0

GUIA ELECTRÒNICA

ROM-UP! La inclusió del poble gitano a través de les experiències educatives d’èxit

1

I. INTRODUCCIÓ – PRESENTACIÓ DEL PROJECTE ....................................................................................................2

II. DESCRIPCIÓ DE LES PRÀCTIQUES D’ÈXIT SELECCIONADES ..............................................................................5

Participació decisiva de les famílies i de la comunitat - Espanya, ..................................................................................6

Trobades d'Estudiants Gitanes – Espanya.…………….......................................................................……………………...……..8

Formació de Familiars i de la Comunitat– Espanya ..........................................................................................................10

Reduint la taxa d'abandonament escolar entre nens i nenes gitanos – Bulgària ....................................................12

Classes de cultura gitana en el currículum de les escoles estatals – Bulgària...........................................................14

Centres Sociomèdics per al poble gitano (Espai de Dones a Aliveri) – Grècia ................................................……...16

Grups Interactius: classes de grups heterogenis amb reorganització de recursos, Espanya

..............................................................................................................................................................................................................18

Tertúlies Literàries Dialògiques - Espanya…............................................ ...........................................................................21

Formació de famílies gitanes (Rofal) Projecte comenius regio – Irlanda ..................................................................23

Bon Començament a l'escola – Romania,...............................................................................................................................25

Bon Començament (en infantil) – Romania .........................................................................................................................27

III. BREU DESCRIPCIÓ DELS GRUPS DE TREBALL NACIONALS........................................................................ 29

IV. ESTRATÈGIES DE VIABILITAT NACIONAL ...................................................................................................... 31

2

I. INTRODUCCIÓ – PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

A) ANTECEDENTS

Més de 10 milions de persones gitanes viuen a la UE, i constitueixen la minoria més gran d'Europa. Alhora, és el grup més discriminat i exclòs socialment, especialment pel que fa a l'accés a l'educació, l’ocupació, la salut i l’habitatge. El baix nivell educatiu de la comunitat gitana és una de les principals causes de la seva situació. Pocs nens i nenes i j joves gitanos van a escola, i el seu desenvolupament educatiu és pobre, fet que, conseqüentment, empobreix les seves oportunitats d’ocupació. La comunitat gitana s'enfronta a serioses dificultats per accedir a l'educació. Això és evident en les baixes taxes de matriculació dels nens i nenes gitanos, al mateix temps que persisteix la segregació educativa. La pobresa i els baixos ingressos també debiliten l'accés a l'educació. L'escassetat de capital econòmic entre les comunitats gitanes dificulta l'assistència a l'escola, mentre que les famílies pateixen la necessitat de recursos econòmics per aconseguir cobrir les despeses de material escolar, vestuari i menjar. Les pobres condicions d'habitatge també afecten a l'assistència a l'escola dels nens i nenes gitanos, la major part dels quals s'enfronten a dificultats adverses en l'accés geogràfic a l'escola, ja que viuen lluny de les escoles. L'educació especial continua sent un aspecte clau de l'educació de la comunitat gitana. Sovint els nens i nenes gitanos són assignats a «escoles especials» per a nens i nenes amb necessitats especials en les quals segueixen un currículum més senzill que en la majoria d'escoles. En el cas dels nens i nenes gitanos que són assignats a escoles regulars el que passa és que no reben la mateixa educació de qualitat que els nens i nenes no gitanos, per la seva assistència irregular o per falta de suport. Tenint en compte tots aquests factors, aquest projecte sorgeix de la necessitat de millorar el nivell educatiu i les condicions de vida del poble gitano. La clau per assolir aquests objectius consisteix a estimular la participació en l'educació dels nens i nenes gitanos. Això es pot aconseguir mitjançant l'increment del coneixement de les experiències educatives d'èxit per promocionar l'educació de la comunitat gitana. El projecte ROM-UP! ofereix mesures específiques d'èxit per assegurar que els nens i les nenes gitanos tinguin accés a una educació de qualitat, assegurant la finalització de l'escola obligatòria, reduint el nombre d'abandonaments prematurs i promovent l'accés a l'educació superior.

B) OBJECTIUS DEL PROJECTE

El principal objectiu de ROM-UP! és crear una Xarxa Internacional Gitana amb la intenció d’augmentar el coneixement sobre les experiències educatives d’èxit que ha estat comprovat científicament que són efectives en la promoció de la inclusió social dels nens i nenes gitanos i de tots els estudiants en general, en termes d’èxit educatiu.

3

Els objectius específics del projecte són: • Difondre les experiències educatives d'èxit per promoure l'èxit educatiu dels nens i nenes

gitanos. • Desenvolupar estratègies per dur a terme actuacions educatives d'èxit als països

participants (Espanya, Bulgària, Grècia, Romania i Irlanda). • Involucrar la comunitat gitana en la selecció d'experiències educatives d'èxit dutes a terme

en la seva comunitat. • Establir xarxes de coordinació entre l'equip del projecte, les comunitats gitanes i els agents

educatius per superar l'exclusió educativa de la comunitat gitana. El projecte ROM-UP! contribuirà a aconseguir els principals objectius recollits en el Marc de la UE per a les Estratègies d'Integració Nacional dels Gitanos fins al 2020, oferint mesures educatives explícites, detallades i concretes en l'àrea d'educació perquè siguin transferides i implementades en diferents contextos europeus. Això comportarà una millora tangible de les condicions de vida de la comunitat gitana, especialment per als més vulnerables. El projecte oferirà mesures concretes d'èxit per assegurar l'accés a una educació de qualitat als nens i nenes gitanos, assegurant la finalització de l'escola primària, reduint la taxa d'abandonament escolar primerenc i promovent l'accés a l'educació superior. C) CARÀCTER INNOVADOR

Els principals elements innovadors del projecte són: 1) Xarxa Internacional Gitana. Tots els actors involucrats en l'èxit educatiu de la comunitat

gitana seran inclosos en la xarxa. La xarxa farà possible la transferència de coneixement en relació amb les experiències educatives d'èxit a Europa, les quals, de retruc, incrementaran la sensibilitat i un compromís més gran de tots els agents rellevants. Això s'aconseguirà mitjançant activitats específiques al llarg del projecte.

2) El seu enfocament: canviant les bones experiències per les experiències d'èxit, tal com aconsella el projecte INCLUD-ED, ROM-UP! superarà les limitacions de prèvies recopilacions que no han avaluat ni l'impacte de les experiències proposades, ni n’han assegurat l’èxit i transferibilitat a altres contextos. Aquest canvi significa centrar-se en aquelles experiències educatives que científicament hagin demostrat tenir èxit (sempre i en tots els contextos). A més, aquestes experiències educatives han d'haver obtingut resultats d'èxit, i han de basar-se en recomanacions de la comunitat científica internacional, i la seva implementació s'ha d'haver fet mitjançant el diàleg i l'acord amb els membres de la comunitat gitana.

3) Participació directa de la comunitat gitana en totes les fases rellevants del projecte, incloent directament les seves veus en els principals resultats.

4) La connexió directa amb les recomanacions de la comunitat científica internacional i les contribucions d'INCLUD-ED.

Per saber més dels resultats del projecte, visita el nostre web a http://rom-up.eu/.

4

D) COM CONTINUAR TREBALLANT EN EL CONTEXT DE CRISI ECONÒMICA

Durant els debats organitzats dins dels grups de treball nacionals, el grup d'avaluació de qualitat, el Consell Assessor Europeu i les reunions entre els socis del projecte, ha sorgit el tema de la situació econòmica als diferents països europeus. En aquestes reunions s'ha analitzat com aquesta situació està afectant el treball que s'està duent a terme en el camp de la inclusió educativa de la comunitat gitana. Atesa la crisi econòmica, hi ha dues variables que dificulten l'adopció de les experiències educatives d'èxit: l'agut increment de la demanda educativa per part de la comunitat gitana, i la simultània dramàtica reducció dels fons a les escoles públiques, i en particular a les àrees més pobres. Alhora, hi ha un retrocés en les percepcions i en la tolerància dels grups majoritaris cap a grups socials específics com els gitanos, el reforç dels estereotips i el racisme i l'increment de la competència a l’hora de compartir els escassos recursos disponibles. A més, els acomiadaments i les contínues reestructuracions per part dels mecanismes estatals han creat una onada sense precedents d'inseguretat i de minimització de l'interès dels professionals de l'educació per dur a terme iniciatives o per estar disposats a dur a terme innovacions. Una de les principals contribucions del projecte és que la posada en pràctica de les Experiències Educatives d'Èxit no demana costos addicionals. Es poden dur a terme només reorganitzant els recursos existents i amb el compromís de tota la comunitat, actors educatius i autoritats. Aquesta és una de les principals contribucions del projecte en termes de transferibilitat d'aquestes accions educatives a altres països i contextos, el fet que la major part no necessiten recursos addicionals i que la seva implementació és possible simplement reorganitzant i repensant els mateixos recursos que ja es tenen. D'altra banda, un altre aspecte que ha destacat el grup d'avaluació de la qualitat, el Consell Assessor Europeu i que es va debatre durant la Conferència Final, és la necessitat, en aquest context de crisi, d'implementar experiències i accions que han demostrat ser reeixides i efectives pel que fa a la millora de la situació i inclusió dels nens i nenes gitanos. El projecte destaca la necessitat d'implementar ara més que mai, en la situació actual, experiències educatives d'èxit (amb prou evidències d'èxit anterior) per millorar la situació de la comunitat gitana a Europa i el compromís de les comunitats educatives i les autoritats.

5

Llegeix els dos informes

europeus per a més detall sobre

les actuacions educatives d’èxit,

II. DESCRIPCIÓ DE LES EXPERIÈNCIES EDUCATIVES D’ÈXIT

SELECCIONADES

El projecte ROM UP es basa en el concepte d'actuacions educatives d’èxit definit en el projecte INCLUD-ED.1 Les actuacions educatives d'èxit són diferents a les bones pràctiques. La principal diferència és

que les actuacions educatives d'èxit mai no es basen en ocurrències, sinó en evidències. Aquestes accions recullen les principals contribucions de la comunitat científica en termes de com aconseguir l'èxit educatiu i la inclusió social en tots els nivells de l'educació obligatòria (educació infantil, primària, secundària i també formació professional i programes d'educació especial), centrant-se en els grups socials més vulnerables −com ara les dones, els joves, les minories ètniques o les persones amb discapacitat mental o física− (INCLUD-ED Consortium, 2009).2 D'aquesta manera, les experiències educatives d'èxit identificades en el projecte ROM UP! no només es basen en les contribucions de la comunitat científica internacional sinó també en les evidències d'èxit de com superar el fracàs escolar, l'absentisme escolar i l'abandonament escolar dels nens i nenes gitanos.

Començant amb la metodologia comunicativa, mitjançant la qual totes les persones involucrades en el projecte de recerca participen amb un diàleg igualitari, en el Grup d'Avaluació de Qualitat (a partir d'ara GEC), format per persones amb diferents perfils –persones gitanes, persones acadèmiques i no acadèmiques, professorat i investigadors− amb l'objectiu d'avaluar els resultats obtinguts, reorientant-los si cal. Una vegada que el GEC va ser constituït, i totes les experiències educatives van ser presentades pels socis del projecte, les 22 experiències rebudes van ser classificades d’acord amb si complien els criteris o no. Les experiències van ser analitzades, identificant el tipus d'accions que s'havia desenvolupat en cada cas. Es van identificar 6 tipus d'actuacions educatives d’èxit que es desenvolupen mitjançant 11 experiències seleccionades. Després d'això, es va recollir més informació de cadascuna de les experiències seleccionades, per preparar els dos informes europeus produïts en el marc del projecte:

� El primer informe, titulat “Experiències educatives d’èxit que promouen la inclusió del poble gitano en i per mitjà de l’educació” presenta en detall la metodologia, les activitats implementades i els resultats aconseguits.

� El segon informe, titulat “Les veus de la comunitat” és una col·lecció de testimonis dels beneficiaris del projecte i de les persones involucrades en les experiències, les veus dels actors principals.

1. INCLUD-ED Project. Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education. 2006-2011. 6th Framework Programme. Citizens and Governance in a Knowledge-based Society. CIT4-CT-2006-028603. Directorate-General for Research, European Commission. 2. INCLUD-ED Consortium. (2009). In European Commission (Ed.), Actions for success in schools in Europe. Brussels: European Commission.

6

1. PARTICIPACIÓ DECISIVA DE LES FAMÍLIES I DE LA COMUN ITAT – ESPANYA, ASSOCIACIÓ GITANA DE DONES DROM KOTAR MESTIPEN

Resum La participació decisiva de les famílies i de la comunitat és una actuació educativa d'èxit implementada en les escoles d'Espanya que són comunitats d'aprenentatge. Les Comunitats d'Aprenentatge és un projecte desenvolupat en més de 150 escoles, des d'educació infantil fins a primària i secundària, incloent també escoles de persones adultes. En aquestes escoles que són comunitats d'aprenentatge i que tenen un alt percentatge d'estudiants gitanos, l'èxit inclou la reducció del fracàs i de l'abandonament escolar primerenc, i és un èxit per a tothom. La participació decisiva de les famílies i de la comunitat implica més representants dels diferents grups en la presa de decisions, implementant així una forma d'organització democràtica. Aquest tipus d'organització inclou les veus de tots els participants en la gestió del centre escolar i es basa en la idea de la intel·ligència cultural. Les famílies i la resta dels membres de la comunitat participen activament en els processos de decisió, en cooperació amb el professorat, decideixen sobre els temes relacionats amb l'aprenentatge, l'organització de l'escola, així com sobre les vies per resoldre i prevenir conflictes i organitzar les activitats de l'escola. Des d'aquest enfocament, el valor de les contribucions es basa no en la posició d'estatus que ocupen les persones, sinó en els arguments i les contribucions que fan; aquests arguments poden venir d'orientacions més acadèmiques o més pràctiques. En són dos exemples les assemblees de familiars i les comissions mixtes. L'assemblea de familiars és un procediment ben establert en una de les escoles espanyoles estudiades. Aquesta assemblea es va crear per decidir sobre temes importants; per exemple, sobre com organitzar les interaccions dins de l'aula i com bregar amb els cada vegada més nombrosos/es nens i nenes immigrants que hi ha a l'escola. Famílies de diverses procedències culturals i diversos nivells d'educació (fins i tot sense escolarització prèvia), juntament amb el professorat i persones voluntàries, van acordar implementar les actuacions educatives que millor responen a les necessitats educatives dels estudiants i les estudiants. Com a resultat d'aquesta assemblea, es van prendre dues decisions: la primera, que tots els estudiants romandrien a les seves classes, que no se’ls separaria segons els nivells d'aprenentatge; la segona, que tots els recursos i suports s'aplicarien a la classe regular; aquests inclouen els mestres de suport per a nens i nenes amb necessitats educatives especials, al costat de voluntaris i familiars.

Resultats

� Increment de la participació de pares i mares i representants de les famílies en les activitats organitzades a l'escola.

� Alt percentatge de participació de nens i nenes en les activitats relacionades amb l'ajuda a l'aprenentatge, tant a classe com en les extraescolars.

� Implicació de les famílies i de tota la comunitat en la creació de les normes de l'escola � Prevenció i reducció de conflictes i millora de la convivència a l'escola, així com

increment del sentiment de responsabilitat dels estudiants des que les normes de l'escola s'acorden amb les famílies.

� Les famílies que més participen en els processos de presa de decisions han aconseguit reduir l'absentisme dels seus fills i filles a l'escola.

7

� La millora del comportament dels nens i nenes s'ha notat a classe. La participació ha permès incrementar i millorar també les relacions entre els diferents membres de la comunitat. Aquesta implicació també afecta positivament els recursos que l'escola té per millorar els nivells d'aprenentatge i les condicions de vida de tota la comunitat.

«Les reunions es fan, primer,

per prendre decisions, i

després es fa una reunió per

informar sobre la decisió

presa. No es tracta

simplement de fer una

reunió i que les persones

diguin “vull això o vull

allò altre”, no. Després, les

famílies són informades

sobre el que s'ha decidit i els

resultats de les reunions

prèvies. [...] Tots participem en totes les reunions, aquí, tots.» (mare, Escola Mare de Déu de

Montserrat).

«És clar, hem canviat algunes cases: alguns blocs de veïns, algunes famílies ja fan de voluntaris...

Crec que en aquest barri mai s'havia vist això, saps? Hem creat aquest grup d'amics. Jo sempre dic

això. Ja no són mares voluntàries [...] Hi ha mares que passen aquí més hores que els mestres. Així

que... crec que ha millorat molt.» (mare, Escola La Pau).

Detalls del contacte

Nom Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen Web www.dromkotar.org Telèfon +34 933 043 000 Email info@dromkotar.org;

8

2. TROBADES D’ESTUDIANTS GITANES – ESPANYA, ASSOCIACIÓ GITANA DE DONES DROM

KOTAR MESTIPEN

Resum Les trobades d'estudiants gitanes són organitzades per l'Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen. L'objectiu és incrementar la presència de noies i dones gitanes en activitats de formació i, alhora, animar les noies a romandre en l'educació durant l'educació secundària i la universitat, així com també promoure la formació de les dones gitanes adultes. Tal com es presenta aquí, l'educació està sent l'element clau per incrementar la seva participació social, contribuint a superar la situació d'exclusió social de la comunitat gitana. Les dones de les comunitats on es duen a terme les trobades s'involucren directament en la preparació dels continguts de la trobada, així com en la seva difusió amb el suport de l'Associació Drom Kotar Mestipen. S'utilitza un programa similar en totes les trobades, buscant un objectiu doble: d'una banda, la presentació de les experiències de les noies i dones gitanes que han estudiat en diferents nivells i que són referents positius per a la resta de participants i, d'altra banda, en els grups de treball amb totes les participants de la trobada on es comparteixen experiències i preocupacions, i es discuteixen propostes i alternatives. Les trobades s’adrecen a les nenes gitanes, adolescents, mares i àvies que tradicionalment han estat excloses de les oportunitats de participar, perquè decideixin decidir sobre la seva educació i sobre el seu futur. Les trobades d'estudiants gitanes s’adrecen a dones gitanes, particularment aquelles que no tenen titulació acadèmica, tot i que l'activitat està oberta a totes les dones gitanes implicades en l'educació de la seva comunitat. Aquests esdeveniments s'organitzen en els diversos barris on hi ha una presència significativa de població gitana. En el context d'aquest tipus de trobades, s’aborden diferents temes relatius a la comunitat gitana, com ara: superació del fracàs escolar del poble gitano, augment de la presència de dones gitanes referents a escoles i universitats (Drom Kotar Mestipen, 2007; 2008; 2009). Resultats

� S'han organitzat tretze trobades en diferents zones de Catalunya, amb un increment impressionant del nombre de participants, de manera que en l'última edició es van aplegar més de 200 participants de diferents llocs de Catalunya (Drom Kotar Mestipen, 2009).

� S'ha demostrat que aquesta activitat té molt èxit, en involucrar les dones gitanes sense titulació acadèmica, que normalment solen estar excloses de la participació social.

� Les dones s'impliquen activament en l'organització i el desenvolupament d'aquesta activitat que s'ha convertit en una eina d'apoderament que les porta a estendre la seva implicació social en la comunitat gitana, al seu barri i a les escoles.

� Contribueix a animar la inclusió educativa de les persones gitanes de diferents maneres. Per començar, constitueixen un fòrum on les dones gitanes intercanvien les seves experiències en les institucions educatives de tots els nivells i, juntes, estudien les

9

possibilitats d’incrementar l'èxit educatiu de les estudiants gitanes, per exemple, donant-los suport addicional i incorporant persones gitanes a l'escola que són referents per a les nenes gitanes i els nens gitanos. Encara més, aquestes jornades tenen un fort impacte en consolidar altes expectatives educatives per a les estudiants gitanes i en motivar les famílies gitanes i incrementar les seves expectatives.

«He participat en l'organització de la XII edició de les Trobades d'Estudiants Gitanes a Reus, al barri de Sant Josep Obrer on visc. Vaig decidir participar més activament en la trobada i en la seva organització per a la gent jove, de manera que els joves no s’estiguin sempre voltant, sense fer res amb les seves vides. Vaig participar en l'organització, preparant, liderant les taules, organitzant tots els petits detalls, parlant amb les dones gitanes del barri, etc.» (Loli Santiago, dona gitana partícip en la XII Trobada d'Estudiants Gitanes).

«Aquest espai de participació de les dones gitanes és molt bo, sóc un pare de dues nenes i vull el millor per a elles, han de formar-se per estar preparades, i si és possible anar a l'educació superior. El meu somni és que els meus nenes facin sentir la seva veu i no hagin de callar.» (Pare d'una estudiant gitana que va participar en les trobades d'estudiants gitanes).

Informació de contacte

Nom Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen Web www.dromkotar.org Telèfon +34 933 043 000

E-mail info@dromkotar.org;

10

3. FORMACIÓ DE FAMÍLIES I DE LA COMUNITAT – ESPANYA, ASSOCIACIÓ GITANA DE

DONES DROM KOTAR MESTIPEN

Resum Aquesta experiència es refereix a la participació de les famílies i de les persones de la comunitat en activitats de formació ofertes a l'escola i adreçades a elles. A continuació, es presenten els elements de la participació que han contribuït a l'èxit d'aquest tipus de formació, així com les millores aconseguides. En primer lloc, és important destacar que les activitats de formació per a les famílies i la comunitat es corresponen amb les seves demandes i necessitats (alfabetització, matemàtiques, informàtica, etc.). Els resultats de la investigació3 demostren que la participació de la família i els membres de la comunitat en activitats de formació millora els resultats acadèmics dels nens i les nenes. Aquesta millora es pot observar tant en l'augment de l'adquisició de les competències bàsiques del currículum com en l'efecte positiu en altres aspectes, com la reducció de l'absentisme escolar i un augment de la matriculació. La formació de les famílies ajuda a apropar les pràctiques educatives de l'escola a casa. La formació de les famílies i de la comunitat ajuda a les famílies a transmetre una actitud positiva envers l'aprenentatge, la qual cosa es reflecteix en aprendre més i millor i amb més motivació per aprendre. La formació de les famílies també augmenta les seves expectatives envers els seus fills i filles. A partir de la seva participació en la formació, les famílies comencen a entendre millor el sistema educatiu i a adonar-se que poden aprendre i interactuar amb altres referents socials. Això els fa ser conscients que els seus fills i filles poden tenir èxit en el sistema educatiu, fet que es tradueix en millors expectatives sobre les possibilitats d'aprenentatge dels seus fills i filles. Alhora, el fet que els nens i nenes observin com els seus pares participen en activitats educatives similars a les que ells i elles fan, millora la relació amb els seus familiars. D'acord amb bibliografia que hi ha disponible, és clar que la formació de les famílies permet que ajudin els seus fills i filles en el procés d'aprenentatge. D'acord amb les evidències recollides, la formació de familiars, que es dissenya democràticament, permet millorar el nivell educatiu dels pares i mares. Com a resultat, la formació dels familiars permet que les famílies millorin les seves habilitats de lectura, escriptura i que parlin sobre els temes escolars amb els seus fills i filles, la qual cosa promou un augment de les interaccions acadèmiques entre els nens i nenes i les seves famílies. __________________________ 1. Les evidències demostrades són el resultat de qüestionaris contestats per famílies i estudiants dels dos casos d'estudi duts a terme en el

projecte INCLUDE-ED. Aquests estudis de casos són les escoles Comunitats d'Aprenentatge Mare de Déu de Montserrat i La Pau. La primera està

situada a la comunitat autònoma de Catalunya i la segona a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa. Centre of Research in Theories and

Practices that Overcome inequalities (CREA). 2011. REPORT 9: Contributions of local communities to social cohesion. INCLUD-ED Project.

Strategies for inclusion and social cohesion in Europe from education, 2006-2011. 6th Framework

11

Resultats � Motivació de les famílies per participar en el seu propi aprenentatge, la qual cosa fa que

els educadors puguin entendre i incorporar les seves necessitats a les classes. � Integració de les demandes i propostes dels pares en les activitats organitzades.

«Va ser un pas molt molt gran, va estar molt bé que tinguessin algú que s'encarregava del servei de l’escola

bressol mentre les mares estaven estudiant, treballant .. .[...] I elles volen continuar l'any que ve.» (mare de

l'escola Mare de Déu)

«La formació de famílies a l'escola és... "a la carta", en altres paraules, en els seus somnis els pares van

decidir, van dir, van expressar què era el que volien i quines assignatures volien aprendre, i per això

nosaltres intentem respondre a això [...].» (`professora, Mare de Déu School).

Informació de contacte Títol Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen Web www.dromkotar.org Telèfon +34 933 043 000 Email info@dromkotar.org;

12

4. REDUCCIÓ DE LA TAXA D’ABANDONAMENT ESCOLAR DE L’ALUMNAT GITANO –

BULGÀRIA, AMALIPE – CENTRE FOR INTERETHNIC DIALOGUE AND TOLERANCE

Resum El projecte ”Reducció de la taxa d’abandonament escolar de l’alumnat gitano” (Decreasing the Dropout Rate of Roma Children from School) és un programa de tres anys implementat pel Centre Amalipe (Bulgària) amb el suport de la Fundació America for Bulgària. El seu objectiu principal és reduir la taxa d'abandonament escolar dels nens i les nenes. Les activitats del projecte estan orientades a abordar el tema de l'abandonament escolar, el rendiment acadèmic dels estudiants, el percentatge relativament baix d'alumnat gitano que continua l'educació secundària, l'interès dels pares per les trajectòries educatives dels seus fills i les estructures de gestió educatives. Les activitats del projecte s'inicien d'acord amb el principi que un bon funcionament de les escoles és la millor garantia per atreure, retenir i fer que els nens i nenes gitanos tinguin èxit. La creació d'un bon ambient contribueix també a l'èxit de la integració educativa d'aquests infants. Una escola organitzada de manera adequada sap com fer perquè els pares i familiars hi participin, i té els recursos per oferir oportunitats educatives fora de l'horari lectiu de classe, així com també per implementar mètodes de docència innovadors (inclosa l'educació interactiva intercultural). Així, aquest projecte considera que l'abandonament escolar és un problema pedagògic que cal superar amb la utilització de recursos educatius, ja que la implementació d'activitats socials no és suficient sinó que és només un factor complementari. Es necessita, per tant, un canvi en l'entorn general de l'escola que inclogui canvis en els mètodes pedagògics i una millor organització del procés d'aprenentatge, amb la participació de les famílies. L'educació interactiva i intercultural és la millor base per abordar el problema de l'abandonament escolar. En aquest sentit, un exemple seria el cas de les escoles que ensenyen l'assignatura no obligatòria sobre cultura gitana. El curs escolar 2010/2011, el Centre Amalipe va adquirir experiència co-treballant amb 34 escoles a 10 regions de Bulgària, 13 de les quals van ser escoles supervisores i 21 escoles pilot. En aquest sentit, les escoles supervisores van adquirir una certa experiència, ja que van ser capaces d'atreure i retenir alumnat gitano, i les escoles pilot van implementar el programa de reducció de l'abandonament escolar dels nens i nenes gitanos. En el segon any del projecte, durant el curs 2011/2012, el Centre Amalipe va presentar el programa «Reducció de la taxa d'abandonament escolar de l'alumnat gitano» a 90 escoles (34 escoles supervisores i 56 escoles pilot) a 20 regions de Bulgària. Els mètodes aplicats en el conjunt de les escoles van mostrar-.se efectius a llarg termini en la consecució dels seus objectius. Així, els programes escolars de prevenció de l'abandonament escolar i de retenció de l'alumnat gitano és una eina essencial per a la planificació d'activitats orientades a mantenir els nens i nenes gitanos a l'escola. Es tracta que cada escola identifiqui en una primera etapa els seus objectius específics i el grup destinatari, per així posteriorment

13

implementar les activitats concretes adreçades a atreure i retenir l'alumnat gitano en funció dels problemes que tingui cada centre educatiu. Resultats � La taxa d'abandonament al final del primer any va ser del 0,58%, mentre que al final del

segon any va ser del 0,38%, en comparació amb el 2.47% de taxa d'abandonament a les escoles del projecte en el curs 2009/2010.

� 924 estudiants, dividits en 52 grups, van participar en les classes de cultura gitana. � El nombre de faltes d'assistència (incloses les justificades i les no justificades) en el projecte

durant el curs 2010-2011 es va reduir a 40,66 faltes per estudiant, en comparació amb les 110 que és el límit acceptat pel Ministeri de Educació com a indicador que un estudiant està en risc d'abandonament escolar.

«Al començament, jo era molt escèptic

sobre la formació entre iguals, perquè

pensava que totes les escoles tenen

problemes diferents i no creia que els

altres professors tinguessin els mateixos

problemes que jo... Aquest mètode ha reeixit, ara en puc veure els resultats. Recomano aquestes formacions

a altres professors. Si us plau, no dubteu a demanar ajuda si ho necessiteu.» (professor de l'escola de

primària Bacho Kiro, del poble de Letnitsa, del districte de Lovech).

«Sóc una nena gitana que viu en poble petit entre gitanos i búlgars. La gent és bona i, a més, amigable amb mi. El millor és que tinc una família, perquè hi ha molts nens orfes que estan a la pobresa ... Jo vull estudiar i els meus pares també volen que ho faci. Aquest és el meu somni, que cada nen independentment del seu origen, búlgar, gitano o turc, pugui tenir somnis de futur. El meu somni és convertir-me en perruquera, ser molt bona en la meva professió i tenir molts clients. Crec que totes aquelles persones que volen fer els seus somnis realitat a Bulgària poden fer-ho, sempre que tinguin molta voluntat.» Informació de contacte Nom AMALIPE-Centre for Interethnic Dialogue and Tolerante Web www.amalipe.com www.romaeducation.com Telèfon +34 933 043 000 Email t_krumova@yahoo.com, amalipe.edu@gmail.com

14

5. CLASSES DE CULTURA GITANA EN EL CURRÍCULUM DE LES ESCOLES – BULGÀRIA, AMALIPE - CENTRE FOR INTERETHNIC DIALOGUE AND TOLERANCE

Resum La inclusió de les classes de cultura gitana en el currículum de les escoles estatals de Bulgària és un programa que ha estat creat i desenvolupat pel Centre Amalipe (Bulgària) des de 2002. El nucli del programa és la introducció de l'assignatura sobre cultura gitana. Es tracta d'una assignatura optativa inclosa en el pla d'estudis de les escoles públiques. Les classes es divideixen d'acord amb les diferents edats, des de 2n grau fins a 4t. Els objectius del programa són: 1. Prevenir l'abandonament escolar dels nens i nenes gitanos, apropant l'escola a les famílies gitanes (incloent-hi elements de la cultura gitana en el mateix currículum escolar). 2. Enfortir la identitat dels nens i nenes gitanos i augmentar la seva motivació perquè aconsegueixin millors resultats acadèmics. 3. Fer que els nens no gitanos coneguin la cultura gitana per superar els prejudicis que hi tenen i, alhora, el racisme envers els nens i nenes gitanos. L'assignatura de Cultura Gitana s'està ensenyant no només a nens gitanos sinó també a nens búlgars i turcs. L'assignatura s'imparteix en búlgar, i el seu ensenyament contribueix a mostrar la gran varietat de la cultura gitana, i la seva relació amb la cultura d'altres ètnies en el context de la cultura nacional de Bulgària. Amb aquesta finalitat, s'han publicat diferents materials didàctics (llibres de text, quaderns de treball, llibres de professors, material d'àudio interactiu i materials de vídeo), que han estat enviats de manera gratuïta a les diferents escoles que estan impartint l'assignatura. El col·lectiu al qual s'adreça aquesta acció és la comunitat gitana en general i, en concret, els nens i nenes gitanos, ja que són els que experimenten més abandonament escolar. Segons una enquesta realitzada pel Ministeri d'Educació i Ciència, els nens gitanos representen el 21% de l'alumnat de 1r, però només el 7,8% d'alumnat de 8è. Això vol dir que dos terços dels nens i nenes gitanos que van a 1r, abandonen sense obtenir cap títol acadèmic, la qual cosa afecta greument les seves possibilitats d'èxit en el futur. A més, molts nens i nenes gitanos tenen un nivell acadèmic relativament baix i afronten greus dificultats educatives a l'escola. L'assistència interrompuda i les elevades faltes d'assistència solen ser dues característiques constants entre l'alumnat gitano a les escoles de primària i secundària; això aguditza el seu procés d'abandonament escolar.

15

Resultats

� En l'actualitat, més de 230 escoles a Bulgària han introduït les classes de cultura gitana, les quals inclouen més de 5.000 estudiants.

� Introducció de la cultura i tradicions de la minoria gitana en el

currículum de les escoles estatals a través de l'assignatura «Cultures de les ètnies a Bulgària - cultura gitana».

� Creació d'un mecanisme per promoure l'interès i participació de l'alumnat gitano en el sistema educatiu a través de reconèixer la seva cultura i tradicions als temes concrets de les institucions educatives.

� Creació d'un mecanisme per fomentar que les famílies i la resta de la comunitat participi en les escoles.

Les faltes d'assistència s'han reduït moltíssim des que s'imparteixen les classes de cultura gitana. A més, de forma progressiva això influeix en altres assignatures. "(director de l'escola P. Hilendarski , vila de Harsovo, Razgrad District). «El meu somni ara és ser mestra. M'agrada molt aquesta professió, ja que el mestre és qui mostra el camí correcte als nens. El mestre és qui dóna els coneixements que tots necessitem per tenir èxit en la vida. Aquesta professió és molt seriosa i de molta responsabilitat, ja que el mestre sempre és l'exemple a seguir.»(estudiants de 4t grau del col·legi d'educació primària Hristo Botev, vila de Tarnava, Vratsa district.)

Informació de contacte Nom AMALIPE-Centre for Interethnic Dialogue and Tolerance Web www.amalipe.com www.romaeducation.com Telèfon +34 933 043 000 Email t_krumova@yahoo.com, amalipe.edu@gmail.com

16

6. CENTRES SOCIOMÈDICS PER A PERSONES GITANES (LLOC PER A DONES A ALIVERI) –

GRÈCIA, KEKPA-DIEK, EMPRESA MUNICIPAL D’ATENCIÓ SOCIAL, MUNICIPALITAT DE

VOLOS

Resum Aquesta acció es va desenvolupar durant la intervenció del Centre Sociomèdic (Oficina de Suport a la Comunitat Gitana) a Aliveri, Nea Ionia, a Volos, i ha estat proporcionant serveis a les persones residents gitanes des de 1998. L'activitat va ser finançada inicialment per la Iniciativa Comunitària Integra, del programa Multi Roma Accions Hellas (1998-2001), el Ministeri de l'Interior grec en el marc del Pla Nacional de Persones Gitanes a Grècia (2000-2004), el Programa Operatiu Grec del tercer marc comunitari, cofinançat en un 75% pel FSE (2005-2009) i pel fons nacional en combinació amb recursos de les administracions locals (2009-2012). Durant el període 2012-2014, el programa estarà cofinançat pel MENR grec.

• Aquests «centres sociomèdics per a persones gitanes» tenen com a objectiu la integració de les persones gitanes a nivell local a través de la implementació d'un pla d'acció al territori mateix.

• La seva metodologia és l'enfocament holístic (educació, ocupació, salut, habitatge, activitats de temps lliure, drets civils i cívics), i se centra en les dones i infants.

• Es desenvolupen també diverses accions basades en la investigació quantitativa per identificar les necessitats dels residents, en relació amb els mètodes d'anàlisi qualitativa de tipus Espiral.4

• Es parteix de la idea que les dones són una peça clau per al desenvolupament econòmic i la transformació educativa de la zona.

A Aliveri de Nea Ionia, a Volos resideixen de manera permanent o temporal més de 1.225 persones d'origen gitano (dades de 2010, KEKPA-Diek). Aquest és un barri perifèric i aïllat que està clarament delimitat per una línia de ferrocarril, el riu Xirias i una carretera comarcal que uneix el districte de Nea Ionia amb la zona de Melissiatika. A Aliveri, quan vam començar a treballar l'any 1998, la majoria dels nens i nenes (més del 80%) no assistia a l'escola, i les dones se centraven bàsicament a atendre les qüestions familiars i de la llar, o a ajudar els seus marits en la feina ocupant-se dels fills. A més, l'educació no era considerada un valor rellevant per a les famílies gitanes (d'acord amb investigacions prèvies, el 1998 més de la meitat de la població era analfabeta o analfabeta funcional). Aquestes són les raons per les quals es va decidir implementar accions per promoure el valor de l'educació entre la població gitana, i per fer que els nens i nenes gitanos assistissin a l'escola. 1 Els esforços per canviar la situació de l'educació de la població gitana van començar a fer-se ja des del principi, el 1998, i més intensament després del 2000. Però amb el pas del temps el personal de KEKPA-Diek es va adonar que aquests esforços es veien frustrats pels mateixos familiars dels nens i les nenes, ja que no consideraven que l'educació fos rellevant per als seus fills, fet que produïa una desvalorització de l’educació. D'aquesta manera, des de KEKPA-Diek es va decidir apropar-se a aquells membres de la família que estaven més a prop dels nens i les

4 Pàgina web del Consell d’Europa, SPIRAL (Societal Progress Indicators and Responsibilities for ALL), https://spiral.cws.coe.int/tiki-index.php

17

nenes per així poder exercir més influència en la seva situació educativa, en concret a les mares i les àvies. Així, es va decidir actuar en la situació educativa dels nens gitanos intervenint a través de tots dos, mares i infants.

Resultats

� La matrícula dels infants gitanos es va duplicar des de 2006, i el percentatge d'abandonament ha disminuït al voltant d'un 10% en comparació amb el 40% que hi havia inicialment (ara els nens i les nenes van a les escoles públiques més properes). A més, al voltant de 4-5 nens i nenes assisteixen per primera vegada cada any a l'educació infantil i a l'educació secundària.

� L'interès de les dones gitanes per la seva pròpia educació, així com per la seva inclusió en el mercat laboral, ha crescut notablement: fins ara, 20 dones han rebut formació per iniciar les seves pròpies empreses i 31 dones més han rebut classes de grec. A més, 5 dones han cursat l'educació bàsica, i totes elles en van rebre el diploma, i 1 d’elles va decidir continuar l'educació secundària. Cal destacar també que, a poc a poc, cada vegada hi ha més homes que comenten que volen assistir a classe: 9 homes han rebut classes de grec, i 2 més han obtingut el certificat d'educació obligatòria.

� 1 dona de la comunitat treballa com a netejadora en els cursos i 1 més treballa com a mediadora. A més, 2 treballen en l'equip de neteja del municipi de Volos i 3 dones han decidit demanar subvencions per posar en marxa la seva pròpia empresa.

“Continuem esmentant les coses que ens agradaven i Eirini anotava el que dèiem a la pissarra... classes de grec, excursions, discussions de bellesa i salut, artesania, etc. Em va agradar molt el treball en equip, vam riure molt." Sabani Magdalini (membre de l'Espai de Dones). "Volia aprendre grec per fer la meva vida més fàcil, especialment amb els serveis públics,

per poder comunicar-me millor amb la gent grega..." Kolonia Stavroula (membre de l'Espai de Dones)

Informació de contacte Nom KEKPA-DIEK, Municipal Enterprise for social care, Municipality of Volos Web www.kekpa.org Telèfon +30 24210 85841, Fax: +30 24210 68954 Email iak.ionia@gmail.com planning@kekpa.org

18

7. GRUPS INTERACTIUS: CLASSES HETEROGÈNIES AMB REORGANITZACIÓ DE RECURSOS –

ESPANYA, CENTRE D’INVESTIGACIÓ EN TEORIES I PRÀCTIQUES SUPERADORES DE

DESIGUALTATS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Resum L’actuació dels grups interactius és una experiència educativa d'èxit que s'està implementant cada vegada més a les escoles. Aquesta actuació es desenvolupa a escoles com les comunitats d'aprenentatge. Els grups interactius estan aconseguint l'èxit educatiu de tots els nens i nenes, fins i tot d’aquells que pertanyen a grups més vulnerables, com són els nens i nenes gitanos. Els grups interactius són una forma d'organització de les aules que contribueix a la millora dels resultats acadèmics i fomenta, alhora, la cohesió social. Aquesta activitat consisteix a agrupar els alumnes en petits grups heterogenis (en termes de gènere, cultura, resultats acadèmics, necessitats especials, etc.) i la incorporació dins de l'aula d'aquells recursos humans que ja es troben a l'escola i a la comunitat, i que en molts casos no s'utilitzen de manera adequada. Aquest recurs humà són les famílies, voluntariat de la comunitat, el professorat de suport, etc. Així, amb la participació de tots aquests agents educatius, cada grup heterogeni fa diverses activitats que són proposades pel professorat, sempre amb l'ajuda d'un familiar o un voluntari que passa a formar part del grup. La participació d'una persona adulta en el grup és un recurs clau, ja que és qui té la funció de promoure les interaccions d'aprenentatge entre els estudiants. Els grups interactius impliquen l'organització de la classe en petits grups heterogenis d'alumnes (per exemple, quatre grups de cinc alumnes) i inclouen diverses persones adultes, una per cada grup. Cada grup treballa en una activitat d'aprenentatge instrumental durant un període de temps determinat (per exemple, 20 minuts). D'aquesta manera, quan els estudiants i les estudiants acaben l'activitat que tenen assignada al seu grup, canvien de lloc i de grup i treballen una altra activitat instrumental diferent. Com s'ha esmentat abans, les persones adultes que hi participen són els mateixos professors, familiars, voluntaris de la comunitat o altres persones que hi col·laboren, i que s'encarreguen de motivar les interaccions entre els nens i nenes perquè siguin ells mateixos els qui resolguin les tasques que tenen assignades . La participació de persones adultes tan diverses fomenta que els nens tinguin interaccions d'aprenentatge també molt diverses. En els grups interactius, l'alumnat aprèn interaccionant amb els seus iguals, que són de diferents nivells d'aprenentatge. Els grups interactius proporcionen més oportunitats d'ajuda mútua entre els infants amb diferents nivells d'aprenentatge i ritmes, així com amb persones adultes també molt diverses. Ania Ballesteros, una alumna de 10 anys d'una de les escoles que té més èxit educatiu i que està situada en un context desfavorable, en la Conferència Final del projecte INCLUD-ED va descriure la seva experiència en els grups interactius de la següent manera: «Sense els grups interactius, hi ha nens que s'haguessin quedat enrere». En canvi, l'organització de l'alumnat en grups interactius fa que aquells que tenen un millor nivell acadèmic es converteixin en un recurs positiu per als qui tenen més dificultats, ja que són els qui expliquen i ajuden els altres membres del grup. Alhora, aquest enfocament garanteix que aquests estudiants que tenen millors resultats no hagin d'esperar que els seus companys acabin les seves tasques, sinó que el fet que ells hagin de ajudar els altres alumnes a acabar les tasques reforça les seves habilitats metacognitives. Es

19

produeixen, així, interaccions entre l'alumnat que accelera l'aprenentatge de tots i totes, i que alhora fomenta les relacions de solidaritat. Actualment ja hi ha més de 150 escoles organitzades en comunitats d'aprenentatge que estan portant a terme els grups interactius a Espanya. Aquesta activitat ja ha demostrat que és capaç d’aconseguir l'èxit educatiu de tots els nens i nenes, inclosos els pertanyents a grups vulnerables, com l'alumnat gitano. Resultats � En una de les escoles estudiades (Montserrat de Terrassa), per exemple, en el període

comprès entre 2001 i 2007, la proporció d'estudiants que van assolir les competències bàsiques en comprensió lectora va augmentar del 17% al 85%, considerant a més que en aquest mateix període el nombre d'estudiants d'origen immigrant va augmentar del 12% al 46%. Aquests resultats superen antigues hipòtesis que expliquen els resultats d'una escola en particular sobre la base de la composició del seu alumnat. El barri de Montserrat on es troba l'escola té un alt nivell de població gitana. A més, en aquest barri hi ha un elevat nivell d'atur, escasses oportunitats de promoció econòmica o recursos socials. Els nens i nenes gitanos del barri van a l'escola.

� Els grups interactius fomenten que els estudiants s'ajudin entre ells. Així, quan els estudiants són tan diversos entre ells pel que fa al seu rendiment acadèmic, l'aprenentatge millora.

� La incorporació de les famílies a l'aula contribueix a la millora de la convivència i a un millor comportament de l'alumnat. A més, quan els seus familiars estan a l'aula, els estudiants es comporten millor, i es concentren més quan fan les activitats acadèmiques. Tots dos, familiars i professorat, han identificat aquesta millora. Aquest és el cas d'una mare analfabeta del col·legi La Pau, que ha observat que la seva participació a la classe fa millorar el comportament de l'alumnat.

«Abans d'entrar a classe ells estan fent tant de soroll

que és massa, eh? I una de les nenes diu: "ja és aquí la

mare de Joan" i llavors s’asseuen. [I jo dic] "Benvinguts

tots, i calmeu-vos perquè si no ja veureu eh!". I llavors

tots els nens s’asseuen per fer el que indica la

professora, i tot va bé, i el professor està allà amb ells ...

"[la professora diu] si no hagués vist això amb els meus

propis ulls no m'ho hagués cregut [...] quan és la

pròxima vegada que véns? "(mare de l'escola La Pau).

"Els alumnes que ajuden, sens dubte, aprenen. A veure,

si un nen ha d'explicar un problema al seu company de classe [...] quan explica ha de passar per un

procés de reflexió, primer ho ha d'entendre per així poder-lo explicar als seus companys i que ells el

20

puguin entendre. Així, aquest és un procés de raonament pel qual el nen o nena ha de passar i que

realment l'ajuda a aprendre més, i a ser més conscient de què és el que sap, entens? "(professora de

l'escola Mare de Déu).

Informació de contacte Nom Centre d’Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats,

Universitat de Barcelona Web http://creaub.info Telèfon +34 93 403 50 99/51 64 Email crea@ub.edu

21

8. TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES - ESPAÑA, CENTRE D’INVESTIGACIÓ EN

TEORIES I PRÀCTIQUES SUPERADORES DE LES DESIGUALTATS DE LA UNIVERSITAT DE

BARCELONA

Resum Les tertúlies s'organitzen a les escoles i en altres organitzacions amb familiars, membres de la comunitat i nens i nenes. En aquestes sessions, les persones participants comparteixen la lectura d'obres de la literatura clàssica d'escriptors com Kafka, Joyce, Dostoievski, García Lorca i Cervantes. A través del diàleg sobre la literatura, els participants aprofundeixen en la seva comprensió del llenguatge i participen en debats que es generen a partir de la pròpia lectura però que es basen en les experiències de vida dels mateixos participants. Les tertúlies són una experiència molt enriquidora. En les tertúlies, els participants trien una obra de la literatura clàssica i decideixen quantes pàgines volen llegir en cada sessió. Així, llegeixen les pàgines acordades a casa i trien un paràgraf que volen compartir en la tertúlia. Quan es reuneixen en la tertúlia, les persones que volen llegeixen i comparteixen el paràgraf escollit amb la resta dels participants, i a partir d'aquí es genera un debat. En el debat hi ha una persona que modera i que és qui dóna torns de paraula. D'aquesta manera, qui demana la paraula llegeix el seu paràgraf i explica per què l'ha escollit. El procés continua així fins al final de la tertúlia. Les tertúlies s’adrecen a persones adultes sense formació acadèmica. Qualsevol persona, independentment del seu nivell de formació, hi pot participar. Aquesta activitat constitueix un espai en què les persones aprenen i que, a més, obre l'escola a la comunitat. Les tertúlies literàries dialògiques es fan també amb els nens i les nenes, com una activitat extraescolar o com a part del currículum regular. L'activitat es du a terme a les escoles que s'han convertit en comunitats d'aprenentatge i en altres organitzacions d'educació de persones adultes. Les tertúlies literàries tenen lloc un cop per setmana. Resultats

� Creació d'oportunitats perquè els nens i els seus familiars puguin compartir els seus coneixements i treballar junts a casa, la qual cosa millora la motivació i les competències acadèmiques. � Aquesta activitat implica també una formació per a les famílies i els membres de la comunitat, la qual cosa té un impacte positiu en l'alumnat, ja que les famílies poden ajudar els seus fills en el seu procés d'aprenentatge. Això fa que el rendiment acadèmic dels nens i les nenes millori. � L'augment de les interaccions i els contextos d'aprenentatge fan que hi hagi també un augment de les expectatives de les possibilitats acadèmiques dels nens i nenes. � La participació de famílies ha fomentat, alhora, més participació en altres activitats de l'escola, ja que hi ha un millor coneixement d'aquesta i de les oportunitats de participació que ofereix.

22

� Les dones que participen en els cursos de formació de famílies (com les Tertúlies) esdevenen protagonistes del seu propi progrés, i això contribueix a augmentar la seva autoestima.

«Bé, entendre com funcionen les coses a l'escola té un clar impacte en els familiars. Això significa que més

pares hi col·laboren [...]. Quan veuen com funciona, els familiars s'hi involucren més i són més conscients

que la gent de vegades no hi participa perquè no saben com funcionen les coses, llavors es donen per

vençuts.» (professor de l'escola Mare de Déu).

«Des que hi ha classes, els pares han augmentat una mica les seves expectatives sobre els seus fills, potser

ells estaven acostumats a dir que... bé, fins al quart o sisè any de primària era el màxim que els seus fills

podien assolir, però ara parlen de la universitat [...] Això em va impactar molt quan jo vaig arribar: els nois,

quan tenien 14 anys, ja parlaven que quan tinguessin 15 o 16 anys estarien treballant; però ara diuen: «jo

vull ser veterinari, jo vull anar a la universitat."» (professora de l'escola Mare de Déu).

Informació de contacte Nom Centre d’Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats,

Universitat de Barcelona Web http://creaub.info Telèfon +34 93 403 50 99/51 64 Email crea@ub.edu

23

9. APRENENTATGE PER A FAMÍLIES GITANES (ROFAL) [ROMA FAMÍLIES LEARNING]. PROJECTE REGIO COMENIUS – IRELAND, PAVEE POINT TRAVELLERS CENTRE

Resum El projecte «Aprenentatge per a famílies gitanes» (ROFAL, en les seves sigles en anglès) és un projecte Comenius Regio finançat per la Unió Europea. La finalitat del projecte era fomentar la participació de les famílies en l'educació dels seus fills, donant-los suport perquè els ajudessin en el seu aprenentatge, augmentant les interaccions d'alfabetització entre ambdós. D'aquesta manera, al mateix temps que s'ajuda els infants, s’aconsegueix que els pares puguin superar les seves dificultats d'alfabetització i de matemàtiques. En els dos anys que va durar el projecte es va ajudar més de 55 pares i mares, que van participar en les classes de ROFAL. El projecte es va centrar en la comunitat gitana d’Ennis, a Clare. La comunitat gitana d’Ennis és d’aproximadament 300 persones, inclosos els infants. ROFAL va col·laborar amb diverses agències per maximitzar l'ús dels recursos i per augmentar la seva capacitat d'arribar als pares i mares gitanos de la regió de Clare. Uns quants organismes oficials i no oficials van participar activament en el projecte, entre d’altres: l’Ennis Educate Together National School, la Home School Community Liaison Teacher, la School Completion Project in Ennis Community College and Clare Immigrant Support Centre. Tots aquests organismes treballen amb la comunitat gitana de la zona. ROFAL va ser dirigit i executat a través del Projecte d'Aprenentatge Familiar Clare, que era la seu on es feien les reunions mensuals del projecte a Ennis. El seu soci internacional era l'organització Aydin Il Milli Egitim Mudurlugu, de la província d’Aydin, a Turquia. Els objectius principals del projecte eren: Incrementar la integració de la comunitat gitana en l'educació i l'escolarització dels seus fills i filles. Promoure activitats de cooperació entre les autoritats locals i regionals als països socis. Donar suport a les famílies perquè aquestes poguessin, de la seva banda, ajudar els seus fills i filles en els seus processos d'aprenentatge. Augmentar les interaccions educatives entre pares i fills a partir de fer activitats d'alfabetització. Donar suport a les pròpies necessitats educatives dels pares i mares, com és l'alfabetització i l'aritmètica. Fomentar el concepte d'aprenentatge permanent. En la comunitat hi havia problemes d'absentisme a les classes de primària entre els nens i nenes gitanos, per això es va considerar que aquesta activitat contribuiria a augmentar la participació dels pares i mares a l'escola, i que alhora acabaria amb l'absentisme escolar. Així, es va implementar el programa de Classes d'Aprenentatge de Famílies, que tenia una durada de 16 hores a la setmana durant 8 setmanes. Les classes es van organitzar en un horari i espai que fos adequat per a les famílies gitanes, la qual cosa en facilitava la participació. Com a part de les classes, es van proporcionar també escoles bressol. Inicialment, es va repartir un qüestionari que va ser traduït al txec i distribuït a les famílies. La finalitat d'aquest qüestionari era conèixer

24

les assignatures sobre les quals els pares estaven interessats a formar-se, per així fer-les a les classes. Resultats � 55 pares van participar en les Classes d'Aprenentatge per a Famílies. � El 100% de l'alumnat gitano va continuar la seva educació secundària un cop acabada la

primària. � 31 persones van respondre al qüestionari sobre la seva formació i les seves necessitats

educatives. � Es va crear i distribuir un butlletí informatiu en el qual s'explicaven les qüestions més

rellevants sobre el sistema educatiu d'Irlanda i les formes de suport als estudiants. � Els pares van assistir a les classes

regulars als centres d'educació de persones adultes.

� Increment significatiu del nombre de pares i mares que van començar a participar en cursos d'educació de persones adultes.

� Increment significatiu del nivell d'assistència escolar de l'alumnat gitano.

� Establiment d'una xarxa d'agències de la zona que van començar a treballar de forma col·lectiva sobre

assumptes que afectaven les famílies gitanes. � Al final del projecte, els pares i mares se sentien còmodes de participar en el context

educatiu dels seus fills. Molts familiars van començar a col·laborar amb el personal educatiu i amb les autoritats legals en diferents tasques.

Com han impactat les classes de formació de familiars en la seva família?

«M'agraden les classes, ja que els nens tenen alguna cosa en què interessar-se, i a més ells coneixen altres

nens quan participen en aquestes classes. Els porta felicitat.»

«Els nens es diverteixen. Les classes els ajuden.»

«M'agrada jugar amb els nens. Després de les classes em sento millor.»

«És millor si són dues vegades a la setmana. Sí, m'agraden perquè ens han ajudat molt. Si, estic molt

content amb aquest programa.»

Informació de contacte

Nom Pavee Point Travellers Centre – Ireland Web http://paveepoint.ie/ Telèfon +35 3187 80255 Email hilary.harmon@ pavee.ie

25

10. UN BON INICI A L’ESCOLA – ROMANIA, ROMANI CRISS - ROMA CENTRE FOR SOCIAL

INTERVENTION AND STUDIES

Resum El primer pas del programa va ser seleccionar la comunitat on s'implementaria un programa pilot intensiu de formació per a nens i nenes. Els criteris utilitzats per seleccionar la comunitat van ser dos: l'existència d'una comunitat gitana en què hi hagués un elevat nivell d'abandonament escolar i dificultats d'adaptació dels nens i nenes gitanes a les demandes escolars, i un interès real de les autoritats locals en què el programa tingués èxit, evidenciat, això, mitjançant la seva participació directa en les activitats. Quan es van seleccionar els llocs on s'implementaria, es va fer un estudi de viabilitat basat en un qüestionari que es va passar a la comunitat gitana, orientat a respondre a les necessitats reals de la comunitat. La següent fase del projecte va consistir en l'organització de seminaris de formació per a l'equip de professors del projecte. La formació va emfatitzar la importància d'adaptar el contingut educatiu a les característiques dels nens i nenes (edat, context familiar, característiques de la comunitat); valorant així el potencial motivacional i intel·lectual dels infants, i utilitzant una estratègia educativa basada en jocs per incrementar la accessibilitat de les accions. A partir de l'experiència d'aquest programa pilot, els següents projectes d'educació infantil creats i implementats per Romani CRISS van incloure també una dimensió intercultural. Així, el 2006, 2007 i 2008 Romani CRISS va organitzar unes colònies d'estiu d'educació infantil per a nens i nenes que s'inscriurien en l'educació elemental. Les activitats estaven orientades a superar els estereotips culturals i ètnics, a promoure el diàleg intercultural i l'intercanvi d'experiències entre els participants, a ajudar els participants a assumir la seva identitat col·lectiva, i a reflexionar sobre la riquesa de les tradicions gitanes. A més d'això, Romani CRISS va organitzar activitats interculturals en escoles d'infantil amb alumnat gitano i no gitano. La temàtica de les activitats abordava l'expressió de les habilitats artístiques (pintura, disseny, realització de nines i teatre) i l'adquisició de coneixements sobre la història i les tradicions del poble gitano. L'educació infantil fomenta que els nens i nenes adquireixin habilitats per a una integració d'èxit en l'escola primària. Durant el programa, els participants van millorar les seves habilitats de comunicació oral, van utilitzar la seva imaginació i creativitat, i van adquirir coneixements bàsics sobre matemàtiques. D'aquesta manera, l'equip de Romani Criss considera que la participació dels nens i nenes gitanes en l'educació infantil incrementa la seva participació posterior a l'escola i les seves habilitats per aconseguir bons resultats educatius posteriors. En el projecte van participar 30 nens i nenes gitanos d'entre 6 i 12 anys que mai no havien assistit a l'educació infantil o primària, o que havien fracassat en l'educació primària o que havien abandonat l'escola de la localitat de Panciu, a Vrancea (Romania). El programa "Un bon inici en educació" va intentar llavors millorar l'adaptabilitat i els resultats dels nens gitanos a

26

l'escola de Panciu. Aquesta va ser una iniciativa conjunta amb UNICEF, el Ministeri Romanès d'Educació i Romani CRISS, que han intentat solucionar el problema de l'abandonament escolar dels nens i nenes gitanos. Resultats � Formació intensiva de nens gitanos organitzada l'agost de 2001. La durada per dia de les

activitats es va incrementar de 4 hores al dia la primera setmana, a 5 hores la segona setmana, i 6 la tercera.

� Formació per a la matriculació en l'educació elemental sobre assignatures com ara llengües, matemàtiques, coneixement del medi, jocs i activitats creatives, educació cívica, activitats artístiques, educació física, música i dansa.

� Fundació d'un Centre de Suport Educatiu per als nens i nenes, amb suport extraescolar. En aquest centre, els infants podien fer els seus deures, preparar les classes i rebre ajuda sempre que ho necessitaven.

� Organització d'una sessió de formació per al professorat del centre. � El 56% dels nens i nenes van aconseguir la seva promoció al següent nivell educatiu.

Informació de contacte Nom Romani CRISS - Roma Centre for Social Intervention and Studies Web www.romanicriss.org Telèfon Tel: +4 021 310 70 70 Email office@romanicriss.org

27

11. UN BON INICI (PREESCOLAR) – ROMANIA, ROMANI CRISS - ROMA CENTRE FOR

SOCIAL INTERVENTION AND STUDIES

Resum El projecte “Un bon inici” va ser finançat per la Unió Europea i va donar suport a més de 4.000 nens i nenes d'entre 0 i 6 anys perquè accedissin a l'educació infantil i als serveis d'atenció a setze localitats de quatre països: Hongria, Macedònia, Romania i Eslovàquia. Tot i que el projecte s’adreça principalment als nens d'ètnia gitana, també hi han participat infants no gitanos i famílies. En el projecte han participat diverses ONG que treballen amb els governs nacionals i locals als diferents països socis, amb la intenció de construir aliances sostenibles capaces d'augmentar i millorar els serveis oferts als infants. Els objectius principals del projecte eren augmentar l'accés dels infants gitanos i no gitanos als serveis d'educació de qualitat de la primera infància i millorar els resultats del desenvolupament primerenc i la preparació dels infants per a l'escola, com també dotar-los de més oportunitats. A Romania, el projecte es va executar a Mofleni, una comunitat situada a la perifèria d'un dels barris de Craiova, a Dolj, on hi havia aproximadament 100 infants de fins a 6 anys d'edat que parlaven romaní a casa. El projecte «Un bon començament», a Mofleni, tenia dos enfocaments principals, un d’institucional i un altre de centrat en la comunitat. Per a l'enfocament institucional es van fer una sèrie d'activitats orientades a sensibilitzar les autoritats sobre la importància de l'educació i la situació dels nens i nenes gitanos de Craiova. Un altre tema abordat en el projecte va ser el de la interculturalitat a les escoles d'educació infantil de Mofleni, a Craiova. Les activitats desenvolupades van donar suport a les escoles bressol de la comunitat i s’adreçaven a sensibilitzar el professorat sobre la importància de la cultura gitana i la interculturalitat. Quant a l'enfocament comunitari, aquest va ser implementat mitjançant l'obertura d'un centre per a familiars i infants de 0 a 6 anys. S’hi han dut a terme activitats educatives per als nens i nenes amb la finalitat de proporcionar coneixements i habilitats útils per a l'educació primària i infantil. El grup a què s’adreçava el projecte eren els infants en edat preescolar i anterior a preescolar, amb edats compreses entre els 0 i 6 anys. Alhora, durant el projecte s'han organitzat activitats per als pares i altres familiars, amb l'objectiu de fer, també, programes de formació de famílies. Resultats � Acompanyament durant l'educació infantil. Una mitjana de 17 infants van ser transportats

diàriament als centres educatius.

28

� 164 sessions educatives i activitats de joc van ser implementades durant el projecte, amb una participació d'entre 10 i 30 nens i nenes per sessió.

� Sessions de teràpia per a infants, amb assessorament psicològic i classes de llengua: 41 sessions d'assessorament psicològic i 56 classes de llengua en què van participar de mitjana 4-5 nens i nenes per sessió, amb un total de 17.

� 62 mares van rebre assessorament sobre la importància de l'educació en la primera infància.

� Una campanya d'immunització i registre en el metge de família. � 312 visites a les llars de la comunitat. � Acompanyament a les persones de la comunitat perquè tinguessin accés als serveis de salut

i als serveis socials. � Organització de campanyes per donar suport als pares a matricular els seus fills i filles a les

escoles d'educació infantil i primària; aproximadament 100 infants van ser matriculats a l'escola primera i infantil durant la durada del projecte.

«Crec que aquest projecte ens va portar alguna cosa que nosaltres, pels nostres mitjans, no podíem fer pels

nostres fills. No podem educar els nostres fills com sí ha fet aquest projecte»

Carmeluta Taniu, mare

«Com que els nens i nenes van arribar al centre i van veure el tipus d'activitats que s’hi feien, els pares es

van adonar que l'educació és important i ells mateixos van concloure que està bé que els seus fills vagin a

l'escola primària i infantil. La relació es va enfortir, ara ens comuniquem més. Els nens i nenes demanen als

seus pares tot el temps "Vull anar al centre, jo vull anar al jardí d'infants", sobretot, a l'escola.»

Gabriela Cicea, coordinadora local Informació de contacte Nom Romani CRISS - Roma Centre for Social Intervention and Studies Web www.romanicriss.org Telèfon Tel: +4 021 310 70 70 Email office@romanicriss.org

29

II. Breu descripció de les reunions dels grups nacionals Como es va establir en la proposta del projecte, els socis de ROM-UP! van formar grups nacionals de treball a fi de debatre sobre les experiències educatives d'èxit i discutir sobre la viabilitat de transferir-les al context nacional respectiu. Els grups de treball estaven formats per persones gitanes sense formació acadèmica, persones respectades de la comunitat i actives en la promoció dels valors de la cultura gitana, professorat que treballa a escoles on hi ha elevats percentatges d'alumnat gitano, mediadors comunitaris i representants de les administracions. En cadascun dels següents països s'han organitzat dues reunions dels grups de treball: Espanya, Grècia, Bulgària, Romania i Irlanda. La primera reunió es va fer amb la finalitat de presentar el projecte, els seus objectius, les activitats i els resultats esperats. En aquesta reunió també es va presentar el document de treball de la reunió, i l'Informe Europeu en què es presentaven les experiències educatives d'èxit. En la segona reunió, els integrants del grup van debatre sobre la viabilitat d'implementar les experiències educatives d'èxit en els seus contextos nacionals, i es van fer propostes per fer-ho possible. Aquests debats van ser importants, ja que també s’hi va plantejar la importància de tenir en compte als actors nacionals i locals en l'àmbit de l'educació, com a agents claus per a la implementació d'aquestes actuacions, les quals ja estan a l'abast de tots els nens i nenes, i per fer possible la seva transferibilitat a nivell nacional. La informació recollida en els grups de treball es va utilitzar per dissenyar l'esborrany de les estratègies de viabilitat nacional, les quals s'explicaran en les pàgines següents. Així mateix, els suggeriments més citats per part dels diferents grups de treball van ser els següents:

• Els pares han de ser actius en l'educació dels seus fills i durant tot el procés del seu aprenentatge.

• Fomentar la incorporació de mètodes d'aprenentatge interactius i jocs en l'educació dels nens i nenes.

30

• Fer sessions de formació per al professorat sobre com treballar amb alumnat de minories ètniques, per tenir en compte el bagatge cultural, les tradicions i els costums de les diverses comunitats gitanes.

• Intentar canviar les actituds de la comunitat majoritària envers les minories ètniques. • Promoure el principi de solidaritat i la tolerància entre els estudiants. • Supervisar les trajectòries d'aquells estudiants que abandonen l'educació, que canvien

d'escola o que abandonen el país. • El treball de les persones que treballen directament amb la comunitat ha de centrar-se a

animar els pares a participar en activitats orientades a la integració de la comunitat gitana.

• Motivar les nenes gitanes perquè vagin a l’escola i acabin l'educació superior.

31

III. Estratègies de Viabilitat Nacional Les estratègies de viabilitat nacional es van dissenyar a tots els països socis del projecte i es basaven en les discussions dels mateixos grups nacionals de treball, que incloïen les recomanacions sobre com fer possible la transferibilitat i implementació de les actuacions educatives d'èxit. A continuació, es descriuran les propostes realitzades pels socis en les respectives estratègies de viabilitat, per dur a terme la implementació de les experiències d'èxit seleccionades en el marc del projecte europeu «ROM-UP! The inclusion of Roma through quality successful educational experiences». En la primera reunió, els membres del grup de treball van analitzar la viabilitat de cadascuna de les 11 actuacions educatives d'èxit seleccionades, amb la finalitat d'identificar quina de totes era la més viable per implementar en cada un dels països, la qual es treballaria posteriorment en la segona reunió. Les experiències que s'han seleccionat per ser transferides i implementades són: a Bulgària, «Disminució de la taxa d'abandonament escolar dels nens gitanos»; a Espanya, «Formació comunitària i de famílies»; a Romania, «Grups interactius i formació comunitària i de famílies; a Irlanda, “Centres sociosanitaris per a persones gitanes”. Les principals etapes que s'han considerat rellevants per fer possible la implementació de les actuacions educatives d'èxit són les següents:

- Campanyes de sensibilització orientades a les escoles, els agents educatius, el professorat, i altres agents clau.

- Campanyes de sensibilització orientades a les famílies gitanes, a la comunitat en general, a associacions gitanes i no gitanes, a esglésies i altres espais en què participa la comunitat gitana.

- Implementació de les actuacions seleccionades. - Recursos necessaris per a la implementació de les actuacions. - Assegurar la sostenibilitat de les activitats. - Necessitat d'establir compromisos per a la implementació de les actuacions.

Les campanyes de sensibilització ajudaran a assolir els acords establerts amb les autoritats educatives i amb la comunitat, per aconseguir així el seu suport al projecte. Un cop s'aconsegueixi el suport d'aquestes institucions clau i s'expliqui en què consisteixen les actuacions d'èxit, es podrà procedir a la fase següent, la implementació. Una manera útil d'organitzar la implementació és mitjançant la participació de voluntaris de la comunitat, persones gitanes acadèmiques, les quals poden compartir la seva experiència educativa fent de «referents» per als nens i nenes gitanes, i promoure així l'educació com un valor de gran importància al llarg de la vida, per a l'èxit personal però també per aconseguir la plena inclusió del poble gitano. La sostenibilitat de les actuacions que s'implementaran és de màxima importància per assegurar-ne la continuïtat. Les estratègies de viabilitat proposades per a la implementació de

32

les actuacions educatives d'èxit són sostenibles a curt i llarg termini, com s'explica quan es descriuen. Per més informació, visiti el web del projecte, en què podrà consultar informació concreta dels grups de treball i de les estratègies de viabilitat!

http://rom-up.eu

33

Organització coordinadora: Associacions Gitanes de Dones Drom Kotar Mestipen Web: www.dromkotar.org Contacte: Ana Contreras Fernández Email: info@dromkotar.org Socis:

AMALIPE Centre for Interethnic Dialogue and Tolerance Web: www.amalipe.com Contacte: Teodora Krumova Email: t_krumova@yahoo.com Utilities for Social Protection and Solidarity - Municipal Training Institute of Volos Web: www.kekpa.org Contacte: Nikolaos Antonakis Email: antonakis.nikos@gmail.com Centre d’Investigació en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats, Universitat de Barcelona Web: www.creaub.info Contacte: Adriana Aubert Email: crea@ub.edu

Generalitat de Catalunya, Department de Benestar Social i Família Web: www20.gencat.cat/portal/ site/bsf/?newLang=en_GB Contacte: Violant Cervera Godia Email: vcervera@gencat.cat Roma Center for Social Intervention and Studies Web: www.romanicriss.org Contacte: Simona Barbu Email: office@romanicriss.org Pavee Point Travellers Centre Web: www.pavee.ie Contacte: Frances Keyes Email: fran.keyes@pavee.ie European Roma Information Office Web: www.erionet.eu Contacte: Marta Pinto Email: marta.pinto@erionet.eu

Aquest projecte ha estat finançat amb el suport de la Comissió Europea. Aquesta publicació reflecteix l'opinió de l'autor, i la Comissió no es fa responsable de l’ús que es pugui fer de la informació continguda en aquest document.

ROM-UP! Ha estat finançat per la Comissió Europea durant el període d'un any, des d'abril de 2012 fins al març de 2013. El projecte inclou vuit institucions sòcies. L'objectiu principal del ROM-UP! és crear una Xarxa Gitana Internacional, amb el propòsit d'augmentar la consciència sobre les experiències educatives d'èxit que ja han demostrat científicament ser eficaces en la promoció de la integració social de l’alumnat gitano i tots els alumnes en general, en termes d'assoliment del èxit educatiu. Els objectius específics del projecte són: - Difondre les experiències educatives d'èxit que promouen l'educació en el poble gitano. - Desenvolupar estratègies per implementar accions educatives d'èxit als països participants (Espanya, Bulgària, Grècia, Romania i Irlanda). - Involucrar el poble gitano en la selecció d'experiències d'èxit educatiu dutes a terme en les seves comunitats. - Establir xarxes de coordinació entre el projecte, la comunitat gitana i els agents educatius per tal de superar l'exclusió educativa del poble gitano. El projecte ROM-UP! contribuirà a aconseguir les metes principals expressades en el Marc Europeu d'Estratègies Nacionals per a la Integració del Poble Gitano fins al 2020, oferint mesures educatives d'èxit explícites, detallades i concretes en l'àrea educativa, per ser transferides i implementades en diferents contextos europeus. Això comportarà una millora tangible en la qualitat de vida del poble gitano, especialment de la dels més vulnerables. El projecte oferirà mesures d'èxit concretes per assegurar que tots els nens i nenes gitanos tinguin accés a una educació de qualitat, garantint la finalització dels estudis primaris, la reducció en les taxes d'abandonament escolar i la promoció de l'accés als estudis superiors.