ihodflegks

El llibre Geografia i Histria per a 1r dESOs una obra collectiva concebuda, dissenyada i creadaal departament dEdicions Educatives Grup Promotor /Santillana, dirigit per Enric Juan Redali M. ngels Andrs Casamiquela.

En la realitzaci han intervingut:

J. M. Caballero MartnezA. I. Calvo VillalbaJ. Casassas YmbertO. Costa RuibalO. Espino de Torres-PeraltaA. Ghanime RodrguezT. Grence RuizA. Perales lvarezG. Prieto Renieblas

EDICI

M. Ballester GassT. Grence RuizA. Perales lvarez

DIRECCI DEL PROJECTE

Teresa Grence Ruiz

Grup PromotorSantillana

Geografiai Histria 1 ESO

831191 _ 0001-0007.qxd 11/1/07 12:37 Pgina 1

Pg. 64 Activitats de reps de les unitats 1, 2, 3, 4 i 5

Pg. 104 Activitats de reps de les unitats 6, 7 i 8

Com s la Terra i com se la representa

nde

x d

e G

eogr

afi

a

UNITAT 2

El relleu terrestrePg. 20

UNITAT 7

El paisatge dEuropa i dEspanya

Pg. 82

UNITAT 6

Els continents: estudi fsic

Pg. 68

UNITAT 5

Els paisatges de la Terra

Pg. 50

UNITAT 4

El temps i el climaPg. 40

UNITAT 3

Les aigesPg. 30

1. Lestructura de la Terra2. Lescora terrestre i les plaques3. Les formes del relleu terrestre

4. Lorigen del relleu5. El relleu canvia

UNITAT 1

La representaci de la Terra

Pg. 10

1. El globus terraqi i els mapes2. Els tipus de mapes3. Els elements dun mapa4. La localitzaci pels punts cardinals5. Parallels i meridians

6. La latitud i la longitud7. Lescala

1. Laigua en la natura2. Els rius3. El curs dun riu4. El cabal dun riu

5. Les aiges marines6. Els llacs 7. Les aiges subterrnies8. Aiges en forma de gla

1. Latmosfera2. El temps i el clima3. Les temperatures

4. Les precipitacions5. La pressi atmosfrica6. El vent

1. Els climes de la Terra2. La zona de clima equatorial: la selva3. La zona de clima tropical: la sabana4. Els deserts5. Paisatges de clima mediterrani

6. El paisatge de clima continental7. Paisatges de clima ocenic8. El paisatge de clima polar9. El paisatge dalta muntanya

1. El paisatge de lfrica2. El paisatge de lsia3. El paisatge dOceania4. El paisatge dAmrica5. LAntrtida, el continent glaat

1. El relleu dEuropa2. Les costes europees3. Els rius i els llacs dEuropa4. El clima i el paisatge dEuropa5. La situaci dEspanya a Europa

6. El relleu peninsular7. El relleu insular8. Els rius espanyols9. Els llacs i els embassaments

10. El clima i el paisatge dEspanya

Descripci de la Terra: els continents

UNITAT 8

El paisatge de Catalunya

Pg. 94

1. El relleu de Catalunya2. Les aiges continentals superficials a Catalunya3. El clima a Catalunya4. El paisatge i la vegetaci a Catalunya

UNITATS INFORMACI

Pg. 128 Activitats de reps de les unitats 9 i 10

UNITAT 10

Els riscos naturalsPg. 120

UNITAT 9

Les persones ens relacionem amb el medi natural

Pg. 108

1. El medi influeix en la nostra vida2. Les persones fem servir el medi natural3. Quins problemes provoca la nostra acci

sobre el medi?

4. Accions de protecci de la natura

1. Els desastres naturals2. Els volcans3. Els terratrmols4. Els tsunamis o terratrmols marins

5. Els huracans6. Les sequeres7. Les inundacions

Les persones i el medi

831191 _ 0001-0007.qxd 20/12/06 13:39 Pgina 2

Tcniques destudi

ACTIVITATS

Procediments

Patrimoni: LAmazones, el riu oce

Patrimoni: El riu Nil

Patrimoni: LEtna Patrimoni: Grans rius europeus Medi ambient: Zones humides

protegides

Analitzar el mapa del relleu Interpretar un mapa topogrfic i elaborar

un perfil del relleu

Interpretar el mapa de corrents marins Interpretar el grfic del curs dun riu

Observar el temps Interpretar un mapa del temps pictogrfic Interpretar un mapa de superfcie

Fer un esquema

Hillary, des del sostredel mn

Descriure la imatge dun paisatge Elaborar el mapamundi de vegetaci Dibuixar un croquis Construir i interpretar un climograma

Comparar mitjananttaules de doble entrada

Utilitzar mapes i atles Memoritzar dades

Humboldt, la vida suna aventura

Elaborar mapes de conceptes

Completar mapes muts Comparar mapes en un atles

Preparar un itinerari sobre un mapa topogrfic

Interpretar els senyalsdel llibre

Subratllar un text Classificar

EDUCACI EN VALORS LECTURES

Interpretar la llegenda dun mapa Localitzar un punt en un mapa Fer servir lescala Construir i interpretar un grfic lineal Construir i interpretar un grfic de barres Construir i interpretar un grfic sectorial

Tenir cura de lambientdestudi

Comparar les dades de dues estacionsmeteorolgiques

Analitzar una taula estadstica

Drets humans: Lajuda en les catstrofes

Medi ambient: La balena, en perill Patrimoni: Els espais protegits

a Espanya Patrimoni: Els espais protegits

a Catalunya

Controlar el tempsdestudi

Fer un resum

Scott, a linfern blanc

Establir seqncies

Analitzar un cas: la costa mediterrnia Analitzar un espai protegit: el Grand Canyon

del Colorado

Analitzar un cas: la sequera a Espanya 2004-2005

Medi ambient: El Shara, de verger a desert

Patrimoni: El mar Mort Patrimoni: Esculls de corall:

barreres i atols Patrimoni: Els Andes

i el riu Mississip

831191 _ 0001-0007.qxd 20/12/06 13:39 Pgina 3

UNITAT 18

La histria dels romans

Pg. 228

UNITAT 20

La Hispnia romanaPg. 246

UNITAT 15Lantic Egipte

Pg. 174

UNITAT 16

La histria dels grecsPg. 196

UNITAT 11

El paleoltic: elsnostres avantpassatsms remots

Pg. 138

UNITAT 12

El neoltic i ledat dels metalls Pg. 148

nde

x d

His

tri

a

Introducci. La histria, lestudidel passat

Pg. 130

1. Lhistoriador, investigador del passat2. Les fonts que utilitzen els historiadors3. Posar dates i ordenar en el temps

4. Les etapes de la histria5. Qu estudiars?

1. La revoluci neoltica2. La vida en el neoltic3. Ledat dels metalls: poca dinvents

4. Les creences5. Lart

1. El pas del Nil2. La terra del fara3. La societat egpcia4. La religi

5. La vida desprs de la mort. Les tombes6. Lart egipci

1. El mn grec2. Lpoca arcaica: les polis i la seva expansi3. Lpoca clssica: Atenes i Esparta

4. Alexandre el Gran i lhellenisme5. Els grecs a la pennsula Ibrica6. Empries, colnia grega a Catalunya

1. Una societat desigual2. Les activitats econmiques3. Les ciutats

4. La religi grega5. Lart: els temples6. Lart: lescultura

UNITATS INFORMACI

1. Roma: de la ciutat a lImperi2. Les etapes de la histria3. La monarquia (753 aC 509 aC)4. La repblica (509 aC 27 aC)

5. La crisi de la repblica6. Lauge de limperi (27 aC 235 dC)7. La crisi del segle III i la recuperaci del segle IV8. La fi de lImperi rom

1. Una societat desigual2. Una economia prspera3. Les ciutats

4. Grans constructors i enginyers5. Les creences6. El cristianisme

1. Ibers, celtes i colonitzadors2. Cartaginesos i romans3. La conquesta romana

4. La societat hispanoromana5. Leconomia6. La romanitzaci

UNITAT 21

La romanitzaci a Catalunya Pg. 252

1. Els ibers a Catalunya2. La conquesta romana

3. Lorganitzaci del territori4. El llegat de la civilitzaci romana

1. Qu anomenem prehistria?2. Lestudi de la prehistria3. El paleoltic: quan i on es va desenvolupar4. Les eines del paleoltic5. La vida en comunitat

6. Els habitatges7. Lalimentaci: la caa i la recollecci8. El vestit9. Creences i ritus

10. Lart

UNITAT 17

La manera de viuredels grecs Pg. 208

UNITAT 13

La prehistria a Catalunya Pg. 154

1. El paleoltic i lepipaleoltic2. El neoltic a Catalunya 3. Ledat dels metalls a Catalunya

1. Laparici de lescriptura2. De les ciutats als imperis3. La histria de Mesopotmia

4. La poblaci i el treball5. La cultura mesopotmica

UNITAT 14

Les civilitzacionsfluvials Pg. 166

UNITAT 19

La manera de viuredels romans

Pg. 236


Pg. 260 Activitats de reps de les unitats 18, 19, 20 i 21


Pg. 162 Activitats de reps de les unitats 11, 12 i 13

De la prehistria a la histria

La civilitzaci grega

La civilitzaci romana

Annex Mapamundi, mapes poltics dels continents i dades estadstiques de geografia fsica Pg. 264

Els orgens de la humanitat

831191 _ 0001-0007.qxd 11/1/07 12:37 Pgina 4

ACTIVITATS

Procediments i tcniques destudi

El descobriment de les pinturesdAltamira

El tresor del fara

Egipte segons dos historiadors grecs

Patrimoni: Lescriba Patrimoni: Temples importants Patrimoni: Les pirmides de Gizeh Patrimoni: El bust de Nefertiti

Escriure amb jeroglfics

Patrimoni:El cols de Rodes

Pensar en veu alta per verificarque recordes el que has estudiat

Sintetizar informaci en un quadre cronolgic

Schliemann, rere lesempremtes de Troia

Grcia en els textosdHomer

Pompeia, una ciutatsota les cendres

El rapte de lessabines, una llegendaromana

Drets humans: Els esclaus, segonsAristtil

Patrimoni: El Parten

Drets humans: Els esclaus a Roma

Patrimoni: La Dama dElx Patrimoni: El castre de Santa Tecla

Tenir cura de la salut per estudiarmillor

Sintetizar informaci en una lnia del temps

Elaborar un mapa de conceptes

Elaborar un dossier Fer un resum

EDUCACI EN VALORS

Ordenar en el temps Analitzar i comentar una pintura paleoltica Utilitzar la imaginaci per reconstruir

el passat Resumir informaci en fitxes

Interpretar un mapa histric Analitzar els estrats dun jaciment Analitzar un objecte

Analitzar levoluci duna embarcaci: el vaixell de guerra grec

Elaborar un mapa histric Comprendre un text dpoca

Analitzar un edifici Analitzar una escultura Identificar cermiques gregues

Interpretar una foto aria de les restes duna ciutat

Identificar objectes quotidians Extreure informaci descultures

Interpretar organigrames Analitzar una moneda Llegir un cmic crticament

LECTURES

Patrimoni: Laqeducte de les Ferreres

Observar diversesmanifestacions artstiques

Completar fitxes de personatges histrics Elaborar la biografia dAlexandre el Gran Usar nocions temporals Elaborar una lnia del temps

Interpretar la lnia del temps deles edats de la histria

Fer una entrevista sobre un fethistric

Elaborar un mapa de conceptes

Interpretar lempremta romana en una ciutat actual

Patrimoni: El codi dHammurabi Patrimoni: El ziggurat dUr

Demanar ajuda quan sorgeixenproblemes

Llegir per estudiar

Analitzar qu canvia i qu perdura al llarg del temps

Representar la societat com una pirmide

Interpretar el plnol dun edifici Analitzar un enterrament Conixer la vida quotidiana analitzant

escultures

Obtenir informaci a partir de la cermica

Patrimoni: Les mines de Can Tintorer Patrimoni: El sepulcre megaltic

de la Costa dels Garrics, al Solsons

Descriure i analitzar una pintura Identificar unes restes fssils Analitzar unes restes de ledat de bronze

831191 _ 0001-0007.qxd 11/1/07 12:37 Pgina 5

6S IMPORTANT QUECONEGUIS LES DIFERENTSPARTS QUE T EL LLIBRE,

PERQU HI PUGUISESTUDIAR MILLOR.

Al llarg del llibre,aquest personatge etdonar alguns consellsperqu milloris lamanera destudiar.

El llibre es divideix en dues seccions, luna dedicada a les unitats de geografia, i laltra dedicada a les unitatsdhistria. Les unitats sagrupen en set blocs: tres blocs de geografiai quatre blocs dhistria. Per exemple, el bloc dedicat a la prehistria el componen tres unitats.

Una doble pgina obre cada bloc dunitats: per exemple, el bloc dedicat a lantiga Roma est format perquatre unitats.

Cada unitat est formada per diverses pgines dinformaci. El text informatiu est acompanyat de diferents elements.

Coneix el llibre,per estudiar de manera efica


La geografia s la cincia que estudia la superfcie terrestre. Analitza el medi natural (relleu, aiges, clima, vegetaci) i investiga les

relacions que sestableixen entre la poblaci i el medi natural.Aquest curs estudiars les bases de la geografia fsica, s a dir,com sn els elements naturals i com influeixen en la nostra vida.

Els gegrafs localitzen llocs, descriuen com sn, expliquen perqu sn aix i apliquen els seus coneixements per solucionar elsproblemes del nostre mn. Per dur a terme les sevesinvestigacions, consulten moltes fonts: examinen els llocs endirecte, consulten estadstiques, analitzen fotografies... A ms a

ms, elaboren mapes i grfics amb les dades que obtenen, ja queaix els ajuda a comprendre els problemes que estudien.

Hillary, des del sostre del mn

Lapicultor neozelands Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay, pastor de iacs, van comenar els preparatius per passar la nit. Estaven a 8.500 m daltitud, i la temperatura era de 25C sotazero!

Van desconnectar els seus aparells doxigen per tal destalviar-lo per a lendem, malgrat que a aquella altitud la capacitatrespiratria es redueix a un ter, fet que produeix allucinacions... El vent bufava amb tanta fora que arrencava fragments de pedra de les muntanyes i provocava que es desplomessin seracs i gransallaus. Amb tot, vestits dins els seus sacs, van poder dormisquejarunes quantes hores.

Amb molta roba dabric, tres parells de guants a les mans,grampons, el piolet i 18 quilos de pes de dues ampolles doxigen a lesquena, van reprendre aquella ascensi tan dura a les 7.30 delmat. El xerpa anava obrint la marxa, lligat al seu company amb unacorda de 10 m de longitud. La neu inconsistent feia que a cada passaestiguessin a punt de relliscar perillosament. Semblava que totanava b, per les botes den Hillary eren molt fredes i tenia els peusinsensibles. Em fa por que sem gelin i no pugui continuar, haviadit al seu company. Van continuar avanant, sense aturar-se, perevitar les congelacions.

Cap a les 11.30 del 29 de maig de 1953, extenuats per contents,trepitjaven el cim de lEverest. Durant ms de cent anys, 15expedicions havien mirat darribar-hi, i 25 alpinistes havien perdut la vida en lintent.

9

BLOC

Escriu el significat de les paraulesxerpa, iac, serac, allau, grampi piolet. Si cal, consulta undiccionari.

En quina serralada hi ha lEverest?En quin continent es troba?

Per qu s fams lEverest?

Quin any es va coronar per primeravegada lEverest? Qui ho vaaconseguir?

Quines dificultats van patir durantlascensi? Esmenta les dues quethagin cridat ms latenci.

A ms a ms de les muntanyes,quines altres formes de relleu hi ha a la Terra?

PUNT DE PARTIDA

PLA DE TREBALL

8

Qu aprendrs

1. Quins sn els sistemes de representaci de la Terra.

2. Com es distribueix la superfcie terrestre entre els oceans i els continents.

3. Per qu la Terra est dividida en plaques que es mouen constantment.

4. Quines sn les formes principals del relleu terrestre.

5. Algunes definicions bsiques relacionades amb les aiges terrestres: rius, corrents marins, marees,ones, llacs, embassaments, aqfers, glaceres.

6. Com s latmosfera i quina diferncia hi ha entretemps i clima.

7. Com influeixen els moviments de la Terra en el clima.

8. Quines zones climtiques es distingeixen al nostreplaneta.

9. Com influeix el clima en el paisatge i quinspaisatges hi ha a la Terra.

Qu fars

10. Aprendre a utilitzar mapes especfics, com el del relleu amb gammes de color, el topogrfic i el de corrents marins.

11. Utilitzar tcniques que et facilitaran lestudi, comara subratllar, elaborar seqncies, fer resums itaules de doble entrada.

12. Interpretar el grfic del cursdun riu.

13. Interpretar diferentsmapes del temps.

14. Elaborar i construir climogrames.

15. Analitzar fotografies i reconstruccions de paisatges.

16. Dibuixar un croquis.

UTILITZA AQUEST TRUC

ESTUDIA SEMPRE EN UN AMBIENTTRANQUIL. AIX PODRS

CONCENTRAR-TE MILLOR!

1. Interpreta el text.

s el mateix placa que continent?

2. Interpreta els documents.

Document 3.a) Quines plaques identifiques

en el mapa?b) En quina placa es troba

la pennsula Ibrica?

3. Organitza la informaci.

Completa la taula.

4. Reflexiona.

Creus que es poden formar msplaques? Justifica la resposta.

Observa la forma de la costa oestde lfrica i la de la costa est delAmrica del Sud. Creus quehavien estat unides?, per qu?

20

U N I TAT

1. Lestructura de laTerraSi viatgssim des de la superfcie del nostre planeta cap a dinsseu fins a linterior, hi distingirem tres grans capes concntri-ques: lescora, el mantell i el nucli (doc. 1)

Lescora s la capa ms externa. s una capa slida i fina,que ocupa l1 % del nostre planeta. La nostra vida es desen-volupa en lescora terrestre.

El mantell s la capa intermdia i representa gaireb el 85% del volum del planeta. Part dels materials del mantell s-han fos i formen el magma.

El nucli s la capa ms profunda de la Terra. Est compostper materials pesats, tant slids com lquids, que es trobena temperatures molt elevades.Linterior de la Terra s molt desconegut. Shi han fet perfo-racions, per noms han arribat a 15 km de profunditat.

2. Lescora terrestre i les plaquesBona part de lescora est submergida, coberta pels oceans,ja que aquests ocupen el 71 % de la superfcie terrestre. Elsoceans sestenen sobretot per lhemisferi sud. Hi ha cinc oce-ans, que sn, del ms gran al ms petit: Pacfic, Atlntic, n-dic, glacial antrtic i glacial rtic (doc. 2).

Una altra part de lescora sobrepassa el nivell del mar i cons-titueix les terres emergides, que ocupen el 29 % de la superf-cie terrestre. Les terres emergides sn els continents i les illes.Hi ha sis continents, que sn, del ms gran al ms petit: sia,Amrica, frica, Antrtida, Europa i Oceania (doc. 2).

Lescora s una capa de gruix molt variable: s ms gruixudaa sota els continents, sobretot a les zones amb muntanyes al-tes, i s ms prima a sota els oceans.

Lescora terrestre est fracturada. s com un puzle format perdiferents peces que sanomenen plaques tectniques (doc.3). Les plaques no coincideixen amb els continents: una pla-ca pot estar formada tant per terres emergides com per terressubmergides a sota els oceans.

Les plaques terrestres estan en moviment constant, tot i que nosaltres no ho percebem. Les plaques es desplacen auna velocitat de 2 a 20 cm lany. La ms rpida s la placa delPacfic.

2 El relleu terrestre

OCE

ATLNTIC

OCE

NDIC

OCE

PACFIC

OCE GLACIAL RTIC

OCEGLACIAL ANTRTIC

AMRICA FRICA

EUROPASIA

OCEANIA

ANTRTIDA

OCE

PACFIC

Doc. 2 Mapamundi dels oceans i els continents.

Doc. 1 Representaci esquemtica de linteriorde la Terra.

SABIES QUE...

Loce Pacfic ocupa un ter de lasuperfcie terrestre. s tan gran quetots els continents junts hi cabrien a dins. Tamb s loce ms profund, i shi produeixen la majoria delsterratrmols de la Terra.

Nom

Capes externes de la Terra

Descripci

21

ACTIVITATS

Escora. T unaprofunditat de 20 a 70 km a sota elscontinents i duns 10 km a sota els oceans.

Mantell inferior.Des dels 700 als 2.900 km de profunditat.

Nucli. Des de 2.900 a msde 6.000 km deprofunditat.

Mantell superior.Des dels 70 finsals 700 km deprofunditat.

Plaques

Sistemes muntanyosos

PLACA

NORDAMERICANA

PLACA

SUDAMERICANA

PLACADEL CARIB

PLACADE COCOS

PLACA

DE

NAZCA

PLACA ANTRTICA

PLACA

AFRICANA

PLACA EUROASITICA

PLACAIRNICA

PLACAARBIGA

PLACA

PACFICA

PLACA INDOAUSTRALIANA

PLACAFILIPINA

MONTAN

YESRO

CALLO

SES

AN

DES

ATLES

ALPS

DRAK

ENSB

ERG

ALTA

I

HIMLAIAHIN

DU

KUSH

DO

RS

AL

PA

C

FI

CA

DO

RS

AL

AT

L

NT

IC

A

DO

RS

AL

N

DI

C

AD

EL O E S T

DO

RS

AL

N D I C A D EL E S

T

PLACA

PACFICA

La histria dels continents

Segons la teoria de la deriva dels continents, fa 200 milionsdanys noms hi havia un sol bloc de terra, que els cientficshan anomenat Pangea. Tamb hi havia un oce inicial: el marde Tetis.

Pangea san fracturant al llarg de milions danys i lesdiferents parts es van anar desplaant per sobre del mantellfins que van conformar els continents que coneixem avui.Entre els continents shi van anar formant els oceans actuals.

A FONS

PA

NG

EA

mar de Tetis

L A U R S I A

G O N D W A NA

AMRICADEL NORD

AMRICADEL SUD

FRICA

EURSIA

AUSTR

LIA

ANTRTIDA

FRICA

EURSIA

ANTRTIDA

OCEANIA

AMRICADEL NORD

AMRICADEL SUD

Austrlia

Doc. 4 Fa 225 milions danys. Doc. 5 Fa 135 milions danys.

Doc. 6 Fa 65 milions danys. Doc. 7 Lactualitat.

Doc. 3 Mapamundi de les plaques tectniques.

31

Doc. 2 Principals rius del mn.

Da

rling

Indus

Am

udari

G

anges

Syrdari

Bra

h maputra Iang-Ts

Hua

ngHe

Obi

Ienissei

Irtix

Lena

Amur

Kolim

a

Rin Danubi

TajoEbre

Loira

Dni

per

Don

Volga

Ural

Zambezi

Co

ngo

Nger

Senegal

Nil

Orange

Eufrates

Nelson

Mis

siss

ipp

Missouri

Bra vo

Col

orado S

antLlo

ren

Ori

noco

Amazones

Mad

eira

So

Fran

cisco

Par

an

Mackenzie

Yukon

Tigris

Para

guai

180 150cercle polar rtic

120 90 060 30 30 60 90 120 150 180

60

40

20

180

0

20

40

120 150 1809060300120 90 60 30150

mer

idi

de

Gre

enw

ich

40

20

0

60

40

20trpic de Cncer

trpic de Capricorn

equador

O C E

N D I C

O C E

P A C F I CO C E

A T L N T I C

O C E

P A C F I C

O C E G L A C I A L R T I C

F R I C A

A M R I C A

S I A

E U R O P A

O C E A N I A

PATRIMONI

LAmazones, el riu oce

La conca de lAmazones s la ms extensa delmn. Sestn pel nord dAmrica del Sud: pel Per,lEquador, el Brasil, Bolvia i Veneuela.

El riu Amazones s el ms cabals del mn i elsegon ms llarg. Tamb s el riu amb ms afluents,tot i que encara sen desconeix el nombre exacte;noms al Brasil nhi ha ms de 200.

En alguns trams hi poden navegar transatlntics i shi formen onades de fins a 5 m dalada, elsmascarets.

1. Comprn els conceptes.

Anota totes les paraules ressaltades ambnegreta de la pgina anterior i escriu-ne la definici.

2. Busca les idees principals.

Com aprofitem els rius?

3. Interpreta els documents.

Document 1. Explica el cicle de laigua. Document 2. Observal i completa la taula.

4. Organitza la informaci.

Copia i completa el grfic amb les paraules aiges marinesi aiges continentals i els percentatges que ocupen.

5. Reflexiona.

Algun pas s propietari de les aiges del riuAmazones? Raona la resposta.

ACTIVITATS

Continent Rius Desemboquen aDoc. 3

30

1. Laigua en la naturaLa presncia daigua s una de les caracterstiques de la Terra.Laigua cobreix al voltant del 71 % de la superfcie terrestre.

Les aiges es poden dividir en dos grans grups: les aiges ma-rines i les aiges continentals.

Les aiges marines corresponen als mars i els oceans, i re-presenten el 97 % del total de les aiges de la Terra. Sn ai-ges salades.

Les aiges continentals sn els rius, els llacs, el gla i lesaiges subterrnies. Representen una mica menys del 3 %de laigua total del planeta. En general, sn aiges dolces,s a dir, que contenen menys sals que les marines.

Laigua est sempre en circulaci: s el que coneixem amb elnom de cicle de laigua (doc. 1).

2. Els riusUn riu s un corrent continu daigua. Les aiges dun riu fluei-xen per la llera o llit, que s el que es dibuixa en els mapes(doc. 2).

Els rius es formen per lacumulaci de laigua de la pluja i deldesgla de les muntanyes o per lemergncia daiges subterr-nies a la superfcie terrestre. El lloc on es forma un riu s elnaixement o capalera.

Els rius porten laigua fins a la desembocadura. Si un riu de-semboca al mar o a un llac, se lanomena riu principal. Si unriu desemboca en un altre riu, s un afluent.

El territori que ocupa el riu principal i els seus afluents formala conca hidrogrfica daquest riu.

Els rius saprofiten de moltes maneres:

Shi construeixen embassaments* i canals* per abastardaigua la poblaci i les indstries i per regar els camps.

Sn vies de comunicaci fonamentals. En els rius navega-bles shi construeixen ports fluvials i canals* per facilitar-hiel trnsit.

Shi construeixen preses* i centrals* que aprofiten la forade les aiges per produir energia elctrica.

Quan els rius travessen ms dun estat, laprofitament es regu-la per mitj de tractats internacionals. s el cas, per exemple,del riu Tajo, que s explotat per Espanya i per Portugal.

U N I TAT

3 Les aiges

Doc. 1 Cicle de laigua.

GLOSSARI

Canal. s una llera artificial queconstrueixen les persones per portarlaigua dels rius a terres allunyades dela riba del riu, perqu serveixi com a viade transport, com a sortida per alaigua... Central hidroelctrica. Installaci ones produeix energia elctrica aprofitantla fora de laigua.Embassament. Dipsit construt perles persones, en un curs daigua.Presa. Mur gruixut que permet retenirlaigua i formar un embassament.

4. El vaporcondensatprecipita:plou, neva,cau pedra.

3. El ventarrossegaels nvols.

2. El vaporseleva, esrefreda i escondensa.Es formennvols.

1. Laigua del marsevapora.Tambsevaporaaigua en el continent.

5. Part delaiguaque caues filtra.

6. Laiguasubterrniaarriba al mar.

7. Una altra partde laiguaarriba als riusi al mar.

La lectura i la imatgepresenten exploracionsgeogrfiques idescobrimentsarqueolgics i histrics,perqu el bloc comenciduna manera motivadora.

El pla de treballtindica els objectiusque has de complir.

Aix tajudar aseleccionar els

continguts en qu thasde fixar ms.

Les activitats avaluencom has comprs lalectura i els coneixementsprevis que tens.

Elsdocuments(fotografies,

mapes,grfics,

esquemesdibuixos...)

exemplifiqueno amplien el

contingut deltext.

Els glossaris texpliquen els conceptes ms complicats.

LapartatSabies

que...transmet

ancdotes icuriositats.

Les fitxes Medi ambient,Patrimoni i Drets humansaprofundeixen en aspectesrelacionats amb les actituds i els valors.

Les activitats et serviran deguia per interpretar el textinformatiu i els documents.

La secci A fons recull els contingutsms difcils i descriu exemples i casosconcrets.

La introducci situalassumpte de qu

tracta el bloc i enproporciona les idees

clau.

831191 _ 0001-0007.qxd 11/1/07 12:37 Pgina 6

39

Hi ha mapes que plasmenfenmens que escaracteritzen pel moviment.Per exemple, els mapes sobreles migracions o el turismerepresenten diferentsdesplaaments de lespersones en lespai.

El moviment es representamitjanant fletxes. El comenament de la fletxaindica lorigen deldesplaament, i la puntamarca la direcci i el lloc de la destinaci.

Corrents clidsCORRENTS MARINS

Corrents freds

O C E

P A C F I C

O C E G L A C I A L R T I C

O C E

G L A C I AL A N T R T I C

ATLNTIC

OCE

OCE

PACFIC

O C E

N D I C

de Kuro-Shio

equatorial

de Benguela

del capdHornos

de Humboldt

del Brasil

del Caribde les Canries

del Golf

del Labrador

equatorial

de Califrnia

Interpretar el mapa de corrents marins

El recorregut dun riu es pot representar amb grfics,en els quals es reflecteixen aquestes dades: la longitud,els desnivells que salva des del naixement fins a ladesembocadura i els llocs per on passa.

Interpretar el grfic del curs dun riu

I els corrents freds? Com influeix lorigen de les aiges

en la temperatura dun corrent? Quins corrents afecten Europa?

28. Reflexiona.

El corrent del Golf fa que les temperatures de leszones que banya augmentin o disminueixin? Per qu?

I el corrent de les Canries?

26. Observa els smbols del mapa.

Quin s el tema del mapa?

Qu representen les fletxes blaves?

I les fletxes vermelles?

Et sembla que els colors estan ben triats?

27. Interpreta el mapa.

On soriginen els corrents clids, al voltant de lequador o dels pols?

29. Observa el grfic i respon:

On neix el riu Nil? A quina altitud estaquest lloc?

Durant quants quilmetres el riu travessaterres de fort pendent? Com ho saps?

Digues el nom de les localitats per on passa el riu.

Anota laltitud a qu es troba cadalocalitat. Com lesbrinaries?

Escriu el nom del lloc on desemboca el riu Nil.

Quants quilmetres t el curs del riu Nil?Com ho saps?

1.800

1.500

1.000

500

0

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 6.671 km

Fonts delKagera

Khartum presadAswan

el Caire

llac Victria

MARMEDITERRANI

NIL BLAU

cascades Owen

Bor

Atbara

NIL BLANCKAGERA NIL

Altitud(en metres)

Longitud(en km)

A leix vertical shiassenyala laltitud deles terres que travessa.

A leix horitzontal shiassenyalen els quilmetresque t el curs del riu.

Les localitats per on passa es marquen amb un punt.

La corba blava representa el riu.

Activitats

Subratllar la informaci important tajudar a comprendre el que estudies, a repassar ms rpidament i a fer bons resums i esquemes.Segueix aquests passos:

1. Fes una primera lectura del text complet per fer-teuna idea del contingut.

2. Llegeix per segona vegada cada epgraf i seleccionaels pargrafs i les frases importants ambclaudtors ([ ]). Ho has de fer de manera que, quanllegeixis noms el que est seleccionat, el text tinguisentit. No has de seleccionar els exemples.

3. Llegeix el text entre claudtors. Subratlla les ideesprincipals i encercla els conceptes, les dates i elsnoms destacats. Les paraules en negreta tajudarana detectar aquestes idees principals. Recordatamb que una bona ajuda s fer-se preguntessobre el text mentre el llegeixes. Les respostes queel text mateix et va donant s el que cal destacar.

Consells

No ho subratllis tot; selecciona noms el msimportant.

Subratlla amb llapis, per poder-ho esborrar. No subratllis mai un llibre que no sigui teu

o que sigui molt valus.

Subratllar un text

19. De qu tracta lepgraf 5?

Dels diferents tipus daiges marines.

De les caracterstiques daquestes aiges.

De la influncia de les aiges marines en el clima.

Per tant, posa entre claudtors i subratlla el que est relacionat amb aquest tema.

20. Analitzem cada pargraf.

Qu ens diu el primer pargraf? Lhauriesde subratllar? Per qu?

Quines caracterstiques de les aigesmarines sexpliquen en els pargrafs 2 i 3?Quines parts posaries entre claudtors?

Quines parts sn les idees principalsdaquests pargrafs? Subratlla-les.

Per qu hi ha tres pargrafs amb pics?

Llegeix aquests tres pargrafs, posa entre claudtors la informaci que hasdestudiar i subratllan les idees principals.

21. A lepgraf 5 sexpliquen vuit conceptesnous. Quins sn? Encerclals per recordarque nhas daprendre el significat.

22. Subratlla la resta del tema.

Gran part del que estudies sn classificacions.Recollir les classificacions en quadres i esquemestajudar a estudiar i repassar.

Classificar

24. Llegeix lepgraf 3.

Quines parts es distingeixen en el curs dun riu?

Completa la segona fila del quadre.

Escriu en lesquema aquestes paraules al seu lloc.

a) delta c) salt daiguab) meandre d) plana alluvial

25. Inventat dos esquemes amb aquests ttols.

Tipus de rius segons la desembocadura.

Tipus de rius segons el cabal.

Parts dun riu

Curs

Les aigescontinentals:

marines:

23. Llegeix lepgraf Laigua en la natura.

Quins dos tipus daiges hi ha a la Terra? Digues si sn aiges continentals (C) o marines

(M).mar llac aigua subterrniariu oce glacera

Completa lesquema.

38

7

Cada unitat t unes pgines dactivitats. Alhora que repasses la unitat, aprendrs a utilitzar diferentstcniques destudi i els procediments ms importants de la geografia i la histria.

Cada bloc es clou amb unes activitats de reps de les unitats que formen el bloc.

El llibre es tanca amb un annex que inclou:

Els mapes poltics del mn i de cadacontinent.

Una taula amb les dades ms rellevants pel que fa al medi fsic dels principals estatsde cada continent.

190 191

Activitats de reps

6. Justifica el perqu de les afirmacions segents.

Els mesopotmics i els egipcis eren politeistes.

Les primeres civilitzacions es van desenvolupar a la vora de grans rius.

Laparici de lescriptura s un fet transcendentalper a la histria.

Queden ms restes de la civilitzaci egpcia que de la mesopotmica.

7. Imagina que ets un arqueleg que ha descobert una tomba egpcia i que un periodista et fa unaentrevista. Respon les seves preguntes.

Li ha costat gaire arribar fins a la cambra funerria? Quin sentit t amagar tant una tomba?

Com estava el difunt?

Sembla que lacompanyava un aixovar molt ric. Per qu els egipcis feien aix?

La riquesa de les pintures de les parets de la tombas un dels aspectes ms espectaculars de la troballa. Per qu els egipcis decoraven aix els seus enterraments?

9. Enumera les caracterstiques de la pintura egpcia.Exemplifica-lesmitjanant aquestapintura.

10. Dibuixa la pirmide de la societat mesopotmica.Desprs, explica tot el que spigues de cada grup.

11. Imagina que ests fent un viatge per Egipte i que arribes a un edifici del qual queden les restes que veus a les fotografies.

Quin edifici s? Justifica-ho.

Quina funci tenia?

Identifica qu es representa en cada fotografia.

Explica la funci de cadascuna daquestes parts.

5. Identifica els edificis i completa una fitxa sobrecadascun.

Unitats 14 i 15

1. Completa la llegenda sobre les primerescivilitzacions i pinta el mapa.

Escriu-hi el nom dels rius.

Posa una data aproximada al mapa.

2. Marca les caracterstiques de les civilitzacions fluvials.

El poder es concentrava en mans dun rei.

Van ser les primeres que van utilitzar objectes de coure.

La societat estava molt jerarquitzada.

Construen monuments megaltics.

Construen canals i grans monuments.

3. Descobreix les paraules que samaguen darrereaquestes definicions.

Va aparixer fa ms de 5.000 anys a Mesopotmia. Aquest fet dna pas a la histria.s l

Eren els funcionaris ms importants. Eren els

Travessa Egipte de sud a nord i recorre ms de 1.000 km de desert. s el

Vivien a la baixa Mesopotmia. Es deien els

Eren unes parets molt gruixudes per on sentravaals temples egipcis. Es deien

Les mmies egpcies es dipositaven dins una menade caixa anomenada

4. Escriu la lletra M quan es faci referncia a Mesopotmia i la lletra E quan es parli dEgipte.

Els perses van sotmetre aquesta civilitzaci.

Feien servir arcs i voltes a les construccions.

Anomenaven el desert les terres vermelles.

Les escultures que feien tenien grans ulls rodons.

Escrivien sobre papirs.

A linterior dels temples que construen hi haviagrans sales amb columnes.

Fa ms de 5.000 anys va aparixer lescriptura a Mesopotmia. Aquest fet marca el pas de la prehistria a la histria.

Les primeres civilitzacions van aparixer prop de grans rius a Mesopotmia, Egipte, lndia i laXina. Per aix reben el nom de civilitzacions fluvials.

La histria de Mesopotmia va durar des del tercermillenni aC fins al segle VI aC, i va estar marcadaper lalternana en el poder de sumeris, accadis i assiris.

La societat mesopotmica es va dividir en dos gransgrups: els privilegiats, que tenien les riqueses i el poder, i els no privilegiats, que podien ser lliures o esclaus.

Els mesopotmics eren politeistes. Construentemples per als seus dus i altres edificis amb maons i tova. La construcci ms important

era el ziggurat, o torre esglaonada. Tamb feienpetites escultures i relleus.

La histria dEgipte va comenar fa ms de 5.500anys a la vora del riu Nil. Els egipcis depenien del Nilper subsistir, perqu era el responsable de la fertilitat de les terres.

Egipte va estar governat per dinasties de faraonsque concentraven tot el poder a les seves mans i eren considerats dus. Els faraons eren la cspide de la societat egpcia. Per sota dells hi havia els privilegiats: nobles, sacerdots i escribes. La resta de la poblaci estava dominadaper ells.

Els egipcis eren politeistes i van construir templescolossals per als dus. Tamb creien en la vidadesprs de la mort i enterraven els morts amb el seu aixovar en diversos tipus de tombes.

Repassa

Recorda

Explica

8. Escriu els perodes de la histria dEgipte.

Aplica

12. Descriu com era el poder del fara.

Poder poltic: el fara era la persona que preniales decisions de govern?

Poder econmic: tenia terres? Rebia impostos?

Poder militar: dirigia lexrcit?

Poder religis: era considerat un du? Els egipcis creien que tenia poders especials?

Analitza

Civilitzaci a la qual pertany:

Funci:

Descripci:

3100 aC 31 aC2200 aC 2050 aC 1580 aC1800 aC 1100 aC

Dominaci estrangera

CRIS

I

CRIS

I

mar Mediterrani

m a r

d A r b i a

O C E N D I C

A

A

B

B

C

Patrimoni histricCada any visiten Egiptemilions de turistes interes-sats a conixer lextraordi-nari patrimoni histric delpas.

La Vall dels Reis s un delsllocs ms populars dEgip-te. Les tombes daquestavall han patit al llarg deltemps diverses amenaces:els saquejadors, el clima, el

pas del temps... No obstant aix, avui dia la principal amenaa pera la vall s el turisme mateix.

Cada dia visiten la Vall dels Reis uns 9.000 turistes. Simplement lasuor dels visitants, que eleva la humitat de linterior de les tombes,s capa de fer malb les pintures. Per aix sha posat en marxa unpla per conservar la vall en qu, entre altres mesures, es planteja lalimitaci del nombre de visitants.

192 193

Els primers historiadors dOccident van ser grecs. Aquestshistoriadors van narrar els esdeveniments ms importantsde la seva poca. Per fer-ho es van basar en els relats queels explicaven les persones que els havien viscut directa-ment. Tamb van viatjar i van anotar els costums i les ma-neres de viure daquests llocs.

Egipte va ser un pas visitat per diversos daquests historia-dors, entre els quals destaquen Herdot (segle V aC) iDiodor de Siclia (segle I aC). Herdot avui dia est con-siderat el primer historiador. La seva obra Histries s laprimera descripci del mn antic que tenim.

Egipte segons dos historiadors grecs

El du Anubis fent una momificaci.

13. Descriu les semblances i les diferncies entreEgipte i Mesopotmia.

Van sorgir a les ribes dels rius?

Qui controlava el govern?

Quins grups tenien una situaci privilegiada?

Hi havia esclaus? Quina situaci tenien?

Quina era la situaci de les dones?

Creien en la vida desprs de la mort?

Quins eren els monuments ms caracterstics?

15. Valora com van influir aquests aspectes en laparici de les grans civilitzacions.

El creixement dels poblats.

La invenci de lescriptura.

La situaci del territori al costat dun riu important.

16. Fes un informe sobre una de les civilitzacionsfluvials.

Tria els temes dels quals hauries de parlar. Per exemple, hauries de dedicar un apartat a la religi. Fes una llista de la resta dapartats que hauria de contenir el treball.

Creus que s important situar en lespai i en el temps aquesta civilitzaci?

On posaries aquesta informaci, al principi o al final del treball? Per qu?

Ordena la resta dapartats de la manera quecreguis que s millor per presentar-ne els continguts. Explica lelecci que has fet.

14. Recorda i explica.

Quins temes es representaven en els relleusmesopotmics?

Quins temes es representaven en les pinturesegpcies?

Per tant, quina mena dinformaci podenproporcionar els relleus i les pintures a un historiador?

Creus que s important conservar lart del passat?Argumenta lafirmaci.

Opina

Crea

17. Pensa.

Qu significa el terme patrimonihistric?

Quin s el patrimoni histricegipci? Posan exemples que hagis estudiat al llarg de la unitat i tamb daltres queconeguis tu.

Creus que el patrimoni histric t efectes sobre leconomia?

Explica per qu s importantmantenir en bon estat el patrimonihistric dun pas.

Et semblen adequades les mesures per conservar la Vall dels Reis? Justifica laresposta.

Creus que aquestes mesurespoden afectar lafluncia de turistes?

EL RA C DE LA LECTURA

EN LACTUALITAT

A Egipte tenen oficials especialment destinats aexercir lart dembalsamar. Comencen ficant pelnas del difunt uns ganxos i, desprs dutilitzar-losper extreure-li el cervell, hi introdueixen unessubstncies. Desprs obren el costat, treuen elsintestins i renten el ventre amb vi de palma i plan-tes aromtiques mltes. Aleshores farceixen elventre amb mirra, canyella i tota mena de plantesaromtiques i cusen el cos. En acabat cobreixen elcadver amb natr durant setanta dies. Desprslembolcallen amb benes tallades duna pea de llifinssim.

Els familiars aleshores van a buscar el cos i tan-quen la mmia en una caixa de fusta que per la partexterior t forma de cos hum.

HERDOT, Histries. Adaptat

DOCUMENT A

Es comena a desbordar a partir del solstici des-tiu fins a lequinocci de tardor i amara tant la terrainculta com la sembrada, aportant-hi sempre un llimnou. Com que laigua corre mansament, la desvienfcilment amb petits dics i la condueixen de nou c-modament tallant-los quan creuen que s conve-nient fer-ho.

Lagricultura es practica entre els altres pobles ambgrans esforos i fatigues, i noms entre els egipcises recollecta amb un mnim esfor.

La crescuda del Nil meravella a tothom que la veu ideixa completament bocabadat a tothom que nes-colta la descripci. Mentre tota la resta de rius dis-minueixen cap a lestiu, ell s lnic que creix i inun-da Egipte.

DIODOR DE SICLIA, Biblioteca Histrica. Adaptat

DOCUMENT B

18. Situa els textos.

En quin segle es va escriure cada text? De quina etapa de la histria dEgipte parlen?

19. Comprn el que llegeixes.

Document A. a) Qui lha escrit? De qu tracta?

Com ho feien?b) Substitueix la paraula embalsamar

per un sinnim. c) Copia la part del text en qu es defineix

un sarcfag.

Document B. a) Qui lha escrit? De qu tracta?b) Quan es desbordava el Nil?c) Com distribuen laigua del Nil entre

els camps de conreu?

20. Confronta els textos amb la imatge.

Amb quin document relaciones la foto? Per qu?

21. Llegeix ms coses sobre la momificaci a la pgina

.momificacin/momificacin.htmwww.egiptologia.com/ninyos/historia/

LLEGIR TEXTOS HISTRICS

Anubis es representa amb el cap dun xacal.

illa

Vic

tria

Ter

rade

Baf

fin

illes

dela

Rei

naEl

isab

et

illa

Elle

smer

e

Ter

ranova

cap F

arve

lill

es F

roe

(Din

.)

illes

Ao

res

(Port

.)

illes

Ber

mudes

(RU

)M

adei

ra(P

ort

.)ill

es C

anr

ies

(Esp

.)

arx.

de

Col

n(i

lles

Gal

pag

os)

San

taH

elen

a(R

U)

Asc

ensi

(R

U)

arx.

Juan

Fern

ndez

(Xile

)

illa

S.

Flix

(Xile

)ill

a Sal

ay

Gm

ez(X

ile)

illa

Pitc

airn

(RU

)

Tah

it

(Fra

.)

illes

Tuam

otu

(Fra

.)

Line

Isla

nds

(Esp

ra

des

Equat

orial

s)

Ge

rgia

del

Sud

(RU

)

illes

San

dw

ich

del

Sud (

RU

)ill

es

rcad

esAust

rals

(Arg

.)

cap d

Horn

os

illes

Mal

vines

(RU

)

illes

Tris

oda

Cunha

illes

Cro

zet

(Fra

.)

cap d

eBona

Esp

eran

a

arx.

Chag

os

Am

ster

dam

Tas

mn

ia

Nova

Terr

aTer

ra d

el N

ord

illes

de

laN

ova

Sib

ria

illes

Ale

utian

es

illes Kurils

illa

Sak

hal

in

1

23

45

67

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

SUC

IA

FE

DE

RA

CI

D

ER

S

SI

A

UC

RA

NA

XI

NA

IN

DO

N

SI

A

UZB

EKIS

TA

N

KA

ZA

KH

STA

N

CA

NA

D

UN

IT

S

ES

TA

TS

ISL

ND

IA

REG

NE

UN

ITIR

LA

ND

A FR

AN

A

NO

R

UE

GA

ALG

R

IA

MA

LI

MX

IC

BR

AS

IL

PER

A R GE N

T I NA

X I LE

AN

T

RT

ID

A

NG

ER

AN

GO

LA

ETI

PIA

SOM

LIA

SU

DA

NTX

AD

L

BI

AEG

IPTE

IRA

N

N

DI

A

PA

KIS

TAN

AU

ST

R

LI

A

MO

NG

L

IA

JAP

PA

PU

AN

OV

A G

UIN

EA

PO

RTU

GA

LES

PA

NY

A

MA

RR

OC

MA

UR

IT

NIA

CA

P V

ER

D

BA

HA

MES

CU

BA

CO

L

MB

IAVEN

E

UELA

BO

LV

IA

EQ

UA

DO

R

PA

RA

GU

AI

UR

UG

UA

I

NIG

R

IA

REP

. D

ES

UD

-FR

ICA

NA

MB

IA

Z

MB

IA

REP

. D

EM

.

DEL C

ON

GO

KEN

YA

IEM

EN

ITL

IA

TU

RQ

UIA

AR

B

IAS

AU

DIT

A

O

MAN

IRA

Q

MA

LD

IVES

NO

VA

ZELA

ND

A

TA

IWA

N

FILIP

INES

TIM

OR

OR

IEN

TA

L

MA

L

ISIA

PA

LA

U

ILLES

MA

RS

HA

LL

ES

TA

TS

FED

ER

ATS

DE M

ICR

ON

S

IA

SA

LO

M

VA

NU

ATU

ALEM

AN

YA

DIN

AM

AR

CA

SU

SS

A

AN

DO

RR

A

G

MB

IAG

UIN

EA

-B

ISS

AU

REP

.D

OM

.H

AIT

JA

MA

ICA

BELIZ

E

GU

ATEM

ALA

EL S

ALV

AD

OR

HO

ND

UR

ES

NIC

AR

AG

UA

CO

STA

RIC

AP

AN

AM

GR

EN

AD

A

TR

INIT

AT I

TO

BA

GO

BA

RB

AD

OS

DO

MIN

ICA

SA

INT L

UC

IA

AN

TIG

UA

I B

AR

BU

DA

GU

YA

NA

SU

RIN

AM

BU

RK

INA

FA

SO

GU

INEA

SIE

RR

A L

EO

NE

LIB

R

IAC

OS

TA

DI

VO

RIGHANA

TOGOBENN

S

O T

OM

I

PR

NC

IPE

GU

INEA

EQ

UA

T.

CAME

RUN

GA

BO

N

CO

NG

O

LES

OTH

O

SW

AZ

IL

ND

IA

BO

TS

WA

NA

ZIM

BA

BW

E

CO

MO

RES

UG

AN

DA

RW

AN

DA

BU

RU

ND

I

TA

NZ

N

IA

REP

B

LIC

AC

EN

TR

EA

FR

ICA

NA

DJB

OU

TI

ER

ITREA

TU

NS

IAMA

LTA

XIP

RE LB

AN

ISR

AEL

GR

C

IABU

LG

R

IA

SR

IA

JOR

D

NIA

KU

WA

IT

UEA

QA

TA

RB

AH

RA

IN MA

UR

ICI

SR

ILA

NK

A

AFG

AN

ISTA

N

PO

L

NIA R

OM

AN

IA

BIE

LO

R

SS

IA GE

RG

IAA

RM

N

IATU

RK

MEN

ISTA

NTA

DJI

KIS

TA

N

KIR

GU

IZIS

TA

NC

OR

EA

DEL N

OR

D

CO

REA

DEL

SU

D

LA

OSV

IETNA

M

CA

MB

OD

JATA

IL

ND

IA

MY

AN

MA

R

BA

NG

LA

DES

H

NEPA

LB

HU

TA

N

BR

UN

EI

SIN

GA

PU

R

NA

UR

U

PU

ER

TO

RIC

O(E

UA)

ILLES

SEY

CH

ELLES

MA

DA

GA

SC

AR

MOA

MBIC

MA

LA

WI

FIN

L

ND

IA

mar

de

Bea

ufor

tbad

ia d

eBaf

fin

bad

iade

Hudso

n

gol

fd'A

lask

a

MARD

EGR

ENLN

DIA

golf

de

Mx

ic

golf

dA

rica

Riu

de

laPl

ata

ma

r d

e W

ed

de

ll

estr

etde

Mag

alla

nes

mar

de

Bel

lings

haus

en

mar

dAr

bia

Gra

n B

adia

Aust

ralia

na

mar

de

Tasm

nia

ma

r

de

D

av

i s

mar de K

ara

mar

de

Ber

ing

mar

d'O

khot

sk

delJ

ap

mar

mar

de

laXin

a O

rien

tal

mar

de

laXin

aM

erid

iona

l

mar

del

Cor

all

OC

E

G

LA

CIA

L

R

TIC

O

C

E

P

AC

F

IC

OC

E

N

DI

C

OC

E

AT

L N T I

C

OC

E

PA

C F

I C

20

0

cerc

lepol

arr

tic

trp

icde

Cn

cer

trp

icde

Cap

rico

rn

cerc

lepol

aran

trt

ic

40

60

80

100

120

140

160

180

80

60

40

20 20

40

60

80

20

40

60

80

100

120

140

160

180

160

80

140

120

100

80

60

40

20

0

60

0

40

60

8

cerc

lepol

aran

trt

ic

trp

icde

Cap

rico

rn

trp

icde

Cn

cer

160

140

120

100

80

60

40

20

0

cerc

lepol

arr

tic

equad

or

40

20

20

equad

or

quilm

etr

es

01.2

50

2.5

00

ES

CA

LA

1:1

25

.00

0.0

00

(1 c

m e

quiv

al a

1.2

50 k

m)

Alb

nia

ust

ria

Bl

gic

aBsn

ia i H

erce

govi

na

Cro

cia

Esl

ov

quia

Esl

ov

nia

Est

nia

Hongria

Let

nia

Litu

nia

Luxe

mburg

Mac

ednia

Mold

via

Monte

neg

roPa

sos

Bai

xos

Rep

blic

a Txe

caSr

bia

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

OC

E

AT

L

NT

IC

cap

Reyk

jane

s

Faxa

fli

illes

Fro

e illes

Shet

land

illesH

b

rides

IL

LE

S

BR

IT

N

IQ

UE

S

badi

ade

Gal

way

mar

Cl

tic

cap

de S

t. M

athi

euca

nalde

laM

neg

a

cap

Fini

ster

re

riu

Due

ro

golf

deBis

caia

ma

rC

an

t b

ri c

riu

Tajo

riu

Gua

dian

ariu

Gua

dalq

uivi

r

est

ret

de

Gib

raltar

cap

de G

ata

ILLE

SBALE

ARS

MA

R

M

ED

IT

ER

RA

NI

SIC

LIA

MA

R

J

NIC

SARD

EN

YA

MA

R

TI R

R

C

RSEG

A

gol

fdel

Lle

riu

Po

MA R

AD

RI

TI C

riuEb

re

riuGa

rona

riuRoine

riu

Loira

riuSen

a

riu Ri

n

riu

Tm

esi

illes

rc

ades

Skag

erra

k

Kattegat

MA

R D

E

NO

RU

EG

A

illes

Lofo

ten

illes

Ves

ter

len

Vn

ern

Vt

ern

illes

la

nd

golfd

eB

tnia

Gotlan

d

M

A

RB

LTIC

Ola

nd

golf

deFi

nl

ndia

llac

Peip

us

riuTig

ris

Rodes

Cre

ta

M AR

EG

EU

riu

Dan

ubi

riu

Oder

riu

Vs

tula

riu

Eufrat

esMAR

CASPI

MA

RN

EG

RE

mar

dA

zov

riu

Dnis

ter

riu

Don

ets

emb.

de

Kre

men

txuk

riu

Dnip

er

riuD

onemb.

de

Vol

gogr

ad

riuUr

al

emb.

Ki

bixe

v

riuVolga

riu Pet

xora

riu

Obi

cap N

ord

llac

Inar

i

MAR

DE

BAREN

TSZ

MAR

BL

ANC

riuKemi

llac

Ldo

galla

c O

nega

riuOne

ga

IL

LE

SC

AN

R

IE

S

La P

alm

aTe

nerif

e

Lanz

arot

e

Fuer

teve

ntur

a

Gran

Can

ria

Hie

rro

MA

R

DE

L

NO

RD

riu D

vina

Sep

t.

riu

Dvin

aO

cc.

IS

L

ND

IA

IRLA

ND

A

ES

PA

NY

A

PA

SO

SB

AIX

OS

FR

AN

A

AN

DO

RR

A

DIN

AM

AR

CA

BLG

ICA

SU

SS

A

LUX

EM

BU

RG

M

NA

CO

U

STR

IA

CIU

TA

TD

EL

VA

TIC

SA

N M

AR

INO

PO

L

NI

A

REP

. TX

EC

A

ES

LO

V

QU

IA

HO

NG

RIA

B

SN

IA I

HER

CEG

OV

INA

CR

O

CIA

ES

LOV

N

IA

MA

LTA

LIT

U

NIA

R

SS

IA

SR

BIA

MA

CED

N

IA

GR

C

IA

LE

T

NIA

ES

T

NIA

BIE

LO

RR

S

IA

RO

MA

NI

A

BU

LG

R

IA

UC

RA

N

A

XIP

RE

TU

RQ

UI

A

AL

EM

AN

YA

LIEC

HTEN

STEIN

ALB

N

IA

MO

LD

V

IA

I T L

IA

RE

GN

E

UN

IT

PO

RTU

GAL

NO

R

UE

G

A

SU

C

IA

FINLNDIA

FE

DE

RA

CI

D

ER

S

SI

A

MO

NTEN

EG

RO

Gal

way

Luxe

mb

urg

Tro

ms

Kiruna

Lule

Um

eVaa

sa

An

dorr

ala

Vella

Vad

uz

La V

allett

a

Bern

a

Rey

kjav

k

Lju

blj

an

aBra

tisl

ava

Tallin

n

Sara

jevo

Nic

si

a

Dubln

Sko

pje

Zag

reb

Ch

isin

au

Osl

oH

ls

inki

Rig

a

Vln

ius

Madri

dLi

sboa

Am

ster

dam

Bru

ssel

les

Rom

a

Ate

nes

So

fia

Bu

care

stB

elg

rad

Bu

dap

est

Vie

na

Pra

ga

Berl

n

Cop

en

hag

uen

Vars

via

Min

sk

Ke

v

An

kara

Lon

dre

s

Par

s

Mosc

ou

Palm

ade

Mal

lorc

a

Port

o

Tro

ndhei

m

Ber

gen

Bel

fast

Not

tingh

amCar

diff

Plym

outh

Bilb

ao

La C

orun

yaLl

emot

ges

Dijon

Nan

tes

Bre

stCae

n

Est

rasb

urg

Bon

n

Gdan

sk

Ven

cia

Bolo

nya

Bar

i

Oulu

Po

dg

ori

ca

Tir

an

aTes

sal

nic

a

Var

na

Con

stan

t,a

Clu

j

Seb

ast

pol

Mel

itop

il

Txe

rnb

il

Sm

olen

sk

Petr

ozav

odsk

Murm

ansk

Ark

hn

guel

sk

Nov

gor

od

Vl

ogda

Tver

Brian

skLi

peck

Tam

bov

Bal

akov

o

Gro

zni

Sik

tivk

ar

Cn

dia

Sar

agos

sa

Sev

illa

Val

nci

aLiv

erpo

olLe

eds

Gla

sgow

Bor

deus T

olos

aG

nov

a

Lilla

Bre

men

Han

nov

er

Fran

kfurt

Stu

ttgar

t

Pale

rm

Lviv

Cra

cvi

a

Wro

claw

Gte

borg

Vol

gogr

ad

Sar

tov

Vor

nej

Penz

a

Sim

birs

k

Tula

Ria

zan

Jaro

slav

l

Ijev

sk Ast

rakh

an

Bar

celo

na

Birm

ingh

am

Rot

terd

am

Ham

burg

Li

Mar

sella

Tor

M

il

Munic N

pols

Est

oco

lm

Odes

sa

Dnip

ropet

rovs

ke

Don

etsk

e

Ros

tov

del

Don

Khr

kov

Perm

Ufa

Sam

ara

Kaz

an

Niz

ni N

vgo

rod

Ekat

erin

burg

Ista

nbul

San

t Pe

ters

burg

35

30

25

45

20

15

10

5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

50

55

60

65

70

60 5

5

50

45

40

0

5

10

15

20

25

40

30

35

5060

50 45

40

35

40

35

30

25

3520

30

15

10

5

30

65

55

65

70

70

556065

70

cerc

lepo

larr

tic

F

RI

CA

S

IA

S

IA

quilm

etr

es

0220

440

ES

CA

LA

1:2

2.0

00

.00

0(1

cm

equiv

al a

220 k

m)

265264

Mapamundi poltic

* Mapamundi fsic (pgs. 26 i 27)

Mapa poltic dEuropa

* Mapa fsic dEuropa (pg. 83)

Cada activitat porta unttol que indica el que

fars.

Aquest smbol indicaactivitats de tcniquesdestudi. Si fas totes lesactivitats, anirs elaborantesquemes, resums, taules,fitxes... que tajudaran a estudiar i a repassar.

El resum tajudar a repassar les ideesprincipals de les unitats del bloc.

Lapartat En lactualitat t com afinalitat que apliquis el que has estudiata un problema real, relacionat amb la lectura inicial.

Una pgina de Lectura tanca el bloc.Shi presenten nous continguts, pertamb aprendrs a buscar msinformaci en altres llibres o a Internet.

Les activitatstreballen diferents

capacitats:recorda, explica,

aplica,analitza,opina i

crea.

Pas

271270

Pas(en habitants) (en km2) (element ms destacat) (% de la sup. del pas)

Poblaci

Dades del mnSuperfcie

Cim ms altAiges superficials rea natural

protegida

EuropaAlbnia 3.100.000 27.400 Korabi (2.751 m) riu Drini, riu Semani 2,6 %Alemanya 82.700.000 357.000 Zugspitze (2.962 m) riu Danubi, riu Rin 31,7 %ustria 8.200.000 82.730 Grossglockner (3.798 m) riu Danubi 36,4 %Blgica 10.400.000 30.230 Botrange (694 m) riu Mosa, riu Schelde 3,4 %Bielorssia 9.800.000 207.600 Dzyarzhynskaya (346 m) riu Dniper, riu Dvina 6,4 %Bsnia i Hercegovina 3.900.000 51.129 Maglic (2.386) riu Sava, riu Drina 0,2 %Bulgria 7.700.000 110.549 Musala (2.925 m) riu Danubi 10,1 %Crocia 4.600.000 56.538 Dinara (1.830 m) riu Danubi 6,9 %Dinamarca 5.400.000 42.370 Mlllehj (170 m) riu Skjern 25,6 %Eslovquia 5.400.000 49.010 Gerlachovka (2.663 m) riu Danubi 22,5 %Eslovnia 2.000.000 20.251 Triglav (2.864 m) riu Sava 7,4 %Espanya 44.000.000 505.989 Teide (3.718 m) riu Ebre, riu Tajo 9,2 %Estnia 1.300.000 45.100 Suur Munamgi (318 m) llac Peipus 19,6 %Finlndia 5.200.000 305.470 Haltiatunturi (1.328 m) llac Saimaa 8,9 %Frana 60.500.000 545.630 Mont Blanc (4.807 m) riu Loira, riu Roine 11,3 %Grcia 11.100.000 130.800 Olimp (2.917 m) riu Axis 3,2 %Hongria 10.100.000 92.341 Kekes (1.014 m) riu Danubi, llac Balaton 8,9 %Irlanda 4.100.000 70.265 Carrauntoohil (1.041 m) riu Shannon 1,3 %Islndia 300.000 102.819 Hvannadalshnukur (2.119 m) glaciar Vatnajkull 4,7 %Itlia 58.100.000 301.308 Monte Bianco de Courmayeur (4.748 m) riu Po, riu Tber 11,2 %Letnia 2.300.000 64.610 Gaizinkalns (312 m) riu Daugava 15,1 %Litunia 3.400.000 65.300 Juozapines/Kalnas (292 m) riu Nemen 9,1 %Macednia 2.000.000 25.713 Golem Korab (Maja e Korabit) (2.764 m) riu Vardar 7,9 %Moldvia 4.200.000 33.700 Dealul Balanesti (430 m) riu Dnister 1,4 %Montenegro 672.000 13.812 Durmitor (2.522 m) llac Scutari 3 %Noruega 4.600.000 323.758 Galdhpiggen (2.469 m) riu Glma 6,2 %Pasos Baixos 16.300.000 41.526 Vaalserberg (322 m) riu Rin 26,2 %Polnia 38.500.000 312.685 Rysy (2.499 m) riu Vstula, riu Oder 23,5 %Portugal 10.500.000 91.831 Ponta do Pico (2.351 m) riu Duero, riu Tajo 5,1 %Regne Unit 59.700.000 244.110 Ben Nevis (1.343 m) riu Tmesi 10,5 %Romania 21.700.000 238.391 Moldoveanu (2.544 m) riu Danubi 2,5 %Rssia, Federaci de 143.200.000 17.075.400 Elbrus (5.633 m) riu Volga 7,6 %Srbia 10.000.000 88.538 Daravica (2.656 m) riu Danubi 3,7 %Sucia 9.000.000 411.621 Kebnekaise (2.111 m) llac Vnern, llac Vttern 7,2 %Sussa 7.300.000 39.769 Dufourspitze (4.634 m) llac de Ginebra, riu Rin 28,8 %Txeca, Repblica 10.200.000 1215.460 Snezka (1.602 m) riu Elba 16 %Ucrana 46.500.000 603.700 Hora Hoverla (2.061 m) riu Dniper 3,3 %siaAfganistan 20.300.000 647.500 Nowshak (7.485 m) riu Amudari 0,3 %Arbia Saudita 2.149.690 1.960.582 Jabal Sawda' (3.133 m) 41,8 %Armnia 29.800 Aragac (4.095 m) llac Sevan 10 %Azerbaidjan 8.400.000 86.600 Bazarduzu Dagi (4.485 m) riu Kura 4,6 %Bangla Desh 141.800.000 133.911 Keokradong (1.230 m) riu Ganges 0,5 %Bhutan 2.200.000 47.001 Kula Kangri (7.553 m) riu Manas 30,2 %Cambodja 14.100.000 176.519 Phnum Aoral (1.810 m) riu Mekong 23,7 %Corea, Rep. Dem. Pop. de 22.500.000 120.409 Paektu-san (2.744 m) riu Nam-gang 2,6 %Corea, Rep. De 47.800.000 98.189 Halla-san (1.950 m) riu Naktong-gang 3,6 %Filipines 83.100.000 298.171 Mount Apo (2.954 m) riu Magat 7,8 %Gergia 4.500.000 69.700 Mt'a Shkhara (5.201 m) riu Rioni 4,3 %Iemen 21.000.000 527.969 Jabal an Nabi Shu'ayb (3.760 m) 362,5 -ndia 1.103.000 2.973.190 Kanchenjunga (8.598 m) riu Ganges 5,2 Indonsia 222.800.000 1.826.440 Puncak Jaya (5.030 m) riu Kapuas 12,5 %Iran 69.500.000 1.635.000 Kuh-e Damavand (5.671 m) llac Urmia 6,5 %Iraq 28.800.000 433.970 Gundah Zhur (3.607 m) riu Eufrates, riu Tigris 541 0 %Israel 6.700.000 20.329 Har Meron (1.208 m) llac Tiberades 19,1 %Jap 128.100.000 394.744 Fuji Yama (3.776 m) riu Tonc-gawa 14 %Jordnia 5.700.000 91.541 Jabal Ram (1.734 m) riu Jord 10,9 %Kazakhstan 14.800.000 2.717.30 Khan Tangiri Shyngy (6.995 m) riu Itrtix, llac Balkaix 2,9 %Kirguizistan 5.300.000 198.500 Jengish Chokusu (7.439 m) llac Issik-kul 3,6 %Laos 5.900.000 230.800 Phou Bia (2.817 m) riu Mekong 18,8 %Lban 3.600.000 10.230 Qurnat as Sawda (3.088 m) riu Litani 0,7 %Malisia 25.300.000 328.549 Gunung Kinabalu (4.100 m) riu Pakang 30,6 %Monglia 2.600.000 1.565.000 Nayramadlin Orgil (4.374 m) llac Uvs Nuur 14 %Myanmar 50.500.000 657.741 Hkakabo Razi (5.881 m) riu Irrawaddy 5,4 %Nepal 27.100.000 136.801 Everest (8.848 m) riu Sun Koshi 18,1 %Oman 2.600.000 212.460 Jabal Shams (2.980 m) 9,6 %Pakistan 157.900.000 778.720 K2 (Mt. Godwin-Austen) (8.611 m) riu Indus 9,2 %Sria 19.000.000 184.051 Hermon (2.814 m) riu Eufrates 1,9 %Sri Lanka 20.700.000 64.740 Pidurutalagala (2.524 m) riu Mahaweli Ganga 26,5 %Tadjikistan 6.500.000 143.1000 Qullai Ismoili Somoni (7.495 m) riu Amudari, riu Syrdari 18,3 %Tailndia 64.200.000 511.711 Doi Inthanon (2.576 m) riu Chao Phraya, riu Mekong 15,7 %Taiwan 23.000.000 32.261 Yu Shan (3.952 m) riu Chesui 13 %Turkmenistan 4.800.000 488.100 Gora Ayribaba (3.139 m) riu Amudari 4,2 %Turquia 73.200.000 770.161 Ararat (5.166 m) riu Tigris, riu Eufrates 2,6 %Uzbekistan 26.600.000 447.400 Adelunga Toghi (4.301 m) riu Amudari, riu Syrdari 4,6 %Vietnam 84.200.000 325.361 Fan Si Pan (3.144 m) riu Vermell, riu Mekong 4,2 %Xina 1.315.000 9.326.411 Everest (8.848) riu Huang He, riu Iang-Ts 7,8 %

(en habitants) (en km2) (element ms destacat) (% de la sup. del pas)

Poblaci SuperfcieCim ms alt

Aiges superficials rea natural protegida

AmricaCanad 32.300.000 9.220.970 Mount Logan (5.959 m) riu Sant Lloren, els Grans Llacs 6,3 %Estats Units 298.200.000 9.166.601 Mount MacKinley (6.194) riu Mississipp, els Grans Llacs 15,8 %Mxic 107.000.000 1.923.039 Orizaba (5.700 m) riu Bravo del Norte 5 %Argentina 38.700.000 2.736.690 Aconcagua (6.960 m) riu Paran 6,3 %Bolvia 9.200.000 1.084.389 Nevado Sajama (6.542 m) llac Titicaca 19,4 %Brasil 186.400.000 8.456.511 Pico da Neblina (3.014 m) riu Amazones, riu Paran 18 %Colmbia 45.600.000 1.038.699 Pico Cristobal Colon (5.775 m) riu Magdalena 72,3 %Costa Rica 4.300.000 50.660 Cerro Chirripo (3.810 m) riu San Juan 23,4 %Cuba 11.300.000 110.860 Pico Turquino (2.005 m) riu Cauto 1,6 %Dominicana, Repblica 8.900.000 48.341 Pico Duarte (3.175 m) llac Enriquillo 24,5 %El Salvador 6.900.000 20.720 Cerro El Pital (2.730 m) 2 %Equador 13.200.000 276.840 Chimborazo (6.267 m) riu Lampa 26 %Guatemala 12.600.000 108.430 Volcan Tajumulco (4.211 m) llac dIzabal 25,3 %Guyana 800.000 196.850 Mount Roraima (2.835 m) riu Essequibo 2,3 %Hait 8.500.000 27.560 Chaine de la Selle (2.680 m) riu Les Trois Rivieres 0,3 %Hondures 7.200.000 111.891 Cerro Las Minas (2.870 m) riu Patuca 20,8 %Jamaica 2.700.000 10.829 Blue Mountain Peak (2.256 m) riu White River 15,9 %Nicaragua 5.500.000 120.254 Mogoton (2.438 m) llac Nicaragua, llac Managua 21,8 %Panam 3.200.000 75.991 Volcn de Chiriqui (3.475 m) llac Gatun 19,5 %Paraguai 6.200.000 397.301 Cerro Pero (842 m) riu Paraguai, riu Paran 4,1 %Per 28.000.000 1.280.000 Nevado Huascaran (6.768 m) riu Maran, riu Amazones, llac Titicaca 16,7 %Surinam 400.000 161.471 Juliana Top (1.230 m) llac Bloommenstein 12,7 %Uruguai 3.500.000 173.621 Cerro Catedral (514 m) riu Uruguai, riu Negro 0,4 %Veneuela 26.700.000 882.050 Pico Bolivar (5.007 m) riu Orinoco 70,3 %Xile 16.300.000 748.800 Nevado Ojos del Salado (6.880 m) 3,6 %fricaAlgria 32.900.000 2.381.741 Tahat (3.003 m) riu Chlef 5,1 %Angola 15.900.000 1.246.669 Morro de Moco (2.620 m) riu Cubango 10 %Benn 8.400.000 110.619 (Sokbaro 658 m) riu Nger 22,7 %Botswana 1.800.000 585.371 Tsodilo Hills (1.489 m) riu Okavango 30,2 %Burkina Faso 13.200.000 273.799 Tena Kourou (749 m) riu Volta 15,4 %Burundi 7.500.000 25.649 (Heha 2.670 m) llac Tanganyica 5,4 %Camerun 16.300.000 469.440 Fako (Camerun) (4.095 m) riu Sanaga 8 %Centreafricana, Rep. 4.000.000 622.980 Ngaoui (1.420 m) riu Ubangi 16,6 %Congo, Rep. Dem. Del 57.500.000 2.267.599 Ngaliema (5.110 m) riu Congo 8,3 %Congo 4.000.000 341.499 Berongou (903 m) riu Congo 15,8 %Costa d'Ivori 18.200.000 318.000 Nimba (1.752 m) riu Bandama16,9 %Egipte 74.000.000 995.451 Katrna (2.637 m) riu Nil 5,7 %Eritrea 4.400.000 121.320 Soira (3.018 m) 4,1 %Etipia 77.400.000 1.119.683 Ras Dajan (4.620 m) riu Nil Blau 16,4 %Gabon 1.400.000 257.669 Mont Iboundji (1.575 m) riu Ogoou 3,4 %Gmbia 1.500.000 10.689 riu Gmbia 3,2 %Ghana 22.100.000 238.533 Mount Afadjato (880 m) llac Volta 15,4 %Guinea Equatorial 500.000 28.051 Pico Basile (3.008 m) riu Benito 16,8 %Guinea 9.400.000 245.857 Mont Nimba (1.752 m) riu Nger, riu Senegal, riu Gmbia 4,3 %Kenya 34.300.000 582.646 Mont Kenya (5.194 m) llac Victria, llac Turkana 12,3 %Lesotho 1.800.000 30.355 Thabana Ntlenyana (3.482 m) riu Orange 0,2 %Libria 3.300.000 111.369 Mount Wuteve (1.380 m) riu Saint Paul 15,8 %Lbia 5.900.000 1.757.000 Bikku Bitti (2.267 m) 0,1 %Madagascar 18.600.000 587.041 Maromokortro (2.876 m) riu Betsiboka 3,1 %Malawi 12.900.000 118.484 Sapitwa (3.002 m) llac Malawi 16,3 %Mali 13.500.000 1.248.574 Hombori Tonde (1.155 m) riu Nger 3,7 %Marroc 31.500.000 458.730 Jebel Toubkal (4.165 m) riu Moulouya 1,2 %Mauritnia 3.100.000 1.030.700 Kediet Ijill (915 m) riu Senegal 0,2 %Moambic 19.800.000 799.379 Monte Binga (2.436 m) riu Limpopo 5,7 %Nambia 2.000.000 825.118 Konigstein (2.606 m) riu Orange 5,6 %Nger 14.000.000 1.186.408 Mont Bagzane (2.022 m) riu Nger 8,2 %Nigria 131.500.000 923.768 Chappal Waddi (2.419 m) riu Nger 6 %Rwanda 9.000.000 26.338 Karisimbi (4.519 m) llac Kiv 7,7 %Senegal 11.700.000 196.712 riu Senegal 11 %Sierra Leone 5.500.000 71.740 Loma Mansa (1.948 m) 4,5 %Somlia 8.200.000 637.657 Shimbiris (2.416 m) riu Shebeli 0,3 %Sud-frica, Repblica de 47.400.000 1.219.090 Njesuthi (3.408 m) riu Orange 6,2 %Sudan 36.200.000 2.503890 Kinyeti (3.187 m) riu Nil 4,9 %Tanznia 38.300.000 936.826 Kilimanjaro (5.895 m) llac Victria, llac Tanganyica 39,6 %Togo 6.100.000 56.785 Mont Agou (986 m) riu Mono 11,3 %Tunsia 10.100.000 164.150 Jebel ech Chambi (1.544 m) riu Melian 1,5 %Txad 9.700.000 1.284.000 Emi Koussi (3.415 m) llac Txad 9,4 %Uganda 28.800.000 241.038 Mount Stanley (5.110 m) llac Victria 26,4 %Zmbia 11.700.000 752.614 riu Zambesi 41,4 %Zimbabwe 13.000.000 390.747 Inyangani (2.592 m) riu Lipopo 14,7 %OceaniaAustrlia 20.200.000 7.682.300 Kosciusko (2.230 m) riu Murray, llac Eyre 7,5 %Nova Zelanda 4.000.000 270.534 Aoraki (M. Cook) (3.754 m) 24,4 %Papua Nova Guinea 5.900.000 462.840 Mount Wilhelm (4.509 m) 1,6 %

267266 * Mapa fsic delfrica (pg. 68)

Mapa poltic de lsia

* Mapa fsic de lsia (pg. 71)

ESLOV.

NO R U E

G A

S U C I A

FINL

NDIA

DIN

AM

ARCA

ALE

MANYAPOLNIA

REG

NE

UN

IT

ESTNIA

LETNIA

LITUNIA

MOLDVIAROMAN

IABULGRIA

Chisinau

NizhniNovgorod

Kazan

Perm

Ufa

Sant Petersburg

Samara

Rostovdel Don

BIELOR

SSIAUCRANA

Istanbul

trpic

deC

ncer

trpic de Cncer

60

70

50

0

10

20

30

40

20

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

160

70

60

50

40

30

20

10

0

10

20

120110100908070

80

10

cerc

lepol

arr

tic

equador

6050

cerclepol a

rrtic

8014

0120

40

60

80

100

equado

r

Shenya

ng

Tianjin

Hangzh

ou

TxelibinskNovosibirsk

Urumchi

Haerb

ing

Lahore

Xian

Chengdu

Taiyuan

Tsinan

Zhengz

hou

Nanqun

Dairen

Sapp

oro

Fukuok

a

Osak

aKyoto

Kobe

Nago

yaYo

koha

ma

Jiddah

Jaipur

AhmadabadNagpur

KanpurKunmin

g

Kueiyang

PuneHaiderabad

Bangalore Ho Chi Minh

Quezon

City

Medan

Bandung

Surabaja

TbilisiErevanBeirut

Jerusalem

Amman

Vladiv

osto

k

PhnomPenh

Davao

Palembang

Aixkhabad

AbuDhabiKatmandu

Aden

Vientiane

Islamabad

NovaDelhi

al Manama Doha

Masqat

Thimbu

Bandar

Seri Be

gawan

Male

Dili

K A Z A K H S T A N

U Z BEK

ISTAN

CORE

A

DEL N

ORD

CORE

A

DEL S

UD

T UR Q

U I A

SRIA

JORDNIA

ISRAEL

LBAN

XIPRE

IRAQ

I R A N

TURKMENISTAN

TADJIKISTAN

AFGANISTAN

P AK I

S TA N

JAP

KUWAIT

QATAR

AR

B

IA

SA

UD

I

TA

BAHRAIN

O MA N

UEA

I E M E N

N D I A

NEPAL

BANGLADESH

BHUTAN

TAILNDIA

LA

O

S VIETNAM

CAMBODJA

TAIWA

N

FILIPI

NES

M AL

I SI

A

MA

LD

IV

ES BRU

NEI

I ND O

N

SI

ASING

APUR

SRI LANKA

Hong

Kong

ISLNDIA

GRENLNDIA

GERGIA

AZERBAIDJAN

ARMNIA

OCEANI

A

MYANMAR

X IN

A

M O NG

L IA

TIMOR

ORIENT

AL

OCE

ATLNTICmar de Grenl

ndia

OCE

GLACIAL RTIC

mar

mar de Bering

estret de Bering

OC

E

PA

CF

IC

mar Bltic

marNegre

mar

del N

ord

ma

rC

as

p

i

mardAral

MARDARBIA

riu In

dus

golfPrsic

golf

dOman

golf dAden

mar d

e

Filipin

es

riu Ganges

golfde

Bengala

llacBaika

l

dOk

hots

k

riuHu

ang H

mar de

Barentsz

O C E N D I C

mar

Roig

mar de

Timor

Moscou

Ankara

DamascBagdad

al Ryad

Sanaa

Bombai

Madrs

Colombo

Calcuta

Dacca

Bangkok

Yangon

Kuala Lumpu

r

Jakarta

Manila

Taipei

Canton

Hanoi

Chongqing

Wuhan

Xangai

Lanchou

Pequn

Pyon

gyan

gT

quio

Changc

hun

Irkutsk

Ulan Bator

Omsk

Alma Ata

BixkekTaixkent

Kabul

Duixanbe

Delhi

Bak

Ekaterinburg

Teheran

Sel

Kuwait

Karatxi

cap Nord

illes S

valbard

Terra de

Francesc Josep

NovaZembla

Terradel

Nord

Nova

Sibria

illa

deSa

khalin

illesAleu

tianes

(EU

A)

capGuardafui

Socotra(Iemen)

Hainan

Andaman(ndia)

Sumatra

Borneo

Java

capComorin

Mindan

ao

Wrangel

Luzon

cap

Lopa

tka

ille

sK

uri

ls

Clebes

illes

dela

Astana

FE

D E R A C I D E

R

SS

IA

KIRGUIZISTAN

FRICA

EU

RO

PA

AMRICA

quilmetres

0 570 1.140

ESCALA 1:57.000.000(1 cm equival a 570 km)

30

30 40 50

10

20

30

40

5060504030201010 02030

30

40

50

20

10

10

40

20 10 0 10 20

20

0 0equador

trpic de Capricorn

equador

trpic de Cncer

60 70

30

70

40

5050

trpic de Capricorn

trpic de Cncer

30

30 40 50

10

20

30

40

5060504030201010 02030

30

40

50

20

10

10

40

20 10 0 10 20

20

0 0equador

trpic de Capricorn

equador

trpic de Cncer

60 70

30

70

40

5050

trpic de Capricorn

trpic de Cncer

EU

RO P

A

S

I

A

el Caire

Casablanca

Alexandria

Gizeh

Abidjan

Lagos

Johannesburg

Alger

Addis Abeba

Nairobi

Dakar

Accra

Luanda

Kinshasa

Antananarivo

Maputo

Ciutat del Cap

Dar es Salaam

Tunis

Rabat

Or

Kano

Omdurman

Douala

Lubumbashi

Bamako

Conakry

NDjamena

Yaound

Pretria

Kampala

LusakaHarare

Trpoli

Mogadiscio

MarrqueixBchar

Fes Constantina

Bengasi

Assuan

Port Sudan

Sahr

Juba

Mbuji-Mayi

Kitwe

Beira

Bloemfontein

Banjul

Bissau

Freetown

Monrvia Lom

Porto-Novo

Nouakchott

Ouagadougou

Yamoussoukro

Abuja

Libreville

BrazzavilleBujumbura

Kigali

Dodoma

Lilongwe

Windhoek

Gaborone

Maseru

Asmara

Annaba

Malabo

Niamey

Tindouf

Taoudenni

Madama Barda

Mopti

Djibouti

Benguela Huambo

Mahajanga

Keetmanshoop

el Jof

Mbabane

Victria

Moroni

Praia

El-Aain

MAURITNIA

SENEGALGMBIA

GUINEA

M A L I

BURKINA

FASO

N G E R

T X A D

S U D A N

ERITREA

DJIBOUTI

SIERRA

LEONE

LIBRIA

COSTADIVORI

GH

AN

A

TO

GO

N I G R I A

CAMERUN

GUINEAEQUATORIAL

REPBLICACENTREAFRICANA

E T I P I A

UGANDA SO

M

LI

A

GABON

CO

NG

O

RWANDA

BURUNDI

TANZNIA

A N G O L A

ZMBIA

ZIMBABWE

N A M B I A

BOTSWANA

LESOTHO

SWAZILNDIA

COMORES

REPBLICADE SUD-FRICA

E G I P T E

BEN

N

K E N Y A

SO TOMI PRNCIPE

SharaOccidental

A L G R I AL B I A

TU

NS

IA

MA

RR

OC

REPBLICA

DEMOCRTICA

DEL CONGO

GUINEA-BISSAU

MA

DA

GA

SC

AR

MA

LAW

I

Reuni(Fra.)

MO

AM

B

IC

MAURICI

SEYCH

ELLE

S

CAPVERD

ILLE

S

O C E

A T L N T I C

M A R

ME D I T E R R A N I

mar Negre

MA

RC A

SP

I

O C E

A T L N T I C

MA

RR

OI

G

O C E

N D I C

mard'Aral

llac Txad

llacTurkana

llac Tanganyika

llacVictria

llac Malawi

riuSenegal

riu Nger

riuNil

Bla

nc

riu

Co

ngo

riuO

kavango

riuZam

besi

riu Limpopo

riu Orange

golf Prsic

cana

l de

Mo

ambi

c

llac Nasser

llacTana

riu

Nil Blau

riu

Nil

llacMakarikari

riu Ubangui

golf de Guinea

golf dA

den

estr. de Gibraltar

cap Blanc

cap Verd

cap da Marca

cap deBona Esperana

arx. Madeira(Port.)

illes Canries(Esp.)

capPalmes

Zanzbar

cap de Santa Maria

cap dAmbre

capGuardafui

Zinder

So Tom

Bangui

Ghat

Oshakati

Burco

Khartum

Kolwezi

Port Louis

Mpica

Cabinda(Ang.)

Nampula

Mombasa

Negele

quilmetres

0 460 920

ESCALA 1:46.000.000(1 cm equival a 460 km)

Mapa poltic de lfrica

El text sobre fonsmorat et dna les

pautes que has deseguir.

831191 _ 0001-0007.qxd 20/12/06 13:39 Pgina 7


La geografia s la cincia que estudia la superfcie terrestre. Analitza el medi natural (relleu, aiges, clima, vegetaci) i investiga les

relacions que sestableixen entre la poblaci i el medi natural.Aquest curs estudiars les bases de la geografia fsica, s a dir,com sn els elements naturals i com influeixen en la nostra vida.

Els gegrafs localitzen llocs, descriuen com sn, expliquen perqu sn aix i apliquen els seus coneixements per solucionar elsproblemes del nostre mn. Per dur a terme les sevesinvestigacions, consulten moltes fonts: examinen els llocs endirecte, consulten estadstiques, analitzen fotografies... A ms a

ms, elaboren mapes i grfics amb les dades que obtenen, ja queaix els ajuda a comprendre els problemes que estudien.

BLOC

PLA DE TREBALL

8

Qu aprendrs

1. Quins sn els sistemes de representaci de la Terra.

2. Com es distribueix la superfcie terrestre entre els oceans i els continents.

3. Per qu la Terra est dividida en plaques que es mouen constantment.

4. Quines sn les formes principals del relleu terrestre.

5. Algunes definicions bsiques relacionades amb les aiges terrestres: rius, corrents marins, marees,ones, llacs, embassaments, aqfers, glaceres.

6. Com s latmosfera i quina diferncia hi ha entretemps i clima.

7. Com influeixen els moviments de la Terra en el clima.

8. Quines zones climtiques es distingeixen al nostreplaneta.

9. Com influeix el clima en el paisatge i quinspaisatges hi ha a la Terra.

Qu fars

10. Aprendre a utilitzar mapes especfics, com el del relleu amb gammes de color, el topogrfic i el de corrents marins.

11. Utilitzar tcniques que et facilitaran lestudi, comara subratllar, elaborar seqncies, fer resums itaules de doble entrada.

12. Interpretar el grfic del cursdun riu.

13. Interpretar diferentsmapes del temps.

14. Elaborar i construir climogrames.

15. Analitzar fotografies i reconstruccions de paisatges.

16. Dibuixar un croquis.

UTILITZA AQUEST TRUC

ESTUDIA SEMPRE EN UN AMBIENTTRANQUIL. AIX PODRS

CONCENTRAR-TE MILLOR!

831191 _ 0008-0065.qxd 20/12/06 13:23 Pgina 8

Hillary, des del sostre del mn

Lapicultor neozelands Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay, pastor de iacs, van comenar els preparatius per passar la nit. Estaven a 8.500 m daltitud, i la temperatura era de 25C sotazero!

Van desconnectar els seus aparells doxigen per tal destalviar-lo per a lendem, malgrat que a aquella altitud la capacitatrespiratria es redueix a un ter, fet que produeix allucinacions... El vent bufava amb tanta fora que arrencava fragments de pedra de les muntanyes i provocava que es desplomessin seracs i gransallaus. Amb tot, vestits dins els seus sacs, van poder dormisquejarunes quantes hores.

Amb molta roba dabric, tres parells de guants a les mans,grampons, el piolet i 18 quilos de pes de dues ampolles doxigen a lesquena, van reprendre aquella ascensi tan dura a les 7.30 delmat. El xerpa anava obrint la marxa, lligat al seu company amb unacorda de 10 m de longitud. La neu inconsistent feia que a cada passaestiguessin a punt de relliscar perillosament. Semblava que totanava b, per les botes den Hillary eren molt fredes i tenia els peusinsensibles. Em fa por que sem gelin i no pugui continuar, haviadit al seu company. Van continuar avanant, sense aturar-se, perevitar les congelacions.

Cap a les 11.30 del 29 de maig de 1953, extenuats per contents,trepitjaven el cim de lEverest. Durant ms de cent anys, 15expedicions havien mirat darribar-hi, i 25 alpinistes havien perdut la vida en lintent.

9

Escriu el significat de les paraulesxerpa, iac, serac, allau, grampi piolet. Si cal, consulta undiccionari.

En quina serralada hi ha lEverest?En quin continent es troba?

Per qu s fams lEverest?

Quin any es va coronar per primeravegada lEverest? Qui ho vaaconseguir?

Quines dificultats van patir durantlascensi? Esmenta les dues quethagin cridat ms latenci.

A ms a ms de les muntanyes,quines altres formes de relleu hi ha a la Terra?

PUNT DE PARTIDA

831191 _ 0008-0065.qxd 20/12/06 13:23 Pgina 9

10

U N I TAT

1. El globus terraqi i els mapesEl nostre planeta, la Terra, t forma desfera, perno s una esfera perfecta, sin que est lleugera-ment aixafada pels pols. Aquesta forma tan singu-lar del nostre planeta rep el nom de geoide.

La forma ms precisa per representar la Terra s elglobus terraqi (doc. 1). Com que la Terra t unaforma gaireb esfrica, el globus mostra sense capdistorsi les distncies, les formes i la distribuci ila mida dels continents i els oceans.

No obstant aix, la manera ms freqent de repre-sentar la Terra s en un mapa. Els mapes sn repre-sentacions planes de la Terra. Per el nostre plane-ta no s pla; per aix els mapes en distorsionen lesformes, les distncies i les superfcies (doc. 2).

Aleshores, doncs, per qu fem servir els mapes?Timagines viatjar amb un globus terraqi dins laguantera

ihodflegks

Documents