grupo edebé: libros, educación, literatura infantil y juvenil ... · web viewsaber escriure un...

Llengua catalana i literatura 6EP

PROGRAMACIÓ D’AULA

Programació de les unitats didàctiques

edebéON

UNITAT DIDÀCTICA 1: UN MÓN DIVERS

1. Mapa de relacions curriculars

COMPETÈNCIES

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dimensió comunicació oral

Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa utilitzant estratègies conversacionals.

Dimensió comprensió lectora

Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars (narratius i descriptius) en diferents formats i suports.

Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

Dimensió expressió escrita

Produir textos de tipologies diverses (descripció d’ambients) amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.

Dimensió literària

Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.

Dimensió plurilingüe i intercultural

Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural.

ÀMBIT MATEMÀTIC

Dimensió resolució de problemes

Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l.

ÀMBIT ARTÍSTIC

Dimensió interpretació i creació

Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se.

ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ EN VALORS

Dimensió interpersonal

Mostrar respecte envers les persones, i respecte crític vers les seves idees, opcions i creences i les cultures que les conformen.

Adoptar hàbits de treball cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.

· Comprensió global i específica d’un text narratiu i descriptiu identificant les informacions literals i inferencials.

· Creativitat i imaginació en l’expressió i comunicació artística.

· Utilització i elaboració de gràfics i taules.

· Aplicació d’idees i conceptes geomètrics a problemes de la vida diària i de l’entorn.

· Producció de text escrit sobre la descripció d’ambients.

· Funcionament semàntic i morfològic de la llengua: mecanismes de derivació i composició (els sufixos per formar noms).

· Interpretació del llenguatge literari i organització i estructura d’un text segons la seva tipologia.

· Reflexió sobre la construcció de frases, paràgrafs i textos.

· Normes ortogràfiques referents als diftongs i als hiats.

· Reconeixement de les diferències de gènere, origen, creença o cultura com un element enriquidor de les relacions interpersonals.

· Selecció i ús de dispositius digitals adequats a les tasques que s’hagin de realitzar.

· Ús de recursos, tècniques i estratègies, tant en el treball individual com en el col·lectiu, per assolir nous aprenentatges.

· Presa de decisions reflexives, de forma autònoma i responsable, per tal de fer front a situacions quotidianes, generant idees i propostes.

· Assumpció de responsabilitats i compromisos en activitats grupals.

· Comprendre autònomament textos escrits i audiovisuals. Saber respondre i formular preguntes referides als textos llegits (narratius i descriptius).

· Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn.

· Reconèixer i comprendre les situacions problemes. Desenvolupar estratègies de resolució. Expressar verbalment el procés de solució i la resposta de forma coherent i clara.

· Saber escriure un text descriptiu d’ambients o espais, amb un lèxic i estructura que s’avingui al tipus de text, a les intencions i al registre.

· Tenir capacitat per revisar i millorar els text d’un mateix o d’altres i millorar-ne la coherència i la cohesió, l’ortografia, la gramàtica, el lèxic i la puntuació.

· Conèixer els mecanismes de la llengua per crear significat: Derivació i composició (els sufixos per formar noms).

· Mostrar empatia i valorar i respectar la diversitat social, cultural i de gènere.

· Saber fer ús de recursos, eines digitals, tècniques i estratègies, tant en el treball individual com en el col·lectiu, per assolir nous aprenentatges.

· Prendre decisions reflexives, de forma autònoma i responsable, enfront qualsevol situació quotidiana que es pugui plantejar i participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup.

Competències transversals:

· Aprendre a aprendre: Fer servir de manera eficient un conjunt de recursos, tècniques i estratègies tant en el treball individual com en el col·lectiu.

· Iniciativa emprenedora: Prendre decisions reflexionant i sospesant possibilitats de manera autònoma i responsable per tal de fer front a situacions quotidianes.

2. SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA: Activitats d’aprenentatge i recursos didàctics

Fase

Finalitat

Descripció de l’activitat

Recursos

INICIAL

Contextualització.

- Llegir i analitzar la imatge i relacionar-la amb el títol de la unitat.

· Llibre alumne i POD

Exploració de coneixements previs.

· Respondre a preguntes relacionades amb la imatge. Preguntar als alumnes què els hi suggereix el títol de la unitat (Què vol dir que el món és divers?); pregunta’ls-hi on podem trobar les cases que veiem en la imatge; animar-los a portar imatges de cases d’altres països si algú d’ells hi ha estat i fer un mural; si hi ha un alumne o més d’un, que venen de fora i tenen orígens diversos, convidar-los a mostrar imatges o explicar com són les cases del seu país i incloure-les en el mural.

· Convidar als alumnes a entrar en aquest enllaç per tal de poder veure imatges de cases d’arreu: http://links.edebe.com/qbweu Hi ha de molt originals. Comentar-les entre tots. Es pot fer l’activitat de la pàgina 27 a partir d’una d’aquestes imatges: la rutina de pensament “10 vegades 2”.

· Comentar els continguts de la unitat dins la caixa de continguts i fer un repàs general entre tots.

· Llibre alumne, POD

· Enllaços web

Motivació inicial

· Presentació de la tasca integrada: pluja d’idees i preguntes al voltant de la tasca que cal dur a terme.

· Llibre alumne. POD.

DESENVOLUPAMENT

Introducció de nous continguts.

· Lectura de text narratiu i descriptiu: De Nador a Vic. Llegir una vegada la lectura en silenci i una segona lectura oral, de petits fragments, per part dels alumnes. Aquesta lectura també es pot treballar en grups reduïts o grups cooperatius. Aplicació per part del mestre, de l’estratègia abans-durant-desprès de llegir.

· A partir de la lectura els alumnes poden treballar l’empatia amb un col·lectiu (per alguns molt desconegut) com són els immigrants. Poden explicar anècdotes relacionades amb el contingut de la lectura: Parlar sobre el Marroc si algú hi ha estat i sobre els acomiadaments amb éssers estimats... Posteriorment incloure en la conversa la qüestió que tots som immigrants. Cal que els alumnes preguntin a casa si saben si a la seva família van haver-hi moviments migratoris (ja pot ser immigració o emigració de d’un estat a un altre o dins el mateix estat). A continuació, es preparen per grups tot allò que vulguin mostrar dels seus avantpassats i ho expliquen a l’aula fent servir diferents recursos visuals de forma lliure. Per últim, per grups, es poden preparar una entrevista a una persona que hagi hagut d’immigrar que coneguin: preguntar sobre el per què de venir a viure aquí; a què va haver de renunciar; com se sent en aquest nou lloc...

· Escoltar amb atenció la informació referent a la formació de noms a partir de sufixos. El mestre i els alumnes donen diferents exemples.

· Llegir i analitzar el quadre sobre les diferents tipologies de textos literaris. Saber donar exemples de les diferents tipologies que s’hi esmenten amb obres conegudes i llegides pels alumnes.

· Llegir i escoltar amb atenció la informació relacionada amb la descripció d’ambients: les diferents visions que hi apareixen (visió general i visió detallada, on s’inclouen també sensacions i emocions que provoquen els indrets), els recursos literaris i els signes de puntuació.

· Llegir i analitzar els exemples i la informació sobre el que és i en el que es diferencia, un text, un paràgraf i una oració. Respondre les preguntes que apareixen sota el text del Marroc i llegir el requadre groc.

· Escoltar amb atenció la informació sobre els diftongs i els hiats i observar i analitzar els diferents exemples. Cercar a més diferents exemples en el text de la unitat.

- Llibre alumne. POD.

- Llibre digital

-Llibre alumne. Llibre digital

-Libre digital.

- Vídeo

Estructuració dels coneixements.

· Realitzar les activitats de comprensió lectora proposades en el llibre de l’alumne.

· Cercar noms creats a partir de sufixos dins la lectura. Realitzar a més les activitats que es proposen.

· Realitzar les activitats relacionades amb les tipologies textuals. Posteriorment, es pot dividir la classe en grups. Cada grup ha de cercar llibres o fragments d’una tipologia textual concreta. El fragment o llibre triat ha de resultar interessant a la resta i l’han de saber classificar fàcilment en el quadre de tipologies textuals.

· Realitzar les activitats sobre la descripció d’ambients.

· Realitzar les activitats relacionades amb el text, el paràgraf i l’oració.

· Realitzar les activitats sobre els diftongs i els hiats. Realitzar un mural a l’aula per part dels alumnes on hi aparegui la informació referent als diftongs i als hiats.

· Reflexionar al voltant del propi aprenentatge realitzant l’apartat “reflexiona”.

- Llibre alumne, MC i POD.

SÍNTESI

Aplicació del coneixement

· Descriure un indret (pàg. 23, núm. 16). També se’ls hi pot oferir als alumnes la possibilitat de triar un indret especial per ells.

· EL REPTE: Fem d’interioristes! (tasca integrada)

· Completar les activitats de l’apartat “Posa en pràctica” i “Emprèn”.

· Realitzar fitxa d’avaluació de la unitat.

· Llibre alumne, MC i POD.

· Enllaços web

3. ALTRES ACTIVITATS

COMPETÈNCIES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

ACTIVITATS COMPETENCIALS

· Interpretació d’un esquema

ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

· Compartim cultures

· Música d’ambient

· El paisatge del nostre entorn

· Dòmino de diftongs i hiats

CULTURA DEL PENSAMENT

RUTINA DE PENSAMENT: “10 vegades 2”

Finalitat: Aprofundir en la capacitat d’observació. Aprendre a extreure informació mitjançant l’observació.

Activitats: Observar la imatge i escriure 10 paraules o frases en relació a la imatge.

Posada en comú: Compartir les paraules o frases que han escrit.

COMPLEMENTÀRIES

Activitat complementària:

· Ens apropem a la poesia

· Descriure emocions

· Practiquem diftongs

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ADAPTACIÓ CURRICULAR:

Bàsica:

· Els sufixos per formar noms

· Llegir quadres explicatius

· Els sufixos per formar noms

· Forma noms derivats amb el sufix que s’indica en cada cas.

· Relacionar i formar noms derivats.

· Encerclar el nom derivat de cada oració i anotar el sufix que s’utilitza en cada cas.

· Trobar sis mots primitius en una sopa de lletres, afegir-hi sufixos i transformar-los en noms derivats.

· Els diftongs i els hiats

· Llegir els quadres explicatius sobre els diftongs i els hiats.

· Els diftongs i els hiats

· Pintar amb colors diferents una sèrie de paraules segons continguin hiats o diftongs.

· Completar paraules amb els diftongs corresponents.

· Escriure els noms corresponents a una sèrie d’imatges i encerclar amb colors diferents els diftongs i els hiats.

Ampliació:

· Fitxa d’ampliació de la UD1: La descripció d’ambients

1. Observar atentament una imatge, anotar els adjectius que venen al cap per descriure-la i respondre a les preguntes referents a la descripció d’ambients.

2. Descriure com t’imagines el teu poble o la teva ciutat ideal. Omplir quadres per tal de poder planificar l’escrit.

ACTIVITATS PER A LA PREVENCIÓ DE DIFICULTATS D’APRENENTATGE (Compte, detectem-ho a temps!)

Per millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita:

• Lectura cooperativa: formar grups i repartir fragments de la lectura de la unitat. Cada equip haurà de llegir i posar en comú el contingut del text. Posteriorment, s’escollirà un/a portaveu que explicarà breument a la resta de l’aula què s’esdevé a la narració. D’aquesta manera, el resultat hauria de ser un resum cohesionat i coherent de la totalitat de la lectura. Si un grup té dificultats per exposar adequadament els continguts, podrà demanar un cop de mà al grup responsable de llegir el fragment anterior o posterior al seu.

• Altres recursos (MC), pàg. 169 a 189, i Racó de lectura i escriptura (MC), pàg. 191 a 214.

––Per entendre millor els sufixos per formar noms:

• Els sufixos per formar noms: a partir d’un nou exemple, el/la mestre/a dibuixarà a la pissarra l’esquema de la pàgina 20 del LA i el completarà (per exemple: vanitós, vanitat). Posteriorment, dividirà la classe en grups, perquè cadascun segueixi el mateix procediment afegint mots nous.

• Els diftongs i els hiats: establir a la pissarra, mitjançant un esquema o un mapa conceptual, quins són els passos per detectar diftongs i hiats, és a saber: 1r, detectar les vocals fortes i les dèbils; 2n, repassar les combinacions possibles de diftongs (creixents i decreixents); 3r, repassar les combinacions de hiats; 4t, separar en síl·labes les paraules, i 5è, detectar els diftongs o hiats mitjançant els passos anteriors. Posteriorment, en grups, els alumnes hauran de seguir el mateix procediment a partir d’una llista de paraules. Per practicar a casa l’ús dels diftongs i els hiats, proposar l’enllaç següent: http://links.edebe.com/z43

• Adaptació curricular: propostes sobre els sufixos per formar noms (pàg. 4 i 5) i els diftongs i els hiats

(pàg. 6 i 7).

Per consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:

• Formar equips d’aprenentatge cooperatiu amb alumnes que comprenguin aquest tema i d’altres que

presentin dificultats i aplicar la tècnica Tutoria entre iguals. Dividir la classe en grups de manera

que es formin uns 10 equips. D’aquests equips, cinc hauran de pensar un punt positiu en relació amb

el titular i els altres cinc, un punt negatiu. Cada grup exposarà el seu argument i el raonarà.

– Per aprofundir en els continguts sobre la descripció d’ambients, proposem la fitxa d’ampliació de la

pàgina 52 de l’Adaptació curricular (MC).

CULTURA EMPRENEDORA

Descripció: Ajudar als pares a preparar les coses per marxar de viatge.

Capacitats emprenedores: Presa de decisions i responsabilitats.

Activitats:

· Tenir clars els passos a seguir i poder-los comunicar

· Saber fer un llistat de coses necessàries que cal emportar-se, tenint en compte que cal ser previsors.

· Mostrar iniciativa i preocupació per les tasques alienes.

Avaluació: Rúbrica

Indicadors

Nivells d’acompliment

1

2

3

4

L’alumne té clars els passos que cal seguir i els sap comunicar.

Mostra molta inseguretat i necessita ajuda per dur a terme la tasca. No té clar com s’ha d’organitzar ni per on començar.

Mostra poca seguretat i necessita indicacions per portar a terme la tasca. Li costa comunicar els passos a seguir.

Mostra seguretat i té clars els passos que cal seguir però no els sap comunicar amb claredat.

L’alumne mostra seguretat i té clars els passos que cal seguir i els sap comunicar adequadament.

És capaç de fer un llistat de tot allò que és imprescindible i necessari i alhora té en compte que cal ser previsor.

Necessita ajuda per dur a terme la tasca. Li costa prendre decisions i algunes propostes no són apropiades.

Li costa organitzar-se i té molts dubtes a l’hora de fer un llistat. Li costa prendre decisions i necessita massa temps.

S’organitza i és capaç de fer un llistat de tot allò necessari i imprescindible, però es mostra poc previsor.

Se sap organitzar de forma autònoma i és capaç de fer un llistat de tot allò que és imprescindible i necessari i alhora té en compte que cal ser previsor.

Mostra iniciativa a

l’hora d’ajudar i

col·laborar en les

tasques alienes.

Se centra en la pròpia tasca i considera que ajudar als altres és més del que pot assumir.

Col·labora si se li demana però considera que les seves tasques ja són prou farragoses.

Es mostra col·laborador i vol ajudar en les tasques alienes, però li manca iniciativa.

Mostra iniciativa i ajuda

i col·labora en les

tasques alienes de

forma responsable.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

“Identificant emocions”

Objectius:

· Reconèixer les emocions i adquirir vocabulari emocional.

· Identificar emocions per mitjà de llenguatge no verbal.

Gamma d’emocions: admiració, alegria, amistat, amor, fàstic, culpa, desgana, menyspreu, enuig, entusiasme, enveja, esperança, felicitat, gratitud, humor, por, nerviosisme, optimisme, respecte, solidaritat, tranquil·litat, tristesa, valentia i vergonya.

Activitats:

· Individualment, observar unes làmines i identificar l’emoció que hi figura en la imatge, juntament amb tres detalls que fan pensar en l’emoció en qüestió.

· Seure en rotllana i compartir amb els altres el treball realitzat. Omplir un quadre entre tots.

· Reflexionar individualment sobre les pròpies emocions que genera el treball amb les emocions.

4. RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ

DE LA UNITAT

DE LES COMPETÈNCIES / INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

· Fitxa d’avaluació dels continguts A:

· Subratllar els diftongs i encerclar els hiats d’un seguit d’oracions.

· Completar una sèrie d’oracions amb un nom derivat dels adjectius, verbs i noms que s’indiquen.

· Descriure breument un paisatge.

· Identificar el gènere literari d’un text i justificar la resposta.

· Fitxa d’avaluació dels continguts B:

· Afegir sufixos a les paraules destacades per formar noms.

· A partir d’una fotografia, escriure un text descriptiu, tenint en compte que cal separar bé els paràgrafs del text i posar punts on calgui.

· Llegir un fragment d’un text i localitzar diftongs i hiats que hi apareguin.

· Observació d’adquisició de continguts.

· Generador d’activitats.

· Rúbrica de la unitat didàctica 1.

· Fitxa d’avaluació de Competències

· Rúbrica dels projectes.

· Rúbriques d’habilitats generals.

· Avaluació de les CB/IM. Registre individual.

· Avaluació de les CB/IM. Registre del grup classe.

· Dossier d’aprenentatge (portfoli) i dossier electrònic (e-portfoli).

· Informe d’avaluació.

5. ACTIVITATS DE PROMOCIÓ DE LA LECTURA I DESENVOLUPAMENT DE L’EXPRESSIÓ O/E

Lectura

· Llegir i comprendre un text narratiu-descriptiu.

· Activar els coneixements previs sobre el tema que tracta la lectura.

· Utilitzar estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora: abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).

· Posar en pràctica estratègies lectores adequades: lectura silenciosa, posant en pràctica els mecanismes d’autoregulació de la comprensió (elaborar una síntesi, esquema, resum breu o identificar les idees principals); lectura en veu alta amb el professorat, tenint en compte l’entonació, el ritme, la fluïdesa...

· Fomentar la competència literària, intentant millorar l’hàbit lector; comparar cultures d’abans i d’ara, versions cinematogràfiques dels contes, etc., i estimular la imaginació i la creativitat.

· Llegir altres textos escrits: textos en suport digital, activitats interactives..., per a obtenir informació, aprendre, divertir-se o comunicar-se.

Expressió O/E

· Redactar un text descriptiu d’un ambient.

· Aplicar un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure i revisar.

· Redactar amb la major qualitat possible, tenint en compte la cohesió entre les idees presentades, la coherència amb l’estructura corresponent al tipus de text, l’adequació al context, a la persona destinatària i la correcció lingüística (gramàtica, ortografia, lèxic).

· Revisar els textos escrits:

· en paper, tenint en compte el contingut (ortografia i gramàtica) i la presentació (netedat, marges, lletra llegible, separació entre línies).

· en pantalla, tenint en compte el contingut (ortografia i gramàtica, ús del corrector) i la presentació (format, inserció d’imatges...).

· Promoure la participació en les interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol situació comunicativa de l’aula, així com en la producció de textos orals memoritzats.

· Promoure l’expressió oral amb adequació de les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, incidint en l’actitud respectuosa i de col·laboració.

· Revisar l’exposició oral tenint en compte el contingut verbal i la comunicació no verbal (entonació, pronunciació, gesticulació...).

6. MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

· Llegir en veu alta d’una manera comprensible i a un ritme adequat.

· Extreure les idees principals d’un text narratiu-descriptiu.

· Redactar un text descriptiu d’un ambient, de manera ordenada i estructurada.

· Reconèixer i identificar diftongs i hiats.

· Formar noms a partir de sufixos.

· Conèixer què és un text literari i quins són els seus gèneres.

· Diferenciar el text, el paràgraf i l’oració.

7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

· Capacitat per a llegir de forma autònoma i comprensiva.

· Grau de comprensió demostrada respecte de la informació presentada a partir dels diversos mitjans.

· Grau d’estructuració i claredat mostrades en les exposicions orals i en els textos escrits, que reflecteixen els aprenentatges ortogràfics i gramaticals, com també el vocabulari après.

· Presentació acurada de les tasques, atès no només el contingut, sinó també la seva forma. Grau en què s’expressen d’una manera correcta i entenedora les dades i els procediments seguits.

· Grau en què demostra una progressiva autonomia en els aprenentatges i en l’ús de les diverses estratègies d’aprenentatge.

· Conducta a l’aula: respecte pels companys i companyes, el professorat, l’entorn i els materials; interès i motivació en el desenvolupament de les tasques; atenció a les explicacions; constància i participació al llarg de les sessions de classe.

· Valoració de les tasques dutes a terme de forma individual.

· Valoració de les tasques realitzades per parelles o en grups petits.

8. METODOLOGIA

MATERIALS I RECURSOS

ESPAIS - TEMPS

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

· Llibre de text LLENGUA 6, Talentia; ed. Edebé.

· Quadern LLENGUA núm. 16, 17 i 18.

· El racó de lectura i escriptura; Altres recursos: dictats i tècniques de treball.

· Altres recursos:

- Recursos educatius.

- Material fungible.

· Aula; altres espais.

· Aula amb equipament informàtic.

· Temps aproximat: tres setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència:

· Motivació inicial i evocació de coneixements previs.

· Progressiva i acurada incorporació de continguts mitjançant exemples extrets de situacions quotidianes, amb contextualitzacions que permeten la transferència, generalització i ampliació d’aprenentatges, i que connecten amb les competències identificades.

· Aplicació dels aprenentatges en activitats diverses (aplicació, raonament, treball de competències i intel·ligències múltiples, projectes, grup cooperatiu, interactives, reforç, aprofundiment...), seqüenciades per nivells de dificultat i que faciliten el treball de competències i els diferents estils cognitius de l’alumnat.

· Recursos digitals de diferent tipus, fent servir tant la pissarra digital com l’ordinador. Aquests recursos inclouen activitats integrades a la seqüència d’aprenentatge, activitats interactives i una acurada selecció d’enllaços a internet.

Unitat 1: UN MÓN DIVERS - ESTRUCTURA:

· Activitat inicial i de motivació acompanyada d’una imatge i un recurs digital per aproximar-se al tema/valor objecte d’estudi i activar els coneixements previs.

· Continguts: Seqüències d’aprenentatge per a cada contingut de la unitat, tractades a partir de situacions o exemples contextualitzats, amb activitats d’aprenentatge en el procés deductiu que finalitza amb una conclusió i amb activitats d’aplicació.

· Es proposen també activitats de treball de les competències (competencials) i de les intel·ligències múltiples, activitats complementàries, activitats TAC, de promoció de la cultura emprenedora, de rutines de pensament, d’educació emocional i d’atenció a la diversitat.

· Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament (treball) de les competències identificades a la unitat.

· Tasca integrada. Activitats per a treballar i avaluar les competències i intel·ligències múltiples. Es tracta d’activitats contextualitzades, referides a situacions reals i quotidianes per a l’alumne/a, en les quals ha d’aplicar i posar en funcionament allò que ja sap, i en les quals es tenen en compte les diverses capacitats i estils d’aprenentatge (amb la lectura, el raonament, el moviment, la dramatització, la representació plàstica...).

· Reflexions: Qüestions perquè l’alumne/a sigui conscient i reguli com ha dut a terme els aprenentatges i prengui consciència del seu estil cognitiu.

9. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

ESCRITS

ORALS

ALTRES

· Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.

· Activitats diverses d’avaluació de l’alumne/a (llibre, fitxes fotocopiables, prova escrita…).

· Treballs en grup.

· Activitats TAC: interactives, enllaços a internet.

· Dossier individual.

Valoració del plantejament i processos seguits, com també del resultat obtingut.

· Preguntes individuals i col·lectives.

· Diàleg.

· Exposició oral.

· Prova oral individual.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seves intervencions.

· Rúbrica de les unitats didàctiques.


· Rúbrica d’habilitats generals.

· Treball de CB/IM.



· Dossier d’aprenentatge i dossier electrònic.


10. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ

RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics.

Hi ha coherència entre el que s’ha programat i el desenvolupament de les classes.

Existeix una distribució temporal equilibrada.

El desenvolupament de la classe s’adequa a les característiques del grup.

Ús d’una metodologia adequada.

S’han tingut en compte aprenentatges significatius.

Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.)

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.

Regulació de la pràctica docent.

Grau de seguiment de l’alumnat.

Validesa dels recursos emprats a classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció estan consensuats entre els membres del professorat.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna a l’alumnat.

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i els continguts.

Els instruments d’avaluació permeten registrar nombroses variables d’aprenentatge.

Els criteris de qualificació s’ajusten a la tipologia de les activitats planificades.

Els criteris d’avaluació i els criteris de planificació s’han donat a conèixer:

· A l’alumnat.

· A les famílies.

Utilització de mesures adreçades a atendre la diversitat.

S’adopten mesures amb antelació per a conèixer les dificultats d’aprenentatge.

S’ha ofert resposta a les diverses capacitats i ritmes d’aprenentatge.

Les mesures i recursos oferts han estat suficients.

Aplica mesures extraordinàries recomanades per l’equip docent atesos els informes psicopedagògics.

11. PROGRAMACIÓ DE RECOLZAMENTS A NEE

Alumnes

1 ….....

2 ……

3 ……

4 ……

5 ……

6 ……

7 ……

8 ……

…

· Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.

· Adaptació de les activitats de la programació.

· Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.

· Adaptació curricular significativa per NEE.

· Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.

· Adaptacions al material curricular per incorporació tardana en el SE.

…

UNITAT DIDÀCTICA 2: LES EMOCIONS ENS MOUEN


ÀMBIT LINGÜÍSTIC



Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa utilitzant estratègies conversacionals.


Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars (narratius) en diferents formats i suports.



Produir textos de tipologies diverses (narratius) amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.



ÀMBIT ARTÍSTIC


Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i recursos bàsics del llenguatge musical.

Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge corporal, com a medi d’expressió.

ÀMBIT D’EDUCACIÓ FÍSICA

Dimensió expressió i comunicació corporal

Utilitzar els recursos expressius del propi cos per comunicar vivències, sensacions, emocions i idees.

ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ EN VALORS

Dimensió personal

Utilitzar el qüestionament i l’argumentació per consolidar un pensament fonamentat que superi prejudicis.

Dimensió interpersonal

Mostrar respecte envers les persones, i respecte crític vers les seves idees, opcions i creences i les cultures que les conformen.

· Comprensió global i específica de textos escrits en diferents formats i suports de tipologia diversa (text narratiu en format de diari) identificant les informacions literals i inferencials.

· Reelaboració i síntesi de text oral en forma de conversa.

· Identificació de les emocions i els pensaments propis.

· Expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides i situacions, a través del cos, el gest i el moviment.

· Escolta de peces instrumentals i vocals.

· Producció de textos escrits: narrar, explicant fets i vivències personals.

· Funcionament semàntic i morfològic de la llengua: mecanismes de derivació i composició i famílies de paraules (els gentilicis).

· Normes sobre l’accentuació gràfica: accent diacrític.

· Reconeixement en un enunciat del grup nominal.





· Comprendre autònomament textos orals i escrits. Saber respondre i formular preguntes inferencials dels textos treballats (conversa entre dues amigues i text narratiu en format de diari).

· Mostrar un adequat nivell de gestió emocional en les activitats quotidianes en la relació amb els altres.

· Comunicar-se i representar situacions utilitzant els recursos expressius del propi cos.

· Tenir interès i curiositat per descobrir, gaudir i participar de les manifestacions artístiques i culturals.

· Saber escriure un text narratiu de caire personal (un diari) amb un lèxic i estructura que s’avingui al tipus de text, a les intencions i al registre.

· Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d’un mateix o d’altres i millorar-ne la coherència i la cohesió, l’ortografia, la gramàtica, el lèxic i la puntuació.

· Conèixer els mecanismes de la llengua per crear significat: composició i derivació en la formació dels gentilicis.






· Digital: Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d’acord amb les tasques a realitzar.


Fase

Finalitat


Recursos

INICIAL

Contextualització.




· Respondre a preguntes relacionades amb la imatge: preguntar als alumnes si reconeixen aquests tipus de cases que veuen en la imatge i quina ciutat creuen que és. Preguntar als alumnes què els hi suggereix el títol de la unitat: Què vol dir que les emocions ens mouen?.

· Convidar als alumnes a entrar en aquest enllaç per tal de poder veure imatges de cases d’arreu: http://www.annefrank.org

· Comentar els continguts que es poden veure en l’enllaç. A més els alumnes cal que facin una breu recerca per tal de poder aportar a l’aula algun detall sobre qui era Anna Frank i quina va ser la seva història. Un cop feta la breu recerca, es pot visualitzar a l’aula l’enllaç que es proposa a la pàgina 39: http://links.edebe.com/5mb9n



· Enllaços web

Motivació inicial



DESENVOLUPAMENT


· Lectura d’alguns fragments d’El Diari d’Anna Frank. Llegir una vegada la lectura en silenci i una segona lectura oral, de petits fragments, per part dels alumnes. Aquesta lectura també es pot treballar en grups reduïts o grups cooperatius. Aplicació per part del mestre, de l’estratègia abans-durant-desprès de llegir. A partir de la lectura els alumnes poden treballar l’empatia amb un col·lectiu (per alguns molt desconegut) com són els jueus. Pensar i comentar a l’aula el perquè de la persecució i extermini de molts d’ells.

· Escoltar amb atenció i llegir la informació referent a la formació de gentilicis. Els alumnes fan recerca del propi gentilici i d’altres que els hi cridin l’atenció. Quin seria el gentilici propi d’Anna Frank?

· Escoltar un àudio on s’hi sent una conversa entre dues amigues que s’han barallat i respondre les preguntes relacionades.

· Llegir un exemple de diari personal. Comentar entre tots què hi diu; quins elements textuals cal que apareguin i com està escrit. Completar el quadre que es troba a continuació i llegir el requadre groc amb atenció. A través de les propostes que es troben en el quadre d’Espai Obert, els alumnes poden opinar i resoldre els seus dubtes referents a escriure un diari personal.

· Llegir, escoltar i comentar la informació referent al “sintagma nominal subjecte”. Llegir els quadres explicatius que hi figuren i posar exemples entre tots.

· Comentar què és i per a què serveix l’accent diacrític. Fixar-se i tenir en compte les paraules que en porten i les que no.

- Llibre alumne. POD.

- Llibre digital

-Àudio


· Realitzar les activitats de comprensió lectora proposades en el llibre de l’alumne.

· Realitzar les activitats proposades sobre la formació de gentilicis.

· Realitzar les activitats d’expressió referents a escriure un diari personal.

· Posar en pràctica els coneixements sobre el “sintagma nominal subjecte” realitzant les activitats relacionades que es proposen.

· Realitzar les activitats relacionades amb l’accent diacrític.


- Llibre alumne, MC i POD.

SÍNTESI


· Realitzar les activitats relacionades amb l’expressió de sentiments.

· Animar als alumnes a compartir alguna vivència. De forma voluntària poden sortir a llegir a l’aula un fragment del seu diari personal. L’escrit pot fer referència a algun moment divertit, a algun moment tendre, a alguna afició... No és necessari exposar fets molt personals. Ells trien el que volen compartir i si ho volen fer. Una altra proposta pot ser que ho comparteixin i ho escriguin en el blog de la classe (act. 16, pàg. 39). Una tercera opció seria escriure un diari personal del grup-classe també en el blog. Per parelles o grups, cada setmana han d’escriure sobre esdeveniments, anècdotes, “mals de cap”, aprenentatges... I així, poc a poc, anar deixant empremta de tot un curs escolar.

· Realitzar les activitats de l’apartat “FEM MEMÒRIA”.

· EL REPTE: Investiguem un esdeveniment històric (tasca integrada)




· Enllaços web




· Dictat d’accents diacrítics


· Reflexionem

· Sintagmes amb ritme!

· Els diaris dels meus companys

COMPLEMENTÀRIES


· El dia europeu de la mediació

· Diaris personals famosos

· Flashcards diacrítiques

· Els gentilicis d’una comunitat autònoma



Bàsica:

· El subjecte: el sintagma nominal

· Llegir quadres explicatius

· El subjecte: el sintagma nominal

· Relacionar les peces i formar oracions. Pintar els subjectes i els predicats amb colors diferents.

· Classificar els sintagmes nominals d’un seguit d’oracions.

· Escriure un subjecte per completar cada oració.

· L’accent diacrític

· Llegir els quadres explicatius sobre les paraules que duen accent diacrític.

· L’accent diacrític

· Explicar el significat de les paraules destacades.

· Completar oracions amb la paraula que correspongui en cada cas.

· Observar diferents imatges i escriure una oració per a cadascuna que continguin les paraules net/nét i dona/dóna.

Ampliació:

· Fitxa d’ampliació de la UD2: Els gentilicis

3. Identificar els gentilicis que pertanyen a un seguit de banderes.

4. Escriure dos gentilicis amb cadascun dels sufixos donats.

5. Canviar les paraules destacades pel gentilici que correspongui.

6. Triar tres països i escriure’n els gentilicis corresponents.


– Per millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita:

· Lectura cooperativa: formar grups reduïts i repartir fragments de la lectura de la unitat. Cada equip haurà de llegir i posar en comú el contingut del text. Posteriorment, s’escollirà un/a portaveu que expli- carà breument a la resta de l’aula què s’esdevé a la narració. D’aquesta manera, el resultat hauria de ser un resum cohesionat i coherent de la totalitat de la lectura. Un cop finalitzat aquest exercici, els alumnes podran tornar a llegir la lectura individualment, en silenci. Si un grup té dificultats per organitzar-se o per exposar adequadament els continguts, podrà demanar un cop de mà al grup responsable de llegir el fragment anterior o posterior al seu.  

· Recomanar la lectura del diari d’Anna Frank prèviament a la lectura del fragment.  

– Per entendre millor els gentilicis i l’accent diacrític:

· Els gentilicis: mitjançant l’esquema de la pàgina 36, el/la mestre/a escriurà a la pissarra, en una co- lumna, el nom de països o ciutats, per exemple: Girona, Itàlia, Irlanda..., i, a l’altra, els sufixos per crear gentilicis que apareixen a la mateixa pàgina. La idea d’aquesta estratègia d’aprenentatge és que els alumnes observin com els noms i els sufixos es poden combinar per formar gentilicis.  

· L’accent diacrític: a partir de l’oració «Té, Joan, dóna el te a aquesta dona», demanar als alumnes si n’entenen el significat i preguntar-los què els ajuda a diferenciar les paraules que sonen de la mateixa manera. És interessant esmentar que les paraules que porten accent diacrític solen escriure’s igual, però es pronuncien lleugerament diferent<. A partir d’aquesta explicació, comentar que les paraules amb accent diacrític no segueixen les normes habituals d’accentuació, ja que la seva funció és ajudar-nos a distingir mots.  

· Adaptació curricular: propostes concretes sobre l’accent diacrític (pàg. 10 i 11).  

– Per redactar un diari personal i consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:  

· Formar equips d’aprenentatge cooperatiu amb alumnes que comprenguin aquest tema i d’altres que presentin dificultats i aplicar la tècnica Tutoria entre iguals. Dividir la classe en cinc grups. Cadascun s’encarregarà d’escriure una entrada al diari de classe (dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres). La idea és que cada grup arribi a un consens sobre què és allò que volen explicar del dia a dia a l’aula. Un cop ho hagin decidit, ho hauran de redactar en una cartolina i, si es vol, penjar-ho en una paret de l’aula.

CULTURA EMPRENEDORA

Descripció: Saber defensar un company que se sent atacat per un altre per qüestions racistes.

Capacitats emprenedores: Empatia i comunicació.

Activitats:

· Identificar actituds racistes.

· Saber argumentar perquè s’han d’evitar.

· Saber comunicar i conscienciar els altres de la importància que té el respecte envers els altres.


Indicadors


1

2

3

4

L’alumne identifica actituds racistes i es mostra contrari.

L’alumne ignora perquè certes actituds són menyspreables i n’és precursor.

L’alumne és conscient de certes actituds racistes però justifica certs acudits.

L’alumne identifica la majoria d’actituds racistes i es mostra contrari.

L’alumne mostra seguretat i té clares quines actituds són racistes i es mostra totalment contrari.

És capaç d’argumentar perquè s’han d’evitar actituds, acudits, bromes i comentaris racistes.

Manifesta arguments racistes i no es mostra contrari a condemnar actituds d’exclusió i superioritat.

Dóna algun argument però són repetitius i no sap defensar del tot la seva postura.

Reflexiona de forma autònoma i argumenta breument perquè s’han d’evitar certes actituds racistes.

Reflexiona de forma autònoma i argumenta àmpliament posicionant-se en contra d’un gran ventall d’actituds i comentaris que poden comportar qualsevol tipus d’exclusió i sentiment d’inferioritat.

És capaç de fer-se

escoltar i de contagiar

la seva visió i el seu

rebuig vers actituds

racistes.

Li manca poder de convicció i iniciativa per fer-se escoltar.

Vol fer-se escoltar però sovint es posa nerviós i li costa reflexionar sobre allò que va dient.

Vol fer-se escoltar, reflexiona sobre allò que va dient, però li manca carisma a l’hora de parlar.

És capaç de fer-se

escoltar i de contagiar

la seva visió i el seu

rebuig vers actituds

racistes.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

“Agradable o desagradable”

Objectius:

· Reconèixer les emocions per mitjà d’expressions i adquirir vocabulari emocional.

· Identificar emocions en diferents situacions.

· Comprendre les emocions pròpies i alienes.


Activitats:

· Mostrar unes làmines als alumnes d’una en una i individualment, han d’escriure el nom de cada emoció en un paper.

· A continuació, han de classificar-les tenint en compte aquestes característiques: emocions que em resulten agradables i emocions que em resulten desagradables.

· En tercer lloc, en gran grup, compartir la classificació amb la resta de companys. Parlar-ne i arribar a la conclusió que no tothom valora les emocions de la mateixa manera.



DE LA UNITAT



· Observar fotografies, llegir un seguit d’oracions i escriure els gentilicis corresponents.

· Escriure un text com si fos una entrada a un diari personal respectant-ne la forma.

· Llegir una sèrie d’oracions del diari d’Anna Frank i subratllar els sintagmes nominals. Hi ha un parell d’oracions trampa (subjecte el·líptic) que cal identificar.

· Completar un seguit d’oracions amb la paraula corresponent (accent diacrític).


· Completar un seguit d’oracions amb la paraula corresponent (accent diacrític).

· Subratllar els sintagmes nominals d’una sèrie d’oracions i analitzar-los.

· Escriure els gentilicis que corresponen a un seguit de països i localitats.

· Redactar un fragment del propi diari personal corresponent al dia d’avui.












Lectura

· Llegir i comprendre un text narratiu.






Expressió O/E

· Redactar un text narratiu personal sobre vivències, pensaments, sentiments i/o emocions.











· Extreure les idees principals d’un text narratiu.

· Redactar un text narratiu personal que parli sobre vivències, pensaments, sentiments i/o emocions.

· Conèixer què són i d’on sorgeixen els gentilicis. Formar gentilicis a partir de sufixos.

· Identificar el sintagma nominal subjecte en oracions.

· Saber per a què serveix l’accent diacrític i conèixer alguns mots que duen accent diacrític.










8. METODOLOGIA


ESPAIS - TEMPS





· Altres recursos:











Unitat 2: LES EMOCIONS ENS MOUEN - ESTRUCTURA:








ESCRITS

ORALS

ALTRES








· Diàleg.

· Exposició oral.












ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ

RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics.

Hi ha coherència entre el que s’ha programat i el desenvolupament de les classes.

Existeix una distribució temporal equilibrada.

El desenvolupament de la classe s’adequa a les característiques del grup.

Ús d’una metodologia adequada.

S’han tingut en compte aprenentatges significatius.

Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.)

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.

Regulació de la pràctica docent.

Grau de seguiment de l’alumnat.

Validesa dels recursos emprats a classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció estan consensuats entre els membres del professorat.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna a l’alumnat.

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i els continguts.

Els instruments d’avaluació permeten registrar nombroses variables d’aprenentatge.

Els criteris de qualificació s’ajusten a la tipologia de les activitats planificades.

Els criteris d’avaluació i els criteris de planificació s’han donat a conèixer:

· A l’alumnat.

· A les famílies.

Utilització de mesures adreçades a atendre la diversitat.

S’adopten mesures amb antelació per a conèixer les dificultats d’aprenentatge.

S’ha ofert resposta a les diverses capacitats i ritmes d’aprenentatge.

Les mesures i recursos oferts han estat suficients.

Aplica mesures extraordinàries recomanades per l’equip docent atesos els informes psicopedagògics.

11. PROGRAMACIÓ DE RECOLZAMENTS A NEE

Alumnes

1 ….....

2 ……

3 ……

4 ……

5 ……

6 ……

7 ……

8 ……

…

· Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.

· Adaptació de les activitats de la programació.

· Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.

· Adaptació curricular significativa per NEE.

· Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.

· Adaptacions al material curricular per incorporació tardana en el SE.

…

UNITAT DIDÀCTICA 3: TASTEM LA POESIA


COMPETÈNCIES

CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

ÀMBIT LINGÜÍSTIC




Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars (poemes) en diferents formats i suports.



Produir textos (escriure poesia) amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.



ÀMBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI

Dimensió món actual

Plantejar-se preguntes sobre el medi i utilitzar estratègies de cerca de dades.

ÀMBIT ARTÍSTIC


Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar-se.

Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i recursos bàsics del llenguatge musical.

· Comprensió global i específica de textos poètics, identificant les informacions literals i inferencials..

· Escolta de peces instrumentals i vocals catalanes.

· Creativitat i imaginació en l’expressió i comunicació artística.

· Producció de poemes escrits en diferents formats i suports.

· Funcionament semàntic i morfològic de la llengua: mecanismes de derivació i composició (els prefixos i els sufixos per formar verbs).

· Interpretació del llenguatge literari: la comparació i la metàfora.

· Normes sobre la dièresi.

· Reconeixement en un enunciat del grup verbal: verb i complements.

· Observació i descripció d’alguns éssers vius i de la seva interacció amb el medi.

· Actituds i estratègies personals i col·lectives de consum responsable i cura del medi.





· Comprendre autònomament alguns poemes. Saber respondre i formular preguntes referides als textos llegits.

· Lectura expressiva (pronunciació, to de veu, entonació, pauses...) i entenedora de poesia en lectures en públic.

· Elaborar produccions artístiques que promoguin la valoració crítica del nostre entorn i tenir interès i curiositat per descobrir, gaudir i participar de les manifestacions artístiques i culturals.

· Saber escriure poemes amb un lèxic i estructura que s’avingui al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d’un mateix o d’altres i millorar-ne la coherència i la cohesió, l’ortografia, la gramàtica, el lèxic i la puntuació.

· Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un enunciat.

· Conèixer els mecanismes de la llengua per crear significat: derivació i composició, la comparació i la metàfora i aplicar-ho en els textos de producció pròpia.

· Mostrar empatia i valorar i respectar la diversitat social, cultural i de gènere, i conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre els éssers vius, identificant i col·laborant en les bones pràctiques relacionades amb el medi ambient.





· Digital: Seleccionar, utilitzar i programar dispositius digitals i les seves funcionalitats d’acord amb les tasques a realitzar.



Fase

Finalitat


Recursos

INICIAL

Contextualització.




· Respondre a preguntes relacionades amb la imatge. Preguntar als alumnes a què creuen que fa referència el títol de la unitat; què els hi suggereix la imatge; quines sensacions els hi desperta; quina relació pot tenir la fotografia amb el títol de la unitat.

· Centrar-se en la literalitat del títol i preguntar als alumnes què pot voler dir «tastar la poesia». Aprofitar el significat literal de l'expressió per introduir els alumnes en el coneixement de la sinestèsia, la capacitat que algunes persones tenen d'associar automàticament una percepció pròpia d'un sentit (el tacte, l'olfacte, etc.) a un altre. Perquè ho entenguin millor, poden visualitzar el reportatge de l'enllaç següent:  http://links.edebe.com/e9gf .  Tot seguit se'ls pot explicar que la sinestèsia també és un recurs literari que consisteix a barrejar sensacions corresponents a sentits diferents.



· Enllaços web

Motivació inicial


· Animar als alumnes a fer un recull de poemes entre tots i llegir-los a l’aula. Posteriorment se’ls convida a estar atents a la pròpia inspiració: Cap a les 7 ó 8 del vespre és l’hora en que es té més creativitat; cal que estiguin pendents i que puguin escriure en una llibreta, full... algun vers o versos que els hi vinguin al cap. Al dia següent es poden compartir i comentar a l’aula.


DESENVOLUPAMENT


· Lectura de poemes Les formigues i L’arbre vell. Llegir una vegada la lectura en silenci i una segona lectura oral, de versos o estrofes, per part dels alumnes. Aquesta lectura també es pot treballar en grups reduïts o grups cooperatius. Estratègies d’abans i després de llegir. Comentar el vocabulari que s’emmarca en requadres i els recursos literaris que ja coneixen o que es treballaran en la unitat.

· Identificar entre tots, els temes que es tracten en els poemes que han llegit en la pàgina 48 i 49. A més, tenir en compte també els temes dels poemes que varen portar a l’aula lliurement (activitat de motivació inicial).

· Posar en pràctica la rutina de pensament color, símbol, imatge. Aquesta eina pot ajudar als alumnes a familiaritzar-se amb els poemes i a interioritzar-los com un text proper a ells, fàcil i accessible.

· Buscar informació sobre els autors dels dos poemes que han llegit o d’algun més, respecte el qual els alumnes tinguin especial interès. Poden fer un mural a l’aula amb la informació cercada o penjar-ho en el blog de la classe.

· Cercar enllaços en que es puguin escoltar poemes musicalitzats.

· Escoltar amb atenció la informació referent a la formació de verbs a partir de prefixos i sufixos. Llegir els quadres i fixar-se en els exemples.

· Llegir, comentar i analitzar la informació referent als recursos literaris de la comparació i la metàfora.

· Escoltar, llegir i analitzar amb atenció la informació referent als aspectes formals d’un poema: la rima, els versos, el recompte de síl·labes i les estrofes.

· Conèixer i analitzar el sintagma verbal. Llegir i analitzar els exemples i els quadres explicatius.

· Llegir els quadres explicatius i compartir exemples referents a la ortografia de la dièresi.

- POD

- Llibre digital

-Llibre alumne.

-Blog de la classe.


· Realitzar les activitats de comprensió lectora proposades en el llibre de l’alumne. Entre aquestes, visitar l’enllaç en el qual el poeta Marc Granell reflexiona al voltant del respecte per la natura (http://links.edebe.com/3qzir2) i donar arguments personals respecte al tema en qüestió.

· Cercar poemes que hagin estat musicalitzats.

· Realitzar les activitats referents a la formació de verbs a partir de prefixos i sufixos.

· Realitzar les activitats referents als recursos literaris de la comparació i la metàfora.

· Realització de les activitats relacionades amb aspectes formals d’un poema.

· Realitzar les activitats referents al sintagma verbal predicat.

· Realitzar les activitats relacionades amb l’ortografia de la dièresi.



· Enllaç web

SÍNTESI


· Escriure un poema breu, similar a Les formigues, en què es descrigui un altre insecte.

· Posar música a un poema.

· Realitzar l’activitat 17 de la pàgina 53 referent a la metàfora visual.

· Realització en grup de l’activitat 20 de la pàgina 55 en què cal inventar-se un poema i publicar-lo en una revista digital de poesia: http://www.pissiganya.cat

· EL REPTE: Dolça poesia (tasca integrada)




· Enllaç web




· Els sintagmes verbals i la poesia


· Protegim el medi

· Musicalitzem la natura

· Obres d’art i recursos literaris

· Poesies dibuixades

· Elaboració d’un mapa mental

· Dibuixos poètics

CULTURA DEL PENSAMENT

RUTINA DE PENSAMENT: “CSI: Color, símbol, imatge”

Finalitat: Captar l’essència d’un text; aquesta és la meta de la comprensió.

Activitats: Davant una imatge o un text, l’alumne respon a aquestes tres demandes i anota: el que hi veu (sense interpretar), les idees que li suggereix allò i les preguntes que li vénen a la ment.

Posada en comú: cadascú justifica la seva percepció, evidencia les diferents percepcions d’un mateix objecte o realitat; tot un aprenentatge.

DESTRESA: “Metàfora visual”

Finalitat: Utilitzar una expressió amb un significat diferent o en un context diferent a l’habitual; és a dir, traslladar el sentit d’una paraula o d’una frase a una altra.

Activitats: Aprendre i generar idees noves i originals; establir connexions entre dues coses diferents, a causa del fet que comparteixen un tret comú.

COMPLEMENTÀRIES


· El dominó dels sintagmes

· Trobem l’intrús

· Poemes amb dièresi



Bàsica:

· El predicat: el sintagma verbal

· Llegir els quadres explicatius.

· El predicat: el sintagma verbal

· Relacionar sintagmes nominals amb sintagmes verbals per formar oracions.

· Escriure el nucli d’un seguit de sintagmes verbals.

· Completar oracions afegint sintagmes verbals.

· Escriure oracions adients per a cada imatge que es proposa i subratllar els sintagmes verbals.

· La dièresi

· Llegir els quadres explicatius.

· La dièresi

· Classificar paraules segons si porten o no dièresi.

· Afegir dièresi a un seguit de paraules que ho necessitin.

· Escriure les paraules més adients a un seguit d’imatges.

· Completar oracions amb paraules d’un requadre.

Ampliació:

· Fitxa d’ampliació de la UD3: Els prefixos i els sufixos per formar verbs

7. Llegir quadre explicatiu.

8. Formar verbs a partir dels noms, adjectius i adverbis que es mostren, afegint els prefixos i sufixos que calguin.

9. Escriure de quin nom, adjectiu o adverbi provenen un seguit de verbs.

10. Transformar oracions substituint les paraules que apareixen destacades per un verb que tingui el mateix significat.


– Per millorar la comprensió lectora i l'expressió escrita:

· Lectura interpretativa: per parelles, assajar la lectura dels poemes prèviament per pronunciar cor- rectament totes les paraules i intentar transmetre les sensacions i les emocions que se’n desprenen (alegria, tristesa, sorpresa...). També poden acompanyar la lectura amb una música adequada als temes dels poemes.  

· Altres recursos (MC), pàg. 169 a 189, i Racó de lectura i escriptura (MC), pàg. 191 a 214.  

– Per comprendre millor l'estructura del sintagma verbal i l'ús de la dièresi:

· La dièresi: recordar què és un diftong i un hiat, i com es formen. El/la professor/a pot dur a terme un procediment invers a fi que els alumnes arribin a comprendre la regla ortogràfica que regeix l’ús de la dièresi. Per exemple, a partir del mot veïna, se’ls pot demanar que separin en síl·labes la paraula i fer-los adonar que, en aquest cas, la vocal «i» no forma diftong amb la «e», ja que es pronuncien en síl·labes separades i, per tant, formen un hiat. Com que les normes d’accentuació no permeten posar-hi accent, s’opta per posar-hi una dièresi.  

· Adaptació curricular (MC): propostes concretes sobre el predicat (el sintagma verbal) (pàg. 12 i 13) i la dièresi (pàg. 14 i 15).  

– Per aprendre o consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:

· El meu punt fort i el meu punt dèbil: escriure a la pissarra, o en un lloc visible, una llista dels temes que es volen treballar com a previs als continguts del LA i distribuir-los en dues cartolines de diferents colors: en una, escriure-hi els temes que els alumnes coneixen bé i, a l'altra, els temes que són més difícils per a ells.  

· Organitzar equips d'aprenentatge cooperatiu amb alumnes que coneguin més el tema i d’altres que tinguin dubtes, i aplicar la tècnica Tutoria entre iguals.  

– Per aprofundir en l'ús dels prefixos i els sufixos per formar verbs, proposem la fitxa d'ampliació de la pàgina 54 de l'Adaptació Curricular (MC).  

CULTURA EMPRENEDORA

Descripció: Fer entendre a un/a company/a que la crítica constructiva no ha de ser un motiu d’enuig.

Capacitats emprenedores: Empatia i comunicació.

Activitats:

· Mostrar empatia i ser capaç d’entendre el seu enuig.

· Saber reconduir el seu enuig cap a l’acceptació de l’error.

· Convèncer l’altre que la crítica constructiva és necessària per assolir aprenentatges.


Indicadors


1

2

3

4

L’alumne mostra empatia i entén l’enuig del company.

Mostra poca empatia i l’alumne respon amb la mateixa actitud.

Mostra certa empatia però no l’entén del tot.

Mostra empatia i entén en part el seu enuig.

Sent el disgust i l’enuig del company com a propi i li fa saber.

Sap reconduir el seu enuig cap a l’acceptació de l’error.

Li manca capacitat per reconduir el seu enuig i l’alumne continuar disgustat.

S’adreça i li parla però no sap convèncer ni reconduir l’enuig.

Sap reconduir part del seu enuig cap a l’acceptació de l’error.

Sap reconduir el seu enuig cap a l’acceptació de l’error i poden continuar parlant vers una proposta constructiva i creativa.

Sap fer entendre el

company que la crítica

positiva és necessària i

enriquidora.

El company percep poca empatia i decideix consultar només amb el mestre.

El company entén les disculpes però prefereix no parlar més sobre la tasca realitzada.

El company es mostra més receptiu i decideix deixar de banda l’enuig i consultar de nou més endavant per millorar futures tasques.

El company entén que

la crítica constructiva

ha afavorit molt la tasca

i decideix continuar

consultant i parlant

sobre la feina

realitzada.

EDUCACIÓ EMOCIONAL

“No tots sentim de la mateixa manera”

Objectius:

· Atendre, identificar i comprendre emocions.


Activitats:

· En petit grup, elaborar un llistat de situacions que representen sis emocions diferents.

· En grup gran, seure en rotllana i compartir amb els altres el treball realitzat. Respondre un seguit de preguntes per tal de poder reflexionar al voltant de la tasca.



DE LA UNITAT



· Subratllar els sintagmes verbals d’un seguit d’oracions.

· Escriure les oracions de l’activitat 1 que es corresponen amb un seguit d’estructures.

· Comptar les síl·labes dels versos d’un poema i dir quin tipus de rima tenen.

· Formar verbs a partir d’una sèrie de paraules.


· Seleccionar tres paraules d’un text i afegir un sufix a cadascuna per formar verbs.

· Transformar el text de l’activitat 1 en un poema. Es poden escriure versos que rimin i afegir recursos estilístics.

· Completar un seguit de sintagmes nominals amb sintagmes verbals apropiats.

· Afegir dièresi a un seguit de paraules que ho necessitin.












Lectura

· Llegir i comprendre un text poètic.






Expressió O/E

· Escriure poemes.











· Extreure les idees principals d’un poema.

· Escriure un poema seguint una estructura formal.

· Saber utilitzar recursos literaris com la comparació i la metàfora.

· Formar verbs a partir de prefixos i sufixos

· Identificar el sintagma predicat verbal en oracions.

· Conèixer les normes ortogràfiques referents a la dièresi.










8. METODOLOGIA


ESPAIS - TEMPS





· Altres recursos:











Unitat 3: TASTEM LA POESIA - ESTRUCTURA:








ESCRITS

ORALS

ALTRES








· Diàleg.

· Exposició oral.












ADEQUACIÓ DE LA PLANIFI

grupo edebé: libros, educación, literatura infantil y juvenil ... · web viewsaber escriure un...

Documents