1

L'ESPANYA DE LA RESTAURACIÓ

CONTRADICCIONS DE L'ESTAT LIBERAL

(1875 – 1902)

HISTÒRIA D'ESPANYA

REGENERACIONISME

CRISI DEL 98

PROBLEMES I CONTRADICCIONS

IMPORTÀNCIA I CARACTERÍSTIQUESI

II

III

IV

1

2

2

IIMPORTÀNCIA I CARACTERÍSTIQUES

GREUS CONTRADICCIONS

PERÍODE LLARG

PERÍODE LLARG

La Restauració és el règim constitucional (Constitució de 1876) més llarg de la Història d'Espanya: 1875 – 1923

L'Espanya de la Restauració inclou:Regnat d'Alfons XII (1875 – 1885 )

Regència de Mª Cristina (1885 – 1902)

Els partits polítics dinàstics (conservador i liberal) s'alternen el poder

3

4

3

GREUS CONTRADICCIONS

L'Espanya de la Restauració és un període amb greus contradiccions:Intervencionisme de l'Estat a l'economia, però no en matèria social:

L'Estat no regula ni intervé a les relacions laborals (horaris, vacances, salaris, pensions…) Les despeses estatals en educació i sanitat no creixen

Les classes mitjanes i els treballadors, a diferència d'Europa, obtenen una pobre representació parlamentària:

Les lleis parlamentàries beneficien als poderosos

Desmobilització i desinterés en la política, alta abstenció

Les contradiccions del sistema es manifesten en problemes

PROBLEMES I CONTRADICCIONS

PROBLEMA MILITAR

PROBLEMA EDUCATIU

PROBLEMA “REGIONAL”

PROBLEMA SOCIAL

PROBLEMA POLÍTIC

II

5

6

4

PROBLEMA POLÍTIC

CACIQUISME I TUPINADA CACIQUISME I TUPINADA

SISTEMA ELECTORALSISTEMA ELECTORAL

SISTEMA DE PARTITSSISTEMA DE PARTITS

SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA: EL TURNISMESISTEMA POLÍTIC CANOVISTA: EL TURNISME

Constitució (conservadora) de 1876

El monarca nomena el govern amb alternança regularTorn dels partits dinàstics en el govern durant tot el períodeSistema de majories parlamentàries: el partit en el govern obté la majoria d'escons al parlamentEl partit conservador i el partit liberal obtenen majories parlamentàries: bipartidisme

SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA: EL TURNISMESISTEMA POLÍTIC CANOVISTA: EL TURNISME

7

8

5

Constitució de 1876

Sufragi censatari fins a 1890

Sufragi universal masculí des de 1890

Diputats elegits

Senat nomenat pel Rei

Sistema electoral

Llibertat d'associació limitada i expressió

Impostos progressius. Servei militar obligatori

Estat confessional

Manteniment del culte per l'Estat

Drets

i deures

Tribunals i jutjats

Rei (nomena a ministres)

Corts (Congrés i Senat) i Rei

Divisió de

poders

Sobirania compartida (Rei i Corts)Sobirania

A) ELS PARTITS GOVERNANTS SÓN:PARTITS DINÀSTICS (MONÀRQUICS I CAPITALISTES):

Partit conservador (dreta: antics moderats i carlins, catòlics conservadors)Partit liberal (centre esquerra: antics progressistes, demòcrates i republicans)

PARTITS DE NOTABLES:Polítics professionals vinculats a interessos econòmics i patronalsClientelisme polític, repartiment de favors i ocupacionsLideratge intern:

Canovas, conservadorSagasta, liberal

B) ELS PARTITS D'OPOSICIÓ SÓN:PARTITS DE MASSES:

Organització estable i oberta als ciutadans Lluita política i electoral

PARTITS MINORITARIS AL PARLAMENT:Partit SocialistaPartits nacionalistes (catalans, bascos, gallecs …)Partits republicans …

SISTEMA DE PARTITSSISTEMA DE PARTITS

9

10

6

SISTEMA ELECTORALSISTEMA ELECTORAL

Proporcional corregida (Llei

D’ Hont)Sistema majoritari. La candidatura més votada obté tots els escons

Com es distribueixen els vots?

1. Proporcional corregida, amb un mínim de dos: Diputats i regidors

2. Quatre senadors per província

Proporcional als electors: a) Districtes amb un sol escó: uninominals

(Llei de 1907: proclamació sense elecció)

b) Districtes amb diversos escons: plurinominals

Quins escons té cada districte?

1.Districte únic (tot Espanya): eleccions europees

2. Districte electoral PROVINCIAL: Diputats i senadors3. Municipis: elecció regidors

1. Districtes electorals aleatoris

2. Municipis: elecció regidorsOn s'elegeix?

1. Diputats del Parlament Europeu

2. Diputats i senadors3. Diputats autonòmics

4. Regidors d'Ajuntament

1. Diputats del Congrés

2. Regidors d'AjuntamentA qui es vota?

Democràcia actualEspanya de la Restauració

CACIQUISME I TUPINADACACIQUISME I TUPINADA

1. El govern “fabrica” les eleccions:Estableix i compon els districtes electorals seons els seus interessosAcorda i reparteix amb els “amics polítics” l'encasellat del candidat

guanyador als districtes electoralsAprofita la jerarquia de l'Administració de l'Estat per a influir en el

governador civil i en els alcaldes afavorint als seus amics i contra els seus enemics polítics

2. Una xarxa de cacics, personatges influents i rics, garanteix la victòria electoral:

Obtenen vots a canvi de favors directes: pagament de vots, recomanacions, “influències”, càrrecs a l'Administració de l'Estat …

Atemoreixen els contraris amb amenaces, discriminacions, violència…

Aconsegueixen inversions públiques per al seu districte …3. Frau electoral i corrupció política

Les eleccions es manipulen mitjançant la tupinada: Falsifiquen el cens, anul·len o canvies els resultats inesperats

La corrupció política forma part del sistema electoral:Suborns i repartiment d'ocupacions, dispensar del servei militar, reducció del pagament d'impostos, acceleració de tràmits administratius

11

12

7

PROBLEMA SOCIAL

DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRERDESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER

CONFLICTIVITAT SOCIAL NOVACONFLICTIVITAT SOCIAL NOVA

EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALLEMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL

DIFERENTS NIVELLS DE VIDADIFERENTS NIVELLS DE VIDA

A) GRANS DESIGUALTATS SOCIALSDiferents nivells de vida segons la classe social, el territori, sectors laborals i sexeEncariment constant dels preus per damunt dels salaris

B) DEFICIENTS NIVELLS DE VIDAAlimentació pobre, poc variada i cara (70% del salari)Habitatges distints segons les zones rurals (barraques, masies …) i zones urbanes (barris obrers que contrasten amb els barris burgesos)Vestit escàs (9% del salari)

C) DIVERSOS COMPORTAMENTS DEMOGRÀFICSEsperança de vida baixa (40 anys els treballadors, 50 anys per els burgesos)Fecunditat (+6) més alta a les zones rurals que a les zones urbanesMortalitat més alta entre els obrers que entre els buresos

DIFERENTS NIVELLS DE VIDADIFERENTS NIVELLS DE VIDA

13

14

8

EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALLEMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE TREBALL

A) JORNALERS DEPENDENTS I POBRES CAMPEROLSEls jornalers estan sotmesos a jornades de sol a sol, amb baixos salaris

Els camperols pobres no tenen protecció davant d'accidents i malalties. No tenen vacances, ni festes, ni diumenges

La manca de treball obliga a jornalers i camperols a emigrar a la recerca de treball estacional (segadors castellans, arrossers manxecs, veremadors valencians)

B) LES FÀBRIQUES DEL “DIMONI”Xiquets (a partir dels cinc anys) i dones son mà d'obra barata Dura disciplina, amb càstigs i multes. Jornades de dotze hores

No existeix protecció davant d'accidents, malalties o viduïtat

DESENVOLUPAMENT CREIXENT DE VAGUES:Demanda de millores salarials

Protestes pels maltractaments i perillositat

Lluita per la jornada de 8 hores

LLUITA PER MILLORS CONDICIONS DE VIDA:Motins de subsistènciaManifestacions al carrer

CREACIÓ D'UNA CULTURA OBRERA

Societats de protecció mútua, cooperatives

Associacions culturals i recreatives

Bandera roja, Internacional, 1r de maig: elements d'identificació

CONFLICTIVITAT SOCIAL NOVACONFLICTIVITAT SOCIAL NOVA

15

16

9

A) ANARQUISTES I SOCIALISTES : DIVISIÓ DEL MOVIMENT OBRER

DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRERDESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER

Obrers bascosMiners asturiansArtesans i obrers madrilenysJornalers extremenys

Jornalers andalusosObrers i artesans catalansXicotets camperols i jornalers valencians

SE

CT

OR

País Basc, Astúries, Madrid, Extremadura

Andalusia, València, CatalunyaZ

O

N

A

1879 creació del PSOE.

1889 creació de la Unió General de Treballadors (UGT)

Primeres associacions durant el regnat d'Isabel II

Fins a 1910: associacions locals o sectorials (FRE, FTRE)

1910 creació de la Confederació Nacional del Treball (CNT)

EV

OL

UC

IO

SOCIALISTESANARQUISTES

B) ANARQUISME I SOCIALISME: IDEES I ACCIONS DIFERENTS

DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRERDESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER

Els treballadors formen partits i sindicats de masses i lluiten a les eleccions

Les reformes i noves lleis milloren les condicions de vida

Els treballadors creen escoles, associacions solidàries

Milloren la societat mitjançant l'acció directa (vagues, atemptats)

M

ITJANS

Una societat lliure i igualitària

(A cadascú segons la seua necessitat, de cadascú segons la seua capacitat)

Una societat lliure, justa i igualitària

Ni Estat, ni Déu, ni amo

I

D

E

E

S

La classe obrera explotada pels empresaris i polítics burgesos

La classe obrera no té drets ni llibertats perquè la burgesia se'ls nega

Els treballadors són esclaus del capital i dels polítics

El govern imposa per la força l'autoritat

L'autoritat és contrària a la justícia i la llibertat

CRITIQUES

SOCIALISTESANARQUISTES

17

18

10

C) DOMINI DELS SINDICATS ANARQUISTESA Europa predominen els partits i sindicats socialistes. A països europeus tenen molts diputats als seus Parlaments

A Espanya, els anarquistes són majoritaris:En 1923, la CNT:700.000 afiliats; la UGT: 200.000

Fins a 1910, Pablo Iglesias no aconsegueix ésser elegit diputat

D) MOLTA REPRESSIÓ, POCA LEGISLACIÓA Espanya no existeix una legislació social (seguretat social, pensions, vacances, regulació d'horaris i salaris, etc.) com a països europeus

El “problema social” desperta inquietud entre els partits dinàstics, però es soluciona amb:

Major repressió policial: es considera un problema d'ordre públic

Comissions d'estudi per a proposar reformes: Comissió de Reformes Socials, Institut de Reformes Socials (1903)

DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRERDESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER

PROBLEMA “REGIONAL”

BASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALSBASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALS

DESENVOLUPAMENT DELS MOVIMENTS NACIONALISTESDESENVOLUPAMENT DELS

MOVIMENTS NACIONALISTES

CENTRALISME I DIVERSITATCENTRALISME I DIVERSITAT

19

20

11

CENTRALISME I DIVERSITATCENTRALISME I DIVERSITAT

L'ordenació territorial i la administració política del Estat no se corresponen amb la diversitat econòmica, social i cultural d'Espanya

Administració centralista i

uniforme

Diversitat de llengües

i cultures

Ineficàcia del sistema educatiu

Diversitat econòmica

i social

Diferents desenvolupaments

regionals

Diversos Interessoseconòmics

DESENVOLUPAMENT DELS MOVIMENTS NACIONALISTESDESENVOLUPAMENT DELS MOVIMENTS NACIONALISTES

El 1904 creació per intel·lectuals de València Nova

El 1917 creació de Unió Valencianista Regional. (No obtenen cap escó a les eleccions)

Creació de les Irmandades da Falla el 1921

El 1891 es funda la conservadora Unió Catalanista

El 1901 se crea la Lliga Regionalista, que es converteix en partit hegemònic a CatalunyaEl 1918-19, Mancomunitat Catalana (primera experiència d'autonomia regional)

El 1922, formació d'Estat Català i el 1923, Unió Socialista Catalana

Sabino Arana fixa i promou la llengua basca, funda el Partit Nacionalista Basc el 1895

Es creen associacions de caràcter lúdic per a propagar el basquismeEl 1917, el PNV guanya les eleccions a Biscaia.

ValènciaGalíciaCatalunyaPaís Basc

21

22

12

BASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALSBASES IDEOLÒGIQUES I SOCIALS

Defensa de la llengua i la cultura

•Camperols rics

•Classes mitjanes

urbanes

•Intel·lectuals

Defensa de la llengua i cultura gallega

Defensa d'una política desenvolupistaper a Galícia

•Camperols

pobres

•Intel·lectuals

Defensa de la llengua i la cultura catalanes

Defensa d'una política proteccionista per a la indústria catalana

•Burgesia industrial

•Comerciants

•Camperols mitjans i xicotets

•Sectors de l'Església

Defensa dels furs perduts en 1876

Defensa de la “raça” basca

Defensa de la llengua i tradicions

•Classes mitjanes

rurals

•Classes mitjanes

urbanes

•Sectors de

l'Església

ValènciaGalíciaCatalunyaPaís Basc

PROBLEMA EDUCATIU

CLERICALISME I ANTICLERICALISMECLERICALISME I ANTICLERICALISME

ALTERNATIVES EDUCATIVESALTERNATIVES EDUCATIVES

L'ESCOLA COM A PROBLEMAL'ESCOLA COM A PROBLEMA

23

24

13

A) DÈFICIT EDUCATIU:Contrast entre l'elit intel·lectual i la majoria de la població analfabetaInsuficient sistema educatiu:

Poques despeses de l'Estat: poques i pobres escoles, pocs mestres. L'escola pública subsidiària de la privadaSistemes pedagògics “tradicionals”

B) DEBAT I PROPOSTES PER A LA REFORMA EDUCATIVAConservadors: preserven el model de Claudio MoyanoLiberals: estenen l'obligatorietat als 12 anys, defenen la “llibertat de càtedra” Republicans: promouen l'educació laicaSocialistes: reclamen la gratuïtat de l'ensenyament

L'ESCOLA COM A PROBLEMAL'ESCOLA COM A PROBLEMA

ALTERNATIVES EDUCATIVESALTERNATIVES EDUCATIVES

Ideologia socialista i laica

Xarxa d'escoles per als fills dels obrers

Didàctiques basades en el coneixement científic i tecnològic. Aprenentatge de formació professional

Ideologia anarquista i laica.

Impulsada per Ferrer i Guardia

Xarxa d'escoles (diürnes i nocturnes) per als fills dels treballadors

Didàctica oberta i lliure. Coneixements per a la vida.

Ideologia democràtica i laica

Xarxa d'instituts-escola (centres de Primària i Secundària)

Didàctiques actives: activitats i eixides a museus, colònies, etc.

Residència d'Estudiants (col·legi per a universitaris)

Escola Nova (1911)

Escola Moderna(1901)

Institució Lliure d'Ensenyament (1876)

25

26

14

A) RENOVACIÓ DE LA INFLUÈNCIA DE L'ESGLÉSIA Control de periòdics i revistes. Nous mitjans d'evangelització Intervenció i control a l'ensenyament:

El 80% de centres de secundària són d'ordes religiososL'Església censura els llibres de text i controla la inspecció educativa

B) CONDEMNA CATÒLICA DE LA MODERNITATEl liberalisme, el socialisme i la democràcia són considerats errors a les encícliques papalsEl naturalisme i racionalisme són recriminats

C) ANTICLERICALISME POLÍTIC I IDEOLÒGICIntel·lectuals i científics critiquen la influència de l'Església en la cultura Polítics liberals i republicans reclamen supeditar l'Església a l'Estat

CLERICALISME I ANTICLERICALISMECLERICALISME I ANTICLERICALISME

PROBLEMA MILITAR

MILITARITZACIÓ DE LA SOCIETATMILITARITZACIÓ DE LA SOCIETAT

DEFICIÈNCIES DE LEXÈRCITDEFICIÈNCIES DE LEXÈRCIT

27

28

15

DEFICIÈNCIES DE L'EXÈRCITDEFICIÈNCIES DE L'EXÈRCIT

Exèrcit mal preparat per a la guerra

Oficialitat més burocràtica que guerrera

Excessiunombre d'oficials

(1: 3)

Oficialitat: administració

interna

Soldats forçosos(sistema de quintes)

Majoria de despeses militars:

sous oficials

Poca dotació per a armes

Escassa dotació per a la tropa

A) LA GUÀRDIA CIVIL MANTÉ L'ORDRE PÚBLIC AMB TÈCNIQUES MARCIALS

contra els vaguistes

contra els manifestants

B) APLIQUEN LLEIS MILITARS A CAUSES CIVILS (Llei de jurisdiccions, 1906)

delictes contra els símbols de la pàtriadelictes de propaganda o manifestació de nacionalistes

C) ABÚS FREQÜENT DELS GOVERNS EN LA DECLARACIÓ DE L '“ESTAT DE GUERRA O EXCEPCIÓ”

D) INTERVENCIONISME DE L'EXÈRCIT

MILITARITZACIÓ DE LA SOCIETATMILITARITZACIÓ DE LA SOCIETAT

29

30

16

CRISI DEL 98

ELS PROBLEMES DE FONS

LA GUERRA DE CUBA

III

LA GUERRA DE CUBA

1. La proposta d'Estatut d'Autonomia per a Cuba és rebutjada pel govern espanyol el 1893

2. Els cubans independentistes inicien la guerra amb Espanya el 1895

3. EE.UU. i Espanya negocien el control d'illes del Pacífic

4. 1898, Voladura del Maine (buc de guerra) al port de la l'Havana. EE.UU. declara la guerra a Espanya

5. Campanyes a la premsa d'exaltació patriòtica

6. Derrota de l'esquadra espanyola a Santiago (Cuba)

7. Derrota naval a Cavite (Filipines)

8. Espanya signa la Pau de París, abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898. Cuba, Puerto Rico i Filipines sota domini d'EUA.

31

32

17

Al desastre del 98 s'entrellacen els problemes (actuen com a causes):

• PROBLEMA MILITAR: Un exèrcit poc preparat per a la guerra, escassa dotació

• PROBLEMA REGIONAL: Administració centralista

• PROBLEMA POLÍTIC: la política proteccionista estrangula l'economia cubana

• PROBLEMA SOCIAL: discriminació en el reclutament de soldats

ELS PROBLEMES DE FONS

REGENERACIONISME

EL REGENERACIONISME

CONSEQÜÈNCIES DEL 98

IV

33

34

18

EL 98 AGUDITZA ELS PROBLEMES:PROBLEMA REGIONAL: desenvolupament dels partits nacionalistes basc i català (major suport de la burgesia industrial)

PROBLEMA MILITAR: augmenta l'intervencionisme de l'exèrcit. politització dels militars

PROBLEMA POLÍTIC: augmenta la desconfiança cap al sistema canovista que es fa inestable (32 governs des de 1901 a 1923)

AUGMENTEN LES CRÍTIQUES AL SISTEMA:Critiquen el “retard” “els mals d'Espanya” “Espanya com a problema”Critiquen o exalten la “modernitat”

Pugnen entre l'europeisme i el «casticismo»

CONSEQÜÈNCIES DEL 98

Intel·lectuals i artistes reflecteixen i promouen un profund pessimisme

Escriptors: Azorín, Baroja, Unamuno, Maeztu, Valle-Inclán, MachadoPintors: Zuloaga, Regoyos, Nonell, Casas

EL REGENERACIONISME

Els regeneracionistes proposen regenerar EspanyaProtagonisme públic dels intel·lectuals Reflexió sobre Espanya i la seua significació a la HistòriaJoaquín Costa és el màxim exponent:

“escola i rebost, i set claus al sepulcre del Cid”Reconstitució i europeització d'Espanya (1899)Oligarquia i caciquisme (1902)

Realitzacions per a altre segle:El 1899 es crea el Ministeri de Instrucció Pública

El 1907 es crea la Junta d'Ampliació d'estudis (presidida per Ramón y Cajal)

35

36