història de la xocolata

3
Lectura en veu alta Curs 2014-2015 1 Escola Els Estanys de Sils Curs 2014-15 Mestre/a Anna Ma. Martínez Àrea Medi Social i Llengua Catalana Tipologia textual Expositiu Títol Història de la xocolata HISTÒRIA DE LA XOCOLATA El cacau és una planta originaria d’ Amèrica central, el seu nom prové de la veu indígena náhuatl xocóatl, era molt usada els indígenes centre americans i descoberta, com molts d’altres productes alimentaris, arrel del des cobriment del Nou Mon . Tot i així varen tenir que passar un parells de segles per a arribar a aconseguir la beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el beuratge original era molt fort de gust i no adaptar a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus. xocolata . La xocolata es va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del golf de Mèxic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva, es barrejava el cacau amb pimentó, vainilla, mel, o altres components. Els asteques (segles XI a XVI), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de classes altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa de la fertilitat. Cristòfol Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als Reis Catòlics, però ningú no va saber què fer-ne i van ser oblidats. Les fonts originals de producció de cacau a l'època de la Nova Espanya es trobaven als estats mexicans de Chiapas, Tabasco i Oaxaca. Una vegada que els espanyols van conèixer l’existència del fruit i de la beguda que fabricaven els asteques amb ell, van quedar sorpresos per la seva teixidura i la seva fàcil preparació. S'atribueix a les monges d'Oaxaca la iniciativa de crear amb el cacau una beguda dolça, tal com la coneixem actualment, amb cacau, sucre de canya i canyella. Va tenir gran èxit i de seguida va ser difosa per Espanya i després per la resta d'Europa .Els frares establerts a Mèxic van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau juntament amb la fórmula per a la seva elaboració. Va ser traslladat fins al Monestir de Pedra, on els frares van començar a preparar i consumir xocolata, especialment en els períodes d'abstinència. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Església catòlica va considerar que el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la quaresma, pel seu valor nutritiu .

Upload: marta-roig

Post on 03-Feb-2016

11 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Història de La Xocolata

TRANSCRIPT

Page 1: Història de La Xocolata

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 1

Escola Els Estanys de Sils

Curs 2014-15 Mestre/a Anna Ma. Martínez

Àrea Medi Social i Llengua Catalana Tipologia textual Expositiu

Títol Història de la xocolata

HISTÒRIA DE LA XOCOLATA

El cacau és una planta originaria d’ Amèrica central, el seu nom prové de la veu

indígena náhuatl xocóatl, era molt usada els indígenes centre americans i descoberta,

com molts d’altres productes alimentaris, arrel del des cobriment del Nou Mon .

Tot i així varen tenir que passar un parells de segles per a arribar a aconseguir la

beguda que ara nosaltres coneixem, ja que el beuratge original era molt fort de gust i

no adaptar a les característiques alimentaries i gustatives dels europeus. xocolata .

La xocolata es va originar a Mèxic, probablement el 1500 aC. Els olmeques, nadius del

golf de Mèxic, consumien el cacau. El segle III, la beguda de xocolata era consumida

principalment per la classe alta dels maies amb fins cerimonials. En la seva, es

barrejava el cacau amb pimentó, vainilla, mel, o altres components. Els asteques

(segles XI a XVI), a més de consumir la xocolata com a beguda freda pròpia de classes

altes, utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la deessa

de la fertilitat.

Cristòfol Colom va portar alguns grans de cacau per mostrar-los als Reis Catòlics, però

ningú no va saber què fer-ne i van ser oblidats. Les fonts originals de producció de

cacau a l'època de la Nova Espanya es trobaven als estats mexicans de Chiapas,

Tabasco i Oaxaca. Una vegada que els espanyols van conèixer l’existència del fruit i de

la beguda que fabricaven els asteques amb ell, van quedar sorpresos per la seva

teixidura i la seva fàcil preparació.

S'atribueix a les monges d'Oaxaca la iniciativa

de crear amb el cacau una beguda dolça, tal

com la coneixem actualment, amb cacau,

sucre de canya i canyella. Va tenir gran èxit i

de seguida va ser difosa per Espanya i després

per la resta d'Europa .Els frares establerts a

Mèxic van enviar al port de Barcelona un

carregament de cacau juntament amb la

fórmula per a la seva elaboració. Va ser

traslladat fins al Monestir de Pedra, on els

frares van començar a preparar i consumir xocolata, especialment en els períodes

d'abstinència. Va obtenir gran popularitat, ja que l'Església catòlica va considerar que

el seu consum no trencava el dejuni, i va passar a ser la beguda preferida durant la

quaresma, pel seu valor nutritiu .

Page 2: Història de La Xocolata

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 2

La cultura de la xocolata es va esdevenir en un pilar important de les societats

europees: el cacau s’exportava d’ Amèrica per a abastir una societat on quasi tots els

viatgers portaven boles de cacau dins els sarrons , les famílies més pudents

atresoraven aquest producte dins grans cofres de noguer i dins l’intimidat les dones

de les cases convidaven a les amigues a berenar de xocolata i fruita. També alguns

metges en recomanaven el seu consum per a curar el mal de cap, els constipats i el

mal de queixals. El més rics prenien la beguda de xocolata dins de delicades xiscares

de porcellana i el més pobres dins tassons de fang vidrat.. a ningú li mancava la

xocolata . Amb la derrota dels exercits espanyols , l’any 1819, va deixar de existir Nova

Granada i els port de Guayaquil i de Caracas, que havien estat els principals

encarregats de remetre les apreciades càrregues xocolateres cap a Espanya; ho varen

seguir fent , però cap a altres destinacions: França i Gran Bretanya principalment així

la força que havia adquirit Espanya .

Amb la cultura de la xocolata es va veure minvada front a nous competidors.

Es calcula que al començar el segle XVII ja estava resolta la recepta d’elaboració de la

xocolata “ europea” , en aquell temps era costum consumir-ne vàries tasses al dia.

Més tard , l’any 1728, quan Felip V va vendre el secret de la seva elaboració, les

xocolateries es varen estendre per a tota Europa. Antigament, la planta es cultivava,

principalment, a zones càlides i humides d’Amèrica Central a càrrec de rics

terratinents que havien d’esperar uns 5 anys per a obtenir el fruit ja que aquest és el

temps que passa des de que es sembra la llavor fins que dona el fruit. Això sí després

se n’obtenien més de trenta anys de producció i una demanda que anava cada dia en

augment, era un negoci més que lucratiu.

FONT: Eduwiki

Page 3: Història de La Xocolata

Lectura en veu alta

Curs 2014-2015 3

Preguntes literals

• D’on és originària la xocolata? • Qui va portar la xocolata a Espanya?

• Per què la xocolata la bevien les classes altes per fins cerimonials? • Per què Cristòfol Colom va portar la xocolata d’Amèrica? • Per què ningú va fer cas d’aquest aliment? • Per què va ser la beguda preferida durant la quaresma?

Preguntes crítiques i d’opinió .

• Creus que si ara provessis la xocolata original t’agradaria? • Què hauries fet si tu fossis Felip V? També hauries venut la recepta?

Definició de paraules . Feu definir o pregunteu coses senzilles a partir de què és o per què serveix, d’acord amb el curs. Abstinència:

• Estar sense alguna cosa. Dejuni:

• No esmorzar. Sarró:

• És com una bossa de roba. Ús del diccionari . Abstinència: L'abstinència és el fet d'abstenir-se d'alguna cosa. Hi ha religions que manen fer

abstinència uns dies determinats.

Dejuni: El dejuni és el fet de dejunar.--> Dejunar: No menjar o menjar molt poc durant un

temps. Hi ha religions que manen dejunar uns dies assenyalats.

Sarró: Un sarró és una bossa de pell que els pastors fan servir per a portar el menjar. També

es diuen sarró les bosses de pell o d'un altre material que es porten penjades i que es

fan servir per a portar coses.

Llenguatge figurat :

• Ser la xocolata del lloro (Significa ser una cosa molt poc important). • Quin cacau ! (significa un bon embolic).

Preguntes interpretatives i de raonament .

Resum oral