L’HIPERBÒLIC97 gEnER- 2012

LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A

ADOLESCENTS (PÀG 7) Els Vuit

TENDÈNCIES (PÀG 11) La televisió

ALTAVEU (PÀG.6)

Teràpia de schock

31 noves empreses tecnològiques

Foto: Adrià Costa

Programa ACC1Ó a les universitats catalanes

oPInIÓ L’HIPERBÒLIC/97GENER

2

Als nostres lectors Flaixos

President del Consell Editorial: Josep Ritort.

Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.

Redacció i edició: Grup Nació Digital.

Assessorament lingüístic:Xavier Borràs.

Impressió : Imprintsa.

Dipòsit legal: GI-161-95.ISSN: 1137-4306.

Adreça:Dos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 – Barcelona.

Redacció: 93 433 52 96. Publicitat: 93 446 42 15. jordi@edicat.cat.

Web: www.naciodigital.cat/hiperbolichiperbolic@naciodigital.cat

Edita: Grup Nació Digital.SCG Aquitània SLDos de Maig, 270, baixos, 2. 08025 – Barcelona.

La crisi no ha de frenarla tecnologiaL'impuls que el programa ACC1Ó està obtenint en l'arrencada de noves empreses tecnolò-giques sortides de les universitats -el tema al qual dediquem la portada d'aquest número de L'HIPERBÒLIC- és una bona notícia enmig d'un panorama obscur, caracteritzat per la manca de noves iniciatives empresarials i per la caiguda de les inversions.L'impacte negatiu que la crisi econòmica està causant en el nostre país pot ser especialment negatiu en el camp tecnològic, ja que a més de la pèrdua de competitivitat i de producció immedia-tes, el retard tecnológic seria un llast que podria pesar durant molts més anys que els que duri la crisi en sentit estricte.Per tant, cal defensar la innovació tecnològica i la incorporació dels universitaris al procés productiu com necessitats estratègiques de país. Ens hi juguem molt: ser competitius en un món global o, en cas contrari, quedar relegats a un país de serveis, perifèric i sense possibilitats de garanntir el benestar i el progrés de la nostra gent.

L'Hiperbòlic i Secundèria estrenen edicions digitals!Les revistes L'Hiperbòlic i Secundèria ja disposen de les seves respectives edicions digitals. Cadascuna amb la seva personalitat pròpia, dedicada l'una als estudiants de Secundària, i l'altra als de les universitats catalanes.

Es tracta d'edicions digitals amb actualització diària permanent, no pas d'una reproducció de les seves edicions impreses. Volem refl ectir que es tracta d'un pas que aquestes dues capçaleres —amb una llarga experiència en el treball entre els estudiants i els joves en general— fan per

anar-se situant en un futur que és digital, que implica comunicació ràpida i efi cient, suma de coneixements i molt d'intercanvi i participació.

Volem que aquestes noves dues capçaleres també siguin ben vostres!

www.naciodigital.cat/secunderiawww.naciodigital.cat/hiperbolic

El Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a través del programa ACC1Ó ha impulsat durant el 2011 la creació de 31 spin-offs, noves empreses de base tecnològica que han sorgit d’universitats catalanes. Aquest és el resultat de les Unitats de Valorització d’ACC1Ó, que té l’objectiu d’augmentar la transferència de tecnologia entre el món universitari i el món empresarial.

Aquest pas s’aconsegueix mitjançant dues opcions: la creació d'una nova empresa de base tecnològica que portarà al mercat un producte totalment desconegut fins al moment, o bé la incorporació d’aquesta tecnologia -via llicència de la patent- en una empresa que ja opera en el mercat i que li permetrà innovar en nous productes i processos.

Durant el 2011, les Unitats de Valorització han assessorat en total més de 1.000 projectes, i a banda de crear spin-offs, han impulsat la transferència de 55 noves tecnologies al mercat. En els últims 4 anys, el programa de Valorització ha mobilitzat més de 52 milions d’euros i ha creat 439 llocs de treball qualificats.Universitats i escoles de negoci participantsActualment aquestes unitats són estructures ubicades a les universitats catalanes (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Vic, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull i Universitat Rovira i Virgili) formades per un equip especialitzat i amb experiència en transferència tecnològica.Les escoles de negoci aporten una concepció

empresarial al món de la ciència, fent una aportació que és determinant per a l’èxit dels projectes. En el passat exercici, es va aconseguir la participació d’escoles, a nivell d’Unitats de Valorització, com EADA, ESADE i IESE, que van endegar programes de mentoring i d’assessorament en l’elaboració de plans de negoci..

Models d’èxitVoctro Labs, SL, spin-off de tecnologia musical sorgida de la Universitat Pompeu Fabra i que centrarà la seva activitat en la comercialització de tecnologies per al processament de la veu.

Energy Efficiency Plus, sorgida de la Universitat Rovira i Virgili com a consultoria en el sector de les energies renovables i l’eficiència energètica.Down to Moon Games, treballa en el sector dels videojocs i l’oci digital. Amb una aportació obtinguda de 400.000 euros en una ronda de finançament després de participar en el procés d’assessorament de la Unitat de Valorització d’EADA.Iproteos, SL, spin-off creada per la Universitat de Barcelona (UB) que ha llicenciat una nova tecnologia per al desenvolupament de nous fàrmacs associats als dèficits cognitius.

EL TEMA

"Aplicacions originals als sectors de la música, l'energia, la farmàcia, l'oci digital..."

3 L’HIPERBÒLIC/97 GENER

Resultats positius de la col.laboració entre el el programa ACC1Ó i les universitats catalanes

31 noves empreses tecnològiques!

El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i el director d’Institucions de Catalunya de “la Caixa”, Pere Guardiola, han comunicat aquest matí la renovació del conveni de col·laboració que permetrà seguir oferint el programa Carnet Jove durant els propers cinc anys, fins el 31 de desembre de 2016.“la Caixa” és l’entitat bancària que patrocina el carnet des del 1998, any en què el Carnet Jove tenia 65.000 titulars. Des de llavors hi ha hagut un increment notable de la presència social del

carnet, fins a arribar als 518.700 titulars d’entre 14 i 29 anys que en acabar el 2011 disposaven d’aquest servei, gestionat pel Departament de Benestar Social i Família a través de l’Agència Catalana de la Joventut. Es tracta d’una xifra rècord del nombre de titulars des que la Generalitat va impulsar el Carnet Jove, el 1986.En aquest sentit, el conseller Cleries ha volgut destacar la forta penetració del carnet entre la joventut catalana, un carnet que ha qualificat “d’aglutinador i dinamitzador del sector juvenil”.

Segons el conseller es demostra “que impulsar el Carnet Jove fa 25 anys va ser una visió encertada en aquell moment, ja que avui dia hem batut rècords en la xifra de titulars i som referents a Europa, on 1 de cada 9 titulars europeus és de Catalunya”. És per això, ha afegit el conseller, que el Departament ha refermat l’aposta de futur pel Carnet Jove.

Benestar Social i Família i "la Caixa" renoven l'acordper seguir oferint el Carnet Jove fins el 2016

4 L’HIPERBÒLIC/97 GENER

"Joves i conducció"un concurs per la seguretat viària

- El nombre d'inscrits ja és de 250, i els treballs presentats i visibles al web s'apropa als 60.- Els concursants poden penjar els seus textos, fotos o vídeos al web fins el 10 d'abril- Promogut pel RACC, el concurs vol estimular el motocivisme i la conducció responsable

El passat 15 de desembre de 2011 va començar una nova edició del con-curs "Joves i conducció", promogut pel Reial Automòbil Club de Cata-lunya amb la finalitat d'estimular la formació dels joves en la seguretat viària i la conducció responsable, sota el lema del Motocivisme.

En el moment de tancar aquest número de L'Hiperbòlic, el nombre de partici-pants registrats ja era d'uns 250, en les distintes modalitats. Fins i tot ja s'havien presentat 58 treballs bons i fets,

Una gran novetat és que enguany els premis seran tablets iPad per a tots els components dels grups premiats, a més del viatge a Futuroscope per a la classe guanyadora. Es manté un premi de votació popular i es crea el premi al professor/a més motivador/a.

Us animem a participar en el concurs, treballant en equip per a una finalitat tan necessària com la promoció del Motoci-visme i fent-ho amb la il·lusió de millorar el món en què vivim i, és clar, de guanyar algun dels interessants premis que es disputen.

Però retingueu la data: fins el 10 d'abril, podeu publicar els vostres treballs, siguin textos, foto-grafies o vídeos.

Els temes:

“Si vas en moto, tu ets la carrosseria”Cal tenir sempre presents els elements de seguretat quan es va en motocicleta, Cal, per exemple, portar sempre el casc, homologat i cordat. La sinistralitat a la carretera augmenta de forma exponencial quan parlem de motocicletes, ja que la carrosseria no és altra que la del motorista. Teniu idees de com reflectir aquesta

temàtica i tot el que envolta els elements de seguretat a tenir en compte quan es va en motocicleta?“Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto”Molts són els factors de risc que influeixen en els acci-dents: begudes alcohòliques, drogues, conductes im-prudents com no senyalitzar amb els intermitents els girs i canvis de carril, són algunes de les causes que in-flueixen directament en el accidents. Tingueu sempre present que en vermell cal aturar-se, no ens la podem jugar. Què penseu al respecte? Podeu fer un vídeo, un relat o una fotografia sobre aquest tema?

Alerta, les infraccions són la prèvia a l’accidentQuè pot significar el civisme quan parlem de conduc-ció? Les normes de circulació no se les han inventat uns “pesats” per tocar la pera. Hi són per tal que pu-guem circular de forma ordenada. Quan creueu la línia teniu més números perquè us toqui “la grossa”: un accident greu. Per això, cal respectar els límits de velo-citat, no fer ziga-zagues, respectar els altres usuaris i estacionar la moto correctament. No és només pels al-tres, és per vosaltres. Què en penseu? Com conscien-ciaríeu els vostres amics?

www.jovesiconduccio.cat

A aquestes alçades de la pel·lícula, una gran majoria de catalans serien ben capa-ços de taral·lejar les notes del “Sense tu”, la cançó de Teràpia de Shock que s’ha con-vertit en himne de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.

El jove grup de les Preses (la Garrotxa) ha cres-cut en paral·lel a la fi cció creada pel director i dramaturg Albert Espinosa. I si bé és cert que els Teràpia, a diferència de Polseres vermelles, encara no han fet el salt a Hollywood, sí que han viscut una ascensió meteòrica: més d’un milió de visites a Youtube de “Sense tu” –que ja s’ha convertit en el clip en català més vist de la història, juntament amb la “Jenifer” d’Els Ca-tarres–, una gira de cinquanta concerts arreu de Catalunya durant l’any 2010 –incloses les Festes de la Mercè, a Barcelona– i un fi nal de ronda amb la sala Apolo plena.

Ferran Massegú ‘Massa’ explica que “en els últims anys hem après tantes coses que no les podem quantifi car. A més, tot plegat ha co-incidit amb un moment de les nostres vides, el temps que va dels 16 als 20 anys, en què madures força com a persona. A tot el que hau-ríem après de forma natural en aquest procés s’hi suma tot el que hem fet professionalment com a músics, compartint escenari amb grups de primera línia”. Una de les claus ha estat l’èxit de “Sense tu”. Gerard López, bateria del grup, explica que “recordarem sempre el dia que érem al local d’assaig i ens va trucar la nostra mànager, Glòria Castellví d’RGB, per dir-nos que havien escollit el “Sense tu” com una de les cançons que sonaria en una sèrie de TV3 que es llançaria en un horari de màxi-ma audiència. Llavors no érem conscients que Polseres vermelles seria un gran fenomen. No ens podíem imaginar que la cançó arribaria a tot Catalunya i que la gent se la faria seva a aquest nivell. És molt especial perquè és un dels primers temes de Teràpia de Shock! I ara, cinc anys després, resulta que el sap tothom… Fa molta il·lusió!”. Avui en dia, tenir un clip amb un milió de visites

a YouTube és més important que vendre molts discos? López creu que “vendre discos és im-portant. El que passa és que avui dia és molt difícil, perquè molta gent es descarrega les cançons d’internet o mira els clips a la xarxa. Però probablement si no fóssim a Youtube no n’hauríem venut ni deu discos. El contacte i la difusió que facilita internet són brutals”. L’èxit als divuit

Què porta una colla d’amics d’un poblet de la Garrotxa a muntar un grup de música amb 16 anys? Massegú afi rma que, primer de tot, “l’amor a la música”. “Tots n’érem uns autèntics fanàtics en aquell moment de formar el grup. I després, la voluntat de fer les coses bé. Quan vam començar a assajar vam decidir que no faríem cap bolo fi ns que no estiguéssim a punt. No volíem tocar en públic fi ns a estar conven-

çuts que ho faríem d’una manera solvent. Comporta riscos, l’èxit, per un grup tan jove? “Quan tens 17 anys i comences a fer concerts, hi ha la possibilitat que t’ho acabis creient mas-sa i et tornis un fantasma o aparquis els estu-dis perquè creus que podràs viure de la músi-ca… Per sort, la gent del nostre entorn ens va fer tocar molt de peus a terra i ens va fer veure que érem quatre joves normals i corrents.Quin serà el futur de Teràpia de Shock? “Te-nim molt de material preparat, però ara volem posar-hi ordre, aturar-nos una estona, pas-sar temps al local i començar a donar forma a noves cançons tots quatre plegats i sense pressió, que és com més ens agrada treballar. No sabem si gravarem un nou àlbum. El que farem segur és fer noves cançons, i després ja decidirem. Potser ara que s’ha perdut una mica tota la fi losofi a del CD haurem de tornar a la idea del single”.

aLtaVEu L’HIPERBÒLIC/97GENER_____________________________________________________________________________________________________

66

www.enderrock.catTeràpia de Shock La vida a les xarxes socials.

N’GAI N’GAI REVENANT(DISCMEDI)POP-ROCKEls veterans n’Gai n’Gai

han volgut renéixer amb un disc on recuperen les seves millors cançons amb un tractament més contundent, i on també trobem composicions noves. La formació de Jordi Bastard demostra en els temes actuals com “La balada d’en braç trencat” que no ha perdut l’essència d’aquell pop elegant dels seus primers dies. Recupera el seu èxit clàssic “Sunglasses” amb un nou tractament més modern, la ba-lada “Tu ho fas per mi” i les rockeres “No sé que fer” i “Sóc una rata marica”, aquesta última censurada al seu moment per la seva discogràfi ca. LAURA TORRENT

han volgut renéixer amb un disc on recuperen les seves millors cançons amb un tractament més contundent, i on

TOTI SOLERRAÓ DE VIURE(SATÉLITE K)CANÇÓ

La raó de viure de Toti Soler, a part dels fi lls i els néts que apareixen a la portada, és sens dubte la música. I en aquest disc rega l’ànima de qui l’escolta amb el seu mestratge a la guitarra en peces clàssiques com “Sardana fl amenca”, “Tema”, “Vespre”, “Camí de migjorn”, la immensa “Soledat” o la joia “Raó de viure”. Soler es fa acompanyar per veus femenines com l’empordanesa Sílvia Pérez Cruz (“El corazón es agua”) o la brasilera Luisa Oswaldo Cruz (“Alpargata e violão”). I a la cançó “Que sigui la meva ànima”, Montse Vellvehí recita el poema de Màrius Torres. HELENA M. ALEGRET

La raó de viure de Toti Soler, a part dels fi lls i els néts que apareixen a la portada, és sens dubte la música. I en aquest disc rega l’ànima de qui l’escolta amb el seu

PAUL FUSTERREPTE (CHESAPIK) CANÇÓ D’AUTOR

Deu anys després d’haver enregistrat el tercer disc –Happy Nothing (Quisso Records, 2002)–, l’artista Paul Fuster ha tornat a demostrar que el seu art musical no ha deixat de créixer. I ha tornat a convèncer evidenciant que és capaç de cantar en un català no només comprensible, sinó admirable. Un cop superat el repte lingüístic, tan sols que-dava gaudir amb unes lletres d’aquelles que no et canses d’escoltar i que es fan sentir (en l’accepció del verb més vinculada als sentiments), molt ben casades amb la guitarra del fi ll de Cardona. Un àlbum gravat amb la tranquil·litat de fer-lo a casa i la qualitat del que sap de notes. ELISENDA SORIGUERA

Deu anys després d’haver enregistrat el tercer disc –Happy

El Carlos, l'Oscar i el Llorenç són els encarregats de servir-nos la seva música arreu de Catalunya. El seu èxit augmenta dia a dia i no hem pogut estar-nos de fer-los algunes preguntes perquè sapigueu més d'ells.

Com va sorgir el nom del grup?El Carlos va dir: "Ens direm VUIT", ens vam mirar i vam saber que era el nom, ens sentíem identifi cats i ens agradava la força que tenia el nom.

On i quan va ser el vostre primer concert?El nostre primer concert va ser a la Sala B de Luz de Gas de Bar-celona, i la veritat és que va ser increïble, per primera vegada vam sentir cantar les nostres cançons al públic. Una gran experiència.

Les vostres cançons es ba-sen en experiències personals o són fruit de la imaginació?Les nostres cançons parlen del dia a dia, de coses que li podri-en passar a qualsevol persona, volem que la gent es senti identi-fi cada amb les nostres històries.

Què suposa per vosaltres comp-tar amb el suport de Manu Guix?Manu Guix ha estat el productor juntament amb Vuit de "15 dies i una nit", ha estat un més de nos-altres, i això es veu refl ectit en el resultat

Coneixíeu Adolescents.cat?I tant, Seguim la pàgina d'Ado-lescents.cat, també sabem que heu publicat notícies nostres en diverses ocasions, ens agradaria

saludar a tots els lectors, als fans de VUIT i als que encara no ho són però ho seran, i sobretot a tot l'equip d'ADOLESCENTS.CAT

Podeu seguir llegint l’entrvista a: ADOLESCENTS.CAT

FOTOS: Com és actualment el Biel de "Ventdelplà"?Va ser el petit de la sèrie catalana Ventdelplà, que va desaparèixer de TV3 fa dos anys. Molts coneixem el seu aspecte infanti.........+info

TEST: Com tens l'autoestima?L'autoestima és un valor humà lligat a la confi ança en un mateix! El grau de capacitat que tinguem per autovalorar-nos tindrà.......+info

Lily Allen dispara la llet dels pits fins a 3 metres de distància, quina crac!

Lily Allen, de 26 anys, i que aquests dies està donant el pit a la seva fi lla de dos mesos ha estat entrevistada per la periodista Caitlin Moran. Una de les preguntes que li ha fet ha estat aquesta: "Quina és la pressió a la que et surt la llet? Pots utilitzar els pits com si fossin pistoles? Jo era capaç de tocar objectes que estaven a tres metres de distància...".La cantant no s'ha tallat ni un pèl i ha respost que la llet li surt a molta pressió i que "tres metres és una distància bastant correcta".

+info a:

gent7L’HIPERBÒLIC/97 adoLEsCEnts

GENER -

Els Vuit : "La música et dóna l'oportunitat de fer feliç molta gent"

A SETEM creiem fermament que el motor més gran que existeix per emprendre canvis socials som totes i cadascuna de les persones. Per això, et convidem a reflexionar sobre aquest món millor que imagines i en el que tu tens també molt a dir i molt per aportar.

Nascuda a Barcelona l'any 1968, SETEM Catalunya te-nim la seu principal a Barcelona, delegacions territorials a Badalona, Girona, Manresa i Tarragona i grups locals en moltes altres poblacions. Treballem gràcies als més de 1.300 socis i sòcies, centenars de voluntaris i volun-tàries, i el suport de nombroses persones i institucions.

Tirem endavant campanyes de sensibilització, com la Campanya Roba Neta, que exigeix el respecte dels drets fonamentals de les persones treballadores que fabriquen la roba que vestim; o la Campanya Finances Ètiques, on demanem responsabilitat social a la banca tradicional i promovem la banca ètica.

Una de les nostres activitats més conegudes són els Camps de Solidaritat, on ja han participat més de 5.000 persones. És un programa de formació sobre la realitat

de desigualtat Nord-Sud i una estada durant els mesos de juliol, agost o setembre amb organitzacions locals d’Amèrica Llatina, Àfrica o Àsia.També apostem fermament per la formació. L’accés a la informació i la reflexió personal són els primers passos

per generar implicació en la construcció d’un món més just. Realitzem un Postgrau i Màster en Desenvolupa-ment Internacional i cursos relacionats.

Entra en www.setem.cat i decideix com et vols moure!

aPunta't L’HIPERBÒLIC/97GENER _____________________________________________________________________________________________________8

SETEMCatalunya som una associació formada per persones que denunciem les causes de la injustícia global i construïm alternatives per a una economia solidària.

Apun

ta't

a MO

U-TE

I CAN

VIAR

EM EL

MÓN

9L’HIPERBÒLIC/97 _________________________________________________________________________________________________ GENER

Nou concurs de la UdL per potenciar l'emprenedoria entre els més jovesEl termini de presentació d'idees està obert fins al 12 de març

Davant la crisi econòmica, més que mai cal tenir imaginació i ganes de tirar endavant nous projectes. Aquest és l'esperit del nou concurs que ha posat en marxa la Universitat de Llei-da (UdL) a través del seu Trampolí Tecnològic i amb el suport del Con-sell Social.

La primera edició del Concurs de Des-envolupament d'Idees de Negoci Innova-dores IdeaUdL pretén fomentar l'esperit emprenedor i la cultura de la innovació entre els joves de fins a 30 anys.

Aquesta iniciativa anima l'estudiantat, els titulats i els investigadors en forma-ció d'aquesta franja d'edat a aplicar els coneixements rebuts en la seua etapa universitària al desenvolupament de pro-ductes i/o serveis amb possibilitat de ser explotats comercialment. Els projectes

es poden elaborar individualment o en grups d'un màxim de quatre persones, siguin de la UdL o conjuntament amb participants d'altres universitats. S'han de presentar entre el 20 de febrer i el 12 de març.

El jurat -format per representants de la UdL i professionals de l'àmbit empre-sarial- triarà un màxim de 10 idees que passaran a la segona fase: l'elaboració dels plans d'empresa. Finalment s'ator-garà un primer premi de 2.000€ i un segon de 1.500€, que els guanyadors hauran de destinar al desenvolupament del projecte. El lliurament dels guardons es farà en un acte públic durant la sego-na quinzena de maig. Un cop finalitzat el concurs, el Trampolí Tecnològic de la UdL donarà suport als projectes perquè es facin efectives les idees de negoci plantejades.

2 noves bandes per al futur (i per al present) Fish Sounds i Càlid Home guanyen el Brot 2011

El Brot 2011, el Festival de Bandes Novells de BCN, organitzat pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), conjuntament amb d’altres 7 equipaments juvenils i/o musicals de la ciutat, es va tancar el passat mes de desembre amb la rea-lització de les finals de les dues categories obertes

a concurs. Els Fish Sounds, amb el seu rock fresc, van guanyar la categoria de 12 a 17. Per la seva

banda, el pop indie-folk dels Càlido Home es va imposar en la categoria de 18 a 25 anys.

El Brot és una proposta del CJB amb l’objec-tiu de donar impuls als nous talents musicals emergents de la ciutat, promoure la incorpo-ració de noves bandes joves al circuit d’equi-paments musicals i juvenils de BCN i difondre la proposta musical de les bandes participants. En aquesta primera edició del Brot hi ha parti-cipat un total 37 bandes i s’han realitzat fins a 8 concerts.

Descobriu com sonen totes les bandes par-ticipants al Bloc del Festival (www.cjb.cat/brot2011)

Els “Òscars” de l’associacionisme jove de BCN El CJB entrega els Premis Barcelona Ciutat Jove 2011, per fomentar el treball associatiu juvenil en els camps de la salut, la coopera-ció internacional i la participació

El Premi de Foment de la Salut d'enguany (1.000€) se'l va endur l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut, amb el projecte "Hospi-

tal dels ossets de peluix", que apropa el sistema sanitari als infants mitjançant tallers atractius. Pel que fa al premi de Foment de la Cooperació

(1600€), aquest any la proposta guanyadora va ser el projecte "Aprèn jugant a Guinea Equa-torial" de l'Agrupament Escolta i Guia Rudyard

Kipling, per la gran implicació dels i les joves en totes les fases del projecte i pel positiu impac-te que ha comportat a les comunitats locals. El Premi de Foment de la Participació 2011 (540€) va ser atorgat a CJC-Joventut Comunista pel projecte "Cap al Xè Congrès: des de barris i viles, organitzem la joventut", per la tasca d'in-terrelació amb el territori, la creació de xarxa i el foment de la participació territorial. Els Premis de Comunicació van ser per al programa Tots X Tots de Com Ràdio i per al periodista Carles Capdevila, per la seva tasca de visibilització de la tasca de les associacions juvenils.

Més info a www.cjb.cat

REPoRtatgE L’HIPERBÒLIC/97GENER

10

Vine a Casals de Joves de Catalunya! Casals de Joves de Catalunya és una fede-ració que agrupa associacions juvenils que fomenten la participació dels i les joves, des de la pròpia organització i sota els principis d'autogestió, democràcia, laïcitat i transfor-mació social.

Els diferents casals treballem conjuntament a través de la federació amb la idea que la xarxa d'inèrcies ens permeti optimitzar re-cursos, ser més capaços d'incidir en les te-màtiques que ens afecten com a col·lectiu, intercanviar experiències i poder donar suport a tots els projectes que vulguin sumar-s'hi. Un casal de joves associatiu és un projecte ju-

venil que, compromès amb la societat, aglutina les inquietuds dels i les joves, ens permet mobi-litzar-nos per trobar un espai comú d'intercanvi d'experiències i realitzar-nos com a persones, tant a nivell intel·lectual com expressiu, lúdic, d'integració, etc. Per tant, és un projecte que

està implicat amb la societat, analitzant el seu entorn i transformant-lo per millorar-lo. Entenem que la promoció de la participació juvenil és la fórmula que tots i totes compartim per tal d'acon-seguir el canvi social. Per fer-ho, desenvolupem activitats de lleure juvenil que, independentment

de la seva tipologia, busquen la implicació de tots/es els i les joves.Ens proposem: Promoure l'aprenentatge d'una actitud crítica, autònoma, cooperativa i activa dels joves. Augmentar les pràctiques participatives, cultu-rals, associatives i creatives dels joves. Per pro-moure la participació juvenil, cal delimitar espais i estructures en les quals poder participar.Afavorir el desenvolupament social i personal dels joves.Dotar de recursos i recolzament i promoure la participació en les iniciatives de dinamització cultural de l'entorn o la comunitat on s'ubiquen.Prevenir, identificar, canalitzar i col·laborar en la resolució de problemàtiques d'inserció social dels joves.Descobreix el Casal de Joves que tens més a prop a www.casaldejoves.org

Continguts coordinats pel Consell de la Joventut de Barcelona

Associacionisme

jove

11L’HIPERBÒLIC/97 REPoRtatgEGENER

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba, la més gran i la segona més poblada de les Antilles, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents. Cuba és situada a la regió septen-trional de la mar Carib, a la confluència del golf de Mèxici l'oceà Atlàntic, al sud dels Estats Units i les Bahames, a l'oest de les Illes Turks i Caicos i Haití i a l'est de Mèxic. Les illes Caiman i Jamaica són al sud.Cuba es constitueix políticament com a Estat socialista de treballadors,

des de la victòria de la Revolució Cubana, adoptant un sistema que, se-gons la constitució és una república democràtica, que en la pràctica fun-ciona com a Estat comunista. La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000.Fotos: Albert Alemany

Cuba: la salsa del Carib

Aquí tens diferents tècniques i estratègies per trobar feina amb l'ajut de la web 2.0.

Crea la teva marca personal

Encara que tu no siguis cap producte, si crees la teva marca personal podràs destacar aquelles característiques que et diferencien de la resta mostrant els teus coneixements i habilitats, tal com es fa en els anuncis. L’entorn 2.0 per-met que et puguis relacionar amb al-tres usuaris i que et posicionis com un professional del sector que t'interessa. A més, si participes en comunitats, blocs i fòrums pots tenir una reputació digital que podria ser decisiva a l'hora de ser contractat per una empresa.

Com es fa?

Bloc. Crea un bloc on puguis escriure sobre allò que t'interessa i ensenyar la teva feina. Es tracta d’un tipus de car-ta de presentació per demostrar que saps del que parles o per presentar els projectes que has dut a terme. No obstant això, encara que aquest espai serveixi per anar creant la teva marca personal, tu no has de ser el centre de tots els articles, sinó que també has de donar a conèixer altres tendències, parlar-ne i opinar-ne.

A més del bloc, pots crear un butlletí (newsletter) perquè els lectors que ho desitgin rebin al seu correu electrònic les novetats que incloguis en la teva pàgina.

Has de tenir en compte que un bloc no és cap bagul de comentaris sense sentit o còpies d’altres articles; has de dedicar-hi temps, redactar continguts interessants i originals i incloure-hi ví-deos i imatges.

Xarxes socials professionals.

Encara que també existeixin XING i Viadeo, LinkedIn és la xarxa social professional per excel·lència amb 100 milions d'usuaris a tot el món i gairebé 2 milions d'empreses.

Per obtenir-ne resultats, has d'elabo-rar el teu perfil a consciència, incloure-hi una fotografia i emplenar totes les seccions. És important que tinguis el perfil actualitzat amb les teves feines, referències i connexions, i també que interactuïs amb altres usuaris i grups participant en debats.

Sabies que els estudis demostren que un perfil complet té un 40% més de possibilitats de ser escollit?

Una altra xarxa social professional a la qual pots accedir s’anomena Branchout. Pots aprofitar el potencial d’aquesta aplicació de Facebook, que té 600 milions d'usuaris registrats, per convertir el teu cercle social en oportu-nitats laborals.

Xarxes socials.

També és interessant que estiguis present a Facebook i Twitter, ja que in-clouen moltes empreses i et pot servir com a eina de promoció, tant pel que fa a empreses com pel que fa a con-tactes professionals.

EduCawEB L’HIPERBÒLIC/97GENER

12

Troba feina en l’entorn 2.0Actualment, tenir una bona reputació digital és molt important, ja que cada cop hi ha més empreses que es mouen per la xarxa buscant possibles candidats.

www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat

EinesCV digital. A la xarxa pots trobar diferents aplicacions per crear un currículum digital. Amb

aquesta eina donaràs una visió més completa de la teva formació, capacitats i experiència professional. També té una estètica més atractiva i és més interactiu, ja que permet ense-nyar les feines que has fet, incorporar-hi cartes de recomanació i mostrar fotografies.

Videocurrículum. És un currículum en imatges. Permet donar-te a conèixer mostrant el teu aspecte i la manera d'expressar-te en general i també presentant les teves feines. És més laboriós que el digital, ja que has de tenir cura de la teva imatge, saber què diràs, presentar els projectes que has dut a terme, etc., i, tot plegat, sense avorrir l’espectador!

Sabies que, segons el 26% de directors de recursos humans, un currículum creatiu i atractiu és clau per trobar feina?

Que utilitzis l'entorn 2.0 per trobar feina no significa que hagis d'oblidar els mètodes tradi-cionals, és a dir, prescindir del contacte personal, del boca-orella... L'ideal és combinar l'ús d'Internet amb la posada en pràctica de les teves habilitats socials assistint a actes on puguis conèixer altres professionals, empresaris, etc.

Sabies que el 27% de les empreses ofereixen feina a través d'Internet, segons Adecco?

I que el 51% dels espanyols utilitzen les xarxes socials per trobar feina i el 64% dels directors de recursos humans busquen el perfil dels candidats en les xarxes socials abans d'una entrevista.

Ja fa mesos que s’espera també la pre-sentació d’un aparell de televisió per part d’Apple, que integraria funcionalitats de televisió amb les pròpies d’un iPhone o un iPad.

Cada any, el mes de gener, Las Vegas viu la fira CES, que molts fabricants tecnològics aprofiten per presentar-hi nous productes que arribaran a les botigues durant l’any. Tot i que no hi ha Apple, i que Microsoft ha anunciat que d’aquí a un parell d’any deixarà d’anar-hi, aquesta fira serveix per veure cap on aniran les tendències

de l’any i quins en seran els productes estre-lla –o quins volen que ho siguin els mateixos fabricants.

Enguany, a més dels smartphones i tablets que ja s’esperaven, s’hi han pogut veure apa-rells de televisió que van més enllà: els ano-menats Smart TV. Abusant una mica més del terme “intel·ligent”, els “televisors intel·ligents” parteixen del concepte d’un “smartphone”: és l’aparell de sempre, però amb un sistema ope-ratiu potent instal·lat, que li permet tenir una

sèrie de funciona-litats que fins

ara no tenia.

Però darrere de tot això hi ha un problema, de moment, basat en la falta d’una estandaritza-ció en aquest àmbit: cada marca intenta impo-sar una sèrie de productes que, interconnec-tats, tenen un valor afegit molt gran –el telèfon mòbil permet interactuar amb la televisió, que, alhora, permet veure les imatges que tenim desades a l’ordinador de forma inalàmbrica-. Però per aconseguir tot això, cal tenir tots els productes d’un fabricant en concret, o d’unes marques determinades. I si bé en el cas d’un telèfon mòbil o un ordinador sembla menys complicat –són aparells que es solen canviar més sovint, de mitjana – en un televisor enca-ra se’ns fa estrany.Es tracta, doncs, d’assistir a un nou canvi en el mercat, aquesta vegada en el de la tele-

visió. Penseu-hi un moment: aquests aparells de televisió tenen accés

a Internet. Això vol dir que en qualsevol moment, des del

sofà, podeu connectar-vos a YouTube, o a qualsevol televisió en línia. Evi-dentment, de popularit-zar-se, també hi haurà aplicacions, com per als mòbils, i segurament al-gunes oferiran gravació de continguts de la televi-sió per veure’ls en un al-tre moment. O la possibi-litat de partir la pantalla. O jocs, no tant potents com els de les consoles, però sempre pot ser curiós. Quines conseqüències pot tenir per a les televisi-ons “tradicionals”? Per a aquells canals que, perduts

més enllà del 15, omplen la TDT. Si en un futur encara es

poden passar més hores davant el televisor, però les seves utilitats

creixen exponencialment, segu-rament es veurà reduït el temps dedicat a “veure la televisió”, tal com ho entenem ara. I els continguts seran la base, però

continguts ben organitzats, es-tructurats, accessibles en qual-

sevol moment i de qualitat, perquè

podrem triar quan, com, i cada cop serà més fàcil.I, evidentment, també hi ha pantalles amb tec-nologies noves que permeten veure la imatge molt més definida, o en 3D amb més facilitats. Però això, com la qualitat de la càmera de fotos dels telèfons mòbils, ha arribat a un ni-vell que, de vegades, és secundari. Estem en temps de canvis.text: Miquel Serrabassa

tEndènCIEs L’HIPERBÒLIC/97GENER 14

La televisió, a un altre nivellLa fira tecnològica CES de Las Vegas posa de manifest que molts fabricants aposten ara per incorporar sistemes operatius com Android als televisors.