAlamany, En Berenguer Roger d’Arill, En Gisbertd’Angresola, En Guillem de Montescot, En Arnaude Comenge, En Guillem Ramon de Palau, EnDalmau Alamany de Gardí, En Berenguer de SentaEugènia, En Pere Ponç de Fortià, En BernatPuigpardines, En Guillem Joan de Vilademany, EnFrancesc Giner de Montesquiu, En Pere deSentmenat, En Ramon Torrelles, En Joan deGurrea, Pedro Danbun, Pedro Lòpiz de Pomar,Felip Sànchez de Orries, Gracian López de Seso,Eximèn Pérez d’Exea, Ferrando Díez e Garcia deCastre, en Pedro de Linyan.

E aquests XXXX cavallés de cascuna part ordenaren

Sumari d’Espanyade Berenguer de PuigpardinesPàgines 121 a 124.


cathistòriala batalla en la forma següent, ço és, que los ditsreys se conbatessen cos per cos e que dita batallase fes en preséncia del rey Aduart, rey de Anglaterraen la ciutat de Bordeu, e que.l dit rey los aseguràsallí la plaça, e que dita batalla fos el primer diadel mes de juny primer vinent, e lo quin falis, fostengut per fals e trencador de sagrament, e queper null temps no portás senyera, ne cavalcàs abcompanyó, ne pogués fer neguna cosa perquè ditabatalla romangués, e que portàs cascú sinó centcavallers, e cell qui ab més vingués, que fostrencador de jurament, e que negun hom deBordeu, ne qualsevol altre, no mogués bregua sotspena de mort, e que.l dit rey d’Anglaterra aseguràslo campperquè negú dels sobredits reys no pogués enugarl’altre, en forma que cascú se’n pogués tornar enson regne segurament. E acó juraren los dits reys,ço és, lo rey Carles en poder dels XXXX cavallersdel rey Pere, e lo rey En Pere en poder dels XXXXcavallés del rey Carles.E fet açó, lo rei En Pere envià per misatger lo nobleEn Gilabert de Cruïlles, dient-li com lo rey Carleshi ell eren de acord i de la dita batalla, el preguavaque li asseguràs lo camp. E lo rey de Anglaterrarespòs al noble En Gilabertde Cruïlles, que ell erra moltcontent e que tal respostahavia fet al rey Carles. E axí,tornat En Gilabert de Cruïllesal rey En Pere tornant-li labona resposta del reyd’Anglaterra, de què.n fonmolt alegre lo rey En Pere.

E per quant havia offert alscecilians enviar la reyna einfants, ben acompanyada,per a Cecilia. Emperò fèuaturar lo primogènit fillmago r , A l f o n so , e nCatalunya.E arribada la reyna e los infants en Cecilia. Foren-los fetes grans festes e grans dons per los cecilians.E durant estes festes, En Roger de Lòria pres lesfustes que tenia e totes les fustes que havia portatla reyna e infants e anà ab tota l’armada la voltade Nàpols. E davant Nàpols encontrà les gualeresdel rey Carles, e dona’ls la batalla, e vencé-les, epres-les, e cala’s la volta de Nàpols, e donà lascala.n terra. E rigorosament e soptada, ab totala gent entrà en Nàpols, en forma que en un carrerde Nàpols pres la reyna, muller del rey Carles, ewson fill lo primogènit, e un altre fill, e dues filles.E haguda aquesta victòria tan gran, recollí’ls enles gualeres e portàls-se’n en Palerm on era lareyna d’Aragó, los quals-los pres-els féu metre en

presó. E allí estigueren presos fins la guerra fonfinida.

E en aquest temps, lo rey En Pere estava enBarcelona esperant lo temps que devia partir pera la batalla. E un jorn arribà-li lo senescal del reyd’Anglaterra, tramès per lo dit rey d’Anglaterra,per avisar-lo que no vingués a la batalla, dient-licom lo rey de França e lo rey Carles venien abdotze milia hòmens de cavall. E com lo rey En Perehac sabut açó, fonch-me molt enugat, e dix quesi sabia morir, ell hiria al camp per salvar losagrament que fet havia. E fetes gràcies al senescalde l’avís que portat li havia. E fetes grans dons,e avià’l graciosament. E mes-se a punt secretamentcom a escuder de un mercader qui s’apellava EnMartí de la Caldera, aragonès, lo qual acostumavade portar a vendre cavalls en França. E aportavenquatre cavalls molt singulars e com qui.ls anavaa vendre. E com fo prop de Bordeu, tramès per losenescal del rey d’Anglaterra e véu-se ab ell. E losenescal com lo véu estech molt congoxat per loperill que veya corria la persona del rey En Pere,vent que sos enemichs eren molt soberchs allí.E lo dit senescal era valent cavaller e molt afectat

al rey En Pere. E axí, lo reyEn Pere lo pregà lo metéssecretament en Bordeu. E axíu féu.

E lo dia de la batalla, estanttothom impensat en ses casescrehent que no fos res en labatalla puix lo rey En Pere noera vngut. Lavós, lo rey EnPere armà’s gentilment, ecavalcà un cavall, e entrà enla plaça on havia ésser labatalla, e corregué tres cósosab lo cavall, e fèu-se’n levarcarta pública e testimonial

com ell era comparegut el dia asignat de la batallae entrat en lo camp per salvar son sagrament. Ede aquí tirà la volta de Anglaterra, e passà enBizcaya, e d’equí passà per Castella e tirà enCatalunya.

E aquesta volta féu per salvar-se, per ço comhavien sentiment tots los passos eren presos. Ecom lo rey Carles e lo rey de França saberen que.lrey En Pere era estat en Bordeu, e que era entraten lo camp e havia fet aquells actes, donaren-sea diables e enviaren correus per tots los pasos,avisant que empresonassen lo rey En Pere o lmatassen. E enviaren gent d’armes pels camins,escorcolant. E jamés lo trobaren perquè ell haviamés sabut que ells.

exposicióLa moneda falsa: de l'antiguitata l'euroData: maig de 2010 - Maig de 2011Lloc:Museu Nacional d'Art deCatalunya (MNAC) Palau Nacional(Parc de Montjuïc)

Praga, París, Barcelona.Modernitat fotogràfica de 1918a 1948Data: maig a setembre de 2010Lloc:Museu Nacional d'Art deCatalunya (MNAC) Palau Nacional(Parc de Montjuïc)

"El Marítim entre bombes"L'exposició mostra la història degestació i desenvolupament delMuseu Marítim de Catalunya,antecedent del Museu Marítim deBarcelona, durant l'etapa de laGuerra Civil (1936-1939).Dates : del 10/06/2009 al30/11/2010Horari : de dilluns a diumenge: de10 a 20 h. Lloc : Museu Marítim(Drassanes Reials de Barcelona)

"L'art d'estibar. Els treballs decàrrega i descàrrega al Port deBarcelona"La mostra documenta l'evolució dediversos processos de treball alport de Barcelona, especialmentels relacionats amb la càrrega idescàrrega de diversos tipus demercaderies. El projecte preténpresentar, en cinc àmbits, el treballal port en la seva diversitat icomplexitat al llarg del temps.També vol mostrar les diferènciesque hi ha en la feina entre lesdiverses especialitats i remarcarl'especialització que es requereixper a bona part de les tasquesd'estibar.Dates : del 05/03 al 30/05/2010Horari : de dilluns a diumenge: de10 a 20 h . Lloc : Museu Marítim(Drassanes Reials de Barcelona)

Exposició "Art funerariPrecolombí. La passió deTórtola Valencia"Mostra d'un conjunt materialrepresentatiu de les principalscultures (corresponents a les àreesmesoamericana, central i andina)que poblaren el continent americàabans de l'abrupte canvi culturalque va suposar el contacte amb elseuropeus. La majoria dels objectesforen concebuts i utilitzats com apart de l'equipament funerari queacompanyava els difunts a lestombes. Paral·lelament, l'exposiciós'aproxima al perfil biogràfic deCarmen Tórtola Valencia, artista

culta i singular que inspirà bonapart de la seva creativitat com aballarina en la seva sensibilitat perl'exotisme i el misteri de lescivilitzacions antigues. Com acol·leccionista d'art, Tórtola Valenciava reunir un conjunt d'objectesprecolombins que avui dia formapart de la Col·lecció d'Art Precolombídels fons de la Fundac ióArqueològica Clos.Dates : del 12/12/2009 al30/05/2010Horari : de dilluns a dissabte: de10 a 20 h, diumenges: de 10 a 14 hLloc : Museu Egipci de Barcelona.Fundació Arqueològica ClosC. de València, 284www.museuegipci.com

Exposició "Cerdà i Barcelona.La primera metròpoli, 1853-1897"L'exposició intenta mostrar elcomplex tramat subjacent a laideació de l'Eixample per Cerdà,l'energia d'una societat urbanasacsejada per la revolució industriali emmotllada també pel règimliberal i les dificultats que s'anarensuscitant a partir del moment detrencament amb l'Antic Règim.Dates : del 26/02/2010 al26/09/2010Horari : de dimarts a dissabte: de10 a 14 h i de 16 a 19 h,diumenges: de 10 a 20 h.Lloc : Museu d'Història de Barcelona(MUHBA)


BIBLIOTECA COLOMBINA DEL CEC

Recordem als nostres associats que el nostre fonsbibliogràfic està dipositat a la Biblioteca del MuseuMarítim de Barcelona, constituint així una BibliotecaColombina de l’associació.

El llistat el podeu llegir a:http://www.box.net/shared/ih5ikg40l8

Qualsevol consulta la podeu fer a:[email protected]

Segons el que coneixem d'ell, enMarco Polo va ser un explorador imercader venecià de finals del s. XIIIi principis del s. XIV, i és mundialmentfamós pel seu viatge a l'Orient i elseu relat conegut avui com a Viatgesde Marco Polo. Però, qui hi haviadarrera aquest nom? I si no eravenecià, ni parlava venecià, de quinanació era i quina llengua parlava? Enquina llengua va escriure el llibre?".

També en un article de La Vanguardia(Marco Polo arribà a la Xina?)apareixien més referències sobreaquesta possible falsedat del viatge.Molt bé, potser en Marco Polo siguiun mite o una llegenda i realment nova exisitir, o si que hi havia un MarcoPolo però la seva història sigui unafarsa. Potser el llibre sobre els seusviatges sigui pura ficció, però si hihavia un personatge real i un llibrereal en el que es basava el relat, quidevia ser?

Un nou article sobre Marco Polo,signat per E. R., que també recull ievidencia interessants mancancesdel relat de Marco Polo sobre la Xina,com la inexistència de referències alte (aleshores desconegut a Europa),ni dels palets de menjar, ni de la sevacal·ligrafia, ens dóna ja una pistaimportant a tenir en compte: "En lafamosa narració dels seus viatges,aquest va viatjar a la Xina el 1271amb el seu pare també mercader(curiosament coincidint en les datesamb l’ambaixada enviada pel rei enJacme tal i com es pot llegir en unarticle del Sr. Manel Capdevila queapareix en aquest mateix web, estàdocumentat que el rei en Jacme haviaenviat un ambaixador a la Xina ihavia rebut una ambaixada del granCa pels voltants del 1270. A més sónmolt interessants i aclaridors tant elscomentaris sobre la pólvora comsobre el paper que apareixen enaquest article)".

En efecte, el mencionat article deManel Capdevila deixa clares lesrelacions entre el rei Jaume I i elGran Kà. L'ambaixada catalana al'orient es troba documentada en laCrònica o llibre dels feits de JaumeI: "E quan venc al vuitè dia que hihaguem estat, vencnos missatge queJacme d'Alarig, qui era nostre e nos

l'havíem enviat al rei dels tartres,que era vengut de lla e que ensaportava bon missatge. E ab ellvenien dos tartres, honrats hòmensmas la u era pus honrat e havia majorpoder" i la presencia de l'ambaixadaxinesa a Catalunya s'evidencia, amés, en els capitells del claustre delmonestir de Santa Maria de Ripoll.Com diu en Manel Capdevila, ambaquests ambaixadors xinesosidentificats, el cercle es va tancant...És aquest nostre Jaume d'Alarig elveritable Marco Polo? És possible queun altre català fins i tot dels s. XIII-XIV hagi quedat oblidat per la història

i els seus fets atribuïts a un estranger?Segons els coneixements actuals, laversió italiana més antiga del llibrede Marco Polo no està escrita envenecià, sinó en toscà, i és unatraducció d'una edició anterior tambéconservada escrita en un francès plede faltes, llacunes i com de costum,farcit de catalanades que sónconfoses amb italianismes fins el puntde considerar que el text era escriten un inexistent "francoitalià", i quehavia de ser una còpia mal traduïdad'una llengua que no és la francesa.I quina llengua havia de ser aquesta?Segons algunes edicions, al pròleges diu que el text va ser portat aFrança per monsenyor Tibaut, cavallerde Cepoy, que l'hauria rebut el 1307directament de Marco Polo. Curio-sament, aquest tal Tibaut era desd'aquell mateix any el cap de la GranCompanyia Catalana dels almogàvers.

A més, els paral·lelismes entre elpersonatge de novel·la anomenatMarco Polo que segons els entesosno es correspon amb la història il'ambaixador Jaume Alarich, mercaderi ciutadà de Perpinyà, resultendefinitius:

- Polo viatja amb dos parents, i Alarichamb dos ambaixadors.- Els Polo arriben d'un viatge a l'Àsiael 1269 i preparen el següent, queserà al cap de dos anys, desprésd'aconseguir un guiatge papal.- Alarich torna d'una ambaixada a laCort del Gran Khan i al cap de dosanys, el 1269, obtinguts els permisosdel Papa, s'embarca de tornada capal país dels tàrtars en l'expedició delscroats a Terra Santa.- Marco Polo és a Acre, la capital delregne croat, i a Jerusalem, i d'aquípassarà a Armènia, on es relacionaamb el rei Hethum, abans dedesplaçar-se a la cort del Gran Kà.Exactament els mateixos aliats políticsdel rei Jaume i com Jaume Alarich,que desembarcà a Acre amb les nausc r o ade s a c ompanya t d e l sambaixadors mongols.

Els estudiosos de Polo descriuen comapareix com un home de la cort, ique els seus interessos nocoincideixen amb els d'un mercader,sinó que els tres viatgers formavenpart d'una ambaixada. Però es dónael cas que l'única ambaixadaconeguda i documentada en elsmateixos anys és la de Jaume Alarich.

Tot indicaria, per tant, que fou Jaumed'Alarich qui hauria donat al cap delsalmogàvers, dipositari del podercatalà a Orient, el text del relat ambels seus viatges, escrit naturalmenten català, i que seria posteriormenttraduït al francès i al toscà.Però la pregunta que es manté enl'aire és com un personatge de dossegles abans del començament del'historicidi de Catalunya també acabaessent expropiat per estrangers.

Potser és perquè en una nació comCatalunya que ha patit i pateix encaracom cap altra els efectes de la censurai la mentida, i a la que se li arrabassala capacitat d'escriure la seua pròpiahistòria, queda exposada a què elsfets realitzats per catalans i que nos'han pogut convertir en castellansper part de la Corona, siguin forço-sament oblidats pel propi país i ambel pas dels segles són fàcilmentadoptats com a figures llegendàriesd'altres nacions.

http://espoblat.blogspot.com

Fou En Jaume d'Alarich el veritable Marco Polo?Taialòtic


histomon

histomon

Nefertiti no erala mare deTutankamonÉS LA MÒMIA AMB EL CODI KV35YLLes anàlisis d'ADN han demostrat queel faraó Akhenaton era el pare deTutankamon, però la seva dona, lallegendària Nefertiti, no pot ser la sevamare, ha declarat avui el director delConsell Suprem d'Antiguitats d'Egipte,Zahi Hawass. L'expert ha presentat ala premsa els resultats de les anàlisisgenètiques sobre la mòmia del joverei, mort fa més de 3.000 anys, id'altres mòmies que poden pertànyera la seva família. Els estudis pretenenaclarir les hipòtesis sobre la seva filiaciói la seva mort.

Científics alemanysAquestes anàlisis han estat practicadesa Egipte i confirmades per científicsalemanys, ha indicat Hawass. Elsresultats han estat publicats a la revistaJournal of the American MedicalAssociation (JAMA). El director delConsell Suprem de les Antiguitatsd'Egipte ha confirmat que aquestsestudis han permès determinar que elcos del pare del jove rei era el d'unamòmia trobada a la vall dels Reis, quela majoria dels arqueòlegs atribuïen alfaraó Akhenaton. El cos de la mare delfaraó és, segons Haswas, el d'unamòmia identificada amb el codi KV35YL.La investigació permet descartar lahipòtesi que es pugui tractar deNefert i t i , dona d 'Akhenaton.AFP. EL CAIRE

Odyssey exploraels arxiusespanyolsUna investigadora revela davant deljutge de la Línia detalls de l'estructuraamb la qual els caçatresors culleninformació. La justícia espanyola fa unpas endavant en el cas Odyssey i hafet saltar totes les alarmes. Un jutgede La Línea de la Concepción haconstatat l'absoluta vulnerabilitat delsArxius espanyols i la impunitat ambquè el patrimoni històric és aguaitat,investigat i posat en perill per“investigadors” contractats per lesempreses de caçatresors senseescrúpols des de fa 30 anys i en elpresent amb una estructura estable.

Una cosa molt greu passaDavant el jutge compareixia VictoriaStapells, la investigadora que haconfessat coordinar diversos espiescontractats per OME per recollir dadesen els lligalls dels nostres grans arxiusi localitzar importants naufragis.

Stapells declara sota jurament quesabia que Odyssey és una empresa decaçatresors puntera i que en el seunom va contactar amb ella MarcSullivan, que li va encarregar localitzarun bon nombre de naufragis en aigüesespanyoles i en diverses parts del món.Stapells era conscient que, amb lainformació que ella subministrava,Odyssey podria localitzar aquestsvaixells, però el més important és queconfessa que, quan localitzava unvaixel l que no l i constava al'Administració, no ho notificava, acausa del seu contracte amb Odyssey

No va esmentar al seu patróLa vulnerabilitat dels arxius és tal queStapells va dir al jutge que a l'Arxiud'Índies ja no li demanen acreditacióperquè ella treballa des de 1976 i laconeixen.

D'altra banda, la investigadora reconeixque ha coordinat a equips de personesque, com ella mateixa, han aconseguitla informació en els arxius públics ique no li consta que de les sevesindagacions Odyssey n'hagi publicatcap treball. OME encara té genttreballant a Sevilla.Més de 100 naufragisTant de la declaració de Stapells comde la dels seus ajudants es desprènque Odyssey els va encarregarinvestigar més de 100 naufragis, i quel'empresa sabia perfectament que “LaMercedes”-el vaixell espoliat el maigde 2007 - era un vaixell militar. Entreels arxius als que Odyssey ha tingutaccés figuren el d'Índies, la BibliotecaNacional, el del Viso del Marqués i eldel propi Museu Naval.

Encara són aquíMalgrat tot el que ha passat, Odysseyinvestiga a dia d'avui en arxiusespanyols amb una estructura establede documentalistes amb 30 anysd'experiència que treballen per a laindústria de caçatresors. Tots els arxiusespanyols que contenen informaciósobre derelictes amb metalls preciososhan estat objecte de rastreig. Per tant,la primera vulnerabilitat del patrimonisubaquàtic són els arxius.

Mapa ben informatGràcies a la impunitat han investigatvaixells d'Estat històrics, i molts d'ellsvaixells de pavelló espanyol que estroben en aigües espanyoles. Durantanys Odyssey ha estat “provant equips"en el Mar d’Alborà i altres puntsd'aigües espanyoles, a l'Estret deGibraltar. Els investigadors hanconfessat que mai els van demanarinformació sobre l’HMS Sussex, l'únicvaixell amb que l’Odyssey tenia permísper investigar. Però van sospitar queestaven subministrant informació quehavia de ser utilitzada per a actesdelictius.JESÚS GARCÍA CALERO, ABC ,MADRID


llibreria

RAMON LLULLLA CONTROVERSIA JUEVATORRENTS, EDUARDEditorial:GLENATANISBN: 9788483578087Sinopsis: Barcelona, any 1263.El frare Adalbert de Bugia apareixmort a l'scriptorium del conventde Santa Caterina en estranyescircumstàncies. La Inquisiciódeclara culpable de l'assassinata un vell rabí, en BenvenisteAymat. Però és realment l'anciàjueu l'autor del crim?. Abans demorir ajusticiat a la foguera, elrabí aconsegueix fer-li arribar unacarta al seu antic deixeble, elnoble Ramon Llull. Armat de laseva excepcional intel·ligència,el jove Llull es llença cap a unainvestigació complexa, obscura,perillosa...

LA DESCRIPCIÓ DEL MÓNLlibre de les meravellesAutor: Marco PoloEdicions ProaCol·lecció: A Tot VentTraducció: Manuel ForcanoPer primer cop en català, elsviatges complets de Marco Polofins a l’Extrem Orient. Fill d’unafamília de mercaders venecians,Marco Polo va deixar Europa ambel seu pare i el seu oncle el 1271per iniciar un viatge meravellósper la famosa ruta de la seda finsa la Xina, governada pel granemperador mongol Kublai Khan.

Després d’un periple de vint-i-quatre anys per tot el continentasiàtic, va tornar a casa i va posarper escrit les seves aventures,que reflecteixen l’exotismefabulós d’un Orient encaradesconegut i gairebé irreal. Elresultat fou el seu llibre Ladescripció del món, més conegutpopularment com a Llibre de lesmeravelles, que va deixarembadalits els seus oients ilectors. Les seves descripcionsvan aconseguir arrelar enl’imaginari europeu amb una forçaque, després de set segles, haperdurat fins als nostres dies, ique ara ens arriba per primeravegada en la seva versió integralpresentada per FrancescoArdolino i traduïda al català perManuel Forcano.

SANT JORDI, PATRÓ DECATALUNYAPere Anguera RAFAEL DALMAU, EDITORISBN: 978-84-232-0740-4La creació dels símbols nacionalsde Catalunya, 4Al segle XIV la devoció a SantJordi -ben poc present enl'onomàstica personal i toponímiacatalanes- s'obrí pas a Catalunyacom a símbol de cavalleria. Entreels segles XV i XVII, la Generalitatimpulsà oficialment la festa deSant Jordi i potencià l'exhibicióde la Creu de Sant Jordi. Mésenllà del caràcter institucional,de la festa original, en quedà lapopular ofrena de roses: al voltanti a l'interior del Palau de laGeneralitat se celebrava unmercat de flors ben concorregut.Amb la Renaixença, esdevé unsímbol patriòtic i de la lluita contrael despotisme. L'any 1925, en

temps de dictadura de Primo deRivera, és el 23 d'abril que s'emetl'emprèstit Pau Claris –que haviade finançar la revolta per alliberarde Catalunya-. El 1931, amb larepública acabada de proclamari aleshores també com a dia delllibre, Macià declara el 23 d'abrilfesta cívica i proclama la Diadade la Bandera Catalana. La festade Sant Jordi entra a les escolesamb tanta força que, l'any 1936,la revista de l'Escola Blanquernaafirma que Catalunya s'ha demantenir fidel a l'exemplesubministrat pel sant; només aixíserà lliure i forta.

El ADN de losescritos deCristóbal ColónEstelle IrizarrySan Juan de Puerto Rico:Ediciones Puerto, 2009ISBN 9781934461778Promarex, tel [email protected]

També a amazon.com en versió anglesa.

Colom. 500 anysenganyatsPer què s’amagàl’origen català deldescobridord’AmèricaCharles J. MerrillISBN: 978-84-9791-

567-0, Cossetània EdicionsISBN:9788497915670També a amazon.com en versió anglesa.

Cristóbal Colón,El libro de lasfalacias y relaciónde cuatroverdades.Nito VerderaISBN: 9788461187225


Notes:1 La quota anual per socis col.laboradors és de 60 euros. La quota anual per socis honorífics és de 120 euros.2 Les quotes es cobren en dos semestres, a l’abril i a l’octubre.3 Els socis col.laboradors reben el butlletí per e-mail en format PDF. Els socis honorífics reben el butlletí imprès a casa seva. Els no socis poden accedir al butlletí al web del Centre, a l’any de la seva publicació.4 Si ho desitgeu podeu deixar en blanc el camp del número de compte. Posteriorment contactarem telefònicament per completar les dades.5 Les vostres dades no seran facilitades a cap organització.

NomAdreçaCodi postal i poblaciótelèfonmòbilfaxe-mailtipus d’associat col.laborador honoríficnúm. compte

El Centre d’Estudis Colombins necessita nous associats.Si ja ets associat fes fotocòpies d’aquesta pàgina ireparteix-la entre els teus amics, coneguts i saludats.Si no ets associat del Centre, i vols col.laborar amb lesinvestigacions històriques de Cristòfor Colom, Amèrica iCatalunya omple les dades i lliura’ns el full.

Centre d’Estudis Colombins, delegació funcional d’Òmnium CulturalCarrer Diputació, 276 tel 93 319 80 50 08002 Barcelona

Carrer Diputació, 276 tel 93 319 80 50 08002 Barcelona

ColombinsCentre d’Estudis

colombinsimatge de coberta : detall del quadre d’ivan konstantinovich aivazovsky de 1892, titulat...

Documents