4

II. INTRODUCCIÓ

A. ORIGEN I EVOLUCIÓ

A.1. Introducció

�

Una devesa, segons el concepte tradicional al nostre país (ben diferent dels conceptes de les deveses d’altres

punts de la península Ibèrica, on són espais oberts, pasturats per sota i amb arbres esparsos), és un lloc

poblat d’arbres arran d’un riu. La Devesa és el parc de la ciutat de Girona. L’espai situat a la confluència dels

rius Ter, Onyar, Güell i de la riera Galligants era, originàriament, una zona de terrenys sorrencs formats per la

sedimentació dels materials transportats per aquests rius. Un espai sovint inundat a causa de les crescudes

del Ter (aiguadeixos o aigualleixos). La Devesa, doncs, va sorgir del no-res, si més no des d’un punt de vista

urbà.

�

Mapa especial de la circumval·lació de Girona (1711), procedent dels Archives du Génie del Ministeri de Defensa francès (SHAT).

Els terrenys s'utilitzaren per a la plantació de pollancres i àlbers que protegien la ciutat de les avingudes del

riu. La fusta que se'n treia era una font d'ingressos i a vegades s'utilitzava per preparar defenses militars. Al

final del segle XVII, s’hi va construir el baluard o lluneta de Bournonville, que quedava aïllat de la muralla i

constituïa una primera línia de defensa (aquest espai va ser posteriorment ocupat pel firal del bestiar). Al 1733,

un projecte proposà una ordenació radial que no es va arribar a executar.

�

Plànol en què es fa una proposta per a les plantacions a la vora del riu Ter, elaborat el 26 d’abril de 1733. Es troba a l’Archivo Histórico

Militar de Madrid.

Un inventari de 1777 hi compta 8.700 arbres. Hi ha referències escrites que indiquen que al voltant del baluard

ja hi havia un passeig al segle XVIII (1789), anomenat el Triangle de la Devesa. Aquest mateix any, els arbres

van ser talats per necessitats defensives. Entre els anys 1806 i 1807, replantats, i, al 1808, un altre cop

abatuts. L’espai de trobada dels quatre rius estava, a més, ocupat per horts que, a causa a les freqüents

inundacions, van ser substituïts més endavant per pasturatge (amb motiu dels aiguats de 1865). La definició

del passeig, per tant, fou anterior a l’arribada dels francesos al poder, que van replantar part dels pollancres

que s’havien fet tallar amb finalitats defensives durant la Guerra del Francès.

La Devesa que coneixem va ser projectada en el període 1859-1862 per l’arquitecte Martí Sureda i Deulovol.

Va ser llavors quan es van plantar els primers plàtans.

5

�

Plànol de l’anomenada Plaça de Girona i els seus voltants, elaborat l’any 1869. Es troba a l’Archivo Histórico Militar de Madrid.

Al final del segle XIX, la Devesa ja tenia l’estructura actual: la utilització sistemàtica dels plàtans ordenadament

disposats en sis quadrilàters verds a l’entorn d’una plaça ovalada i una altra de circular. El Camp de Mart

s’utilitzava per a exercicis de la tropa i era també un espai on es realitzaven les exposicions de les Fires i

Festes de Sant Narcís. D’aquells anys és també la construcció del pont sobre el Güell, per donar accés a la

Devesa des de la ronda Ferran Puig.

Successius ajuntaments van anar completant el parc, que no es va arribar a fer mai de la manera com el tenia

projectat Martí Sureda. Es va fer el jardí romàntic del Roserar1, amb placetes circulars amb bancs de pedra,

���������������������������������������� ��������1 També conegut com a Jardins Francesos, Jardins de la Devesa o Jardins de la Rosaleda.

jardins a l’anglesa amb camins tortuosos, el rec d’aigua obert al voltant del recinte, el brollador d’estalactites i

la reixa d’entrada. A la resta de quadrilàters es van plantar més plàtans.

“Durant la primera meitat del segle XX, la Devesa va complir a la perfecció el seu designi de paradís gironí, lloc

d’esbarjo ideal i marc de convivència. Els nens anaven a jugar al jardí; els adolescents, a banyar-se a la

piscina; els joves a passejar-s’hi amunt i avall; les famílies senceres, a berenar-hi; les parelles, a endinsar-se a

les frondes; els solitaris, a perdre’s pels camins; els capellans, a llegir-hi el breviari; els vells, a prendre el sol

en els bancs; els atletes, a corre-hi; els soldats, a fer-hi la instrucció; els músics, a donar-hi concerts; les colles,

a ballar-hi sardanes; els jugadors de botxes, a entaular-hi lentes partides; els pintors, a recrear-hi el paisatge;

els poetes, a ajustar-lo a la mètrica i al ritme dels versos. Naixien així innombrables Deveses, fetes a la mida

precisa de cadascú, i el parc va esdevenir com una ciutat paral·lela, símbol i emblema d’una Girona que podia

ser alhora mineral i vegetal, pètria i arbòria, immòbil i canviant, grisa i verda. Una vegada més s’havia complert

allò que va dir Tolstoi quan va encarregar els rebrots que encerclarien la seva tomba: que l’indret on es planten

arbres es converteix en un lloc de felicitat”.2

.

Imatge del passeig central de la Devesa anys enrere.

Tanmateix, l’encaix entre la ciutat i el parc ha estat sempre complicat. Hi ha situacions esporàdiques de gran

utilització, alternades amb la solitud. Des de començaments de la segona meitat del segle XX, s’ha fet servir

per a diferents usos: la porta d’entrada va ser retallada el 1960 per fer el restaurant Rosaleda i el Camp de

Mart va ser ocupat per la piscina municipal, l’estadi atlètic del GEiEG, les instal·lacions de l’hípica i el pavelló

d’esports (posteriorment substituït per l’edifici firal).

���������������������������������������� ��������2 Fragment de La Devesa, paradís perdut, obra de Narcís-Jordi Aragó.

6

Barreres naturals i artificials han separat la Devesa de la ciutat. Primer fou el riu Güell, desviat el 1968 a causa

de les periòdiques inundacions que provocava. Més tard el tren, que creà primer un talús que la separava de la

ciutat però que va ser substituït el 1973 pel viaducte. I després, també, la carretera N-II, inaugurada el 1963,

que provocà una gran barrera a l’accés, encara existent en certa manera avui en dia, malgrat esdevenir un

carrer més urbà.

�

Plànol de Girona elaborat a la dècada dels 40 del segle XX. Es troba a la biblioteca de l’Arxiu Històric Municipal de Girona.

7

A.2. Recull de cartografia

�

�

Mapa de Girona, titulat Plan des villes et des Forts de Gironne, Capitalle de Lampurda en la province de Catalogne, elaborat l’any 1711.

Es troba als Archives du Génie del Ministeri de Defensa francès.

�

�

�

Plànol del curs del riu Ter, elaborat el 20 de gener de 1715. Es troba a l’Archivo de Planos del Servicio Geográfico del Ejército de Madrid.

�

�

�

�

Plànol de la porció del riu Ter compresa des de l’anomenada presa Real de los Molinos fins al riu Onyar, elaborat el 30 de maig de 1743.

Es troba a l’Archivo de Planos del Servicio Geográfico del Ejército de Madrid.

�

�

8

�

Plànol topogràfic de les noves lleres que va obrir el riu Ter arran de l’avinguda del 14 de gener de 1898 i del projecte de murs de defensa

per aquest riu, en el punt anomenat pas d’en Banet. El plànol, que es troba a l’Arxiu Històric Municipal de Girona, es va elaborar el 5

d’agost de 1898.

�

Plànol del projecte de defenses al marge dret del riu Ter a la Devesa, elaborat el 3 de desembre de 1919. Es troba a l’Arxiu Històric

Municipal de Girona.

�

�

�

Plànol de la ciutat de Girona, inclòs a la Guía de Gerona y su provincia, editat a Girona l’any 1921 per Dalmau Carles Pla.

A.3. Plànols

01. Projecte original del parc de la Devesa

02. Superposició del projecte original sobre l’estat actual

03. Evolució de la ciutat i la Devesa des de l’any 1950

�

�

�

�

�

�

�

�

�

9

A.4. Primeres actuacions de recuperació

La Devesa és un espai sobre el qual hi ha hagut molts projectes no realitzats. Al 1880, l’alcalde Emili Grahit

volia completar els quadres centrals i fer el parc més gran fins el Ter: “espacio bastante para grutas, lagos,

bosques, fuentes, cascadas y demás adornos con que se embellecen estos lugares”. Al 1921, l’arquitecte

Rafael Masó, regidor de l’ajuntament, escriu com veu la Devesa i com creu que hauria de ser: “bells seients,

escaient il·luminació, apropiada cloenda vegetal... bordoners de flors, jocs d’aigua...”. Al 1926, el regidor

Manuel Xiberta va voler instal·lar-hi una biblioteca a l’aire lliure; l’any 1935, l’arquitecte Ricard Giralt volia

introduir-hi un estany rectangular per a petites embarcacions; al 1974, la regidora Anna Ensesa va encarregar

un projecte a l’arquitecte paisatgista Wilhelm Narberhaus: “estany circular, biblioteca a l’aire lliure, fonts

lluminoses, pèrgoles, teatre amb grades i teló de xiprers, torre panoràmica per contemplar des de dalt

l’arbreda...”. Al 1979, es va crear una comissió d’ordenació de la Devesa que proposà “l’eliminació del que

s’havia afegit al parc, per retornar-lo a la seva puresa vegetal”. També es van deixar de fer projectes

d’edificació, com una caserna de la guàrdia civil (1929-1934), un llac al Camp de Mart, un parador de turisme,

una piscina coberta, hotels, etc.

Posteriorment, i de forma especial al final de la dècada dels 70 i al llarg dels anys 80, la Devesa de Girona

desperta novament l'interès social de la ciutadania gironina. Es va portar a terme la campanya "Salvem la

Devesa", amb diverses manifestacions populars, encapçalades per artistes, intel·lectuals, veïns i significades

persones de la ciutat. A través d'aquesta campanya, i ja amb la democràcia, la Devesa esdevé un indret on els

successius governs municipals fan projectes de millora i nombroses actuacions que, en bona part, van

destinades a eliminar elements construïts (discoteca Piscis, pavelló cobert, club d'hípica, etc.) i a minimitzar

usos diversos (els quals són traslladats a altres indrets de la ciutat, com algunes instal·lacions esportives i

altres construccions).

En aquest context, el 1975 es va fer el primer estudi sobre el problema sanitari de l’arbreda, promogut pels

col·legis professionals de la ciutat, que proposà una sèrie de mesures tant pel que fa als plàtans com pel que

fa a la millora de la seva utilització.

A partir dels anys 80-90, i fins al dia d'avui, la Devesa ha tingut una gestió molt enfocada a la preservació, cura

i manteniment de l'arbrat, amb tècnics especialistes en la conservació dels plàtans, paral·lelament a una

ordenació dels seus usos i a una eliminació de construccions i activitats d'ocupació d'espais públics, que

culmina amb el present document.

Actualment, doncs, la proposta d'ocupació i utilització de la Devesa, que es descriurà en els següents apartats,

vol recuperar i apropar aquest magnífic espai a la ciutadania, en el marc actual de la ciutat i de la societat del

segle XXI.

Vista aèria de la ciutat, amb la Devesa a la part superior de la imatge.

�

10

A.5. Recull de fotografies històriques

�

�

�

�

�

11

�

�

�

�

�

�

12

�

�

�

�

�

�

�

�

�