introducció roma

62
5. Art clàssic: rOMA

Upload: ramonbo

Post on 11-Jul-2015

795 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Introducció roma

5. Art clàssic: rOMA

Page 2: Introducció roma

5.1 REFERENTS HISTÒRICS

• A finals desl segle VIII, a la península itàlica hi havia diferents pobles: ligurs, umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins.

• Els llatins funden l’any 753, ROMA. Es barreja història i llegenda.

Page 3: Introducció roma

• La història de Roma es divideix en tres grans períodes:

1- Monarquia. (753-509 a.C.). Etapa fosca governada per reis. Els tres darrers eren etruscs. Vinguts de fora i instal·lats a la Toscana (segles VIII-IV a.C.) Enpremta artística fonamental per a l’art romà.

Page 4: Introducció roma

2. República. (509-31 a.C.). Comença després de l’expulsió dels etruscs. Els romans conquereixen altres territoris. Guerres Púniques. (entre 264-146 a.C)

3. Imperi (31 a.C.-476 d.C.) Nou sistema polític, emperador. Divisió en províncies.

A partir del s.V els bàrbars recuperen terrenys. 476 cau l’mperi d’Occident.

Page 5: Introducció roma

• Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre influència cultural dels etruscs i del grecs.

• L’art símbol del poder.

• Construccions a les ciutats conquerides.

• 391 Edicte de Tessalònica cristianisme religió oficial.

Page 6: Introducció roma

5.2 LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.

• Entres els antecedents: art etrusc. Esplendor entre els segles VII i V a.C. a la zona nord de la península.

• Roma dominarà tota la península Itàlica, i tota la Mediterrània.

Page 7: Introducció roma
Page 8: Introducció roma

• Cronològicament es pot parlar de Roma des de l’any 509 a.C. quan el poble etrusc és expulsat fins el 476 d.C.

• Des del punt de vista artístic no és pot parlar d’un art pròpiament romà fins el segle II a.C. Tradicionalment s’ha dividit en dos períodes.

• a) Republicà: (segles III-I a.C.) de forta influència Grega i etrusca.

• b) Imperial: (segles I a.C.-V d.C.) s’inclou l’art tardoromà iniciat a finals del segle III d.C.

Page 9: Introducció roma
Page 10: Introducció roma

• Referents històrics

• Origen desconegut. La tradició diu que el s.X, procedent de l’Àsia Menor, s’instal·la a la Toscana.

• S. VIII, intercanvis comercials amb colònies de la Magna Grècia i altres pobles de la península Itàlica (sabins, llatins).

• La seva cultura serà barreja de la grega i l’oriental. Influència en l’art romà.

• Creences religioses i ritus funeràris

5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT

Page 11: Introducció roma
Page 12: Introducció roma

• L’arquitectura estrusca

• Ús de l’arc i la volta. Ja es feien servir a Mesopotàmia i arriben al continent europeu gràcies als etruscs. Seran elements que passaran a l’art romà.

• No queden edificis públics. Sí, temples i tombes.

• Tombes

• Restes significatives, ritus funeraris importants. Necròpolis.

5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT

Page 13: Introducció roma
Page 14: Introducció roma
Page 15: Introducció roma
Page 16: Introducció roma
Page 17: Introducció roma
Page 18: Introducció roma
Page 19: Introducció roma
Page 20: Introducció roma
Page 21: Introducció roma
Page 22: Introducció roma
Page 23: Introducció roma

• Les tombes solen estar excavades a la roca. Coberta cònica amb falsa volta. Alt nivell tècnic.

• Els temples

• Han arribat poques restes, base de pedra i la resta de fusta i maó.

• Coneixem la descripció de Vitrubi.

5.3. L’ART ETRUSC COM A ANTECEDENT

Page 24: Introducció roma

Porta de Volterra

Page 25: Introducció roma
Page 26: Introducció roma
Page 27: Introducció roma
Page 28: Introducció roma
Page 29: Introducció roma

-Podi alt .

-Pòrtic de columnes

- Normalment 3 cel les.·

-Importància de la façana

-Coberta a dues aigües, frisos i escultures.

-Ordre toscà.

Page 30: Introducció roma
Page 31: Introducció roma

• L’ordre toscà passarà a Roma:

• a) Columna lisa, amb base i capitell (amb collarí, equí i àbac)

• b) Entaulament format per arquitrau llis, fris sen se tríglif i mètopes i una cornisa.

Page 32: Introducció roma

El realisme escultòric

• L’escultura se situa en l’àmbit funerari, per la funció i temàtica.

• Els sarcòfags és la tipologia més destacada. Són de bronze o terracota. Representen els difunts amb gran veracitat, escena relaxada i quotidiana. Ex. Sarcòfag dels esposos de Cerveteri.

Page 33: Introducció roma

El realisme escultòric

• Aquest realisme en la representació dels trets físics ens diu un tret bàsic del poble etrusc:- Por a la mort i a l’oblit.- Creença que el difunt viurà una altra vida.

• Els trets de l’escultura són semblants als de la grega arcaica: Somriure, ulls ametllats, ús de la geometria i cert hieratisme.

• Igual característiques per les exemptes dels temples. Exemples Apl·lo de Veis.

Page 34: Introducció roma

El realisme escultòric• Un altre génere serà el retrat, de gran realisme i que

passarà a l’escultura romana.

Page 35: Introducció roma
Page 36: Introducció roma
Page 37: Introducció roma
Page 38: Introducció roma
Page 39: Introducció roma
Page 40: Introducció roma
Page 41: Introducció roma
Page 42: Introducció roma
Page 43: Introducció roma
Page 44: Introducció roma
Page 45: Introducció roma
Page 46: Introducció roma
Page 47: Introducció roma
Page 48: Introducció roma
Page 49: Introducció roma
Page 50: Introducció roma
Page 51: Introducció roma

•Es decoren els interiors de les tombes, amb escenes que representen l’ambient familiar de l’altra vida. Han ajudat a conèixer la vida quotidiana.

• Gran colorit a les festes de comiat, amb balls i música. Ex, Tomba dels Lleopards. De Tarquínia

•Des del punt de vista formal, solen fer servir la frontalitat i colors foscos per als homes, vermell fosc per a arquitectures.

•Allargament de peus i mans per reforçar la sensació de moviment

La pintura funerària

Page 52: Introducció roma
Page 53: Introducció roma
Page 54: Introducció roma
Page 55: Introducció roma
Page 56: Introducció roma
Page 57: Introducció roma
Page 58: Introducció roma
Page 59: Introducció roma
Page 60: Introducció roma
Page 61: Introducció roma
Page 62: Introducció roma

Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010