n Crònica de la Banda de Músicade Santanyí

n Jochen Maiwald i la plàsticacontemporània

n El Claustre del Mínims deCampos espera la sevarehabilitació

n Especials Fires de Primavera:

4 Fira de Maig de Campos

4 Fira Espectacle de Ses Salines

4 II Fira Musical de Porreres.

n A més a més noticies locals

n Crònica de la Banda de Músicade Santanyí

n Jochen Maiwald i la plàsticacontemporània

n El Claustre del Mínims deCampos espera la sevarehabilitació

n Especials Fires de Primavera:

4 Fira de Maig de Campos

4 Fira Espectacle de Ses Salines

4 II Fira Musical de Porreres.

n A més a més noticies locals

mmaaiigg 22000088 •• nnºº 55 •• aannyy ii •• 11,,5500 €

ccaammppooss •• lllluuccmmaajjoorr ••ppoorrrreerreess •• ssaannttaannyyíí •• sseess ssaalliinneess

talaiaccaammppooss •• lllluuccmmaajjoorr ••ppoorrrreerreess •• ssaannttaannyyíí •• sseess ssaalliinneess

3mmaaiigg 22000088

talaia

n EEddiittoorriiaall::• La cultura digital 4

nMMÚÚSSIICCAA::• Història de la Banda Municipal de

Música de Santanyí 5

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA::• La modernitat clàssica a la plàstica de Jochen

Maiwald 6-7

n LLIITTEERRAATTUURRAA::• Festa del llibre a Campos 8

nGGAASSTTRROONNOOMMIIAA:: • El Club Gourmets de Santanyí celebra un

dinar-maridatge a Cala Figuera• Trobada enològica a Santanyí 9

n PPAATTRRIIMMOONNII AARRQQUUIITTEECCTTÒÒNNIICC::• El Claustre dels Mínims de Campos: una joia

arquitectònica en espera de restauració 10-11

Sumari

n CCUULLTTUURRAA PPOOPPUULLAARR:: Especials Fires de Primavera:

• Fira de Maig de Campos 12-14• II Fira Musical de Porreres 15• Fira Espectacle de Ses Salines 16-17

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::• Campos 18-19• Llucmajor 20-22• Ses Salines 23• Porreres 24-25• Santanyí 26-27

n PPEERRSSOONNAATTGGEESS• Entrevista a Cristòfol Vidal, regidor de

Cultura de l’Ajuntament de Santanyí 28-29

n IINNIICCIIAATTIIVVEESS EEMMPPRREESSAARRIIAALLSS 30

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 31

Claustre dels Mínims Guillem Ginard Sebastià Burguera Cristòfol Vidal

Música

5mmaaiigg 22000088

talaiaEditorial

4 mmaaiigg 22000088

talaia

La cultura digital

En números anteriors havíem assenyalat que els intensosprocessos de canvi que ha vingut experimentat la nostrasocietat -especialment les innovacions tecnològiques, latransformació del mecànic en electrònic, l'arribada de l'or-

dinador personal i l'era d'Internet- ens havien conduït cap a una no-va forma cultural. Doncs bé, la nova xarxa informàtica de què actual-ment disposem s'ha convertit en la gran alternativa per a la produc-ció cultural i és un espai tant de creació com de visualització.L'ordinador és una eina versàtil capaç de produir una gran diversitatd'objectes. Quan aquest ordinador es connecta a una xarxa es con-verteix en un mitjà de comunicació, que assumeix al mateix tempsles dues funcions d'emissor i receptor d'informació, tradicionalmentseparades en els mitjans convencionals.

Així doncs, el nostre ordinador és una màquina oberta, multifun-cional i modular, que permet de produir coses que abans havien defer-se d'altres de formes o que simplement no existien. La Infografiaés un escenari realment nou en el qual la tecnologia digital es posa alservei de les arts gràfiques, la utilització de l'hipertext al camp de lacreació literària, o les formes híbrides com la poesia cinètica, on esfusionen aspectes del grafisme mòbil amb les arts de la paraula.També als formats multimèdia trobem imatges al costat d'elementsde disseny gràfic, la paraula escrita, la veu i la música; o la realitatvirtual, capaç de generar espais on podem interactuar mitjançant laimmersió. Tots ells són elements nous a l'escenari cultural i la sevapresència és deguda al nou món digital.

El valor de la xarxa és potencial, però no és el valor de consum po-tencial que és el factor que s’assenyala de forma contínua, sinó elseu efecte creatiu multiplicador. La capacitat de produir, de crear desde la seva mateixa base, des de la societat. Internet és una eina re-volucionària des dels seus inicis i no és perniciosa per la llibertat deformes i continguts, sinó per la mala utilització que en fa una mino-ria.

Els grans mitjans de comunicació convencionals -la televisió, lapremsa, la ràdio- també s'han vist en la necessitat d'adaptar-se a lanova societat digital, ampliant els seus serveis i modificant d’algunamanera la seva estructura informativa, que sempre ha fluït de formaunidireccional. Són instruments que utilitzem per informar-nos, peròno per relacionar-nos directament.

Els mitjans de masses han transformat la nostra cultura en el sentitque són les fonts més importants d'adquisició de coneixements, peròno creen comunitats per si mateixos. La diferència entre una massa iuna comunitat és precisament la que s'estableix entre la verticalitat il'horitzontalitat de les comunicacions. La informació vertical unifor-ma la societat, per això és fonamental la pluralitat de mitjans, el con-trast de les informacions, perquè existeixi una opinió pública més ri-ca.

EElliizzaabbeetthh SSáánncchheezz GGoonnzzáálleezzDDiirreeccttoorraa

Edita: Edicions Ensiola, S.L.Direcció: Elizabeth SánchezGonzález.Col·laboradors: Sandra González,Joana Escandell, Josep Bonet,Carles Ripoll.Portada: Fotografia SandraGonzález.Publicitat i distribució: ÁlvaroMoreno Sosa 615 814 222Traducció: Joana Escandell Maquetació: Jaume BennàssarRedacció, administració i

publicitat:

Av. de la Verge, 124. 07630 CamposTel. 971 65 28 04direcciotalaia@yahoo.esD.P.: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrònicdirecciotalaia@yahoo.es

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:direcciotalaia@yahoo.es

LA VEU DEL LECTORSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrònicdirecciotalaia@yahoo.esLes cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre lescartes.

La tradició musical a Santanyí:historia de la Banda Municipal

MATEU NADAL CLAR

Al 1870 trobemla primerar e s s e n y ahistòrica de la

Banda Municipal deMúsica de Santanyí.No existeix documen-tació anterior a aquestadata, degut a un granincendi provocat, quedestruí gran part del’arxiu municipal deSantanyí l’any 1868,durant el destrona-ment d’Isabel II.

En aquella època eldirector de la Banda eraJaume Adrover de Ha-ro, fill del notari DamiàAdrover i de Bonaven-tura de Haro. L’any1889 assumeix la direc-ció de la banda Joan Manresa i Rigoi anys més tard, el 1903 nomenen aAntoni Escalas, empleat municipal,com a director de l’esmentada ban-da fins el 1907, any en què morí.

En els anys posteriors existirendues bandes: la banda municipaldels conservadors, dirigida per Mi-quel Morell i Puigrós “Perxa” 1907-1916, Joan Perelló i Ferrer “Marti-na” 1916-1923, i per Jaume Vidal Vi-dal 1928-1939; i la banda del terci,dirigida per Baldomero Astorga Te-jedor, un militar retirat, de l’any1923 al 1928.

L’any 1936, quan esclatà la gue-rra, les dues bandes es dissolguereni en formaren una sola; n’assumí ladirecció de l’escola i de la bandamunicipal de música el Mestre An-dreu Bennassar Orell fins a l’any1978. Foren 42 anys de la seva vidadedicats plenament a la música.Durant aquets anys va compondrediversos passos-dobles com Conce-jal Blas Bonet i Alcalde Adrover, itambé diverses marxes fúnebrescom Golgota i Antònia. Aquesta da-rrera dedicada a una neboda seva

que morí molt jove. En blanc i negreja són el records de l’escola de mú-sica del carrer Guàrdia Civil (La pe-dra del Peix).

L’any 1979, el senyor Ángel Mar-tínez, subdirector de la banda mu-nicipal de música de Palma, agafàla direcció de la banda i l’escola, ini-ciant el que serà el millor períodemusical dins Santanyí i que encaraté continuïtat als nostres dies. Ambel Sr. Martínez, es creà un planterexcepcional de joves músics quepassaren a formar part de la banda,la qual es va caracteritzar durantuns anys per ser la que tenia la mit-jana d’edat més baixa de Mallorca.L’any 1984, el Sr. Martínez va dei-xar la direcció de l’escola i la bandaper motius de salut i passà a fer-se’n càrrec Jordi Rosselló fins al’any 1986.

L’any 1986 Miquel Bonet i Bonetassumí la direcció de l’escola i de labanda municipal de música fins al’any 2007. Fou subdirector des del’any 1983 i músic d’aquesta bandaa partir de l’any 1974. D’aquest da-rrer període cal destacar els con-

certs de bandes sonores amb pro-jecció simultània d’imatges, les ac-tuacions a Segovia, Dènia i Badajoz,diferents concerts amb tenors i so-prans, la Divina Comèdia amb co-reografia, el concert de música es-panyola amb el ballet del Conser-vatori, enregistrament d’un discamb obres del compositor americàSam Spence i la gran gira per totesles Balears amb Tomeu Penya i Gé-minis, entre d’altres.

Actualment, i des del setembre de2007 assumeix la tasca de directorde la Banda Municipal de Música,Pedro Vallbona Plazas. Subdirectordes de l’any 1995 i músic d’aquestabanda des de l’any 1983. La Bandaestà formada per joves i al·lotes pre-parats per l’Escola Municipal deMúsica. Aquesta és una de les insti-tucions locals més constants i viten-ques a la vila.

Des de principi de l’any 2008 laBanda Municipal de Música deSantanyí forma part de la Federa-ció Balear de Bandes de Música iAssociacions Musicals de les IllesBalears.

Una de les institucions locals més constants i vitenques de la vila.

Banda Municipal de Música de Santanyí

Pintura i Escultura

7mmaaiigg 22000088

talaiaPintura i Escultura

6 mmaaiigg 22000088

talaia

Els diferents estils de la modernitat clàssica

a la plàstica de Jochen Maiwald Al seu taller té una exposició permanent de pintura i fotografia

JOANA ESCANDELL

El fotògraf, pintor i dissen-yador gràfic Jochen Mai-wald ens mostra en el seutreball pictòric la gran ca-

pacitat per representar persones iobjectes que excedeixen del límit del'estètica pura i l'habilitat artesanal.

Maiwald va néixer a Linden (Ale-manya 1953) on va realitzar estudisde disseny gràfic i va treballar en elmón de la publicitat. L'artista vaaprendre l'ofici amb cura i detall i

durant dècades va seguir el camí dela fotografia, tasca que realitza ex-clusivament amb la càmera mecàni-ca i no empra cap mitjà tècnic.

La seva òptica i la distribució dei-xen veure fàcilment la seva escolagràfica. Ell mateix classifica els seustreballs en tres temes equivalents iimportants: fotografies instantà-nies, fotocomposició i retrats.

Al 1989 Jochen Maiwald va venira Espanya i va viure al poble deCalpe, Alacant, durant 15 anys. Allàva publicar un llibre de fotografies

amb imatges en blanc i negre que liha valgut el reconeixement delsciutadans de Calpe. Al 2004 es tras-llada a Mallorca i munta una expo-sició de caràcter permanent a la se-va casa, ubicada al carrer CosmeOliver, 5 de Campos.

A l’exposició pictòrica de la sevaautoria, podem observar com l'ar-tista representa i reuneix, amb granencert formal, els més diferents es-tils de la modernitat clàssica i les se-ves tendències complementàries.Maiwald no segueix un mateix es-

til. Són moltes les influències ques'observen a la seva obra: des delmón d'imatges surrealistes fins aformes d'Op i Pop-Art, passant perabstraccions cubistes.

Pel que fa al contingut dels seusquadres es mostren temes arquetí-pics com la relació de l'ésser humàamb la natura, les flors, la bellesa i

l'exuberància del món vegetal iaquàtic. El pintor ha explicat queels peixos tenen molt simbolismeper a ell perquè representen la lli-bertat, “són com els ocells, aparei-xen contínuament sota diferentsformes i evoquen associacions ambaigua, l'element de la vida". Tambéapareix amb freqüència als seus

quadres el rostrehumà i la figurafemenina molt es-tilitzada. L’artistautilitza els colorsprimaris i les se-ves tonalitats fa-vorites són el groc,blau, i vermell. Jochen Maiwald al costat de les seves creacions.

La seva òptica i la distribució deixen veure fàcilment laseva escola gràfica

Les influències que s'observen van desdel món d'imatges surrealistes fins aformes d'Op i Pop-Art.

Gastronomia

9mmaaiigg 22000088

talaiaLiteratura

8 mmaaiigg 22000088

talaia

Racó del Lector

La Biblioteca Municipalde Campos ens ha fetarribar la següent llistade les revistes de que

disposa i que tothom pot con-sultar en sala. També es fanpréstecs dels números ante-riors als actuals.

1. . . Labores del Hogar2. . . Sàpiens3. . . Cuerpomente4. . . Descobrir Cuina5. . . Sólo Moto 306 . . Comer Bien7. . . Psychologies8 . . L'avenç9 . . Muy Interesante

10 . . Geo11 . . Quo12 . . Ser Padres Hoy13 . . Nuevo Estilo14 . . Sport Life15 . . Revista Supers16 . . Mi Biblioteca17 . . Fotogramas18 . . Clio19 . . Clara20 . . Automóvil21 . . Futbolista22 . . El Temps23 . . Art Attack24 . . Esquitx25 . . Bravo26 . . Hola!27 . . Integral28 . . Cavall Fort29 . . Que Leer30 . . Muy Intersante Junior31 . . Enderrock32 . . Ressò De Campos33 . . Viajar34 . . National Geographic35 . . Revista Comarcal Talaia

Festa del llibre a Campos

Dins la Festa del Llibre al municipi es va du a terme el programa“L’escola va a la biblioteca”, que ha consistit en una sèrie de vi-sites guiades dels alumnes d’educació infantil i de 1r i 2n deprimària del col·legis de Campos

La Bodega Miquel Oliver presenta els seus nousvins a Santanyí de mà del Club Gourmets

Durant l'encontre es va degustar a més a mésdiversos plats de la cuina mallorquina tradicional

JOANA ESCANDELL

En un acte organitzatpel Club Gourmets deSantanyí es van pre-sentar els nous vins i

anyades de la bodega de Mi-quel Oliver de Petra, que per-tanyen a la Denominació d'Ori-gen Pla i Llevant. L'enòloga dela bodega, Pilar Oliver, va co-mentar les característiques d'a-quests nous brous, fruit d'unaacurada vinificació i criança.D'ells va destacar Xperiment,Syrah Negre i Syrah Rosat Mi-quel Oliver 06. Xperiment ésun vi que neix de la selecció deraïms syrah, cabernet sauving-non i merlot; posseeix un co-lor vermell cirera amb reflexospurpuris, aromes intensos defruites madures, cirera, prunai espècies. Aquest vi ha estatqualificat per l'enòloga com"equilibrat, llarg, harmoniós,fragant i desenfadat". Tambées van donar conèixer els vins ne-gres Mont Ferrutx, Ses Ferritges iAIA.

L'esdeveniment va tenir lloc alRestaurant Villa Lorenzo de Cala

Figuera i va comptar amb l'as-sistència de nombrosos socis, a mésa més de la participació de Blas So-to Soler i Esperanza Flores Serrano,dos excepcionals cuiners, especia-

listes en gastronomia mallorquina.El menú incloïa algunes plats comfregit mallorquí, conill amb ceba,guatlles amb col farcides, o paellamixta especial Villa Lorenzo.

Els sibarites del municipi es van reunir a Cala Figuera.

Santanyí va acollir latrobada enològica mésimportant del municipi

ELIZABETH SÁNCHEZ

Els vins de Mallorca, Utiel-Requena, Manchuela,Méntrida, Monterrey, Na-varra, La Mancha, Rioja i

Ribera del Duero, es van donarconèixer al ja tradicional tast, orga-nitzat pel Club Gourmets de San-tanyí.

En aquest encontre enològic, con-siderat el més important del muni-cipi, van participar 50 bodegues, lesquals van aportar 110 varietats devi. L'ordre del tast va ser el següent:blancs joves, blancs fermentats enbóta, rosats, vins negres joves, ne-gres criança, negres reserva, i vins

negres gran reserva. Destacar com a novetat d'aquesta

edició els excel·lents vins de Mor-tix, catalogats com a vins de la te-

rra, i que es produeixen a la Serrade Tramuntana de Mallorca. La de-gustació va tenir lloc a la residènciade la tercera edat de Santanyí.

En primer pla Úrsula i Salvador Escalas, principals impulsors del Club Gourmets.

talaiaLÍNIA DIRECTA

AMB LAREDACCIÓ

616 84 27 57

lla, destinar aquestes ins-tal·lacions a caserna deles tropes. Al 1841 el con-sistori va reclamar a l'Es-tat les dependències con-ventuals que posseïa enrègim de propietat o us-defruit; i a 1876 ho va ce-dir a la Guàrdia Civil, du-

rant un període de 125anys que va concloure el20 de maig del 2000, ambla signatura d’un convenientre l’Ajuntament deCampos i el Ministerid’Interior, per traslladarde lloc el quarter. Durantel temps d'ocupació, la

Guàrdia Civil va fer algu-nes reformes, havent ta-piat els arcs de l'anticclaustre.

L'Ajuntament de Cam-pos, sota el mandat d'An-dreu Prohens, va sol·lici-tar un estudi històric ar-quitectònic, per preservar

Patrimoni Arquitectònic

11mmaaiigg 22000088

talaiaPatrimoni Arquitectònic

10 mmaaiigg 22000088

talaia

El Claustre dels Mínims de Campos espera el moment

d'ésser restaurat L'edificació data del segle XVII i posseeix una riquesa

patrimonial inimaginable

aquesta herència culturali poder establir futuresactuacions. Els responsa-bles d'efectuar aquest es-tudi van ser el llicenciaten Història de l'Art, Gui-llem Roser Vidal, i l’ar-quitecte Sebastià Ginard.L'ajuntament va sol·lici-tar també la intervenciód'un grup d'arqueòlegsperquè realitzés una sèriede tasts i estratificació deltrespol, per determinar laseva antiguitat.

Guillem Roser va feruna investigació docu-mental i va estudiar l'edi-

fici in situ. Paral·lelamentes va aixecar la planime-tria de seccions i alçadade l'edifici. L'últim desco-briment de l'equip arque-ològic va ser un grafit demorter de color negreamb motius geomètrics,que es creu que és de l'è-poca dels frares. Aquestsgrafits a la paret estavencoberts per una capa decalç.

L'actual equip de go-vern municipal encapça-lat per Guillem Ginard,està a l'espera de les aju-des promeses pel Govern

Balear, ja que per rehabi-litar aquesta joia arqui-tectònica es requereixuna forta inversió econò-mica.

Característiques delClaustre

Les dependències con-ventuals estan ubicades aun costat de l'església, ac-tual propietat de la Diò-cesi de Mallorca. Es creuque la construcció delconvent i l'església vaanar lenta i va durar qua-si un segle. El claustre téen planta una forma rec-

tangular asimètrica, dedos cossos arquitectònics,i escales que comuniquenla planta baixa amb la ga-leria i cel·les superiors. Amés a més posseeix unmenjador, cuina, celler,rebost i hort. El conventté 14 cel·les, algunes d'e-lles miren cap a l'hort id'altres cap a dins delclaustre. L'arquitectura iconstrucció és popular itradicional mallorquina,amb parets de pedra,conglomerat de calç, so-rra i grava fina. Les fines-tres i portals tenen can-tells de marès. Dins el pa-ti s’hi aixeca un pou, ambun coll de forma octogo-nal d’una sola peça depedreny; als costats tédos escuts en relleu con-traposats inserits en unaorla. Segons l'historiadorRoser Vidal, l’escut delcostat Oest conté la ins-cripció llatina “Charitas”,emblema de l’orde delsMínims, mentre que en eldel costat Est s’hi va gra-var la probable data deconstrucció de la cisterna“25 IV 1646”.

El mateix investigadorva assenyalat que l'Ordedels Mínims va arribar aMallorca en 1582 provi-nent de Barcelona. Elconvent de Campos fouel segon, en ordre cro-nològic, que fundà lacongregació a la part fo-rana, havent estat el pri-mer el de Muro.

El pou té dos escuts en relleu contraposats inserits en una orla.

SANDRA GONZÁLEZ

L'arribada a Cam-pos de la comu-nitat de religio-sos pertanyent a

l'orde dels Mínims es vaproduir el 25 de novem-bre de 1607. Els fraresvan adquirir dues casesen el centre del poble i en1608 van iniciar la cons-trucció de les dependèn-cies conventuals, gairebésimultàniament amb lesobres de l'església.

L’històric edifici delclaustre del convent deSant Francesc de Paulade Campos, ha experi-mentat al llarg dels seglesuna sèrie de canvis i mo-dificacions, segons les ne-cessitats dels qui ho vanhabitar. Inicialment vaser un lloc d'oració i reco-llida espiritual dels reli-giosos. Al 1835 els mon-jos van ser exclaustrats il’immoble va passar a sertutelat pels dirigents po-lítics que havien ordenatla seva confiscació. Al1837, l'Ajuntament deCampos va proposar alcap superior polític de l'i-

L'estructura externa roman inalterada.

GRUPO IBEROSTAR

Plaza Tres Molins,4Tel. 871 85 95 05 Fax: 971 65 12 3907630 CAMPOS

E-mail: campos.845@viajesiberia.com

Cultura Popular• Fira de Maig de Campos

13mmaaiigg 22000088

talaiaCultura Popular • Fira de Maig de Campos

12 mmaaiigg 22000088

talaiaCINEMA

talaia

Campos s'apresta a celebrar la fira agrícola-ramadera

més important de la comarca

esportius i lúdics. La història de la Fira de

Maig de Campos es re-munta a l'any 1.972, dataen que es comença a fer lafira, la característica prin-cipal de la qual és la ra-maderia bovina, per aixòse li coneix com "la fira deles vaques". Les antiguesvaqueries del terme do-naven feina directe o in-directe a la gent del po-ble, havent aconseguituna època d'esplendor ala segona meitat del segleXX amb 420 vaqueries.Ara com ara només que-den 17 ramaderies al mu-nicipi i cada dia van min-vant més degut a la crisidel sector ramader.

La regidora de Fires,Festes i Promoció Econò-mica de l'Ajuntament deCampos, Francesca Sure-da Lladó va expressarque l'objectiu d'aquestafira era el de promoure lafeina dels ramaders i delspagesos. "Volem destacarel món rural com a carac-

terística fonamental. Aixòés el que diferència la Fi-ra de Maig de Camposd'altres fires. A més a mésvolem impulsar els pro-ductes agroalimentariscom la llet, els formatges,vins, embotits i olis; aixícom la maquinària i einesagrícoles". Sureda va as-senyalar que hi haurà es-tands d'animals, queacostumen a ser molt vi-sitats. La Fundació Natu-ra Parc presentarà l'expo-sició "Toca-toca" amb elsseus corrals, perquè elsmés petits puguin tenircontacte amb les gallines,ovelles, cabrits o conills.

La Mostra de CuinaCampanera enguany noes realitzarà a una carpa,com es feia, sinó que elsrestaurants de la localitatpresentaran els seus me-nús cadascú des de les se-ves respectives ubica-cions. La Mostra de Cui-na ens ofereix el mésvariat de la gastronomialocal, on es podran de-

gustar els típics platsdolços i salats, amb pro-ductes del mar i de la bo-na horta.

Hi haurà també espaiper a totes les associa-cions i entitats del muni-cipi. Al Casal de Ca'n Pe-re Ignasi es realitzarà unconcert solidari gratuït,organitzat per l'Associa-ció d'Esclerosi Múltiple iels Donants de Sang, ambla finalitat de sensibilitzara la població i promoureles donacions de sang

Francesca Sureda Lladó,regidora de Fires, Festes ipromoció Econòmica

Prop d'un centenar de vaques procedentsde vuit ramaderies participaran al

Concurs Morfològic Nacional S.G.

Un dels princi-pals atractiusde la Fira deMaig de Cam-

pos serà sens dubte, elXXX Concurs MorfològicNacional Selecte Boví Fri-só, on es mostraran exem-plars de les millors rama-deries bovines de Mallor-ca. Les vaques lleteres quetanta tradició han donat alpoble, tornaran a ser lesprotagonistes de la fira.Malgrat la crisi del sectorramader, els pagesos novolen perdre gas i aquestany concorreran al certa-men vuit vaqueries, lesquals aportaran prop d'un

centenar de caps de bes-tiar. Al tancament d'a-questa edició encara nos'havia confirmat l'as-sistència de les vaqueriesde Menorca, també convi-dades a participar.

L'Ajuntament de Cam-

pos organitza la fira encol·laboració amb l'Asso-ciació Intersectorial Agrà-ria (AIA) i Associació Fri-sona Balear. Al ConcursMorfològic Nacional Se-lecte Boví Frisó competi-ran les millors vaques, en

diferents categories perrang d'edat (vaca grancampiona, vedella cam-piona, millor vaca jove ivedells) i les seves carac-terístiques morfològiques(millor mamella). Tambées premiarà als millorscriadors.

Les vaqueries inscritesfins el moment són CanDalmau (Felanitx), s´Hortde Son Coves (Campos),s´Hort de Sant Martí (Vila-franca), sa Plana Vella (Ma-nacor), Son Fosquet (Fela-nitx), Son Suau (Manacor),Torre Marina (Campos), iCan Xorquet (Campos).Actuarà com a jutge delconcurs el càntabre JoséManuel Paz Conde.

Les vaques lleteres tornaran a ser les protagonistes de la fira.

El Concurs Morfològic i la Mostra de Cuina seran els grans atractius de la Fira de Maig

Anitasabatessabatessabatessabates

M.P.V.MODA

HOME i DONA

Col.lecciód’Estiu

C/ Santanyí, 19 - 07630 Campos

SANDRA GONZÁLEZ

Amb l'arribadadel bon temps,els pobles deMallorca tornen

a cobrar protagonisme encelebrar les seves fires tra-dicionals de primavera. Almunicipi de Campos télloc la fira agrícola rama-dera més important de lacomarca de Migjorn. Estracta de la Fira de Maigcaracteritzada per la mos-tra de ramaderia bovinaque enguany arriba a la se-va trentena edició i on espodran apreciar els millorsexemplars de raça frisona.

Campos acollirà elsdies 10 i 11 de maig, la se-va fira agrícola, artesanali industrial. Els comer-ciants, pagesos i artesanssortiran al carrer, caracte-ritzant l'ambient típic defora vila. D'altra banda,els visitants podran gau-dir d'una àmplia ofertagastronòmica, i una granvarietat d'actes culturals,

Cultura Popular • II Fira Musical de Porreres

15mmaaiigg 22000088

talaiaCultura Popular • Fira de Maig de Campos

14 mmaaiigg 22000088

talaia

SubconcesionarioOficial

SERVIAUTO CAMPOS, S.L.UC/ F. Talladas Historiador, 9

07630 CAMPOSTel. 971 65 07 83 - Fax: 971 65 11 83

E-mail: serviautocampos@hotmail.com

"El nou equip de govern vol tornar a la fira de Campos l'esplendor d'antany mitjançant

la renovació i la diversificació" Entrevista a Guillem Ginard Sala, batle de Campos

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Quin significat téaquesta fira per al muni-cipi?

- La Fira de Maig vanéixer com a fira agrícolai ramadera. Des de la se-va creació ha plogut molti el cert és que el nombred'explotacions agrícolesha disminuït considera-blement, un fet que afectaal resultat final de la fira.Des de l'ajuntament, almateix temps que ens es-forcem per estimular laparticipació, tant a lamostra com al concursmorfològic del més grannombre possible de ra-maderies, mantenint laimatge de la vaca com araó de ser de la fira, in-tentem de diversificar lesactivitats i productes pertal d'atreure el màxim devisitants. La fira, als seus30 anys d'edat, ja s'haconvertit en tradició i enels seus millors momentsva fer de Campos un re-ferent a tota Balears. Elnou de govern, conscientde les dificultats quecomporta, vol tornar-lil'esplendor d'antany mit-

jançant la renovació i ladiversificació.

- Quin és l'aportamentde l'Ajuntament al sectorramader, sabent antici-

padament que el consis-tori no té competènciesen matèria d'agricultura?

- Al que a la fira es refe-reix, l'ajuntament ofereixajudes a tots els ramaders

per fer front als costs queels suposa desplaçar-sefins la fira i organitzarl'esdeveniment. D'altrabanda, nostra política ésde mà estesa al món ru-ral. Una de les actuacionsque tenim en marxa ésl'equiparació del preu del'aigua amb fins agrícolesi evitar els greuges com-paratius que a aquest ni-vell havien existit finsara. Estem lluitant peraconseguir les ajudes su-pramunicipals pertinentsper arreglar camins ru-rals, i també tenim enmarxa la dotació d'un vi-gilant rural.

- Què diria als ciuta-dans de Mallorca peranimar-los a visitar la fi-ra?

- La Fira de Campos ésuna oportunitat perconèixer els seus carrers,la seva gent, les seves tra-dicions... i especialment,la seva gastronomia.Campos té alguna cosamés que les platges desTrenc, sa Ràpita i ses Co-vetes, i la nostra fira és unmostrador excepcionalper conèixer-lo.

Guillem Ginard (UM), batle de Campos.

Porreres acollirà el segon conclave dedicat a la música i a totes les seves manifestacions

La trobada tindrà lloc el diumenge 18 de maig en diferents punts del municipi

Ajuntament dePorreres

E.S.

Després de l'è-xit de l'en-contre musi-cal celebrat al

municipi al 2006, amb mo-tiu del 150 aniversari de laBanda Filharmònica Po-rrerenca, l'Ajuntament dePorreres ha volgut conti-nuar promovent la culturamusical, realitzant un se-gon conclave el diumenge18 de maig de 2008.

La regidora de Cultura,Llúcia Salleras va expli-car que en la celebraciód'aquesta fira participa-ran diverses escoles demúsica, agrupacions, or-questres i bandes musi-cals de Mallorca, així comrepresentants de casesdiscogràfiques, luthiers, iun mercat d'ocasió ambinstruments de segonamà.

Com a teló de fons hihaurà un gran desplega-ment de cantants i intèr-prets de música folklòri-ca, clàssica, coral, i de di-versos gèneres com elflamenc, pop, rock, jazz oblues. També està confir-mada la participació deSistema Tomatis, una en-titat que ofereix teràpies

alternatives a través de lamúsica.

La jornada musical co-mençarà el dissabte 17 demaig al capvespre, ambtallers, ball de gegants iun concert juvenil. Els ac-tes del diumenge 18 co-mençaran a les 10 del ma-tí i conclouran a les 10 dela nit. Durant tot el dia hihaurà música en directe.Les activitats es desenvo-

luparan a la Plaça de laVila, al carrer de l'Hospi-tal, a n'Hereveta, i les es-glésies Parroquial i deSant Felip. Els tallers depercussió, música heavy,les audicions de petit for-mat i de ball de hip-hop,tindran lloc a la Sala Poli-valent i s 'Escorxador.

La regidora de Culturava assenyalar a més amés que durant la jorna-

da hi haurà un servei deguarderia al pati de l’es-glésia parroquial amb ac-tivitats d'iniciació a lamúsica, animació infan-til, instruments de corda imaterials reciclats. "Es-tem apostant fort per lamúsica” va subratllar i vaafegit que a l'estiu s'inau-gurarà l'auditori que serà“tot un referent en temade cultura".

Llúcia Salleras, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Porreres.

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Quina repercussió téla fira per als saliners?

- És l'única fira que te-nim i és la festa més im-portant del municipi. Fa23 anys que un grup desaliners va tenir la idea decrear-la. El caràcter de lafira és principalmentd'entreteniment, encaraque aquí podem mostrartots els nostres productes,

gastronomia, artesania,comerç, indústria; a més amés dels nostres béns pa-trimonials i culturals.

- Quines novetats in-clou el programa d'en-guany?

- La fira espectacle téuna multitud d'actes, quecomençaran el 25 d'abril iacabaran el 4 de maig. Lajornada principal es cele-brarà l'1 de maig. Comp-tarem amb la participació

de diversos artistes de lalocalitat, hi haurà xerra-des, conferències, una de-mostració de gossos ensi-nistrats, el mercat artesa-nal, entre d'altres.L'exhibició aèria és un es-deveniment que agradamolt i cada any variemuna mica. L'animació ar-tística correrà a càrrec de"Els Pets" que estan d'ani-versari i realitzen una gi-ra per l'illa. El programaestà dirigit a tot un poble,amb activitats infantils,juvenils, i persones de lasegona i tercera edat.

- Els dies posteriors ala fira també hi haurà ac-tes significatius...

- Efectivament, el dosde maig tindrem un coo-king show amb el cuinerToni Piña i el tres de maighi haurà un Tast d’Oli.Tancaran els actes un con-cert de la Banda de Músi-ca de Ses Salines. Vullaprofitar l'oportunitat perconvidar a tota Mallorcaperquè ens visitin l'1 demaig, que com sabeu ésfestiu. Aquí podran veu-re, comprar, degustar, igaudir en família.

Cultura Popular • Fira Espectacle de Ses Salines

17mmaaiigg 22000088

talaiaCultura Popular • Fira Espectacle de Ses Salines

16 mmaaiigg 22000088

talaia

Ses Salines escalfa motors per a la Fira Espectacle de l'1 de Maig

Més d'una vintena d'aeronaus participaran en l'exhibició aèria de s’Olivó

CARLES RIPOLL

El municipi de Ses Salines aco-llirà la tradicional fira especta-cle, que enguany compleix la se-va XXIII edició. Els visitants po-

dran recórrer els principals carrers delpoble i gaudir d'una oferta d'alt nivell,on participaran prop de 450 expositors.

L'exhibició aèria, al camp de vol des’Olivó, serà la gran atracció de la jorna-da. A pocs metres del recinte ferial, lesaeronaus (avionetes, helicòpters i avionsJACOB-52) faran una fantàstica demos-

tració de vol, acrobàcies aèries i rescat.Al desplegament intervindran pilots iequips de l'Exèrcit de l'Aire, i de les esco-les d'avions i helicòpters amb base a Ma-llorca.

Aquesta fira es caracteritza per oferirdiversos espectacles, activitats lúdiquesesportives, així com productes locals, ar-tesanies, productes agroalimentaris, ro-ba i calçat.

Per la tarda, la mostra continuarà ambl'espectacle eqüestre "Simfonia a cavall",l'exhibició de balls llatins i l'actuació es-pecial de "Els Pets"

"Vull convidar a tota Mallorca perquè ens visitin l'1 de Maig. Aquí podran veure,

comprar, degustar, i gaudir en família"Entrevista a Sebastià Burguera, batle de Ses Salines

Dimecres 30 d’Abril

• 18.00 h. Gran Festa Infantil ambel Grup Cucorba. Plaça Major• 20.00 h. III Mostra de Cuina deSes Salines. Al jardí de les EscolesVelles.• 22.30 h. Gran actuació de la “BigBand” a la Plaça Major, i a conti-nuació Gran Festa Revival amb elDJ Andriu.

Dijous 1 de Maig• 8.30 h. Obertura de les paradetese inici de la XXIII Fira Espectacle 1de Maig de 2008.• 9.00 h. Inauguració i exposicióMercat Artesanal.• 9.30 h. Concurs-exhibició d’agili-tat de cans a càrrec de la societat“Isla Blanca” d’Eivissa. Pati EscolesVelles.• 11.00 h Arribada autoritats i con-vidats. Desfilada de la Banda de

Música de Ses Salines i la Banda deMúsica de Palena (Italia).• 11.30 h. Salutació autoritats i in-terpretació dels himnes de Ses Sali-nes i Mallorca, a càrrec de la coralde l’ACMSS dirigida per AlejandraCarrizo.• 12.15 h. Visita de les autoritats iconvidats al recinte ferial.• 13.00 h Gran exhibició aèria a cà-rrec de la patrulla Jacob-52 amb laparticipació de l’Exèrcit de l’Aire ide les Escoles d’Avions i Helicòp-ters amb base a Mallorca. Camp devol de s’Olivó. Camí de Cas Perets(A 800 metres del recinte ferial). • 17.30 h. Al pati de les Escoles Ve-lles, Espectacle “Simfonia a Ca-vall”.• 19.00 h. Gran exhibició de ball de“Salsa i ritmes llatins” a la PlaçaMajor.• 21.00 h Actuació en exclusiva de“Els Pets”.

Divendres 2 de Maig• Matí. Jornada de jocs infantils.Sal Jove.• 20.00 h. Show-cooking amb elprestigiós cuiner Toni Piña.Col·labora Conselleria de Comerçi Industria. Centre Polivalent (Da-vant Escoles Noves)• 21.30 h. Concert de la Bandade Música de Ses Salines i la Ban-da de Música de Palena (Italia).Església parroquial de Ses Sali-nes.

Dissabte 3 de Maig• 20.00 H. Tast d’Oli. Col·laboraConselleria de Comerç i Industria.Centre Polivalent (davant EscolesNoves).

Diumenge 4 de Maig• 18.00 H. Concert de la Banda deMúsica de Ses Salines. Església pa-rroquial de Ses Salines.

Programa Fira Espectacle - 1 de Maig 2008

SES SALINES

Sebastià Burguera, al seudespatx.

18 mmaaiigg 22000088

Vida Municipal • Campostalaia

19mmaaiigg 22000088

Campos • Vida Municipal talaia

Jornada esportiva a la platjade sa Ràpita

REDACCIÓ.

Devers 350 infants de lescomarques de Migjorni Llevant van partici-par en la primera Jor-

nada d'Esports Platja i Psico-platjad’aquesta temporada, organitzadaper Departament d’Esports i Pro-moció Sociocultural a la platja de saRàpita. A l’acte va assistir el direc-tor insular d’Esports del Consell deMallorca, Antoni Seguí, així com elbatle de Campos, Guillem Guinard,i el regidor d’Esport, Guillem Vidal.

Així doncs, els joves esportisteshan pogut gaudir de diversos es-ports i activitats lúdiques en un en-torn natural, fent futbol, taller ded’estels, bàsquet, handbol, voleibol

i esports de raqueta, entre d’altres.El programa, adreçat als nins enedat escolar, té com objectiu fona-mental donar a conèixer les possibi-litats que ofereix el nostre medi na-tural, com espai idoni per a la pràc-tica d’esports convencionals, i quehabitualment es desenvolupen a lespistes poliesportives.

Per altra banda, el Departamentd’Esports i Promoció Socioculturalva estrenar a sa Ràpita un nou pro-grama denominat Handball Platja,adreçat als nins i les nines que te-nen entre 6 i 16 anys. La finalitatd’aquest programa és que es fami-liaritzin amb els diferents fona-ments tècnics i tàctics que es neces-siten per a una bona pràctica d’a-quest esport.

Preocupació del consistori davant l'anuncide construcció de 450 VPO del Govern

El motiu fonamental és el dèficit de serveis públics REDACCIÓ.

Les primeres reaccions del'equip de govern munici-pal han estat de malestar ipreocupació, davant l'a-

nunci del Govern de construir 450habitatges de protecció oficial almunicipi. Segons varen explicar enl'última sessió plenària ordinària, elproblema radicaria en la manca deserveis públics.

La portaveu del PP al municipi,Margalida Ginard, va afirmar queel seu grup no veia bé que el 70%dels habitatges de protecció oficialde Baleares, hagi de construir-seaquí. El regidor del PSM, Joan Juan,li va replicar que tot això era la con-seqüència del que s'havia fet als da-rrers anys, “l'única diferència ésque són VPO's" respongué.

D'altra banda, el batle va remar-car que l'única sortida possible era

la negociació, perquè era molt difí-cil aturar el procés. “El Govern hacomprat uns terrenys en una zonaurbana edificable i té tot el dret aconstruir. L'única excepció seria in-

demnitzar,però això ésinviable acausa de las i t u a c i óeconòmicade l'ajunta-ment" vadir i va afe-gir que"ex ig i remque el Go-vern esbanyi i querealitzi unainversió de-cidida en

forma de serveis educatius i sanita-ris. A més a més demanarem queels habitatges es construeixin deforma gradual, unes 50 per any" vasubratllar.

L’equip de govern a l'última sessió plenària ordinària.

L'Ajuntamentimposarà multesals Quintos quehagin fet malbé

al patrimoniurbà

REDACCIÓ.

Al'últim Ple de l'Ajun-tament de Campos, elbatle Guillem Ginardva informar que la

Policia Local obrirà un expe-dient i quantificarà els danysque els Quintos 2008 pogues-sin haver causat sobre el mobi-liari públic.

Pel que sembla existeixen al-gunes denúncies sobre pinta-des i destrosses en edificis ca-talogats. "Els joves han de tenirclar que es poden divertir, peròsense causar perjudicis als al-tres" va assenyalar el primerregidor i va ser categòric enmanifestar que prendrà mesu-res perquè això no torni a suc-ceir.

Les multes que s'imposaranpodrien anar des dels 180 als13.000 euros.

• Guàtleres ambsalsa demagrana agre

• Conill amb cebai Caragols

BERENARS • TAPES • PLATS DEL DIA

Carrer Manacor, 25 • CAMPOSTel. 971 65 19 45

21mmaaiigg 22000088

Llucmajor • Vida Municipal talaia

20 mmaaiigg 22000088

Vida Municipal • Llucmajortalaia

Protestes a Llucmajor per les pujadesde l'IBI i la revisió cadastral

El consistori contempla una reducció de taxes per l’any que veREDACCIÓ.

La revisió dels va-lors cadastrals deles propietats im-mobiliàries -ha-

bitatges, locals o places

d'aparcament- que és labase per calcular l'Impostde Bens Immobles (IBI),ha generat una especta-cular pujada de l’ordredel 130%. Això va provo-car una mobilització dels

veïns de Llucmajor i laprotesta dels grups polí-tics de l'oposició.

En resposta a la deman-da ciutadana i per com-pensar aquest import,l'administració local va

decidir d'elaborar una or-denança fiscal que rebai-xarà l'IBI al 2009, ainstàncies de la mociópresentada pel Bloc. Lamesura serà ratificada ala sessió plenària d'abril.

Medi Ambient presentà la unitat caninade lluita contra el verí

REDACCIÓ.

Al Centre Ci-negètic Bale-ar, ubicat alterme muni-

cipal de Llucmajor, laConselleria de MediAmbient va presentarla unitat canina de llui-ta contra el verí. Estracta d’un equip decans ensinistrats per lalocalització d’esquesenverinades que son laprincipal causa de lamort d’espècies prote-gides i amenaçadescom son el voltor ne-gre, la miloca, o el milà.Actualment els verinscontinuen sent molt em-prats, provoquen la mort

en cadena, i resulten ca-tastròfics per a tota lafauna en general. A la fin-ca de Capocorb s’ha fet

una demostració de loca-lització de substànciesverinoses com la estricni-na amb els cans.

La Llei Balear deCaça prohibeix expres-sament els verins i pre-veu fortes sancionseconòmiques i tanca-ments dels vedats.També el Codi Penalvigent contempla comun delicte, claramenttipificat, l’ús de verí, ipot suposar penes depresó per als infractors.

A l’acte va assistir elconseller de Medi Am-bient, Miquel ÀngelGrimalt; el director ge-neral de Caça i Protec-ció d’Espècies, PereRamon; representats

de la Guàrdia Civil, i di-ferents col·lectius que fanfeina amb la lluita contrael verí.

El conseller de Medi Ambient junt al grup de lluita contra el enverinament

REDACCIÓ.

La ponència de la investigadoraIsabel Graña, titulada “MariaAntònia Salvà o la plenitud del’Escola Mallorquina”, va obrir la

tercera jornada d’estudi dedicada a l’es-criptora de Llucmajor. Els actes varen serorganitzats pel Departament de Cultura iPatrimoni del Consell de Mallorca.

Posteriorment i segons el programa, hantingut lloc les comuni-cacions de Joan Ale-gret, Miquel Sbert,Francesc Lladó i PilarArnau, els quals hanaprofundit en l’estudide les relacions de Ma-ria Antònia Salvà ambaltres escriptors i es-criptores de l’època i amb la influència d’a-quests intercanvis en la seva obra. L’encarre-gat de tancar la jornada ha estat el professorde la Universitat de les Illes Balears FrancescPerelló, qui ha parlat dels referents popularsen l’obra poètica de Maria Antònia Salvà.

També s’ha fet un recorregut per algunsdels indrets de Mallorca sobre els quals escri-gué Maria Antònia Salvà. Un grup ha visitatLa Llapassa, el Santuari de Gràcia i la vila deLlucmajor. Durant aquest recorregut, l’actriuEva Torras ha fet la lectura de poemes deSalvà com ara Els captius, Casa pagesa, Drago-net d’estiu o Roses blanques, entre altres.

L’acte de cloenda va tenir lloc al Claus-tre de Sant Bonaventura, al qual va assistirla consellera de Cultura i Patrimoni, JoanaLluïsa Mascaró; el director insular de Cul-tura, Maties Garcias; el batle de Llucmajor,Lluc Tomàs; entre d’altres autoritats delmunicipi.

Èxit de les Jornadesd'Estudi MariaAntònia Salvà

El recital poèticha tancat

l'homenatge ala poetessa de

Llucmajor

L'agermanament entre Llucmajori Les Sabanes centra els actes

de la II Setmana Solidària

REDACCIÓ.

Del 15 al 18 d'abril esva dur a terme la Set-mana Solidària, a laciutat de Llucmajor.

Aquesta iniciativa -organitzadapel Fons Mallorquí de Solidaritat iCooperació i l'Ajuntament deLlucmajor - estava dirigida a laciutadania per fer conèixer la si-tuació dels països més pobres i;especialment, l'agermanamententre Llucmajor i Les Sabanes(Madriz-Nicaragua) signat el pas-sat 31 d'octubre de 2006, a travésdel qual Llucmajor impulsa pro-grames escolars i socials en aque-lla zona del continent americà.

A l'acte institucional d'agerma-nament, celebrat al Claustre de

Sant Bonaventura, va assistir elbatle de Las Sabanas, Ramón An-tonio González; i de Llucmajor,Lluc Tomàs. A més del presidentdel Fons Mallorquí de Solidari-tat, Joan Font; i membres de lacorporació municipal.

Dins el marc de la Setmana So-lidària es van realitzar diversesactivitats com l'exposició "Mira'tal mon"; la conferència de NancyMatamoros de Mallorca Amiga,titulada "Néixer dóna a BurkinaFaso, Tres anys després"; a més amés de música ètnica, vídeos,pel·lícules i una fireta solidària.Les entitats Càritas Mallorca il'Associació d'Amics del PobleSahrauí de les Illes Balears, tam-bé van col·laborar activament alsactes programats.

Lluc Tomàs i Ramón Antonio González van presidir l’acte d’agermanament.

Especilidad en:• Menús • Comidas a la Carta

• Paellas• Pizzas • Bocadillos

• Hamburguesas • MeriendasLunes Cerrado: Tel. Reservas 971 66 11 17

www.restaurantetropical.com

23mmaaiigg 22000088

Ses Salines • Vida Municipal talaia

22 mmaaiigg 22000088

Vida Municipal • Llucmajortalaia

Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971649117/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . .971649440Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . .971656131Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . .971166005PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . .971651270Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .061Apotecaria Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . .971649144Apotecaria Colònia Sant Jordi . . . . . . . . .971655207Policia Local Ses Salines . . . . . . . . . . . . .971649311Policia Local Colònia Sant Jordi . . . . . . . .971166035Guàrdia Civil Colònia Sant . . . . . . . . . . . .971656464Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES

Protecció per als arbresde la plaça d'Espanya

REDACCIÓ.

L'Ajuntament de Llucmajor,mitjançant l'empresa Aza-hara, ha instal·lat un pavi-ment drenant envoltant els

arbres de la plaça d'Espanya.Aquesta mesura s’ha pres per pro-tegir-los de les càrregues que li pu-guin transmetre els vianants, inclòsel trànsit lleuger, i proporciona unaperfecta integració amb l'entorn. A

la plaça es realitza els diferentsmercats setmanals com el de fruita iverdura.

Totes les garangoles han estatomplertes amb aquest nou materialintegrat bàsicament per àrids cali-brats, resina epòxid i cautxú, for-mant un paviment protector envol-tant els arbres, que permet el pas del'aigua i de l'aire necessaris per res-pectar el natural desenvolupamentdels mateixos.

S’ha instal·lat un paviment drenantque permet el pas de l'aigua i de l'aire

El consistori sol·licita l’eliminació d’un punt negre a la carretera del Cap Enderrocat

REDACCIÓ.

Fa unes setmanes el batle deLlucmajor, Lluc Tomàs, varemetre una carta al conse-ller d'Obres Públiques, An-

toni Pascual, demanant l'eixampla-ment de la carretera del Cap Ende-rrocat (PM 6014) a la zona de CalaBlava.

El text de la carta va reflectir lapreocupació del batle i de tots elsveïnats de la zona, pel perill que su-posa el tram de la carretera PM6014, entre els camins d'accés als ca-rrers Recalde i Ondategui, a la ur-banització de Cala Blava. Aquestpunt, per la seva poca amplitud, re-sulta intransitable pel gran nombrede vianants, autocars, camions, i ci-clistes que hi transiten.

Lluc Tomàs acaba el seu comuni-cat apuntant que "creiem que ésnecessari i urgent la seva amplia-ció, i per això li agrairia que es

procedís a iniciar les gestions i lesobres per solucionar aquest pro-blema, i reduir el perill de la zo-na".

Aquest punt resulta perillós pel gran nombre de vianants, vehicles i ciclistes que hi transiten.

La Colònia de Sant Jordi celebrà les sevesfestes patronals amb música i exposicions

Les jornades van ser molt participatives

REDACCIÓ.

Un intens programa d'ac-tivitats s'ha desenvolu-pat el municipi de SesSalines, amb motiu de

les festes patronals de la Colònia deSant Jordi i el Dia del Llibre.

El Centre Cívic va acollir l'exposi-ció "Art per la Vida", organitzadaper Projecte Home i patrocinadapel Govern Balear. A la mostra vanparticipar obres de 59 artistes de lesquatre illes, de les quals es varen ferreproduccions serigràfiques de pe-tit format, per recaptar fons. "Artper la vida" és una col·lecció quepretén d'animar totes les personesque han escollit deixar les drogues iiniciar una nova vida en llibertat. Al'acte inaugural d'aquesta exposicióva assistir el alcalde de la localitat,Sebastià Burguera; el president deProjecte Home Balears, Tomeu Ca-talà; el cap del gabinet tècnic dePresidencia, Antoni Torres; i mem-bres de la corporació municipal.

El Centre Cívic va ser també l'esce-nari on es va realitzar el concert degrup porrerenc Katau, els qui vaninterpretar diversos gèneres musi-cals. Katau destacà per l'originalitatdels seus temes, melodies suaus i rit-mes cadenciosos. L'espectacle va sertot un èxit i el públic li va obsequiargenerosos aplaudiments.

D'altra banda, els escolars del ter-cer cicle del col·legi públic de SesSalines i la Colònia, han intervingut

en un Concurs de Re-dacció de temàtica lliu-re i un Concurs de Di-buix. Els guanyadorsdel primer certamen re-bran un lot de llibres,cedits per l'Ajuntamentde Ses Salines, i que esdestinaran a la bibliote-ca d'aula. En el segoncas, el dibuix guanya-dor ha servit de portadadel programa d'actes dela Colònia. Aquest di-buix també es va estam-

par a les samarretes que es vandistribuir entre tota la comunitateducativa i els col·laboradors de lesfestes de Sant Jordi.

El regidor de Cultura, CosmeOrell, va manifestar que el consistori

continuarà promovent els hàbits delectura entre els joves. És per aixòque el 26 d'abril, es va dur a termeuna lectura pública de fragments denovel·les, assaigs i poesies.

Les autoritats locals van inaugurar l'exposició "Artper la vida". L'actuació del grup porrerenc Katau va ser

tot un èxit

Porreres ha acollit la II Diadad’Agricultura Ecològica

Aquesta fira és una iniciativade la Associació de la ProduccióAgrària Ecològica de Mallorca ipretén ser una petita mostra delque es fa a les nostres illes enproducció ecològica i iniciar eldebat sobre els beneficis addicio-nals que aquest sector i el mèto-de de producció que es fa serviraporta a la societat en general.

A la diada han assistit el conse-ller de Medi Ambient, MiquelÀngel Grimalt; la consellera d’A-gricultura i Pesca, Mercè Amer;el director general d’Agricultura,Antoni Perelló; el batle de Porre-res, Bernat Bauçà; entre d’altresautoritats.

Tots dos consellers han coinci-dit en destacar la importànciad'aquest tipus d’agricultura peral medi ambient i el desenvolu-pament sostenible, la qualitatdels productes, i l'absència dequímics i residus.

25mmaaiigg 22000088

Porreres • Vida Municipal talaia

24 mmaaiigg 22000088

Vida Municipal • Porrerestalaia

Nous recursos per al’atenció de les persones

dependents en el municipi

Una vintena de ponències espresenten a les II Jornadesd’Estudis Locals de Porreres

REDACCIÓ.

L'emblemàtic santuari deMonti-sion va acollir lesII Jornades d'EstudisLocal, organitzades per

l’àrea de Cultura de l'Ajunta-ment de Porreres. Enguany s’hacomptat amb una vintena deponències, totes il·lustratives dela cultura popular de la zona,amb temes arquitectònics, musi-cals i semàntics. Aquesta inicia-tiva, vol continuar animant alsinvestigadors i professionals dediferents àmbits, perquè surtin ala llum els treballs d’investiga-ció que puguin haver realitzat o

per fer noves recerques.L'especialista en toponímia,

dialectologia i etimologia, Cos-me Aguiló, va fer la comunica-ció inaugural i va marcar unaaproximació a la particularitatde les paraules mallorquines,entenent la seva riquesa oral iescrita. L’Ajuntament editarà lescomunicacions que la ComissióCientífica hagi seleccionat.

Aquesta Comissió està inte-grada per Maria Barceló Crespí,professora titular d’història me-dieval de la UIB; Joan Melià Ga-rí, professor titulat de filologiacatalana de la UIB; i Joan Sorell,professor de l’IES de Sineu

REDACCIÓ.

La consellera d’Afers So-cials, Promoció i Immi-gració, Fina Santiago,s’ha reunit amb el batle

de Porreres, Bernat Bauçà, ambl’objectiu d’analitzar els recur-sos existents i plantejar la neces-sitat de reconvertir o posar enmarxa noves infraestructuresdestinades a l’atenció de les per-sones amb dependència al mu-nicipi.

En aquest sentit, la consellera iel batle han comprovat in situl’estat de l’actual residència i,han visitat uns terrenys on espodria posar en marxa un noucentre de dia. La intenció de laconsellera és ampliar els recur-sos existents al municipi per talde donar un millor servei alsciutadans del poble i contribuir

al desplegament de la Llei de ladependència.

Els nous recursos s’emmarca-rien dins el conveni que el Go-vern central i la consellera FinaSantiago tenen pendent de sig-nar per un import de 52 milionsd’euros. Un conveni que, talcom es va plasmar en el protocolsignat el passat mes de desem-bre, preveu una inversió peraquesta legislatura de 52 mi-lions d’euros per a la construc-ció de noves infraestructuresd’atenció a la dependència.Aquest doblers es destinaran es-pecialment a la construcció denous centres de dia, centres denit i habitatges tutelats, i tambéa una nova residència que esconstruirà a Palma, un dels mu-nicipis amb més necessitats deplaces residencials per a perso-nes dependents. REDACCIÓ.

El passat 13 d’abril, ha tin-gut lloc a Monti-sion dePorreres, la segona Diadad’Agricultura Ecològica,

organitzada per l’Associació deProducció Agrària Ecològica deMallorca (APAEMA) i patrocinadapel Govern Balear.

A aquesta trobada han participatuna representació dels prop de 450productors i elaboradors d’agricul-tura ecològica que hi ha a les illes.La jornada s’ha pogut trobar vendai exposició de productes ecològics,degustació de vi, oli, mel, embotits iplats elaborats, tallers d’intercanvide llavors, d’elaboració de macera-cions per al control de plagues agrí-coles, tallers de cuina, entre d’altres.A més a més, durant el matí s’hanfet un grapat de conferències sobreagricultura ecològica, biodiversitat,medi ambient i canvi climàtic.

L’agricultura i ramaderia ecològi-ques es troben en un procés d’ex-pansió constant i, en aquests mo-ments, el nombre d’empreses queprodueixen o elaboren els seus pro- A la trobada han participat prop de 450 productors i elaboradors d’agricultura ecològica de les illes

ductes d’acord amb aquest sistemadins l’àmbit territorial de la Comu-nitat Autònoma és de 462, amb propde 20.000 hectàrees conreades. Les autoritats han utilitzat un vehicle propulsat per energia solar per pujar al santuari.

Porreres ha acollit la II Diadad’Agricultura Ecològica

27mmaaiigg 22000088

Santanyí • Vida Municipal talaia

26 mmaaiigg 22000088

Vida Municipal • Santanyítalaia

El Punt d’Informació Jove deCala d’Or disposa de noves

dependències REDACCIÓ.

E l servei municipal d’informa-ció per als ciutadans del mu-nicipi, adreçat principalment

als més joves, ha estrenat una novaoficina ubicada a l’Avinguda PericoPomar s/n, vora el Parquing delCentre Cívic.

Així doncs, el Punt d’InformacióJove i Laboral de Cala d’Or disposad’àmplies dependencies, llumino-ses i funcionals. Tot i això, està pre-vist que en un futur molt proper, ellocal experimentarà una ampliacióque servirà per instal·lar una salapolivalent on hi haurà una taula debillar, una taula de ping-pong, amés d’altres jocs per a l’esbarjo dela població jove d’aquesta zona cos-tanera.

El batle de Santanyí, Miquel Vi-dal; el regidor de Turisme i batlepedani de Cala d’Or, Álvaro Solana;la regidora de Joventut, MargalidaAdrover; i el primer tinent de batle,Llorenç Galmés, han visitat les no-ves instal·lacions i han comunicat ala responsable del Punt, Ana Pérez,de les millores que s’han previst pera les noves instal·lacions.

En aquestes oficines es pot trobarinformació sobre: treball i ocupació,ajuda per a l’elaboració de currícu-lums, ofertes de treball, informaciói direcció d’altres serveis d’ocupa-

ció. També es pot consultar lapremsa diària, Internet gratuït (ac-tualment hi ha quatre ordenadorsper als usuaris), tauló d’anuncis,pàgina web amb la informació ac-tualitzada i servei gratuït d’infor-mació per SMS. Informació sobreestudis reglats i universitaris aixícom estudis no reglats i cursets.

L’Ajuntament de Santanyísol·licita el servei de

farmàcia per a Calonge iLlombards

REDACCIÓ.

L a Corporació Municipal deSantanyí ha aprovat demanara la Conselleria de Salut i

Consum l’obertura d’una oficina defarmàcia a Calonge i una altra a EsLlombards.

El batle de Santanyí, Miquel Vi-dal, ha presentat per a debat i apro-vació al Ple de l’Ajuntament aques-ta proposta, argumentant que s’ha-vien detectat mancances en matèriad’atenció farmacèutica a les esmen-tades localitats. L’edil popular vaassenyalar que “les dues pobla-cions no compten amb cap apoteca-ria ni amb cap servei de distribucióde medicaments, tot i tenir un per-centatge de població bastant elevat,de 1.027 i 701 habitants respectiva-ment”.

El batle va explicar que durant latemporada turística d’estiu els dos

nuclis absorbeixen un augment devisitants i, per tant, d’usuaris delservei.

Les persones que precisen de me-dicament s’han de desplaçar a San-tanyí o Cala d’Or.

Medi Ambient incrementaràles ajudes als propietaris de

Mondragó

REDACCIÓ.

A la reunió mantinguda ambels propietaris del parc natu-ral de Mondragó, el conse-

ller de Medi Ambient, Miquel Àn-gel Grimalt, va anunciar la intenciódel Govern Balear de comprar mésterrenys per ampliar aquest espaiprotegit, crear un refugi, i augmen-tar les ajudes als propietaris.

El conseller va expressar el seucompromís de donar un nou im-puls al Parc Natural de Mondragó ideixar enrere les deficiències habi-tuals dels últims anys.

Cal anotar que de les 765 hectàre-es del Parc Natural de Mondragó,solament un 12,4% és de titularitatpública. L'adquisició serà priorità-ria en aquells terrenys privats en-voltats de finques públiques.

Per a la compra s'utilitzaran ro-manents econòmics dels convenisde la Conselleria amb els propieta-ris del parc. L'Associació de Propie-taris de Mondragó agrupa unes 400persones.

Ha mort l'escultoralemany Rolf Schaffner

REDACCIÓ.

Fa unes setmanes va morir aSantanyí, afectat d'una greumalaltia, l'escultor alemanyRolf Schaffner. A l'edició de

desembre, Talaia dedica un ampli re-portatge a la vida i obra de l'artista,sempre preocupat per l'equilibri de lanatura en un món "de vegades taninestable" com ell assenyalava.

Schaffner deixa una importantobra escultòrica al municipi com elscavalls de son Morlà, les escultures a

la marina de son Danús, les de la ro-tonda de Llombards; i potser la méssignificativa sigui l'escultura de pe-dra ubicada a Cala Santanyí, enfrontde Es Pontàs. Aquesta última formapart de projecte internacional d'escul-tures anomenat "Equilibri".

Ens quedem amb el seu últim mis-satge “El món ha de reflexionar queamb les bombes atòmiques, la conta-minació mediambiental i les guerreshem trencat la balança de la natura.

Les escultures són un símbol de lavoluntat humana per recuperar el

que s'ha perdut. Hem de tenir pre-sent en la memòria tota la destrucciópatida i crear ponts de comunicació”.

Rolf Schaffner a l’última entrevista fetaper Talaia.

El Jutjat de lo Contenciós Administratiu dóna la raó a l’Ajuntament de Santanyí sobre el decret de

paralització d’activitats de la gravera

REDACCIÓ.

El Jutjat de lo ContenciósAdministratiu ha dictatsentencia favorable a l’A-juntament de Santanyí, as-

senyalant que va actuar correcta-ment i en base a la legalitat vigent,sobre el decret de batlia signat el 6de setembre de 2007; pel qual, s’or-denà la paralització i clausura del’activitat extractora de la GraveraSa Creu, per manca de llicència mu-nicipal d’obertura i funcionament icom a mesura cautelar després quedurant la nit del 23 al 24 d’agost esproduís un despreniment de la ca-rretera de Consolació.

El recurs presentat pels represen-tants de la Gravera Sa Creu contrael decret de batlia sol·licitant al Jut-jat de lo Contenciós Administratiuque suspengués l’esmentat decret,ha estat denegat pel Jutjat per con-siderar que “l’activitat ha causatperjudicis en tant que es va produirun despreniment de terres i per tantl’afectació dels interessos generals,consistents en la seguretat de per-sones i bens durant l’exercici del’activitat, i en l’adequació d’aques-ta activitat a la salvaguarda del me-di ambient que està afectat en ungrau màxim”. En el recurs, el titularde l’empresa va presentar com ar-guments que “ha explotat la grave-ra durant 41 anys i que no se li potexigir el tancament cautelar quanha estat funcionant pacíficament i

amb les autorit-zacions correspo-nents”.

Davant totaaquesta pugnad’interessos, lasentència revelaque “s’ha d’esti-mar que per da-munt dels inte-ressos particularsde la mercantilafectada i delstreballadors d’a-questa gravera,estan els interes-sos generals i pú-blics, els quals es-tan afectats engrau màxim d’in-tensitat, particu-larment pel quefa a la seguretat iprotecció de persones i bens, i afec-tació al medi ambient, pues no espot oblidar que la finalitat de lesllicències d’instal·lació, obertura ifuncionament són el medi de con-trol o comprovació per part de l’ad-ministració municipal de lesinstal·lacions o locals on es projectadesenvolupar l’activitat i compro-var si reuneixen les condicions detranquil·litat, seguretat i salubritat”

Pel que fa als interessos dels tre-balladors, la jutgessa considera que“aquest perjudici de caràctereconòmic, està sotmès als generalsde la seva pròpia seguretat, de for-

ma que aquests interessos econò-mics que afecten als treballadors noestan per damunt dels interessosgenerals públics entre els que estàla seva pròpia seguretat i salubritaten el exercici del seu treball”.

Finalment, la sentència exigeix alsempresaris “la petició i obtenció dellicència per exercir l’activitat”, entant que actualment “és contrari alsinteressos públics pel que fa al com-pliment de la legalitat”. Contraaquest auto es pot interposar un re-curs d’apel·lació en el termini de 15dies a comptar a partir de la notifi-cació efectuada.

El consistori va decretar el tancament de la gravera com amesura cautelar després del despreniment de la carretera deConsolació

Enguany s'ha organitzat el Cicled'Encontres Francòfons que ha tin-gut un gran èxit, mitjançant el quals'ha projectat una sèrie de pel·lícu-les, assaigs, i diferents d'actes.

- Quin consideraria l'esdeveni-ment cultural amb major projecciódel municipi?

- Per la complexitat que suposaorganitzar un esdeveniment d'a-questa naturalesa i per l'afecte queli tinc, diria el Concert de devora dela mar del Caló d 'en Busquets, deCala Figuera. Si vols fer una exposi-ció o un concert pots recórrer a unmarchant o un productor que t'hoorganitza amb qualsevol dels grupsque hi ha a Espanya. Malgrat tot, elConcert de Cala Figuera és compli-cat perquè nosaltres escollim lesobres, les peces que s'interpretarani després escollim als artistes neces-saris per realitzar-los. És d'unacomplexitat extrema i jo donaria lesgràcies als músics, pianistes, quecada any han col·laborat amb nosal-tres, crec que no se'ls pot pagar ambdiners. Jo destacaria aquest concert,sense menysprear els altres actesque també són interessantíssims.

- Quines són les dates més as-senyalades de la programació cul-tural?

- Hi ha dues cites ineludibles din-tre del calendari que són: la festadel llibre i Sant Andreu, que és elpatró de Santanyí però es celebraamb diferents actes culturals. Elque podria anunciar com a primíciaés la convocatòria de la primeraMostra d'Art i Artesania de Santan-yí. No sabem exactament el nomque portarà però serà una fira dedi-cada a l'art del municipi. Aquí par-

ticiparan tots els pintors, escultors,artesans, galeries d'art, i tendesd'artesanies, encara que no siguinautòctones de Santanyí. Durant dosdies mostrarem el seu treball i això

serà dissabte 31 de maig i diumen-ge 1 de juny. A la Plaça muntaremuns estands. Des d'aquí voldria in-vitar tots els artistes que hi vulguinparticipar.

“Vull anunciar com a primícia la

convocatòria de laprimera Mostra d'Art

i Artesania deSantanyí, on

participaran tots elspintors, escultors,artesans, galeries

d'art, i tendesd'artesanies del

municipi”

Personatges

29mmaaiigg 22000088

talaiaPersonatges

28 mmaaiigg 22000088

talaia

“Vull anunciar com a primícia la

convocatòria de laprimera Mostra d'Art

i Artesania deSantanyí, on

participaran tots elspintors, escultors,artesans, galeries

d'art, i tendesd'artesanies del

municipi”

Entrevista a Cristòfol Vidal, regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Santanyí

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Santanyí sempre haestat un referent en la cul-tura de la comarca, quinessón les claus de l'èxit?

- Crec que Santanyí és undels municipis que méspressupost dedica a cultu-ra, amb relació al nombred'habitants. Sabem quemai és suficient, però la so-lució passa per tenir moltaimaginació, muntar les co-ses a un mínim cost. Dinsel món artístic hi ha moltagent que necessita mostrar d'algunamanera el que està realitzant, aixòno significa que s'hagi d'invertirgrans quantitats de diners, sinó tro-bar els canals o sortides adequadesperquè ells puguin exposar, desco-brir o publicar les seves obres. A lavista està, tot el que hem fet.

- Com valoraria la cultura al mu-nicipi?

- Jo li donaria un excel·lent. Esticmolt satisfet del treball dels meuscol·laboradors i estem començant arecollir els fruits. Els pintors, escul-tors, escriptors, poetes, o artistesque han vingut a nosaltres, han re-

but l'acollida i el suportque necessiten. Santanyísempre els ha recolzat,dins la seva possibilitatestà clar, i com resultat detot això, per a l'organitza-ció d'esdeveniments,sempre tenim d'on esco-llir i escollim el millorque hi ha a l'illa. Els artis-tes locals tenen el seu es-pai perquè són els quedonen vida al municipi.

- A Santanyí viu gentde diverses nacionali-

tats, és la multicultural part de laseva riquesa?

-Efectivament, al nostre municipi,potser per tenir una gran costa,existeixen moltes cultures que con-viuen. Des de la Regidoria de Cul-tura hem procurat de mostrar totesaquestes manifestacions culturals.

En aquesta breu entrevista, el regidor de Cultura fa una valoració de la situació

cultural del municipi i parla delsesdeveniments més transcendents

“Dins el món artístic hi ha molta gent que necessita mostrar d'alguna manera el que està realitzant, això no significa que s'hagi d'invertir grans quantitats

de diners, sinó trobar els canals o sortidesadequades perquè ells puguin exposar,

descobrir o publicar les seves obres”

Sabies que...

Curiositats

31mmaaiigg 22000088

talaiaIniciatives Empresarials

30 mmaaiigg 22000088

talaia

El calamar gegant (Architeuthis dux) és l'invertebrat més gran del món.

El més gran conegut va quedar encallat a una platja deNova Zelanda en la dècada de 1880, pesava unes 1,5 to-nes i tenia 18 metres de llargària. Aquesta espècie acos-tuma a viure a uns 900 metres de profunditat i tambéposseeix el cervell més gran i desenvolupat de tots elsinvertebrats. El seu principal enemic és el catxalot quees sospita que menja 3 o 4 calamars al dia. Aquest va po-der ser l'origen del mite de la serp marina perquè detant en tant aixequen els seus llargs tentacles fora del’aigua.

L'Imperi Romà

Va regnar a un territori tan poliglot i a períodes detanta pau relativa (Pax Romana), que va ser una cosainsòlita en la seva època, a més a més d'aconseguir, enalguns territoris, una taxa d'analfabetisme molt més pe-tit que als següents 14 segles. En general, els territorisvan ser conquerits a la força, però van ser governatsamb un grau de justícia inusual en aquells temps i por-taven als seus territoris obres que encara avui perviuen:teatres, aqüeductes, circs, amfiteatres, ponts, temples,termes, etc. A les campanyes militars romanes, les le-gions duien grans estendards amb les sigles SPQR, quesignifiquen Senatus Populusque Romanus (el Senat i elPoble de Roma).

Els cementiris Són llocs que inspiren tranquil·litat, assossec i pau, i

inviten a una reflexió serena sobre la fugacitat de la vi-da. Lluny dels tòpics sobre terror, aquests llocs són con-siderats sagrats per unes cultures i respectats per totes.De vegades, fins i tot es converteixen en autèntics mu-seus literaris pels seus epitafis i gliptoteques de qualitatsublim, de les que es pot destacar el cementiri monu-mental de Milà (Itàlia); els que es distingeixen per aco-llir les despulles de personatges il·lustres com el Ce-mentiri Cristòfol Colom de l'Havana (Cuba); el Cemen-tiri Prazeres de Lisboa (Portugal) a l'entrada del qual espot llegir l'epitafi que diu que "quan la dictadura és unfet, la revolució és un dret"; o el Cementiri d'Istanbul(Turquia) a on es pot prendre un cafè al costat de lestombes otomanes.

Els virus

Són la formamés simple i petitade matèria viva.Tant que algunscientífics conside-ren que no sónmatèria viva sinóinorgànica. Un vi-rus consisteix enun nucli d'ADN od'ARN amb un re-vestiment de pro-teïnes. Un viruspot sobreviure persi mateix, inde-pendentment d'u-na cèl·lula, però nopot reproduir-sesense una cèl·lulaa la qual infectar.

CARTES ALDIRECTOR

Bones tardes Elizabeth,

Som na Dorotea Baller-mann de l'Obra Cultural Ba-lear, de la secció " Intercultu-ralitat". Hem creat un espaique es diu Comissió Intercul-tural que té com a objectiuprincipal unir catalanopar-lants amb nouvinguts (comjo) perquè entre tots tengueml'oportunitat per conèixer-nos millor, acabar amb preju-dicis i donar a conèixer lesnostres diferents cultures.L'aspecte més important,però, és que el català és lallengua vehicular entre tots.D'aquesta manera practicamel català de manera lúdica iens ho passam molt bé. Reu-nim gent de diferents nivellslingüístics, hi ha princi-piants, castellanoparlantsque volen practicar un poc elcatalà i catalanoparlantsque ens ajuden i que s'oferei-xen com a 'professors de laseva llengua', sense donarclasses.

He sabut que tu ets una per-sona molt implicada en el te-ma de la interculturalitat ique tens una actitud molt po-sitiva envers el català. Pertant, vull convidar tothom através teu, perquè coneguin elnostre "col·lectiu intercultu-ral", perquè estic convençudaque hi poden aportar moltís-sim. Tenim clar que, entretots, sí que podem fer moltperquè els nouvinguts ens in-tegram plenament i perquèformam una societat mallor-quina diversa i rica. Les reu-nions es faran al local de l'O-bra Cultural Balear (C/ Bar-tomeu Pou, 31 a Palma).

Una abraçadaDoro Ballermann

Doble aniversari a la cafeteriaSes Escoles

JOANA ESCANDELL

Els propietaris del bar cafete-ria Ses Escoles de Camposestan d'enhorabona. D'uncostat festegen el primer

any d'obertura de l'establiment i d'al-tra banda, commemoren el seu setèaniversari de matrimoni. La parella,formada per Francisca Barceló i An-drés Sánchez, constitueixen un equip

tant en el laboral com en el familiar.Tots dos regenten el bar del qual l'es-pecialitat són berenars, tapes i platsdel dia. Els menús que elaboren sónmediterranis, variats, saludables i depreus raonables. Aquesta primeraetapa, el treball ha estat "intens perògratificant" afirma Francisca, i afe-geix que després d'anys de treballarde cambrera li feia molta il·lusió tenirun local propi.

Andrés Sánchez, la cuinera Teresa Chaparro i Francisca Barceló.