hl 11e1f.0 0111moui
TRANSCRIPT
SO abril 1e 1934
AL CAMP DE L'EUROPA
Una selecció del Júpiter, ésbatuda per l'equip campióde Catalunya amateur, per
6 gols a 2Novament l'Europa se'ns ha pre
sentat amb aquell entusiasme i en
cert a qué ens havia acostumat ique tant trobárem a mancar alcamp de l'Espanyol, en el partit eliminatori per al campionat d'E,spanya; l'Europa d'ahir fou l'Europaque tots coneixiem, el campió de Catalunya que hom confiava ho fóratambé d'Espanya i que si no haguéstingut una tarda tan incomprensible ens permetem de remarcar queel campionat no sels hauria esca
pat tan fácilment.De bon començament l'E'uropa
s'emprá a fons i amb molta fermesa, installant tot seguit el perill almarc del Júpiter, pena Morales ana
va desbaratant tots els intenta delseuropeus. Alminyana féu una passada a Coromines, 1 aquest a Barrera, el qual, d'un tret molt oportú 1collocat, s'apunta el primer gol;després d'aquest punt continua eljoc netament favorable a l'Europa, inovament Barrera s'encarregá, demarcar el segon. La línia mitjana del'Europa jug,a estupendament bé; en
sobresurt Alminyana, que en llançarun tret des de lluny val el tercergol. Després d'aquest gol el Júpiterreacciona, perb no hi ha res a fer;els mitjos europeus són una mura
lla, i el joc esdevé novament al campcontrari, encarregant-se Coromines,d'un tret formidable, d'obtenir elquart gol; Canyades augmenta elresultat, pocs minuts després, ambel cinqué. Com deixem esmentat, elsmitjo.s de l'Europa breguen fort, 1Alminyana torna a introduir a lesmalles el sisé. El resultat no és gensfalaguer per al Júpiter, i aquest famas boas avangos, un deis qualsaprofita Sopena per a apuntar-se elprimer gol. La primera part acaba,dones, arnb el resultat de sis gols a
un favorables ala propietaria delterreny.
A la segona part, malgrat el re
sultat de la primera, tan desfavorable als visitants, aquests jugarenamb molt d'entusiasme, i dominaren intensament l'Europa durant bona pant del segon temps. Cantarellfou qui, en aprontar una indecisiódel pactar europeu, marca el segoni darrer gol del Júpiter. Desprésd'aquest punt l'E'uropa intenta minorar el resultat, sense poder acon
seguir-ho, malgrat haver-ho intentattots els davanters, i la partida acabaarnb la merescuda viebbria deis cana
pions per sis goLs a dos.Arbitra el collegiat senyor San
taló, el qual arrenglerá, eLs equipacom segueix:
Europa: Biel, Deprius, Ventura,Alminyana, Cifrer, Garcia, Coromínes, Barrera, Canyades, López i Suárez.
Júpiter: Toledano, Galdeano, Mo
rales, Martí, Poch, Adelantado, Es
teve, Cantarell, Sopena, Serra i Julia.
Abans de rencontre esmentat jugaren requip B de l'Europa "iRápids, que finalitzá amb la victbria deis europeus per tres gols a
cap.
Nótulla. Dema. dimarts, se celebrará al camp del Júpiter el partitque podria dir-se de revenja JúpiterEuropa.
DE VALLSRegiment d'Infanteria número 18, 1
Penya Sempre Avant, 4Aquest partit, jugat el dia 22, aca
ba amb una merescuda victhriaavantista.
Un partit jugat amb tot entusiasme, en el transcurs del qual es
veieren bellas jugades en ambdósbandola i aixel féu que el partit re
sultes atractívol i divertit.L'equip militar, que ja ens havia
visitat en altres ocasions, deixantnos una impressió immillorable, pelseu joc, aquesta vegada ens decepciona; no bu ni de bon tres aquellequip d'un conjunt tan afinat quehavíem vist en altres partits. Ambtot i aixb, jugaren un partit forçaregular.
Els avantistes, malgrat jugar-hialguna reservistas, feren un bon partit, que supliren els llocs dels titulars si no amb tant d'encert i eficacia, almenys amb gran voluntat ientusiasme, factors que contribuirena l'adjudicad() de la victbria.
A la primera part els avantistesmarcaren quatre gols, i els del regiment a la segona obtingueren elde l'honor.
F. M. G.
A l'hora del correuJosep Oliver, de Sant Joan DespíUs preguem que tingueu ben pre
sent que les quartilles que ens envieu han de venir escrites per unasola cara, pulx que d'altra maneradificulten la seva publicació.
cinematográfic, que ens revelala formació d'un cineasta. Es un
bon film, un xic desigual en elconjunt, peró força interessant.
"L'anell de la mómia", filmd'Amadeu Real, premiat amb elpremi al millor film per a infants. La ingenuitat amb qué haestat bastit el film i la bona interpretació del nen que fa deprotagonista fan el film forçaacceptable, encara que no tinguiuna gran intuició cinematográ
•
E 11.1., t
r a_m hl a
11E1F.0 0111MOUI4
111)11113011_ A111.1111) "
'143-`1 ,
.
•
• •
t •
DE MALGRAT
Centre d'Esports Malgrat, 1
U. E. Barceloneta, ODiumenge van jugar els equips es
mentat,s. Resulta, un encontre molt
ensopít, degut al poc entusiasme
que posaren ambdós contendents, so
bresortint en aquest punt els mal
gratencs, que es van creure queaquest partit era de festa major. Els
de la Barceloneta van demostrar que
és un equip que juga molt dur, perbd'escassa técnica, i és molt menys
equip que el Malgrat, puix que aquestpodia haver marcat de 5 a 6 golasonsa emprar-se a foca; pena com
ja hem dit, van jugar desastrosa
ment degut en voler actuar buscantel lluiment individual, sobresortint
en aquesta mena de joc Mercader,
Carrasco i Capdevila, els quals ferenuna classe de joc de molt de driblar,perb poc efectiu, i per guanyar par
tits cal menys joc de galería" i mol
ta més efectivitat. L'únie gol que es
va marcar l'aconsegul Carrasco a
mitans de la primera part d'un boncop de cap. A la segona, es va veure
un joc molt ensopit, i no es van mar
car més gola degut a la poca efectivitat de les davanteres.
A les ordres del senyor Brea elsequipa s'alinearen com segueix:
Malgrat: Garcia, Miguelin, Porres, Artigues, Aguilar, Mercader,Arellanos, Carrasco, Capdevila, Calatayud i Cabos.
Barceloneta: Regomir, Pérez, Soler, Tiutus, Yermo, Grau, Ballesta,Rodríguez, Altisent, Hernández iBou.
Assistí a l'encontre escassa con
currencia degut a la forta pluja quecaigué abans de començar el partit.
MILOU
DE SANT BOITorneig "Copa Llobregat"
F. C. Santboiá (amateur), OC. E. Santjoanenc, 2
Nombrós públic acudí a presenciaraquest encontre, que arbitra Fernández, a les ordres del qual els equipas'arrengleraren abd:
F. C. Santboiá: Ventura, Torres,Pujades, Ros, Suriol, Avelino, Martí, Margarit, Cucurull, Priu, Larroy.
C. E. Santjoanenc: Bonsoms, Babot, Carbonell, Saller, Bonich, Canut, Llort, Pei, Boada, Tarrida i Perera.
Al primer temps l'equip visitantestabli un cert domini, degut no so
lament al millor joc emprat, sinótambé a jugar a favor del vent. En
aquest temps el Santjoanenc mar
ca un gol, obra de Llort.Represa la partida, el mateix Llort,
ala deu minuta obté el segon golpels visitants, que marcaren encara
dos gols mes, ambdós' anullats perl'arbitre.
DE BLANESLA 11. E. BLANES GUANYA A LAU. E. FIGUERES PER 1 GOL A O
Amb el camp ple d'aigua es jugáranunciat partit entre el titular i elde Figueres.
El triomf fou per ala blanencs perun gol a cap, marcat per Pasqual.
El joc emprat per l'equip local bumolt més superior que el del figuerenc, el qual es veié dominat duranttot el partit, i a no ésser pel fang il'aigua, el resultat que haurien en
caixat els figuerencs hauria estatmolt més gros.
El Figueres va demostrar posseiralguns elements de vaina per la se
va joventut com són Dunjó, Baró,Badet, Prats i Padilla, que jtnat ambels vells Bru, Bosch i Medina, poden donar a l'equip jornades de gloria.
Els que més ens agradaren forenl'ala dreta i Guinea
Deis locals, tots bregaren amb fe.El que estigué més desencertat bouTorrent I, que abusa massa del dri
bling.Eh equipa que sota les ordres de
Grau jugaren l'encontre foren elssegüents:
Flgueres: Bru, Guinea, Barneda,Prats, Padilla, Sancho, Dunjó, Baró,Mas, Batet 1 Vila.
Blanes: Portes, Carbonell, Bala
guer, Miralpeix, Ros II, Pérez, Domenech, Recio, Pasqual, Cullell i
Torrent I.Corresponsal
DES DE SANT VICENCDELS HORTS
NOTICIES DIVERSES
En reunió ordinaria va ésser
aprovada per unanimitat la següentJunta directiva del F. C. Vicentí:
President, Joan CasanoveS; vice
president, Mariá Benet; secretan,
Josep Pujol; delegat, Josep Font;tresorrer, Pere Vivo, i vocals, Joan011er, Esteve Ferrés i Antoni Ferrés.
Existeix gran entusiasme per altorneig Copa Llobregat que s'estájugant, en el qual intervenen deuClubs que, donades les rivalitats es
portives de tots ella, fa augurar unsexcellents partits.
El cuadro de jugadora que com
ponen els colora del F. C. Valentíés el següent:
Mata I, Valls, Llorenl, Mata II,Ferrés, Morral, Romagosa I, Prieto,Fumador, Ferrés II, Cuyas, Coll, Tena, Romagosa II 1 Llinás.
Entre aquests valuosos elementsexisteixen algunes figures de primerordre i tetes conegudes de l'aficiódel Baix Llobregat, motiu més quesuficient perqué els vicentins tinguem la plena confiança per deixarben alt sempre el pavelló del nostreClub.
Des d'aquestes pagines de LARAMBLA adrecem la nostra mésxardorosa enhorabona a la Directiva í jugadora parqué la seva actuació sigui ben fractífera i tinguin en
tots moments la seguretat que elsacompanya l'afició.
Corresponsal
DE FIGUERESTORNEIG COPA PERRUQUERIA
PIERREResultats de la sisena jornada
F. C. Darnius, 3 - Llers F. C., O.Batalló de Muntanya, 2 - C. E.
Agullana, 1.Unió Esportíva (B) - Racing Club
Figueres (ajornat).Puntuació
J. G. E. P. F. C. P.
F. C. DarniusU. E. FigueresBat. MuntanyaR. C. FigueresAgullanaLlers F. C.
6 3 2 1 12 6 85 2 2 1 8 7 6
6 3 0 3 10 lo 6
5 2 1 2 8 7 5
6 1 3 2 10 11 56 1 2 3 5 12 4
Com es pot veure per la classifi
cació, manca per jugar rencontre
U. E. Figueres (B) - R. C. Figueres,ajornat, segons sembla, per a un diade les properes Fines de Malg.
De cha en día augmenta l'interésper aquest Torneig, i estem segurs
que no podrá saber-se quin club seráel guanyador de la Copa, fins a l'últim partit. Ja deiem, en passadesedicions, que el Batalló de Muntanya, malgrat trobar-se classificat en
l'últim Roe després d'alguns partitsjugats, podia molt ben classificar-seen un lloe d'honor, la qual cosa
veiem avui confirmada.Tots eh participants, a excepció del
Llers F. C. tenen les mateixes pro
babilitats per a classificar-se en primer lloc. No incloem el Llers F. C.perqué — faltant únicament quatrepartits com h falten — no creiem quepugui sumar els punta necessaris que
són convenients.Veurem, dones, qué passará en les
jornades finals.* * *
Tal com era despenar del Comité,aquest penyorá reglamentáriament elLlers F. C. amb 25 pessetes peragressió a l'arbitre de l'encontreLlers F. C. Rácing Club Figueres,senyor Humbert, 1, també, aquest ma
teix club fou penyorat, per invasióal terreny de joc, amb quinze diesde desqualificació del seu propi terreny.
Que serveixi aixb, d'experienciaper a tots els clubs participants.
F. B. V.
DE TORREDEMBARRA
Centre d'Esports, 3 - Altafulla F.C., 1Ahir, diumenge, es va celebrar
aquest partit de torneig, que va despertar interés. El partit entre "elseterns rivals" és un fet. Sota l'arbitratge del senyor Rovira, de l'Altafulla F. C., els equipa es van arren
glerar com segueix:Centre d'Esports. — Perera, Ciuró,
Planes, Soler, Silvestre, Lecha II,Guasch, Lloveres, Fernández, Papioli Magrinyá.
Altafulla F. C. — Lluna, Blanc,Companys, Jorda, Mensa, Rimbau,Vinyals, Coll. Poldo, Pelegrí i Boronat.
Una bona passada de Fernández a
Guasch marca el primer gol per alCentre. Al cap de pocs minuts dejoc Boronat empata, i Guasch, unaaltra vegada té cura de marcar gol;més tard Fernández d'un bon tret delsseus marca el tercer gol per al Centre, sense que Lluna pugui fer res peraturar-lo.
Del Centre d'Esports es destacaren
en primer terme: Guasch, Lecha II
i Planes; Fernández, Silvestre i Ma
grinyá jugaren bé, 1 regularment els
altres.ALIAGA
A GIRONADegut a la pluja que ha caigut en
gran quantitat durant tot el matí i
bona part de la tarda no s'ha pogutcelebrar el partit d'entrenamentanunciat amb l'Iluro de Matará.
Dimarts vinent, diada del primer de
maig, ens visitará l'Osasuna de Pam
plona. — C.
1nyor Soler va ordenar rarrenglerament deis equipa.
Es el Puígdalba qui inicia el joc.I a desgrat de jugar contra el vent,executa un bon avanç que Mateuconverteix en el primer gol en aprontar una fallada de Ruiz. Ambaquest gol la Penya Fúria es desanima i aixb és aprofitat també pelPuigdalba, que executa un nou avanç1 aconsegueix el segon gol, degut a
un xut de Navarro que el porterVivanco no fa res per deturar. Seacoten un quanta xiulets per part del
s'311,7,,w,y0+kolp,
„
ElSULtat
d:15.0.kuulnk.Ser
brleat per 1s.
Ootanagule1-1terlandas,
esde
l'Azote ale.
sevaVal3r1ce. de
Sluls1s.51, ea
dtstrIbuela ten
filelltnent
.1,10Que a
Araérles, ld'aue 11.0fa-a
per
..al-slatat per la
seva
extreordlahrle, TI
"*.'s
ekrla, perbaerepre d'un
eicellent re
y -
auesa-1.0110 pet100 C011:1 a
ratrvirnurn
gerantit.Vetiusig te
Mute%
SOCISDaD araPli)ellartlass9atly5
.- .' "ess"nt14146-1z554
.-DD.- -...,e, '5
Pegtuleb
..'<j»li' ';;;:4..' '
'1..
111-Carta
déneae ,
‘.1atera. onowaa..a. e
lo,Vlsna, Tarlva .
1304
A BANYOLESPer primera vegada en la histb
ria del futbol amateur, un equip gironí ha arribat a finalista. Aquesthonor que cap més club no ha as
solit, ha correspost a requip local.LA RAMBLA vol apuntar el seu
aplaudiment al de teta la ciutat banyolina i fent honor als campionsgironins, finalistes del Campionat deCatalunya publiquem un breu resum
de l'actuació de l'equip campió:
RESULTAT DE LA PRIMERAVOLTA
Bescanó, 4 - Banyoles, 1.
Banyoles, 7 - Costa Brava,Banyoles, 9 - Torroella, 1.Roses, 2 - Banyoles, 2.Cassa, O - Banyoles, 6.Banyoles, 3 - Figueres, 1.Banyoles, 3 - Girona B, 2.Banyoles, 7 - Anglés, O.Olot, 2 - Banyoles, 4.
RESULTAT DE LA SEGONABanyoles, 8 - Bescanó, O.
Costa Brava, 1 - Banyoles, O.Banyoles - Torroellal ino celebrat
per haver-se retirat el Torroella).Banyoles - R,oses (retirada del Ro
ses).Banyoles - Cassá (retirada del
Cassa.Figueres. O - Banyoles, 1.Girona B, 4 - Banyoles, 1.Anglas, O - Banyoles, 1.Banyoles - Olot (no celebrat per
haver-se retirat l'Olot).Total: 14 partits jugats, deis quals
ha empatat 1, 3 perduts i 10 guanyats.ELIMINATORIES PER AL CAM
PIONAT DE CATALUNYAAMATEUR
Partits de (marta de final:(Camp del Calella):Santiveri, 1 - Banyoles, 3.
o.
Partit de semifinal (camp de l'Olot F. C.):
Manlleu, 2 - Banyoles, 3.
Partit final (camp de la U. E. deSana):
C. E. Europa, 5 - F. C. Banyoles 1.Total: 3 partits: 2 de guanyats i
1 de perdut.OBTENCIO DE GOLS
CAMPIONAT DE LES COMARQUES GIRONINES
Gola a favor, 53 - Gola en con
tra, 15.Bramon II, 13 gola; Baserba II,
13; Pla I, 12; Noguer I, 9; Baserba I,2; Noguer II, 1; Pujol, 1; Pagés, 1;Pla II, 1.
CAMPIONAT DE CATALUNYAGais a favor; 7; gola en contra: 9.Bramon II, 2 gola; Pla I, 2; Brat
mon I, 1; Baserba I, 1; Baserba II, 1.
DE VILANOVA I LA GELTRUPenya Furia Vilanovina, O
F. C. Puigdalba, 3Amb carácter amistós, la tarda
del proppassat diumenge es van
veure cara a cara els primers equipsque encappalen aquestes ratlles.
A les quatre en punt l'arbitre se
públic, perque hom creu que un xuttan fluix el podia parar molí bé.
El Puigdalba segueix dominant, 1veiem un excellent xut de Castellóque es converteix en el tercer gol.Al cap de cinc minuts d'aquest golacaba el primer temps.
En ésser représ el joc sembla quela Penya Furia vol fer més bon paper que a la primera part, és a dir,que vol fugir del tres a cap. La seva
davantera executa un avanç queporta a cap el jugador Espinazo, i elporten adversari passa uns momentsde perill en ocasió d'un excellentxut d'Espinazo que topa contra eltraveser. L'equip de la Penya Fúriasegueix dominant, i un xut de Diegotopa també contra el pal. En piedomini del Fúria, reaccionen els delPuigdalba i arriben al marc contrari.Vivanco es llanca ala peus d'un jugador del Puigdalba i resulta greu
ment lesionat. Els seus companysse remporten del camp. Trobant-seel Fúria només amb den jugadora es
colloca a la defensiva, per tal d'evi
tar que no pygui marcar més •requipcontrari. Rardiris, que fa de porten,es llueix en dues boniques paradesque emocionen el públic. I al capde poca estona s'acaba el partit.
CORRESPONSAL
DE PALMA DE MALLORCA
ELS HISTORICS RIVALS EMPATEN EN LA DISPUTA DE LA COPA
"BALEARS-MALLORCA 1934"Al camp de Bons Aires es jugá el
*gon partit que el C. E Mallorca iel Baleara F. C. disputen el trofeucual. La victbria es decanta pel Baleara a la primera ronda, i ara, a
la segona, ha afavorit el Mallorca, o
sigui que cadascun ha guanyat en
camp propi.El camp ha registrat un pie, i els
equipa han sortit ben disposatsla lluita, curant de l'arbitratge elco•legiat Llinás, d'aquesta Federació.
La primera part es jugá gairebésempre amb domini del Baleara, en
cara que amb perilloses arrencadesdel Mallorca les quals eren deturades per la defensa o pel porten Elnou element Pocovi, del Mallorca,des del lloc d'extrem esquerra, en
via centres emocionants, se bé en
raya de anullar-los el baleáric Arbós,la tasca del qual el marcatge de lalínia mitjana. Acabé amb el resultatde zero a zero, no sense que ambdós onzes tinguessin prou feina a
emprar el botiquí, perqué la violencia del joc havia porduit nombroseslesions ala equipiers.
Amb algunes supléncies i modificacions a les línies d'un i altre bandol, es comença el segon temps, en
el qual domina el Mallorca i quefou motiu que es veiessin jugades dequalitat, especialment per la davantera mallorquina. No tardá l'estrena del marcador, i fou degut a una
centrada de Pocovi que remata Sal
va. Poc després als dos minuts, es
repetí la jugada i valgué el segon
punt al Mallorca que, com el primer, bou acompanyat duna gran
ovació. El Baleara demostra aleshores que resgotament havia deixatquelcorn amollat l'extrem esquerra,i que per allí precisament s'havienlograt els dos punta que ja hem dit.No per aixb els baleárica es desanimaren, i encara que dominats, po
saren en perill la porta del Mallorca en diverses ocasions; pera elscanvis beta a les línies, no donarenel rendiment obtingut a la primera part.
Quan faltaven 15 minuts per aca
bar el partit i hom creia que el Balears es disnosava apuntar-se un
punt, 1 després l'empat, ja que talera la reacció obtinguda, en una
arrencada de la davantera 1 quanel seu centre anava a disparar un
xut, ja passades les defenses, sortíel portar Abad, i d'una torta topada caigueren a terra ambdós jugadors. La caiguda fou de lamentablesconseqüencies per Sans, mentre que
Abad pogué seguir jugant. El davanter Sana s'hagué de dur a braços al vestuari, on dos metges l'auxiliaren davant els directius i el president de la Federació. Sans tarda,més de 30 minuto a recobrar el co
neixement.Substituit aquest lesionat per Co
mes, el Baleara encara intenta ferel gol de l'honor, la qual cosa no
aconseguí degut a l'esgotament deisjugadors, acabant la lluita amb elresultat de 2 a O a favor del Mallorca, pel qual motiu s'haura defer un tercer encontre a fi de re
soldre la possessió de la Copa-Trofeu que es juguen.
A hores d'ara no esta decidida ladata, perb creiem que es fara esperar.
L'arbitratge fou regular, sense de
mostrar parcialitat.El fort vent que bufa durant tot
l'encontre priva, de veure l'actuació
que hom esperava d'ambdós equipa.J. Mora
tat, la primera obra a realitzar seriael palita d'Arnés. Esperem que com
plirá el senyor Gassol amb la seva
prometença, amb la qual cosa tindriala comarca gandesana al seu costat
tothora.Per alliberar una comarca deis es
tralls de la miséria i convertir-la en
un jardí que fora l'orgull de Catalunya, esperem que l'honorable senyor
Conseller d'Obres publiques de la Ge
neralltat posará tot el seu esforç a
treure'ns d'aquest greu estat! — EnTic Montaner.
CUTADANIADE GANDESA
Ens manca un pantáLa pagesia de la comarca gande
sana demana un pantá: el patitad'Arnés, per allunyar per sempre lamiseria que ens cerca l'eixutesa d'aquesta comarca, on només plou en
époques de collita de fruits, per exem
ple els ralms, que són el tot a la nos
ira comarca.
En el transcurs dels anys hem pas
sat 'apoques que per falta d'aiguas'han malmés els sembrats, hortalisses, arbres de tota mena; ádhuc hem
pasat époques que no hem pogut sa
tisfer la nostra sed...Vingué la República i amb ella la
nostra esperanea que aviat les ternesde la nostra comarca es veurien xo
pes d'aigua del pantá tan desitjat.Féu un víatge al lloc on está projectatel pana l'aleshores governador deTarragona, senyor Noguer i Comet,el diputat d'aquesta comarca al Par
lament de Catalunya, senyor SinióBofarull, i altres distingides personalitats, les quals ens van prometre queel pantá seria cosa feta; peró passaren les eleccions i del patita ja no
se'n parla.Demanem a l'honorable senyor
Conseller d'Obres publiques de la Generalitat que ho tingui en e,ompte;que es faci cárrec del que representauna comarca com la gandesana man
cada absolutament d'aigua; més enca
ra, actualment passa per un períodede crisi de treball, i de poder-se co
mençar les obres del pantá s'obraríael mirada d'alliberar catorze poblesque són els regables--de la misériaque els embolcalla i de donar treballa tots els obrers que resten paratsdes de molt temps.
Volem recordar que el senyor Ventura, Gassol ens va prometre des delbaleó de l'Ajuntament que t,ot justtraspassats els serveis a la Generan
fica el seu autor d'alió que és el
cinema.
"Vacances", film de Joan Sal
vans, premiat amb el premi Lluis
Baltá al millor film de viatgesLa personalitat de l'autor del
film era per ell sol una garan
tia per al film. El reportatge d'un
viatge a Itá.lia era el tema delfilm; és de remarcar la part de
Venécia, on l'autor s'ha deixatportar per les meravelloses vi
sions de la ciutat dels "Duxs". El
•jAAAA 41M AA_ 4 Avui, gran éxitde la COMÉDIA MUSICAL de GEZA YON BOLYARY
GUS e
Lo Qur suc•NotidLAS mun
ELIC N • 6 LGOR
CILPIS
film en si no és cap notabilitat,peró és de bon veure, encara queun xic carregat al començamenten la part del viatge d'anada.
ILL1~141•11~~~
CAPITOLDUES GRANS PELlICULESEN UN MATEIX PROGRAMA
Films Metro Goldwyn Mayer
tYYVUVWUyflpy
1Felicitem els dos autors deis
films premiats, per Ilur contribució a la formació dei cinemaamateur i en particular al valornou, Amadeu Real, que pel fetd'haver estat premiat en el con
curs el fa entrar dintre dels va
lors .de la nostra cinematografiaamateur.
STRIP
Passeig de Grácia, 23 - Tel. 13352
Voleu veure ladestrucció deNova York
Vegeu afa .11•11/P10111111,11
Inauguració de l'establi
ment de sabateria SegarraDivendres a la tarda tingué
lloc la inauguració d'un nou
establiment de calçat que had'ajudar a animar i embellirel popular carrer de Pelayo. Estracta de la botiga del número16 d'aquest carrer, que es dedi
WiliVADDOrMPES
MAIRESDEL MUNDO
DE BLANESDissabte i diumenge en aquesta lo
calitat va inaugurar-se el local del'Ateneu Obrer, entitat purament cu1.tural i recreativa.
L'acte de la inauguració fou es
plendid; la concurrencia fou nom
brosaS'efectua a la sala d'espectacles larepresentació de "L'escorçó", del ma
laurat mestre Ignasi Iglésies i la joguina cómica "La capsa deis petons"per la companyia "amateur" de rA.teneu.
L'éxit que obtingueren aquests abnegats artistas bou grandiós. Tantels germana Alberti com en Gibrat iles actrius "amateurs" senyoretes Pe
peta Volta, Corta i Sánchiz, i en Ribes i en Serrat. feren les delícies dela gran concurrencia i foren cons-,
t,antment ovacionats.Després actuaren el tenor Vives 1
el baríton Franco, acompanyats perla pianista senyora Comes, els qualsvan cantar excellents peces del seu
nreapr.e tori; també van ésser ovaciots
En resum, la festa de la inaugu.ració de l'Ateneu Obrer va consti.dtuir un sorollós exit, la qual cosa hocelebrem i de passada desitgem quetingui una vida plena de triomfs.--3Corresponsal.
DENT
ADRIA DE BESOSPer una escola graduada
Anotávem setmanes enrera l'a.provacíó definitiva, pels consellersque componen l'Ajuntament, deispressupostos d'enguany, i consignavem com a nota sobresortint d'ellsalgunes partides de qué está format, entre les quals hi havia la de50.000 pessetes per a la creació d'uaina escola graduauda a la localitat.
Més tard, tambo, per acord cona
ststorial, s'encarrega al netrat se
nyor Josep Maria Pi 1 Sunyer quebes un informe a l'afer, la qual cc.
sa no donarem a conéixer ala lectora perqué ja entrevéiem que ens
n'hauriem d'ocupar extensament 1arab atenció.
Avui ha arribat l'ocasió i fina roabligació de fer-ho per a donar a coa
néixer l'obra qué l'Ajuntament deSant Adria pensa portar a cap.
El senyor Pi i Sunyer, magnífica-iment i amb tota, extensió, ha fet elque se li havia encomanat, 1 foilIlegit el seu informe en la sessió delConsistori del dimecres passat, i en,
la qual es detalla el que cal per sol*licitar per a crear i realitzar el pro.-jecte, 1 s'enumeraren també les con..4
dicion,s i el lloc més apropiats per a
construir-hi redifid.L'Ajuntarnent, una vegada acaba.
da la lectura de l'informe, ha presl'acord que la Comissió corresponent1 restudri com cal, i, demés, que lamateixa Comissió, amb els consellersque ho vulguin, efectuI una visitaa diversos grupa escolars, per tal detenir-ne un guiatge.
Aval per avui, acabem aquestesratlles purament informatives, i de-+sitgem la realització de l'acord 3rencert a realitzar-lo.
Al seu degut temps en parlare/niA la Federació de Municipis Catalana
L'Ajuntament ha pres l'acordd'ingressar en les rengleres de laFederado de Municipis Catalana, laqual cosa deixem consignada ambel plaer de veure subsanat un oblit;
La Festa de l'Arbre?A "Foc Nou", setmanari esquerris
ta recentment sortit a la palestraaamb la signatura Vives han aparegut unes ratlles on, després de doldre's de la manca de celebració dela Festa de l'Arbre a la localitatipassa a fer-ho de l'abandó en quéhom té les voreres del Besós, lesexcellencies del qual, en altres temps,tantea vegades han glossat gransfigures. Després d'aquests planys,exposats amb tot respecte, passa aexplanar la idea de celebrar la Festade l'Arbre. de manera que en rebinels beneficia les voreres esmentades,transformant-les així en inagnificpasseig.
No sabem sí les radies que esmentem han estat llegides per les nostres autoritats. Creiem que si. Detotes maneres no és sobren que s'insisteixi en el que fa al cas a fi defer possible que Sant Adriá s'incorpori al moviment que podríem qualificar de mundial en la qüestió derarbre, i al mateix temps que seguint la intenció del senyor Vives;embellim la població.
Cal esperar que hom es fixará entot aixeo i que un jorn podrem anunciar amb joia la celebració de l'actei l'escenarisal.
sollicitat, — Correspon
cará des d'avui a la venda deiscalçats Segarra, coneguts japels dos establiments que teneninstallats a la Ronda de la Universitat i a la Via Laietana.
La decoració és de les mésmodernes i está absolutamentapropiada a la finalitat del local, del qual pot dir-se que ésl'establiment de sabateria mésmodem d'Espanya.
En Pacte inaugural, al qualfou invitada la premsa, els se
nyors Silvestre Segarra i fill, deValld'Uxó, reberen les felicitacions deis assistents a l'acte,per l'increment que ha presel seu negoci desabateria a Barcelona.
iLa ciutat de repósi de vacances
Per a demá, din primer demaig, ha estat organitzada unaExcursió popular per a visitarels terrenys d'emplaçament de"La futura ciutat de repós i devacances", planejada pel G. A,T. C. P. A. C. El lloc de sortida és la plaça de la Universitat.
S'Iii podrá anar de set aonzedel matí, i tornar-ne de tres a
sis de la tarda. Les sortides seran contínues.
Els preus &Sil :- pel público2'25 i pel socis, 1'5o ptes.
Els excursionistes haurand'anar proveits del dinar.
Fábrica de Medalles i Copesper a concursos d'esports
Vda. E. Segura.-Claris, 19
la rambla30 abril de 1934
Pobles de CatalunyaCARDEDEULLINARS DEL VALLÉS
Una gran doraSón moltes ja, avui en
"dia, les poblacions que desitjant conquerir un cairele modernitat i seguretat
"(Entre els serveis públics en
els seus diferents aspectes,han adoptat la implantacióper exclusiva d'alguns quealtres deis dits serveis. Un
-(3e1s més afectats a l'establi
anent per majá d'aquestsistema són els d'enterrarnent i trallats de cadávers,pue tal vegada pel pe
rill sanitari que ofereixen
per la vida pública ; o per laforam interessada i poc es
Prupolosa com ho venien
i vénen fent els industrials
que a la dita indústria es de
liquen ha estat de la plenayoluntat deis representants'del poble subrogar els drets
'd'exclusiva a entitats que,
toneixedores i práctiques del
negoci, poden amb més ga
kantia i seguretat prestarels serveis d'enterraments iIrasllats.
'Actualment a Llinars,
ns trobem ja amb quelcomque podria ésser tal vegadala solució, en el que fa refe
rencia al millorament deis
ésmentats serveis, millora
inent que no tan sois repre
senta una major seguretat
en la forma de realitzar-los,
sinó que, directament se'n
beneficiarien el públic i el
propi Ajuntament.
A Llinars comptem avui
'dia. amb una sucursal de la
Casa de Caritat de Barcelo
na, entitat que ve desenrotllant aquest negoci a una in
finitat de pobles d'arreu de
Catalunya, sota els caires
d'higiene, salubritat i avan
tatges pels serveis que pre
cisen les classes humils.
La Casa de Caritat de
Barcelona, com a organismedependent de la Generalitat
de Catalunya, no cal re
vestir-la, dones, sobrera
ment sabem la garantia que
pot donar en els seus serveis,i més tenint en compte la
forma com ho ve prestantals pobles on está installada,en la majoria deis quals ho
fa per mitjá d'exclusiva.
Sembla, segons rumors,
que el nostre Ajuntament té
en estudi quelcom respectea aquest assumpte, cosa que,
de fer-se, seria digne d'elogisempre, com és natural, si
fos a base d'aconseguir els
milloraments morals i ma
terials qeu la dita entitat ve
prácticament assegurant en
els altres pobles que han tin
gut l'encert d'atorgar-li la
prestació de tan importantsserveis.
Anims, dones, i que una
vegada més del nostre Con
sistori surti una idea que,
repercutint er benefici d'ell
mateix i deis veins del poble,sigui mirall per a altres que
ni Ileugerament hi han ati
nat.
LLINARS DEL VALLÉS(10
?
Cria i selecció de conills de doble utilitatet
Raoes: Gegant d'Espanya blanc i Blanc del Vallés
1:
"
JOSEP FONTCONSTRUCTOR D'OBRES
Venda i lloguer de torres i terrenys
Torres amoblades i sense amoblar
LLINARS DEL VALLESCarrer Major, 8
loan Montané Carbonell'AGENT
de máquines de cosir, SINGER
Mas Bagá, 106 LLINARS DEL VALLES
MERCERIA-NOVETATSde
Tomás NoguerasSantiago Rossinyol, 24-26
LLINARS DEL VALLES
nuntanzananntannunnunnunswanunnzogn::::::::::untimitinnumuns
n. Marian Clavellu
rCANSALADERIA I QUEVIURESy
ro.
Especialitat en tota mena de fruites i cafés torrats
Mejor, 38
LLINARS DEL VALLES
FABRICA DE CAD1RES CORBADES
Ricard BachsDipósits a Barcelona:
Riera Alta, 19 — Entença, 69
Carretera Caldes, 58 - Llinars del Vallés (Barcelona)
x'aa4
Ajuntament i Plaça de la Constitució
,
L'Aiuniament d'EsquerraL'adveniment de la República a constant, tant bella com dignificado
Llinars fou rebut amb gran entu- ra ha d'ésser la creació d'un Grupsiasme, i els homes que eleva, al go- Escolar (tasca suara iniciada) mitvern del poble actuaren amb digni- jançant l'aportació corresponent de
tat i encert. La tasca primera fou la l'Estat. I amb el mateix fervor per a
de revaloritzar el crédit moral i eco- la cultura, cercar ajut oficial per a
nómic de l'erari municipal, feixuga acabar l'edifici que es destina a Bi
empresa que porta a feliç terme blioteca Popular, abandonat a migaquella austera Corporació. L'acura- fer pel boicot que li feren els proda administració va permetre am- fans de la cultura del nostre po
pliar les atencions per a l'ensenya- ble, la majoria dels quals més aca
ment i crear un parvulari. L'assis- balata que patriotes. Aquests són,téncia social ha estat atesa sempre entre altres, els postulats que presiamb una elevació moral i un huma- deixen l'actuació dels homes quenisme que a tots honora. E. R. de C. té a la corporació llinar
Els carrera més importants i pla- senca.
ces han estat retolats amb els gloriosos noms d'aquella que per Ilurideal i esperit de sacrifici, la gratitud i el civisme dels pobles tenen
també el deure d'immortalitzar.
Complementa la moral política, lapuresa administrativa, car s'editacada any una liquidació de pressupost i la situació económica del Mu
nicipi, que es reparteix a tots elsconveins, on poden constatar que,sense augmentar el pressupost, sónatesos, ampliats i augmentats totsels serveis; malgrat l'ampliació es
mentada, es liquiden aquests anysamb superávit creixent.
Aquesta conducta és premiada ambel favor popular, i aquest partit con
tinua regint els destins del poble,amb e propósit de continuItat administrativa i e renovara:S creadora.En el sistema tributara peró, hi hala neeessitat de transformar-lo, fentdesaparéixer el vergonyant impostd'inquilinat pel d'utilitats, que en
els pobles de les característiques com
el nostre es més equanime i eficient.S'imposa en la seva estructuració dotar-lo duna base democrática que no
té encara, i que obstrueix i fa difícil la seva implantad& Cal tambéanar a l'ampliad() de pla, per aplicar l'impost de solars sense edificar,on l'usura del propietari va contral'impuls de creixença d'aquesta població.
Finalment direm que l'obsessió
COMESTIBLES FINS
de LútiEVE AB IIGran assortit en Conserves,Vis, Licors i Xampanys
Carrer Major, 41
LLINARS DEL VALLÉS
Una Pob!aciómoderna
La vila de Llinars del Valles, situada a -la part oriental d'aquestacomarca, es troba a una distanciade 12 quilasaetres de Granollers, ca
pital del illktit judicial, i a quaran-•-ta quilómakes de- Barcelona, ambuna poblaN de 1.790 habitants. La,\ala' comunica amb Barcelona pelFerrocarril de M. B. A. i per carrete
ra de 'primer ordfe, que comunicaper aquest mitjá amb Mataró, LaGarriga, Granollers 1 la muntanyadel Montseny. La població, de cairemodern i sa, té un perfecte serveid'aigües municipalitzat i una xarxa
de cloaques de recent construcció ;
servei telegrafie i telefónic, autotaxis permanent, fondes confortables 1 boscos frondosos que al seu
temps són causa del mercat de bolets que tant de nom han donat a
la vila.
PINÇA SOMSPerfecta : Económica
Per comandes: CASA SOMSCastillejos, 367 i 369
BARCELONA
Don Eduard CorbellaVenda de Solars a Cardedeu, espllndidament situats,
al comptat i a terminis. Preus módics. Informaran :
Aragó, 357, 3.er, 1." BARCELONA
.-••¦•¦¦¦••¦•••-•¦¦¦¦¦••¦•¦......
COMPANYIES D'ASSEGURANCESLa Preservatrice. Accidents. Fundada en 1864Societat General Espanyola. Vida i Incendis
Josep Xirau Garcia.AGENT
Carrer Sant Antoni, 8 CARDEDEU (Barcelona)¦••••••¦¦••••••¦••••¦¦•••¦••,...../V•¦•••¦•••¦..«•¦•¦MI¦¦••¦¦•¦•
1•11~~~1111"11.1~.
FABRICA DE TEIXITS
A CARDEDEU
Despatx : Carrer Jonqueres, 10
Teléfon 17962
BARCELONA
La viladel Moniseny
Cardedeu és una xamosa i riallera vila assentada a la plana de labanda del Migdia de la serralada delMontseny, i encara que el seu origenes perd més enlla de l'era cristiana,ha sabut caminar al compás deltemps i no ha volg-ut quedar reras
sagada en relació amb el sentit práctic de la modernització.
Així, doncs, aquella vila de "Carotitulo", que obtingué en l'any 1384el preuat títol de "Carrer i braç deBarcelona", es presenta davant elsulls d'aquella que la visiten sense elm é s insignificant desentoname,ntamb l'épocca d'exigéncies que viviríai °lamba ultra la seva ixnmillorablesituació topográfica amb una alearía de 195 rnetres sobre el nivell dela mar, amples i rectes vies públiques, ornades amb profusió d'arbrat,entre les quals destaca la magníficaAvinguda de la República, convertídes les seves amples voreres en un
florit jardí ; ealificacions molt importants construides de conformitatamb les exigéncies de la higiene mo
derna ; una extensa xarxa de clavegueres ; serveis de proveYmenta d'aigües potables; electricitat, teléfon itelegraf,4 a més, un frondós paremunicipaa acollidor amorós dels infanta-pata l'ombra i l'aperna, deis seus
plus.Está situada a 35 quilómetres de
Barcelona, ciutat amb la qual téconstant i cómoda cemunicació permitjá deis ferrocarrils de M. S. A.,i duna espléndida carretera 'asfaltala; és el centre obligat per a efectuarles més bolles excursions al baixMentseny i a les serralades del Maresma.
Celebra anualment tres fires, elsdios 15 de maig, 21 de setembre i 8de desembre, i mercat el dilluns decada setmana.
Té espléndida salons d'esbarjo,campa d'esports, aeródrom, servei detaxis i luxosos autolannibus per a ser
vir les excursions i expedicions a lesplatges del litoral.
Celebra dues festes majors, una
dita la "petita", eh primera dissabte idiumenge de maig, i la "grossa" elsdies 15, 16 i 17 d'agost; a més, s'hiorganitzen assíduament altres importants festes a canee de les entitats locals i de la nombrosa colóniaestiuenca.
Des de fa un any funciona la Societat d'Atracció de Forasters, queamb l'ajut económic de l'Ajuntamentporta a terme una eficient tasca depropaganda, edita una opuscles gráfica molt intere-saa.nts i procura, pels
La Granja ViaderEntre altres industries cal es
mentar, pel que fa referencia a
"La Granja M. Viader", que s'hafet famosa per la puresa deisseus productes láctics. La installacio moderna 1 higiénica 1 el seu
bestiar de raça suissa (schwyhz),contribueixen a produir la lletde superior qualitat 1 riquíssimaen crema, les comandes de laqual al mercat són cada día ma
jors per la seva prestigiosa i os
timadíssima qualitat.
mitjans al seu aaast, atraure l'aten
ció, fent honor al seu nom, deis es
tiuejants i turistes.
La seva població és de 2.500 habi
tanta, i ultra l'agricultura i la rama
deria que constitueixen una de lesprincipals riqueses del país, té una
indústria floreixent i el comerç moltdesenrotllat ; tenen assolida famaespecial una bescuits anomenats"Burregus".
La població escolar és atesa peruna escola de párvula de recentcreació, dues de nois i una de noiesde l'Estat i una altra de noies, mu
nicipal.L'Ajuntament actual, al cap del
qual hi ha el senyor Maria Casanoves i Fortuny, té enestudi, de famolt de temps, el projecte de cons
truir un nou Grup Escolar, per alqu al ha rebut importantíssimesaportadnos, que faran possible a no
tardar que sigui un fet aquesta important 'minora ; ha posat especialatenció a resoldre el problema dela higiene pública ; ha construit clavegueres i ha desterrat en el possible l'ús dels pous negres, focus d'infecció, així com ha dotat també elsserveis d'assisténcia social amb lainstallació d'un dispensani municipalamb instrumental i material adequat al servei al qual és destinat.
Les seves qualitats naturals immillórables i l'irstepl‘Wdels seus adminitradors, semprel-atents a augmentar la seva valor tl,prestigi, fan que
la vila de Cardedeu pugui ostentardignament el títol de "Perla del Valles". amb el qual un famós escriptor la distingi.
PAU FORT I BARTRES
F,XADORFREIXINET
La sítuacióde Cardedeu
Per la seva situació, condiciona de
clima, formosor del paisatge i cor
dialitat de tracte deis seus naturals
constitueix aquesta vila el lloc preferit per al repós estiuenc per una
nombrosa colónia que envaeix du
rant l'estila el seu recinte i fixa la
seva residencia en els moderna edi
licia aixecats per l'activitat delsconstructors i la iniciativa dels pro
pietaris.Es destaca entre aquests darrers
el senyor Eduard Corbella, el quala un gran sentit de la realitat ha
unit un desprendiment no comú, en
t,erres i en diners, per a fomentarl'engrandiment de la població, la
qual en el - seu eixampla nord, aixecat en terrenys del dit propietari, téel máxim esplendor per les seves
amplies avingudes i magnifiques torres assentades sobre un sól permeable i un sUbsól estratificat, pel qualcirculen diverses yenes d'abundantaigua. que es distingeix per les seves
propietats diuretiques, la seva finori la seva máxima potabilitat.
A aquesta urbanització serveix demarc un espes bosc, pel qual ea prolonga, de plácid atractiu i purificador ala, lloc obligat de reunió de lesfamtaals, on la gent menuda' desenrotila. el seu físic i els adulta trobenrepós i oblit a llurs preocupácionsciutadanes.
Els avantatges de la seva situacióa l'interior s'harmonitzen amb elgaudiment de la mar, de la seva
frescor i de la seva platja, de la qualés separat Cardedeu vint minuta tansola (prenent com a unitat de midael temps) . des de la construcció iobertura de la carretera a Dosrius.
Cardedeu, població d'alçaria i platja de mar. Heus acl la frase quecondensa tot alló que podria dir-seper a ponderar les excelléncies d'aquesta estació estiuenca.
11 CAFÉ SEGARRA 112
Estatge Social de l'F. C. CardedeuE
Sant Antoni, 10 CARDEDEU S!ra°1.aaallatiaantalaa,riaall111tintninligít2,~282101t2t2,12.alalltalganlialaltintatStaii
MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ
Pere CarbonellAGENCIA URALITA
Avinguda de la República, 83 CARDEDEU
G LATINA MART1GNOLEALIMENT PODEROS PER A PERSONES DELICADES
GARANTIT DE CARN I GALLINALABORATORI I OFICINES: AVINGUDA DE LA VERGE DE
MONTSERRAT, 2 - TELEFON 78380Venda als Centres d'Específics, Farmácies i bons establiments
de Queviures
9 • •
aaa-~a
.aa..
Vista des de l'estació del ferrocarril
PROPIETARIA
DEL DELICIóS
LLET DE VACA I CABRA
NATA, MANTEGAi altres productos iactis
SE SERVEIX A PROVLWIES
P•toretede
Central: Xuclá, 4Teléfon n.° 17832BARCELONA
-*
ViderCARDEDEU
LA BEGUDA
DE MODA
SUCURSALS: Cardona, 4Plaça de St. Josep Oriol, 7Urgell, 11 — Telefon 35265
Assaonadors, 6Arc de Sant Ramon del Cali, 3
30 abril ele 1934 la rambl_a_
OLOTLesseves possibilitats
dintre del turismeSi hom ha visitat algena vegada
Olot i els seus voltants, n'tiaura, tresuna irapressió excellent de les seves
pessibilitats dintre el turisrne. Unaacció ben dirigida i en la que] collahereden segurament tetes les corporacions de la ciutat, la donada a ec
neixer com un dels indrets més bellsde la comarca catalana. Els seus parsatges meravellosos, les seVes vores
de riu, les seves lanas i les seves
muntanyes han estat portades alllene sovint pels mestres catalanadel dibuix í la pintura, molts deisquals han vingut set com per casua
litat i que una vegada han descobertels múltiples valors que té Olot i laseva demarcació, per a la plasmaciópictórica hi han fet llargues e,stacies,amarant-se d'ambient i de Ilum en elsprats 1 muntanyes olotines, que tenen la frondositat deis parc.s en elsquals la Naturalesa ho ha posat tot.
Peró no n'hi ha prou amb reconéi
xer i apreciar que verament Olot és
un lloc ideal per a aquella que cer
quen en els seus viatges un esbarjoespiritual. S'ha de fer el possible per
aconseguir la difusió deis valors tu
rística que reuneix i expandir-los din
tre les modernes formes de propa
ganda turística. com, per exemple,
en cartells en els quaLs la sea, de l'ar
tista posi de manifest el magníficpaisatge olotí. Encara que no es
tracta solament d'aixó; l'esmentat
només és un factor més d'aquestapropaganda. Ja hem dit abans que
aquesta qüestió, com que és de capi
tal importancia, trobaria ajut en eh
nostres estaments socials. Una carac
RECADERJosep Pujol. — OLOTHospici, 3. Teléfon 70
Unic servei diari amb auto
camió d'Olot a Barcelonai viceversa
Agéncia UbachPrincesa, 3'7. Telefon 17213Bou Plaça Nova, 7. Rec, 18
Telefon 10302
Sortida d'Olot, 4 mata
Arribada a Barcelona 8 matíSortida de Barcelona, 2 tarda
Arribada a Olot, 7 vespreEspecialitat en el transport
de Mobles
mgagr.::::::::::81:::::margnagannognangsgagagagnansmsammunnuntsuntgug:
josepCOSTA282818
l'S28
2t28
28
a: Les millors Xocolates2:
28
2:28
221 Sant Esteve, 1 OLOT fiu 1numingstulansur.gratngsvonsasnatnanumumuussamummutintongna.
nantranutinnumninsvatatousuanitusuusumunnummumngaragamg:v x.
--
—
r,nRAMON AUBERT CROS
282828
38
EBENISTERIA fi•,,,
2::S 2:21' Especialitat en els encirreas 28
u'P. Blai, 13—
OLOT li—
ggragainurguagraganstgaganganswanangagangsg:mangasannusagunangagnaggiz
1 AGÉNCIA DE NEGOCISGestó 1 deSpatx de tota mena d'aSsumptes a les Oficines de
l'Estat, Provincia 1 Munic1p1. Assegurances, Viatges, Cobrament
de Credits. COrresponsals a Girona, Barcelona i MadridSant Esteve, 21 O L OT
Vda. de P. BONAVIA
terístiea a esmentar és la PiscinaFstadi Olot.
Tothom coneix de prop o per re
ferencies la peculiaritat de la topografía d'Olot. Policromada arreu, en
mig del verd deis camps, pel roigde les laves i el blau deis bassalts iamb els pares naturals descrita tanmagistralment per mossén Josep Gelabert. Eh craters exemplars com elMontsacopa, ara mateix visitat pelsestudiants i eh professors de Geo
grafia de la Universitat de Tolosa.Les Graderies amb la sedinaentaciósuccessiva, que enclou tot l'historialde l'activitat ígnia, i encara la cmglera dede prismes basálties de Castellfullit de la Roca, Beguda i Les Pla
RAE» SALANOVETATS
I TEIXITS
Sant Esteve, 12
OLOT
Café SportPasseig de Blai, 2
Establiment preferit pelssenyors viatjants de Co
merc i Turistes
OLOT
nes. Les seves fonts coca la de la MM
xina, la font de Sant Roc, el Noc
d'En Cola i la font de les Tries.
Toas aquests elements, que units
formen un to harmónic, són de belle
sa captivadora, i és una 'lástima que
per lassitud o per manca d'iniciativa
no es procuri atraure la mirada de
viatgers que van a terres i paisos
nquaeturaeniscrcaraoquioetponsseoteneeixnsentit d'explotació comercial.
L'asea extenaissima d'Olot és teta
d'agradable recorregut.mentar com a 'loes dignes de visi
tar l'església románica de Sant
Martí, el menhir de Pla de Reixach,
l'ascensió a Sant Julia del Món, la
Fábrica de Corretges de
Cuiro per a Maquinária
Plligverl llihasp 11 de Setembre, núm. 16 :I
2.Teléfon núm. 93 11
28
J. i
Dolors, 12 OLOT
TALLER DE REPARACIóD'AUTOMÓBILS I MAQUINARIA
Pere TriadúOLOT (Girona)
Ramon SerratosaEmbotits, Pernils, Cansalada i Llards
Carretera de Girona, 25 OLOT (Girona) .?— --•----•—•—•—— — _ -.z.,--,---J:-.---.,---_,--4
—
FILATS, TINTS, FABRICA DE TEIXITS
I GÉNERES DE PUNT
Hijo de F. AubertFábriques a Olot 1 a Sant Joan les Fonts OLOT
13
vila medieval de Sant Pau, la Valíde Vianya, el poblet pintoresc deSant Andreu del Col el Boratosca,el cráter de Santa Margaridamolts més indrets que farien inacabable aquesta Ilista.
Podría iniciar-se la campanya prodifusió turística d'Olot relacionantse amb les entitats de turisme deBarcelona per tal d'atraure la gentde la capital en eta dies festius defi de setmana. Les facilitats de co
municació amb eta grana nuclis quetenan, amb una propaganda adient,portarien nornbrosos visitant,s, ehquals ja serien bons elements propaagandistes, ja que confiem en l'agradable impressió que els produiria laseva visita i la donas-len a coneixer a
llurs amistats. Abcó que consideremde facilitas relativa seria una mane
ra d'entrar amb bon peu en el tu
risme catala. Un exemple dels fruitsque aquesta táctica ha donat el te
nim amb la població de Sitges,
qual en els seus primera passos en
el turisme solament era visitada pelsbarcelonins que curaren de donaraifama arreu de Catalunya. Després,seguínt orientacions adequades a lesseves earacterístiques, ha arribat a laconsíderació actual dintre el turismeinternacional que tots coneixem.
?No creieu, volguts olotins, que sitots ens uníssim en un mateix es
forç reeixiríem en convertir la nos
ira estimada comarca en un centreque fas considerat en les rutasdel turisme nacional?
Fonda de Francesc TarrésCALEFACCIO CENTRAL
ESPA108, JARDI
AIGUA CORREIsIT I TIMBRES.
ELECTRICS A TOTES LES
HABITACIONS DE LA CASAGARATGE
DORMITORIS ESMALTATS
I BEN VENTILATS
COBERTS I PENSIO A PREUSMOLT LIMITATS
CLIVILLERS, 27 . Tel. 66. -- OLOT
OL•LE ÍCada alumne del Collegi "Calm" és guiat segons les seves aptituds paxticulars. Aquesta norma pedagbgica de sentit emú
és el secret deis seus resultats sorprenents.lo El Collegi es dedica preferentment a l'ensenyament primara
ingrés a la segona ensenyança i estudis comercials''
élli1114-111-4 1-11-3-1111~1~11-11-11~1~1r
ROSESRoses, la xamosa vila emporda
desa, que constantment rep les be
sades de las aigaes mansoies del seu
Golf, el més important de Catalunya i Espanya, refuga deis vianants,que a través de les mars cerquen el'loe reposat per gaudir de la bonança del temps, és per excelienciai natura l'etern prestigi de tot visitant, que malgrat l'escás interésque per part de les autoritats localss'hi posa, hi exerceix un alt lloc, perla inigualable posició geográfica.
Recole amable trobareu en ehseus habitants, per própia característica, els quals us donaran totamena de detalls de les joies de laseva preuada vila ; podreu visitarles Murallas, que actualment estanenderrocant-se, per aixecar-hi la
Ciutat Jardí. Us parlaran també deles ruines de l'antiga "Rhodas", fundada peía grecs, i que al Puig-Rooms'aixequen majestuoses, com a símbol d'activitat en el temps prehistóric; no us deixaran, en el seu paperda guia espontani, de ponderar la
seva platja inigualable. on podreufruir rencis suprem d'un sol vibrant1 un clima sublim ; us portaran a laCreu d'En Cobartella, lloe en existeix un Dólmen, monument megalític, el més sumetuós de Catalunya ;
com a centre de partida ineonfusible per a organitzacions d'excursionistes, podreu embarcar-vos itraslladar-vos a les famosas "Cales",a les Medes, i vorejareu en aire en
cisador sota la Costa Brava.
Per aquestes condicions insupera
bles, notem cada dia més l'afluencia,de turistas, que visiten el nostre es
tatge i per fruir de la »ostra tersa.Voldrieni que el Govern de Catalunya s'interessés en qué aquesta joiasublim, orgull de Catalunya, figuresalgun dia no Ilunya en primer terme en tot pla de turisme internacional.
A. RUBIRoses, abril de 1934.
CIFESALÓ DE BILLARS
El més concorregut i el
que serveix millor
ROSES
MAR 1 SLLOC ESCOLLIT PER A EXCURSIONS
Teiéfon 16 Joaquim PECO
wwwz,-,P
Jan rupesVenda de tota mena de Diaris
i Revistes
F. Farré ROSESdirirwmumTirmwil.
ROSESU--%•147e, .¦¦?.....1.s.~.1:1Sres.,..-ear
HOTEL MARINA IIde
PAU PUJOLTeléfon 4 ROSES-%?..1.".^...1".1.1.11,•¦¦••••¦,•¦¦¦•¦"":".11".¦^11.
T. • F.NovesradiofóniquesPLANS FORMIDABLES A RUSSIA
Pel que es pot deduir de les esta
dístiques publicades fins a la data ac
tual, no hi haurá encara a tota la República deis Soviets, més de dos milions de radio-Menta No obstant, calno oblidar que l'audició en comú estámolt desenvolupacla en aquest país,de manera que la necessitat d'un re
ceptor individual es fa sentir moltmenys. Malgrat toa hom espera, en
el cura del present any poder inscriure un augment d'un milió d'audítors. Per arribar a aquest resultat,hom té la intenció de treballar demanera especial la població del camp,per a la qual cosa s'ha posat a la disposició de la Comissaria del Poble, pera l'any 1934, un impon de 65 milionsde rubles. Aquests diners han de ser
vir, en primer lloc, per a la construcció de noves estacions, entre les qualsn'hi haurá una de gegantina, de no
menys de 500 quilovats, que es cons
truirá a Txabarovsk (Siberia occidental). Entre la poblado:5 es distribuiran, encara, uns 60.000 receptorade galena i 120.000 de valvules.
LA RADIOFONIA A ISLANDIA
Islandia posseeix la seva emissoraa Reykjavik. Solament en aquestsdarrers temps comença de manifestar-se a la lila l'interés per la radiolonja. Actualment el nombre de didio-oients és de 8.300, 2.612 delsquals s'han fet inscriure en el transcura de 1.933. Segons es creu, l'atigmeng será molt mes gran l'any 1934.
300 NOUS RADIOAFICIONATSPER HORA
Durant eh primers mesos del present any, es van fer inscriure a Alemanya 221.469 nous radio-oients, laqual cosa representa un increment de7.144 radio-escoltes per dia, o sigui:300 per hora.
UNA SOCIETAT DE RADIOFONIAAMERICANA LLOGA UN TEATRE
Considerant que es rádio-escoltaamericans manifesten un interéscada cop més gran pel teatre radiofónic, la Columbia Broadcasting SYstern i la N. B. C., un deis organisrnes mes importants a América, aca
ben de Rogar el teatre Hudson, deNova York.
Es transformará l'escena per aadaptar-la a les exigencies de la ra
diodifusió 1 s'afilará acústicament dela sala per majá duna paret de vidre. Será lliure l'entrada a la sala,la qual pot cont,enir 1.100 persones.Toas els sons produIts a l'escena estransmetran a la sala per mitjá d'altaveus.
Es sé la intenció, encara, d'aprofitar aquesta nova installació per a
transmetre, des de la dita escena,
cerimónies religioses o progarmesescolars.
LA POLICIA DE PRAGA EXIGEIXUNA EMISSORA PROPIA
La direcció de la policía de Panatreballa tot el que pot des de fa ja
bastant temps per tal d'arribar a obtenis una emissora própia que podríausar únieament per a la comunicació amb la policía 1 la seguretat es
trangeres. Peró mentrestant, 1 finaque tots els obstacles que s'oposen a
la construcció de la dita estació no
siguín vençuts, la policia de l'Estattxecoslovac s'haurá d'acontentar ambl'estació de Presburg.
LES HORES PER A LA DONA
Segons escriu el "World Radio",rAustralian Broadcasting Commission" legitima la seva manera deveure que la va induir a no reser
var més que el 6 per 100 del totalde les seves hores d'emissió especialment per a les dones, fent observar que l'interés del món femení va
certament també ala programes mas
culins, per exemple, els rádio-reportatges i altres d'análegs.
La dita supasició és confirmadaper l'experiencia de la B. B. C., queés una associació de radiofonia an
glesa, la qual, en l'época en qué re
servava, en els primera dies de la
radiofonia una hora per a les seves
rádio-oienís femenina, va rebre moltes vegades cartes que 11 "pregavenque deixés les dones, a la tarda al
menys, Lora de la seva cuina"; en altres earte.s es deia que "les dones desitjaven trobar en la radio una dis
trarció per a fer-les oblidar llursocupacions diáries".
Siunbla molt cera no obstant, queles emíssions del mati frueixen del'interés unánime del món femeni.
Els tribunals i les patentsde Radio
Per sentencia de data 5 de febrerde l'any 1933, la casa Kremenezky,de Viena, que forma part del Con
sorcí Tungsram, fou condemnada
per violació de la patent austríaca
109.114, pertanyent a la Casa Mallen
de Hamburg, i relativa a la fabrica
ció del fllament per a les valvules de
radio. Per aquesta sentencia ha es
tat prohibida a la casa Kremenezki
d'utilitzar de qualsevulla manera que
sigui, en la fabricació o en la venda,
la patent en qüestió. La inculpada ha
estat obligada, encara, a destruir, en
el terme de 1 dies, els estocs exis
tents de filaments i de valvules de
radio en les quia s'hagi emprat las
mentada patent i la maquinaria per
a la fabricació d'aquest filament hau
d'ésser inutilitzada. En fi, la in
culpada fou adhue condemnada a pa
gar danys i perjudicis pels articles
fabricats a Austria, pels que tenia
en estoc 1 pels venuts, que violaren
la patent susdita; i, de més a més.
va ésser condemnada a les costes.
La inculpada va tractar de fer anul
lar la sentencia recorrent a última
Instancia. Tot fou endebades, peronérecentment acaba d'ésser confirmadadefinitivament.
Així mateix el Tribunal ha rebut
jat fins en última instancia una
temptativa de la Casa Kremenezkimitjançant la qual es pretenia que
la patent en qüestió tornes a ella i que
ella faria tramitar pel jutge.
La Staviskosí(Del nostre corresponsal especia' a París JOAQUIM DE LIMA)
Voldria ésser objectiti 1, en aquestsmoments, és cosa difícil. No es potestar segur ni de la materialitat deisfets. El "es diu..." té més força querés". En una paraula, les passionstransformen els fets, deformant-los o
enxiquint-los de tal manera que, devegades, arriben a semblar inexactes.
Fa prop de quatre mesos una no
ticia de den línies, perduda a la tercera página deis periódics, ens informaya que un tal Tissier, cabter delMont de Pietat de Baiona, havia es
tat detingut per huyes llaneat alc,omerg bons falsos que no corresponien amb la importancia deis valorsrealment avançats per l'establíment.L'assumpte no té transcendencia.El dia de Nadal es comença a parlard'un tal Stavisky, i la gent, al metro,a l'autobús, murmura en donar una
tildada rápida a la fotografía de
l'estafador — una fctografia en
qual aquest hi és representat ambbigoti, i remunta l'época, ja 11u
nyana, del Cadet-Roussel: "Bah!,encore un météque qui a fait un
mauvais coup!"Poder prodigiós de la fauna vital!
Adéu les novelles policíaques! Ni
Conan Doyle, ni Gaston Leroux, nitan sois el nostre simpatie Georges
Simenon, l'animador del comissariMaigret — que ha hagut de llançarse a la palestra de la captura deis
assassins del conseller Prinee—, hau
rien pogut imaginar una creació tanmeravellosa.
Stavisky? Un tipus — com es diu
aquí — extraordináriament simpátic,amb un poder de seducció veritable
ment excepcional. A París, on tot
és possible, ha estat llançada la idea,
per algü que jo conec molí be, de la
creació duna "Societat d'amics de
Stavisky". Fina ara, la societat no
compta mes que amb un membre:
el nostre company Kessel, el qual,
amb un valor i una Ileiltat que
l'honoren, ha proclamat sincerament
la seva amistat amb l'aventures.
Els altres...! Ah! Els altres... —i en
aquest "els altres" hi entra teta la
"fauna de frac" que us pugueu ima
ginar — no han conegut mai Sta
visky. Hi ha qui ha arribat a dir:
Stavisky? Un polonés? !No he anat
mal a Varsóvia!Crims, stficidis... !Els metges-legis
tes semblen atacats de bogeria! Es
parla de l'efes Dreyfus; es torna a
parlar de rassassinat" de Syveton;
la maçoneria té molt mala premsa
i la "maffia" reviu dies duna es
plendor insospitada.
Atenclél Clutadans: A la Casa
BASTIDAP. GRACIA, 18 - GRAN BASAR
DE SASTRERIA I CAMISERIAés on podreu vestir-vos amb pocs diners 1 ben
elegants. El sistema de vendre amb poc guany
ens augmenta considerablement la venda, la
qual cosa ens obliga a fer engrandiments con
tínuament.
Amb els nostres continus viatges a París i a
Londres, estem al corrent de la moda tothora.
GRAN LIQUIDACIó PERMANENT
DE TOTES LES EXISTÉNCIES DE
LA TEMPORADA PASSADASECCIO DE SASTRERIA
100.000 Pantalons, des de . .
...... 5 Pessetes
100.000 Vestits fets, de llana, des de . . . 25"
100.000 Impermeables, des de 10 "
En la Secció de Mida tenim un gran assortiment de
generes per a vestits a 60, 75 1 95 ptes. els més superiora
SECCIO DE CAMISERIA100.000 Callotets, des de . ..... 1'95 Pessetes
100.000 Camisas Manques, des de. . .3'95 "
100.000 Candses gran moda des de . .. 4'95 "
100.000 Pijamas, des de 5'95"
En la Secció de Mida tenim grana existéncies de zefirs1 sedes a preus més reduits que ningú
En casos d'urgencia, tenim una secció de confeccióULTRA RAPIDA. Lliurem els encárrecs en quatre hores.
Com que considerem l'estalv1 el mes essencial, obse
quieni els nostres clients amb Segells d'Estalvi de la Cal
xa de Pensiona per a la Vellesa í d'altres presenta en pro
porció amb l'import de la compra.
VISITEU ELS NOSTRES APARADORS
poden escnure, 1 a la tramesa de 025 pesetes en segellsNOTA.—Eh forans que vulguín servir-se de la nostra casa
rebranflgurins, mostres i un sistema especial par a
prendre les mides, amb les instruccions per a rebre l'encárrec abans de cinc días.
?Suicidi o assassinat policíac, en
el cas de Stavisky? ?Suicidi o assas
sinat perpetrat per la "maífia", en
el cas Pi-inca?
I talons de xecs recuperats, duna
manera miraculosa, per un policia— suspes en les seves funcions! —
'Inspector Bonny, de manis d'un
indicador, "Jo-la-Terreur", mentre elProcurador de . la República i el
jutge d'instrucció s'amaguen en una
habitació veMa. !Oh, dignitatgrandesa de la Justicia!
El "milieu" s'extremeix: tres dignataris d'aquest món especial sóndetinguts: el "baró" Gaieta de Lus
satz, Ventura, anomenat Carbone,i Spirit,o. Marius i Olive, tot passejant-se per la Cannebiére, s'indignen: "Ah, ces parisiens"! II veulentnous salir...! Ah! mala Marseille...c'est Marseille, peuchére!"
Coartadas, interrogatoris, recons
titucionsa. El pernil de Baiona i lamostassa de Dijon han arribat a
ésser sospitosos. M. Cheron, granmestre de la Justicia, promet, moltdigne i molt sever, que els culpables— tots eis culpables! — seran castigats, mentre el bon Gastonnet, enyorant la "brandade" de Tournefeuille,somriu en totes les primeres paginesdeis periódics, invitant el bon francés mitjá a la tranqui•litat, i pregant ala funcionaria i ala anties com
batent,s que facin un sacrifici mesper a salvar el país.
La Justicia...! Ah!, la Justicia no
pot volar amb rapidesa, tota vegadaque, segons sembla, té una bala a
l'ala. Una bala? Deu, vira— !Quésé jol -
Entre ala....—. com o dire-m? —
"barrejats" en l'afer, hi ha un antic
ministre de Justicia, tres advocats,
un ex-procurador de la República...!L'atmosfera arriba a ésser irrespirable. Un bon dia, un advocat de fama
es llança de cap al Sena com el dar
rer dels manita enganyats. "Surmenage", neurastenia... Pesó sembla
que no; sembla que les coses són méssenzilles, en realitat. Es diu que l'ad
vocat que va conservar a casa seva,
dintre un bagul, durant vinta-quatrehoras, el cadáver del marit de ma
dame Bessarabo, pot mar, bé con
servar cartas joies durant algunadies. L'ombra de Mestorino planapels voltants de l'hotel de la me Solferino, dient a l'advocat: "Maitre":en qué pue servir-vos?
M. Paul Dupuy, ex-professor del'Escota Normal Superior, horned'una perfecta integritat, publicauna memória en la qual examinal'assumpte Pi-inca d'una manera imparcial. Dos dies després, la familia_del conseller en llança una altra en
la qual s'acusa, d'una manera implícita, peró evident, M. Pressard, anticprocurador de la República i cunyatde M. Chautemps, com a instigadorde l'assassinat...
No ens ha d'estranyar, dones, lalógica una mica mordag, pesó moltde eircumstáncies, de M. de MoroGiafferi, el qual proclamava l'altredía al Palau de Justicia: "En aquestcas, deteniu Pressard!"
L'afer Stavisky, o el joc de la gallina cega amb la Vernal 1 laJusticia
(Caricatura del Canard Enchainé, de París.)
Mode-rnament, -no s'instala c p quarto de banlj
i)1Termosi ónPIIECKLER
LA ataists mama&, swing DE
At I. CAL E NTA
Preckler Demene, M'eh
presuposios a
SI CONSTRUCCIONES PRECKLERUnivor at . 14 - BARCFI ONA
„a_
D. •
•_tafamilia del genere ck. pubtmillors assortíts bENEREI
50 - SALMERON -50( esport i ciutadania )
¦¦¦¦•¦...
i" IJO: E
•
TALLERDETOIERIA
ARGENTERIARambla de Catalunya, 6
Teléfon 21261
Barcelona
3Lig2a. nri.atea. Cliwarks
Una maniobra contra la RepúblicaNingú no s'ha pogut prendre seriosament el Govern Samper
Un personatge de sarsuela
Yo anora me voy a dedicar a dirigir esta patulea (senalando a los diputados de su grupo) porque están un poco desmandados y es ahora precisamente cuando es más necesaria la unióny la disciplina y un mayor sentido de responsabilidad y, además, un mayor temple.
—?Temple como en nuestra tierra? — dijo un diputado.El senor Lerroux, haciendo con la mano como si tocara una
guitarra, dijo:—;01é, olé! Así se templa el cuerpo; después de templar va
mos a ver si cantamos bien.(D'unes declaracions del senyor Lerroux.)
DE LA CAUSA ORIGINARIA
A LA SOLUCIO DE LA CRISI
La confusió més nebulosa ha vin
gut voltant els greus esdeveniments
polítics que la setmana passadas'han desenrothat a Madrid. Confusió en iniciar-se la cris!, confusió
en assenyalar les causes que la de
terminaren; nebulositats en realitzarles gestions tendint a la formació
del nou Govern. Enmig de totaaquesta angoixosa obscuritat es dre
laven amenaces, ressonaven crits i
renecs i actituds tumultuáries en lesreunions de les minories monarquiques 1 pseudo-republicanes. L'espectacle dels passadissos del Congrés ha
estat desolador en grau summe.
Anar 1 venir de gents irritades, ?per
qué?, i contra qui? Contra S. E. el
President de la República. Voltors so
lemnes abocaven els més catastrbfics
auguris per al régim i per al seu més
alt representant. Si hom preguntavaingénuament quina era la causa de
tanta rancúnia verbal i de tant ges
ticular amb els braços desordenadament, ningú no h contestava sere
nament. Arreu se sentia el crit "Anemtots camí de Sant Boi. Un corrent
de demencia s'ha apoderat, a partirde dimarts de les forces polítiques 1monárquiques que recolzaven el se
nyor Lerroux en la seva missió dedestruir la República. Els lerrouxistes
ercn els més decidits cridaners. Quines coses s'han sentit! Quines ame
naces s'han Ilançat! Quines acusa
cions més indignes 1 abjectes s'han
fet! Qué ha passat ací? Ha esclatat
el xartutxo dedinamita—segons fra
se de Prieto — de la inícula llei d'am
nistia. Mentre a Madrid el tumulte
politic es desenrotllava, allá, a la
ciutat blanca de Cádiz, arran del
verd Atlántic, a les portes del Gasten de Santa Caterina, es verificavaun acte d'apoteosi 1 exaltació deispersonatges que es van alear contra
la República el dia 10 d'agost. A lespartes d'altres presidis semblant es
deveniment es registrava. Es feiaefectiva la llei d'amnistia, se saldavaun compromis contret en aquellahora en qué la follia criminal d'unsdeslleials es desfermá contra la Re
pública. Venta d'inquietud commo
gueren els rengles sensibles del re
publicanisme i del proletariat espanyols. A Madrid, mentrestant, es perfilaven els ‹contorns d'un front únic:radicals en pan, lerrouxistes i mo
narquies estrenyien les seves files i
els seus punys en so d'amenaça í en
actitud impetuosa de llançar-se con
tra alguna cosa, que als qui s'anomenen republicans en tel momentels havia d'haver merescut almenysrespecte: contra una decisió delPresident de la República, contra lamateixa persona del President. Talidentitat i unanimitat de monarquicsi lerrouxistes despena en els ánimsrepublicans l'instint de la conservaciói de la defensa de llurs ideals. El"bataclan" periodístic de monárquics
feixistoides espetegant d'insulta iartera ataca contra el Sr. Alcalá Zamora, ?no era signe evident que laseva decisió havia estat presidida perun gran encert republicá? Aixt es
considera des del primer moment pelsrepublicans. Es perfilava clara una
monstruositat, i és que per la turpitud de tots, per claudicacions i abjectes traicions de molts, en aquestsmoments no pot actuar en republicá ni el propi President de la República. Ho priven els lerrouxistes illurs aliats, els ramats de diputatsreunits en aquestes Corta per a des
crédít del régim i enfonsament delpaís en un albelló d'abjeccions inconcebibles. No mancava cap institució de la República per desfigurar1 envilir. No en mancava cap méssinó una: la Presidencia de la Re
pública. A ella se lí ha posat estrets. tge. No pararan fins queassoleixin d'apoderar-se d'aquest re
ducte.
UNA INDIGNA I TERBOLA
MANIOBRA
Conegudes són les aparences ex
ternes de l'origen de la crisi, que ha
tingut el país en continu sobressaltdurant cinc dies. Ccnvindrá, pero, re
cellir — per a coneixement i ente
nyament de qui llereix — com va es
camar aquest ,:onf!icte polític. A! Pre
siclent de la R.:publica fou sotmesa,perque l'avales amb la seva signatura, la llei d'amiustia, inicua 1 mons
truosa, tramada per les Corta de lacorrupció. I aquest, es va consideraren el cas de fer ús de les seves fa.cultats presidencials explícitament iterminantment consignades en eltest de la Constitució, per les qualses pot tornar a les Corta un projecte de Ilei aprovat, perqué es discuteixi novament. Dintre d'una 1Miaimpecable de la seva fundó presidencial, havia d'acompanyar l'acte dedevolució un missatge presidencialraonant el seu acte. Per a aixib requerí el Sr. Alcalá Zamora al seu Govern la signatura d'un deis ministres. Diguin el que vulguin ara. Lerroux i els seus ministres es negaren
terminantment a facilitar la firmad'un ministre per tal de refrendarel document presidencial. Hom cercala fórmula de les croases perciué lallei pogués donar alguna passa. Laímaginació lerrouxista s'apresta a
arbitrar certes ordres ministerials,que substancialment modificaven laIlei. L'error engendrava majors er
rors. El terbol medi• ambient en quésha desenvolupat la discussió de lallei d'amnistia, sha accentuat despres. S'ha volgut fer passar la llei com
un vulgar contraban més que sospitós. Ens consta, per manifestacionsde personalitats amb les quals va
conferenciar el senyor Alcalá Zamo
ra durant el laboriós període de con
sultes, a quina intolerables extremsha dut la seva, deslleialtat el senyorLerroux i el seu Govern en relacióal Cap de l'Estat. Una d'aquestes personalitats, en la qual concorren elsmés alta i brillants prestigis republicans, per la seva honestedat, per laseva conducta, pel seu patriotisme 1la seva gran tasca realitzada des delGovern, en els dos primers anys deRepública, ens ha dit:
—La conducta del senyor Lerrouxi els seus assistents, en tel allb que téalguna relació amb la llei d'amrústia,no pot ésser més vituperable i desIleial. El senyor Alcalá Zamora no
va tenir noticia pel Govern de lesampliacions modificacions introduldes en el dictamen de la Comissió,i a les quals ha presentat desprésels seus dubtes ja histories en el document que ha publicat bata laPremsa. Potser se n'assabentá en llegir als periódica les referencies deldebat sostingut per la minoria so
cialista i que dona lloc al sorollósaldarull que es registra a la Cambra. La llei d'amnistia fou lliurada alCap de l'Estat juntament amb d'altresde relativesa petits crédits extraordinaris 1 a d'altres assumptes descasasimportancia, sense que ningú el fesadonar de les modificacions referides. El senyor Alcalá Zamora re
passá curosament el text de la Ilei,1en apreciar la magnitud 1 la gravetatde les variacions introduides en elseu test, va fer que comparegués davant la seva presencia el ministre deJusticia, senyor Madariaga, al qualesposa la necessitat que tenia de con
ferenciar urgentment amb el cap delGovern sobre tals extrema. Aixt, suceda dissabte al matí. El,senyor Lerroux no obstant, no es va presentaral 1"alau d'Orient, .1 va excusar laseva falta d'assisténcia, per telefon,amb el pretext de determinades obligacions familiars.
El President de la República, davant l'absurda actitud del senyor Lerroux, va cridar el senyor SalazarAlonso, 1 li encarrega que transmetésal cap del Govern el seu desig de ce
lebrar consell a Palau dilluns sense
més dilació. Es va celebrar el Consell. El senyor Alcalá Zamora va ferun examen minuciós de la llei d'amnistia; i formula i fonamentá les se
ves observacions que consten en eldocument ja conegut. Va notificarseguidament al Govern la seva reso
lució ferina i decidida de tornar lallei d'amnistia a les Corta, fent úsde la facultat que u atorga l'article 83 de la Constitució.
L'altre dia, dimarta, continua el
pel nostre redactor a MadridConsell, sota la presidencia del capde l'Estat. Aquest, interpretant l'ar
ticle 84 de la Llei fonamental de
volia que el Govern refrendés el seu acte de retornar la llei.
Pregunta si comptava amb el re
frendament i no obtingué resposta.Tot el Govern s'havia tornat mut.Silenci en les files! — exclama el
senyor Alcalá, Zamora. Una anguniasa i llarga pausa. Novament elcap de rEstat repetí la seva pregunta amb idéntic resultat. Llavorsel President de la República pregunta si entre els presentís hi haviaun sol ministre que es ,decidís a permetre amb el seu refrendamentl'exercici d'una de les escasses facultata que personalment atorga laConstitució al cap de l'Estat. Altravegada el silenci. Passats algunsminuts el senyor Cirilo del Ríoparla.
—Jo estaria disposat — diu — a
refrendar amb la meya signaturaaquest acte de Sa Excellencia, si no
es consideres el meu procedir com
un act,e de deslleialtat al Govern.Arribades a aquest punt les coses,
per fi el senyor Lerroux va trencarel seu rruitisme. Va dir que el Governnecessitav,a deliberar a soles. El Pre
sident de la República es va retirardel saló de Consells. Després. d'unallarga deliburació, el senyor Lerrouxva comunicar al. President de laRepública que el Govern per urianirnitat havia acordat no refrendar elmissatge de devolució de la lleid'amnistía a les Corta.
DeSprés va saber el President dela República que no hi havia haguttal unanimitat en el Govern i quel'afirmació del senyor Lerroux era
falsa. Nou ministres estaven disposats a refrendar la devolució de lallei, per cretire que així els ho imposaya llur deure, , encara que no es
tiguessín conformes totalment o parcíalment amb els punta de vista delPresident de la República.
CHANTAGE POLITIC
Després de tot aixb es produeix lacrisi, nascuda sota la pressió de larancúnia i el "chantage" polític. Una
de les primeres impressions que repel cap de l'Estat, en començar elstramita per a resoldre el conflictoplantejat, és la notificació que elpartit radical no prestará suport a
cap Govern que no presideixi el se
nyor Lerroux. Els monárquics, elsagraria cedistes, la Lliga i tota l'altrapatuleia monarquitzant sostenen en
l'evacuació de llurs consultes quenomés el senyor Lerroux ha de formar nou Govern. Aixb s'esdevé alPalau Nacional. Aixb es diu pels passadissos del Congrés. I ensems quees diu aixb es formulen amenaces
i es fomenten intrigues. Grups dediputats radicals, capitanejats pchstristament coneguts Pérez de Rozas
i Emiliano, es llancen a una laborde catequesi prop deis monárquics
ultramuntans perque facilitin llurssignatures per a la formulado d'unvot de censura al President de laRepública. El senyor Miguel Maura
posa en evidencia aquesta maniobraque es pretén realitzar. Es tractade provocar la dimissió del senyorAlcalá Zamora del seu alt canee.Automaticament ocuparia la Presidencia de la República el senyorAlba i aquest facilitaria un Governa base de lerrouxistes, monárquics,feixistes, agraria, Lliga, etc. D'aquesta manera pensen apoderar-se deldarrer reducte de la República.Per altra part els lerrouxistes proclamen a crits els seus designis pelscafés, a les tertulies i a tots els Ilocs
que freqüenten. L'ofensiva és degran envergadura. Hi ha hagut lerrouxistes que mentre d'altres de laseva confraria i qualitat formulaven amenaces, maquinaven, posatsen contacte amb determinats elements militars, ajudar el triomf dela seva intriga repugnant amb un
cop militar, tramat amb la complicitat d'alguns ministres dimissionaris del Govern. Durant el dijouscirculen rumora prou justificats quedescobreixen el pla que es trama.Es pretén declarar l'estat de guerraper tal de realitzar l'acció insurgent.Durant dos dies i dues nits les agrupacions republicanes i socialisteshan estát alerta, disposades a evitar
Un nou Govern republicácontra la República
La formació del Govern que es va constituir abansd'ahir sota la presidbncia del senyor Samper, el primerque ha sorprés ha estat el mateix senyor Samper. Quanun home té la capacitat limitada de l'actual cap de Govern, és impossible que el mateix no se n'adoni.
Unicament pot justificar la formació d'un Govern comel que dimecres es presentará al Parlament el desig d'acabar de carregar-se de raó i de respondre a la maniobraantipresidencial de les dretes amb una dissolució de Corts.
Natnralment, nosaltres hauriem anat de dret a aquesta dissolució—i l'havííem demanada ja, gairebé sols en lademanda argumentant-ho, així que foren constituides—,sense,obligar a fer l'enterrament d'aquestes Corts d'ara aun nou Govern.
Creiem que el que acaba de caure, presida pel senyorLerroux, ja havia fet prou mbrits per a tenir aquest honor d'enterrar-les. Potser aquest hauria estat preeisamentel servei més valuós que el Govern Lerroux hauria prestatal regim, isi bé aixb no l'hauria redimit de tot el danyque ha fet a la República durant la seva actuació — danygreu i de molt volum — almenys hauria caigut;amb la glbria d'haver acabat fent una bona obra.
Aquests dies s'havia parlat d'un cop d'Estat que lesdretes prepararien si el President de la República signava el decret de dissolució. No hi creiem, ni creiem queS. E. s'hagi deixat influenciar per aquest temor, que encara que infundat, podria fer-se'l jugar com una amenaça—sense proposar-se'n la traducció a la realitat—, nomésper a poder governar des d'entre bastidors com en el tempsdela monarquía anteriors a la Dictadura feien uns quantsgenerals. Méš aviat creiem, com hem dit, que la naixençad'aquest Govern tan fluix obeeix al propbsit de demostraral país, una vegada més, que aquestes Corts republicanes,no solament no són útils al rIgim, sinó que li són perjudicials perqub no poden facilitar cap Govern viable, de con
fiança, que governi en republicá.Cal esperar que la vida del Govern Samper sigui,
dones, ben breu per a bé de la República
ALARDO PRATS
Un altre personatge de sarsuela
He recibido el honor de ser elegido por
S. E. el Presidente de la República para
constituir el Gobierno; y, junto a este sen
timiento de satisfacción, siento en estos
momentos la tristeza de ver que abandona
el cargo el senor Lerroux, nuestro padreel senor Lerroux, porque nosotros no somos
más que modestos asteroides, que sólo po
demos vivir de la luz que recibimos de él.(Paraules del senyor Samper en prendre possessió
de la Presidencia del Consell de Ministres.)
per tots els mitjanís la monstruo7sitat que es trama. D'aquests ma
neigs en dóna noticia als republicans i socialistes un diputat radical,que en aquest cas, com en altres,s'ha sentit més repula/id), que radical. Grades a la seva previsió i a laseva lleialtat al régim, el pla haestat desbaratat així que comença- ,
ren les primeres gestions. Algun diaes podrá donar el seu nom.
EL DRAMA ACABAEN SAINET
I després? Alió que hauria pogutrepresentar un pas cap a la recon
quista i alliberament de la Repúblicadeis perills que l'estan esfondrant,s'ha convertit en un sainet. S'encarrega de formar Govern al senyorSamper. Se II encomana la formaciód'un Gabinet autenticament republicá. Enmig de la confusió regnants'albira una indecisa esperança. !UnGovern república! Sera possible?Ningú no pensa que el senyor Samper pugui constituir un Govern, nirepublica ni de cap mena. En es
campar-se la noticia que ha estatencarregat de formar Govern l'estupefacció pública és enorme. De proy-Moles pregunten si _el presumptecap del Govern és "Romper", el fa
mós artista de varietats. Acudits i
Cançons. Malament quan l'espanyolcanta.
S'intenta formar un Govern repu
blicá. Ferió novament sorgeix el"chantage" lerrouxista. Els ministresradicals amb els seus aliats imposenel ministeri que al final s'ha formal,sense Lerroux pero dirigit per Lerroux.
La seva formació és rebuda amb
bromes i epigrames. !Un altre Govern per a desprestigiar el poderpúblic! Durará? Tothom el consideraya mort abans de néixer. Noauguren ara més llarga vida. Dijouses presentará al Parlament. La setmana entrant promet esdeveniments.
Ha quedat plantejat el següentdilema: o la dissolució d'aquestesCorts o la dimissió del President dela República. Les dretes i els monárquics repeteixen els termes d'aquestdilema amb rnalenconia i es decanten pel segon. Heus ací el resultatd'ajornar les resolucions conveníentsi justes. La formacíó d'un Governautenticament republicá i la dissolució del Parlament que pertorba
pau -del país i engendra la 'guerracivil és l'única solució. sensata. Totaaltra cosa són draps- calents i sainettrágico-grotese.
De brancaen branca
Aquests dies ha estat, naturalment,la nota cómica del dia l'escopeta dedon Pere, 1 a la manifestado d'ahirno mancaven humoristes que exhibien pancartes amb els mots "Lesarmes d'En Rahola".
Don Pere está tot aclaparat. Aixoque una cosa com aquesta d'amenaear amb Ilanear-se al carrer amb
l'escopeta no li hagi estat presa se
riosament !'ha deixat molt desanimat.
Resignació, don Pere. Tots elsgrans homes de la Historia han estatune incompresos.
La sortida de Sanjurjo del Penalde Cádiz ha estat una estampa es
panyola de earauela. •
El general sublevat sortia de presidi acompanyat del Sánchez Mejíasi del Corrochano. Sembla que la música tocaya un pas doble i que la sor
tida del penal fou feta marcant elpas, com la "cuadrilla" quan surt a
la plaea de braus. Només hi faltavaun capella amb tenla de solemnitat.Es l'Espanya monárquica, que naturalment és l'Espanya de pandereta.
Per cert que, al centrad del Sánchez Mejías i el Corrochano, ahir "elGallo" va presenciar la manifestadocontra el feixisme des de la terrassadel Colom i es va fer un tip d'aplaudir les banderes que passaven.
El senyor Samper, distingit advocat valencia dintre les mediocritatsde la professió, és conegut al seu paísamb 1"alias" de "Ull de pésol". Bonalias" per a exercir de cap de Govern.