gs09_catala

Prova d’accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d’esports i Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny 2009

S3_11_1 LLENG.CATALANA GS 09

Llengua catalanaSèrie 3

Dades de la persona aspirant

Cognoms i nom

DNI

Qualificació

S3_11_1 LLENG.CATALANA GS 09.indd 1S3_11_1 LLENG.CATALANA GS 09.indd 1 25/03/09 17:3425/03/09 17:34

2

L’HORA DE DINAR

La nena és xinesa però es podria dir Núria o Montserrat. Va ser adoptada per una parella gironina quan ja tenien un fill encara menut. S’ho havien promès abans de casar-se, potser en conèixer els estralls que causava entre les nenes la política del fill únic que va decretar el govern xinès. Els pares naturals devien esperar un nen que els assegurés una vellesa plàcida. Mala sort. Va ser nena i va anar a raure en un hospici, abandonada. S’havia de fer fotre. Però va tenir una mica de sort de cara i és aquí, tan catalana com tu i com jo, amb els seus ulls d’ametlla.

Ara té quatre anys. S’estima els nous pares i el nou germà gran, i els avis i els tiets. Ha fet amics i s’ha educat com una ciutadana de profit. Sap que no es parla amb la boca plena, que s’ha de dir gràcies quan li donen alguna cosa, que toca banyar-se abans d’anar a dormir. Va a la guarderia i té nous companys. Coneix totes les places de la ciutat que tenen gronxadors i és feliç quan escolta les aventures de la Caputxeta Vermella o dels tres porquets i pateix per la integritat d’en Patufet quan el petit heroi gosa amagar-se sota una col per aixoplugar-se. Segur que té un àngel de la guarda que vetlla per ella quan s’escapa uns instants de la vigilàn-cia protectora dels pares. Estudiarà i es farà gran, si tot va com ha d’anar, i serà una gironina preparada i conscient. Segur.

Avui dina a casa dels avis. L’àvia l’apeixa repartint cullerades: una per al papa, una per a la mama, una per al germanet, una per a l’avi, una per a la nina… Però la xiqueta té poca gana, avui. Romanceja amb la boca plena i està per tot menys pel menjar. Aviat se’n cansa. No en vol més. Ara ja pensa a tornar a les joguines, en la nina que li ha comprat la mare…

L’àvia ho prova tot. Ha de créixer, s’ha de fer gran. I busca arguments de tota mena. Que si no menja es posarà malalta, que no es pot llençar el menjar, que…

Finalment troba un argument de pes: pensa en tants nens com hi ha al món que no tenen res per menjar. L’àvia ha viscut la postguerra i sap de què parla. Ha vist a la televisió els infants desnodrits que s’inflen de panxa en terres llunyanes. Ha sentit centenars de vegades les xifres esgarrifoses dels menuts que moren de gana arreu. Se’n sent culpable.

Insisteix: els nens que es moren de gana. Els nens que no tenen res per menjar…Però la petita xinesa catalana veu la cullera que branda l’àvia com una amenaça al davant

dels seus ulls i busca la paraula que l’alliberi del petit suplici que l’amoïna ara mateix. Ho ha sentit potser a l’escola. Vés a saber. Ella diu només:

—Que es fotin.Els nens són cruels, ho hauríeu de saber. Els arguments dels grans ja marcaran la seva vida,

algun dia. Avui la nena no té gana.

Pius PUJADES. El Punt (31 març 2008)


3

1. Comprensió i expressió[3,5 punts]

1.1. Expliqueu breument quina és la idea que vol transmetre l’autor amb aquest text i quina és, en general, la seva opinió sobre el tema.[1,5 punts]

1.2. Quina relació creieu que hi ha entre les expressions «s’havia de fer fotre» del primer paràgraf i «que es fotin» del penúltim, que trobareu subratllades en el text?[1 punt]


4

1.3. Escriviu un sinònim de cadascuna de les expressions destacades en negreta:[1 punt]

a) «els estralls que causava entre les nenes»

b) «que els assegurés una vellesa plàcida»

c) «va anar a raure en un hospici, abandonada»

d) «gosa amagar-se sota una col per aixoplugar-se»

e) «L’àvia l’apeixa repartint cullerades»


5

2. Expressió escrita[3 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents i escriviu unes cent paraules per a desenvolupar el text corresponent.

2.1. Redacteu una carta a un amic que tracti del tema: La meva parella i jo estem pensant en la possibilitat d’adoptar un fill.

2.2. Redacteu un text argumentatiu en què us manifesteu a favor o en contra d’una de les darreres frases del text: «els nens són cruels».


6

3. Reflexió lingüística[3,5 punts]

3.1. Completeu el quadre següent amb mots de les categories gramaticals indicades, mantenint en cada cas el mateix lexema.[1,5 punts]

Verbs Noms Adjectius Adverbis

assegurés _____________ _____________ _____________

_____________ _____________ nous _____________

_____________ profit _____________ _____________

ha educat _____________ _____________ _____________

alliberi _____________ _____________ _____________

3.2. Fixeu-vos en els pronoms febles, procedents del text, que figuren a continuació. En cada cas, indiqueu-ne l’antecedent, és a dir, la paraula o les paraules a què fa referència cadascun:[1 punt]

a) «S’ho havien promès»: el pronom fa referència a _________________

b) «Els assegurés una vellesa»: el pronom fa referència a _________________

c) «Li ha comprat la mare»: el pronom fa referència a _________________

d) «Se’n sent culpable»: el pronom fa referència a _________________

e) «Ho ha sentit potser a l’escola»: el pronom fa referència a _________________


7

3.3. Per a cadascuna de les expressions següents, extretes del text, busqueu-ne una altra que tingui un significat del tot equivalent i escriviu-la a l’espai buit de la ratlla de sota:[1 punt]

a) «potser en conèixer els estralls que causava»

____________________ en conèixer els estralls que causava

b) «un nen que els assegurés una vellesa plàcida. Mala sort. Va ser nena»

un nen que els assegurés una vellesa plàcida. ____________________ . Va ser nena

c) «Però va tenir una mica de sort de cara»

____________________ va tenir una mica de sort de cara

d) «Segur que té un àngel de la guarda»

____________________ té un àngel de la guarda

e) «Estudiarà i es farà gran, si tot va com ha d’anar, i serà»

Estudiarà i es farà gran, ____________________ , i serà


L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés



S3_11_3 LLENG.CATALANA GS SOLUCIONS 09


SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCIÓ

I PUNTUACIÓ

S3_11_3 LLENG.CATALANA GS SOLUCIONS 09.indd 1S3_11_3 LLENG.CATALANA GS SOLUCIONS 09.indd 1 25/03/09 17:3525/03/09 17:35

2

L’HORA DE DINAR

La nena és xinesa però es podria dir Núria o Montserrat. Va ser adoptada per una parella gironina quan ja tenien un fill encara menut. S’ho havien promès abans de casar-se, potser en conèixer els estralls que causava entre les nenes la política del fill únic que va decretar el govern xinès. Els pares naturals devien esperar un nen que els assegurés una vellesa plàcida. Mala sort. Va ser nena i va anar a raure en un hospici, abandonada. S’havia de fer fotre. Però va tenir una mica de sort de cara i és aquí, tan catalana com tu i com jo, amb els seus ulls d’ametlla.

Ara té quatre anys. S’estima els nous pares i el nou germà gran, i els avis i els tiets. Ha fet amics i s’ha educat com una ciutadana de profit. Sap que no es parla amb la boca plena, que s’ha de dir gràcies quan li donen alguna cosa, que toca banyar-se abans d’anar a dormir. Va a la guarderia i té nous companys. Coneix totes les places de la ciutat que tenen gronxadors i és feliç quan escolta les aventures de la Caputxeta Vermella o dels tres porquets i pateix per la integritat d’en Patufet quan el petit heroi gosa amagar-se sota una col per aixoplugar-se. Segur que té un àngel de la guarda que vetlla per ella quan s’escapa uns instants de la vigilàn-cia protectora dels pares. Estudiarà i es farà gran, si tot va com ha d’anar, i serà una gironina preparada i conscient. Segur.

Avui dina a casa dels avis. L’àvia l’apeixa repartint cullerades: una per al papa, una per a la mama, una per al germanet, una per a l’avi, una per a la nina… Però la xiqueta té poca gana, avui. Romanceja amb la boca plena i està per tot menys pel menjar. Aviat se’n cansa. No en vol més. Ara ja pensa a tornar a les joguines, en la nina que li ha comprat la mare…

L’àvia ho prova tot. Ha de créixer, s’ha de fer gran. I busca arguments de tota mena. Que si no menja es posarà malalta, que no es pot llençar el menjar, que…

Finalment troba un argument de pes: pensa en tants nens com hi ha al món que no tenen res per menjar. L’àvia ha viscut la postguerra i sap de què parla. Ha vist a la televisió els infants desnodrits que s’inflen de panxa en terres llunyanes. Ha sentit centenars de vegades les xifres esgarrifoses dels menuts que moren de gana arreu. Se’n sent culpable.

Insisteix: els nens que es moren de gana. Els nens que no tenen res per menjar…Però la petita xinesa catalana veu la cullera que branda l’àvia com una amenaça al davant

dels seus ulls i busca la paraula que l’alliberi del petit suplici que l’amoïna ara mateix. Ho ha sentit potser a l’escola. Vés a saber. Ella diu només:

—Que es fotin.Els nens són cruels, ho hauríeu de saber. Els arguments dels grans ja marcaran la seva vida,

algun dia. Avui la nena no té gana.

Pius PUJADES. El Punt (31 març 2008)


3


1.1. Expliqueu breument quina és la idea que vol transmetre l’autor amb aquest text i quina és, en general, la seva opinió sobre el tema.[1,5 punts]

Aquest exercici avalua la capacitat de l’estudiant de destacar i de sintetitzar les idees fonamentals que transmet el text, de treure’n conclusions i d’ordenar-les i expres-sar-les correctament.

• Valoreu amb 1,5 punts una exposició clara, completa i ordenada, escrita amb el lèxic adequat i sense errors d’ortografia ni de sintaxi.

• Valoreu amb 1 punt una exposició clara, correcta i ordenada, encara que oblidi alguna idea o algun aspecte important, o bé incorri en algun error d’ortografia o de sintaxi (tres com a màxim).

• Valoreu amb 0,5 punts una exposició que contingui la major part de les idees essencials del text, però que presenti algunes irregularitats en l’expressió (desor-dre, poca claredat…), o bé que contingui més de quatre errors de tipus ortogràfic o sintàctic.

• No doneu cap punt a exposicions clarament incompletes, confuses o desor-denades, o bé que continguin més de sis errors de tipus ortogràfic o sintàctic.

1.2. Quina relació creieu que hi ha entre les expressions «s’havia de fer fotre» del primer paràgraf i «que es fotin» del penúltim, que trobareu subratllades en el text?[1 punt]

L’alumnat s’ha d’adonar que el verb «fotre’s», de clar registre col·loquial, mostra en el primer cas («s’havia de fer fotre») que la protagonista, la nena xinesa, per culpa del seu sexe, va anar a parar en un hospici del qual difícilment podria sortir i, per tant, se li presentava una vida amb un futur molt negre. L’atzar féu, però, que les coses canviessin (fou adoptada per una família gironina) i ara és ella, amb el «que es fotin» quan se la pressiona perquè no deixi el menjar que altres no tenen, qui es desentén de manera innocent dels que estan en una situació d’abandonament i marginalitat com la que ella patia.

Valoreu la resposta, segons la precisió i la claredat de la redacció, amb 1, 0,75, 0,50, 0,25 o bé 0 punts.


4

1.3. Escriviu un sinònim de cadascuna de les expressions destacades en negreta:[1 punt]

Descompteu 0,2 punts per cada resposta errònia.

a) «els estralls que causava entre les nenes»

els problemes, les desgràcies… o similars

b) «que els assegurés una vellesa plàcida»

còmoda, agradable… o similars

c) «va anar a raure en un hospici, abandonada»

va anar a parar… o similars

d) «gosa amagar-se sota una col per aixoplugar-se»

arrecerar-se, protegir-se… o similars

e) «L’àvia l’apeixa repartint cullerades»

la nodreix, l’alimenta… o similars


5



2.1. Redacteu una carta a un amic que tracti del tema: La meva parella i jo estem pensant en la possibilitat d’adoptar un fill.

2.2. Redacteu un text argumentatiu en què us manifesteu a favor o en contra d’una de les darreres frases del text: «els nens són cruels».

Adjudiqueu:

3 punts quan el text expressi amb claredat idees i conceptes ajustats al tema elegit entre els dos que s’han proposat, presenti tesis i arguments de manera ordenada, amb una correcta distribució en paràgrafs, un bon ús dels signes de puntuació i dels marcadors discursius i un lèxic i una sintaxi adequats, i mostri en general una clara correcció gramatical.

2,5 punts quan el text expressi idees ajustades al tema i mantingui el bon ús de la puntuació i dels marcadors discursius i un lèxic i una sintaxi adequats, però es mostri pobre en el contingut o no acabi de formular una tesi o uns arguments de manera especialment clara.

2-1,5 punts quan el text s’expressi amb ordre però es mostri marcadament pobre en idees i conceptes o no acabi de donar arguments clars i, a més, presenti algunes limitacions en el lèxic o la sintaxi i en l’aplicació de la normativa (2 o 1,5 punts, segons el grau en què es presentin aquests problemes).

1-0,5 punts quan el text presenti limitacions importants (1 o 0,5 punts, segons el grau d’importància) tant en el contingut —incoherències, contradiccions, falta de claredat…— com en la forma —errors ortogràfics o sintàctics, pobresa d’expressió, barbarismes o lèxic poc adequat…

0 punts quan el text resulti del tot deficient, no expressi amb claredat les idees i presenti errors greus i reiterats de qualsevol tipus, o bé quan el contingut no s’ajusti als temes proposats.


6


3.1. Completeu el quadre següent amb paraules de les categories gramaticals indicades, mantenint en cada cas el mateix lexema.[1,5 punts]

Descompteu 0,1 punts per cada paraula errònia o mal escrita.

VERBS NOMS ADJECTIUS ADVERBIS

assegurés seguretat o segur o assegurat segurament assegurança

innovar novetat nous novament

aprofitar profit profitós o aprofitat profitosament o aprofitable

ha educat educació educat educadament

alliberi llibertat lliure lliurement

3.2. Fixeu-vos en els pronoms febles, procedents del text, que figuren a continuació. En cada cas, indiqueu-ne l’antecedent, és a dir, la paraula o les paraules a què fa referència cadascun:[1 punt]


a) S’ho havien promès: el pronom fa referència a el fet que adoptarien una nena xinesa

b) Els assegurés una vellesa: el pronom fa referència a els pares naturals

c) Li ha comprat la mare: el pronom fa referència a la nena xinesa

d) Se’n sent culpable: el pronom fa referència a la situació dels nens desnodrits, que moren de gana

al món

e) Ho ha sentit potser a l’escola: el pronom fa referència a l’expressió «que es fotin»


7

3.3. Per a cadascuna de les expressions següents, extretes del text, busqueu-ne una altra que tingui un significat del tot equivalent i escriviu-la a l’espai buit de la ratlla de sota:[1 punt]

Descompteu 0,2 punts per cada expressió errònia, mal escrita o fora de context.

a) «potser en conèixer els estralls que causava»

{qui sap si, tal vegada, possiblement… o similars}, en conèixer els estralls que causava

b) «un nen que els assegurés una vellesa plàcida. Mala sort. Va ser nena»

un nen que els assegurés una vellesa plàcida. {Llàstima, Ves per on… o similars}. Va ser nena

c) «Però va tenir una mica de sort de cara»

{Tanmateix, No obstant això… o similars}, va tenir una mica de sort de cara

d) «Segur que té un àngel de la guarda»

{Sens dubte, Probablement, Indubtablement… o similars}, té un àngel de la guarda

e) «Estudiarà i es farà gran, si tot va com ha d’anar, i serà»

Estudiarà i es farà gran, {si tot va bé, si no passa res d’estrany… o similars}, i serà



S4_11_1 LLENG.CATALANA GS 09


Dades de la persona aspirant

Cognoms i nom

DNI

Qualificació


2

LA FAGEDA

Dimarts es va presentar al Palau Robert el llibre La Fageda. Història d’una bogeria, escrit per Dolors González. La Fageda, ja ho saben, és una cooperativa sense afany de lucre, ubicada a la Garrotxa.

Parlar de la història d’una bogeria no és cap recurs publicitari per vendre un llibre que narra una de les més precioses realitats contemporànies. El títol diu la veritat. Perquè veritat de la bona és que, ja fa 25 anys, el psicòleg Cristóbal Colón va decidir crear una empresa que donés feina a un grup de persones amb disminucions psíquiques o mentals. Avui, aquella bogeria s’estudia en aquelles escoles anomenades de negocis, plenes de màsters i d’alumnes que somien ser fitxats per algun directiu amb tirants, camisa de ratlles i despatx a la Cinquena Avinguda.

O sigui, que imaginin-se com devia ser aquell matí o aquella tarda —no ens posarem ex-quisits— del 7 d’abril de 1982. Imaginin-se un paio que diu que es diu Cristóbal Colón entrant al despatx del llavors alcalde d’Olot, Joan Sala. Imaginin-se la cara del llavors alcalde quan Cristóbal Colón, a més de dir que es diu Cristóbal Colón, afegeix que és psicòleg. Un psicòleg recomanat per la persona que l’acompanya: Josep Torrell, que és el coordinador de l’atenció psiquiàtrica de la zona de la Garrotxa.

El que va passar després és la història d’un èxit, d’uns prodigiosos iogurts que jo prenc per esmorzar a la salut de Cristóbal Colón, de la seva dona, Carme Jordà, pedagoga i cofundadora de la cooperativa, i d’Albert Riera, que és qui els porta l’assumpte de la comunicació.

Ara, des que he llegit aquest llibre i sé que existeix Rosario, també brindaré per ella. Rosario té 62 anys, treballa a la cooperativa i és, entre altres coses, una experta pelant patates. Va aprendre a fer aquesta tasca a l’hospital psiquiàtric de Salt, on li van diagnosticar oligofrènia mitjana i disminució mental. A Rosario, quan era una nena, la van abandonar en un bosc.

Després, la sort va deixar de ser-li adversa. Rosario va conèixer Cristóbal Colón i Josep Torrell.

Arturo SAN AGUSTÍN. El Periódico (20 abril 2008)


3


1.1. Resumiu el contingut del text i l’actitud que l’autor hi posa de manifest respecte a la cooperativa La Fageda.[1,5 punts]

1.2. Després de llegir el text, expliqueu les raons del títol del llibre (La Fageda. Història d’una bogeria) al qual fa referència l’autor.[1 punt]


4

1.3. Escriviu un sinònim o expliqueu el significat que tenen dins el text les paraules que trobareu a continuació destacades en negreta:[1 punt]

a) cooperativa

b) lucre

c) paio

d) cofundadora

e) diagnosticar


5



2.1. Redacteu un text argumentatiu que respongui a la qüestió següent: Pot tenir sentit una empresa que no tingui com a finalitat primera el benefici econòmic?

2.2. Redacteu un text descriptiu centrat en un personatge o una entitat que hagin des-tacat per la seva feina cívica en el vostre entorn proper.


6


3.1. Partint dels fragments del text que reproduïm a continuació, canvieu les expressions que us presentem subratllades per altres que tinguin un significat equivalent dins el mateix context:[1 punt]

a) «Perquè veritat de la bona és que»: ______________________________________

b) «Avui, aquella bogeria s’estudia»: ________________________________________

c) «O sigui, que imaginin-se»: _____________________________________________

d) «Ara, des que he llegit aquest llibre»: ____________________________________

e) «Després, la sort va deixar de»: __________________________________________

3.2. Completeu el quadre següent amb els adjectius en femení i masculí i els substantius que convingui, mantenint sempre el lexema adient.[1 punt]

Substantiu Adjectiu en masculí Adjectiu en femení

bogeria _______________ _______________

_______________ _______________ ubicada

_______________ publicitari _______________

disminució _______________ _______________

_______________ _______________ adversa


7

3.3. Partint del verb que indiquem en negreta, escriviu-lo en les formes que resultin adients a cadascuna de les frases que trobareu a continuació:[1,5 punts]

Avui prenc un iogurt per esmorzar:

a) Demà _________________________ un iogurt per esmorzar.

b) Caldria que tothom _________________________ un iogurt per esmorzar cada dia.

c) Ei, vosaltres, avui no _________________________ un iogurt per esmorzar.

d) Així, tu continues _________________________ un iogurt per esmorzar cada dia?

e) Si voleu mantenir la salut, _________________________ un iogurt per esmorzar. Us anirà molt bé.

f ) Nosaltres també _________________________ un iogurt per esmorzar, si ens agra-dés; però no ens agrada.

g) Em sembla que si ahir només _________________________ un iogurt per esmorzar, avui ens hauríem trobat millor.



S4_11_3 LLENG.CATALANA GS SOLUCIONS 09


SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCIÓ

I PUNTUACIÓ


2

LA FAGEDA

Dimarts es va presentar al Palau Robert el llibre La Fageda. Història d’una bogeria, escrit per Dolors González. La Fageda, ja ho saben, és una cooperativa sense afany de lucre, ubicada a la Garrotxa.

Parlar de la història d’una bogeria no és cap recurs publicitari per vendre un llibre que narra una de les més precioses realitats contemporànies. El títol diu la veritat. Perquè veritat de la bona és que, ja fa 25 anys, el psicòleg Cristóbal Colón va decidir crear una empresa que donés feina a un grup de persones amb disminucions psíquiques o mentals. Avui, aquella bogeria s’estudia en aquelles escoles anomenades de negocis, plenes de màsters i d’alumnes que somien ser fitxats per algun directiu amb tirants, camisa de ratlles i despatx a la Cinquena Avinguda.

O sigui, que imaginin-se com devia ser aquell matí o aquella tarda —no ens posarem ex-quisits— del 7 d’abril de 1982. Imaginin-se un paio que diu que es diu Cristóbal Colón entrant al despatx del llavors alcalde d’Olot, Joan Sala. Imaginin-se la cara del llavors alcalde quan Cristóbal Colón, a més de dir que es diu Cristóbal Colón, afegeix que és psicòleg. Un psicòleg recomanat per la persona que l’acompanya: Josep Torrell, que és el coordinador de l’atenció psiquiàtrica de la zona de la Garrotxa.

El que va passar després és la història d’un èxit, d’uns prodigiosos iogurts que jo prenc per esmorzar a la salut de Cristóbal Colón, de la seva dona, Carme Jordà, pedagoga i cofundadora de la cooperativa, i d’Albert Riera, que és qui els porta l’assumpte de la comunicació.

Ara, des que he llegit aquest llibre i sé que existeix Rosario, també brindaré per ella. Rosario té 62 anys, treballa a la cooperativa i és, entre altres coses, una experta pelant patates. Va aprendre a fer aquesta tasca a l’hospital psiquiàtric de Salt, on li van diagnosticar oligofrènia mitjana i disminució mental. A Rosario, quan era una nena, la van abandonar en un bosc.

Després, la sort va deixar de ser-li adversa. Rosario va conèixer Cristóbal Colón i Josep Torrell.

Arturo SAN AGUSTÍN. El Periódico (20 abril 2008)


3


1.1. Resumiu el contingut del text i l’actitud que l’autor hi posa de manifest respecte a la cooperativa La Fageda.[1,5 punts]

Cal que d’alguna manera quedi explicitada l’actitud de simpatia, respecte i estima que l’autor manifesta envers la iniciativa que explica el llibre.

• Valoreu amb 1,5 punts una exposició clara, completa i ordenada, escrita amb el lèxic adequat i sense errors d’ortografia ni de sintaxi.

• Valoreu amb 1 punt una exposició clara, correcta i ordenada, encara que oblidi alguna idea o algun aspecte important, o bé incorri en algun error d’ortografia o de sintaxi (tres com a màxim).

• Valoreu amb 0,5 punts una exposició que contingui la major part de les idees, però que presenti algunes irregularitats en l’expressió (desordre, poca clare-dat…), o bé que contingui més de quatre errors de tipus ortogràfic o sintàctic.

• No doneu cap punt a exposicions clarament incompletes, confuses o desor-denades, o bé que continguin més de sis errors de tipus ortogràfic o sintàctic.

1.2. Després de llegir el text, expliqueu les raons del títol del llibre (La Fageda. Història d’una bogeria) al qual fa referència l’autor.[1 punt]

Cal que quedi explicitat el sentit de la paraula «bogeria», com a sinònim d’empresa valenta, arriscada, gens habitual… en consonància amb el caràcter emprenedor dels qui la portaren endavant.

Valoreu la resposta, segons la precisió i la claredat de la redacció, amb 1, 0,75, 0,50, 0,25 o bé 0 punts.


4

1.3. Escriviu un sinònim o expliqueu el significat que tenen dins el text les paraules que trobareu a continuació destacades en negreta:[1 punt]


a) cooperativa: empresa que busca el benefici de tots els socis, que no té un amo capi-talista que en recull els beneficis… o similars.

b) lucre: guany, benefici econòmic… o similars.

c) paio: home, noi, individu… o similars.

d) cofundadora: que va participar en la fundació… o similars.

e) diagnosticar: indicar que es pateix d’una determinada malaltia… o similars.


5



2.1. Redacteu un text argumentatiu que respongui a la qüestió següent: Pot tenir sentit una empresa que no tingui com a finalitat primera el benefici econòmic?

2.2. Redacteu un text descriptiu centrat en un personatge o una entitat que hagin des-tacat per la seva feina cívica en el vostre entorn proper.

Adjudiqueu:

3 punts quan el text expressi amb claredat idees i conceptes ajustats al tema elegit entre els dos que s’han proposat, presenti tesis i arguments de manera ordenada, amb una correcta distribució en paràgrafs, un bon ús dels signes de puntuació i dels marcadors discursius i un lèxic i una sintaxi adequats, i mostri en general una clara correcció gramatical.

2,5 punts quan el text expressi idees ajustades al tema i mantingui el bon ús de la puntuació i dels marcadors discursius i un lèxic i una sintaxi adequats, però es mostri pobre en el contingut o no acabi de formular una tesi o uns arguments de manera especialment clara.

2-1,5 punts quan el text s’expressi amb ordre però es mostri marcadament pobre en idees i conceptes o no acabi de donar arguments clars i, a més, presenti algunes limitacions en el lèxic o la sintaxi i en l’aplicació de la normativa (2 o 1,5 punts, segons el grau en què es presentin aquests problemes).

1-0,5 punts quan el text presenti limitacions importants (1 o 0,5 punts, segons el grau d’importància) tant en el contingut —incoherències, contradiccions, falta de claredat…— com en la forma —errors ortogràfics o sintàctics, pobresa d’expressió, barbarismes o lèxic poc adequat…

0 punts quan el text resulti del tot deficient, no expressi amb claredat les idees i presenti errors greus i reiterats de qualsevol tipus, o bé quan el contingut no s’ajusti als temes proposats.


6


3.1. Partint dels fragments del text que reproduïm a continuació, canvieu les expressions que us presentem subratllades per altres que tinguin un significat equivalent dins el mateix context:[1 punt]

Descompteu 0,2 punts per cada resposta incorrecta.

a) «Perquè veritat de la bona és que»: ja que, atès que… o similars.

b) «Avui, aquella bogeria s’estudia»: actualment, en aquests moments… o similars.

c) «O sigui, que imaginin-se»: de manera que, així que… o similars.

d) «Ara, des que he llegit aquest llibre»: d’ençà que… o similars.

e) «Després, la sort va deixar de»: a partir de llavors, més endavant… o similars.


7

3.2. Completeu el quadre següent amb els adjectius en femení i masculí i els substantius que convingui, mantenint sempre el lexema adient.[1 punt]

Descompteu 0,2 punts per cada paraula errònia i 0,1 punts per cada error orto-gràfic.

SUBSTANTIU ADJECTIU EN MASCULÍ ADJECTIU EN FEMENÍ

bogeria boig boja

ubicació ubicat ubicada

publicitat publicitari publicitària

disminució disminuït disminuïda

adversitat advers adversa

3.3. Partint del verb que indiquem en negreta, escriviu-lo en les formes que resultin adients a cadascuna de les frases que trobareu a continuació:[1,5 punts]

Descompteu 0,2 punts per cada forma verbal errònia i 0,1 punts per cada error ortogràfic.

Avui prenc un iogurt per esmorzar:

a) Demà prendré un iogurt per esmorzar.

b) Caldria que tothom prengués un iogurt per esmorzar cada dia.

c) Ei, vosaltres, avui no prengueu un iogurt per esmorzar.

d) Així, tu continues prenent un iogurt per esmorzar cada dia?

e) Si voleu mantenir la salut, preneu un iogurt per esmorzar. Us anirà molt bé.

f ) Nosaltres també prendríem un iogurt per esmorzar, si ens agradés; però no ens agrada.

g) Em sembla que si ahir només haguéssim pres un iogurt per esmorzar, avui ens hauríem trobat millor.


gs09_catala

Documents