gr - cossetània edicions sl · que el traçat assenyalat del gr 270, que no és el definitiu. i...

GR270CATALUNYA

EL CAMÍ DEL LLOBREGAT

DE CASTELLAR DE N’HUG AL DELTA DEL LLOBREGAT

POL HUGUETFERRAN PUJOL

GR 270 - Pagina 5 esmenada.indd 3 26/09/18 11:16

© dels textos: Pol Huguet i Ferran Pujol© de l’edició: Cossetània Edicions i Editorial Alpina© de les fotografies: Pol Huguet i Ferran Pujol, excepte les de les pàgines 52 (Fundació Aigües

de Manresa / Marc Sixto), 74 (Parc Agrari del Baix Llobregat) i 82 (Consell Comarcal del Baix Llobregat). A més, estan extretes de Wikimedia_Commons les següents: Enzo (p. 20 sup.), Pedraferit (p. 20 mig), Canaan (p. 20 inf., 78), Herodotptolomeu (p. 27 sup.), Jordi (p. 27 inf.),

Joan Creus (p. 37 inf.), Jordi Escarré (p. 39 sup.), Quim Puig (p. 45), Ludwig Bickel (p. 68 mig), Oliva Cm (p. 68 inf.), Pere López (p. 79 sup.), César OP (p. 79 mig), Deosringas (p. 79 inf.),

Pere Pripz (p. 87 sup.), Jordiferrer (p. 87 mig) i Cilindr0 (p. 87 inf.)

Disseny i composició: 3 x TresCartografia: Editorial Alpina

Primera edició: octubre del 2018

Drets exclusius d’edició:9 Grup Editorial / Cossetània Edicions – C/ Violeta, 6 – 43800 Vallswww.cossetania.com – [email protected] Alpina, SL – C/ Princesa, 67 – 08401 Granollerswww.editorialalpina.com – [email protected]

Impressió: Impremta Pagès

ISBN (Cossetània Edicions): 978-84-9034-775-1ISBN (Editorial Alpina): 978-84-8090-765-1

DL T 1185-2018

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer i préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.


5

Índex

Introducció .................................................................................7

Etapa 1. Castellar de n’Hug - Guardiola de Berguedà ........12

Etapa 2. Guardiola de Berguedà - Sant Jordi de Cercs ......22

Etapa 3. Sant Jordi de Cercs - Gironella .............................30

Etapa 4. Gironella - Navàs ...................................................40

Etapa 5. Navàs - Sant Benet de Bages ...............................48

Etapa 6. Sant Benet de Bages - Monistrol de Montserrat ...56

Etapa 7. Monistrol de Montserrat - Martorell........................66

Etapa 8. Martorell - Sant Boi de Llobregat ...........................74

Etapa 9. Sant Boi de Llobregat - desembocadura del Llobregat ..........................................................82


7

El GR 270, Camí del Llobregat, és un recorregut lineal que ressegueix el riu Llobregat des de la seva capçalera, a Castellar de n’Hug, enmig de boscos pirinencs, fins al delta del Llobregat, on el riu troba la Mediterrània. El primer que cal advertir als usuaris de la guia és que ens trobem davant d’un GR senyalitzat però de traçat encara provisional, atesa la voluntat de convertir-lo en una autèntica Via Blava, amb totes les prestacions de seguretat i d’accessibilitat tant per a vianants com per a ciclistes. Això fa que alguns trams no corresponguin a aquesta classificació i que calguin encara alguns anys de disseny d’alguna variant i d’inversions en camins. Mentrestant, però, els autors i l’editorial han vist l’interès de facilitar-ne el recorregut amb diverses variants alternatives. El GR Llobregat ha estat impulsat per la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració dels Consells Comarcals i dels municipis pels quals passa. El traçat ha estat validat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.Aquesta guia té per objectiu fer descobrir al caminant el patrimoni natural i humà d’uns territoris i paisatges ben diversos, units per diversos fils conductors. El més present és l’aigua del riu, que ens acompanyarà en la pràctica totalitat de la ruta, i que ha esculpit uns paisatges agrestos i espectaculars com les Fonts del Llobregat o el congost del Cairat, a sota de Montserrat, i d’altres de ben suaus i amables com el meandre de Castellbell o el delta del Llobregat.Aquesta mateixa aigua ha estat utilitzada des de temps immemorials pels habitants de les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat. Bona part de la població d’aquestes contrades s’ha concentrat a la vall del Llobregat i ha utilitzat l’aigua com a element transformador, tant del paisatge com de l’economia: l’aigua del Llobregat va alimentar els primers molins fariners, encara serveix per regar extenses planes de conreu a la vora de Manresa i al Parc Agrari del Baix Llobregat, i ha mogut les turbines de nombroses fàbriques tèxtils al llarg del riu. A tot això cal sumar-li un dels usos més quotidians i essencials: els habitants d’aquestes comarques i de bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona beuen l’aigua del Llobregat.Tot plegat ha configurat un paisatge farcit d’històries i d’un patrimoni ric i variat. Les esglésies romàniques del Berguedà són un dels grans atractius de la ruta, amb l’ermita i el pont de Pedret com a màxims exponents. La Sèquia de Manresa i les agrupacions de tines a peu de vinya són construccions úniques a Catalunya que ens ajuden a conèixer la història agrícola del nostre país. Sense el Llobregat no es podria entendre la revolució industrial a Catalunya: desenes de fàbriques i colònies tèxtils es van instal·lar a les seves ribes, però també diverses colònies mineres i infraestructures associades, com el Tramvia de Sang de Berga a Cercs.

Introducció


8

Amb la industrialització i la nova burgesia, arribà el Modernisme, que deixà la seva empremta també en aquestes terres: la fàbrica Asland, de l’arquitecte Guastavino, o els Jardins Artigas i la Colònia Güell, d’Antoni Gaudí, en són els emblemes principals.El recorregut d’aquest itinerari, d’uns 180 km, està dividit en nou etapes, que es poden fer consecutivament o per separat, gràcies a la disponibilitat de transport públic que connecta la majoria de poblacions de la vall del Llobregat. Igualment, aquestes etapes són una proposta dels autors de la guia perquè puguin ser cobertes al llarg d’una jornada de camí, però també es poden escurçar i allargar en funció de la voluntat i capacitat de cadascú. Quant a l’època de l’any recomanable per seguir la travessa, els autors recomanen la primavera i la tardor, per l’espectacle cromàtic del paisatge i per unes temperatures idònies, mentre que durant els mesos d’hivern pot fer força fred al curs alt del riu, i a ple estiu la calor pot ser una mala companya de


9

viatge al curs baix. Amb poques excepcions, es tracta d’un recorregut sense dificultats tècniques que, com és lògic, va baixant suaument, tal com ho fa el Llobregat. En relació a l’equipament, cal portar calçat de muntanya, especialment per les etapes del Berguedà, i aigua i menjar suficient per a unes quantes hores, tenint en compte la proximitat de moltes poblacions. Finalment i al marge de les recomanacions detallades i variants que podreu trobar a cada capítol us fem dues consideracions de tipus general que afecten les etapes 6 i 7. En el primer, en el camí que porta de Sant Benet de Bages fins a Pont de Vilomara, es recomana la variant dels autors més que el traçat assenyalat del GR 270, que no és el definitiu. I pel que fa a l’etapa 7 recomanem que per raons de seguretat s’obviï el tram que va des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a l’Aeri de Montserrat fins a l’estació FGC Martorell-Vila (Pont del Diable), pel fet que hi ha trossos on el camí discorre al costat de carreteres molt transitades.


Les etapes


1ETAPA

+585 m

6 h 20’

21 km

Primavera, estiu i tardor

12

Castellar de n’HugUn cop feta la volta pels carrers empedrats de Castellar de n’Hug (on podem visitar el Museu del Pastor i contemplar bones vistes de l’Alt Berguedà), comencem la ruta des de la Casa de la Vila, a l’entrada del poble. Veiem un pal indicador que ens ofereix diverses opcions. Durant una estona seguirem el GR 3, en direcció a Sant Vicenç de Rus, tot i que al principi no hi ha gaires marques blanques i vermelles. Baixem per unes escales cap a l’aparcament que hi ha al costat de la zona esportiva i, a la part més baixa, un gran rètol ens indica l’accés a les Fonts del Llobregat. Comencem a baixar per un camí molt arreglat i, segons el dia, concorregut, amb bancs i plafons explicatius sobre el riu Llobregat. L’anem seguint i aviat la remor de l’aigua ens avisa de l’espectacle natural que estem a punt de trobar: el naixement del Llobregat, un riu que al llarg de 170 km recorre 28 municipis de tres comarques, és aprofitat per nombroses activitats productives i abasteix més de la meitat de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.Pocs metres després de les fonts, ja trobem la primera canalització, que redueix considerablement el cabal del riu. Continuem baixant i, en arribar a una pista asfaltada,

Temps

0:00

km

Aquesta és la primera etapa d’un itinerari que ens portarà fins al mar, al delta del Llobregat. Aquest capítol discorre per trams realment salvatges fins a la Pobla de Lillet, amb estones ran de riu i altres pel mig de boscos frondosos, amb algun pas un pèl difícil. Fins a Guardiola, les pistes, sobretot no asfaltades, esdevenen majoritàries i s’allunyen del riu, passant entre camps, pastures i boscos. Al llarg de la ruta, tindrem l’oportunitat de visitar els bonics pobles de Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet, així com l’ermita romànica de Sant Vicenç de Rus i la fàbrica de ciment Asland; passarem a prop dels Jardins Artigas, dissenyats per Antoni Gaudí, i podrem entrar en una mina de petroli.

Castellar de n’Hug - Guardiola de Berguedà


13

baixem cap a l’esquerra. A l’altra riba observem un antic molí fariner (molí d’Orriols o de les Fonts), reconvertit en central hidroelèctrica. Just en entrar al bosc, mirant entre els arbres, veiem un pontet romànic, documentat des del segle XII. Val la pena baixar-hi per un corriol a mà esquerra. La ruta continua per la pista, creuem a l’altra riba per un pont i seguim per dins un bosc de faig, pi roig, roures, avellaners i boixos, a més de diversos arbres de ribera ran de riu.

La Farga VellaEn una bifurcació de la pista, un pal indicador ens assenyala el camí cap a Sant Vicenç de Rus; així que prenem la pista de la dreta. Passem entre diversos edificis de l’hostal de les Fonts, veiem el pont de la Farga Vella (segles XIV-XV) i arribem a la carretera de la Pobla a Castellar. La creuem i seguim un pal indicador que diu “Font del Sofre”, a través d’un corriol dreturer que ens porta per un bosc frondós i a certa distància del riu. Durant cinc minuts anirem trobant unes fletxes dins d’un cercle groc, però en un moment determiant haurem de deixar de seguir-les; per tant, cal estar atents a les indicacions. Comencem a trobar les primeres marques blanques i vermelles del GR, que ara sí que seguirem una bona estona. Atenció! Poc després d’una clariana, el nostre corriol (en baixada) conflueix perpendicularment amb un altre sender. Aquí deixem les marques grogues i girem a la dreta, en direcció al Llobregat. Anem baixant cap al torrent de Ca la Beneta i, en ser-hi a tocar, ignorem un corriol que puja a la dreta (en pocs metres ens portaria a la confluència amb el Llobregat).

0:20 1,4

Temps km


14

Torrent de Ca la BenetaCreuem el rierol saltant de pedra en pedra. A l’altra riba, el corriol s’enfila i en un petit replà obviem un senderó que retorna al riu. En obrir-se el bosc, trobem una pista de terra que seguim a mà dreta. La pista supera un torrent i aviat deixa enrere el bosc espès per entrar en una zona de prats. Després d’una baixada dreta la pista es bifurca i prenem l’opció de la dreta. Creuem el Llobregat per un pont i seguim la pista, ignorant un corriol a mà esquerra. Ens anem acostant a una casa ocre, però just abans del primer cobert prenem la pista de la dreta.

Sant Vicenç de RusArribem a l’església de Sant Vicenç de Rus, construïda durant el segle XII en estil romànic llombard, tot i que s’han trobat fonaments i tombes excavades a la pedra d’èpoques anteriors. Per veure’n les magnífiques pintures murals gòtiques i romàniques (les originals es troben al Museu Diocesà de Solsona), es pot visitar els caps de setmana i la majoria de festius. Voregem l’església i creuem el pàrquing de l’esquerra. Atenció! Al final de la barana de fusta comença, a mà dreta, un corriol poc fressat i una mica amagat. El prenem i anem baixant en ziga-zaga fins a arribar al rec de Monell, que travessem per una passera de fusta. Seguim el corriol cap a l’esquerra i passem per sota de l’aqüeducte; seguidament el corriol fa un revolt a la dreta i arribem a una pista amb un pal indicador. Ara deixem el GR 3 i seguim el camí ral de Castellar a la Pobla, cap a l’esquerra. Arribem fins al davant d’un cobert i el voregem per l’esquerra, per una pista que baixa fins al riu. No el travessem, sinó que prenem un corriol a mà dreta que segueix per un bosc espès, acompanyats de la remor de l’aigua, en un dels trams més bonics de tota la travessa.

Pas de l’ÓsDe sobte, el corriol ens mena fins a davant d’uns blocs de pedra. Hem de baixar amb compte entre els rocs i aviat tornem a veure el corriol. Amb cura travessem unes petites tarteres i ens endinsem en el congost conegut com el pas de l’Ós. En sortir del congost, fem una baixada pronunciada i al cap de pocs metres trobem uns blocs de roca que hem de superar per accedir al corriol que puja a mà dreta (en comptes de baixar cap al riu). Anem planejant per un bosc solell de roure i de pi roig i, en arribar a sota d’unes línies elèctriques, veiem un revolt de la carretera a la nostra dreta. Al cap de poc, seguint una pista a mà dreta, ens hi portarà. Baixem un centenar de metres per la carretera fins al primer trencall, on prenem la pista asfaltada de la dreta en direcció al Clot del Moro i al Museu del Ciment, seguint una estoneta el GR 4. Passem entre l’església neoromànica de Sant Jaume i el Xalet Güell o del Clot del Moro, d’estil modernista, tot i que d’autoria confusa.

El Clot del MoroArribem a la fàbrica de ciment Asland i, just davant d’un pal indicador, seguim cap a la Pobla de Lillet per la pista de l’esquerra. Enfront de l’estació del Tren del Ciment comença

Temps

0:40 2,5

km

1:00 3,4

1:15 4,5

1:35 5,7


Destaquem...

Indústria i modernisme entre muntanyes

La fàbrica de ciment Asland (nom que prové d’ajuntar les paraules “asfalt” i “pòrtland”), d’estil modernista, fou la primera a elaborar ciment pòrtland a Catalunya, aprofitant la pedra calcària de la zona, així com l’aigua del Llobregat i les mines de carbó del Catllaràs. Fou promoguda per l’industrial Eusebi Güell i inaugurada l’any 1904; es va utilitzar, per a la seva construcció, una millora de la volta catalana ideada per Rafael Guastavino, arquitecte valencià que deixà una gran empremta en desenes d’edificis tant a Barcelona com als Estats Units, entre els quals destaca la catedral de Saint John the Divine a Nova York. Aquesta fàbrica significà una revolució per a la zona, i explica la densitat d’edificis modernistes que hi ha. Antoni Gaudí dissenyà un habitatge per als enginyers de les mines de carbó, conegut com el Xalet del Catllaràs i, aprofitant una estada del geni a la Pobla de Lillet, la família Artigas li encarregà el disseny d’uns jardins modernistes, a mig camí entre la fàbrica Asland i el poble. La ruta no ens porta als Jardins Artigas, però hi podem accedir fàcilment des de la Pobla de Lillet a peu o amb el Tren del Ciment, un trenet turístic que aprofita l’antiga via que portava el ciment de la fàbrica fins a Guardiola de Berguedà, on el tren continuava cap a Manresa i Barcelona.Actualment l’antiga fàbrica Asland s’ha reconvertit en el Museu del Ciment, la visita del qual ens permetrà entendre les dificultats tècniques a l’hora de construir aquest impressionant complex fabril en un entorn natural singular.

Entorn del Clot del Moro i la fàbrica Asland


una pista de terra que els nostres peus agrairan. A la següent bifurcació, seguim a l’esquerra, paral·lels al riu. Al final d’una gran esplanada, un pal indicador (“La Molina”) ens indica que hem de seguir pel costat de l’edifici mig en ruïnes. Comença un corriol i, al cap de poc, creuem el torrent de la Molina per un pontarró. Aviat fa una ziga-zaga per agafar altura i continuem planejant. Ignorem corriols a banda i banda, mentre seguim les marques del GR. Passem pel costat d’una paret de pedra seca i, al davant, ens apareix un paisatge de feixes i pastures. Seguim la paret, fins que s’acaba, i al cap de poc ens trobem una font ben arreglada i d’aigua refrescant. Continuem recte, tot ignorant trencalls, pel corriol que va baixant lentament. A través del bosc entreveiem la fàbrica de Can Branca, a tocar de la qual s’ubiquen els Jardins Artigas. Abans d’un prat, veiem un corriol a l’esquerra que ignorem, i seguim de pla. Mentre ens acostem a les primers cases de la Pobla, obviem diversos trencalls fins a arribar a un carrer asfaltat, que seguim en forta baixada fins a l’estació del trenet La Pobla Centre.

La Pobla de Lillet, a la confluència del Llobregat i l’Arija

Temps km


17

La Pobla de LilletPer sortir del poble, haurem de retornar a la via del tren, una mica més avall, però abans convé que baixem a veure l’església, els carrerons del nucli antic i el pont Vell (segle XIV), situat a pocs metres de la confluència dels rius Llobregat i Arija. Val la pena visitar l’imponent monestir de Santa Maria de Lillet, situat a un quilòmetre i mig a l’est del poble. Per continuar la ruta cap a Guardiola, hem d’anar a la font de Sant Isidre, a tocar de la via del tren, a l’oest del poble. Davant de la font, deixem definitivament les marques de GR, pugem pel carrer de l’esquerra (Natzaret) i seguim paral·lels a la via del tren fins a sortir del poble, per una pista asfaltada amb una barana de fusta que discorre a certa altura sobre la via. Comencem a trobar marques grogues, que ja no deixarem fins a Guardiola de Berguedà, per un tram de camí sempre allunyat del Llobregat. Passem pel costat d’una capelleta i, a l’altra banda de la vall, contemplem el frondós massís del Catllaràs. Anem seguint la pista tot obviant trencalls que menen a masies i camps, i passem pel costat de la font del Coll de Ferran.

Font del FerranEn incorporar-nos a una pista al davant d’una nau industrial, pugem cap a la dreta i, al cap de poc, obviem una pista de terra a mà dreta per seguir vorejant la nau. S’acaba l’asfalt i tornem a trepitjar terra. En una bifurcació prenem l’opció de l’esquerra, que segueix recte. En una nova cruïlla, davant d’uns camps amb tanques, seguim recte i, al final del tancat, en arribar a un prat, superem el filat elèctric i seguim un corriol per la part alta del prat. Al fons veiem el Pedraforca i el Cadí. Sortim del tancat elèctric i seguim el corriol que baixa fins a la vora d’un torrent, que travessem (ignorant un corriol a la dreta). Comença una pista que seguim en pujada i que al cap de pocs metres torna a convertir-se en un corriol. Travessem una clariana amb herba i comencem a pujar per un bosc esclarissat de pins. Arribem a una cruïlla de pistes i triem l’opció de més a l’esquerra. La pista primer planeja i després baixa amb ganes fins a una esplanada.

El PlantiuAl costat d’un tancat per al bestiar, la deixem i prenem un camí a la dreta, menys fressat. En un revolt de la pista, sobre un dipòsit d’aigua, prenem un corriol que continua recte, per sota d’unes línies elèctriques. Anem sempre avall. Veiem la carretera al fons de la vall, però fem un revolt a la dreta i creuem un rierol. Tornem a pujar. Superem un tancat elèctric i seguim per dins d’un bosc de pins amb un sotabosc molt net gràcies a la pastura de bestiar. El corriol esdevé una pista, que seguim, tot ignorant corriols a dreta i esquerra. Superem un rierol (Clot de Can Fumanya) i obviem un trencall a la dreta. Al cap de pocs metres, a prop d’un tancat de fusta, hi ha una pista que mena a una clariana, però nosaltres seguim la que gira a la dreta, en pujada. El camí ample, cobert d’herba, va discorrent paral·lel a diversos corriols. Allí on la pista vol començar a baixar i estrènyer-se, l’abandonem i prenem un corriol a la dreta en lleugera pujada. Arribem a un replà i fem un revolt a la dreta

3:00 10,5

Temps km

2:30 9

2:10 7,8


18

per començar a baixar. Seguim el camí principal, travessem el rec del Celler i pugem una mica. Desemboquem en un revolt d’una pista de terra, on prenem l’opció de més a l’esquerra.

La SalaAl cap de pocs metres arribem a una pista asfaltada, a la vora de la masia de la Sala. La seguim uns quants metres avall i, abans del primer revolt, prenem la pista de terra a mà dreta, que planeja pel bosc (amb vistes sobre la carretera). Atenció! Quan siguem a prop de la casa (que veiem enfilada a la nostra dreta) i sota d’unes línies elèctriques, deixem la pista i busquem un corriolet a mà esquerra, entre els arbres, que baixa amb ganes. En un trencall, baixem fort a la dreta, fins al torrent de Puigcal. El creuem i pugem per un corriol de la dreta, menys dret que el del davant. Creuem la clariana per sota de les línies elèctriques i prenem un corriol a l’esquerra. Seguim el més pla i evident, i al cap de pocs metres (molt a prop de la carretera) fem un gir brusc a la dreta, tot buscant les marques grogues entre els arbres. Seguim per una pista paral·lela a la carretera, en baixada, i un cop a baix, ens acostem al voral.

Carretera entre Guardiola i la PoblaNo seguim la carretera, sinó que prenem un camí de rocs a mà dreta. Arribem a una pista, que seguim a la dreta. Al capdamunt de la pujada ignorem un trencall a la dreta i seguim recte, en descens. Creuem el rec de Santa Cecília i, tot seguit, en una cruïlla de camins, seguim recte per una pista erosionada i en pujada. Superant un marge, ens incorporem a un nou encreuament de pistes, però ara girem a l’esquerra. La pista va pujant, passa per sota d’unes línies elèctriques i, en un revolt pronunciat a mà dreta, cal ignorar un corriolet a l’esquerra. Des d’aquí, si anem 150 m a la dreta pel mig del bosc, veurem, en un turonet, les ruïnes de Santa Cecília de Riutort. Si seguim per la pista, farem diversos revolts fins a la fi de la pujada i, en baixar, contemplarem el Puigllançada (a la dreta) i la Tosa d’Alp (a l’esquerra). Aviat, en un pla, la pista fa un llarg revolt a l’esquerra (que podem tallar pel mig del bosc). La pista torna a baixar i gira a la dreta. Ignorem un trencall a mà esquerra, que baixa cap a uns tancats per a cavalls, i seguim recte, paral·lels al Riutort. Ignorem una pista a la dreta i un corriol a l’esquerra. Després de planejar una mica, en començar una pujada, deixem la pista i prenem un corriol herbat que ens apropa al riu. Al cap de pocs metres saltem el tancat elèctric i agafem el corriol de l’esquerra.

El RiutortCreuem el Riutort per una petita passera de fusta i pugem fins al pàrquing de la Mina de Petroli, realment interessant de visitar. Prenem la pista asfaltada cap a l’esquerra, en baixada, durant uns 200 m. A prop d’un rètol de “Refugi de pesca” veiem un corriol a mà dreta i un senyal que ens mostra la direcció vers Guardiola de Berguedà. En fem cas i anem en forta pujada pel corriol més fressat. Quan arribem a una pista, continuem pujant, cap a la dreta. En un pla, seguim recte, tot ignorant el camí de l’esquerra. La pista herbada planeja uns

Temps km

4:20 15,6

3:30

133:40

12,3


19

metres. Quan comença a baixar, arribem, amb bones vistes del Catllaràs, fins on s’acaba. Agafem un corriol a l’esquerra per estalviar-nos la baixada més forta i recuperem el camí principal, ara senderó. Superat un tram de bosc frondós, arribem a una zona de xaragalls i deixem el corriol carener per prendre’n un a mà dreta i entrar en un tancat elèctric. Seguim recte pel corriol més evident durant uns vuit minuts. Arribem a una zona erma, que rodegem per la dreta, i reprenem el corriol per dins del bosc. Veiem una pista, que seguim sempre recte, tot obviant camins que porten a prats o a corriols.

VilellaPassem pel costat del mas Vilella, força degradat. Al final de la paret, prenem un corriol a mà dreta que seguim en lleugera pujada. A la vora d’un extens prat, creuem una pista i seguim recte pel corriol, entre prats, fins a la masia de Cal Companyó.

Cal CompanyóAtenció! Davant de la portalada de Cal Companyó prenem la pista a mà esquerra, però al primer revolt a l’esquerra la deixem i seguim la pista de la dreta només durant tres metres. Aquí hem de buscar un corriol que passa entre la torre elèctrica i les caixes metàl·liques, pel seu darrere. Baixem pel corriol fins a acostar-nos a un revolt de la pista principal, però nosaltres seguim a la dreta, creuem un torrent i continuem per la pista cap a l’esquerra, en baixada. Aviat esdevé un corriol, per tornar-se a eixamplar al cap de poc. Obviem un corriol a mà esquerra, en baixada, i seguim per la pista, tot planejant i en lleugera pujada. En una clariana amb vistes sobre la carretera, la pista fa un revolt a la dreta i davalla per creuar un torrent. Seguim sempre la pista més evident, cap al fons del Clot de la Gavernera, per la qual cosa caldrà obviar trencalls a mà dreta.

Sabies que?...

El riu Llobregat és d’origen càrstic. L’aigua de la pluja, acidificada pel CO2, excava cavitats dins de les roques calcàries que formen la serra del Catllaràs. Quan aquestes calcàries entren en contacte amb materials impermeables com les argiles, l’aigua que hi circulava emergeix en forma de surgència, o, el que és el mateix en aquest cas, les Fonts del Llobregat.

Cada últim diumenge del mes d’agost se celebra a Castellar de n’Hug el concurs internacional de gossos d’atura, un dels de més anomenada als Països Catalans, que aplega una gran quantitat de curiosos.

A les mines de petroli de Riutort podrem veure com el petroli regalima de la roca, així com també fer una ruta per l’única mina de petroli que es pot visitar a Catalunya.

El pont Vell de la Pobla de Lillet és el pont més antic que avui creua el Llobregat (segle XIV), juntament amb el pont de Pedret. Actualment consta d’una sola arcada, tot i que hi ha historiadors que pensen que en podria haver tingut més d’una.

Temps km

5:00 17,7

5:20 18,7


20

Destaquem...

Jardins Artigas

Foren dissenyats per l’arquitecte modernista Antoni Gaudí. L’any 1905 Gaudí viatjà a la Pobla de Lillet per construir el Xalet de Catllaràs, refugi de muntanya per als enginyers de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de Ciment Asland, propietat d’Eusebi Güell, mecenes de l’arquitecte. Durant la seva estada de dos dies a la localitat, Gaudí s’allotjà a casa de l’industrial tèxtil Joan Artigas. D’aquí vingué l’encàrrec.

Santa Maria de Lillet

La canònica de Santa Maria de Lillet es troba a dos quilòmetres cap a llevant del nucli de la Pobla de Lillet. La Pobla fou capital de la baronia de Pinós i Mataplana, i a prop del castell s’establí la primitiva església dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Joan Baptista. El lloc consta documentat des del 833, any en què fou consagrada l’església.

Castellar de n’Hug

El poble de Castellar de n’Hug, situat a sobre de les Fonts del Llobregat, destaca per l’església de Santa Maria i per la Casa del Pastor, on es descriuen les característiques de l’ofici. Aquesta tradició inspira la festa anual del Concurs del Gos d’Atura.


gr - cossetània edicions sl · que el traçat assenyalat del gr 270, que no és el definitiu. i...

Documents