iia2008 cob tr.ai 175.00 lpi 15.00° 13/10/08 19:58 ... · sos i territoris en l’actual escenari...

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 15.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 15.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 75.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 75.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 0.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 0.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 45.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 45.00° 13/10/08 19:58:43Cian de cuatricromíaCian de cuatricromíaMagenta de cuatricromíaMagenta de cuatricromíaAmarillo de cuatricromíaAmarillo de cuatricromíaNegro de cuatricromíaNegro de cuatricromía

INFORME ANUAL

INFORME ANUAL PROSPECTIVA

2008Un món policèntric: la cursa pel talent, la tecnologia i el capital Crisis i transformacions en l’economia global

Realització:

Direcció

Maite Ardèvol, gerent de l’Observatori de Mercats Exteriors d’ACC1Ó CIDEM COPCA

Coordinació científica

Joan Tugores, coordinador del Fòrum d’Entitats de Coneixement (FEC) de l’Observatori de Mercats Exteriors

d’ACC1Ó CIDEM COPCA, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona

Recerca

Antoni Fita, Guillem Estapé, Oriol Martínez i Sergi Barbens, consultors de l'Observatori de Mercats Exteriors

d'ACC1Ó CIDEM COPCA

Edició:

ACC1Ó CIDEM COPCA

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Generalitat de Catalunya.

El text pot ser reproduït totalment o parcialment prèvia autorització

del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCA.

Pel que fa al disseny gràfic i artístic, es reserven tots els drets.

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaConsorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCA

ACC1Ó CIDEM COPCA

Passeig de Gràcia, 129

08008 Barcelona

Tel. 93 476 72 00

www.acc10.cat

Primera edició: juny 2008

Tiratge: 1.500 exemplars

Disseny gràfic: Toni Zamora

Preimpressió i impressió: Addenda

D.L.: B-47.138-2008

Nota:

ACC1Ó CIDEM COPCA no comparteix necessàriament totes les opinions expressades en aquest document.

3Un món policèntric: la cursa pel talent, la tecnologia i el capital

Presentació

Aquesta tercera edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Mercats Exteriors (OME), Un món poli-cèntric: la cursa pel talent, la tecnologia i el capital, incideix en les anàlisis dels factors més rellevantsque configuren l’evolució probable dels mercats internacionals treballats en les dues edicions anteriorsde l’informe. Aquesta tercera edició aprofundeix en les implicacions de la dinàmica competitiva de paï-sos i territoris en l’actual escenari de canvi de cicle, plantejant aquesta visió orogràfica del món onactuen com a drivers destacats la innovació, la creativitat, la tecnologia, el talent i el finançament, en uncontext global que esdevé multipolar i policèntric.

La primera edició de l’Informe Anual, Tendències de futur i noves realitats, es va centrar a aportar unavisió panoràmica de les principals tendències que modulen el món dels propers anys, incidint en pre-ferències, demanda i necessitats d’unes societats amb canvis importants. Alguns d’aquests canvisvinculats a factors demogràfics, com són l’envelliment de les poblacions, els fluxos migratoris, l’emer-gència d’una joventut ja adaptada a un entorn global o el paper de la dona, portaven conseqüènciessobre la distribució i alteració de pautes de potencial adquisitiu internacionals i intergeneracionals i lalògica social en consum i treball. S’apuntaven tendències en l’ús social de la tecnologia. També s’a-nalitzaven les previsibles evolucions de les qüestions energètiques i mediambientals. I es concretavenrealitats i tendències en l’àmbit més específicament econòmico-empresarial, en les vessants interrela-cionades de l’activitat productiva comercial i financera.

La segona edició de l’Informe Anual, Un nou mapa de mercats i oportunitats, renovava l’anàlisi de lestendències de fons amb què poder entendre la dinàmica de l’economia mundial, incorporava matisa-cions i nous plantejaments. Es posaven també de relleu les fragilitats o amenaces globals, els riscos enel sistema financer internacional, i les consideracions geoestratègiques i de governança com a resultatde la dinàmica global. Així mateix, aprofundia en el procés d’apropament de les economies emergentsa les desenvolupades en algunes dimensions de la competivitat. I ressaltava que aquest pes i protago-nisme creixent de les economies emergents, amb efectes en la distribució de l’activitat econòmicamundial, és un dels trets essencials per entendre el món actual, i té un abast i uns efectes molt amplis,no tan sols en els països emergents, sinó també en els més avançats, configurant un nou mapa per ala competivitat empresarial.

Aquesta tercera edició de l’Informe desagrega i aprofundeix en les anàlisis d’aquestes tendències defons, analitza en el primer capítol les noves realitats que se’n deriven en un escenari de canvi de cicleon se superposen a incerteses, on s’accentuen alguns riscos i fragilitats i on, a la vegada, es generennoves oportunitats. En aquest escenari es veu incrementat el paper estratègic d’un posicionamentcompetitiu més sòlid i ampli per a alguns països i regions, accedint a una ubicació millor dins del quepodríem anomenar orografia del món global, on el paper dels diferents territoris dista de la uniformitatsovint associada a la descripció d’un «món pla».

Els drivers d’aquest posicionament inclouen en una posició destacada la innovació, la creativitat, la tec-nologia, el talent i el finançament, que són objecte d’atenció central en aquest Informe en el seu segoncapítol. S’assenyalen les principals tendències per a aquests drivers i alhora es dibuixa la geografia eco-nòmica del món, present i futura, sota aquests eixos. També s’evidencia el paper de la logística reduint«distàncies» i les implicacions en la generació d’avantatges locacionals en territoris i països. En el ter-cer capítol es destaquen nous resultats en els diferents plantejaments analítics de les realitats globals,comercials i productives que revaloritzen el paper de la innovació i la internacionalització per superarinèrcies i orientar les pautes i models de creixement, i a la vegada s’analitzen aspectes específics de laconfiguració de les finances internacionals, així com algunes consideracions sobre les causes i implica-cions de la crisi financera iniciada el 2007.

Presentació

L’Observatori de Mercats Exteriors (OME), amb aquesta tercera edició de l’Informe Anual i amb la tambétercera edició del seu Fòrum, marc on es debaten les implicacions per a l’empresa de les tendències,escenaris i trets analitzats, consolida un dels principals eixos del seu treball: permeabilitzar el coneixe-ment rellevant per millorar la capacitat d’explorar el futur, amb un clar objectiu de contribuir a guanyarcapacitat d’anticipació, a detectar noves oportunitats i fomentar, a la vegada, un major dinamismeempresarial.

Aquesta tercera edició de l’Informe és fruit del treball en equip de tota la unitat de l’Observatori de Mer-cats Exteriors, en la seva elaboració s’han utilitzat les fonts i les dades més recents i actuals, amb elcontrast de reconeguts experts internacionals, i que es veu completat amb la interacció i aplicació perpart d’empreses i agents.

Maite ArdèvolGerent de l’Observatori de Mercats ExteriorsACC1Ó CIDEM COPCA

2008INFORME ANUAL4 ACC1Ó CIDEM COPCA

Sumari

Un món policèntric: la cursa peltalent, la tecnologia i el capital

Resum executiu 7

1. Perspectives i prospectiva: canvi de cicle i dinàmiques a mig termini 311.1. Superposició de les dinàmiques globals amb el canvi de cicle: incerteses, riscos i oportunitats 331.2. Present i futur de l’economia global 38

1.2.1. Canvi de cicle a l’economia global 381.2.2. El comerç i la inversió mundials 431.2.3. Divergència o decoupling? Multipolaritat 471.2.4. La base material de l’activitat 551.2.5. Implicacions econòmiques i socials: els «dividends» de la globalització 591.2.6. Temptacions proteccionistes? 671.2.7. Orografia del món global 69

2. Tres drivers cabdals: talent, tecnologia i capital 792.1. Talent i creativitat 81

2.1.1. El talent el 2020, un recurs escàs i complex? 81Fonts de creació de talent 81La convivència de diverses cultures generacionals i geogràfiques 90

2.1.2. Un nou valor del talent 92Creativitat com a element diferenciador 93Talent col·laboratiu 94Canvis culturals en l’empresa 95

2.1.3. Territoris creatius guanyadors 98Concentració del talent 98Tolerància de la diferència 101Qualitat de vida 104Ciutats diferenciades 106

2.2. Tecnologies emergents i nous actors 1082.2.1. Tecnologies emergents 108

El futur de les tecnologies d’interés general: TIC, bio i nano 108Principals aplicacions tecnològiques el 2020 113

2.2.2. Futur de la protecció de la propietat intel·lectual 117Nous escenaris en el sistema de la propietat intel·lectual, en funció de les diferents tecnologies 118Noves propostes en la protecció de la propietat intel·lectual 124El rol de l’open source 127

2.2.3. Nous actors: catch up tecnològic? 131Un procès de catch up tecnologic desigual al llarg del planeta 131Un nou mapa de patents mundial: pes creixent de les economies emergents 138

2.2.4. Cap a una xarxa tecnològica global policèntrica? 144Centres a les economies avançades 145Centres a les economies emergents 162

2008INFORME ANUAL


Sum

ari

2.3. Mercats financers internacionals: tendències i nous centres 1732.3.1. L’estoc mundial de capitals: nous mercats, nous agents 174

L’auge dels mercats emergents: Àsia al capdavant 174Els països avançats mantenen el lideratge: el sorgiment de l’eurozona 178L’aparació de nous agents: cap a la intermediació no bancària 179La crisi financera: els efectes presents i futurs sobre els mercats de capitals 187

2.3.2. Fluxos de capital: noves fonts, destins i centres financers 191L’eurozona passa a liderar els moviments globals de capital 192El sorgiment de nous inversors mundials 197El canvi d’orientació dels fluxos de capital: dels préstecs a les inversions directes i en cartera 199La pèrdua progressiva del dòlar com a divisa de referència internacional 204Nous centres financers internacionals 208

2.4. Logística global i avantatges de localització 2112.4.1. Tendències globals 2112.4.2. Nous reptes: interrupció de la cadena de subministrament, preu del petroli i externalitats negatives 2202.4.3. Aparició de nous hubs logístics? 223

3. Noves realitats 2353.1. Comerç internacional: noves realitats i perspectives 237

3.1.1. Canvis en les pautes de comerç mundial 2373.1.2. La internacionalització de les empreses europees: anàlisis i implicacions 2453.1.3. Competència en qualitat: anàlisi i implicacions 253

3.2. Finances internacionals: desequilibris, ajustos i crisis 2603.2.1. Desequilibris externs globals 2603.2.2. Tipus de canvi: el paper dels ajustos canviaris 2673.2.3. Efectes sobre l’economia real 271

Bibliografia 279

La cursa pel talent, la tecnologia i el capital, cap

a un món policèntric. Crisis i transformacions

en l’economia global

Superposició de les tendències de fons amb el

canvi de cicle

Durant l’any 2008, d’una banda, els importantscanvis cíclics en l’economia mundial se super-posen a les tendències de fons a mitjà i llarg ter-mini dels darrers temps i originen noves incerte-ses, riscos i complexitats. De l’altra banda, ésobjecte de debat en quina mesura i amb quinadurada i profunditat les dificultats inicialmentfinanceres impactaran sobre l’activitat producti-va i comercial a escala internacional; i com la«quàdruple crisi» (financera, immobiliària, ener-gètica, alimentària) incidirà amb trets diferencialsespecífics a cada part del territori de l’economiaglobal.

Un dels aspectes més preocupants del canvicíclic actual és que conviu amb la reaparició d’im-portants tensions inflacionistes, que fan sorgir l’a-menaça —sinó ja la realitat— de la temible«estanflació». Les pressions inflacionistes recentsen una part tenen el seu origen a les primeresmatèries en sentit ampli, que inclou, tant les fontsd’energia (petroli, gas, etc.), com minerals i me-talls, i, més recentment, també alguns alimentsbàsics, inclosos els cereals.

Simon Johnson (2008), conseller econòmic en capde l’FMI, ha plantejat algunes noves realitats pre-ocupants en les respostes del sistema econòmicglobal a les tensions d’aquestes elevacions depreus, que anomena «desestabilitzadors automà-tics»; assenyala com en l’actualitat hi ha mecanis-mes que poden estar alterant els ajustos automà-tics, i qualifica de risky business la situacióresultant: d’una banda, la facilitat per convertir lescommodities en objecte atractiu d’inversió finan-cera; de l’altra, les incerteses introduïdes respec-te a les futures fonts d’energia, que estarien difi-cultant inversions i respostes de les ofertes, a mésde desplaçar esforços envers les fonts energèti-ques amb producció subvencionada.

Més a llarg termini s’argumenta que, des del puntde vista dels seus impactes sobre la inflació mun-dial, la dinàmica globalitzadora hauria tingut unaprimera etapa en què els efectes positius dereduccions de preus i costos haurien contribuït amantenir sota control la inflació mundial en els pri-mers anys del segle XXI, que s’estaria convertinten el moment més inoportú en un cercle viciósestanflacionista, quan estarien passant a primerpla els efectes negatius inflacionistes diferits delsincrements de demanda associats als creixementspropiciats per la mateixa globalització.

El canvi de cicle ha fet aflorar, en alguns casos, iha precipitat, en d’altres, noves realitats: des de

Resum executiu


Resum

executiu

la solidesa o fragilitat de diferents economies enel seu posicionament competitiu fins a canvisimportants en la distribució del pes econòmic ifinancer a escala global.

Divergència o decoupling?: multipolaritat

Les diferències de comportament entre les eco-nomies avançades i —sobretot— les economiesemergents, però també algunes economies endesenvolupament, és un tret que mereix unaconsideració especial. No tan sols per la diferentevolució cíclica, sinó perquè la tendència d’a-questes economies emergents a assolir un pro-tagonisme cada vegada més destacat en l’eco-nomia —i en la política— mundial pot estartrobant en l’actual conjuntura també un punt d’in-flexió important.

El canvi de protagonisme és clar amb el pas deltemps, i des de principis del segle XXI les econo-mies emergents assoleixen un paper molt méssignificatiu. La major part de les previsions apun-ten que l’actual inflexió del cicle, pel seu impacteasimètric entre economies avançades i emer-gents, aprofundirà les tendències esmentades.

Les principals economies emergents pràcticamentmantenen les seves notables taxes de creixement,amb poc «contagi» aparent dels problemes de leseconomies avançades, en bona mesura, per lacapacitat d’aquests països de compensar ambmés demanda interna una demanda externa méspetita. Però sobre aquestes previsions cal fer mati-sos importants, impliquen més tensions inflacionis-tes en aquestes economies, en part com a resul-tat de la més gran demanda interna. Altresfragilitats, en la qualitat del sistema financer i, mésàmpliament, qüestions socials, mediambientals ipolítiques, conformen també ingredients de riscque cal ponderar amb cura.

Es debaten implicacions en el grau de conver-gència, divergència o —eventualment— decou-pling entre aquests grups d’economies. Aques-tes diferències recents entre l’evolució delsdiferents grups de països han fet sorgir l’enfoca-ment contrari als clàssics mecanismes de con-vergència en la integració econòmica associadaa la globalització, anomenat decoupling, segons

el qual les economies emergents estarien reduintde forma important la seva dependència enversles economies desenvolupades.

Un estudi recent de Kose, Otrok i Prasad (2008)—que amplia la descripció dels «canvis en la natu-ralesa de les relacions Nord-Sud» (Akin-Kose,2007)— ofereix unes anàlisis quantitatives aaquests debats. La conclusió dels autors és laconvivència entre mecanismes i forces d’integra-ció, però amb dimensions tant globals com, demanera molt important, específiques a cada grupde països. Evidentment, no es pot parlar, ni debon tros, de «desconnexió» (una versió radical deldecoupling), però sí d’un cert grau de divergènciapotencial (o una versió light del decoupling), comevidenciarien els esdeveniments actuals. Aques-tes dades s’afegeixen a les que presenten dubtessobre interpretacions ingènues o maximalistes delque significa la globalització, de l’estil del flatworld. També és una crida d’atenció al paper denoves realitats com són la intensificació delcomerç intraregional a l’Àsia (especialment a Àsia-Pacífic), la conformació d’acords d’integracióregional en aquestos mateixos àmbits, etc. Peròtambé el paper de les «xarxes globals de produc-ció» com a mecanismes d’articulació global del’economia mundial, més enllà dels cicles econò-mics, és una altra referència ineludible.

També les interdependències entre diferentsaspectes de les dificultats compliquen la com-prensió de l’escenari i, alhora, en ocasions per-meten entreveure escletxes d’oportunitats. Així,les complexitats derivades dels increments delspreus de l’energia i dels aliments s’atribueixenen gran mesura a les noves demandes de leseconomies emergents, de manera que, el que aescala de un país aïllat es podria considerar un«shock d’oferta», resultaria ser a escala globalun «shock de demanda». Per minimitzar els seusefectes adversos sobre un territori, passa a pri-mer pla la capacitat per satisfer una part crei-xent d’aquestes noves demandes —com harecordat Lippi (2008)— amb pautes d’especialit-zació en productes, tasques i qualitat que encai-xin amb les que volen absorbir els nous mer-cats, conformant doncs oportunitats per alsterritoris i teixits productius capaços d’oferir pro-ductes i serveis complementaris amb els d’a-questes economies i adients a les seves novespautes de consum.


Resum

executiu

I també les dificultats obliguen a assumir novesdinàmiques: per exemple, les «urgències» deles dificultats financeres han reduït algunes (peròno totes) de les reticències envers adquisicionsper part del Sovereign Wealth Funds (en granmesura de titularitat dels governs de païsosemergents o petroliers) d’actius i posicions accio-narials importants en entitats financeres i d’altressectors estratègics als Estats Units i altres eco-nomies avançades.

No es tracta només d’una inflexió a la baixa d’im-portants agregats econòmics, sinó també demés graus d’incertesa notables. Per això, permodular les interpretacions de les dades i pers-pectives d’organismes internacionals és impor-tant tenir en compte les principals fonts de riscosi una quantificació temptativa del seu eventualabast.

L’Informe sobre Riscos Globals del World Econo-mic Forum (2008) selecciona com a principalsfonts d’incerteses el «risc financer sistèmic», elsproblemes de seguretat alimentària i el paper del’energia i, a més, introdueix un delicat aspecteen què les dimensions cícliques i les tendènciesinteractuen en referència a les vulnerabilitats deles supply chains o xarxes de producció globals.Com la seva «hiperoptimització» al respecte hapermès importants guanys d’eficiència, peròtambé es visualitzen riscos de pertorbacions ambefectes amplificats, en cas de respostes protec-cionistes, que poden trobar en els problemes depreus i de subministraments energètics i alimen-taris un brou de cultiu.

Addicionalment, Jagdish Bhagwati (2008) pre-senta els riscos de «fractura» de l’economia glo-bal, especialment mitjançant les «termites», quepodria suposar un reforçament dels aspectesregionals respecte als globals, encara que s’ar-gumenta també que precisament les xarxes glo-bals de producció són el millor contrapès aaquestes «temptacions» regressives en la globa-lització.

Alguns d’aquests casos de riscos percebuts coma importants també evidencien unes interaccionsprofundes entre les dimensions comercials, pro-ductives i financeres de la globalització, exacer-bades en alguns casos per les realitats recents.En aquesta edició de l’Informe s’incorporen

alguns debats amb aquesta vessant, des delpaper de la qualitat del sistema financer com aeina d’avantatge comparatiu fins a la manera comla crisi financera incideix en els debats sobre com-plementarietats d’interessos entre, per exemple,la necessitat d’estalvi a baixos tipus d’interès delsEstats Units i les necessitats xineses d’un tipus decanvi competitiu i d’inversions estrangeres ambtecnologies de creixent sofisticació.

Implicacions econòmiques i socials: els

«dividends de la globalització»

Totes aquestes dinàmiques tenen implicacionssocials i polítiques importants. Afecten a la distri-bució de les rendes i nivells de vida, tant a esca-la internacional com a l’interior dels països, con-formant una «distribució global de la renda» quesuscita debats sobre el repartiment dels anome-nats «dividends de la globalització».

Un reconeixement significatiu de la importànciad’aquestes qüestions és la constatació de l’FMI(2007) d’una tendència de mitjana a l’augment deles desigualtats, especialment a l’interior dels paï-sos. Després de desagregar les possibles cau-ses, trobava en les principals, el diferent graud’absorció de les innovacions, especialment detecnologies de la informació i la comunicació, aixícom el biaix en favor dels factors més qualificatsde les inversions directes a l’estranger.

Una referència per emmarcar els debats sobreglobalització i desigualtat és l’anomenada hipòte-si de Kuznets, segons la qual en èpoques decanvis ràpids hi ha una etapa inicial en què s’in-crementen les desigualtats, que actua a la vega-da com a mecanisme per incentivar a una adap-tació ràpida, aprofitant les noves oportunitats iabandonant activitats o actuacions obsoletes enuna segona etapa. Sembla clar que els canvisglobals, accentuats per les crisis superposadesactuals, suposen un d’aquests canvis en profun-ditat a què es referia Kuznets. El que és objectede debat és si s’estan posant en marxa mecanis-mes de la «segona etapa», o si, per contra, enaquesta ocasió està interrompuda, entre altresraons per l’absència de mecanismes sociopolí-tics globals. Les evidències es poden interpretarde moltes maneres: alguns enfocaments desta-quen progressos com l’aparició de classes mitja-


Resum

executiu

nes en economies emergents asiàtiques i tambéa Amèrica Llatina, i l’apropament de les econo-mies emergents a les avançades. D’altres insis-teixen en una polarització de les desigualtats,sobretot amb una concentració de les rendes enfavor dels segments més elevats (a l’estudi del’FMI només millora la seva posició relativa elquintil més elevat) a l’interior de molts països, lespèrdues de posició de classes mitjanes en socie-tats avançades, així com les dificultats d’algunspaïsos, principalment a l’Àfrica, per connectaramb el dinamisme global.

En una línia similar de reconeixement per partdels analistes més reputats d’aquestes preocupa-cions socials relacionades amb aspectes distribu-tius, han tingut especial ressò els plantejaments,entre d’altres, d’Alan Blinder i Paul Krugman.Blinder (2007) aplica les idees comentades a l’In-forme Anual 2007 per elaborar índexs de offsho-rability de diferents activitats, en la línia també jacomentada que la globalització converteix en launitat rellevant les «tasques» més que els produc-tes o els sectors tradicionals. Krugman (2008) hapresentat l’actualització de les anàlisis que el vanfer concloure el 1995 que el comerç internacionaltenia una importància molt secundària en els can-vis distributius.

La incorporació creixent del paper de la fragmen-tació dels processos de producció i el subse-güent trading in tasks (intercanvi de resultats detasques o activitats, més que de productes aca-bats) afegeix la necessitat de treballar amb tipo-logies de «tasques» que tinguin en compte laseva vulnerabilitat a la offshorability, i que sovints’entrecreuen amb les anàlisis més tradicionalsbasades en nivells de qualificació.

Així, Baldwin (2006) presenta dades respecte a lamanera com a un país líder en exportació comAlemanya, va canviant les tipologies de tasques.Les categories són les del estudi clàssic de Autor-Levy-Murnane comentat a l’edició 2007 d’aquestInforme Anual. Aquestes anàlisis evidencien unestendències en bona mesura comunes a diferentsnivells de qualificació: increments sobretot delspercentatges que representen les tasques analíti-ques i interactives, i disminucions de les tasquesamb components de rutina, independentment delnivell de qualificació, mentre que les manuals no-rutinàries es mantenen. Baldwin insisteix que,

malgrat aquesta creixent desagregació, les novesrealitats obliguen a un detall més gran, que com-plica la formulació d’estratègies.

També Becker et al. (2007) distingeix d’una bandaentre tasques de rutina i no-rutina (manquen reglesdeductives i informació codificable) i, de l’altra, tas-ques «interactives» (que requereixen proximitat físi-ca) i no interactives, amb una classificació per atres nivells de qualifcació, i compara quin tipus de«tasques» es queden a les seus centrals entreempreses alemanyes amb activitat multinacional isense. Les dades confirmen que les no rutinàries iles interactives tenen més presència a la seu queentre les que són objecte d’offshoring, amb undiferencial en augment. Es pot destacar que a lesempreses de serveis aquesta dinàmica semblariamés accentuada, aspecte important atesa la crei-xent tradability de serveis.

Orografia del món, més policèntric

Les pautes d’especialització —ara en bona me-sura més per «tasques» o «activitats» que perproductes complets, i en forma creixent tambéserveis—, afecten a les persones, empreses iterritoris de manera profunda, obliga a redefinirestratègies, i genera dinàmiques de winners andlosers la gestió de les quals plantegen reptessociopolítics.

La combinació d’aquestes noves dimensions deles tasques com a referent d’especialització ivaloració té un potencial important, ja que tanten la producció com el consum les diferènciesentre valor afegit i contingut innovador de lesdiverses tasques són més importants quanemergeixen economies d’aglomeració i interac-cionen entre elles.

La globalització de l’activitat econòmica amb xar-xes de producció cada cop més complexes i glo-bals, la creixent offshorabilitat d’algunes tasquesi activitats, l’extensió de l’offshoring cap a indús-tries d’alta tecnologia, open innovation ambdimensions regionals i globals, actuen desagre-gant i dispersant activitats i tasques; i a la vega-da avantatges locacionals entren en joc per a laconcentració d’activitat econòmica en determi-nades regions, territoris i països, i la seva distribu-ció desigual és fa evident.


Resum

executiu

En aquest sentit, constatar que les distànciesencara són rellevants des de molt punts de vista.Diversos estudis, com els efectuats en el marc del’OCDE —entre d’altres, Boulhol-de Serres (2008),Golub-Tomasik (2008)— ratifiquen el mantenimentdel curse of distance i el paper dels costos detransport. Coe et al. (2007) avaluen el que ano-menen missing globalization puzzle relatiu a lapersistència del paper de la distància en els mo-dels explicatius del comerç internacional, malgratels esforços per constatar una reducció de la sevaimportància. Els estudis comparatius de creixe-ment troben un paper significatiu de la «geogra-fia». I a les anàlisis del comerç internacional, l’ano-menada equació de gravetat troba un notablepoder explicatiu del PIB de les economies implica-des i, en negatiu, de la distància. Matsuyama(2007) ha incorporat a l’anàlisi, el fet que les acti-vitats de transport i gestió del comerç exteriortenen uns requeriments de qualificació diferentsde la mitjana d’activitats de producció.

També, les especificitats nacionals, les singulari-tats idiosincràtiques de cada territori de l’econo-mia mundial, marquen diferències. No es tractanomés de les barreres invisibles, de les «reglestàcites» o les especificitats de la integració en lesxarxes de negocis en diferents territoris, quesuposen costos diferencials importants respectea les transaccions nacionals. Ghemawat (2007) faservir el terme semiglobalització per resumir lesimportants divergències respecte a un «món pla»i per recordar el paper cabdal que representen lesespecificitats i connexions locals i nacionals. Laseva «regla del 10%» mostra com determinatspercentatges, com són inversions a l’estranger,etc., estan en general més a prop d’aquesta xiframodesta que de la que resultaria d’una absolutaequiproporcionalitat amb el pes de l’economiaexterior respecte a la nacional.

També en contra d’algunes previsions sobre elsimpactes de les TIC, les aglomeracions continuensent importants. El 2007, la població urbana vasuperar a la rural per primera vegada en la histò-ria de la Humanitat (Just-Thater, 2008), amb 400ciutats amb més d’un milió d’habitants i 20 aglo-meracions urbanes amb més de 10 milions. Peròcal diferenciar megaciutats de «ciutats o metrò-polis globals». Els aspectes quantitatius deixenpas a uns requeriments qualitatius molt més exi-gents.

Apareixen nous centres de creixement econòmic,que evidencien l’emergència de forces d’aglome-ració, destacant el paper de la proximitat i con-duint a millores de la productivitat. Entren en jocdinàmiques d’aglomeració: economies d’escala,guanys d’eficiència en el mercat de treball, laintensificació de la competència que ofereixincentius a la formació i especialització, l’intercan-vi de coneixement i noves idees, afavorint l’apari-ció d’spillovers de coneixement, especialmentimportants en activitats intensives en innovació.

Aquestes forces de concentració, de causalitatcircular, tenen una escala sectorial i espacial varia-ble. Diferents anàlisis han posat de relleu la impor-tància de l’especialització en la localització econò-mica, i també la importància de la diversitat, enl’economia de la urbanització, que impulsaria lafertilització creuada d’idees, i tecnologia que con-duiria a la innovació i al creixement econòmic.Algunes d’aquestes concepcions de la «fertilitza-ció d’idees» i altres spillovers tenen dimensions«transversals» —entre activitats que poden serforça diverses, les anomenades «externalitats deJacobs»— mentre que d’altres actuen bàsica-ment intraindústria o entre activitats semblants —les anomenades «Marshall-Arrow-Romer».

La globalització i el comerç internacional juguen ala vegada un rol complex en l’equilibri entre forcesde dispersió i d’aglomeració.

Tot i que algunes motivacions per a la formació declústers poden haver disminuït per la globalització,també noves motivacions per a la proximitat ambclients i competidors han crescut en importànciaen l’economia basada en el coneixement.

Diferents estudis han analitzat quines tipologiesde tasques són més susceptibles d’offshoring—i per tant, subjectes a major mobilitat i a la dis-persió—, i han identificat com a menys suscep-tilbes les tasques no rutinàries i les analítiquesinteractives, clarament vinculades a la innovació,on la proximitat juga un paper important com aforça d’aglomeració i fonamenta spillovers deconeixement.

Un dels canvis substancials i que ha actuat rela-tivament de pressa és la transformació de lesestructures productives en països i territoris des-envolupats, amb clares implicacions en les políti-


Resum

executiu

ques públiques relacionades amb la manera d’a-traure i retenir inversions en les actuals localitza-cions i com construir avantatges locacionals. Leseconomies regionals occidentals han evolucionatde la producció manufacturera a les activitats deserveis intensius en coneixement, correlativamenta la concentració de determinada tipologia detasques vinculades a la innovació i la creativitat.També aquests serveis intensius en coneixementestan habitualment relacionats amb la manufac-tura, i en molts casos l’especialització ha conti-nuat sense la producció industrial.

La globalització explica una part d’aquesta trans-formació cap als serveis, però també ha estatconduïda per factors interns: canvis en elspatrons de consum en aquestes economies capa serveis no comercialitzables (non tradables) i,en alguns casos, també el creixement de la pro-ductivitat en la indústria (Baldwin, 2006).

En aquest escenari es veu incrementat el paperestratègic d’un posicionament competitiu méssòlid i ampli de l’economia catalana, accedint auna millor ubicació dins del que podríem anome-nar orografia del món global —en què el paperdels diferents territoris dista de la uniformitatsovint associada a la descripció d’un «món pla»,a la Friedman.

L’escenari actual és doncs un moment crític, enel sentit originari de punt d’inflexió potencialmentprofund que, malgrat les importants incerteses iriscos, suposa una oportunitat per donar impul-sos significatius i superar inèrcies, en favor d’unmodel de progrés econòmic i social en què lainternacionalització i la innovació han de tenir unpaper encara més destacat.

Les preguntes que emergeixen fan referència asi es poden aprofitar, i com, les modulacions deles dinàmiques globals per les inflexions quesuposen les actuals dificultats financeres, ener-gètiques, dels preus dels aliments, de la redis-tribució de pes econòmic i financer, etc., perreorientar les pautes i models de creixement,aprofitant canvis en els incentius, en els preusrelatius, en les demandes i preferències, ambuna orientació més important envers el sectortraded, amb unes pautes d’especialització méscentrades en «tasques» d’alt valor afegit, inno-vació i creativitat.

Aquests plantejaments, especialment centratsen el paper de la innovació, la creativitat i el talentcom a factors estratègics i la seva interrelacióamb les dinàmiques de distribució territorial del’activitat, han donat lloc a enfocaments sistemà-tics amb potencial interpretatiu. A continuació,es resumeix, d’una banda, el conegut de les«megaregions», i de l’altra, alguns plantejamentsque ressalten el paper potencial de les polítiquesregionals.

Richard Florida, autor de l’enfocament de la«classe creativa», amb dinàmiques de concentra-ció en determinades localitzacions, presenta araels seus arguments en termes de les «megare-gions» de l’economia mundial (Florida-Gulden-Mellander, 2007). La reducció dels obstacles a lacomunicació i la mobilitat de mercaderies, perso-nes i idees no s’estaria traduint en un món plauniforme, sinó, ben al contrari, en una onadareforçada d’aprofitament d’economies d’aglome-ració, ara a escala global, que donaria lloc a lesmegaregions, nova versió del paper de les gransciutats en termes de «concentrar talent, potencialproductiu, innovació i mercats». Així doncs, mal-grat que la globalització fa que les fronteres polí-tiques esdevinguin més irrellevants en termeseconòmics, les empreses es localitzen on leshabilitats, capacitats i mercats es clusteritzen, elscapitals s’adrecen on els retorns són més elevats,i les persones més qualificades es mouen on tro-ben oportunitats, la qual cosa resulta en una eco-nomia global integrada. Simultaniament a aquestaglobalització, el capital i el talent es concentren onles oportunitats de guanys en productivitat iretorns són més elevades, configurant les megare-gions com la unitat econòmica natural resultat dela concentració de centres d’innovació, producciói mercats.

Els autors identifiquen —fent servir les dadesd’il·luminació nocturna del món, que dóna lloc al’indicador LRP, light-based regional product—les 40 megaregions mundials principals: les 10primeres agruparien a «només» el 6,5% de lapoblació mundial, però el 42,8% de l’activitat i el56% de les patents i els científics més citats. Les20 primeres megaregions (la megaregió Barcelo-na-Lió figura en el seu rànquing l’11 del món)suposen el 10% de la població mundial, però sig-nifiquen el 56,6% de l’activitat i el 76% de lespatents i científics més citats. La conclusió dels


Resum

executiu

autors és que «la geografia i la localització impor-ten molt per al desenvolupament econòmic... larealitat és que tant l’activitat econòmica com lainnovació segueixen molt concentrades» i afegei-xen que la gran paradoxa del nostre temps ésprecisament que «en el mateix moment que latecnologia permet la difusió de l’activitat econò-mica», aquesta continua concentrant-se, araentorn de les unitats «megaregionals».

També, alguns estudis evidencien la rellevància delcontext global en el desenvolupament territorial(ESPON, 2007) i el paper preponderant de les ten-dències socioeconòmiques i de determinades polí-tiques regionals en el dibuix de diferents escenarisde futur. Així, presenten escenaris que accentua-rien la competència entre territoris, i en què l’activi-tat econòmica es concentraria en les àrees metro-politanes de l’Europa Central per davant d’altresalternatives amb major dispersió d’activitats.

A un nivell de més concreció, alguns analistes par-len d’un «cicle vital» de les regions. (Audretsch-Falck-Feldman-Heblich [2008]) apliquen a Aleman-ya una combinació d’algunes de les ideesdesenvolupades en els debats recents per plante-jar que, més que una seqüència lineal i/o determi-nista, la dinàmica dels territoris pot anar posicio-nant-se en diverses fases, en funció de lesiniciatives i respostes als nous reptes. En particular,esmenten les etapes de: a) fase emprenedora ini-cial, amb externalitats entre diverses indústries (ladinàmica més transversal i creativa); b) fase de«rutinització», en què la innovació es concentra enles empreses ja instal·lades de més èxit; c) unasegona fase de emprenedoria, en què es desenvo-lupen noves empreses dins d’indústries en «nínxolsde mercat»; d) una segona fase de rutinització, quepot durar cert temps, però que acaba produint unanecessitat de refundació (combinant experiènciaprèvia amb coneixement de darrera generació)... odeclivi. Els autors insisteixen en el paper de les polí-tiques decidides a escala regional: «els políticsregionals han d’actuar com a dissenyadors-empre-nedors de la seva pròpia política regional».

Aquests enfocaments presentats plantegen esce-naris i dinàmiques, privades i públiques, que podenoferir elements de reflexió i valoració interessants.

Com s’ha posat de relleu, els drivers d’aquestsdiferents posicionaments competitius de països i

territoris inclouen en llocs destacats la innovació,la creativitat, la tecnologia, el talent i el finança-ment, que són objecte d’atenció central enaquest Informe. A continuació es destaquen lesprincipals tendències per a aquests drivers i a lavegada es dibuixa l’orografia, present i futura, delmón sota aquests eixos.

Talent i creativitat

Nombrosos estudis i articles alerten des de ja faun temps sobre els desafiaments globals quesuposa per a les organitzacions empresarialsl’escassetat de talent (talent shortage) avui i en elfutur pròxim (McKinsey, 2007; Guthridge et al.,2008; The Economist, 2006 i 2007).

Existeix una frontera del capital humà a nivell glo-bal fruit de les dinàmiques poblacionals actuals.Aquesta afecta de manera diferent als païsosavançats i als emergents.

Les projeccions demogràfiques conclouen ques’està donant una reducció de la població enedat de treballar en les economies avançades(excepte els Estats Units) i l’amenaça és que aixòpugui suposar una disminució del capital humàque impliqui una pèrdua de competitivitat. Enaquest sentit, no podran ampliar la fronterademogràfica del capital humà si no és aconse-guint atraure talent d’altres contrades, i, en con-seqüència, és probable que veiem un incrementdels esforços de les economies avançades percaptar talent.

Per la seva banda, en les economies emergents,Rússia i els països de l’Europa Central patiranuna davallada important de la població en edatde treballar. La Xina augmentarà aquesta franjade població fins al 2015, però iniciarà el descensfins al 2020.

A nivell global, el nombre d’estudiants universita-ris a l’exterior ha passat d’1,3 milions el 1995 a2,7 milions el 2007 (2,3 milions als països OCDE)i s’espera que assoleixi els 5,8 milions el 2020(OCDE, 2008b).

El principal receptor d’estudiants internacionalssegueix sent els Estats Units, tot i que el seu pes


Resum

executiu

disminueix els darrers anys (26% el 2000, 22% el2005), seguit del Regne Unit (14%), França i Ale-manya (9%), Austràlia i la Xina (6%), aquest últimamb creixement superior al de la mitjana mundial.L’atracció d’estudiants internacionals a Espanyagairebé assoleix el 2% mundial.

Pel que fa a l’origen, és de destacar que, mentreque als països europeus la presència d’estudiantsinternacionals procedents d’altres països euro-peus és majoritària; en el cas dels països OCDE noeuropeus, la majoria d’estudiants internacionalsprocedeix d’Àsia. No es constata que aquestapauta pugui alterar-se substantivament en el futurpròxim, la qual cosa podria suposar que els païsosOCDE europeus quedin allunyats d’una de lesprincipals fonts de generació de talent del futur.

La mobilitat internacional del personal altamentcapacitat també augmenta cada any i ho fa pro-porcionalment més que el conjunt de l’emigració.Els increments anuals d’emigració mundial sónde 0,9% en el cas de les persones poc capacita-des, 1,6% per a les persones amb capacitaciómitjana, i 5,5% per a les persones altament qua-lificades (Docquier-Rapoport, 2004).

Austràlia, el Canadà, Suècia, Suïssa i els EstatsUnits són, any rere any, països que guanyen unpes específic de població amb estudis universita-ris gràcies al flux net de migració (tant d’altrespaïsos OCDE com de la resta del món). Finlàndia,Irlanda i el Regne Unit són exemples de païsosque han aconseguit recentment treure un profitde l’atracció de professionals amb estudis univer-sitaris d’altres països OCDE (migració neta favo-rable) més gran que el que treien tradicionalment.Mentre que els països perdedors de capital humàa l’OCDE els darrers temps han estat els païsosdel centre i est europeu (la República Txeca,Polònia i Eslovàquia).

Les economies emergents asiàtiques patiran uncoll d’ampolla els propers anys, com a mínim finsque aconsegueixin ajustar les seves ofertes deformació i de capacitació laboral, malgrat que laquantitat de treballadors qualificats dels païsosemergents està creixent ràpidament. El nombrede graduats universitaris en aquests països aug-menta a un ritme anual del 5,5% en comparacióa l’1% dels països de renda elevada, i augmentala població en edat de treballar.

Mentre no es resol aquest coll d’ampolla, elsseus governs es plantegen si poden cobrir lamancança a través dels emigrants que retornenals seus països d’origen. Però els retornats noseran suficients per solucionar la limitació detalent a l’Àsia; l’escassetat continuarà almenysfins a mitjans de la propera dècada i les empre-ses que operin en aquest continent hauran d’es-forçar-se especialment en la retenció del talent(més que en l’atracció).

Els costos laborals de les persones més qualifica-des amb tipologies de tasques no rutinàries inter-actives i analítiques tendiran a convergir global-ment; existeix un ritme de convergència delssalaris de les economies emergents amb lesavançades. Si continua aquesta tendència, pro-bablement l’avantatge competitiu d’aquests paï-sos en costos salarials haurà desaparegut pràcti-cament per al 2025.

Juntament amb l’expansió geogràfica dels polsde talent i la major mobilitat del talent que es do-narà entre aquests pols, l’ambient cultural predo-minant en el lloc de treball és un altre fet destacatque marcarà el rendiment del capital humà al’empresa. En aquest darrer sentit, en el mónoccidental, conviuran tres generacions culturalsdiferents d’aquí al 2020: els baby boomers i lesgeneracions X i Y.

En les properes dècades es barrejaran trets de lleial-tat corporativa i de compromís social (corresponental talent més madur) amb una visió de l’empresacom a sistema transaccional per assolir l’interèspersonal (talent d’edat intermèdia) i amb el noutalent amb aspiracions emprenedores vitals i empre-sarials. A Catalunya, a més, les pautes d’aquestesgeneracions arriben amb un cert retard respecte alconjunt d’occident i, de fet, caldria afegir-hi una altrageneració anterior a la del baby boom: els nascutsfins al 1957, que seguiran en actiu el 2020, ambtics organitzatius jeràrquics i estàtics.

Els nadius digitals o generació Y també jugaranun paper destacat, de vegades en equip amb elsX, però d’altres en forma d’iniciativa pròpia quedesafiaran les formes tradicionals de models denegoci. Els nadius digitals sovint tenen ambicionsemprenedores, s’apassionen per les causesmediambientals i socials, creuen que l’empresatambé ha de correspondre amb aquestes causes,


Resum

executiu

i els agradaria poder gaudir d’un major equilibrientre la vida professional i la personal. Estan dis-posats a canviar d’experiències professionals pertal que la feina s’adeqüi més a les seves aspira-cions vitals.

La convivència de cultures generacionals dife-rents dificultarà en alguns casos la coherència devalors, objectius i el rendiment final. En d’altres,significarà la presència d’una varietat major demodels de negoci a partir de creences i pautesde comportament diferenciats.

A més de la diversitat generacional, amb la frag-mentació de les activitats en diferents localitza-cions distants ha augmentat la complexitat deriva-da de la diferència cultural. No obstant això, lamulticulturalitat geogràfica serà un factor de com-plexitat cada cop menys determinant, com amínim en relació al talent que parlarà un «llenguat-ge comú» independentment de la seva ubicació sivol assolir l’èxit professional. Es constata en algu-nes investigacions que el món pateix un doble pro-cés de convergència cultural i de disminució delnombre de trets diferencials fruit del procés de glo-balització (Maystre et al., 2007). Altres analistesperò, assenyalen que aquesta mateixa tendènciafa emergir la necessitat de diferenciació i arrela-ment, on els valors i atributs vinculats a territoriesdevenen més importants (OME, 2006).

Continuarà el valor del coneixement, però se liafegirà la creativitat i la col·laboració. La properadècada viurà una expansió encara major de l’e-conomia basada en el coneixement impulsatprincipalment per dos fets recents: la hipercom-petència i la incorporació dels nadius digitals.

La irrupció de les economies emergents i de lesnoves tecnologies genera un entorn d’hipercom-petència. En conseqüència, un nombre significa-tiu d’empreses occidentals hauran de descom-pondre el seu model de negoci actual per tal dereconstruir-lo al voltant de les activitats i tasquesque es basen en equips humans clau amb bonsnivells de formació que s’orienten al desenvolu-pament continu de la innovació, mitjançant elconeixement potenciat per la creativitat, que elspermeti diferenciar-se.

Els nadius digitals irrompen en el mercat de treballi la seva gran aportació és la cultura col·laborativa.

Aquesta generació ha crescut envoltada d’unasèrie de noves tecnologies que permeten lacol·laboració virtual i això ja està repercutint en lainteracció d’aquestes persones amb el mercat i enla seva manera d’entendre les relacions en l’àmbitlaboral. Una part destacada del valor en l’econo-mia del coneixement es crearà a partir del treballcol·laboratiu de comunitats d’experts.

La combinació de les TIC amb la generació delmil·lenni permetrà estendre les capacitats cog-nitives més enllà del talent individual: amb larevolució 2.0, es parla ja de la saviesa de la mul-titud, la intel·ligència col·lectiva fruit de la dinà-mica de treball col·laboratiu que Internet i lestecnologies mòbils fan més fàcil i assequible(Tasaka, 2007).

Aquesta nova forma de talent tot just suposaencara el 12% de la població activa als EstatsUnits, per exemple (Guthridge-Komm-Lawson,2008). A mesura que s’incorpori a l’entorn labo-ral, és de preveure una major dificultat de gestiósi es compara amb el talent que la majoria de lesorganitzacions coneixen. De fet, el Departamentde Treball dels Estats Units calcula que un nadiudigital haurà canviat de feina una mitjana de 12vegades quan arribi als 38 anys (Prensky, 2006).

Es reitererà la creativitat com a element diferen-ciador. A mesura que la tecnologia avança i és al’abast d’un major nombre de competidors,impulsa la diferenciació mitjançant la construccióde valors culturals que s’incorporen a l’oferta del’empresa adreçada tant al client com a l’empleatque cada cop és més susceptible a la càrregaemocional del seu aspecte laboral. La cultura estransforma en un recurs econòmic, un actiuintangible que l’empresa tracta; és difícil decopiar, carregat d’informació i significats indivi-duals i socials.

Es valorarà el risc de pensar diferent més del quees fa actualment, tant per la mateixa necessitatde diferenciació que comporta la dinàmica d’hi-percompetència com també per la incorporacióde la generació del mil·lenni al món laboral, ambuns valors diferents als existents les dues darre-res dècades.

Des del punt de vista de la cultura empresarial,es desprenen conseqüències destacades de la


Resum

executiu

major presència dels creatius i els col·laboratiusen el món laboral.

Les organitzacions hauran de fer-se més flexi-bles, obertes i transparents. El nou talent cercaràespais amb major llibertat de moviments: perintercanviar idees, per canviar l’organització i percanviar les aliances entre les empreses.

En organitzacions tradicionals, però sobretot enles basades en la informació i el coneixement,es deixaran enrere models tradicionals de gestiói control, es reduiran en més del 50% els nivellsde jerarquia i en un 30% el nombre de mana-gers.

Aquests importants canvis culturals aniran asso-ciats probablement a canvis en els models denegoci; D’una banda, les grans corporacions vol-dran prendre un rol més prominent en la societat,mentre que, de l’altra, s’expandirà el model d’u-nitats empresarials que s’articularan en xarxescol·laboratives.

No és, però, un món que rivalitzarà entre lesgrans corporacions i les petites unitats, sinó queprobablement col·laboraran. La cadena de valores transforma en una xarxa de valor: una malla derelacions que generen un valor econòmic o socialmitjançant l’intercanvi de béns tangibles o intan-gibles tant a l’interior com a l’exterior de l’organit-zació (Venezia-Allee, 2007).

Paral·lelament als avanços que es puguin obteniren relació a la innovació oberta basada en plata-formes participatives, i malgrat que podria sem-blar que la tecnologia de la informació hauria derestar importància a la localització de l’activitatempresarial, alguns autors creuen que, per con-tra, la localització és més important avui que en elpassat. De fet, la consideren una dimensió com-petitiva crítica atès que la diferenciació esdevin-drà per les persones, és a dir, pel talent (Hagel,2008).

La manera com el talent es pot actualitzar o aug-mentar en un entorn que canvia ràpidament ésmitjançant el contacte amb les persones. Això ésespecialment rellevant en el cas del coneixementtàcit, i encara més quan aquest és tan innovadorque és complex d’abstreure i codificar. És millorfonamentar l’estratègia empresarial en el conei-

xement tàcit que en l’explícit, que es pot copiaramb major facilitat, la concentració de talentesdevé més important.

Les concentracions de talent tendeixen a con-nectar-se amb altres centres de coneixementtàcit a nivell mundial, gràcies en part al retorndels expatriats als països d’origen. Així, perexemple, Silicon Valley està aconseguint con-nectar-se a nivell personal i institucional amb elsfocus de talent d’Israel, Taiwan, la Xina i l’Índia(Saxenian, 2006). No obstant això, tot i que en laxarxa de coneixement tàcit global participen lesempreses de Silicon Valley, sembla que el sectorprivat asiàtic estaria liderant la construcció deformes de col·laboració entre el talent d’aquestspols de manera més efectiva; la qual cosapodria implicar en el futur un major avantatgecompetitiu (Hagel, 2008). La tecnologia pot aju-dar, però el desafiament es troba en aconseguirdefinir nous models de treball que impulsin la«fricció productiva» entre els centres de talent aescala global.

Present i futur en l’orografia del talent al món

L’economia del coneixement s’aprofundirà ambel talent creatiu i digital la propera dècada i esconcentrarà en algunes de les àrees metropoli-tanes globals. Aquelles àrees que, malgrat laincertesa econòmica, continuen mostrant-sedinàmiques, creatives i amb creixement. Ambcaracterístiques comuns de vitalitat i diversitatsocial, cultural i empresarial, i a la vegada ambtrets propis. Aquestes ciutats i megaciutatsatrauen talent per la seva concentració de talent,algunes han iniciat el cercle virtuós que permetl’aglomeració de tasques que requereixen la pro-ximitat, es nodreixen de les interaccions i estanmenys subjectes a l’offshorability. A més tambépresenten altres elements d’atractivitat com latolerància de la diferència i la qualitat de vida ele-vada, de vegades relacionats, però no sempre,amb possibilitats de rendes més altes fruit de lamateixa dinàmica de generació d’avantatgeslocacionals.

Al marge de les prou conegudes ciutats delsEstats Units, altres ciutats destacades són:Dublín (Irlanda), per la combinació de facilitats fis-cals a les empreses, habitatge assequible, proxi-


Resum

executiu

mitat a Europa continental, la mà d’obra ambconeixements tecnològics i de parla anglesa i lafacilitat en les relacions personals, i seu europead’importants empreses informàtiques (Dell, Intel,etc.); Helsinki (Finlàndia), neta i amb disseny, pun-tuant alt en el rànquing de tolerància i seu de laprincipal empresa de telefonia mòbil (Nokia);Montreal (Quebec), multicultural, tolerant, combi-nant la tradició europea amb la modernitat, amborientació a les tecnologies i a la cultura del cine-ma i el so, amb una «classe creativa» de les mésgrans de qualsevol ciutat global; Sydney (Austrà-lia), una de les ciutats globals amb major diversi-tat de població, centre financer d’Austràlia i seucreixent de les multinacionals a Àsia-Pacífic i denombroses empreses de biotecnologies, i desti-nació destacada dels esports marítims; i Vancou-ver (British Columbia), potent en la indústria delsvideojocs, un terç de la mà d’obra està relaciona-da amb la indústria creativa, amb un nivell elevatde tolerància.

Londres destaca com a la primera ciutat globalen termes de talent i creativitat. Després de lesfinances, la indústria creativa és la que generamés ocupació, un terç de la població ha nas-cut fora del Regne Unit, té una de les taxes de

creixement del PIB urbà més elevades, és laprimera capital europea preferida com a seu deles multinacionals, se celebraran els Jocs Olím-pics el 2012. També destaca Xicago com laciutat dels Estats Units amb major projecció,per la tendència a ampliar els espais verds imusicals, la seva tradició arquitectònica i el seuritme de creixement econòmic, que supera elde Nova York i Los Angeles. (Fast Company,2008)

Finalment 12 ciutats nodes de creativitat i innova-ció actuals i dels propers anys són: Beijing (JocsOlímpics, creixement econòmic i de les arts escè-niques), Hyderabad (IT hub, pol farmacèutic iaeronàutic), Ciutat de Mèxic (aeronàutica, capitalcultural d’Amèrica Llatina), Kigali (plans de con-vertir-se en hub tecnològic i científic de l’Àfrica),Seattle (alta densitat d’enginyers i de capital risc),Orlando (jocs interactius i biotecnologia), Calgary(petroli, gas, finances i tecnologia), Moscou (lamajor concentració de nous rics), Barcelona (laciutat europea que més fa per atraure nous nego-cis: Bread & Butter, 22@...), Kansas City (remode-lació del centre urbà i ciències de la vida), Doha(inversió en cultura i coneixement) i Abu Dhabi(arquitectura i cultura).


Concentració de creatius

Shangai, Buenos Aires, Nova York, San Francisco, Atlanta, Los Angeles i Mumbai (India)

Globals multiculturals

Toronto, Johannesburg, Sidney,Amsterdam i Berlín

Clusters d’R+D

Raleigh-Durham (North Carolina),Fort Collins (Colorado), Seul,Boston, Rochester (Minnesota) iTòquio

Verdes

Chicago, Estocolm, Portland i Vancouver

Alta Tecnologia o Digitals

Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam),Chandigarh (Índia) i Boise (Idaho),Des Moines (Iowa), San Diego(California), Dublin, Helsinki i Tallinn(Estònia)

Innovadores en urbanisme

Curitiba (Brasil), Salt Lake City(Utah), Filadèlfia (Pennsilvània)

Centres culturals globals

Barcelona, Miami, Montreal,Kassel (Alemanya) i Dakar(Senegal)

Sorprenents

Dubai, Istanbul, Sidney i St. Petersburg

Acumulació d’Start-ups

Londres, Austin (Texas), Madison(Wisconsin), Tucson (Arizona),Ann Arbor, (Michigan), Bozeman(Montana) i Beijing.

Font: Elaboració pròpia a partir de Fast Company (2008)

Taula 4. Ciutats mundials diferenciades

Resum

executiu

Així mateix, altres paràmetres i índexs vinculatsamb l’atractivitat per al talent d’alguns territoris iciutats semblen també confirmar la consolidaciód’alguns centres i l’aparició de nous en els pro-pers anys. Destaca en termes de PIB per càpitael 2020, Londres; també el comportament de lesprincipals ciutats d’Europa de l’Est. Per exemple,Praga tendirà a convergir amb Madrid i Viena.Igualment els creixements notables de les ciutatsasiàtiques emergents, destacant Guangzhou,Shangai, Beijing. Per la seva banda, el nivell devida de les ciutats llatinoamericanes es corres-pondrà el 2020 amb el de Praga en el present.

En termes de qualitat de vida i liveability —con-cepte més ampli que inclou també aspectes deserveis bàsics, seguretat i salut i llibertat perso-nal— és destacable la presència de ciutats euro-pees occidentals i en especial, de les alemanyesentre les primeres. Les primeres ciutats emer-gents són Singapur, Hong Kong i Praga, apoques posicions de Barcelona, si bé en termesabsoluts encara hi hauria diferència. Respecte alpaper de node internacional de circulació depersones també coincideixen algunes de les ciu-tats esmentades. Pel que fa a l’educació tercià-ria les principals escoles de negoci es concen-tren en les ciutats dels Estats Units, Londres i elseu àmbit d’influència, Singapur, París, Moscú,Madrid i Barcelona i les ciutats del nord d’Euro-pa (Financial Times, 2008)

Tecnologies emergents i nous actors

Com es constatava en anteriors edicions d’a-quest informe, la convergència entre info, bio inanotecnologia s’assenyala com un dels princi-pals motors de canvi de la societat i del desenvo-lupament econòmic. Les relacions entre aques-tes han anat creixent i s’han convertit entecnologies d’interés general per a molts agentspúblics i privats gràcies a la seva transversalitat iamplitud. A la vegada que permeten resoldre moltsdels reptes que la societat global planteja.

Fruit del desenvolupament i convergència de lestres tecnologies, es poden entreveure el queseran les 16 principals aplicacions tecnològiquesel 2020. Aquestes destaquen per la seva difusiómundial i interés social en 12 dels àmbits demajor rellevància per la societat: aigua, aliments,

terra, població, govern, estructura social, energia,salut, desenvolupament econòmic, educació,defensa i conflicte, i entorn i pol·lució.

Entre aquestes, els vehicles híbrids, bioassaigsper al diagnòstic ràpid, i la comunicació ruralsense cables són les aplicacions tecnològiquesde les quals s’espera una major viabilitat el 2020.

L’energia solar assequible, els cultius modificatsgenèticament, els filtres i catalitzadors per a lapurificació de l’aigua i la comunicació rural sensecables són les aplicacions tecnològiques queimpactaran a un nombre més gran de sectorsl’any 2020.

Moltes de les aplicacions tecnològiques més via-bles i de major impacte social beneficiaran elspaïsos emergents, poden permetre un desenvo-lupament tecnològic i econòmic més ràpid de lesseves àrees rurals i poden pal·liar les diferènciesexistents. En aquest sentit, més avall es desenvo-lupen les implicacions en la difusió de la tecnolo-gia vers aquestes economies i la emergènciad’un mapa tecnològic més policèntric.

Requereix consideració especial el futur del siste-ma de la propietat intel·lectual, cabdal en la con-formació i evolució de la tecnologia en un contexton els sistemes d’innovació esdevenen mésoberts i més complexes i on, per exemple, elpaper positiu de les patents, com a mecanismed’incentius per a la propulsió de la innovació, estàsent contestat de forma creixent pels seus possi-bles efectes negatius en una disminució de lacompetència i la difusió tecnològica.

Es redefineix el sistema internacional de la pro-pietat intel·lectual, en el sentit d’acabar amb l’òp-tica de one size fits all, o que en tots els sectorseconòmics aplica un mateix ús del sistema depatents. Així s’espera un ús mixt en el sistemade la propietat intel·lectual, depenent tant delsector com de l’estratègia empresarial: ús de lespatent pools, secretisme, open source, patents,trade marks.

En aquest sentit, les diferents velocitats de tecno-logies diverses marcarà l’ús o no del sistema depropietat intel.lectual: del hardware informàtics’espera un ús creixent de les patent pools; delsoftware i Internet un ús encara major de l’open


Resum

executiu

source; de les biotecnologies i la indústria farma-cèutica s’espera un ús mixt entre sistemes tradi-cionals de la propietat intel.lectual (sobretotpatents) i sistemes col·laboratius (sigui per llicèn-cies obligatòries o per financiació pública), i d’in-dústries tradicionals com la mecànica o l’electrò-nica s’espera un ús mantingut dels sistemestradicionals de la propietat intel·lectual, amb unús complementari de l’open source.

A la vegada creix la importància dels «ecosiste-mes», en el sentit que el desenvolupament deproductes o serveis a través d’una comunitat deprogramadors i negocis externs a una empresan’augmenten el valor. Els ecosistemes donen idonaran racionalitat econòmica a la filosofia del’open source. Alguns autors usen l’expressió«commons-based peer production», o produccióbasada en la comunitat, per descriure aquestesactivitats colaboratives basades en compartir lainfformació (Yochlay Benkter, 2006). En aquestsentit, s’espera una extensió del sistema d’opensource també a les activitats hardware, i sota unaòptica de complementarietat amb sistemes tradi-cionals com les patents.

Tanmateix, les patents continuaran tenint un rolimportant en la innovació mundial: el rol cadacop més important de les empreses que neixensobre una base tecnològica, i que fan ús centraldel sistema de propietat intel·lectual, seguiràdonant-li sentit malgrat l’oposició creixent a lesmateixes, que portarà al trencament de l’òpticaone size fits all. Es constata la importància i pesrelatiu creixents de les patents en tecnologiesmèdiques, telecomunicacions, dispositius elec-trònics, tecnologies ambientals i nanotecnolo-gies.

Es fa necessària la reestructuració de les diversesoficines de patents, sobretot en el sentit d’acu-mular l’experiència necessària per fer front alsnous sectors tecnològics (biotecnologies, nano-tecnologies, TIC, etc.). Aquestes institucionss’hauran de dotar amb les bases de dadesnecessàries per fer front a la informació creixent aquè són sotmeses i, a la vegada, clarificar els cri-teris per atorgar o rebutjar la concessió depatents.

No sembla probable aconseguir en un futur pro-per un règim internacional de patents que perme-

ti un sol registre, però si s’esperen acords entreblocs regionals (per exemple, entre el NAFTA i laUE), i especialment una intensificació en l’harmo-nització intraregional dins dels mateixos blocsregionals.

Cal constatar també l’augment del grau d’inter-nacionalització en el sistema de patents interna-cional: les activitats tecnològiques de les empre-ses transnacionals s’estan internacionalitzant deforma creixent, en la seva recerca per novescapacitats tecnològiques, millor adaptació a nousmercats i costos de R+D més competitius. Unelement més que permet identificar una expansióglobal dels negocis és el fet que un 30% de lespatents que es van produir el 2006 a les 5 princi-pals oficines de patents del món (JPO, USPTO,EPO, KIPO i SIPO) provenien de les altres 4 ofici-nes.

Aquest nivell d’internacionalització de lespatents varia segons les àrees tecnològiques,sent més alta en el cas de les TIC, pel queconstitueixen com a pilars estratègics de lacompetitivitat global. Per exemple, un 17,5%del total mundial de patents en TIC impliquenpropietat transfronterera. Països no-OCDE,com l’Índia, la Federació Russa, Brasil i la Xinatenen un alt percentatge de propietat depatents estrangeres en aquest camp, i espe-cialment la Xina i l’Índia, que pot reflectir tambéles capacitats inventives.

Present i futur de l’orografia de la tecnologia

al món

Tot i l’emergència de les economies emergents ila conseqüent major competència en el panora-ma internacional de l’R+D, es constata el liderat-ge actual dels Estats Units, el Japó i els diferentspaïsos que conjuntament formen la Unió Euro-pea.

RAND assenyala els Estats Units, el Canadà, Ale-manya, Austràlia, el Japó, Corea i Israel com elspaïsos que disposen d’un fort nivell en ciència itecnologia amb una gran presència de factorsque contribueixen a l’adquisició de les capacitatsnecessàries per desenvolupar i implementar elsàmbits d’aplicació tecnològica amb major poten-cial de futur.


Resum

executiu

Per disciplines, els Estats Units manté el lideratgeen TIC, nano i biotecnologia davant d’Europa i elJapó, però a la vegada alguns països emergents,regions i territoris avancen ràpidament posicions.

Segons dades del EITO (2007), Europa i el Japóhan anat perdent pes en el mercat mundial de lesTIC des de l’any 2005; els Estats Units, tot i quelentament, va incrementant el seu posicionament.Cal destacar també l’evolució positiva d’algunspaïsos asiàtics que han prosperat enormementen aquests sectors els últims anys com la Xina,l’Índia, Corea del Sud i Singapur.

Actualment, els Estats Units, la Unió Europea i elJapó lideren el rànquing en despesa pública ennanotecnologia. És a partir del 2004-2005 quan,exceptuant el Japó, les aportacions governamen-tals s’han disparat. Tot i el gran suport públic deles institucions europees en la nanotecnologia, lainversió privada en R+D continua sent molt escas-sa en comparació dels seus principals competi-dors. Així, a la UE la inversió privada només repre-senta 1/3 part de la inversió total, un percentatgeinferior al 52% dels Estats Units i de gairebé el66% del Japó.

En l’àmbit de la biotecnologia, es constata el des-avantatge del Japó respecte als Estats Units i laUnió Europea pel que fa al nombre de publica-cions i el nombre de patents, que és molt inferioral d’aquests, amb una iniciativa privada relativa-ment menys dinàmica.

Europa manté xifres de publicacions i de patentssol·licitades no molt allunyades de les dels EstatsUnits, amb una bona evolució els últims anys enla creació d’empreses de biotecnologia, tot i queno tenen els rendiments mitjans de les nord-ame-ricanes. El Regne Unit, Alemanya i alguns delspaïsos de l’Europa de l’Est, com la RepúblicaTxeca, Polònia o Hongria, es troben entre elsprincipals mercats més atractius en biotecnolo-gia. Els Estats Units lidera la iniciativa privada enbiotecnologia i actualment encara es manté comel país amb major potencial del sector i, tot i l’e-mergència de les noves economies, seguirà lide-rant el mercat global de la biotecnologia en elspropers anys.

Consideració especial requereix el procés decatch up tecnològic d’algunes economies en

desenvolupament. Tanmateix, aquest fenomenno és integral, en el sentit que hi ha diferències,tant en el grup de països en desenvolupamentcom dins dels propis països.

El progrés tecnològic per a les economies endesenvolupament ve determinat per la velocitatamb què les tecnologies existents s’adopten i,així mateix, s’adapten amb èxit, localment, sobreel conjunt de tota l’economia, i no només sobrenuclis en particular (ciutat, clústers urbans, etc.).Són diversos els factors que determinen aquestprocés: per una part es troben els que determi-nen el grau d’exposició a les tecnologies externesi, per l’altra, els que faciliten l’absorció tecnologiadins d’un país (Banc Mundial, 2008).

En els darrers 15 anys els canals pels quals latecnologia es difon al llarg dels països en desen-volupament han augmentat, i es preveu que aug-mentin encara més en el futur.

Components bàsics per a l’absorció tecnològica,com l’educació, l’estabilitat macroeconòmica,l’augment d’IED, la disponibilitat de capital propi,han millorat en general en el conjunt de països endesenvolupament, amb nivells diferents. Tambécal matisar que, fins i tot per als països més avan-çats del grup de renda mitjana, l’aprofitament deles tecnologies actuals i de les que han de venirpot ser difícil ateses les deficiències en les sevesinfraestructures (energia, comunicacions, etc.), enel seu capital humà i en l’absència d’una massacrítica de científics i enginyers amb la qualificaciónecessària per explotar la tecnologia en algunscasos. Destaquen en la major part de factors ana-litzats i indicadors l’avenç d’Àsia i Europa de l’Est.

A la vegada, també cal destacar la dispersió geo-gràfica de les patents al món; tot i que continua-rà la primacia en patents dels EUA i el Japó, apa-reixen nous jugadors, com Corea del Sud, ja a laprimera línia mundial, i alguns dels països emer-gents: la Xina, l’Índia i Rússia. En aquest sentit, iper camps tecnològics, es pot entreveure el lide-ratge de Corea del Sud en telecomunicacions itecnologies de la informació i un rol creixentmentimportant de la Xina en enginyeria química i tele-comunicacions.

Aquesta dispersió de la tecnologia al llarg delsterritoris portarà a una major competència no


Resum

executiu

tan sols entre països sinó també dins del propipaís.

Les noves zones innovadores és probable queemergeixin al volant de ciutats de països amb undesenvolupament ràpid, com la Xina, l’Índia,Corea, Brasil o Rússia. Aquestes zones, gràciesa la política governamental i la inversió en R+D,sorgeixen amb interaccions locals entre universi-tats, grans companyies, empresaris i la força detreball urbana.

Les zones tecnològiques i innovadores apareixenarreu del món i es concentren en països i regionsindustrialitzats. Però el major creixement de parcscientífics i zones innovadores s’està produint aÀsia, a països com la Xina, l’Índia, Corea del Sudo Singapur, entre d’altres. La recerca de la tecno-logia està esdevenint global, i 11 de les 20 prime-res regions tecnològiques són asiàtiques (GlobalTech Hotspots, 2008).

Tot i que, amb l’excepció de Bengalooru, el lide-ratge segueix sent per a regions nord-america-nes, europees o japoneses, alguns territoris depaïsos emergents s’estan posicionant com acapdavanters a nivell mundial. Destaquen persobre de tot regions de països com la Xina o l’Ín-dia. Shangai, Beijing, Hong Kong i Shenzen en elcas xinès, i Bengalooru, Chennai, Pune i Hydera-bad en el cas indi han tingut un creixement moltdinàmic els últims 10 anys. Tot i que Bengalooruactualment se situa en segona posició, la con-gestió existent a la ciutat avui dia ha ajudat i aju-darà a promocionar centres alternatius comPune, Hyderabad o Chennai. A la Xina, l’aparicióde zones com Shenzen, amb una gran població iincrement de fons destinats a R+D, competeixamb Beijing i Shangai pels nivells d’inversióactuals. Les zones de la nova geografia tecnolò-gica estan creixent ràpidament.

Finançament, tendències i nous centres

L’actual procés de globalització financera i l’e-mergència d’economies cada cop més integra-des en l’economia mundial està comportant can-vis en els fluxos de capital, tant pel seu volum—cada cop més ingent— com per l’origen i destídels mateixos. Això està repercutint en els mer-cats financers internacionals i en els principals

centres financers mundials, on malgrat l’aparentcaràcter descentralitzador dels avenços tecnolò-gics en les TIC, continua sent rellevant l’avantat-ge competitiu de la localització. S’estan entre-veient, però, canvis de posicions dins l’esfera delpoder financer i l’emergència de nous hubs, vin-culats en bona mesura als canvis que estantenint lloc en l’esfera econòmica, la qual cosareforça la tendència que el món s’encamina cadacop més cap a un sistema multipolar.

Cal assenyalar el notable creixement que ha vis-cut el mercat global de capitals des de 1980,d’un estoc de 12 bilions1 de dòlars d’aquell anys’ha passat als 167 bilions de dòlars actuals.Aquest creixement del mercat global de capitalsha estat progressiu, accelerant-se sobretot elsúltims anys. Aquesta fase expansiva dels últimsanys es pot veure truncada i previsiblement l’es-toc mundial de capitals es contraurà per la pèr-dua generalitzada de valor en els actius finan-cers i la ralentització en el ritme de creixementdel crèdit.

Tanmateix, el capital a nivell global seguirà aug-mentant, però concentrant-se cada cop més enles àrees emergents, de manera que la seva par-ticipació en l’estoc mundial anirà creixent pro-gressivament en el futur. Dels 10 principals mer-cats financers emergents, els quals concentren el84% de l’estoc de capital del conjunt de païsosemergents i en desenvolupament, cinc son asià-tics: la Xina, Corea del Sud, l’Índia, Malàisia i Tai-làndia. La Xina s’ha convertit en el cinquè mercatper actius del món i en els últims anys està sentun dels principals contribuïdors al creixementmundial d’actius financers.

D’altra banda, cal assenyalar el sorgiment de lazona euro i la integració progressiva dels seusmercats financers, mentre que els EUA i el Japóhan iniciat un procés de pèrdua relativa en el con-text mundial, encara que el primer segueix domi-nant el mercat global de capitals.

Un dels principals canvis en el sistema financerinternacional ha estat el creixent procés de des-intermediació bancària. Des de l’any 2000, hananat guanyant en importància altres intermediarisfinancers no bancaris, fins aleshores marginals,com els hedge funds (o fons d’inversió lliure), elsfons de capital privat i els Sovereign Wealth

1. Trillion en termesanglosaxons.


Resum

executiu

Funds (SWF). A més, s’assenyala que aquestsfons creixeran en els propers anys a un ritme mésfort que la resta de fons i augmentaran de mane-ra molt important el seu paper dins del sistemafinancer internacional.

Aquesta transformació no està sent homogèniani s’està produint amb la mateixa intensitat entotes les regions i països; és en els països avan-çats on principalment s’està donant el procés dedesintermediació bancària, mentre que en elsmercats emergents en conjunt els dipòsits ban-caris es mantenen, amb un 40% respecte al total,com els principals actius financers, la qual cosareflecteix la manca de maduresa dels seus siste-mes financers.

Àsia és l’àrea emergent, junt amb l’Orient Mitjà,on el sistema financer està més dominat per labanca. El cas més paradigmàtic és la Xina, ambmés de la meitat de l’estalvi dipositat en comptesbancaris.

A diferència de la Xina, l’Índia, gràcies a les arrelscolonials, té un mercat borsari més desenvolupat,amb un 70% de les companyies cotitzades decapital privat, i que en pocs anys ha passat a lide-rar els mercats financers. Cal matisar, però, queel sistema financer indi en conjunt no és encaraprou eficient.

Corea del Sud i altres països del sud-est asiàtic,com Malàisia i Tailàndia, recuperats de la crisis de1997, compten amb els sistemes financers mésavançats i equilibrats de la regió asiàtica, juntamb Hong Kong, Singapur i Taiwan.

L’evolució global dels fluxos de capital al llargdels últims 25 anys ha tingut una marcada ten-dència ascendent, a mitjan de la dècada de1990 es produeix un veritable punt d’inflexió, iamb dues interrupcions, una breu, coincidentamb la crisi asiàtica de 1997, i una altra mésprofunda, derivada de l’esclat de la bombollatecnològica i la caiguda de les torres bessonesa principis del nou mil·lenni, la qual cosa reflec-teix la volatilitat del capital i el replegament capels mercats domèstics en situacions de fortainestabilitat internacional. És d’esperar que lacrisi financera actual provoqui una nova inte-rrupció en l’evolució ascendent dels movimentsinternacionals de capital; com ja s’ha comentat,

aquest retrocés no canviarà la tendència de fonsalcista.

Aquest creixement notable dels fluxos de capitaldes de mitjan de la dècada de 1990 ha tingut unclar protagonista: l’eurozona, que ha estat res-ponsable de quasi la meitat de l’increment global,i s’ha convertit en el principal destí i la principalfont de capitals del món, amb una concentraciódel 40% dels fluxos mundials. Aquesta expansióde l’eurozona ha tingut dues vessants. Per unabanda, els moviments transfronterers entre elsseus països membres, que expliquen aproxima-dament la meitat del creixement i posen de mani-fest la importància del procés d’integració delsmercats financers europeus com a element acce-lerador dels fluxos de capital. I per l’altra banda,la creixent integració amb la resta del món, queexplica l’altra meitat de l’expansió dels fluxos.

Respecte a l’increment dels fluxos entre l’eurozo-na i la resta del món, destaca, per una banda, lavinculació creixent amb el Regne Unit, on s’hidestina quasi un terç dels fluxos de capital. Perl’altra banda, destaca la ràpida expansió dels lli-gams financers amb els mercats emergents queha provocat la pèrdua d’hegemonia dels EUA,mantinguda fins a finals de la passada dècadaquan només aquest país tenia inversions trans-frontereres significatives amb les economiesemergents.

També es constata una pèrdua relativa en la restade països avançats, però en gran part influïda perla pèrdua de terreny del Japó, que no ha aug-mentat de manera significativa les connexionsamb els països emergents, especialment ambÀsia, la seva àrea d’influència, on les inversionstransfrontereres fins i tot han perdut pes.

El volum de capitals dirigits als països emergentsquasi s’ha quintuplicat des de principis del noumil·lenni, però malgrat aquest increment, en ter-mes relatius aquestes economies segueixenrebent al voltant del 10% dels fluxos mundials.Per tant, el creixement dels fluxos financers cap aaquests mercats va lligat al creixement global defluxos, i no a una desviació de capitals d’occidenta orient com en algunes ocasions s’ha discutit.Àsia i Europa de l’Est s’han erigit en els últimsanys com les principals àrees emergents recep-tores de capitals.


Resum

executiu

En la vessant de les sortides de capital, l’eurozo-na s’ha convertit en el principal inversor mundial,i per països, el Regne Unit ha superat els EUAcom a principal font de capitals del món. No obs-tant això, els EUA encara es manté com el paísamb major possessió d’actius estrangers, uns12,5 bilions de dòlars, la qual cosa representaquasi un 17% del total d’actius mundials en mansd’inversors no residents als països d’emissió. Elsegueix el Regne Unit amb un 14%, França ambun 8,2% i Alemanya amb un 7,8% (des d’unaperspectiva de conjunt, però, l’eurozona té el40% dels actius mundials en mans estrangeres,dels quals la meitat són actius intrazona).

No obstant això, el més significatiu és l’apariciód’algunes economies emergents com a nous paï-sos inversors mundials. Concretament la Xina, elspaïsos del sud-est asiàtic i els països exportadorsde petroli, com Rússia i el Consell de Cooperaciódel Golf (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units,Bahrain, Kuwait, Oman i Qatar). El 2006, la sorti-da de capitals procedents dels països emergentsva superar la frontera del bilió de dòlars, el 13%del total mundial, una xifra ja similar a les inver-sions exteriors dels EUA. Les perspectives apun-ten que aquesta nova dinàmica continuarà crei-xent en el futur.

Els préstecs i dipòsits han passat de representarquasi la meitat de les inversions en actius estran-gers el 1990 a representar poc més d’un terç avuidia. Per contra, les inversions directes i les inver-sions en accions han anat augmentant la sevaparticipació fins assolir avui dia el 43% del totalde les inversions en actius estrangers.

Aquest canvi té implicacions importants, ja que,en principi, les inversions directes, els vinclesresultants entre països esdevenen més estratè-gics. Amb tot, els préstecs i dipòsits segueixensent importants, sobretot entre els països avan-çats. L’exemple més rellevant és el Regne Unit,on els préstecs i els dipòsits representen duesterceres parts de les entrades de capital i quasi el60% de les sortides.

En els països emergents, la principal via d’entra-da de capitals està sent a través de les inver-sions directes i inversions en accions. Les IEDdominen clarament, amb una participació pro-pera al 50%.

Des d’un punt de vista sectorial, els serveis, ambuna participació superior al 50%, lideren actual-ment les inversions transfrontereres, especialmentels serveis financers, transport i comunicacions,comerç i serveis empresarials. El sector primari harepuntat en els últims anys, concentrant-se lesinversions bàsicament en les indústries extractives:mineria i petroli, que representen el 12% de lesinversions directes internacionals totals. En lesmanufactures són les indústries de tecnologia mit-jana-alta i alta les que major moviment internacio-nal de capitals acaparen. El sector químic, amb elssegments de farmàcia i biotecnologia al capda-vant, lidera les inversions internacionals, junt ambel sector d’equipaments electrònics i instrumentsde precisió. No obstant això, cal destacar altresdos sectors rellevants pel que fa a inversionsinternacionals i compres tranfrontereres: el d’ali-mentació i begudes i el siderúrgic.

Les inversions aniran orientant-se cada cop méscap als sectors de nova generació, com els ano-menats ciències de la vida (farmàcia, biotecnolo-gia, salut, etc.) i tecnologia neta (relacionat amb elmedi ambient i energies renovables). De fet, elsfons de capital privat i de capital risc ja estanexercint un paper molt significatiu com a agentsinversors en aquests sectors, les perspectives defutur tant d’aquests tipus de fons privats de capi-tal risc com dels hedge funds és que doblin el seucapital el 2012.

La pèrdua progressiva del dòlar com a divisa

de referència internacional

En l’evolució del mercat de divises, cal destacarel salt quantitatiu experimentat al llarg d’aquestadècada, especialment entre el 2004 i el 2007. Elsprincipals impulsors d’aquest fort creixement hanestat, per una banda, la importància creixent deles operacions amb divises de les institucionsfinanceres no bancàries, i per l’altra, l’incrementen les transaccions de divises dels mercatsemergents (Galati-Health, 2007) amb la pèrduade pes relatiu del dòlar nord-americà i molt espe-cialment del ien. Així, d’una presència poc signifi-cativa en el mercat de divises el 1998, les mone-des dels països emergents han passat a veure’sinvolucrades en el 10% de les transaccions mun-dials avui dia. Aquest creixement del volum denegociació en divises emergents està principal-


Resum

executiu

ment vinculat al creixement econòmic d’aquestspaïsos i a la seva participació creixent en elcomerç internacional, però també a la creixentprofunditat dels seus mercats financers, especial-ment dels mercats asiàtics. També, encara queen menor mesura, hi ha incidit l’augment de lesemissions internacionals de deute denominadesen les seves monedes locals.

Aquesta pèrdua de pes del dòlar nord-americàcom a divisa internacional i la creixent rivalitat ambl’euro, divisa de curta història però que està gua-nyant paper internacional com a moneda de refe-rència, es constata amb múltiples indicadors: l’eu-ro ha guanyat 2 punts percentuals en pes relatiu enel volum diari de negociació del mercat de divisesdes de la seva aparició, mentre que el dòlar n’haperdut tres. El 2003, l’euro va superar el dòlar coma divisa de referència en les emissions internacio-nals de deute. El 2007, l’euro ha superat el dòlarpel que fa a bitllets en circulació arreu del món. Lesempreses opten cada cop més per efectuar lesseves emissions d’oferta pública de venta (OPV)internacional en els mercats europeus, especial-ment a Londres i Luxemburg, en detriment deNova York. Malgrat que el dòlar reté encara la sevapreeminència com a divisa reserva, amb quasi dosterços de les reserves mundials dels bancs cen-trals denominades amb dòlars, l’euro ha passat aser des del 2003 la segona divisa reserva amb unaparticipació del 25% respecte al total, 7 punts per-centuals més que el 1999.

Altres factors vulnerables per al dòlar són l’impor-tant deute extern dels EUA i la necessitat definanciació exterior. Alguns autors veuen clarsparal·lelismes entre el declivi de la lliure esterlina aprincipis del segle passat i l’actual davallada deldòlar, i algunes prediccions apunten que en el ter-mini de 15 anys l’euro podria superar el dòlarcom a moneda de referència internacional. Noobstant això, l’emergència de noves divises en elcontext internacional, sobretot del continent asià-tic, pot conduir en els propers anys a un regnatmenys dominant i més compartit entre els princi-pals focus econòmics.

Nous centres financers internacionals

L’activitat financera s’està internacionalitzant idispersant, i la xarxa de centres financers interna-

cionals s’està expandint, amb l’emergència denous hubs potencials, la qual cosa està fentaugmentar la competència entre centres a nivellglobal. Però malgrat aquesta aparent descentra-lització, la major dispersió i complexitat de lesoperacions financeres fa necessària l’existènciade personal altament qualificat en finances i ser-veis especialitzats en tecnologia, comptabilitat iauditoria, serveis jurídics, i d’anàlisi i elaboracióde previsions i pronòstics. Si bé les noves tecno-logies d’informació i comunicació faciliten lacoordinació entre agents i mercats, i permetenl’accés global immediat a dades i notícies, hi haaltres tipus d’informació molt més complexosd’anàlisi i interpretació o d’intel·ligència de mer-cat que són més difícilment transferibles, ja queresulten de la concentració de recursos i talenten un centre. En aquest sentit, Londres i NovaYork són líders quant a concentració del negocifinancer, personal qualificat i serveis associats,que a la vegada els dota de gran capacitat d’in-novació. Aquests forts avantatges competitiusdifícilment es podran superar a mitjà termini,malgrat que perdin pes econòmic dins el contextmundial, com així s’ha demostrat en el cas deLondres, que s’ha convertit en la primera plaçafinancera mundial.

Nova York està perdent influència internacional afavor de Londres, que lidera ja la major part delsàmbits de les finances internacionals. A la City esconcentra el principal mercat interbancari inter-nacional del món, és la principal plaça de trans-accions mundials de divises, lidera les emissionsinternacionals de bons i els fons d’actius gestio-nats, i té el nombre més gran de bancs estran-gers i d’oficines de representació. A més, Lon-dres ha superat Nova York també en l’emissiód’OPV realitzades per empreses estrangeres iestà captant més fons de riquesa estrangera endipòsits bancaris. Sense comptar la bancacomercial, el sector financer a la City ocupa amés de 300.000 persones (Cassis, 2006), unnivell similar al de Nova York, però tenint encompte la diferent dimensió econòmica entre elRegne Unit i els EUA. Encara que Nova York esti-gui perdent pes internacional segueix sent líderen termes de capitalització borsària a causa delgran mercat domèstic nord-americà, i manté lasegona posició en molts dels àmbits financersabans esmentats. A més, el seu poder financer anivell global està molt vinculat a l’especialització


Resum

executiu

en banca d’inversió, enginyeria financera i institu-cions financeres no bancàries.

En els propers anys, no cal esperar grans canvisde lideratge mundial. On la situació està mésoberta és a l’Àsia, on l’expansió econòmica il’augment dels fluxos de capital ha fet emergirnous centres i, per tant, la rivalitat serà pronuncia-da en el futur.

Tòquio, dominada actualment pel mercat domès-tic, s’ha vist superada per Hong Kong com acentre internacional. L’estancament econòmicdel Japó en la dècada anterior i la lenta recupera-ció en l’actual han tingut severes repercussionsen la posició internacional de Tòquio. Si bé té elsegon mercat borsari del món, el llistat d’empre-ses estrangeres s’ha anat reduint. A més, ha cai-gut de la tercera a la quarta plaça en volum detransaccions mundials en divises el 2007, i el ien,malgrat ser encara la tercera divisa més negocia-da, ha perdut part del seu estatus com a divisainternacional (Bank for International Settlements,2007). D’altra banda, els préstecs bancaris a l’ex-terior, malgrat ser voluminosos, no es poden con-siderar pròpiament internacionals, ja que la majorpart són préstecs a filials d’empreses japoneses.

Hong Kong compta amb l’avantatge d’una con-centració elevada de grans institucions finance-res internacionals, que la dota d’una importantexpertesa en serveis financers, una regulaciófavorable i una infraestructura financera moder-na. El gran avantatge de ser el vincle entre elmercat global de capitals i la Xina pot veure’sminimitzat per la voluntat de les autoritats xine-ses d’enfortir els mercats interiors, especialmentShangai. L’expansió de l’economia xinesa en elspropers anys òbviament tindrà repercussions,però la resposta a la qüestió de si a llarg terminiShangai substituirà Hong Kong o ambdós mer-cats seran complementaris és totalment incerta.Diversos estudis, com per exemple Karremant iVan der Knaap (2007), consideren que aquestesconsideracions són massa prematures, ja queShangai està lluny de reunir els avantatges d’ex-pertesa i serveis actuals de Hong Kong. De fetmoltes empreses xineses opten per sortir aborsa en el mercat de Hong Kong.

La xarxa internacional de centres financers s’es-tén a un segon nivell on destaquen també les ciu-

tats de Frankfurt, París, Zuric, Xicago, Sidney,Luxemburg i Dublín.

En el cas de l’eurozona tot fa preveure que con-tinuï la dinàmica d’integració dels mercats, en larecerca d’augmentar les economies externes id’escala via acords i concentracions. La rivalitatentre Frankfurt i París no té un clar guanyador, jaque ambdues ciutats busquen contínuamentenfortir les seves posicions.

París ha adoptat l’estratègia d’aliances amb altrescentres per enfortir el seu poder financer. Amb lacreació de l’Euronext, fruit de la fusió de les borsesde París, Amsterdam, Brussel·les i Lisboa, elsacords amb la borsa de Nova York, la fusió delsmercats de derivats amb Londres, junt amb l’atrac-tiu i la qualitat de vida de la ciutat, han augmentat elseu potencial com a centre financer internacional.

Dublín i Luxemburg, gràcies a l’establiment d’u-nes condicions regulatòries molt favorables i ambclara voluntat d’especialització, s’han erigit comels principals centres d’intermediació i de gestióde fons col·lectius de l’eurozona.

Zuric, a banda de la seva especialització enbanca privada, ocupa a més la tercera plaçamundial en el mercat de l’or i de les divises, i elfranc suís manté el seu estatus com a principaldivisa refugi. Xicago també ha sabut trobar el seulloc en el mercat internacional de les finances,trobant el seu segment d’especialització en elmercat de derivats, que l’ha portat a posicionar-se com el primer mercat mundial d’opcions ifuturs. Sidney ha buscat, en canvi, ser un punt dereferència regional a l’Àsia, però malgrat escalarposicions difícilment podrà superar els recursosde Tòquio o l’expertesa de Hong Kong.

D’altra banda, despunten nous centres en elsmercats emergents com el de Mumbai o Dubai.Està per veure si aquests centres tindran èxit i esconvertiran en veritables centres internacionals.Dependrà de la seva capacitat d’atraure l’indus-tria financera i sobretot el talent.

Logística global i avantatges locacionals

Un dels elements que evidencien el paper de laglobalització —en les vessants comercials, pro-


Resum

executiu

2. 3PL és laterminologia enanglès per «thirdparty logisticsprovider»

3. 4PL és laterminologia enanglès per «fourthparty logisticsprovider»

ductives i financeres— en la configuració de l’o-rografia del món és la logística. El seu avenç,resultat de noves tendències, pot reduir les «dis-tàncies», a la vegada que es deriven implicacionsen la localització de l’activitat econòmica.

També és un instrument de diferenciació estratè-gica. Les organitzacions han d’augmentar la sevaflexibilitat ateses les incerteses creixents i lesdinàmiques del context econòmic mundial.

La complexitat logística del segle XXI rau nonomés en el creixement exponencial del comerç,sinò en la diversitat de funcions que ja no sóncentralitzades. El fet que la cadena de subminis-trament sigui més lean «desintegrada» és a dirlleugera, la fa més vulnerable. L’èmfasi que s’haposat en dissenyar inventaris mínims i prioritzarl’inventari rodant (en trànsit) té com a conseqüèn-cia que un element pot afectar tota la cadena glo-bal de subministrament. Aquestes interrupcions,que poden ser tant internes (vagues de transport,problemes operacionals diversos, etc.) comexternes (terratrèmols, epidèmies, terrorisme,etc.) a la mateixa cadena, obligaran els operadorslogístics a endegar sistemes de detecció i gestiódels riscos.

Així, la desintegració porta a nous reptes que vandes de la gestió d’un alt nombre de relacions pro-veïdor-client a l’assignació de recursos fins a unconjunt variat d’entitats. D’aquesta manera, lagovernança i lideratge sobre la cadena de submi-nistraments és un factor creixentment crític enmolts casos, i marca el pas del model 3PL2 cap aun model 4PL,3 que busca la integració completade la cadena de subministraments amb l’aparicióde proveïdors d’abast global. També el recurscreixent a la intermodalitat va acompanyat per laconsolidació d’empreses que abracen tot l’espec-tre possible de sistemes de transport: marítim,ferroviari, per carretera i aeri. El principal driver ésla reducció de costos, com a resultat de jugaramb les diferents alternatives juntament amb lescapacitats de coordinació que permeten les TIC.

Tanmateix, el fort augment del preu del petroli delsdarrers temps juntament amb el risc de l’interrup-ció de la cadena de subministraments, són dosdels principals factors que poden portar a la reava-luació i possible canvi de les estratègies logístiquesi disseny de xarxes en un termini curt-mitjà.

En aquest sentit, es dóna a una creixent tendèn-cia cap al que s’anomena pre-mixing, o l’externa-lització dels centres de distribució en països low-cost propers als centres de destí, i on elsproductes estan agrupats segons destí (regions,ciutats o establiments), i no per empresa o tipusde producte. D’aquesta manera, el temps totalde trànsit i els costos es redueixen.

Així, la desaparició per a alguns anunciada delsmagatzems no es produirà, ni a curt ni a mitjà ter-mini. El fet que els riscos de la congestió deltransport marítim siguin tan alts, juntament ambque les solucions siguin a mitjà termini (la dotaciód’infraestructura viària o portuària té terminis quevan dels 5 als 10 anys), fa que els magatzems espresentin com la solució que les empreses tenendavant de la caiguda o interrupció de la cadenade subministraments. La utilització dels magat-zems també té sentit en un context d’augmentdel preu del petroli que obliga a un màxim aprofi-tament dels nolis.

També una altra tendència vinculada amb aquestaspecte és l’aplicació d’una política de near-sour-cing, o apropar els llocs d’aprovisionament alsmercats de destí i d’origen. L’onada d’externalit-zació dels aprovisionaments a mercats com elsasiàtics, començada a inicis del segle XXI, ésdoncs matisada i en ocasions reenfocada sotapolítiques que tenen en compte el cost total deltransport o les interrupcions de la cadena desubministrament. Així, una part de l’espiral regio-nalista de l’economia mundial vindria sens dubtecausada per aquesta dinàmica del near-sourcing,i on s’estarien conformant tres grans blocs regio-nals de comerç: l’asiàtic, amb zones d’alt valorafegit (Japó, Corea del Sud, Taiwan) i zones low-cost on externalitzar la producció (Indonèsia,Vietnam, Tailàndia, Xina, Índia, etc.); l’europeu,amb els països d’Europa de l’Est i del Magribcom a zones de deslocalització; i finalment l’ame-ricà, amb Mèxic i Amèrica Central com a zonesde producció low-cost.

Aparició de nous hubs logístics?

Un estudi recent del Banc Mundial ha dibuixat unmapa de l’estat de la logística al llarg del planeta.Els resultats són, en general, els esperats, osigui, que dins de l’OCDE hi ha homogeneïtat


Resum

executiu

amb una performance alta. Singapur, els PaïsosBaixos i Alemanya són centres d’exel·lència, paï-sos on els serveis logístics clarament es benefi-cien de les economies d’escala, i que són sovintfonts d’innovació i canvi tecnològic.

A la cua s’hi troben la majoria de països africansi de l’Àsia central, en desavantatge tant per unageografia desfavorable (o per estar fora de lesprincipals rutes marítimes) com per la impossibi-litat de generar mercats competitius per l’activi-tat logística. Destacar el baix rendiment de paï-sos com Mèxic, Brasil o la Federació Russa, onla logística hi hauria de jugar un paper vital enconsonància amb el seu potencial. En aquestsentit, destaca l’heterogeneïtat a l’interior delspaïsos en desenvolupament, i per a nivells derenda similars, però si s’observa que en generalels països emergents de l’Àsia (Indonèsia, Viet-nam i Tailàndia, fonamentalment) estan més benposicionats que la majoria d’economies llatinoa-mericanes. En els països d’Europa de l’Est i d’À-sia Central existeix una forta disparitat: contras-ten els nivells alts a Eslovènia, República Txeca,Letònia, Estònia i Eslovàquia, i nivells més baixosa Lituània, Bulgària, Croàcia, Bòsnia, Ucraïna iBielorússia.

També és destacable la baixa performance delspaïsos productors de petroli, segurament per lainexistència d’incentius o pressions per part delsector privat per tal que implementin reformes demillora del comerç i el transport. És precisament elcontrari del que succeeix amb els països asiàtics,normalment amb economies manufactureres abo-cades al comerç exterior, i on el sector privat(acompanyat amb polítiques públiques actives) hasigut el principal motor de les reformes en el trans-port i la logística.

Les diferències de performance logística entreuns països i uns altres, que poden determinar laseva capacitat d’aprofitar les corrents positivesde la globalització, provenen dels millors proces-sos, millors serveis i qualitat general i del contextoperatiu. Els problemes de governança, segure-tat i les deficients infraestructures marquen lesbarreres per a la millora dels sistemes logístics demolts països en desenvolupament. En aquestsentit, el treball sobre un mixing de factors cominfraestructura, reforma duanera, gestió frontere-ra i regulacions sobre el transport crearia les siner-

gies necessàries per millorar en molt els sistemeslogístics dels països en desenvolupament ambpitjor performance.

El continent asiàtic té moltes cares: Singapur,Hong Kong, Corea del Sud i el Japó, amb unentramat logístic de primer ordre i, per contra,altres països com Indonèsia, Vietnam, la Xina il’Índia, que tenen serioses mancances en infraes-tructures bàsiques: carreteres, comunicacionsferroviàries, ports, etc.

Els principals handicaps que la Xina i l’Índia hau-ran de resoldre per millorar els seus sistemeslogístics, més enllà de les traves culturals o idio-màtiques, són l’opacitat i traves de les sevesregulacions, el compliment amb els serveis ofertsi l’estat de les infraestructures, capítol especial-ment molt greu a l’Índia, i menys a la Xina. A laXina un factor clau en el millor estat de les infraes-tructures és segurament el rol de les indústriesmanufactureres abocades a l’exportació a l’horade generar la dinàmica per a la millora en lescomunicacions, almenys en les zones costane-res. A l’Índia, per contra, pel fet d’estar més abo-cada a l’exportació de serveis, els incentius permillorar el sistema de comunicacions no han exis-tit o no han estat suficients, fins ara, per generaraquesta dinàmica.

La Xina és dels països que està fent més per lli-mar les limitacions estructurals de la seva cadenalogística. Actualment, té un projecte per dotar elpaís de noves capacitats de transport en tots elsmitjans, la qual cosa inclou la construcció de 97aeroports nous, i la consolidació i millora delsactuals. El transport aeri és tan important per laconnexió del país a l’exterior com especialment al’interior, ateses les deficiències en els transportsterrestre (tant per via fèrria com per carreteres) ifluvial. Així mateix, en el seu onzè Pla quinquen-nal, el govern xinès té prevista la desregulació deltransport, l’aprovació de més llicències per aoperadors 3PL i la construcció de 30 hubs dedistribució al llarg del país.

El rol de Hong Kong com a hub d’exportació i dela província de Guandong (el delta del riu de laPerla) com a base manufacturera està disminuintgradualment, per moure’s cap a la zona central(Shangai, el delta del riu Yangtzé) i cap al nord(Beijing-Tianjin/Bohai). Especialment Shangai,


Resum

executiu

en base al seu nou rol com a base productivadel país, i aprofitant una geografia privilegiada ila seva història comercial, ha desenvolupat ràpi-dament la seva infraestructura logística. A més,la mencionada política governamental d’establiruna xarxa de nodes de distribució al llarg delpaís reforçarà encara més la importància deShangai com a hub central del comerç. De fet,actualment el port de Shangai és ja el primer almón quant a tonatge i el tercer en trànsit de con-tenidors (després de Singapur i Hong Kong).Vistes les expectatives de futur de Shangai, elsinversors privats han invertit 6.000 milions dedòlars de 1992 al 2002 i s’esperen més inver-sions en el futur.

A l’Índia, en el curt-mitjà termini els operadorslogístics hauran de continuar concentrant-setotalment en el transport per carreteres, ja que eltransport de mercaderies ni per via aèria ni per viadel ferrocarril tindrà les garanties suficients.Aquest deficient nivell de les infraestructures noajudarà a què el país faci la diversificació neces-sària cap a la producció industrial. Per pal·liaraquest dèficit i rèmora per l’economia del país,govern i inversors privats estan endegant projec-tes de millora de la infraestructura existent i cons-trucció de noves instal·lacions o vies de comuni-cació (aeroports, ports, vies fèrries i carreteres).En aquest sentit, un dels projectes més impor-tants dels últims anys és la construcció del ques’anomena Golden quatrilateral, projecte quecomunicarà a través d’autopistes grans àreesmetropolitanes com Dehli, Bengalooru, Mumbai,Chennai i Kolkata, i que servirà, així mateix, coma esperonador d’altres autopistes al nord, nord-est, est, sud i centre del país.

El hub logístic de Singapur ofereix prestacions deprimer ordre, sent des de fa anys un dels princi-pals nodes logístics mundials, tant pel que fa amoviment de mercaderies com a gestió de lainformació. Les diseconomies òbvies que generala grandària del seu espai logístic (en comparacióde la seva petita escala) i la competència xinesasón factors a considerar, però el cert és que elcreixement de les economies del sud-est asiàtic(Tailàndia, Vietnam, Indonèsia), l’especialitzacióde Singapur com a punt de consolidació i com acentre manufacturer de productes high-tech pro-porcionarà noves vies de creixement a la sevaindústria logística.

A l’Amèrica Llatina, Brasil, un dels països mésbeneficiats per l’alça del preu de les primeresmatèries, com a principal exportador d’etanol,ferro, sucre i cafè, té previstos plans per expan-dir els seus ports. A Mèxic, per la seva banda, hiha expectatives que es creï un port que puguicompetir amb els ports nord-americans de lacosta oest, però encara no s’ha materialitzat.Tanmateix, el que sí que es comença a plante-jar, des d’una òptica nord-americana, és la pos-sible deslocalització de centres logístics, tambéde producció de baix cost, als països d’AmèricaCentral i Mèxic, en gran part per blindar-se con-tra els esmentats trencaments de la cadena desubministrament, en el cas dels productes fabri-cats a l’Extrem Orient.

A Europa, destaquen les potencialitats de Rússia,però amb grans handicaps logístics que, junta-ment amb les regulacions governamentals, sónels principals obstacles. Un dels projectes mésrellevants dels darrers anys és el d’unir el conti-nent a Àsia per via fèrria. En aquest sentit se situala signatura a principis del 2008 d’un acord decol·laboració entre els governs de la Xina, Mon-gòlia, Rússia, Bielorússia, Polònia i Alemanya pertal de facilitar el tràfic de mercaderies entre amb-dós continents. L’acord es materialitzaria acomençaments de 2009 creant d’aquesta mane-ra un corredor euroasiàtic que permetrà estalviar10.000 km i 20 dies si es compara amb el tràficmarítim.

Temptacions proteccionistes

En seccions anteriors han anat apareixent diver-sos motius de reticències o recels envers determi-nats aspectes de les obertures comercials i finan-ceres que són la base de la globalització. S’hanposat de relleu les implicacions en els canvis en ladistribució del pes econòmic entre regions, païsosi territoris, en la generació d’avantatges locacio-nals i en l’emergència de nous centres de talent,innovació, tecnologia i capital vinculats també acanvis en les pautes retributives.

Més enllà de debats o posicionaments ideològicsapriorístics, els temors als impactes sobre els llocsde treball s’han anat ampliant des dels efectes deles importacions fins als de l’offshoring o fórmulessimilars. També la pèrdua de control nacional


Resum

executiu

sobre determinades empreses o actius conside-rats «estratègics» (sense entrar en els múltiplesusos que es poden donar a aquesta expressió)provoca de vegades resistències a operacionsd’inversió transfrontereres. I més recentment,dificultats associades als subministramentsenergètics (gas de Rússia, per exemple) i alimen-taris també han servit de rerefons per a una dia-lèctica de «seguretat energètica» i «seguretat ali-mentària», de vegades amb desconfiancesimportants respecte als mecanismes de l’econo-mia internacional. En moments de dificultatseconòmiques són més freqüents les tempta-cions proteccionistes, quan determinadesvisions de components de «seguretat a curt ter-mini» porten a veure en l’exterior més una ame-naça que una oportunitat.

La translació d’aquestes inquietuds a l’esfera deles decisions polítiques és un problema latent,especialment en moments que les dificultats cícli-ques afegeixen «urgències» que poden interferiramb els processos polítics.

Bhagwati (2007) va dedicar la conferència dinsdel marc del 60 aniversari de l’OMC/WTO a de-batre fins a quin punt s’estava deteriorant el tra-dicional consens entre els economistes en favordel lliure comerç. Encara que el seu missatgesigui tranquil·litzador, cal constatar matisosimportants, la utilització política dels quals està

per veure. Bhagwati fa referència explícita alsarguments i càlculs de Blinder ja esmentats sobrepotencial d’offshorability de llocs de treball i alsarguments de Samuelson sobre com un eventualcatch up tecnològic de la Xina envers els EstatsUnits podria tenir conseqüències econòmiques—a banda de les polítiques— negatives.

L’accentuació recent dels problemes energètics i ali-mentaris, derivats de les escassetats i subsegüentspreus elevats, ha portat també a plantejaments enquè s’han barrejat mesures proteccionistes per limi-tar i/o gravar, en alguns països, les exportacionsd’aliments, o retòriques i actuacions per utilitzar polí-ticament i econòmicament aquests problemes.

Rajan (2006) es refereix a la reaparició de la cursaentre potències per garantir-se el subministra-ment de primeres matèries (inclosa l’energia),amb una presència creixent en territoris ambpotencial productor, com Amèrica Llatina i espe-cialment Àfrica (amb un potencial de dinamitzaciód’aquest continent en forma d’inversions l’impac-te i distribució de les quals està per veure).Aquest great game entre potències —amb unadimensió de pugna especialment entre les clàs-siques i les emergents—, que també inclouriaproblemes distributius i socials, contribueix amissatges de cautela i de necessitat d’establirmecanismes de governance de la globalitzacióque impedeixin la repetició d’errades.


CAPÍTOL 1Perspectives i prospectiva:canvi de cicle i dinàmiques a mig termini

2008INFORME ANUAL

1.1. Superposició de les dinàmiques globals

amb el canvi de cicle: incerteses, riscos i

oportunitats

Durant l’any 2008, d’una banda, els importantscanvis cíclics en l’economia mundial se superposena les dinàmiques de noves realitats i tendènciesglobals, originant noves incerteses, riscos i comple-xitats; de l’altra banda, és objecte de debat enquina mesura i amb quina durada i profunditat lesdificultats inicialment financeres impactaran sobrel’activitat productiva i comercial a escala internacio-nal, i com incidirà amb trets diferencials específicsa cada part del territori de l’economia global.

El canvi de cicle ha fet a aflorar, en alguns casos, iha precipitat, en d’altres, noves realitats, des de lasolidesa o fragilitat de diferents economies en elseu posicionament competitiu fins a canvis im-portants en la distribució del pes econòmic i finan-cer a escala global. Com a mostra d’aquesta inter-acció entre aspectes cíclics i canvis estructurals, ala presentació de l’Informe sobre CompetitivitatMundial de l’escola de negocis IMD (2008), elsmàxims directius del World Competitiviness Centerd’IMD, Stéphane Garelli i Suzanne Rosselet-McCauley, plantegen obertament el debat de si elsEstats Units pot veure com l’actual crisi financeraamenaça la seva posició de lideratge competitiumundial, de la mateixa manera que va ser tambéuna crisi financera, la japonesa des de principis

dels anys 1990, la que, segons els seus paràme-tres, va fer que el Japó perdés la posició capda-vantera que va tenir en les primeres edicions(1989-1993). En la mateixa línia la web d’IMD hatriat com a dada emblemàtica a publicitar —a mésdel rànquing de competitivitat— els indicadors deresilience enfront de canvis cíclics de cadascunade les economies analitzades.

Però també les dificultats actuals ofereixen opor-tunitats. S’ha convertit en un tòpic —i malgrataixò és veritat— apel·lar a l’etimologia de crisi coma situació de «punt d’inflexió» més que en l’habi-tual sentit negatiu, que obre nous escenaris. Otambé a la combinació dels ideogrames de «perilli oportunitat» que es combinen en xinès perrepresentar l’equivalent a crisi. En el cas de l’eco-nomia catalana, inserida en un «model de creixe-ment espanyol» que es troba en serioses dificul-tats —documents com «A tail of two countries»,del think tank europeu Bruegel, ho converteixenen nou paradigma de superposició de canviscíclics i estructurals— més enllà de les dificultatsòbvies a curt termini, es planteja ara l’oportunitatde superar els biaixos en contra de les activitatsmés orientades a la internacionalització realmentcompetitiva (apreciació en termes reals del sec-tors traded i altres incentius importants sobre larendibilitat relativa entre sectors). En el nou esce-nari es veu incrementat el paper estratègic d’unposicionament competitiu més sòlid i ampli de

1. Perspectives i prospectiva: canvi de cicle i dinàmiques a mig termini


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

l’economia catalana, accedint a una millor ubica-ció dins del que podríem anomenar orografia delmón global —en què el paper dels diferents terri-toris dista de la uniformitat sovint associada a ladescripció d’un «món pla», à la Friedman. Els dri-vers d’aquest posicionament inclouen en llocsdestacats la innovació, la creativitat, la tecnologia,el talent i el finançament, que són objecte d’aten-ció central en aquest Informe.

L’escenari actual és, doncs, un moment crític, enel sentit originari de punt d’inflexió potencialmentprofund que, malgrat les importants incerteses iriscos, suposa una oportunitat per donar impul-sos significatius i superar inèrcies, en favor d’unmodel de progrés econòmic i social en què lainternacionalització i la innovació han de tenir unpaper encara més destacat. Les preguntes queemergeixen fan referència a si es poden aprofitar,i com, les modulacions de les dinàmiques globalsper les inflexions que suposen les actuals dificul-tats financeres, energètiques, dels preus ali-ments, redistribució de pes econòmic i financer,etc., per reorientar les pautes i models de creixe-ment, aprofitant canvis en els incentius, en elspreus relatius, en les demandes i preferències,amb una orientació més important envers el sec-tor traded, amb unes pautes d’especialitzaciómés centrades en «tasques» d’alt valor afegit,innovació i creativitat. Per això és cabdal tenir unacomposició de lloc adient dels canvis d’escenarisque l’actual situació cíclica ha superposat a lestendències a mitjà i llarg termini dels darrerstemps.

No es poden amagar les dificultats de l’entorn.Semblen haver-se esgotat els epítets per carac-teritzar la situació: des de la «tempesta perfecta»—fins i tot l’OCDE (2008) fa servir l’expressió ma-tisada de «near perfect storm»— a la «quàdruplecrisi» (financera, immobiliària, energètica, alimen-tària). I també les comparacions amb precedentsja han desbordat les «moderades» comparacionsamb la crisi de les dotcom, per anar a la recessióde principis dels anys 1990, augmentada ambpreus reals de l’energia que ja superen els de lacrisi de 1973-74, comformant un escenari en quèles referències comparatives arriben fins i tot a laGran Depressió.

També les interdependències entre diferentsaspectes de les dificultats compliquen la compren-

sió de l’escenari i, alhora, en ocasions permetenentreveure escletxes d’oportunitats. Així, les com-plexitats derivades dels increments dels preus del’energia i dels aliments s’atribueixen en granmesura a les noves demandes de les economiesemergents, de manera que, el que a escala d’unpaís aïllat es podria considerar un «shock d’oferta»resultaria ser a escala global un «shock de deman-da». Per minimitzar els seus efectes adversossobre un territori, passa a primer pla la capacitatper satisfer una part creixent d’aquestes novesdemandes —com ha recordat Lippi (2008)—, ambpautes d’especialització en productes, tasques iqualitat que encaixin amb les que volen absorbirels nous mercats, conformant doncs oportunitatsper als territoris i teixits productius capaços d’ofe-rir productes i serveis complementaris amb elsd’aquestes economies i adients a les seves novespautes de consum.

En un sentit aparentment oposat, però en realitatcomplementari, en la mesura que hi hagi elementde validesa en la hipòtesi de Frankel (2006, 2008)sobre la correlació entre els baixos tipus d’interèsreals dels darrers anys —i encara en l’actualitat—i els preus de les commodities (inclosos el petro-li i alguns aliments), es reforça la necessitat que elspreus relatius (inclosos els tipus d’interès, els tipusde canvi, els que relacionen productes i activitatstraded i non traded) transmetin informacions i in-centius de forma eficient.

Les incerteses compliquen les respostes. D’unabanda, és veritat que les èpoques de dificultatssón també oportunitats per trencar amb ineficièn-cies que no s’atrevien a abordar ni desafiar enèpoques de bonança, o dit d’una altra manera,de «destrucció creativa», que, com ja va explicarfa pràcticament un segle Schumpeter, és unmecanisme cabdal per introduir en el sistemaeconòmic la innovació i les noves respostes anous reptes, en alguna mesura també «fent de lanecessitat virtut». Però també les incertesespoden retardar l’adaptació a les noves realitats ioportunitats mitjançant respostes reactives odefensives d’alguns sectors. Bloom (2008) recor-da que l’actual president de la Reserva Federal,Ben Bernanke, atribuïa a la incertesa l’efecte deaugmentar el valor de «guanyar temps», sovintamb efectes agregats negatius de retardar elsajustos imprescindibles o reorientació dels fac-tors productius i les inversions. Fins i tot s’argu-


1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

menta que aquest efecte pot transformar la incer-tesa en recessió. Però també les dificultats obli-guen a assumir noves dinàmiques: per exemple,les «urgències» de les dificultats financeres hanreduït algunes (però no totes) de les reticènciesenvers adquisicions per part del SovereignWealth Funds (en gran mesura de titularitat delsgoverns de països emergents o petroliers) d’ac-tius i posicions accionarials importants a entitatsfinanceres i d’altres sectors estratègics als EstatsUnits i altres economies avançades.

Les incerteses i els riscos són tan diversos comels fronts de les dificultats. L’editorial de l’Econo-mic Outlook de l’OCDE de juny de 2008 tria coma títol l’interrogant «L’economia global després dela tempesta?», i el seu capítol especial es refereixa «les implicacions per a la política econòmica deles incerteses per la banda de l’oferta». I encaraque les seves estimacions centrals semblin mo-destes —les elevacions del petroli i els efectessobre el cost de capital de la situació financerareduirien en 0,3 punts percentuals el creixementtant als Estats Units com a Europa— s’insisteixque el ventall de resultats probables està delica-dament obert. Per la seva banda, l’Informe sobreRiscos Globals del World Economic Forum (2008)selecciona com a principals fonts d’incerteses el«risc financer sistèmic», els problemes de segure-tat alimentària, el paper de l’energia i, a més, intro-dueix un aspecte delicat en què les dimensionscícliques i les tendències interactuen en referènciaa les vulnerabilitats de les supply chains o xarxesde producció globals. La seva «hiperoptimització»respecte a això ha permès importants guanys d’e-ficiència, però també es visualitzen riscos de per-torbacions amb efectes amplificats, en cas derespostes proteccionistes, que poden trobar enels problemes de preus i de subministramentsenergètics i alimentaris un brou de cultiu.

L’expressió resum del WEF (2008) és «networkedworld, networked risks». Un text de The Econo-mist es referia, en aquesta mateixa línia, a la «fra-gilitat de la perfecció» i comparava el potencialamplificador d’una disrupció en la logística ambels riscos ara prou coneguts dels mecanismesque han difós la crisi financera present mitjançanttècniques d’originate and distribute. Algunes evi-dències de més connexions cícliques associadesa compartir xarxes de producció —com Bursteinet al. (2008)— es contrasten a la secció 1.2.3 en

els debats sobre divergència o decoupling entrediferents economies. Addicionalment, JagdishBhagwati (2008) presenta els riscos de «fractura»de l’economia global, especialment mitjançantles «termites» que podria suposar un reforçamentdels aspectes regionals respecte als globals,encara que s’argumenta també que precisamentles xarxes globals de producció són el millor con-trapès a aquestes «temptacions» regressives enla globalització.

Alguns d’aquests casos de riscos percebuts coma importants també evidencien unes interaccionsprofundes entre les dimensions comercials, pro-ductives i financeres de la globalització, exacer-bades en alguns casos per les realitats recents.En les pàgines següents s’incorporen algunsdebats en aquesta vessant, des del paper de laqualitat del sistema financer com a eina d’avan-tatge comparatiu fins a com la crisi financera inci-deix en els debats sobre complementarietatsd’interessos entre, per exemple, la necessitatd’estalvi a tipus d’interès baixos dels Estats Unitsi les necessitats xineses d’un tipus de canvi com-petitiu i d’inversions estrangeres amb tecnologiesde creixent sofisticació.

En aquest complex escenari, malgrat el risc desimplisme de qualsevol tipologia de respostes, unreferent inicial de possibles actituds alternativespoden ser les plantejades per Lehmann (2008)quan descriu amb contundència com quan esnavega —com ara— per aigües turbulentes es te-nen tres opcions: a) la proactiva o prospectiva de«posar-se al timó» i contribuir a configurar el futur«postcrisi»; b) la de «posar-se al radar» perdetectar tan aviat com sigui possible els canvis itreure’n profit; o c) simplement la reactiva demantenir-se a la bodega de càrrega esperant resig-nadament que escampi... Decidir a temps quinaactitud es pren és cabdal no tan sols pels motius«tradicionals» de fer front als profunds canvis dela competència global sinó també per aprofitarles inflexions que suposen les dificultats.

Un món multipolar

Són cada vegada més nombrosos els indicadorsdel pes creixent de les economies emergents quees veuen accentuats per la, almenys per ara, dife-rent exposició a la davallada cíclica internacional.


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

L’expressió «a un món creixentment multipolar»es repeteix de forma notable, per exemple, alWorld Economic Outlook d’abril de 2008 del’FMI, que incorpora en un lloc destacat els resul-tats del projecte conjunt amb el Banc Mundialsobre comparacions internacionals d’indicador,evidenciant com entre les 10 primeres potènciesmundials, amb dades oficials de 2007, hi havia 4economies emergents, les que conformen el grupdels «BRIC» (Xina en el 2n lloc, Índia en el 4t, Rús-sia en el 7è i Brasil en el 9è). L’ascens el 2007 dela Xina al segon lloc del rànquing d’exportadorsmundials de mercaderies, superant els EstatsUnits —i ja només per darrera d’Alemanya— i laseva consolidació al front dels exportadors netsde capitals, són altres trets destacats. També elmateix FMI aprofitava el seu informe semestral deprimavera per matisar la hipòtesi del decouplingentre economies avançades i emergents, encaraque constatava una «divergència» en les taxes decreixement —tant les reals dels darrers anys comles previstes per als propers, en una línia sem-blant a les tendències indicades per l’OCDE—que l’Organització Mundial de Comerç presenta-va com la principal raó que el comerç mundialmantingués un cert to positiu malgrat el canvi decicle en les economies avançades.

Constatades aquestes evidències les preguntesrellevants són nombroses. D’una banda, òbvia-ment, com aprofitar (més) aquestes «divergèn-cies» en les expectatives de creixement per con-nectar millor la nostra economia i les nostrespautes d’especialització amb els mercats mésdinàmics, tant per la via exportadora com per lade presència inversora i de participació en «xar-xes globals de producció». De l’altra, si fins araalgunes economies avançades, com les delsEstats Units, Espanya i el Regne Unit (per citar lestres primeres del rànquing oficial de l’FMI) sónimportadores netes de capitals, com es pot veureafectada aquesta situació? Com incidiran els pro-blemes de valoració i gestió de riscos en el siste-ma financer nord-americà en el seu atractiu coma centre financer de la màxima eficiència i solvèn-cia? Com es pot veure, a més, afectada aquestadinàmica de fluxos financers per una eventualcontinuïtat de la depreciació del dòlar? I en el casd’economies en què l’arribada de capitals exte-riors estava en bona mesura lligada a la dinàmicade revalorització d’actius immobiliaris? Com potafectar això el finançament d’una economia, com

la de l’Estat espanyol, en què un factor principald’atracció de recursos financers exteriors haestat l’activitat del sector non traded i que ararequereix un canvi d’orientació envers sectors iactivitats traded? Quins canvis són necessarisper redreçar les pautes de finançament exterior iatracció de capitals?

Totes aquestes dinàmiques tenen implicacionssocials i polítiques importants. Afecten la distribu-ció de les rendes i nivells de vida, tant a escalainternacional com a l’interior dels països, confor-mant una «distribució global de la renda» quesuscita debats sobre el repartiment dels anome-nats «dividends de la globalització». Les pautesd’especialització —ara en bona mesura més per«tasques» o «activitats» que per productes com-plets, tant mercaderies com de forma creixenttambé serveis, la tradability dels quals s’incre-menta amb els canvis tecnològics— afecten lespersones, empreses i territoris de manera profun-da, obligant a redefinir estratègies, i amb dinàmi-ques de winners and losers la gestió de les qualsplanteja reptes sociopolítics. Les dificultats iincerteses propicien l’anomenada globalizationanxiety, que periòdicament amenaça amb donarlloc a «temptacions proteccionistes», amb capaci-tat eventual d’incidència en els processos polí-tics. Els problemes energètics i alimentarisrecents accentuen aquests riscos. Competir enun món multipolar obliga a millorar posiciona-ments en el que Goldin i Katz (2007) han descritcom «la cursa entre tecnologia i educació», en laqual no tots els grups ni totes les societats tenenels mateixos resultats... alhora que la repercussiód’aquests s’amplifica en el seu impacte sobreactivitat, innovació i qualitat de les «tasques» ibenestar.

I més enllà dels aspectes econòmics, com espoden assolir en aquest escenari multipolar unespautes de governance global que permetin sos-tenir el creixement i evitar o reduir les fragilitatsperiòdiques? Quin(s) lideratge(s) estan en dispo-sició d’articular-se? Es poden —i com— convertirles institucionals internacionals en institucionsrealment globals? I en cas contrari, quin és el «plaB» o escenari alternatiu? El marc institucional —in-tern i internacional— és cabdal. Rodrik (2007)ens recorda que l’èxit del capitalisme —com asistema de mercats— es deu, tant o més que ala seva eficiència, a les seves institucions i regles,


1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

que inclouen tasques de regulació, estabilització ilegitimació. La superposició dels canvis globals i lesdificultats estructurals fa oportú el recordatori.

Globalització d’«alta definició»: anàlisi més

desagregada

Els canvis que suposa la globalització no es limi-ten als valors d’un ventall més o menys amplid’indicadors. També apareixen algunes novesrealitats que requereixen nous conceptes i pertant nous indicadors, alhora que alguns dels clàs-sics veuen afectada la seva significació. Sovintperquè el grau d’heterogeneïtat dins de determi-nades categories es veu substancialment amplifi-cat, de manera que la necessitat de tractaments—estadístics i analítics— més desagregats éscada vegada més notable. Això ha portat a par-lar d’una globalització d’«alta definició» o «altaresolució», amb dades més desagregades quepermetin afinar, detectar i treure implicacions.

Per exemple, l’anàlisi del comerç internacionalressalta les heterogeneïtats entre empreses, fins itot dins del mateix sector o indústria, en termesde variables que van de la productivitat a la qua-litat, que, no tan sols expliquen respostes dife-rents a les noves regles —en la secció 3.1 es pre-senten els resultats d’alguns estudis respecte aaixò sobre el comerç i la inversió internacional deles empreses europees, amb resultats que desta-quen el paper del «marge extensiu» de la interna-cionalització (implicació d’una massa críticaimportant del teixit productiu)— sinó que segonsalguns enfocaments poden tendir a amplificar-sea un món més obert.

Un altre cas rellevant és la constatació que laconformació de xarxes globals de producció,amb fragmentacions de processos productiusentre una multiplicitat de països, fa que sovint launitat d’anàlisi no sigui (només) els productesfinals, sinó les «tasques» o «activitats» en què araés més fàcil descompondre i ubicar cada seg-ment del procés productiu. L’Informe Anual 2007va destacar aquesta realitat, i més recentment esconcreten anàlisis que desenvolupen aquestsenfocaments. Quin tipus de tasques —i les ocu-pacions que hi ha darrere— són objecte més pro-bable d’offshoring i quines tasques es podenretenir —i en quines condicions— en les econo-

mies avançades són temes que han portat aanàlisis més desagregades i amb noves catego-ries, com, per exemple, els estudis de Blinder(2007) sobre offshorability d’ocupacions alsEstats Units, o els referits a quins tipus de «tas-ques» i nivells educatius es veuen afectats per lesestratègies de diversificació geogràfica de multi-nacionals.

Baldwin (2006) insisteix en la dificultat més grand’oferir precisió en les anàlisis i implicacions encas de no disposar d’aparell estadístic adequat aaquestes noves realitats, a banda, per descomp-tat, dels problemes que deriven del caràcter can-viant de la tradability ara també en serveis. Mésdificultats per predir winners/losers... i més prota-gonisme de la capacitat d’anticipació i/o respos-ta. I les vulnerabilitats i impactes es desplacen anivell de persones més que de «sectors o indús-tries» o «nivells de qualificació». Per la seva banda,Krugman (2008) explicita les enormes dificultatsper avaluar, amb les estadístiques tradicionals,aspectes com el grau d’incidència sobre els mer-cats de treball de les noves realitats globals.

Els casos esmentats —heterogeneïtat entreempreses dins dels sectors i tipologies de «tas-ques» dins de cada procés productiu més quevinculacions generals dels llocs de treballs a sec-tors— són bones raons per requerir revisions enels instruments estadístics. I es beneficien depoder disposar de dades més desagregades queeviten que determinades agrupacions estadísti-ques portin a resultats poc significatius. En lespàgines següents es presenten alguns resultatsd’aquesta desagregació.

Orografia del «món global»

En dècades recents els profunds canvis globalshan anat alterant la geografia econòmica delmón de forma substancial pel que fa a regions,països i territoris. L’avenç tecnològic, la liberalit-zació econòmica i comercial, els canvis de cos-tos i preus relatius de comunicació i transporthan alterat les pautes tradicionals que determi-naven la localització de l’activitat econòmica,fent possible per a les empreses accedir a inputsi coneixement de qualsevol part del món, confi-gurant xarxes de producció globals complexesen un escenari d’especialització vertical creixent en


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

tasques i activitats, com ja destacaven les duesedicions anteriors d’aquest Informe Anual. Laglobalització de l’activitat econòmica assoleixnoves dimensions desagregant i dispersant acti-vitats i tasques, però a la vegada, la concentra-ció d’activitat econòmica en determinadesregions, territoris i països, i la seva distribuciódesigual és una realitat. L’Organització Mundialde Comerç dedica una part del seu informe2008 (OMC/WTO 2008b) als fenòmens «apa-rentment en contrast» del procés de «fragmenta-ció internacional de la producció» i de la concen-tració geogràfica de determinades activitats enalgunes localitzacions.

La teoria econòmica «clàssica» suggereix quementre que les diferencies poden aparèixer enalguns països o regions que tenen un avantatgeinicial, són erosionades quan existeixen rendi-ments decreixents de l’activitat econòmica, ten-dint a un procés de convergència i a una distri-bució espacial relativament uniforme. La jafamosa expressió de Thomas Friedman referidaa un «món pla» seria la màxima expressió moder-na d’aquest plantejament a escala global. Peròel fet és que les diferències espacials persistei-xen, i són considerables en l’economia mundial.Fins i tot es parla de l’aparent paradoxa del fetque com més mòbil s’ha fet la tramesa de mer-caderies, serveis i la difusió d’idees, més ten-dències s’observen envers dinàmiques de con-centració, sobretot en tasques o activitats demés qualificació o valor afegit, allunyant-nosd’un «món pla». És una realitat el fet que en l’ac-tual etapa de globalització alguns sectors i acti-vitats es reordenen territorialment de maneraimportant, en ocasions aprofundint tendènciesprèvies, però en altres ocasions importants apa-reixen nous centres de creixement econòmic,on sovint es concentren les activitats de mésvalor afegit o que requereixen més creativitat italent.

Quins seran els determinants de les pautes per-què determinades activitats/sectors es localitzinen altres centres? La difusió de la prosperitats’estendrà àmpliament o es limitarà a determi-nats territoris? Quins són els factors que hodeterminaran en el futur? Quines activitats esdispersaran? Com actuaran les economiesd’aglomeració? Es reagruparan i/o reordenarandeterminades tasques/activitats en determinats

territoris? I què es pot fer perquè un determinatterritori assoleixi una posició més destacada odesitjada en un món spiky, orogràficament des-igual? Aquests nous territoris generaran nousspillovers de coneixement? Quin paper juga l’es-pecialització i la diversitat en aquests nous polsde desenvolupament? Quins escenaris de com-petència o de complementarietat en una xarxaglobal de regions s’albiren per a diferents territo-ris?

Aquests interrogants i algunes de les possiblesrespostes són una part central d’aquesta terceraedició de l’Informe Anual de l’Observatori de Mer-cats Exteriors, 2008.

1.2. Present i futur de l’economia global

1.2.1. Canvi de cicle a l’economia global

Un dels senyals de la profunditat del canvi decicle a l’economia global és la contínua revisiódels indicadors més habituals per al seguimentde l’activitat econòmica, així com de les perspec-tives a curt i mitjà termini. En tot cas sí que espoden apuntar unes tendències.

Indicadors i previsions d’activitat

La figura 1.1 recull les dades i previsions del FonsMonetari Internacional presentades en el seuWorld Economic Outlook d’abril de 2008 (ambrevisió anunciada per a juliol de 2008), que eviden-cien una ralentització important en el creixementmundial per a 2007 i 2008, especialment entre leseconomies avançades, i que, encara que se situaperceptiblement per sota de la tendència mitjanade les darreres dècades —també representada enla figura 1.1— no arriba al grau de contracció d’al-tres episodis crítics com els dels anys 1973-74,1982 o 1991-92. En ombrejat també es mostrenles perspectives de recuperació que sustental’FMI, especialment a partir de 2010.

Per la seva part, la taula 1.1 presenta les dadesi previsions contingudes a l’Economic Outlookde l’OCDE de juny de 2008, que fan palesatambé la desacceleració important de les eco-nomies avançades —almenys per a 2008 i


1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

2009— en contraposició a les elevades taxes dedinamisme de les principals economies emer-gents, que, segons les previsions de l’OCDE,aconseguirien fins i tot que el 2009 el ritme decreixement del comerç mundial repuntés lleugera-ment. La combinació de dades i previsions res-pecte, d’una banda, als països més dinàmics enel comerç mundial i, de l’altra, al canvi en la posi-ció relativa de l’economia espanyola, ara ambperspectives de creixement inferiors a la mitjanade la zona euro, per primera vegada en forçaanys, com a conseqüència de les serioses dificul-tats del «model de creixement espanyol», accen-tuen la importància de buscar mecanismes deconnexió —exportadora i per altres vies d’interna-cionalització— del teixit productiu català amb elsmercats més dinàmics; una estratègia en bona

mesura iniciada però que ara és urgent aprofundir,fent, d’alguna manera, «de la necessitat virtut».

Com ja s’ha indicat en la secció 1.1, no es tractanomés d’una inflexió a la baixa d’importantsagregats econòmics, sinó també de graus d’in-certesa més notables. Per això és important, permodular les interpretacions d’aquestes dades iperspectives d’organismes internacionals, teniren compte les principals fonts de riscos i unaquantificació temptativa del seu eventual abast.

Així, la figura 1.2 reprodueix les estimacions delFMI en successius moments des de la tardor de2007 respecte a la importància de determinatsfactors de risc per al creixement global. La taula1.2 recull un exercici similar per part de l’OCDE.


Font: OCDE, Economic Outlook, 83, juny 2008

Taxa creixement PIB real 2007 2008 2009

Estats Units 2,2 1,2 1,1Japó 2,1 1,7 1,5Eurozona 2,6 1,7 1,4Espanya 3,8 1,6 1,1Conjunt OCDE 2,7 1,8 1,7Xina 11,9 10,0 9,5Índia 8,7 7,8 8,0

Creixement comerç mundial 7,1 6,3 6,6

Font: FMI (2008a)

Creixement real del PIB mundial Creixement real per càpita del PIB mundial

8

6

4

2

0

Tendència,1970-2006

6

5

4

3

2

1

0

-1

-21970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010


Figura 1.1. Creixement del PIB mundial: 1970-2007 i previsions FMI a mig termini

Taula 1.1. Dades i previsions de l’OCDE

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

Un aspecte addicional deriva del fet que les ava-luacions d’aquests riscos i vulnerabilitats presen-ten diferències notables quan es desagreguen

per àrees i/o països. La figura 1.3 presenta lesprevisions de l’OCDE respecte al canvi en la«bretxa d’output» (diferència entre la producció


Font: FMI (2008a)

Condicionsfinanceres

Demandainternaals EUA

Demandainterna

a Europai Japó

Demandaintena a leseconomiesemergents

Riscsinflacionaris

Mercat delpetroli

Desequilibirsglobals

Efectes negatius esperatssobre el creixement mudial

0,06

0,04

0,02

0,0

-0,02

-0,04

-0,06

-0,08

-0,10

-0,12

-0,14

WEO d’octubre de 2007 Actualització de gener de 2008 WEO actual

Efectes positius esperatssobre el creixement mundial

Figura 1.2. Riscos per a l’economia mundial i la seva incidència, segons l’FMI

1. Preu dels habitatges als EUA cau un 10%.2. La demanda domèstica a les economies emergents cau un 1%.3. Les primes de risc augmenten en 50 punts bàsics en tots els països.4. El dòlar dels EUA es deprecia un 10% enfront de totes les divises.5. Els efectes assenyalats fan referència a un shock d’un 10% dels preus del petroli respecte al punt de partida;en el cas present això equival a un augment de 12 dòlars per barril sobre un punt de partida de 120 dòlars elbarril. Aquests efectes estimats són aproximadament lineals en termes percentuals, encara que shocks majorshaurien de ser reevaluats segons les seves especificitats.

Font: OCDE (2008)

Taula 1.2. Riscos per al creixement mundial segons l’OCDE: factors de risc i eventuals impactes de la seva materialització

Debilitat en Menor Continua la Depreciació Nous shocksels preus de demanda de inestabilitat del en el preula vivenda1 les economies financera3 dòlar4 del petroli5

emergents2

2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009

Estats UnitsCreixement econòmic -0,2 -0,3 -0,1 -0,1 -0,3 -0,4 0,4 0,3 -0,1 -0,2Inflació 0,0 -0,1 0,0 0,0 0,0 -0,1 0,2 0,3 0,2 0,1

JapóCreixement econòmic 0,0 0,0 -0,1 -0,3 -0,2 -0,3 0,0 -0,2 -0,1 -0,2Inflació 0,0 0,0 -0,1 -0,1 -0,1 -0,1 0,0 -0,2 0,2 0,1

Zona euroCreixement econòmic 0,0 0,0 0,0 -0,1 -0,1 -0,2 -0,2 -0,1 -0,1 -0,1Inflació 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -0,1 -0,1 0,2 0,1

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

potencial i l’efectiva) prevista per als països mem-bres d’aquesta organització entre finals de 2007 ifinals de 2009. Dins de la tendència mitjana (peròno unànime) a la baixa, destaquen les situacionsd’algunes economies, entre elles les dels EstatsUnits, Espanya i el Regne Unit, en què la posició

de dèficit exterior i la dependència fins ara d’unmodel basat en bona mesura en un finançamentfàcil en gran part adreçat a activitats non traded(incloses les immobiliàries), fa que les dificultatsprevistes siguin tan importants com la rellevànciai necessitat de redreçaments —en els incentius,


Font: OCDE (2008)

% del PIB

JPN PRT POL AUT ITA BEL LUX AUS FIN DNK CAN SVK GBR ESP

4

2

0

-2

-4

-6

-8KOR NLD DEU HUN CZE FRA EURO GRC SWE NZL MEX IRL CHE USA ISL

Output gap 2007Q4 Output gap 2009Q4

Figura 1.3. Vulnerabilitats heterogènies: canvis en la bretxa d’output entre finals de 2007 i finals de 2009, segons previsions de l’OCDE

Font: FMI (2008a)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 20100

5

10

15

20

25

Preus de consum

Economies avançadesEconomies emergents i en desenvolupament

Figura 1.4. Inflació mesurada pels Índexs de Preus al Consum, 1970-2007

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

valoracions, cultura— amb un pes més significa-tiu de les activitats i tasques traded, amb dimen-sió internacional i innovadora.

Tensions inflacionistes

Un dels aspectes més preocupants del canvi cíclicactual és que conviu amb la reaparició d’importantstensions inflacionistes, que fan sorgir l’amenaça—sinó ja la realitat— de la temible «estanflació».

La figura 1.4 resum l’evolució històrica, mostrantcom els importants èxits en la disciplina (anti)infla-cionista de la darrera dècada del segle XX van

suposar una fita en comparació de les pertorba-cions inflacionistes en els països avançats els anys1970 i en les economies en desenvolupamenttambé durant els anys 1980. Diversos estudishavien vinculat l’èxit en la lluita contra la inflació afactors com un «consens en política monetària»respecte a la prioritat de l’estabilitat de preus (con-sens en què haurien estat fonamentals les estratè-gies d’inflation targeting i el compromís fundacio-nal de l’euro recollit en el Tractat de Maastrichtrespecte a la prioritat de l’estabilitat de preus), lareducció de costos i millores de productivitat pos-sibilitades per la incorporació massiva d’econo-mies emergents i en desenvolupament de costosmolt baixos a l’economia global, i altres factors


Font: FMI (2008a)

Economies emergents Món Economies avançades

2002 2003 2004 2005 2006 2007

7

6

5

4

3

2

1

0

Inflació general

Feb. 08

2002 2003 2004 2005 2006 2007

7

6

5

4

3

2

1

0

Inflació subjacent

Feb. 08

Figura 1.5. Inflació i inflació subjacent, 2002-2008

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

com l’absència de «shocks d’oferta» importants.En ocasions semblava presentar-se com una«batalla definitivament guanyada», i aquest és unmotiu addicional a la preocupació especial queprovoca la reaparició de la inflació en un momentd’inflexió a la baixa del cicle econòmic.

Amb un horitzó temporal més acotat, la figura 1.5mostra l’evolució des de 2002 fins ara de duesmesures de la inflació: d’una banda, els indica-dors mediàticament més utilitzats (encapçalatspels Índexs de Preus al Consum), que mostren elrepunt inflacionista bàsicament en els darrers dosanys, i, de l’altra, la inflació subjacent (que des-compta els impactes de l’energia importada i elsaliments sense elaborar), que mostra una evolu-ció més estable, reflectint, per diferència, el paperdels motius energètics i alimentaris en les ten-sions inflacionistes. En la secció 1.2.4 es comen-ten amb una mica més de detall els orígens i pro-blemàtiques d’aquests fons inflacionistes.

La figura 1.5.bis, per la seva banda, és la utilitza-da per a l’actualització de les perspectives del’FMI (2008d) per mostrar no tan sols com «lainflació és de manera creixent un problema», sinóper tractar de justificar la seva recomanació quela top priority per als responsables de políticaeconòmica hauria de ser fer front a la pressióinflacionista, amb preocupació especial pel que

pugui succeir en economies emergents i en des-envolupament, en què els aliments tenen un papermés gran en les cistelles de consum i, en certamesura, no tenen el fre de la ralentització de l’ac-tivitat de les economies avançades.

1.2.2. El comerç i la inversió mundials

Les dades i les perspectives del comerç i els flu-xos inversors mundials presenten la doble tònicade ressentir-se del canvi de cicle, però de mante-nir un to vinculat al dinamisme de les economiesemergents i en desenvolupament, amb debatssobre les perspectives de futur més immediates.En seccions posteriors dels capítols 2 i 3 s’apro-fundeix sobre aquestes aspectes, i en aquest epí-graf es presenten els trets més generals.

El comerç mundial

La figura 1.6 recull les dades subministrades l’abrilde 2008 per l’Organització Mundial de Comerçsobre l’evolució del comerç internacional la darreradècada —i la seva comparació amb el creixementdel PIB mundial. Cal destacar que les dades pro-visionals relatives a 2007 testimonien una certadesacceleració —les exportacions de mercaderieshaurien crescut el 2007 el 5,5% en termes reals,


Font: FMI (2008d)

1999 2000

7

6

5

4

3

2

1

02001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

120

100

80

60

40

20

02008

Economies emergentsi en desenvolupament

Economiesavançades

Preu delpetroli

Figura 1.5.bis. Inflació subjacent (%) i preu del petroli (dòlar per barril) en les economies avançades i les economies emergents i en desenvolupament

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

per sota del 8,5% el 2006, però els serveis haurientingut un millor comportament—, però encara enlínia amb la mitjana de la darrera dècada. L’OMC(2008) inicialment preveu un creixement encaradesaccelerat per a 2008 —un increment del 4,5%en termes reals de les exportacions de mercade-

ries—, novament vinculat al paper de les econo-mies emergents i en desenvolupament. De fet eltitular triat per l’OMC/WTO per a la primera comu-nicació de dades de comerç mundial de 2007 i pre-visions per a 2008 feia relació a la manera com leseconomies en desenvolupament i en transició esta-


Font: OMC (2008)

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Creixement mitjàde les exportacions

1997-2007

Creixement mitjà delPIB 1997-2007

12

10

8

6

4

2

0

-2

PIB Exportació de mercaderies

Figura 1.6. Evolució del comerç mundial, 1997-2007

Font: FMI (2008a)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

16

12

8

4

0

-4

Volum del comerç mundial (bens i serveis)


Figura 1.7. Evolució i perspectives del comerç mundial segons l’FMI

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

ven de «coixí» en la ralentització del comerç. Aques-ta dinàmica d’algunes economies, juntament amb elpaper de les xarxes globals de producció i el comerçen serveis, manté un ritme del comerç mundialmalgrat el canvi cíclic en les economies avançades.

Pel que fa al futur, la taula 1.1 ja comentada reflec-teix les previsions de l’OCDE d’una certa desacce-leració el 2008, però amb un inici de remuntada jal’any 2009. Per la seva part l’FMI —com mostrala figura 1.7— preveia (la primavera de 2008) unsanys d’evolució del comerç mundial per sota de laseva tendència, per recuperar la mitjana del dina-misme a partir de 2009-2010.

Fluxos financers

Respecte als fluxos financers, les dades de2007 reflecteixen la dinàmica d’obertura finan-cera, tant en els països avançats com en elsemergents i en desenvolupament, amb un pesimportant de la Inversió Directa Estrangera, commostra la figura 1.8. Una de les incerteses res-pecte als impactes de les dificultats financeresinternacionals és, òbviament, com es pot veureafectada aquesta dinàmica de «globalitzaciófinancera», per problemes de confiança, respos-tes regulatòries i/o proteccionistes, aspectesgeopolítics, etc. En les seccions 2.3 i 3.2 d’a-


Font: FMI (2008a)Endeutament Passius d’actius financers en carteraPassiu total Passius de IDE

Economies avançadesOrient Mitjà i Àfrica del Nord

Àfrica subsaharianaÀsia en desenvolupament

Amèrica LlatinaEuropa de l’Est i CEI

Fluxos financers bruts en les economies emergents i en desenvolupament

1980 1995 2000 2005

80

60

40

20

01985 1990

Capital estranger brut

Les economies en desenvolupament s’han obert més als moviments financers internacionals,en particular a la inversió estrangera directa (IED)

1980 1995 2000 2005

400

350

300

250

200

150

100

50

01985 1990

Figura 1.8. Paper de diferents economies en els fluxos financers bruts

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

quest Informe Anual s’examinen amb més detallaquestes temàtiques.

Un aspecte a destacar de la figura 1.8 és la dadarelativa als fluxos financers (en termes bruts, és adir, en volum absolut d’entrades i sortides trans-frontereres de recursos financers, deixant per mésendavant l’anàlisi dels fluxos nets, quins païsostenen capacitats i quins necessitat de finançamentextern), en què les economies avançades presen-ten indicadors força superiors a les economiesemergents, a diferència del que succeeix ja enl’àmbit comercial (en part pel pes elevat en les esta-dístiques de comerç mundial de les trameses d’in-puts intermedis, rellançats com a conseqüència delpaper de les xarxes globals de producció). Unadiversificació financera més gran entre economiesavançades i el paper del grau de qualitat institucio-nal en sistema financer són part de l’explicació,però això també ha contribuït a un «contagi» mésgran de les dificultats financeres entre economiesavançades... i a la relativa poca incidència directa(almenys per ara) en les economies emergents.

Aquesta dualitat entre fluxos comercials i finan-cers es reflecteix amb claredat en les dades deLane i Milesi-Ferretti (2008) que mostra la figura1.9, que representa l’evolució de les economiesavançades les darreres dècades, a la baixa en elcomerç, i a l’alça en les posicions financeres.

Retrobarem implicacions d’aquest comporta-ment diferencial en diverses dimensions de lesanàlisis d’aquest Informe.

Inversions directes a l’estranger

Pel seu paper en les xarxes globals de producciói com a mecanisme empresarial d’internaciona-lització, la Inversió Directa a l’estranger mereix unaconsideració especial.

La Inversió Estrangera Directa (IDE) també vamostrar durant 2007 un important dinamisme,creixent a una taxa del 17,8%, semblant al comerçmundial en termes nominals, segons les dadesd’UNCTAD (2008) que resumeix la taula 1.3.

Assolir la xifra de 1,5 bilions de dòlars és una fitaimportant. La distribució segons les regions prin-cipals mostra també un raonable equilibri, ambl’excepció d’Àfrica, malgrat les inversions direc-tes que sí varen arribar als països amb recursospetrolífers. Destaca la represa d’Amèrica Llatina,en bona part també basada en activitats extracti-ves, així com a Rússia, malgrat els problemes dequalitat dels sistemes legals i institucionals. ElsEstats Units continuava amb capacitat d’atrac-ció, així com les economies europees, amb bonsregistres per a la República Txeca i Polònia. Xina,


Font: Lane i Milesi-Ferretti (2008)

1982

90

85

80

75

70

65

60

55

1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Participació en el comerçParticipació en els moviments financers

Figura 1.9. Participació dels països avançats en el comerç mundial i en les posicions financerestransfrontereres

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

Hong Kong, Malàisia i Singapur tenien els com-portaments més destacats a Àsia.

Malgrat aquesta dinàmica positiva, s’han expres-sat algunes reticències i alguns dubtes respectea la seva continuïtat en el futur immediat, vincula-des a complicacions geoestratègiques i/o a res-postes proteccionistes o defensives enfront de lasituació cíclica. Així les projeccions d’EconomistIntelligence Unit recollides en la taula 1.3.bis reflec-tirien algunes de les dificultats, sobretot en el casde créixer algunes de les «temptacions proteccio-nistes» comentades en la secció 1.2.6.

1.2.3. Divergència o decoupling? Multipolaritat

Les diferències de comportament entre les econo-mies avançades i —sobretot— les economiesemergents, però també algunes economies en

desenvolupament, és un tret que mereix una con-sideració especial, no tan sols per l’evolució cíclicadiferent, sinó perquè la tendència d’aquestes eco-nomies emergents a assolir un protagonisme cadavegada més destacat en l’economia —i en la polí-tica— mundial pot estar trobant en la conjunturaactual també un important punt d’inflexió.

En aquesta secció es revisen algunes de lesdades més destacades respecte a l’evoluciócomparativa de les economies avançades i lesemergents, i es debaten implicacions com elgrau de convergència, divergència o —eventual-ment— decoupling entre aquests grups d’econo-mies, i les implicacions geoestratègiques delscanvis en el pes econòmic i financer.

Ens centrarem en els indicadors relatius al con-junt de l’activitat econòmica (PIB i similars). Altresseccions presenten i comenten les dades relati-


Font: UNCTAD, Investment Brief, núm. 1, 2008

Taula 1.3. Entrades d’Inversió Estrangera Directa (IED) per regions receptores, 2006 i 2007 (xifres en milers de milions de dòlars)

2006 2007 Taxa variació

Economia mundial 1.305,9 1.537,9 + 17,8 %Unió Europea 531,0 610,0 + 14,9 %Estats Units 175,4 192,9 + 10,0 %Economies avançades 857,5 1.001,9 + 16,8 %Economies en desenvolupament 379,1 438,4 + 15,7 %Àfrica 35,5 35,6 + 0,1 %Amèrica Llatina 83,8 125,8 + 50,2 %Àsia i Oceania 259,8 277,0 + 6,6 %Economies en transició 69,3 97,6 + 40, 8 %

Font: Economist Intelligence Unit (2007)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Entrada mundial IED 618,1 563,4 730,2 971,7 1.335,1 1.474,7 1.406,4 1.470,3 1.536,8 1.604,0% de canvi, any rere any -27,4 -8,8 29,6 33,1 37,4 10,5 -4,6 4,5 4,5 4,4% del PIB 1,9 1,5 1,8 2,2 2,8 2,8 2,5 2,5 2,4 2,4

Entrada als països en desenvolupament 421,1 354,6 379,5 546,8 824,4 940,2 879,0 925,5 972,6 1.017,3% de canvi, any rere any -25,2 -15,8 7,0 44,1 50,7 14,0 -6,5 5,3 5,1 4,6% del PIB 1,7 1,3 1,2 1,7 2,4 2,6 2,3 2,3 2,3 2,4% del total mundial 68,1 62,9 52,0 56,3 61,7 63,8 62,5 62,9 63,3 63,4

Entrada de l’IED a les economies emergents 197,0 208,9 350,7 424,9 510,7 534,6 527,4 544,8 564,2 586,7% de canvi, any rere any -31,5 6,0 67,9 21,1 20,2 4,7 -1,3 3,3 3,6 4,0% del PIB 2,5 2,4 3,4 3,5 3,6 3,3 2,9 2,7 2,6 2,4% del total mundial 31,9 37,1 48,0 43,7 38,3 36,2 37,5 37,1 36,7 36,6

Taula 1.3.bis. Evolució i projeccions d’Inversió Estrangera Directa (IED), 2002-2011

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

ves al pes comercial de les economies emergents(secció 3.1), amb la principal novetat el 2007 delsorpasso als Estats Units per part de la Xina coma segon exportador mundial de mercaderies, janomés per darrere d’Alemanya, i els canvis enl’estructura d’exportadors i importadors nets decapitals (secció 3.2).

a) Diferencials taxes de creixement (figura 1.10)

b) Pes a l’economia mundial

Com a conseqüència d’aquests diferencials, es vaincrementant el pes de les economies emergentsen el conjunt de l’economia mundial. Com recull lafigura 1.11, els Indicadors de DesenvolupamentMundial (WDI) 2008 del Banc Mundial quantifi-quen en 9 punts (del 66 al 59% del PIB mundial)la reducció de pes de les economies avançades,


Font: FMI (2008a)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 20100

2

4

6

8

10

Cre

ixem

ent r

eal P

IB

Economies avançadesEconomies emergents i en desenvolupament

Figura 1.10. Taxes de creixement de les economies avançades i de les economies emergents i en desenvolupament 1970-2007 i previsions de l’FMI

Font: World Development Indicators, Banc Mundial (2008)

Àsia de l’est i el Pacífic14%

Europai Àsia central

8%

Orient Mitjà iÀfrica del Nord

3%

Amèrica Llatinai el Carib

8%

Àsia del Sud6%

Àfricasubsahariana

2%

Països derenda alta

59%

Àsia de l’est i el Pacífic9% Europa

i Àsia central7%

Orient Mitjà iÀfrica del Nord

3%

Amèrica Llatinai el Carib

9%

Àsia del Sud4%

Àfricasubsahariana

2%

Països derenda alta

66%

Output mundial del 1995: 39,4 bilions USD Output mundial del 2006: 58,6 bilions USD

Figura 1.11. Distribució percentual de la producció mundial per grups d’economies: 1995 i 2006

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

majoritàriament en favor de les economies d’Àsia-Pacífic (amb la Xina al capdavant) i també les delsud d’Àsia (amb l’Índia al capdavant).

De manera més desagregada, el projecte delBanc Mundial i de l’FMI de comparacions interna-cionals permet oferir dades per a països quetenen en compte el paper de les diferències depreus i, per tant, de poder adquisitiu —no sem-pre íntegrament recollides en els tipus de canvi—a l’hora d’establir comparacions. Les dadespublicades el 2008 permeten unes quantifica-cions més precises del pes econòmic de cadapaís en l’economia mundial. La taula 1.4 mostraels països més importants segons aquest criteri,tant amb les dades de 2007 com amb les previ-sions referides a 2013.

De les dades de 2007 destaca la incorporacióentre els 10 primers països dels 4 integrants del

grup anomenat BRIC, amb la Xina al 2n lloc, l’Ín-dia al 4t, Rússia al 7è i Brasil al 9è. Una lecturageoestratègica d’aquestes dades inclouria leslimitacions creixents d’entitats com el G-7 (el grupde les set economies tradicionalment més indus-trialitzades) com a «directori» de l’economia mun-dial, i el paper decisiu en els debats sobre configu-ració de regles del món global de les economiesemergents més importants. «Un món creixent-ment multipolar» és la referència que figura en l’o-nada recent d’estudis i anàlisis sobre el món glo-bal. Algunes iniciatives en marxa, com la revisió dequotes i dret de vot a l’FMI, i altres estancades,com les reformes institucionals de Nacions Uni-des, no poden defugir aquestes noves realitats,que es van incorporant a les reunions informals depaïsos i líders internacionals per consultes i deli-beracions sobre temes d’abast global.

Les perspectives per a 2013 apunten a unareducció del diferencial entre els Estats Units i laXina, a l’ascens de l’Índia al tercer lloc del ràn-quing, i al guany també de Rússia i Brasil —i tambéMèxic— d’una posició.

Pot tenir algun interès la perspectiva històricamolt més àmplia que recull la taula 1.5, en quèes barregen —amb algunes «llicències»— lesdades històriques reconstruïdes amb cura perAngus Maddison amb les estimacions de l’FMI-Banc Mundial de la taula anterior. De la taulase’n desprèn com la situació abans de la revo-lució industrial era de posicionaments similarsentre Europa, la Xina i l’Índia, i que va ser la dife-rent assimilació dels gran guanys de productivi-tat de l’esmentada revolució industrial la que vamarcar diferències profundes durant pràctica-ment dos segles, diferències que ara s’estarienredreçant. Encara que des d’una perspectivaoccidental històricament curta la trajectòria deles anomenades economies emergents pot


Font: FMI i Banc Mundial, Programa ComparacionsInternacionals

PIB ajustat PIB ajustat PPP 2007 PPP 2013

Estats Units 21,36 19,22Xina 10,83 14,69Japó 6,61 5,60Índia 4,58 5,62Alemanya 4,34 3,69Regne Unit 3,30 2,95Rússia 3,18 3,43França 3,17 2,29Brasil 2,81 2,69Itàlia 2,76 2,38Espanya 2,09 1,91Mèxic 2,07 1,95Canadà 1,96 1,75

Taula 1.4. Principals països segons el pes del seu PIB (ajustat per diferències de poder adquisitiu): 2007 i previsions 2013

Fonts: Dades històriques: Maddison: The World Economy: A Millenial Perspective (2001), disponible a:www.ggdc.net/maddison; dades 2007-2013: FMI i Banc Mundial

1700 1820 1913 1950 2007 2013

Europa/UE 22,5 23,6 33,5 26,3 22,7 20,2EUA 0,2 1,9 21,7 30,6 21,4 19,2Japó 4,1 3,0 2,6 3,0 6,6 5,6Xina 22,3 32,9 8,9 4,5 10,8 14,7Índia 24,4 16,0 7,6 4,2 4,6 5,6

Taula 1.5. Evolució de la distribució del pes econòmic mundial: percentatges sobre el PIB mundial

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini semblar una gran novetat, cal tenir en compteque des de la visió històrica de la Xina i l’Índia elque està succeint és pot llegir amb més norma-litat com un retorn a la situació històrica, recu-perant amb empenta el temps perdut durant elparèntesi en què aquests països van perdre eltren de la revolució industrial.

c) Contribucions al creixement de l’economiamundial

Les dades següents mostren un dels aspectesmés rellevants dels canvis en l’economia global:les contribucions dels diversos països o grups alcreixement mundial.

La figura 1.12 desglossa les darreres dècades entres subperíodes: 1970-1984, 1985-1999 i 2000-2007. Per a cadascun es presenten els càlculs deKose et al. (2008) respecte a les contribucionsde tres grups de països: els avançats o indus-trials clàssics, el emergents i la resta d’econo-mies en desenvolupament. El canvi de protago-nisme és clar amb el pas del temps, i des deprincipis del segle XXI les economies emergentsassoleixen un paper molt més significatiu.

Més a curt termini a nivell de país, la figura 1.13presenta les dades del Fons Monetari Internacio-

nal referides a aportacions al creixement globaldurant l’any 2007, amb tres criteris diferents res-pecte a la manera de fer comparacions entreagregats expressats en diferents monedes. Nocal entrar en tecnicismes per detectar el pes deles economies emergents.

d) Implicacions

La major part de les previsions apunten que lainflexió actual del cicle, pel seu impacte asimè-tric entre economies avançades i emergents,aprofundirà les tendències esmentades. Lapart esquerra de la figura 1.14 mostra les pre-visions de l’OCDE fins al 2009, en què les princi-pals economies emergents pràcticament mante-nen les seves notables taxes de creixement,amb aparent poc «contagi» dels problemes deles economies avançades, en bona mesura,com mostra la figura 1.15, per les anàlisis res-pecte a la capacitat d’aquests països —en lafigura, el cas de Xina— de compensar ambmés demanda interna una demanda externamés petita. Però sobre aquestes previsions calfer matisos importants. La part dreta de lamateixa figura 1.14 mostra com les mateixesprevisions impliquen més tensions inflacionis-tes en aquestes destacades economies emer-gents..., en part com a resultat d’una demanda


Font: Kose-Otrok-Prasad (2008)

1970-1984 1985-1999 2000-2007

2,5

2

1,5

1

0,5

0

Països industrialitzats Economies emergents Altres països desenvolupats

Figura 1.12. Contribucions al creixement mundial en tres subperíodes entre 1970 i 2007. Mitjana anual de contribució en punts percentuals del PIB ajustat PPP

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

iniinterna major. Altres fragilitats, en la qualitat delsistema financer, i més àmpliament qüestionssocials, mediambientals i polítiques, conformentambé ingredients de risc que cal ponderar ambcura.

Convergència, divergència o decoupling?

Els enfocaments clàssics sobre la integracióeconòmica associada a la globalització de vega-des han portat a argumentar sobre mecanismes


Font: FMI (2008a)

EstatsUnits

Zonaeuro

Japó Brasil Xina Índia Rússia Exportadorsde petroli

50

40

30

20

10

0

En base a vells paràmetresde PPC

En base a nous paràmetresde PPC

En base a paràmetres deles taxes de tipus de canvi

Figura 1.13. Contribucions dels principals països i regions al creixement de l’economia mundial, 2007

Font: OCDE (2008)

2005 2006 20072005 2006 2007 2008 2009

Taxa de creixement Tendència de creiement

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

14

12

10

8

6

4

2

0

RússiaBrasil

ÍndiaXina

% % devariació anual

PIB real Índex de preus al consum (IPC)

Figura 1.14. Evolució i previsions de creixement del PIB i la inflació en les principals economiesemergents

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini de «convergència» en l’economia global —refe-rits a nivells de renda, retribucions dels factors,preus, etc.— amb graus d’evidència empíricadesiguals. D’altra banda, les diferències recentsentre l’evolució dels diferents grups de països hafet sorgir l’enfocament contrari, anomenatdecoupling segons el qual les economies emer-gents estarien reduint de forma important la sevadependència envers les economies desenvolu-pades. El World Economic Outllook de l’FMI(2008) d’abril de 2008 titulava la seva primerasecció «divergència però no decoupling» en refe-rència a aquests comportaments diferencials i ales seves implicacions.

Un estudi recent de Kose, Otrok i Prasad (2008)—que amplia la descripció dels «canvis en la natu-ralesa de les relacions Nord-Sud» (Akin-Kose,2007)— ofereix unes anàlisis quantitatives aaquests debats. Els autors divideixen l’economiamundial en tres grups —economies avançades,emergents i en desenvolupament—, i apliquentècniques estadístiques per identificar tres tipus defactors explicatius de l’evolució econòmica, tèc-nicament, quin percentatge de les fluctuacionscícliques explica cadascun dels tres elementssegüents: a) primer, elements comuns a tots el tresgrups, que conformarien una «dimensió global»; b)en segon lloc, elements comuns dins de cada

grup, però no globals; i c) en tercer lloc, elementsespecífics a cada país.

La figura 1.16 mostra els resultats d’aplicar aques-ta metodologia de descomposició dels factorsexplicatius de l’evolució cíclica a tres variables: laproducció agregada, el consum i la inversió,durant el llarg període 1960-2005. En concret,la figura recull el percentatge de variació que espot atribuir a factors supranacionals, ja sigui glo-bals o bé de grup. Les dades testimonien ungrau important d’interdependències, que perme-tien parlar, segons els autors, d’un «cicle econò-mic mundial».

La importància d’aquests factors comuns, tantels «globals» com els associats al grup a quèpertany cada economia, és diferent per a cadagrup de països, com mostra la figura 1.17, ambun grau d’integració i de correlativa interdepen-dència més gran en les economies avançades.Però cal tenir en compte que aquestes dadessón les relatives al conjunt del període 1960-2005. Què passa si el desglossem per buscartrets específics dels anys més recents, de més«globalització?

Un resultat fins a cert punt sorprenent de l’anàliside Kose, Otrok i Prasad (2008) és que quan s’a-


Font: OCDE (2008)

Q1 Q2 Q3 Q4 Q1 Q2 Q3 Q4 Q1 Q2 Q3 Q4 Q1 Q2 Q3 Q4 Q1

12

10

8

6

4

2

0

-2

Exportacions netes Demanda interna

2004 2005 2006 2007

Punts percentualsContribució any rere any al creixement del PIB

Figura 1.15. Xina: paper creixent de la demanda interna?

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

plica a diferents períodes temporals, desglossantles dades entre 1960-1984, d’una banda, elperiode més important de globalització, 1985-2005, de l’altra, el pes dels factors estrictamentglobals disminueix, com mostra la figura 1.18, enels tres grups de països. Per contra, el paperassignat als factors supranacionals comuns acada grup (però no globals), veu augmentada laseva importància de forma significativa, comreflecteix la figura 1.19.

Efectivament, en les economies industrialitzades el«factor global» hauria baixat del 28% al 9% depoder explicatiu de la variància de l’output, mentreque el factor de grup (conjunt o intern en el grupd’economies avançades) hauria pujat del 17% al31%. Pel que fa a les economies emergents, sem-blaria fins i tot més sorprenent el «relleu» dels fac-tors globals pels relatius al grup. Una possibleexplicació inclouria els importants impactes nega-tius comuns globals de 1960-1994, que inclourien



20

15

10

5

0Output Consum Inversions

Global Grup de països Global + grup de països

Figura 1.16. Factors comuns en les fluctuacions cícliques: percentatge de la variació cíclica de cadavariable explicada per factors globals i comuns al grup a què pertany cada país


Països industrialitzats0

10

20

30

40

50

Mercats emergents Altres països en desenvolupament

(Com

pone

nt d

e le

s flu

ctua

cion

sen

el c

reix

emen

t, pe

rcen

tatg

e)

Global Grup de països Global + Grup de països

Figura 1.17. Diferents graus d’integració i interdependència, segons el tipus de països

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

dos «shocks d’oferta» —vinculats al petroli— i la«desinflació coordinada» de principis dels anys1980. Els autors destaquen que la suma delscomponents supranacionals (global + grup) és

manté elevada. I també insisteixen en el fet quequan s’aplica la metodologia a nivell de cada paísels resultats van en la mateixa línia: en particular,en la transició de 1960-1984 a 1985-2005 el



30

25

20

15

10

5

0

Països industrialitzats Mercats emergents Altres països endesenvolupament

1960-1984 1985-2005

18

15

12

9

6

3

0

Figura 1.18. Comparació en diferents períodes del component global en l’explicació de les fluctuacions(percentatge de la variància explicada pel factor global; eix de l’esquerra per a economiesavançades, eix de la dreta per a les emergents i en desenvolupament)


30

25

20

15

10

5

0

Països industrialitzats Mercats emergents Altres països endesenvolupament

1960-1984 1985-2005

18

15

12

9

6

3

0

Figura 1.19. Comparació en diferents períodes del component intragrup en l’explicació de lesfluctuacions (percentatge de la variància explicada pel factor de grup de països; eix del’esquerra per a economies avançades, eix de la dreta per a les emergents i endesenvolupament)

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

component intragrup augmenta per a 14 econo-mies emergents analitzades, i no en disminueixen cap d’elles.

La conclusió dels autors és la convivència entremecanismes i forces d’integració però ambdimensions tant globals com, de manera moltimportant, específics en cada grup de països.Evidentment, no es pot parlar, ni de bon tros, de«desconnexió» (una versió radical del decou-pling), però sí d’un cert grau de divergènciapotencial (o una versió light del decoupling), comevidenciarien els esdeveniments actuals. Aques-tes dades s’afegeixen a les que presenten dubtessobre interpretacions ingènues o maximalistesdel que significa la globalització, de l’estil del flatworld, com es comenta amb més deteniment enaltres seccions, i també és un toc d’atenció alpaper de noves realitats, com la intensificació delcomerç intraregional a Àsia (especialment a Àsia-Pacífic), la conformació d’acords d’integracióregional en aquests mateixos àmbits, etc. Peròtambé el paper de les «xarxes globals de produc-ció», com a mecanismes d’articulació global del’economia mundial, més enllà dels cicles econò-miques, és una altra referència ineludible.

1.2.4. La base material de l’activitat

Les pressions inflacionistes recents en una parttenen origen en les primeres matèries en sentit

ampli que inclou, tant les fonts d’energia (petroli,gas, etc.), com minerals i metalls i més recent-ment, també alguns aliments bàsics, inclosos elscereals. Les figures 1.20.a i 1.20.b mostren lesdades recents recopilades per l’OCDE (2008)sobre l’evolució d’alguns d’aquests productesbàsics o commodities, que conformen la «basematerial de la producció», i que van fer que elprofessor Stéphane Garelli, director del WorldCompetitiveness Center d’IMD utilitzés, nomésamb una mica de frivolitat, l’expressió «Madonnatenia raó», en alusió al seu conegut tema It’s amaterial world. És un contrapunt a descripcionsdels darrers anys dels impactes de canvis comles TIC, com les referents a la «desmateralització»creixent de la producció, la tendència envers unweigthless world o les expressions de Greenspanreferides al caràcter més light del PIB a mesuraque avancen les TIC i els serveis.

Per la seva banda, la figura 1.20.c recull la pre-sentació de l’FMI (2008d) respecte a l’evoluciórecent dels preus de les principals commodities,així com les seves previsions, que combinen uncert optimisme de contenció a curt termini amb elmissatge que els preus elevats tenen arrels com-plexes que els poden fer més permanents que encicles anteriors.

Les causes i les conseqüències d’aquesta dinàmi-ca són objecte de debat i preocupació amplis.D’una banda, els increments d’inputs sovint


Font: OCDE (2008)

2002 2003 2004 2005 2006 20070

20

40

60

80

100

120

140

Dòlars per barril Euros per barril SDR per barril

Figura 1.20.a. Evolució del preu del petroli (Brent)

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

essencials de molts processos productius (ener-gia, primeres matèries) ens retorna a les situacionsde «shocks d’oferta» de 1973-1974 i 1979-1980,donant lloc de nou a la pèssima combinació cone-guda com a estanflació, que planteja dilemesimportants en la gestió de les polítiques públiques,especialment la monetària, que semblaven havertrobat camins de consens i ortodòxia els darrerstemps. El contrast entre les estratègies de laReserva Federal i el Banc Central Europeu res-pecte a això exemplifica una heterogeneïtat derespostes que podria dificultar una resposta coor-dinada o concertada a problemes d’abast global.

Però darrere dels canvis pel costat de l’oferta osupply shocks hi ha una àmplia interpretació queatribueix els increments de preu d’aquestes pri-meres matèries, inclosos els aliments, a canvisnotables en les demandes de les economiesemergents, els processos de creixement de lesquals estaria seguint trajectòries «intensives enenergia» i «intensives en primeres matèries» simi-lars a les trajectòries de les actuals economiesavançades (com han documentat diversos estu-dis). I les millores en els nivells de vida d’amplissectors de la població en aquests països emer-gents que també estarien incorporant pautes més


Font: FMI (2008d)

2004 2005 2006 2007 2008 2009

400

350

300

250

200

150

100

50

Energia Metall Aliments

Figura 1.20.c. Preus d’algunes commodities: 2004-2008 i previsions 2009

Font: OCDE (2008)

2002 2003 2004 2005 2006 200760

100

140

180

220

260

300

340

Preus d’aliments i metalls

Índe

x ge

ner

2000

= 1

00

Metalls i minerals Aliments Begudes tropicals Matèries primeres

Figura 1.20.b. Evolució dels preus d’aliments, begudes i primeres matèries

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

sofisticades de consum, començant per milloresen les dietes alimentàries. D’aquesta manera,separar problemes d’oferta i de demanda noseria tan fàcil, i el fet de que el canvi de cicle a labaixa en les economies avançades coincideixiamb el manteniment del dinamisme en les eco-nomies emergents tindria aspectes positius, comel manteniment de taxes raonables de comerçmundial que ha evitat una recessió més impor-tant, però també estaria implicant efectescol·laterals adversos, com la juxtaposició de «foci gel», per fer servir l’expressió de moda per refe-rir-se a l’estanflació.

Com ja es va esmentar en la secció 1.1, les anà-lisis que destaquen la dimensió de la demandacreixent de les economies emergents com ademand pull de les tensions inflacionistes de lescommodities insisteixen que cal aprofitar altresvessants d’aquesta demand pull per satisfer ambles nostres mercaderies o serveis les demandes,necessitats o preferències dels titulars d’aquestsnous potencials de demanda (per exemple,Bloom, 2008). A banda, per descomptat, de lescapacitats de compra addicionals que es gene-ren en les economies en què es produeixen lescommodities (energètiques, alimentàries, mine-rals, etc.), en gran mesura economies en desen-volupament que veuen millorar la seva relaciód’intercanvi i el potencial adquisitiu (i que té coma contrapartida l’empobriment d’economies endesenvolupament que són importadores netesd’aquests productes bàsics).

Simon Johnson (2008), conseller econòmic encap de l’FMI, ha plantejat algunes noves realitatspreocupants en les respostes del sistema econò-mic global a les tensions d’aquestes elevacionsde preus, que anomena «desestabilitzadors auto-màtics», en contra dels mecanismes tradicionalsconeguts com a «estabilitzadors automàtics»,com, per exemple, els subsidis d’atur que contri-bueixen a mantenir el poder adquisitiu agregatquan l’economia es ralentitza i es destrueix ocu-pació, o la davallada de la demanda de petroli ialtres primeres matèries quan es desaccelera l’e-conomia mundial. Johnson assenyala com enl’actualitat hi ha mecanismes que poden estaralterant aquests ajustos automàtics, i qualifica derisky business la situació resultant: d’una banda,la facilitat per convertir les commodities en objec-te atractiu d’inversió financera; de l’altra, les

incerteses introduïdes respecte a les futures fontsd’energia, que estarien dificultant inversions i res-postes de les ofertes, a més de desplaçar esfor-ços envers les fonts energètiques amb producciósubvencionada; i també esmenta que hi hauriaara més països amb capacitat i/o disposició decompensar mitjançant ajust o subsidis (tambésovint reivindicats per diversos grups) els efectesde les pujades de preus sobre les pautes de con-sum, debilitant els automatismes.

Més a llarg termini s’argumenta que, des del puntde vista dels impactes sobre la inflació mundial, ladinàmica globalitzadora hauria tingut una prime-ra etapa en què els efectes positius de reduc-cions de preus i costos haurien contribuït a man-tenir sota control la inflació mundial en elsprimers anys del segle XXI, ajudant a conformarun cercle virtuós entre creixement ràpid i inflacióbaixa; que s’estaria convertint en un cercle viciósestanflacionista, quan estarien passant a primerpla els efectes negatius inflacionistes diferits delsincrements de demanda associats als creixe-ments propiciats per la pròpia globalització.

Queden fora de l’abast d’aquest Informe elsdebats sobre aspectes a mitjà i llarg termini comels referents a les alternatives energètiques i elsimpactes sobre el canvi climàtic. Sí que calesmentar que, des de la perspectiva de novesoportunitats de recerca i innovació amb aplica-cions socials i econòmicament rendibles, la majorpart d’anàlisis incorporen els àmbits relatius aqüestions energètiques i mediambientals (DBR,IMD...), tant per les seves implicacions sobre elscostos i la viabilitat de produccions com per a lasensibilització creixent de les opinions públiques.Les millores en l’eficiència en la utilització de l’e-nergia que reflecteixen les figures 1.21.a (referidaa eficiència energètica en l’OCDE, 2008, en ter-mes de reducció del consum de petroli per unitatde PIB) i 1.21.b (referida al conjunt de l’economiamundial en termes de producció de PIB per uni-tat energètica; dades dels World DevelopmentIndicators del Banc Mundial, 2008) són punts departida, però tal com insisteixen aquestes fonts,encara lluny del que és necessari per estabilitzarla demanda i el consum d’energia.

També desborda els objectius d’aquest Informeentrar en altres debats com el paper dels bio-combustibles —i les subvencions que reben en


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

alguns països— com un factor addicional expli-catiu de la carestia d’alguns aliments crucialscom són els cereals.

Per les seves implicacions potencials d’interde-pendències entre aspectes financers, comercials iproductius, cal esmentar que és objecte de con-trovèrsia el paper de comportaments especulatiusen els mercats altament organitzats de commodi-

ties que, com en els mercats financers, podriengenerar el risc de «desconnectar» els preus delsactius de la seva dimensió estrictament material.Jeffrey Frankel (2006) ha insistit en el fet que elstipus d’interès baixos en l’economia mundial en elsprimers anys d’aquesta dècada haurien anantincentivant la recerca d’inversions més rendibles(especialment quan les immobiliàries van comen-çar a mostrar símptomes d’esgotament). La figura


Font: OCDE (2008)

1,5

1,6

1,7

1,8

1,9

2,0

2,1

2,2

1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Figura 1.21.a. Intensitat en la utilització de petroli per unitat de PIB en les economies OCDE (barrils diaris per milió de dòlars PIB ajustat PPP)

Font: World Development Indicators, Banc Mundial (2008)

8

6

4

2

0Àsia Oriental

i PacíficEuropai Àsia

Central

AmèricaLlatina i Carib

Àsiadel Sud

Àfricasubsahariana

Orient Mitjài Àfrica

del Nord

1995 2005

Païsosemergents

Figura 1.21.b. Eficiència energètica en l’economia mundial: 1995 i 2005; valor de la producció en dòlars(ajustats PPP) per equivalent a quilo de petroli

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

1.22 mostra una versió amb dades recents de lacorrelació estadística entre tipus d’interès real bai-xos i els preus de les commodities. Encara quees tracta d’un plantejament polèmic —Krugman ialtres han criticat que els inventaris de commodi-ties no semblen estar incrementant-se, comcorrespondria a la interpretació de Frankel—, mos-tra una via potencial més d’interrelacions entre elsaspectes monetarifinancers, productius i els esde-veniments en la base material de la producció.

Com a enllaç amb la secció següent, relativa alsproblemes socials, cal indicar que els impactesde les elevacions dels preus dels aliments sobreles condicions de vida —i en alguns casos desubsistència— dels països i segments mes des-favorits de la població, han recuperat presènciaen els debats sobre la situació del món.

1.2.5. Implicacions econòmiques i socials: els

«dividends» de la globalització

Els aspectes socials tenen una presència creixenten els debats sobre els efectes de la globalitzacióque van força més enllà de les sensibilitats i pre-ocupacions d’alguns segments socials o posicio-naments ideològics. L’OCDE ja va denominar

com la «paradoxa de la globalització» la dualitatentre la contrastació, d’una banda, dels guanysagregats d’eficiència i productivitat, i de l’altra, elsrecels, reticències o resistències a la globalitzacióen segments significatius de les poblacions,especialment dels països avançats. Emergeixenpreguntes del tipus: com es distribueixin els «divi-dends de la globalització»?, en termes de rendes,retribucions i ocupació dels factors de producció.Alguns dels molts exemples respecte a això sónles respostes a la pregunta sobre si «el comerçinternacional, en termes nets, destrueix llocs detreball o en crea» recollides en la figura 1.23, cita-da per Pisani-Ferry (2008) en un dels documentspresentats en la reunió sobre «ProgressiveGovernance» auspiciada pel primer ministre brità-nic Gordon Brown a principis de 2008.

El mateix Informe Anual 2008 de la OrganitzacióMundial de Comerç (2008b) després de parlar un«suport qualificat» al lliure comerç, esmenta les«ansietats» que en determinats àmbits provoca elprocés globalitzador i apunta la necessitat queles polítiques no deixin de banda aquestes «pre-ocupacions creixents».

Aquests aspectes són importants, almenys, perdues raons: d’una banda, perquè, com es comen-


Font: Jeffrey Frankel, «Monetary policy and Commoties Prices», www.voxeu.org, 29 de maig de 2008

3

2

1

0

-1

2007m1 2007m4 2007m7 2007m10 2008m1 2008m4

-4,6

-4,8

-5

-5,2

-5,4

Preubaix

Esc

ala

inve

rtid

a de

l pre

u de

les

com

mod

ities

(log

)

Tipu

s d’

inte

rés

real

Tipus d’interés real:esquerra

Índex de preus de lescommodities: dreta

Preu del petroli:dreta

Preualt

Figura 1.22. Correlació entre evolució dels preus de les commodities (escala invertida) i els tipusd’interès real

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

ta en la secció següent, poden contribuir a expli-car temptacions i/o pressions proteccionistes demolt variada mena, i, de l’altra, perquè el poten-cial adquisitiu relatiu dels diferents segments dela població mundial —entre els països i dintre decada país— depèn en bona mesura de l’evolucióde la distribució —interna i internacional— de lesrendes.

Els dividends de la globalització i la «llei de Kuznets»

Un reconeixement significatiu de la importànciad’aquestes qüestions des de plantejaments ple-nament «ortodoxes» va ser la incorporació en elWorld Economic Outllook de l’FMI de l’octubre de2007 d’un estudi empíric sobre «Globalització idesigualtat» (que, addicionalment, va ser la deno-minació genèrica d’aquest Informe semestral),

que constatava una tendència mitjana a l’aug-ment de les desigualtats, especialment a l’interiordels països. Després de desagregar les possiblescauses, trobava en les principals el grau d’absor-ció diferent de les innovacions, especialment detecnologies de la informació i la comunicació, aixícom el biaix en favor dels factors més qualificatsde les inversions directes a l’estranger.

La figura 1.24.a mostra els principals resultats del’estudi de l’FMI (2007), referits al pes relatiu dediversos components a l’hora d’explicar l’evolu-ció de la desigualtat, mesurada pels augmentsdels coeficients de Gini, amb un paper destacatatribuït al ritme desigual d’adaptació a les innova-cions tecnològiques, encara que en les econo-mies avançades el paper de la globalitzaciótambé és significatiu. D’altra banda, la figura1.24.b desglossa diverses dimensions de la glo-balització, amb papers importants per a les Inver-


Font: citat per Pisani-Ferry (2008)

0% 20% 40% 60% 80% 100%

UE

EUA

D’acord En desacord Indecís

Figura 1.23. Opinions sobre si «El comerç internacional costa més llocs de treball dels que en crea»

Font: FMI (2007), cap. 5

Variació en Gini

Contribució dela globalització

Contribució dela tecnologia

Contribuciód’altres factors

Tots el països Economies avançadesPaïsos en

desenvolupament

-1,5 -0,5 0,5 1,5-1,5 -0,5 0,5 1,5-1,5 -0,5 0,5 1,5

Àsia endesenvolupament

-1,5 -0,5 0,5 1,5

Figura 1.24.a. Descomposició dels factors explicatius dels increments de desigualtat

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

sions Directes que arriben a les economies emer-gents i en desenvolupament, però també ambuna aportació rellevant, en el cas de les econo-mies avançades, de l’IED sortint, la qual cosaenllaça amb els debats sobre l’offshoring i la con-formació de xarxes globals de producció. Lesrecomanacions respecte a la necessitat d’ampliarla quantitat i la qualitat de la formació comple-mentava l’anàlisi de les dades i les seves causesexplicatives. Una vegada més apareix la «cursaentre l’educació i la tecnologia» (Goldin-Katz,2007), ara a escala global.

Una referència per emmarcar els debats sobreglobalització i desigualtat és l’anomenada hipòte-si de Kuznets, formulada pel Premi Nobel d’Eco-nomia el 1971, segons la qual en èpoques decanvis ràpids hi ha una etapa inicial en la quals’incrementen les desigualtats, principalment pelfet que la capacitat i velocitat de resposta, d’a-daptació a les noves realitats i regles de diferentspersones, empreses o grups és heterogènia. Ladesigualtat actua com a mecanisme per incenti-var a una adaptació ràpida, aprofitant les novesoportunitats i abandonant activitats o actuacionsobsoletes. Però, segons Kuznets, en una segonaetapa es va produint de forma més àmplia l’ade-quació al nou entorn, així com es posen en marxamecanismes sociopolítics redistributius que per-meten una certa reducció de la desigualtat inicial.Sembla clar que els canvis globals, accentuatsper les crisis superposades actuals, suposen und’aquests canvis en profunditat a què es referiaKuznets i, per això, una fase inicial d’incrementde les desigualtat era fins a cert punt anticipable.El que és objecte de debat és si s’estan posanten marxa mecanismes de la «segona etapa» o si,per contra, en aquesta ocasió està interrompuda,

entre altres raons per l’absència de mecanismessociopolítics globals. Les evidències es podeninterpretar de moltes maneres: alguns enfoca-ments destaquen progressos com l’aparició declasses mitjanes en economies emergents asiàti-ques i també a Amèrica Llatina, i l’apropament deles economies emergents a les avançades. D’al-tres insisteixen en una polarització de les des-igualtats, sobretot amb una concentració de lesrendes en favor dels segments més elevats (al’estudi de l’FMI només millora la seva posiciórelativa el quintil més elevat) a l’interior de moltspaïsos, les pèrdues de posició de classes mitja-nes en societats avançades, així com les dificul-tats d’alguns països, principalment a l’Àfrica, perconnectar amb el dinamisme global.

Estimacions dels impactes de l’offshoring

En una línia similar de reconeixement per partdels analistes més reputats d’aquestes preocu-pacions socials relacionades amb aspectes dis-tributius, han tingut un ressó especial els plante-jaments, entre d’altres, d’Alan Blinder i PaulKrugman. Blinder, en diversos estudis, ha anataprofundint l’abast dels mecanismes d’offshoringde tasques i activitats de diferents graus de qua-lificació, inclosos serveis de cert nivell. Blinder(2007) aplica les idees comentades en l’InformeAnual 2007 per elaborar índexs d’offshorability dediferents activitats, en la línia també ja comenta-da que la globalització converteix en la unitatrellevant les «tasques» més que els productes oels sectors tradicionals. Krugman (2008) ha pre-sentat l’actualització de l’anàlisi que el va fer con-cloure el 1995 que el comerç internacional teniauna importància molt secundària com a factor


Font: FMI (2007)

Tots el païsosPaïsos en

desenvolupamentÀsia en

desenvolupament

-1,5 -0,5 0,5 1,5 -1,5 -0,5 0,5 1,5 -1,5 -0,5 0,5 1,5

Liberalitzacionscomercials

Contribució dela globalització

Exportacions

IED interna

Contribució dela globalitzacióExportacionsLiberalitzacions comercials

IED internaIED externaDeute externPart de les importacionsprovinents de païsosen desenvolupament

Economiesavançades

-1,5 -0,5 0,5 1,5

Figura 1.24.b. Descomposició de la contribució de la globalització a la variació de les desigualtats

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

explicatiu dels diferencials entre retribucions deltreball qualificat i no qualificat, així com altres can-vis distributius importants, per concloure que lescomplexitats globals (xarxes globals de produc-ció combinades amb problemes d’informacióestadística) fan més difícil extraure conclusions,però manifesta que les implicacions distributivesde la globalització són probablement d’abast mésampli del que es deduïa d’anàlisis de tan sols unadècada d’antiguitat, i Krugman fins i tot parlad’una certa consciència de culpabilitat per havercontribuït a minimitzar el problema.

Com ja es va esmentar en la secció 1.1, el papercreixent de les xarxes globals de producció,encara no incorporada de forma prou satisfactò-ria en les estadístiques internacionals, fa difíciltenir estimacions directes, que requereixen meto-dologies indirectes que sovint han de fer ús desupòsits simplificadors dubtosos. Per això, sovintles conclusions dels estudis són ambigües, dis-crepants o contradictòries.

La taula 1.6 presenta el resum de Bivens (2007)de diversos estudis referits als Estats Units. Lapart a) quantifica les previsions respecte a quantsllocs de treball podrien ser objecte d’offshoring.L’interval va de 12 a 36 milions de llocs de treball.

La part b) es refereix a l’altre gran aspecte objec-te de debat: les conseqüències previsibles sobreles retribucions relatives entre treball qualificat i noqualificat que, també amb discrepàncies, gene-ren una estimació d’un increment del diferencialdel 16% de mitjana.

Des de la perspectiva europea també es disposad’estimacions basades en diferents metodolo-gies. L’OCDE ha estat treballant per al conjuntdels països avançats: per exemple, Molnar et al.(2007), a partir de dades, com les que resumeixla figura 1.25 respecte a la evolució en multina-cionals alemanyes de la proporció entre ocupacióen filials a l’estranger respecte a l’ocupació a Ale-manya, i que mostren diferencials sectorialsimportants, proporciona càlculs també indirectes.Kirkegaard (2007) presenta dades també per aEuropa, els Estats Units i el Japó, amb atencióespecial a les activitats més lligades a les TIC.

Una panoràmica d’aquests debats des de l’òpticaeuropea, clarament favorable a les dinàmiquesglobals, es recull en EEAG (2008). Es presentende forma sistemàtica els arguments pels qualsEuropa pot treure profit de les dinàmiques globals,que inclouen les millores de productivitat i eficièn-cia que —en línia amb els enfocaments de l’offs-horing en termes d’especialització en tasques osegments dels processos de producció— apun-ten a unes millores prou importants com per com-pensar o debilitar altres aspectes distributius. Elgrup EEAG també apunta als canvis en la capaci-tat negociadora que promou la globalització, irecull les anàlisis de Sinn respecte a la maneracom les rigideses en els mercats europeus —detreball i productes— poden estar distorsionantsignificativament l’assignació de recursos, en unadinàmica que les pressions competitives globalspodrien contribuir a redreçar. Força més cautelóses l’informe Baldwin (2006), que també ressalta la


Font: Bivens (2007)

Taula 1.6.a. Llocs de treball susceptiblesd’offshoring als Estats Units en lapropera dècada (en milions dellocs), segons diversos estudis

Dades 2006 14,5

Forrester Research 20,0Bardham-Kroll 14,9Kletzer-Jensen 36,8McKinsey Global Institute (MGI) 12,0VanWelsun-Vickery 18,1Blinder 21,3

Font: Bivens (2007)

Treball menys qualificat Treball qualificat Ratio

Jensen-Kletzer -15% 10% 25%MGI -7% 5% 12%Blinder -10,1% 6,9% 17%

Mitjana -9,4% 6,6% 16%

Taula 1.6.b. Estimacions de l’impacte de l’offshoring sobre les retribucions del treball no qualificat i del qualificat (Estats Units, previsions per al proper decenni)

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

«partició en tasques» com un canvi cabdal queintrodueix incerteses i imprevisibilitats que fan difí-cil la previsió estratègica.

La incorporació creixent del paper de la fragmen-tació dels processos de producció i el subse-güent trading in tasks (intercanvi de resultats detasques o activitats, més que de productes aca-bats) afegeix la necessitat de treballar amb tipo-

logies de «tasques» que tinguin en compte laseva vulnerabilitat a l’offshorability, i que sovints’entrecreuen amb les anàlisis més tradicionalsbasades en nivells de qualificació.

Així, Baldwin (2006) presenta dades respecte acom en un país líder en exportació com Alemanyava canviant les tipologies de tasques. Les catego-ries són les de l’estudi clàssic d’Autor-Levy-Mur-


Font: Malnar et. al. (2007)

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0

Serveisempresarials

2001 1992

Comerç

Equipament detransport

Elèctrica i òptica

Maquinària

Metalls

Química

Pasta i paper

Tèxtil

Aliments, begudesi tabac

Figura 1.25. Ratio of German Foreign Affiliate Employment to Employment in Germany (%)

Font: Baldwin (2006), basat en dades d’Spitz

1979 1985 1991 1998

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

Rutinària manual Rutinària cognitiva No rutinària manual Interactiva Analítica

Figura 1.26.a. Evolució dels percentatges de tipus de tasques desenvolupades per treballadorsd’Alemanya de qualificació alta, 1979-1998

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

nane comentat en l’edició 2007 d’aquest InformeAnual. La figura 1.26 mostra —en les seves tresparts referides a nivells de qualificació alt, mitjà ibaix— els resultats d’Spitz resumits per Baldwinque evidencien unes tendències en bona mesuracomunes al tres nivells de qualificació: incrementssobretot dels percentatges que representen lestasques analítiques i interactives, i disminucionsde les tasques amb components de rutina, enca-ra que siguin d’algun nivell de qualificació, mentre

que les manuals no rutinàries es mantenen. Bald-win insisteix que, malgrat aquesta desagregaciócreixent, les noves realitats obliguen a un detallmés gran, que complica la formulació d’estratè-gies.

Els resultats d’aplicar als estudis desagregats cri-teris de distinció en funció del nivell de qualifica-ció es veuen matisats pel que destaquen les tipo-logies de «tasques» o activitats, d’importància



1979 1985 1991 1998

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%


Figura 1.26.b. Evolució dels percentatges de tipus de tasques desenvolupades per treballadorsd’Alemanya de qualificació mitjana 1979-1998


1979 1985 1991 1998

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%


Figura 1.26.c. Evolució dels percentatges de tipus de tasques desenvolupades per treballadorsd’Alemanya de qualificació baixa 1979-1998

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

creixent a l’hora de fer plantejaments estratègicsde posicionament en un marc global. Això enlla-ça amb els debats sobre els tipus de capitalhumà o talent a incentivar, formar i/o atreure, comes detalla amb més amplitud en el capítol 2.

Així, Becker et al. (2007) distingeixen d’una banda,entre tasques de rutina i no rutina (manquen reglesdeductives i informació codificable) i, de l’altra,

entre tasques «interactives» (que requereixen pro-ximitat física) i no interactives. Classificació per tresnivells de qualificació, i comparació entre empre-ses alemanyes amb activitat multinacional i sense.Quin tipus de «tasques» es queden en les seuscentrals? Les dades confirmen que les no rutinà-ries i les interactives tenen més presència en la seuque entre les que són objecte d’offshoring, amb undiferencial en augment. Es pot destacar que en les


Font: Becker et al. (2007)

Tasques no rutinàries

85756555453525155

1998 1999 2000 2001

85756555453525155

1998 1999 2000 2001

Multinacionals No multinacionals

Tasques interactives

85756555453525155

1998 1999 2000 2001

85756555453525155

1998 1999 2000 2001


%

%

%

%

Figura 1.27. Comparació de la participació en els salaris de les tasques no rutinàries i les tasquesinteractives, entre empreses alemanyes multinacionals i no multinacionals, en els sectorsmanufacturers (superior) i serveis (inferior), dades referides a 1998, 1999, 2000 i 2001

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

empreses de serveis aquesta dinàmica semblariamés accentuada, aspecte important atesa la tra-dability creixent de serveis. I encara que els incre-ments dels diferencials semblin modestos, el perí-ode de temps de referència és curt.

El mateix estudi de Becker et al. (2007) mostrauna significació més petita de la distinció entrewhite collar y blue collar. La figura 1.28 mostra

que els diferencials no tendeixen a augmentar—amb alguna evolució de signe oposat en lesempreses manufactureres. En canvi, el nivell edu-catiu sí sembla significatiu. L’encreuament de cri-teris de lloc de treball, tasques i educació ofereixaspectes d’enriquiment que un millor tractamentestadístic haurà d’anar reforçant en un futur pro-per per contribuir a una visió cabdal més profun-da dels efectes de les noves realitats globals.

Un aspecte d’interès addicional procedeix de ladescomposició dels canvis en la «massa salarial»del component de variacions en els salaris i delcomponent de variació de l’ocupació. La taula 1.7

reprodueix algunes dades de Becker et al. (2007)referides a multinacionals alemanyes que mostrenuna dinàmica més important en els serveis (potserper la «maduresa» i antiguitat més grans en elsajustos del sector manufacturer), ja que ambduesvariables fan part de l’ajustament, amb un pesproporcional de l’ocupació que alguns podrieninterpretar com una dinàmica més europea» d’a-justos en quantitats més que via preus.

Distribució global de la renda

Retornant a aspectes més generals de la distribu-ció de la renda, i per enllaçar amb les seccionssegüents sobre «temptacions proteccionistes», calesmentar que alguns canvis recents en la distribu-ció dels ingressos, sigui quina sigui la «responsabi-litat» de la globalització respecte a això, s’esgrimei-xen com a «factors explicatius» potencials (calafegir, novament, sigui quina sigui la seva «respon-sabilitat» real) en inquietuds i recels. Molts estudiss’han fet ressò de la millora notable del segmentsuperior de les distribucions de renda. Les dadesde l’estudi de l’FMI (2007) esmentat recullen la



85756555453525155

1998 1999 2000 2001


85756555453525155

1998 1999 2000 2001


Manufactures ServeisTreballadors white-collar

% %

Figura 1.28. Comparació de la participació en els salaris dels treballadors white collar, entre empresesalemanyes multinacionals i no multinacionals, en els sectors manufacturers (part esquerra) i de serveis (part dreta), dades referides a 1998, 1999, 2000 i 2001


Taula 1.7. Descomposició dels canvis en la «massa salarial» entre variacions dels salaris i de l’ocupació: multinacionals alemanyes 1998-2001

Variació total Variació al salari Variació en l’ocupació

Manufactures 3,4 1,3 2,2Tasques no rutinàries 1,0 0,4 0,6Tasques interactives 0,9 0,2 0,7Educació superior 3,1 1,2 1,9

Serveis 9,9 3,5 6,4Tasques no rutinàries 4,4 1,7 2,7Tasques interactives 1,4 0,6 0,7Educació superior 11,8 3,1 8,7

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

dada que l’únic quintil (segment del 20%) de la dis-tribució que millora posicions relatives a la distribu-ció de la renda entre 1990 i 2000 és el 20% supe-rior. I especialment, afegeixen altres anàlisis, l’1%superior. Pisani-Ferry (2008) en un text dedicat alíders polítics presenta les dades de la taula 1.8que mostren la millora sistemàtica de la participa-ció d’aquest 1% superior en la distribució de paï-sos força diferents.

Respecte a la «distribució global de la renda» —quecombina les diferències entre països amb la distri-bució interna a cada país— el perfil que resulta,segons les dades del Banc Mundial (WDI, 2008) ésla que reflecteix la figura 1.29: amb menys de 660dòlars (efectuats els ajustos PPP) viuria una quarta

part de la població mundial, i amb menys de 1.300dòlars la meitat de la població.

D’altra banda, la figura 1.30 mostra, de nou ambdades de World Development Indicators del BancMundial (2008), la distribució del consum mundialper «decils» (intervals de cada 10% en la distribu-ció mundial de la renda). El 10% superior concen-traria el 75% del potencial de consum, mentreque el 10% inferior no arribaria al 2%. La impor-tància, social però també com a mercats de futur,de mecanismes de potenciació de les «classesmitjanes globals», així com del bottom of the py-ramid, tenint empresarialment també en compteels mercats amb més poder adquisitiu i deman-des més exigents i sofisticades.

1.2.6. Temptacions proteccionistes?

En seccions anteriors han anat apareixent diversosmotius de reticències o recels envers determinatsaspectes de les obertures comercials i financeresque són la base de la globalització. Més enllà dedebats o posicionaments ideològics apriorístics,els temors als impactes sobre els llocs de treballs’han anat ampliant des dels efectes de les impor-tacions fins als de l’offshoring o fórmules similars.La pèrdua de control nacional sobre determinadesempreses o actius considerats «estratègics»(sense entrar en els múltiples usos que es podendonar a aquesta expressió) també provoca devegades resistències a operacions d’inversió


Font: Pisani-Ferry (2008)

Taula 1.8. Percentatge dels ingressos de l’1%més ric de la població sobre la Renda nacional: evolució anys 1980 - anys 2000

A principis A mitjan delsdels anys 1980 anys 2000

Estats Units 10,0 20,9Regne Unit 6,7 12,6Austràlia 4,8 9,2França 7,6 9,0Alemanya 11,0 11,0Suècia 4,0 7,5Japó 7,2 9,2Xina 2,8 6,0Índia 6,5 9,5

Font: Banc Mundial, WDI (2008)

100

75

50

25

0Per

cent

atge

de

la p

obla

ció

mun

dial

(%)

660 1.300 21.500

Consum privat per càpita, 2005 (PPP $, escala log.)

Figura 1.29. Distribució global de la renda: percentatge de la població amb menys de la renda indicadaen cada punt de l’eix horitzontal

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

transfrontereres. I, més recentment, dificultatsassociades als subministraments energètics (gasde Rússia, per exemple) i alimentaris també hanservit de rerefons per a una dialèctica de «segure-tat energètica» i «seguretat alimentària», de vega-des amb desconfiances importants respecte alsmecanismes de l’economia internacional. Enmoments de dificultats econòmiques són més fre-qüents les temptacions proteccionistes, quanvisions determinants de components de «segure-tat a curt termini» porten a veure en l’exterior mésuna amenaça que una oportunitat.

Durant 2007-2008, en paral·lel al desenvolupa-ment de la crisi financera, la campanya de primà-ries als Estats Units, sobre tot al si del PartitDemòcrata, ha portat a retòriques proteccionis-tes de diversa mena que, fins i tot descomptat elcomponent d’oportunisme polític, mereixen aten-ció com una mostra del potencial d’apel·lació alstemors o global anxiety de segments de la ciuta-dania. La translació d’aquestes inquietuds a l’es-fera de les decisions polítiques és un problemalatent, especialment en moments que les dificul-tats cícliques afegeixen «urgències» que podeninterferir amb els processos polítics. Fred Bergs-ten ha criticat els que considera perillosos tradegames en aquests debats en la nominació demò-crata, i els valora com una greu amenaça per a laposició dels Estats Units i del sistema comercialmundial. Les dificultats de l’administració Bush,amb la pèrdua del fast track, ha incidit sobre

acords de lliure comerç amb Colòmbia, Panamài Corea del Sud, que, malgrat ser fórmules discu-tides, plantegen l’interrogant de com evoluciona-rà aquesta dinàmica després de les eleccionspresidencials de novembre de 2008.

Els problemes per tancar acords multilaterals a laRonda Doha continuen generant una dinàmicad’un «pla B» del sistema comercial mundial en quèels acords regionals poden tenir un paper (encara)més gran. Bhagwati (2008) ha insistit en el perilld’una proliferació de «Regional Trade Agreements»que trenquin els criteris de multilateralisme i no dis-criminació, fent servir l’expressió «termites del sis-tema comercial» per referir-se al fet que aqueststipus de plantejament poden estar deteriorant lesbases del sistema obert que ha estat un motor deprosperitat les darreres dècades. Més matisada-ment, Baldwin-Thornton (2008) constaten el paperpermanent dels acords regionals i formulen pro-postes per «multilateralitzar el regionalisme»,extrapolant regles o criteris que han mostrat flexi-bilitat i eficàcia a escala regional.

Algunes de les línies de debat esmentades en lasecció anterior han activat també discussionssobre el grau d’obertura internacional des dediversos àmbits. Bhagwati (2007) va dedicar laconferència dins del marc del 60 aniversari del’OMC/WTO a debatre fins a quin punt s’estavadeteriorant el consens tradicional entre els econo-mistes en favor del lliure comerç. Encara que el



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

0,5 1,0 1,4 1,9 2,4 3,3 4,88,1

17,6

59,060

40

20

0Per

cent

atge

en

cons

um p

rivat

mun

dial

(%)

Població mundial per decils

Figura 1.30. Distribució global del consum, per decils. Percentatge del consum mundial de cada decil

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

seu missatge sigui tranquil·litzador, cal constatarmatisos importants la utilització política dels qualsestà per veure. Bhagwati fa referència explícita alsarguments i càlculs de Blinder ja esmentats sobrepotencial d’offshorability de llocs de treball i alsarguments de Samuelson sobre com un eventualcatch up tecnològic de la Xina envers els EstatsUnits podia tenir conseqüències econòmiques —abanda de les polítiques— negatives. També eco-nomistes com Krugman (2008) i Summers —ambrepercussió mediàtica— han matisat recentmentels seus posicionament per explicitar preocupa-cions per les conseqüències distributives..., salva-guardant els principis però «entenent» determi-nats recels. Pascal Lamy, secretari general del’OMC, ha criticat els «sentiments proteccionistesque porten set anys frenant la conclusió deDoha». Des de la seva «heterodòxia» matisada,Rodrik (2007) ha insistit en el fet que s’ha assolitun grau important d’obertura econòmica i que en lasituació actual el principal motiu de preocupacióserien els marges de maniobra de polítiques i ins-titucions de qualitat per afrontar una gestió de laglobalització percebuda com a eficient i equitativa.

També són freqüents les referències al «protec-cionisme inversor», en termes de les actuacionsdels governs per evitar que empreses «estratègi-ques» nacionals siguin objecte d’adquisicions opreses de control per part d’interessos estran-gers. L’anterior conseller econòmic en cap del’FMI, Raghuram Rajan, insistia en el fet que con-formen una forma de proteccionisme no menyspreocupant que el tradicional en els àmbitscomercials. No cal reiterar episodis prou cone-guts. I també cal constatar que les dificultatsfinanceres recents en alguns casos han «relaxat»les reticències quan les urgències financeres hanpassat a primer pla i, per exemple, el potenciald’alguns Sovereign Wealth Funds ha estat deci-siu per rescatar determinades entitats.

L’accentuació recent dels problemes energètics ialimentaris, derivats de les escassetats i subse-güents preus elevats, ha portat també a planteja-ments en què s’han barrejat mesures proteccio-nistes per limitar i/o gravar, en alguns països, lesexportacions d’aliments, o retòriques i actuacionsper utilitzar políticament i econòmicamentaquests problemes. Guriev et al. (2008) trobenuna correlació estadísticament significativa entreels preus del petroli i les «temptacions expropià-

tories», especialment a països amb problemes de«qualitat institucional». D’altra banda, l’esmentatRajan (2006) es refereix a la reaparició de la cursaentre potències per garantir-se el subministra-ment de primeres matèries (inclosa l’energia),amb una presència creixent en territoris ambpotencial productor, com Amèrica Llatina i espe-cialment Àfrica (amb un potencial de dinamitzaciód’aquest continent en forma d’inversions, l’im-pacte i distribució dels resultats de les quals estàper veure). Aquest great game entre potències—amb una dimensió de pugna especialmententre les clàssiques i les emergents— té, segonsdiversos analistes (per exemple, Frieden, 2006),reminiscències de dinàmiques —que tambéinclourien problemes distributius i socials— comles que van precedir la primera guerra mundial, laqual cosa contribueix a missatges de cautela i denecessitat d’establir mecanismes de governancede la globalització que impedeixin la repetició d’e-rrades.

1.2.7. Orografia del món global

Les anteriors edicions d’aquest Informe Anualvan analitzar fins a quin punt les transformacionsglobals havien donat lloc a un «món pla» (flatworld, en la terminologia mediàtica de ThomasFriedman), amb plena competència, sense fron-teres ni distàncies. Les crítiques a la brillant metà-fora han procedit de nombrosos fronts. Alguneses resumeixen a continuació. Però la qüestiócabdal —que s’afronta a continuació i, a més, ésun fil conductor d’aquesta edició de l’InformeAnual OME— és: si el món no és —i sembla queno serà— «pla», sinó que la seva «orografia» pre-senta desigualtats en concentració d’activitateconòmica, valor afegit, innovació, etc., quinssón els paràmetres i/o les polítiques que podenincidir sobre el paper de cada territori en aquestacomplexa orografia global?

Allunyats d’un «món pla»?

D’una banda, hi ha la constatació que les distàn-cies encara són rellevants des de molts punts devista. Diversos estudis, com els efectuats en elmarc de l’OCDE —entre d’altres, Boulhol-deSerres (2008), Golub-Tomasik (2008)— ratifiquenel manteniment del curse of distance i el paper


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

dels costos de transport. Coe et al. (2007) ava-luen el que anomenen missing globalization puzz-le relatiu a la persistència del paper de la distàn-cia en els models explicatius del comerçinternacional, malgrat els esforços per constataruna reducció de la seva importància. Els estudiscomparatius de creixement troben un paper sig-nificatiu de la «geografia». I a les anàlisis delcomerç internacional, l’anomenada equació degravetat troba un notable poder explicatiu del PIBde les economies implicades i, en negatiu, de ladistància (la secció 3.1 presenta alguns d’aquestestudis recents). Matsuyama (2007) ha incorporata l’anàlisi el fet que les activitats de transport igestió del comerç exterior tenen uns requeri-ments de qualificació diferents de la mitjana d’ac-tivitats de producció...

De l’altra banda, les especificitats nacionals, lessingularitats idiosincràtiques de cada territori del’economia mundial, marquen diferències. No estracta només de les barreres invisibles, de les«regles tàcites» o les especificitats de la integra-ció en les xarxes de negocis en diferents territo-ris, que suposen costos diferencials importantsrespecte a les transaccions nacionals. Ghemawat(2007) fa servir el terme semiglobalització perresumir les importants divergències respecte a un«món pla» i per recordar el paper cabdal querepresenten les especificitats i connexions locals inacionals. La seva «regla del 10%» mostra quedeterminats percentatges, com són inversions al’estranger, etc., estan en general més a propd’aquesta xifra modesta que de la que resultariad’una absoluta equiproporcionalitat amb el pesde l’economia exterior respecte a la nacional.

Una altra línia de matisació respecte al món pladestaca el fet que, encara que la tradability —ocapacitat per ser objecte de competència directainternacional— ha augmentat notablement ambels avenços globals —des dels contenidors demercaderies fins als serveis, el resultat dels qualses pot enviar mitjançant un arxiu via Internet sensepèrdua significativa de qualitat—, encara dista deser completa. La demanda creixent de serveis detipus personal i lligats al territori (des del fitness ala qualitat ambiental) és un dels trets de les pau-tes dels nous consumidors, que en bona mesuracontraresta dinàmiques d’interacció social global,i que inclou fenòmens com MySpace o Facebook,una capacitat per articular xarxes globals de lleu-

re i «consum» (en sentit mot ampli) que podentambé ser «transnacionalitzades» com fins ara hapassat majoritàriament amb les activitats de pro-ducció, conformant un «tercer unbundling» addi-cional al que va suposar el comerç internacionalprimer i després la creació de xarxes globals deproducció i el correlatiu trading in tasks.

La combinació d’aquestes noves dimensions deles tasques com a referent d’especialització ivaloració té un important potencial, ja que tant enla producció com el consum les diferències entrevalor afegit i contingut innovador de les diversestasques marca diferències més importants quanemergeixen economies d’aglomeració i interac-cionen entre elles.

També en contra d’algunes previsions sobre elsimpactes de les TIC, les aglomeracions conti-nuen sent importants. El 2007, la població urba-na va superar a la rural per primera vegada en lahistòria de la Humanitat (Just-Thater, 2008), amb400 ciutats amb més d’un milió d’habitants i 20aglomeracions urbanes amb més de 10 milions.Però cal diferenciar megaciutats de «ciutats ometròpolis globals». Els aspectes quantitatiusdeixen pas a uns requeriments qualitatius moltmés exigents.

Concentració, dispersió i fragmentació de laproducció i les activitats

Però més enllà d’aquestes importants modula-cions de l’orografia del món global que allunyend’un món pla, probablement l’alternativa «orogrà-fica» més cabdal és la constatació que s’estanproduint concentracions o aglomeracions depotencial econòmic. Tenen una importància es-pecial les associades a la capacitat per atreuretalent, innovació i creativitat.

La teoria econòmica ha proporcionat majoritària-ment models explicatius sense tenir en comptel’estructura espacial dels països. Les teories imodels en comerç internacional majoritàriamentconsideren com a factors predeterminats les dife-rències entre països (en dotació de factors, insti-tucions o tecnologia), i les anàlisis dibuixen lesimplicacions en el comerç, l’estructura de la pro-ducció i els preus. Les teories i models sobrecreixement econòmic ofereixen explicacions


1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

alternatives a les disparitats entre països en baseal lideratge tecnològic o diferències en la qualitatinstitucional, o d’altres factors endògens. Altresenfocaments ofereixen models integratius per a lalocalització de l’activitat econòmica que expli-quen com conviuen les forces de dispersió i con-centració en l’activitat econòmica, reconeixentque la proximitat condueix a millores de la pro-ductivitat i que configuracions denses d’activitateconòmica funcionen millor que les disperses ofragmentades; els factors mòbils (empreses ipossiblement també treballadors) es localitzen ontroben una major productivitat, i fent això impul-sen encara més el creixement de la productivitat,generant una distribució desigual de l’activitateconòmica i de la renda.

Els mecanismes microeconòmics que expliquenla relació proximitat-productivitat (Venables, 2006)ofereixen addicionalment els arguments per a lajustificació de les pautes d’aglomeració econòmi-ca: economies d’escala, guanys d’eficiència en elmercat de treball, la intensificació de la compe-tència que ofereix incentius a la formació i espe-cialització, l’intercanvi de coneixement i novesidees, afavorint l’aparició d’spillovers de coneixe-ment, especialment importants en activitatsintensives en innovació.

Aquestes forces de concentració, de causalitatcircular, tenen una escala sectorial i espacial varia-ble. Diferents anàlisis han posat de relleu la impor-tància de l’especialització en la localització econò-mica, i també la importància de la diversitat, enl’economia de la urbanització, que impulsaria lafertilització creuada d’idees i tecnologia que con-duiria a la innovació i al creixement econòmic.Algunes d’aquestes concepcions de la «fertilitza-ció d’idees» i altres spillovers tenen dimensions«transversals» —entre activitats que poden serforça diverses, les anomenades «externalitats deJacobs»— mentre que d’altres actuen bàsica-ment intraindústria o entre activitats semblants —les anomenades «Marshall-Arrow-Romer».

La globalització assoleix múltiples noves dimen-sions, i apareixen noves forces que canvien laorografia econòmica, impulsant la desagregaciód’activitat econòmica, que en una primera etapas’expliquen amb la disminució dels costos detransport des de finals del segle XIX, erosionant lanecessitat de produir a prop dels consumidors,

desagregant consumidors i productors. Enaquest sentit cal notar, si els costos de transportcontinuen lligats a petroli i seguretat, els possi-bles efectes i implicacions.

Més recentment, la disminució dels costos decoordinació i comunicació ha erosionat la neces-sitat que els estadis de producció estiguin pro-pers, desagregant la producció, i a la vegada l’a-venç de les TIC ha incidit també en els costos detransacció per a algunes activitats, amb el conse-güent offshoring i outsourcing d’alguns serveis,actuant com a força dispersiva. En aquest sentit,son movibles ja no tan sols sectors, o empreses,sinó tasques dins de la mateixa empresa, intro-duint a la vegada noves perspectives en les pau-tes d’aglomeració econòmica.

La globalització i el comerç internacional juguenun rol complex en la determinació de la localitza-ció de les activitats. Comerç i globalització can-vien l’equilibri entre forces de dispersió i forcesd’aglomeració. Entre els mecanismes mitjançantels quals la globalització incideix en les pautesd’aglomeració i en aquest procés de redistribucióde l’activitat econòmica s’inclouen: a) xarxes deproducció que són cada cop més complexes iglobals, i configuren països i territoris en un esce-nari de l’especialització vertical; b) extensió del’offshoring cap a indústries d’alta tecnologia icap a nous segments de producció; c) canvis enles estratègies corporatives que augmenten elssistemes corporatius d’open innovation, ambdimensions regionals fortes i globals; d) offsho-ring d’innovació que porten a l’emergència declústers de R+D en economies emergents.

Aquestes tendències tenen importància per a lespolítiques públiques, a nivell regional i nacional,relacionades amb com atraure i retenir inversionsen les actuals localitzacions i com construir avan-tatges locacionals.

Noves pautes de distribució de l’activitat: elpaper del coneixement

Quines activitats es dispersaran? Diferents estudishan analitzat quines tipologies de tasques són méssusceptibles d’offshoring, i, per tant, estan subjec-tes a major mobilitat i a la dispersió, com s’ha es-mentat en anteriors seccions, i han identificat com


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

a menys susceptibles les tasques no rutinàries i lesanalítiques interactives, clarament vinculades a lainnovació, on la proximitat juga un paper importantcom a força d’aglomeració, i fonamenta spilloversde coneixement.

En aquest sentit, un dels altres canvis substan-cials, i que ha actuat relativament de pressa, és latransformació de les estructures productives enpaïsos i territoris desenvolupats, amb clares impli-cacions en les polítiques públiques. Les econo-mies regionals occidentals han evolucionat de laproducció manufacturera a les activitats de serveisintensius en coneixement. La globalització explicauna part d’aquesta transformació cap als serveis,però també ha estat conduïda per factors interns:canvis en els patrons de consum en aquestes eco-nomies cap a serveis no comercialitzables (nontradables) i, en alguns casos, també el creixementde la productivitat en la indústria (Baldwin 2006).

Alguns estudis que han descompost la reduccióde la participació de la indústria entre factors

interns i externs en dos períodes, i confirmen queen el període 1970-1994 (abans que la nova eco-nomia naixés) el 80% de la desindustrialització alsEstats Units i a la Unió Europea, i el 90% al Japócorresponia a factors interns. Després de 1994,es troba que els factors externs esdevenen moltmés importants (Rowthorn-Ramaswamy, 2004;Boulhol, 2004). Un treball recent de l’OCDEassenyala també que la reducció del treball en laindústria en les regions desenvolupades ha estatprincipalment resultant del creixement de la pro-ductivitat i d’una davallada de la demanda, més

que no pas un resultat directe de la globalització.De fet el volum de la producció industrial i elvolum del valor afegit en l’àrea de l’OCDE ha con-tinuat augmentant en les dècades passades.

Així doncs són vàries les raons que expliquen laràpida expansió del serveis, rendibilitat baixa delssector industrials, la demanda creixent de serveisespecialment en els mercats desenvolupats,també factors socioeconòmics i canvis d’estils devida, incloent-hi la productivitat del treball en laindústria, que han promogut una demanda crei-xent de serveis com la salut, l’oci i el turisme.

Durant el període 1998-2004 (OCDE, 2007), laparticipació de l’ocupació industrial en el totald’ocupació en totes les regions de l’OCDE vacaure entorn d’un 10%. Mentre que al voltant del75% de les regions de l’OCDE han tingut un crei-xement net del treball (tan sols 70 regions de les294 disminueixen l’ocupació). En algunes regions,la reducció de l’ocupació industrial ha estat moltaguda (vegeu la taula 1.9).

Hi ha hagut un creixement de l’ocupació en moltsdels serveis, especialment del serveis intensiusen coneixement. Moltes capitals i regions metro-politanes d’Europa tenen taxes d’ocupació altesen serveis intensius en coneixement. Estocolm,Londres, Brussel·les, Hèlsinki, Berlín i Île de Fran-ce, tenen taxes d’ocupació en serveis intensiusen coneixement que s’aproximen o superen el50%. Dades d’Eurostat també indiquen que en lamajor part de regions europees aquesta partici-pació ha crescut fortament en els darrers 5 anys.Algunes regions de Grècia, Portugal i Espanya


Nota: Les regions fan referència al nivell territorial 2.

Font: Angus Maddison

Taula 1.9. Les deu regions amb més pèrdues d’ocupació industrial(canvis en l’ocupació en el període 1998-2003/4)

Regió Indústria Total

Japó Tohoku -123.808 -266.000EUA Pennsilvània -126.499 117.158EUA Michigan -126.688 -117.800EUA Ohio -128.159 -11.336Japó Toukai -131.587 -96.000EUA Texas -136.613 596.682Alemanya Nordrhein-Westfalen -146.500 -140.000EUA Califòrnia -263.874 892.961Japó Kinki -315.352 -367.000Japó Kanto -567.964 -112.000

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

han tingut increments de més del 20% des de2000 en serveis intensius en coneixement.

També s’observa que alguns llocs de treball rela-cionats amb la indústria i que es classifiquen coma ocupació industrial són de fet ocupats en ser-veis/funcions de valor alt. Alguns treballs estimenque al voltant del 40% de treballadors ocupats enla indústria són de fet llocs de treball vinculats alsserveis (Pilat et al., 2006).

El valor afegit dels serveis incorporats a manufac-tures (realitzats internament o subcontractats) hancrescut; fet que evidencia que les regions mésdesenvolupades tenen diferent mix d’indústria ide serveis, però força interrelacionats i amb fron-teres molt difoses. L’extensió d’aquests canvistambé varia segons els sectors d’activitat.

Les decisions de les multinacionals i els efectesque tenen en els territoris són el vincle més visi-ble entre economies regionals i globalització.L’especialització de les regions, el creixement declústers d’empreses, de pols de treballadors qua-lificats en aquestes regions i de tasques quenecessiten de la proximitat són factors que con-dueixen a la generació d’spillovers de coneixe-ment i que moltes vegades han estat en part con-duits per multinacionals locals que, malgratestratègies globals, posen major èmfasi en l’àm-bit de la innovació, en la col·laboració entreempreses a nivell regional.

Les empreses en camps on la recerca és intensi-va i dinàmica habitualment ja no poden fer-ho deforma efectiva amb estructures d’innovació inter-nes i han vist com la productivitat d’R+D in housees redueix. En part és resultat que les innovacionsde productes més radicals impliquen adaptar iintegrar tecnologia d’altres indústries, i en algunscasos això demanda experiència interdisciplinar. Ala vegada també es una oportunitat per a pimesque poden ser mes àgils en aquest procés d’inte-gració i adaptació de tecnologies.

Els sistemes d’innovació regionals esdevenenmés complexos en termes dels actors que hi par-ticipen i de la tipologia d’indústries o tecnologiesque estan presents. Els sistemes d’innovaciómés oberts esdevenen també eines importantsen què les empreses grans i petites poden com-partir risc per a generar nous productes. Així

mateix, en les xarxes globals de producció s’afe-geixen les xarxes globals d’innovació que comen-cen a sorgir, per exemple, amb l’aparició de cen-tres d’R+D que no es limiten a segments delprocés, en economies emergents.

L’aparició de nous centres i spillovers de coneixe-ment en economies emergents posa de manifestque un cop un clúster local arriba a una determi-nada massa critica apareixen canvis qualitatius,en la dinàmica del sistema d’innovació (vegeuapartat 2.2).

La tendència cap a la concentració més que capa la dispersió és clara en les indústries de tecno-logia mitjana i alta (OCDE, 20007). La localitzacióde knowledge spillovers (amb forta interrelacióentre empreses, pols de treball versàtil, infraes-tructures relacionades fortament amb la innova-ció, etc.) pot ser un recurs tangible per a guanysde productivitat per a l’empresa i pot constituir unargument persuasiu contra la relocalització o afavor de la inversió.

Algunes noves interpretacions: megaregions,dinàmiques regionals i el paper de lespolítiques

Aquests plantejaments especialment centrats enel paper de la innovació, la creativitat i el talentcom a factors estratègics, i la seva interrelacióamb les dinàmiques de distribució territorial del’activitat, han donat lloc a enfocaments sistemà-tics amb potencial interpretatiu. A continuació,es resumeix, d’una banda, el conegut planteja-ment de les «megaregions», i de l’altra, algunsplantejaments que ressalten el paper potencial deles polítiques regionals, amb alternatives.

Richard Florida, autor de l’enfocament de la«classe creativa», amb dinàmiques de concentra-ció en determinades localitzacions, presenta araels seus arguments en termes de les «megare-gions» de l’economia mundial (Florida-Gulden-Mellander, 2007). La reducció dels obstacles a lacomunicació i la mobilitat de mercaderies, perso-nes i idees no s’estaria traduint en un món plauniforme, sinó, ben al contrari, en una onadareforçada d’aprofitament d’economies d’aglome-ració, ara a escala global, que donaria lloc a lesmegaregions, nova versió del paper de les grans


1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

ciutats en termes de «concentrar talent, potencialproductiu, innovació i mercats». Així doncs, mal-grat que la globalització fa que les fronteres polí-tiques esdevinguin més irrellevants en termeseconòmics, les empreses es localitzen on leshabilitats, capacitats i mercats es clusteritzen, elscapitals s’adrecen on els retorns són més ele-vats, i les persones més qualificades es mouenon troben oportunitats, la qual cosa resulta enuna economia global integrada. Simultaniament aaquesta globalització, el capital i el talent es con-centren on les oportunitats de guanys en produc-tivitat i retorns són més elevades, configurant lesmegaregions com la unitat econòmica naturalresultat de la concentració de centres d’innova-ció, producció i mercats.

Els autors identifiquen —fent servir les dadesd’il·luminació nocturna del món, que dóna lloc al’indicador LRP light-based regional product— les40 megaregions mundials principals: les 10 prime-res agruparien a «només» el 6,5% de la poblaciómundial, però el 42,8% de l’activitat i el 56% de lespatents i els científics més citats. Les 20 primeresmegaregions (la megaregió Barcelona-Lió figura enel seu rànquing l’11 del món) suposen el 10% dela població mundial, però signifiquen el 56,6% del’activitat i el 76% de les patents i científics méscitats. La conclusió dels autors és que «la geogra-fia i la localització importen molt per al desenvolu-pament econòmic... la realitat és que tant l’activitateconòmica com la innovació segueixen molt con-

centrades» i afegeixen que la gran paradoxa delnostre temps és precisament que «en el mateixmoment que la tecnologia permet la difusió del’activitat econòmica», aquesta continua concen-trant-se, ara entorn de les unitats «megaregio-nals».

Quins marges d’actuació hi ha per a lespolítiques?

A més d’aquestes interpretacions de les dinàmi-ques en marxa, és important citar altres aproxi-macions que, a més de constatar la naturalesade les economies d’aglomeració i l’impacte de laglobalització en la configuració orogràfica de l’e-conomia, atribueixen un paper preponderant aldesenvolupament de determinades polítiquesregionals. Com, per exemple, els treballs Esponque mostren una sèrie de resultats que posen enevidència que el context global és cada cop mésrellevant per al desenvolupament territorial euro-peu. Planteja tres possibles escenaris en el futurterritorial d’Europa,en base al manteniment de lestendències socioeconòmiqes actuals i a diferentspolítiques públiques.

En un primer escenari continuista amb les actualstendències i polítiques, vinculades entre altresfactors a una continuïtat en el creixement lent del’activitat econòmica, a un augment persistent delspreus del petroli, a un creixement lent de la des-


Font: Florida, 2007

Figura 1.31. Global distribution of economic activity (LRP)

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

pesa en R+D, persistint el gap amb els EstatsUnits, a un augment de la immigració, però glo-balment controlat, a la reducció progressiva delpressupost de la PAC, a no augmentar la cohe-rència entre polítiques adreçades a la competitivi-tat i innovació i les adreçades a la cohesió, o al’ampliació de la UE amb Croàcia el 2020 i ambTurquia el 2030. Aquest primer escenari dibuixa-ria una Europa que concentra notablement l’acti-vitat econòmica en les àrees metropolitanes de

l’Europa Central, el pentàgon, però també ambaltres regions menys centrals que s’estenen a tra-vés dels corredors de transport, com les àrees deBarcelona, Madrid, Roma, Glasgow, Copenha-guen, Estocolm, Oslo, Berlín, Varsòvia, PragaViena i Budapest. També, a la vegada, altresregions i territoris estarien en risc de declivi eco-nòmic, amb la marginació d’algunes àrees rurals,i altres regions industrials amb tecnologies baixa imitjana són impactades fortament per la globalit-


Font: Espon, 2007

MadridBarcelonaLisboa Roma

París

Dublin

Glasgow

Londres

Hamburg

Copenhague

Berlin

Atenes

Istambul

Ankara

SofiaBucarestBelgrad

Budapest

Riga

Tallin

Hèlsinki

Estocolm

Oslo

Praga

Ciutat global

Motor europeu

Megaciutat forta

Megaciutat potencial

Megaciutat dèbil

Ciutat regional/local

Atracció i polarització potenciald’àrea metropolitana

Àrea i polarització de fluxes i activitats

Brussel·les

Ruhr

Amsterdam

Lió

Frankfurt/Main

Munic

Zuric

Milà

Vilnius

Varsòvia

Figura 1.32. Estructura espacial i jerarquia urbana al 2030 seguint l’escenari de tendències

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

zació, i on les àrees que es veuen afectades mésseverament són les ubicades en el centre i l’estd’Europa.

En un segon escenari, guiat per la competènciaentre territoris i vinculat a tendències i polítiques,com una forta reducció del pressupost de la UEen R+D, educació, TIC, en la PAC, en els fons dereconstrucció i desenvolupament. També vinculata polítiques de la UE específicament adreçades a

les regions amb major potencial, a una major libe-ralització i privatització dels serveis públics, a unamajor priorització de l’ampliació, a una promocióde la immigració per ampliar la força de treball, auna inversió en infraestructures efectuada en fun-ció de la demanda, que portaria a un escenari enquè l’activitat econòmica es concentra encaramolt més fortament en el tradicional pentàgon, enquè tan sols unes poques àrees metropolitanesesdevenen pols d’atracció econòmica, on el risc


Font: Espon, 2007

MadridBarcelonaLisboa Roma

París

Dublín

Glasgow

Londres

Hamburg

Copenhaguen

Berlín

Atenes

Istanbul

Ankara


Budapest

Riga

Tallinn

Hèlsinki

Estocolm

Oslo

Praga

Ciutat global

Motor europeu

Megaciutat forta


Megaciutat dèbil



Àrea i polarització de fluxos i activitats

Milà

Amsterdam

Lió

Zuric

Figura 1.33. Escenari orientat a la competitivitat: estructura espacial i jerarquia urbana el 2030

1. Persp

ectives i pr o

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

de marginació rural és molt més acusat, així comel risc del declivi industrial inclou més territoris i ésd’una intensitat major.

En un tercer escenari, basat en polítiques decohesió, vinculat a hipòtesis com un manteni-ment dels pressupostos de la UE i reforç delsfons estructurals, a una intervenció públicamajor i a una governança més descentralitzada,a la priorització de la col·laboració en la UE, més

que no pas a la progressiva ampliació, a unapolítica restrictiva en immigració, a prioritzarinfraestructures en regions perifèriques, a la pro-moció de producció d’energies descentralitza-des i renovables, etc. Dibuixaria un tercer esce-nari en què l’estructura territorial d’Europamostra un model més dispers de l’activitat eco-nòmica, les àrees urbanes tenen una estructuramés policèntrica, en què altres zones econòmi-ques han emergit fora del pentàgon, i aquest ha


Font: Espon, 2007

MadridLisboa Roma

París

Dublin

Glasgow

Londres

Hamburg

Copenhaguen

Berlin

Atenes

IstambulAnkara


Budapest

Riga

Tallin

Hèlsinki

Estocolm

Oslo

Praga

MilàLió

Viena

Varsòvia

Barcelona

Brussel·les

Ruhr

Amsterdam

Frankfurt/Main

Munic

Zuric

Vilnius

Ciutat global

Motor europeu

Megaciutat forta


Megaciutat dèbil



Àrea i polarització de fluxos i activitats

Figura 1.34. Escenari orientat a la cohesió: estructura espacial i jerarquia urbana el 2030

1. Persp

ectives i pro

spectiva: canvi d

e cicle i dinàm

iques a m

ig term

ini

crescut i inclou un nombre major de ciutats. Unescenari on el risc de marginació i declivi d’algu-nes àrees és menor, i similar al primer escenari,però amb una intensitat menor.

A un nivell de més concreció, alguns analistesparlen d’un «cicle vital» de les regions. Au-dretsch, Falck-Feldman-Heblich (2008) apliquena Alemanya una combinació d’algunes de lesidees desenvolupades en els debats recents perplantejar que, més que una seqüència lineal i/odeterminista, la dinàmica dels territoris pot anarposicionant-se en diverses fases, en funció deles iniciatives i respostes als nous reptes. Enparticular, esmenten les etapes de: a) faseemprenedora inicial, amb externalitats entrediverses indústries (la dinàmica més transversali creativa); b) fase de «rutinització», en què la

innovació es concentra en les empreses ja ins-tal·lades de més èxit; c) una segona fase deemprenedoria, en què es desenvolupen novesempreses dins d’indústries en «nínxols de mer-cat»; d) una segona fase de «rutinització», quepot durar cert temps, però que acaba produintuna necessitat de refundació (combinant expe-riència prèvia amb coneixement de darrerageneració)... o declivi. Els autors insisteixen enel paper de les polítiques decidides a escalaregional: «els polítics regionals han d’actuar coma dissenyadors-emprenedors de la seva pròpiapolítica regional».

Els enfocaments presentats en aquest darrerepígraf plantegen escenaris i dinàmiques, priva-des i públiques, que poden oferir elements dereflexió i valoració interessants.


CAPÍTOL 2Tres drivers cabdals: talent,tecnologia i capital

2008INFORME ANUAL

2.1. Talent i creativitat

2.1.1. El talent el 2020, un recurs escàs

i complex?

Nombrosos estudis i articles alerten des de ja faun temps sobre els desafiaments globals quesuposa per a les organitzacions empresarialsl’escassetat de talent (talent shortage), avui i en elfutur pròxim (McKinsey, 2007; Guthridge et al.,2008; The Economist, 2006c i 2007). A granstrets, es tracta que les empreses no aconseguei-xen trobar les persones més adequades per con-cretar les oportunitats de creixement, o queaquestes persones són cada cop més difícils deretenir.

En els països avançats, les limitacions es deuensobretot a què un nombre important de personesamb coneixements tècnics i de direcció es jubila-rà en breu sense que es prevegi una substituciófàcil. En els emergents, el problema principal estroba en què el fort creixement econòmic i de lesperspectives d’inversió no va d’acord amb elritme de creació de titulats universitaris i d’ex-periència professional. A més, l’economia delconeixement avança en una direcció en què pro-bablement es requerirà un tipus nou de talentbasat en la creativitat. Per acabar-ho de compli-car, la generació entrant al món laboral tambéserà diferent al que ens havíem acostumat les

dues darreres dècades i aportarà formes novesde treball.

Tots aquests elements fan pensar que, efectiva-ment, el talent serà un recurs escàs i complex.Però, l’anàlisi micro en el segon apartat del capí-tol també ens evidencia que existeix un volumingent de persones altament qualificades1 queaposten per uns models de negoci nous basatsen les petites organitzacions i la xarxa de contac-tes. La solució a l’escassetat del talent, com amínim en les economies avançades, es trobaràen què aquestes últimes s’especialitzaran cadacop més en les tasques que incorporen coneixe-ment tàcit. Els nous models de negoci afavoriranl’acumulació d’aquest talent més enllà del que hofaria la suma del talent individual disponible. Lesgrans corporacions, per la seva banda, haurand’adoptar formes de treball i de reconeixementque emularan les de les petites organitzacionsper tal de continuar sent atractives.

Fonts de creació de talent

Les projeccions demogràfiques conclouen ques’està donant una reducció de la població enedat de treballar en les economies avançades, il’amenaça és que això pugui suposar una dismi-nució del capital humà que impliqui una pèrduade competitivitat. Si es comparen aquestes eco-

1. Al llarg del capítol,s’entén laqualificacióassociada al talent,no tant com asinònim de formació,sinó en relació altipus de tasques oactivitats queaquestes personesrealitzen, sovintvinculat altractament deconeixement tàcit,de característiquesno rutinàries,analítiques iinteractives. Vegeu,en aquest sentit,l’Informe Anual 2007de l’OME (OME,2007) per a unaampliació major deles implicacions del’organització deltreball a nivell globalen tasques iactivitats.

2. Tres drivers cabdals: talent, tecnologia i capital


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

2. Polònia, Hongria,República Txeca iEslovàquia.

3. Indonèsia, Filipines,Malàisia, Vietnam,Tailàndia i Singapur.

4. Els Estats Unitstampoc si és té encompte que tantl’augment de labretxa social coml’estructura d’edatsimpedeixen assolirtot el potencial decreació de talentmalgrat elcreixementdemogràfic.

nomies, s’observa que Alemanya, Espanya,Corea del Sud, Taiwan i especialment el Japó dis-minuiran la seva població econòmicament activa.El Regne Unit, França, Singapur, el Canadà i Suè-cia pràcticament la mantindran al mateix nivell.Només els Estats Units l’augmentarà significati-vament.

D’altra banda, en les economies emergents, Rús-sia i els països de l’Europa de l’Est2 patiran unadavallada important de la població en edat de tre-ballar. La Xina augmentarà aquesta franja depoblació fins al 2015, però iniciarà el descens pos-teriorment. Les aportacions realment destacadesde població (amb la capacitat de generar talent)d’aquí al 2020 les realitzaran l’Índia (172 milions),l’ASEAN-63 (58 milions) i la Xina (30 milions). Àfri-ca i l’Orient Mitjà es troben entre els pols de crei-xement de població en edat de treballar mésimportants del món d’aquí a 2020, però encarano es trobaran en condicions de generar suficienttalent per aquesta data.

En un context de competència global i si compa-ra amb aquestes economies que tenen majorpotencial d’acumulació de capital humà fins a2020, sembla que les economies avançades(excepte els Estats Units) no podran ampliar lafrontera demogràfica del capital humà si no ésaconseguint atraure talent d’altres contrades.4

En conseqüència, és probable que s’observi unincrement dels esforços de les economies

avançades per captar talent a través del fluxd’estudiants internacionals i de la immigraciólaboral.

L’entrada d’estudiants internacionals es trobaen augment a pràcticament tots els països del’OCDE, a un ritme de mitjana del 9% anual desde 2000 (el doble que el de les matriculacionsde nacionals). El fort increment en el nombred’estudiants internacionals dels darrers tempssembla que continuarà en el futur pròxim espe-cialment si els països més avançats continuenemetent senyals que aquesta és una porta percobrir les necessitats de talent. A nivell global, elnombre d’estudiants universitaris a l’exterior hapassat d’1,3 milions el 1995 a 2,7 milions el2007 (2,3 milions als països OCDE) i s’esperaque assoleixi els 5,8 milions el 2020 (OCDE,2008b).

El principal receptor d’estudiants internacionalssegueix sent els Estats Units, tot i que el seu pesdisminueix els darrers anys (26% el 2000, 22% el2005), seguit del Regne Unit (14%), França i Ale-manya (9%), Austràlia i la Xina (6%), aquest últimamb creixement superior al de la mitjana mundial.L’atracció d’estudiants internacionals a Espanyagairebé assoleix el 2% mundial.

Respecte a l’origen, és de destacar que, mentreque als països de l’OCDE europeus la presènciad’estudiants internacionals procedents d’altres


Font: US Census Bureau

Mili

ons

50

100

150

200

250

Alemanya RegneUnit

França Espanya EstatsUnits

Canadà Coreadel Sud

Japó Taiwan

0

2008 2015 2020 2050

Figura 2.1. Evolució de la població entre 15 i 64 anys en les economies avançades

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

OCDE europeus és majoritària (7 dels 10 primersorígens);5 en el cas dels països OCDE no euro-peus,6 la majoria d’estudiants internacionals pro-cedeix d’Àsia i, especialment, de països noOCDE (7 entre els 10 primers orígens). No esconstata que aquesta especialització pugui alte-rar-se substantivament en el futur pròxim, la qualcosa podria suposar que els països OCDE euro-peus quedin allunyats d’una de les principalsfonts de generació de talent del futur.

El saldo dels fluxos d’entrades i sortides d’estu-diants és clarament positiu als països avançats:destaquen els Estats Units, el Regne Unit, elCanadà, Austràlia, Alemanya i França. Aquestsaldo net representa el 15% del total dels estu-diants universitaris del Regne Unit i el 10% d’Ale-manya. Es tracta, per tant, d’una font d’atraccióde talent destacada. Quina possibilitat existeixque els estudiants internacionals passin a formarpart de la bossa de talent del país d’acollida?

5. No és el casd’Espanya, en què elfactor llatinoamericàés dominant.

6. Principalment, els Estats Units, el Canadà, el Japó i Corea del Sud.



Mili

ons

2008 2015 2020 2050

200

400

600

800

1.000

1.200

Brasil Mèxic Europade l’Est-4

Rússia Índia Xina ASEAN-6

Figura 2.2. Evolució de la població entre 15 i 64 anys en les economies emergents


100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

EstatsUnits

RegneUnit

Alemanya França Austràlia Xina Japó Canadà Espanya0

Figura 2.3. Matriculació d’estudiants universitaris internacionals, 2007

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

Depèn del cas, però un 18% dels estudiantsErasmus confirmen que han treballat a l’estrangerdesprés dels seus estudis. El 42% dels estu-diants internacionals d’Indonèsia i Taiwan reco-neixen que la motivació d’estudiar a l’estrangerés la de trobar una bona feina al país de destina-ció, i, en el cas dels estudiants d’origen xinès al’exterior, el 70% no ha retornat al seu país. L’evi-dència dels extracomunitaris que estudien aEspanya també confirma una possibilitat alta detrobar feina qualificada.

Així, malgrat que l’OCDE constata que les barre-res perquè el talent universitari internacional s’in-corpori al mercat laboral dels països d’acollida demanera efectiva són encara elevades, si tenim encompte la demanda mundial de talent i la intensi-ficació dels fluxos d’estudiants internacionals és

d’esperar que s’intensifiqui la competència entreels països per millorar les condicions que facilitinl’accés d’aquest talent al mercat de treball local.De fet, ja es constata que molts països OCDE (elsmés destacats, Alemanya, Suïssa, Austràlia, elCanadà, Nova Zelanda, el Regne Unit i els EstatsUnits) han començat a relaxar les seves polítiquesd’immigració per incentivar la immigració perma-nent o temporal dels estudiants internacionals(Tremblay, 2005).

Precisament, a banda dels estudiants universita-ris internacionals, els països avançats i els emer-gents aprofitaran millor la captació de talent pro-vinent de la immigració laboral i els retornats. El2005, van entrar 4 milions d’immigrants nous alspaïsos de l’OCDE en forma permanent i 1,8milions d’immigració laboral temporal. Entre els


Font: Institute of International Education

Taula 2.1. Internacionalització dels estudiants universitaris en diversos països

Xina Índia Alemanya Regne Unit Estats Units Espanya

Estudiants 25.000.000 9.954.000 1.985.765 2.387.535 15.023.346 1.809.353 universitaris (2006) (2005) (2006) (2007) (2007) (2005)

Saldo estudiants -187.000 -110.000 +186.000 +353.000 +365.000 +20.000internacionals

Estudiants 162.695 13.267 248.357 376.190 582.984 45.603 estrangers (2006) (2005) (2006) (2007) (2007) (2005)(internacionals) matriculats

Origen i percentatge sobreel total d’estudiants internacionals matriculats (any més recent)

Estudiants 350.000 123.559 62.000 23.000 218.000 25.700universitaris a l’exterior (2004)

Principals destinacions per nombre d’estudiants (2004)

1. Corea delSud 30,7%2. Japó11,3%3. Estats Units 7,2%4. Vietnam4,5% 5. Indonèsia3,5%

1. EmiratsÀrabs Units11,3%2. Nepal10,19%3. Iran 8,44%4. Bangladesh7,1% 5. Oman4,86%

1. Xina 11,0%2. Turquia9,0%3. Polònia6,1%4. Bulgària5,2%5. Rússia4,8%

1. Xina 13,3%2. Índia 6,4%3. Estats Units 5,9%4. Alemanya4,6%5. França4,5%

1. Índia 14,4%2. Xina 11,6%3. Corea delSud 10,7%4. Japó 6,1%5. Taiwan5,0%

1. Marroc10,0%2. Colòmbia9,3%3. Mèxic 7,0%4. Argentina6,9%5. Itàlia 5,2%

Estats Units:87.943 Japó: 76.130 Regne Unit:47.738 Austràlia:28.309 Alemanya:25.284

Estats Units:79.736 Austràlia:15.742 Regne Unit:14.625 Alemanya:4.237 Nova Zelanda:1.345

Regne Unit:10.760 Estats Units:8.745 Suïssa: 6.716 França: 6.496 Àustria: 6.151

Estats Units:8.439 França: 2.611 Irlanda: 2.165 Alemanya:2.154 Austràlia:1.652

Regne Unit:32.109 Itàlia: 26.078 Espanya:21.881 França:15.602 Austràlia:10.980

Regne Unit:6.105 Alemanya:6.014 França: 3.928 Estats Units:3.631 Bèlgica: 1.042

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

països que originen els fluxos migratoris, els quehan crescut més recentment han estat els immi-grants d’Europa Central i de l’Est (en el contextde l’ampliació europea), així com de la Xina, l’Ín-dia i l’Àfrica subsahariana.

La importància de la migració laboral, en con-cret, creix any rere any. En general, es calculaque la migració laboral suposa el 30% del total dela migració permanent. En el cas de la migraciótemporal, també presenta un augment d’any enany, relacionat amb la concessió de visats de treballtemporal en determinats sectors (per exemple, unde cada sis treballadors en tecnologies de la infor-mació als Estats Units), el desplaçament temporalde treballadors de les multinacionals, la provisiócreixent de serveis internacionals i les estades al’exterior d’investigadors i estudiants de post-doc-torat. La mobilitat internacional del personal alta-ment capacitat també augmenta cada any i ho faproporcionalment més que el conjunt de l’emigra-ció. Els increments anuals d’emigració mundial sónde 0,9% en el cas de les persones poc capacita-des, 1,6% per a les persones amb capacitació mit-jana, i 5,5% per a les persones altament qualifica-des (Docquier-Rapoport, 2004).

Cal tenir en compte que la contribució de la immi-gració al capital humà en una economia és el resul-tat del flux net de migració (quants se’n van i quantsn’arriben) i la composició qualitativa de la immigra-ció. Així, Austràlia, el Canadà, Suècia, Suïssa i elsEstats Units són, any rere any, països que guanyenun pes específic de població amb estudis universi-taris gràcies al flux net de migració (tant d’altres paï-sos OCDE com de la resta del món). Finlàndia,Irlanda i el Regne Unit són exemples de països quehan aconseguit recentment treure un profit de l’a-tracció de professionals amb estudis universitarisd’altres països OCDE (migració neta favorable) mésgran que el que treien tradicionalment. El Japó iCorea del Sud ni s’aprofiten ni es veuen perjudicatspels fluxos migratoris de persones amb estudis uni-versitaris. Mentre que els països perdedors decapital humà a l’OCDE els darrers temps han estatels països del centre i est europeu (la RepúblicaTxeca, Polònia i Eslovàquia).

Tot i aquest increment de la immigració laboral i lapresència creixent de persones immigrades ambqualificació, l’International Migration Outlook del’OCDE (2007e) constata l’existència d’una gransubutilització de les habilitats i les capacitats de


(1) 2003(2) 1996

Font: International Migration Outlook, 2006.

Taula 2.2. Estoc de població estrangera (selecció de països OCDE)

1995 2004

Persones % de la població Persones % de la població (milers) total (milers) total

Austràlia 4.164 23,0 4.751 23,6Bèlgica 983 9,7 1.185 (1) 11,4Canadà 4.867 17,2 5.781 18,9Alemanya 9.377 11,5 10.620 (1) 12,9Irlanda 251(2) 6,9 443 11,0Suècia 936 10,5 1.100 12,2Regne Unit 4.030 6,9 5.552 9,3Estats Units 26.255 9,9 35.820 12,2

Font: International Migration Outlook 2006

1992 2002 2003 2004

Austràlia 14,6 43,3 47,4 -Japó - 136,9 147,1 150,2Corea del Sud 3,4 40,5 - -Estats Units 35,8 118,4 107,2 139,0

Taula.2.3. Entrada de treballadors temporals qualificats, en milers (selecció països OCDE)

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

les persones immigrants. Així, paradoxalment, lamajoria dels països de l’OCDE estan realitzantesforços per atraure i retenir els immigrants méscapacitats i, al mateix temps, el capital humà de laimmigració laboral general s’utilitza per sota de lesseves possibilitats.

En definitiva, tot fa pensar que en el futur fins al2020 es tendirà cap a un aprofitament millor d’a-questes fonts de talent que significa la immigra-ció laboral i universitària. Aquesta suavitzarà elgap existent amb les necessitats de talent de leseconomies avançades. Addicionalment, com escomenta més endavant, l’aprofundiment de l’e-conomia del coneixement permetrà assolir l’òp-tim de talent amb un volum inferior de recursoshumans en les economies avançades, sobretot siels models de negoci s’adeqüen als nous perfilsde talent que apunta la generació del mil·lenni. Amitjà termini, però, els objectius empresarialss’hauran d’ajustar a la realitat caracteritzada perles dificultats en el traspàs generacional i demodel de negoci, fet que suposarà un retard enel seu assoliment.

Per la seva banda, les economies emergents asià-tiques patiran un coll d’ampolla els propers anys,com a mínim fins que aconsegueixin ajustar lesseves ofertes de formació i de capacitació labo-ral al contingent de recursos humans que aques-tes economies necessitaran per fer funcionar elseu teixit empresarial de manera eficient i prepararl’expansió internacional. La deslocalització d’activi-tats des de les economies avançades els darrersanys, la creació de pimes domèstiques associadaa l’expansió de les classes mitjanes asiàtiques il’escalada de posicions en la cadena de valor hanpressionat la demanda laboral en les posicionsmés qualificades. La situació encara empitjorarà acurt termini, atès que el flux d’inversió corporativades de les economies avançades cap a la regiócontinuarà (KPMG, 2008), i especialment en elcontext actual de creixement molt moderat en leseconomies avançades. Aquesta demanda conti-nuarà pressionant a l’alça els preus dels salaris i deles condicions laborals d’aquests països, enalguns casos fins a nivells similars als de les eco-nomies avançades (The Economist, 2007).

Tanmateix, l’existència de diners en aquesta regiómundial possibilitarà l’adquisició d’empresesamb major tecnologia i capital humà (A.T. Kear-

ney, 2008), i el desplegament de pràctiquesmodernes de retenció del talent i de formacióinterna en l’empresa, la qual cosa podrà ajudar asalvar el diferencial actualment existent en menystemps. Així, probablement pel 2020, la bretxaentre oferta i demanda de talent en les econo-mies emergents asiàtiques ja serà menor.

Tot i així, els problemes de governança, rotaciólaboral, inexperiència en llocs clau, i manca d’èti-ca empresarial poden sorgir en alguns casos iaixò limitarà les perspectives d’assolir els objec-tius empresarials en aquesta regió. Mentrestant,algunes empreses multinacionals cercaran altresindrets on localitzar les seves activitats, com araalgunes economies d’Europa Central i de l’Est(tot i la davallada demogràfica) i llatinoamericanesamb major preparació, així com segones i terce-res opcions d’ubicació, amb menor concentracióempresarial però encara amb disponibilitat detalent i un cost salarial menor dins de les pròpieseconomies asiàtiques.

Per ara, l’evidència mostra que els directius delspaïsos emergents d’Àsia estan més preocupatsper un possible coll d’ampolla a l’hora de comp-tar amb capital humà adequat del que ho estana Europa o Amèrica del Nord (McKinsey, 2007).De manera il·lustrativa, una enquesta recentsobre la competència que arriba des de la Xinaassenyala que la primera dificultat que es trobenels executius de les empreses xineses que pre-tenen ser competidors globals que l’empresa noté suficient talent gerencial (McKinsey, 2008). Enuna enquesta realitzada a 600 directors generalsd’empreses multinacionals que operen a l’Àsiaesmentaven la manca de personal qualificat comla primera preocupació a la Xina i al Sud-estasiàtic, i la quarta (després de la inflació salarialque també hi estaria relacionada) a l’Índia (TheEconomist, 2007). Aquesta limitació no afectanomés les multinacionals, sinó també la pimelocal, que sovint ha de competir amb les condi-cions de retribució i serveis superiors que ofereixl’empresa gran en un context de fort dinamismeeconòmic.

L’explicació de l’aparent contradicció entre l’aug-ment de la població en edat de treballar i lamanca de talent en aquesta regió mundial espodria trobar en el fet que, d’una banda, les eco-nomies emergents es defineixen per les seves


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

taxes de creixement sostingut elevades, que calacompanyar d’un augment del capital humà sufi-cient, sobretot a mesura que l’economia es tornamés complexa i es pretén escalar en la cadenade valor. De l’altra banda, la pressió de la deman-da per part de l’empresa multinacional, que hadispersat la seva activitat globalment, sobre elsmercats laborals dels països emergents tambéestà augmentant la competència pel talent.

Un estudi de 2005 estimava que només 3,9 dels33 milions de professionals7 graduats universita-ris amb experiència professional (d’una mostrade 28 països de renda baixa) tenien les caracte-rístiques per ser contractats per empreses multi-nacionals (Farrell et al., 2005). S’evidenciavendiferències importants entre països: per exemple,el 50% dels graduats de Polònia i Hongria (unpercentatge similar al de les economies mésavançades) tenien el nivell adequat per ser con-tractats per multinacionals, mentre que a la Xinaera del 10% i a l’Índia del 25%.

No obstant això, la quantitat de treballadors quali-ficats dels països emergents està creixent ràpida-ment. El nombre de graduats universitaris enaquests països augmenta a un ritme anual del

5,5% en comparació de l’1% dels països de rendaelevada. En definitiva, el món es torna més plaquant a preparació universitària en termes quanti-tatius, la qual cosa permetrà una extensió majorde les activitats que aporten valor en zones mésàmplies del planeta. Igualment, la conseqüènciaés la banalització de la universitat com a genera-ció de talent per a l’activitat econòmica i, per tant,existirà una competència major en termes de qua-litat i innovació de l’ensenyament terciari entre elspaïsos i a l’interior d’aquests, de forma que es ten-dirà a assolir una major diferenciació.

Mentre es resol aquest coll d’ampolla, els seusgoverns es plantegen si poden cobrir la mancan-ça a través dels emigrants que retornen als seuspaïsos d’origen. Tot i així, molts dels que hanmarxat no tornen, o encara no ho fan. De fet,entre 1978 i 2006, més de 1 milió de xinesos vamarxar a estudiar fora del seu país i, d’aquests, el70% no ha tornat (vist en positiu, n’han tornat250.000 la darrera dècada). Ara el govern xinèses proposa atraure entre 150.000 i 200.000 estu-diants xinesos a l’estranger (les «tortugues mari-nes») addicionals, en el període 2007-2010, mit-jançant polítiques preferencials (Fangchao, 2007).El cert és que, malgrat aquests beneficis públics,

7. Enginyers,especialistes enfinances icomptabilitat,professionalsgeneralistes,investigadors deciències biològiquesi anàlisi quantitatiu.


Font: Unesco Institute for Statistics

1991 1999 2002 2006

Índia 6 10 12Xina 3 6 13 22Indonèsia 9 15 17Filipines 27 29 30 28Tailàndia 33 41 46Malàisia 8 23 28Brasil 11 14 20Polònia 22 45 58 66República Txeca 16 26 35 50Eslovàquia 26 32 45Rússia 52 60Estats Units 73 73 80 82Regne Unit 29 60 63 59França 40 52 53 56Espanya 37 57 62 67Irlanda 29 46 54 59Suècia 32 64 76 79Japó 30 45 51 57Corea del Sud 39 66 83 91Austràlia 39 65 76 73

Taula 2.4. Evolució de la població universitària (% de la població en edat universitària en el sistemaeducatiu terciari)

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

la principal motivació per al retornat és la millora deles perspectives econòmiques en aquests països,que els obre la possibilitat d’aprofitar les oportuni-tats professionals. Tanmateix, aquests retornatssovint són difícils d’atraure i retenir per l’empresamultinacional o local: sovint exigeixen sous alts, enun context de competència pel talent, i la rotaciólaboral és elevada.

Des del punt de vista de l’evolució del talent coma factor competitiu global, és probable, com java passar a Taiwan, Corea del Sud o Singapur,que el retorn de persones qualificades beneficiïels propers anys la Xina, l’Índia i els països delSud-est Asiàtic. En general, es tracta de perso-nes amb unes característiques emprenedoressuperiors a les dels seus compatriotes que novan marxar, i que poden funcionar dins les sevespròpies iniciatives de negoci (The Economist,2007). Més enllà de les capacitats individuals, larellevància del talent que retorna és la sevacapacitat per mantenir o construir els lligamsamb els seus col·legues que l’havien acollit en laseva experiència a l’exterior, la qual cosa podràgenerar un avantatge competitiu en la seva ubi-cació actual.

Però els retornats no seran suficients per solu-cionar la limitació de talent a l’Àsia; l’escassetatcontinuarà almenys fins a mitjan de la properadècada i les empreses que operin en aquestcontinent hauran d’esforçar-se especialment enla retenció del talent (més que en l’atracció) mit-jançant pràctiques sofisticades de recursoshumans: pla de carrera, capacitació, mapes dedesenvolupament personal, mentoring, etc.

Una consultora asiàtica especialitzada en elsretornats (Pacific Bridge) considera que en 10anys el panorama del capital humà a la regió seràradicalment diferent, atès que la qualitat delsseleccionats no para de créixer (Filou, 2006). Enel cas xinès, en comptes de la relació actual percobrir càrrecs de direcció sènior: 25% expatriats,50% retornats, 25% locals; la relació serà alesho-res: 50% locals, 25% retornats i 25% de Singa-pur, Taiwan i Hong Kong.

Fruit de la pressió de l’oferta en el mercat de tre-ball, es constata un increment progressiu, peròrelativament ràpid, dels costos i les condicionslaborals en els països emergents, i es dóna una

rotació major del personal qualificat entre empre-ses. Segons The Economist, la inflació en elssalaris del sector de les tecnologies de la informa-ció a l’Índia era del 16% anual i la rotació del 40%(2006c). El salari d’un director de recursoshumans d’una multinacional mitjana-gran aShanghai és de 250.000 dòlars anuals; el direc-tor executiu d’un negoci internacional amb seu al’Índia pot guanyar uns 500.000 dòlars o més; elresponsable de finances, 194.000 dòlars a laXina, 159.000 a Tailàndia, 157.000 a Malàisia i73.000 a l’Índia (2007).

Això produeix desplaçaments en les inversions ala regió. Així, per exemple, després que l’Índias’hagi vist com una destinació privilegiada de ladeslocalització dels processos de negoci (busi-ness process outsourcing) per la disponibilitat demà d’obra qualificada a baix cost els darrersanys, previsiblement, aquest país es convertirà enhub mundial de la indústria del BPO que compta-rà amb ramificacions en països amb una franjahorària similar, coneixement d’idiomes principals,capacitats tècniques i humanes per donar serveisestandarditzats mitjançant les TIC a menor cost:les Filipines, Tailàndia, Vietnam...

Això significa que es tendirà cap a una conver-gència de sous a nivell mundial per a un mateixperfil de professional? Segons el 2007 GlobalServices Location Index d’A.T. Kearney, l’avantat-ge en costos laborals que significava traspassarels serveis de negoci als països emergents estàdisminuint a mesura que la demanda de treballa-dors qualificats augmenta en els 50 països analit-zats que compten amb regions especialitzadesen l’offshore de serveis de TI, contact centers iback-office.

Si s’encreuen les dades d’atractiu en els costosd’una localització amb la seva disponibilitat decapital humà adequat per oferir serveis offshorea les empreses, sembla que existeix una relacióforça consistent. Només entre 2005 i 2007,s’observa una tendència principal que es podriaresumir en què els països low-cost (situats a labanda dreta de la figura 2.4) guanyen, en gene-ral, talent, però perden puntuació en competitivi-tat per costos.

A més, com comenta l’informe d’A.T. Kearney,apareixen nous països competidors en aquest


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

segment de baix cost, al mateix temps que ladiferenciació entre països d’aquest grup, en ter-mes de preus o talent, és menor amb el pas deltemps. En aquest grup, les úniques economiesque aconsegueixen diferenciar-se, amb guanysen talent, són l’Índia i la Xina i, en menor mesura,Brasil, Mèxic i Indonèsia, que coincideixen ambels països amb una massa de població moltimportant. L’explicació a aquest fenomen pot serque són precisament aquests països méspoblats els que han rebut un flux més importantd’inversió estrangera directa amb el consegüenttraspàs de know-how i tecnologia. Però tambépot ser degut a què, en aquests països, la reser-va de mà d’obra disponible suavitzi la pressió al’alça dels costos laborals.

Certament, existeix un ritme de convergència delssalaris de les economies emergents amb lesavançades, que ja s’apuntava en l’Informe Anualde 2007 (OME, 2007). De fet, la previsió realitza-da per Mercer (2008) situa la inflació salarial per al2008 en el 14% anual a l’Índia, l’11% a Vietnam iIndonèsia, i el 7,5% a la Xina. En el cas de conti-nuar aquesta tendència, probablement l’avantat-ge competitiu d’aquests països en costos sala-rials haurà desaparegut pràcticament per al 2025.

Com a conclusió, és paradoxal assenyalar que elpotencial de l’oferta de talent disponible als païsosemergents per ser empleat per les multinacionalssupera de molt la demanda d’aquestes últimes.Només l’oferta potencial d’enginyers dels països


Font: A.T. Kearney. Global Services Location Index, 2005 i 2007

Offshoring 2005

Atractiu en costos

Offshoring 2007

3

EUA

ALE

ESPIRL

PORROM

FIL INDO

IND

XIN

BRAMEX

0

0,5

1

1,5

2

2,5

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4

Dis

poni

bilit

atta

lent

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4

Atractiu en costos

Dis

poni

bilit

atta

lent

EUA

ALE

ESPIRL

POR

ROM

FILINDO

INDXIN

BRAMEX

Figura 2.4. Costos i disponibilitat de talent en diversos països, 2005 i 2007

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

8. La generació Y, ditatambé «generacióEinstein», «generacióNext», «generaciómil·lenni», en algunsaspectes la«generaciómil·leurista», o «elsnadius digitals».

9. Vegeu en relacióamb això, elQuadern núm. 6 del’Observatori deMercats Exteriors:Innovació en elprocésd’internacionalització(B+I Strategy, 2007).

de renda baixa aniria justa. Però la concentració deles empreses multinacionals en un nombre limitatd’ubicacions crea desequilibris entre la demanda il’oferta, generant així la inflació salarial (i nivells altsde rotació) (Farrell et al., 2005). Existeix talent des-aprofitat als països emergents en segones i terce-res opcions de localització.

La convivència de diverses culturesgeneracionals i geogràfiques

Juntament amb l’expansió geogràfica dels polsde talent i la major mobilitat del talent que esdonarà entre aquests pols, l’ambient culturalpredominant en el lloc de treball és un altre fetdestacat que marcarà el rendiment del capitalhumà en l’empresa. En aquest darrer sentit, enel món occidental, conviuran tres generacionsculturals diferents d’aquí al 2020: per dir-ho

d’alguna manera, els baby boomers i les gene-racions X i Y.8

El 2020 es barrejaran trets de lleialtat corporativai de compromís social (corresponent al talent mésmadur), amb una visió de l’empresa com a siste-ma transaccional per assolir l’interès personal(talent d’edat intermèdia) i amb el talent nou ambaspiracions emprenedores vitals i empresarials. ACatalunya, a més, les pautes d’aquestes genera-cions arriben amb un cert retard respecte al con-junt d’occident i, de fet, caldria afegir-hi una altrageneració anterior a la del baby boom: els nas-cuts fins a 1957, que seguiran en actiu el 2020,amb tics organitzatius jeràrquics i estàtics elsquals poden continuar resultant, en algunscasos, un fre a la innovació.9

Les dues darreres dècades, els baby boomershan estat el grup dominant en el món laboral


(*) Dades de 2007

Font: Mercer, 2008 Global Compensation Planning Report

Increment salarial Inflació Diferència mitjà previst prevista salari-inflació

Europa OccidentalIrlanda 4,7 2,1 2,6Espanya 3,8 2,4 1,4França 3,0 1,8 1,2Alemanya 2,7 1,6 1,1Regne Unit 3,1 2,0 1,1

Europa Central i de l’EstRomania 8,3 5,0 3,3Eslovàquia 4,7 2,0 2,7Polònia (*) 4,0 2,3 1,7República Txeca 4,0 3,1 0,9

AmèricaBrasil (*) 6,5 4,4 2,1Estats Units 3,7 1,8 1,9Canada 3,8 2,0 1,8Mèxic (*) 4,5 3,7 0,8

Àsia-PacíficÍndia 14,1 4,3 9,8Vietnam 11,9 6,3 5,6Indonèsia (*) 11,4 6,6 4,8Xina 7,5 3,2 4,3Corea del Sud 6,4 2,5 3,9Japó 2,5 0,8 1,7Austràlia 4,0 2,5 1,5

Taula 2.5. Previsió d’increments salarials 2008 (%)

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

occidental. Els propers anys, fins al 2020, esveurà com una part important d’aquests passa-ran a la jubilació. Tot i així, una part substancialdel talent d’aquesta generació continuarà enactiu més o menys informalment, de manera quefins i tot es podrà parlar d’un perllongament de lavida professional; en un interès mutu per part del’empresa, que voldrà garantir una experiència iuns contactes professionals destacats, i per partde la persona veterana, que voldrà continuargaudint del repte diari de l’activitat professional,però a un ritme que el permetrà gaudir igualmentde la qualitat de vida assolida. Caldrà afegir, pertant, la gestió d’aquest talent semijubilat a la delpool de talent vigent que, d’altra banda, estaràcompost, com s’ha vist, de valors vitals i profes-sionals de vegades contradictoris.

La successió dels baby boomers pels membresde la generació X és un fet que ja s’està donant ique continuarà d’aquí al 2020. Aquests incorpo-ren un nivell d’estudis universitaris i una experièn-

cia internacional en general superiors als de lageneració anterior. També són menys sexistes iestan més orientats al treball en equip. Per con-tra, volen gestionar la carrera professional per ellsmateixos i, en conseqüència, són més volàtils enla seva fidelitat a l’organització.

Per tant, un pes important del talent de la properadècada recaurà sobre aquest patró de comporta-ment: talent altament qualificat, però volàtil. Tanma-teix, és probable que els nadius digitals tambéjuguin un paper destacat, de vegades en equipamb els X, però d’altres en forma d’iniciativa pròpiaque desafiarà les formes tradicionals de models denegoci. Els nadius digitals sovint tenen ambicionsemprenedores, s’apassionen per les causesmediambientals i socials, creuen que l’empresatambé ha de correspondre amb aquestes causes iels agradaria poder gaudir d’un equilibri major entrela vida professional i la personal. Estan disposats acanviar d’experiències professionals per tal que lafeina s’adeqüi més a les seves aspiracions vitals.


Font: Adaptat a partir de The Boston Consulting Group, 2006

Taula 2.6. Trets característics de les diverses generacions en el món laboral

Nadius digitals Generació X Baby boomers

1981- ... 1961-1981 1946-1961

Experiència definidora

Rang d’edat (2008)

Atributs 2008

Rang d’edat (2020)

Atributs probables 2020

Internet i dispositiusdigitalsBonança econòmica

L’enriquiment és boReformes estructurals irecessió

Revolució culturalBonança econòmicaperllongada

< 27 27-47 47-63

AspiracionsemprenedoresEsperança d’èxit Forta consciència socialNadiu digital, ambconeixement avançat de TI

Motivació transaccionalEsperança en els canvisde feina per escalar en lacarrera professionalMajor orientació al treballen equip Adopta les TI en elmoment inicial

IdealistaAltament socialLleialtat corporativabastant accentuadaLes TI són un llenguatgeaprès, per alguns

Focus emprenedorGestió pròpia de lacarrera professional i del’estil de vidaAlguns abandonaranquan el món laboral noacompleixi lesexpectatives

Assoleix el nivell jeràrquicde gerència sèniorEstils de gerènciainclusiusLa gestió multicultural del’equip de treball és undesafiament

Menor compromís ambla feina, però senseacabar de desentendre’sPot continuar dominantel consell de direcció id’administració

23-39 39-59 > 60

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

10. Com a serveisintermedistrobaríem elsserveis mercantils,financers od’assegurances.

La conclusió és que el 2020 coexistiran totesaquestes persones en l’activitat econòmica mésvalorada. En alguns casos conviuran en unamateixa organització, la qual cosa dificultarà lacoherència de valors i objectius i el rendimentfinal. En d’altres, significarà la presència d’unavarietat de models de negoci major a partir decreences i pautes de comportament diferenciats.

En aquest punt, val la pena recordar que el mónno és exactament pla pel que fa a les culturesorganitzatives. Així, en les societats de les econo-mies emergents coincidirà el capital humà deltipus generació XY (una combinació que incloutrets de X i Y alhora) amb una anterior que no vaviure els efectes del flower power. Cal destacaraquí novament el factor «nadiu digital» en les eco-nomies emergents. Especialment en les asiàti-ques, que van incorporar ràpidament la infraes-tructura bàsica de telecomunicacions i són la regiómundial que aporta més població jove i, per tant,de nadius digitals amb una capacitat d’adaptacióa la forma de treball col·laborativa que emergeix.

Finalment, a més de la diversitat generacional,amb la fragmentació de les activitats en diferentslocalitzacions distants ha augmentat la comple-xitat derivada de la diferència cultural geogrà-fica. No obstant això, la multiculturalitat geogràficaserà un factor de complexitat cada cop menysdeterminant, com a mínim, en relació al talent,que parlarà un «llenguatge comú» independent-ment de la seva ubicació, si vol assolir l’èxit pro-fessional. Així, algunes investigacions ja assenya-len que el món pateix un doble procés deconvergència cultural i de disminució del nombrede trets diferencials fruit del procés de globalitza-ció (Maystre-Thoenig, 2007). Igualment, és signi-ficatiu que les «diferències culturals» han passatde ser un dels principals riscos percebuts perl’offshoring els anys 2004 i 2005, a ser un delselements amb menor risc el 2006 (Lewin-Couto,2007). Altres analistes, però, assenyalen que la ten-dència a la convergència cultural fa emergir lanecessitat de diferenciació i arrelament on elsvalors i atributs vinculats al territori esdevenenmés importants (OME, 2006).

Per tant, probablement, el que es donarà serà unrisc major de pèrdua de control de gestió, de l’e-ficiència operacional i de la qualitat del servei, enun món amb les tasques esteses per diferents

indrets, però que no seran la conseqüència de lamulticulturalitat de les persones, sinó més aviatde la localització múltiple de les activitats.

2.1.2. Un valor nou del talent

Un dels trets principals dels darrers temps en lacreació de valor ha estat el pas a l’economia delconeixement entesa com la utilització del conei-xement per produir un benefici econòmic. Enaquest sentit, Baruch Lev (professor a la NewYork University) ha estimat que els actius intangi-bles que tenen relació amb el coneixement (per-sonal qualificat, patents, know-how, etc.) supo-sen més de la meitat del valor de les empresesque cotitzen en borsa als Estats Units. Addicio-nalment, la consultora Accenture ha calculat queels actius intangibles haurien passat de represen-tar el 20% del valor de les empreses de l’índexS&P 500 el 1980 al voltant del 70% en l’actuali-tat. La globalització, la intensificació en l’ús delconeixement i la connectivitat han augmentat elvalor de l’economia del coneixement. La properadècada viurà una expansió encara major de l’e-conomia basada en el coneixement impulsatprincipalment per tres fets recents: la hipercom-petència, la incorporació dels nadius digitals i lalògica social de les emocions o de l’experimenta-ció i de la creativitat.

En primer lloc, la irrupció de les economiesemergents i de les noves tecnologies genera unentorn de hipercompetència: els processosindustrials es traslladen allà on la mà d’obra (ialtres factors de producció) segueix sent méscompetitiva, i el valor es concentra, per tant,cada cop més en els extrems de la cadena devalor on és possible aconseguir una certa dife-renciació positiva que permeti mantenir unmarge comercial sostenible. En conseqüència,un nombre significatiu d’empreses occidentalshauran de descompondre el seu model denegoci actual per tal de reconstruir-lo al voltantde les activitats que es basen en equips humansclau amb bons nivells de formació que s’orien-ten al desenvolupament continu de la innovació,mitjançant el coneixement potenciat per la crea-tivitat (IOR Consulting, 2008): la informació i ser-veis professionals no intermedis,10 activitat cien-tífica i tècnica, formació, disseny, entreteniment,etc. Per tant, es tracta d’afegir l’element de cre-


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

ativitat a l’economia del coneixement per acon-seguir un grau d’innovació continu i que siguivalorable pel mercat.

En relació amb això, a Espanya, un estudi de laconsultora Más Talento conclou que les empre-ses de l’Ibex 35 realitzaran, els tres propersanys, més formació per als seus directius icàrrecs intermedis en «creativitat i innovació»que fan actualment. Aquesta és l’habilitat quegaudirà d’una demanda creixent, juntamentamb la «gestió del canvi», que es podria asso-ciar igualment a la innovació organitzativa posa-da en pràctica.

En segon lloc, els nadius digitals irrompen en elmercat de treball i la seva gran aportació és lacultura col·laborativa. Aquesta generació ha cres-cut envoltada d’una sèrie de noves tecnologiesque permeten la col·laboració virtual, i això ja estàrepercutint en la interacció d’aquestes personesamb el mercat i en la seva manera d’entendre lesrelacions en l’àmbit laboral. Una part destacadadel valor en l’economia del coneixement es crea-rà, no tant a partir de l’aportació de genis indivi-duals o equips d’experts, sinó, sobretot, a partirdel treball col·laboratiu de comunitats d’experts(ja siguin professionals o amateurs).

Finalment, un tercer element que farà aprofundirel valor del coneixement és el canvi que estanexperimentant els mercats més desenvolupats,en què la part material ha estat saturada o cober-ta àmpliament, en les seves tendències de con-sum cap a les emocions i els sentiments, i en quèel que és nou és la importància que adquireix lahistòria que explica el producte o servei que s’o-fereix, amb el suport de la rapidesa amb què esdistribueixen actualment les idees i que, alhora,inspiren noves idees.

Creativitat com a element diferenciador

A mesura que la tecnologia avança i que és a l’a-bast d’un major nombre de competidors, als pro-veïdors de béns i serveis de consum els és mésdifícil poder competir en termes de preu i de qua-litat. La tendència és cap a la diferenciació mitjan-çant la construcció d’un valor cultural o d’un estilde vida que s’incorporen a l’oferta de l’empresaadreçada tant al client, com al propi empleat, que

cada cop és més susceptible a la càrrega emo-cional del seu aspecte laboral. La cultura estransforma en un recurs econòmic, un actiuintangible que l’empresa tracta; és difícil decopiar, carregat d’informació i significats indivi-duals i socials. Les indústries (o les activitats) cre-atives seran cada cop més un agent contribuïdoren tots els sectors econòmics.

Es produirà un reconeixement sobre el fet que lacreativitat no és pròpia dels artistes: existeix tanten les ciències com en el management i en lesarts. L’era industrial s’havia centrat inicialment enla producció en massa, i la crida a l’experiènciaindividual pròpia de les arts no hi tenia cabuda. Amesura que ens endinsem en l’economia delconeixement, la primera matèria més rellevant ésla informació, i els productes que més es valorensón les idees i els significats, que es generen mit-jançant la creativitat que apel·la a l’individu. És adir, es recuperen les arts i les aportacions d’a-questes en l’activitat empresarial o, en altresparaules, «the MFA is the new MBA».11 A la inver-sa, un nombre rellevant de professionals de lesindústries creatives estaran interessats a adquirircapacitats i coneixements empresarials o d’altresciències que els permetrà ampliar les experièn-cies creatives.

Es valorarà el risc de pensar diferent més que esfa actualment, tant per la necessitat de diferen-ciació que comporta la dinàmica de hipercompe-tència com per la incorporació de la generaciódel mil·lenni al món laboral, amb uns valors dife-rents als existents les dues darreres dècades. Itambé perquè, tot i la tendència a la globalitzacióde la cultura ja esmentada, els valors diferenciatsdels territoris proveeixen avui recursos d’inspira-ció, de manera que revaloritzaran aquests terri-toris. Aquest nou pensament tindrà probable-ment molt a veure amb la intensitat amb què lespersones de l’organització facin ús de les apti-tuds relacionades amb la conceptualització il’empatia.

De fet, Dani Pink (2005) parla d’una era concep-tual que substitueix l’era de la informació. Aquestautor proposa sis habilitats addicionals queseran rellevants en el futur pròxim i que, en unsentit metafòric, les situa en el costat dret delcervell (la banda emocional), en contraposició al’esquerre (lògica), que hauria dominat fins ara.

11. Diversos autorsreconeguts delpensament delmanagement, comara Tom Peters iDani Pink, hanutilitzat aquestaexpressió: elMaster of Fine Arts(mestratge enbelles arts) és elnou Master ofBusinessAdministration(mestratge engestió empresarial).


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

12. http://www.culture.gov.uk/

13. Per a una majorcomprensió del’organització deles indústriescreatives i la sevarelació amb lesindústriesanomenades, percontraposició,»monòtones»,suggerim la lecturadel clàssic deRichard E. CavesCreative Industries:Contracts betweenArt and Commerce(Caves, 2000).

Destacaran les habilitats relacionades amb el fetde dotar de significat o sentit la feina en unadoble direcció: adreçat als altres col·legues detreball (meaning) i als clients (design). També, enun món en què la informació és cada cop mésabundant, es valoraran les capacitats per posartotes les peces juntes, sintetitzar en comptesd’analitzar, saber veure les relacions que hi haentre camps aparentment no connectats(symphony) i la capacitat de compondre la infor-mació de tal manera que proveeixi d’un impacteemocional (story). Finalment, les habilitats detractar amb les persones: posar-se en la posicióde l’altre (empathy) i saber jugar (play) en el sen-tit de prendre’s les coses amb un cert sentit del’humor com a forma d’ajudar a l’empatia i a lail·lusió del grup.

En l’empresa de la propera dècada, una gran partdel procés de fabricació se subcontractarà i elque realment aportarà un valor diferencial serà lanarrativa que hi ha al darrere del producte. Així,on l’empresa li interessarà ser-hi present és en lacreació d’aquest significat, a través d’una relacióestreta dels empresaris i els tecnòlegs amb elsprofessionals de les indústries creatives quecol·laboraran amb la seva activitat. Quines activi-tats es relacionen amb l’economia creativa? Elconcepte no és tancat però, segons la definicióclàssica del Departament de Cultura, Mèdia iEsports del Regne Unit,12 pot incloure i combinaractivitats tan diverses com la publicitat, l’arquitec-tura, l’artesania, la moda, la producció audiovi-sual, el disseny gràfic, el software pedagògic id’entreteniment, la música, les arts representati-ves i l’espectacle, les arts visuals, la narrativa,etc.13

Talent col·laboratiu

Com és el talent col·laboratiu —el que aquí s’haanomenat els col·laboratius— que configura l’a-rribada de la generació del mil·lenni o dels nadiusdigitals? Aquesta generació ha crescut ambInternet i amb els dispositius digitals sempre alseu costat. A diferència dels seus pares, elsnadius digitals aprenen jugant, gaudeixen de lesnoves eines i són capaços de processar gransquantitats d’informació a gran velocitat (Prensky,2006). Algunes de les eines que conviuen ambaquesta generació són YouTube, la Wikipedia, els

SMS, la iPod, els blogs, la Play Station, Google,la BlackBerry, les càmeres digitals, etc.

La generalització del protocol d’Internet ha con-vertit les tecnologies de la informació i la comuni-cació (TIC) en un recurs que connecta universal-ment les persones en temps real. Les TIC són elcatalitzador de la tendència humana, observablecom a mínim des de fa cinc-cents anys en el mónoccidental, a socialitzar el coneixement. La com-binació de les TIC amb la generació del mil·lennipermetrà estendre les capacitats cognitives mésenllà del talent individual: amb la revolució 2.0, esparla ja de la saviesa de la multitud, la intel·ligèn-cia col·lectiva fruit de la dinàmica de treballcol·laboratiu que Internet i les tecnologies mòbilsfan més fàcil i assequible (Tasaka, 2007).

Canviarà la relació amb el coneixement. Lageneració anterior no concebia el coneixementsense sacrifici; la digital aprèn jugant i prenent unpaper actiu en la creació, edició i intercanvi decontinguts: són «prosumidors», productors iconsumidors alhora. En aquest sentit, són méscreatius que els anteriors i, per això, lliguen béamb la tendència del mercat cap a la diferencia-ció per creativitat. A més, no tracten d’emmagat-zemar tot el coneixement perquè és inútil fer-ho:la informació és massiva i s’actualitza constant-ment; per això, és més vàlida la seva cerca quanés necessària, compondre el coneixement i con-trastar-lo amb la comunitat virtual, sense necessi-tat de conèixer personalment als qui la conformen.

Aquesta nova forma de talent tot just suposaencara el 12% de la població activa als EstatsUnits, per exemple (Guthridge et al., 2008). Amesura que s’incorpori a l’entorn laboral, és depreveure una major dificultat de gestió en compa-ració del talent que la majoria de les organitza-cions coneixen.

En primer lloc, emfasitzen el missatge que no espoden transferir els coneixements sense lavoluntat de les persones. No es visualitzen coma recipients de capacitats estandarditzades,codificables i comunicables, sinó que creuenque són les organitzacions les que s’han d’adap-tar a les persones i que el treball els ha d’aportarun valor personal, i, a partir d’aquest supòsit, ésquan les voluntats personal i organitzativa podentrobar-se alineades.


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

Els col·laboratius qualificats se les arreglen peraconseguir beneficis cap als seus projectes d’in-terès personal. Si veuen que la feina no els apor-ta aquests beneficis, tracten de fer política internaper aconseguir els recursos per al seu projecte,decideixen anar-se’n a una altra empresa que elshi pugui oferir o, finalment, donen el salt cap aemprendre al marge de l’empresa hostessa. Enrelació al punt anterior, als col·laboratius no elsagrada sentir-se liderats: podria significar-los per-dre el control sobre el seu projecte personal.Sumen en el lideratge quan aquest és compartit iés accessible en tots dos sentits. La impaciènciaés un altre element destacat dels col·laboratius.No només per assolir els recursos cap al seu pro-jecte personal; en el cas dels col·laboratius mésqualificats, també tenen pressa per a ser-hi pre-sents en els àmbits de decisió directiva. Si no ésaixí, pensaran que l’organització no té en comp-te el seu treball.

Els col·laboratius més qualificats estan molt benconnectats amb xarxes de professionals del seunivell que els permeten arribar a solucions o aaltres contactes. Fins i tot, pot ser més importanta qui coneixen que quina cosa coneixen. Aixòvaloritza encara més aquestes persones dins del’organització, però també els confereix un cairede major volatilitat laboral. Precisament, un altretret distintiu del talent que arriba és que si l’orga-nització no inspira un propòsit empresarialil·lusionant i el treball no implica una motivació

intel·lectual suficient, acabarà marxant. De fet, elDepartament de Treball dels Estats Units calculaque un nadiu digital haurà canviat de feina unamitjana de 12 vegades quan arribi als 38 anys(Prensky, 2006).

Canvis culturals en l’empresa

Des del punt de vista de la cultura empresarial, esdesprenen dues conseqüències destacades dela major presència dels creatius i els col·laboratiusen el món laboral. Tot i així, cal advertir queaquests canvis culturals no seran d’un dia perl’altre, sinó que seran progressius al llarg de lapropera dècada.

La primera, és que les organitzacions hauran de fer-se més flexibles, obertes i transparents, de maneraque els empleats es diverteixin en la seva feina. Elnou talent cercarà espais amb una llibertat demoviments major: per intercanviar idees, per can-viar l’organització i per canviar les aliances entreles empreses. El canvi cultural difícilment podràimposar-se des de dalt, sinó que haurà d’arribarprecisament mitjançant les eines col·laboratives:des dels serveis de networking social fins alsblogs dins de l’empresa. En organitzacions tradi-cionals, però, sobretot, en les basades en lainformació i el coneixement, es deixaran enrereels models tradicionals de gestió i control, esreduiran en més del 50% els nivells de jerarquia ien un 30% el nombre de mànagers. Es cercarà lacreativitat i el talent no únicament entre els direc-tius, com ha estat tradicionalment, sinó tambéentre el personal intermedi o B players (Guthridgeet al., 2008). Les empreses cercaran sistemes detreball originals, per exemple, mitjançant equipsde treball autogestionats i coordinats entre sí o lafigura d’un coordinador d’innovació transversal atota l’organització (Roca, 2007; B+I Strategy,2007).

La segona és que es preveu una emprenedoriamajor per part dels nadius digitals. En general,aquests han crescut en un ambient econòmicmés favorable i, d’altra banda, no sempre encai-xen bé dins dels motlles organitzatius de l’empre-sa del segle XX, mentre que observen oportuni-tats derivades dels canvis tecnològics i les novesformes de treball que propicien, de manera quesón propensos a crear la seva pròpia start-up. No


Font: Elaboració pròpia a partir d’IOR Consulting, (2008)

Orientats alseu projecte

personal

La voluntatde l’individu

primer

Benconnectats

Elscol·laboratiusen el treball

Impacients

Tolerànciabaixa

a l’avorriment

No elsagrada

sentir-se liderats

Figura 2.5. Característiques dels col·laboratius en el treball

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

són els únics, també alguns dels pertanyents a lageneració X s’hi han sumat i, de fet, aquestsemprenedors són molt valorats per la seva espe-cialització contrastada. En definitiva, tal commostra la figura 2.6, els joves de les economiesemergents tenen, en general, una diferència mésàmplia entre la població de 18-34 anys en com-paració de la precedent de 45-64 anys en termesd’emprenedoria. Previsiblement, aquesta diferèn-cia serà major un cop s’incorpori un volum depoblació digital major en alguns d’aquests païsosemergents, tenint en compte el creixement sos-tingut de l’economia els darrers anys i que, enalguns casos, estan desenvolupant un entornmés propici a la innovació.

Aquests importants canvis culturals aniranassociats probablement a canvis en els modelsde negoci. Els darrers temps s’està observantuna acceleració en la transformació de les orga-nitzacions sota diverses formes: reestructura-cions, fusions, spin-offs, aliances, subcontracta-cions, virtualització, etc. Dins d’aquests moviments,al llarg de la propera dècada, probablement s’a-nirà refermant una tendència cap a una certapolarització empresarial que ja s’està entreveient.I és que, d’una banda, les grans corporacionsvoldran prendre un rol més prominent en lasocietat, mentre que, de l’altra, s’expandirà elmodel d’unitats empresarials de mínima expres-

sió —en termes de persones— que s’articularanen xarxes col·laboratives (PricewaterhouseCoo-pers, 2007). Cadascun d’aquests dos modelscontindrà una conseqüència diferenciada enrelació al talent.

En el primer grup, el de les grans corporacions,els límits entre el món laboral i personal desapa-reixeran a mesura que les empreses assumiranuna major responsabilitat a proveir el benestarsocial dels seus empleats: allotjament, salut, edu-cació, assegurança, etc., mentre que, en l’em-presa més petita, les persones individuals haurande cobrir aquestes necessitats pel compte propien una proporció major. La tecnologia també faci-litarà aquesta no diferenciació entre el món labo-ral i el personal; sent l’empresa qui proveirà laplataforma tecnològica, d’una manera que tambépermetrà conèixer millor les preferències delsempleats, sobretot dels més qualificats.

Un segon tret diferencial és que, en aquest tipusd’organitzacions, cada cop augmentarà més lasofisticació en avaluar la performance i la produc-tivitat del capital humà, en la segmentació d’a-quest i en la definició de les competències per laselecció i avaluació, que es realitzaran amb tretscomuns malgrat la dispersió geogràfica de lesseves filials. La gran corporació comptarà ambuna agenda del «risc del talent», un factor que es


Font: Global Entrepreneurship Monitor, 2008

25%

20%

15%

10%

5%

0%

Japó

Fran

çaS

uèci

aB

èlgi

caIs

rael

Reg

neU

nit

Paï

sos

Bai

xos

Esl

ovèn

iaFi

nlàn

dia

Din

amar

caItà

liaS

uïss

aH

ong

Kon

gS

inga

pur

Ale

man

yaG

rèci

aE

span

ya

Por

tuga

lN

orue

gaIs

lànd

iaC

anad

àIrl

anda

Nov

aZe

land

aA

ustr

àlia

Est

ats

Uni

tsR

ússi

aH

ongr

iaTu

rqui

aC

roàc

iaLe

tòni

aP

olòn

iaM

èxic

Xile

Bra

sil

Arg

entin

aS

ud-à

frica

Índi

aXi

naTa

ilànd

ia

Països de renda alta Països de renda mitjana-baixa

Europa i ÀsiaCentral

AmèricaLlatina

Altres

18-34 anys 45-64 anys

%im

plic

ats

enl’e

tapa

inic

ial

Figura 2.6. Activitat emprenedora en l’etapa inicial en els grups d’edat 18-34 i 45-64 anys, 2001-2007

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

constituirà en eix estratègic i que revaloritzarà l’à-rea de recursos humans. La selecció serà global(global search) i tindrà en compte les capacitats iles preferències individuals dels candidats permantenir una certa fidelitat així com per garantir laconsistència cultural i la gestió del canvi al llarg detota l’organització.

Precisament, un dels principals reptes organitza-cionals serà com aconseguir reforçar els valors cul-turals corporatius en un context de canvi decultura generacional, com s’ha esmentat abans.Per això, un dels elements que la corporació tin-drà cura de potenciar serà la marca d’empresaque reflecteixi la identitat i el compromís de lacorporació cap als seus empleats i cap a lasocietat. Entre altres aspectes a cuidar, el talentés socialment més responsable i premiarà les orga-nitzacions que ho incorporen a la seva agenda.

A l’altre extrem, es configura un món d’unitatsempresarials petites, especialitzades, però ambrols variables. Aquest món serà possible gràciesa l’augment exponencial en l’eficiència i l’ús deles tecnologies on-line per comprar, vendre i percomercialitzar serveis. També perquè, com s’havist, es configura un nou talent a partir delsnadius digitals que estan familiaritzats ambaquesta nova forma de treball. Així, una part sig-nificativa de les funcions tradicionals de la cade-na de valor es fragmentarà en activitats queduran a terme associacions orgàniques de peti-tes unitats empresarials, sovint unipersonals,que col·laboraran entre elles sense la necessitatd’arranjaments institucionals complexos. Aques-tes «comunitats» organitzaran les activitats delgrup i regularan el comportament dels seusmembres, però també els oferiran avantatgescom ara l’homologació de les seves capacitats il’accés a l’aprenentatge especialitzat i a nousprojectes.

No és, però, un món que rivalitzarà entre lesgrans corporacions i les petites unitats, sinó queprobablement hi col·laboraran. La cadena devalor es transforma en una xarxa de valor: unamalla de relacions que generen un valor econò-mic o social mitjançant l’intercanvi de béns tangi-bles o intangibles tant a l’interior com a l’exteriorde l’organització (Venezia-Allee, 2007). Aquestaés una tendència en part impulsada per les mul-tinacionals occidentals, que ja no poden basar els

seus plans d’adquisició de talent en funció de laforça laboral local i la immigració. Cada cop més,les organitzacions de qualsevol grandària haurande desenvolupar i gestionar equips de projectesvirtualment i en remot. Les organitzacions guanya-dores són les que construiran xarxes àmplies inde-pendentment del lloc d’ubicació mundial i queaconseguiran dissenyar i assemblar una força detreball de manera virtual (Schweyer, 2006).

Però, a més dels canvis en els models de negoci,o relacionats amb aquests, s’ampliarà el potencialde l’open innovation (veure capítol 2.2.2.) Elsdarrers anys la innovació en el procés de desen-volupament de producte s’ha obert a noves ideesprovinents de l’exterior de l’organització empre-sarial, bàsicament dels proveïdors, consultorsindependents i laboratoris d’universitat. Els pro-pers anys s’estendrà aquesta participació externamitjançant la «cocreació distribuïda» (Bughin et al.,2008). Aquesta es fonamenta especialment enl’auge de la filosofia Web 2.0 i l’existència de pla-taformes participatives. A través d’aquestes,comunitats d’experts independents, proveïdors o,fins i tot, clients potencials participen en el desen-volupament de les idees de producte. Les empre-ses faran servir aquest tipus de cocreació més imés, sobretot per la pressió competitiva per gene-rar noves idees i que aquestes siguin benvingudespel mercat i ràpides de fer arribar.

La cultura creixent de la creativitat i de la col·labo-ració dels prosumers ja esmentada anteriormentes troba òbviament al darrere d’aquest movi-ment. La motivació de la participació no és, enmolts casos, econòmica sinó pel reconeixement,diversió o altruisme. Un nombre creixent d’em-preses estan avaluant els avantatges i riscos decedir una part del control sobre els nous produc-tes a una xarxa de participants externa (i interna).Aquestes fórmules de participació es desenvolu-paran de les formes més diverses i encara caldràafinar alguns aspectes com ara la propietatintel·lectual, les normes de participació i la formad’assegurar-ne la qualitat.

Paral·lelament als avenços que es puguin obteniren relació a la innovació oberta basada en plata-formes participatives, i malgrat que podria sem-blar que la tecnologia de la informació hauria derestar importància a la localització de l’activitatempresarial, alguns autors creuen que, per con-


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

14. Per això, avalua 8indicadors: elnombred’universitats, elnombre d’escolesde medicina, elnombre deprogrames d’MBA,la sol·licitud depatents (per milióde persones), elnombre de cerquesen cercadorselectrònics, elsinvestigadors (permilió de persones),els articles en lesrevistes tècniques icientífiques (permilió de persones) il’accés a bandaampla (per milpersones).

15. Vegeu apartat 2.3.

tra, la localització és més important avui que en elpassat. De fet, la consideren una dimensió com-petitiva crítica atès que la diferenciació esdevin-drà per les persones, és a dir, pel talent (Hagel,2008).

La forma en què el talent es pot actualitzar o aug-mentar en un entorn que canvia ràpidament ésmitjançant el contacte amb les persones. Aixòés especialment rellevant en el cas del coneixe-ment tàcit i, encara més, quan aquest és taninnovador que és complex d’abstreure i codificar.Com que és millor fonamentar l’estratègia empre-sarial en el coneixement tàcit que en l’explícit,que es pot copiar amb major facilitat, la concen-tració de talent esdevé més important. Gràcies ala concentració poden entrar en contacte perso-nes altament especialitzades i amb experiènciaen els seus camps respectius si existeix la facili-tat de moviment de talent i idees. El que importad’aquests focus de talent són les oportunitats derelacionar-se amb col·laboradors diversos quetenen accés al coneixement tàcit.

L’atracció de talent internacional cap a aquestscentres continua sent vàlida, però una dinàmicanova, i que podria ser un nou fonament de com-petitivitat, està emergent. Les concentracions detalent tendeixen a connectar-se amb altres cen-tres de coneixement tàcit a nivell mundial, gràciesen part al retorn dels expatriats als països d’ori-gen. Així, per exemple, Silicon Valley està acon-seguint connectar-se a nivell personal i institucio-nal amb els focus de talent d’Israel, Taiwan, Xinai Índia (Saxenian, 2006). No obstant això, tot i queen la xarxa de coneixement tàcit global hi partici-pen les empreses de Silicon Valley, sembla que elsector privat asiàtic estaria liderant la construccióde formes de col·laboració entre el talent d’a-quests pols de manera més efectiva; la qual cosapodria implicar en el futur un avantatge competi-tiu major (Hagel, 2008). La tecnologia pot ajudar,però el desafiament es troba en aconseguir defi-nir nous models de treball que impulsin la «fric-ció productiva» entre els centres de talent aescala global.

2.1.3. Territoris creatius guanyadors

L’economia del coneixement s’aprofundirà amb eltalent creatiu i digital la propera dècada. Aquesta

economia es concentrarà en les àrees metropolita-nes globals. Quins són els territoris que destaca-ran? Arran de les característiques del talent ques’han analitzat en el punt anterior, probablementles ciutats atrauran el talent per la seva concentra-ció d’altres persones amb talent (creatius icol·laboratius), la tolerància de la diferència i laqualitat de vida elevada.

Concentració del talent

Les ciutats generadores de coneixement i en lesque la informació es pugui compartir amb majorfluïdesa seran un pol d’atracció i concentració detalent els propers anys, sota la premissa que eltalent atraurà talent. Una forma de veure quinsterritoris seran els guanyadors en aquest aspecteés mitjançant el Worldwide Centers of Commer-ce Index (MasterCard, 2008). La dimensió de«creació de coneixement i flux d’informació»mesura la qualitat i la quantitat d’educació d’unaciutat, juntament amb l’entorn general que facili-ta la innovació i la creació.14 Londres, Nova York,Tòquio, París, Seül, Zuric, Xicago, Ginebra, Esto-colm i Los Angeles són, en aquest ordre, les prin-cipals ubicacions de creació de coneixement iflux d’informació a certa distància de la resta deciutats de l’estudi. Val la pena esmentar que, entreles 25 primeres ciutats, 9 són dels Estats Units, 8europees occidentals i 6 dels països asiàticsavançats. Barcelona es troba en la posició 37,compartint un nivell proper al de Brussel·les,Munic, Frankfurt i Dublín.

És interessant també observar com Bengaloorui Beijing es troben a no gaire distància del grupde Barcelona i força millor situades que altresemergents com Praga, Buenos Aires, Shanghai,Mumbai, Bangkok, Varsòvia o Kuala Lumpur. Sicontinua la tendència actual en el flux d’inver-sions cap a aquests centres15 i l’esforç delsgoverns xinès i indi per augmentar les capacitatsde creació de coneixement autòctones, és depreveure que Bengalooru i Beijing (i probable-ment Shanghai i Mumbai) guanyaran posicionsels propers anys.

Com ja s’ha esmentat en la primera part del capí-tol, el talent creatiu es valorarà especialment en elfutur pròxim. En aquest sentit, una forma de crea-tivitat especialment rellevant és l’emprenedoria.


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

Així, el Global Entrepreneurship Monitor (2008)mesura el percentatge de la població adulta (18-64 anys) implicada en activitats emprenedores enel seu estadi inicial, per a diverses àrees metropo-litanes.

Les ciutats més emprenedores es troben localit-zades a Bangkok, Beijing, Buenos Aires i Sao

Paulo. Tanmateix, les iniciatives empresarials d’a-quests territoris no estan, en general, orientadesals mercats exteriors, una forma de conèixer elseu grau de sofisticació (Global EntrepreneurshipMonitor, 2008). Un grapat de ciutats nord-ameri-canes (Xicago, Los Angeles, Toronto i Nova York)i d’Oceania (Auckland, Melbourne i Sidney) sónles més emprenedores a escala global. Les ciu-

16. Les dades per aDublín, Beijing, SaoPaulo i Mumbais’han extrapolat apartir delpercentatgenacional. L’informedel GlobalEntrepreneurshipMonitor assenyalaque, en la majoriadels casos, lesciutats puntuen enforma força similarals països en quèes trobenlocalitzades.


Font: MasterCard Worldwide Centers of Commerce Index, 2008

0

10

20

30

40

50

60

70

Lond

res

Nov

aYo

rkTò

quio

Par

ísS

eül

Zuric

Xica

goG

ineb

raE

stoc

olm

Los

Ang

eles

Osa

kaB

osto

nC

open

ague

nS

inga

pur

Ber

línA

mst

erda

mA

tlant

aTa

ipei

Hon

kK

ong

Toro

nto

San

Fran

cisc

oH

oust

onVa

ncuv

erM

ontr

eal

Ham

burg

Sid

ney

Mad

ridM

elbo

urne

TelA

viv

Vie

naB

russ

el·le

sM

unic

Bar

celo

naFr

ankf

urt

Dub

línD

usse

ldor

fE

dim

burg

Ben

galo

oru

Bei

jing

Rom

aM

oscú

Milà

San

tiago

Pra

gaB

ueno

sA

ires

Bud

apes

tN

ova

Del

hiXa

ngai

Sao

Pau

loIs

tanb

ulM

umba

iB

angk

okVa

rsòv

iaM

èxic

Jaka

rta

Kua

laLu

mpu

rD

ubai

Man

ilaJo

hann

esbu

rg

Creació de coneixement i flux d’informació

Figura 2.7. Puntuació dimensió «Creació de Coneixement i Flux d’Informació», 2008

Font: Global Entrepreneurship Monitor, 200816

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%

Tòqu

io

Hon

kK

ong

Milà

Bru

ssel

·les

Rot

terd

am

Hèl

sink

i

Par

ís

Est

ocol

m

Sin

gapu

r

Cop

enag

uen

Am

ster

dam

Joha

nnes

burg

Bar

celo

na

Mad

rid

Lond

res

Mun

ic

Ber

lin

Fran

kfur

t

Dub

lín

Mum

bai

Ciu

tatd

elC

ap

Ham

burg

Nov

aYo

rk

Sid

ney

Mel

bour

ne

Toro

nto

Los

Ang

eles

Sao

Pau

lo

Auc

klan

d

Xica

go

Bue

nos

Aire

s

Bei

jing

Ban

gkok

Figura 2.8. Activitat emprenedora en l’etapa inicial en les àrees metropolitanes (% de la població adulta entre 18-64 anys)

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

17. Si bé, en el cas deMadrid i Barcelona,la iniciativaemprenedora estroba en el grupmitjà-baix quant aorientacióinternacional.

18. Que s’imparteixenen més d’un país.

19. Emergents: la Xina,l’Índia, Rússia,Brasil, Indonèsia,Turquia, Mèxic,Filipines, Sud-àfrica, Malàisia,Hongria, RepúblicaTxeca, els EmiratsÀrabs Units iEstònia. Avançats:els Estats Units, el Japó, Corea delSud, Alemanya, el Regne Unit,França, Espanya, el Canadà,Austràlia, Suècia,Israel, Finlàndia,Singapur, NovaZelanda i Irlanda.


tats alemanyes (Hamburg, Frankfurt, Berlín iMunic) i Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, sobresurtena la mitjana nacional. Per darrere d’aquestes estroben Dublín i Londres i, tot seguit, Madrid i Bar-celona.17

A banda de l’activitat emprenedora en la sevaetapa inicial, és rellevant observar també on esconcentren les millors escoles de negocis, quepermeten ampliar les capacitats de l’empresa demanera destacada, especialment en la seva pro-jecció global i més innovadora. Així, segons elFinancial Times (2008), les principals escoles denegocis es concentren en les ciutats dels EstatsUnits (un terç del total), Londres i els seu àmbitd’inflùencia, Singapur, París, Moscou, Madrid iBarcelona, i les ciutats del nord d’Europa. Abanda de Moscou, també altres ciutats emer-gents ja compten amb universitats pròpies oextensions de les més prestigioses: concreta-ment a Ahmedabad (Índia), Mèxic DF, Riga, Bue-nos Aires, Sao Paulo, Santiago de Chile, HongKong i les ciutats sud-africanes.

Entre les escoles de negocis més prestigioses,les que puntuen millor en noves formes de pen-sament i en adequació a les habilitats mésnoves es troben localitzades sobretot als EstatsUnits: Durham (Carolina del Nord), Xicago, Lau-sana (Suïssa), París, Wellesley (Massachusets),Ann Arbor (Michigan), Madison (Wisconsin),Atlanta i Mèxic DF. No obstant això, les nord-americanes no destaquen tant en l’oferta deprogrames internacionals.18 En aquest darreraspecte les primeres se situen a Durham (Caro-lina del Nord), Ashridge (Londres), Glendal (Ari-zona), Tilburg (Països Baixos), París, Londres,Austin (Texas), St. Gallen (Suïssa), Barcelona iMadrid.

Juntament amb les habilitats relacionades ambl’emprenedoria i el management, una forma de

talent que combina amb la creativitat és la que escultiva en les escoles d’arts i humanitats. Els paï-sos que tenen més graduats universitaris enaquest camp són, en termes relatius, NovaZelanda, el Japó, Irlanda, el Regne Unit, França,Malàisia, els Estats Units, Finlàndia, Austràlia,Alemanya, Estònia i Espanya. No obstant això,els països anglosaxons (els Estats Units, el RegneUnit, el Canadà i Austràlia) tenen el gruix d’univer-sitats entre les 50 més prestigioses en arts ihumanitats. Fora d’aquests països, només entrenen aquest rang de ciutats Beijing, Hong Kong iFudan (posicions 18, 44 i 46 respectivament),Singapur (21), Tòquio i Kyoto (24 i 34), París (29 i33), Auckland (32), Dublín (37), Berlín (38), Jeru-salem (39), Leiden i Amsterdam (40 i 41) i Lovai-na (43).

A banda de la creativitat, l’altre element diferen-ciador del talent de la propera dècada és el de laincorporació de la cultura digital a l’activitat eco-nòmica. En aquest sentit, amb vista al 2020, elmapa del talent digital serà força diferent a l’ac-tual, com a mínim en termes quantitatius. Com espot comprovar en la taula 2.7, prenent una mos-tra representativa de països emergents i avan-çats,19 els països emergents incorporaran al mer-cat de treball un nombre molt superior de nadiusdigitals amb estudis universitaris (els que aporta-ran major valor) al dels països avançats. Això seràtant pel creixement poblacional i de graduats uni-versitaris en el cas dels països emergents asià-tics, africans i llatinoamericans (no tant en el casdels emergents europeus) com pel procés decatch up en la incorporació i ús de les tecnolo-gies de la informació i les telecomunicacions.20

En termes relatius, però, la majoria de païsosavançats continuaran comptant amb un percen-tatge de població digital amb estudis universita-ris superior al dels emergents. En un extrem estrobaran Corea del Sud, Finlàndia, Singapur,


Font: Elaboració pròpia a partir d’US Census Bureau i Unesco Institute for Statistics

2008 2020

Universitaris digitals % «mundial» Universitaris digitals % «mundial»

Països emergents 124.256.837 62% 426.023.875 73%Països avançats 75.852.134 38% 154.691.435 27%

Total 200.108.971 580.715.310

Taula 2.7. Nadius digitals amb estudis universitaris i contribució mundial, 2008 i 2020

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

Nova Zelanda, Rússia, els Estats Units, Austrà-lia, Suècia i Israel, amb un percentatge ambaquestes característiques superior al 20%, i, al’altre, Sud-àfrica, l’Índia, Filipines, Brasil, Mèxic,la Xina, Indonèsia i els Emirats Àrabs Units, on eltalent digital representarà el 12%, o menys, deltotal de la població.21 Estònia, Hongria i laRepública Txeca comptaran, per la seva banda,amb un percentatge de talent digital força con-siderable el 2020, mentre que Irlanda, Espanya,Turquia i Alemanya perdran posicions relativesen aquest àmbit.

Tolerància de la diferència

Les ciutats més creatives coincideixen bé ambl’existència de diversitat social i cultural sempreque existeixin nivells de tolerància social que per-metin compartir iniciatives comunes. Quins sónels territoris amb major diversitat? Una primeraaproximació es pot realitzar a través del clàssicíndex de fragmentació etnolingüística (Taylor-Hudson, 1972). Tot i que aquest s’ha aplicat alnivell nacional i fent l’èmfasi en el seu potencialconflictiu (Mauro, 1995; Easterly-Levine, 1997;etc.), se suposa que un país amb una diversitatelevada té més probabilitats de tenir aquestadiversitat especialment en les seves grans ciutatsi que aquesta, a través de les institucions ade-

quades, pot considerar-se un factor positiu per ala creativitat. Considerat així, les societats occi-dentals amb major diversitat social són el Cana-dà, Bèlgica, Suïssa, els Estats Units, Espanya,Nova Zelanda, Austràlia, el Regne Unit i França,mentre que els països nòrdics, Irlanda, Alemanyai Portugal es trobarien entre les més homogènies.L’Índia i els països del Sud-est Asiàtic tindrienmajor diversitat etnolingüística que qualsevol delspaïsos occidentals excepte el Canadà; per con-tra, el Japó i Corea del Sud són societats molthomogènies. Finalment, la majoria de societatsllatinoamericanes i dels països àrabs són relativa-ment homogènies, però les subsaharianes sónheterogènies.

Ara bé, la diversitat etnolingüística no és estàtica.Quan s’observen els fluxos d’immigració des del2000, es constata que Irlanda, Espanya, Singa-pur, el Canadà, Austràlia, Israel, Nova Zelanda iels Estats Units són els països que han rebut unflux més importants en termes absoluts (NacionsUnides, 2006). En general, són les aglomeracionsurbanes les que reben un volum major de perso-nes immigrades. En la majoria de casos, coinci-deixen amb algunes de les societats inicialmentmés diverses, com s’ha vist. Mentre que elscasos d’Irlanda, Espanya i Singapur estan rela-cionats amb l’èxit econòmic dels darrers temps i,per tant, queda per veure si aquests ritmes con-

21. No obstant això,probablementcontinuaran lesdiferènciesmarcades entre elmón rural i l’urbàen els païsosemergents, demanera que és desuposar que lacapacitat de lesciutats emergentsseràconsiderablementsuperior a la sevamitjana nacional.


Font: Elaboració pròpia a partir d’US Census Bureau i Unesco Institute for Statistics

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Corea

del S

ud

Finlàn

dia

Singap

ur

Rússia

Nova Ze

landa

Esta

tsUnit

s

Austrà

lia

Suècia

Estò

niaIsr

ael

Hongr

ia

Irland

a

Canad

à

Regne

Unit

Espa

nya

Turq

uia

Repúb

lica Tx

eca

Fran

çaJa

pó

Aleman

ya

Malà

isia

Emira

tsÀra

bsUnit

sBra

sil

Filipi

nes

Mèx

icXin

a

Indon

èsia

Sud-à

frica

Índia

Població universitària digital (%) 2008 Població universitària digital (%) 2020

Figura 2.9. Percentatge dels nadius digitals universitaris sobre el total de la població, 2008 i 2020

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

22. Estònia, Rússia o laRepública Txecasón països quecompten amb unpercentatge elevatde poblaciónascuda «al’estranger» tot ique, quanaquestes personesvan néixer,formaven part d’unterritori polític queposteriorment esva desintegrar.

tinuaran la propera dècada, el Canadà, Austràlia,Nova Zelanda, Israel i els Estats Units són païsostradicionalment receptors d’immigració i proba-blement ho continuaran sent els propers anys.

Per tal de conèixer quina és la tolerància cap a laimmigració, el Migrant Integration Policy Indexpot servir de referència: aquest índex valora lespolítiques nacionals d’integració de l’immigrant atots els països de la UE, Canadà, Suïssa i Norue-ga, el qual es pot interpretar com un reflex de lavoluntat de les seves ciutadanies per oferir uncert nivell d’integració. Suècia i, en menor mesu-ra Portugal, són els dos països amb polítiquesd’integració més avantatjoses. A certa distànciaes troba un grup relativament homogeni formatper Bèlgica, els Països Baixos, Finlàndia, el Cana-dà, Itàlia, Noruega, el Regne Unit i Espanya, enaquest ordre. A la cua de la valoració de les polí-tiques per a la integració es troben els països bàl-tics, Polònia, Dinamarca, Àustria i Eslovàquia(MIPEX, 2007).

Una altra incidència de la diversitat es dóna, enespecial en el present, mitjançant el flux temporalde visitants. Des del punt de vista dels fluxosinternacionals de passatgers aeris, aquests esdonen principalment a través de Londres (ambels seus tres aeroports internacionals) i, a més

distància, París, Amsterdam, Frankfurt, HongKong, Singapur, Tòquio i Dubai. És de destacar elcreixement en passatgers internacionals delsaeroports asiàtics, especialment de Hong Kong i

Shanghai (Xina), Suvarnabhumi (Bangkok, Tailàn-dia) i Chatrapati (Mumbai, Índia), però tambéKuala Lumpur i Singapur, que evidencien l’interèsinternacional més gran per aquesta regió mun-dial, així com de Dubai als països del Golf. Alho-ra, es manté el bon comportament de passatgersen les economies avançades de l’Àsia: el Japó,Corea i Taiwan; mentre que els principals aero-ports nord-americans són Nova York, Toronto iLos Angeles, però no es troben entre els 10 pri-mers. Malgrat tot, Barcelona es troba entre els 30principals nodes internacionals quant a circulacióde persones.

Com s’ha vist en el punt anterior, una contribuciócreixent a la diversitat es produeix també mitjan-çant el moviment creixent d’estudiants universita-ris internacionals. Els països que més destaquenen termes relatius quant a recepció d’estudiantsinternacionals són Nova Zelanda, Suïssa, Austrà-lia, el Regne Unit, Irlanda, Àustria, Alemanya,França i Bèlgica. Entre els països emergents,sobresurten Sud-àfrica i Malàisia, mentre que a laresta d’emergents el percentatge d’estudiants


Font: Nacions Unides, 200622

0

5

10

15

20

25

Suïssa

Austrà

lia

Canad

à

Nova Ze

landa

Estò

nia

Irland

a

Estat

s Units

Suècia

Aleman

ya

Espa

nya

Fran

ça

Països

Baixos

Regne

Unit

Rússia

Malà

isia

Repúb

lica Tx

eca

Argen

tina

Hongr

ia

Finlàn

dia

Sud-à

frica

Eslov

àquia

Turq

uia

Polònia

Japó

Tailà

ndiaM

èxicÍnd

ia

Filipi

nesBra

sil

Indon

èsia

Xina

Vietn

am

Figura 2.10. Estoc de població migrant (nascuda a l’estranger), 2005. Percentatge sobre el total de la població

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

internacionals és relativament insignificant tot ique destaca, en termes absoluts, l’incrementd’estudiants amb interès per la Xina, com ja s’havist anteriorment.

A banda de la cultura, també caldria observarquins són els territoris amb una diversitat major

en altres aspectes que poden sumar en la creati-vitat, com ara la participació social i en l’àmbitlaboral. Aquests són aspectes rellevants, peròdels quals, malauradament, no es disposa d’in-formació comparativa. Per últim, pot ser interes-sant també observar quines societats tenenmajor equilibri de graduats universitaris en dife-


Font: Airports Council International

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

2005 2007

Lond

res

Charle

s deGau

lle

Fran

kfurt

Amste

rdam

Hong

Kong

Singap

ur

Lond

resNar

ita

Suvar

nabh

umi

Inche

onDub

ai

Mad

ridM

unic

Lond

res

Taiw

an

Man

ches

ter

John

F.Ken

nedy

Copen

ague

n

Dublín

Los Ang

elesZu

ric

Toro

nto

Leon

ardo

daVinc

i

Malp

ensa

Bruss

el·lesVien

a

Xang

ai

Kuala

Lum

pur

Chatra

pali

Barcelo

na

Figura 2.11. Nombre de passatgers internacionals en els principals aeroports, 2005 i 2007

Font: Elaboració pròpia a partir d’Unesco Institute for Statistics

0

10

20

30

40

50

Nova Ze

landa

Japó

Irland

a

Regne

Unit

Fran

ça

Malàisi

a

Estats

Units

Canad

à

Finlàn

dia

Austrà

lia

Aleman

ya

Estònia

Hong

Kong

(Xina

)

Espan

yaIsr

ael

Hongr

ia

Repúb

lica Tx

eca

Polònia

Turq

uia

Suècia

Sud-à

frica

Vietna

mRús

siaBra

sil

Mèxic

Filipi

nes

Arts i humanitats Socials, empresarials i dret Ciències i enginyeries

Figura 2.12. Percentatge de graduats universitaris en cadascuna de les tres principals branques(mitjana 1999-2006)

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

23. Arts i humanitats;socials,empresarials i dret;ciències ienginyeries.

rents camps, entenent que la relació entreaquests professionals pot conduir a quotes supe-riors de creativitat. Aquí, Nova Zelanda, el Japó,Irlanda, el Regne Unit, el Canadà, Finlàndia, Ale-manya i Israel tenen percentatges relativamentsimilars entre les tres principals branques univer-sitàries.23

Qualitat de vida

Juntament amb la concentració de talent, un altrefactor en què existeix força consens actualmentcom a element atractiu del talent és el de la qua-litat de vida del territori.

Un primer indicador per valorar això és a travésdel PIB per càpita (PPA) metropolità. En aquestsentit, no es preveuen gaires canvis, la properadècada, entre les ciutats que actualment ja tenenuna renda per càpita superior. Únicament caldestacar que Londres es podrà constituir com laciutat més rica del planeta el 2020; mentre queles principals ciutats dels Estats Units (San Fran-cisco, Washington, Boston, Seattle, Nova York,San Diego, Xicago) i París tindran amb un creixe-ment relativament menor. Per contra, les princi-pals ciutats de l’est (Moscou, Varsòvia i Praga) i elnord (Estocolm, Hèlsinki i Tallinn) europeu tindranun comportament superior al nord-americà i al de

la resta del continent europeu. Així, per exemple,Praga tendirà a convergir amb Viena i Madrid enPIB per càpita el 2020.

Les economies de les ciutats asiàtiques emer-gents tindran creixements destacats: Shanghai iBeijing (Xina); Jakarta i Bandung (Indonèsia); Ciu-tat Ho Chi Minh (Vietnam); Pune, Jaipur, Mumbaii Delhi (Índia), i Metro Manila (Filipines) creixeranen valors propers o superiors al 6%. Tanmateix, elcreixement poblacional elevat d’aquestes ciutatsfarà que no avancin posicions amb major rapide-sa. L’excepció seran Guangzhou, Shanghai, Bei-jing i les altres ciutats xineses que augmentaranràpidament el seu PIB per càpita; si continuen lestendències de creixement econòmic i demogràficactuals, Guangzhou superarà Madrid el 2020.D’altra banda, el nivell de vida de les ciutats llati-noamericanes es correspondrà el 2020 amb el dePraga en el present.

En general, però, cal tenir en compte les fortesdesigualtats de renda en les economies emer-gents. Dit d’una altra forma, existeix una classemitjana-alta creixent en les economies llatinoa-mericanes, asiàtiques i africanes que comptenamb un poder adquisitiu similar al de les econo-mies avançades i, de fet, com ja s’esmentavaen la primera part d’aquest capítol sobre ten-dències en talent, es preveu una convergència


Font: Elaboració pròpia a partir de City Mayors

San

Fran

cisc

oN

ova

York

Lond

res

Xica

goR

oma

Par

ísE

stoc

olm

Vie

naTo

ront

oLi

óS

idne

yH

èlsi

nki

Mad

ridA

mst

erda

mTò

quio

Hon

gK

ong

Bar

celo

naP

raga

Milà

Sin

gapu

rP

usan

Joha

nnes

burg

Seü

lVa

rsòv

iaG

uang

zhou

Bue

nos

Aire

sM

osco

uC

iuta

tde

Mèx

icB

angk

okS

aoP

aulo

Xang

aiM

etro

Man

ilaB

eijin

gC

iuta

tHo

Chi

Min

hJa

kart

aM

umba

iB

enga

loor

uB

andu

ngD

elhi

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

0

2005-2006 2020

Figura 2.13. PIB per càpita (PPA) urbà, 2005-2020

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital


Font: Elaboració pròpia a partir de Mastercard (2008), Mercer (2008) i City Mayors

Qualitat de Vida

Coneixement i informació

Variació PIB per càpita

Hèlsinki

Hyderabad

Vancouver

Seattle

Los Angeles

Buenos Aires

Barcelona

París

Londres

Dublín

Amsterdam

Berlín Tallinn Moscou

Atlanta

Xicago

Nova York

Boston

San Francisco

Montreal

Toronto Praga

Tòquio

Seül

Beijing

Xangai

Mumbai

Dubai/Abu Dhabi

Ho Chi Minh

Singapur

Sidney

Hèlsinki

Hyderabad

Vancouver

Seattle

Los Angeles

Buenos Aires

Barcelona

París

Londres

Dublín

Amsterdam


Atlanta

Xicago

Nova York

Boston

San Francisco

Montreal

Toronto Praga

Tòquio

Seül

Beijing

Xangai

Mumbai

Dubai/Abu Dhabi

Ho Chi Minh

Singapur

Sidney

Hèlsinki

Hyderabad

Vancouver

Seattle

Los Angeles

Buenos Aires

Barcelona

París

Londres

Dublín

Amsterdam


Atlanta

Xicago

Nova York

Boston

San Francisco

Montreal

Toronto Praga

Tòquio

Seül

Beijing

Xangai

Mumbai

Dubai/Abu Dhabi

Ho Chi Minh

Singapur

Sidney

Molt elevat Elevat Moderat Baix

Figura 2.14. Ciutats creatives guanyadores

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

24. Aquest índex esbasa en 39indicadors queavaluen lescategoriessegüents: entornsocial i polític,entorn econòmic,entornsociocultural, salut ihigiene, educació iescoles, serveispúblics i detransport, oci,disponibilitat debéns de consum,habitatge i entornnatural.

25. Aquests païsoscoincideixensignificativamentamb els resultatsde la dimensió de«condicions de vidai laborals» del’Indicadord’Atractivitat delsmercats exteriorselaborat perl’Observatori deMercats Exteriors(OME, 2008).

global en els salaris de les persones qualifica-des entre les economies avançades i les emer-gents.

Per això, aquestes ciutats poden comptar amb unaoferta de serveis i cultural igual o més atractiva (mésintensiva que extensiva) que la d’altres ciutats mun-dials amb major potència econòmica. Així, perexemple, ciutats com Buenos Aires, Beijing oJohannesburg poden destacar per la seva ofertacultural, el seu impuls econòmic o la seva multi-culturalitat respectivament, independentment delseu nivell de renda mitjà. Això fa que calgui valo-rar altres aspectes de la qualitat de vida de la ciu-tat, més enllà de la renda, que han guanyat enimportància especialment per als professionalsde les activitats creatives i que possibiliten lamillora de les sinergies existents entre art, dis-seny, mèdia i cultura, i la creació d’un entorn pro-pici per a l’atracció i retenció de talent per l’eco-nomia del coneixement.

Un dels índexs més coneguts en aquest sentit ésel que elabora anualment Mercer Consulting(Mercer, 2008).24 Veient l’evolució d’aquest índexal llarg dels anys es constata que les variacionsen el grup capdavanter de ciutats amb millor qua-litat de vida no són substantives. Les millors ciu-tats per viure continuaran concentrant-se a Suïs-sa, Alemanya, Àustria, el Canadà, Austràlia, NovaZelanda i, en general, als països de renda méselevada el 2020.25 Barcelona es troba en la posi-ció número 42 mundial, molt a prop de Londres ijust per sobre d’un bon grapat de ciutats delsEstats Units.

A banda de Hong Kong, amb una qualitat de vidasimilar a la de Praga, és de destacar que les prin-cipals ciutats xineses han augmentat la qualitatde vida de manera significativa entre 2005 i 2008:Shanghai (4 posicions), Beijing (5 posicions) iGuangzhou (7 posicions). Així, Beijing es troba aun nivell similar al d’Istambul i Guangzhou al deCiutat de Mèxic i, probablement, els hauransuperat el 2020.

Entre les ciutats que estan augmentant ràpida-ment la seva qualitat de vida es troben, a mésd’aquestes xineses, les dels països balcànics ibàltics i algunes de l’est europeu (Praga i Varsò-via). També Dubai i Abu Dhabi (Emirats ÀrabsUnits) i Kuala Lumpur (Malàisia), que ja compten

amb un estàndard superior al de Varsòvia o Bue-nos Aires. Tot i que encara es troben amb nivellsbaixos de qualitat de vida, han progressat signifi-cativament les ciutats índies (Bengalooru, Mum-bai, Nova Delhi i Chennai) i del Vietnam (Ciutat HoChi Minh i Hanoi). Les ciutats llatinoamericanes(amb Montevideo i Buenos Aires al capdavant) noavancen substancialment el seu nivell en els anysobservats.

Ciutats diferenciades

A partir de la combinació dels elements analitzatsfins aquí: —concentració del talent, tolerància dela diferència i qualitat de vida—, és possible rea-litzar una hipòtesi sobre les aglomeracions urba-nes que destacaran en el paradigma creatiu idigital. Es tracta de les ciutats que, tot i la incer-tesa econòmica, continuen mostrant-se dinàmi-ques, creatives i amb creixement. La característi-ca comuna és la seva vitalitat i diversitat social,cultural i empresarial. Però també és fàcil adonar-se que cadascuna construeix la seva pròpia per-sonalitat. És per això que es parla de la importàn-cia de la diferenciació urbana en un món cadacop més policèntric.

Probablement, Londres és i serà la primera ciutatglobal en termes de talent i creativitat (Fast Com-pany, 2008). Això és així per una multitud deraons: després de les finances, la indústria crea-tiva és la que genera més ocupació, un terç de lapoblació ha nascut fora del Regne Unit, té una deles taxes de creixement del PIB urbà més eleva-des, és la primera capital europea preferida coma seu de les multinacionals, es celebraran elsJocs Olímpics el 2012, i té un espai verd o obertconsiderable.

Per la seva banda, és remarcable la xarxa de ciu-tats creatives dels Estats Units. San Francisco,Nova York i Los Angeles continuaran sent elscentres consolidats de referència. A aquests,properament s’hi afegirà Xicago, per la tendènciaa ampliar els espais verds i musicals, la seva tra-dició arquitectònica i el seu ritme de creixementeconòmic, que supera el de Nova York i LosAngeles. Però, al marge d’aquests grans nuclis,apareixen una sèrie de ciutats intermèdies que,per la seva combinació de bons llocs per viure itreballar, també tindran la capacitat d’aglutinar


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

talent creatiu. Aquestes són: Sacramento (Cali-fòrnia), al voltant de la viticultura i la recerca enagroalimentació; Phoenix (Arizona), amb el seuclúster biomèdic; Salt Lake City (Utah) per la dis-ponibilitat de capital risc i pel Sundance Film Fes-tival; San Antonio (Texas) per ser la seu d’impor-tants empreses de telecomunicacions i per l’artcontemporani; Raleigh-Durham (Carolina delNord), pel seu potencial investigador a partir detres prestigioses universitats (Duke, University ofNorth Carolina i North Carolina State), a més dehub en aparells mèdics i centre de consultoria;San Diego (Califòrnia), per la seva disponibilitatde capital risc i per tenir la densitat d’empresesde biotecnologia major de tota Califòrnia; Port-land (Oregon), per la seva qualitat de vida i lesgaleries d’art; Madison (Wisconsin), pel creixe-ment en l’ocupació en alta tecnologia i biotecno-logia; Tucson (Arizona), també pel creixement enalta tecnologia, els negocis de l’oci i la diversitatcultural; i Colorado Springs (Colorado), per lesstart-ups que apareixen en relació a la indústriade defensa.

Altres ciutats que han aconseguit diferenciar-seels darrers temps han estat Dublín (Irlanda), perla combinació de facilitats fiscals a les empreses,

l’habitatge relativament assequible, la proximitata l’Europa continental, la mà d’obra amb conei-xements tecnològics i de parla anglesa i la multi-tud de pubs que faciliten les relacions personals,s’ha constituït en la seu europea d’importantsempreses informàtiques (Dell, Intel, etc.); Hèlsin-ki (Finlàndia) és neta, amb disseny però senseser pretenciosa, puntua elevat en el rànquing detolerància i és la seu de la principal empresa detelefonia mòbil (Nokia); Montreal (Quebec) ésmulticultural, tolerant, combina la tradició euro-pea amb la modernitat, amb orientació a lestecnologies i a la cultura del cinema i el so, i téuna classe creativa de les més grans de qual-sevol ciutat global; Sidney (Austràlia) és una deles ciutats globals amb major diversitat depoblació, centre financer d’Austràlia i seu crei-xent de les multinacionals a Àsia-Pacífic i denombroses empreses de biotecnologies, i ésuna destinació destacada dels esports marí-tims; i Vancouver (Columbia Britànica) éspotent en la indústria dels videojocs, un terç dela mà d’obra es relaciona amb la indústria cre-ativa, els percentatges de diversitat cultural isocial elevats compaginen bé amb un nivell altde tolerància.


Concentració de creatius

Shanghai, Buenos Aires, NovaYork, San Francisco, Atlanta, LosAngeles i Mumbai

Globals multiculturals

Toronto, Johannesburg, Sidney,Amsterdam i Berlín

Clústers de R+D

Raleigh-Durham (Carolina delNord), Fort Collins (Colorado), Seül,Boston, Rochester (Minnesota) i Tòquio

Verdes

Xicago, Estocolm, Portland iVancouver

Alta tecnologia o digitals

Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam),Singapur, Chandigarh (Índia), Boise (Idaho), Des Moines (Iowa),San Diego (California), Dublín,Hèlsinki i Tallinn (Estònia)

Innovadores en urbanisme

Curitiba (Brasil), Salt Lake City(Utah) i Filadèlfia (Pennsilvània)

Centres culturals globals

Barcelona, Miami, Montreal, Kassel (Alemanya) i Dakar (Senegal)

Sorprenents

Dubai, Istanbul, i St. Petersburg

Acumulació d’start-ups

Londres, Austin (Texas), Madison(Wisconsin), Tucson (Arizona), Ann Arbor (Michigan), Bozeman(Montana) i Beijing

Font: Elaboració pròpia a partir de Fast Company (2008)

Taula 2.8. Ciutats mundials diferenciades

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

26. Les organitzacionsnecessiten crearplataformes decol·laboració i unentorn on elsparticipants tinguininteressospersonals en cadaun dels projectes.


A banda de les anteriors, la llista mundial de ciu-tats atractives és més àmplia i variada, en funcióde les oportunitats per l’acció creativa que enresulta, per exemple, de l’expansió dels sectorsd’alta tecnologia, l’activitat de recerca, etc., peròtambé de la infraestructura física, cultural iintel·lectual, i de l’energia d’aquestes ciutatsquan concentren les persones creatives i digitals.La taula 2.8 resumeix algunes de les ciutats quees diferencien a nivell global, remarcant el seuaspecte més rellevant: concentració de personescreatives, ciutats globals multiculturals, clústersd’R+D, líders verds, ciutats punteres en alta tec-nologia o digitals, innovadores en urbanisme,centres culturals globals, ciutats sorprenents i,finalment, per la capacitat d’acumulació d’start-ups i disponibilitat de capital risc.

Per concloure, les ciutats creatives són ens encanvi constant, per la qual cosa es pot visualitzarun grup emergent de nodes de creativitat i inno-vació que guanyaran posicions els propers anys.Aquests seran, probablement, Beijing (JocsOlímpics, creixement econòmic i de les artsescèniques), Hyderabad (IT hub, pol farmacèutici aeronàutic), Ciutat de Mèxic (aeronàutica, capi-tal cultural d’Amèrica Llatina), Kigali (plans deconvertir-se en hub tecnològic i científic de l’Àfri-ca), Seattle (alta densitat d’enginyers i de capitalrisc), Orlando (jocs interactius i biotecnologia),Calgary (petroli, gas, finances i tecnologia), Tallinn(la ciutat europea més e-connectada, Skype,«Silicon Valley del Bàltic»), Moscou (la major con-centració de nous rics), Praga (creixement eco-nòmic, centre cultural i de cinema), Barcelona (laciutat europea que més fa per atraure negocisnous: Bred & Butter, 22@...), Kansas City (remo-delació del centre urbà i ciències de la vida), Doha(inversió en cultura i coneixement) i, per últim,Abu Dhabi (arquitectura i cultura).

2.2. Tecnologies emergents i nous actors

2.2.1. Tecnologies emergents

En una nova revolució tecnològica global, la cièn-cia, la tecnologia i la innovació ja no són cosanomés de científics, enginyers i investigadors, sinóque també estan atraient a empreses i autoritatspúbliques, conscients que es tracta d’un camp

essencial per incrementar el creixement econò-mic futur i el benestar general del territori.

Aquesta nova onada inclou conceptes comorganització en xarxa de la recerca i el desenvo-lupament (R+D), transparència envers clients iusuaris, open innovation, «economia del compro-mís»,26 que és probable que tinguin impacte en lavida de les empreses de base tecnològica (Insti-tute for the Future, 2008). Si bé els últims anys elsenginyers i científics professionals, amb el suportd’universitats, empreses i diferents governs, hantingut un paper important, les tecnologies del futurapostaran per una innovació més democratitzadai global, amb la renaixença d’una nova classe decientífics, individus enginyosos amb solucionsimaginatives i el creixement de nous centres d’ex-cel·lència cientificotècnics en els països emer-gents.27

Una nova innovació que fomentarà la interaccióentre investigadors de diferents àmbits i on larecerca passarà de l’actual treball conjunt delsinvestigadors al treball i recerca en equips multi-disciplinaris, peça important per a l’èxit de lesempreses en la propera dècada.

El futur de les tecnologies d’interès general:TIC, bio i nano

Les TIC, la biotecnologia i la nanotecnologia sóntres tecnologies d’interès general (general purpo-se technologies), bàsiques per a la creació i des-envolupament d’empreses innovadores i perafrontar molts dels principals reptes de la societaten el futur. El boom actual de creació de novesempreses de nanotecnologia i biotecnologiaarreu del món és un senyal que es tracta de dossegments amb un potencial comparable al de lestecnologies de la informació en el present, capa-ços de redefinir la societat i afectar l’economiasencera. A més, la interrelació entre les tres tec-nologies s’ha consolidat els darrers anys i es pre-veu que aquestes tecnologies comportaran efec-tes profunds a la societat i permetran accelerar eldesenvolupament econòmic, sobretot dels païsosemergents (vegeu 10 tendències de l’InformeAnual OME, 2007).

En primer lloc, segons la definició de l’OCDE, lesTIC són aquells dispositius que capturen, trans-


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

meten i despleguen dades i informació electròni-ca i que donen suport al creixement i desenvolu-pament econòmic de la indústria manufacturera ide serveis. Es tracta d’una disciplina que estàdirigint el creixement econòmic global actual i dela qual s’espera que sigui un factor clau per a lacompetitivitat de les empreses amb el creixementde nous consumidors i nous productes. L’incre-ment en els nivells de renda i les importants inver-sions en infraestructures en els BRIC,28 els 4 paï-sos emergents amb més potencial, farà que, peral 2015, s’incorporin al mercat 800 milions d’u-suaris nous d’ordinadors, 800 milions de nousinternautes i 800 milions de nous usuaris de tele-fonia mòbil (DNV, 2008).29

Alguns dels principals desafiaments actuals enles TIC es troben en els sistemes de telefoniamòbil de quarta generació (4G) o l’increment dela penetració de les e-finances30 (per al 2010s’espera que assoleixi el 90% en els mercats delsEstats Units, Japó i el Regne Unit i el 60-70% enels mercats emergents).31

Les principals tendències en l’àmbit de les TICinclouen, entre d’altres:32

n Superportals. Portals que possibilitaran ferqualsevol transacció, proporcionaran informa-ció segons demanda i suport per prendre deci-sions.

n Web intuïtiva. El web com una extensió de lavida personal i professional.

n Mobilitat generalitzada amb connexiósense fils. Les plataformes sense fils seranels conductors del serveis i la productivitatempresarial i de la compra dels consumidors.

n Intel·ligència empresarial. El futur de la infor-mació empresarial consisteix a donar la infor-mació correcta a la gent correcta per prendrela decisió correcta en temps real.

n Enginyeria del coneixement. Total visibilitatdel coneixement en la cadena de subministra-ment o en l’empresa. Comprèn el contingut, lareutilització i la capacitat del coneixement.

D’altra banda, la biotecnologia, entesa com elconjunt de disciplines o ciències que té per

objectiu l’estudi dels éssers vius per tal d’obtenir-ne béns i serveis, presenciarà canvis sense pre-cedents en els propers 10-20 anys. Es tractad’un dels àmbits amb major creixement i dels ques’espera unes vendes de 250 milers de milionsde dòlars per al 2015, el 20,3% del mercat glo-bal. (Research and Markets, 2008).

Les principals tendències en biotecnologia esresumeixen en els punts següents:

n De reparar a regenerar. Els avenços en elconeixement i tractament de les cèl·lules marei els sistemes neurològics estan provocant undesenvolupament de la medicina regenerativa,especialment en la substitució de teixits.

n Del «gran volum i poc valor» al «poc volum i gran valor». La biotecnologia està contribuinta l’elaboració de productes de valor afegit majorproduïts en la indústria primària.

n De les primeres matèries no renovables ales renovables. Els avenços en la indústria dela biotecnologia estan provocant un incrementde primeres matèries per a biomassa.

Diversos dels reptes de futur en biotecnologiavan lligats a les aplicacions mèdiques (ScenarioThinking, 2008), pot ajudar a trobar respostes amalalties actuals (teràpies basades en cèl·lulesmare per al tractament de malalties cròniquescom la diabetis, el Parkinson i l’Alzeimer s’esperaque emergeixin entre el 2015 i el 2025) i a d’altresque poden aparèixer en un futur, i també potcol·laborar a fer de la medicina una ciència méspredictiva, preventiva i personalitzada.

Altres àrees rellevants per a la societat on sorgei-xen reptes de futur per a la biotecnologia inclouenla millora de l’agricultura i el medi ambient amb lamodificació genètica i l’ajuda per reduir la pobre-sa i la fam en els països més pobres.

Finalment, la nanotecnologia, entesa segonsl’OCDE com el conjunt de tecnologies que per-meten la manipulació, estudi o explotació d’es-tructures i sistemes molt petits a escala atòmica(menys de 100 nanòmetres),33 posseeix lescaracterístiques per produir un canvi radical entermes tecnològics, agitadora de la indústria itransformadora de la societat.

28. Brasil, Rússia,l’Índia i la Xina.

29. Vegeu tambéapartat 2.1.

30. Provisió de serveisfinancers amb lautilització decomunicacióelectrònica.

31. Paper OME núm.6, Les TIC: un futuren xarxa, 2007.

32. Institute for GlobalFutures, 2008 iPaper OME, LesTIC: un futur enxarxa, 2007.

33. Unitat de mesuradel sistema mètricque equival a unabilionèsima partd’un metre, o elque és el mateix,una milionèsimapart d’unmil·límetre. Aefectescomparatius, uncabell té al voltantde 100.000nanòmetres.


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

34. Es tracta nomésd’una aproximació,atès que totes trestecnologies (TIC,biotecnologia inanotecnologia)s’encabeixenigualment en altrescamps d’aplicació.

El nombre de productes i la diversitat de nano-materials i nanosistemes està previst que s’incre-menti ràpidament en la propera dècada com aresultat de les innovacions contínues en els dife-rents sectors.

L’any 2000, la National Science Foundation vaestimar que el mercat de productes nanotecno-lògics seria d’1 bilió de dòlars el 2015, amb untotal de 200 milions de treballadors. Les previ-sions 8 anys després, tot i que moltes de lestecnologies revolucionàries que es preveienencara no han emergit, fins i tot supera aquestvalor estimat (vegeu figura 2.15). Excloent-hi elssemiconductors, el mercat de productes queincorporen nanotecnologia ha generat un valortotal de 83 milers de milions de dòlars el 2007;es preveu un augment fins als 263 milers demilions de dòlars el 2012 i 1,5 bilions de dòlarsel 2015 (Cientifica, 2007). El mercat de la nano-tecnologia es preveu que representi el 15% delmercat global el 2014, mentre que l’any 2004tan sols representava el 0,1% (Lux Research,2004).

Els reptes de futur de la nanotecnologia van lli-gats principalment a problemes mediambientals ia l’escassetat d’energia i recursos naturals (Fore-sight Nanotech Institute, 2008):

n Pot ajudar a resoldre les necessitats energèti-ques i els recursos limitats del planeta.

n Pot ajudar a resoldre el problema de la seque-ra (s’estima que l’any 2050 dos terços del pla-neta estaran afectats per la sequera).

n Pot contribuir a preservar el medi ambient enuna àmplia varietat de segments: reducció del’ús de combustible, control més assequiblede la pol·lució...

Tanmateix, també pot afectar altres àmbits:

n Pot ajudar a millorar la salut i la longevitat deles persones (s’estima que l’envelliment de lapoblació pot comportar un increment del 50%de casos nous de càncer per a l’any 2020).

n Pot ajudar a fer que les TIC estiguin disponi-bles per a tothom.

n Pot permetre el desenvolupament espacial.

Una possible forma de visualitzar el ritme de des-envolupament d’aquestes tres disciplines elsdarrers temps és mitjançant el nombre desol·licituds de patents.34 Així, segons la WorldIntellectual Property Organization (2007), lespatents relacionades amb les tecnologies de la


Font: Cientifica, 2007

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 20150

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

Milio

nsde

dòla

rs

Any

Exclou semiconductorsInclou semiconductors

Figura 2.15. Creixement del mercat de la nanotecnologia. 2006-2015

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital


Font: WIPO (2007)

Camp tècnics Any de sol·licitud

2000 2001 2002 2003 2004

I Materials elèctrics i electrònica

1 Instruments elèctrics, enginyeria

elèctrica i energia elèctrica 113.432 117.374 112.553 113.902 127.969 12,8%

2 Tecnologia audiovisual 87.479 94.220 89.349 94.986 112.197 28,3%

3 Telecomunicacions 102.720 112.365 104.513 106.696 115.494 12,4%

4 Tecnologies de la informació 110.701 125.036 115.272 118.572 141.357 27,7%

5 Semiconductors 64.049 71.367 68.082 67.271 78.483 22,5%

II Instruments

6 Òptics 71.697 80.569 78.809 79.411 89.022 24,2%

7 Anàlisi, medició, tecnologies

de control 102.120 110.412 107.852 114.188 122.083 19,5%

8 Tecnologies mèdiques 55.813 59.415 61.569 72.229 73.789 32,2%

9 Enginyeria nuclear 5.920 5.922 5.820 6.029 6.752 14,1%

III Química - Farmacèutics

10 Química fina orgànica 36.625 36.137 37.447 37.574 34.790 -5,0%

11 Química macromolecular, polímers 46.698 46.728 43.918 44.073 42.244 -9,5%

12 Productes farmacèutics, cosmètics 64.704 69.223 73.673 78.772 75.613 16,9%

13 Biotecnologies 41.063 42.580 47.208 48.065 40.545 -1,3%

14 Agricultura i aliments 19.857 20.822 22.873 24.187 22.237 12,0%

15 Indústria química i del petroli,

química de materials bàsics 36.893 36.841 36.389 35.353 33.657 -8,8%

16 Tecnologia de superfície 35.215 37.917 37.343 38.490 40.505 15,0%

17 Materials, metal·lúrgia 38.087 39.985 36.625 37.100 35.891 -5,8%

IV Enginyeria de processos

18 Enginyeria química 50.339 50.347 48.810 49.362 46.731 -7,2%

19 Processament de materials, tèxtil,

paper 54.826 55.865 52.651 50.082 48.667 -11,2%

20 Processament i impressió 77.756 77.910 75.529 77.089 84.159 8,2%

21 Processament de productes agrícoles

i aliments, maquinària i aparells 20.740 20.587 21.093 21.059 21.707 4,7%

22 Tecnologies mediambientals 20.016 20.218 19.248 18.773 18.864 -5,8%

V Maquinària - Mecànica - Transport

23 Instruments de maquinària 38.454 39.563 35.664 34.834 36.435 -5,2%

24 Motors, bombes i turbines 38.682 41.554 40.733 42.488 46.090 19,2%

25 Aparells i processos tèrmics 27.005 27.382 26.196 26.066 26.943 -0,2%

26 Components mecànics 52.608 53.708 51.479 52.764 56.552 7,5%

27 Transport 68.833 70.112 67.185 72.146 79.781 15,9%

28 Tecnologia aeroespacial i armes 5.418 5.414 5.370 5.811 5.351 -1,2%

VI Béns de consum - Enginyeria civil

29 Béns de consum i equipament 84.889 87.505 85.395 88.112 95.193 12,1%

30 Enginyeria civil, edificis i mines 59.601 59.056 56.412 57.319 59.239 -0,6%

Taula 2.9. Sol·licitud de patents per camps tècnics, període 2000-2004

Canvicomparat

amb el 2000

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

informació i les telecomunicacions es trobenentre les més nombroses i de major expansió,amb taxes de creixement superiors als dos dígitsen el període 2000-2004 (vegeu taula 2.9).Aquests àmbits, junt amb les tecnologies audio-visuals, semiconductors i aparells electrònics,

acaparen el 32% del conjunt de sol·licituds mun-dials. D’altra banda, segons dades de l’OCDE(2007d), la proporció de patents en nanotecno-logia s’ha doblat en l’última dècada. Pel que a fala biotecnologia, les dades per al període 2000-2004 no han estat tan positives a causa, princi-


Font: WIPO (2007)

43%

19%

12%

8%

5%

5%

5%

2%

2%

29%

23%

14%

9%

9%

7%

3%

3%

2%

27%

26%

13%

12%

6%

5%

5%

3%

3%

36%

29%

11%

7%

7%

5%

2%

2%

2%

Tecnologies de la informació

AlemanyaRegne Unit

AltresXina

Oficina Europea de PatentsRepública de Corea

JapóEstats Units

Austràlia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

42%

26%

9%

8%

7%

4%

2%

2%

1%

Tecnologies audiovisuals

AlemanyaRegne Unit

AltresOficina Europea de Patents

XinaRepública de Corea

Estats UnitsJapó

Austràlia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

38%

24%

8%

8%

7%

7%

5%

2%

1%

Aparells elèctrics, enginyeria elèctrica ienergia elèctrica

Regne UnitAlemanya

AltresOficina Europea de Patents

XinaRepública de Corea

Estats UnitsJapó

Austràlia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

33%

23%

12%

11%

6%

5%

4%

4%

2%

Béns de consum i equipaments

Regne UnitAlemanya

XinaOficina Europea de Patents

República de CoreaAltres

Estats UnitsJapó

Austràlia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

31%

26%

11%

9%

6%

6%

5%

3%

3%

Tecnologies d’anàlisi, control i medició

Federació RussaAlemanya

República de CoreaXina

Oficina Europea de PatentsAltres

Estats UnitsJapó

Regne Unit

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

Instruments i aparells de processamentd’aliments i productes agrícoles

Regne UnitXina

República de CoreaAlemanya

Oficina Europea de PatentsAltres

Estats UnitsJapó

Austràlia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

Telecomunicacions

Regne UnitAlemanya

AltresXina

Oficina Europea de PatentsRepública de Corea

JapóEstats Units

Austràlia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

Enginyeria química

MèxicCanadà

AustràliaJapó

Oficina Europea de PatentsXina

AltresEstats Units

Federació Russa

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

Figura 2.16. Sol·licitud de patents per camp tècnic i oficina (percentatges), any 2004

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

35. Possibilitat queaquesta aplicacióestigui disponibletècnicament perser comercialitzadael 2020.

36. Suma del conjuntd’elements quefaciliten aquestaaplicació(demanda,infraestructures,polítiques...) menystotes les barreresno tècniques quel’impedeixen (cost,regulacions...).


palment, dels criteris més estrictes de les oficinesnacionals en la concessió de patents en aquestàmbit. Altres camps amb creixements notablesestan sent els relacionats amb la tecnologiamèdica, els instruments òptics i la farmacèutica.

És interessant observar, per països, la primaciadels EUA en les tecnologies de la informació i deles telecomunicacions, amb un 39% i 29% de lespatents totals respectivament, seguit del Japó iCorea del Sud (veure figura 2.16). Val la pena des-tacar l’emergència de Xina quant a les patents enTIC, que ja representen gairebé el 10% de lessol·licituds mundials; cal dir, però, que gairebé un50% de les sol·licituds de les patents a la Xina el2005 són originades per no residents (WIPO,2007). Pel que fa a les patents relacionades ambla nanotecnologia, els EUA també és líder amb un40% del total, seguit del Japó amb el 19% i Ale-manya amb el 10%; és a dir, en conjunt, aqueststres països acaparen dos terços del mercat mun-dial de nanotecnologia.

Principals aplicacions tecnològiques el 2020

Fruit del desenvolupament i convergència de lestres tecnologies d’interès general, (biotecnologia,nanotecnologia i TIC) principalment, i dels reptessocials, es poden entreveure quines seran lesprincipals aplicacions tecnològiques de la prope-ra dècada. Així, la taula 2.10 mostra un quadreamb les 56 aplicacions tecnològiques per al 2020en una matriu que combina la viabilitat tècnica35 ila viabilitat d’implementació36 d’aquestes. (Sill-berglitt et al., 2006).

Entre aquestes 56 aplicacions, en destaquen 16per la seva difusió mundial i interès social en 12dels àmbits de major rellevància per a la societat:aigua, aliments, terra, població, govern, estructu-ra social, energia, salut, desenvolupament eco-nòmic, educació, defensa i conflicte, i entorn ipol·lució. La figura 2.17 mostra aquestes 16 apli-cacions junt amb les principals tendències tecno-lògiques d’abast global, algunes ja citades en l’in-forme Anual de l’OME 2007, que influiran en lesempreses i les diferents aplicacions tecnològi-ques del futur.

Els vehicles híbrids, els bioassaigs mèdics ràpidsi la comunicació sense fils són les aplicacions

tecnològiques de les quals s’espera una majorviabilitat el 2020:

n Vehicles híbrids de gasolina i electricitat demarques com Toyota o Honda ja fa anys quees troben en el mercat mentre que d’altres sor-giran els propers anys. El mercat dels vehicleshíbrids està creixent amb més d’un milió d’hí-brids de gasolina i electricitat venuts, i per al2020 s’espera que la seva viabilitat els faciàmpliament disponibles.

n Els bioassaigs mèdics ràpids contribuiran a eli-minar amenaces de malalties i a evitar-ne l’ex-tensió. Un exemple és la velocitat en l’anàlisidel síndrome respiratori agut sever (SARS), elvirus del qual va ser reconegut tan sols un anydesprés del començament de la malaltia. Elsprogressos en l’anàlisi de la seqüència genèti-ca poden permetre un major desenvolupamentde les capacitats de bioassaigs per al 2020.

n La comunicació sense fils és una de les aplica-cions tecnològiques que sembla que impactarana un nombre major de sectors. Pot col·laborar,gràcies a la ràpida difusió de la informació i de lesidees, al desenvolupament econòmic de moltesàrees rurals. En alguns països emergents, el sis-tema de comunicació sense fils ha crescut ràpi-dament i per al 2020 es preveu que permetràl’accés a la telefonia i a Internet a tota la classealta i mitjana d’arreu del món.

Apart de la comunicació sense fils, l’energia solarassequible, els cultius modificats genèticament iels filtres i catalitzadors per a la purificació de l’ai-gua són les aplicacions tecnològiques queimpactaran a un nombre més gran de sectorsl’any 2020, concretament entre 7 i 10:

n L’energia solar assequible és útil per a la millo-ra de la disponibilitat energètica dels països iper a la subsistència agrícola de les economieslocals. Per això, s’espera que contribueixi aldesenvolupament de les àrees rurals i a lareducció de les diferències de renda en els paï-sos emergents. Els últims avenços tècnics enaquest camp fan preveure que l’aplicació d’a-questa tecnologia serà viable el 2020.

n Els conreus modificats genèticament podenproduir diversos beneficis: millora del valor nutri-

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital


Taula 2.10. Viabilitat tècnica i d’implantació de les aplicacions tecnològiques el 2020

Viabilitat d’implementació

Només mercatsnínxols

(--)

n Ús extensiu desensors CBRN (2,G)

n GM Animals per a I+D (2,M)n Transports no convencionals (5,M)

n UAVs comercials(6,M)n Terrorisme d’altatecnologia (3,M)n Nanotecnologiesmilitars (2,G)n Robòtica militar(2,G)

n Fàrmacsestimuladors de la memòria (3,M)n Científics robot (1,M)n Soldats «biònics»(2,M)

n BOTS deProximitat (3,M)n Computadorsquàntics (3,M)

Podria satisfer unanecessitat d’unmercat mitjà, peròaixeca unapolèmica molt fortaenvers la políticapública

(-)

n Cribatge genètic(2,G)n Cultius modificatsgenèticament (6,M)n Sensors extensius(8,G) i generalitzats

n Implantació per afins de seguiment/identificació (3,M)n Xenotransplantació(1,M)

n La biometria coma únic formatd’identificació (3,M)n Xarxa urbana desensors CBRN (4,M)n Teràpia genètica (2,G)n Insectes GM (5,M)n Robòtica enl’àmbit clínic (2,M)n Vigilància seguraper vídeo (3,M)n Teràpies basadesen I+D amb cèl·lulesmare (5,M)

n Implants de xipscerebrals (4,M)

n Selecció genèticade fills ((2,M)

Respon a unanecessitat clara d’un mercat mitjà i, a més, no aixecacap polèmicaimportant envers lapolítica pública

(+)

n Administraciódirigida demedicaments (5,M)n Accés ubiquo a la informació (6,M)n Traçabilitat totalRFID (4,G)

n Energia solarassequible (10,M)n Desenvolupamentde fàrmacs (2,M)n Filtres i catalitzadorsper a la purificació del’aigua (7,M)n Processos ecològicsde fabricació (6,M)n Monitorització icontrol per a la gestióde malalties (2,M)n Sistemesintel·ligents (1,M)n Enginyeria deteixits (4,M)

n Recuperació clínicapotenciada (3,M)n Immunoteràpia(2,M)n Tractamentsmillorats basats enl’anàlisi de dades(2,M)n Tèxtils intel·ligents(4,M)n Microordinadorsportàtils (5,M)

n Fàrmacs fets amida de la genèticade pacients (2,M)

n Músculs i teixitsartificials

Respon a unademanda alta d’unmercat ampli, i, a més no aixecacap polèmicaenvers la políticapública

(++)

n Vehicles híbrids (2,G)n Internet (per a finscomparatius) (7,G)n Bioassaigsmèdics ràpids (4,G)n ComunicacióWimax en zonesrurals (7,G)

n Millores en ladiagnosi i elsmètodes quirúrgics(2,G)n Criptografiaquàntica (2,G

n Transaccionselectròniques (2,G)n Interfaceinformàtic manslliures (2,G)n I+D de fàrmacsin-Silico (2,G)n Tèxtils resistents(2,G)n Transferènciasegura de dades(2,M)

n Habitatgesautososteniblesassequibles (6,G)n Llibres impresosper comanda (2,G)

n Vehiclesd’hidrogen (2,G)

Altament viable (++)

Viable (+)

(U) no segur

Improbable (-)

Molt improbable(--)

Viabilitat tècnica

La informació del parèntesi indica l’impacte que l’aplicació tecnològica té en el total de 12 sectors de la societat(aigua, aliments, terra, població, govern, estructura social, energia, salut, desenvolupament econòmic, educació,defensa i conflicte, i entorn i pol·lució) i la seva difusió serà global (G) o moderada (M). Per exemple els vehicleshíbrids tenen efectes en 2 dels 12 sectors i tindrà una difusió global

Font: The Global Technology Revolution 2020, Sillterglitt et al, 2006

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

cional dels aliments, augment del valor de laproducció i reducció de l’ús de pesticides. Per al2020 s’espera que sigui possible modificargenèticament els cultius dels principals aliments,fet que pot ajudar a disminuir la malnutrició, unade les principals causes de mortalitat infantil.

n Els filtres i catalitzadors per a la purificació idescontaminació de l’aigua s’espera que pro-dueixin una millora tant qualitativa com quanti-tativa en l’accés a l’aigua. Els avenços ennanotecnologia i biotecnologia han incremen-tat la possibilitat que es converteixi en una tec-nologia viable el 2020, i s’espera que sigui una

aplicació tecnològica important per aquellesregions on l’aigua és un recurs escàs.

Moltes de les aplicacions tecnològiques més via-bles i les que tindran un impacte major en lasocietat el 2020, beneficiaran els països emer-gents i permetran un desenvolupament tecnolò-gic i econòmic més ràpid de les seves àreesrurals i ajudaran a pal·liar les diferències existentsen la seva societat.

D’altres com els habitatges autosostenibles asse-quibles, els microordinadors portàtils o els sen-sors generalitzats semblen més enfocats a eco-


Sensorsgeneralitzats

Cultiusmodificats

genèticament

Dirigirl’administració

de fàrmacs

Marcaciógeneralitzada

RFID*

Comunicaciósense fils

Milloradiagnosi imètodesquirúrgics

Criptografiaquàntica

Filtres i catal.per a la purificació

de l’aiguaEnergia solarassequible

Fabricacióecològica

Nousdesenvolu-paments demedicam.

Enginyeriade teixits

Microordinadorsportàtils

Habitatgesautosuficientsassequibles

Ràpidsbioassaigs

mèdics

Vehicleshíbrids

Via

bilit

attè

cnic

a

Viabilitat d’implementació ++

++

Nano Bio TIC

Font: Elaboració OME a partir de Sillberglitt et al. (2006) i Institute for The Future (2008)

Figura 2.17. La ciència i la tecnologia el 2020

(*) Identificació per radiofreqüència

Nota: La grandària del cercle indica l’impacta que aquesta tecnologia té en el total de 12 sectors de la societat(aigua, aliments, terra, població, govern, estructura social, energia, salut, desenvolupament econòmic, educació,defensa i conflicte, i entorn i pol·lució). Per exemple l’energia solar barata té efectes en 10 dels 12 sectors

2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

37. MassachusettsInstitute ofTechnology.

nomies més desenvolupades i a l’increment delbenestar dels seus ciutadans:

n Els habitatges autosostenibles assequibles sónhabitatges dissenyats per evitar l’ús de mate-rials amb un alt contingut energètic i minimitzarl’impacte mediambiental. És poc probable queaquesta aplicació tecnològica sigui extensa-ment disponible per al 2020; el cost és proba-blement la principal barrera.

n Els microordinadors portàtils, inserits en la robao altres peces de vestir com bosses, monederso joieria, poden contribuir al continu desenvolu-pament econòmic de sectors basats en tecnolo-gies de la informació i influenciar en l’estructurasocial de la població. La integració de vàries tec-nologies pot facilitar la inclusió de microordina-dors portàtils en una gamma d’accessoris mésàmplia. Tanmateix, la viabilitat d’aquesta aplica-ció tecnològica el 2020 és més aviat incerta.

n Els sensors generalitzats en àrees públiquespoden ser una eina per augmentar la segure-tat, però, al mateix temps, poden afectar serio-sament el dret de privacitat dels ciutadans. Peral 2020 serà possible implementar extensa-ment aquesta aplicació tecnològica.

Per últim, un altre enfocament en l’aplicació de lestecnologies emergents és el que proporciona elMIT,37 fruit de la investigació de varis centres i uni-versitats nord-americanes, amb major probabilitatd’afectar les empreses, la recerca i l’estil de vida dela societat, sobretot en les regions més desenvolu-pades tecnològicament (Technology Review, 2008):

n Models sorpresa. Combinar vàries tècniquesper anticipar els imprevistos i millorar el com-portament humà davant de situacions inespe-rades. Tot i que la recerca està tot just a la pri-mera etapa, un prototip que alerta elsciutadans dels imprevistos en el tràfic de Seat-tle s’ha provat amb efectivitat.

n Xips probabilístics. Poden permetre estalviaruna quantitat substancial d’energia en lesbateries dels telèfons mòbils.

n Nanoràdio. Aparells de ràdio minúsculs quepoden millorar des dels telèfons mòbils fins alsdiagnòstics mèdics. Les noves eines en nano-

tecnologia poden permetre als investigadorsfabricar aquest tipus d’aparell.

n Energia sense fils. Tecnologia capaç detransmetre l’electricitat a diversos aparells debaixa potència com els telèfons mòbils, el por-tàtil o l’iPod, sense necessitat de fils. El repteés que en un futur els aparells no s’hagin decarregar manualment (Gartner, 2008).

n Magnetòmetres atòmics. Sensors magnèticsde dimensions atòmiques que es poden incor-porar als aparells portàtils de ressonànciamagnètica. S’espera que el seu ús s’ampliï enla propera dècada i sigui útil, per exemple, pera la detecció d’explosius.

n Aplicacions webs locals. Aplicacions quepermeten a empreses com Adobe, eBay, AOL,Anthropologie o Google desenvolupar siste-mes que facilitaran als usuaris navegar en líniao fora d’ella a través de l’escriptori de formamés ràpida i barata.

n Transistors de grafeno. Es tracta d’un mate-rial de carbó amb grans propietats electròni-ques. Les primeres aplicacions s’esperen enxips de comunicacions a velocitat ultraràpida ien processadors d’ordinadors. Alguns investi-gadors acadèmics i vàries empreses electròni-ques estan estudiant-ne els efectes i mirant deposar-los en pràctica.

n Conectòmica. Tecnologia que pot permetreaprofundir en les connexions entre les neuro-nes del cervell dels mamífers i comprendremillor malalties com l’autisme o l’esquizofrènia,així com avançar en el coneixement de les fun-cions cognitives. L’avenç en la convergència enimatge, biologia molecular i informàtica semblaque en possibilitarà l’aplicació.

n Mineria de la realitat. Models generats peranalitzar dades personals tant a nivell indivi-dual com de grups. Actualment els investiga-dors estan desenvolupant tècniques que puguinpermetre als telèfons mòbils recopilar i analitzardades del comportament humà.

n Enzims de cel·lulosa per a l’elaboració debiocombustible. El seu increment pot ajudara parar les emissions de gas amb efecte hiver-


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

nacle i reduir la dependència del petroli. Tot ique vàries empreses estan buscant solucions,el procés per elaborar biocombustible decel·lulosa és encara molt car per posar-lo enpràctica.

2.2.2 Futur de la protecció de la propietat

intel·lectual

El sistema de la propietat intel·lectual, des d’unpunt de vista legal, cobreix quatre àrees, que sónles dels copyrights (per a la protecció de les obresartístiques, musicals o literàries), les trademarks(per protegir les marques), les patents (per prote-gir les invencions) i una categoria definida com asecrets comercials (per a pràctiques que roma-nen confidencials). De tota manera, en un sentitgeneral, els drets de la propietat intel·lectualcobreixen un camp amplíssim que inclou tambéaltres drets com els d’emissió via televisió o Inter-net, drets de publicitat, protecció de bases dedades sui generis, drets de probes farmacèuti-ques, drets de publicació, protecció del coneixe-ment tradicional, folklore, accés als recursosgenètics, i molts altres camps (Love, 2006).

Per tant, l’estudi del sistema regulatori dels dretsde la propietat intel·lectual, en el cas que siguiexhaustiu i reculli tots els sectors possibles, tindriauna extensió i complexitat que dificultaria la visiógeneral que es pretén. És per aquest motiu queaquest informe se centra exclusivament en elcamp de les patents, per la seva rellevància i perser el punt central a través del qual gira la discus-sió sobre els drets de propietat intel·lectual, i per-què les seves dinàmiques ajuden a entendre enconjunt les dels drets de la propietat itel·lectual.

No obstant això, és necessari tenir presenttambé que hi ha altres mètodes de protecciódels drets de la propietat intel·lectual, com l’ano-menada protecció estratègica (secretisme o velo-citat en la producció del bé o servei) o fins i totdins de la protecció formal, com els trademarks,per exemple (Jaumotte et al., 2005). A més, s’hade tenir també en compte que les patents sónmés usades en la protecció de productes físics,mentre que les trademarks ho són en serveis, iper tant usar les patents com a mesura d’innova-ció pot portar a un biaix considerable (en aquestcas a favor del sector manufacturer). Un altre fac-

tor a tenir en compte és el major ús per part deles pimes de mètodes de protecció estratègics,mentre que les grans empreses n’empren totsdos (estratègics i formals).

En un estudi de Gambardella et al. (Gambardellaet al., 2006), partint de la consideració de lespatents com a actius i, per tant, com quelcomamb un valor determinat, es va determinar que elvalor mitjà d’una patent és de 3 milions d’euros,però que a la vegada hi ha una gran dispersió enels valors, amb pocs valors alts, que concentrenla major part de valor del total de patents (la mit-jana és de 300.000 euros, o només un 10% de lamitjana). Seguint l’estudi, el valor de les patentsglobals ha passat d’un 1% del PNB mundial en elperíode 1994-1996 a un 1,16% durant el període2000-2002.

L’estudi ressalta de fet un dels grans problemesd’avui dia en la innovació mundial, que és la infla-ció en patents, fet que, conjuntament amb l’apa-rició d’altres factors que es detallen més enda-vant (pressió social, open source, etc.), ha fetreplantejar la necessitat d’una reestructuraciócompleta del sistema mundial de protecció de lapropietat intel·lectual. Seguint dades de l’estudi,des dels anys 1990, el nombre de sol·licituds depatents ha augmentat més que la inversió enR+D, la qual cosa es pot explicar tant per unamajor productivitat de la R+D com per factorsestratègics de la dinàmica empresarial (aplicaciódels acords TRIP, blocatge d’innovacions d’em-preses competidores, polítiques de llicenciarpatents, etc.). Però, de fet es constata l’aparicióde les patents a la primera fila del món empresa-rial globalitzat. Per això, es pot concloure que elrol de les patents està canviant, i que, de formacreixent, són més importants per raons que vanmés enllà de la innovació, i passen a ser part dela política corporativa de les empreses.

En concret, l’augment de l’ús de les patents espot adjudicar a diversos factors (OCDE, 2004):

n La innovació esdevé element central de l’estra-tègia empresarial: les empreses veuen, deforma creixent, com la innovació és una mane-ra d’augmentar el seu avantatge competitiu; amés, els sectors que més han crescut en R+D,les manufactures molt intensives en tecnologia(la indústria farmacèutica) i els serveis intensius


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

en coneixement (els serveis TI), són precisa-ment els que han vist un creixement mésimportant en patents.

n La globalització dels processos d’innovació: deforma creixent les filials estrangeres de lesempreses transnacionals estan externalitzantels seus centres de R+D (recerca i desenvolu-pament), la qual cosa afavoreix el pes de lespatents internacionals i les patents creuades(aquelles que es patenten en diferents països oper persones no nacionals del país d’aplicacióde la patent).

n L’expansió de les TIC i d’Internet: el fet que lainformació sigui creixentment codificable i, pertant, molt més accessible, ha fet que lesempreses innovadores es plantegin recórrer deforma creixent a la protecció que implica el sis-tema de DPI.

n El rol clau de les empreses que neixen sobreuna base tecnològica: l’aparició de capital riscals països occidentals (i especialment als EUA),ha permès el naixement de tota una sèried’empreses que tenen com a principal actiu lapropietat intel·lectual i, per tant, la base delmodel de negoci de les quals és en molts casosel nombre de patents registrades.

n Major col·laboració: la complexitat creixent deproductes i processos, les oportunitats delsavenços científics, el canvi tecnològic i els cos-tos i riscos més grans de la innovació estanforçant a una col·laboració major que, en mol-tes ocasions, es tradueix en una propensiómajor a la creació de patents com a mecanis-me de transacció i recursos (a través de la lli-cència sobre patents pròpies).

En aquest sentit, les pimes usen molt més (un80%) les seves patents que les grans empreses(només un 60% de les seves patents són usa-des). Això s’explica pel fet que les empresesgrans tenen una propensió més alta a usar lespatents com a barrera a la innovació d’altresempreses (blocking patents). A més, també tenenun nombre alt del que s’anomenen sleepingpatents, o patents vistes com a no prioritàriesatesos els seus alts pressupostos en R+D. El fetque les grans empreses abracin quatre cinque-nes parts del total de patents mundials dóna una

idea de la gran quantitat de patents «dormides»que, de fet, es constitueixen en una importantreserva de tecnologies negres. En el mateix sen-tit, un article recent a «KnowledgeLink Newslet-ter» (Gasnier, 2008) indica que només un 30% deltotal de patents europees té un ús efectiu, i quela resta es poden considerar com a sleepingpatents.

Nous escenaris en el sistema de la propietatintel·lectual en funció de les diferentstecnologies

El paper positiu de les patents, com a mecanis-mes d’incentius per a la propulsió de la innovacióestà sent contestat, de forma creixent, pels seuspossibles efectes negatius en una disminució dela competència i la difusió tecnològica. Aquest ésun fenomen nou, i és degut a les noves condi-cions tecnològiques i al context social i geopolíticnou, que sorgeix, però que també és causa, dela globalització. (Benkler, 2007). Al respecte, l’evi-dència empírica en estudis realitzats al llarg delsanys 1980 i 1990, és que les empreses identifi-quen les patents com a instruments molt útils perprotegir els seus avantatges comparatius, espe-cialment en algunes indústries: biotecnologies,productes farmacèutics, química i, en menormesura, maquinària i equips informàtics.

El que ens espera en el futur és segurament unagran transformació del sistema de patents i dretsde la propietat intel·lectual, almenys tal com elconeixem avui en dia. És un fet que la tecnologiadigital, i especialment la difusió dels computadorsi d’Internet, ha canviat el context, en el sentit queles patents i les restriccions poden no ser semprebeneficioses o útils per a la societat. En aquestsentit, són diversos els factors que modelaran elfutur (EPO, 2007):

n Per una part, els actors que tindran un rol enel demà i concentraran, en nivells desiguals, elpoder: no hi ha dubte que la globalització haredefinit l’equilibri de poders, en el sentit que elpoder no es concentra ja només en elsgoverns dels estats nació, sinó que apareixennous actors, com les empreses transnacionals,les organitzacions de la societat civil i les xar-xes globals de moviments polítics i d’interes-sos especials; institucions internacionals


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

(Nacions Unides, Organització Mundial delComerç, etc.); les economies emergents i elsblocs comercials regionals; i altres jugadorscom els inversors de capital risc o els mitjansde comunicació.

n Per l’altra part, els elements de l’estructuraeconòmica i social del món que donaran con-text a l’escenari de poders: la interdependèn-cia creixent dels fluxos de capital, béns, perso-nes i idees; les pandèmies globals, el poderadquisitiu dels països pobres per poder acce-dir als medicaments i la seva dificultat pergenerar drogues genèriques; el fet que la tec-nologia faci la informació molt més accessiblei, a la vegada, molt més simple la còpia.

Seguint els quatre escenaris proposats perl’EPO (EPO, 2007), en el primer d’ells predomi-nen els interessos de les grans empreses, i onel que bàsicament preval és la defensa que fanles grans corporacions dels drets de la propietatintel·lectual i on l’opinió de la resta d’actors de laglobalització no és tinguda en compte, a causade la seva baixa força de negociació. En aquestcontext s’espera una pressió major sobre elsdiversos sistemes nacionals de la propietatintel·lectual per part de les grans corporacions,en la seva voluntat de controlar completamenttots els elements del sistema global de patents.D’altra banda, en paral·lel al creixement del nom-bre de patents, s’espera un creixement en la lli-cència de patents i l’aparició d’un mercat tecnolò-gic per a patents, en el qual pimes especialitzadestindran un rol important.

En l’escenari on predominen els equilibris geo-polítics, algunes economies emergents sóncapaces d’entrar a la primera divisió del sistemainternacional de drets de la propietat intel·lectual,però un gran nombre romanen a fora, i treballensota un nou paradigma de «coneixement encomunitat». En aquest escenari, caracteritzat perla fragmentació i una regionalització creixent delcomerç i la política, les economies occidentalsperden capacitat tecnològica, ateses les limita-cions a la circulació de persones, així com controlsobre les seves patents, en especial en la indús-tria farmacèutica. Àsia, per contra, veu augmen-tada la integració de les diverses economies iaprofita tots els instruments a disposició (capital,coneixement, empreses, trencament de les

barreres de la propietat intel·lectual) per convertir-se en la regió més rica del món, creant una novageografia econòmica que es manifesta en, perexemple, acords comercials amb altres regionsemergents com Amèrica del Sud.

El tercer escenari proposat és el de la societatcom a conductor principal: els actors socials icomunitaris són els que donen forma a un mónon el coneixement no és vist com a font d’ingres-sos, sinó des d’un punt de vist del benestarsocial. En aquest context la principal dificultat ésaconseguir l’equilibri entre el paradigma delconeixement com a bé comú (i, per tant, disponi-ble il·limitadament per tothom) i la necessitat quela pròpia innovació sigui recompensada d’algunamanera, perquè la legitimitat passa del sistemaclàssic de drets monopolístics a la innovacióoberta i col·laborativa. Governs i societat civilempenyen cap a la desprivatització del sistemade patents, especialment en la indústria farma-cèutica i la dels organismes genèticament modi-ficats; el sistema de l’open source s’imposa mésenllà de les TI: agricultura, tecnologies mediam-bientals, biotecnologies i telecomunicacions.Atès que, en aquest escenari, les patents s’usennomés per a un marge petit d’innovacions, lesempreses fan un ús creixent d’altres sistemes deprotecció de la propietat intel·lectual, com elsecretisme, les trademarks, els drets de disseny iles denominacions d’origen.

L’últim escenari proposat és aquell en què la tec-nologia és el conductor principal: en ell, elpaper dels nous actors i els nous contextos quejuguen sobre el sistema de drets de la propietatintel·lectual obliga a reconfigurar el mateix siste-ma, abandonant el model one size fits all per unsistema anomenat soft IP: per una part, elsrègims tradicionals encara són vàlids per a tecno-logies clàssiques, com, per exemple, la mecàni-ca, la robòtica o la indústria farmacèutica, mentreque la majoria de tecnologies utilitzen altres for-mes de protecció, com el branding o el secretis-me, o fins i tot són regulades per administrar el bépúblic i facilitar la innovació (per exemple, mitjan-çant l’obligació de llicenciar patents en campscom les energies alternatives).

Avui es pot afirmar que es donen ja les condicionsper a una reconfiguració del sistema dels DPI. Noobstant això, i com hem vist, la complexitat d’ac-


2.Tresd

riverscrucials:talent,tecno

log

iaicap

ital

El sistema internacional de patents està lligat ínti-mament a la relació de poders entre els diversosblocs econòmics del món. Aquest fet quedareflectit en l’acord TRIPS (en les seves sigles enanglès, el sistema de comerç relacionat amb lapropietat intel·lectual), negociat com a acordcomplementari del marc de l’OMC. A curt termi-ni, l’acord requereix als països afiliats a l’OMCsatisfer uns mínims estàndards per protegir elsdrets de la propietat intel·lectual, així com lesregles per al seu reforçament. L’acord és, doncs,un intent d’harmonitzar els sistemes de patentsde cada país afiliat a l’OMC, garantint uns estàn-dards mínims similars en tots els països.

L’acord TRIP s’ha vist reforçat darrerament amb elque s’anomena TRIP-plus, que significa unaextensió en termes de protecció dels drets de pro-pietat intel·lectual ja fixats en el mateix TRIP. Aixíper exemple, i com s’especifica en l’Informe delBanc Mundial de 2005, els elements TRIP-plus entots els recents acords comercials bilaterals delsEUA preveuen extensions en els drets de propietatintel·lectual, tant per a patents com per a copy-right. De fet, la introducció d’aquest tema tan sen-sible per als països en desenvolupament ha estatun dels principals factors de fre a la creació de l’à-rea de lliure comerç de les amèriques.

Aquest «blindatge» creixent de les economiesdesenvolupades sobre el sistema mundial depropietat intel·lectual està generant, per la sevabanda, una oposició creixent per part dels païsosen desenvolupament, que hi veuen una barreraexògena a la seva dinàmica de creixement eco-nòmic, en el context mundial de gran interconec-tivitat, que facilita precisament la transmissió de

tecnologia i coneixement. En aquesta línia, el Bra-sil i l’Argentina han proposat una agenda de des-envolupament de la WIPO (De Aguiar Patriota,2005), en el sentit de frenar el procés d’harmonit-zació dels DPI a nivell mundial, fent valer, doncs,les diferències entre diferents països amb dife-rents nivells de tecnologia i diferents usos del sis-tema de DPI. D’altra banda, hi ha el tema del preuque els països en desenvolupament han depagar per capítols de la propietat intel·lectualoccidentals com, per exemple, els productes far-macèutics.

En aquest sentit, les negociacions de la Rondade Doha (2001) van fixar uns mínims perquè l’a-plicació del règim de drets de propietat intel·lec-tual no impedís els governs en desenvolupamentd’efectuar campanyes de protecció sanitària(tuberculosi, malària, sida). Aquestes mesuresinclouen l’obligació de llicenciar patents, així coml’extensió pels països menys desenvolupats de ladeadline per a la introducció de patents de medi-cines per al 2016.

Un exemple d’aquesta tendència a contraposarels interessos de les ETN del primer món vs. elsgoverns de les economies emergents és el cas deMalàisia, que va tirar endavant un medicamentretroviral a preu baix mitjançant una llicència obli-gada sobre una de les companyies productores,GlaxoSmithKline (Reid Smith, 2005). El Govern vaoferir un 4% de remuneració sobre les vendes ales companyies farmacèutiques productores, quees van negar a rebre’l per no crear precedents.Actualment, les companyies estan ja més dispos-tes a establir acords amb el Govern i baixar el preudels seus medicaments. Un altre cas en el mateix

La tendència cap a un sistema de règims regionalsde la propietat intel·lectual


sentit és com els governs occidentals van sercapaços de desenvolupar una diagnosi per a laSARS en 4 mesos només, i davant de la seva des-confiança en el mercat.

Actualment, només la Xina, l’Índia, el Brasil i pot-ser Mèxic, semblen tenir capacitat suficient per

entrar a la primera divisió de la innovació i propie-tat intel·lectual, i seguir el model de desenvolupa-ment de Corea del Sud o de Taiwan, la qual cosano succeeix amb la resta de països en vies dedesenvolupament, que de fet troben moltes difi-cultats per ser capaços d’endegar un desenvolu-pament genuí.

2.T resd


log

iaicap

ital


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

tors i conductors que giren entorn del mateix sis-tema internacional de DPI, fan difícil determinaramb claredat el marc futur en què hauria de mou-re’s la propietat intel·lectual. Actualment, el debatse situa en l’òptica blanc i negre, o d’usuaris vs.consumidors, on els primers veuen els beneficisdel sistema (incentivació de la innovació, difusió dela tecnologia, etc.) i els segons hi veuen barreres (ala innovació i creativitat, a l’apropament tecnològici de renda dels països pobres, a l’accés a bénspúblics, etc.) (Cptech, 2006).

En aquest sentit, economistes de prestigi comJoseph Stiglitz (Stiglitz, 2005) posen en dubteque els incentius de l’actual sistema de DPI pro-moguin la innovació, en base al fet que l’atorga-ment d’un dret de monopoli va precisament con-tra l’esperit de la millora continua generat per lacompetència. Un altre handicap de l’actual siste-ma de DPI és que no té en compte la relacióentre la concessió de la patent i el benefici social.El problema, però, és que fins ara no hi ha alter-natives que ajudin a modelar un nou règim delsDPI. En paraules de Roumeen Islam (Islam,2005): «si no tinguéssim un sistema de DPI seriairresponsable, en base al coneixement actual, de

crear-ne un; però, tenint en compte que n’hi ha jaun, seria també irresponsable, basat en el conei-xement actual, d’abolir-lo».

Alguns dels sistemes proposats com a alternatiusdel regim actual de patents tenen també lesseves limitacions, com, per exemple, el «secretis-me», que comporta limitacions a la difusió delconeixement, molts cops consubstancial a lapublicació de patents. Un altre sistema alternatiu,el de l’open source, té la seva major limitació enel fet que és difícilment aplicable sobre les tecno-logies més convencionals (com, per exemple, l’e-lectrònica o la mecànica). Un altre sistema és elde les llicències obligatòries, que asseguren unadifusió de la informació i un guany públic delconeixement. Finalment s’han proposat diversossistemes de push and pull, especialment per alfinançament de la recerca en nous productes far-macèutics.

La taula 2.11 mostra que les diferents tecnolo-gies demanden diferents respostes per part delsistema de protecció de la propietat intel·lectual.Així, el tipus d’innovació acumulativa, en què lainteroperabilitat és decisiva, amb costos mitjans


Font: EPO (2007), Scenarios for the future. European Patent Office, Munich, 2007. Disponible a www.epo.org

Productes Biotecnologies Hardware de Softwarefarmacèutics computadores i i Internet

semiconductors

Tipus d’innovació Principalment Discreta i Acumulativa Acumulativadiscreta acumulativa

Complexitat de producte Baixa Mitjana, alta per la Alta Altarecerca100%

Importància de la Insignificant Insignificant Alta Altainteroperabilitat

Potencial de blocatge insignificant insignificant, excepte Alta Altade les patents instruments de recerca

Costos d’innovació Molt alts Molt alts Mitjans Baixos

Cicle de producte Llarg Curt-llarg Curt Curt

Ús patents Protector Protector (retorn de Defensiu Defensiu (retorn de les les inversions + (llibertat (llibertat

inversions) atracció de capital) d’operacions) d’operacions)

Alternatives a l’ús Cap Cap Sectors Copyright ide les patents comercials open source

Rellevància de falles Baixa Mitjana Alta Altasistèmiques

Taula 2.11. Diferents necessitats en els drets de la propietat intel·lectual segons tipus de tecnologia

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

o baixos i un cicle de producte curt, de les tecno-logies del hardware, semiconductors, software il’Internet, implica major risc que unes quantesinvencions aturin el procés d’innovació (les ano-menades patent trolls). Per contra, en indústriescom la farmacèutica o les biotecnologies, en quèla interoperabilitat és quasi inexistent o els costosde la innovació són alts (i, per tant, alts han de serels incentius), la filosofia a seguir ha de ser com-pletament diferent a la de les tecnologies indica-des en primer lloc.

En el cas específic de la Indústria farmacèutica,aquesta es recolza especialment, al contrari queel sector del software, en un fort ús dels DPI. Jas’han enumerat alguns motius, però n’hi ha d’al-tres, com l’obligació que regeixen en la indústriade fer públics els components químics de lesseves descobertes i, també, per la facilitat (enmolts casos) de realitzar el que s’anomena rever-se engineer, o trobar la fórmula a partir del resul-tat final. El que alguns argumenten respecte d’a-questa indústria és que sembla haver entrat enun cercle viciat que l’ha «empès» a desenvolupardrogues sobre medicaments ja coneguts, a con-centrar-se en els mercats més beneficiosos i dei-xar de banda gran part del món en desenvolupa-ment. En aquest cercle hi han jugat també altresfactors com el creixement de la indústria degenèrics, una aversió social creixent al risc i laimportació paral·lela.

Per pal·liar aquestes evidents falles del mercat,almenys des d’un punt de vista ètic, i superar elproblema d’aconseguir els incentius que esnecessiten per a una indústria amb una càrregatan alta d’R+D, alguns actors com ONG, agèn-cies internacionals com l’OMS i l’ONU,38 otambé benefactors privats com les FundacióBill i Melinda Gates, han fixat uns objectius, perexemple per facilitar la innovació en el que s’a-nomena medicaments orfes. S’han introduïtmecanismes tant per baixar el cost de la R+Dcom per augmentar els beneficis dels medica-ments. En aquest sentit, alguns economistes,també tenint en compte altres sectors, propug-nen que un sistema pur de mercat, basat en elprèmium que en principi el mercat estaria dis-posat a pagar sobre els productes d’últimageneració. Altres mecanismes que s’han pro-posat són sistemes de llicències obligatòries osistemes de subhastes, en els quals les patents

són subhastades obligatòriament i, en moltesocasions, adquirides pels organismes regula-dors.

Un altre camp controvertit en l’àmbit dels DPI ésel relacionat amb els aliments. Segons dades del’EPO (EPO, 2007), tot i que es cultiven al mónunes 150 varietats de collites, només 12 són lesbàsiques per a la humanitat (blat, blat de moro,arròs, soja, etc.). Així, actualment un nombre moltbaix de collites, d’alta productivitat, dominen elsmercats mundials, i de les quals les ETN del sec-tor en controlen almenys la meitat. La patentabi-litat dels recursos naturals és doncs un temaespecialment sensible, i que ha sorgit en granmesura com a resultat dels organismes genètica-ment modificats (OGM), que són vistos per granpart de la societat com casos de biopirateria (od’intents per part de les ETN d’apropiar-se derecursos genètics i coneixement tradicional perobtenir-ne un guany comercial) o de monopolit-zació i acaparament del mercat d’aliments (atesala dependència que alguns dels OGM genera-rien).

Així mateix, un camp no menys controvertit és elde la patentabilitat d’organismes vius, rellevanten la biotecnologia. Són creixents les correntsque s’oposen a la possibilitat de patentar lavida, i també es troben oposicions en el cas delsorganismes genètics, si bé aquí han sorgit, engran part, per casos com el dels laboratorisMyriad Genetics, que van patentar dos genscontra el càncer de mama que, de fet, impossi-bilitaven la continuïtat de la recerca en altresentitats, fet que va donar raó, en part, als quidenuncien els efectes contraris al bé públic depermetre la creació de monopolis, atacats,doncs, com a frens a la recerca i causes de l’en-cariment dels productes.

El que sembla clar és que l’actual paradigma delsistema one size fits all que aplica el mateix enfo-cament a totes les tecnologies, sota l’actual con-text de velocitat de la innovació, complexitat i mul-tidisciplinarietat, no és més vàlid i ho serà menysen el futur (Musungu, 2006). Com dibuixa el treballde prospectiva de l’EPO (2007), la geopolítica i elpoder creixent de les xarxes socials marquen, peruna banda, la necessitat d’assegurar medica-ments per a tothom i per a totes les malalties queapareixen al planeta, així com de controlar el pes

38. OrganitzacióMundial de la Salut(OMS) iOrganització de lesNacions Unides(ONU).


2.Tresd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

39. El cost mitjà d’unapatent a l’EPO ésde 30.000-50.000euros, a la USPTOde 10.000-15.000 ia la JPO de15.000-20.000euros (EuropeanCommissionHearing on FuturePatent Policy inEurope, 2006).

dels monopolis sobre els recursos alimentaris, i,per l’altra, els diferents cicles de les diferentsindústries marquen necessitats diferents a nivell deprotecció i generació de la innovació.

Per exemple, com s’ha esmentat ja, la diferentvelocitat amb què es desenvolupen innovacionsen el camp farmacèutic, així com el llarg cicle devida dels seus productes, enfront de la rapidesaamb què s’innova en el sector de les TIC, i el curtcicle de vida de la majoria de productes —que enmolts casos són mesos o, fins i tot, setmanes.Per últim hi ha l’interès general que el règimvigent sigui el que tregui el màxim suc a les pos-sibilitats humanes de generar innovació, posantl’equilibri adequat entre els incentius per a la pro-moció de l’enginy humà i la generació del màximbenestar social possible.

Noves propostes en la protecció de la propietat intel·lectual

En aquest context de necessitat de reorganitzarels diversos sistemes que regeixen la propietatintel·lectual al món, en primer lloc, i com a base,és necessari (OCDE, 2004) entendre com funcio-nen els mercats tecnològics. Com circula la infor-mació entre els diversos actors? Quin es el roldels intermediaris? Quin és l’impacte dels mer-cats de tecnologia, els patent pools, en la difusiótecnològica i la competència? Fins a quin punt, ien quines àrees, les transaccions de mercat entecnologia substitueixen els spillovers que notenen lloc al mercat?

En el futur s’espera una flexibilitat major en elsdiversos règims de patents al món, en el sentit,per exemple, de mesures per facilitar la recercabàsica dels centres públics de recerca: períodesde gràcia, o la possibilitat que un inventor tinguiun termini per patentar una invenció després dela seva publicació en una revista reconeguda;patents provisionals, opció de mantenir una patentde forma provisional per un any, amb la possibilitatde sol·licitar la patent definitiva durant aquestperíode.

A la vegada, també s’espera una reestructura-ció de les oficines de patents a nivell mundial,sobretot en el sentit d’acumular l’experièncianecessària per fer front als nous sectors tecno-

lògics (biotecnologies, nanotecnologies, TIC,etc.) i evitar les mancances que es van produiren l’aplicació de patents sobre els sectors quí-mic i farmacèutic (OCDE, 2004). Aquestes ins-titucions s’hauran de dotar de les bases dedades necessàries per fer front a la informaciócreixent a què són sotmeses, i, a la vegada,clarificar els criteris per atorgar o rebutjar laconcessió de patents.

Un altre tema bàsic és, en el context actual ifutur de gran proliferació i de diversitat de lessol·licituds de patents, com assegurar que lespatents que es concedeixen són de qualitat irellevants pels beneficis socials que s’esperend’elles, com a motor de la innovació. A això seli afegeix les barreres que suposa l’actual règimde patents (vist des d’una òptica general), anivell de complexitat, costos i temps, per al sec-tor pimes, tenint en compte que molts modelsde negocis d’empreses pimes depenen preci-sament dels DPI, i en especial de les patents(moltes start-ups neixen com a resultat d’unapatent rellevant). Per tant, el que esperen sónsistemes accessibles (a nivell de costos)39 i sim-plicitat) i que siguin previsibles (que s’asseguriuna qualitat alta de les patents concedides)(Zuck, 2006).

En aquest sentit, algunes oficines de patents jahan començat aplicar algunes mesures quepodrien ser secundades per altres oficines depatents d’arreu del món (OCDE, 2004):

n Un sistema d’oposició, mitjançant el qual, uncop una patent és atorgada, hi ha un períodede rèplica per part de terceres parts, i que ésestudiat per un tribunal competent; ja aplicatamb èxit en l’àmbit de l’EPO.

n Un sistema judicial centralitzat, per garantirl’homogeneïtat i força del sistema, ja aplicat alsEstats Units i al Japó, i en espera que succeei-xi el mateix en el marc de l’EPO.

n Cooperació internacional per promoure la qua-litat al menor cost possible: ja hi ha en marxacol·laboracions en aquest sentit a la WorldIntellectual Property Organization (WIPO, en lesseves sigles en anglès per a Organització Mun-dial de la Propietat Intel·lectual) i a les oficinestrilaterals (JPO, USPTO i EPO).


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

Altres mecanismes que van en aquest sentit sónels següents:

n Reducció dels honoraris un cop una patent ésatorgada, de manera que s’incentivi la peticióde patents de «qualitat».

n Protecció mitjançant patents de segon nivell,com a alternativa a les patents estàndard, pera invencions de menys novetat.

n Disposició de canals públics amb credibilitat,per exemple permetent a les empreses publi-car les seves invencions en pàgines d’Interneten el cas que l’objectiu principal de la patentsigui evitar-ne la publicació per part de tercers.

n Llicència obligada de patents, que evitaria elpatent trolling.

Un capítol especial en el desenvolupament futurdel règim de patents és el de les anomenadespatent pools, o banc de patents. Aquests sónacords col·laboratius entre diversos propietarisde patents, tots necessaris i fonamentals per a lacreació d’un producte o procés, i en què totes lespatents poden ser llicenciades a un preu únic(Lee, 2006). Les patent pools són especialmentatractives en el cas d’escenaris en què lespatents estan molt fragmentades, on adquirir ungran nombre de patents individuals pot significaruns costos excessius o que els riscos de litigaciósiguin molt alts. Els bancs de patents són espe-cialment rellevants en camps com la tecnologia,on els riscos en un escenari d’excessiva disper-sió de les patents són molt alts, i, per tant, con-traproduent amb el bé comú de foment de lainnovació.

Segons l’estudi mencionat, encara no es donenles condicions perquè les patent pools siguin via-bles en el camp de la nanotecnolgia, en especialperquè s’esperen costos alts associats a l’altnombre de membres implicats en la creació deles mateixes. Això comportaria costos massa ele-vats a nivell de temps i negociacions per determi-nar el valor de cada un dels membres. Règimsalternatius al de les patent pools són el de la cre-ació d’una corporació, en el sentit que cadamembre del banc cedeix el control de la sevapatent a canvi d’accions, posició al comitè exe-cutiu, etc.

El tema de la promoció de l’ús de les llicències enpatents és un dels que, sens dubte, sorgirà en elfutur, atesa la gran quantitat de patents senseusar (sleeping patents). Per això serà necessarireduir els costos de transacció del comerç detecnologies, que de fet és un dels grans impedi-ments per a l’augment de les llicències depatents (Gambardella et al., 2006). En aquestsentit, s’espera la conformació de contractesestàndard de comerç de patents que permetin lareducció d’ambigüitats contractuals; s’esperatambé l’aparició de companyies intermediàriesque ajudin a contactar compradors i venedors; iper últim s’esperen accions que ajudin a definirpreus estàndards per tecnologies, tenint encompte les seves característiques.

Lligat a la promoció de les llicències de patentshi ha el desenvolupament d’un mercat de tecno-logies, basat en la compra i venda de patents. Elmercat serviria per facilitar la difusió d’idees exis-tents, la creació de noves idees, i permetria unús més eficient dels recursos econòmics, a lavegada que facilitaria l’especialització, atès queels petits innovadors tenen més propensió a ven-dre les seves patents que les grans companyies,la qual cosa indicaria una especialització en larecerca, que seria desenvolupada per compan-yies amb més escala i recursos, tant per a la pro-ducció com per a la comercialització. El mercatde tecnologia també serviria per superar una deles principals deficiències del sistema depatents, o la concessió de drets de monopoli.Segons un recent estudi de Carlos J. Serrano(Serrano, 2008) les patents que són més facti-bles de ser intercanviades són les de computa-ció i comunicacions, productes farmacèutics imaterial elèctric i electrònica.

En resum, i citant a Kenneth Cukier, de The Eco-nomist (Cuckier, 2006), la resposta als mals del’actual règim de la propietat intel·lectual no és elseu desmantellament, sinó la millora de les reglesbàsiques. És difícil pensar que la innovació, en unsentit integral i no parcial, continuarà sense elsincentius de la protecció que dóna la propietatintel·lectual. De fet la propietat intel·lectual trans-forma la innovació en actius transferibles, propor-cionant, doncs, liquiditat al coneixement: un mer-cat per a les idees tecnològiques. Sembla clarque això no es pot produir sense un cert grau deprotecció i exclusivitat. El que sí sembla és que


2.Tresd


log

iaicap

ital

Un tema recurrent en el sistema internacional depatents és el de les barreres que suposa per amoltes empreses el fet d’haver de registrar lesseves invencions sobre diferents oficines depatents, per tal d’aconseguir una protecció global.El fet és que les tres oficines de patents majors delmón, la JPO, EPO i USPTO, no tenen homologatsentre elles els mecanismes de registre, de maneraque obliguen a costos legals i en temps molt one-rosos per a les empreses. És un fet, doncs, lademanda per part de les empreses de caire globalcap a la racionalització del sistema de patents, enel sentit d’un sol registre per producte.

En aquest sentit, el Japó i la República de Coreahan acordat ja accelerar la cooperació cap a un sis-tema únic de patents; També hi ha l’acord de laUSPTO i la IP Australiana, pel qual aquesta últimaproporciona serveis de recerca i control per asol·licituds de patents internacionals sobre laUSPTO i en el marc del PCT (EPO, 2007). Tanma-teix, no és probable que sorgeixi un sistema mun-dial de patents únic; això és així en gran part per lapor, especialment als països en desenvolupament,que es constitueixi com un instrument massa pode-rós per a les ETN. A això se li sumarien reticènciesdels mateixos sistemes nacionals de patents, queveurien en un sistema únic una possible font de dis-minució d’expertesa local i know-how.

No obstant això, el que sí és probable és la confi-guració de sistemes regionals de patents, seguintla configuració dels blocs de liberalització comercial(ASEAN, MERCOSUR, etc.) i la conformació de sis-temes birregionals, en el sentit del que proposavala primera ministra alemanya en una entrevista alFinancial Times el 2007, demanant una harmonit-zació dels sistemes de patents d’Europa i els

Estats Units, amb la creació d’un sistema únictransatlàntic. Tanmateix, el camí cap als sistemesregionals harmonitzats sembla més pla que cap alssistemes birregionals, això sobretot perquè l’har-monització en patents és un corol·lari de la interde-pendència econòmica, que és major dins d’un blocregional que entre cada un d’ells.

Un indicador d’aquesta tendència cap alsacords intraregionals és el que manifesta l’Infor-me Anual de la JPO (JPO, 2007), i que caracte-ritza la manera directa de fer d’aquelles cultures,on es diu que el creixement econòmic i la globa-lització de les activitats corporatives ha aug-mentat fortament els últims anys. En aquestcontext, en el qual les empreses japoneses sónde manera creixent més dependents dels mer-cats estrangers, i especialment els regionals, laregió asiàtica és cada cop més important, tantdes del punt de vista de mercats d’exportaciócom de bases de producció. Tanmateix, atèsque els nivells de protecció dels DPI a l’Àsia sónencara febles, tot i la implementació des del2000 de l’acord TRIPS, el govern japonès haemprés una política activa d’acords bilateralsamb la majoria de països asiàtics per tal demillorar el nivell de protecció dels DPI i reduir elscostos d’adquisició i ús dels drets.

Aquestes polítiques s’han traduït en l’ús delscanals multilaterals (l’APEC) i bilaterals (acords departenariat econòmic —EPA en les seves siglesen anglès— i de liberalització comercial). Fins arael país ha promogut ja acords EPA amb Singapur,Mèxic, Malàisia, les Filipines, Tailàndia i Xile, iestan en curs acords de diferent nivell amb altrespaïsos rellevants com la República de Corea,Vietnam, l’Índia, la Xina, Austràlia i l’ASEAN.

Cap a un règim de patents d’un sol registre?


2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

l’actual règim, tot i la seva necessitat de persistir,necessita també reestructurar-se i adaptar-se ales noves realitats, i a les que vindran.

El rol de l’open source

La filosofia open source està generant un grandebat respecte al futur i la mateixa supervivènciadel sistema de propietat intel·lectual. Això és elresultat de l’aparició a mitjan dels anys 90 de lestecnologies de la informació i la comunicació(TIC), que han possibilitat dos tipus de fenòmens:per una part, el desenvolupament en comunitatde productes (Linux, Wikipèdia, Firefox), demanera que l’altruisme que genera una comuni-tat d’usuaris és aprofitat per a la creació i desen-volupament de productes (en general digitals, iper tant amb cost fix 0) oferts gratuïtament alpúblic; i, per l’altra, la distribució dels productessense necessitat d’intermediaris, que trenca ambla cadena de producció tradicional i possibilita l’a-bast d’un públic infinit a costos marginals.

L’open source és el reflex dels que s’anomenenknowledge commons, o la combinació de conei-xement i informació sense tenir propietaris (eldomini públic), o que són posats a l’abast delpúblic de forma gratuïta pels seus propietaris, oque són accessibles de forma gratuïta pel públic,en àrees on els drets estan limitats per regleslegals (patents) o pel costum. El nou paradigmatrenca amb les teories establertes del destí delsrecursos i de l’exclusivitat de l’ús. En el món vir-tual, el consum d’una persona no afecta la quan-titat de bé disponible, la qual cosa implica queplantejar-se l’existència de recursos escassos ode possibilitat d’exclusivitat no té la rellevànciaque tenia en el cas de les tecnologies tradicionals(mecànica, electrònica, química, etc.). (Benkler,2007)

La idea dels que s’anomenen open standardsés que esperonen la innovació mitjançant l’ober-tura del mercat i el fet que permeten una com-petència productiva, potenciant l’economia dela informació (Cousins, 2006). De fet s’argumen-ta que alguns dels principals invents de la nos-tra generació estan basats en la filosofia delsopen standards: l’Internet, l’e-mail i la worldwide web.

Un exemple gràfic d’això és la transmutació delsconsumidors d’éssers muts en coproductors icreadors de béns, i el canvi de paradigma del queseria la prova d’autoria a l’orgull d’autoria, on lesmotivacions no monetàries també tenen quelcoma dir en la creació de coneixement.

El sistema d’open source software (OSS) predicael mateix en el camp del software, i és de fet elpioner en aquest intent de trobar un equilibri entrela innovació i invenció i el benestar social. L’OSSde fet preveu un nivell de protecció basat en elcopyright i les patents, però la seva base és la defer disponible per al gran públic, a preus reduïts ogratuïtament, una gran quantitat de software infor-màtic. Hi ha visions contraposades respecte a siel software ha de ser completament gratuït o potser acompanyat de serveis addicionals o exten-sions específiques de pagament. Un cas paradig-màtic de les possibilitats de l’OSS, aprofitant lespotencialitats de les TIC, és el de la pàgina websourceforge.net (Moglen, 2005), que representa auna població de més de mig milió de programa-dors voluntaris. El programador mitjà és un pro-fessional del software de 10 anys i que dona alsistema 10 hores de treball setmanal, proporcio-nant en total més inputs que el mateix Microsoft.

Un exemple de la importància de l’OSS, és el fetque IBM, una de les primeres empreses en pos-sessió de patents al món, ja genera més ingres-sos per les seves activitats en l’OSS que en laseva cartera de patents. Seguint aquesta políti-ca, IBM va disposar el 2004 de 500 patents pera la comunitat OSS (The Economist, 2005).Altres casos notables d’ETN que fan ús estratè-gic de l’OSS són el de Nokia, que va declarartambé el 2007 que faria compatible el seu soft-ware amb el de Linux, el sistema operatiu d’OSSque competeix amb Windows, o el cas de SunMicrosystems, que va donar al sistema OSS elseu sistema operatiu Solaris. Exemples de filoso-fia open source es poden trobar en altres camps,si bé són molt menys evidents. Per exemple, ésel cas de One World Health, una companyia far-macèutica sense afany de lucre fundada el 1998(Benkler, 2005), i que basa el seu model en oferirel que el mercat no ofereix: medicaments per almón en desenvolupament, mitjançant unacol·laboració equilibrada amb indústria, centresde recerca, governs i organitzacions non-profit.40

40. Com la FundacióBill & MelindaGates, que des del2002 finançadiversos projectesespecífics del’empresa(www.oneworldhealtonline.org, 2008).


2.Tresd


log

iaicap

ital


Fenomen lligat a la idea de l’open source, i pro-motor del mateix, l’Access to knowledge, o A2K,va ser llançat el 2004 a partir de la idea d’acadè-mics, ONG i governs (en general dels païsossituats en la perifèria del sistema internacional depatents, com el Brasil i l’Argentina).1 El punt departida del moviment A2K és la recerca d’unequilibri entre la creativitat i l’enginy i un accésjust al coneixement, de manera que proposanous paradigmes per a la creació i gestió delsrecursos de coneixement. La base es troba en elfet que els béns de coneixement, al contrari queels béns i serveis, que tenen un cost inherent, nohan de ser escassos i, per tant, empeny cap auna major igualtat de sortida de rics i pobres.

Quant a les mesures, el moviment A2K proposaentre altres punts (www.access2knowledge.org,2005):

n Copyrights: limitacions i excepcions als dretsde copyrights, per exemple, en casos de per-

sones disminuïdes o per motius educatius o enel cas que els beneficis socials de l’ús superinels costos imposats pel propietari dels drets(en aquest cas es pagaria una quantitat justa alpropietari); també es preveu la impossibilitat decopyright en el cas de treballs que no siguinoriginals o estiguin mancats de creativitat.

n Patents: no aplicabilitat de les patents en el casde mètodes matemàtics o teories científiques,models de negoci, programes per computado-res, mètodes de tractament de l’ésser humà.S’apliquen altres limitacions, com la de prohibirl’ús d’una patent per a experiments o recerca,o en el cas de necessitats urgents de salut i decostos excessius dels medicaments existents.El tractat A2K també preveu la prohibició de l’a-plicació dels drets de les patents en el cas queaquestes posin barreres a la interoperabilitat desistemes (quan un sistema pot funcionar junta-ment amb el d’un altre competidor, però aquestúltim nega aquesta possibilitat).

L’A2K: exemple de les corrents socials novesen el camp dels DPI

1. Per a més informació,vegeu les pàginesweb http://www.access2knowledge.org/cs/taxonomy/term/26 ihttp://www.cptech.org/a2k/.

2.T resd

riverscab

dals:talent,tecno

log

iaicap

ital

El fet és que aquest fenomen no és fruit d’unaltruisme espontani, sinó d’una estratègia empre-sarial clara d’equilibri entre el que s’obre al granpúblic i els serveis addicionals i/productes quevenen imbuïts en aquesta estratègia: és el ques’anomena ecosistemes, en el sentit d’unacomunitat de programadors i negocis externs al’empresa que, de fet, augmenten el valor delsseus propis serveis o productes.

L’ecosistema té a veure amb els estàndards i elsinterfaces, o tota la sèrie de programadors ama-teurs i serveis addicionals que contribueixen alproducte propi, i el milloren. Com diu Mark Coo-per (Cooper, 2006), l’acte de compartir augmen-ta el valor i la quantitat del bé que es posa a dis-posició del públic. El fet d’aportar un grau majorde cooperació a la funció de producció permetcompartir recursos vàlids i baixar els costos deproducció. És important també el fet que l’OSSdescompon tasques complexes en mòduls, tre-ballats d’altra banda per especialistes, a travésdels recursos digitals, i recompostos en una fasefinal. Alguns autors usen l’expressió «commons-based peer production» o producció basada enla comunitat per descriure aquestes activitatscolaboratives basades en compartir la informació(Yochlay Benkler, 2006, The Wealth of Networks,Yale University Press)

Així, el sistema d’open source aprofita la natura-lesa dels béns digitals, caracteritzats per unscostos fixos molt baixos i la possibilitat de desen-volupar productes sota un enfocament amateur.Aquests productes són en alguns casos compe-tència directa de productes de cobrament —i,per tant, potencials substitutius, com ara el casde Wikipedia vs. l’Enciclopèdia Britànica—, peròtambé es poden veure com a complementaris,que amplien i diversifiquen l’oferta de productescap a formes noves que, per la seva banda,poden generar noves oportunitats de negoci,com per exemple ho són els serveis de pagamentque han acompanyat el desenvolupament deLinux.

En el cas de Nokia, per exemple, el fet d’obrir elcamp de desenvolupament a un àmbit tanampli com el de l’open source possibilita unresultat millor dels esforços en R+D i es traslla-da a més vendes, ja que els telèfons mòbilsesdevenen més útils i amplien el seu mercat. En

el cas d’IBM, el resultat de l’OSS és una plata-forma enriquida a partir de la qual la mateixaIBM pot oferir sol·licituds especials o serveis. Lafilosofia és, doncs, que el software open sour-ce és, en algunes ocasions, més econòmic queel software propietari, de manera que el seu úspermet baixar el cost mitjà que els consumidorspaguen per les aplicacions o serveis de la com-panyia.

Potser una de les assignatures pendents de l’OSés la seva aplicabilitat sobre el hardware. El fet ésque les propietats inherents al software, o la sevareproductibilitat i distributivitat a cost zero no s’a-pliquen als objectes físics. De moment estemencara lluny d’un OS Hardware (OSH) que siguicomparable al desenvolupament en el software,però ja existeixen casos en què productes físicssón desenvolupats seguint especificacions basa-des en el model OS. Aquesta filosofia s’apropamolt a la del prosumerism, ja descrita en l’InformeAnual OME (2007), atès que es tracta d’aproparel control de les corporacions als desitjos delsconsumidors (The Economist, 2008a). L’interésde les empreses està ben clar, i és que mitjançantuna estratègia d’OSH poden arribar abans almercat amb productes que satisfacin millor elsconsumidors, i sense la necessitat de despesesen market research. Els beneficis, per tant, supe-rarien els costos d’obrir els secrets corporatius iperdre, també, possibles ingressos per patents (através de llicències o venda).

Actualment, la majoria de casos d’OSH es tro-ben en la telefonia mòbil i en dispositius electrò-nics, que poden augmentar les seves propietatsvia inputs OS. El que sembla clar és que l’OS télimitacions molt grans en el món del hardware,en especial perquè, a més del que s’ha dit, lainformació necessària per crear un objecte físices refereix a molt més que els codis binaris deles aplicacions de software, la qual cosa signifi-ca temps en posar-les a disposició del públicper a la seva modificació o extensió. A més, elfeed-back de l’OS pot dificultar la tasca de dis-criminar sobre les aportacions vàlides. Per tant,el balanç és mixt, i no seria doncs apropiatapuntar a un sol camí, sinó a quelcom similar alque ha passat en l’OSS: agafant, per exemple,els casos de Firefox o Linux, que no han elimi-nat el software tradicional, però sí l’han influït i,sobretot, millorat.


2.Tresd


log

iaicap

ital


El sistema internacional de patents

El sistema internacional de patents ha vist des del1995 un augment exponencial en la petició i con-cessió de patents. Des d’aquell any l’augmentanual de les peticions de patents ha estat del 4,7%(WIPO, 2007), arribant a 1,6 milions de sol·licitudsde patents el 2005, i de 600.000 patents concedi-des, amb un creixement del 3,6% des del 1995.Segons un estudi recent de la Comissió Europea(2007) es van rebre unes 145.000 sol·licituds depatents en el marc del Tractat de Cooperació enPatents (PCT, en les seves sigles en anglès), o un6,4% més que l’any precedent. S’espera doncs,que si es mantenen aquests nivells de creixementels propers anys, aquestes xifres es doblin elspropers 10 anys.

Un altre fet destacable és la internacionalitzaciódel sistema de patents, o el que s’anomena pro-pietat transfronterera. Segons dades de l’OCDE

(2007d) les activitats tecnològiques de les empre-ses transnacionals (ETN) s’estan internacionalit-zant de forma creixent, en la seva recerca pernoves capacitats tecnològiques, millor adaptacióa nous mercats i costos de R+D més competitius.Per exemple, un 16,7% de les patents totals al’EPO durant el període 2001-2003 eren de pro-pietat o copropietat de noresidents, comparatamb només un 11,6% en el període 1991-1993.Un element més que permet identificar unaexpansió global dels negocis és el fet que un 30%de les patents que es van produir el 2006 a les 5principals oficines de patents del món (JPO,USPTO, EPO, KIPO i SIPO) provenien de les altres4 oficines (Japan Patent Office, 2007). Això mos-tra que la duplicació de patents en dues o més deles oficines de patents és una tendència creixent,la qual cosa indicaria, doncs, la globalització delsnegocis.

2. T res drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

2.2.3. Nous actors: catch up tecnològic

Un procés de catch up tecnològic desigual al llarg del planeta

Un dels fenòmens més qualificats del procés decatch up de les economies emergents sobre lesdesenvolupades és el de l’apropament en pau-tes tecnològiques, anomenat catch up tecnolò-gic. Tanmateix, aquest fenomen no és integral,en el sentit que hi ha diferències, tant en el grupde països en desenvolupament com dins delspropis països. L’interessant del fenómen, pelque pot repercutir en la pròpia competitivitat deles economies occidentals, és entendre quinssón els factors determinants d’aquest procésd’assoliment, i quines perspectives es preveuenper a les economies en desenvolupament enparticular.

El progrés tecnològic per a les economies endesenvolupament ve determinat per la velocitatamb què les tecnologies existents s’adopten i,així mateix, s’adapten amb èxit localment, sobreel conjunt de tota l’economia, i no només sobrenuclis en particular (ciutats, clústers urbans, etc.).Seguint l’informe Global economic prospects(GEP) (Banc Mundial, 2008b), són diversos elsfactors que determinen aquest procés: per unapart es troben aquells que determinen el graud’exposició a les tecnologies externes i, per l’al-tra, aquells que faciliten l’absorció tecnologia dinsd’un país.

Dins del primer grup de factors trobem elcomerç, la inversió estrangera directa i les xar-xes formals i informals de gent, les que esdonen per exemple a través de la diàspora depersonal qualificat, xarxes d’informació diversa,etc. En el segon grup trobem factors com l’exis-tència d’una massa crítica de personal qualificatdins del propi país, capaç d’aplicar i entendreles noves tecnologies, la conformació d’un climafavorable per a les inversions en tecnologia, ladisponibilitat de capital i polítiques públiquesque supleixin les carències del mercat. Enaquests factors hi ha el fet que el procés d’ab-sorció tecnològica és subjecte a un cercle vir-tuós: l’existència d’economies d’escala en sec-tors tecnològics sofisticats i en el ques’anomena learning by doing fa que el procésd’absorció tecnològica no sigui lineal, sinó en

forma d’S; és a dir lent inicialment, per passar aser més ràpid a partir d’un punt (on l’escala omassa crítica s’ha assolit) i alentir-se al final,atès el grau de saturació assolit.

Analitzant el paper del comerç en el progréstecnològic, la relació causa-efecte ve donadaperquè la tecnologia que s’importa pot permetrea les empreses locals disposar de sistemes deproducció més eficients, i, a la vegada, permet ales empreses locals copiar aquests mateixos sis-temes. Com s’observa en la taula 2.12, les taxesd’importació de productes high-tech dels païsosen desenvolupament, dividits aquí en tres grups(de renda mitjana-alta, mitjana-baixa i baixa) hanaugmentat en més de la meitat en el període2002-2004 en relació al període 1994-1996. Ésdestacable el 70% d’augment dels països derenda mitjana-alta41 i de renda mitjana-baixa.42

Especialment en el cas d’aquests últims, hanaugmentat un 137% la proporció d’exportacionsde productes high-tech sobre el total mundial,passant d’una quota del 6,7% al 15,7%, cosa engran part causada per la irrupció de la Xina enl’escenari mundial. De fet, potser no tant espec-tacular, però si com a indicador d’una tendènciaclara de catch up, es troben els països de rendamitjana-alta, que han vist augmentar aquestaproporció en quasi un 50%, passant a tenir unaquota de mercat de gairebé el 10% del total d’ex-portacions mundials de productes high-tech. Enaquest grup s’hi troben països que podrien tenirels ingredients necessaris per fer un pas enda-vant cap a la creació endògena de tecnologia:Mèxic, Brasil, Hongria, Sud-àfrica, Eslovàquia iXile.

L’altra cara de la moneda són els països quecomponen l’estrat més baix, els de rendabaixa,43 que segueixen encara a uns nivellsmolt baixos, tot i haver augmentat en un 50% laproporció de productes high-tech importats,així com la quota de mercat, fins arribar al 2,7%i 0,4%, respectivament. La tendència al com-portament positiu dels països de renda mitjana-alta i de renda mitjana-baixa es confirma ambl’augment de la proporció d’importació de bénsde capital. De fet, la importació de béns decapital, com maquinària i equipament, permetuna producció més eficient i de millor qualitat, iés, per tant, un indicador també d’un procésd’assoliment tecnològic.


41. Segons el BancMundial (2008c) elspaïsos de rendamitjana-alta són elssegüents: Argentina,Belize, Botswana,Brasil, Bulgària,Costa Rica,Croàcia, Dominica,Eslovàquia,Federació Russa,Gabon, Grenada,Guinea Equatorial,Hongria, IllesMariannesSeptentrionals,Kazakhstan,Letònia, Líban,Líbia, Lituània,Malàisia, Maurici,Mayotte, Mèxic,Montenegro,Oman, Palau,Panamà, Polònia,Romania, SaintKitts i Nevis, SaintLucia, Saint Vincenti Grenadines,Samoa Nord-americana, Sèrbia,Seychelles, Sud-àfrica, Turquia,Uruguai, Veneçuela,Xile.

42. Segons el BancMundial (2008c) elspaïsos de rendamitjana-baixa són elssegüents: Albània,Algèria, Angola,Armènia, Azerbaidjan,Bhutan, Bielorússia,Bolívia, Bòsnia iHercegovina,Camerun, Cap Verd,Cisjordània i Gaza,Colòmbia, Congo,Djibouti, Equador, ElSalvador, EstatsFederats deMicronèsia, Fiji,Filipines, F.Y.R.Macedònia, Geòrgia,Guatemala, Guyana,Hondures, IllesMarshall, Indonèsia,Iran, Iraq, Jamaica,Jordan, Kiribati,Lesotho, Maldives,Marroc, Moldova,Namíbia, Nicaràgua,Paraguai, Perú,

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

En la figura 2.18, s’observa l’evolució positivade totes les regions en la part d’importacions deproductes high-tech. Especialment destacablesón els nivells als països de l’Àsia de l’Est i elPacífic i del Sud-est asiàtic, així com les d’Euro-pa (de l’Est) i l’Àsia Central. En les dues primeresl’alça és notable a partir del 2001, any d’entradade la Xina en el sistema multilateral de l’OMC . Elprimer dels dos gràfics també reflecteix la lentaevolució positiva dels països de les regions del’Orient Mitjà i el Magrib, Amèrica Llatina i el Caribi l’Àfrica subsahariana.

En el capítol de la inversió estrangera directa,tots les regions i grups d’ingrés van veure aug-mentar la proporció d’IED (Inversió EstrangeraDirecta) sobre el PIB, però és especialment des-tacable l’augment dels països de renda mitjana.Quant a regions destaca el manteniment de laIED als països d’Àsia de l’Est i el Pacífic, aixícom el fort augment als països de l’Amèrica Lla-tina i el Carib i de l’Àfrica subsahariana. En

aquests dos últims casos, hi intervindrien fac-tors específics, com l’onada de privatitzacions al’Amèrica llatina de finals dels 1990 i la novacolonització de la Xina a l’Àfrica, cercant d’asse-gurar-se el subministrament de recursos natu-rals bàsics per al seu engranatge econòmic.Aquests últims fenòmens difícilment es podenassociar al catch up tecnològic, atesa la inexis-tència, en aquelles economies, dels factors mul-tiplicadors necessaris per fer que les inversionstinguin repercussions, més enllà del que signifi-ca l’entrada de liquiditat.44

Un concepte rellevant relacionat amb la IED és eldels spillover tecnològics, o com la IED afec-ta positivament la generació de corrents tecno-lògics. Els spillovers poden sorgir per l’entrenamentde treballadors locals, adquirint coneixementsnous, per l’exemple que la filial o sucursal del’empresa que realitza la IED suposa per al teixitproductiu local, o també per l’ús que l’empresatransnacional faci d’intermediaris locals. Un altre


Font: Banc Mundial (2008b).

Percentatge d’exportacióImportació Importació de productes high-tech

de productes high-tech de béns de capital sobre el total mundial

1994-1996 2000-2004 % canvi 1994-1996 2000-2004 % canvi 1994-1996 2000-2004 % canvi

(% del PNB) (% del PNB) (% del PNB)

RegionsÀsia de l’Est i del Pacífic 5,9 8,4 42 11,6 12,8 10 9,9 19,0 93

Europa i Àsia Central 3,2 7,2 125 7,1 14,7 107 1,0 2,7 163

Amèrica Llatina i el Carib 2,4 3,8 61 5,4 7,2 32 2,1 3,4 61

Orient Mitjà i Àfrica del Nord 2,5 3,6 44 6,3 8,9 42 0,1 0,2 29

Sud-est d’Àsia 1,4 2,1 53 3,1 3,8 22 0,2 0,3 58

Àfrica subsahariana 3,2 4,5 39 9,3 10,5 14 0,1 0,1 4

Grups d’ingrésPaïsos de renda alta 3,4 4,7 38 5,5 7,0 27 86,5 74,3 -14

Països de renda mitjana-alta 4,2 7,2 71 8,7 13,1 51 6,6 9,6 47

Països de renda mitjana-baixa 3,2 5,4 70 6,9 9,2 33 6,7 15,7 137

Països de renda baixa 1,8 2,7 53 4,9 5,7 17 0,3 0,4 53

Taula 2.12. Creixement del comerç en béns tecnològics dels països en desenvolupament, períodes 1994-1996 i 2002-2004

Paraguai, Perú,República Àrabd’Egipte, RepúblicaÀrab de Síria,República de Cuba,RepúblicaDominicana,República Islàmicad’Iran, Samoa, SriLanka, Surinam,Swazilàndia, Tailàndia,Tonga, Tunísia,Turkmenistan,Ucraïna, Vanuatu,Xina.

43. Segons el BancMundial (2008c) elspaïsos de rendabaixa són elssegüents:Afganistan,Bangladesh, Benín,Burkina Faso,Burundi, Cambodja,Chad, Comoros,Costa d’Ívori,Eritrea, Etiòpia,Gàmbia, Ghana,Guinea, GuineaBissau, Haití, IllesSolomon, Índia,Kenya, Kyrgyzstan,Libèria, Madagascar,Malawi, Mali,Mauritània,MoçambicMongòlia, Myanmar,Nepal, Níger,Nigèria, Pakistan,Papua NovaGuinea, RepúblicaCentreafricana,RepúblicaDemocràticaPopular de Corea,RepúblicaDemocràtica delCongo, R.P.D. deLaos, Ruanda, SãoTomé i Príncipe,Senegal, SierraLeone, Somàlia,Sudan, Tadjikistan,Tanzània, TimorOriental, Togo,Uganda,Uzbekistan,Vietnam, Iemen,Rep., Zàmbia,Zimbabue.

44. De fet, en moltesocasions l’entrada


dals: talent, tecno

log

ia i capital

factor és la competència induïda per l’empresatransnacional sobre les empreses locals. En con-tradicció amb la bondat dels spillovers, hi ha unaextensa literatura econòmica que els posa enqüestió, matisant l’efecte positiu de gran part dela IED sobre els països en desenvolupament.Això pot ser cert, però només per als països del’estrat més baix, ja que està demostrat que elsspillovers són més comuns en el cas que la dife-rència en nivells tecnològics entre l’empresatransnacional i el país de destí no sigui massagran.

Aquest fet lliga amb el del cercle virtuós cap al’assoliment tecnològic que permetria que països

considerats com de renda mitjana, com Hongria,Mèxic, Brasil, Xile i Eslovàquia, estiguin en procésd’atrapar a les economies desenvolupades.Altres factors que ajuden a la creació dels spillo-vers són les polítiques locals de promoció de ladifusió tecnològica, la pròpia base tecnològicadel capital humà local.

Un aspecte interessant, i indicador també delprogrés tecnològic dels països en vies de desen-volupament, és el fenomen de la compra d’em-preses high-tech per part d’empreses provi-nents dels països en vies de desenvolupament.Seguint el GEP (Banc Mundial, 2008b), lesfusions i adquisicions d’empreses estrangeres

de liquiditatprovinent del’extracció deprimeres matèries orecursos energèticsva en detriment delsectormanufacturer local(ja que la indústriaextractiva fa ombraa la restad’indústries, tambéa través del’augment del valorde la moneda local,pel que implica depèrdua decompetitivitatindustrial); és el ques’anomena dutchdisease, en base al’opinió de TheEconomist (1977)sobre els efectesde la descobertade gas natural alsPaïsos Baixos elsanys 1960.


Font: Banc Mundial (2008b)

RegionsPercentatge del PNB

0

2

4

6

8

10

12

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Àsia de l’Est i del PacíficEuropa i Àsia Central

Amèrica Llatina i el CaribSud-est d’Àsia

Àfrica subsaharianaOrient Mitjà i Àfrica del Nord

Àsia de l’Est i del PacíficEuropa i Àsia Central

Amèrica Llatina i el CaribSud-est d’Àsia

Àfrica subsaharianaOrient Mitjà i Àfrica del Nord

Grups d’ingrésPercentatge del PNB

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20040

1

2

3

4

5

6

7

8

9Països de renda mitja-alta

Països de renda mitja-baixa

Països de renda baixa

Països de renda alta

Figura 2.18. Evolució de la importació de productes high-tech

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

per part d’empreses dels països en vies de des-envolupament van passar de 400 milions dedòlars EUA el 1987 (o menys de l’1% del totalmundial) als 100.000 milions de dòlars EUA, el2006 (o ja un 9% del total mundial). Encara quemoltes adquisicions són resultat de polítiquesempresarials de recerca de mercats, marques ocanals de distribució, una part no menyspreableés deguda a la recerca de capacitat tecnològica(o en R+D per part de les empreses dels païsosen desenvolupament. Un exemple d’això és lacompra per part de l’empresa xinesa ShanghaiAutomotive Industry Corporation de la CoreanaSangyong, per tal de millorar les seves capacitatsen R+D en cotxes esportius, o també l’establi-ment a Suècia de centres de R+D de les empre-ses xineses Huawei Technologies i ZTE. Altresexemples són els de la compra de la divisió dePC d’IBM per part de la xinesa Lenovo, o larecent compra de Jaguar i Land Rover per partde l’empresa índia Tata Motors.

Un altre punt interessant és l’evolució en el capí-tol de les llicències. En la primera de les duespròximes figures s’observa (figura 2.19), per unapart, el comportament positiu dels pagamentsper llicències, en especial pels països de rendamitjana, la qual cosa pot donar indicis de la capa-citat d’aquests països d’apropar-se al nivell tec-nològic dels països avançats. De fet, és en gran

part a través de polítiques que promovien les lli-cències, vs. la IED, que el Japó va desenvoluparles seves capacitats tecnològiques les dècadesde 1950 i 1960. Aquest és l’objectiu de la Xina enla seva política d’obligar les ETN que es vulguinestablir al país a la creació de joint-ventures ambcompanyies locals. Aquestes polítiques, però,només són possibles en el cas de països amb unpoder de mercat alt (com els citats), i, per tant, norealitzables per tots els països en desenvolupa-ment. Així mateix, la segona figura (figura 2.20)mostra que els nivells de protecció de la propie-tat intel·lectual han augmentat en tots els grupsde països, i en especial en els de renda alta i mit-jana-alta. Això indicaria una major homogeneïtza-ció d’aquelles economies amb el capitalisme glo-bal, i també un interès major en protegir la propietatintel·lectual, especialment ateses les seves capaci-tats innovadores creixents.

Pel que fa a les migracions internacionals, ésun fet que l’emigració de personal qualificat delspaïsos en desenvolupament cap als països des-envolupats, cercant millors condicions tant devida com de treball, suposa el que s’anomenabrain drain (o erosió del capital humà). Tanmateixés una realitat que les oportunitats que aquestpersonal qualificat troba a fora difícilment les tro-baria al país d’origen i, a més, en moltes oca-sions aquest personal està permanentment encontacte amb el seu país d’origen o, també,segueix un flux contrari, tornant al propi país d’o-rigen, aportant el seu know-how, coneixementtecnològic i de mercats, experiència internacionali networking.



Païsosexportadorsde petroli iminerals

Altres Païsosexportadorsde petroli iminerals

Altres0

0,05

0,10

0,15

0,20

0,25

Percentatge del PNB

Països de renda mitja Països de renda baixa

1990-1994 2000-20061995-1999

Figura 2.19. Creixement de la llicència depatents, període 1990-2006


1

2

3

4

5Països de renda alta

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Països derenda baixa

Països de renda mitja-alta

Països de rendamitja-alta

Figura 2.20. Nivells de protecció de la propietatintel·lectual


dals: talent, tecno

log

ia i capital

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que nototes les nacionalitats d’emigrants de personalqualificat tenen el mateix comportament, a l’ho-ra de tornar al país d’origen. Així, els nacionalsde països com Xina, l’Argentina, Turquia, Iran ol’Índia tenen molta més propensió a romandre alpaís d’adopció que els nacionals de la majoriade països llatinoamericans (Mèxic, Colòmbia,Perú, Xile), Indonèsia o Corea. Sembla clar, doncs,que a l’hora de valorar si tornar o no al país d’o-rigen, entra en joc el cost d’oportunitat, o el queofereix un lloc si es compara amb un altre, tant anivell de qualitat de vida (baixa a la Xina i l’Índia),com de respecte per les jerarquies i estructura jurí-dica (baixa a l’Argentina), però també la llibertatindividual (baixa sobretot als països islàmics). Elque sembla clar també és que existeix una corre-lació positiva entre major taxa de retenció i rendaper càpita.

Per tant, com s’ha explicat amb més detall en l’a-partat 2.1 d’aquest informe (OME, 2008), s’ha deconsiderar que les condicions estructurals delpaís, com la de tenir una cultura positiva, que res-pecti les normes i que afavoreixi el teixit social iles llibertats individuals, com les conjunturals dePIB/càpita o de programes públics de retenciódel talent, són claus en la seva capacitat d’apro-fitar el seu propi talent. En aquest sentit, païsoscom Mèxic, Brasil, Xile, Corea, Perú o Indonèsia,tenen millors garanties de tenir un retorn positiude la seva diàspora qualificada que països comTurquia, l’Argentina, la Xina o l’Índia. Sobreaquests dos últims, s’ha de dir però que el nom-bre d’universitaris (amb un percentage alt decarreres tècniques) de cada un dels dos païsosés tan gran (més de 15 milions de personesamb educació terciària a la Xina i més de 12 al’Índia) (ONU, 2008 ), i les taxes de creixementtan altes (del 100% a la Xina i del 20% a l’Índiasi es compara el 2002 amb 1999) (ONU, 2008)que l’efecte de la baixa taxa de retenció no éstan important.

Per últim, és necessari mencionar l’efecte de lesremeses d’emigrants (que envien els nacionalsdels països en desenvolupament sobre els seuspaïsos d’origen). Com es pot observar en la figu-ra 2.21), estem parlant de 300 milers de milionsde dòlars EUA en total el 2006 (The Economist,2008b). Tanmateix, segons l’International Fundfor Agriculture Development (IFAD) un 90% de les

remeses són destinades a béns bàsics com l’ali-mentació, vestits, l’habitatge, l’educació i la salut,sense repercussions en la capacitat tecnològicadels països, més enllà d’efectes indirectes, a tra-vés de la generació de consum o la millora en lescondicions educatives. Per evitar això, païsoscom l’Índia o Etiòpia han endegat programes perfacilitar les inversions productives de les divisesgenerades per les seves respectives diàspores.

Pel que fa als factors que faciliten l’absorcióde tecnologia dins d‘un país, que són de fetcomplementaris al grau d’exposició a les tecno-logies externes, un primer factor és la governan-ça dins d’un país i el clima per als negocis. Ésevident que l’existència d’un sistema regulatorique protegeixi les inversions i limiti la corrupció


Font: The Economist (2008b)

0 5 10 15 20 25

Sud-àfrica

Corea del Sud

Turquia

Malàisia

Iran

Tailàndia

República Txeca

Perú

Indonèsia

Nigèria

Vietnam

Egipte

Colòmbia

Brasil

Polònia

Rússia

Paquistà

Bangla Desh

Marroc

Líban

Filipines

Xina

Índia

Mèxic

0,3

0,1

0,2

0,8

0,5

0,7

1,0

2,4

0,6

2,3

6,1

3,7

2,9

0,4

1,2

0,5

4,2

8,0

10,1

25,8

15,2

1,0

3,0

3,3

Coma %del PIB2005

Figura 2.21. Remeses d’emigrants (en milers de milions d’euros), any 2006

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

45. Un estudi recent(Crozety et al.,2007) mostra queels països ambnivells de riscbaixos tenenincentius alts perreduir encara mésles quotes de risc,el contrari del quesucceeix amb elspaïsos amb risc alt,que no veurienbeneficis tangiblesen la reducció delselements de risc alpaís.

és vital per a qualsevol tipus de negoci, peròsobretot per a les activitats intensives en tecno-logia, atès el major risc i costos fixos i enterratsen les mateixes. En aquest sentit, seguint el GEP(Banc Mundial, 2008b), durant els últims 15 anysel nombre de països en situacions de conflictes’ha reduït en gran mesura. Al mateix temps,s’han millorat els mecanismes de control de lainflació, del tipus de canvi i del dèficit públic, dis-minuint així els riscos derivats de les inversionsen tecnologia. Un altre factor important és l’exis-tència de rigiditats en el mercat laboral o lesbarreres a l’entrada o sortida d’empreses, enquè s’observen de nou pitjors resultats als paï-sos africans i llatinoamericans, mentre que elsasiàtics i d’Europa de l’Est s’apropen a les mija-nes de referència.

Altres factors limitadors dels països en desenvo-lupament es troben en la protecció del sistemalegal i solidesa del sistema judiciari en fer valerles lleis o el grau de corrupció. En aquest apar-tat, no sembla que hi hagin hagut grans milloresen els països en desenvolupament. En la figura2.22 s’observa que els nivells de governançad’aquestes regions estan encara lluny dels paï-sos OCDE, i això és especialment problemàticper als països de l’Àfrica subsahariana o del sudde l’Àsia.45 De tota manera, el que es pot con-cloure, com a punt positiu, és que en l’apartat degovernança d’un país i del clima per als negocis,un cop els països es comprometen a afrontar elsproblemes, els avenços poden ser molt nota-bles. Així, només es necessita el compromíssocial i polític perquè aquests països disposind’un ambient propici per als negocis i per a lesactivitats d’ús tecnològic alt. En aquest sentitsón notables les millores de països com Xile,Brasil i alguns països del sud-est asiàtic (Viet-nam, Indonèsia i Tailàndia).

Un factor vital en la capacitat d’absorció d’unpaís és el nivell del capital humà, com s’analitzaamb més detall en l’apartat 2.1; la raó és que caluna població «tecnològicament» formada peraprofitar al màxim les noves tecnologies, i tambéperquè les empreses locals necessiten treballqualificat per fer pròpies les tecnologies estrange-res. Tot i les enormes diferències entre els païsosdesenvolupats i en desenvolupament, hi ha unatendència a la reducció de les mateixes, tant eneducació bàsica i secundària com en educació

universitària, en especial als països de l’OrientMitjà i el Nord d’Àfrica, els de l’Àsia de l’Est i elPacífic i els de l’Àsia del Sud (amb un pes pre-ponderant de l’Índia). De tota manera, un factorque matisaria aquest suposat procés de catch upen formació és la qualitat en la formació als paï-sos en desenvolupament, i especialment enregions com l’Àfrica subsahariana, on el percen-tatge d’estudiants que arriben als estàndardseducatius dels països de l’OCDE és menys de lameitat. Això suggereix que les dades poden sermenors que les reflectides en les estadístiques, laqual cosa obliga a prendre amb precaucions elprocés de catch up en formació de les econo-mies en desenvolupament.

Un altre factor important és el del finançamentd’empreses innovadores, atesa la importànciaque té l’existència d’un sistema financer consoli-dat en l’apalancament dels projectes empresarials,i especialment en sectors d’alt contingut tecnolò-gic. És sabut l’handicap que també tenen les eco-



0 20 40 60 80 100

Repúbliquesexsoviètiques

Àfrica subsahariana

Sud-est d’Àsia

Orient Mitjài Àfrica del Nord

Amèrica Llatina

Mitjana dels països endesenvolupament

Àsia de l’Est

Europa de l’Esti països bàltics

Carib

OCDE

Rànquing percentil (1-100)

Percentatge de la mitjana OCDE

Figura 2.22. Mitjanes regionals de sis indicadorsde governança, any 2006


dals: talent, tecno

log

ia i capital

nomies en desenvolupament respecte de sectorsfinancers atrofiats; tot i així, la tendència els últimsanys és positiva, en qualsevol de les variablesque s’analitzen, i per a totes les àrees geogràfi-ques i grups de renda en general (per a més infor-mació vegeu apartat 2.3). Destaca en aquestsentit el creixement del nivell de crèdit en el sec-tor privat als països del sud-est asiàtic i el sud del’Àsia (monopolitzats pel creixement del sectorfinancer privat a l’Índia), i els relativament baixosnivells encara a l’Amèrica Llatina i el Carib i aEuropa de l’Est i l’Àsia Central.

Un altre factor a considerar és que l’estatu quo delsistema financer internacional ja no és ni serà mésel que era fins ara, com també es fa referència enl’apartat 2.3. Actualment les economies amb unsíndexs d’estalvi més alts són les asiàtiques, i lesmés endeutades són algunes del primer món,com els EUA. A més, en el cas específic de leseconomies asiàtiques i algunes de l’Europa del’Est, semblen haver entrat en un cercle financervirtuós, pel qual la generació d’activitat econòmi-ca amb índex de productivitat alts genera unacapacitat d’estalvi alta en aquelles economies,que es tradueix en taxes d’interés més baixes i,per tant, diner més econòmic, també per a lageneració d’activitats productives de continguttecnològic alt.

Un altre paràmetre a tenir en consideració sónels nivells d’inversió en R+D i en activitats decontingut tecnològic en general. Especialmentpel que fa a la zona del Sud-est d’Àsia i Pacífic,el percentatge d’R+D privat (el més productiu entermes de resultats) és similar al dels païsosdesenvolupats (un 62%). Així, aquest major pesrelatiu de l’R+D privat del Sud-est asiàtic,enfront del menor pes que hi té a l’Amèrica Lla-tina i el Carib (només un 29%) i a Europa i l’ÀsiaCentral (un 43%) pot ser un dels causants delmajor progrés tecnològic d’aquella regió (BancMundial, 2008b).

Per últim se situen les polítiques públiques depromoció de la tecnologia. Un dels sectors méssensibles a les falles del mercat és el de les acti-vitats de contingut tecnològic alt, sent, de fet, undels pocs camps on tothom està d’acord en labondat de la intervenció pública, atès l’efectemultiplicador i d’autoalimentació un cop es creauna base mínima per a la generació d’activitats

tecnològiques. En aquest sentit, la intervenciópública pot trencar cercles viciats que frenen lageneració d’activitats de contingut tecnològic alt,a través, per exemple, d’assegurar uns serveismínims (electricitat, aigua, infraestructures decomunicació, etc.), però també a través d’asse-gurar un consum mínim que ajudi a generar eco-nomies d’escala.

En la línia assenyalada, es troben programes comels del govern xilè de començar activitats comer-cials en granges de salmó per demostrar la sevarendibilitat, o els subsidis fiscals de la Repúblicade Corea i el Japó per tal de crear «campionsnacionals» en sectors estratègics. Els països del’ASEAN46 també s’estan movent en aquest sen-tit, com és el cas de programes per promocionarles energies netes a Malàisia (per tal de promou-re l’estalvi energètic, el govern ha establert incen-tius fiscals més elevats i durant més temps alsproveïdors de serveis d’energies renovables) iSingapur, on el govern ha compromès 250 milionsde dòlars EUA per desenvolupar una indústriad’energia neta, de la qual s’espera que generi unvalor afegit superior a 1 bilió de dòlars per al 2015.Així mateix, el govern està buscant actualmentproveïdors de tecnologia en el marc del programaClean Energy Research and Test bedding (CERT)(Spire Research, 2008b).47

La principal conclusió és que els darrers 15 anysels canals pels quals la tecnologia es difon al llargdels països en desenvolupament han augmentat,i es preveu que augmentin encara més en el futur.Components bàsics per a l’absorció tecnològica,com la taxa d’alfabetització, l’estabilitat macroe-conòmica, l’augment d’IED, la disponibilitat decapital propi, han millorat en general en el conjuntde països en desenvolupament, si bé sota nivellsdiferents. A més, s’ha de matisar que fins i tot perals països més avançats del grup de renda mitja-na, l’aprofitament de les tecnologies actuals i lesque han de venir serà difícil a causa de deficièn-cies en les seves infraestructures (energia, comu-nicacions, etc.), per les mancances del capitalhumà i per l’absència d’una massa crítica decientífics i enginyers, necessaris per explotar latecnologia. D’aquesta manera, alguns pocs fac-tors, però que són d’escala gegantina (construc-ció de centrals elèctriques o de vies de comuni-cació), poden ser un fre insuperable per a moltsd’aquests països.

46. Associació dePaïsos del Sud-estAsiàtic (ASEAN,Association ofSouth-Est AsianNations), acordmultilateral per a laliberalitzaciócomercial de laregió del sud-estasiàtic, i que té elsmembres següents:Brunei, Cambodja,Indonèsia, Laos,Malàisia, Myanmar,Filipines, Singapur,Tailàndia i Vietnam.

47. Altres exemplessón les institucionspúbliques derecerca que estanimplicades eninvestigacióbiotecnològica aMalàisia: MalaysianAgriculture R+DInstitute (MARDI),Malaysian Palm OilBoard (MPOB),Institute of MedicalResearch (IMR),Forest ResearchInstitute of Malaysia(FRIM), MalaysianRubber Board(MRB), MalaysianInstitute for NuclearTechnologyResearch (MINT) iInstitute of NaturalProducts &Vaccinology; o elsdos grans hubsbiofarmcèutics deSingapur, (Biopolis iTuas BiomedicalParK) han estatdesenvolupats perla producció il’R+D.


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

També és cert el pes creixentment important deles noves tecnologies, de caire més «lleuger» queles tecnologies tradicionals, com, per exemple, latelefonia mòbil versus la telefonia fixa, i que fa queels costos d’implementació i difusió siguin mésbaixos. Això fa a la vegada més factible l’entradadel capital privat, que és més ràpid, eficient i demajor liquiditat que el capital públic, la qual cosaés un punt a favor de les economies en desenvo-lupament. Per tant, s’espera una importànciamenor de les infraestructures com a barreres delprocés d’apropament tecnològic de les econo-mies en desenvolupament, i un pes major d’in-tangibles, com el capital humà o les polítiquespúbliques. En aquesta línia, els majors avençoss’han fet i es preveuen en el Sud-est d’Àsia i elPacífic i els països d’Europa de l’Est, amb handi-caps encara importants als països de l’Àfricasubsahariana i de l’Amèrica Llatina i el Carib.

Un nou mapa de patents mundial: pescreixent de les economies emergents

Un aspecte rellevant en aquest procés d’apropa-ment tecnològic és la tendència cap a una apor-tació major dels països perifèrics en el registre depatents. Així, mentre que els EUA, el Japó i Ale-manya continuen concentrant la quota de regis-tres de no residents (registres procedents d’a-quells països, provinents d’altres jurisdiccionsque les nacionals), les taxes de creixement sónmolt baixes. Com s’observa en la figura 2.23, elcreixement de les patents de no residents provi-nents de Corea del Sud (27,3%), la Xina (27,9%)i l’Índia (23,6%) és considerable, i dóna una ideadel catch-up tecnològic d’aquests països. Tambés’observen creixements notables per part d’Israel(11,1%), Nova Zelanda (13,3%) i Sud-àfrica(10,6%).


Font: WIPO (2007)

0 1.000 2.000 3.000

JapóCorea del Sud

Estats UnitsAlemanyaAustràlia

Nova ZelandaFinlàndia

DinamarcaRegne Unit

SuèciaÀustria

NoruegaFrançaSuïssa

IsraelIrlanda

Federació RussaCanadà

Països BaixosSingapur

KazakhstanBielorússia

UcraïnaXina

EspanyaHongria

República TxecaPolòniaBèlgicaGrècia

+15,6%+8,6%

-0,1%0,0%

+14,7%-9,3%-11,9%

-7,5%-9,2%

+0,5%-0,5%-2,3%-6,3%-4,9%-1,7%

+3,4%+0,9%

+1,1%-13,5%

+4,1%-0,2%-12,9%+41,2%+4,2%-5,6%-5,8%-14,8%+0,9%+10,6%

-0,3%

Paï

sos

% augment sobre 2004 2004 2005

Sol·licitud de patents per residents, per milió d’habitants

Figura 2.23. Nombre de sol·licituds de patents per milió d’habitants, anys 2004 i 2005


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Segons dades de l’OCDE (2007d) el pes relatiuen patents d’Israel, la Xina, l’Índia i Taiwan haaugmentat des de mitjan dels anys 1990. Així, laXina ha multiplicat per 8 el seu pes a la USPTO iper 15 a l’EPO entre el 1995 i el 2005. El creixe-ment de la Xina, l’Índia i Corea del Sud tambés’observa en les sol·licituds al PCT, per aquestmateix període, en contrast amb les patents pro-vinents de la USPTO i l’EPO que han baixat en un7% cada una (en la proporció de patents totalsaplicades al PCT).

Aquest nivell d’internacionalització de les patentsvaria segons les àrees tecnològiques, sent mésalta en el cas de les TIC, pel que constitueixencom a pilars estratègics de la competitivitat glo-bal. Per exemple, un 17,5% del total mundial depatents en TIC impliquen propietat transfrontere-ra. Països no-OCDE com l’Índia, la FederacióRussa, Brasil i la Xina tenen un alt percentatge depropietat de patents estrangeres en aquestcamp, i especialment la Xina i l’Índia, la qual cosareflecteix la seva alta capacitat inventiva.

Seguint la tendència anterior, la figura 2.23 dónauna idea de la intensitat tecnològica dels països, através de les sol·licituds de patents per milió d’ha-bitants. En la figura, es constata la intensitat delspaïsos occidentals de primer ordre com els EUA,Alemanya, el Japó i els escandinaus, però sobretotés remarcable el nivell i creixement de Corea delSud, amb més de 2.500 peticions de patents permilió d’habitants (un poc per sota del Japó) i unaugment del 15,6% respecte a l’any anterior. Nosorprèn tampoc el creixement de la Xina, amb un41,2%, si bé parteix de nivells molt més baixos (alvoltant de 80 peticions per milió d’habitants). Altresestadístiques indiquen les mateixes tendències,com, per exemple, en el cas de les peticions depatents de residents per milió de dòlars del PNB,on els creixements de Corea del Sud (11,7%) i laXina, (29%) són igualment destacables.

Una altra idea de la intensitat tecnològica la dónala proporció de registre de patents per despesaen R+D. En la figura 2.24 es presenta la propor-ció per milió de dòlars EUA en despesa en R+D,i dóna dades sorprenents, com la primacia deCorea del Sud, amb més de 5 patents registra-des per milió de dòlars EUA, que és una xifra moltelevada, tenint en compte els baixos nivells, perexemple, de països de primer rang com França,

Finlàndia i Suïssa, que no sobrepassen les 0,5patents per milió d’habitants. Destaca també, elsalts nivells de països d’Europa de l’Est, com laFederació Russa, Ucraïna i Polònia, que potdonar una idea del que podria succeir si augmen-tessin la seva inversió en R+D, que fins ara estroba en nivells molt baixos.

Una altra manera d’entendre la globalització delsistema de patents i el creixent pes dels païsosemergents és observar l’evolució del PCT, queapareix com l’embrió del que podria ser un siste-ma únic de patents amb jurisdicció mundial. El2006 es van aplicar més de 140.000 patents peraquest sistema, significant un creixement anualde quasi el 8% des del 2000. Un altre punt inte-ressant l’ofereix la figura 2.25, de les sol·licituds alsistema PCT per país d’origen, en què s’observael pes creixent de Corea del Sud (26,6% de crei-xement el 2006 respecte l’any anterior) i la Xina(56,5% de creixement).

D’altra banda, a països com la Federació Russa,Luxemburg i Hongria, un 50% de les patentsdomèstiques en el període 2001-2003 són de noresidents, una xifra molt superior a la del període1991-1993, la qual cosa pot indicar un procés


Font: WIPO (2007)

Sol·licitud de patents per milióde dòlars EUA de despesa en R+Di per país d’origen (en preus constantsde 2000 i a PPP)

República de CoreaJapó

Nova ZelandaFederació Russa

UcraïnaAustràlia

XinaAlemanya

PolòniaEstats UnitsRegne Unit

ÀustriaFrança

DinamarcaFinlàndiaCanadà

BrasilSuïssa

Espanya 0,27

0,28

0,290,29

0,35

0,4

0,4

0,41

0,54

0,72

0,77

0,91

0,91

1,02

1,09

1,56

1,82

3,37

5,08

Paí

s d’

orig

en

Figura 2.24. Sol·licitud de patents per milió dedòlars EUA en R+D i per país d’origen, 2005

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

d’internacionalització de la indústria local. Percontra, en països amb processos de catch upmés madurs (en determinats sectors almenys),com Finlàndia, Corea del Sud, l’Índia, Singapur iPolònia, la proporció de propietat estrangera hadisminuït. Aquestes tendències no impedeixen,però, que el 74% de patents concedides al móncontinuen produint-se a nomes 5 oficines depatents: la SIPO de la Xina, la JPO del Japó,l’EPO d’alguns països europeus, la KIPO de laRepública de Corea i la USPTO dels Estats Units.

És destacable la tendència cap a un augment delnumero de patents de no residents, i especial-ment el 23,6% d’augment a la Xina, el 18% aHong Kong o el 20% a la Federació Russa. Si bées parteix en general de nivells molt baixos (espe-cialment en els dos últims casos citats), la ten-dència general és clara cap a una multinacionalit-zació dels sistemes nacionals (o regionals) depatents. Així per exemple, a la USPTO l’augmentde patents de no residents ha estat del 9,2%, al’EPO del 4,2% i a la KPO de l’11,1%.


Font: WIPO (2007)

Estats Units

Japó

Alemanya

França

República de Corea

Regne Unit

Països Baixos

Xina

Suïssa

Suècia

Itàlia

Canadà

Austràlia

Finlàndia

Israel

Altres

Paí

s d’

orig

en


0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000

+7,1%

+8,2%

+5,4%

+6,3%

+26,6%

-0,3%

-1,4%

+56,5%

+6,2%

+15,1%

+16,0%

+6,7%

-0,3%

-1,5%

+8,8%

+4,2%

Figura 2.25. Aplicacions de patents al PCT per país d’origen, anys 2005 i 2006

Font: WIPO (2007)

Japó

Nom

bre

de p

aten

tsso

l·lic

itade

s


Oficina de sol·licitud

Corea del Sud Xina Mitjana mundial0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

+10%

+106% +834%

+45%

Figura 2.26. Sol·licitud de patents de residents a Àsia del Nord per any de sol·licitud, anys 1995 i 2005


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Àsia és també en el capítol de patents la regiómés dinàmica, i en destaquen els dos països queja s’han mencionat, la Xina i Corea del Sud. Comes veu en les figures 2.26 i 2.27, ambdós païsosvan augmentar en un 800% i un 100% respecti-vament les sol·licituds de patents de residents i

no residents. Xifres molt superiors a la mitjanamundial.

La figura 2.28 dóna també una altra mesura de lacapacitat tecnològica creixent dels països emer-gents, oferint un panorama del creixement del


Font: WIPO (2007)

Japó

Nom

bre

de p

aten

tsso

l·lic

itade

s


Oficina de sol·licitud

+69%

Corea del sud Xina Mitjana mundial0

100.000200.000

300.000400.000

500.000600.000

+101%+819%

+71%700.000

Figura 2.27. Sol·licitud de patents de no residents a Àsia del Nord per any de sol·licitud, 1995 i 2005

Font: WIPO (2007)

Estats UnitsJapó

AlemanyaRepública de Corea

FrançaPaïsos Baixos

Regne UnitSuïssa

CanadàItàlia

SuèciaAustràliaFinlàndia

IsraelBèlgica

DinamarcaÀustria

XinaEspanya

ÍndiaNoruega

IrlandaNova Zelanda

SingapurFederació RussaHong Kong, Xina

Sud-àfricaBrasil

Altres / Desconeguts

Paï

sos

/ Te

rrito

ris d

’orig

en


Sol·licituds de no residents

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000

-22,5%+4,0%

+10,6%

-0,7%

-1,5%

-5,6%

+13,3%

+4,9%

-2,1%

+23,6%

+16,1%

+27,9%

+7,6%

+11,9%

+13,4%

+11,1%

+3,9%

+1,4%

+1,6%

+7,4%

+3,3%

+15,6%

+7,7%

+12,7%

+8,1%

+27,3%

+6,0%

+11,4%

+6,3%

Figura 2.28. Sol·licitud de patents de no residents per país d’origen

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

país d’origen de les sol·licituds de no residents,és a dir, d’aquells nacionals que demanen regis-trar les seves invencions a països diferents delpropi. Com s’observa, continua la primacia delspaïsos capdavanters al món en R+D, els EUA, elJapó i Alemanya, però destaca sobretot, en ter-mes relatius el creixement de Corea del Sud, un27% respecte l’any anterior, amb 63.865 patentsconcedides (tercera potència mundial), i especial-ment alguna de les economies emergents, comla Xina (27,9%, amb un 21.519 patents concedi-des, que la converteix en la cinquena potènciamundial, molt poc per darrere de França), l’Índia(23,6%) i Sud-àfrica (10,6%). A la vegada, i en

general, el creixement generalitzat de les sol·lici-tuds de no residents dóna una idea de la globa-lització, també en la R+D mundial.

Les figures 2.29 i 2.30 donen més pes a l’aug-ment de catch up de les economies emergentstot i la notable diferència que encara existeixentre aquestes i les economies avançades i queels tres primers països són els EUA, el Japó i Ale-manya. Així, per exemple (vegeu figura 2.29 i2.30), Corea del Sud està quasi atrapant Aleman-ya (amb una població molt menor), i l’oficina depatents xinesa sobrepassa ja els registres delCanadà.


Font: WIPO (2007)

Estats Units

Japó

Alemanya

República de Corea

Regne Unit

França

Espanya

Xina

Canadà

Federació Russa

Ofic

ines

de

pate

nts

2004 2005

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 1.800.000

Figura 2.29. Nombre de patents vigents per oficina de patent, anys 2004 i 2005

Font: WIPO (2007)

JapóEstats Units

República de CoreaAlemanya

FrançaFederació Russa

Regne UnitXina

CanadàSuïssa

Països BaixosItàlia

SuèciaUcraïna

EspanyaFinlàndiaAustràlia

ÀustriaBèlgica

Altres / Desconeguts

Paí

s d’

orig

en

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000 1.200.000 1.400.000 1.600.000 1.800.000

Nombre de patents vigents el 2005

Figura 2.30. Patents vigents per país d’origen, any 2005


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Per la seva part, la figura 2.30 mostra quelcomsemblant a l’anterior, però des del punt de vist del’origen de les sol·licituds de patents de no nacio-nals al món. Així s’observa ja que Corea del Sudés la tercera potència mundial, almenys en aquestregistre, amb quasi 400.000 patents vigents a totel món, i que la Xina supera ja països de primerordre en aquest camp, com els Països Baixos,Itàlia o Suïssa. Destaca també el pes de la Fede-ració Russa, que se situa per sobre també delRegne Unit.

Un exemple molt gràfic del procés d’assolimenttecnològic d’algunes economies emergents és la

figura 2.31, que mostra el creixement en patentsTIC a l’EPO, de 1995 a 2003, on s’observa el fortcreixement de la Xina i l’Índia, seguit de la Repú-blica de Corea, Singapur, la República Txeca, Tai-wan, Polònia i Brasil, tots per sobre d’un 20% decreixement anual, i amb pics com els de la Xina(un 75,3%) i l’Índia (un 63,9%). D’altra banda s’hade dir que en el camp del medi ambient i l’espai,les patents segueixen estan concentrades en leseconomies desenvolupades, especialment Ale-manya, els EUA i el Japó.

Amb data present, tant l’Índia com la Xina sóndos països on la propietat intel·lectual s’importa


Font: OCDE (2007d)

XinaÍndia

CoreaSingapur

República TxecaTaiwanPolònia

BrasilHongria

DinamarcaNova Zelanda

IrlandaEspanyaNoruegaCanadà

IsraelPaïsos Baixos

AustràliaSud-àfrica

ÀustriaFinlàndia

SuïssaAlemanya

FrançaUnió Europea

RússiaTotal del món

ItàliaBèlgica

JapóRegne Unit

Estats UnitsSuècia 5,0 %

0 10 20 30 40

5,97,07,27,27,5

8,79,29,59,510,010,710,911,011,411,512,2

13,714,014,114,715,516,0

17,417,8

20,722,3

24,827,3

30,5

31,863,975,3

Figura 2.31. Tendències en sol·licitud de patents de tecnologies TIC a l’EPO, creixement anual en el període 1995-2003

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

48. Ministeri deComerçInternacional iIndústria del Japó.

49. Un exemple és quela meitat de start-ups del Siliconvalley sónformades pernacionals de laXina o l’Índia.

més que es crea i on hi ha també una alta taxad’apropiació il·legal de les invencions estrange-res. De tota manera, i de forma creixent, ambdóspaïsos estan creant més espai per a la proteccióde la PI: la raó és que comencen, i de forma crei-xent, a ser regions creadores d’IP. Si s’observenambdós països d’escala continental, és cert quevistos en valors agregats i per càpita no mostrenun nivell alt d’assoliment tecnològic, però sí mos-tren pics tecnològics en innovació i invenció deprimer ordre en algunes regions, com per exem-ple a Bengalooru i Hyderabad (Haidarabad) a l’Ín-dia, o a Chongqing i Chengdu a la Xina.

En principi el procés de catching up tecnològicd’aquestes dues potències es planteja com quel-com lent, però es poden trobar ja analogies enels processos de creixement del Japó, Taiwan iCorea del Sud, que van començar precisamentcompetint en mà d’obra barata i treball poc qua-lificat, i que actualment són líders tecnològics enmultitud de camps, com en computació a Taiwano en robòtica al Japó. Per exemple, en el cas d’a-quest últim país, en pràcticament una generació esva convertir, ja a mitjan dels anys 1970, en unapotència tecnològica de primer ordre. Aquestfenomen s’ha associat tant a l’ocupació nord-americana arran de II Guerra Mundial, com, sobre-tot, a la política japonesa, impulsada pel MITI,48 deconvertir-se en interlocutor en matèria tecnològicaentre les empreses nipones i les estrangeres, unamanera d’assegurar la transferència de la innova-ció i invenció en la base productiva local que esfeia a occident. Així, partint d’aquesta políticasimple de copy-cat, el Japó és avui el primer paísen producció de patents i un dels països que mésaporta en innovacions en els sistemes de pro-ducció industrial.

A més, s’ha de tenir en compte que ambdós paï-sos reuneixen uns factors extra per donarempenta a aquest procés d’assoliment: per unapart la quasi infinita disponibilitat de capital humàlocal, amb una excel·lent formació en ciènciescom matemàtiques, enginyeria, telecomunica-cions, etc., i, per l’altra, el paper dels expatriatsamb formació universitària o experiència empre-sarial49 un cop decideixen tornar als seus païsosd’origen.

Així doncs, tenim en compte que ambdós països,amb nivells de cultura i de capacitat intel·lectual

similars als de les economies més riques, tenenuna població que multiplica per vint la japonesai quasi per nou la dels EUA (www.cia.gov,2008), entendrem la dimensió del fenomen i lesseves possibles implicacions per a les econo-mies occidentals. De tota manera, la compara-ció no és completament vàlida. D’entrada per-què la limitada grandària en població i, sobretot,recursos naturals i extensió del Japó va obligarel país a arribar a una excel·lència en producti-vitat i innovació, fet que pot no ser del tot certen el cas de la Xina, on l’escassetat de recursosés molt menys real. De fet, en aquest país, lamassa de població agrària és avui encara lameitat del total (o quasi 400 milions de perso-nes), 30 anys després del procés de liberalitza-ció econòmica.

A més, ambdós països encara tenen un procésde millora llarg en temes com el dels mercats decapital i en problemes burocràtics i institucionalsestructurals. Tot i així, la tendència apunta a amb-dós països com a centres mundials d’innovació,fet que revolucionarà la indústria de la tecnologia,avui bàsicament basada en els països rics.Seguint Bruce Lehman (Lehman, 2006,) en 20anys ambdós països seran responsables de méspatents que els EUA.

2.2.4. Cap a una xarxa tecnològica global

policèntrica?

Les zones tecnològiques i innovadores aparei-xen arreu del món i es concentren en països iregions industrialitzats. Els països europeus inord-americans, creadors del moviment de lesciutats científiques el segle XX, disposen delmajor nombre de parcs tecnològics i científics,incubadores i altres instal·lacions. Així mateix, lesempreses japoneses i les agències governamen-tals van construir també un gran nombre deparcs des del 1960.

Actualment, el major creixement de parcs cientí-fics i zones innovadores s’està produint a l’Àsia,concretament a països com la Xina, l’Índia, Coreadel Sud o Singapur, entre d’altres. D’altra banda,les noves zones innovadores és probable queemergeixin al volant de ciutats de països amb undesenvolupament ràpid com la Xina, l’Índia,Corea, Brasil o Rússia. Aquestes zones, gràcies



dals: talent, tecno

log

ia i capital

a la política governamental i la inversió en R+D,sorgeixen amb interaccions locals entre universi-tats, grans companyies, empresaris i la força detreball urbana.

El desenvolupament econòmic i industrial d’al-gunes zones i la congestió d’algunes altres pro-vocarà que la tecnologia es dispersi al llarg delsterritoris i que això porti a una major competèn-cia no tan sols entre països sinó també dins elpropi país, consolidant alguns dels principalscentres i donant lloc a l’aparició de nous, enaquest creixent procés de difusió tecnològica enels països emergents com s’ha posat de mani-fest en la secció anterior. A continuació s’analit-za específicament aquesta doble dinàmica enpaïsos i territoris desenvolupats i en els emer-gents.

Centres a les economies avançades

Els Estats Units, la Unió Europea i el Japó hanliderat tradicionalment el panorama internacionalde la ciència i la tecnologia. Tanmateix, amb elràpid increment de noves economies emergents,principalment asiàtiques, les 3 àrees tenen méscompetidors, i segments com la ciència i la tec-nologia queden molt més repartits i multipolarit-zats que mai. La major presència d’aquesteseconomies no és degut únicament al seu ràpiddesenvolupament econòmic, sinó que, gràcies al’atracció d’inversions d’empreses multinacio-nals, cada vegada tenen més força en el panora-ma internacional de la tecnologia (vegeu apartat2.3). La figura 2.32 mostra diferents variablescom la despesa anual en recerca i desenvolupa-ment (R+D), l’R+D/PIB i el nombre d’enginyers i


La grandària del cercle reflecteix el total de despesa anual en R+D per país

Font: R+D Magazine (2007)

0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

Cie

ntífi

cs i

engi

nyer

s /

milió

de

pers

ones

R+D (%PIB)

ÍndiaMèxic Turquia

Eslovènia

Xina

Irlanda

República TxecaEslovàquia

Argentina

Grècia

Romania

Sud-àfrica

HongriaPolònia

Portugal

Itàlia

Espanya

Islàndia

IsraelPaïsos Baixos

Alemanya

Corea del Sud

Suïssa

Estats Units

JapóSuècia

Regne Unit

Rússia

Nova ZelandaBèlgica

Austràlia

TaiwanCanadà

França

Àustria

DinamarcaSingapur

Noruega

Finlàndia

Europa Àsia Amèrica Altres

Figura 2.32. El món de l’R+D, 2006

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

50. S’analitzen 29països entre elsquals s’hi troben 7asiàtics, 2 d’Oceania, 4 delNord d’Àfrica il’Orient Mitjà, 5d’Europa, 4 d’Àfrica, 3d’Amèrica del Nordi 4 d’AmèricaCentral i del Sud.

científics per milió d’habitants de l’any 2006. Tot ila major competència en el panorama internacio-nal, s’observa el lideratge actual dels EstatsUnits, el Japó i els diferents països que conjunta-ment formen la Unió Europea. Quant a pes en eltotal de l’R+D mundial, els Estats Units lideren elmercat, si bé és superat pel Japó i per algunsdels països de la Unió Europea en variables comels científics i enginyers per milió de persones ol’R+D/PIB.

Els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Alemanya,el Japó i Corea del Sud són els països més benpreparats per implantar les 16 tecnologies que espreveu que el 2020 es portin a terme extensiva-ment (Sillberglitt et al., 2006)50 (vegeu apartat2.2.1). Es tracta de països amb un fort nivell enciència i tecnologia, amb una gran presència defactors que contribueixen a l’adquisició d’aques-tes tecnologies i poques barreres que ho impe-deixen. Altres països com la Xina, l’Índia, Polònia,Rússia i el Brasil apareixen lluny en el mapa, tot ique s’apropen cada cop més a les regions mésimportants.

Per disciplines, la indústria de les TIC està lidera-da per Europa (entesa com la suma de la UE mésNoruega i Suïssa) i els Estats Units, que conjun-tament representen gairebé el 62% del valor glo-bal, un 33,4% i un 28,3% respectivament. El ter-cer país amb un pes més gran en aquest sector

és el Japó, tot i que a una distància molt grandels dos altres grans blocs, amb un 14,1%. Uncas semblant passa en l’àmbit de les TI (equipa-ments d’oficina, tractament electrònic i equipa-ment de comunicació de dades, software i ser-veis) on Europa i els Estats Units acumulen el72,5% del total del mercat (EITO, 2007).

Tal com s’observa en les figures 2.34 i 2.35,mentre que Europa i Japó han anat perdent pestant en el mercat mundial de les TI com en el deles TIC des de l’any 2005, els Estats Units, tot ique lentament, va incrementant el seu posicio-nament.

Cal destacar també l’evolució positiva de la restadel món, on sobresurten varis països asiàticsque han prosperat en aquests sectors els darrersanys com la Xina, l’Índia, Corea del Sud i Singa-pur.

Si segueix la tendència actual, amb vista a l’any2015, els Estats Units pràcticament assolirà elpes de la Unió Europea més Noruega i Suïssa enl’àmbit de les TIC. El Japó passarà de represen-tar el 15% el 2005 al 10% el 2015 en el total delmercat mundial i es calcula que el creixementanual del conjunt de països que formen la restadel món girarà al voltant del 6-7% i que l’any2015 el seu pes sigui semblant al d’Europa o aldels Estats Units. L’anàlisi en l’àmbit de les TI és


Font: Sillberglitt et al. (2006)

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100C

apac

itat

d’im

pla

ntar

les

aplic

acio

ns t

ecno

lògi

que

s(p

erce

ntat

ge)

Barreres (percentatge)

CanadàAlemanya

AustràliaJapóCorea

Estats Units

Israel

Xina

Índia

Polònia

RússiaBrasilXile

MèxicTurquia

Sud-àfrica

Indonèsia

Colòmbia

CamerunTxad

Rep. DominicanaEgipte

FijiGeorgia

IranJordània

KèniaNepal

Pakistan

Figura 2.33. Països amb capacitat per implantar 16 aplicacions tecnològiques


dals: talent, tecno

log

ia i capital

molt similar, amb pèrdua de pes d’Europa i elJapó a favor dels EUA, però, tot i que en la restadel món l’evolució serà clarament alcista, es tro-baran encara força lluny dels EUA i Europa (veurefigures 2.34 i 2.35).

Pel que fa a la despesa en R+D/PIB en TIC, la UEes troba per sota d’altres regions, i la tendènciasembla assenyalar una ampliació d’aquesta dife-rència. Tot i les iniciatives públiques per incre-mentar l’R+D, altres països avançats com els


* Extrapolació pròpia** Europa inclou la Unió Europa més Noruega i Suïssa

Font: Elaboració OME a partir de les dades d’EITO (2007)

2004 20082006 2015*

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

Europa** Estats Units Japó Resta del món

Figura 2.34. Pes en el mercat mundial de la TI

* Extrapolació pròpia** Europa inclou la Unió Europa més Noruega i Suïssa

Font: Elaboració OME a partir de les dades d’EITO (2007)

2004 20082006 2015*

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Europa** Estats Units Japó Resta del món

Figura 2.35. Pes en el mercat mundial de les TIC

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

51. Es considerenaquelles empresesl’activitat principalde les quals depènde la biotecnologia.Per exemple, lesgrans empresesfarmacèutiques enquè la biotecnologiaés una part del seunegoci no estanincloses.

Estats Units, el Canadà i Austràlia, però tambéemergents com la Xina, continuen guanyantterreny en termes d’atracció d’inversió d’R+Destrangera i la previsió és que això es mantinguien el futur (EITO, 2007).

En biotecnologia, el nombre de publicacions arreudel món ha augmentat un 24% entre els anys1995-1997 i 2002-2004 i s’han convertit en unade les branques principals a nivell mundial repre-sentant el 13% del conjunt de les publicacionscientífiques del món (The Institute for ProspectiveTechnological Studies, IPTS, 2007). La UE acu-mula el 38% d’aquestes publicacions durant elsanys 2002-2004, percentatge similar al delsEstats Units (vegeu figura 2.36).

Pel que fa al nombre d’empreses dedicades a labiotecnologia,51 la UE manté una xifra similar ala dels Estats Units: el 2004 2.032 empresess’han identificat a la UE (concretament en 16estats membres on destaquen Alemanya, elRegne Unit, França, els Països Baixos i els paï-sos escandinaus), per 1.991 identificades en elsEstats Units. Tanmateix, les empreses europeessón més joves que les dels Estats Units; concre-tament, en cada un dels anys que van des del1999 fins el 2004, la Unió Europea supera els

Estats Units en creació d’empreses de biotec-nologia. Pel que fa al Japó, el nombre globald’empreses de biotecnologia es troba al voltantde les 1.500 empreses (Valutech Pty. Ltd.,2006), tot i que la major part es van fundarabans del 1990, cosa que posa de manifest elmenor dinamisme en la iniciativa privada delsúltims anys.

A l’hora de determinar la capacitat de la regió decrear noves empreses i obtenir rendiment econò-mic del coneixement científic que generen, es potobservar que les empreses de biotecnologia de laUE tenen, de mitjana, 43 persones en la sevaplantilla, mentre que les empreses de biotecnolo-gia dels Estats Units més que doblen aquestvalor (vegeu figura 2.37).

La facturació mitjana de les empreses de biotec-nologia i el pressupost mitjà destinat a R+D, indi-ca que les empreses dels Estats Units semblaque siguin més eficients que la Unió Europea enel desenvolupament de nous productes i tinguinuna capacitat més alta per aplicar la biotecno-logia al mercat i a fins comercials. En aquestsentit, els Estats Units acaparen el 41% deltotal de les patents sol·licitades en biotecnolo-gia, mentre que la UE acumula el 35%. A més,altres països, com el Japó, Singapur i Corea delSud, estan incrementant la seva activitat enpatents en els últims anys.

Així doncs, un dels principals reptes de la UE enbiotecnologia és el d’encoratjar els empresaris aque incrementin la seva inversió en innovació ipoder convertir el coneixement científic que gene-ra en valor de mercat que ajudi al desenvolupa-ment tecnològic i econòmic del continent. Tanma-teix, la bona evolució els últims anys en la creaciód’empreses de biotecnologia sembla demostrarcerta aplicació de la inversió pública de la UnióEuropea en aquest segment estratègic de futur.Tot i l’emergència de nous països com la Xina,l’Índia, Rússia o el Brasil, el Regne Unit, Aleman-ya i alguns dels països de l’Europa de l’Est comla República Txeca, Polònia o Hongria, es trobenentre els principals mercats més atractius en bio-tecnologia (vegeu figura 2.38), i la tradició enaquesta disciplina de països com el Regne Unit,Alemanya o els països escandinaus, fan de labiotecnologia un dels principals potencials delcontinent.


RoW: Resta del món

Font: ETEPS a partir dels càlculs de l’IPTS

Estats Units39%

UE-2538%

Japó11%RoW

RússiaBrasil

Índia

Figura 2.36. Distribució de les publicacions de biotecnologia en el període2002-2004


dals: talent, tecno

log

ia i capital

D’altra banda, el Japó sembla que parteix ambdesavantatge respecte els Estats Units i la UnióEuropea. Si s’hi s’afegeix un alentiment de la ini-ciativa privada els últims anys i el fet de no trobar-se entre els mercats més atractius (vegeu figura2.38), pot portar a una reducció del pes relatiu delpaís en el global mundial en el transcurs dels pro-pers anys.

Per últim, els Estats Units lidera la iniciativa priva-da en biotecnologia i actualment encara es mantécom el país més atractiu per a les empreses debiotecnologia (vegeu figura 2.38). Es tracta d’unadisciplina més madura que en la UE i en quès’espera que el rendiment mitjà de les sevesempreses i el gran nombre de professionalsespecialitzats en aquest sector li serveixin, tot i


Font: Critical I, ETEPS

EU25 Estats Units

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0Empreses dedicades

a la biotecnologiaEmpleats per empresa

dedicada abiotecnologia

Beneficis per empresadedicada a biotecnologia

(milions d’euros)

Pressupost destinat aR+D per empresa

dedicada a biotecnologia(milions d’euros)

Figura 2.37. Les empreses de biotecnologia a la UE i als Estats Units el 2004

Font: Burrill & Co, A.T. Keaney

0 1 2 3 4 5

Regne Unit

6 7

Estats UnitsXinaÍndia

Rússia

BrasilRepública Txeca

ArgentinaPolòniaHongria

AlemanyaSud-àfrica

TaiwanIsrael

SingapurIrlanda 3,86

4,274,28

4,464,564,69

4,814,844,955

5,26

5,555,58

6,16,88

Índex d’atractivitat, 1 = baix; 7 =alt

8

Figura 2.38. Mercats més atractius en biotecnologia

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

l’emergència de les noves economies, per seguirliderant el mercat global de la biotecnologia enels propers anys.

Pel que fa a la nanotecnologia, actualment elsEstats Units, la Unió Europea i el Japó lideren elrànquing en despesa pública (federal/estatsmembres+governamental) en aquesta disciplina.La despesa pública en R+D de nanotecnologiadels estats membres de la UE, junt amb els fonsde la Comissió Europea destinats a la recerca ennanotecnologia, va superar la despesa destinadapels Estats Units i, més encara, pel Japó i altrescompetidors (Key Figures, 2007, Comissió Euro-pea).

Pel fet de ser una tecnologia d’emergènciarecent, l’any 1997 els fons destinats eren pràcti-cament insignificants (vegeu figura 2.39). Cons-cients de la importància que la nanotecnologiapot tenir, la política de recerca de les 3 potènciestecnològiques s’ha centrat a destinar bona partdels seus recursos a aquesta ciència, i és a par-tir del 2004-2005 quan, exceptuant el Japó, lesaportacions governamentals de les diferentsregions s’han disparat.

Les previsions de la Comissió Europea per a l’any2011 apunten que la despesa pública en nano-tecnologia japonesa no s’incrementarà significati-

vament, mentre que als Estats Units superarà els2.250 milions de dòlars i doblarà la despesa nipo-na. A la Unió Europea actualment s’està portanta terme el 7é programa marc d’investigació i des-envolupament tecnològic, 2007-2013, i per tant,la despesa pública dels pròxims anys vindràdeterminada, en bona mesura, pels resultats d’a-quest programa. Considerant els mateixos resul-tats que es van obtenir en el 6é programa marc,la despesa pública en nanotecnologia superaria ladespesa nord-americana. Tanmateix, es preveuun increment menor que l’assolit en el període2003-2006 i una tendència a què, més enllà del2011, els Estats Units pugui igualar a la UnióEuropea.

Tot i el gran suport públic de les institucions euro-pees a la nanotecnologia, la inversió privada enR+D continua sent inferior a la dels seus princi-pals competidors (vegeu figura 2.40), i represen-ta una tercera part de la inversió total, un percen-tatge inferior al 52% dels Estats Units i de gairebéel 64% del Japó (Key Figures, 2007, ComissióEuropea).

El nombre d’empreses de nanotecnologia que esmantenen actives el 2005 és més elevat alsEstats Units que a Europa; i la majoria de lesempreses europees, instal·lades principalment aAlemanya i el Regne Unit, són molt més petites


Font: Elaboració OME a partir de les dades de la Key Figures, 2007 de la Comissió Europea

1997 20032000 2006

0

500

1.000

1.500

2.000

Unió Europa Estats Units Japó Resta del món

Figura 2.39. Despesa pública en R+D de nanotecnologia (en milions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

en termes de facturació que les seves competi-dores als Estats Units. Tanmateix, les empresesnord-americanes van registrar un total de 1.200patents en nanotecnologia el 2003, el triple queles empreses europees.

Com ja indicava l’Informe Anual de l’OME de l’any2007, està previst que, fins a l’any 2014, lesempreses dels Estats Units i Europa incrementin

lentament el seu percentatge en les vendes deproductes que incorporen nanotecnologia. D’al-tra banda, el Japó, el país més representatiu del’àrea d’Àsia/Pacífic, sembla que perdrà pes rela-tiu els propers anys (vegeu figura 2.41).

La Unió Europea, tot i la nova competència d’al-tres països com la Xina, l’Índia, Corea del Sud iRússia, entre d’altres, no hauria de desaprofitar el


Font: DG Research de la Comissió Europea i Lux Research

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Unió Europea Estats Units Japó Altres

EC/US Federal PrivadaGovernamental

1.150

1.490

665

1.931

500

1.275

1.704

975

631

1.091

Figura 2.40. Despesa pública i privada en R+D de nanotecnologia, 2006 (en milions de dòlars EUA)

Font: Informe Anual OME, 2007

Àsia/Pacífic Europa

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Resta del món Estats Units

2004 2006 2008 2010 2012 2014

Figura 2.41. Percentatge en les vendes globals de productes que incorporen nanotecnologia segons àrees geogràfiques

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

boom en el sector de la nanotecnologia. Tot i l’es-forç de les institucions públiques, sembla que a laindústria europea encara li resta molt per cons-truir una base sòlida en aquesta disciplina (KeyFigures, 2007, Comissió Europea).

El Japó, actualment, segueix sent una potènciaen nanotecnologia, però la competència properaamb molts dels països emergents asiàtics i la ten-dència de les empreses estrangeres a situar-seen aquests mercats amb costos de producció,mà d’obra i R+D més baixos pot afectar l’econo-mia nipona. Si s’hi afegeix un menor incrementde la inversió pública els últims anys en compa-ració dels Estats Units i Europa, s’espera quepels propers anys el seu pes relatiu en el panora-ma internacional continuarà baixant.

En definitiva, doncs, els Estats Units mantindrà ellideratge en el segment de la nanotecnologia elspropers anys. Una contribució forta del sectorpúblic dins el desenvolupament de la NationalNanotechnology Initiative (vegeu box següent), i lainiciativa dinàmica de les empreses nord-america-nes poden fer que la competència i el catching-upper part de les economies emergents no sigui tantaccentuat en l’àmbit de la nanotecnologia com enaltres àmbits, com, per exemple, les TIC.

Als Estats Units, el principal centre tecnològic dereferència es troba a l’àrea de Silicon Valley,característic pel gran nombre d’empreses d’altatecnologia instal·lades. Altres regions, com és elcas de Boston Route 128, en canvi, desenvolu-pen la seva indústria existent cap a un procés detransformació i reindustrialització, mentre queNova York és sinònim de gran ciutat amb centrescreatius globals.

És difícil trobar un altre lloc per iniciar o créixer unnegoci basat en la tecnologia millor que SiliconValley. Per diversos motius, es tracta del clústerd’alta tecnologia més llegendari d’arreu del món ireuneix empreses de microelectrònica comHewlett-Packard, IBM, Intel, Google, Amdahl,Rolm, Apple, entre d’altres. No es tracta tan solsd’una simple regió històrica, sinó que actualmentsegueix en desenvolupament, tal com ho demos-tra la creació de 23.000 empreses noves a lazona des de l’any 2000 i un increment en la inver-sió acumulada del 120% els últims 10 anys. Lainversió va ssolir els 10,4 milers de milions el

2007, més que els 7,2 milers de milions de dòlarsque va atraure Europa sencera (Pricewaterhouse-Coopers, 2008).

Bàsicament tres factors expliquen per què lesempreses tenen tendència a instal·lar-se a SiliconValley: els clústers industrials, la seva xarxa i unaforça de treball excepcional. A la Vall, tots aquestsvalors flueixen amb l’objectiu d’accelerar la inno-vació de la regió i del país, i actualment l’àrea ofe-reix una de les concentracions d’empreses i cen-tres de recerca en TIC, bio i nano més gran delmón, concretament al voltant de 100 en tota laregió (vegeu figura 2.42).

L’increment de la convergència entre aquestesdisciplines és un dels objectius per a SiliconValley, i per aquest motiu s’està mirant de crearles infraestructures necessàries per aconseguiruna xarxa densa i flexible de relacions entreempresaris, empreses de capital risc, universitatsde recerca, treballadors altament qualificats ialtres que puguin aconseguir traslladar les ideesa nous productes i serveis comercials tan ràpida-ment com sigui possible.

La segona regió que acumula més empreses tec-nològiques dels Estats Units és Boston Route 128.Avui en dia, amb el suport de les empreses decapital risc i dels professionals en tecnologia, lesprincipals forces de la regió es mouen al voltant delsoftware, Internet i la biotecnologia, impulsadesper la concentració de talent provinent del Mas-sachusetts Institute of Technology (MIT), Harvardi la resta de les 7 altres universitats de l’àrea.Aquestes juguen un paper pioner en estimularacadèmicament l’emprenedoria i la transferènciatecnològica de la regió.

Hi ha clars indicis que l’àrea de Boston té i tindràun paper de líder en el camp de la biotecnologia,amb un clúster d’universitats de recerca i hospi-tals i 280 empreses d’aquest àmbit que estancomençant a obtenir resultats comercials de laseves aplicacions, per exemple amb cèl·lulesmare. Està previst que els avenços futurs puguinaportar 100.000 nous llocs de treball i milers demilions d’ingressos a la regió (MassachusettsBiotechnology Council, 2008).

La ciutat de Nova York i la seva àrea metropolita-na es considera, després de T`òquio i Mèxic DF,


Els Estats Units està assumint el rol de líder en lananotecnologia, principalment en les àrees dematerials, la medicina i la salut, i les eines i instru-ments, que recullen bona part de la inversiópública (vegeu figura 1).

La nanotecnologia està preparada per ser una deles principals forces impulsadores de l’economiadel país. Amb l’ajuda d’una inversió de 8,4 milersde milions de dòlars en R+D del Govern delsEstats Units la última dècada, el nombre d’em-preses i organitzacions que estan treballant ennanotecnologia és probable que segueixi crei-xent.

Aquesta inversió prové del Nacional Nanotechno-logy Initiave (NNI), un organisme creat l’any 2001amb la intenció de coordinar i impulsar les diversesactivitats de nanotecnologia dels diferents governsfederals. Tal com remarca el seu segon informe

publicat l’abril del 2008, la iniciativa principal actual-ment és la inversió en R+D. L’NNI engloba un totalde 25 agències federals, 13 de les quals tenen assig-nats pressupostos en R+D per nanotecnologia.Col·lectivament el pressupost en R+D per nanotec-nologia per a l’any 2009 és d’1,5 milers de milionsde dòlars, un creixement del 50% respecte a l’any2004 i el triple que l’any 2001 (vegeu figura 2).

La nanotecnologia als Estats Units

2. T res drivers crucials: talent, tecno

log

ia i capital


Xifres en milions de dòlars

Font: National Nanotechnology Initiative (NNI)

Fenomenessencial de la

nanoescala$550,8

Aparells i sistemesa nanoescala

$327,0

Instrumentació,recerca, metrologia

i estàndards$81,5

Nanomanufactures$62,1

Instal·lacions de recerca importantsi adquisició d’instruments

$161,3

Salut i seguretat$76,4

Nanomaterials$227,2

Educació i qüestions socials$40,7

Figura 1. Despeses del NNI pressupostades per al 2009 per àrees

2. Tres drivers crucials: talent, tecno

log

ia i capital

El programa en nanotecnologia dels Estats Unitsse centra a millorar la competitivitat d’aquestadisciplina i a aportar les infraestructures necessà-ries per al desenvolupament de la indústria priva-da. Des de l’any 2005, les infraestructures del’NNI continuen creixent: el National Institutes ofHealth (NIH) ha establert 21 centres de recercanous centrats en el càncer i el desenvolupamentde la nanomedicina. D’altra banda, els cinc labo-ratoris nacionals del Nanoscale Science ResearchCenters (NSRCs) del Department of Energy (DOE)comencen a funcionar, la qual cosa significarà unimpuls significatiu per als usuaris de lesinstal·lacions de recerca i dotaran al país derecursos que no es donen enlloc d’arreu del món.

Aquests formen una xarxa integrada i estan dis-senyats per ser els primers centres d’utilitatnacional en recerca de nanoescala i serviran coma base per al programa nacional que inclou lanova ciència, les noves eines i les noves capaci-tats informàtiques. Són especialment importantsper a la comercialització de la innovació, princi-palment per a empreses petites, però també pera grans companyies.

Cada centre s’especialitza en una àrea diferentde la recerca en nanoescala, com són els mate-rials derivats de la natura, materials durs i crista-lins, inclosa l’estructura de macromol·lècules,

materials magnètics i lleugers, incloses polímers,i estructures ordenades en fluids i integraciónanotecnològica. Els edificis d’aquests centresnous necessiten sales esterilitzades, laboratorisper a la nanofabricació i instruments únics enaquest segment que generalment només estandisponibles en les instal·lacions científiques prin-cipals. Així, per tal d’aprofitar els avantatges queaixò comporta, aquests centres s’ubiquen propde laboratoris nacionals amb grans instal·lacionscientífiques, com, per exemple, l’Spallation Neu-tron Source a Oak Ridge, el Synchrotron LightSources a Argonne, Brookhaven i Berkeley, o lesinstal·lacions de recerca en semiconductors,microelectrònica i combustió a Sandia/Los Ala-mos.

El National Institute of Standards and Technology(NIST), emmarcat també en l’NNI, ha obert el Cen-ter for Nanoscale Science and Technology amb elseu Advanced Measurement Laboratory de tecno-logia punta. Està situat a la localitat de Gaithers-burg, a l’estat de Maryland, i, dins el seu segment,es considera el centre de recerca més sofisticat delmón. El laboratori donarà suport a varis dels expe-riments més delicats del món en nanotecnologia, iles noves instal·lacions permetran al NIST propor-cionar la nanotecnologia necessària per a la indús-tria i la comunitat científica dels Estats Units ambvista als nous reptes del segle XXI.


Xifres en milions de dòlars


1.200

989

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

1.350 1.3901.491 1.527

774697

464

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Figura 2. Despesa pública en nanotecnologia desde la posada en marxa de l’NNI

Per últim, la National Science Foundation va esta-blir dos centres que giren entorn de la nanotec-nologia i els seus efectes en la societat, com sónel Network for Informal Science Education i elNanoscale and the National NanomanufacturingNetwork. El primer té l’objectiu de jugar un rolprincipal en els propers 5 anys ajudant a què l’e-ducació i la recerca científica treballin conjunta-ment, mentre que el segon és una xarxa obertaper a la col·laboració entre la recerca en nanoma-nufactura i el desenvolupament i educació de lacomunitat. No és casualitat que aquests dosorganismes estiguin situats en dues de lesregions amb una concentració major d’empre-ses, organitzacions i laboratoris en nanotecnolo-gia com són Califòrnia, més concretament a laciutat de San Francisco, el primer, i a Massachus-sets, més concretament a Amherst, districte de laUniversitat, el segon.

L’NNI és una organització líder a nivell mundial entot, ja que ha establert 81 centres, xarxes iinstal·lacions útils per a l’exercici de l’R+D en

nanotecnologia i la seva educació i discurs. Lafigura 3 mostra on s’han destinat els fons públicsen els darrers anys i, per tant, és un clar indicadorde les àrees on els diferents segments de la nano-tecnologia tindran un potencial de creixement mésimportant i que seran atracció d’empreses del sec-tor i de capital risc.

En aquest marc, i coincidint amb l’anàlisi del Wil-son Center i d’un article d’Small Times, els estatsque semblen més preparats per afrontar els reptesdel desenvolupament de la nanotecnologia sónCalifòrnia, Massachussets, Nova York, Michigan iTexas, estats que, a més, reuneixen les experièn-cies històriques pel seu desenvolupament.

Els dos estats més importants, Califòrnia i Massa-hussets, la costa sud-oest i nord-est del país res-pectivament, concentren el 43% de les empresesde nanotecnologia dels Estats Units que s’hancreat en el període 1995-2006, i el 62% de lainversió d’empreses de capital risc del país cap aaquestes empreses (vegeu figures 4 i 5).


log

ia i capital



DOE NSRCsNIH User FacilityNISTNNIN

Instal·lacions

DODNASANIHNIOSHNSF Centers

Centres i xarxes

Figura 3. Centres, xarxes i instal·lacions de l’NNI


log

ia i capital

1. Zona sud de l’àreade la Badia de SanFranciso, en el nordde Califòrnia, queabarcaaproximadamentdes de Menlo Parkfins a San José,amb el centre quese situaria aSunnyvale.

2. Es tracta d’unaautopista perifèricaparcial al voltant deBoston,Massachusetts, isimbolitza lacomunitat d’altatecnologia deBoston en simateixa.

Dins d’aquestes dues àrees, el potencial és espe-cialment interessant per a aquelles zones queactualment concentren clústers d’empresesespecialitzades en la producció i la recerca denanotecnologia. Califòrnia (específicament lazona de Silicon Valley,1 San Francisco i Oakland),Massachusetts (especialment Boston i l’àrea deMiddlesex-Essex) contenen el major nombred’entitats de nanotecnologia. Es tracta de 5 ciu-tats dels Estats Units que han emergit dins del

país com a grans àrees nanotecnològiques ambuna gran concentració de companyies de nano-tecnologia, universitats, laboratoris de recerca iorganitzacions.

Tot i la concentració que s’observa, la tendènciaa la major dispersió dels últims anys fa preveureque la nanotecnologia no es podrà entendre comun fenomen únic de Silicon Valley o de BostonRoute 128,2 sinó que en un futur es trobarà arreu:


Elaboració: OME a partir de les dades de la National Nanotechnology Initiative (abril 2008)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Califòr

nia

Massc

huse

ttsTe

xas

Nova Y

ork

Michiga

n

Penns

ilvània

Nou M

èxic

Illinois

Nova J

erse

iOhio

Maryln

ad

Figura 4. Empreses noves de nanotecnologia per estat, 1995-2006

Xifres en milions de dòlars.

Elaboració: OME a partir de les dades de la National Nanotechnology Initiative (abril 2008)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Califòr

nia

Massc

huse

ttsTe

xas

Nova Y

ork

Michiga

n

Penns

ilvània

Nou M

èxic

Illinois

Nova J

erse

iOhio

Maryln

ad

Figura 5. Inversió de capital risc en empreses de nanotecnologia per estat, 1995-2006

actualment 47 dels 50 estats i el districte deColúmbia contenen almenys una de les 637empreses, 138 universitats i laboratoris governa-mentals i 45 altres organitzacions que treballenen nanotecnologia (Woodrow Wilson InternationalCenter for Scholars) (vegeu figura 6).

Atesa la poca probabilitat que en un futur properes regulin els potencials riscs que suposa lananotecnologia en certs aspectes, i davant l’exis-tència d’un buit legal a nivell nacional en aquestsentit, els governs locals i dels diferents estatsestan explotant les seves opcions en nanotecno-logia i sovint estant prenent el lideratge en la polí-tica d’innovació, especialment en aquelles àreescom la salut o el medi ambient (Woodrow WilsonInternational Center for Scholars, 2008).

La massificació empresarial de la zona de Massa-chusetts, estat de reduïdes dimensions, provocaque regions del nord-est del país com Michigan,

Ohio, Pensilvania, Nova Jersei i Nova York, entred’altres, guanyin atractivitat empresarial i s’espe-ra, si els governs estatals són capaços d’aprofitaraquestes condicions, que sigui la regió amb uncreixement més elevat i en un futur esdevinguiclau en el desenvolupament nanotecnògic delpaís. No és casualitat que la zona del sud-est deMichigan estigui invertint en la construcció delaboratoris de nanotecnologia propers a universi-tats i en la formació dels treballadors de lesempreses locals amb l’objectiu de preparar la regióper als propers 15 o 20 anys; que a Ohio s’hagiorganitzat entre el 9 i l’11 d’abril l’Ohio Nanotech-nology Summit 2008, una cimera que fa diversosanys que s’organitza a la ciutat, però que per pri-mer cop reuneix conjuntament els líders locals inacionals en nanotecnologia. Més concreta-ment l’àrea del nord-est d’Ohio té les caracterís-tiques principals per esdevenir una de les regionslíders del nord-est del país: una infraestructurasòlida en recerca nanotecnològica, creixement de


log

ia i capital


Font: Woodrow Wilson International Center for Scholars (Maig, 2007)

1 o 2De 3 a 6De 6 a 10

D’11 a 15De 16 a 25De 26 a 40

Seattle

SanFrancisco

Los Angeles

Houston

Atlanta

Washington, DC

Nova York

Boston

Figura 6. Clústers de nanotecnologia: nombre d’empreses, universitats, laboratoris governamentals i/o organitzacions que treballen en nanotecnologia


log

ia i capital

les start-ups en nanotecnologia, empresesmadures involucrades en la recerca en R+D i unagran varietat d’indústries que es poden beneficarde la nanotecnologia. A més compta amb elsuport de la Nano-Network, una organització queajuda a connectar els recursos nanotecnològicsde la regió; a Nueva Jersei compten amb elNueva Jersey Nanotechnology Consortium(NJNC), que té com a objectiu proveir l’accés, tanràpid i efectiu com sigui possible, a la recerca deNanotecnologia de primera classe que permet ungran salt endavant cap a la innovació. El nucliprincipal del NJNC és el conegut mundialmentBells Labs Nanofabrication Laboratory a MurrayHill. Amb la combinació de la fabricació de lesinstal·lacions modernes en aquests laboratoris ila recerca acadèmica regional de les diferents

institucions i universitats, la regió està preparadaper complir amb les previsions i esdevenir uncentre de referència; per últim, a Pennsilvània,existeix una iniciativa semblant a la que hi ha anivell federal: la Pennsylvania Initative for Nano-technology (PIN), que combina els esforços delPennsylvania Department of Community andEconomic Developmnet (DCED), la Common-wealth’s Research Universities, el PennsylvaniaState System of Higher Education i més de 125empreses i organitzacions per al desenvolupa-ment econòmic. PIN promou clústers de recerca,empreses i el desenvolupament de la força detreball necessària per fer de Pennsylvania un líderglobal en la recerca de nanotecnologia, comer-cialització i desenvolupament de les activitatseconòmiques.



dals: talent, tecno

log

ia i capital

la tercera aglomeració urbana més gran del mónen nombre d’habitants.

Les característiques de Nova York la fan un llocideal per a la innovació i el desenvolupamenttecnològic. Tot i que no té la tradició tecnològi-ca de regions com Silicon Valley o Boston Route128, el fet d’esdevenir un centre en l’economiaglobal, fa que la ciutat i l’àrea del seu entorn tin-guin una alta concentració de laboratoris derecerca, amb un gran nombre de companyiesd’alta tecnologia i de capital risc, i un total de300.000 professionals.

Als Estats Units, altres estats i regions semblenposicionar-se com a noves zones tecnològiquesen un futur. La concentració empresarial, sobre-tot de la zona nord-oest del país, amb Massa-chusetts i Nova York com a principals estats, faque hi hagi un tendència a la dispersió cap aaltres regions del voltant com Michigan, Ohio,Pennsilvània i Nova Jersei, que juntament ambciutats canadenques del sud, com Toronto o

Montreal, es preveu que se’n puguin aprofitaralhora d’atraure inversions d’empreses tecnolò-giques.

Pel que fa al Japó, el Ministeri d’Economia,Comerç i Indústria (METI) té intenció d’engegaruna xarxa de 19 clústers industrials que finalitza-rà el 2020 (vegeu figura 2.43) i ajudar a la creacióde 1.000 universitats en tot el país. Els primersresultats s’esperen obtenir el 2011 amb 40.000nous projectes de negoci (Innovative Tokyo,Michigan University, 2005)

El govern basarà l’estratègia en tecnologia delsanys següents en 4 àrees prioritàries: la tecnolo-gia mediambiental, les ciències de la vida i la tec-nologia de la informació.

La ciutat de Tòquio es perfila com el centre de lapolítica, els negocis, les finances i l’educació delpaís. A més, també alberga la major concentracióde seus corporatives, institucions financeres, uni-versitats i col·legis.


Font: Silicon Valley

Santa Clara

San Francisco

South San Francisco

Half Moon Bay

San Gregorio

Pescadero

ConcordAntioch

Dublin

Livermore

Mount HamiltonMipitas

San Ramon

Walnut CreekBerkeleyEmeryv

OaklandAlameda

Hayward

Fremont

AlvisoSunnyvale

San JoséCupertino

Los Gatos

Los AltosMountain View

Palo Alto

Monto PisoRedmod City

San Mateo

Laboratoris i centres de recercaBio-info

Info-nanoNano

Nano-bioNano-info-bio

Figura 2.42. Convergència entre nano, bio i info a Silicon Valley

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

Les característiques principals de Tokyo espoden resumir en:

n Suport a la innovació productiva.

n Creativitat aplicada a nous productes, a la pla-nificació productiva, als mètodes de producciói a les diferents vies per col·locar els productes.

n Els districtes industrials i els districtes antenajuguen un rol essencial en el sistema productiu.

n Una indústria que recolzen en una de les urba-nitzacions econòmiques més importants anivell mundial.

n Suport del sistema nacional d’innovació delpaís, nexe d’unió entre les empreses, organit-zacions de recerca científica i govern a nivelllocal i nacional, on el sector privat s’erigeixcom el líder principal.

Conjuntament amb Tòquio, el Tsukuba SciencePark i la Kansai Science City es consideren lesprincipals zones en recerca bàsica del país. Elgovern espera que aquestes dues liderin el desen-volupament de les noves fronteres tecnològiques.

També es posiciona Europa com a àrea queintenta prosperar en la nova geografia de la cièn-cia i la innovació. El Regne Unit és una de lespotències mundials en R+D, sent la localitzaciólíder a nivell europeu amb un valor total invertit de40 milers de milions de dòlars anuals (UKTI,2008). El govern ha engegat un programa espe-cial en el període 2005-2008 amb una dotació de700 milions de dòlars, centrat en 7 àrees tecno-lògiques claus:

n materials avançats

n biociència i assistència sanitària

n enginyeria de disseny i manufactures avançades

n electrònica i fotònica

n tecnologies emergents en energia

n TIC

n Consum i producció sostenibles

En el país hi trobem dos de les ciutats-regióamb un dels poders tecnològics més gran del


Font: The Industrial Cluster Program

HokkaidoBiotecnologia i TIC

TohokuSectors industrials

KantoBiotecnologia i TIC

ChubuBiotecnologia

KansaiBiotecnologia i medi ambient

KyushuMedi ambienti semiconductors

ChugokuBiotecnologia, TICi medi ambient

ShikokuBiotecnologia i salut

OkinawaSalut i medi ambient

Figura 2.43. Desenvolupament del Progrma de Clústers Industrials al Japó


dals: talent, tecno

log

ia i capital

món: Londres i Cambridge. Londres és real-ment una ciutat connectada al món. Gràcies ala seva accessibilitat al mercat, la qualificaciódels treballadors, els enllaços interns i externs iles telecomunicacions, va ser votada l’any 2007com la millor ciutat europea per als negocis(European Cities Monitor, 2007). També, l’orga-nització dels Jocs Olímpics el 2012 suposarà unimpuls per a la ciutat, que espera per a l’any2020 haver esdevingut la quarta ciutat econòmi-ca del món (PwC Economic, Global City Fore-casts 2007).

Londres té una gran concentració d’empresesfinanceres i de serveis empresarials. En unentorn on les empreses globals conviuen ambles starts-up i les incubadores d’empreses, lesempreses de capital risc ajuden a créixer i aug-mentar el potencial de les companyies establer-

tes (vegeu apartat 2.3). En l’àmbit de les tecno-logies de la informació, Londres és el mercatmés gran d’Europa i ofereix oportunitats de pri-mera classe per a les empreses de software,productes electrònics i proveïdors de serveis.La ciutat és també líder europeu en el creixe-ment de segments com els mòbils, bandaampla i tecnologia sense fils. Més del 63% delslondinencs (amb la previsió que el 2010 assolei-xin el 90%) i el 100% de les empreses tenenaccés a la banda ampla, fent de Londres undels mercats on-line més grans (Think London,2006).

Al Regne Unit la biotecnologia ocupa la segonaposició del rànquing després dels Estats Units.100 empreses de biociència s’ubiquen a Londresjuntament amb 5 escoles mèdiques de reconegutrenom internacional, 1.300 investigadors biomè-

dics en 28 universitats i al voltant de 50 clíniquesi centres de recerca (London Biotechnology Net-work, 2008).

El segon centre tecnològic per excel·lència delRegne Unit el trobem a la tecnòpolis de Cambrid-ge, una àrea geogràfica intensiva en alta tecnolo-gia i activitat innovadora que abasta la ciutat deCambridge i part de la regió Est del Regne Unit,una de les que més ha crescut del país. Diferentsparcs científics estan connectats amb una de lesuniversitats líders del món, la Universitat de Cam-bridge, que ha col·laborat a posar en marxa propde 300 empreses noves d’alta tecnologia en elsúltims 10 anys. Tanmateix, els 43.000 treballa-dors en alta tecnologia i els 260 milions de dòlarsinvertits en capital risc el 2006 són magnitudspetites en comparació d’altres centres recone-guts internacionalment (vegeu taula 2.13).

Es tracta, també, d’una ciutat pionera en innova-ció de software i tecnologia mòbil i on s’ubica unclúster de consultores internacionals en tecnolo-gia que juga un paper important en el creixementde àrees noves com és l’aplicació de la comuni-cació sense fils.

Actualment, molts dels recursos invertits per ales empreses de capital risc a Cambridge estandestinats a la biotecnologia. La ciutat té, desprésde Londres, la concentració d’empreses llavor i decapital risc més gran del Regne Unit.

També destaquen a Europa les regions tecnolò-giques dels països escandinaus, que es podendefinir com a innovadores, competitives i amb unestat del benestar elevat. En aquest sentit, Hèl-sinki, inclou les ciutats d’Oulu i Turku, amb recer-ca puntera en biotecnologia (sobretot en lesions


Font: The Award of Excellence for Innovative Regions, European Comission, 2008

Empleats en Capital risc invertit el 2006alta tecnologia (milions de dòlars)

Cambridge 43.000 260Silicon Valley 336.300 3.600Israel 238.000 1.622Bengalooru 170.000 1.525Beijing 300.000 745

Taula 2.13. Comparativa de diferents centres tecnològics

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

cerebrals i genètiques) i TIC, amb el clúster lide-rat per Nokia. La Helsinki University of Techno-logy ha esdevingut el major centre de creixementen comunicació sense fils i tecnologies de lainformació del país i ha ajudat l’àrea metropolita-na de Hèlsinki a consolidar-se com a regió tec-nològica.

Una de les altres regions acumulatives d’innova-ció i coneixement és a l’àrea d’Estocolm. La regiócreix amb 15.000-20.000 habitants nous cadaany i s’està beneficiant de la liberalització comer-cial dels països d’Europa de l’Est i de la seva, enalguns casos entrada, de molts d’aquests a laUnió Europea, un canvi important per a una regióon el 40% de la producció s’exporta.

Les TIC i la biociència, amb la recerca en cèl·lulesmare com un dels principals objectius, són elsdos principals camps d’interés de la regió. Unagran col·laboració entre les empreses d’alta tec-nologia i els centres acadèmics en aquests doscamps s’està portant a terme en els 5 centresmés grans i competitius en recerca científicad’Estocolm.

Altres centres tecnològics de referència a nivelleuropeu es troben a l’àrea de Baden-Württem-berg a Alemanya, amb una economia i un posi-cionament líder a Europa i les diferents tecnòpolisde França on destaca la de Sofia-Antipolis, unade les principals regions de l’àrea mediterràniaque ofereix nombrosos recursos a les empresesde tecnologia.

A banda dels centres destacas a Estats Units,el Japó i Europa, existeixen altres que històrica-ment s’han caracteritzat per la seva capacitattecnològica. Un d’aquests és Sidney, centrecomercial i financer d’Austràlia. Actualment téuna ràtio de penetració de telèfons mòbils del96%, i alguns dels principals proveïdors de ser-veis, com Sing-Tel Optus, Vodafone i Hutchi-son, tenen seu a la ciutat. Prop de la ciutat s’ai-xeca l’Australian Technology Park, un delscentres tecnològics líders del país. D’ell s’espe-ra que a llarg termini es converteixi en un cen-tre de referència en el segment de les TIC i labiotecnologia. El nou desplaçament de l’econo-mia mundial que aporta més dinamisme al sud-est asiàtic i la millora de l’accés al capital llavor,fa de Sidney una de les regions que s’espera un

notable progrés en tecnologia el 2020 (Austra-lia 2020 Summit).

Finalment, el Canadà també s’ha caracteritzathistòricament per ser un dels països més innova-dors i actualment està considerat com el millorpaís del G-7 per fer-hi negocis en els propers 5anys (2006-2010) (Ecnonomist Inteligence Unit—EIU—). L’àrea del sud del país és forta encomunicació sense fils, vigilància tecnològica,software i multimèdia. També, està creixent ràpi-dament en fotònics, e-salut tecnològica, nano-tecnologia i intel·ligència artificial. A l’àrea deMontreal, apart d’un fort nucli de telecomunica-cions, hi trobem el que es considera el quart bio-clúster més gran del món. El Quebec ha apostatfort per la nanotecnologia amb la creació d’uncentre especialitzat i altres zones, com Ottawa,la Greater Toronto Area i la regió de Waterloo,representen conjuntament el 50% de l’activitatindustrial en tecnologies de la informació i comu-nicació del Canadà.

Centres en les economies emergents

L’R+D sembla que creixerà arreu, i s’espera quesigui especialment fort a l’Àsia (vegeu apartat2.2.5), conformant un món policèntric en ciènciai tecnologia. Per al 2030 s’estima que el 50% deltotal d’R+D mundial es portarà a terme al conti-nent asiàtic (Batelle, 2008). A l’hora d’invertir eninstal·lacions d’R+D, destaca la presència depaïsos com la Xina i l’Índia. Així mateix, altresque apareixen com a destinacions favorites sónSingapur, Corea del Sud, Taiwan o Malàisia,entre d’altres (vegeu figura 2.44) (Global R+DReport, 2007).

El panorama internacional canviarà ambaquests nous centres tecnològics a païsosasiàtics com la Xina, l’Índia, Corea del Sud oSingapur. Regions que fa 10 anys eren desco-negudes en termes d’innovació, com Bengaloorua l’Índia, Seül a Corea o Shanghai i Shenzhena la Xina, actualment són grans centres dinà-mics amb moviments de persones, idees i tec-nologies d’arreu del món. La geografia futurade la innovació inclourà també altres ciutatsi territoris com Hyderabad i Pune, Incheon iDaejeon i Chongqing i Zhongguancun, respec-tivament.



dals: talent, tecno

log

ia i capital

Actualment, la Xina és la tecnocràcia més gran delmón amb el baix cost de l’R+D, el suport delgovern xinès i un fort increment de la inversió de lesempreses estrangeres que s’han instal·lat al país.

Amb l’aprovació del Medium to long term Scien-ce and Technology Development Programme peral període 2005-2020, el país s’ha marcat l’ob-jectiu d’incrementar la inversió en R+D actual finsal 2% del PIB el 2010 i assolir el 2,5% el 2020. Elnou pla a 15 anys farà que la inversió actual s’ha-gi de multiplicar per 6 fins al 2020 (vegeu taula2.14) i es calcula que l’avenç xinès en ciència itecnologia representarà el 60% del creixementeconòmic del país fins al 2020. (Demos, 2007).

La Xina té 90 ciutats amb més d’1 milió d’habi-tants, amb un total de 400 milions de personesque viuen en zones urbanes i una previsió de

superar el miler de milions el 2050. Concreta-ment, de les 20 ciutats que més han crescut enel període 1975-2005, 10 d’elles són xineses(DBR, 2007).

Actualment hi ha 53 parcs en marxa a la Xina i 30més plantejats per al 2010 (Demos, 2007). Elcreixement d’aquests parcs ha estat de gairebé el50% en cadascun dels anys des del 1990, amb uncreixement anual de 140.000 treballadors finsassolir els gairebé 3,5 milions (Ministry of Scienceand Technology (—MOST—, 2008).

Les 3 regions més innovadores se situen a lacosta, zona est del país: el Delta del Riu Yangtze(que inclou Shanghai i 14 ciutats properes), elBohai Rim (que inclou Beijing i Tianjin) i el Delta delRiu Perla (que inclou Guangzhou, Shenzhen iHong Kong). Aquestes tres regions acumulen tan


Font: R+D Magazine, Batelle, OCDE, 2008

61%

50%

29%

20%

17%

15%

15%

13%

8%

7%

5%

4%

2%

2%

Xina

Índia

Europa occidental

Europa oriental

Amèrica Llatina

Singapur

Japó

Corea del sud

Països escandinaus

Taiwan

Malàisia

Austràlia

Indonèsia

Resta del món

0 10 20 30 40 50 60 70

% Respostes

Figura 2.44. On s’està invertint en instal·lacions d’R+D?

Font: «China bets big on the big science», Science 311, 2006

Any Despesa en R+D (totes les fonts, % del PIB Govern centralmilers de milions de dòlars) (milers de milions de dòlars)

2004 24,6 1,23 8,72010 45,0 2,00 18,02020 113,0 2,50 not know

Taula 2.14. Objectius de despesa en R+D a mitjà i llarg termini

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

sols el 3% de la superfície de la Xina i el 15% de lapoblació, però, per contra, generen el 45% del PIBi prop del 70% del comerç internacional i les inver-sions. Tanmateix, apareixen noves ciutats i parcsinnovadors més enllà de Beijing i Shanghai i el pro-per repte implicarà lluitar per escampar els benefi-cis del creixement, especialment a les àrees ruralsde l’oest (vegeu figura 2.45).

Un clar exemple del desenvolupament recent de laXina, és la regió del Delta del Riu Yangtze. Grà-cies a una forta inversió directa estrangera, l’àreas’està transformant amb l’atracció de moltesempreses d’alta tecnologia que poden conduir laregió cap a un creixement major dinamisme.

Shanghai, com a principal ciutat de l’àrea, té laseva principal força en les tecnologies de la infor-mació. Un gran nombre de parcs de softwares’han construït gràcies a una inversió pública queha aconseguit convertir la ciutat en una de lesàrees on la indústria del software és de les mésdesenvolupada del país. Les 43 empreses desoftware de la ciutat representen el 50% del totaldels ingressos del municipi de Shanghai (Shang-hai Municipal Informatization Comission, 2008).Vàries empreses tecnològiques, com Dell, Goo-gle, HP, IBM, Intel, Microsoft, Philips, Siemens,ZTE..., s’han instalat a la ciutat, i els últims anys,a més, s’aprecia un increment en la instal·lació de

laboratoris i centres d’R+D. Aquests laboratoris,a més, disposen del suport de la xara de 17 uni-versitats, amb una concentració important d’en-ginyers i graduats en software a la ciutat.

També en els darrers anys està emergint ambforça el sector de la biotecnologia, que comen-ça a atraure empeses multinacionals del sectorfarmacèutic; la regió té al voltant de 140 labora-toris estrangers d’R+D i es preveu que en 5anys, les 10 primeres empreses farmacèutiquesmundials tindran instal·lacions d’R+D a la Xina(OCDE, 2007d). El pol més important en biotec-nologia el trobem en el parc científic de Zhang-jiang. Es tracta d’un parc on, que si bé també ésmolt intensiu en tecnologies de la informació, enels darrers 6 o 7 anys s’hi han instal·lat un grannombre d’institucions i centres de recerca aixícom grans empreses farmacèutiques i s’esperaque es converteixi en un dels principals clústersdel país.

L’Area de Bohai Rim, amb una població querepresenta una sisena part de la del total de la Xinai genera una quarta part del PIB del país, és con-siderada una de les 3 regions econòmiques mésimportants. Hi destaquen les ciutats de Beijing,capital del país, Dalian i Tianjin. Gràcies a la inver-sió estrangera, el focus de desenvolupament s’hadesplaçat en bona part cap a aquesta regió.


Font: China Bussiness Solutions

Chongqing

TianjinHebei

Beijing

Chengdu

Bohai Rim

Yangtze Delta

Pearl River Delta

Shanghai

Guangzhou

Figura 2.45. Principals zones tecnològiques de la Xina


dals: talent, tecno

log

ia i capital

L’avenç de les comunicacions, una major presèn-cia de científics i personal tècnic i la riquesa derecursos naturals disponibles en aquesta àrea fanpreveure que la regió de Bohai Rim atraurà bonapart de les inversions de la Xina en els propers 10anys (Demos, 2007).

Un dels parcs més exitosos de l’àrea és el deZhongguancun Science Park (Z-Park), a vegadesconegut com el «Silicon Valley de la Xina». Este-nent-se al llarg de la gran àrea del nord-oest deBeijing, el Z-Park pot presumir de tenir la concen-tració d’empreses d’alta tecnologia més gran dela Xina, al voltant de la 20.000. Aquestes empre-ses, que creixen a un ritme del 25% anual des del1996, acumulen el 40% del mercat de softwarede la Xina i equivalen a una setena part delsingressos (80 milers de milions de dòlars) de totsels parcs científics del país (Z-Park, 2008). Grà-cies a la proximitat amb les universitats de Beijingi Tsinghua, al gran nombre d’instituts punters enrecerca i al suport de 57 institucions de la Chine-se Academy of Science (vegeu figura 2.46), Bei-jing acumula també un nombre creixent d’empre-ses que s’inicien en biotecnologia, sobretot enl’àrea de les cèl·lules mare i nanotecnologia, mésconcretament en l’aplicació d’aquesta en el

camp de la medicina i les ciències de la vida i enla caracterització tecnològica.

Tianjin està preparada per esdevenir una de lesforces econòmiques del país. El desenvolupa-ment de la Binhai New Area, és un dels objectiusdel nou Pla de 15 anys del país amb una inversióprevista de 15 milers de milions de dòlars pels pri-mers 5 anys (2005-2010). Moltes empresesestrangeres veuen la ciutat com una porta d’en-trada a les regions interiors, amb l’avantatge extrade la proximitat amb la capital administrativa, Bei-jing. El propòsit de Tianjin és tenir el mateix tipusd’efecte catalitzador en el nord-est de la Xina queShenzen té en el Delta del Riu Perla amb unaaposta clara per la localització en R+D d’alta tec-nologia. De moment els resultats són positius i pel2010 s’espera que Tianjin incrementi les habilitatsen recerca, creativitat i innovació.

Entre Beijing i Corea es troba Dalian, cuitat queràpidament s’ha convertit en un dels principals cen-tres d’outsourcing. El Dalian Software Park, és elprincipal focus d’activitat amb un gran creixementd’empreses especialitzades en software, proces-sos empresarials i serveis de tecnologies de lainformació. Actualment, al voltant de 326 empreses


Font: Chinese Academy of Science (CAS)

Urumai

Kunming

Xuing

Chengdu

Kangzhou

Xiun

Guiyang

Changchun

Shenyang

Shanghai

Qingdao

HefeiNaniing

Dalian

Guangzhou

Taiyuan

Beijing

Fuzhou

LuwanWultan

Chingun

Xisbuangbauna

Grups CASInstituts de recerca: 3

Grups CASInstituts de recerca: 3Holding d’empresesinversores CAS: 2

Instituts de recerca: 1Altres: 1

Grups CASInstituts de recerca: 4Holding d’empresesinversores: 1

Instituts de recerca: 1

Instituts de recerca: 1Universitat: 1Altres: 1

Altres: 1Grups CASInstituts de recerca: 6Departament de suport: 1



Grups CASInstituts de recerca: 4Holding d’empresesinversores: 2


Grups CASInstituts derecerca: 2

Grups CASInstituts de recerca: 3Organització de suport: 1Holding d’empresesinversores CAS

Instituts de recerca: 2Organització de suport: 1


Grups CASInstituts de recerca: 4Departament de suport: 1


Instituts de recerca: 2 Instituts de recerca: 2

Seu de CAS, Divisions acadèmiques, grups CASInstituts de recerca: 37Organitzacions de suport: 3Departament de publicacions: 1Holding d’empreses inversores CAS: 13Altres: 2

Grups CAInstituts de recerca: 2

Figura 2.46. Distribució de les Institucions de la Chinese Academy of Science (CAS)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

52. Els investigadorsde la Hong KongUniversityScience&Technolgy(HKUST) es trobendins els 5 primersdel món enpublicacionsd’aparellselectrònics icomunicació sensefils.

tenen seu al Dalian Software Park, de les quals un41% són estrangeres i moltes d’elles connectadesamb el nord-est asiàtic i altres regions. Es preveuque per a l’any 2012, el total de la producció desoftware assoleixi entre els 11,5 i els 14,5 milers demilions de dòlars, quantia que representarà unasisena part del PIB de Dalian (Demos, 2007).

Una de les altres zones importants és la del Deltadel Riu Perla, al sud-est de la Xina i consideradacom la regió amb un creixement major dins del país.Mentre que 20 anys enrere aquesta zona era unagran terra agrícola sense urbanitzar, actualmentcompta 80.000 empreses, 7.500 de les quals multi-nacionals, donen feina a 11 milions de persones a laregió i a la resta de la província de Guangdong.

El Delta del Riu Perla conté 13 ciutats i comptatsen la província de Guangdong, les més importantsde les quals són Guangzhou i Shenzhen, que secentren en l’aplicació industrial de la ciència i latecnologia a diferència de Beijing i Shanghai, quees centren en la recerca bàsica. En aquest sentitaconsegueixen que molta de la recerca de la restade la Xina es porti cap a Guangdong per sercomercialitzada. Més del 70% del personal enR+D i el 90% de la despesa en R+D de la provín-cia és privada, particularment provinent de gransfirmes, com Huawei i ZTE.

Gràcies a la contribució fins al 2010 per part delgovern local, Guangzhou s’ha convertit en uncentre econòmic líder de la regió del Riu Perla i unexportador nacional, bàsicament de software.També, clústers industrials i innovadors d’electrò-nica, biologia, materials nous, energia nova i laprotecció tecnològica del medi ambient estanestablerts al districte.

Shenzhen, porta d’entrada del Japó, sud-est asià-tic i Austràlia, ha estat una de les ciutats del mónque més ha crescut en població (concretament laprimera entre el 1975 i el 2005, segons dades deles Nacions Unides). La ciutat es caracteritza perla producció d’equipament electrònic, amb un pesimportant en la producció de telèfons mòbils. Elcost de l’R+D és relativament baix a la ciutat, fac-tor important d’atractivitat per a empreses ameri-canes i europees. També, empreses multinacio-nals especialitzades en telecomunicacions,comunicació sense fils i nanotecnologia, entred’altres, s’han instal·lat en els límits de la ciutat.

Un cas apart dins d’aquesta àrea és la ciutat deHong Kong, amb un sistema econòmic, adminis-tratiu i judicial independent que li permet aproparla ciutat a la tecnologia. La ciutat es troba actual-ment en una bona posició en l’àmbit de les tec-nologies de la informació i comunicació i entre lesprincipals regions en tecnologies com la microe-lectrònica i el software.52

La ciutat espera jugar un rol més important enel futur de la nanotecnologia i convertir-se en elprincipal centre de desenvolupament de la regiódel sud-est asiàtic en aquest àmbit. L’educaciói l’ensenyament de professionals de novesindústries basades en la nanotecnologia serà unacontribució essencial per proporcionar la mà d’obra més avançada (la HKUST ha introduït, encol·laboració amb la School of Science and Engi-neering, postgraduats especialitzats en nanotec-nologia en el seu Pla Estratègic 2005-2020).

En l’àmbit de la nano i biotecnologia, els esforçosdel país se centren en l’emergent neurociènciamolecular. Després d’una dècada, la ciutat dispo-sa de les capacitats necessàries per explorar pro-cessos neurobiològics, identificar neuroproteïnesamb importància terapèutica i descobrir medica-ments nous. Així, Hong Kong sembla preparatper esdevenir un centre regional per al desenvo-lupament de medicaments de neurologia.

Taiwan va destacar per l’exportació de tecnologiabarata, que si bé va donar bons resultats lesdècades de 1980 i 1990, actualment és insoste-nible a causa de la competència d’altres econo-mies emergents. En conseqüència, els diferentsparcs tecnològics del país han començat a diver-sificar la seva recerca i producció cap a àrees demajor valor afegit, com circuits integrats, teleco-municacions, optoelectrònica, maquinària deprecisió i biotecnologia. A Taiwan s’hi troba elHsinchu Park, que genera el 8,5% del valor de laproducció de l’illa, fent del parc científic un centreper a les indústries d’alta tecnologia de Taiwan iatraient la inversió internacional.

En les línies anteriors s’ha intentat situar les prin-cipals àrees tecnològiques de la Xina; cal tambéfer referència a l’aparició de noves regions emer-gents que col·laboraran a un desenvolupamenteconòmic més homogeni en el país. Aquestesàrees s’aniran expandint des de la part més des-



dals: talent, tecno

log

ia i capital

envolupada de la costa xinesa fins al centre delpaís i abarcaran les ciutats de Wuhan, Chong-ping, Xi’an i Chengdu. Són ciutats que s’han ini-ciat recentment en tecnologia i que s’especialit-zen en indústries de baix cost, especialment enl’àmbit de les TI. Tanmateix es preveu que, talcom es produeix a les zones més desenvolupa-des del país i gràcies al know-how d’aquestesregions, puguin ser capaces d’intensificar-se enR+D.

El potencial de l’Índia com a centre d’innovacióes basa en les persones. Una part importantdels 20 milions d’indis ubicats arreu del mónsón científics, tecnòlegs, enginyers o empresa-ris, i 300.000 d’aquests són doctorats.53 Actual-ment, varis dels milers de graduats que van tenirèxit en les dues últimes dècades en empresesd’alta tecnologia dels Estats Units estan tornanta l’Índia i el nombre d’estudiants dels diferentsIndian Institutes of Technology (IITs) que se’n vade l’Índia després dels seus estudis ha baixatdel 70% al 30% en els últims anys. Gransempreses internacionals cerquen en el paísexperts en direcció de xarxes globals d’innova-ció amb una qualificació alta i a un cost mésbaix (vegeu apartat 2.1).

Tot i que l’Índia es va obrir al negoci global ara faun parell de dècades, l’activitat en R+D s’haaccelerat els últims anys. Gràcies a una fortaaposta per la instal·lació de centres de recerca (el2006, l’Índia disposava de 150 centres multina-cionals en R+D, dels quals més de 100 es vanobrir a partir del 2002), moltes companyies multi-nacionals en xarxa s’han instal·lat en el país(Demos, 2007).

La despesa en R+D de l’Índia en proporció al PIBes troba al voltant del 0,8%, per sota dels EstatsUnits i Europa, així com de Corea del Sud o laXina. Tanmateix, ara està començant a créixer,amb plans del govern per assolir el 2% del PIB enels propers 5 anys (Demos, 2007). 400 laborato-ris que pertanyen al govern, 38 laboratoris delCouncil of Scientific and Industrial Research(CSIR) i els Indian Institutes of Technology (IITs),són les icones del valor tecnològic de l’Índia i elsímbol del suport públic a la tecnologia.

La ciutat de Bengalooru està jugant un papercabdal en el creixement econòmic de l’Índia.

Amb més de 1.000 empreses tecnològiques,moltes d’elles multinacionals, s’ha convertit en elbressol cosmopolita de l’èxit del software a l’Ín-dia, i després de Mumbai, és la ciutat que té unaconcentració d’empreses de capital risc mésgran (Demos, 2007).

La connexió amb altres centres innovadors, enparticular amb Silicon Valley, demostra que la ciu-tat disposa d’una xarxa internacional per aprofitarels avantatges del comerç internacional, de lespersones i de les idees i que contribuirà significa-tivament en el seu futur.

Apart de les tecnologies de la informació i lacomunicació que és la principal activitat deBengalooru i per la qual és més coneguda inter-nacionalment, la ciutat està apostant claramentper l’àmbit de la biotecnologia, concretamenten segments com els processos clínics, la vali-dació d’estudis per a multinacionals i la bioinfor-màtica. S’espera que en 5-10 anys, gràcies aun programa d’inversions públiques i la millorade les infraestructures i la regulació, la ciutatsigui un dels pols importants a nivell mundial ies pugui convertir en el següent gran èxit del’Índia, ajudant a millorar la salut i reduir la pobre-sa del país. La convergència entre empreses detecnologies de la informació, biotecnologia, semi-conductors i nanotecnologia a Bengalooru ésprobable que col·labori al desenvolupament eco-nòmic de la ciutat en els propers anys.

La massificació d’infraestructures existent, els pro-blemes de trànsit i el constant increment delscostos laborals a Bengalooru fan que altresregions se n’aprofitin gràcies a alternatives mésbarates en altres ciutats de l’Índia i fins i tot a paï-sos com Malàisia o Filipines. Nous centres derecerca s’estan instal·lant fora de la ciutat. Pobla-cions de més d’un milió d’habitants, com Chen-nai, Hyderabad, Chandigarh, Nova Delhi, Mum-bai i Pune, estan consolidant les seves posicionscom a centres d’R+D. Bengalooru ha capturatbona part de l’atenció fins avui, però la geografiaen ciència i innovació de l’Índia sembla que seràmolt més complexa (vegeu figura 2.47).

Chennai, es beneficia de la proximitat geogràficaamb Bengalooru, cosa que li permet un desen-volupament molt ràpid. Disposa d’un gran nom-bre de centres multinacionals en R+D en varis

53. Els indisrepresenten el 14%dels 3,1 milionsd’estrangersgraduats enciències ienginyeries en elsEstats Units encentresd’ensenyamentcom per exempleStanford,Cambridge o MIT(Demos, 2007).


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

54. Una de lesiniciatives perconvertir l’Índia enun mercat desemiconductors de 33,6 milers demilions de dòlars iun total de 3,6milions detreballadors l’any2015(Frost&Sullivan).

parcs de software, dos parcs de biotecnologia,així com gran part de la indústria d’automocióde l’Índia, un dels 7 Indian Institute of Techno-logy (IIT) del país i diversos laboratoris delgovern. Es tracta, després de Bengalooru, de lasegona ciutat que exporta més serveis de tec-nologies de la informació, tot i que ofereix fins itot millors infraestructures físiques que aquesta.Més de 1.400 empreses d’aquest sector i145.000 professionals empleats en tecnologiesde la informació a la regió es troben en els dife-rents parcs que el govern de l’estat de TamilNadul ha construït a la ciutat (Global Tech Spots,2008, Silicon).

Hyderabad és la capital d’Andra Pradesh, recone-gut com un dels estats més innovadors de l’Índiaamb una gran tradició en el món de les tecnolo-gies de la informació. Grans inversions en infraes-tructures digitals han portat a nomenar la ciutatcom «Cyberabad». Altres iniciatives governamen-tals com el Genome Valley, clúster de biotecnolo-gia punta, el Fab City,54 projecte de semiconduc-tors utilitzats en ordinadors, telèfons mòbils i altresaparells digitals, i el Nano Technology Park, ambla finalitat de potenciar un dels àmbits menys des-

envolupats a la regió, com la nanotecnologia,s’estan portant a terme recentment.

Chandigargh disposa de parcs de software i tec-nologies de la infromació i en breu tindrà un pres-tigiós centre de biotecnologia. Amb la construcciód’aquest centre, l’administració de Chandigarghpretén donar un impuls econòmic i de recursoshumans al territori amb l’estimulació d’un seg-ment amb un potencial enorme com és la biotec-nologia.

Un entorn urbà adequat, una ciutat planificada,avantatges geogràfics pel fet d’estar més a propde la capital del país, institucions d’excel·lènciaamb científics i biotecnòlegs d’institucions nacio-nals cèlebres, recursos humans amb experiènciaen el camp de la biotecnologia i una administra-ció eficient i efectiva, poden fer de Chandigarghuna de les destinacions futures preferides permoltes empreses estrangeres de l’àmbit de labiotecnologia i aportar beneficis a la regió endiferents segments, com l’agricultura, la indús-tria, l’alimentació i la nutrició, la medicina, el far-macèutic, els serveis de salut i les ciènciesmediambientals.


Font: Demos, 2007

Chennai

Hyderabad

Bengalooru

Ahmedabad

Pune

Chandigargh

Delhi

Kolkata

Thiruvanarthapuram

Kochi Coimbatore

Mumbai

Indore

Índia

Figura 2.47. Principals zones tecnològiques de l’Índia


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Nova Delhi, capital de l’Índia, és intensiva en ser-veis empresarials. La ciutat té una gran concen-tració d’institucions educatives importants queinclouen 131 col·legis (5 col·legis mèdics i 8col·legis d’enginyers, on s’inclou IIT Delhi), 4 uni-versitats, 7 deemed universities i 5 laboratorisCSIR. Dos de les ciutats properes a Delhi, Gur-gaon i Noida, estan creixent ràpidament a travésde serveis d’outsorcing en TI i centres d’atenciótelefònica, i s’espera que comencin a atraureempreses amb centres d’R+D.

Mumbai és centre financer i la ciutat més pobla-da de l’Índia, amb 13 milions de persones. Dispo-sa d’una IIT, la University of Mumbai. Tot i tractar-se d’una ciutat molt diversa industrialment,s’especialitza en tecnologies de la informació, far-macèutic i enginyeries. Apart, la regió s’està posi-cionant en l’àmbit de la nanotecnologia. En unaanàlisi de la localització geogràfica de les empre-ses de nanotecnologia es revela que Mumbai iBengalooru estan emergint com les destinacionsfavorites de la indústria.

Una de les ciutats que sobresurt entre aquestsnous centres emergents és Pune. El 2006 vaguanyar-se el tercer lloc de la llista de les ciutatsmés prometedores per al negoci global (Forbes),i el 75% dels empresaris la consideren com unade les zones més interessants per a la innovacióa l’Índia (Demos, 2007).

Gràcies a la combinació i lligam entre la tecnolo-gia punta i la recerca universitària, es descriu fre-qüentment com «l’Oxford Oriental» i s’assenyalacom una de les ciutats índies preferides com adestí de les empreses multinacionals estrangeresels propers anys.

Corea del Sud és un dels països més avançatsen ciència i tecnologia, amb un 95% de les llarsconnectades a Internet d’alta velocitat. És undels líders mundials en tecnologies de la infor-mació i la comunicació, més concretament ordi-nadors, electrònica, semiconductors i tecnologiamòbil. Amb l’objectiu de conduir Corea a assolirun PIB de 20.000 dòlars per càpita el 2012, elpaís vol esdevenir un «estat digital» amb un costper al govern i la indústria privada de 70 milersde milions de dòlars fins al 2010. D’altra banda,la Korea IT Industry Promotion Agency (KIPA)està promovent l’open source per convertir

Corea en una potència internacional de softwa-re. (Demos, 2007).

Un altre objectiu del país és el de millorar el seuposicionament internacional en biotecnologia desdel lloc 13è que ocupava el 2003 fins al 7è el2010 i al 3er el 2015 (Feddema, 2003). El paíscontinua ferm en l’expansió agressiva de la recer-ca en cèl·lules mare, i el maig de 2006 va anun-ciar l’assignació de 454 milions de dòlars enaquest segment per als propers 10 anys (KoreaTimes, 2006).

En l’àmbit de la nanotecnologia s’estima un creixe-ment ràpid del mercat que assolirà gairebé els 105milers de milions de dòlars el 2010 i els 593 milersde milions de dòlars el 2020, amb un percentatgede creixement del 18,9% anual en el període 2011-2020 (Nanotechnology Information Analysis Depart-ment del Korea Institute of Science and TechnologyInformation —KISTI—) (vegeu figura 2.48).

Objectius en l’àmbit de la nanotecnologia, comara obtenir més de 30 aplicacions tecnològiquesde primera classe, construir infraestructures eneducació i recerca compartida, ocupar el 20%del mercat global el 2014 i convergir amb discipli-nes com les tecnologies de la informació i lacomunicació o la biotecnologia, poden ajudar amillorar les necessitats socials de la població.

La ciutat tecnològica del país per excel·lència ésSeül. Es tracta de la ciutat coreana que atrau méstalent i recerca: del total d’universitaris del país,aproximadament el 35% dels admesos es troben al’àrea metropolitana de Seül. La ciutat concentra elKorea Institute of Science and Technology (KIST),l’institut més antic de Corea i la Seoul National Uni-versity (SNU). Gràcies a aquest entorn, Seül estàatraient una onada nova d’empreses en el segmentde les tecnologies de la informació.

D’ençà d’uns anys, el Ministeri de ciència i tecno-logia ha creat 2 o 3 centres regionals en cada àreaprovincial per incentivar la cooperació entre les uni-versitats i les petites i mitjanes empreses. El governtambé ha donat suport a la creació de nous clús-ters industrials de recerca que, gràcies a l’IndustrialReserach Cluster Program del 2002, incentiva aanimar les empreses a treballar conjuntament perbuscar sinergies i cooperar per al desenvolupa-ment de noves tecnologies.


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital


Conjuntament amb Seül com a principal centre dereferència del país, Corea del Sud conté altres ciu-tats importants a nivell tecnològic. Una d’elles ésPohang, amb una de les cinc instal·lacions desuport a la nanotecnologia i que també pot jugar unpaper important en biotecnologia. Destaca tambéIncheon, regió que espera assolir una infraestructu-

ra de banda ampla omnipresent l’any 2010, ambl’Incheon Free Economic Zone (IFEZ) com a princi-pal infraestructura per aglutinar les empreses tec-nològiques. I per últim Daejeon, que ha passat detenir 40 spin-off el 1995 a 2.000 l’any 2005, ambun 45% d’aquestes en l’àmbit de les tecnologiesde la informació i el 15% en el de la biotecnologia.

*Altres inclou serveis administratius, financers i empresarials

Font: Elaboració OME a partir de les dades del Korea Institute of Science and Technology Information (KISTI)

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

Comunicacióelectrònica

Atenciómèdica

Mediambient/energia

Biotecnologia Materials Aeroespai/Transport

Defensanacional/Altres

2000 2005 2010 2015 2020

Figura 2.48. Valor de la indústria de la nanotecnologia a Corea del Sud (milions de dòlars)

Font: Demos, 2007

IncheonSuwon

Daejeon

Pohang

Busan

Gwangiu

Corea del Sud

DMZ - Paju bookcity

Seoul

Japó

Figura 2.49. Principals zones tecnològiques de Corea del Sud


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Una de les altres concentracions asiàtiques tec-nològiques és Singapur, amb una presència demés de 7.000 multinacionals i situada entre elsprimers mercats en l’àmbit de les tecnologies dela informació i comunicació —conserva, des de faanys, la seva posició entre els 5 primers païsosdel rànquing del World Economic Forum’s GlobalIT Report (2008c)—.

Singapur és especialment forta en comunicaciósense fils de banda ampla, la més densa de tot elcontinent asiàtic per sobre de països com HongKong, Corea del Sud, Taiwan o Malàisia (Info-comm Development Authority of Singapore —IDA—). El país ha engegat el pla IntelligentNation 2015 (iN2015), amb objectius per a Signa-pur per al 2015:

n Ser la número 1 mundial en aprofitament de lestecnologies de la informació i comunicació perafegir valor a l’economia i a la societat.

n Doblar el valor afegit de la indústria de les TICfins als 26 milers de milions de dòlars.

n Doblar les exportacions en TIC fins als 60milers de milions de dòlars.

n Crear 80.000 empleats addicionals.

n Assolir el 90% d’usuaris de banda ampla.

n Assolir el 100% de possessió d’ordinadors percasa amb nens que van a l’escola.

Apart del sector de les tecnologies de la informa-ció i comunicació, els àmbits on el govern diposi-ta la major part dels seus esforços és la biotec-nologia, destinant fons en el segment de lescèl·lules mare i la nanotecnologia que apareixcom una de les tecnologies clau per al desenvo-lupament futur de l’economia de Singapur.

A banda dels principals centres asiàtics, altreszones de països emergents estan aconseguintatraure tecnologia i esdevenir actors importants

Un d’aquests és Tel Aviv, una ciutat amb una grandensitat històrica de talent i acumulativa de tecno-logia i innovació. Vàries empreses estrangeres sónpresents a la zona i la ciutat es caracteritza peralbergar un gran nombre d’starts-up en tecnolo-gia. La ciutat destaca en àrees relacionades ambel medi ambient i el desenvolupament sostenible,en especial en la investigació i desenvolupamentde tecnologia que permet netejar i reciclar l’aigua.

Una altra regió emergent és la de Moscou, centrepolític, econòmic, financer i educatiu de Rússia,situada en un dels països emergents amb major


Font: Istina, 2008

Dubna

Chernogolovka

FryazinoMendeleyevoZelenograd

DolgoprudnlyDzerzhinsky

ZhukovskyTroitsk

Klimovsk

Obolensk

PushchinoProtvino

Lytkarino

Korolev

JINR

IHEP

Figura 2.50. Principals zones cientifico-tècniques de la regió de Moscou

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

55. Elaborat perl’empresaSilicon.com, on, através de 14expertsinternacionals i unpanell de 75localitzacionsinternacionals,seleccionen les 20zones reconegudesper la sevacreativitat iemprenedoria,innovació i qualitat deldesenvolupamenttecnològic.

potencial del món. La regió de Moscou és una deles líders del creixement econòmic del país, i grà-cies a la cooperació amb les autoritats federals iinversors privats, s’estan iniciant grans projectesd’inversió en el camp de les infraestructures detransport, logística i desenvolupament industrialde zones franques per a empreses de capital riscd’alta tecnologia. En la figura 2.50 apareix elmapa de les ciutats amb una base significativa enciència dins la regió de Moscou.

Entre els principals àmbits a desenvolupar a laregió, s’inclouen les tecnologies nuclears, la bio-tecnologia i tecnologies mèdiques, la nanotecno-logia i el material científic.

Analitzada la orografia de la tecnologia al món, acontinuació es mostra el mapa i rànquing de lesconsiderades 20 principals zones tecnològiquesa nivell mundial (Global Tech Hotspots, 2008,55

Silicon).

Amb l’excepció de Begalooru, els centres ubicatsen economies desenvolupades segueixen liderantel panorama internacional de la tecnologia ambSilicon Valley, Londres, Tòquio, Boston i Cam-bridge com a principals referents.

Tal i com s’ha fet palès al llarg del capítol, es trac-ta de centres tecnològics amb una elevada impor-tància de les universitats en el seu desenvolupa-

ment. Silicon Valley pot presumir de la proximitatamb la Universitat de Califòrnia (Berkeley), la Uni-versitat de Standford i el Califòrnia Institute of Tech-nology, considerades 3 de les 4 principals universi-tats en tecnologia del món el 2007; Londres del’Imperial College London, sisena en el rànquing;Tòquio de la Universitat de Tòquio, que es troba ennovena posició; Boston del MIT com a principaluniversitat en tecnologia del món, i Cambridge dela prestigiosa Universitat de Cambridge, que ocupael cinquè lloc (Times Higher Education, 2008).

Tanmateix, l’emergència dels nous països està pro-vocant que la tecnologia es dispersi arreu del terri-tori, amb una clara presència dels centres asiàtics,que ocupen 11 de les 20 primeres regions tecnolò-giques del món. Destaquen per sobre de tot païsoscom la Xina o l’Índia, cadascuna amb 4 centres enel rànquing dels 20 primers. Shanghai, Beijing,Hong Kong i Shenzhen en el cas xinès i Bengaloo-ru, Chennai, Pune i Hyderabad en el cas indi.

Aquests dos països tenen una competència no tansols en altres països sinó també dins dels propis.Així, la congestió existent a Bengalooru semblaque ajudarà a ascendir en el rànquing a altresregions alternatives com Pune, Hyderabad oChennai. A la Xina, l’aparició de zones com Shenz-hen, amb una gran població i increment de fonsdestinats a R+D, s’espera que competeixin ambBeijing i Shanghai pels nivells d’inversió actuals.


15

18

36

1415

8

1217112

109

1620

13

4

7

19

Font: Silicon.com

Figura 2.51. El rànquing dels principals territoris tecnològics

Global Top 201. Silicon Valley 2. Bengalooru 3. Londres 4. Tòquio 5. Boston 6. Cambridge 7. Shanghai 8. Tel Aviv 9. Seül 10. Beijing 11. Chennai 12. Pune 13. Singapur 14. Hèlsinki 15. Moscou 16. Hong Kong 17. Hyderabad 18. Nova York 19. Sidney 20. Shenzhen


dals: talent, tecno

log

ia i capital

2.3. Mercats financers internacionals:

tendències i nous centres

Un dels principals pilars de l’actual procés d’in-ternacionalització de l’economia mundial estàsent la integració creixent dels mercats financersa nivell global. Si bé en els últims trenta anys s’haavançat de manera substancial en el procés deliberalització del comerç internacional, és en lavessant de les finances on han tingut lloc elsmajors progressos. Mentre encara persisteixenles fronteres per a certes mercaderies, com perexemple els productes agrícoles, i les polítiquesd’immigració s’endureixen, la lliure circulació delcapital a nivell mundial s’accelera. Així, avui diaveiem que companyies europees s’instal·len a laXina, mentre companyies xineses compren parti-cipacions de companyies africanes; inversorsd’Orient Mitjà compren accions als mercats nord-americans, mentre inversors nord-americanscompren accions en els mercats europeus; a lavegada observem com bancs centrals asiàticscompren deute públic dels Estats Units, mentreinversors europeus adquireixen deute públic llati-noamericà.

El fenomen de la globalització financera ha vin-gut impulsat principalment per la progressivadesregulació dels mercats financers, iniciada apartir dels 1980 en els països avançats i ques’ha anat estenent arreu, l’avenç en les tecnolo-gies de la informació i les xarxes de telecomuni-cacions, que han permès la reducció dràsticadels costos de transacció, i l’extraordinari pro-grés en computació, que ha permès el desenvo-lupament de l’enginyeria financera. Aquests ele-ments han transformat el sistema financermundial, amb l’aparició d’actors i productesfinancers nous, i han conduït a l’acceleració delsmoviments de capital i a un increment especta-cular del seu volum.

En l’Informe Anual 2007 de l’Observatori de Mer-cats Exteriors (OME, 2007) es va fer una primeraaproximació a la dimensió financera de la globa-lització i s’assenyalaven alguns elements nous,com el fet inèdit que des de principis del segle XXIels països exportadors de capitals (països ambsuperàvit per compte corrent) de mitjana tingues-sin una renda relativa perceptiblement inferior a larenda relativa dels importadors de capitals. Coma cas paradigmàtic es mostrava com els saldos

exteriors deficitaris dels EUA estaven sent finan-çats en bona mesura per la Xina i els païsosexportadors de petroli. En aquest sentit, es feiaesment de la importància creixent dels fons sobi-rans (Sovereign Wealth Funds), canalitzadors depart de les reserves acumulades en aquests paï-sos emergents, i les seves possibles implicacionspolítiques i geoestratègiques. Tanmateix, en l’In-forme també s’apuntava la fragilitat del sistemafinancer global, derivat de la baixa percepció delrisc existent, els nous instruments per eludir-lo il’endeutament excessiu en alguns segments.Com és de tots prou conegut, aquesta fragilitates va materialitzar pocs mesos després del tan-cament de l’edició amb una crisi financera d’im-portants dimensions que està tenint actualmentrepercussions notables, tant pel que fa a l’estabi-litat i evolució de l’economia mundial com peldebat i les consideracions renovades sobre lanecessitat de millorar la regulació del sistemafinancer global.

L’objectiu d’aquest apartat és aprofundir en l’a-nàlisi del sistema financer mundial i extreure’n lesprincipals tendències de futur. L’actual procés deglobalització financera i l’emergència d’econo-mies cada cop més integrades en l’economiamundial estan comportant canvis en els fluxos decapital, tant pel seu volum —cada cop mésingent— com pel seu origen i destí. Això estàrepercutint en els mercats financers internacio-nals i en els principals centres financers mun-dials, on malgrat l’aparent caràcter descentralit-zador dels avenços tecnològics en les TIC,continua sent rellevant l’avantatge competitiu dela localització. S’estan entreveient, però, canvisde posicions dins l’esfera del poder financer i l’e-mergència de nous hubs, vinculats en bonamesura als canvis que estan tenint lloc en l’esfe-ra econòmica, la qual cosa reforça la tendènciaque el món s’encamina cada cop més cap a unsistema multipolar.

Val a dir que alguns dels canvis que en els últimsanys s’han produït en el sistema financer, com elprocés creixent de desintermediació, l’emergèn-cia de nous actors i l’aparició de nous instru-ments cada cop més complexos, estan en labase de la crisi financera iniciada l’any passat.Per aquest motiu, l’apartat també farà referènciaa la mateixa, així com les seves possibles reper-cussions futures.


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

56. No s’inclouen enaquesta valoracióni les carteresd’actius, com elsfons d’inversió, depensions, i de lescompanyiesd’assegurances, jaque representariauna doblecomptabilitzaciódels actius inclososen aquestescarteres; ni elsderivats, ja que sóncontractes detransferència derisc (el valor delsquals està enfunció dels actiusfinancerssubjacents), peròno sóncanalitzadors del’estalvi cap alsprestataris.

57. Trillion en termesanglosaxons.

58. Ràtio entre el valordels actiusfinancers i el PIB.

2.3.1. L’estoc mundial de capitals: nous mercats,

nous agents

Els mercats financers es podrien definir de mane-ra breu com aquells llocs o mecanismes mitjan-çant els quals s’intercanvien els actius financers.La seva funció principal és la de canalitzar l’estal-vi en la inversió, permetent la interacció entre elsagents econòmics amb necessitats de finança-ment, o prestataris, i els agents proveïdors decapital, o inversors. Dit d’una altra manera, sónels mecanismes a través dels quals interactuenl’oferta i la demanda de capital.

Així doncs, el capital existent en els mercatsfinancers a nivell mundial es pot mesurar des devàries perspectives: des de la demanda o usuarisdel capital, des de l’oferta o proveïdors delsmateixos, o bé des de la intermediació, és a dir,la suma conjunta del valor dels actius financersintermediats a través dels bancs i els mercats decapitals. La valoració que aquí es presenta utilit-za aquest últim enfocament, és a dir, la mesuras’obté mitjançant la suma conjunta dels dipòsitsbancaris, el valor de mercat de les accions eme-ses en les borses i dels títols de deute tant públiccom privat pendents de pagament.56 Les dadesper efectuar els càlculs s’han obtingut de la basede dades de Mckinsey Global Institute.

L’auge dels mercats emergents: Àsia alcapdavant

La figura 2.52 permet observar el creixement queha viscut el mercat global de capitals des de 1980.D’un estoc de 12 bilions57 de dòlars d’aquell anys’ha passat als 167 bilions de dòlars actuals. Elcreixement però ha estat progressiu, accelerant-se sobretot els últims anys.

El ritme de creixement mitjà anual dels actiusfinancers mundials des de 1990 s’ha situat al vol-tant del 8%, molt per sobre del creixement mun-dial del PIB per al mateix període, la qual cosas’ha traduït en una major profunditat58 dels mer-cats financers internacionals. Això ha comportatque avui dia els mercats financers en totes leseconomies avançades i en un nombre importantde països emergents superin en grandària el seuPIB. De fet, el valor dels actius financers globalstriplica actualment el PIB mundial.

De la figura 2.52 també es desprèn que l’accele-ració del creixement del capital mundial, sobretota partir de l’any 2000, està estretament vinculadaal fort creixement dels actius financers en els paï-sos emergents. El 1990, només el 3% de l’estocde capital mundial se situava en els mercatsfinancers dels països emergents i en desenvolu-


* Dòlars corrents: es reflecteix la inflació i les fluctuacions del tipus de canvi

** Estimació OME: extrapolació any base 2006 segons taxa de creixement 1996-2006

Font: Mckinsey Global Institute Global Financial Stock Database; càlculs OME

350

300

250

200

150

100

50

0

1980 1990 1995 2000 2006 2015**

Avançats Emergents

Figura 2.52. Estoc mundial d’actius financers (en bilions de dòlars)*


dals: talent, tecno

log

ia i capital

pament; avui dia aquests mercats ja totalitzen el14%. Si es manté el ritme de creixement delsúltims deu anys, amb taxes que doblen, ambescreix, el ritme de creixement dels actius en elspaïsos avançats,59 l’OME estima que el 2015aquests països podrien acumular ja una quartapart dels actius financers mundials.

Aquest creixement dels actius financers en els mer-cats emergents fins a totalitzar un estoc al voltant

dels 24 bilions de dòlars el 2006 ha vingutimpulsat, sens dubte, per la Xina i altres païsosemergents com el Brasil, l’Índia, Rússia o Sud-àfrica, els denominats BRICS. No obstant això,com es pot comprovar en la figura 2.53, dels 10principals mercats financers emergents, elsquals concentren el 84% de l’estoc de capitaldel conjunt de països emergents i en desenvo-lupament, cinc són asiàtics: la Xina, Corea delSud, l’Índia, Malàisia i Tailàndia.

De fet, si es considera el total d’actius de l’Àsiaemergent, aquesta regió aglutina més de la mei-tat dels actius financers situats en els païsosemergents i en desenvolupament (vegeu figura2.54). Tant sols la Xina, amb més de 8 bilions dedòlars, acapara un terç dels actius financers con-centrats en els mercats emergents, i el 5% del’estoc mundial. S’ha convertit en el país amb el

segon estoc financer més gran d’Àsia (darrere delJapó), i en els últims anys està sent un dels prin-cipals contribuïdors al creixement mundial d’ac-tius financers. A tall d’exemple, durant l’any 2006a la Xina van tenir lloc 92 operacions d’ofertapública de venda (OPV) per valor de 42.000milions de dòlars, convertint aquest país en elsegon emissor més gran d’accions del món, justper darrere dels EUA, amb 47.000 milions dedòlars el mateix any. I el 2007 ha seguit mantenint

59. La taxa decreixement mitjàanual durant elperíode 1996-2006en els païsosemergents ha estatdel 17,3% versus el8,2% de la delspaïsos avançats(Font: MckinseyGlobal Institute).


Font: Mckinsey Global Institute Global Financial Stock Database

Tailàndia

Turquia

Malàisia

Mèxic

Sud-àfrica

Rússia

Índia

Brasil

Corea del Sud

Xina

0 2 4 6 8 10

Figura 2.53. Els 10 principals mercats emergents per actius financers, 2006 (en bilions de dòlars)

Font: OME en base a les dades de Mckinsey GlobalInstitute Global Financial Stock Database

Orient Mitjà7%

Àfrica6%

Àsia emergent56%

Europade l’Est14%

AmèricaLlatina16%

Figura 2.54. Distribució dels actius financers en les regions emergents, 2006

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

60. Font: Dealogic.61. Hong Kong,

Singapur i Taiwansón considerats enaquest estudi dinsles economiesavançades atesa lamaduresa delsseus mercatsfinancers.

62. Per exemple, lacrisi del deute delsanys 1980 i lescrisis financeres deMèxic 1994, elBrasil 1998 il’Argentina 2001.

aquesta segona posició, amb emissions per valorde 65.500 milions de dòlars, quasi una cinquenapart del total emès a nivell mundial, només supe-rat pels EUA amb 88.000 milions de dòlars.60 Pertant, la Xina s’està consolidant com un dels prin-cipals jugadors dins el mercat global de capitals.

Corea del Sud és el tercer mercat financer per gran-dària d’Àsia, amb un estoc de 2,5 bilions de dòlars.Juntament amb Tailàndia i Malàisia, s’ha recuperattotalment de la crisi financera de 1997, i actualmentaquests països del sud i est asiàtic tenen els siste-mes financers més desenvolupats del conjunt demercats emergents.61 L’Índia, tot i que està guan-yant terreny els últims anys, encara es troba en unaposició endarrerida, sobretot si es té en compte lagrandària de la seva economia. En aquest sentit, elsistema financer indi no està encara prou desenvo-lupat, i les restriccions existents no permeten unaassignació eficient del capital. No obstant això, elpotencial de creixement del seu mercat de capitalspot ser enorme si el país aprofundeix en el procésde reforma del sistema financer.

Des d’una perspectiva regional, l’Amèrica Llatinaapareix en segona posició quant a estoc de capi-tal, amb un 16% dels actius financers de tot elconjunt de mercats emergents. No obstant això,tant sols dos països, Brasil i Mèxic, concentrenles tres quartes parts dels actius de la regió (4,2bilions de dòlars), la qual cosa mostra que engeneral l’Amèrica Llatina té un sistema financermenys desenvolupat que el d’altres àrees emer-gents, com, per exemple, l’asiàtica. Això esreflecteix en la poca profunditat dels seus mer-cats financers, que representen el 158% respec-te al PIB de la regió, comparat amb el 250% delsmercats emergents asiàtics (Mckinsey Global Ins-titute, 2008). Varis factors expliquen aquest fet:per una banda, el llarg historial de crisis finance-res i inestabilitat econòmica,62 que ha minat laconfiança dels inversors tant domèstics (que hanpreferit situar els estalvis fora de la regió) comestrangers; per l’altra, l’elevat volum històric dedeute públic que ha dificultat el desenvolupamentdel finançament en el sector privat (Andrade-Farrel-Lund, 2007). En els darrers anys però, laregió ha guanyat en estabilitat econòmica i s’haniniciat algunes reformes importants en el sistemafinancer, especialment a Xile, Mèxic i el Brasil, quejunt amb un increment de l’estalvi està afavorint eldesenvolupament del mercat de capitals de la

regió (OME, 2007). Això s’ha evidenciat pel ritmede creixement dels actius financers llatinoameri-cans, que des del 2002 creixen a una taxa anualdel 20%, quatre vegades la taxa de creixementmantinguda durant la dècada de 1990. Els mer-cats financers d’aquesta regió presenten, doncs,grans oportunitats d’expansió en el futur, teninten compte el baix nivell de profunditat existent.Però, com ja avançàvem en l’Informe Anual OME2007, això estarà en funció de la capacitat delsgoverns de continuar avançant en les reformesinstitucionals i en l’estabilitat econòmica.

La tercera regió emergent per importància ésl’Europa de l’Est, amb un estoc de capital querepresenta el 14% del total d’actius financers delconjunt de països emergents i en desenvolupa-ment. Rússia, en consonància amb la sevadimensió econòmica, se situa com el principalmercat financer de la regió, amb quasi la meitatdels actius (1,6 bilions de dòlars), afavorit, sensdubte, per l’alça dels preus del petroli i d’altrescommodities, de les quals és un important pro-veïdor a nivell mundial. El fet destacat de la regióperò, no és tant l’estoc actual assolit, sinó la velo-citat amb què s’ha assolit. Molts d’aquests paï-sos no tenien en l’era soviètica mercats de capi-tals. És a partir de la transició cap a economiesde mercat els anys 1990 quan es van començara iniciar els processos de privatització i a desen-volupar els mercats financers. Això explica quehagi estat la regió emergent amb les taxes decreixement d’actius financers més elevades. Perexemple, des de l’any 2000 els actius estan crei-xent a un ritme del 26% anual, nou punts percen-tuals per sobre del que ho fan els actius de l’Àsiaemergent. Tot i així, la profunditat dels mercatsfinancers en aquesta regió encara és molt baixa(al voltant del 130%), precisament degut a la sevacurta trajectòria. Els països que van iniciar elsprocessos de reforma i liberalització de capitalsmés aviat, com, per exemple, Hongria, tenen unamajor profunditat que els que van iniciar-los afinals dels anys 1990, com, per exemple, Eslovà-quia (Fita, 2007). Sens dubte, la incorporació d’a-quests països a la Unió Europea està contribuintde manera important al desenvolupament delsseus mercats financers, tant per la major penetra-ció de capital forà com per l’assumpció de novesregulacions financeres. En general, els mercatsfinancers de l’Europa de l’Est, tant dels païsosque ja formen part de la UE com dels que estan



dals: talent, tecno

log

ia i capital

fora, amb Rússia al capdavant, tenen un amplimarge per seguir creixent. L’OME estima que entres anys podrien passar per davant de l’AmèricaLlatina quant a estoc de capital, si aquesta últimaregió no accelera els processos de reforma, cosaque en alguns països de la zona no s’evidencia.

Malgrat que els mercats financers a l’Orient Mitjài, sobretot, a l’Àfrica són encara de petita dimen-sió i poc desenvolupats, l’augment extraordinarien els últims anys dels ingressos derivats de l’in-crement dels preus del petroli i altres primeresmatèries ha permès que l’estoc de capital enambdues regions hagi crescut de manera moltsubstancial, i avui representin respectivament el7% i 6% de l’estoc global de les economies emer-gents i en desenvolupament (vegeu figura 2.54).

Els països que formen part del Consell de Coope-ració del Golf (Aràbia Saudita, Emirats ÀrabsUnits, Bahrain, Kuwait, Oman i Qatar) han vist tri-plicar els seus actius financers des del 2002 finsassolir conjuntament 1,2 bilions de dòlars, quasidues terceres parts dels actius financers exis-tents a l’Orient Mitjà. A més, Dubai, un dels setemirats dels EAU, s’està posicionant com a cen-tre financer clau de la regió. L’ingent quantitatd’ingressos procedents del petroli ha convertitl’Orient Mitjà en una de les principals fonts desubministrament de capital del món (vegeu apar-tat 3.2). Tradicionalment, aquests fons s’han des-tinat majoritàriament a mercats fora de la regió,però els últims quatre anys s’ha observat un certcanvi en els patrons d’inversió, especialment perpart dels inversors privats del Golf, que han aug-mentat la seva cartera d’actius locals d’un 15% aun 25% (De Boer et al., 2008). Això ha provocat,com s’ha esmentat abans, un fort creixementdels actius de la regió, però alhora també, atesala petita dimensió de les borses, una bombollafinancera que va esclatar la primavera del 2006.A tall d’exemple, a principis del 2006 la borsad’Aràbia Saudita, amb només 79 empreses llista-des, va arribar a tenir un PER63 superior a 50, quedesprés de la necessària correcció va tornar a unnivell més sostenible.

Val a dir que segons les estimacions del MckinseyGlobal Institute, amb un preu mitjà de 70 dòlars elbarril de petroli fins al 2020, aquests païsospodrien acumular ingressos durant aquest períodeper valor de més de 6 bilions de dòlars.64 Lògica-

ment això pot tenir conseqüències a nivell global(com veurem en l’apartat 3.2), però també en elsseus mercats locals. L’expansió equilibrada delsseus mercats financers, per tant, dependrà de lagestió d’aquests fons i de les reformes dels siste-mes financers. És necessària una ampliació de lesseves borses i mercats de deute. De fet, aquestspaïsos estan iniciant reformes importants i, encaraque de forma incipient, ja està emergint un noumercat de productes financers islàmics, com, perexemple, els bons corporatius islàmics.

La forta inversió d’aquests països cap a l’econo-mia local, però, planteja algunes incerteses. Peruna banda, les inversions massives en infraestruc-tures i edificis nous està generant un boom immo-biliari i inflacionista. Per l’altra banda, com adver-teix la revista The Economist,65 les inversionsorientades a diversificar les seves economies s’es-tan movent en la mateixa direcció, la qual cosa potprovocar un risc alt de sobrecapacitat en la zona,com reconeix el mateix Banc Nacional de Kuwait,especialment en indústria pesant (alumini, perexemple), petroquímica, turisme i sector immobilia-ri. No obstant això, hi ha certa voluntat d’especia-lització, com, per exemple, Dubai, que vol conver-tir-se en un important centre financer internacional,o Abu Dhabi, que pretén ser un centre cultural ieducatiu (vegeu apartat 2.1). En aquest sentit,però, tant Aràbia Saudita com Qatar també estantractant de desenvolupar projectes relacionatsamb l’economia del coneixement.

Pel que fa al continent Africà, en total acumulaactius per valor d’1,6 bilions de dòlars, però caldestacar que aquests actius es troben molt con-centrats. Sud-àfrica és, amb diferència, el principalmercat financer, amb el 63% dels actius totals delcontinent (1 bilió de dòlars), i, per tant, sense teniren compte aquest país, l’estoc de capital a l’Àfricaés poc significatiu i denota la petita dimensió i des-envolupament dels seus mercats financers. Dels600.000 mil milions de dòlars restants, dues terce-res parts es concentren en els països del Nordd’Àfrica, i la resta es distribueix bàsicament entreNigèria, Kenya, Maurici i Costa d’Ivori. Així doncs,l’Àfrica és la regió amb més camí per recórrer, tot ique, com destacàvem en l’Informe Anual 2007,tant les reformes que s’estan portant a terme enmolts països com les expectatives de creixementper als propers anys fan ser força optimistes quantal desenvolupament dels seus mercats financers.

63. De l’anglès priceearning ratio; ràtioque relaciona elpreu o cotitzaciód’una acciórespecte al beneficiper acció. Es potinterpretar com unamesura desobrevaloració oinfravaloració d’unaacció o d’unaborsa (com méselevat és el PERmés sobrevaloratestà l’actiu oconjunt d’actius).

64. En un escenari de100 dòlars el barril,aquesta quantitatpujaria fins quasiels 9 bilions dedòlars.

65. Veure el número del24 d’abril de 2008.


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

66. Un exempled’aquest procésd’integració iexpansió financerael trobaríem en lacreació del’Euronext, fruit dela fusió de lesborsesd’Amsterdam,París, Brussel·les iLisboa.

67. Segons dades deDealogic (www.dealogic.com).

Els països avançats mantenen el lideratge: el sorgiment de l’eurozona

Tot i que la creixent participació dels països emer-gents en el mercat mundial de capitals ha anatreduint progressivament el pes dels països avan-çats, aquests concentren encara avui dia la majorpart dels actius financers mundials amb una par-ticipació respecte a l’estoc global del 86%. Noobstant això, tal com s’ha comentat en la seccióanterior, els països emergents seguiran guanyantterreny els propers anys i el 2015 el pes dels paï-sos avançats respecte al total mundial es podriaveure reduït al voltant de 10 punts percentualsfins al 75%. La tendència, doncs, a mitjà termini,és que es mantingui un ritme de creixement delsactius financers en els països emergents superioral dels països avançats, atesa la major dinàmicaeconòmica prevista per als propers anys enaquests països i la voluntat dels seus governsd’implementar reformes i desenvolupar els seusmercats financers encara poc profunds.

El mercat financer dels Estats Units és el més grandel món, amb un terç dels actius financers mun-dials (56,1 bilions de dòlars), però des de principisdel nou mil·lenni ha anat perdent importància rela-tiva dins el context mundial. En canvi, això no s’haevidenciat a Europa, particularment a la zonaeuro. La creació de la moneda única el 1999, i laconsegüent integració monetària, ha conduït auna progressiva integració financera entre elsseus països membres que ha afavorit una majorconsolidació i creixement dels seus mercats decapitals.66 Alemanya lidera el grup, amb unaquarta part dels actius financers de la zona euro,seguit de França i, ja a certa distància, d’Itàlia iEspanya (vegeu figura 2.56).

Per tant, tenint en compte l’estancament delsmercats financers al Japó, derivat de l’afeblimenteconòmic que arrossega des de la dècada pas-sada i que ha comportat també una pèrdua moltsignificativa del seu pes financer a nivell mundial,la zona euro ha passat a ser el segon gran mer-cat de capitals del món (vegeu figura 2.55). Així,l’aparició de l’euro i la integració creixent delsmercats financers dels països membres de l’àreaha comportat un canvi important en la participa-ció dins el mercat mundial de capitals, amb lazona euro guanyant dimensió i el Japó i els EUAperdent-ne. Si, a més, es pren en consideració la

profunditat dels mercats —356% a la zona eurovs. 424% als EUA i 446% al Japó—, aquesta ten-dència creixent observada en l’àrea euro hauriade continuar mantenint-se en els propers anys.

Des d’una perspectiva europea, és a dir, afegint al’estoc de capital de la zona euro l’estoc delRegne Unit, quart mercat per grandària del món(10 bilions de dòlars, el 6% dels actius mundials),i de Suïssa i els països escandinaus (que en con-junt representen el 3% dels actius mundials),aquesta regió ja igualaria als EUA en actius finan-cers, concentrant un altre terç de l’estoc mundial.En conseqüència, si es manté l’actual tendència,Europa podria superar els EUA i situar-se com aprimer mercat financer del món.

De fet, en els cercles financers comença a parlar-se de la pèrdua de pes de Nova York com a cen-tre financer internacional a favor de Londres. Enaquest sentit, ja s’observen alguns senyals, comel fet que l’any 2006, per primera vegada, Lon-dres superés Nova York quant a fons obtingutsper les operacions d’OPV, o que les OPV realitza-des per empreses estrangeres a la City tripliques-sin en valor les realitzades a Nova York.67 A més,


* Suïssa, Suècia, Noruega, Dinamarca i Islàndia** Hong Kong, Singapur i Taiwan*** Austràlia, Nova Zelanda i Canadà


Regne Unit6%

Resta d’Europa*3%

Zona euro23%

Estats Units34%

Japó12%

Tigres asiàtics**

3% Resta avançats***3%

Figura 2.55. Participació dels països avançatsen el total d’actius financersmundials: Any 2006


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Londres està captant més fons de riquesaestrangera en dipòsits bancaris, lidera les trans-accions mundials de divises i les emissions inter-nacionals de bons. No obstant això, malgrat queNova York estigui perdent influència internacional,seguirà sent líder en termes de capitalització bor-sària gràcies al gran mercat domèstic nord-ame-ricà (vegeu apartat 2.3.2).

De la mateixa manera, Tòquio està perdenttambé importància com a centre financer global,

mentre les excolònies britàniques Hong Kong iSingapur estan guanyant terreny com a placesfinanceres internacionals, sobretot per les crei-xents vinculacions amb la resta d’Àsia i el seupaper com a centres d’integració regional (Wool-dridge i García-Guerrero, 2007). Aquestes duesciutats, junt amb Taiwan, ja acumulen actius pervalor de més de 4,5 bilions de dòlars, la qual cosarepresenta un 3% de l’estoc mundial de capital.

En síntesi, la participació en l’estoc de capitalmundial està patint canvis significatius, especial-ment des de principis d’aquesta dècada. Per unabanda, la importància creixent dels mercatsfinancers dels països emergents, liderats, sensdubte, per la Xina, que s’ha convertit en el cinquèmercat per actius del món, amb un volum ja equi-valent al de França (8 bilions de dòlars). Per l’al-tra, el sorgiment de la zona euro i la integracióprogressiva dels seus mercats financers. Com a

resultat, els EUA i el Japó han iniciat un procés depèrdua relativa en el context mundial, encara queel primer segueix dominant el mercat global decapitals. Aquests canvis, a la vegada, estancomençant a tenir impacte en els principals cen-tres o hubs financers internacionals. Nova Yorkcomença a perdre influència a favor de Londres,i ambdues s’enfronten a una major competènciad’altres mercats, principalment asiàtics, on sesitua el principal focus de creixement mundial(vegeu apartat 2.3.2.).

L’aparició de nous agents: cap a laintermediació no bancària

Un dels principals canvis en el sistema financerinternacional ha estat el procés creixent de des-intermediació bancària. Les empreses i altresprestataris han anat reduint el recurs d’obtenirfinançament mitjançant els bancs de crèdit obanca comercial, i per contra, han optat cadacop més per obtenir els fons directament delsmercats a través de l’emissió de títols, bé siguin,entre d’altres, certificats de depòsit o pagarésper les necessitats de curt termini, o bé accionsi bons per les necessitats de llarg termini. Aixòha comportat l’aflorament d’agents especialit-zats en activitats d’emissió de títols i de nousoperadors dels mercats secundaris, que hananat guanyant dimensió i poder fins a convertir-se avui dia en els veritables orquestradors delsistema financer.



Resta de països

Bèlgica

Països Baixos

Espanya

Itàlia

França

Alemanya

0 2 4 6 8 10

Figura 2.56. Els principals mercats de l’eurozona per actius financers, 2006 (en bilions de dòlars)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

68. Els dos primerssón uns tipus de fonsd’inversió obertsnomés a inversorsqualificats. Els hedgefunds solen invertir enactius complexes i derisc elevat (perexemple, són elsprincipals jugadors delsmercats de derivats),mentre els fons decapital privatinverteixen encompanyies nocotitzades a borsa(principalment són fonsde capital risc ioperacions de leveragebuyout). Els Sovereign-Wealth Funds son fonssobirans canalitzadorsde part de les reservesacumulades en elspaïsos emergents ambsuperàvit,principalment elsexportadors de petroli ialtres com la Xina iSingapur.

Així, la banca tradicional ha cedit el seu domini enla intermediació financera, per una banda, alsbancs d’inversió, proveïdors de serveis tant decol·locació de títols emesos per empreses ogoverns com d’assessorament pel que fa afusions i adquisicions, i transaccions en els mer-cats de capitals. Per l’altra, a les societats i insti-tucions financeres no bancàries com els fons depensions, fons d’inversions i companyies d’asse-gurances, que han anat concentrant la canalitza-ció de l’estalvi progressivament en detriment dela banca comercial. En conjunt, aquests fons ges-tionen actius avui dia per valor de 60 bilions dedòlars, que equival a més d’una tercera part del’estoc mundial d’actius financers (vegeu figura2.57). Des de l’any 2000, a més, han anat guan-yant en importància altres tres intermediaris finan-cers no bancaris, fins aleshores marginals, comels hedge funds (o fons d’inversió lliure), els fonsde capital privat i els Sovereign Wealth Funds(SWF).68 Segons Farrel i Lund (2007), aquestsfons s’han quasi triplicat des de l’any 2000, i tota-litzen ja més de cinc bilions de dòlars actualment,que equival quasi a una quarta part del total d’ac-tius que gestionen, per exemple, els fons de pen-sions. Les previsions a mitjà termini, a més, apun-ten que aquests tres fons creixeran els propersanys a un ritme més fort que la resta de fons, iaugmentaran de manera molt important el seupaper dins del sistema financer internacional.S’estima que el capital tant dels hedge fundscom dels fons de capital privat es doblarà el2012, ja que l’alta rendibilitat que ofereixen (asso-ciada a un elevat apalancament) està atraient

cada cop més els inversors de gran riquesa i, finsi tot, altres fons col·lectius, com els fons d’inver-sió o de pensions. Més rellevant, però, és elpaper que jugaran els SWF. Actualment ja tenenactius superiors als dels hedge funds, i segonsles projeccions del FMI, aquests fons sobiransarribaran als 10 bilions de dòlars el 2012 (i 12bilions el 2015), quasi tres vegades més capitaldel previst pel mateix any en els hedge funds.

Com es discuteix tant en el primer capítol com enl’apartat 3.2 de l’Informe, la preocupació d’a-quest nou poder financer emergent que són elsSWF radica en el canvi estratègic de les inver-sions. Si fins ara les reserves acumulades s’orien-taven majoritàriament com a mecanismes d’esta-bilització, o s’invertien en actius estrangers debaix risc, com lletres del Tresor, actuant així coma prestamistes de països amb dèficit (el cas mésclar fins ara ha estat el de Xina-EUA), actualments’albira una nova tendència: la canalització deles reserves a través d’aquests fons sobiranscap a inversions més rendibles i arriscades,orientada a la compra d’empreses i paquetsaccionarials amb objectius estratègics de pene-tració de mercats o d’adquisició de know-how(A.T. Kearney, 2008). De manera que el canvi d’o-rientació d’aquests països emergents excedenta-ris, passant de prestamistes a propietaris, potpressionar a favor d’una tendència proteccionistaper part dels països receptors. Per evitar això, elsgoverns de Singapur, Abu Dhabi, Noruega i l’FMIhan començat a treballar en la creació d’unsestàndards comuns per als SWF.


Font: The Economist (19 de gener 2008)

Fons de capital privat

Hedge funds

Sovereign-Wealth funds

Companyies d’assegurances

Fons d’inversió

Fons de pensions

0 5 15 20 2510

Figura 2.57. Volum d’actius gestionats pels intermediaris financers no bancaris, 2007 (en bilions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Un altre aspecte de preocupació es troba relacio-nat amb els hedge funds. Tradicionalment hanestat considerats com a elements desestabilitza-dors dels mercats financers, atès l’elevat apalan-cament de les seves inversions,69 i les perspecti-ves de creixement futur alimenten més aquestespreocupacions. No obstant això, Farrel i Lund(2007) es mostren optimistes, ja que defensen queels últims deu anys s’ha produït un clar procés dediversificació en les estratègies d’inversió d’a-quests fons, la qual cosa mitiga el risc de sobrere-acció derivat del herd behavior. De fet, en la crisifinancera actual si bé alguns grans hedge fundshan patit importants pèrdues, en general aquestsector s’ha vist fins ara relativament poc afectat(FMI, 2008b). Ara bé, l’FMI alerta de la persistènciade certa vulnerabilitat en el sector, ja que part delseu apalancament prové de préstecs bancaris.70

La pèrdua de pes de la intermediació bancàrias’evidencia clarament si s’analitza l’evolució del’estoc mundial de capitals en funció de la distri-bució dels diferents tipus d’actius financers(vegeu la figura 2.58). El 1980, quasi la meitat delcapital estava concentrat en dipòsits bancaris, idoblava en pes les borses d’accions, i triplicavael pes dels títols de deute privat. Avui, resultat dela tendència progressiva per part de les empresesi altres institucions de recórrer directament alsmercats de capitals per obtenir finançament, juntamb el lideratge dels intermediaris financers nobancaris, l’escenari és totalment diferent. El pesdels dipòsits bancaris s’ha reduït fins al 27%, tantsols un punt per sobre del pes que representenels títols de deute privat, que quasi han duplicatla seva participació des de 1980; i els mercats derenda variable han passat a liderar la concentra-ció de capital amb quasi un terç del total.

Així doncs, d’un sistema d’intermediació bancàriaamb instruments de finançament difícilment trans-feribles, com són els préstecs bancaris, s’està pas-sant a un sistema d’intermediació no bancàriaamb instruments de finançament comerciablesen mercats secundaris, com són els títols dedeute i les accions. Aquest canvi cap als instru-ments comerciables és rellevant perquè és undels principals elements que està facilitant el pro-cés d’integració del mercat global de capitals.

No obstant això, aquesta transformació no estàsent homogènia ni s’està produint amb la mateixa

intensitat en totes les regions i països. Com es potcomprovar en les figures 2.59 i 2.60, és en els paï-sos avançats on principalment s’està donant

69. Els hedge fundsinverteixen en elsmercats financerstres o quatrevegades per sobredel seu capital,d’aquesta maneraamplifiquen elsrendiments de lesseves inversions.Així, malgrat que elvolum dels fons noarriba als dosbilions de dòlars,s’estima que lainversió bruta delsmateixos estaria alvoltant dels 6bilions de dòlars.Així, segons lesprevisions per al2012, la inversióbruta s’estimariaentre 9 i 12 bilionsde dòlars. Aquestelevatapalancamentl’obtenen, per unabanda, a partir depréstecs bancaris acanvi d’unpercentatge omarge del mateixen forma d’efectiuo altres garantiesdipositades en elbanc, i, per altra, através de repos,derivats i productesestructurats.

70. La restricciócreditícia actual i lamenor aversió alrisc pot portar queels bancsaugmentin elsmarges delspréstecs, la qualcosa obligaria alshedge funds aldesapalancament ia vendre actius, iaixò els faria entraren pèrdues.



Distribució per tipus d’actius, any 1980

Deute privat14%

Deutepúblic18%

Dipòsitsbancaris45%

Accions23%


Deuteprivat22%

Deutepúblic19%

Dipòsitsbancaris32%

Accions27%


Deuteprivat26%

Deutepúblic15%Dipòsits

bancaris27%

Accions32%

Figura 2.58. Evolució de l’estoc de capitalmundial per tipus d’actiusfinancers (en bilions de dòlars)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

aquests procés de desintermediació bancària,mentre que en els mercats emergents, en conjunt,els dipòsits bancaris es mantenen, amb un 40%respecte al total, com els principals actius finan-cers, la qual cosa reflecteix la manca de madure-sa dels seus sistemes financers. En molts païsosen desenvolupament i emergents el principal ins-trument d’estalvi és el dipòsit bancari, especial-ment per a les famílies, mentre que el principal ins-trument de finançament per a les empreses sónels préstecs bancaris. Això s’evidencia claramenten el poc pes que tenen els títols de deute privat,que en el conjunt de països emergents tant solsrepresenten el 8% de l’estoc total de capital, i queper regions son quasi inexistents a l’Àfrica, OrientMitjà i Europa de l’Est. En general, els mercats dedeute privat es troben en una fase incipient dedesenvolupament en els països emergents, peròla confiança creixent en les empreses de moltsd’aquests països, està portant que en els últimsanys el deute corporatiu creixi a un ritme superioral deute públic. Malgrat tot, aquest últim dobla envolum al deute privat emergent.

Per contra, en els països avançats els individus iinstitucions poden invertir els estalvis i excedentsen un ampli ventall d’instruments, directament ala borsa o als mercats de deute, o indirectamenten fons de pensions, inversions, etc. D’altrabanda, els agents amb necessitats de finança-

ment poden recórrer als bancs o emetre directa-ment títols de deute o accions en els mercats. Toti això, hi ha certa heterogeneïtat entre països,segons la cultura financera, el nivell de desenvo-lupament dels mercats, la regulació financera oles circumstàncies econòmiques. Així, per exem-ple, els Estats Units són el paradigma clar de ladesintermediació bancària. És el país on els dipò-sits bancaris representen el menor percentatged’estoc financer, amb un 18%, molt per sota dela mitjana mundial del 27%; per contra, és el paísamb la major representació de deute privat, 10punts percentuals per sobre de la mitjana mun-dial. Això s’explica per la maduresa i la major cul-tura financera del país i el procés d’innovaciócontinu, que ha permès un creixement acceleratdels processos de titulació, amb la creació deproductes cada cop més complexos (com elsinstruments de crèdit estructurats) i un ràpid des-envolupament dels mercats de deute privat.

Aquest procés de titulació també s’ha donat aEuropa, on els mercats de deute privat han estatels de major creixement. Al Regne Unit i als PaïsosBaixos, els mercats de deute privat representen el25% i 45% del total d’actius respectivament, is’han constituït com a centres importants d’emis-sió de títols internacionals tal com ho reflecteix elfet que més de la meitat del seu deute privat no ésdomèstic. A més, el rol del Regne Unit, i concreta-



EUA Japó Regne Unit Eurozona

35

24

38

23

0

20

40

60

80

100

36

10

25

32

11

35

817

18

31 29 27

Dipòsits bancaris Deute públic Deute privat Accions

Figura 2.59. Distribució dels actius financers en els països avançats, 2006 (en %)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

ment de Londres, com un dels principals hubsfinancers mundials s’evidencia no només en eldeute estranger i la presència creixent d’empresesforanes en la borsa (vegeu secció anterior), sinótambé en el pes dels dipòsits bancaris, una partdels quals provenen de fons estrangers privats.

En la zona euro també s’està visualitzant unadinàmica creixent d’emissió de títols de deuteinternacionals tant públics com privats, fonamen-talment procedents dels diferents països mem-bres, sent un altre senyal clar del procés d’inte-gració existent dels seus mercats de capital.Espanya, Alemanya i Irlanda, amb un pes del36% els dos primers i un 47% l’últim, junt amb elsPaïsos Baixos, són les economies de la zonaeuro amb major nivell relatiu de deute privat, on hiha hagut una contribució important del procés detitulació hipotecària.71

L’estancament econòmic del Japó en la dècadaanterior i la lenta recuperació en l’actual ha marcatclarament l’evolució dels seus actius financers. Elrecurs reiterat a la política fiscal per reactivar l’eco-nomia explica que el principal contribuïdor al crei-xement dels actius financers els últims deu anyshagi estat el deute públic, que avui dia representamés d’un terç del total. Aquest fet no ha permèsque la resta de mercats hagin pogut créixer alritme d’altres països avançats i, en conseqüència,

ajuda a explicar per què el Japó ha perdut pes sig-nificatiu dins del context financer mundial.

Si bé en els mercats emergents s’observen tretscomuns, com el predomini dels bancs en el sis-tema financer i la poca presència del deute privat,fruit d’uns mercats encara poc madurs, hi hatambé diferències rellevants entre regions i paï-sos. Així, per exemple, l’Amèrica Llatina presentael nivell de deute públic més elevat, tot i que elsúltims anys, gràcies a una major estabilitat fiscal,s’ha anat reduint el seu pes, la qual cosa habeneficiat els mercats borsaris, que des del 2003han estat els màxims contribuïdors del creixe-ment de l’estoc de capital de la zona. D’altrabanda, l’Àsia és l’àrea emergent, junt amb l’O-rient Mitjà, on el sistema financer està més domi-nat per la banca. El cas més paradigmàtic és laXina, amb més de la meitat de l’estalvi dipositaten comptes bancaris (vegeu figura 2.61). Unapart important d’aquests diners, però, s’ha assig-nat de manera ineficient, tal com s’exposa en elrequadre al final d’aquest apartat, existint unaclara discriminació a favor de les grans empresesestatals, en detriment de les empreses locals pri-vades. Segons Steingress i Vandenbussche(2007) aquesta restricció financera a què s’en-fronten les empreses privades locals ha estat undels principals factors d’impuls de les entradesd’inversió estrangera directe (IED) perquè moltes

71. Alemanya ha estatun dels principalscontribuïdors alcreixement delsmercats de deuteprivat del’Eurozona, amb elsinstruments dedeute anomenatsPfandbriefe, títolsde deute garantitsper crèditshipotecaris i bonspúblics. A Espanyatambé ha tingut llocuna expansióimportant delmercat de cèduleshipotecaries.


Font: OME en base a les dades de Mckinsey Global Institute Global Financial Stock Database

0 20 40 60 80 100

Accions Deute privat Deute públic Dipòsits bancaris

Nord d’Àfricai Orient Mitjà

Amèrica Llatina

Europa de l’Est

Total mercatsemergents

Àsia

48 4 4 43

34 11 26 29

33 9 13 45

49 4 14 34

36 8 16 40

Figura 2.60. Distribució dels actius financers en les regions emergents, 2006 (en %)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

empreses xineses han vist en la IED una manerade superar la restricció creditícia i poder créixer.D’altra banda, la privatització parcial de lesempreses estatals, amb una part molt importantsota el control del govern xinès, no ha permèsl’expansió dels mercats borsaris. No obstantaixò, els tres últims anys s’han endegat reformesper facilitar l’accés al crèdit i posar en el mercatgradualment les accions sota control estatal. Aixòha tingut el seu reflecteix en l’augment de la par-ticipació de les accions respecte als actius totals,que han estat responsables de la major part delcreixement dels actius des del 2005, permetentreduir el pes dels dipòsits bancaris fins al 55%.

A diferència de la Xina, l’Índia, gràcies a les arrelscolonials, té un mercat borsari més desenvolupat,amb un 70% de les companyies cotitzades decapital privat, i que en pocs anys ha passat a lide-rar els mercats financers (figura 2.61). Cal mati-sar, però, que el sistema financer indi en conjuntno és encara prou eficient. La major part del crè-dit comercial es canalitza en el sector públic i unapart important de l’estalvi domèstic es troba eninstruments informals que no poden ser canalit-zats cap a la inversió, per la qual cosa el capitaldisponible és inferior al potencial del país.

Corea del Sud, i altres països del Sud-est asiàticcom Malàisia i Tailàndia, recuperats de la crisi de1997, compten amb els sistemes financers mésavançats i equilibrats de la regió asiàtica, junt amb

Hong Kong, Singapur i Taiwan. Disposen dels mer-cats de deute corporatiu més grans i evolucionatsdel conjunt de països emergents, amb un pes 2,5vegades superior a la mitjana de les economiesemergents. En aquest sentit, cal assenyalar elcaràcter proactiu de les autoritats del Sud-est asià-tic en promoure la integració regional dels mercatsde bons (Wooldridge i García-Guerrero, 2007). El2002 els països membres de l’ASEAN , junt ambCorea del Sud, el Japó i la Xina van llançar l’AsianBond Markets Initiative, amb la finalitat de millorar lainfraestructura dels mercats de bons i facilitar l’ac-cés regional a una major varietat d’emissors. De lamateixa manera, per promoure els mercats debons, el 2004 onze països de la zona van crear l’A-sian Bond Fund per invertir en aquests mercats.

Per contra, als països de l’Europa de l’Est, inclòsRússia, i l’Àfrica és on hi ha un menor desenvolu-pament dels mercats de deute privat. La transiciórecent cap a economies de mercat, els primers, il’estadi encara baix de desenvolupament econòmicdel segon, ha suposat que els mercats de bonsestiguin encara poc evolucionats i l’accent s’hagiposat de moment en el mercat d’accions. A més,l’alça creixent dels preus de les primeres matèriesels últims anys ha provocat un important augmentdel valor borsari, especialment a l’Àfrica subsaha-riana i Rússia, de manera que avui dia dominen elsistema financer d’aquests països, junt amb labanca. Val a dir, però, que els països de l’Est ques’han incorporat a la Unió Europea, gràcies al pro-


Font: Mckinsey Global Institute Global Financial Stock Database; càlculs OME

34 33

17

27

65

62

30

10

5

55

32

22

1

45

45

17

2

36

14

15

37

19

31

Accions Deute públic Deute privat Dipòsits bancaris

0

20

40

60

80

100

2003Xina

2006 2003Índia

2006 2003Resta d’Àsia

2006

Figura 2.61. Distribució dels actius financers a l’Àsia emergent, comparativa 2003-2006 (en %)


log

ia i capital

Segons Huang (2004) l’assignació del crèdit a laXina s’ha caracteritzat pel que l’autor anomena«l’ordre jeràrquic polític» (political pecking order),és a dir, l’accés al crèdit domèstic s’ha restringita les grans empreses estatals en detriment de lesempreses privades locals. Malgrat que des del1998 el principi de reservar el crèdit quasi exclu-sivament a les empreses estatals s’ha alleugeritsubstancialment, persisteix perquè està moltarrelat a la societat i a la política. Culturalmentencara hi ha resistència a prestar a les empresesprivades locals i es manté la seva noció de baixestatus polític. La principal font de recursos finan-cers a la Xina prové del sector bancari, atès queels mercats de valors encara es troben en fase dedesenvolupament. Tant sols els quatre gransbancs estatals concentren més de la meitat delsactius bancaris i són els principals creditors. Lamajor part dels préstecs es destinen a les empre-ses estatals, discriminant les empreses privadesdomèstiques, i les autoritats locals tendeixen aafavorir les empreses de la seva jurisdicció endetriment de les d’altres jurisdiccions. En definiti-va, segons Huang l’assignació creditícia a la Xinaes realitza més per consideracions polítiques queeconòmiques, la qual cosa té implicacions en ter-mes d’eficiència.

Aquesta restricció financera a què s’enfronten lesempreses privades locals constitueix l’obstaclemés gran per al seu creixement, i ha estat un delsprincipals factors d’impuls de les entrades d’in-versió estrangera directe (IED). Per una banda,perquè les empreses estrangeres han pogutveure grans oportunitats de negoci que nopodien ser aprofitades per les empreses privadeslocals per la manca de finançament; per l’altra,

perquè moltes empreses xineses han vist en laIED (via creació de joint ventures, per exemple)una manera de superar la restricció creditícia ipoder créixer.

Steingress i Vandenbussche (2007) han contrastatla hipòtesi de Huang, aportant evidència empíricaa nivell d’empresa de les restriccions creditíciesque pateixen les empreses locals privades a laXina i les seves implicacions tant pel que fa al crei-xement empresarial com per l’incentiu de lesempreses estrangeres a invertir a la Xina. Analit-zant una mostra significativa de quasi 20.000empreses xineses (distingint quatre tipus: estatals,de propietat col·lectiva, de capital estranger i pri-vades locals) en el període 2001-2005, obtenenresultats que donen suport clarament a l’argu-ment de Huang. Per una banda, troben que lesempreses estatals són les més grans tant peractius com per nombre de treballadors, i són undeterminant important de les restriccions finance-res ja que els bancs donen accés preferencial ales grans empreses. Per l’altra banda, mostrenque les empreses estatals són les que més incre-menten les seves inversions i que aquestes sónpoc sensibles als cash flows, la qual cosa indicaque són capaces d’invertir sense dependre delsseus recursos generats internament. Per contra,troben que les empreses privades locals són lesmés petites, les que menys incrementen les sevesinversions i on aquestes són més sensibles alscash flows, per la qual cosa depenen molt mésdels recursos generats internament. Per tant, s’e-videncia una clara discriminació creditícia entre lesempreses estatals i les empreses privadesdomèstiques. Comparant aquestes empreses pri-vades de capital domèstic amb les empreses

La restricció creditícia a la Xina



log

ia i capital


xineses amb participació de capital estranger elsautors obtenen que aquestes últimes inverteixenmolt més, creixent molt més i les seves inversionssón poc sensibles al cash flow, la qual cosa evi-dencia que no pateixen restricció creditícia (ja quetenen accés al capital estranger). De fet, és moltrellevant el fet que davant d’un mateix mercatamb excel·lents oportunitats de negoci, aquestsdos tipus d’empresa privada hagin tingut un com-portament tan diferenciat en el període contem-plat: mentre les empreses amb capital estrangerhan crescut de mitjana un 13% anual, amb un

augment anual de les vendes del 35%, lesempreses privades locals han crescut de mitjanaal voltant del 9%, amb un creixement anual de lesvendes de l’11%. Steingress i Vandenbusschemostren que la principal causa es troba en lamenor capacitat d’invertir de les empresesdomèstiques, fruit de la restricció creditícia a laqual s’enfronten. Això ha comportat que l’entra-da massiva d’IED a la Xina no sigui tant sols fruitde les oportunitats existents d’obtenir altes rendi-bilitats, sinó també de la demanda local de capitalestranger per superar la restricció creditícia.


dals: talent, tecno

log

ia i capital

cés d’integració han pogut desenvolupar un mer-cat de deute públic, que avui representa una quar-ta part de l’estoc de capital d’aquestes economies.

En definitiva, factors com el desenvolupamentdels mercats de capitals en els països emer-gents, la creixent institucionalització de la gestióde fons d’estalvi (mitjançant els fons de pensions,inversions, companyies d’assegurances, hedgefunds, SWF, etc.), la major sofisticació de les TICi la dinàmica de la innovació financera fan preveu-re que el canvi global cap a la intermediació nobancària s’anirà aprofundint en els propers anys.Les empreses es recolzaran cada cop més en elsmercats de capitals (accions i deute), que aniranguanyant importància relativa enfront de la bancaen el procés de la intermediació financera. A Euro-pa, i particularment a l’eurozona, on tradicional-ment ha dominat un sistema basat en la banca,s’accentuarà aquest canvi amb el procés d’inte-gració dels mercats de capitals, que probablements’accelerarà en els propers anys amb la tendènciacreixent cap a la creació d’un mercat de capitalsúnic per a l’àrea euro (Llewellyn, 2006).

La crisi financera: els efectes presents i futurs sobre els mercats de capitals

La crisi financera iniciada el juliol del 2007 es vaoriginar en un petit segment del mercat hipoteca-ri nord-americà, el mercat subprime o hipotequesd’alt risc, que s’ha anat estenent progressiva-ment als mercats de crèdit, interbancari i altres

fons de finançament, tant als EUA com a Europa,fins portar a una severa restricció en tots elscanals de finançament, pressionant a grans insti-tucions financeres i desestabilitzant el sistemafinancer en el seu conjunt. Com es detalla en l’a-partat 3.2 de l’Informe, un dels principals meca-nismes que ha portat a la crisi actual ha estat laprolongada etapa de tipus d’interès baixos queha fet augmentar l’apetit pel risc. L’assumpció deriscos creixents utilitzant f`órmules cada cop méscomplexes i poc transparents, amb sistemes d’a-valuació cada cop menys eficients, ha culminatfinalment en una crisi de liquiditat.

La dinàmica observada fins ara, junt amb les esti-macions efectuades per l’FMI (2008b), revelen quela major part del cost de la crisi recau en la banca.Si bé una part de les pèrdues provenen directa-ment dels préstecs concedits, principalment hipo-tecaris, aquestes no arriben a una quarta part deltotal estimat. La major part de les pèrdues es con-centren en instruments relacionats, com els pro-ductes de crèdit estructurats, instruments comple-xos que es basen en l’agrupació de diferentsactius, com ara bons, crèdits comercials i al con-sum, préstecs hipotecaris, etc., trossejats en dife-rents parts, i venuts en trams segons el nivell derisc.72 L’emissió d’aquests títols ha crescut demanera exponencial des de l’any 2000 (vegeufigura 2.62), motivat, per una banda, per permetreuna major diversificació del risc i per crear préstecssubjacents sense necessitat de finançar-los direc-tament, i per l’altra, per la forta demanda a causade l’alta rendibilitat oferta.

72. L’enginyeriafinancera hapermès crear ungran nombre deproductes, ambdiferentsnomenclatures,entre els qualsdestaquen: elsCDO(collateralised- debtobligations), queagrupen préstecsbancaris,obligacions, bons ialtres títols derenda fixa (ambdiferentsnomenclaturessegons sigui eltipus d’actiusubjacent); els ABS(asset-backedsecurities), títolsque apleguencrèdits per alconsum,finançament decotxes, targetes decrèdit, extensionsd’hipoteques,préstecs perestudiar, etc.; i elsMBS (morgatge-backed securities),que agrupenpréstecshipotecaris.


Font: FMI (2008b)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 20070

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

MBS ABS CDO

Figura 2.62. Emissió de productes de crèdit estructurat a Europa i EUA (en milers de milions de dòlars)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

73. StructuredInvestmentVehicles,instrumentsestructurats devenciment a curttermini, lliures derequeriments dereserva de capital i,per tantconsiderats fora debalanç. En el casd’Espanya, però, elbanc central obligaen aquestsproductes aefectuar lacorresponentreserva de capital,la qual cosa haevitat que la bancad’aquí quedésmalmesa com lad’altres països, fetque ha estatelogiatinternacionalment.El problemad’aquestsproductes és queobtenen diners acurt termini perfinançar inversionsde llarg termini,necessitantliquiditat per als rollovers obligats. Enla situació actualde manca deliquiditat, aquestsproductes aixíformulats no tenenfutur.

L’expansió del crèdit dels últims anys i l’elevadademanda d’aquests productes ha provocat quecada cop els actius subjacents fossin de menorqualitat sense que hi hagués una valoració acura-da del risc. Amb l’inevitable aflorament del dete-riorament dels actius subjacents, com el cas deles subprime als EUA, s’ha trencat radicalment laconfiança en aquests productes, i ha obligat a lesinstitucions financeres a vendre actius per com-pensar les pèrdues i obtenir liquiditat, iniciant-seun procés de desapalancament, d’incorporacióde pèrdues als balanços i de necessitat d’aug-mentar el capital per tal de reequilibrar-los.

L’exposició del sector bancari a aquests produc-tes i la consegüent crisi de liquiditat ha vingutdonada per la tendència creixent de la banca aconfiar cada cop menys en els dipòsits minoris-tes i optar per aconseguir els fons mitjançant elsmercats majoristes, com són els mercats inter-bancaris i de deute, incloent-hi els instrumentsestructurats. De la mateixa manera, en l’expansióde l’actiu dels seus balanços, els préstecs hananat perdent rellevància envers altres inversionsde menor liquiditat, incloent-hi de nou la catego-ria dels productes estructurats, com, per exem-ple, els SIV.73 Aquesta evolució ha estat especial-ment acusada en els grans bancs internacionalsnord-americans i europeus, com es pot observaren la figura 2.63, on s’evidencia una clara pèrduade pes dels préstecs respecte al total d’actius afavor de les inversions en altres actius i productes

estructurats, i una important pèrdua d’importàn-cia relativa dels dipòsits com a element finança-dor de l’actiu. En aquest sentit, les principals ins-titucions financeres afectades per la crisi hanestat precisament els bancs amb major exposicióals productes estructurats, com, per exemple, elCitigroup o UBS (especialment les branques debanca d’inversió) i altres grans institucions subs-criptores d’emissions de crèdit, com el Bear Ste-arns (rescatat per JP Morgan Chase a petició dela FED) o Lehman Brothers.

L’element procíclic d’aquests instruments finan-cers està dificultant una sortida ràpida de la crisi.Mentre que en la fase expansiva del crèdit, la uti-lització dels diversos actius crediticis com a sub-jacents d’altres productes (com els estructurats)ha permès incrementar contínuament el volum dedeute, autoalimentant el sistema i elevant cadacop més els nivells d’apalancament, en el momentque s’ha evidenciat el deteriorament dels actiussubjacents s’ha iniciat un procés invers, donantlloc a la depreciació dels títols estructurats, lavenda d’actius i un ràpid desapalancament, pro-vocant una restricció del crèdit. La intervenció deles autoritats monetàries i la contribució dels fonssobirans (procedents dels països petroliers i d’al-tres economies amb acumulació de reserves,com Singapur o la Xina) han actuat com a meca-nismes d’estabilització financera (vegeu apartat3.2). No obstant això, la vulnerabilitat del sistemapersisteix per dos motius principals.


Font: FMI (2008b)

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 200625

30

35

40

45

50

55

60

Rati dipòsits-actius Rati inversió-actiusRati prèstecs-actius

Figura 2.63. Evolució tendencial dels préstecs, inversions i dipòsits dels 10 principals bancs del mónamb cotització borsària (en %)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

En primer lloc, perquè, tal com adverteix l’FMI, nototes les pèrdues han aflorat. S’estima, perexemple, que hi ha 650.000 milions de dòlars enpréstecs apalancats que encara han de vèncerels propers tres anys. En segon lloc, perquè l’es-calada inflacionista, fruit de l’increment dels preusenergètics i altres primeres matèries, està tensio-nant els tipus d’interès a l’alça, la qual cosa per-judica el creixement econòmic, per una banda, idificulta el finançament i la superació de la restric-ció creditícia, per l’altra. De fet, el que es va iniciar

en el segment hipotecari s’ha anat estenent a laresta de segments crediticis, com el comercial(targetes de crèdit, préstecs al consum, etc.) icorporatiu. Per tant, les pèrdues, fins ara concen-trades en la seva major part en els bancs d’inver-sió i els grans bancs exposats als productesestructurats, es poden estendre a la bancacomercial tradicional.

Dit d’una altra manera, les turbulències finance-res originades per la depreciació del mercat


Font: BCE i Yieldcurve.com

0 2 43,4

3,6

3,8

4,0

4,2

4,4

4,6

4,8

6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30

Ren

dim

ent e

n %

Anys de venciment

5,0Curva euro

3m 6m 1y

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00

2y 5yTerminis

10y 30y

Ren

dim

ent e

n % 4,50

5,00

5,50

6,00

6,50

Curva dòlar/lliura esterlina

Curva lliura esterlina31 març 2008

Curva lliura esterlina30 juny 2008

Curva dòlar EUA31 març 2008

Curva dòlar EUA30 juny 2008

31 març 2008 30 juny 2008

Figura 2.64. La curva de rendiment de l’euro, el dòlar i la lliura esterlina, comparativa març 2008 - juny 2008

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

immobiliari, i que en certa forma es van comen-çar a mitigar a finals del primer trimestre del2008, han tornat a revifar a finals del segon tri-mestre a causa del shock inflacionista, que nopermet la continuïtat d’una política de tipus d’in-teressos baixos, impulsada per les autoritatsmonetàries per fer front a la crisi de liquiditat. Demanera que si en un primer moment, van ser elsmercats d’emissió de deute privat, i sobretot elsde titulació d’actius, els més afectats, la situaciós’ha complicat i s’ha traslladat als mercats d’ac-cions i de deute públic.

La figura 2.64 permet visualitzar el canvi radicalen les expectatives sobre els tipus d’interès.Mentre a finals de març el tram de la corba a mitjàtermini (fins als 4 o 5 anys) tenia una clara pen-dent negativa a Europa i plana als EUA, a finalsde juny la corba ha passat a tenir una clara pen-dent positiva. Lògicament, amb unes perspecti-ves alcistes en els tipus d’interès i en un entornde desacceleració econòmica, les borses hancomençat a patir les conseqüències d’una dismi-nució en les expectatives dels beneficis empresa-rials. Atès que el shock inflacionista és d’abastmundial (vegeu figura 2.65), els països emer-gents, que fins ara no havien estat gaire afectatsper la crisi financera, s’han vist en canvi afectatsper aquest segon shock, com es posa de mani-fest en la figura 2.66, en què es representa l’evo-lució de les borses internacionals.

Com s’ha esmentat abans, els mercats dedeute privat als EUA i Europa van ser els primersen contraure’s, i actualment l’entorn per a lesnoves emissions és complicat, si bé fins almoment les emissions de títols corporatius d’al-ta qualificació han pogut obtenir finançament.No obstant això, un moment d’incertesa coml’actual, en què s’ha reduït dràsticament l’apetitpel risc, dificulta molt les noves emissions,especialment les d’alt risc. En aquest sentit, elmercat de productes estructurats està paralit-zat. La pèrdua de confiança en aquests produc-tes obliga a replantejar el sistema actual de titu-lació d’actius. La poca transparència d’aquestsproductes, la manca d’informació sobre la sevaestructuració, la ineficient valoració del risc, l’e-levat apalancament i, en certs casos, la pocaresponsabilitat d’algunes institucions financeres,són handicaps a superar perquè els inversorstornin a confiar en aquests instruments. És pro-bable que alguns d’aquests productes desapa-reguin i la regulació de les autoritats monetàriess’endureixi. Tanmateix, si se saben corregir elserrors comesos, si bé no amb el mateix impulsque en els últims anys, aquest mercat pot tornara ressorgir en el futur.

En definitiva, la fase expansiva dels últims anysen el mercat global de capitals es pot veure trun-cada i previsiblement l’estoc mundial de capitalses contraurà el 2008 per la pèrdua generalitzada


Font: The Economist (24 de maig 2008)

Argentina

Rússia

Arabia Saudita

Indonèsia

Xina

Índia

Tailàndia

Brasil

Mèxic

G7

0 5 10 15 20

Darreres dades (abril) Fa un any

23

Figura 2.65. Índex de preus al consum (en %)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

de valor en els actius financers i la ralentització enel ritme de creixement del crèdit. Malgrat que laconjuntura mundial actual es de desacceleracióeconòmica amb perill, fins i tot que algunes eco-nomies avançades entrin en recessió, la tendèn-cia de fons en els mercats de capitals és clara-ment alcista. Una raó fonamental és l’aparició enl’economia mundial dels països emergents, queseguiran desenvolupant-se i generant riquesa.Malgrat la desacceleració, tant el Banc Mundialcom l’FMI preveuen que aquestes economies enconjunt creixin el 2008 a una taxa per sobre del6%, més de quatre vegades el ritme dels païsosavançats, i esperen que es mantingui aquestataxa de creixement per als propers tres-cincanys. Per tant, el capital a nivell global seguiràaugmentant, però concentrant-se cada cop mésen les àrees emergents, de manera que la sevaparticipació en l’estoc mundial anirà creixent pro-gressivament en el futur.

En aquest sentit, la consultora Mckinsey conside-ra que la indústria bancària, actualment en unasituació delicada, en dos anys reiniciarà nova-ment una senda alcista gràcies principalment aldesenvolupament i acumulació de riquesa delspaïsos emergents i la innovació financera. Esti-men que els beneficis bancaris creixeran un 7,5%de mitjana anual fins al 2016, i projecten que lameitat dels ingressos es generaran en els mer-cats emergents, especialment a l’Àsia i l’Europa

de l’Est, destacant la Xina i Rússia com els païsosamb perspectives de major creixement (Dietz etal. 2008). Tanmateix, els bancs d’inversió comen-cen ja a posicionar-se a l’Àsia, principalment alcentre financer de Hong Kong, ja que mentre alspaïsos avançats els processos d’absorció iadquisició d’empreses han caigut a causa de lacrisi, a l’Àsia (excloent-hi el Japó) des de principisdel 2008 s’han incrementat un 15% (Dealogic,2008). En altres paraules, com va declarar ScottMoeller, exdirectiu de Deutshce Bank i MorganStanley: «Investment bankers follow the money»(BBC News, 20 de maig 2008).74

2.3.2. Els fluxos de capital: noves fonts, destins

i centres financers

L’acceleració dels fluxos de capital entre països,tant pel volum de transferències com per la inte-gració de nous països dins el sistema financerinternacional, és un reflex clar de la globalitzaciófinancera actual. Com s’esmentava en la intro-ducció d’aquest apartat, aquesta integració crei-xent dels mercats financers internacionals haestat impulsada per l’eliminació progressiva deles restriccions als moviments de capital a nivellmundial, el desenvolupament de les tecnologiesd’informació i comunicació i l’aparició dels nousintermediaris financers d’abast global. Així, avuidia les empreses d’un país, mitjançant inversions

74. «Els bancsd’inversió van on hiha el diner».Disponible a: http://news.bbc.co.uk/go/pr/fr/2/hi/business/7410501.stm


Font: MSCI Barra

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

30 juny 2003 30 juny 2004 30 juny 2005 30 juny 2006 30 juny 2007 30 juny 2008

1.800

Mercats avançats Mercats emergents

Figura 2.66. Evolució dels mercats d’accions (índex compost MSCI)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

directes, poden adquirir empreses d’altres païsoso instal·lar-se fora de les seves fronteres; elsagents inversors poden comprar accions o títolsde deute en mercats estrangers o col·locar dinersen dipòsits denominats en monedes diferents ad’on resideixen; tanmateix, els agents prestatarispoden obtenir finançament mitjançant l’emissióde títols fora de les seves fronteres o adquirirpréstecs bancaris denominats en monedes dife-rents a la de residència. No obstant això, aques-ta liberalització dels moviments de capital no éstotal; existeixen encara restriccions i controls decapital, especialment en els països emergents ien desenvolupament, i recentment estan sorgintreaccions proteccionistes en alguns països avan-çats davant la creixent importància dels Sove-reign Wealth Funds, fons poc transparents majo-ritàriament propietat dels governs dels païsosemergents excedentaris de capitals.

Una manera de mesurar els fluxos de capital és através del compte financer de les balances depagament dels països, on queden reflectides lesentrades i sortides netes de capital. Les dades, desd’una perspectiva internacional i a efectes compa-ratius, són publicades per l’FMI, que les desglossaen inversions directes, inversions en cartera, deri-vats financers, altres inversions i actius de reserva.Segons la metodologia de l’FMI, en la categoriad’inversions directes es recullen totes aquellesinversions que suposen una participació igual osuperior al 10% del total d’accions ordinàries d’unacompanyia. En les inversions en cartera es recullenla resta de transaccions que representen una parti-cipació del capital inferior al 10%, més l’adquisicióde títols de deute (tant públic com privat). En laclassificació de derivats financers s’inclouen totesles transaccions en instruments financers derivats.I altres inversions recullen la resta d’instruments noinclosos en les categories anteriors, constituïtsbàsicament per crèdits, préstecs i dipòsits. Perúltim, els actius de reserva són els actius sota elcontrol efectiu de les autoritats monetàries, és a dir,els actius estrangers en mans dels bancs centrals,que inclouen l’or, els DEG, la posició de reserva enl’FMI, les reserves de divises i altres actius (normal-ment de baix risc, com lletres del Tresor). Per qües-tions d’homogeneïtat amb l’apartat anterior, engeneral s’utilitza la base de dades de MckinseyGlobal Institute. El desglossament s’efectua seguintla metodologia de l’FMI, distingint les inversions encartera segons siguin títols accionarials o deute, de

manera que els fluxos es descompondran en:inversions directes, títols accionarials, títols dedeute, préstecs i dipòsits i reserves.

Les entrades de capital es produeixen quan hi hauna venda d’actius interiors a residents estran-gers i les sortides de capital quan hi ha una com-pra d’actius estrangers per part dels residentsdomèstics. Així la venda d’accions o bons(públics o privats) a residents estrangers repre-sentaria una entrada de capitals, mentre que lacompra d’accions d’empreses estrangeres o lacol·locació d’estalvis en dipòsits estrangers impli-caria una sortida de capitals. Per tant, el saldo dela balança financera (diferència entre les entradesi sortides netes de capital) reflecteix la posiciócreditora o deutora d’un país respecte a la restadel món. Quan en un país les entrades superenles sortides de capital es converteix en deutor, iquan inverteix més en l’exterior (sortides de capi-tal) que la resta del món dins el país, es conver-teix en creditor.

L’eurozona passa a liderar els movimentsglobals de capital

L’evolució global dels fluxos de capital al llarg delsúltims 25 anys ha tingut una marcada tendènciaascendent (vegeu figura 2.67). El 1980 les com-pres netes transfrontereres superaven lleugera-ment els 425 mil milions de dòlars, xifra que es vadoblar 10 anys més tard. Però és a mitjans de ladècada dels 1990 quan es produeix un veritablepunt d’inflexió, a partir del qual els movimentsmundials de capital s’acceleren de manera moltpronunciada fins assolir els 8,2 bilions de dòlars el2006, més de cinc vegades el volum de 1995. Noobstant això, com es pot apreciar en la figura2.67, aquesta acceleració ha patit dues interrup-cions: una de breu, coincident amb la crisi asiàticade 1997, i una altra, de més profunda, derivada del’esclat de la bombolla tecnològica i la caiguda deles torres bessones a principis del nou mil·lenni, laqual cosa reflecteix la volatilitat del capital i elreplegament cap els mercats domèstics en situa-cions de forta inestabilitat internacional.

És d’esperar que la crisi financera actual provo-qui una nova interrupció en l’evolució ascendentdels moviments internacionals de capital. Coms’ha comentat en l’apartat 2.3.1, la restricció



dals: talent, tecno

log

ia i capital

creditícia i la crisi de confiança estan portant auna paràlisi del mercat de productes de crèditestructurat i a una reducció significativa de lesemissions internacionals de deute. En aquestsentit, l’FMI preveu una reducció dels fluxosinternacionals de capitals per al 2008 i 2009. Noobstant això, per les raons ja esmentades en l’a-partat anterior, aquest retrocés no canviarà latendència de fons en els mercats de capitals,que segueix sent alcista.

El creixement espectacular dels fluxos de capitaldes de mitjans de la dècada dels 1990 ha tingutun protagonista clar: l’eurozona, que ha estat res-ponsable de quasi la meitat de l’increment global,i s’ha convertit en el principal destí i la principalfont de capitals del món, amb una concentraciódel 40% dels fluxos mundials (vegeu figura 2.68).Aquesta expansió de l’eurozona ha tingut duesvessants. Per una banda, els moviments trans-fronterers entre els seus països membres, queexpliquen aproximadament la meitat del creixe-ment i posen de manifest la importància del pro-cés d’integració dels mercats financers europeuscom a element accelerador dels fluxos de capital.I per l’altra banda, la integració creixent amb laresta del món, que explica l’altra meitat de l’ex-pansió dels fluxos.

Resultat de la integració creixent intrazona, avuidia una tercera part de les accions i una cinque-

na part dels bons de l’eurozona son propietatd’inversors de països membres diferents als d’e-missió. En aquest sentit, Luxemburg i Irlandaestan actuant com a centres d’intermediació,gràcies a unes condicions regulatòries molt favo-rables; és a dir, mitjançant els fons d’inversiódomiciliats en aquests dos països s’atrauen capi-tals d’arreu per reinvertir-los en els diferents mer-cats de l’eurozona. Així, per exemple, l’any 2006aquests dos petits països van ser els responsa-bles de quasi un terç dels moviments totals decapital dins l’eurozona, amb uns fluxos tant d’en-trada com de sortida de més d’un bilió de dòlars(vegeu figura 2.69).

Respecte l’increment dels fluxos entre l’eurozonai la resta del món, destaca, per una banda, la vin-culació creixent amb el Regne Unit, on s’hi desti-na quasi un terç dels fluxos de capital, la qualcosa posa de relleu la confirmació de Londrescom el veritable hub financer d’Europa, malgratles perspectives inicials que amb la creació del’euro aquest paper pogués ser representat perFrankfurt. Per l’altra banda, destaca la ràpidaexpansió dels lligams financers amb els mercatsemergents que, com es pot visualitzar en la figu-ra 2.70, ha provocat la pèrdua d’hegemonia delsEUA, mantinguda fins a finals de la passadadècada quan només aquest país tenia inversionstransfrontereres significatives en les economiesemergents.


Font: Mckinsey Global Institute (2008)

425

989

8.231

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1980 1982

8.000

1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

9.000

Figura 2.67. Evolució dels fluxos de capital 1980-2006, (en milers de milions de dòlars, en termesconstants any 2006)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital


Font: OME en base a les dades de Mckinsey Global Institute Capital Flows Database

1996 2006

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%EUA EmergentsRegne Unit Resta del món*Eurozona

Sortides de capital

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%EUA EmergentsRegne Unit Resta del món*Eurozona

Entrades de capital

Figura 2.68. Les entrades i sortides de capital per regions, comparativa 1996-2006

Font: Mckinsey Global Institute Capital Flows Database

Sortides Entrades

Resta eurozona

Països Baixos

Itàlia

Espanya

Alemanya

Irlanda

Luxemburg

França

0 200 400 600 800

Figura 2.69. Principals països emissors i receptors de capital de l’eurozona, any 2006 (en milers de milions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Malgrat que els EUA i el Regne Unit han perdutpes relatiu en el context global dels fluxos decapital (figura 2.68), segueixen sent els principalscontribuïdors, junt amb l’eurozona, dels movi-

ments mundials de capital. La interconnexió entreaquestes tres àrees econòmiques explica lamajor part dels fluxos internacionals: el 78% delsfluxos d’entrada i el 67% dels fluxos de sortida.


Font: Mckinsey Global Institute Cross-Border Investments Database, 2008

10% + del PIB mundial5-10% del PIB mundial1-5% del PIB mundial0,5-1% del PIB mundial

* Inclou el valor total d’inversions transfrontereres en títols de deutes i accions, prèstecs i dipòsits, i inversió estrangera directa.

Xarxa global d’inversions transfrontereres, 1999

Les fletxes mostren el valor total d’inversions transfrontereres entre regions*Els cercles mostren la grandària dels actius financers domèstics, en milers de milions de dòlars

Xarxa global d’inversions transfrontereres, 2006

Les fletxes mostren el valor total d’inversions transfrontereres entre regions*Els cercles mostren la grandària dels actius financers domèstics, en milers de milions de dòlars

EUA56.129

Amèrica Llatina4.198

Hong Kong,Singapur, Taiwan

4.630

Japó19.481Àsia

emergent14.230

Rússia,Europa de l’Est

3.574

RU10.025

Zona euro37.612

Orient Mitjà,resta del món

6.969

Altres Europa Occ.5.601

Austràlia,Nova Zelanda

i Canadà6.725

EUA38.444

Amèrica Llatina1.860

Austràlia,Nova Zelanda

i Canadà3.125

Hong Kong,Singapur, Taiwan

1.901

Japó17.129

Àsiaemergent

4.585

Rússia,Europa de l’Est

738

Altres Europa Occ.2.796

RU5.460

Zona euro18.090

Orient Mitjà,resta del món

1.710

Figura 2.70. La xarxa mundial dels fluxos de capital, comparativa 1999/2006

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

75. Aquesta previsió vemotivada per laperspectiva d’unaonada nova de fusionsi adquisicionstransfrontereres, tantdins el contexteuropeu, on continuaràla tendència ascendentde creació d’empresespaneuropees, com anivell transatlàntic,ateses les expectativesd’una major integracióentre la UE i els EUA.Principalment els fluxosaniran de la UE cap alsEUA, ja que per amoltes empreseseuropees serà una viaper internacionalitzarfuncions com l’R+D, iper guanyar accés alsavantatges tecnològicsnord-americans.

Els EUA segueixen liderant el rànquing per païsoscom a principal receptor de capitals, atraientquasi una quarta part dels fluxos mundials, seguitdel Regne Unit (amb un 15%) i la resta de païsosde l’eurozona (com s’ha esmentat, col·lectiva-ment atrauen un 40% dels capitals; vegeu figura2.69 per al rànquing de països).

La figura 2.68, també reflecteix una pèrdua relati-va en la resta de països avançats, però en granpart influïda per la pèrdua de terreny del Japó. Lafigura 2.70 permet observar que aquest país, adiferència de les economies europees, no haaugmentat de manera significativa les conne-xions amb els països emergents, especialmentamb l’Àsia, la seva àrea d’influència, on les inver-sions transfrontereres fins i tot han perdut pes.Com avançàvem en l’apartat 2.3.1, aquesta dèbilvinculació del Japó amb la resta d’Àsia, que con-trasta amb l’evolució ascendent d’altres hubsasiàtics com Hong Kong i Singapur, està provo-cant que Tòquio perdi importància com a centrefinancer regional i global.

El volum de capitals dirigits als països emergentsquasi s’ha quintuplicat des de principis del noumil·lenni (figura 2.71), però, malgrat aquest incre-ment, en termes relatius aquestes economies

segueixen reben al voltant del 10% dels fluxosmundials (figura 2.68). Per tant, el creixementdels fluxos financers cap aquests mercats estàanant lligat al creixement global de fluxos, i no auna desviació de capitals d’occident a orient comen algunes ocasions s’ha discutit. En conseqüèn-cia, els països avançats segueixen sent, en con-junt, els principals atractors de capitals, si béamb la creació de l’eurozona, s’ha produït elsúltims anys un canvi de lideratge, passant delsEUA a Europa. De fet, en l’Informe Anual 2007(OME, 2007) es feia esment del paper de la qua-litat institucional com un dels factors argumentalsdels moviments direccionals dels capitals, i lesprojeccions efectuades mostraven, que si bé elsfluxos de capital cap als països emergents conti-nuaran puixants els propers anys, el gruix delvolum global es mantindrà entre els països avan-çats, principalment per una esperada major inte-gració intra-UE i entre la UE i els EUA.75

Com es posa de manifest en la figura 2.71, Àsia iEuropa de l’Est s’han erigit els últims anys comles principals àrees emergents receptores decapitals, tot i que les inversions cap a l’Àfrica i l’O-rient Mitjà estan actualment batent rècords (UNC-TAD, 2007). La Xina és, amb diferència, el paísamb major flux de capital rebut, seguit a certa


* No inclou Rússia (inclosa en Resta emergents)(e) Estimació Banc Mundial (2008d)

Font: Mckinsey Global Institute Capital Flows Database, Banc Mundial i càlculs OME

Estimació 2007,total emergents

0

200

400

600

800

1996

1.000

1.200

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007(e)

Resta emergents Amèrica Llatina Europa de l’Est* Àsia

Figura 2.71. Evolució de les entrades de capital en els mercats emergents, període 1996-2007 (en milers de milions de dòlars, en termes constants any 2006)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

distància per Rússia, Corea del Sud i Brasil (figu-ra 2.72). Els propers anys Àsia continuarà sent elprincipal receptor d’inversions foranes, i la Xinaseguirà concentrant-ne una gran part. No obs-tant això, tal com s’exposà en l’informe 2007, espreveu una moderació en el ritme de creixementa la Xina, i una certa relocalització de les inver-sions directes cap a destinacions més barates,com alguns països de l’ASEAN, principalmentIndonèsia i Vietnam, i un augment de la inversió al’Índia. Pel que fa als països de l’Est i CEI, la ten-dència és que la inversió es vagi expandint cadacop més a l’Est, cap a Turquia i les repúbliquesexsoviètiques i, molt especialment, Rússia, ate-ses les importants oportunitats de negoci queofereix el seu enorme mercat. Quant a l’AmèricaLlatina, malgrat la represa de fluxos el 2006, enbona mesura basat en les activitats extractives, lamillora de l’entorn de negocis és lenta, i fins i toten alguns països s’han produït retrocessos entermes de liberalització de les inversions estran-geres (UNCTAD, 2007); les previsions apuntenque el Brasil i Mèxic seguiran concentrant lamajor part de les inversions. Per contra, els pro-cessos de liberalització comercial i de movimentsde capital posats en marxa en una part importantd’Àfrica i alguns països de l’Orient Mitjà, fa pre-veure un augment rellevant de les inversions enaquestes regions, molt especialment al Nord d’À-

frica (Egipte, Marroc, Algèria i Tunísia), Sud-àfrica,Nigèria i Angola (on la principal força d’atraccióen aquesta zona continuarà sent la seva riquesaen primeres matèries i recursos energètics) i elsEmirats Àrabs Units.76

El sorgiment de nous inversors mundials

En la vessant de les sortides de capital, l’eurozo-na s’ha convertit en el principal inversor mundial,i per països el Regne Unit ha superat els EUAcom a principal font de capitals del món (figura2.68). No obstant això, els EUA encara es man-tenen com el país amb major possessió d’actiusestrangers, uns 12,5 bilions de dòlars, que repre-senten quasi un 17% del total d’actius mundialsen mans d’inversors no residents als països d’e-missió (vegeu figura 2.73). El segueix el RegneUnit amb un 14%, França amb un 8,2% i Ale-manya amb un 7,8% (des d’una perspectiva deconjunt, però, l’eurozona té el 40% dels actiusmundials en mans estrangeres, dels quals la mei-tat son actius intrazona).

El més significatiu, però, és l’aparició d’alguneseconomies emergents com a nous països inver-sors mundials, concretament la Xina, els païsosdel Sud-est asiàtic i els països exportadors depetroli, com Rússia i el Consell de Cooperaciódel Golf (Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units,

76. Per ampliarinformació vegeuInforme Anual 2007(OME, 2007).199


Font: Mckinsey Global Institute Capital FlowsDatabase

Xina

Rússia

Corea del Sud

Brasil

Turquia

Sud-àfrica

Índia

Polònia

Hongria

Israel 25

25

25

27

30

51

52

69

70

166

Figura 2.72. Els 10 principals països emergentsreceptors de capital, 2006 (en milers de milions de dòlars)

Font: OME en base a les dades de Mckinsey GlobalInstitute Cross-Border Investments Database

Intraeurozona19,7%

Extra-eurozona19,5%

EUA 16,8%

Regne Unit14,0%

Japó 6,3%

Suïssa 3,2%

CCG 3,0%

Hong Kong2,4%

Xina 1,9% Resta món 13,3%

Figura 2.73. Principals inversors mundials: estoc d’actius estrangers, 2006 (en %)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

77. Una excepciónotable són elspaïsos de l’Est noexportadors depetroli, quepresentenposicionsdeficitàries i esmantenen avui diacom a receptorsnets de capital.

Bahrain, Kuwait, Oman i Qatar). Al 2006, la sor-tida de capitals procedents dels països emer-gents va superar la frontera del bilió de dòlars, el13% del total mundial, una xifra ja similar a lesinversions exteriors dels EUA (figura 2.68). LaXina i Rússia van ser l’origen de la meitat d’a-quests capitals (figura 2.74), mentre que la restavan tenir com a font principal els països del Sud-est asiàtic i les economies exportadores depetroli.

L’arrel d’aquest canvi important en els movimentsde capital globals es troba en l’acumulació dereserves dels països emergents derivada de lesposicions de superàvit per compte corrent delsúltims anys. En contrast amb la dècada del 1990,una gran part dels països emergents han passatde ser deficitaris a tenir superàvits recurrents grà-cies a l’impuls de les exportacions i l’alça delspreus energètics i de les primeres matèries; demanera que, com es detalla en l’apartat 3.2 del’Informe, molts països emergents han passat deser receptors nets de capital a emissors nets.77

Per tant, algunes economies emergents s’hanconvertit en proveïdors nets de capital (vegeucapítol 3) i, en conseqüència, en nous inversorsmundials.

De fet, la figura 2.73 permet visualitzar ja l’im-pacte d’aquest canvi. Els actius estrangers enmans de la Xina i els països del Consell de Coo-peració del Golf (CCG) comencen a ser relle-vants, amb un 1,9% y 3% respectivament, tota-litzant doncs un 5% del total mundial. Afegint-hiRússia, Corea del Sud, Brasil i l’Índia (elssegüents en el rànquing dels principals païsosemergents amb actius estrangers), la xifra aug-mentaria en dos punts percentuals més fins al7,2%.

Les perspectives apunten que aquesta novadinàmica continuarà creixent en el futur. Perexemple, Mckinsey Global Institute estima queels actius de reserva dels bancs asiàtics podriencréixer dels 3 bilions de dòlars actuals a més de5 bilions el 2012, en un escenari en què es con-templa una reducció significativa a la Xina (en unescenari més optimista, la predicció augmenta amés de 7 bilions de dòlars), mentre que els paï-sos exportadors de petroli del Golf podrien acu-mular ingressos addicionals de més de 5 bilionsde dòlars els propers deu anys, en un escenari de70 dòlars el barril (o 7,6 bilions amb un preu mitjàde 100 dòlars el barril).

Com s’ha comentat en l’apartat 2.3.1, una partimportant d’aquests capitals tant asiàtics comdels països exportadors de petroli s’està canalit-zant mitjançant els Sovereign Wealth Funds(SWF). Segons les projeccions de l’FMI aquestsfons es podrien quadruplicar-ne el valor fins als12 bilions de dòlars el 2015. Aquest és un altre fetimportant perquè, com es discutia en aquellapartat, reflecteix el canvi estratègic dels païsosemergents excedentaris: passar de ser mersprestamistes a propietaris, a la recerca d’inver-sions més rendibles i com a forma d’accedir tanta mercats estratègics com a la tecnologia.

Per tant, l’aparició d’aquest nou poder financeremergent, que guanyarà en importància en elfutur, influirà de ben segur en els mercats mun-dials de capital, i com es discuteix tant en el pri-mer capítol com en l’apartat 3.2 de l’Informe, jaestà sent motiu de preocupació en els païsosavançats i pot fer aflorar reaccions proteccionis-tes; si bé, com es feia esment en l’apartat ante-rior, s’albiren moviments per evitar-ho des delmateix FMI i alguns dels governs propietaris delsSWF.


Font: Mckinsey Global Institute Capital FlowsDatabase

Xina

Rússia

Brasil

Corea del Sud

Israel

Tailàndia

Índia

Nigèria

Turquia

Malàisia 22

22

24

25

25

32

67

171

383

62

Figura 2.74. Els 10 principals països emergentsemissors de capital, 2006 (en milersde milions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

El canvi d’orientació dels fluxos de capital:dels préstecs a les inversions directes i encartera

Un dels canvis rellevants que ha comportat elprocés de liberalització dels moviments de capi-tal i la sofisticació creixent de la globalització haestat la tendència progressiva a orientar els fluxosde capital cap a les inversions directes (IED) i encartera, en detriment dels préstecs i dipòsits.Com s’il·lustra en la figura 2.75, els préstecs idipòsits han passat de representar quasi la mei-tat de les inversions en actius estrangers el 1990a representar poc més d’un terç avui dia. Percontra, les inversions directes i les inversions enaccions78 han anat augmentant la seva participa-ció fins assolir avui dia el 43% del total de lesinversions en actius estrangers.

Aquest canvi té implicacions importants, ja que, enprincipi, les inversions directes (siguin via empre-ses de nova planta —greenfield— o via adquisi-cions/fusions) i les compres de paquets acciona-rials solen implicar compromisos i vincles mésforts i de llarg termini entre els països, mentre queels dipòsits i préstecs solen ser més volàtils i, pertant, els vincles resultants entre països molt mésfebles. De fet, algunes crisis financeres, com lade l’Amèrica Llatina a la dècada de 1980, o lacrisi asiàtica de 1997, varen estar molt vinculadesa l’entrada prèvia de capitals a través de crèdits ipréstecs procedents de bancs estrangers i laposterior sortida massiva dels mateixos.

Malgrat que els fluxos de capital internacionalscap a les inversions directes i en cartera han anatcreixent a un ritme major que els préstecs i dipò-sits, aquests segueixen sent importants, sobre-tot entre els països avançats (figura 2.76). Els flu-xos transfronterers de préstecs i dipòsits vanlligats a la globalització creixent del mercat inter-bancari entre països, com el cas de l’eurozona,les operacions vinculades al comerç internacio-nal, en què juguen un paper fonamental les divi-ses fortes com l’euro, el dòlar, la lliura esterlina iel ien, les transaccions de dipòsits i préstecsdenominats en diferents divises per aprofitar-sedels diferencials dels tipus d’interès, les opera-cions de carry-trade, l’obertura de dipòsits aSuïssa o Londres efectuats per inversors rics del’Orient Mitjà, Rússia i altres països amb acumu-lació de reserves, etc.

L’exemple més rellevant és el Regne Unit on elspréstecs i els dipòsits representen dues terceresparts de les entrades de capital i quasi el 60% deles sortides. Aquest volum tant significatiu és unreflex clar del paper de Londres com a hub finan-cer internacional: és el principal mercat interban-cari internacional, lidera les transaccions mun-dials de divises, atrau importants fons de riquesa

78. Cal recordar que ladiferència entre lesinversions directes ien cartera està enfunció delpercentatged’accionsadquirides (vegeuintroducció del’apartat).


Font: Mckinsey Global Institute Capital Cross-BorderInvestments Database

IED Accions Deute Préstecs i dipòsits

16%

10%

25%

48%

1990

22%

18%

21%

40%

1998

22%

21%

23%

35%

2006

Figura 2.75. Evolució de la composició de lesinversions en actius estrangers,1990-2006

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

79. Un swap de divisesconsisteix en la vendad’una moneda alcomptat, per exemple,euros per dòlars, isimultàniament unarecompra de lamoneda a termini(venda de dòlars pereuros) a un preuprefixat, de maneraque s’evita el risc decanvi. Per tant, és unaforma de finançamentque permet a cadapart aprofitar elsavantatges de l’altraper obtenir els recursosd’un determinat país, laqual cosa resultariamolt més costosa sicada part hagués derealitzar-la per simateixa.

estrangera en forma de dipòsits bancaris quecanalitza cap a altres països, i exerceix com aimportant centre de sindicació de préstecs d’Eu-ropa.

Cal assenyalar, però, que una de les conseqüèn-cies de la restricció creditícia actual està sent lacontracció dels fluxos transfronterers interbanca-ris (McGuire et al., 2008), i per tant és de preveu-re una reducció significativa dels movimentsinternacionals de préstecs interbancaris, espe-cialment entre els països avançats més afectatsper la crisi, com els EUA i Europa. Un exempleque escenifica aquesta contracció el trobem en elmercat d’swaps de divises.79 Davant les dificul-tats de les institucions financeres europees d’ob-tenir dòlars directament dels mercats monetaris,aquestes han utilitzat de manera important la viade l’swap euro/dòlar, provocant una tensió tambéen aquest mercat, de manera que algunes insti-tucions han hagut d’accedir fins i tot al mercatmonetari del ien (molt menys tensionat) i via swapien/dòlar obtenir els dòlars (Baba et al., 2008).

La figura 2.76 permet visualitzar també un fetforça comentat els últims anys referent a la dife-rent composició de les entrades i sortides decapital als EUA, i els diferencials de rendibilitat,

que els ha permès finançar el seu dèficit comer-cial, fiscal i el deute extern. Per una banda, s’ob-serva que gairebé la meitat dels fluxos que hanentrat al país s’han destinat a comprar títols dedeute, mentre que per l’altra banda, el 35% delsfluxos de sortida han estat en forma d’IED i inver-sions en accions, que en termes absoluts posi-cionen els EUA com el principal país inversor delmón en aquests dos conceptes. Així, la diferènciaentre la baixa rendibilitat del seu passiu (deuteamb baixos tipus d’interès) i l’alta rendibilitat delseu actiu estranger (IED i inversions en cartera) hacontribuït a finançar el deute extern. Més enda-vant, en l’apartat 3.2, s’aprofundeix en les causesque expliquen aquests diferencials de rendibilitat.

Pel que fa als països emergents, la principal viad’entrada de capitals està sent a través de lesinversions directes (tant en forma d’inversions denova planta com de fusions i adquisicions) i inver-sions en accions (figura 2.77). Les IED dominenclarament amb una participació propera al 50%, icom ja s’ha mencionat anteriorment, la Xina haestat el principal mercat objectiu. Cal destacarque fins ara les companyies nord-americanes hanestat les principals empreses implicades en elsprocessos de fusió i adquisició amb empresesdels països emergents, participant en una de


Font: Mckinsey Global Institute Capital Flows Database

Entradesde capital

Entradesde capital

100%=

100%=

1.860 1.246 1.693 1.611

1.052 1.198 1.672 1.596

Estats Units Regne Unit Intra-Eurozona Eurozona ambaltres països

37

27

13

22

59

28

11

45

33

1210

49

17

11

223 0 0 0 0

36

47

810

66

24

11

42

37

138

45

21

20

15

-1

Prèstecs i dipòsits Deute Accions IED Reserves estrangeres

Figura 2.76. Composició dels fluxos de capital en els països avançats i emergents, 2006 (en milers de milions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

cada cinc operacions de fusió i adquisició entre el2002 i el 2007 (A.T. Kearney, 2008). Des de 2003,a més, els inversors estrangers han iniciat unatendència creixent a penetrar en els mercats bor-

saris d’aquests països (figura 2.78). En aquestsentit, com ja s’apuntava en l’apartat 2.3.1, elsBRIC (Xina, Rússia, el Brasil i l’Índia) han jugat unpaper molt destacat en els mercats d’accions glo-


Font: Banc Mundial (2008d), Mckinsey Global Institute Capital Flows Database; càlculs OME

23

32

4

41

3

35

14

48

3

46

15

36

4

43

9

44

26

46

28

27

26

47

0 0

0

20

40

60

80

100

Xina

90

70

50

30

10

Rússia Índia TotalEmergents

IED Accions Deute Préstecs i dipòsits

Fluxos d’entrada

Brasil Hongria

Figura 2.77. Composició dels fluxos d’entrada en els països emergents, 2006

(e) Estimació

Font: Banc Mundial (2008d)

0

1

2

3

4

1996

5

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

(e)19

9119

9219

9319

9419

95

Per

cent

atge

IED Inversions en cartera

Figura 2.78. Evolució de les entrades netes d’IED i inversions en accions en els països emergents, 1991-2007 (en % respecte al PIB)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

bals, convertint-se els dos últims anys en els prin-cipals emissors mundials d’OPV, just per darreredels EUA (Banc Mundial, 2008d). Per contra, desd’una perspectiva general les entrades en els mer-cats de deute són poc rellevants, excepte en elspaïsos d’Europa de l’Est recentment incorporats ala Unió Europea i alguns països llatinoamericans.El baix desenvolupament d’aquests mercats enmoltes de les economies emergents i els proble-mes de qualitat institucional són elements a supe-rar per a que augmenti la confiança dels inversorsinternacionals en la compra de títols de deuteemesos en aquests països.

En referència a les sortides de capital, la figura2.79 reflecteix la seva evolució ascendent delsúltims anys fruit de l’acumulació de superàvitsd’una gran part dels països emergents. A més,s’observa un clar predomini de les inversions enactius de reserva i, al mateix temps, el canviestratègic recent dels governs d’aquests països aorientar els fluxos de capital cap a les inversionsdirectes i en cartera. De fet, aquest canvi s’estàproduint acceleradament: el pes de les IED res-pecte al total d’inversions a l’estranger s’hadoblat del 6% el 2003 al 12% el 2006, les inver-sions en cartera han augmentat 3 punts percen-

tuals fins al 23% (amb major penetració en elsmercats d’accions que en els de deute), mentreque la participació de les inversions en actius dereserva dels bancs centrals s’ha reduït del 55% al43%. Òbviament, aquest canvi està vinculat alsorgiment ja citat dels Sovereign Wealth Fundscom a nous vehicles d’inversió a la recerca d’ac-tius més rendibles i de caire estratègic (accés amercats o tecnologia) que els tradicionals actiusde reserva de baixa rendibilitat, i a l’expansióinternacional creixent de les empreses dels paï-sos emergents.

En definitiva, la xarxa d’inversions transfrontereress’expandeix a nivell mundial augmentant la inter-connexió entre els països en múltiples direccions.Si bé es mantindrà el predomini dels vincles entreels països avançats, els lligams entre els païsosavançats i els emergents s’aniran enfortint. Des definals dels anys 1990 Europa ha passat a liderarl’expansió cap a l’Orient fent perdre, en aquestsentit, l’hegemonia que tenien fins aleshores elsEUA, mentres que el Japó està perdent claramentprotagonisme. El canvi més significatiu i mésrecent, però, està sent la creixent interconnexióentre els mateixos països emergents, amb Àsiacom element central, i la tendència ascendent de


Font: OME en base a les dades de l’FMI (2008)

0

400

800

1.200

1.600

2.000

2003

1.800

1.400

1.000

600

200

2004 2005 2006

IED Inversions en cartera Préstecs i dipòsits Reserves

Figura 2.79. Evolució de les sortides de capital dels països emergents i en desenvolupament, 2003-2006 (en milers de milions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

fluxos provinents dels països emergents exceden-taris amb destí als països avançats.

Aquesta expansió de la xarxa internacional de flu-xos de capital, a més, tendeix a l’enfortiment delsvincles entre països fruit de l’evolució creixent deles IED i les inversions en accions, en detrimentdels fluxos financers més volàtils, com els prés-tecs i dipòsits. Des d’un punt de vista sectorialels serveis, amb una participació superior al 50%,lideren actualment les inversions transfrontereres,especialment els serveis financers, transport icomunicacions, comerç i serveis empresarials. Elsector primari ha repuntat els últims anys, i lesinversions es concentren bàsicament en lesindústries extractives: mineria i petroli, que repre-

senten el 12% de les inversions directes interna-cionals totals. En les manufactures son les indús-tries de mitjana-alta i alta tecnologia les que majormoviment internacional de capitals acaparen(vegeu figura 2.80). El sector químic, amb elssegments de farmàcia i biotecnologia al capda-vant, lideren les inversions internacionals, juntamb el sector d’equipaments electrònics i instru-ments de precisió. No obstant això, cal destacaraltres dos sectors rellevants quant a inversionsinternacionals i compres tranfrontereres: el d’ali-mentació i begudes i el siderúrgic.

Segons l’informe sobre la riquesa mundial realit-zat conjuntament per les consultores MerrillLynch i Capgemini (2008), les inversions aniran


* No suma 100% perquè hi ha un 35% de fluxos no especificats

Font: OME en base a les dades d’UNCTAD (2007)

Fluxos internacionals d’IED*

Fusions i adquisicions transfrontereres

2003-2005

2004-2006

Sectors de mitjana-altai alta tecnologia

0% 10% 20% 30% 60%

Sectors de mitjana-baixaalta tecnologia

Sectors de baixatecnologia

40% 50%

Sectors de mitjana-altai alta tecnologia

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

Sectors de mitjana-baixaalta tecnologia

Sectors de baixatecnologia

* No suma 100% degut a que hi ha un 35% de fluxos no especificats

Figura 2.80. Contingut tecnològic de les inversions directes en manufactures (en % respecte al total)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

orientant-se cada cop més cap als sectors denova generació, com els anomenats ciències dela vida (farmàcia, biotecnologia, salut, etc.) i tec-nologia neta (relacionat amb el medi ambient ienergies renovables), on s’esperen grans opor-tunitats de negoci. De fet, els fons de capital pri-vat i de capital risc ja estan exercint un papermolt significatiu com a agents inversors enaquests sectors, tal com s’ha posat de manifesten l’apartat 2.2 d’aquest Informe. A més, com esmencionava en l’apartat 2.3.1, les perspectivesde futur tant d’aquests tipus de fons privats decapital risc com dels hedge funds és que doblinel seu capital el 2012, ja que l’alta rendibilitat queofereixen està atraient cada cop més als inver-sors de gran riquesa i altres fons col·lectius, comsón els fons d’inversió o de pensions. Per exem-ple, segons l’informe citat, la major part dels195.000 milions de dòlars d’inversions netesnoves efectuades pels hedge funds el 2007 pro-venen ja d’inversors institucionals. Per tant, sifins ara les firmes de capital privat, capital risc iels hedge funds obtenien els fons principalmentd’inversors individuals, la tendència futura és queels inversors institucionals (fons col·lectius) cana-litzin part de les seves inversions cap a aquestsfons, augmentant així la seva importància com ajugadors internacionals dels mercats de capitals.

Una altra tendència que posa de relleu l’informeés la creixent orientació de les inversions d’a-quests fons cap als mercats emergents, assen-yalant els BRIC com a objectius principals. Unaenquesta realitzada per KPGM (2008) a 300estrategues d’inversió corporativa, fons de capi-tal privat i SWF d’arreu del món apunta en lamateixa direcció. La major part de les inversionsplanificades per aquestes companyies per alspropers cinc anys tindran com a destí els BRIC ialtres països emergents del Sud-est asiàtic iEuropa de l’Est.

La pèrdua progressiva del dòlar com a divisade referència internacional

El mercat de divises és el mercat que facilita elsmitjans de pagament del comerç internacional ipermet connectar entre si els mercats financersd’arreu del món. Per tant, la seva expansió és unreflex clar del procés de globalització econòmicai financera (figura 2.81). D’un volum de negocia-ció diari al voltant de 60.000 milions de dòlars aprincipis de la dècada de 1980 s’ha passat a unvolum diari de 3,2 bilions de dòlars, segons l’últi-ma enquesta triennal del Banc Internacional dePagaments (BIS, 2007).


Font: BIS

0

1.000

2.000

3.000

1989

3.500

2.500

1.500

500

1992 1995 1998 2001 2004 2007

Figura 2.81. Evolució del volum mitjà diari negociat en el mercat de divises (en milers de milions de dòlars)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Malgrat el fort increment del comerç internacionalderivat de la internacionalització econòmica i laprogressiva eliminació de les barreres comercials,la major part de les operacions en el mercat dedivises s’expliquen pels fluxos de capital. Unexemple que il·lustra aquesta consideració és elfet que el volum total del comerç mundial de bénsi serveis, de 16,8 bilions de dòlars el 2007 (OMC,2008), representa tant sols 5 dies d’activitat en elmercat de divises. No obstant això, cal matisarque nombroses operacions comercials, gràcies aldesenvolupament de l’enginyeria financera, por-ten associades operacions financeres de cober-tura de risc canviari, la qual cosa elevaria el volumnegociat relacionat amb el comerç internacional.

Un fet notori en l’evolució del mercat de divisesés el salt quantitatiu experimentat al llarg de ladècada actual, especialment entre el 2004 i el2007. En aquest trienni les transaccions diàriesde divises han augmentat un 71%, el que impli-ca, en termes absoluts, que en tant sols tres anysla negociació diària s’ha incrementat en 1,3bilions de dòlars. Aquesta expansió es pot quali-ficar d’extraordinària si es té en compte que esvan trigar 12 anys, entre 1992 i 2004, a assolir unincrement similar.

Els principals impulsors d’aquest fort creixementhan estat, per una banda, la importància creixentde les operacions amb divises de les institucionsfinanceres no bancàries i, per l’altra, l’incrementen les transaccions de divises dels mercatsemergents (Galati-Health, 2007), la qual cosaestà en plena consonància amb els principalscanvis que s’han produït en els mercats finan-cers els últims anys, ja identificats al llarg d’a-quest apartat: la tendència creixent a la desin-termediació bancària i el pes cada cop mésgran dels mercats emergents en les financesinternacionals.

La figura 2.82 mostra que les transaccions inter-bancàries han anat perdent pes relatiu de mane-ra accelerada, passant de concentrar quasi lesdues terceres parts de les operacions totals dedivises el 1998 a representar poc més del 40% el2007. Per contra, les operacions amb les institu-cions financeres no bancàries han crescut ràpi-dament aquests últims 10 anys, doblant el seupes fins al 40%. Aquest increment s’explica pelpaper cada cop més important que representenels hedge funds i els fons de pensions i inversionsen l’activitat del mercat de divises. Per unabanda, és resultat de l’augment dels fons que


Font: OME en base a les dades del BIS

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1998 2001 2004 2007

Amb clients no financers Amb institucions financeres no bancàries Amb dealers (bancs)

64

20

16

5953

43

2833

40

13 14 17

Figura 2.82. El mercat de divises: distribució per contraparts (en % respecte al total negociat)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

80. La resta de divisesinclou les monedesescandinaves(corona sueca,noruega i danesa),el dòlarneozelandès i lesdivises dels païsosemergentsnegociades. Del14% departicipació detotes aquestesdivises respecte alvolum totalnegociat el 2007, el10,1% correspon ales monedes delspaïsos emergents.

gestionen aquestes institucions financeres nobancàries i, per l’altra, del canvi estratègic ten-dent a una major diversificació geogràfica de lesseves inversions (Galati-Health, 2007).

L’altre factor d’impuls del creixement del mercatde divises, l’increment de les transaccions endivises dels mercats emergents, s’evidencia en lafigura 2.83, on es pot observar un canvi significa-tiu en la composició del volum negociat per divi-ses. Per una banda, la pèrdua de pes relatiu deldòlar nord-americà, i molt especialment del ien, i,per l’altra, l’augment notable de la resta de divi-ses, on s’inclouen les monedes dels mercatsemergents.80 Així, d’una presència poc significa-tiva en el mercat de divises el 1998, les monedesdels països emergents han passat a veure’s invo-lucrades en el 10% de les transaccions mundialsavui dia. Aquest creixement del volum de nego-ciació en divises emergents està principalmentvinculat al creixement econòmic d’aquests paï-sos i a la seva participació creixent en el comerçinternacional, però també a la profunditat creixentdels seus mercats financers, especialment delsmercats asiàtics.

De fet, com mostra la figura 2.84, les principalsdivises emergents negociades son asiàtiques. Eldòlar de Hong Kong és la divisa que ha experi-mentat l’increment més important, en part acausa de l’onada de fluxos d’entrada de capitals

relacionada amb les recents ofertes públiques devenda (OPV) realitzades per companyies xinesesen el mercat borsari de Hong Kong (Galati-Health,2007). No obstant això, un ampli ventall de divisesemergents, com la rúpia índia, el renminbi xinès, elpeso mexicà, el ruble rus o el zloty polac, ha con-tribuït de manera significativa al creixement globalde les transaccions en divises.

A banda de l’augment del comerç internacional,o dels fluxos creixents cap als mercats borsarisd’aquests països, un altre aspecte que ha influïten l’increment de la participació d’aquestes divi-ses emergents, encara que en menor mesura, haestat l’augment de les emissions internacionalsde deute denominades en les seves monedeslocals. Com assenyala el Banc Mundial (2008d),la proporció d’emissions de bons internacionalsdenominats en moneda domèstica en els païsosemergents ha passat del gairebé irrellevant 0,3%el 2003 a prop del 9% el 2007. En aquest sentit,destaca el Brasil, on una quarta part de les emis-sions internacionals de bons són denominades jaen reals brasilers, seguit de Mèxic (11%) i Rússia(5%).

La figura 2.83 permet evidenciar també un altre fetde fort debat els últims anys: la pèrdua de pes deldòlar nord-americà com a divisa internacional i larivalitat creixent amb l’euro, divisa d’història curta,però que està guanyant paper internacional com


* Simulació del pes relatiu de l’euro l’any 1998, l’últim any abans de la seva aparició

Font: OME en base a les dades del BIS

USD46%

EUR*17%

JPY12%

GBP8%

CHF4%

CAD3%

AUD2%

Resta divises8%

1998

USD43%

EUR19%

JPY8%

GBP8%

CHF3%

CAD2%

AUD3%

Resta divises14%

2007

* Simulació del pes relatiu de l’euro a l’any 1998, l’últim anys abans de la seva aparació

Figura 2.83. El mercat de divises: distribució per divises (en % respecte al total negociat)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

a moneda de referència. Hi ha múltiples indica-dors que apunten en aquesta direcció: l’euro haguanyat 2 punts percentuals en pes relatiu en elvolum diari de negociació del mercat de divisesdes de la seva aparició, mentre que el dòlar n’ha

perdut tres. El 2003, l’euro va superar el dòlarcom a divisa de referència en les emissions inter-nacionals de deute (figura 2.85). El 2007, l’euroha superat el dòlar quant a bitllets en circulacióarreu del món. Les empreses opten cada cop


Font: BIS

2001 2007

0 0,5 1 1,5

Real brasiler

Dòlar taiwanès

Renminbi xinès

Rúpia índia

Zloty polac

Rand sud-africà

Won coreà

Dòlar Hong Kong

Peso mexicà

Dòlar Singapur

Ruble rus

Figura 2.84. Principals divises emergents per volum de negociació, anys 2001 i 2007 (en % sobre el volum negociat mundial)

* Fins al tercer trimestre

Font: BIS

10.000

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

02002 2003 2004 2005 2006 2007*

USD EUR GBP JPY CHF CAD Altres

Figura 2.85. Evolució dels títols de deute internacional per divisa d’emissió, 2002-2007 (en milers de milions de dòlars)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

més a efectuar les seves emissions d’ofertapública de venda (OPV) internacional en els mer-cats europeus, especialment a Londres i Luxem-burg, en detriment de Nova York. Com assenya-làvem en l’apartat 2.3.1, l’any 2006, les OPVrealitzades per empreses estrangeres a la Citylondinenca varen triplicar en valor les realitzadesa Nova York. Malgrat que el dòlar reté encara laseva preeminència com a divisa reserva, ambquasi dos terços de les reserves mundials delsbancs centrals denominades en dòlars, l’euro hapassat a ser des del 2003 la segona divisa reser-va amb una participació del 25% respecte altotal, 7 punts percentuals més que el 1999.

Altres factors vulnerables pel dòlar són l’impor-tant deute extern dels EUA i la necessitat definançament exterior. L’actual crisi financera, ini-ciada als EUA precisament en actius relacionatsamb el crèdit, pot haver perjudicat la reputaciódels mercats de capitals nord-americans i, enconseqüència, haver minat la confiança delsinversors estrangers. La debilitat del dòlar, a més,està perjudicant aquells països que tenen vincu-lades les seves divises al dòlar (currency pegs)impedint la utilització de la política monetària perlluitar contra la inflació, com és el cas dels païsosexportadors de petroli del Golf. En aquella zona jas’està plantejant el fet de desfer-se del rígid règimde canvi amb el dòlar i passar a un règim més fle-xible, establint lligams amb una cistella de divisesen què l’euro tindria un paper rellevant. Això, elsalliberaria parcialment de l’obligació de comprardòlars recurrentment per mantenir el canvi, laqual cosa debilitaria encara més el bitllet verd.

Addicionalment, les reserves mundials de dòlarses veuran afectades pel canvi d’estratègia de lesautoritats dels països emergents excedentaris,que canalitzen de manera creixent els seus recur-sos acumulats a través dels SWF en la recercad’inversions més rendibles que els tradicionalsactius de reserva.

Alguns autors veuen paral·lelismes clars entre eldeclivi de la lliura esterlina a principis del seglepassat i l’actual davallada del dòlar, i algunes pre-diccions apunten que en el termini de 15 anysl’euro podria superar el dòlar com a moneda dereferència internacional (vegeu apartat 3.2). Noobstant això, l’emergència de noves divises en elcontext internacional, sobretot del continent asià-

tic pot conduir en els propers anys a un regnatmenys dominant i més compartit entre els princi-pals focus econòmics. La rellevància econòmicaque està adquirint Àsia, amb la Xina al capdavant,no permet excloure que la divisa xinesa pugui serun referent internacional clar en el futur.

Nous centres financers internacionals

La globalització financera i l’augment dels fluxosde capital han reforçat el paper dels centresfinancers internacionals i han comportat l’emer-gència de nous hubs, vinculats en bona mesuraals canvis que estan tenint lloc en l’esfera econò-mica. Però, malgrat l’expansió de la xarxa inter-nacional de centres financers i l’aparent caràcterdescentralitzador dels avenços tecnològics en lesTIC, continua sent rellevant l’avantatge competi-tiu de la localització, la qual cosa explica per quèel sistema financer mundial continua dominat perunes poques ciutats.

La literatura financera sol identificar vàries condi-cions necessàries perquè es desenvolupi un cen-tre financer internacional: estabilitat de les institu-cions polítiques, fortalesa de la divisa, institucionsfinanceres de gran pes, supervisió i control de lesautoritats (però sense intrusió), baixos impostos,alt nivell de qualificació del capital humà, mitjansde comunicació eficients i àmplia accessibilitat ala informació. Tanmateix, des d’una perspectivahistòrica l’auge d’un centre financer està vinculatal poder econòmic del país on està situat (Cassis,2006).

Però, malgrat que els avantatges de localitzaciósón elements essencials, la dinàmica econòmicai financera obliga els centres a ser flexibles iadaptar-se als canvis. Per tant, el poder compe-titiu d’un centre financer depèn de la capacitatd’adaptació a les condicions de mercat can-viants. El context actual de globalització finance-ra i d’integració creixent dels països emergentsen l’economia mundial està repercutint en elsmercats financers internacionals, la qual cosa hacomportat un augment de la competència entrecentres financers per no perdre, o bé guanyar,posicions dins el mercat global. Cada centrebusca crear avantatges respecte als seus rivalsamb fórmules tendents a l’especialització (enàrees geogràfiques o segments de mercat), a la



dals: talent, tecno

log

ia i capital

cooperació o a la concentració. Un factor crucial,en aquest sentit, és la capacitat d’atreure talent id’innovar.

La nova realitat econòmica i financera dels últimsanys ha produït canvis importants dins l’esferadel poder financer mundial, alguns centres s’hanvist reforçats mentre d’altres han perdut posi-cions i alguns han emergit amb força. Dels canvismés rellevants destaquen la pèrdua de pes deNova York, que s’ha vist superada per Londrescom a primera plaça financera del món; i el decli-vi de Tòquio, que s’està veient relegat per l’emer-gència de Hong Kong com a principal centrefinancer internacional d’Àsia. De fet, els ràn-quings més recents sobre les principals placesfinanceres mundials, com el de la prestigiosarevista The Banker o el de The Global FinancialCentres Index de març del 2008, situen ja a Lon-dres en el primer lloc, seguit de Nova York, i elque és més significatiu, l’aparició de Hong Kongcom a tercer centre financer internacional.

Com s’ha visualitzat en punts anteriors d’aquestapartat, Nova York està perdent influència inter-nacional a favor de Londres, que lidera ja la majorpart dels àmbits de les finances internacionals. Ala City es concentra el principal mercat interban-cari internacional del món, és la principal plaça detransaccions mundials de divises, lidera les emis-sions internacionals de bons i els fons d’actiusgestionats, i té el nombre més gran de bancsestrangers i d’oficines de representació. A més,Londres ha superat Nova York també en l’emis-sió d’OPV realitzades per empreses estrangeres iestà captant més fons de riquesa estrangera endipòsits bancaris. Sense comptar la bancacomercial, el sector financer a la City ocupa mésde 300.000 persones (Cassis, 2006), un nivellsimilar al de Nova York, però tenint en compte ladiferent dimensió econòmica entre el Regne Uniti els EUA, això indica l’especialització massiva deLondres en el negoci de les finances internacio-nals.

Malgrat que Nova York estigui perdent pes interna-cional segueix sent líder en termes de capitalitza-ció borsària gràcies al gran mercat domèstic nord-americà, i manté la segona posició en molts delsàmbits financers abans esmentats. A més, el seupoder financer a nivell global està molt vinculat al’especialització en banca d’inversió, enginyeria

financera i institucions financeres no bancàries,com els hedge funds. Els principals bancs d’inver-sió són nord-americans i dominen les operacionsmundials relacionades amb els processos defusions i adquisicions, i la creació de nous produc-tes financers. No obstant això, la crisi financera i elcreixement del negoci financer en altres àreesregionals, com Àsia, estan desplaçant el sectorcap a altres zones, principalment a Hong Kong.

L’estancament econòmic del Japó en la dècadaanterior i la lenta recuperació en l’actual han tin-gut severes repercussions en la posició interna-cional de Tòquio. Si bé té el segon mercat borsa-ri del món, el llistat d’empreses estrangeres s’haanat reduint. A més, ha caigut de la tercera a laquarta plaça en volum de transaccions mundialsen divises el 2007, i el ien, malgrat ser encara latercera divisa més negociada, ha perdut part delseu estatus com a divisa internacional (Bank ofInternational Settlements, 2007). D’altra banda,els préstecs bancaris a l’exterior, malgrat servoluminosos, no es poden considerar pròpia-ment internacionals, ja que la major part sónpréstecs a filials d’empreses japoneses. De fet, lacrisi bancària de principis dels anys 1990 va pro-vocar la retirada de la banca cap al mercatdomèstic, i part dels bancs estrangers han anatabandonant la ciutat. La desaparició de nombro-sos jugadors internacionals ha estat un factorque ha contribuït de manera important a la reduc-ció de l’activitat i la influència internacional deTòquio (Cassis, 2006).

Aquest declivi contrasta amb l’evolució ascendentde Singapur i, sobretot, de Hong Kong, que hananat adquirint un paper creixent com a centresd’integració regional i guanyant terreny com a pla-ces financeres internacionals. Aquest progrés haanat molt lligat als avantatges de localització geo-gràfica d’ambdues ciutats, situades en el cor del’Àsia-Pacífic, que les ha configurat com a impor-tants hubs logístics (vegeu apartat 2.4) i centres denegocis, ben connectades amb la resta del món, ial fet de ser excolònies britàniques amb una fortaherència d’institucions bancàries sòlides.

El marc regulatori menys intervencionista i favora-ble a la lliure circulació de capitals de Hong Kongrespecte a Singapur i la seva major expertesa enserveis financers, unit al fet de ser el vincle entreel mercat global de capitals i la Xina, ha convertit


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

81. Vegeu article deGilles Denoyel,vicepresident del’HSBC en TheBanker (www.thebanker.com).

aquesta ciutat en el principal centre financer inter-nacional d’Àsia. Té el segon mercat borsari mésgran d’Àsia, amb un important nombre d’empre-ses xineses llistades, és el tercer mercat mundialde crèdits sindicats internacionals (per darrereLondres i Nova York), el quart mercat d’or (des-prés de Londres, Nova York i Zuric) i la cinquenaplaça internacional del mercat de divises. A més,és la segona ciutat del món amb major presènciade bancs estrangers, després de Londres, la qualcosa és clarament indicativa de l’estatus interna-cional que ha adquirit Hong Kong, i que la dotad’un important avantatge competitiu com a cen-tre financer global.

Si bé Londres i Nova York són amb diferència lesprincipals capitals financeres del món, a part deles mencionades Hong Kong, Singapur i Tòquio,la xarxa internacional de centres financers s’esténa un segon nivell on destaquen les ciutats deFrankfurt, París, Zuric, Xicago, Sidney, Luxem-burg i Dublín. Algunes ciutats, com Frankfurt iParís, tenen el suport del potencial econòmic delspaïsos on estan ubicades; d’altres pels avantat-ges que els ha donat l’esforç d’especialització;però, en totes s’ha fet patent els últims anysl’augment de la competència global.

A finals de la dècada de 1990, amb l’establimentde la seu del Banc Central Europeu a Frankfurt,la creació de l’euro i l’ampliació de la Unió Euro-pea cap a l’Est, es va obrir un debat sobre lapossibilitat que la capital financera germànicapodés atraure gran nombre de bancs estrangersi acaparar el rol de Londres com a principal hubeuropeu. Aquesta possibilitat, però, no s’ha pro-duït, i hi ha varis factors que expliquen aquestfet. En primer lloc, perquè la ciutat, amb unapoblació al voltant de 660.000 habitants no éssuficientment gran per ubicar un centre financerglobal de més de 300.000 persones, fins i totemcara que s’hi inclogui l’àrea metropolitana, deprop de 2 milions de persones. També s’haargumentat que no és suficientment cosmopoli-ta (vegeu apartat 2.1) per atraure el món de lesaltes finances internacionals i, per descomptat, hiha la barrera de l’idioma. A més, està patint la riva-litat d’altres capitals europees. Així, per exemple,Dublín i Luxemburg, com ja s’ha fet esment enpunts anteriors, gràcies a l’establiment d’unescondicions regulatòries molt favorables, i ambclara voluntat d’especialització, s’han erigit com

els principals centres d’intermediació i de gestióde fons col·lectius de l’eurozona.

París tampoc no ha volgut quedar-se enrere. En elseu cas ha adoptat l’estratègia d’aliances ambaltres centres per enfortir el seu poder financer.Amb la creació de l’Euronext, fruit de la fusió de lesborses de París, Amsterdam, Brussel·les i Lisboa,els acords amb la borsa de Nova York, la fusió delsmercats de derivats amb Londres, junt amb l’a-tractiu i la qualitat de vida de la ciutat, ha augmen-tat el seu potencial com a centre financer interna-cional. A més, com destaquen alguns financersreputats,81 ofereix altres avantatges, com presti-gioses escoles de matemàtiques i finances i denegocis.

Zuric, per la seva banda, malgrat no poder com-petir amb altres centres en termes de mercatsborsaris o monetaris, ha sabut aprofitar el seuprincipal avantatge competitiu, el secret bancari,per consolidar la seva posició de lideratge mun-dial en la gestió de la riquesa de clients privatsd’arreu del món. A part de la seva especialitzacióen banca privada, ocupa a més la tercera plaçamundial en el mercat de l’or i de les divises, i elfranc suís manté el seu estatus com a principaldivisa refugi.

Xicago també ha sabut fer-se el seu lloc en elmercat internacional de les finances, trobant elseu segment d’especialització en el mercat dederivats, que l’ha portat a posicionar-se com elprimer mercat mundial d’opcions i futurs. Sidneyha buscat, en canvi, ser un punt de referènciaregional a l’Àsia, però malgrat escalar posicionsdifícilment podrà superar els recursos de Tòquioo l’expertesa de Hong Kong.

D’altra banda, despunten nous centres en elsmercats emergents. Per exemple, Sao Paulos’està convertint en una plaça financera relle-vant per a la regió d’Amèrica del Sur. En el GolfPèrsic, les autoritats dels Emirats Àrabs Unitstenen la voluntat de convertir Dubai en un cen-tre financer internacional, i a l’Àsia sorgeixenaltres possibles rivals, com Mumbai a l’Índia oShanghai a la Xina.

En síntesi, doncs, l’activitat financera s’està inter-nacionalitzant i dispersant, i la xarxa de centresfinancers internacionals s’està expandint, amb



dals: talent, tecno

log

ia i capital

l’emergència de nous hubs potencials, la qualcosa està fent augmentar la competència entrecentres a nivell global. Però malgrat aquesta des-centralització aparent, la major dispersió i com-plexitat de les operacions financeres fa necessà-ria l’existència de personal altament qualificat enfinances i serveis especialitzats en tecnologia,comptabilitat i auditoria, serveis jurídics, i anàlisi ielaboració de previsions i pronòstics. Si bé lesnoves tecnologies d’informació i comunicaciófaciliten la coordinació entre agents i mercats, ipermeten l’accés global immediat a dades i notí-cies, hi ha altres tipus d’informació molt més com-plexos d’anàlisi i interpretació o d’intel·ligència demercat que són més difícilment transferibles, jaque resulten de la concentració de recursos italent en un centre. En aquest sentit, Londres iNova York són líders quant a concentració delnegoci financer, personal qualificat i serveis asso-ciats, la qual cosa, a la vegada, els dota de grancapacitat d’innovació. Aquests forts avantatgescompetitius difícilment es podran superar a mitjàtermini, malgrat que perdin pes econòmic dins elcontext mundial, com així s’ha demostrat en elcas de Londres, que s’ha convertit en la primeraplaça financera mundial.

Per tant, per als pròxims anys, no cal d’esperargrans canvis de lideratge mundial. En el cas del’eurozona tot fa preveure que continuarà la dinà-mica d’integració dels mercats, en la recercad’augmentar les economies externes i d’escala através d’acords i concentracions. La rivalitat entreFrankfurt i París no té un guanyador clar, ja queambdues ciutats busquen contínuament enfortirles seves posicions. On la situació està mésoberta és a l’Àsia, ja que l’expansió econòmica il’augment dels fluxos de capital ha fet emergirnous centres i, per tant, la rivalitat serà pronuncia-da en el futur.

Tòquio, dominada actualment pel mercat domès-tic, s’ha vist superada per Hong Kong com acentre internacional. Aquesta excolònia britànicaté l’avantatge d’una elevada concentració degrans institucions financeres internacionals que ladoten d’una important expertesa en serveis finan-cers, una regulació favorable i una infraestructurafinancera moderna. Aquests avantatges l’allun-yen positivament de Singapur i Sidney; però elgran avantatge de ser el vincle entre el mercatglobal de capitals i la Xina pot veure’s minimitzat

per la voluntat de les autoritats xineses d’enfortirels mercats interiors, especialment Shanghai.L’expansió de l’economia xinesa els propers anysòbviament tindrà repercussions, però la respostaa la qüestió de si a llarg termini Shanghai substi-tuirà Hong Kong o ambdós mercats seran com-plementaris és totalment incerta. Diversos estu-dis, com, per exemple, Karremant i Van derKnaap (2007), consideren que aquestes conside-racions són massa prematures, ja que Shanghaiestà lluny de reunir els avantatges d’expertesa iserveis actuals de Hong Kong. De fet moltesempreses xineses opten per sortir a borsa en elmercat de Hong Kong.

De la mateixa manera, està per veure si altrescentres que despunten, com el de Mumbai oDubai, tindran èxit i es convertiran en veritablescentres internacionals. Dependrà de la sevacapacitat d’atraure indústria financera i, sobretot,el talent.

2.4. Logística global i avantatges de localització

2.4.1. Tendències globals

El creixent procés d’integració econòmica i eltrencament de les barreres nacionals han supo-sat i, de fet són també resultat, de la reconfigura-ció dels negocis a escala global. En els intents decapitalitzar els efectes de la globalització, moltsd’aquests canvis tenen la forma d’una fragmen-tació en la cadena de subministrament de lesempreses. Això s’observa especialment en algu-nes indústries com la de l’automoció, l’electròni-ca i els equipaments mecànics i la indústria tèxtil,en tots tres principals blocs econòmics: la regiónord-americana, la UE i el Japó, amb les econo-mies asiàtiques com a principals zones de deslo-calització (en especial la Xina i l’Índia), i les d’A-mèrica Llatina, el Magrib i l’Europa de l’Est com azones secundàries i més properes a ells.

En els capítols 1 i 3 d’aquest document s’analit-za en detall aquestes dinàmiques de la globalitza-ció i el canvi en les pautes del comerç mundial.La figura 2.86 ajuda a il·lustrar l’alt grau de dife-rencial entre el creixement de les exportacionsmundials i el comerç per via marítima amb el crei-xement del PIB mundial i la producció industrial


82. Per hinterlands’entén el territorid’influència, quepot anar més enllàde les fronterespolítiques d’un paíso regió.

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

als països OCDE. Aquesta globalització delsnegocis implica que l’espai productiu d’unaempresa no és només el seu hinterland82 tradi-cional sinó tot el planeta.

Un aspecte interessant és quin paper té sobre elvolum global de transport la reducció en l’úsdels materials físics que les economies avança-des han vingut experimentant els últims temps.Per una banda, els sistemes productius s’orien-ten cada cop més cap als serveis, i, per l’altra,els productes en si són més lleugers, a la vega-da que disseny i qualitat són factors que guan-yen pes. Algunes estimacions assenyalen queaquesta desmaterialització podria portar a unareducció en un 15-20% del volum de transportde mercaderies entre el 1995 i el 2020 (Banister-Berechman, 2001). De fet, però, aquest fenomenes desdibuixa pel fet que el consum material debéns físics augmenta (estimat en un 80% per almateix període), tant per una major rotació (can-vis de moda, obsolescència, etc.) com pel creixe-ment de l’economia en general i, també per l’en-trada al mercat de consum de les economiesemergents (amb l’enorme pes que suposen l’Ín-dia i la Xina).

El canvi dels sistemes productius de globals aglocals és una altra referència necessària. Defet, la necessitat extrema dels sistemes just-in-time, de flexibilitat i rapidesa en els lliuramentsdels subministradors, així com les externalitatspositives de les economies d’aglomeració, ialtres factors que s’enumeraran posteriorment(encariment del cost del transport, riscos d’inte-rrupcions de la cadena de subministraments,pressió cap a polítiques de transport sosteni-bles, etc.) poden crear els elements necessarisperquè la producció estigui propera als mercatsde consum. Sota aquestes condicions els estal-vis en transport, i en el mateix període, s’esti-men entre un 20 i un 30%.

La logística, més enllà del just in time

Enfront de la pressió creixent per reduir costos iaugmentar vendes, és a dir, la recerca cap a l’e-ficiència i l’abast mundial, les empreses estan, deforma creixent, subcontractant les seves opera-cions a empreses logístiques especialitzades quepoden realitzar les tasques de forma millor i méseconòmica, i movent part de la seva producció o


Font: UNCTAD (2007), Review of maritime transport. UNCTAD secretariat, Organització de les Nacions Unides,Nova York i Ginebra, 2007.

220

200

180

160

140

120

100

801994 1996 1998

PIB Volum de comerç marítim Volum d'exportacions mundials

1995 1997 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Producció industrial OCDE

Figura 2.86. Índexs de creixement del PIB mundial, producció industrial OCDE, volum d’exportacionsmundials i volum de comerç marítim, període 1994-2006


dals: talent, tecno

log

ia i capital

serveis cap a països amb costos menors. Aquestfenomen és el que ha portat al primer nivell a lalogística (entesa com el control del moviment iestocatge de béns en la cadena de subministra-ments) i, especialment la gestió de la cadena desubministraments (o SCM, les sigles en anglès deSupply Chain Management) (The Economist,2006a).

L’origen de la logística moderna es pot situar enTaylor (1947), el creador conceptual del fordisme(Hesse-Rodrigue, 2004). Si bé aquell sistemaestava basat en augmentar l’eficiència en el si deles unitats productives, conceptes de dimensiótemporal com ritme, seqüència, duració, esque-ma, sincronització i perspectiva temporal són degran importància també per a la gestió logística.Així, el que els principis de gestió tayloristes erencapaços de realitzar en el si d’una fàbrica, en ter-mes de guanys en productivitat, la logísticamoderna és capaç de fer-ho al llarg de la cadenade subministraments com un sistema de fàbri-ques integrades. A això se li uneix la premissa dela gestió lean (estreta, lleugera) d’eliminació d’in-ventaris i organització del moviment de materialsestrictament sobre demanda.

Avui en dia, gràcies als avenços en els sistemesd’informació i comunicació, és possible la inte-gració de la cadena de subministraments, demanera que es dota de visibilitat completa, desde l’aprovisionament de primeres matèries i com-ponents fins a la distribució de productes aca-bats i màrqueting.

Amb la logística moderna neix, doncs, la SCM, ola gestió del moviment de béns en temps i espaial llarg dels processos d’aprovisionament, pro-ducció, distribució i consum, i que té les caracte-rístiques següents: integració de les cadenes desubministrament paral·lela a la integració de lademanda del transport de mercaderies; concep-ció de la logística com el control del temps (detransport), més enllà de la superació de l’espai;predominança de la demanda com a driver de lacadena de subministraments; i complexitat delsserveis logístics, que dóna peu a l’especialitzaciómitjançant els proveïdors 3PL (o fins i tot 4PL,com es veurà més endavant).

Una conseqüència física rellevant de la SCM és laconcentració de l’emmagatzematge dels produc-

tes (siguin elaborats o semielaborats) en una solainstal·lació, dissenyada com un centre de distri-bució d’entrada i sortida ràpida d’inventari, enoposició a un magatzem que contingui inventarisamplis i costosos. Aquest nou concepte implicatransports més freqüents i de menor volum i, engeneral, sobre distàncies més grans i, sobretot,apareix la figura del hub83 com a eix central de laSCM, que concentra la distribució d’un llarg iampli volum de béns sobre un hinterland d’in-fluència. Aquests pols de distribució estan localit-zats al voltant de ports i/o aeroports principals i aprop de vies de comunicació, amb accés aamplis mercats de consum o producció.

La SCM del segle XXI ve, doncs, caracteritzadaper una gran complexitat que rau, no només en elcreixement exponencial del comerç, sinó en ladiversitat de funcions —compra de primeres matè-ries, estocatge, gestió dels transports, reparacióde productes i també la gestió de reclamacions viacall centres—, que ja no són centralitzades peruna empresa individual sinó per una llarga i exten-sa xarxa de proveïdors diferents.

La SCM, tanmateix, va més enllà de la reduccióde costos o optimització de tasques, ja que és uninstrument clau cap a la diferenciació estratègica,per augmentar els beneficis i ingressos, sensenecessitat de reduir costos. Aquesta és l’estratè-gia de moltes empreses, de redissenyar les sevescadenes de subministraments per guanyar unavantatge competitiu a nivell global, mitjançant,sobretot, una resposta més ràpida i adequada ales demandes dels consumidors.

Per tant, la logística ha evolucionat des dels anys1980, inspirada en les estratègies lean de la filo-sofia de producció de Toyota, i focalitzada en laproductivitat, i la dels 1990, la logística relaciona-da amb producció i màrqueting, i més enfocadaals costos operacionals i a la minimització delstemps de lliurament (Aldin et al., 2003). Avui endia, i seguint el treball anterior, estem en un nouparadigma logístic, o el que s’anomena les plata-formes logístiques per a la millora de la flexibilitatestratègica.

Aquestes plataformes logístiques donen respostaa les necessitats de les organitzacions d’aug-mentar la seva flexibilitat ateses les incerteses idinàmiques creixents del context econòmic mun-


83. Un hub (logístic) ésla terminologiaanglesa perdesignar elscentres dedistribució demercaderiescaracteritzats perestar propers aalguna de lesxarxes dedistribuciósegüents:autopistes, portsmarítims, portsfluvials, aeroports ovies fèrries.

84. 3PL és laterminologiaanglesa per a «thirdparty logisticsproviders», oproveïdors logísticsterceres parts; 4PLho és per «fourthparty».

85. És evident que lesraons són diferents,ja que en el casdels EUA es tractad’un mercat devolum continental, i en el cas delspaïsosllatinoamericansens trobem davantd’economies ambun nivell d’oberturaencara baix.

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

dial. En aquest sentit, la logística i la SCM esreconeixen com un element clau per guanyaravantatges en el mercat. Així, màrqueting i ven-des, sota la necessitat de respondre de maneramés ràpida i eficient a les demandes dels consu-midors, han de trobar en la logística l’elementque proporciona aquest dinamisme i, a la vega-da, eficiència. La plataforma logística es consti-tueix, doncs, en un instrument bàsic de l’empre-sa per actuar més ràpidament i eficientment queels competidors.

Per tant, l’aplicació de la plataforma logística seriala base a partir de la qual donar suport a estratè-gies com l’ampliació de l’assortiment o el controld’una varietat més gran de productes en funció denous patrons de demanda, nous mercats, com,per exemple, el comerç electrònic, que obliga al’estructura logística a organitzar les demandes i ladistribució sobre un camp molt més estès, bus-cant també l’expansió geogràfica a nous mercats.

El salt dels proveïdors 3PL al nou model dels 4PL84

L’ús dels serveis dels proveïdors 3PL ha anatcreixent en els darrers anys. Segons un estudirecent (Georgia Institute of Technology, 2006), i

com s’observa en la figura 2.87 el creixementesperat de la despesa en tasques logístiques ques’externalitzen és generalitzat. Destaca en espe-cial els nivells més alts de l’Europa Occidental il’àrea d‘Àsia Pacífic, al voltant del 70% d’usuarisde serveis logístics externalitzats el 2009-2011 i,per contra, els nivells encara baixos dels EUA il’Amèrica Llatina.85

Els drivers del procés d’externalització dels ser-veis logístics (The Logistic Institute-Asia Pacific,2006) són, a grans trets:

n Les xarxes de producció global, que fan cadacop més complexa la cadena de subministra-ments i, per tant, necessari recórrer a firmesespecialitzades que tinguin, d’altra banda, unabast global.

n Eficiència, atès que les activitats logístiques noformen part de les funcions clau d’una empre-sa i poden ser realitzades de forma més efi-cient per companyies especialitzades.

n Costos; les empreses poden aprofitar les econo-mies d’escala de les companyies especialitzadesen logística que, per exemple, tenen més facili-tats i possibilitats per consolidar enviaments.


Font: Langley, J. i Capgemini, U.S. (2006), Third-party logistics, Results and Findings of the 11th Annual Study.Georgia Institute of Technology, 2006. Disponible a http://www.gatech.edu/

48

56

64

71

63

69

39

47

0%

80%

Amèrica del Nord Amèrica LlatinaEuropa Occidental Àsia-Pacífic

60%

40%

20%

% d

espe

ses

2009-20112006

Figura 2.87. Despeses actuals i previstes en subcontratació de serveis logístics, anys 2006 i 2009-2011


dals: talent, tecno

log

ia i capital

n Satisfacció del client, atès que idealment l’ex-ternalització de les activitats logístiques millorael temps de transport, tant en duració com enfiabilitat.

n Serveis de valor afegit, que poden anar des deserveis postvenda, fins a consolidació d’envia-ments, gestió de canals, etc.

n L’evolució de les TIC, que ha permès la inno-vació i oferta de nous serveis logístics.

Hi ha opinions diverses sobre si la fase iniciald’externalització dels serveis logístics s’ha supe-rat. Aquesta estaria caracteritzada per una rela-ció bàsicament contractual entre l’empresa i elproveïdor, en què aquest proporciona serveisconcrets, com els de transport, emmagatzemat-ge, la gestió de tràmits duaners, així com altresmés sofisticats com el dels transitaris (freight for-warders, en la seva denominació anglosaxona).És per això que aquesta primera fase és anome-nada logística transaccional. El que sí es pot afir-mar és que aquesta primera fase s’està consoli-dant, i un exemple és el fet que, en l’actualmoment de crisi, de desconfiança dels consumi-dors i baixada del consum, s’espera que el sec-tor dels proveïdors 3PL dels EUA creixi tres copsmés ràpid que la pròpia economia americana(Thoppil, 2008). En època de crisi l’eficiència queles empreses troben en l’externalització de lalogística es veu encara més recompensada. Unaltre factor que dóna més valor a la logística ésque un bon sistema logístic permet reduir, a tra-vés de la disminució d’inventari, el fons demaniobra d’una empresa i, per tant, millorar elseu cash-flow.

La segona fase estaria marcada per la voluntatd’una integració completa de la cadena de sub-ministraments. És el pas dels proveïdors 3PL als4PL, també anomenats Lead Logistic Providers(LLP). Es tracta de proveïdors d’abast global,que són capaços d’executar totes les activitatslogístiques requerides per les empreses, pro-porcionant, entre altres coses, la visibilitatdemanada per aquestes (el ser capaços d’iden-tificar en qualsevol moment l’estat i situació delsproductes o processos). En aquest sentit, larelació entre l’empresa i el proveïdor ja és estra-tègica, i passa de ser merament contractual acol·laborativa.

La característica principal dels proveïdors 4PL ésque són lleugers en actius i rics en informació,és a dir, que el model passa dels tangibles delsproveïdors 3PL als intangibles dels 4PL, del pasde la propietat d’actius (magatzems, sistemes detransport, etc.) i el seu ús a la gestió integral iintel·ligent de la cadena de subministraments(Van Hoek, 2008). En aquest moment, el proveï-dor 4PL es converteix en interlocutor únic entrel’empresa i els diversos proveïdors de serveislogístics. En aquest procés d’integració dels ser-veis logístics all in one, les empreses han de teniren compte l’obligada dependència d’un sol pro-veïdor, i els riscos inherents. Per aquest motiu esdissenyen processos graduals de col·laboracióentre empreses i proveïdors de serveis 4PL en elsquals juga també un paper important la integraciódels sistemes informàtics.

Si bé aquesta tendència assenyalada, d’unamajor sofisticació dels serveis logístics, especial-ment cap a la visibilitat de la cadena de subminis-traments és creixent, la taula 2.15 reflecteix el fetque els serveis tradicionals (transport, emmagat-zematge i gestió de tràmits duaners) són avui endia els principals motius per subcontractar serveisde proveïdors externs (amb nivells en generalsuperiors al 70%), i que el recurs a l’ús de serveis4PL encara està en nivells baixos, al voltant del10% per a totes quatre regions assenyalades.Destaca una certa homogeneïtat en els resultatsper a totes les regions, però certes divergènciesen serveis de gestió de tràmits de transport, (ambun fort ús als EUA) o de gestió del transport, logís-tica inversa86 i packaging (amb un ús superior perpart de les empreses de l’Àsia-Pacífic i de l’Euro-pa Occidental).

Redundant en el mite i realitat de l’evolució de lalogística, una enquesta recent posa en evidènciacom la col·laboració entre client i proveïdor delsserveis logístics creix amb la grandària (en factu-ració) de l’empresa, i en tot cas és baixa en elcas de les pimes (Boyson et al., 2007). La taula2.16 permet observar que, per a empreses demenys de 100 milions de dòlars de facturació, elnivell de col·laboració en aspectes tant consubs-tancials de la logística avançada com són previ-sió de demanda o planificació estratègica deproducte són relativament baixos, i només estroben nivells significatius en el cas de les empre-ses de major facturació. Això permet concloure


86. La logística inversa,o reverse logistics,en la sevaterminologia enanglès, té a veureamb totes lesoperacionsrelacionades ambla reutilització delsproductes imaterials, en elsentit invers de lacadena desubministraments,de consumidor aproductor.

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

que les empreses grans sí estarien immerses enla nova fase logística, de creixent integració icontrol de les seves cadenes de subministra-ment. Per contra, per a les pimes, el camí a recó-rrer és encara llarg i potser amb importants obs-tacles, com els de no tenir l’escala ni els

recursos necessaris per assumir els costosd’una nova organització logística. Es pot esperar,doncs, que aparegui una oferta per part delsproveïdors 3PL i 4PL i de la indústria de softwa-re específica (en costos i productes) per a aquestsegment d’empreses.


Font: Langley, J. i Capgemini, U.S. (2006), Third-party logistics, Results and Findings of the 11th Annual Study.Georgia Institute of Technology, 2006. Disponible a http://www.gatech.edu/

Activitat logística Totes les Amèrica Europa Àsia-Pacífic Amèrica regions del Nord Occidental Llatina

Transports 90% 83% 95% 95% 90%Emmagatzematge 74 74 76 77 57Serveis de gestió duanera i de corretatge 70 71 59 83 65Serveis de transitaris 54 55 54 66 15Consolidació de nolis 47 44 50 53 35Logística inversa (defectes, reparacions, devolucions) 35 28 44 36 30Cross-Docking 34 36 40 30 18Gestió del transport 34 27 36 48 18Auditoria de despeses de transport/Pagament 33 55 22 18 17Etiquetatge, packaging, encaix, reparacions 33 26 45 33 20Gestió de flotes 19 13 20 21 30Consultoria en gestió de la cadena de subministraments per part d’un proveïdor 3PL 18 21 16 16 10Processament i gestió de comandes 14 14 10 14 19Serveis LLPL/4PL 11 12 13 6 15Serveis d’informació i reclamacions 10 8 9 13 10

Taula 2.15. Percentatge de serveis logístics subcontractats, 2005

Clau: 1 = sense col·laboració; 5 = col·laboració intensa

Font: Boyson S., Dresner, M., Harrington, L. i Smith, R. (2007), «World trade reader research: global supply chainmanagement style depends on company size and scale». World Trade Magazine, octubre 2007, pàg. 32.Disponible a http://www.worldtrademag.com/

Planificació Previsió Gestió Six Sigma Promoció estratègica de d’inventaris conjunta/de producte demandes Gestió

d’esdeveniments

Vendes anuals inferiors a 1 milió de dòlars 2,3684 2,5263 2,8947 1,7368 2,1579Vendes anuals entre 1 i menys de 10 milions de dòlars 2,7561 2,4146 2,9756 1,6829 2,1463Vendes anuals entre 10 i menys de 100 milions de dòlars 2,9492 2,8644 3,1356 1,8644 2,4237Vendes anuals entre 100 i menys de 1.000 milions de dòlars 3,2424 3,3333 3,6364 2,6364 2,3939Vendes anuals iguals o superiors a 1.000 milions de dòlars 3,6222 3,2889 3,6889 3,4444 2,7778

Total 3,0558 2,9137 3,2893 2,3046 2,4162

Taula 2.16. Influència de la grandària d’una companyia en la col·laboració amb els clients


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Concentració en la indústria, intermodalitat i creixement del transport aeri

Una altra tendència en la logística, també relacio-nada amb la consolidació resultant de l’apariciódels proveïdors 4PL com a interlocutors únics ésla aposta creixent per la intermodalitat (Button,2008), i dins d’aquesta la consolidació d’empre-ses que abasten tot l’espectre possible de siste-mes de transport: marítim, ferroviari, per carrete-ra i aeri. El principal impulsor és la reducció decostos, com a resultat de jugar amb les diferentsalternatives que ofereix la intermodalitat, junta-ment amb les capacitats de coordinació que per-meten les TIC i les polítiques de reducció de lesemissions de CO2 en les diferents modalitats detransport. Un altre cop, les diferents ofertes inter-modals hauran de partir de la base que el líder ésel transport per carretera i, per tant, hauran d’ac-tuar com aquest, especialment a nivell de flexibi-litat i fiabilitat, i menys a nivell de temps i costos,en què en molts casos ja són superiors.

El fet que les empreses prefereixin un interlocutorúnic, a l’hora de tractar amb els proveïdors logís-tics, juntament amb la tendència creixent cap a laintermodalitat, porta al que s’anomena cadenade subministraments global integrada, en la qualun sol proveïdor agrupa tots els serveis de trans-port possibles: aeri, marítim i per carretera (TheLogistics Institute - Asia Pacific, 2002b). Unexemple d’aquesta integració és la companyiaàrea American Airlines, que té un partenariatestablert amb una sèrie de transportistes per

carretera (Jinister, 2008). Un altre és la joint ven-ture (Sowinski, 2007b) començada el 2004 entreel principal proveïdor logístic mundial, DHL, i Luf-thansa Cargo, filial de la companyia aèria, i queconstitueix el principal acord de la indústria. A tra-vés d’aquesta, ambdós proveïdors han operatconjuntament la ruta Europa-Àsia-EUA.

Un altre sector en el qual s’observen aquestestendències és en el transport marítim i la gestióportuària, on, els últims anys, s’ha produït unaintegració i concentració tant des d’un punt devista vertical (sobre la cadena de distribució) comhoritzontal (entre proveïdors del mateix sectord’activitats). Així, com s’observa en la taula 2.17,els principals operadors de terminals controlen jaun 57% del total mundial, enfront d’un 20% el1991 i un 35% el 2001. Pel que fa a la integracióvertical, les companyies de transport de conteni-dors han passat a controlar un 19% de les termi-nals mundials de contenidors el 2001, per nomésun 11% el 1991. Una altra dada interessant ésque la quota de mercat de les 20 principals navie-res va ser d’un 65% el 2006 (UNCTAD, 2007b),amb les 3 principals (Maersk Line, MSC i CMA-CGM Group) que controlen el 26,5% del totalmundial de capacitat de contenidors.

Aquest procés de concentració, fonamental-ment proporciona economies d’abast (scopeeconomies) i un control més efectiu sobre elsserveis «porta a porta» a les companyies detransport marítim, i economies d’escala als ope-radors de terminals. Un altre exemple d’aquest


(1) DP World inclou CSX World Treminals i P&O Ports per tots tres anys.

Font: UNCTAD (2007), Review of maritime transport. UNCTAD secretariat, Organització de les Nacions Unides,Nova York i Ginebra, 2007

Operadors globals de terminals portuàries 2004 2005 2006

HPH 13 13 13PSA Information 9 11 12APM Terminals 9 10 10DP World(1) 9 9 10Cosco Pacific 6 7 7Eurogate 3 3 3SSA Marine 3 3 3

Percentatge total del moviment mundial de contenidors 53 56 57

Moviment mundial de contenidors (en milions de TEU) 356,6 387,7 440,0

Taula 2.17. Percentatge dels operadors globals de terminals portuàries sobre el moviment mundial de contenidors

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

87. Les sigles enanglès de radiofrequencyidentification, oidentificació perradiofreqüència.Consisteix en unemissor d’ones deràdio que es potaplicar aproductes, animalso persones pergestionar el seumoviment.

abast global dels principals proveïdors de ser-veis logístics i de transport mundial el tenim enel mapa de la figura 2.88, que reflecteix la xarxaglobal de DHL, líder mundial en serveis logístics.Com s’observa, la xarxa arriba a pràcticamenttot el planeta, exceptuant els casos singulars deMoldàvia i Corea del Nord. Per a la resta, el pro-veïdor ofereix serveis integrats de logística en totel context OCDE i el de les economies emer-gents i, per contra, només ofereix serveis degestió de trànsit a la major part del continentafricà i a l’Orient Mitjà.

Dos elements que donen un nou impulslogístic: la cadena de subministraments delfluxos financers i l’RFID87

La cadena de subministraments dels fluxosfinancers, o financial supply chain (FSC), en lesseves sigles en anglès, és una de les àrees ons’espera més potencialitats per generar avan-tatge competitiu i de les que més creixerà en elfutur. El terme FSC es refereix al procés depagaments i informació que gestiona els comp-tes d’una companyia, el diner disponible i elcapital de treball, amb l’objectiu d’optimitzar lesfuncions següents: pagaments i cobraments,gestió de l’efectiu, fons de maniobra, costos de

transacció, riscos i administració. L’FSC és l’e-quivalent a l’estoc de diner líquid (i per tantociós) del que és l’estoc de productes a laSCM: ambdós estocs necessiten ser alts si lavisibilitat és baixa, però es poden reduir fins almínim en el cas que els sistemes d’informació i de gestió dels moviments siguin eficients(Braun, 2008).

Les potencialitats assenyalades i el seu baixaprofitament avui en dia, juntament amb lasofisticació de la SCM ha portat a molts a con-siderar l’FSC com el pas conseqüent. Unaenquesta recent de gtenews.com (www.gtnews,2007) constata que les empreses poden ser efi-cients en un procés en particular de la FSC,però rarament ho són en tots els processos delcapital de treball, del que es desprén la neces-sitat d’externalitzar la gestió de la FSC. La FSCajudarà a les companyies a estalviar recursosen capital de treball redundant i en funcions deprocessament ineficients, causats per la mancade visibilitat en la mateixa cadena de subminis-trament dels fluxos financers. Algunes estima-cions situen aquests costos d’ineficiència enxifres milionàries (de més del 3% de la factura-ció), i calculen que les ineficiències globalspoden trobar-se entre els 500.000 i el bilió dedòlars.


Font: DHL (2008), Informació coporativa DHL «DHL Global Forwarding». DHL, 2008. Disponible ahttp://www.dhl.com/publish/etc/medialib/g0/downloads/general.Par.0053.File.tmp/corporateflyer_dgf.pdf(consultat el 25/06/2008)

Contractes logístics i serveis transitaris Únicament serveis transitaris Sense presència

Figura 2.88. Mapa de serveis mundials de DHL


dals: talent, tecno

log

ia i capital

De tota manera, aquestes potencialitats són, avuien dia i també en un futur proper, difícils de realit-zar. Alguna de les solucions que s’han ofert peravançar cap a la posada en marxa de sistemesFSC són els següents:

n Conversió dels documents en paper en docu-ments electrònics.

n Automatització de les transaccions financeres(e-payements).

n Automatització de la gestió de passius.

n Implementació de la gestió del capital de treball.

Sense dubte, la logística, entesa com a activitatque s’externalitza del core business (nuclis denegoci) de les empreses productores, ha estat pos-sible per la revolució digital dels anys 1990, sensela qual hagués estat impossible de realitzar la coor-dinació necessària entre proveïdors i clients logís-tics. En el futur, i seguint amb les tendències ques’emmarcaven anteriorment, s’espera una integra-

ció completa de la cadena de subministraments(OME, 2007a) mitjançant l’ús de les TIC. Això seràpossible a través de l’evolució de plataformes elec-tròniques basades en la web, on tant empresescom proveïdors logístics puguin treballar en conjuntsense haver de construir, cada un d’ells per sepa-rat, les seves pròpies xarxes de gestió de la cade-na de subministraments (Zuckerman, 2007).

De fet, avui en dia ja podem obtenir imatgessatel·litals a través de proveïdors amb serveiscom els de Google Earth o Livemaps, i s’esperaque una tecnologia similar serveixi per localitzaren qualsevol moment el procés de moviment deles mercaderies al llarg de la cadena de subminis-traments. Això no significa la desaparició de pro-grames com l’ERP (enterprise resource planning,o planificació de recursos per a l’empresa), pilard’empreses com SAP, que han crescut exponen-cialment sobretot per la seva capacitat de dotard’instruments de gestió a la indústria logística,però el que si és cert és que aquests instrumentsinformàtics hauran d’adaptar-se a les noves pos-sibilitats que ofereix la web 2.0.


Langley, J. i Capgemini, U.S. (2006), Third-party logistics, Results and Findings of the 11th Annual Study. GeorgiaInstitute of Technology, 2006. Disponible a http://www.gatech.edu/

Instruments de visibilitat

80% 100%90%70%60%50%40%30%20%10%0%

Comunicacions via Internet

Gestió del transport (execució)

Gestió i planificació dels transports

Gestió de magatzems/centres de distribució

RFID (identificació per radiofreqüència)

Eines col·laboratives (nivells d'inventari,programació de producció)

Transports basats en Internet-intercanvislogístics (auctioning)

Gestió de les relacions amb elsproveïdors

Gestió de comandes

Gestió de relacions amb els clients

Gestió dels dipòsits

Planificació de la cadena de subministraments(previsions, planificació d'inventaris)

17 26 43%

27 17 44%

22 25 47%

27 24 51%

25 27 52%

25 30 55%

23 33 56%

14 56 70%

45 28 73%

67 18 85%

66 20 86%

63 25 88%

58 33 91%

Ús actual Creixement esperat

Figura 2.89. Ús present i previst de la tecnologia proporcionada pels proveïdors 3PL

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

En la figura 2.89 es recullen els resultats d’unaenquesta recent del Georgia Institute of Techno-logy (2006) on es mostra que les tecnologies ambmés potencialitat de mercat són aquelles queatorguen visibilitat a la cadena de subministra-ments, comunicació via web, sistemes de gestió(execució) del transport i de gestió dels magat-zems.

Un element central per a l’evolució de la logísticaés l’ús de les RFID, o les etiquetes d’identificacióde productes que funcionen mitjançant ones deràdio, que serviran per conèixer les característi-ques dels productes i fer-ne un seguiment al llargde tota la cadena de subministrament, l’optimit-zació i el control d’inventaris als magatzems i lagestió individualitzada de productes. Segonsl’enquesta anterior, la tecnologia RFID és la quemés expectatives de creixement té amb vista alfutur, passant de l’actual ús d’un 12% de lesempreses a gairebé un 70% els propers anys.Tot i que, de moment, sembla que la indústria noveu justificats ni els costos ni la dificultat d’úsamb retorns suficients. Així, dades recents con-firmen el baix ús actual d’aquesta tecnologia (alvoltant del 10%) i que no s’espera tampoc quees produeixi un canvi substancial en el mig termi-ni (Zuckerman, 2007).

2.4.2. Nous reptes: interrupció de la cadena de

subministraments, preu del petroli i externalitats

negatives

L’expansió de la indústria logística, de mà de la glo-balització i, també, com a impulsor de la mateixa,ha baixat darrerament el seu ritme de creixement,tant per causa dels menors nivells de creixementdel comerç mundial de mercaderies (vegeu capí-tol 1) com pel fort augment del preu del petroli(Denali Consulting, 2007), juntament amb la crei-xent assumpció per part de les empreses delsreptes que afronten pels riscos d’interrupció de lacadena de subministraments. Aquests dos últimsfactors, portaran a la reavaluació i possible canvide les estratègies logístiques i disseny de les xar-xes en el curt-mitjà termini.

Pel que fa als riscos d’interrupció de la cadena desubministraments, la figura 2.90 reflecteix la com-plexitat resultant de la seva desintegració. Previ alprocés de deslocalització (iniciat als anys 1990),les empreses s’ocupaven (Bitran et al., 2006)internament de la coordinació i disseny de lacadena de subministraments; a partir d’aquestprocés, de desintegració vertical de les cadenesde subministraments, la qüestió és qui s’encarre-ga de la coordinació dels seus diversos compo-


Font: Bitran, G., Gurumurthi, S. i Lin Sam, S. (2006), «Emerging Trends in Supply Chain Governance». MIT SloanSchool of Management, paper 227, juny 2006. Disponible a http://mitsloan.mit.edu/

Producte acabat C ComponentSubsistemaPA SS

SSPA

Desintegració de la cadenade subministraments

PA

SS

SS

SS

C

C

C

C

C

C

SSPA

C

C

C

C

C

C

SS

SS

SSPA

Figura 2.90. Impacte de la desintegració de les xarxes de subministrament


dals: talent, tecno

log

ia i capital

nents. És freqüent en la indústria que moltescompanyies no sàpiguen de fet quins proveïdorsaprovisionen als seus primers proveïdors (ano-menats tier-ones en indústries com la de l’auto-mòbil). Així, la desintegració porta nous reptes,que van des de la gestió d’un alt nombre de rela-cions proveïdor-client a l’assignació de recursosa un conjunt variat d’entitats. D’aquesta manera,la governança i lideratge sobre la cadena de sub-ministraments és un factor crític creixent.

El fet que la cadena de subministraments siguicada cop més lean i desintegrada, és a dir, lleu-gera, just in time, la fa a la vegada més vulnera-ble. L’èmfasi que s’ha posat en dissenyar inven-taris mínims, i prioritzar l’inventari «rodant» (entrànsit) ha fet que un sol element de la cadenapugui afectar finalment tota la cadena global desubministrament. Aquestes interrupcions, quepoden venir tant per causes internes (vagues detransport, problemes operacionals diversos, etc.)com externes (terratrèmols, epidèmies, terroris-me, etc.) a la pròpia cadena, obligaran als opera-dors logístics a endegar sistemes de detecció igestió dels riscos. A més, la complexitat i costosde fer front a una cadena de subministramentsaugmenten exponencialment en el cas queaquesta es desenvolupi internacionalment. Així, lanecessitat de visibilitat implica que el coneixe-ment que les empreses tenen sobre els produc-tes que importen o exporten va molt més enllà detenir informació en el punt de recepció o expedi-ció dels lliuraments; l’objectiu és evitar, entrealtres coses, que els errors i les comunicacionsdeficients triguin mesos en ser descoberts i solu-cionats, tenint en compte que, per exemple, eltemps que un contenidor triga d’Àsia als EUA potarribar als 23 dies (Smith, 2008).

Un dels casos de trencament de la cadena desubministraments dels darrers anys de més ressòés el del llamp que va paralitzar (març del 2000)una planta de Philips a Albuquerque (Mèxic) (TheEconomist, 2006b). La planta era fabricant únicde semiconductors per a diversos fabricants detelèfons mòbils, entre els quals Nokia i Erikson.La diferent manera d’afrontar els riscos —ambpla B per part de Nokia, que va buscar i sercapaç d’aprovisionar-se per altres fonts, i sensepla B per part d’Erikson— va significar que Nokiaacabés guanyant quota de mercat i que, última-ment, Erikson deixés el negoci de la telefonia

mòbil.88 D’aquesta manera, es diu que estem enuna nova fase logística, anomenada de renovatcontrol, en què el principal impulsor és la creixentaversió al risc de l’empresa multinacional, que la famés tendent a controlar la xarxa de les seves diver-ses cadenes de subministraments (Boyson, 2007).

Seguint en la línia anterior, la prevista desapariciódels magatzems no sembla que sigui un fet, ni acurt ni a mitjà termini (Hurst, 2008). El fet que elsriscos de congestió del transport, especialment elmarítim, siguin tan alts, juntament amb que lesalternatives són a mitjà termini (la dotació d’in-fraestructura viària o portuària té terminis que vandels 5 als 10 anys), fa que els magatzems es pre-sentin com la solució que les empreses tenen perfer front a la caiguda o interrupció de la cadenade subministraments. A més, s’afegeix l’augmentdel preu del petroli, que obliga a un màxim apro-fitament dels nolis.

Una altra tendència és la que s’anomena pre-mixing, o l’externalització dels centres de distri-bució en països low-cost propers als mercatsfinals i on els productes estan agrupats segonsdestí (regions, ciutats o establiments), i no perempresa o tipus de producte. D’aquesta manera,el temps total de trànsit es redueix i baixen tambéels costos domèstics i en infraestructures. Siajuntem l’alça dels costos de transport i els riscosque s’esmentaven anteriorment, una altra ten-dència és la de localitzar activitats logístiques demitjà i alt valor afegit properes als mercats deconsum finals (Shister, 2008a). Un altre element atenir en compte és la tendència creixent de mol-tes empreses a aplicar una política de near-sour-cing, o apropar els llocs d’aprovisionament alsmercats de destí.

L’onada d’externalització dels aprovisionamentsa mercats com els asiàtics, començada a inicisdel segle XXI, és, doncs, matisada i en ocasionsreenfocada sota polítiques que tenen en comp-te el cost total del transport89 i on, sobretot,l’augment de preu del petroli i les interrupcionsde la cadena de subministrament hi juguen unrol clau. Aquesta dinàmica del near-sourcingcontribuirà també a l’espiral regionalista de l’e-conomia mundial.

Una enquesta del Georgia Institute of Technology(2006) mostra que els països més populars com

88. Des d’abril del2001, Eriksonnomés fabricatelèfons mòbils através d’una joint-venture amb Sony.

89. Càlculs estimatiussituen el cost de lalogística a la Xinaper partd’empresesoccidentals en el20% de les sevesoperacions totals,enfront de nomésun 10% en lesseves operacions aoccident (Boysonet al., 2007).


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

90. Àreeseconòmiquesd’influència.

a destí d’activitats d’outsourcing són, encara, laXina (el 60% dels enquestats) i l’Índia (el 46%),seguits per Rússia (30%), el Brasil (26%) i Polònia(20%), però també que els enquestats europeus(empreses amb interès a utilitzar els serveis delsproveïdors 3PL) veuen en els països de l’Europade l’Est els seus backyards90 naturals, el mateixque fan les empreses nord-americanes amb elspaïsos d’Amèrica Llatina i el Carib.

Un altre dels elements que tindrà i té efectes enla logística és el de les externalitats negatives quegenera l’actual disseny del sistema a partir de lafilosofia lean. Independentment de la certesa delsefectes de les emissions de CO2 sobre el canviclimàtic, és cert que la logística moderna ha pas-sat dels inventaris fixos als inventaris mòbils,resultat de la filosofia lean de continu movimentde les mercaderies. Com reflexa la figura 2.91, ladespesa en transport de la factura logística s’hamultiplicat quasi per 3 del 1980 al 2000, mentreque l’augment en el cost dels inventaris ha estatmolt més compassat, i pràcticament negligent enel cas de les despeses administratives. Aquestaugment del transport ha suposat una sèrie d’ex-ternalitats negatives: congestions, pol·lució, con-

taminació sonora, accidents, etc., que necessi-ten ser afrontades pels operadors logístics, coma part de la política de responsabilitat corporativa(envers la societat), com a resposta anticipada ales regulacions que vindran (per taxació o limita-cions a la circulació).

En aquest sentit segons una enquesta recent un94% dels responsables en SCM de les empresesdel Regne Unit van situar les polítiques «verdes»com una de les principals prioritats (Sowinski,2008a). Així mateix, un 24% dels enquestats vamanifestar que tenia plans per endegar col·labo-racions amb proveïdors logístics: millora de l’efi-ciència energètica, redisseny dels magatzems i deles xarxes dels centres de distribució i mesura oreducció de les emissions. A més, un 66% delsprofessionals va manifestar que aquestes políti-ques no afectaven l’eficiència de les seves cade-nes de subministrament i, fins i tot, un 27% vamanifestar que l’efecte era d’un augment en l’efi-ciència. Un exemple de com la indústria estàafrontant aquest problema és la col·laboraciórecent entre 37 de les empreses de distribuciód’aliments i begudes més importants que operenal Regne Unit (entre altres, Coca Cola, Coors,


Hesse, M. i Rodrigue, J. (2004), «The transport geography of logistics and freight distribution». Journal ofTransport Geography 17, 171-184, desembre 2004

228

214

18

233

274

20

291

351

26

302

445

30

377

590

39

2000

0%

1995199019851980

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Costos de gestió de l'inventari Costos de transport Costos administratius

Figura 2.91. Costos logístics als EUA, període 1980-2000 (en milers de milions de dòlars EUA)


dals: talent, tecno

log

ia i capital

Northern Foods, Heinz and Asda) per tal de reduirl’impacte ambiental de les seves activitats. La ini-ciativa portarà a l’eliminació de 800 camions a lescarreteres de l’illa, resultant en estalvis anuals de23 milions de litres de gasoli (Byrne, 2008).

Altres respostes que ha aportat la indústria són:substitució dels palets de fusta per palets deplàstic, establiment de centres de consolidacióper reorganitzar els inventaris i assegurar unacàrrega màxima en transit, inserir la gestió de lesemissions en l’estratègia de la cadena de submi-nistraments, gestió preventiva de la flota detransports per augmentar l’eficiència energètica(Shister, 2008b). Altres factors en aquest sentit,com la combustió verda (d’hidrogen, per exem-ple), no depenen directament de la indústrialogística, encara que sí pot crear una massa críti-ca de demanda com per generar una tendènciacap a opcions determinades.

2.4.3. Aparició de nous hubs logístics

L’augment del transport els últims anys ha estatcaracteritzat per un gran desequilibri en la relaciócomercial entre els països desenvolupats i elspaïsos en desenvolupament, especialment pel rolde les economies asiàtiques com a nuclis manu-facturers globals. Aquest fenomen queda eviden-ciat en la figura 2.92, amb la participació dels paï-sos en desenvolupament en més d’un 60% en eltotal de béns carregats als vaixells de transportmarítim (enfront del 36,2% per part dels païsosdesenvolupats), i poc més del 40% en el total debéns descarregats. Aquest desequilibri favorableals països asiàtics queda patent en la diferènciaentre exportacions i importacions de contenidors,que el 2006 era de 9,3 milions de TEU91 en elcomerç Àsia-EUA (UNCTAD, 2007b), i de quasi 6milions en el comerç Àsia-Europa.

En el fort augment previst per al comerç intraasià-tic, s’hauria de mencionar el pes que hi juga elJapó, com a motor de l’organització productivadel continent, a través de la deslocalització delsseus processos productius (de menys valor afegit)en els països veïns, i especialment a la Xina, aixícom el paper que poden jugar futures deslocalit-zacions de part de la indústria xinesa a païsosamb menors costos (Vientam, Tailàndia o Filipi-nes). Encara que no queda reflectit en la figura, un

altre dels aspectes a destacar és el desenvolupa-ment del comerç nord-sud (especialment el d’Eu-ropa i els EUA amb els països en desenvolupa-ment d’Amèrica) en paral·lel al desenvolupamentdel comerç sud-sud, reflectint una nova geografiadel comerç i el rol creixent de les economiesemergents dels països en desenvolupament.

Aquesta nova geografia del comerç implicatambé una reconfiguració del mapa de hubslogístics mundials, tant en el sentit de la impor-tància creixent dels nodes de comerç asiàticcom per la consideració creixent dels hubs logís-tics com una indústria en si, més enllà del paperde nodes estratègics per al desenvolupamentdel comerç. Un estudi recent ha dibuixat unmapa de l’estat de la logística al llarg del planeta

91. Acrònim en anglèsde Twenty-feetEquivalent Unit iunitat de mesuradel transportmarítim percontenidors, iequivalent alcontenidor méspetit, de 20 peusde llargada.


Font: UNCTAD (2007), Review of maritime transport.UNCTAD secretariat, Organització de les NacionsUnides, Nova York i Ginebra, 2007

Països i territoris endesenvolupament61,1%

Economiesen transició2,7%

Economiesen transició0,7%

Païsosdesenvolupats36,2%

Païsosdesenvolupats57,9%

Països i territoris endesenvolupament41,4%

Béns carregats

Béns descarregats

Figura 2.92. Càrregues i descàrregues pergrups de països en el comerç pervia marítima (% del total en tones)

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

(vegeu a continuació figura 2.93 i taula 2.18), enel qual els resultats són els esperats, que dinsdels països desenvolupats hi ha homogeneïtaten un assoliment alt, amb tres països que mos-tren pics d’excel·lència: Singapur, els Països Bai-xos i Alemanya, països on els serveis logísticsclarament es beneficien de les economies d’es-cala i que són sovint fonts d’innovació i canvitecnològic (Banc Mundial, 2007).

A la cua s’hi troben la majoria de països africansi de l’Àsia Central, en desavantatge tant per unageografia desfavorable (o per estar fora de lesprincipals rutes marítimes) com per la impossibili-tat de generar mercats competitius per a l’acti-vitat logística; i com a negatiu destaca el baixassoliment de països com Mèxic, Brasil o laFederació Russa, on la logística hauria de jugarun paper important en el seu procés de desen-volupament econòmic. En aquest sentit, desta-ca l’heterogeneïtat entre aquests països, ambnivells similars de renda: per una part, s’obser-va que en general els països emergents d’Àsia(Indonèsia, Vietnam i Tailàndia, fonamentalment)estan més ben posicionats que la majoria d’e-

conomies llatinoamericanes i, per l’altra, unadisparitat en els països de l’òrbita soviètica, ons’hi troben nivells alts a Eslovènia, RepúblicaTxeca, Letònia, Estònia i Eslovàquia, i nivellsmés baixos a Lituània, Bulgària, Croàcia, Bòs-nia, Ucraïna i Bielorússia.

També és destacable el baix assoliment delspaïsos productors de petroli, segurament per lainexistència en ells d’incentius o pressions perpart del sector privat, fins ara, per tal que imple-mentin reformes de millora del comerç i eltransport. És precisament el contrari del quesucceeix als països asiàtics, que destaquenper economies manufactureres abocades alcomerç exterior, i on el sector privat (acompan-yat de polítiques públiques actives) ha estat elprincipal motor de les reformes en el transport ila logística.

Seguint l’estudi mencionat, les diferènciesd’assoliment logístic entre uns països i altres,que poden determinar la seva capacitat d’apro-fitar les corrents positives de la globalització,són degudes als millors processos, millors ser-


IPL = Índex d’assoliment logístic1 és el resultat més baix i 5 el més alt

Font: Banc Mundial (2007), Connecting to Compete. Trade Logistics in the Global Economy. The LogisticsPerformance Index and Its Indicators. The International Bank for Reconstruction and Development / The WorldBank, Washington DC 20433, 2007

IPL 3,14-5IPL 2,53-3,14 IPL 2,29-2,53IPL 1-2,29 Sense dades

Figura 2.93. Mapa mundial d’assoliment logístic, 2007


dals: talent, tecno

log

ia i capital

veis i qualitat general i al context operatiu. Elsproblemes de governaça, seguretat i les defi-cients infraestructures marquen les barreresper a la millora dels sistemes logístics en molts

d’aquests països. En aquest sentit, és neces-sari destacar que la infraestructura en si no éssuficient per al creixement econòmic o el des-envolupament d’un país (Banister-Berechman,


Font: Banc Mundial (2007), Connecting to Compete. Trade Logistics in the Global Economy. The Logistics PerformanceIndex and Its Indicators. The International Bank for Reconstruction and Development / The World Bank, WashingtonDC 20433, 2007

Taula 2.18. Graduatòria d’assoliment logístic al món, any 2007

Singapur 1 4,19Països Baixos 2 4,18Alemanya 3 4,10Suècia 4 4,08Àustria 5 4,06Japó 6 4,02Suïssa 7 4,02Hong Kong, Xina 8 4,00Regne Unit 9 3,99Canadà 10 3,92Irlanda 11 3,91Bèlgica 12 3,90Dinamarca 13 3,88Estats Units 14 3,84Finlàndia 15 3,82Noruega 16 3,81Austràlia 17 3,79França 18 3,76Nova Zelanda 19 3,75Emirats Àrabs Units 20 3,73Taiwan, Xina 21 3,64Itàlia 22 3,58Luxemburg 23 3,54Sud-àfrica 24 3,53Rep. de Corea 25 3,52Espanya 26 3,52Malàisia 27 3,48Portugal 28 3,38Grècia 29 3,36Xina 30 3,32Tailàndia 31 3,31Xile 32 3,25Israel 33 3,21Turquia 34 3,15Hongria 35 3,15Bahrain 36 3,15Eslovènia 37 3,14Rep. Txeca 38 3,13Índia 39 3,07Polònia 40 3,04Aràbia Saudita 41 3,02Letònia 42 3,02Indonèsia 43 3,01Kuwait 44 2,99Argentina 45 2,96Qatar 46 2,96Estònia 47 2,95Oman 48 2,92Xipre 49 2,92Rep. Eslovàquia 50 2,92

Romania 51 2,91Jordània 52 2,89Vietnam 53 2,89Panamà 54 2,89Bulgària 55 2,87Mèxic 56 2,87Sao Tomé i Principe 57 2,86Lituània 58 2,78Perú 59 2,77Tunísia 60 2,76Brasil 61 2,75Guinea 62 2,71Croàcia 63 2,71Sudan 64 2,71Filipines 65 2,69El Salvador 66 2,66Mauritània 67 2,63Pakistan 68 2,62Veneçuela 69 2,62Equador 70 2,60Paraguai 71 2,57Costa Rica 72 2,55Ucraïna 73 2,55Bielorússia 74 2,53Guatemala 75 2,53Kenya 76 2,52Gàmbia 77 2,52Iran 78 2,51Uruguai 79 2,51Hondures 80 2,50Cambodja 81 2,50Colòmbia 82 2,50Uganda 83 2,49Camerun 84 2,49Comores 85 2,48Angola 86 2,48Bangla Desh 87 2,47Bòsnia i Herzegovina 88 2,46Benín 89 2,45Macedònia 90 2,43Malawi 91 2,42Sri Lanka 92 2,40Nigèria 93 2,40Marroc 94 2,38Papua Nova Guinea 95 2,38Rep. Dominicana 96 2,38Egipte 97 2,37Líban 98 2,37Federació Russa 99 2,37Zàmbia 100 2,37

Senegal 101 2,37Costa d’Ivori 102 2,36Kyrgyzstan 103 2,35Etiòpia 104 2,33Libèria 105 2,31Moldàvia 106 2,31Bolívia 107 2,31Lesotho 108 2,30Mali 109 2,29Moçambic 110 2,29Azerbadjan 111 2,29Rep. de Iemen 112 2,29Burundi 113 2,29Zimbabue 114 2,29Sèrbia i Montenegro 115 2,28Guinea Bissau 116 2,28Laos 117 2,25Jamaica 118 2,25Togo 119 2,25Madagascar 120 2,24Burkina Faso 121 2,24Nicaragua 122 2,21Haití 123 2,21Eritrea 124 2,19Ghana 125 2,16Namíbia 126 2,16Somàlia 127 2,16Bhutan 128 2,16Uzbekistan 129 2,16Nepal 130 2,14Armènia 131 2,14Maurici 132 2,13Kazakhstan 133 2,12Gabon 134 2,10Síria 135 2,09Mongòlia 136 2,08Tanzània 137 2,08Illes Salomó 138 2,08Albània 139 2,08Algèria 140 2,06Guyana 141 2,05Txad 142 1,98Níger 143 1,97Sierra Leone 144 1,95Djibouti 145 1,94Tadjikistan 146 1,93Myanmar 147 1,86Ruanda 148 1,77Timor 149 1,71Afganistan 150 1,21

Índex d’assoliment logístic

País Rànquing Puntuació





2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

2001), sinó que actua com a factor comple-mentari; així, un país que busqui apalancar elsefectes de la infraestructura, ha de treballarsobre una mescla de factors com: reforma dua-nera, gestió fronterera i regulacions sobre eltransport. Aquests factors, en conjunt, crearienles sinergies necessàries per millorar els siste-mes logístics dels països en desenvolupamentamb pitjor assoliment.

La gran diferència entre els diferents blocs de paï-sos es mostra en la taula 2.19, que reflecteix l’as-soliment en els tràmits duaners i els costos deltransport. Es constaten notables diferènciesentre els països OCDE i la resta, així com aspec-tes positius en els països de l’Àsia de l’Est i elPacífic i l’Europa de l’Est i l’Àsia Central.

En la taula 2.20 s’observa que és en els camps dela disponibilitat de serveis privats i d’infraestructurade les telecomunicacions on s’han produït mesavenços generals en la majoria de regions assen-yalades, excepte a l’Àsia de l’Est i el Pacífic i l’Àfri-

ca subsahariana. Els motius en ambdues regionssón, però, diferents: així, si en la primera els ope-radors esperen sempre millores dels sistemesexistents tenint en compte els creixents volums detràfic, en la segona els operadors només aspiren amillores bàsiques dels diversos factors que influei-xen en l’assoliment logístic d’aquells països.

La principal conclusió de l’estudi (Banc Mundial,2007) és que, més enllà de costos i temps degestió del transport, té especial importància pelsusuaris dels serveis logístics la fiabilitat i predicti-bilitat. A més, cal tenir en compte que l’assoli-ment d’un país està en gran part determinat pelpunt més dèbil de la cadena de subministra-ments, de manera que un assoliment deficienten, per exemple, la gestió dels tràmits duaners,afectarà directament el conjunt de la cadena,independentment que aquesta tingui assolimentsnotables en algun dels seus apartats.

Pel que fa al futur, l’índex suggereix que aquellspaïsos que vulguin millorar el seu entramat



Taula 2.19. Assoliment en gestió duanera per regions, 2006

Percentatge Països Països Àsia Europa Amèrica Orient Sud-est Àfrica OCDE no OCDE de l’Est i Àsia Llatina Mitjà d’Àsia subsahariana

de renda de renda i el Central i el i Àfrica alta alta Pacífic Carib del Nord

Percentatge estimat d’inspeccions físiques 3 22 22 14 25 45 36 48

Persones que responen i que estan d’acord que els exportadors que demostren alts nivells de compliment aprofiten una ràpida gestió dels tràmits duaners 54 25 41 51 42 42 57 17

Persones que responen i són capaces d’usar les TI per tramitar les declaracions duaneres 70 42 28 46 58 53 50 55

Temps (dies) i costos (dòlars)

Temps entre l’acceptació de la declaració duanera i la tramitació dels permisos 1,0 1,7 2,1 1,7 2,7 1,9 2,4 4,2

Temps mitjà per exportar 2,4 2,9 3,9 2,8 3,9 3,7 3,6 8,1

Temps mitjà per importar 3,2 3,6 4,4 3,5 4,8 6,0 6,5 12,3

Cost d’importar un contenidor de 40 TEU o un semitràiler (dòlars) 663 572 819 936 1.000 609 880 2.124


dals: talent, tecno

log

ia i capital

logístic i, per tant, facilitar la seva sortida a l’ex-terior, han d’impulsar una agenda que vagi mésenllà de millores en les infraestructures i en tec-nologies de la informació per als processos detràmits duaners, i cap a la millora dels mercatsde serveis logístics. Així, les reformes per millo-rar la logística s’espera que tinguin un enfoca-ment integral, tenint en compte la interaccióentre infraestructura i serveis públics i privats,eliminant els problemes de coordinació i identifi-cant els punts necessaris de reforma.

Vers la conformació d’un mapa de clústerslogístics globals

Un clúster logístic global es pot definir com unecosistema autogenerador i concentrat geogrà-ficament i que comprèn empreses, 3PL, vene-dors de serveis TIC, proveïdors d’infraestructu-ra, agències regulatòries, institucions derecerca i altres organitzacions relacionades ambels serveis logístics, i que tots plegats aprofiten elsserveis mutus i les interdependències per propor-cionar serveis eficients i eficaços i per crear solu-cions innovadores (The Logistic Institute-AsiaPacific, 2006). En aquesta línia, i seguint l’informe

del Banc Mundial, un clúster logístic incorpora elsquatre subclústers següents: instal·lacions, tec-nologia, coneixement i indústria.

La competència creixent entre centres de distri-bució, atès que tant el hinterland de referènciacom l’escala necessària per oferir millors serveisi preus s’amplien i que el creixement del tràfic demercaderies ha estat molt superior al del PIBmundial, ha comportat que els clústers logísticstradicionals (els basats en l’existència d’un portmarítim important) hagin aplicat, els darrersanys, polítiques de creixement de les seves ins-tal·lacions. No obstant això, la seva capacitat decreixement és limitada, ateses les diseconomiesd’escala (en forma de pol·lució, congestió, cos-tos, accidents) a que habitualment estan subjec-tes. Aquests límits al creixement, i les limitadesconnexions amb els seus hinterlands, són, sensdubte, els principals obstacles al creixement d’a-quests hubs tradicionals.

Alguns estudis troben una correlació negativa entreespecialització en activitats portuàries i PIB percàpita (De Langen, 2004). Així, les polítiques públi-ques de facilitar finançament per al creixement deles instal·lacions portuàries es justifiquen més pel



Països OCDE Àsia Europa Amèrica Orient Mitjà Sud Àfrica i no OCDE de l’Est i Àsia Llatina i i Àfrica d’Àsia subsahariana

de renda alta i el Pacífic Central el Carib del Nord

Context empresarial general 57 44 66 61 68 64 38

Disponibilitat de serveisdel sector privat 58 54 82 70 81 78 51

Qualitat de les infraestructures en telecomunicacions 85 47 89 65 98 71 62

Qualitat de les infraestructures de transport 56 41 57 38 67 40 33

Altres procediments amb entitats públiques relacionats amb la gestió import/export 43 26 62 28 38 30 42

Procediments de gestió duanera 65 38 69 58 70 60 48

Taula 2.20. Tendències positives observades en diversos components de la logística els darrers 3 anys

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

92. La via àrticaNorthwestPassage, queactualment nomésés navegable al’estiu, permetria,en teoria, reduir ladistància entre Àsiai Europa en 2.500milles nàutiques,però encara hi hadubtes sobre laseva viabilitateconòmica (TheEconomist, 2007b).

93. Aquesta ampliaciópermetrà doblar laseva capacitat de40 vaixells diaris, amés de permetre eltrànsit dels porta-contenidors mésgrans, des delsanomenatsPostpanamax alssupercontenidorsPlus, de més de10.000 TEU;l’efecte es notaràen especial en labalança entre elsports de la costaest i oest nord-americana pel quefa al comerçasiàtic.

rol estratègic i de conductor del comerç dels portsque per la seva aportació al valor afegit d’unadeterminada zona. Es podria parlar, doncs, d’unacomodament del sector i, al mateix temps,d’una recerca cap al valor afegit, com, per exem-ple, les plataformes logístiques o la mecanitzaciódel procés de gestió de la càrrega.

Un altre factor que limita la capacitat de reacciódels ports és, juntament al que s’ha mencionatprèviament, la tendència creixent cap a una con-centració en la indústria del transport marítim i dela seva gestió (Slack-Frémont, 2005). Emfatitzanten aquest procés de concentració, hi ha l’apariciód’institucions financeres que veuen en la gestióportuària un negoci creixent i, per una banda,idoni per al seu model de negoci: inversió en pro-jectes pesats (amb molt capital fix i enterrat) i unalt nivell de retorn de les inversions. El fet quealguna d’aquestes infraestructures pesades, finsfa poc exclusivament en mans i responsabilitatpública, siguin creixentment rentables, no potamagar que molts països en desenvolupament noreuneixen els nivells necessaris (per ser rendibles)de tràfic importat i exportat. Així mateix, és difícilque els ports de trànsit (els anomenats tranship-ment ports) tinguin prou poder com per fer-sepagar, per part dels operadors, les infraestructu-res que utilitzen. A més, aquest procés de con-centració té efectes directes sobre la governançadels ports, i en especial sobre la sostenibilitat futu-ra de les seves activitats, atesa la pèrdua de d’a-quests últims enfront del poder creixent poderdels grans operadors sobre les cadenes de sub-ministrament locals i regionals.

D’altra banda, el fet que el transport marítim devaixells portacontenidors es decanti cap a nausde major volum (doblant en moltes ocasions lacapacitat mitjana de 6.000 TEU dels actuals por-tacontenidors transoceànics), juntament amb laconcentració en la indústria de transport marítimi d’operadors de terminals portuàries, indica unatendència a reduir el nombre de ports importantsde referència (o ports of call, en la seva termino-logia en anglès), la qual cosa implicaria, per tant,la reducció dels hubs marítims globals. Es pre-veu, doncs, que en un futur pròxim (de 5-10anys) es reconfiguri un nou mapa de distribuciómarítima global, a l’espera de l’entrada en serveid’aquests supercontenidors i del (possible) fre alcreixement del comerç transoceànic. Altres fac-

tors que poden influenciar en aquesta novareconfiguració són la possible obertura a l’Àrtic92

i l’ampliació del canal de Panamà.93

Un altre fenomen destacat i amb implicacionssobre la reconfiguració d’un nou mapa de hubslogístics globals, és el creixent pes del transportaeri, com a alternativa vàlida per productes d’altvalor afegit i on temps i fiabilitat de lliuramentjuguen un paper important. Així, les previsions deBoeing per al creixement del transport aeri demercaderies durant les dues properes dècadessón del 6,1% anual fins incrementar en un 300%les mercaderies transportades per l’aire al finaldel període (Thuermer, 2007). Actualment lesxifres són ja de 800.000 milions de dòlars EUAdel PIB global en transport. Si tenim en compteque actualment només es transporta per via aèriaentre l’1 i el 2% del total de mercaderies (entones), es pot entendre el camp de creixementque encara queda. Aquesta tendència portaimplícita la creació de hubs logístics allunyats delspunts tradicionals (en general amb un port marí-tim de primer ordre), i es demostra en el creixe-ment de Memfis, Ankorage, Louisville, Kansas oOhio als EUA com a hubs logístics de llarg abast.

A Europa i l’Àsia continental la situació és dife-rent, ja que els hubs secs no tenen la importàn-cia ni rellevància que tenen als EUA, apart queambdós continents estan dotats d’importantsvies fluvials. Un altre aspecte és que el transportper via aèria necessita productes d’alt valor afe-git, com l’electrònica o els productes farmacèu-tics, i fins ara, l’especialització als països asiàticsen desenvolupament ha estat en productes debaix valor afegit. A Europa s’espera que els hubss’organitzin en base a una integració total delsdiferents mitjans de transport: aeri, marítim i flu-vial, ferroviari i per carretera. En la taula 2.21s’observa de fet com dos dels tres principalsaeroports de càrrega, Memfis i Ankorage, i quasila meitat dels 15 principals són nord-americans.Per contra, Europa només té Frankfurt i Paris-Charles de Gaulle, i l’Àsia continental té els deHong Kong, en la segona posició i els de les capi-tals de Corea del Sud i Taiwan, així com el deShanghai.

De la taula 2.21, també és destacable la sisenaposició de Shanghai, conseqüència, per unabanda, d’un salt qualitatiu en la producció manu-



dals: talent, tecno

log

ia i capital

facturera del país i, per l’altra, la voluntat delsclients occidentals d’evitar caigudes en lacadena de subministraments. Aquest fort aug-ment del tràfic de mercaderies és en gran partdegut a polítiques actives per part de les com-panyies aèries i, també, a l’estratègia dels ope-radors logístics nord-americans (Sowinsky,2007).94

Aquesta és la raó de la proliferació i creixentimportància els últims anys dels hub secs, situatsen general com a referència d’aeroports de càrre-ga o de xarxes de carretera principals (Hesse-Rodrigue, 2004). Per exemple, un dels hubs ambmés creixement als EUA és el hub sec de l’OhioRiver Valley. A Europa també s’estan desenvolu-pant hubs de distribució paneuropeus, sent l’àreaque agrupa el Benelux i la part oriental de Françales destinacions preferides. En particular els Paï-sos Baixos emergeixen com els capdavanters enla logística europea, sent el node Roterdam-Ams-terdam un dels principals hubs logístics mundials,tant per la seva oferta de serveis de transport lent(port de Roterdam) com de transport ràpid (aero-port d’Schipol).

El creixement de les economies emergents, iespecialment de les asiàtiques, amb la Xina alcapdavant com a principal zona manufactureramundial, ha comportat un gran desenvolupa-

ment de les seves infraestructures de transport.És destacable el desenvolupament de la infraes-tructura marítima dels principals ports asiàtics.En la taula 2.22 es pot observar els sis primersports en volum de TEU són asiàtics, dels qualsels 4 primers estan en països en desenvolupa-ment (si bé Hong Kong té un estatus diferent alde la resta de la Xina), i més de la meitat (27)dels 50 principals ports de la llista són de païsosen desenvolupament.

El cas de la Xina és especialment paradigmàtic,ja que té 13 ports amb un volum superior al milióde TEU, i 8 amb un volum superior als 2 milions deTEU i amb un creixement mitjà del 19% el 2006.Per contra, països asiàtics ja desenvolupats, comCorea del Sud o el Japó, mostren nivells de crei-xement molt menors, la qual cosa posa en evi-dència el diferent estat de desenvolupamentd’uns i uns altres, atès que tant Corea com elJapó ja fa temps que van assolir la seva màximapotencialitat industrial, passant a ocupar-se de laproducció de béns de major valor afegit que,entre altres coses, són ja rendibles per ser trans-portats per via aèria.

Com s’ha mencionat anteriorment, el continentasiàtic té moltes cares, ja que ofereix algunesregions com Singapur, Hong Kong, Corea delSud i el Japó amb un entramat logístic de pri-mer ordre i, per contra, altres països com Indo-nèsia, Vietnam, la Xina i l’Índia que tenen serio-ses mancances en infraestructures bàsiquesque són pilars en els sistemes logístics: carre-teres, comunicacions ferroviàries, ports, etc.(The Logistics Institute Asia-Pacific,2002a). Enles regions de primer nivell, Singapur, Corea delSud, Hong Kong i el Japó, la infraestructuradisponible és excel·lent, amb els sistemes detransport, logístics i d’informació més moderns.En elles s’hi troben localitzats els principals pro-veïdors mundials de 3PL i 4PL, així com algu-nes de les principals empreses transnacionals iinstitucions financeres. En les regions de segonnivell, Malàisia, l’India i la Xina, l’oferta de siste-mes logístics és mixta, a algunes deficiènciesen infraestructura dura (ports i carreteres,especialment). En un tercer nivell, a païsoscom Indonèsia, Vietnam i Cambodja, tant lainfraestructura com les instal·lacions són forçalimitades.

94. Un exemple és elnou hub aShanghai de DHL,o el projectat aGuangzhou perFedEx.


Font: Sowinski, L. (2007b), «Air cargo looks for “openskies”. World Trade Magazine, octubre 2007, pàg. 24.Disponible a http://www.worldtrademag.com/

Aeroport Tonatge

1 Memphis 3.692.2052 Hong Kong 3.608.7893 Seül Incheon 2.803.7924 Tòquio Narita 2.336.5715 Ankorage 2.280.0266 Shanghai Pudong 2.159.3217 Frankfurt 2.127.7978 Louisville 1.982.9859 Singapur 1.931.881

10 Los Angeles 1.907.17311 París de Gaulle 1.854.95012 Miami 1.830.59213 Taipei 1.698.80814 Nova York JFK 1.660.15815 Xicago O’Hare 1.618.331

Taula 2.21. Principals aeroports mundials de càrrega

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital


Font: American Association of Port Authorities (2008), Port Industry Statistics. American Association of PortAuthorities, 2008. Disponible a http://www.aapa-ports.org (consultada el 20/06/2008)

Rànquing Port País TEU

1 Singapur Singapur 24.7922 Hong Kong Xina 23.5393 Shanghai Xina 21.7104 Shenzhen Xina 18.4695 Busan Corea del Sud 12.0396 Kaohsiung Taiwan 9.7757 Rotterdam Països Baixos 9.6558 Dubai Emirats Àrabs Units 8.9239 Hamburg Alemanya 8.862

10 Los Angeles Estats Units 8.47011 Qingdao Xina 7.70212 Long Beach Estats Units 7.28913 Ningbo Xina 7.06814 Antwerp Bèlgica 7.01915 Guangzhou Xina 6.60016 Port Klang Malàisia 6.32617 Tianjin Xina 5.95018 Nova York/Nova Jersei Estats Units 5.09319 Tanjung Pelepas Indonèsia 4.77020 Bremen/Bremerhaven Alemanya 4.45021 Laem Chabang Tailàndia 4.12322 Xiamen Xina 4.01923 Tòquio Japó 3.96924 Jawaharlal Nehru Índia 3.29825 Tanjung Priok Indonèsia 3.28026 Algeciras Espanya 3.25727 Dalian Xina 3.21228 Yokohama Japó 3.20029 Colombo Sri Lanka 3.07930 Felixstowe Regne Unit 3.00031 Jeddah Aràbia Saudita 2.96432 Gioia Tauro Itàlia 2.90033 Nagoya Japó 2.75234 Manila Filipines 2.72235 Port Said Egipte 2.68036 València Espanya 2.61337 Santos Brasil 2.44638 Kobe Japó 2.41339 Oakland Estats Units 2.39240 Salalah Oman 2.39041 Durban Sud-àfrica 2.33542 Ho Chi Minh Vietnam 2.32843 Barcelona Espanya 2.31844 Osaka Japó 2.23245 Vancouver (BC) Canadà 2.20846 Savannah Estats Units 2.16047 Kingston Jamaica 2.15048 Le Havre França 2.13049 Keelung Taiwan 2.12950 Tacoma Estats Units 2.067

Taula 2.22. Tràfic de contenidors (en milers de TEU), 2007


dals: talent, tecno

log

ia i capital

En la taula 2.23 s’observa com les mancancesdels dos colossos asiàtics no són tant les dife-rències culturals o idiomàtiques, sinó l’opacitat itraves de les seves regulacions, el complimentamb els serveis oferts i l’estat de les infraestruc-tures, sent aquest un capítol especialment greua l’Índia, i menys a la Xina. A la Xina un factorclau en el millor estat de les infraestructures éssegurament el rol de les indústries manufacture-res abocades a l’exportació a l’hora de generarla dinàmica per a la millora en les comunicacions,almenys en les zones costaneres. A l’Índia, mésabocada a l’exportació de serveis (TI, finances iserveis al consumidor), els incentius per millorarel sistema de comunicacions no han existit o nohan estat suficients, fins ara, per generar aques-ta dinàmica.

La Xina és dels països que està fent més per lli-mar les limitacions estructurals de la seva cadenalogística. Així, per exemple, el govern xinès haposat en marxa un pla de 64.000 milions dedòlars EUA a llarg termini (fins al 2020) per donarlloc a l’augment de les necessitats de transportaeri (World Trade Magazine, 2008a) i que inclou laconstrucció de 97 aeroports nous, i la consolida-ció i millora dels actuals. S’espera, doncs, la con-figuració de clústers aeroportuaris, especialment

en base a la dotació d’un segon aeroport a lacapital, Beijing, a la reestructuració actual com ahub internacional i a les millores en els aeroportsde Shanghai, Pudong, Guangzhou i Bayun, queseran reconfigurats com a hubs internacionals detransport aeri de mercaderies. El transport aeri ésimportant tant per a la connexió del país a l’exte-rior, com especialment a l’interior, ateses les defi-ciències en els transports terrestre (tant per viafèrria com per carreteres) i fluvial. Així mateix, enel seu onzè Plà quinquennal, el govern xinès téprevista la desregulació del transport, l’aprovacióde més llicències per a operadors 3PL i la cons-trucció de 30 hubs de distribució al llarg del país.

D’altra banda, és interessant tenir en compte queel rol de Hong Kong com a hub d’exportació i dela província de Guandong (l’anomenat Delta delriu Perla) com a base manufacturera està dismi-nuint gradualment, per moure’s a la zona central(Shanghai, el delta del riu Yangtze) i al nord (Bei-jing-Tianjin/Bohai) (Jacoby-Yang, 2008). Espe-cialment Shanghai, en base al seu nou rol com abase productiva del país, i aprofitant una geogra-fia privilegiada i la seva història comercial, ha des-envolupat ràpidament la seva infraestructuralogística. A més, l’esmentada política governa-mental d’establir una xarxa de nodes de distribu-ció al llarg del país, reforçarà encara més laimportància de Shanghai com a hub central delcomerç.

Actualment, el port de Shanghai ja és el primer almón quant a tonatge i el tercer en trànsit de con-tenidors (després de Singapur i Hong Kong).Vista la rendibilitat i expectatives de futur deShanghai, els inversors privats van invertir ja6.000 milions de dòlars EUA en el període 1992-2002 i s’esperen més inversions en el futur.95

Altres mesures que reforçaran el paper deShanghai, i especialment del seu port, és la e-port iniciativa de la duana xinesa que ha permèsreduir el temps de gestió de tràmits duaners de100 hores per a les importacions i 30 per a lesexportacions a només 3. Un altre punt ambpotencialitats és el port de Ningbo-Zhoushan,resultat de la fusió el 2006 d’ambdós ports. L’au-toritat portuària que el regula té previst invertir-hi1.250 milions de dòlars EUA per construir 12amarradors de contenidors. Altres ports ques’estan expansionant a l’àrea són els de Beilun iNantong.

95. Per exemple, lacompanyia danesade terminalsportuàries APMoller Maersk seràactor principal en lasegona fased’expansió del portde Shanghai(Jacoby i Yang,2008).


Font: Langley, J. i Capgemini, U.S. (2006), Third-partylogistics, Results and Findings of the 11th Annual Study.Georgia Institute of Technology, 2006. Disponible ahttp://www.gatech.edu/

Taula 2.23. Principals problemes en la cadena de subministraments a la Xina il’Índia a l’hora d’operar, any 2005

Problemes Xina Índia

Diferències culturals 14% 15%

Problemes de llengua 9 2

Legislació 22 16

Atracció i retenció de personal qualificat local 13 8

Capacitat de respondre al nivell anunciat de serveis 25 23

Infraestructura física deficient 10 33

Manca de capacitats en TI 5 3

2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

96. Davant del caos decomunicacions deBengalooru i de lesdificultats de trobarsolucionsraonables, moltesempresesoccidentals hanfrenat projectesd’inversió (Makar,2008).

97. L’Índia té 11 portsmarítimsimportants: Kandla,Mumbai, NhavaSheva (JawaharlalNehru Port Trust),Marmagao/Panaji, NewMangalore, i Kochi(Cochin) a la costaoest; i a la costaest Kolkata(Calcutta-Haldia),Paradip,Vishakhapatnam,Chennai i Tuticorin.

Shanghai també concentra els principals opera-dors marítims del món i les principals companyiesde 3PL nacionals i internacionals, i es comencena establir ja com a operadors dins del país, i nonomés en funcions d’exportació-importació, comho prova la compra de la local Chic Holdings perpart de Menlo Worldwide. Destaca també la insu-ficient infraestructura per via fèrria, fet que ha sig-nificat una limitació en el correu intern del país.Per pal·liar aquesta situació, el Ministeri Xinès deFerrocarrils té previst un projecte de construccióde 18 nodes ferroviaris les 18 principals ciutatsdel país per al 2020.

A l’Índia el nivell de les infraestructures no responal desenvolupament del país i, en cap cas, noajuda a què faci la diversificació necessària cap ala producció industrial. Les instal·lacions portuà-ries són en general inadequades (Mital, 2008) i noacompanyen el creixement d’importacions iexportacions, la qual cosa implica, per al comerçdel país, retards, despeses i perdre nivell compe-titiu davant de la competència estrangera.96 Perpal·liar aquest dèficit i rèmora per a l’economiadel país, govern i inversors privats estan ende-gant projectes de millora de la infraestructuraexistent i construcció de noves instal·lacions ovies de comunicació (aeroports, ports, vies fèrriesi carreteres). Així, el govern indi té previst destinar12.000 milions de dòlars EUA per doblar la capa-citat dels seus ports pel 2012.97 De tota manera,és necessari puntualitzar que algun d’aquestsprojectes, com el de desenvolupar una terminalde transhipment al port de Vizhinjam, s’ha trobatamb un baix interès per part dels operadors inter-nacionals.

En carreteres, durant els últims 10 anys lademanda dels serveis de transport ha augmen-tat un 10% anual, però l’oferta no l’ha acom-panyat (Langley-Capgemini, 2006). El 25% deles autopistes està congestionat, i la velocitatmitjana dels camions és de 30-40 km/h. De fet,el problema no és de manca de comunicacions,entre altres coses perquè la colonització britàni-ca va portar amb ella una extensa xarxa viària iferroviària, sinó l’estat i condicions de les matei-xes. Així, la densitat del sistema d’autopistesdel país és similar a la dels EUA, i molt superiora la de la Xina, però la majoria d’elles són estre-tes, congestionades i amb un paviment defi-cient. Pel que fa al tren, els costos del transport

són comparativament molt superiors als d’al-tres països.

Com a factors positius de cara al futur, cal men-cionar que un dels grans projectes d’enginyeriacivil del país és la construcció del que s’anomenaGolden quatrilateral (Makar, 2008), projecte quecomunicarà mitjançant autopistes grans àreesmetropolitanes com Dehli, Bengalooru, Mumbai,Chennai i Kolkata, i que servirà, així mateix com amotiu de dinamisme per a altres autopistes alnord, nord-est, est, sud i centre del país. Eninfraestructura per ferrocarril, el país encaraarrossega l’handicap d’un sistema que, si bé ésextens (el 4rt sistema ferroviari més usat delmón), té un dèficit crònic d’inversions, en granpart a causa de la titularitat pública completa delsistema ferroviari indi. Això fa pensar que, en uncurt-mitjà termini, els operadors logístics haurande concentrar-se totalment en el transport percarreteres (Reena, 2008).

Al sud-est asiàtic, el hub logístic de Singapurofereix prestacions de primer ordre, sent des defa anys un dels principals nodes logístics mun-dials, tant pel que fa a moviment de mercaderiescom a gestió de la informació. Segons el LPI(Banc Mundial, 2007) l’excolònia britànica és elcentre logístic número 1 al món, i 20 dels prin-cipals 25 proveïdors mundials de serveis 3PL hiestan localitzats, així com 6.000 multinacionalsusen els seus serveis logístics i 3.600 hi tenenlocalitzades seus centrals (Jacoby-Yang, 2008).Apart de les excel·lents comunicacions per viamarítima i aèria i de l’excel·lent dotació en tele-comunicacions, el país destaca pel seu climafavorable als negocis i per un mercat de serveismolt ampli (financers, logístics, legals, etc.). Toti que les possibles diseconomies que pot gene-rar la grandària de la logística de Singapur, encomparació de la seva petita escala, i la com-petència xinesa són factors a considerar, el certés que el creixement de les economies del sud-est asiàtic (Tailàndia, Vietnam, Indonèsia), laseva especialització com a punt de consolida-ció i com a centre manufacturer de producteshigh-tech proporcionarà noves vies de consoli-dació i creixement a la indústria logística delpaís. Un indicador en aquest sentit és el fet queel govern de Singapur ha anunciat plans peraugmentar la capacitat del seu port fins a 50milions de TEU per al 2018 (Dann, 2008).



dals: talent, tecno

log

ia i capital

Pel que fa al Vietnam, un dels països del sud-estasiàtic amb més potencialitats de creixement, téenormes limitacions en infraestructura —com hoprova el fet que cap dels seus ports pot encabirvaixells de volum mitjà com els de 2.000 TEU—,de manera que el país ha d’assumir l’handicap departir de costos de transport molt superiors alsdels seus veïns. Per pal·liar aquesta situació, elgovern vietnamita ha obert recentment una rutaentre el port de De Nang i el principal port de Tai-wan, Kaohsiung. D’aquesta manera es facilitaràla sortida de mercaderies als principals mercatsmundials, a la vegada que permetrà reduir cos-tos. A Indonèsia el govern ha canviat les lleis perfacilitar l’entrada de capital estranger i la raciona-lització del sector. Per la seva part, a Tailàndia elgovern té prevista la construcció d’un port decontenidors nou a Pak Bara, amb capacitat per a2,4 milions de TEU, i situat a prop de les princi-pals rutes internacionals. De tota manera, serannecessàries inversions en infraestructura interna(ferrocarrils i carreteres), si es vol anar més enllàdel seu rol com a port de trànsit.

Al sud de l’Àsia, el govern de Pakistan ha anun-ciat plans d’expandir el port de Karachi, el princi-pal del país, així com el de Gwadar, el qual espe-ra convertir en una zona franca, conectada a lacapital per una autopista de 700 km. A SriLanka, el govern s’ha assegurat un préstec delBanc Mundial de 300 milions de dòlars EUA pera l’expansió del seu principal port, el de Colombo(amb un alt percentatge de comerç en trànsit),fins a 5,7 milions de TEU per al 2010.

A l’Orient Mitjà, s’ha produït un boom en la dota-ció d’infraestructura logística els últims anys i, espe-cialment, en la construcció de terminals de conte-nidors. Destaca l’expansió del port de Salalah, aOman, que té previst incrementar la seva capacitaten quasi el doble, fins als 4,5 milions de TEU; la delport de Saqr, als Emirats Àrabs Units, amb unacapacitat prevista de 3 milions de TEU en 5 anys; i,per últim, el projecte faraònic a la zona industrial iportuària de Khalifa, a Abu Dhabi. Aquest projecte,paradigmàtic d’aportació molt forta per part delsector públic en infraestructura logística, aspira aconvertir-se en un hub de transhipment, industrial ilogístic regional, mitjançant la construcció de mésde 100 km2 d’espai logístic, industrial i comercial,incloent-hi la terminal de contenidors amb capaci-tat de fins a 8 milions de TEU per al 2015.

A l’Amèrica Llatina destaca el projecte a Mèxicde 9.000 milions de dòlars EUA de desenvolupa-ment d’un megaport a Colonet, a la península dela Baja California, i a 150 km al sud de San Diego.El projecte, que inclou connexions per via fèrria,tindria una capacitat prevista d’entre 6 i 8 milionsde TEU. Aquest projecte estratègic apunta clara-ment al mercat nord-americà, en vista també deles dificultats dels ports nord-americans de lacosta oest (en part també per restriccions medi-ambientals), i davant de la possible deslocalitza-ció de centres logístics dels EUA, també de pro-ducció de baix cost, als països d’Amèrica Centrali Mèxic, en gran part per blindar-se contra el jaesmentat risc de trencament de la cadena desubministraments (en el cas dels productes fabri-cats a l’extrem Orient). S’ha de matisar, però, queaquest és només un projecte potencial i que, amés, Mèxic té l’handicap de no tenir grans mer-cats de consum al voltant de les zones costeres,la qual cosa limita el desenvolupament de hubsmarítims internacionals.

A l’Equador i Colòmbia, també hi ha expansionsprevistes, encara que de menor volum, en els seusports de Guayaquil i Manta, a l’Equador, i de Bue-naventura, a Colòmbia. El Brasil, un dels païsosmés beneficiats per l’alça del preu de les primeresmatèries, com a principal exportador d’etanol,ferro, sucre i cafè, té previst projectes d’expansiódels seus ports, amb plans d’inversió de 5.400milions de dòlars per doblar la seva grandària(World Trade Magazine, 2008b).

A l’Àfrica del nord, el projecte estrella de desen-volupament d’un hub logístic és el de la creaciódel port nou de Tànger, Tanger Med (Marroc),que té prevista una capacitat de 8,5 milions deTEU en un període de 7 anys, que el convertiràen el principal port del Mediterrani i a la mateixaalçada que els principals ports europeus. El porttindrà una inversió total de 3.500 milions d’eu-ros, situant-se en un punt estratègic del tràficmundial de mercaderies est-oest (un terç del trà-fic mundial de mercaderies transita pel Medite-rrani). Altres infraestructures similars estantambé projectades per Algèria, Egipte, Tunísiai Malta, tots amb l’objectiu d’atraure part delcomerç mundial, convertint-se en hubs de con-solidació de mercaderies (en general amb miresals mercats europeus) i atraure, a la vegada, unaindústria manufacturera.98

98. Per exemple,Renault i Nissaninvertiran 600milions d’euros enuna fàbrica alvoltant del port deTanger Med.


2. Tres drivers cab

dals: talent, tecno

log

ia i capital

A l’Àfrica subsahariana destaca l’expansió delport de Doraleh, a Djibuti, que té prevista inicial-ment una capacitat d’1,5 milions de TEU i doblaraquesta capacitat en una segona fase; la del portde Dakar, al Senegal, que permetrà gestionarfins a més de mig milió de TEU i, per últim, la delport de Tanzània, on estan previstes inversionsde fins a 400 milions de dòlars EUA.

Pel que fa a la Federació Russa, té planejadesreformes portuàries d’envergadura, especialmentpel que fa a la dotació de noves capacitats per ala gestió de contenidors al port de recent creaciód’Ust Luga, que hauria de descongestionar elport de St. Petesburg i convertir-se en competèn-cia dels ports bàltics. Estan previstes altresexpansions per a l’exportació de primeres matè-ries: al port del Mar Negre, Novorossiysk, i al portdel Pacífic, Vladivostock. Un exemple de l’enor-me potencial de Rússia és la intenció de DHLd’invertir 250 milions de dòlars al país fins al2011, en la seva política d’aprofitar-se del ràpidcreixement en el volum de tràfic de mercaderies

(World Trade Magazine, 2008c). Tanmateix, enl’altra cara de la moneda, algunes opinions sóndel parer que els handicaps logístics, juntamentamb les regulacions governamentals, són elsprincipals obstacles per fer negocis al país.

Pel que fa al transport d’Europa amb Àsia, undels projectes més interessants dels darrers anysés el d’unir els dos continents per via fèrria (WorldTrade Magazine, 2008d). En aquest sentit, sesitua la firma a inicis del 2008 d’un acord decol·laboració entre els governs de la Xina, Mon-gòlia, Rússia, Bielorússia, Polònia i Alemanya pertal de facilitar el tràfic de mercaderies entre amb-dós continents. L’acord es materialitzarà acomençaments de 2009 en un tren que cobriràuna distància de 9.780 km, començant a Beijingi acabant a Hamburg, i crearà d’aquesta maneraun corredor euroàsiàtic que permetrà estalviar10.000 km i 20 dies en comparació del tràficmarítim, tenint en compte que un contenidor queviatgi dels ports asiàtics als alemanys triga demitjana uns 40 dies.


CAPÍTOL 3Noves realitats

2008INFORME ANUAL

3.1. Comerç internacional: noves realitats

i perspectives

3.1.1. Canvis en les pautes del comerç mundial

Com s’ha indicat en el capítol 1, l’any 2007 elcomerç internacional es va mantenir en taxespositives gràcies sobretot al suport de les eco-nomies emergents. Un altre aspecte a conside-rar és que, amb les dades provisionals del’OMC/WTO de 2007, el comerç en serveis vacréixer més ràpidament, en termes nominals,que els intercanvis de mercaderies, com recullla taula 3.1. Encara que s’apunta que la depre-ciació del dòlar i la correlativa apreciació de l’eu-ro —moneda en la que s’expressa una bonapart de l’important volum de serveis amb origena la Unió Europea— poden haver contribuït aaquest resultat, també es podria argumentarque els darrers anys les xifres de comerç en

mercaderies poden haver incrementat la «doblecomptabilització» (es computa com a comerçl’entrada d’inputs intermedis i la seva sortidauna vegada incorporat un valor afegit addicional)com a conseqüència dels increments en les xar-xes globals de producció. Superant en tot casles deficiències estadístiques, aquestes dadestendeixen a mostrar un paper creixent dels ser-veis en el comerç internacional.

En aquesta secció 3.1.1 es comenten breumentles dades bàsiques del comerç mundial, ambels referents de la seva distribució geogràfica, elpaper dels serveis, i els habituals rànquingsd’exportadors i importadors. Les seccionssegüents 3.1.2 i 3.1.3 analitzen amb més detallels resultats d’estudis sobre l’experiència inter-nacionalitzadora europea i el paper de la qualitaten les exportacions, i les seves eventuals impli-cacions.


3. Noves realitats

Font: Secretariat WTO, OMC (2008)

Taula 3.1. Volum i taxes de variació del comerç internacional en mercaderies i serveis

Valor(milers de milions

de dòlars) % variació anual % variació anual % variació anual

2007 2005 2006 2007

Mercaderies 13.570 14 16 15Serveis 3.260 12 12 18

3.No

vesrealitats

El paper dels serveis

En termes generals, aquesta dinàmica importantdel serveis correspon, en bona part, al pes crei-xent del conjunt dels serveis en el valor afegit delconjunt de les economies. Per tenir una referèn-cia propera, la figura 3.1 mostra a la part esque-rra les dades que resumeix un estudi de l’FMI(2008c) sobre la competitivitat de les economiesdel sud de l’eurozona (Espanya, França, Itàlia,Grècia i Portugal) en què s’evidencia aquestatendència, mentre que a la part dreta mostracom la «propensió a exportar serveis» encara téa aquests països marge per incrementar, com amínim en la tendència que apunta el conjunt dela UE-15.

Però l’amplitud dels serveis requereix una des-agregació per obtenir implicacions més adients,dins de la «globalització d’alta definició» ja esmen-tada en el capítol 1. Com a primera aproximació,dins del conjunt de serveis, la tradicional particióentre transport, viatges (que inclou el turisme) i«altres serveis» mostra un dinamisme més gran(fins i tot tenint en compte els impactes de l’eleva-ció del preu del petroli sobre el cost del serveis detransports) d’aquests darrers, que són els mésafectats pel trading in tasks i la conformació dexarxes globals de producció (vegeu taula 3.2).

A un nivell més detallat de desagregació, l’es-mentat estudi de l’FMI (2008c) examina el paperdels serveis de més alt valor afegit, que inclouen

serveis financers, assegurances, comunicacions,serveis informàtics, transport aeri, transport d’aigua(un símptoma dels nous temps en la «base ma-terial de la producció») i «altres serveis empresa-rials» (epígraf que inclou activitats de màrqueting,publicitat, assessorament, etc.). La taula 3.3mostra les variacions (en punts percentuals delPIB) de les exportacions d’aquest tipus de serveisentre 1996 i 2005 pels països del Sud de l’eurozo-na i la seva comparació amb altres referents de leseconomies avançades. El potencial respecte a aixòes desprèn de les dades, així com algunes viespositives inicials, susceptibles de ser aprofundidesi ampliades, especialment en els àmbits dels ser-veis de suport a les activitats empresarials, abanda d’altres àmbits, com els serveis financers.

Globalment, l’evolució de les dades tant del con-junt de l’economia mundial com dels referentseuropeus més propers senyalitza un àmbit poten-


Font: FMI (2008c)

Propensió a exportarserveis (serveis devalor afegit)

Serveis de valor afegit(% del total de valor afegit)

7

9

13

21

25

5

11

15

17

19

23

73

77

79

81

85

87

747576

78

80

828384

86

1997

1998

1999

2000

2002

2003

2004

2005

2006

2001

1996

1995

1997

1998

1999

2000

2002

2003

2004

2005

2006

2001

1996

1995

Itàlia Portugal Espanya UE-15 Grècia França

Figura 3.1. El paper dels serveis i del comerç en serveis als països del sud de l’eurozona

Font: Secretariat WTO, OMC (2008)

% variació % variacióValor anual anual

2007 2007 Mitjana 2000-2007

Comerç de serveis 3.260 18 12n Transports 742 18 11n Viatges 862 14 9n Altres serveis 1.653 19 14

Taula 3.2. Volum i taxes de creixement de diferents tipus de serveis

3.No

vesr ealitats

cial d’internacionalització i especialització endeterminats segments dels serveis que mereixatenció i suport.

Distribució geogràfica del comerç mundial

Una altra dada que es consolida amb les estadís-tiques —complementàriament al seu pes crei-xent— és que les economies emergents ja sónmés obertes comercialment que les avançades.Es presenten a continuació algunes de les múlti-ples dades que ho corroboren, ratificant la neces-sitat de «connectar» amb aquestes economies pertreure profit més plenament del paper del comerçinternacional com a «motor de creixement».

Per una banda, la figura 3.2 mostra l’evolució deles taxes d’obertura comercial dels principals grupsi regions de l’economia mundial, evidenciant comles economies emergents i en desenvolupament(principalment, però no exclusivament, les asiàti-ques) tenen ja taxes d’obertura superiors a les delspaïsos avançats. A més del paper de les primeresmatèries, en bona mesura els increments recentssón deguts a la inserció en xarxes globals de pro-ducció, la qual cosa, com ja s’ha dit, s’ha de teniren compte a l’hora d’interpretar les dades (bàsica-ment per la comptabilització múltiple dels inputsincorporats en etapes successives de la producció).

Per l’altra banda, la figura 3.3 ofereix una infor-mació complementària sobre quants països de


Font: FMI (2008a)

100

80

60

40

20

01970 1975 1980 1985 1990 2000 20051995

Orient Mitjà i Nord d’Àfrica Àfrica subsahariana Àsia emergent Economies avançades

CEE i CIS Amèrica Llatina

Font: FMI (2008)

Taula 3.3. Variació de les exportacions de serveis d’alt valor afegit (com a punts percentuals del respectiu PIB), 1996-2005

Serveis Comunica- Serveis Altres Transport TransportTotal financers Assegurances cions informàtics serveis aeri marítim

SEA-5Grècia 3,4 -0,7 0,1 0,1 -0,2 -1,7 0,1 5,6Espanya 1,1 0,1 -0,1 0,0 0,1 0,8 0,2 -0,1França 0,2 -0,1 0,0 0,1 0,0 -0,1 0,0 0,2Itàlia 0,5 -0,1 0,0 0,1 0,0 0,8 0,2 -0,4Portugal 1,1 -0,1 0,0 0,1 0,0 0,8 0,2 0,0

Altres païssosUE-15 2,0 0,4 0,0 0,1 0,4 0,8 0,1 0,3Alemanya 1,5 0,1 0,0 0,0 0,2 0,7 0,1 0,4Irlanda 22,3 2,7 4,2 0,1 9,2 5,9 -0,4 0,7Finlàndia 5,0 0,3 0,1 0,3 0,7 3,4 0,0 0,1Suècia 1,9 0,9 -0,2 0,1 0,3 0,7 -0,2 0,2Regne Unit 0,3 0,1 -0,2 0,0 0,2 0,9 -0,1 -0,6

Figura 3.2. Graus d’obertura comercial per regions de l’economia mundial. Exportacions + Importacionscom a percentatge del PIB regional

3.No

vesrealitats

cada grup o regió han vist variar la seva ràtio co-merç/PIB en els percentatges que s’indiquen encada columna. De nou l’hegemonia de les asiàti-ques entre les que han vist millorar aquesta ràtioen més d’un 45%, mentre que la mitjana de leseconomies avançades es concentra en taxes devariació més moderades.

Addicionalment, el Banc Mundial ressalta en elsWDI de 2008 el paper dels «BRIC» —els quatreintegrants dels BRIC ja comentats en l’epígraf1.2.3, més Sud-àfrica—, com mostra la figura 3.4.

Finalment, com a resum del perfil del comerç mun-dial els darrers anys, es presenten a continuacióles principals dades que ofereix l’OMC/WTO

(2008) respecte a la «fotografia» del comerç inter-nacional el 2007 i les tendències des de l’inici delsegle XXI. Es notori el contrast entre les taxes devariació modestes de les economies més maduresi les més dinàmiques de les economies emergentsi algunes de les economies en desenvolupament.També cal ressaltar com l’evolució de les exporta-cions és un primer indicador del potencial compe-titiu, però l’evolució de les importacions ho és de la«capacitat d’absorció» de productes i serveis de laresta del món, incloses les nostres exportacions.La taula 3.4 resumeix les dades relatives als inter-canvis internacionals de mercaderies, mentre quela taula 3.5 recull les referents al comerç en serveis.El posicionament d’algunes economies té matisosdiferencials en ambdues taules.



Brasil, Xina, Índia, Federació Russa i Sud-àfrica

0

10

20

30

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Resta de països en desenvolupament

Figura 3.4. El paper dels BRIC en els percentatges d’exportacions globals

Font: FMI (2008a)

0<0 0-15 >4515-30 30-45

10

20

40

50

30

Nom

bre

depa

ïsos

Àfrica subsahariana Orient mitjà i Nord d’Àfrica Economies avançades Àsia emergent Amèrica Llatina

Figura 3.3. Canvis en la ràtio comerç internacional / PIB per països: nombre de països de cada regiósegons el percentatge de variació d’aquesta ràtio entre 1970 i 2007

3.No

vesr ealitats


Font: OMC/WTO (2008)

Exportació ImportacióExportació Exportació % variació Importació Importació % variació

Valor % variació Mitjana Valor % variació Mitjana2007 2007 2000-2007 2007 2007 2000-2007

Mundial 13.570 15 12 13.940 14 11

Amèrica del Nord 1.854 11 6 2.704 6 7EUA 1.163 12 6 2.017 5 7Canadà 418 8 6 390 9 7Mèxic 272 9 7 297 11 7

Amèrica del Sud i Central 496 15 14 455 26 12Brasil 161 17 17 127 32 12

Europa 5.769 16 12 6.055 16 12Regne Unit 436 -3 6 617 3 9Alemanya 1.327 20 13 1.058 17 11França 552 11 8 613 13 9

CIS 508 19 20 377 34 24Rússia 355 17 19 223 35 26

Àfrica 422 15 16 355 22 15

Orient Mitjà 721 10 15 462 23 21

Àsia 3.798 16 13 3.528 14 13Japó 713 9 6 621 7 7Xina 1.218 27 25 956 21 23Índia 145 20 19 217 24 23NIC 936 11 10 935 12 9

Taula 3.4. Exportacions i importacions mundials de mercaderies: valors (en milers de milions de dòlars)i taxes de variació 2007 i 2000-2007

Font: OMC/WTO (2008)

Exportació ImportacióExportació Exportació % variació Importació Importació % variació

Valor % variació Mitjana Valor % variació Mitjana2007 2007 2000-2007 2007 2007 2000-2007

Mundial 3.260 18 12 3.060 16 11

Amèrica del Nord 533 13 7 440 9 7EUA 454 14 7 336 9 7Canadà 61 6 7 80 11 9Mèxic 17 6 4 24 9 5

Amèrica del Sud i Central 91 16 10 97 18 8Brasil 23 25 14 34 24 12

Europa 1.662 19 13 1.434 17 12Regne Unit 263 17 12 193 13 10Alemanya 197 18 14 245 15 9França 130 11 7 120 12 11Itàlia 109 11 10 117 19 11Espanya 127 21 14 97 24 17

CIS 64 25 20 90 29 21Rússia 38 25 22 57 30 20

Àfrica 84 21 15 97 19 15

Orient Mitjà 79 15 13 125 17 14

Àsia 745 19 13 778 17 11Japó 136 11 9 157 9 5Xina 127 129Índia 86 15 78 24NIC 243 15 11 230 15 11

Taula 3.5. Exportacions i importacions mundials de serveis: valors (en milers de milions de dòlars) i taxes de variació (anuals, mitjana en el seu cas) 2007 i 2000-2007

3.No

vesrealitats

Apèndix: principals exportadors i importadors en l’economia mundial

Les taules 3.6 a 3.11 presenten les dades provi-sionals de l’OMC/WTO (2008) sobre els princi-pals exportadors i importadors en l’economiamundial, afegint-hi com a referència comparativaels posicionaments que tenien les 30 primereseconomies de cada rànquing amb les dades de2002. Això permet ampliar la fotografia mésactual amb una certa perspectiva dels canvismés recents. En la darrera columna de cada taulas’indiquen aquelles variacions en les posicionsdels rànquings que poden tenir una significació omagnitud especial i que impliquen normalment aeconomies emergents o en ràpid creixement.

Com ja s’ha esmentat, amb les dades oficials de2007, la Xina ocupa ja el segon lloc dels exporta-

dors de mercaderies, desplaçant els EstatsUnits. La Xina ocupava el lloc 10 el 1997, el 5è el2002, el 4t el 2003 i va arribar al 3r superant elJapó el 2004. Ara ja només Alemanya està perdavant, la qual cosa és tan important des de laperspectiva xinesa com des de l’alemanya, i perextensió l’europea.

L’evolució de les importacions és important coma indicador del potencial d’absorció com a mer-cat de destinació. És il·lustrativa la relació de leseconomies que el 2007 van incrementar lesseves importacions en més d’un 20%: a més deles omnipresents Xina i Índia, destaca el 35%d’increment de Rússia, el 32% del Brasil, i tambéles xifres de Polònia, la República Txeca, Turquiai els Emirats Àrabs.


Font: OMC/WTO (2008) i International Trade Statistics, WTO, 2003

Taula 3.6 Principals exportadors de mercaderies: comparativa entre 2007 i 2002

Taxa variació Rànquing MilloresRànquing País % 2007 2007 2002 % 2002 rànquing

1 Alemanya 9,5 20 2 9,52 Xina 8,8 26 5 5,0 + 33 Estats Units 8,4 12 1 10,74 Japó 5,1 10 3 6,55 França 4,0 11 4 5,16 Holanda 4,0 19 9 3,8 + 37 Itàlia 3,5 18 8 3,98 Regne Unit 3,1 -3 6 4,39 Bèlgica 3,1 18 10 3,3

10 Canadà 3,0 8 7 3,911 Corea del Sud 2,7 14 12 2,5 + 112 Rússia 2,6 17 17 1,7 + 513 Hong Kong 2,5 8 11 3,114 Singapur 2,2 10 15 1,9 + 115 Mèxic 2,0 9 13 2,516 Taiwan 1,8 10 14 2,117 Espanya 1,7 13 16 1,818 Aràbia Saudita 1,6 8 23 1,1 + 519 Malàisia 1,3 10 18 1,420 Suïssa 1,2 16 20 1,421 Suècia 1,2 14 21 1,322 Àustria 1,2 19 22 1,223 Brasil 1,2 17 27 0,9 + 424 Emirats Àrabs Units 1,1 8 31 0,7 + 725 Tailàndia 1,1 17 24 1,126 Índia 1,0 20 30 0,8 + 427 Austràlia 1,0 14 25 1,028 Noruega 1,0 14 26 0,929 Polònia 1,0 24 33 0,6 + 430 RepúblicaTxeca 0,9 29 34 0,6 + 4

3.No

vesr ealitats



Taula 3.7. Principals exportadors de mercaderies, excloent-hi el comerç intra-UE: comparativa entre2007 i 2002


1 Unió Europea-27 16,5 16 1 19,02 Xina 11,8 26 4 6,6 + 23 Estats Units 11,3 12 2 14,04 Japó 6,9 10 3 8,45 Canadà 4,1 8 5 5,16 Corea del Sud 3,6 14 7 3,3 + 17 Rússia 3,5 17 11 2,2 + 48 Hong Kong 3,4 8 6 4,19 Singapur 2,9 10 10 2,5 + 1

10 Mèxic 2,6 9 8 3,211 Taiwan 2,4 10 9 2,712 Aràbia Saudita 2,2 8 14 1,5 + 213 Malàisia 1,7 10 12 1,914 Suïssa 1,7 16 13 1,815 Brasil 1,6 17 18 1,2 + 316 Emirats Àrabs Units 1,5 8 21 1,0 + 517 Tailàndia 1,5 17 15 1,418 Índia 1,4 20 20 1,0 + 219 Austràlia 1,4 14 16 1,320 Noruega 1,4 14 17 1,221 Indonèsia 1,1 14 19 1,222 Turquia 1,0 25 25 0,7 + 323 Iran 0,8 8 31 0,5 + 824 Sud-àfrica 0,7 20 27 0,6 + 325 Veneçuela 0,7 6 29 0,5 + 426 Xile 0,7 18 33 0,4 + 727 Nigèria 0,6 13 37 0,3 + 1028 Kuwait 0,6 14 36 0,3 + 829 Algèria 0,6 9 32 0,4 + 330 Argentina 0,5 20 30 0,5


Taula 3.8. Principals importadors de mercaderies: comparativa entre 2007 i 2002


1 Estats Units 14,2 5 1 18,02 Alemanya 7,5 17 2 7,43 Xina 6,7 21 6 4,4 + 34 Japó 4,4 7 4 5,05 Regne Unit 4,3 3 3 5,26 França 4,3 13 5 4,97 Itàlia 3,6 14 7 3,68 Holanda 3,5 18 9 3,39 Bèlgica 2,9 18 11 2,9

10 Canadà 2,7 9 8 3,411 Espanya 2,6 14 13 2,312 Hong Kong 2,6 10 10 3,113 Corea del Sud 2,5 15 14 2,314 Mèxic 2,1 11 12 2,615 Singapur 1,9 10 15 1,716 Rússia 1,6 35 23 0,9 + 717 Taiwan 1,5 8 16 1,718 Índia 1,5 24 24 0,8 + 819 Turquia 1,2 22 28 0,7 + 920 Austràlia 1,2 19 20 1,121 Àustria 1,1 18 19 1,222 Polònia 1,1 27 25 0,8 + 323 Suïssa 1,1 14 17 1,324 Suècia 1,1 18 21 1,025 Malàisia 1,0 12 18 1,226 Tailàndia 1,0 8 22 1,027 Brasil 0,9 32 27 0,728 Emirats Àrabs Units 0,9 24 38 0,5 + 1029 Républica Txeca 0,8 27 30 0,6 + 130 Dinamarca 0,7 16 29 0,7

3.No

vesrealitats



Taula 3.10. Principals exportadors de serveis: comparativa entre 2007 i 2002


1 Estats Units 13,9 14 1 17,42 Regne Unit 8,1 17 2 7,83 Alemanya 6,1 18 3 6,34 Japó 4,2 11 5 4,15 França 4,0 11 4 5,56 Espanya 3,9 21 6 4,07 Xina 3,9 – 10 2,5 + 38 Itàlia 3,3 12 7 3,89 Països Baixos 2,8 13 8 3,4

10 Irlanda 2,7 27 14 1,8 + 411 Índia 2,7 15 19 1,5 + 812 Hong Kong 2,5 13 9 2,913 Bèlgica 2,2 – 13 2,214 Singapur 2,0 13 17 1,715 Corea del Sud 2,0 28 16 1,7 + 116 Suècia 1,9 26 20 1,4 + 417 Dinamarca 1,9 17 18 1,618 Canadà 1,9 6 11 2,319 Suïssa 1,9 20 15 1,820 Luxemburg 1,8 18 22 1,321 Àustria 1,7 18 12 2,222 Grècia 1,3 21 23 1,323 Austràlia 1,2 22 25 1,1 + 224 Noruega 1,2 18 24 1,225 Rússia 1,2 25 29 0,8 + 426 Taiwan 0,9 5 21 1,327 Tailàndia 0,9 17 26 1,028 Polònia 0,9 36 32 0,6 + 429 Malàisia 0,9 29 27 0,930 Turquia 0,8 12 28 0,9


Taula 3.9. Principals importadors de mercaderies, excloent-hi el comerç intra-UE: comparativa entre 2007 i 2002


1 Estats Units 19,0 5 1 23,22 Unió Europea-27 18,4 15 2 18,03 Xina 9,0 21 4 5,7 + 14 Japó 5,9 7 3 6,55 Canadà 3,7 9 5 4,46 Hong Kong 3,5 10 6 4,07 Corea del Sud 3,4 15 8 2,9 + 18 Mèxic 2,8 11 7 3,39 Singapur 2,5 10 9 2,2

10 Rússia 2,1 35 15 1,2 + 511 Taiwan 2,1 8 10 2,212 Índia 2,0 24 16 1,1 + 413 Turquia 1,6 22 19 1,0 + 614 Austràlia 1,6 19 13 1,415 Suïssa 1,5 14 11 1,616 Malàisia 1,4 12 12 1,517 Tailàndia 1,3 8 14 1,218 Brasil 1,2 32 18 1,019 Emirats Àrabs Units 1,1 24 26 0,6 + 720 Aràbia Saudita 0,9 35 25 0,6 + 521 Indonèsia 0,9 14 27 0,6 + 622 Sud-àfrica 0,9 18 28 0,6 + 623 Noruega 0,8 25 24 0,724 Vietnam 0,6 36 30 0,4 + 625 Ucraïna 0,6 34 33 0,3 + 826 Israel 0,6 17 22 0,727 Filipines 0,5 6 23 0,728 Veneçuela 0,5 45 39 0,2 +1129 Xile 0,4 20 32 0,3 + 330 Iran 0,4 10 29 0,4

3.No

vesr ealitats

3.1.2. La internacionalització de les empreses

europees: anàlisi i implicacions

La interacció entre noves realitats i noves einesanalítiques i empíriques troba en l’estudi del co-merç internacional i de la inversió estrangera unàmbit especialment rellevant. Les edicions anteriorsd’aquest Informe Anual presentaven, entre d’altres:

a) El paper de l’obertura creixent a mercats glo-bals d’empreses amb heterogeneïtat en laseva productivitat i/o valor afegit. Aquests en-focaments —resumits a Helpman (2006) ambextensions a Melitz-Ottavianno (2008)— oferei-xen una explicació dels beneficis de la insercióinternacional derivats de les millores en la pro-ductivitat agregada que resulten de l’impactediferent que té la competència global sobreempreses de productivitat heterogènia, poten-ciant sobretot les més eficients, capaces desuperar els costos —fixos i variables— neces-saris per afrontar experiències internacionalit-zadores, mitjançant exportacions o IED.Aquests beneficis s’afegeixen als tradicional-

ment descrits en la literatura, que van des del’aprofitament d’avantatges comparatius (dife-rències en costos dels factors de producció,etc.) als aprofitaments d’economies d’escala ol’accés a una més gran varietat de productes—de consum o inputs intermedis— de consu-midors i empreses, a banda d’una més grancompetència. Però també aquests enfoca-ments destaquen aspectes potencialmentconflictius, que inclouen la més gran disparitatentre els resultats de les empreses, ja quemercats més amplis amplificarien també elsdiferencials de rendibilitats entre les empresesmés eficients (que podrien aprofitar els nousmercats ara oberts) i les menys eficients (que,si no reaccionen a temps, podrien trobar-sefora dels mercats o, com a mínim, sotmeses acompressió dels seus marges).

b) Algunes implicacions potencials d’aquests de-senvolupaments es refereixen al paper de lespolítiques públiques, especialment en teixitsproductius de petita i mitjana empresa, ja queaquestes tenen més dificultats per superar, per



Taula 3.11. Principals exportadors de serveis: comparativa entre 2007 i 2002


1 Estats Units 11,0 9 1 13,32 Alemanya 8,0 15 2 9,63 Regne Unit 6,3 13 4 6,64 Japó 5,1 9 3 6,95 Xina 4,2 – 8 3,0 + 36 França 3,9 12 5 4,47 Itàlia 3,8 19 6 4,08 Espanya 3,2 24 11 2,4 + 39 Irlanda 3,0 18 10 2,6

10 Països Baixos 2,9 13 7 3,611 Corea del Sud 2,8 21 12 2,312 Canadà 2,6 11 9 2,713 Índia 2,6 24 19 1,4 + 614 Singapur 2,3 14 21 1,3 + 715 Bèlgica 2,2 – 13 2,316 Rússia 1,9 30 20 1,4 + 417 Dinamarca 1,8 21 17 1,518 Suècia 1,6 21 18 1,519 Hong Kong 1,3 9 16 1,620 Austràlia 1,2 21 22 1,1 + 221 Tailàndia 1,2 18 24 1,122 Àustria 1,2 12 14 2,223 Noruega 1,2 19 25 1,1 + 224 Luxemburg 1,2 18 30 0,925 Taiwan 1,2 8 15 1,626 Brasil 1,1 24 29 0,9 + 327 Suïssa 1,1 14 28 1,028 Indonèsia 1,0 – 27 1,029 Emirats Àrabs Units 0,9 – 31 0,7 + 230 Malàisia 0,9 15 26 1,1

3.No

vesrealitats

si mateixes, les barreres d’accés als nous mer-cats globals (el món continua sense «ser pla»,com recorda el capítol 1). Aquesta qüestióseria fonamental si, com suggerien alguns es-tudis, una dimensió important de l’aprofitamentde les noves regles del joc globals fos l’anome-nat marge extensiu, és a dir, la implicació d’unnombre creixent d’empreses —i de productesi mercats de destinació— en la dinàmica inter-nacionalitzadora (i no només una més granpresència d’un nombre reduït i aproximada-ment constant d’empreses globals).

Avaluar el paper efectiu d’aquests consideracionsrequereix disposar d’estadístiques desagregadesa nivell d’empresa, i no només de sector o indús-tria. L’Informe Anual 2007 resumia resultats pelsEstats Units publicats per Bernard et al. (2007)que, de manera molt notable, ratificaven les con-clusions extretes dels avenços analítics esmen-tats. En una línia semblant, les aportacions deTomiura (2007), referides a la internacionalitzacióde les empreses japoneses, i les de Yeaple (2008)sobre les multinacionals nord-americanes. Unafita important des de la perspectiva europea haestat la publicació a finals de 2007 d’un ampliestudi relatiu a diversos països europeus, dirigitper Thierry Mayer i Gianmarco Ottaviano (2008),dins del programa «European Firms & Internatio-nal Markets» (EFIM), que, com veurem a continua-ció, també ratifica, amplia i matisa els resultatsanteriors. Des de la perspectiva de Catalunya, pelfet de tractar-se de països més propers, algunsd’ells (Bèlgica, Noruega) de dimensió semblant aCatalunya, i d’altres també culturalment propers(França, Itàlia), les consideracions que es resumei-xen tenen un potencial d’aplicabilitat més gran.Des d’una altra perspectiva, l’estudi publicat perla Comissió Europea sobre els impactes de laposada en marxa de l’euro sobre els fluxoscomercials i inversors —Baldwin et al. (2008)—també ofereix, amb dades de Bèlgica, França,Hongria i Suècia, perspectives complementàriesde l’experiència comercial i inversora europees.

«Premia» de les empreses exportadores i de les empreses que fan inversió directa a l’estranger

Les taules 3.12.a i 3.12.b mostren diversos indi-cadors de millor comportament de les empreses

internacionalitzades respecte a diversos paràme-tres. Concretament es recullen les ràtios pel quefa a nivell d’ocupació, valor afegit i nivell salarialentre, d’una banda, empreses exportadores i noexportadores (taula 3.12.a) i, de l’altra, entreempreses amb inversió directa estrangera i sense(taula 3.12.b). Els valors sistemàticament supe-riors a la unitat reflecteixen, doncs, una millor per-formance de les empreses amb projecció interna-cional.

Les diferències entre països en part s’expliquenper la mostra utilitzada: cal recordar que per aBèlgica i Noruega són mostres àmplies —que fanemergir diferencials substancials entre empre-ses—, mentre que les dades de França i Itàliaestan referides a un conjunt d’empreses ja decerta dimensió, que esbiaixa la mostra cap apotencials exportadores. També són empresesde certa dimensió les de la mostra hongaresa.Malgrat aquestes disparitats, el missatge de lesdades és clar respecte als vincles entre interna-cionalització i valors més importants de valor afe-git, ocupació i nivell salarial.

Les dades europees ratifiquen, doncs, les evidèn-cies respecte a heterogeneïtats importants —entre


Font: EFIM, Mayer-Ottaviano (2007)

Taula 3.12.a. Diferencials entre empresesexportadores i no exportadoreseuropees

País d’origen Prima Prima valor Prima ocupació afegit salaris

Alemanya 2,99 1,02França 2,24 2,68 1,09Regne Unit 1,01 1,29 1,15Itàlia 2,42 2,14 1,07Hongria 5,31 13,53 1,44Bèlgica 9,16 14,80 1,26Noruega 6,11 7,95 1,08


Taula 3.12.b. Diferencials a favor de lesempreses europees amb FDI

País d’origen Prima Prima valor Prima ocupació afegit salaris

Alemanya 13,19França 18,45 22,68 1,13Bèlgica 16,45 24,65 1,53Noruega 8,28 11 1,34

3.No

vesr ealitats

i intra sectors— que han servit de base als nousdesenvolupaments analítics en matèria d’inter-nacionalització, i encaixen amb les dades d’estu-dis amplis i desagregats per a Estats Units, japresentats a l’anterior Informe Anual. Però a l’ho-ra d’establir relacions de causalitat —són lesempreses més eficients les que s’interna-cionalitzen o també la internacionalització afe-geix un plus de performance— les evidències del’estudi no són nítides. En tot cas no es pot des-cartar un mecanisme de learning by exporting i/ouna relació bidireccional de causalitat. Altresestudis recents referits a economies emergentso en desenvolupament en què la inserció inter-nacional ha tingut un fort impacte —com Mèxic,per exemple Verhoogen (2008)— accentuen elpaper de les respostes d’adaptació a les novesrealitats en termes d’un upgrading de tecnologia,qualitat i/o adequació als nous paràmetres decompetència i demandes, com un factor clau al’hora d’explicar respostes diferencials entreempreses, sovint marcant la diferència entre l’è-xit i la desaparició.

Diferències intraeuropees en estructuresexportadores

Les dades resultants de l’estudi EFIM permeteninteressants comparacions entre les economieseuropees. Una d’elles que ha merescut especialatenció és la relativa a les diferències entre Fran-ça i Alemanya.

La taula 3.13 compara les estructures empresa-rials exportadores de França i Alemanya. Unadiferència significativa rau en el pes de lesempreses alemanyes que exporten més d’un50% del seu gir, superior al de França, i enespecial en el pes exportador de les empresesque exporten entre el 50 i el 90% del seu gir, que—com es veu comparant les dues darreres

columnes— a Alemanya és el 68% del totald’exportacions, mentre que a França no arribaal 40%. En canvi a França les empreses ambpoca exportació (inferior al 5%) i, a l’altreextrem, les plenament «globalitzades» (queexporten més del 90%) tindrien més pes. Unaqüestió oberta és la relació entre aquest pes aAlemanya d’un «més ampli conjunt d’empresesmitjanes fortament implicades en l’exportació» iels resultats exportadors d’Alemanya al capda-vant del lideratge mundial.

La figura 3.5 presenta d’una altra manera aquesttret diferencial entre l’activitat exportadora fran-cesa i alemanya. A la part a) es mostra com al1998 la relació acumulativa entre el percentatgede firmes i el volum d’exportacions era forçasemblant entre ambdós països, mentre que a lapart b) es constata com el 2003 han emergitalgunes diferències significatives, especialmentpel que fa a un pes més gran a Alemanya d’unamassa crítica d’empreses de dimensió mitjana,amb forta vocació i especialització exportadoraen lloc d’un teixit productiu com el francès ambmés pes del «campions nacionals». L’informeque estem comentat planteja explícitament, perdeixar-la oberta, la pregunta de «si aquest canvien la distribució pot explicar les dràstiques dife-rències en resultats exportadors d’aquests dospaïsos», que ja es va reflectir en les taules finalsde la secció anterior.

Vies d’internacionalització

Per esbrinar amb més precisió quins són elscanals o mecanismes d’internacionalització, mésenllà de la multiplicitat en les tipologies jurídi-ques, aquests desenvolupaments analítics tre-ballen amb els enfocaments dels «marges» perexplicar vies de variació del valor de les exporta-cions —o de la FDI, en el seu cas. Desenvolupa-



Taula 3.13. Comparació entre França i Alemanya. Distribució de la mostra d’empreses exportadoressegons el pes de les exportacions al gir de les empreses (dades de 2003)

% d’exportacions totals efectuades% d’empreses que exporten més del: per empreses que exporten més del:

5% 50% 90% 5% 50% 90%

Alemanya 46,89 11,85 0,96 99,49 73,57 5,95França 41,16 9,02 1,39 93,58 49,22 9,71

3.No

vesrealitats

ments recents tan destacats com el de Help-man-Melitz-Rubinstein (2008) destaquen laimportància d’introduir la distinció entre margeintensiu i extensiu per analitzar i interpretar elsfluxos comercials internacionals. També lesimplicacions respecte a estratègies d’internacio-nalització es veuen afectades pels resultats d’in-troduir aquesta distinció.

La figura 3.6 recull el desglossament que fa servirl’informe Mayer-Ottaviano del valor agregat de lesexportacions. En primer lloc es diferencia entre el

valor de les exportacions per exportador (margeintensiu d’empreses), d’una banda, i el nombred’exportadors (marge extensiu d’empreses), del’altra. Dins del comportament de cada empresaes pot diferenciar també entre les exportacionsper cada producte (marge intensiu de productes)i el nombre de productes (marge extensiu de pro-ductes). I finalment, dins del valor de les exporta-cions de cada producte es pot descompondreentre la quantitat exportada (per producte iexportador) i el preu d’exportació per unitat, ano-menat en la figura «marge de preu» i sovint utilit-



5

10

50

75

0,5 1 5 10 50 75 100

5

10

50

75

0,5 1 5 10 50 75 100

% facturació exportacions

% facturació exportacions

%d’

empr

eses

%d’

empr

eses

França Alemanya

(a) 1998

(b) 2003

Figura 3.5. Intensitat exportadora: França versus Alemanya

3.No

vesr ealitats

zat com a indicador inicial de qualitat (es tornaràsobre aquesta qüestió en la secció 3.1.3).

Quins són els principals resultats d’aplicaraquests criteris a l’estudi de les exportacionseuropees?

Marge extensiu en les exportacions

La manera més habitual en aquesta literaturad’esbrinar el pes de cadascun dels «marges» esveure el seu paper explicatiu sobre els efectesque tenen en els fluxos exportadors la dimensiódel mercats i la distància. La relació positiva entrefluxos comercials i el pes de les economies d’ori-gen i destinació, així com la relació negativa ambla distància, configura una relació empírica benconeguda que, per motius força obvis, es de-nomina habitualment com a model o equació de«gravetat». Les figures següents descomponenels fluxos exportadors (i més endavant s’aplica lametodologia als inversors) entre el paper dels PIBde les economies implicades i la distància (ambresultats que ratifiquen una vegada més els enfo-caments de «gravetat») i afegeixen el poderexplicatiu dels marges extensiu —nombre d’em-preses exportadores, en fosc— i intensiu —mitja-

na d’exportació, en clar. Tal com es desprèn, perexemple, de la figura 3.7, el marge extensiu té unpaper altament significatiu.

Així, la interpretació de la figura 3.7 seria, en ter-mes agregats, que un increment del pes econò-mic d’un país del 10% tendeix a incrementar elsseus fluxos comercials en pràcticament un 10%—els valors 1,05 i 0,93 són substancialment pro-pers a la unitat, denotant quasi equiproporciona-litat— mentre que si un país es troba un 10%més lluny que un altre respecte a un grup de paï-sos, tendeix a comerciar aproximadament un8,6% menys, de mitjana. Però, a banda de ratifi-car amb dades europees l’aproximació de l’e-quació de gravetat, el que ara cal destacar esque el marge extensiu, és a dir, el que succeeixamb el nombre d’empreses implicades, té unpotencial explicatiu més gran que el marge inten-siu. El marge extensiu explica pràcticament en laseva integritat el paper de la grandària o dimen-sió d’un país com a exportador, explica també el60% del paper de la dimensió d’un país com aimportador, i un 75% de l’ajust en termes dereducció del comerç que suposa anar incremen-tant la distància. Es justifica així la conclusiórotunda de Mayer-Ottaviano (2007): «El nombred’exportadors té la màxima importància».



Valorexportatperexportador

Nombre deproductesexportats

Exportacionsper productei per exportador

Nombred’exportadors

Valor totalde lesexportacions

Marge extenisua nivell d’empresa

Marge extensiua nivell de producte

Preu de les exportacionsper producte i perexportador

Quantitat exportada perproducte i per exportador

Marge de preu

Marge quantitatiu

Marge intensiua nivell d’empresa

Marge intensiua nivell de producte

Figura 3.6. Marges d’ajustament de les exportacions

3.No

vesrealitats

Per la seva banda, la figura 3.8 descompon elmarge intensiu d’empresa entre els components«nombre de varietats» i «exportacions per varie-tat», per trobar evidències europees respecte alpaper del «marge extensiu en productes». Elsresultats ratifiquen, a banda del paper del nom-bre d’exportadors ja indicat, també el paper delnombre de productes. Més en detall, les varia-cions en el pes econòmic (PIB del país importa-dor i/o exportador) es tradueixen en mésempreses i més productes, amb una diversifica-ció que arriba a reduir la mitjana d’exportacionsde cada producte per part de cada empresa (elsrectangles inferiors per sota de zero en la figura),mentre que pel que fa als impactes d’augmentsde les distàncies es redueixen els dos margesextensius (d’empreses i de productes) i aug-menta el paper de les exportacions unitàries perproducte i empresa. Els enfocaments recents encomerç internacional expliquen aquests resul-tats amb la combinació de dos mecanismes: a)un mecanisme de «filtre d’eficiència», segons elqual només les empreses més productives o efi-cients poden superar els costos addicionals devendre en mercats més llunyans —«la distànciano ha mort»— a preus competitius; b) un meca-nisme de «filtre de qualitat», en què només lesmercaderies de més qualitat, podrien superarels costos addicionals vinculats a més distàn-cies. Retornarem sobre el tema de la qualitat enla secció 3.1.3.ductes

En l’actual escenari de desequilibris internacionalsi reajustos canviaris, Corsetti et al. (2008) hanincorporat una dimensió del paper del marge ex-tensiu en el reajustament dels desequilibris exte-riors com els que es presenten en l’actualitat (i esdiscuteixen amb més detall en la secció 3.2). Elseu argument és que reduir la correcció dels des-equilibris exteriors a variacions dels tipus de canvien què els productes nacionals es facin mésbarats que els estrangers ignora el paper que té al’ajustament l’entrada en el comerç internacionalde noves varietats —el marge extensiu— i no(només) les variacions del preus de les existents.Una conclusió interessant és que la variació enels tipus de canvi necessària per redreçar elsdesequilibris pot ser força diferent —i en el seumodel central, inferior— si s’incorpora aquestadimensió del marge extensiu com a mecanismed’ajustament. Aquest enfocament comparteixamb el de Venhoogen (2008) la interacció entreajustos canviaris i dinàmiques comercials en laresposta a noves situacions.

Per modular el paper del marge extensiu tambécal esmentar alguns plantejaments que desta-quen, per contra, el «marge intensiu». Besedes-Prusa (2007) han estudiat com, sobretot en etapesinicials de les dinàmiques internacionalitzadores,hi ha un grau important de fracàs en les incorpo-racions de noves empreses, productes o varietatsal comerç exterior, de manera que és important la


Font: Mayer-Ottariano (2009)

-1

-0,5

0

1

1,5

1,05

PIB, ex

0,93

PIB, imDist.

-0,86

0,5

Número d’exportadors Mitjana de les exportacions Efecte agregat

Figura 3.7. Exportacions europees: aplicació de l’equació de gravetat i paper dels marges extensiu i intensiu d’empreses

3.No

vesr ealitats

consolidació de les línies exportadores iniciades.Els seus arguments insisteixen, doncs, en lanecessitat de complementar les ampliacions deles experiències internacionalitzadores —margeextensiu clàssic— amb mecanismes de segui-ment i consolidació que fomentin la solidesa de labase exportadora d’una economia.

En una línia també en certa mesura eclèctica, l’es-tudi de la Comissió Europea portat a terme perBaldwin et al. (2008) troba evidències parcials decom la posada en marxa de l’euro, pel fet dereduir determinats costos de transacció i informa-ció, hauria permès a algunes empreses (moltesd’elles mitjanes o petites) afrontar experiènciesinternacionalitzadores, en principi comercials, peròtambé en alguns casos inversores, en el marc del’eurozona. Aquests resultats coincideixen ambl’anàlisi més àmplia de Bergin-Lin (2008), quetambé avala el paper de «reducció de costos» decompromisos complets d’estabilitat com les unifi-cacions monetàries. Però cal afegir que Baldwin etal. (2008) també detecten un paper significatiudels marges intensius, i que es desprèn d’aques-tes anàlisis el paper més rellevant de superar cos-tos d’internacionalització per assumir experiènciesinternacionalitzadores en àmbits més «distants»tant geogràficament com des de la perspectiva dela qualitat institucional, seguretat en les transac-cions, etc., que reforça àmbits potencials d’ac-tuació per a les polítiques públiques i en concer-tació/cooperació amb el sector empresarial.

Marges en l’FDI

L’aplicació de les tècniques anteriors per analitzarels factors que rauen sota la dinàmica exportado-ra són recents però estan ja consolidats. Mésnovedosa i temptativa és l’aplicació d’una meto-dologia semblant en la inversió directa estrange-ra. Com ja s’ha esmentat, Yeaple (2008), per alcas dels Estats Units, i Tomiura (2007), per alJapó han fet anàlisi d’interès, ratificant i enriquintels resultats inicials de més productivitat en lesempreses amb IED, i del paper d’obertura denous mercats de les experiències inicials d’IED,que poden donar pas a un «marge extensiu»també en IED. Pel que fa a Europa, l’InformeEFIM també fa una aplicació en les dinàmiquesinversores dels plantejaments anteriors referits ala presència comercial exterior. Alguns dels resul-tats es mostren en la figura 3.9, per al casos de laIED a Noruega (part a), Alemanya (part b) i Bèlgica(part c), atès que les fonts estadístiques d’aquestspaïsos permeten amb més fiabilitat la descompo-sició. Els resultats també destaquen la importàn-cia d’un «marge inversor extensiu» resultant de laimplicació d’una massa crítica d’empreses del tei-xit productiu del país. Cal destacar el paper expli-catiu del PIB del país de destinació («PIB, im»)interpretat en l’Informe EFIM com a revelador delfet que, a un alt nivell d’agregació, les considera-cions d’accés al mercat són importants, i queentre el 53% (en el cas de Bèlgica) i el 65% (en elcas de Noruega) de l’explicació d’aquest factor



-1,5

-1

0

1

0,5

-0,5

1,5

2

2,5

Número d’exportadorsNúmero de productes

Mitjana d’exportacions per productei empresa

Efecte agregat

PIB, ex

1,05

0,93

PIB, im Dist.

-0,86

Figura 3.8. Exportacions europees: equació de gravetat i paper dels marges extensiu i intensiu enproductes

3.No

vesrealitats

es vincula al «marge extensiu» d’increment delnombre d’empreses implicades en activitatsd’IED.

Les eines analítiques i la seva translació a estudisempírics dels enfocaments recents en comerçinternacional també ofereixen perspectives sobre

el potencial d’internacionalització de les econo-mies. En la mesura que un aspecte cabdal perassumir activitat internacional és la relació entre laproductivitat de cada empresa, per una banda, iels costos —fixos i variables— que cal superarper entrar en exportacions —o «a fortiori» enIED—, per l’altra, tenir un coneixement del graude resposta potencial del conjunt d’empreses avariacions en aquests costos o millores en la pro-ductivitat constitueix una eina important. Els can-vis en els costos poden venir tant d’alteracionsen pautes o tecnologies de transports i comuni-cacions, com, eventualment, de mesures de polí-tica que faciliten a les empreses compartir, supe-rar o absorbir aquests costos.

Facilitar superar costos d’internacionalització:potencial encara no aprofitat

Algunes de les implicacions de les anteriors anà-lisis es poden visualitzar com el potencial sobreel grau i modalitats d’internacionalització d’unpaís, de variacions induïdes per canvis en lesregles o les polítiques en la relació entre produc-tivitat i costos percebuts per les empreses en lainternacionalització. La figura 3.10 mostra un cas—també extret de l’estudi EFIM repetidamentcitat— d’una distribució de les empreses manu-factureres de Noruega segons la seva producti-vitat, en concret de la «productivitat total delsfactors». Els desenvolupaments analítics que esveuen confirmats pels estudis empírics com elque comentem marquen dues «divisòries» (cutoff) rellevants per a la internacionalització. D’unabanda, el llindar mínim de productivitat per talde poder superar el mercat domèstic i assumiractivitat exportadora; i, de l’altra, el llindar deproductivitat que, a més, permet afrontar activi-tat d’inversió directa a l’estranger. Aquestesdivisòries o cut off depenen de la interaccióentre la productivitat de cada empresa i els cos-tos (fixos i variables) d’internacionalització. Unareducció dels costos de la internacionalitzaciódesplaça cap a l’esquerra els llindars i permet,doncs, incorporar més empreses a la dinàmicainternacionalitzadora.

Cal ressaltar que els nivells de cut off depenenbàsicament de la interacció entre factors de pro-ductivitat/eficiència, d’una banda, i de costos detota mena associats a les experiències interna-



1,41,2

10,80,60,40,2

0-0,2-0,4-0,6-0,8

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6

-0,8

Número d’afiliats

Mitjana de vendes

Efecte agregat

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

-0,4

-0,6

PIB, imDist.

PIB, imDist.

PIB, im Dist.

Figura 3.9. IED: equació de gravetat i paper dels marges extensiu i intensiu

3.No

vesr ealitats

cionalitzadores, de l’altra. Per això, desplaçar elscut off per implicar a una massa crítica mésimportant del teixit productiu en la internacionalit-zació es pot fer per la via cabdal de la millora dela productivitat mitjançant la innovació i la genera-ció i incorporació del talent (com es detalla en elcapítol 2 d’aquest Informe), i, complementària-ment, per la via de reduir la realitat —i la percep-ció— dels costos en la internacionalització.

Per això és important detectar i contribuir a supe-rar els costos de la internacionalització. Això ésespecialment important a països amb un teixit demitjana i petita empresa, amb més dificultats indi-viduals per superar alguns d’aquests costos. Enaquests països, un desplaçament del cut off capa l’esquerra podria incorporar un nombre percen-tualment important d’empreses, la qual cosa, a lavista dels resultats anteriors sobre el paper delmarge extensiu, podria ser especialment rellevantper als resultats internacionalitzadors. Una de lesconclusions i recomanacions de l’Informe EFIMés el potencial important de superar fins i tot elscostos associats al comerç internacional quesemblin petits, ja que en determinats països isectors, el seu efecte per permetre «el salt» a unamassa crítica d’empreses pot ser important. Aixòés especialment vàlid per als «costos fixos», en lamesura que el marge extensiu sigui significatiu, jaque sovint són els costos dissuasoris en primerainstància d’activitats internacionalitzadores.

La curvatura de la figura 3.10 també presentadiferències entre sectors. Una forma d’aproximarel potencial encara no aprofitat d’internaciona-lització —aplicat en l’estudi EFIM— és desglos-sar per sectors el contingut empresarial de lalínia representada en la figura 3.10 i avaluar quinés l’increment d’empreses que podrien inserir-sea la internacionalització amb una reducció dona-da dels costos d’accés. L’estudi EFIM inclou unaestimació dels paràmetres de curvatura per Fran-ça i Itàlia, amb notables diferències entre sectors,que poden ser importants a l’hora d’establir prio-ritats en les polítiques de foment de la internacio-nalització.

3.1.3. Competència en qualitat: anàlisi

i implicacions

El tema de la qualitat té un paper creixent dins dela l’anomenada globalització «d’alta definició»,com una qualificació cabdal de les realitats i anà-lisis més desagregades de les pautes productivesi exportadores, i de les seves implicacions econò-miques, empresarials i sociopolítiques. La combi-nació de demandes dels consumidors —i com-pradors d’inputs intermedis— i canvis en latecnologia i les xarxes globals de producció fanque les oportunitats per als territoris conforminmoving windows (Sutton, 2007), en què la inter-acció entre productivitat i qualitat té un paper



Productivitat total dels factors (grup inferior normalitzat a 1)

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,24

1,29

1,34

1,39

1,44

1,49

1,54

1,59

1,64

1,68

1,73

1,78

1,83

1,88

1,93

1,98

2,03

2,08

2,12

2,17

2,22

2,27

2,32

2,37

2,42

2,47

2,52

2,57

2,61

2,66

2,71

2,76

2,81

2,86

2,91

3,95

3,01

3,05

3,10

3,15

3,20

3,25

3,30

3,35

3,40

3,45

0

1

2

3

4

5

6

7

Den

sita

td’e

mpr

eses

Empreses dedicadesal mercat domèstic

Exportadors

Inversors en IED

Figura 3.10. Distribució de les empreses noruegues per productivitat i cut off d’exportació i IED

3.No

vesrealitats

explicatiu important. La secció anterior es basaen anàlisis que destaquen diferències de produc-tivitat, i aquesta secció se centra en el paper i lesimplicacions de les diferències de qualitat. Man-tenen les economies avançades avantatges res-pecte a això? Quina és la magnitud, causes iconseqüències de la «sofisticació creixent»(Wang-Wei, 2008) de les exportacions de leseconomies emergents?

Edicions anteriors d’aquest Informe Anual hanincorporat anàlisis sobre el paper i la medició dela qualitat de les exportacions, com una formad’especialització competitiva i com un mecanis-me de salvaguarda a Europa del nivell i qualitat devida. Recentment diversos estudis —Schott(2008) i Fontagné et al. (2008), entre els més des-tacats— han aprofitat bases de dades cadavegada més desagregades per aprofundir en lamesura i implicacions d’aquesta dimensió cabdalde la qualitat. El seu missatge és que, enfront dela presència cada vegada més important d’ex-portacions de les economies emergents —isingularment de la Xina— a ítems de les classi-ficacions internacionals d’activitats, continua ha-vent-hi diferències significatives en indicadorsrellevants de qualitat, amb el missatge que apro-fundir aquesta dimensió és una via important permantenir avantatges competitius als països avan-çats, amb un paper especial a Europa.

Fontagné et al. (2008) aprofiten una nova base dedades anomenada BACI (les inicals en francès de«Base pour l’Analyse du Commerce Internatio-nal») elaborada al centre de recerca CEPII, permostrar les diferents «lectures» de les dadesquantitatives i les qualitatives. Així, l’any 2004,dels 5.041 productes objectes de comerç inter-nacional en la seva classificació, la Xina figuravacom a exportador en 4.898, molt a prop ja d’Ale-manya, amb 4.932. Si es fa l’encreuament d’a-quests productes amb països de destinació, laXina hauria passat de ser present en 163.250posicions (producte x país) el 1995 a 335.720 el2004, també molt a prop d’Alemanya, amb352.855.

Una lectura diferent emergeix quan dins de cadaproducte es diferencien nivells de qualitat. Fon-tagné et al. (2008) divideixen en tres categories(grups de «varietats») la qualitat de cada produc-te, i troben indicadors d’evolució molt diferent en

cadascun d’aquests subgrups. Un resultat gràficés el que visualitza la figura 3.11. Mostra en dosquadres diferents la relació entre —a l’eix verti-cal— el paper de cada país dins de les importa-cions dels Estats Units (com a mercat obert dereferència mundial) i —a l’eix horitzontal— el nivelldel PIB de cada país respecte al dels EstatsUnits (com a indicador del grau de desenvolupa-ment). El resultat que crida l’atenció és que quanes representen gràficament els resultats per alterç de varietats d’inferior qualitat de cada pro-ducte —a la part esquerra de la figura— la corre-lació és clarament negativa, mentre que quan espresenten els resultats per al terç de superiorqualitat la correlació passa a ser positiva. La lec-tura d’aquestes dades és que el tipus de com-petència dins de cada segment de varietats ésforça diferent.

El paper especialment significatiu per a Europade la dimensió de qualitat es desprèn de lesdades del autors recollides en la taula 3.14, quemostren el desglossament l’any 2004 de lesquotes d’exportacions mundials per grans cate-gories segons el grau de transformació delsbéns (consum, inversió, intermedis), presentantnovament de forma diferenciada els segmentsde més alta i més baixa qualitat (de nou segonsel criteri de valors unitaris, classificats en tres ter-ços iguals, dels quals es mostren les dades refe-rides al terç inferior o «baixa qualitat» i terç supe-rior o «alta qualitat»).

La posició de la Unió Europea es visualitza amb ladada de representar el 30,6% de les exportacionsmundials en els segment d’alta qualitat i en canvinomés la meitat, un 15,3%, en les varietats demés baixa qualitat. Pot cridar l’atenció que per alsEstats Units aquest diferencial no és tan signifi-catiu, la qual cosa es presta a diverses interpre-tacions pel que fa a la «sensibilitat» i «vulnerabili-tat» enfront dels canvis en les pautes comercialsglobals. Per l’altra banda, la Xina tindria una posi-ció molt destacada de lideratge en el segment debaixa qualitat, amb un 20,1%, però una posició,almenys al 2004, força més endarrerida en elssegments de més qualitat.

Les diferències entre la gamma alta i la baixa sónespecialment significatives precisament per aEuropa, com es mostra en la figura 3.12. Entre1995 i 2004, a més, la UE-25 hauria perdut 2,75


3.No

vesr ealitats

punts de quota de mercat mundial en les expor-tacions de baixa qualitat, mentre que, per con-tra, hauria guanyat 0,24 punts dins de la gammad’alta qualitat, malgrat el context de pes creixentde les economies emergents, que hauria portatels Estats Units a perdre 4,19 punts en els seg-ments baixos però també a perdre 3,19 en elssegments alts.

La Xina hauria guanyat, segons aquestes dades,10,98 punts en la gamma baixa i 2,52 en la gammaalta. Aquesta darrera xifra ha portat a debats sobreen quina mesura hi contribueix una estratègia desofisticació de les exportacions deliberada —algu-nes anàlisis confirmen les dades de Rodrik ja

comentades en l’Informe Anual 2006 sobre lamanera com el grau de sofisticació de les exporta-cions xineses correspondria a un país amb aproxi-madament el triple del PIB per càpita del que real-ment té la Xina, encara que si les comparacions esfessin només amb les regions costeres de la Xina elresultat comparatiu es modificaria substancial-ment—, però també altres argumentacions se cen-tren en el fet que les exportacions xineses en bonamesura són resultats d’inversions estrangeres.

L’anàlisi de Fontagné et al. també presenta dadesdesagregades per als estats membres de la UE-25.La taula 3.15 mostra els índexs d’especialitzacióde cada país el 1995 i el 2004, definits com el


Font: Fontagné-Gaulier-Zignano (2008)

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1

Pro

duc

tes

de

segm

ent

bai

x

PIB per càpita en relació als EUA

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1

Pro

duc

tes

del

segm

ent

alt

PIB per càpita en relació als EUA

Figura 3.11. Participació en les importacions dels Estats Units de diferents països (cerclesproporcionals al PIB de cada país) segons el grau de desenvolupament

3.No

vesrealitats


Font: Fontagné-Gaulier-Zignano (2008)

Segment Exportador Béns Béns Béns Totsde mercat intermedis de consum d’inversió

Inferior UE-25 14,7 13,6 18,4 15,3Estats Units 14,4 7,4 11,5 11,9Japó 8,1 4,6 9,4 7,5Altres desenvolupats 19,0 19,7 17,8 18,9Xina 14,9 25,0 25,7 20,1Brasil 2,1 1,9 1,4 1,9Rússia 2,1 0,7 0,8 1,4Índia 2,7 3,0 0,3 2,2Altres emergents 15,0 16,8 11,3 14,6Resta del món 7,1 7,3 3,5 6,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Superior UE-25 28,7 38,8 26,1 30,6Estats Units 14,6 9,9 18,5 14,4Japó 15,8 9,9 16,8 14,6Altres desenvolupats 22,3 13,3 20,3 19,5Xina 2,6 5,8 5,6 4,1Brasil 0,7 1,0 0,6 0,7Rússia 1,1 0,3 0,3 0,7Índia 0,8 1,1 0,6 0,8Altres emergents 9,9 14,3 9,4 10,9Resta del món 3,7 5,7 2,0 3,8

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Taula 3.14. Participacions en els mercats mundials d’exportació de diferents tipus de mercaderiessegons nivells de transformació, en els segments inferior i superior de qualitats. Dades referides a 2004; exclòs el comerç intra-UE

Font: Fontagné-Gaulier-Zignago, «Quality matters: Everything is (not) made in China», a www.voxeu.org, 28 de marçde 2008

0

5

10

20

35

15

25

30

UE-25 EUA Japó Xina Brasil Rússia Índia Altresemergents

Segment baix 1995 Segment baix 2004 Segment alt 1995 Segment alt 2004

Figura 3.12. Comparació de les quotes de mercat mundials el 1995 i el 2004, referides als segments d’alta qualitat i de baixa qualitat

3.No

vesr ealitats

pes relatiu de les exportacions de cada gama dequalitat (alta, mitjana o baixa) respecte al conjuntde les exportacions. Pel que fa a l’alta qualitat, elpaper destacat d’Àustria, Alemanya, Suècia, elRegne Unit i les especificitats d’Irlanda emergei-xen, així com la ràpida evolució d’algunes de leseconomies del Centre i l’Est d’Europa —queestaria comportant una reducció dels diferencialsintra-UE— i el marge important de millora en elconjunt de l’Estat espanyol. Una conclusió sem-blant es deriva de l’estudi de l’FMI (2008c) sobrecompetitivitat dels països del sud de l’eurozona.

Les conclusions de Fontagné et al. (2008) apunten,doncs, que el grau de similitud comercial entre leseconomies avançades i les emergents no avançatan ràpidament com les dades quantitatives. Peròtambé insisteixen que no cal deduir un missatgeexcessivament tranquil·litzador, ja que cal renovarcontínuament els esforços per mantenir la posiciócompetitiva, sobretot europea, en els segmentsd’alta qualitat, mitjançant un upgrading continu dela qualitat, la tecnologia, la innovació i l’adequació anoves demandes i preferències dels consumidorsglobals i dels sistemes de producció globals.

L’anàlisi de Peter Schott (2008) amplia les aporta-cions del mateix autor que va ser un dels pionersa evidenciar ja fa anys com al paper de l’especia-lització dels països entre indústries o sectors(across industries) s’havia afegit amb força unacompetència dins de cada indústria o producte(within products), obligant a precisar i desagregarles categories de productes utilitzades en lesestadístiques comercials internacionals perreflectir una «especialització vertical» creixent.Quan es parla, per exemple, de televisors, auto-mòbils, ordinadors, etc., les especificacions de laqualitat, prestacions, etc., són cabdals per teniruna imatge fidel de les pautes d’especialització i,per tant, de les de competència.

Schott (2008) examina les importacions arribadesal mercats dels Estats Units (de nou com a «mer-cat gran i obert de referència»). Des del punt devista quantitatiu la presència creixent de les eco-nomies emergents, sobretot de la Xina, es posaclarament de relleu. D’una banda amb dades«clàssiques» d’escassa elaboració, com les quepresenta la taula 3.16, que mostra com ha variatl’origen de les importacions dels EUA entre 1972


Font: Fontagné et al. (2008)

Taula 3.15. Índexs d’especialització en diferents gammes de qualitat de les exportacions de les economies de la UE-25, 1995 i 2004

1995 2004

Baix Mitjà Alt Baix Mitjà Alt

Àustria 0,84 0,96 1,13 0,97 0,91 1,07Bèlgica i Luxemburg 0,97 1,09 0,96 1,01 1,09 0,94Xipre 1,75 1,00 0,50 1,67 0,83 0,83República Txeca 1,96 0,82 0,54 1,39 1,08 0,74Dinamarca 1,01 0,92 1,06 1,10 0,97 0,97Estònia 2,38 0,88 0,38 1,58 1,00 0,58Finlàndia 1,05 1,13 0,87 1,02 1,18 0,89França 0,90 1,00 1,06 1,02 1,08 0,94Alemanya 0,75 0,99 1,17 0,85 1,02 1,07Grècia 1,60 1,00 0,60 1,44 1,13 0,69Hongria 2,00 0,80 0,53 1,24 1,04 0,84Irlanda 1,11 0,65 1,18 0,60 0,44 1,54Itàlia 1,35 0,92 0,83 1,19 0,99 0,90Letònia 2,30 0,90 0,30 1,70 1,00 0,70Lituània 2,18 0,82 0,35 2,00 1,05 0,47Malta 0,78 0,44 1,56 1,29 1,08 0,83Països Baixos 0,97 1,13 0,92 1,16 1,02 0,90Polònia 2,15 0,93 0,32 1,88 1,15 0,44Portugal 1,03 1,03 0,97 1,03 1,06 0,96Eslovàquia 2,13 0,96 0,26 1,02 1,18 0,89Eslovènia 1,60 1,09 0,57 1,63 1,06 0,61Espanya 1,32 1,09 0,73 1,33 1,15 0,74Suïssa 0,75 1,03 1,13 0,87 0,99 1,08Regne Unit 1,07 1,04 0,93 0,89 0,94 1,10

3.No

vesrealitats

i 2005 en el conjunt de manufactures (darreralínia) i en els quatre sectors de la classificacióSITC-1 (classificació estàndard amb mínima des-agregació) en què la importància de la diferencia-ció de productes és més important (l’ítem 8 demiscel·lània inclou joguines i vestit). Les econo-mies de l’OCDE (països avançats, en general)haurien perdut posicions —del 83 al 48%—,mentre que la Xina hauria guanyat 19 punts en elconjunt de manufactures. Els canvis en l’epígraf 8comentat serien molt més notables.

Aquesta es la visió inicial d’aproximació als canvisen les pautes comercials globals. Quin és el graude competència efectiva que se’n deriva? Quinaés la «pressió competitiva» sobre preus i even-tualment, empreses i llocs de treball? L’anàlisid’Schott destaca el paper de mesura en què elque recullen les dades més agregades es mantéa un nivell més gran de desagregació que perme-

ti respondre a la pregunta de quin és el grau desimilitud o diferenciació entre els productes fabri-cats a diferents llocs del món.

En aquesta línia, més originalitat tenen lesdades aportades per la taula 3.17, en què esrecull l’evolució d’un índex de Similitud de lesExportacions, que mesura en quina quantiacoincideixen exportacions dels mateixos sec-tors amb les pautes exportadores dels païsosen comparació. L’índex té un valor 1 si la super-

posició és plena i un valor 0 si no hi ha capcoincidència entre els sectors d’exportaciód’ambdós països. La taula 3.17 mostra com haevolucionat entre 1972 i 2005 aquest Índex deSimilitud de les Exportacions entre un conjuntde països emergents i el conjunt dels païsosavançats de l’OCDE, ressaltant tipogràficamentel paper de la Xina.


Font: Schott (2008)

Taula 3.16. Participacions en els mercats d’importacions per part dels Estats Units: comparacions entre 1972 i 2005 per regions o grups de països exportadors

Xina Àsia Amèrica Llatina OCDE

SITC1 Indústria 1972 2005 1972 2005 1972 2005 1972 2005

5 Productes químics 0 4 2 6 6 6 85 766 Materials manufacturats 0 15 10 14 5 15 80 487 Maquinària 0 17 5 17 2 15 93 508 Diverses manufactures 0 36 29 20 4 13 64 27

Total de manufactures 0 19 10 16 3 14 83 48

Font: Schott (2008)

1972

Mèxic 0,18Brasil 0,15Taiwan 0,14Israel 0,11Corea 0,11Argentina 0,11Hong Kong 0,11República Txeca 0,10Polònia 0,10Iugoslavia 0,10Colòmbia 0,07Sud-àfrica 0,07Veneçuela 0,06Singapur 0,06Hongria 0,05Romania 0,05Xipre 0,05Gibraltar 0,05Xina 0,05Índia 0,05

1983

Mèxic 0,20Corea 0,18Taiwan 0,17Israel 0,16Brasil 0,16Hong Kong 0,13Singapur 0,13Argentina 0,09Iugoslavia 0,09Hongria 0,08Polònia 0,08Arabia Saudita 0,08Xina 0,08Sud-àfrica 0,07Antilles Neerl. 0,07Índia 0,07Filipines 0,07Panamà 0,06Tailàndia 0,06Colòmbia 0,06

1994

Mèxic 0,28Corea 0,25Taiwan 0,22Brasil 0,19Hong Kong 0,17Singapur 0,16Xina 0,15Malàisia 0,15Israel 0,14Tailàndia 0,14Argentina 0,09Polònia 0,09Índia 0,09Filipines 0,08Veneçuela 0,08Hongria 0,07Indonèsia 0,07Sud-àfrica 0,07Bermudes 0,06Colòmbia 0,06

2005

Corea 0,33Mèxic 0,33Taiwan 0,22Xina 0,21Brasil 0,20Polònia 0,17Israel 0,17Índia 0,16Singapur 0,15Hong Kong 0,15Tailàndia 0,15Argentina 0,13Hongria 0,13Malàisia 0,11Indonèsia 0,11Filipines 0,10Sud-àfrica 0,10Panamà 0,09Romania 0,08Colòmbia 0,08

Taula 3.17. Països amb índexs més alts de «similitud d’exportacions» a la OCDE: evolució entre 1972 i 2005

3.No

vesr ealitats

La lectura d’aquestes dades pot ser múltiple:d’una banda, es podria destacar que les diferèn-cies encara són importants (els valors estan forçaallunyats de la unitat), però, de l’altra, també espodria argumentar que la dinàmica creixent estàclara, i, dins d’aquesta, el paper d’algunes eco-nomies emergents és especialment significatiu,novament amb una forma de presentar l’ascensde la Xina força reveladora.

En aquest moment del debat és quan Schott(2008) retorna al paper cabdal de la qualitat. Elmissatge de similitud creixent troba el seu contra-punt quan es fan servir les dades de valor unita-ris, com a aproximatives de la qualitat. Tenint encompte que els valors unitaris poden estar moltinfluïts per diversos factors (composició de lesexportacions, els costos de transport i altresbarreres —que actuen, com es va comentar en lasecció anterior en relació a la distància, com unfiltre que és més fàcil superar per productes dequalitat—, i d’altres) que l’anàlisi d’Schott intentaaïllar estadísticament per oferir unes estimacionsde diferències en valors unitaris «condicionals»(que tinguin en compte aquestes altres possiblesexplicacions) per tal de presentar dades que espuguin interpretar amb «menys contaminació»com a indicadors de qualitat.

La taula 3.18 mostra els diferencials entre valorsunitaris dins de les mateixes categories de produc-

tes. La interpretació per part d’aquest autor seriaque el diferencial xinès respecte als països OCDEestaria més aviat ampliant-se que reduint-se desd’aquesta perspectiva. En canvi, els diferencials delJapó haurien mostrat un descens notable des delsanys 1970 a mesura que avançava el catch up.

Cal insistir, novament d’acord amb els autorsesmentats en aquesta secció, que els diferencialsde qualitats no estan garantits, ni suposen un«aïllament» permanent respecte a la competènciaglobal creixent. Ben al contrari, un mecanismecabdal que estaria actuant —i s’hauria de mante-nir en ple funcionament— seria l’ascens perma-nent per a les quality ladders de les empreses deles economies avançades que aspirin a manteniro millorar posicions. Aquestes dinàmiques serienun ingredient central de les respostes endògenesa les economies avançades enfront de les novesrealitats globals. La pressió competitiva es notariamés per la via de empènyer a l’alça per aquestesquality ladders que es poden detectar a pràctica-ment qualsevol sector, que per la competènciadirecta en segments de qualitats inferiors. Calinsistir que les comparacions rellevants cadavegada més són entre «tasques» o «activitats», ino (només) entre productes segons les tipologiesi classificacions «clàssiques». Fontagné et al.(2008) també comenten la implicació que el grau«d’amenaça» de la competència de les econo-mies emergents en certa mesura no vindria tant


Font: Schott (2008)

1970

Japó -0,59Hong Kong -0,57Estats Units -0,51Guyana -0,45Costa Rica -0,41Oman -0,35Mèxic -0,31Rep. Dominicana -0,29Mali -0,28Haití -0,27Burkina Faso -0,24Hondures -0,23Corea -0,22El Salvador -0,19Trinitat -0,16Islàndia -0,15Espanya -0,11Itàlia 0,10Costa d’Ivori 0,10Brasil 0,11

1980

Hong Kong -0,69Mèxic -0,52Japó -0,45Costa Rica -0,37Macao -0,33Rep. Dominicana -0,32Haití -0,30Emirats Àrabs U. -0,30Xipre -0,29Veneçuela -0,27Guyana -0,26Guatemala -0,25Bolívia -0,21Corea -0,19Bangla Desh -0,19Paraguai -0,18Islàndia -0,18Suècia -0,18Xina -0,16Romania -0,12

1990

Hong Kong -0,96Mèxic -0,62Emirats Àrabs U. -0,61Oman -0,55Mongòlia -0,49Haití -0,46Guatemala -0,43Nepal -0,43Xina -0,40Japó -0,37Hondures -0,35El Salvador -0,35Corea -0,33Nicaragua -0,33Veneçuela -0,32República Txeca -0,32Síria -0,32Macao -0,30Bahrain -0,28Bangla Desh -0,24

2000

Hong Kong -1,08Oman -0,77Mèxic -0,59Kuwait -0,50Emirats Àrabs U. -0,49Xina -0,48Síria -0,48Corea -0,45Haití -0,44Malawi -0,43Macao -0,37Nepal -0,35Mongòlia -0,35Paquistan -0,34Japó -0,33Guatemala -0,31El Salvador -0,26Paraguai -0,25Bahrain -0,21Benín -0,21

Taula 3.18. Països amb més grans «descomptes en els valors unitaris condicionals»

3.No

vesrealitats

de la competència «directa» entre productes (otasques) de diferent qualitat, sinó del fet que lapressió a l’upgrading al llarg de les quality ladderstendiria a disminuir la demanda de les qualifica-cions més baixes.

Cal tenir en compte que diferents sectors podentenir dinàmiques potencials de quality laddersforça heterogènies, com també diferències impor-tants en els graus de substituïbilitats entre varie-tats de diferent qualitat, però també que la qualitatno s’associa només a aspectes tecnològics,absolutament cabdals, sinó també a aspectesd’innovació i satisfacció de noves demandes delsconsumidors i clients globals. Això fa passar a pri-mer pla les consideracions respecte a «quins fac-tors governen la capacitat de les empreses delspaïsos desenvolupats per anar pujant al llarg de laquality ladder i així “escapar” de la competènciadels països de baixos costos» (Schott, 2008), altemps que es ressalta el paper de la «destrucciócreativa» d’aquestes formes de reassignació. Elpaper de la innovació i els altres drivers analitzatsen el capítol 2 és central respecte a això.

3.2. Finances internacionals: desequilibris,

ajustos i crisis

En el capítol 1 es presenten alguns indicadorsbàsics de l’evolució financera internacional i lesseves perspectives. En el capítol 2, especial-

ment en la secció 2.3, s’analitza amb detall elmapa financer global i els requeriments de l’ac-cés a les fonts de capital com un driver cabdalper a una economia innovadora i internacionalit-zada. Finalment, en aquesta secció s’analitzenamb més detall alguns aspectes específics de laconfiguració de les finances internacionals, relle-vants per la seva actualitat i importància. D’unabanda, el problema de fons dels desequilibrisexterns globals, accentuats des de principis delsegle XXI, amb una pauta de fluxos nets en quèles economies més avançades son importado-res, i algunes economies asiàtiques i els expor-tadors de petroli i altres (encarides) primeresmatèries són exportadores. De l’altra banda, elpaper de la depreciació del dòlar —i des de lanostra perspectiva, la correlativa apreciació del’euro— i el seu paper com a mecanisme d’ajusta través dels seus impactes sobre la competitivi-tat. Finalment, algunes estimacions i anàlisissobre les causes i implicacions de la crisi finan-cera iniciada el 2007.

3.2.1. Desequilibris externs globals

A la darrera dècada els desequilibris externssemblen haver assolit unes magnituds històrica-ment importants, com mostra la figura 3.13, querecull la suma, en valors absoluts, dels saldos percompte corrent en relació al PIB mundial (la figu-ra recull en ombrejat les expectatives formuladesper l’FMI de gradual reducció per als propers


Font: FMI (2008a)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 20050

2

4

6

8

2010

Figura 3.13. Desequilibris globals (suma dels valors absoluts dels saldos per compte corrent, com a percentatge del PIB mundial)

3.No

vesr ealitats

anys). Cal recordar que els desequilibris externstenen dues lectures complementàries: d’unabanda, la posició del compte corrent (balançacomercial + balança de serveis, rendes i transfe-rències) es vincula a la competitivitat dels països(però també a altres factors, com rendes d’inver-sions estrangeres o remeses d’immigrants) i, del’altra, també reflecteix la capacitat (si el saldoexterior és positiu) o necessitat (si un país té dèfi-cit) de finançament d’una economia respecte a laresta del món. En aquest darrer cas, l’estalvidomèstic és insuficient per finançar la inversiódomèstica i el país necessita captar estalvi proce-dent de l’exterior a través del sistema financerinternacional.

Els debats entorn als desequilibris exteriors esvenen centrant en les seves causes, sostenibilitat—ara complicada per la crisi financera i mecanis-mes de correcció—, especialment el paper d’unadepreciació del dòlar, així com algunes dimensionsgeoestratègiques que poden incidir sobre la confi-guració econòmica i política de l’economia global.Es resumeixen a continuació les principals novetatsanalítiques i empíriques que actualitzen el tracta-ment d’aquesta temàtica en l’Informe Anual 2006.

La figura 3.14 és la presentació habitual en elsInformes de l’FMI sobre la distribució dels desequi-libris per principals països i àrees. Es presenten enpercentatge del PIB mundial per reflectir que es


Font: FMI (2008a)

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011-15

-10

-5

0

5

2013

10

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011-2,0

-1,5

-1

-0,5

0,0

2013

0,5

1,0

1,5

Actius estrangers nets

Balança per compte corrent

EUA Japó Àrea euro Exportadors de petroliEconomies emergents d’Àsia

Figura 3.14. Desequilibris per compte corrent (part superior) i posició neta dels actius exteriors (partinferior) dels principals països o grups 1997-2007 (i projeccions de l’FMI fins al 2013)

3.No

vesrealitats

tracta d’un problema global, i no només de cadapaís o àrea implicada. En la part superior mostral’evolució dels saldos per compte corrent (dadesreals fins a 2007 i després projeccions de l’FMI),evidenciant la posició deficitària dels Estats Units,que tindria com a contrapartida els superàvits del’Àsia emergent (amb la Xina en primer lloc) i delspaïsos exportadors de petroli. La part inferior mos-tra les posicions d’actius nets exteriors que, comhan evidenciat els detallats estudis sobretot deLane i Milesi-Ferretti, no consisteix només en l’acu-mulat de saldos per compte corrent, sinó que espot veure modificat per alteracions dels tipus decanvi (una depreciació del dòlar enfront de l’euro,per exemple, redueix el valor dels deutes en dòlarsi augmenta el valor dels actius en euros, dinàmicaque explica bona part de les diferències entre lapart superior i la inferior de la figura).

De manera més desagregada, la taula 3.19 presen-ta les dades oficials del Global Financial StabilityReport de l’FMI (2008b) relatives als països expor-tadors i importadors nets (cal recordar la importantdiferència entre fluxos bruts i nets ja comentada enel capítol 1) de capitals el 2007. Pel que fa alsimportadors sobresurt, a banda del primer lloc des-tacat dels Estats Units i la segona posició d’Espan-ya, el fet que els primers llocs estan copats pereconomies desenvolupades (després de Grècia, ala sisena posició, cal arribar a Turquia, a la setena,per trobar un país emergent o en desenvolupa-ment), així com la correlació entre els primers paï-sos d’aquest rànquing i els més afectats per les difi-cultats financeroimmobiliàries recents.

Pel que fa als exportadors nets de capitals, laXina va arribar fa dos anys al primer lloc del ràn-quing, superant les dues economies avançadesamb tradicional superàvit comercial (Japó i Ale-manya), i a continuació països exportadors depetroli o altres revaloritzades primeres matèries

(Aràbia Saudita, Rússia, Noruega, Kuwait, Emi-rats Àrabs), amb alguns països singulars interca-lats (Suïssa, Països Baixos, Singapur). Les impli-cacions geoestratègiques d’aquesta distribuciósón objecte d’ampli debat.

Les posicions superavitàries d’algunes econo-mies emergents i dels productors de petroli esmanifesten, entre altres formes, en l’acumulacióde reserves internacionals, així com —amb mésdinamisme recentment— en recursos gestionatspels Sovereign Wealth Funds (SWF).

La figura 3.15 recull les dades oficials sobre evo-lució de reserves oficials per part de les principalseconomies i grups d’economies emergents. Des-taquen, per descomptat els casos de la Xina itambé l’Índia i les economies de l’Orient Mitjà.

Per la seva banda, els Sovereign Wealth Funds—o les seves ja famoses sigles SWF— han esde-vingut en pocs temps una de les peces mésimportants de les finances internacionals i delsmecanismes políticoeconòmics globals. Contro-lats per governs, amb presència creixent dels depaïsos emergents, gestionen un volum de recur-sos que segons fonts de l’FMI superarien els 3bilions de dòlars. Però segons projeccions delmateix organisme podrien arribar el 2012 a laxifra de 12 bilions, equivalents pràcticament —per tenir un element de comparació— al PIB delsEstats Units. Es tracta d’estimacions molt «temp-tatives», ja que la manca de transparència demolts d’aquests fons, juntament amb el seu con-

trol polític, són alguns dels trets que provoquenmés recels sobre aquestes entitats.

Els SWF responen en bona mesura a l’acumulaciódels superàvits exteriors de diverses economies.Els països exportadors de petroli són el cas més


Font. FMI (2008b), Apèndix

Taula 3.19. Principals exportadors i importadors nets de capital. Dades referides al 2007: posicions i percentatge del total net d’exportacions o importacions de capitals

Exportadors nets Importadors nets de capitals 2007 % exportacions netes de capitals 2007 % importacions netes

1. Xina 21,4 1. Estats Units 49,42. Japó 12,6 2. Espanya 9,33. Alemanya 11,0 3. Regne Unit 9,14. Aràbia Saudita 6,0 4. Austràlia 3,45. Rússia 4,5 5. Itàlia 3,2

3.No

vesr ealitats

clàssic, però també altres països que acumulenreserves gràcies als seus recursos naturals o laseva potència comercial, inclosos els casos deSingapur i ara ja també, per descomptat, la Xina.Els increments dels preus del petroli i altres recur-sos energètics i primeres matèries els darrerstemps, juntament amb els superàvits comercialsd’economies emergents, han fet que el volum derecursos a gestionar per aquests països s’hagiincrementat de forma molt notable. Com mostra lataula 3.20 els Emirats Àrabs Units, Noruega, l’Arà-bia Saudita, Kuwait, Singapur, la Xina i Rússiaencapçalen el rànquing oficiós, però altres païsoscom Austràlia, Brunei, Xile i Botswana (recursos dediamants), i territoris com Alaska (Estats Units) iAlberta (Canadà), fan servir també aquestes fór-mules institucionals per gestionar la seva riquesa.

Els objectius declarats d’aquests fons són diver-sos, des de protegir-se enfront de futures davalla-des de preus fins a finançar futures despeses depensions o transferir a les generacions futurespart de la riquesa generada. Però el principigeneral és buscar mecanismes d’inversió mésrendibles que les tradicionals reserves. Això ésespecialment rellevant en el cas de la Xina i altrespaïsos que durant un cert temps han anat acu-mulant moltes reserves exteriors típicament enforma de títols de deute públic emesos pelsEstats Units (que trobaven així un mecanismefàcil i barat per finançar els seus desequilibris),però que arribat un moment no es conformenamb els baixos rendiments d’aquests actius i esplantegen una estratègia inversora més rendible,més «agressiva» o les dues coses alhora.


Font: FMI (2008a)

2000 2002 2004 2006

100

400

500

600

700

200

300

Feb. 2008

2000 2002 2004 20060

100

400

500

600

700

900

1.000

200

300

800

Feb. 2008

Xina Índia Asean-4Nies

Orient Mitjà Àfria Subsahariana Amèrica LlatinaEuropa Central

0

Figura 3.15. Evolució recent de les reserves internacionals

3.No

vesrealitats

Com era d’esperar, tal com es va comentar en elcapítol 1, la presència d’inversors estrangerspoderosos, controlats pels seus governs, ha pro-vocat sovint recels. La presa de posició per partd’un SWF xinès al grup inversor Blackstone i aMorgan Stanley, d’ADIA (Emirats Àrabs) a Citi-group, de Fons de Singapur al banc suís UBS oMerrill Lynch, i altres intents de compra d’empre-ses «estratègiques» i/o «emblemàtiques» occiden-tals —alguns es queixen fins i tot de les posicionsd’inversors públics, o també privats, d’economiesemergents a la Fórmula-1 o a la propietat dedeterminats clubs esportius britànics— ha fer aflo-rar el risc de «proteccionisme inversor», addicionala les complicacions prou conegudes del clàssic«proteccionisme comercial».

Una novetat important dels darrers mesos, arrande la crisi hipotecariofinancera internacional, ésel paper dels SWF i les seves compres com amecanisme d’estabilització dels mercats finan-cers, complementant les injeccions massives deliquiditat per part dels principals bancs centrals.Fins i tot es contraposa aquest rol estabilitzadoral paper dels hedge funds i altres mecanismesfruit de les absències de regulació en el sectorprivat, les imprudències dels quals haurien gene-rat i/o amplificat la situació crítica de les financesglobals. Simon Johnson, economista en cap idirector de recerca de l’FMI, parla de com els SWFsón «jugadors globals» cabdals del segle XXI,mentre que els hedge funds i altres figures fins fapoc mitificades com a manifestació de l’innova-dor capitalisme financer serien només actualitza-cions de les vies d’actuació de finals del segle XIXquan una primera onada de globalització finance-ra va provocar períodes cíclics d’expansió i crisi.L’interrogant, en termes de Johnson, és què suc-ceeix quan es troben els SWF del segle XXI ambles entitats dominants en moments anteriors?

Interpretacions de les causes i perspectivesdels desequilibris exteriors

Les interpretacions sobre les causes i conse-qüències d’aquests desequilibris s’han vist mo-dulades per la crisi financera iniciada als EstatsUnits el 2007. Algunes de les aportacions relle-vants recents inclouen:

La qualitat del sistema financer

Gourinchas et al. (2008) formulen amb rigor diver-ses interpretacions sobre l’arribada contínua defluxos financers als Estats Units per cobrir lesseves necessitats de finançament i superar labaixa taxa d’estalvi domèstic. Un dels seus prin-cipals missatges és el paper del sistema financerdels Estats Units com a referent de qualitat, rigori solvència en la generació d’instruments finan-cers, amb un atractiu especial pels fons proce-dents de països amb sistemes financers pocdesenvolupats o amb estàndards de qualitat moltinferiors. La qualitat del sistema financer podriahaver estat una font important «d’avantatge com-paratiu» dels Estats Units. Forbes (2008) apuntaen la mateixa direcció en la seva resposta a lapregunta «per què inverteixen els estrangers alsEstats Units?» i assenyala com es pot haver vistafectada la credibilitat del sistema financer nord-americà per les evidències recents que darrere dela crisi 2007-2008 hi ha errades importants en elsmecanismes d’avaluació de riscos i supervisió deles entitats financeres, tant les clàssiques com lesmés atípiques, apel·lant a un raonable equilibrientre la necessitat de reforçar les garanties mit-jançant reformes regulatòries efectives, peròsense encotillar de manera excessivament rígidal’eficiència, flexibilitat i obertura dels mercatsfinancers nord-americans.


Font: FMI, Global Financial Stability Report, setembre 2007, annex 1.2

Taula 3.20. Alguns dels més importants SWF

País Denominacions Recursos estimats (en milers de milions dòlars)

Emirats Àrabs Units ADIA, ADIC 250-875 Noruega Government Pension Fund-global 308Aràbia Saudita > 250Kuwait KIA, GRF, Future Generations Fund 160-250Singapur GIC, Temasek > 200Xina China Investment Corporation, SFEIC > 200Rússia Oil Stabilization Fund 127

3.No

vesr ealitats

Naturalment una qüestió oberta és si les garan-ties requerides per evitar problemes com els d’a-questa crisi poden ser només de base nacional osi es requereixen formulacions multilaterals. Elsesdeveniments recents estan portant a debatre siles normes d’avaluació i gestió de riscos incorpo-rades als acords internacionals coneguts com«Basilea II» són avenços en la direcció correcta, ala vista de les experiències recents, o, com algunscritiquen, poden accentuar el biaix procíclic delsistema financer.

Des de la perspectiva geoestratègica també esplanteja l’abast del fet que les dificultats d’algu-nes importants entitats financeres dels EstatsUnits i altres economies avançades hagin obert laporta a l’entrada al nucli dur del seu capital delsSovereign Wealth Funds, i fins a quin punt aixòpot introduir criteris polítics vinculats a les priori-tats dels governs que controlen aquests SWF endecisions importants. També s’apunta a que uneventual afebliment del paper d’entitats finance-res emblemàtiques pot «obrir forat» a altres enti-tats que hagin gestionat amb més prudència lacrisi, portant a una certa renovació en el lideratgefinancer internacional.

Com a reflexió oberta, es planteja en quina mesural’actual escenari de complexitats financeres obligaa repensar la resposta a la pregunta de Ju-Wei(2008) respecte a «quan és la qualitat del sistema

financer una font d’avantatge comparatiu», obrintuna finestra d’oportunitats a entitats que han ges-tionat amb solidesa i solvència les dinàmiques quehan portat a les dificultats presents i es troben araen situació de millorar els seus posicionaments.

Actius immaterials

Segons els càlculs de Kristin Forbes (2008) entreel 2002 i el 2006, el rendiment mitjà per als inver-sors estrangers als Estats Units va ser de 4,3%,mentre que les inversions dels Estats Units a l’es-tranger tenien una rendibilitat mitjana de l’11,2%(encara que el diferencial es redueix si no s’hiinclouen els efectes de variacions dels tipus decanvi, en què les xifres de referència passen a serdel 4,0% i del 8,6%, respectivament). Com és depreveure, el diferencial és més importants pel quefa a la inversió directa (IED) i a inversions enaccions, com mostra la figura 3.16.

Aquests diferencials han estat objecte de polèmi-ca, incloent-hi estudis que consideren que s’expli-quen simplement per diferències de risc. Peròtambé hi ha hagut explicacions que es refereixena la forma inadequada de valorar transaccionsfinanceres al sofisticat món actual. Una de lesmés provocatives és la del dark matter que deno-mina els actius immaterials (know-how, secretsindustrials, capacitat organitzativa, etc.), que no


Font: Forbes (2008)

5%

10%

15%

20%

IED Accions Bons

0%

16,3%

5,6%

17,4%

7,6%6,7%

5,3%

Ave

rage

Ann

ual R

etur

ns

Inversions dels EUA a l’estranger Inversions estrangeres als EUA

Figura 3.16. Rendiments sobre inversions privades, dels Estats Units a l’exterior i de l’estranger als Estats Units, 2002-2006

3.No

vesrealitats

quedarien adequadament valorats ni reflectitsen les estadístiques oficials internacionals. Haus-mann-Sturzenegger (2007) presenten una formaalternativa de valorar els fluxes inversors —bàsi-cament a partir de la capitalització dels seus ren-diments— que dóna lloc a resultats força dife-rents. En particular, els Estats Units retorna a unaposició superavitària mentre que la Xina —commostra la figura 3.17— tindria una posició netadeutora amb la valoració alternativa dels actiusintangibles dels quals la Xina és probablement elprimer «importador».

Més enllà de la polèmica sobre aquests resultats,sí que cal incorporar el missatge que probable-ment diversos aspectes, potencialment impor-tants, dels criteris d’elaboració i valoració de lesestadístiques internacionals requereixen una ade-quació a les noves realitats financeres i empresa-rials globals.

Complementarietats estratègiques

L’anàlisi de Dooley-Garber-Folkerts-Landau(2007) actualitza una de les explicacions quetreu importància als desequilibris externs, argu-

mentant que responen a una complementarietatestratègica entre, bàsicament, els Estats Units ila Xina, on el primer obté l’estalvi exterior quenecessita i la Xina rep inversions que incorporentecnologies cada vegada més sofisticades, aixícom una certa «complaença» per part delsEstats Units respecte a una certa infravaloracióde la moneda xinesa, que garanteix la sostenibi-litat del seu model exportador i del canvi socialmodernitzador que hi ha darrere. Aquest man-teniment d’un tipus de canvi relativament fix(malgrat la suau flexibilització del 2005) del

yuan-renminbi ha popularitzat la denominacióde «Bretton Woods II» per a aquest enfoca-ment, en un paral·lelisme amb l’estabilitat can-viària establerta després de la segona guerramundial i que hauria permès un període deràpid creixement bàsicament als països avan-çats, especialment als europeus, que es vanbeneficiar llavors de l’accés als mercats delsEstats Units. Aquest benefici en el passat s’es-grimeix com a rèplica quan des de Europa s’ex-pressen queixes respecte al grau desproporcio-nat en què l’apreciació de l’euro estaria sent lacontrapartida de la depreciació del dòlar, sensecooperació significativa per part de les mone-


Font: Hausmann-Sturzenegger (2007)

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1982

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

-30%

-10%

0%

20%

-40%

-20%

10%

Actius estrangers nets amb «dark matter» Actius estrangers nets oficials

Figura 3.17. Comparació de la posició exterior neta de la Xina, amb dades oficials i amb els ajustos de dark matter

3.No

vesr ealitats

des asiàtiques emergents. En un text mésrecent, els autors —Dooley et al. (2008)— insis-teixen que la crisi financera 2007-2008 no esta-ria afectant substancialment, almenys per ara,la lògica d’aquesta complementarietat estratè-gica, que només es podria veure amenaçada enel cas d’unes temptacions d’utilització «geopolí-tica» dels desequilibris, llunyana per ara, segonsels autors esmentats.

Inevitabilitat d’un ajust important als Estats Units

Altres enfocaments consideren que les perspec-tives de rendibilitat de les inversions en dòlarshan anat massa lluny, i que això fa inevitable unajut de certa quantia i, eventual, brusquedat.

Paul Krugman (2007) va articular aquesta argu-mentació de manera mediàtica. En bona mesu-ra part de l’ajust necessari està lligat a l’evolucióde la paritat del dòlar, que es comenta en la sec-ció següent.

3.2.2. Tipus de canvi: el paper dels ajustos

canviaris

La depreciació del dòlar —en termes nominals ireals, com mostra la figura 3.18— especialmentenfront de l’euro, ha estat el canvi de preus rela-tius més important...

En termes efectius reals, la depreciació deldòlar des del seu màxim el 2002 fins a la prima-vera del 2008 ha estat aproximadament d’un


Font: FMI (2008a)

Tipus de canvi efectiu real (index, 2000=100)

2000 2001 2002 2005 200670

80

Tipus de canvi efectiu nominal (index, 2000=100)

2003 20072004 Feb. 2008

90

100

110

120

130

140

2000 2001 2002 2005 200660

80

2003 20072004 Feb. 2008

100

120

140

JapóEUAZona euro

Figura 3.18. Evolució dels tipus de canvi nominals i reals del dòlar, l’euro i el ien

3.No

vesrealitats

25%, encara que enfront del l’euro ha estatmés important, amb la correlativa apreciació dela divisa europea. Un dels debats sobre elsefectes de la depreciació del dòlar sobre elscomptes exteriors dels Estats Units indica quenomés a partir de 2006-2007 s’ha començat areduir de manera apreciable el dèficit exteriornord-americà, de manera que les tradicionalsrelacions entre depreciació i millora dels comp-tes exteriors s’han posat a prova, en un contexten què la fragmentació dels processos produc-tius —i les especialitzacions en «tasques» osegments d’activitats— ha fet més complexa latasca d’avaluar la competitivitat.

Paper dels ajustos canviaris

La figura 3.19 permet veure un dels aspectesnous en els ajustos canviaris: mostra com durantel període de depreciació del dòlar 1985-1991 hiva haver una correlació significativa entre els paï-sos que presentaven un superàvit i els que vanveure apreciar les seves monedes: Per contra, enla depreciació recent del dòlar, 2002-2007, commostra la part inferior de la figura, aquesta corre-lació no tan sols no existeix, sinó que, fins i tot,estadísticament s’ha invertit, en bona mesura pelfet que alguns dels països amb superàvits mésimportant han mantingut les seves monedes vin-


Font: FMI (2008a)

-75-14

-10

-50

-6

-4

-2

0

2

6

-25 0 5025

-12

-8

4

Bal

ança

per

com

pte

corr

ent

REER

-75 -50-1

0

10

30

-25 0 5025

20

Bal

ança

per

com

pte

corr

ent

REER

SAU

CHN

AUS

INDEUA

MYS

MEXDEU

CHE

JPN

GBRCAN

AUS

CAN

GBR

IND

EUR

MEXEUA

JPN

CHN

CHE

MYS

SAU

Figura 3.19. Correlació entre apreciació del tipus de canvi efectiu real (REER) de cada moneda nacionali el seu superàvit per compte corrent

3.No

vesr ealitats

culades al dòlar, sense «cooperar» en l’ajust(excepte si s’interpreten l’enfocament anteriortipus dark matter sobre la inadeqüació d’impor-tants estadístiques oficials).

Efectivitat dels ajustos canviaris

Un debat important suscitat per aquestes novetatsen les relacions entre ajustos canviaris i evoluciódels comptes exteriors ha estat la revisió sobre l’im-pacte de les depreciacions o apreciacions sobre lacompetitivitat dels països. L’enfocament tradicionalconfiava, amb determinades condicions, que unadepreciació (o devaluació) abaratís els productesnacionals enfront dels estrangers, millorant així lacompetitivitat de la producció nacional.

Un primer dubte sobre aquesta efectivitat de lesdepreciacions o devaluacions deriva d’argumen-tar que en contextos inflacionistes en bonamesura la depreciació posaria en marxa unadinàmica de pujades de preus que —en econo-mies amb graus importats d’indiciació de preus isalaris— podria erosionar considerablement elsimpactes inicials beneficiosos sobre la competiti-vitat. Només quan la transmissió a salaris i apreus de l’encariment de les importacions esti-gués limitat (per una forta contracció econòmicaque limités molt el poder negociador de moltsgrups o agents socials o empresarials) retindrienefectivitat les devaluacions.

A aquest primer argument s’han afegit almenysdos associats a les noves realitats globals. D’unabanda, s’argumenta que les empreses que volenmantenir posicions en mercats exteriors impor-tants i amb forta competència no es poden per-metre traslladar automàticament i íntegrament lesvariacions dels tipus de canvi a variacions en preusen moneda estrangera. Un article europeu de1.000 euros que, amb un dòlar al tipus de canvi1:1, valdria als mercats EUA 1.000 dòlars, no esvendrà necessàriament a 1.500 dòlars si la divisaEUA passa a tenir la paritat 1,5 dòlars per euro, jaque la empresa europea s’ho pensarà abans d’as-sumir la pèrdua de competitivitat als Estats Units,absorbint l’apreciació de l’euro mitjançant com-pressió del marge de beneficis... almenys transi-tòriament. En una economia cada vegada mésinterconnectada, aquestes estratègies més sofisti-cades de «fixacions de preus en moneda local»

afebleixen, si més no a curt termini, l’efectivitatdels moviments dels tipus de canvi. La segona raóés encara més de fons, i ha estat utilitzada en elGlobal Competitiveness Report del World Econo-mic Forum (2007) per eliminar el tipus de canvidels indicadors de competitivitat: s’argumenta queen un món amb xarxes globals de producció, unapart important dels inputs (i a determinats païsosaixò inclou la maquinària) són importats, i unadepreciació que tendeix a abaratir els productesfinals nacionals pot també encarir inputs interme-dis més o menys estratègics, dificultant conclu-sions sobre l’impacte net de la variació dels tipusde canvi. L’FMI (2007) replica que també és certque una depreciació abarateix els inputs nacionalsincorporats a mercaderies estrangeres, fent mésfàcil la inserció en xarxes globals de producció.

En tot cas, l’escenari d’«euro fort» suposa una difi-cultat addicional per al posicionament competitiud’Europa. Que Alemanya mantingui el primer llocexportador mundial és una fita que mereix ser reva-loritzada —amb algunes lliçons a extraure, coms’ha comentat en la secció 3.1—, i en tot cas és unincentiu per a ampliar la base de proveïdors a terri-toris d’«àrea dòlar», una raó addicional, doncs, perinserir de manera més amplia geogràficament lesempreses catalanes a xarxes globals de producció.

Heterogeneïtat a la zona euro

Els diferencials d’inflació dins de l’eurozona tenenla implicació que un mateix tipus de canvi nominalde l’euro pot estar donant lloc a tipus de canvireals diferents, amb el que això implica de diferèn-cies en l’evolució de la competitivitat a través delspreus. La figura 3.20 mostra com un estudi recent—Ahearne et al. (2008)— sobre els primers anysde l’euro resumeix les relacions entre tipus decanvi real i evolució de les exportacions (ambduesvariables mesurades com a desviacions respectea la mitjana de la zona euro). La correlació semblaclara: els països amb apreciació real (inflació supe-rior a la mitjana) han tingut pèrdues de competitivi-tat que han llastrat la seva performance exporta-dora. El mateix estudi reconeix que sovint han estatles diferències en les evolucions dels sectors nontraded les que han macat aquesta dinàmica dediferències, posant de relleu a la pràctica el paperde les relacions entre traded i non traded, un altreaspecte de les quals abordem en l’epígraf següent.


3.No

vesrealitats

Ajustos canviaris i altres preus relatius

Per corregir desequilibris exteriors, com els d’Es-tats Units o Espanya, els tipus de canvi no sónl’únic preu relatiu rellevant. Una distinció impor-tant, accentuada en l’economia global, és la quecompara l’evolució dels preus dels béns i serveistradables (els preus dels quals es determinen perla competència internacional) i els preus dels nontradables (que depenen bàsicament de conside-racions internes). Ja s’ha esmentat com els can-vis en les comunicacions i els transports han anatmodificant la divisòria entre tradables i non trada-bles, i, a banda de les preocupacions que això haimplicat respecte a la offshorability de tasques oocupacions, el paper dels preus relatius entreambdues categories ha agafat significació, espe-cialment a països com els Estats Units i Espanya,amb importants dèficits exteriors. En particular, el«model de creixement espanyol» dels darrersanys s’ha basat en un encariment d’alguns delbéns non tradables que ha fet molt rendibleinvertir en ells, en detriment de la rendibilitat rela-tiva de l’activitat exportadora i internacionalitza-dora, agreujada a més pels diferencials d’unainflació que donava lloc a una anticompetitivaapreciació real del tipus de canvi... malgrat serpart de l’eurozona.

Les anàlisis sobre com afrontar desequilibris exte-riors recalquen aquestes dues dimensions delsnecessaris ajustos de preus. Des de la perspecti-va del Estats Units, EEAG (2008) insisteix en lacombinació entre abaratiment dels productesnacionals respecte als estrangers, que (amb lesreserves ja comentades en l’epígraf anterior) potproduir la depreciació del dòlar, i un abaratimentdels preus del non tradables respecte al tradablesque faci més rendible invertir, destinar recursos aaquests. El component en serveis més fort delsnon tradables —per tant, amb més dificultats perincorporar millores tecnològiques— hauria fetaquest segon mecanisme d’ajust de preus rela-tius més difícil de percebre. Aquesta argumenta-ció és encara molt més important en el cas d’Es-panya, atesa la impossibilitat de decidir o influirsobre una depreciació de la nostra moneda —ben al contrari, la competitivitat via preus té en l’a-preciació de l’euro un handicap— la qual cosaconfereix una especial responsabilitat al mecanis-me d’ajust via preus relatius entre tradables i nontradables. Recuperar la rendibilitat dels sectorsamb forta competència internacional, orientats al’exportació, a competir amb importacions o ainserir-se en xarxes globals de producció és unrequisit cabdal per a una reorientació en profundi-tat del model de creixement que ha entrat en crisi.


Font: Ahearne et al. (2008)

-25 -15 0 355

-5

5

10

15

-10

Varia

cion

sen

eltip

usde

canv

irea

len

rela

ció

al’à

rea

euro

-15

25-5-35 15

Creixement de les exportacions(en comparació amb la mitjana de la zona euro)

EspanyaPortugal

Grècia

Itàlia

França

Bèlgica

Irlanda

PaïsosBaixos

Finlàndia

Àustria

Alemanya

Figura 3.20. Evolució del comportament exportador i del tipus de canvi real (desviacions respecte a la mitjana de la zona euro) entre països: 1999-2006

3.No

vesr ealitats

Això és especialment important per a Catalunya,a la vista de les dades que confirmen una posiciócapdavantera dins de l’exportació del conjuntd’Espanya, amb unes xifres que pràcticamentigualen la suma de les tres comunitats autònomesque ocupen els llocs 2 a 4 (Madrid, València i elPaís Basc).

Millora el paper internacional de l’euro?

Enfront de la tendència depreciatòria del dòlar, lacàrrega de l’ajust sembla recaure de manera mésque proporcional en l’euro, vist que altres mone-des, sobretot les asiàtiques —des de la xinesa finsa les de les potències petrolíferes del Golf— noassumeixen inicialment la part alíquota de movi-ments apreciatoris enfront del dòlar. Quines impli-cacions econòmiques o geoestratègiques pot teniraquesta asimetria? Hi ha «contrapartides per aEuropa, enfront de la pèrdua de competitivitat quesuposa aquesta apreciació de l’euro?

Menzie Chinn i Jeffrey Frankel (2008) han estudiatla dinàmica que va portar a la substitució de lalliura esterlina pel dòlar com a moneda de refe-rència internacional i extrapolen algunes tendèn-cies per llançar la (atrevida) predicció que l’europodria superar el dòlar en un termini de 15 anys,com reflecteix la figura 3.21.

3.2.3. Efectes sobre l’economia real

Una anàlisi d’interès és la que els darrers mesosvenen desenvolupant Ken Rogoff i Carmen Rein-hart (ambdós ara al món acadèmic desprésd’haver tingut responsabilitats en l’àrea de recer-ca de l’FMI) amb unes àmplies comparacionsamb episodis precedents de crisis financeres. Larellevància de les comparacions deriva del fetque, malgrat les importats novetats que suposenles innovacions financeres recents, algunes deles dinàmiques tenen pautes repetides al llarg dela història, des dels efectes de baixos tipus d’in-terès per generar més «apetit pel risc», infravalo-rant riscos, fins al desplaçament de riscos i res-ponsabilitats al llarg de mecanismes i institucionsde creixent sofisticació. La resposta de Reinharti Rogoff (2008a, 2008b) a la pregunta: «ésaquesta vegada diferent?» és matisadamentnegativa, doncs.

També les comparacions amb la crisi asiàtica de1997-1998 són rellevants, tant per la substancialreiteració d’elements comú en la seva gestació,com per entendre que les economies asiàtiquesafectades —i les que, com la de la Xina, van«escarmentar en cap aliè»— han tingut encaramolt present aquest episodi per no entrar en unadinàmica semblant, centrada, doncs, en EstatsUnits i Europa.


Font: Chinn-Frankel (2008)

1980 1990 2000 2010 20200

2

4

6

8

2030

7

5

3

1

2040

Dòlar Previsió euro Previsió dòlar Marc/Euro

Figura 3.21. Evolució i perspectives del paper internacional del dòlar i de l’euro

3.No

vesrealitats

«Mecanisme Hayek»: baixos tipus d’interès real

Un dels mecanismes més importants en la dinàmi-ca que ha portat a la crisi ha estat el que ja fatemps va descriure el premi Nobel d’Economia1974 Friedrich von Hayek. En èpoques de baixostipus d’interès —nominals i, especialment, reals—la rendibilitat de les inversions financeres «clàssi-ques» es veu reduïda, donant lloc a comporta-ments que l’FMI ha anomenat «apetit pel risc», queobren la porta a noves fórmules, sovint amb un riscque no es percep (si els sistemes d’avaluació iacreditació de riscos i solvències no funcionenadequadament) i/o no es vol percebre... mentre lescoses van bé. Quan finalment els veritables riscosafloren i passen factura, es produeix un moviment«d’acordió» de contracció de liquiditat i aversió alrisc que agreuja el cicle, ara a la baixa.

La figura 3.22 mostra l’evolució dels percentatgesde crèdits fallits a mesura que passava el temps desuccessives «generacions» de crèdits, en aquestcas referides a l’avui famós segment subprime alsEstats Units. El que més destaca és com a mesu-ra que passa el temps i per obtenir (o aspirar aobtenir) rendibilitats «interessants» es van assumintriscos creixents —per la via d’arribar a deutors desolvència cada vegada més dubtosa i fer servirdeterminats mecanismes poc transparents d’«ori-

ginar i distribuir» crèdits i riscos— que porten ataxes d’incompliment cada vegada més altes, finsque resulten insostenibles.

La figura 3.23 mostra com tipus d’interès reals enalgunes economies europees, especialment aIrlanda i Espanya, ha contribuït a la variant euro-pea del mecanisme «hayekià».

Les figures següents mostren els resultats de lescomparacions de Reinhart i Rogoff entre la crisi2007-2008 —iniciada a efectes comparatius enla fase expansiva el 2003— i els precedents his-tòrics, desglossant una mitjana de crisis bancà-ries a països avançats, d’una banda, i, de l’altra,una mitjana de les 5 crisis bancàries més impor-tants en les economies desenvolupades en lesdarreres dècades.

La figura 3.24 es refereix a l’evolució dels preusdels actius immobiliaris, evidenciat una dinàmicahomologable a la mitjana de les crisi més greus,fins i tot amb un perceptible augment del grau desobrevaloració, que alguns interpreten en termesde la necessitat d’una correcció també d’unaimportància no inferior a la d’aquests precedentsmés greus. Això enllaça amb el que s’ha comen-tat en l’epígraf anterior sobre el paper del reajust(a la baixa) dels preus dels non traded respecte


Font: Global Financial Stability Report, abril 2008, FMI (2008b)

10 20 30 40 500

10

15

25

20

5

600

30

2007

2006

2005 2000

2004

2003

Figura 3.22. Percentatges d’insolvències en crèdits hipotecaris en el segment subprime als Estats Units, en successives generacions de préstecs

3.No

vesr ealitats

als del traded, necessària per reorientar la rendi-bilitat comparativa de les inversions de formamés adient als reptes de la competitivitat i lainnovació.

La figura 3.25, per la seva banda, resum els pre-cedents respecte a la magnitud i profunditat delcicle. Una trajectòria anàloga a la de les crisis mésgreus del passat implicaria una caiguda de l’activi-


Font: Ahearne-Delgado-Von Weizsäcker (2008)

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2007-2

-1

0

1

2

4

5

6

Pun

tspe

rcen

tual

s

2006

3

Espanya EA12Irlanda

Figura 3.23. Tipus d’interès reals a l’eurozona, Irlanda i Espanya 1997-2007 (tipus nominals a curttermini - índex harmonitzat de preus al consum)

Font: Reinhart-Rogoff (2008a)

t-4 t-3 t-2 t-1 T95

100

105

115

120

110

125

130

135

t+1 t+2 t+3

EUA, 2003=100 Mitjana de les crisis bancàriesen les economies avançades

Mitjana de les «Big 5 crisis»

Inde

x

Index t-4 = 100

Figura 3.24. Comparació de l’evolució dels preus dels actius immobiliaris: crisi actual i mitjana de crisi bancàries

3.No

vesrealitats

tat superior a les registrades fins ara (juny 2008)als Estats Units, i amb una durada també significa-tiva. Caldrà seguir com modulen aquest ajust laresposta de les polítiques econòmiques, d’unabanda, la clarificació del mateix abast dels des-equilibris patrimonials incorreguts, de l’altra, i lesconnexions amb unes economies emergents quemantenen un bon ritme, a banda dels problemesd’oferta-demanda energètics i de commodities.

A l’hora de buscar explicacions que encaixin ambparàmetres i lliçons de la història, Reinhart i Ro-goff obtenen algunes regularitats interessants, noexemptes de polèmica. Una d’elles fa referènciaal grau d’internacionalització financera. La figura3.26 fa servir l’Índex Obstfeld-Taylor de mobilitatinternacional de capitals per reflectir una correla-ció notable de la seva evolució amb el percentat-ge de països amb dificultats bancàries. Semblariaque les temptacions de fer servir de maneraimprudent els delicats mecanismes financers engeneral, i de les finances internacionals en parti-cular, haurien estat massa «llamineres» en moltsmoments de la història i a molts tipus de països.Potser la conclusió dels autors que els canvistecnològics, en dieta i salut, etc. no semblen alte-rar determinats paràmetres del comportamentestaria justificada a la vista d’aquesta regularitat.Naturalment el debat que s’obre és si finalment

estem en condicions d’aprofitar les experiènciesper establir mecanismes o regles de prudència isupervisió. No es tracta de «regulacions» en elsentit pejoratiu intervencionista, sinó de garantiesals participants que legitimen el paper econòmic isocial de les cada vegada més sofisticades einesfinanceres.

Reinhart i Rogoff també insisteixen en el paperdel deute intern, més enllà dels debats tradicio-nals sobre deute extern. De fet, una de les sevesconclusions amb més ressò ha estat l’analogiaentre el reciclatge de finançament exterior (bàsi-cament petrodòlars) que va fer el sistema financerinternacional (principalment entitats dels EstatsUnits) els anys 1970, i que varen acabar canalit-zat un excés de recursos a prestataris sense lescapacitats per gestionar-los de forma eficient,donant lloc a les onades de crisi del deute externdels anys 1980, i la manera també imprudentamb què el sistema financer (també inicialment iprincipalment el nord-americà) ha canalitzat elselevats recursos que s’han posat a la seva dispo-sició també en un percentatge al final significatiucap a prestataris de solvència dubtosa, ara a l’in-terior de les opulentes societats avançades.

L’FMI, en el seu Informe sobre Estabilitat Finance-ra Global d’abril de 2008 ha incorporat també


Font: Reinhart-Rogoff (2008a)

t-4 t-3 t-2 t-1 t-2

-1

0

2

3

1

4

5

t+1 t+2

EUA Mitjana de les crisis bancàriesen les economies avançades

Mitjana de les «Big 5 crisis»

Per

cent

Figura 3.25. Impacte sobre l’economia real: magnitud i duració de la crisi: comparacions de creixement del PIB real en diversos episodis de crisis bancàries

3.No

vesr ealitats

unes primeres estimacions i comparacions. Lafigura 3.27 mostra en rectangles la quantia de pèr-dues d’institucions financeres incorregudes en epi-sodis importants de crisis financeres anteriors (lacrisi de la S&L als Estats Units, la profunda crisi alJapó el 1990 i la crisi asiàtica de 1997-1998). Alrectangle referit a la crisi actual s’especifica com

entitats financeres no bancàries —i sovint menysregulades, l’anomenat shadow financial system—han contribuït substancialment a les dificultats.

En termes absoluts, la crisi actual es revela supe-rior a les precedents, amb la xifra que va difondreinicialment l’FMI de 945 mil milions de dòlars.


Font: Reinhart-Rogoff (2008b)

Baix 0

Inde

x

1800 1810 1820 1830 1840 1850 1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

5

10

15

20

25

30

0

1825 1860

1914

1945

1980

%

1918

1 35

Mobilitat de capitals (escala d l’esquerra) Precentatge de països amb crisis bancàries, suma de 3 anys(escala de la dreta)

Figura 3.26. Mobilitat internacional de capitals i incidència de crisis bancàries: comparacions entre tot tipus de països, 1800-2007


Pèrdues bancàries(en milers de milions de dòlars)(escala de l’esquerra)

Percentatge del PIB(escala de la dreta)

Altres entitats financeres(escala de l’esquerra)

Estalvis i prèstecsEUA (1986-1995)

Crisi bancàriaasiàtica

(1997-1998)

Crisis de les«subprime» EUA(2007-present)

0100200300400500

600700

800900

1.000

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Crisi bancàriaJapó (1990-1999)

Figura 3.27. Comparació amb altres crisis financeres: costos en entitats bancàries i altres entitatsfinanceres: milers de milions de dòlars EUA (escala esquerra) i percentatge del PIBrespectiu (escala dreta)

3.No

vesrealitats

Però en termes comparatius al PIB del principalpaís afectat —mostrat pel petit quadre dins cadarectangle—, aquesta magnitud representa apro-ximadament un 7% del PIB dels Estats Units,una xifra molt significativa, però encara lluny delspercentatges implicats en crisis anteriors, comles dues asiàtiques.

Es pot recordar que segons moltes interpreta-cions ha estat la prudència financera derivada dela dolorosa experiència de la crisi asiàtica de1997-1998 —que en alguns estudis també vatenir una dinàmica gestió inadequada de riscossemblant a la subprime— la que va fer canviarl’estratègia econòmica i financera d’aquest paï-sos, orientat-los a posicions excedentàries d’es-talvi. Sorgeix la pregunta sobre si les economiesavançades seguiran ara les mateixes pautes d’a-prenentatge —quin paper adoptaran les refor-

mes regulatòries, com es veuran modificats elscriteris de Basilea II i similars, en ocasions acu-sats de tenir components procíclics— o si, percontra, un cop superats —més tard o més d’ho-ra— els moments més delicats es retornarà a unbenign neglect amb el risc de reproduir-se a mitjàtermini problemes semblants, que, probable-ment, tornaran llavors a ser descrits amb expres-sions com ara «aquesta vegada és diferent».

La figura 3.28 enllaça amb les diferències esmen-tades en les actituds enfront de l’estalvi i la gestióde riscos en la repercussió de la crisi per àreesgeogràfiques, amb unes dificultats als Estats Unitsi a Europa molt per sobre del limitat impacte sobreÀsia. És objecte de debat el paper d’aquestes asi-metries en els costos de la crisi sobre la reconfigu-ració del sistema econòmic global, la seva gover-nance i altres dimensions polítiques.



160

140

120

100

80

60

40

20

0Estats Units ÀsiaEuropa

«Conduits/SIVs» ABSABS CDOs Prèstecs «subprime»

Figura 3.28. Distribució geogràfica de l’abast de la crisi: pèrdues d’entitats bancàries (expectatives el març de 2008) (en milers de milions de dòlars)

3.No

vesr ealitats

Apèndix. Dinàmica del Mapa d’Estabilitat Financera Global de l’FMI

En aquest apèndix es presenta la visualització gràfica que ofereixen les darreres edicions del Glo-bal Financial Stability Report de l’FMI, avaluant el riscos i condicions de l’economia financeraglobal (com més a prop de l’origen valor, més baixos o sòlids). La dinàmica del canvi de cicle glo-bal hi queda clarament reflectida.

a) Increment de l’apetit pel risc fins a la primavera del 2007, amb baixa percepció de riscos i con-dicions d’entorn laxes.

b) Canvi de cicle: el 2007, operació «acordió» de l’apetit pel risc i salt en les percepcions de riscos.

c) Crisi 2007-2008: canvis importants en actituds envers el risc, problemes de confiança, etc., enun marc de riscos aflorats i nous problemes macroeconòmics.


Setembre 2006 GFSR

Abril 2007

Riscos

Condicions

Riscos crediticis

Riscosde mercat

Riscosmacroeconòmics

Riscos als mercatsemergents

Riscos monetarisi financers

Propensió al risc

Abril 2007 GFSR

Octubre 2007

Riscos

Condicions

Riscos crediticis

Riscos de mercati de liquidesa



Riscos monetarisi financers Propensió al risc

Octubre 2007 GFSR

Abril 2008

Riscos

Condicions

Riscos crediticis

Riscos de mercati de liquidesa



Riscos monetarisi financers Propensió al risc

A.T. Kearney (2008), «The Rise of Emerging Mar-kets in Mergers and Acquisitions», AT KearneyBusiness issues papers, 2008. Disponible a:www.atkearney.com

A.T. Kearney (2007), «Offshoring for Long-TermAdvantage», 2007 Global Services LocationIndex, 2007. Disponible a:www.atkearney.com

Access2knowledge (2005), «Treaty on Access toKnowledge», esborrany de 9 maig 2005. Disponi-ble a:www.access2knowledge.org

Ahearne, Alan et al. (2008), «Coming of Age:report on the Euro Area», Bruegel blueprint series,gener 2008.

Ahearne, Alan, Delgado, Juan i von Weizsächer,Jakob (2008), «A Tail of Two Countries», Bruegelpolicy brief 2008/04, juny 2008.

Aho E., (2006), Creating an Innovative Europe,European Comission, gener 2006. Disponible a:www.ec.eu.europa.eu

Akin, Cigdem i Kose, Ayhan (2007), «ChangingNature of North-South linkages: stylized facts andexplanations», IMF working paper 07/280, des-embre 2007.

Aldin N., Stahre F i Abrahamsson M (2003),«Logistics platforms for improved strategic flexibi-lity», International Journal of Logistics, Volumen 6,Num. 3, setembre 2003.

American Association of Port Authorities (2008),Port Industry Statistics, 2008. Disponible a:www.aapa-ports.org

Andrade, L.; Farrel, D. i Lund, S. (2007), «Fulfillingthe potential of Latin America’s financialsystems», The McKinsey Quarterly, McKinsey&Company, juny 2007. Disponible a:www.mckinsey.com

Audretsch, David, Falck, Oliver, Feldman, Maryann iHeblich, Stephan (2008), «The Lifecycle of Regions»,CEPR discussion paper 6757, març 2008.

B+I Strategy (2007), «Innovació en el procés d’inter-nacionalització», Quaderns OME, núm.6. Observa-tori de Mercats Exteriors del COPCA, Departamentd’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya, octubre 2007. Disponible a:www.anella.cat

Baba, N., Packer, F. i Nagano, T. (2008), «The spi-llover of money market turbulence to FX swapand cross-currency swap markets», BIS QuaterlyReview, Bank for International Settlements, març2008.


Bibliografia

Bib

liog

rafia

Baldwin, Richard (2006), Globalization and thegreat (un)bundling, document preparat per a laPresidència finlandesa de la UE, setembre 2006.Disponible a:www.unescochair.ns.ac.yu

Baldwin, Richard (2008), «Big-Think Regionalism:A critical survey», NBER working paper 14056,juny 2008.

Baldwin, Richard i Harrigan, James (2007),«Zeros, Quality, and Space: Trade theory andTrade evidence», NBER working paper 13214,juliol 2007.

Baldwin, Richard i Thornton, Philip (2008), «Multi-lateralising Regionalism: the WTO’s next challen-ge», CEPR, febrer 2008.

Baldwin, Richard, DiNino, Virginia, Fontagné, Lio-nel, De Santis, Roberto i Taglione, Daria (2008),«Study on the Impact of the Euro on Trade andDirect Investment», European Economic Papers,Comissió Europea, maig 2008.

Banc Mundial (2007), «Connecting to Compete.Trade Logistics in the Global Economy. The Logis-tics Performance Index and Its Indicators», TheInternational Bank for Reconstruction and Develop-ment / The World Bank, Washington DC, 2007.

Banc Mundial (2008), World Development Indica-tors, Banc Mundial, 2008.

Banc Mundial (2008b), Global Economic Pros-pects, Technology Diffusion in the DevelopingWorld. Banc Mundial, 2008. Disponible a:www.econ.worldbank.org

Banc Mundial (2008c), Llista d’economies. BancMundial, juliol 2008. Disponible a:www.worldbank.org

Banc Mundial (2008d), Global DevelopmentFinance, The International Bank for Reconstruc-tion and Development / The World Bank, Was-hington DC, 2008. Disponible a:www.worldbank.org

Banister, D. i Berechman Y. (2001), «Transportinvestment and the promotion of economicgrowth», Journal of Transport Geography, Vol. 9,Núm. 3, setembre 2001.

Bank for International Settlements (2007), Trien-nial Central Bank Survey: Foreign exchange andderivatives market activities in 2007, Bank forInternational Settlements, desembre 2007. Dis-ponible a:www.bis.org

Becker, Sascha , Ekholm, Karolina i Muendler,Marc-Andreas (2007), «Offshoring and the Ons-hore Composition of Occupations, Tasks, andSkills», working paper, Universitat Munchen,2007. Disponible a:www.lrz-muenchen.de

Benkler, Yochai (2005), «Approaches to Intellec-tual Property», Conferència a Trans-atlantic con-sumer dialogue, Columbia University, New York,13-14 de juny de 2005. Disponible a:www.tacd.org

Benkler, Yochai (2006), The Wealth of Networks,Yale University Press, 2006.

Bergin, Paul i Lin, Ching-Yi (2008), «ExchangeRate Regimes and the Extensive Margin ofTrade», NBER working paper 14126, juny2008.

Bernard, Andrew, Redding, Stephen i Schott,Peter (2007), «Comparative Advantage and Hete-rogeneous Firms», Review of Economic Studies,gener 2007.

Besedes, Tibor i Prusa, Thomas (2007), «The roleof extensive and intensive margins and exportgrowth», NBER working paper 13628, NBERnovembre 2007.

Bhagwati, Jagdish (2007), «The consensus forfree trade among economists - has it frayed?»,Conferència a la OMC/WTO, octubre 2007. Dis-ponible a:www.wto.org

Bhagwati, Jagdish (2008), Termites in the tradingsystem, Oxford University Press, 2008.

Bitran G., Gurumurthi S. i Lin Sam S. (2006),«Emerging Trends in Supply Chain Governance».MIT Sloan School of Management, paper 227,juny 2006. Disponible a:www.mitsloan.mit.edu


Bib

liog

rafia

Bivens, Josh (2007), «Globalization, AmericanWages, and Inequality», EPI working paper, Eco-nomic Policy Institute, setembre 2007.

Blinder, Alan (2007), «How Many U.S Jobs MightBe Offshorable?», CEPS working paper 142,març 2007.

Bloom, Nicholas (2008), «Will the credit crunchlead to recession?», 4 de juny de 2008. Disponi-ble a:www.voxeu.org

Boulhol, Hervé i de Serres, Alain (2008), «Havedeveloped countries escaped the curse of distan-ce?», Economics department working paper n.610, OCDE, maig 2008.

Bound K., (2007) «India: The uneven innovator»Demos, 2007. Disponible a:www.demos.co.uk

Bound K., Leadbeater C., Miller P., Wilsdon J.,(2006) «The new geography of innovation: India,Finland, science and technology», Sitra Reports71, 2006. Disponible a:www.sitra.fi

Boyson S. (2007), «Supply chain globalization:the Era of Revitalized Command is Upon Us».World trade magazine, octubre 2007. Disponi-ble a:www.worldtrademag.com

Boyson S., Dresner M., Harrington L. i Smith R.(2007), «World trade reader research: globalsupply chain management style depends oncompany size and scale». World trade magazine,octubre 2007. Disponible a:www.worldtrademag.com

Braun A. (2008), «Corporate Cash ManagementTrends - Part: The Financial Supply Chain»,Gtnews, 12 de febrer de 2008. Disponible a:www.gtnews.com

Brown, John i Duguid, Paul (2002), «Local Kno-wledge: Innovation in the Networked Age»,Management Learning, Vol. 33, Núm. 4, pp. 427-437, 2002.

Bughin, Jacques, Chui, Michael i Johnson, Brad(2008), «The Next Step in Open Innovation», The

McKinsey Quarterly, McKinsey&Company, juny2008. Disponible a:www.mckinseyquarterly.com

Burstein, Ariel, Kurz, Christopher i Tesar, Linda(2008), «Trade, Production Sharing, and the Inter-national Transmission of Business Cycles», NBERworking paper 13731, gener 2008.

Button G. (2008), «Intermodal kicks into high gear»,World trade magazine, juny 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

Byrne J. (2008), «Food processors cut food milesby sharing transport», Shappingtomorrow, 18 dejuny de 2008. Disponible a:www.shapingtomorrow.com

Caballero, Ricardo, Farhi, Emmanuel i Gourin-chas, Pierre-Olivier (2008), «An Equilibrium Modelof Global Imbalances and Low Interest rates»,American Economic review, març 2008.

Carrère, Céline, Strauss-Kahn, Vanessa i Cadot,Olivier (2007): «Export Diversification: What’sbehind the Hump?, HEC working paper, novem-bre 2007.

Cassis, Y. (2006), Capitals of capital: A History ofInternational Financial Centres, Cambridge Uni-versity Press, New York.

Caves, Richard (2000), Creative Industries: Con-tracts between Art and Commerce, Harvard Uni-versity Press, Cambridge (MA), 2000.

Chinn, Menzie i Franke, Jeffrey (2008), «The euromay over the next 15 years surpass the dollar asleading international currency», NBER workingpaper 13909, abril 2008.

CIA (2008). Informació de país, juny 2008. Dispo-nible a:www.cia.gov

Cientifica (2007) «Half way to the trillion dollarmarket?» Cientifica Ltd., abril 2007. Disponible a:www.cientifica.com

Coe, David, Subramanian, Arvind i Tamirisa,Natalia (2007), «The Missing Globalization Puzzle:evidence of the declining importance of the dis-tance», IMF Staff Papers, juny 2007.


Bib

liog

rafia

Comissió Europea (2007), Communication fromthe Commission to the European Parliament andthe Council, - Enhancing the patent system ineurope. Commission of the European Communi-ties, abril 2007.

Cooper M. (2006), «The Politics and Ideology ofIntellectual Property», conferència Trans-atlanticconsumer dialogue, Hotel Renaissance,Brussel·les, 20-21 de març de 2006. Disponible a:www.tacd.org

Corsetti, Giancarlo, Martin, Philippe i Pesenti,Paolo (2008), «Varities and the Transfer Problem:The Extensive Margin of Current Account Adjus-tment», NBER working paper 13795, febrer2008.

Cousins B. (2006), «European Commission Hea-ring on Future Patent Policy in Europe», conferèn-cia, Comissió Europea, Brussel·les, 12 de juliol de2006. Disponible a:www.ec.europa.eu

Cptech (2006), «European Commission Hearingon Future Patent Policy in Europe», conferència,Comissió Europea, Brussel·les, 12 de juliol de2006. Disponible a:www.ec.europa.eu

Crespi, Gustavo, Criscuolo, Chiara i Haskel,Jonathan (2008), «Productivity, Exporting, andLearning by Exporting hypotesis: direct evidencefrom UK firms», Canadian Journal of Economics,maig 2008.

Critical I (2006), «Biotechnology in Europe: 2006Comparative Study», Europa Bio, 2006. Disponi-ble a:www.europa-bio-be

Crozety, Koenigz i Rebeyrol (2007), Exporting toRisky Markets: A Firm-Level Analysis. Paper pre-sentat en el VIII Doctoral Meetings in InternationalTrade and International Finance, organitzat per laxarxa Research in International Economis andFinance (RIEF), CAEPS-Universitat de Barcelona,Paris Sciences Economiques (PSE), CEPII i Obser-vatori de Mercats Exteriors (OME)-COPCA, Barce-lona 31 de gener i 1 de febrer 2008. Disponible a:http://rief.univ-paris1.fr/Barcelona2008/Barcelo-na2008.html

Cuckier K. (2006), «The Politics and Ideology ofIntellectual Property», conferència Trans-atlan-tic consumer dialogue, Hotel Renaissance,Brus-sel·les, 20-21 de març de 2006. Disponi-ble a:www.tacd.org

Cushman&Wakefield (2007), European CitiesMonitor 2007, octubre 2007. Disponible a:www.chuswake.com

Dann M. (2008), «Singapore connects», Worldtrade magazine, març 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

De Aguiar G. (2005), «Approaches to IntellectualProperty», conferència Trans-atlantic consumerdialogue, Columbia University, New York, 13-14de juny de 2005. Disponible a:www.tacd.org

De Boer, K., Farrel, D., Figee, C., Lund, S.,Thompson, F. i Turner, J. (2008), «The Coming OilWindfall in the Gulf», McKinsey Global Institute,gener 2008. Disponible a:www.mckinsey.com

De Langen P. (2004), Seaports and Regional Eco-nomic Development, Rotterdam Erasmum Uni-versiteit, 2004.

Denali Consulting (2007), «Supply Chain Trendsfor 2007 And Strategies for Creating SupplyChain Excellence», Denali Consulting, 2007. Dis-ponible a:www.denaliusa.com

Deutsche Bank Research (2007), «Germany2020 – New challenges for a land on expedition»,Deutsche Bank Research, octubre 2007. Dispo-nible a:www.dbresearch.com

DHL (2008), «DHL Global Forwarding». DHL,2008. Disponible a:www.dhl.com

Dietz, M., Reibestein, R. i Walter, C. (2008),«What’s in store for global banking», MckinseyQuarterly, McKinsey&Company, gener 2008. Dis-ponible a:www.mckinsey.com


Bib

liog

rafia

Directorate General for Research (2007), Towardsa European Research Area. Science, Technologyand Innovation. Key figures 2007, EuropeanComission, 2007. Disponible a:www.ec.eu.europa.eu

Dooley, Michael, Folkerts-Landau, David i Garber,Peter (2008), «Will Subprime be a Twin Crisis forthe United States?», NBER working paper13978, maig 2008.

Dooley, Michael, Garber, Peter i Folkerts-Landau,David (2007), «The Two Crises of International Eco-nomics», NBER working paper 13197, juny 2007.

Doquier, Frédérique i Rapoport, Hillel (2004), «Ski-lled migration: the perspective of developing coun-tries». The World Bank Documents & Report, BancMundial, novembre 2004. Disponible a:www-wds.worldbank.org

Duga J., Grueber M., Studt T. (2008), «2008 R+DFunding Forecast», R+D Magazine, febrer 2008.Disponible a:www.rdmag.com

Duga J., Studt T., (2006) «Global R+D report2007», R+D Magazine, setembre 2006. Disponi-ble a:www.rdmag.com

Easterly, William i Levine, Ross (1997), «Africa’sGrowth Tragedy: Policies and Ethnic Divisions»,Quarterly Journal of Economics, 1997.

Economist Intelligence Unit (2007), World inves-tment prospects to 2011 – Foreign direct inves-tment and the challenge of political risk, The Eco-nomist, 2007. Disponible a:www.eiu.com

EEAG (2008), Europe in a Globalised World,EEAG report on the European Economy 2008,CESifo, 2008.

EITO (2007), European Information Technology2007, European Information Technology Obser-vatory. Disponible a:www.eito.com

EPO (2007), Scenarios for the future. EuropeanPatent Office, Munich, 2007. Disponible a:www.epo.org

ESPON (2007), Scenarios on the territorial futureof Europe, The ESPON programme, maig 2007.

Fangchao, Li (2007), «China hit by brain drain,report says», China Daily, 1 de juny de 2007. Dis-ponible a:www.chinadaily.com.cn

Farrel, D. i Lund, S (2006), «China’s and India’sfinancial systems: A barrier to growth», McKinseyQuarterly, McKinsey&Company, novembre 2006.Disponible a:www.mckinsey.com

Farrel, D. i Lund, S (2007), «The World’s new finan-cial power brokers», McKinsey Quarterly, McKin-sey&Company, desembre 2007. Disponible a:www.mckinsey.com

Farrell, Diana, Laboissière, Martha i Rosenfeld,Jaeson (2005), «Sizing the emerging global labormarket», McKinsey Quarterly, núm. 3, McKin-sey&Company, 2005. Disponible a:www.mckinseyquarterly.com

Fast Company (2008), Fast Cities 2008. Disponi-ble a:www.fastcompany.com

Feddema R. (2003), «South Korea plans in its bio-technology future», Biotechnology and develop-ment monitor, núm 50, març 2003. Disponible a:www.biotech-monitor.nl

Filou, Émilie (2006), «Who’s winning China’s talentwar?», World Business, 27 d’abril de 2006. Dis-ponible a:www.worldbusinesslive.co

Financial Times (2008), Business School Ran-kings, 2008. Disponible a:www.ft.com

Fita, Antoni (2007), «El modelo de inserción y laposición competitiva de los países de la EuropaCentral en el actual entorno global», Tesis docto-ral, Universitat de Barcelona. Disponible a:www.tesisenxarxa.net

Florida, Richard, Gulden, Tim, Mellander, Charlot-ta (2007), «The Rise of the Mega Region», MartinProsperity Institute, Rotman School of Manage-ment, Universitat de Toronto, octubre 2007.


Bib

liog

rafia

Fons Monetari Internacional (2005), Balance ofPayments Manual, Fifth edition, IMF, 2005.

Fons Monetari Internacional (2007), World Eco-nomic Outlook, IMF, octubre 2007.

Fons Monetari Internacional (2008a), World Eco-nomic Outlook, IMF, abril 2008.

Fons Monetari Internacional (2008 b), GlobalFinancial Stability Report, IMF, abril 2008.

Fons Monetari Internacional (2008c), «France,Greece, Italy, Portugal, and Spain – Competitive-ness in the Southern Euro Area», IMF countryreport 08/145, IMF, març 2008.

Fons Monetari International (2008d), World Eco-nomic Outlook Update, IMF, juliol 2008.

Fontagné, Lionel, Gaulier, Guillaume i Zignano,Soledad (2008), «Specialization across varitiesand North-South competition in quality», Econo-mic Policy, gener 2008.

Forbes, Kristin (2008), «Why do Foreigners Investin the United States?», NBER working paper13908, abril 2008.

Foresight Nanotech Institute (2008), «ForesightNanotechnology Challenges», Foresight Nano-tech Institute, 2008. Disponible a:www.foresight.org

Frankel, Jeffrey (2006), «The Effect of MonetaryPolicy on Real Commodity Prices», a J. Campbell(ed), Asset Prices and Monetary Policy, Universityof Chicago Press, 2006.

Frankel, Jeffrey (2008), «Monetary Policy and Com-modities Prices», 29 de maig de 2008. Disponible a:www.voxeu.org

Frieden, Jeffy (2006), «Will global capitalism fallagain?», Bruegel essay and lecture series, juny2006.

Fujita K. i Child R. (2005), «Innovative Tokyo»,World Bank Policy Research, Working Paper3507, febrer 2005. Disponible a:www.wds.worldbank.org

Galati, G. i Heath, A.(2007), «What drives thegrowth in FX activity? Interpreting the 2007 trien-nial survey», BIS Quaterly Review, Bank for Interna-tional Settlements, desembre 2007. Disponible a:

www.bis.org

Gambardella A., Giuri P. i Mariani M. (2006),Study on evaluating the knowledge economy,what are patents actually worth?, The value ofpatents for today’s economy and society. Euro-pean Commission, juliol 2006. Disponible a:www.ec.europa.eu

Gasnier, A. (2008), «A new game on patents», Kno-wledgeLink Newsletter, maig 2008. Disponible a:www.scientific.thomsonreuters.com

Geishecker, Ingo i Görg, Holger (2008), «Winnersand losers: a micro-level analysis of internationaloutsourcing and wages», Canadian Journal ofEconomic, febrer 2008.

Ghemawat, Pankaj (2007), Redefining GlobalStrategy. Crossing Borders in a World Where Dif-ferences Still Matter, Harvard Business SchoolPublishing Co., 2007 (Ediciones Deusto, 2008).

Global Entrepreneurship Monitor (2008), 2007Executive Report. Global Entrepreneurship Moni-tor, Babson College i London Business School,2008. Disponible a:www.london.edu

Global R+D Report (2008), «Changes in the R+Dcommunity», R+D Magazine, setembre 2007.Disponible a:www.rdmag.com

Goldin, Claudia i Katz, Lawrence (2007), «TheRace between Education and Technology: theEvolution of U.S. Educational Wage Differentials,1890 to 2005», NBER working paper 12984,març 2007.

Golub, Stephen i Tomasik, Brian (2008), «Measuresof international transports cost for OECD countries»,Economics Department 609, OCDE, maig 2008.

Gordillo S., Llauradó G., Afcha S. (2007), «LesTIC: un futur en xarxa», Papers OME, núm 6;Observatori de Mercats Exteriors del COPCA,


Bib

liog

rafia

Departament d’Innovació Universitats i Empresade la Generalitat de Catalunya, setembre 2007.Disponible a:www.anella.cat/prospectiva

Gordillo S., Llauradó G., Afcha S. (2007b), «Ten-dències globals en logística». Papers OME, núm.5; Observatori de Mercats Exteriors del COPCA,Departament d’Innovació, Universitats i Empresade la Generalitat de Catalunya; maig de 2007.Disponible a:www.anella.cat/prospectiva

Görg, Holger, Hanley, Aoife i Strobl, Eric (2008),«Productivity effects on international outsourcing:evidence from plant-level data», Canadian Jour-nal of Economic, maig 2008.

Grossman, Gene M i Rossi-Hansberg, Esteban(2007), «Trading tasks: a simply theory of offsho-ring», Princeton University, 2007.

Gtnews (2008), «Is Corporate Cash ManagementChanging?», Gtnews, 19 de juliol de 2007. Dispo-nible a:www.gtnews.com

Guriev, Sérgei, Kolotlin, Anton i Sonin, Konstan-tin (2008), «Determinants of Expropiation in theOil Sector: A theory and evidence from paneldata», CEPR discussion paper 6755, març2008.

Guthridge, Matthew, Komm, Asmus i Lawson,Emily (2008), «Making Talent a Strategic Priority,The McKinsey Quarterly, McKinsey&Company,gener 2008. Disponible a:www.mckinseyquarterly.com

Hagel, John (2008), «Fractal Spikes and GlobalCompetition», Edge Perspectives with JohnHagel, 14 de gener de 2008. Disponible a:www.edgeperspectives.typepad.com

Hassan M. (2005), «Small Things and Big Chan-ges in the Developing World», Science Magazine,juliol 2005. Disponible a:www.sciencemag.org

Hausmann, Ricardo i Sturzenegger, Federico(2007), «The missing dark matter in the Wealth ofNations and its implications for Global Imbalan-ces», Economic Policy, juliol 2007.

Hawksworth J., Hoehn T., Pound O., Global CityForecasts 2007, PriceWaterhouseCoopers, març2007. Disponible a:www.pwc.com

Hebert P. (2006), The nanotech report 4th edition,Lux Research, 2006. Disponible a:www.luxresearchinc.com

Helpman, Elhanan, Melitz, Marc i Rubinstein,Yona (2008), «Estimating Trade Flows: TradingPartners and Trading Volumes», maig 2008.

Henry, Peter (2007), «Capital Account Liberaliza-tion: Theory, Evidence and Speculation», Journalof Economic Literature, desembre 2007.

Hesse, M. i Rodrigue J. (2004), «The transportgeography of logistics and freight distribution»,Journal of Transport Geography, n.17, 171-184,desembre 2004.

Huang, Y. (2004), Selling China. Cambridge Uni-versity Press.

Hullmann A. (2006), «Who is winning the globalnanorace?», Nature Nanotechnology, novembre2006. Disponible a:www.nature.com

Hurst J. (2008), «Why warehousing isn’t going away»,World trade magazine, març 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

IMD (2008), IMD World Competitiveness Yearbo-ok 2008, IMD, 2008.

iN2015 Steering Committee (2006), Innovation,Integration, Internationalisation, Infocomm Deve-lopment Authority of Singapore (IDA). Disponible a:www.ida.gov.sg

Institute for Global Futures (2008), «Top tentrends for technofutures», Institute for GlobalFutures. Disponible a:www.globalfuturist.com

Institute for Prospective Technological Studies(IPTS) (2007), «Consequences, opportunities andchallenges of modern biotechnology for Europe»,JRC Reference Reports, Comissió Europea, abril2007. Disponible a:www.bio4eu.jrc.es


Bib

liog

rafia

Institute for the Future (2006), Science & Techno-logy Outlook: 2005–2055, IFTF, 2006. Disponible a:www.iftf.org

IOR Consulting (2008), «Nous models de negoci.Evolució de l’oferta al quinari», Quaderns OME,núm.8. Observatori de Mercats Exteriors delCOPCA, Departament d’Innovació, Universitats iEmpresa, Generalitat de Catalunya, (pendent depublicació).

Islam R. (2005), «Approaches to Intellectual Pro-perty», Conferència Trans-atlantic consumer dia-logue, Columbia University, New York, 13-14 dejuny de 2005. Disponible a:www.tacd.org

Jacoby D. i Yang C. (2008), «The Shanghai con-nection». World trade magazine, març 2008. Dis-ponible a:www.worldtrademag.com

Jaumotte F. i Pain N. (2005), «From InnovationDevelopment to Implementation: Evidence fromthe Community Innovation Survey», OECD Eco-nomics Department Working Papers, No. 458.OCDE, París, desembre 2005. Disponible a:www.oecd.org

Jinister N. (2008), «Collaborative logistics», Worldtrade magazine, febrer 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

Johnson, Simon (2008), «Automatic Destabili-zers», Finance & Development, FMI, juny 2008.

Jones, Ronald i Kierzkowski, Henryk (2005),«International fragmentation and New EconomicGeography», The North American Journal of Eco-nomics and Finance, Elsevier, vol.16, març 2005.

JPO (2007), Annual Report. Japan Patent Office,Tokio, 2007.

Ju, Jiandong i Wei, Shang-Jin (2008), «When IsQuality of Financial System a Source of Compa-rative Advantage?», NBER working paper 13984,maig 2008.

Just, Tobias i Thater, Christian (2008), «Megaci-ties: Boundless growth?», Deutsche Bank Rese-arch, març 2008. Disponible a:www.dbresearch.com

Karreman, B. i van der Knaap, B. (2007), «TheFinancial Centres of Shanghai and Hong Kong:Competition or Complementarity?, ERIM reportseries, Erasmus Research Institute of Management,Erasmus University, Rotterdam, setembre 2007.

Keiner, S. (2008), «Room at the Bottom? Poten-tial State and Local Strategies for Managing theRisks and Benefits of Nanotechnology», Woo-drow Wilson International Center for Scholars,març 2008. Disponible a:www.wilsoncenter.org

Kirkegaard, Jacob (2007), «Offshoring, Outsour-cing, and Production Rellocation – Labor-marketEffects in OECD Countries and Developing Asia»,Peterson Institute, 07-2, 2007.

Kneller, Richard, Piso, Mauro i Yu, Zhihong(2008), «Overseas business costs and firm exportperformance», Canadian Journal of Economics,maig 2008.

Kose, Ayhan, Otrok, Christopher i Prasad,Edward (2008), «Global Business Cycles: Con-vergence or Decoupling», IZA working paper3442, abril 2008.

KPMG (2008), «Global Corporate Capital Flows,2008/09 to 2013/14», KPMG, juny 2008. Dispo-nible a:www.kpmg.com

Krugman (2008), «Trade and Wages, reconside-red», document preliminar, spring meeting Broo-kings Panel on Economic Activity, febrer 2008.

Krugman, Paul (2007), «Will yhere be a dollar cri-sis?», Economic Policy, juliol 2007.

Krugman, Paul i Fujita, Masahisa (2004), «New eco-nomic geography: past, present and future», Papersin Regional Science, vol. 83, nº1, gener 2004.

Lane, Philip i Milesi-Ferretti, Gian M. (2008), «TheDrivers of Financial globalization», American Eco-nomic Review, maig 2008.

Langley J. i Capgemini U.S (2006), «Third-partylogistics, Results and Findings of the 11th AnnualStudy», Georgia Institute of Technology, 2006.Disponible a:www.gatech.edu


Bib

liog

rafia

Leadbeater C., O’Connor S., Wildson J., BoundK., Webb M. (2007), «Europe must evangelise fora cosmopolitan, open and outward-facing modelof innovation…», Demos, 2007. Disponible a:www.demos.co.uk

Leadbeater C., Wilsdon J. (2007), «How Asianinnovation can benefit us all», Demos, 2007. Dis-ponible a:www.demos.co.uk

Leamer (2007), «A Flat World, a Level PlayingField, a Small World After All, or None of theAbove? A Review of Thomas L. Friedman’s TheWorld is Flat», Journal of Economic Literature,març 2007.

Leamer, Edward i Storper, Michael (2001), «Theeconomic geography of internet age», Journal ofInternational Business Studies, febrer 2001.

Lee A. (2006), «Examining the Viability of PatentPools to the Growing Nanotechnology PatentThicket». Disponible a:www.nanotechproject.org

Lehman B. (2006), «The Politics and Ideology ofIntellectual Property». Conferència Trans-atlanticconsumer dialogue, Hotel Renaissance, Brusse-lles, 20-21 de març de 2006. Disponible a:www.tacd.org

Lehmann, Jean-Pierre (2008), «Shipping in turbu-lent waters», Tomorrow’s Challenges, IMD Rese-arch, abril 2008. Disponible a:www.imd.ch

Lehming R., Burrelli J., Johnson J., Regets M., Rapo-port A., Moris F., Hill D., Rausch L. (2007), «Asia’srising science and technology strenght», NationalScience Fundation, maig 2007. Disponible a:www.nsf.gov

Levchenko, Andrei (2007), «Institutional Qualityand International Trade», Review of EconomicStudies, juliol 2007.

Lewin, Arie i Couto, Vinay (2007), «Next Genera-tion Offshoring. The Globalization of Innovation»,2006 Survey Report, Duke Center for Internatio-nal Business Education and Research (CIBER),Offshoring Research Network (ORN) i Booz AllenHamilton Inc., març 2007.

Llewellyn, D. (2006), «Globalisation and conver-gence on the shareholder value model in Europe-an bankig», BIS Papers núm 32, Bank for Interna-tional Settlements, desembre 2006.

Lippi, Francesco (2008), «Oil prices: risks andopportunities», 11 de juny de 2008. Disponible a:www.voxeu.org

Love J. (2006), «The Politics and Ideology of Inte-llectual Property». Conferència Trans-atlanticconsumer dialogue, Hotel Renaissance, Brusse-lles, 20-21 de març de 2006. Disponible a:www.tacd.org

Makar E. (2008), «Doing business in India keepsgetting easier», World trade magazine, abril 2008.Disponible a:www.worldtrademag.com

Manyika J., Roberts R., Sprague K. (2007), «Eightbusiness technology trends to watch», TheMcKinsey Quarterly, McKinsey&Company, des-embre 2007. Disponible a:www.mckinsey.com

MasterCard (2008), Worldwide Centers of Com-merce Index, MasterCard, 2008. Disponible a:www.mastercard.com

Matsuyama, Kiminori (2007), «Beyond Icebergs:Towards a Theory of Biased Globalization»,Review of Economic Studies, gener 2007.

Mauro, Paulo (1995), «Corruption and Growth»,Quarterly Journal of Economics, 1995.

Mayer, Thierry i Ottaviano, Gianmarco (2007), «TheHappy Few: the internationalisation of Europeanfirms», Bruegel blueprint series, novembre 2007.

Maystre, Nicolas i Thoenig, Mathias (2007), «TheCoevolution of Trade and Cultural Diversity: Is theVillage Global?», paper presentat en el VIII Docto-ral Meetings in International Trade and Internatio-nal Finance, organitzat per la xarxa Research inInternational Economics and Finance (RIEF),CAEPS-Universitat de Barcelona, Paris SciencesEconomiques (PSE), CEPII i Observatori de Mer-cats Exteriors (OME)-COPCA, Barcelona 31 degener i 1 de febrer 2008. Disponible a:http://rief.univ-paris1.fr/Barcelona2008/Barcelo-na2008.html


Bib

liog

rafia

McGuire, P; Peter, G. i Baba, N. (2008), «High-lights of international banking and financial mar-ket activity», BIS Quaterly Review, Bank for Inter-national Settlements, març 2008.

McKinsey (2007), «The organizational challengesof global trends: A McKinsey global survey», TheMcKinsey Quarterly, McKinsey&Company, novem-bre 2007. Disponible a:www.mckinseyquarterly.com

McKinsey (2008), «Competition from China: TwoMcKinsey Surveys», The McKinsey Quarterly,McKinsey&Company, maig 2008. Disponible a:www.mckinseyquarterly.com

Mckinsey Global Institute (2005), «$118 Trillionand Counting: Taking Stock of the World’s CapitalMarkets», McKinsey&Company, febrer 2005. Dis-ponible a:www.mckinsey.com

Mckinsey Global Institute (2008), Mapping GlobalCapital Markets, Fourth Annual Report, McKin-sey&Company, gener 2008. Disponible a:www.mckinsey.com

Melitz, Marc i Ottaviano, Gianmarco (2008), «Mar-ket Size, Trade and Productivity», Review of Eco-nomic Studies, gener 2008.

Mercer (2007), 2008 Global Compensation Plan-ning Report, Mercer, 2007.

Mercer (2008), Mercer’s Quality of Living, Mercer,2008.

Merrill Lynch i CapGemini (2008), World WealthReport, juny 2008. Disponible a:www.ml.com

MIPEX (2007), Migrant Integration Policy Index,MIPEX, 2007. Disponible a:www.integrationindex.eu

Mishkin, Frederic (2008), «Globalization, Macroe-conomic Performance, and Monetary Policy»,NBER working paper 13948, abril 2008.

Moglen E. (2005), «Approaches to IntellectualProperty», Conferència Trans-atlantic consumerdialogue, Columbia University, New York, 13-14de juny de 2005. Disponible a:www.tacd.org

Molnar, Margit, Pain, Nigel i Taglioni, Daria (2007),«The internationalisation of production, internatio-nal outsourcing and employment in the OECD»,Economics Department workings papers n. 561,juliol 2007.

Musungu S. (2006), «The Politics and Ideology ofIntellectual Property», Conferència Trans-atlanticconsumer dialogue, Hotel Renaissance, Brusse-lles, 20-21 de març de 2006. Disponible a:www.tacd.org

Nacions Unides (2006), International Migration2006, Department of Economic and SocialAffairs, Population Division, 2006. Disponible a:

www.un.org

National Science and Technology Council (2008),Manufacturing the Future, Executive Office of thePresident of the United States, març 2008. Dis-ponible a:www.manufacturing.gov

National Science Board (2005), 2020 Vision,National Science Foundation, setembre 2005.Disponible a:www.nsf.gov

O’Sullivan M. (2007), The EU’s R+D deficit & inno-vation policy, Expert Group on «Knowledge forGrowth», Comissió Europea, abril 2007. Disponi-ble a:www.ec.eu.europa.eu

OCDE (2004), Patents and innovation: trends andpolicy challenges, OCDE, París, 2004. Disponible a:www.oecd.org .

OCDE (2006), International Migration Outlook2006, OCDE, 2006.

OCDE (2006b), OECD Science, technology andindustry outlook, OCDE, 2006. Disponible a:www.oecd.org

OCDE (2007), «Globalisation and regional econo-mies, can OECD regions compete in globalindustries?», OECD Reviews of regional innova-tion, OCDE, 2007.

OCDE (2007b), Competitive Cities a new entre-preneurial paradigm in spatial development, Terri-torial Reviews, OCDE, 2007.


Bib

liog

rafia

OCDE (2007c), Competitive cities in the globaleconomy, Territorial Reviews, OCDE , 2007.

OCDE (2007d). Compendium of patents and sta-tistics. OECD, París, 2007. Disponible a:www.oecd.org

OCDE (2007e), International Migration Outlook2007, OCDE, 2007.

OCDE (2008), OECD Economic Outlook 83,OCDE, juny 2008.

OCDE (2008b), Tertiary Education for the Kno-wledge Society, OCDE, abril 2008.

OME (2006), Informe anual 2006: Tendències defutur i noves realitats, Observatori de MercatsExteriors del COPCA, Departament d’Innovació,Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya;juny 2006. Disponible a:www.anella.cat/prospectiva

OME (2007), Informe anual 2007: Un nou mapade mercats i oportunitats, Observatori de Mer-cats Exteriors del COPCA, Departament d’Inno-vació, Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya; juny 2007. Disponible a:www.anella.cat/prospectiva

OME (2008), Indicador d’Atractivitat dels mercatsexteriors, Observatori de Mercats Exteriors delCOPCA, Departament d’Innovació, Universitats iEmpresa, Generalitat de Catalunya; juny 2008.Disponible a:www.anella.cat/recursos

One World Health (2008), Informació corporativa,juny 2008. Disponible a:www.oneworldhealth.org

ONU (2008), Base de Dades. Organització de lesNacions Unides, 2008. Disponible a:www.data.un.org

Organització Mundial de Comerç, OMC/WTO(2008), World Trade 2007, Prospects for 2008,OMC/WTO, abril 2008. Disponible a:www.wto.org

Organització Mundial de Comerç, OMC/WTO(2008b), World Trade Report 2008: Trade in aGlobalized World, OMC/WTO, juliol 2008.

Pink, Dani (2005), A Whole New Mind: WhyRight-Brainers Will Rule the Future, The BerkleyPublishing Group, Nova York, 2005.

Pisani-Ferry, Jean (2008), «Progressive Gover-nance and Globalisation: the Agenda Revisited»,Bruegel Policy Contribution, abril 2008.

Prasad, Edward, Rajan, Raghuram i Subrama-nian, Arvind (2007), «Foreign Capital and Econo-mic Growth», Brookings Papers on EconomicActivity, 2007:1.

Prensky, Marc (2006), Don’t bother me mom…I’m learning!, Paragon House Publishers, 2006.

PricewaterhouseCoopers (2007), «Managingtomorrow’s people. The future of work to 2020»,PwC, 2007. Disponible a:www.pwc.com

PricewaterhouseCoopers (2007b), «Collaborateand innovate: a new world of sourcing», PwC,2007. Disponible a:www.pwc.com

Quacquarelli Symonds (2007), «World UniversityRankings», The Times Higher Education, Novem-bre 2007. Disponible a:www.timeshighereducation.co.uk

Rajan, Raghuram (2006), «The Great GameAgain?», Finance & Development, vol. 43, n.4,FMI, 2006.

Redding, Stephen i Venables, Anthony J. (2004),«Economic geography and international inequa-lity,» Journal of International Economics, vol.62(1), gener 2004.

Reena M. (2008), «Export to the US transition fromlow-cost commodities to value added products»,World trade magazine, abril 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

Reid S. (2005), «Approaches to Intellectual Pro-perty», Conferència a Trans-atlantic consumerdialogue, Columbia University, New York, 13-14de juny de 2005. Disponible a:www.tacd.org

Reinhart, Carmen i Rogoff, Kenneth (2008a), «Isthe 2007 U.S. Subprime Financial Crisis So Diffe-


Bib

liog

rafia

rent? An International Historical Comparison»,NBER working paper 13761, gener 2008.

Reinhart, Carmen i Rogoff, Kenneth (2008b),«This Time is Different: A Panoramic View of EightCenturies of Financial Crises», NBER workingpaper 13882, març 2008.

Roca, Ramon (2007), Los empresarios de aquíno sabemos hacer cosas juntos, «La Cataluñaque viene», suplement Extra de El País, Barcelo-na, 7 d’octubre de 2007.

Rodrik, Dani (2007), «How to Save Globalizationfrom Its Cheerleaders», working paper, HarvardUniversity, juliol 2007. Disponible a:www.ksghome.harvard.edu

Rodrik, Dani (2008), «Second-best Institutions»,NBER working paper 14050, juny 2008.

Rodrik, Dani i Subramanian, Arvind (2008), «WhyDid Financial Globalization Disapoint?», workingpaper, Harvard University, març 2008. Disponible a:www.ksghome.hardvard.edu

Rosenthal, Stuart S. i William, C. Strange (2004),«Evidence on the nature and sources of agglome-ration economies», Department of Economicsand Center for Policy Research, Syracuse Univer-sity, 2004.

Salter B., Cooper M. i Dickins A., (2006), «Chinaand the global stem cell bioeconomy: an emer-ging political strategy?», Future Medicine, 2006.Disponible a:www.futuremedicine.com

Sassen, S. (1999), «Global Financial Centers»,Foreign Affairs, vol. 78 n. 1, Council on ForeignRelations, Inc., gener/febrer 1999.

Saxenian, Annalee (2006), The New Argonauts:Regional Advantage in a Global Economy, Har-vard University Press, abril 2006.

Scenario Thinking (2007) «The Future of Biotech-nology for Medical Applications in 2015» Scena-rio Thinking, 2007. Disponible a:www.scenariothinking.org

Schott, Peter (2008), «The relative sophistication ofChinese exports», Economic Policy, gener 2008.

Schweyer, Allan (2006), «Managing the virtual glo-bal workforce», Human Resources, 17 d’octubrede 2006. Disponible a:www.humanresourcesmagazine.com.au

Serrano, C. (2008), «The Dynamics of the Trans-fer and Renewal of Patents», NBER workingpaper 13938, abril 2008. Disponible a:www.nber.org

Shister, N. (2008), «Near-sourcing», World trademagazine, gener 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

Shister N. (2008b), «Inside world trade. Establis-hing a sustainable business agenda», World trademagazine, març 2008. Disponible a:www.worldtrademag.com

Silberglitt R., Antón P., Howell D. i Wong A.(2006), «The Global Revolution 2020, in-depthanalyses», RAND, 2006. Disponible a:www.rand.org

Silicon.com (2008), «Global Tech Hotspots2008», Silicon.com, 2008. Disponible a:www.silicon.com

Slack B. i Frémont A. (2005), «Transformation ofport terminal operations: from the local to the glo-bal», Transport Reviews, vol. 25, núm. 1, gener2005.

Smith J. (2008), «Exploiting the Global SupplyChain», World trade magazine, maig 2008. Dis-ponible a:www.worldtrademag.com

Sowinski L. (2007), «Green is going mainstream»,World trade magazine, octubre 2007. Disponible a:www.worldtrademag.com

Sowinski L. (2007b), «Air cargo looks for openskies», World trade magazine, octubre 2007. Dis-ponible a:www.worldtrademag.com

Spire Research (2008), «Tendències de futur ensectors estratègics en els mercats emergents delsud-est asiàtic». Estudis OME, núm. 5; Observa-tori de Mercats Exteriors del COPCA, Departa-ment d’Innovació, Universitats i Empresa Genera-litat de Catalunya, (pendent de publicació).


Bib

liog

rafia

St. John’s Innovation Centre (2008), CambridgeTechnopole report, The Award of Excellence forInnovative Regions, Comissió Europea, 2008.Disponible a:www.stjohns.co.uk

Steingress, W. i Vandenbussche, H. (2007)«Foreign Direct Investment, Financial Cons-traints and Growth in China», paper presentaten el VIII Doctoral Meetings in International Tadeand International Finance, organitzat per laxarxa Research in International Economis andFinance (RIEF), CAEPS-Universitat de Barcelo-na, Paris Sciences Economiques (PSE), CEPII iObservatori de Mercats Exteriors (OME)-COPCA, Barcelona 31 de gener i 1 de febrer2008. Disponible a: http://rief.univ-paris1.fr/Barcelona2008/Barcelo-na2008.html

Stiglitz J. (2005), «Approaches to Intellectual Pro-perty», Conferència a Trans-atlantic consumerdialogue, Columbia University, New York, 13-14de juny de 2005. Disponible a:www.tacd.org

Sutton, John (2007), «Quality, Trade and theMoving Window: the Globalization Process»,Economic Journal, novembre 2007.

Swenson, Deborah (2008), «Multinationals andthe creation of Chinese trade linkages», CanadianJournal of Economics, maig 2008.

Tasaka, Hiroshi (2007), «The paradox of knowled-ge society - Talking to Hiroshi Tasaka», InfonomiaTV, 1 d’octubre de 2007. Disponible a:www.youtube.com

Taylor, Charles i Michael Hudson (1972), TheWorld Handbook of Political and Social Indica-tors, Yale University Press, New Haven, 1972.

Institute for the Future (2008), «The future ofmaking», Technology Horizons Program, Institutefor the Future, 2008. Disponible a:www.iftf.org

Technology Review (2008), «10 Emerging Tech-nologies 2008», Massachusetts Institute of tech-nology (MIT), 2008. Disponible a:www.technologyreview.com

The Boston Consulting Group (2006), «2020Vision: The Manager of the 21st Century», gener2006. Disponible a:www.bcg.com

The Economist (2005), «Survey. Patents andtechnology: a market for ideas», The Economist,20 d’octubre 2005. Disponible a:www.economist.com

The Economist (2006), «Survey Logistics, thephysical internet», The Economist, 15 de juny2006.

The Economist (2006b), «Chips and crisps», TheEconomist digital edition, 13 de març 2006.

The Economist (2006c), «Survey: Talent, the bat-tle for brainpower», The Economist, octubre2006.

The Economist (2007), «Capturing talent», TheEconomist, agost 2007.

The Economist (2007b), «The Arctic, Drawinglines in melting ice», The Economist, 16 d’agost2007.

The Economist (2008), «Technology Quarterly,Open-source hardware, Open sesame». TheEconomist, 5 de juny de 2008.

The Economist (2008b), «Migrants’ remittanceshelp ease poverty back home, but they are not acure-all». The Economist, 3 de gener de 2008.

The Logistics Institute – Asia Pacific (2002), «Logis-tics outsourcing: capabilities, opportunities andchallenges in China, India and Singapore», NationalUniversity of Singapore, maig 2006. Disponible a:www.tliap.nus.edu.sg

The Logistics Institute – Asia Pacific (2002b),«White Paper: Ten Mega Trends in Logistics»,National University of Singapore, maig 2006. Dis-ponible a:www.tliap.nus.edu.sg

Thoppil, D. (2008), «Third-party logistics firmsescape slowing economy». Reuters, juny 2008.Disponible a:www.reuters.com


Bib

liog

rafia

Thuermer, K. (2007), «More shippers are shiftingto air freight», World trade magazine, desembre2007. Disponible a:www.worldtrademag.com

Tomiura, Eiichi (2007), «Foreign Outsourcing,Exporting and FDI: A Productivity Comparison atthe Firm Level», Journal of International Econo-mics, maig 2007.

Tremblay, Karine (2005), «Academic Mobility andImmigration», Journal of Studies in InternationalEducation, Vol. 9, Núm. 3, 2005.

Tukawa, T. (2006), «Overview of Japanese Bio-technology Industry», Valutech Pty. Ltd., 2006.Disponible a:www.valutech.com.au

UNCTAD (2007), World Investment Report 2007-Transnational Corporations, Extractive Industriesand Development, UNCTAD, juliol 2007.

UNCTAD (2007b), Review of maritime transport.UNCTAD secretariat, Organització de les NacionsUnides, New York i Ginebra, 2007.

UNCTAD (2008), UNCTAD Investment Brief, num.1, UNCTAD, gener 2008.

Van Hoek, R. (2008), «Ups logistics and to movetowards 4PL – or not?», Cranfield School ofManagement, Regne Unit, 2008. Disponible a:www.som.cranfield.ac.uk.

Van Pottelsberghe B. (2008), «Europe’s R+D:Missing the wrong targets?», Bruegel Policy Brief,febrer 2008. Disponible a:www.bruegel.org

Venables, Anthony J. (2006), «Shift in economic geo-graphy and their causes», CEP Discussion Papers,dp0767, Centre for Economic Performance, 2006.

Venezia, Camille i Allee, Verna (2007), «Mobileworkers: practices, relationships and compo-nents for effective workplaces», The Leader,setembre - octubre 2007. Disponible a:www.corenetglobal.org

Verhoogen, Eric (2008), «Trade, quality upgra-ding, andwage inequality in the Mexican manu-facturing sector», Quarterly Journal of Econo-mics, maig 2008.

Vian K., Schachter S., Davis M., Jeffery L., PandeM., Soojung-Kim A., Saffo P., Amara R., Tester J.,Hagan J., Bogott R., Lubeck K., Kerns R. i NessS. (2006), 2006 Ten-year Forecast Perspectives,Institute for the Future, 2006. Disponible a:www.iftf.org

Webb M. (2007), «South Korea: mass innovationcomes of age», Demos, 2007. Disponible a:www.demos.co.uk

Wildson J. i Keeley J. (2007), «China: The nextscience superpower», Demos, 2007. Disponiblea:www.demos.co.uk

WIPO (2007), WIPO Patent Report, Statistics onWorldwide Patent Activities. World IntellectualProperty Organization, 2007.

Wooldridge, P. i García-Guerrero, A. (2007), «Glo-bal and regional financial integration: progress inemerging markets», BIS Quarterly Review, Bankfor International Settlements, setembre 2007.

World Economic Forum (2007), The Global Com-petitiveness Report 2007-2008, WEF 2007. Dis-ponible a:www.gcr.weforum.org

World Economic Forum (2008), Global Risks2008 – A global risks network Report, WEF, gener2008.

World Economic Forum (2008b), Global EnablingTrade Report, WEF, juny 2008.

World Economic Forum (2008c), Global Informa-tion Technology Report 2007-2008, WEF, abril2008. Disponible a:www.weforum.org

World trade magazine (2007), «Chinese manufac-turing gets added pressure», World trade magazi-ne, novembre 2007. Disponible a:www.worldtrademag.com

World trade magazine (2008), «Beijing rolls outplans for new facilities, upgrades» World trademagazine, juny 2008.

World trade magazine (2008b), «Brazil investing hea-vily in seaports», World trade magazine, juny 2008.


Bib

liog

rafia

World trade magazine (2008c), «DHL, Wal Martexpanding in Russia: strong potential, butlogistics lacking», World trade magazine, juny2008.

World trade magazine (2008d), «European-Asiarail link: six countries sign agreement», Worldtrade magazine, febrer 2008.

Wright A. (2007), «Brasil Innovation Challenge»,Woodrow Wilson International Center for Scho-lars, agost 2007. Disponible a:www.wilsoncenter.org

Yeaple, Sephen (2008), «Firm Heterogeneity andthe Structure of U.S. Multinational Activity: anempirical analysis», NBER working paper 14072,juny 2008.

Young O. (2007), «2007 Enterprise IT BudgetOutlook: North America», Forrester, febrer 2007.Disponible a:www.forrester.com

Yusuf, Shahid (2007), «About Urban MegaRegions: Knowns and Unknowns «, Researchworking paper 4252, Banc Mundial, juny 2007.

Zuck J. (2006), «European Commission Hearingon Future Patent Policy in Europe», conferència,Comissió Europea, Brussel·les, 12 de juliol de2006. Disponible a:www.ec.europa.eu

Zuckerman A. (2007), «Supply chain IT: 2008-Google earth meets the platforms», World trademagazine, desembre 2007.


C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 15.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 15.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 75.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 75.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 0.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 0.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 45.00° 13/10/08 19:58:43IA2008_cob_TR.ai 175.00 lpi 45.00° 13/10/08 19:58:43Cian de cuatricromíaCian de cuatricromíaMagenta de cuatricromíaMagenta de cuatricromíaAmarillo de cuatricromíaAmarillo de cuatricromíaNegro de cuatricromíaNegro de cuatricromía