hume dianoia resumen1

8/17/2019 Hume Dianoia Resumen1

1/7

http://antropokrisis.wordpress.com/

DAVID HUME

Índice de contenido

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME I EMPIRISME ..................................1L’ANÀLISI DEL CONEIXEMENT EN HUME ................................................................................1Els elements del cne!"ement: !m#$ess!ns ! !dees.........................................................................1Les lle!s de l’%ssc!%c!& d’!dees: sem'l%n(%) cnt!*+!t%t) c%,s%-eecte.........................................../Els t!#,s de cne!"ement. ...............................................................................................................0

Cne!"ement de $el%c!ns d’!dees...............................................................................................0Cne!"ement de +est!ns de et.................................................................................................0

L% c$2t!c% del #$!nc!#! de c%,s%l!t%t..................................................................................................0El M&n) l’Àn!m% ! D3,....................................................................................................................4L’5t!c%: el sent!ment m$%l..............................................................................................................6

Junt amb el racionalisme, que es desenrotlla en l’Europa continental, l’empirisme és l’altregran corrent filosòfic de la modernitat, que es desenrotllar en !ran "retan#a en elssegles $%&& i $%&&&. 'a(id )ume és un dels seus més representatius porta(eus,aconseguint un reconegut prestigi al portar a l’empirisme, per mit* de l’anlisi delconei+ement i la crtica de la metafsica i la moral, a les seues -ltimes conseqncies.

EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT: RACIONALISME IEMPIRISME

0. 1 diferncia del racionali!e, que afirma(a que la ra" era la font delconei#e!ent, l$e!%iri!e prendr l$e#%eri&ncia com la font i el l'!it delnotre conei#e!ent( 1i+ò suposar la cr'tica de l$innati!e, és a dir, lanegaci2 que e+istisquen 3idees3 o continguts mentals que no procedisquen del’e+perincia. 4uan nai+em la ment és una 3tabula rasa3 en la que no hi ha resimprés. 5ots els seus continguts depenen, per tant, de l’e+perincia. En el cas de)ume, com (eurem a continuaci2, l’e+perincia est constitu6da per un con*untd’impressions, la causa del qual desconei+em i, estrictament parlant, no had’identificar7se amb 3el m2n3, amb 3les coses3.

8. &gual que el racionalisme, l’empirisme prendr com a %)nt de %artida de la

re*le#i" *ilo+*ica l’anlisi de la conci&ncia9 da(ant del fracs de la filosofiaantiga i de la filosofia medie(al, que ha(ien pres com a referncia el m2n i 'éu,respecti(ament, la filosofia moderna es caracterita per prendre el sub*ecte com apunt de partida de la refle+i2 filosòfica. 1i+, de la matei+a manera que 'escartes,una (egada descobert el 3*o pense3, passa a analitar el contingut del pensament,els empiristes comen;aran les seues indagacions analitant els continguts de laconscincia.

1


2/7


L$AN,LISI DEL CONEIXEMENT EN HUME

Els elements del coneixement: impressions i idees

0. 5ant en el 5ractat com en la 3&n(estigaci2 sobre l’enteniment hum3 )ume comen;a lapresentaci2 de la seua filosofia amb l’anlisi dels continguts mentals. 1 diferncia de'escartes, per a qui tot el contin-)t !ental eren .idee./ H)!e tro0a do ti%)di*erent de contin-)t: les i!%reion i les idee.


3/7


contiges9 de la matei+a manera, el relat d’un esde(eniment passat ens portar apreguntar7nos per altres esde(eniments de l’poca9 en ambd2s casos est actuant la lleid’associaci2 per contigitat: en l’espai, el primer cas9 i en el temps, en el segon cas. El casde pensar en un accident difcilment podrem e(itar que (inga a la nostra ment la pregunta

per la causa, o per les conseqncies del matei+, actuant en este cas la llei de la causa il’efecte.

Els tipus de coneixement.

Conei#e!ent de relacion d$idee


4/7


des del punt de (ista de la nostra e+perincia passada siga estran#9 que desprésd’apro+imar la m al foc no sentirem dolor no és absurd, encara que s que seria estran#.=s possible que dem no isca el sol, que no sentim dolor a l’apro+imar la m al foc, i ai+amb tots els fets i les relacions entre fets.

Per a l’empirisme la realitat és el conunt de fets, tant físics com psíuics, uenosaltres podem experimentar . 1nomenem coneixement empíric o fàctic alconeixement dels fets5 el coneixement de les ci!ncies naturals "s coneixementempíric ( 1tés que este conei+ement no es referi+ ni a essncies ni a relacions essencials,que no es referi+ al que és necessari sin2 als fets, al contingent, els empiristes tendiran arebai+ar el (alor del conei+ement de les cincies de la realitat: la filosofia anterior creiapossible el conei+ement estricte de la realitat Buni(ersal i necessariC, ara es (a aconsiderar que a;ò no és ai+, que de la realitat només cap un conei+ement probabilsticBparticular i contingentC.

La crítica del principi de causalitat

0. >om hem (ist en l’e+plicaci2 del conei+ement, el conei#e!ent de *et et; *)ndat enla relaci" ca)a i e*ecte. Ei+a relaci2 s’ha(ia interpretat tradicionalment, da(all la noci2del principi de ca)alitat, com un dels principis fonamentals de l’enteniment, i com a talha(ia sigut profusament utilitat pels filòsofs anteriors, del que ha(ien e+tret el mésimportant de les seues concepcions metafsiques.

8. Aerò qu conté e+actament la idea de causalitatL @egons )ume, la relaci2 ca)al s’haconcebut tradicionalment com una .conne#i" nece;ria. entre la ca)a i l$e*ecte, de

tal manera que, coneguda la causa, la ra2 pot deduir l’efecte que se seguir, i (ice(ersa,conegut l’efecte, la ra2 est en condicions de remuntar7se a la causa que ho produ6+.

D. 4u ocorre i a%li?)e! el criteri de i >a al-)na i!%rei" ?)e li corre%on-a aeta idea de .conne#i" nece;ria. No/ di) H)!e( e! deconclo)re ?)e la idea ?)e >i >a )na .conne#i" nece;ria. entre la ca)a i l$e*ecte= )na idea *ala(

N. '’on %rocedi#/ donc/ el notre con


5/7


e %oe en !o;0it/ o elcot)!( A l$>a


6/7


imaginaci2 per a intentar e+plicar7la.

La idea de Go o n)cli de la %eronalitatEsta idea constitu6a la matei+a base de la filosofia de 'escartes9 la clara i ntida idea

sobre la qual esta(a constru6da tota la seua filosofia.%egem com ho analita )ume:


7/7


s’anomena una frase IT?O15&%1 B)1%E? 'E @E?C FAer ai+ò no has de matar7loG. 1i+ò racionalment és un desbarat. Aodries per e+emple també arribar des de: Fmolta gentcomet frau fiscalG a Fs’ha de cometre frau fiscalG.)ume (a assen#alar que MAI $>a de %aar de *rae de G= ?)e e re*eri#en a

co! "n le coe a *rae de Gde) ?)e e re*eri#en a co! >a)rien de er lecoe( 6er a9+ = co!etre )na *all;cia/ a la ?)e

hume dianoia resumen1

Documents