1. Histria dels ordenadorsZaida Ferrer 2. ndex Primer ordinadorPrimera generaciSegona generaciTercera generaciQuarta generaciBibliografia 3. Primers ordinadors La primera mquina de calcular, va ser inventada el 1642, pel matemtic francs Blaise Pascal. Aquell dispositiu utilitzava una srie de rodes de deu dents en qu cada una de les dents representava un dgit del 0 al 9. Les rodes podien sumar nombres fent avanar el nombre de dents correcte. En 1670 el filsof i matemtic alemany Gottfried Wilhelm va perfeccionar aquesta mquina. 4. El Colossus, fet per un equip liderat per Tommy Flowers durant la segona guerra mundial per cinertics i matemtics, incorporava 1500 vlvules o tubs de buit. Fou utilitzat per l'equip dirigit per Alan Turing per descodificar els missatges de rdio xifrats dels alemanys.L'ENIAC fet al 1941 tenia 18000 vlvulesde buit i tenia una velocitat de molts Centenars de multiplicacions per minut, per el seu programa estava connectat al processador i havia de ser manipulat manualment cada pocs minuts. Ordinador Z3 creat per Konrad Zuse, va ser la primera mquina programable i completament automtica creada al any 1941, per al any 1944 va ser destrut per un bombardeig. Als any 60 es va fer una replica. 5. Mark I per la Universisat de Hardvar , fou el primer ordinador electromecnic construt per Howard H. Aiken el 1944 en la Universitat de Harvard i amb la subvenci d'IBM. T 760.000 rodes i 800 quilmetres de cable 6. Primera generaci La primera generaci s, evidentment, la ms antiga cronolgicament, i s l'etapa de les empreses inicials del mn informtic. Durant aquest temps apareixen UNIVAC i IBM, per no venen, sino que lloguen els ordinadors, degut al seu elevadssim preu. En 1946 John Von Neumann proposa una versi modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Tenia dos diferencies notables amb l'ENIAC: En primer lloc empra aritmtica binria, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrnics de clcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un petit nombre d'interruptors. Quan calia resoldre un problema diferent, era necessari canviar totes les connexions, procs que portava moltes hores. 7. 1951John Mauchly i J. Presper Eckert lliuren a l'Oficina del Cens el seu primer computador: l'UNIVAC1. Dissenyada per propsits d'us general. s la primera mquina que permet processar problemes alfanumrics i de dades. s amb l'UNIVAC que neixen els ordinadors comercials. Posteriorment apareix l'UNIVAC-II amb memria de de nuclis magntics el que el far superior al seu antecessor. Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Sn la primera generaci d'ordinadors, amb un sistema de lmpades de buit que permetien o interrompien el pas del corrent. El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala, l'IBM 650 8. Segona generaci 1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor. 1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790 1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el carcter de 8 bits 1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estndard de la indstria de la computaci. ASCII imprimibles, del 32 al 126. 1963: Un comit Indstria-Govern desenvolupa el codi de carcters ASCII, el primer estndard universal per a intercanvi d'informaci, el qual va permetre que mquines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades. 1964: L'evoluci dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell. 9. Tercera generaci L'aparici de l'IBM 360 marca el comenament de la tercera generaci. Apareixen els circuits integrats. Aquests elements sn unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la superfcie de les quals es colloca per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de diversos components electrnics. Aix representa un gran aven quant a velocitat i, en especial, quant a reducci de mida.1968. Es funda Integrated Electronics(Intel) dedicada a la construcci de circuits integrats. 10. Quarta generaci 1973 IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester. 1975Gary Klidall i John Torode treuen CP/M el primer Sistema Operatiu estndard, per les mquines basades amb els xips 8080 d'intel i el Z80. 1976 Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer. 1978Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC, amb un xip de mateixa la famlia, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aqu van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemtic incorporat), i Pntium, II, III i IV. Els PCs que trobem actualment al mercat sn una evoluci dels 8086. 2000 Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors. 2003 Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i l' Itanium d'Intel adreats a usuaris domstics. 2005 Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi core per a PCs domstics 11. Bibliografia http://www.ordenadores-y-portatiles.com/historia-del-ordhttp://www.xtimeline.com/evt/view.aspx?id=598685http://www.xtec.cat/~mamich/concurs2/html/prers.htmlhttp://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_dels_ordina