Butlletí del’InstitutGeològicde Catalunya

www.igc.cat

Núm

.3Desem

bre2009

Geològica

Els riscosgeològics

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 1

Sumari

L’editorial 2

Recerca i Desenvolupament 3L’estudi de la subsidènciaa Catalunya

L’ArticleEl mapa per a la prevenciódels riscos geològics 4

Riscos GeològicsEls desprendiments, un fenomenpresent en el nostre entorn 6

Butlletí de perill d’allaus gràfic 6

El convidatReflexions a nivell global sobreuns riscos naturals que ja nosón tan naturals 7

Notícies 8

Agenda 8

2

L’editorial

Presentem el tercer número del Butlletí informatiu, GeoLò-gica, de l’Institut Geològic de Catalunya, publicació periòdicaque té com a objectiu donar a conèixer les activitats, els pro-grames i els projectes de l’IGC, els serveis públics que de-senvolupa i manté i els productes que ofereix.Aquest número té com a tema central els riscos geològics,tema que ocupa, dins les activitats de l’Institut, un paperforça important.La prevenció del risc es fa, bàsicament, mitjançant tres tipusd’actuacions: i) un ús correcte del territori, és a dir, mesuresde planificació i planejament territorial; ii) el desenvolupamenti aplicació de les tècniques adients per a la instal·lació d’in-fraestructures, edificacions i equipaments, és a dir, mesu-res constructives; i iii) accions de protecció civil, mitjançantla preparació i execució dels corresponents plans d’emer-gència.Tanmateix, per a qualsevol d’aquests tres tipus d’actua-cions, cal disposar d’un element clau: el coneixement delrisc, obtingut mitjançant la identificació i avaluació delsseus components: la perillositat (del fenomen en qüestió) ila vulnerabilitat (de les persones i dels béns exposats). Enaquest sentit, l’IGC dedica una part important dels seus es-forços i recursos per a l’obtenció de dades i informaciósobre el territori per a l’adquisició d’aquest coneixementnecessari.Així, dins el programa dels GeoTreballs, que vàrem presentaren el Butlletí GeoLògica núm. 1, els fenòmens susceptiblesde produir un determinat grau de perillositat i risc tenen unaconsideració especial. La seva descripció i localització sónpresents a les diferents capes constitutives del programa, enparticular al Mapa Geològic de Processos Actius i Recents ide l’Activitat Antròpica (GeoAntròpic 1:25 000) i al Mapa pera la Prevenció dels Riscos Geològics 1:25 000.D’altra banda, mantenim dos serveis públics relacionats ambdos fenòmens específics, el servei d’informació sísmica i elservei de predicció d’allaus. Ambdós serveis tenen una doblefinalitat: proporcionar informació a la ciutadania i avisar enparticular els responsables de la protecció civil en potencialssituacions de risc en el cas de les allaus, o immediatamentdesprés de tenir lloc un sisme.Encara queden molts aspectes de les activitats de l’IGC en elcamp dels riscos geològics que no es tracten en aquest But-lletí. Entre d’altres, cal destacar les tasques de suport tècnicde l’Institut al Departament de Política Territorial i Obres Pú-bliques, en particular a la Direcció General d’Urbanisme, enmatèria de riscos geològics en relació amb els Plans d’Orde-nació Urbanística Municipal (POUM), atès el paper impor-tant que tenen aquests plans, d’acord amb el text refós de laLlei d’Urbanisme (decret legislatiu 1/2005), en la prevenciódel risc.

Bona lectura

Antoni Roca i AdroverDirector

Coberta: Vista d’un despreniment al ParcNatural dels Ports. Fragment del mapa pera la prevenció de riscos geològics.

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 2

3

L’estudi de la subsidència a CatalunyaJordi MarturiàAline Concha

A Catalunya, la subsidència (entesacom l’enfonsament de la superfíciedel terreny per causes naturals o an-tròpiques) està lligada principalmenta la presència de materials solublesprop de la superfície del terreny, comen el cas de sals a Súria, guixos a Ba-nyoles o roques carbonatades a Be-salú. Altres tipus de subsidències sónles relacionades amb cavitats produï-des per l’activitat de l’home, tant perextracció d’aigua com per mineriasubterrània. Els casos més conegutssón els produïts per l’extracció desals potàssiques a la Conca Potàs-sica Catalana. Actualment, el cas mésgreu és el del barri de l’Estació, al mu-nicipi de Sallent, situat sobre una an-tiga mina de potasses, el qual estàafectat per una forta subsidència delterreny. L’aparició d’esquerdes alsedificis del barri, l’any 1997, va fer pa-lesa l’existència d’aquest fenomen,que a la llarga ha tingut com a conse-qüència el desallotjament parcial delbarri el gener de 2009.Amb l’objectiu de preveure situacionsde risc, l’any 2004, l’Institut Cartogrà-fic de Catalunya (ICC) va iniciar eldesenvolupament d’una nova meto-dologia per a la monitorització delsmoviments del terreny mitjançant tèc-niques d’observació de la terra desde l’espai, basada en el processa-

ment d’imatges de satèl·lit. La tècnicaDInSAR (Differential interferometrySynthetic-aperture radar) és ade-quada per a la monitorització delsmoviments del terreny mitjançantimatges de radar. Aquesta tècnica uti-litza la combinació de seqüènciestemporals d’interferogrames (combi-nacions de dues imatges de radar)per a obtenir un patró de deformaciódel terreny amb una gran precisió icobertura territorial, sobretot en en-torns urbans, on la qualitat del senyalés molt alta.Amb aquest objectiu es va realitzar elprojecte RISCMASS (Projecte Euro-peu cofinançat pel programa InterregIIIb-Medocc), on es va realitzar una

primera experiència d’aplicació siste-màtica de tècniques DInSAR a Cata-lunya, sobretot a la zona de la ConcaPotàssica Catalana. El projecteRISCMASS va permetre desenvolu-par i estandarditzar la integració deles metodologies per a l’estudi delsmoviments del terreny, elaborarmapes de riscos i simular els danys,combinant dades d’interferometriade radar amb estudis geofísics, geo-lògics i xarxes d’anivellació. Les ex-periències adquirides en aquestprojecte s’han aplicat a tot el territoride Catalunya, amb l’objectiu d’iden-tificar possibles àrees afectades persubsidència.En la mateixa línia de recerca s’estàrealitzant en col·laboració amb l’ICCel projecte PISAR: Imágenes radarpolarimétricas de alta resolución parael análisis de deformaciones del terre-no mediante DInSAR. Projecte cofi-nançat pel MICINN (CGL2006-05415).Aquest projecte pretén millorar elsresultats dels interferogrames ambl’aplicació de tècniques polarimètri-ques, la incorporació de nous sen-sors satel·litals com el TERRASAR-X il’ALOS, entre d’altres, i la ubicació enel terreny de “córners reflectors” (apa-rells passius dissenyats per incre-mentar la resposta del terreny alsenyal emès pels satèl·lits). Aquestamillora dels interferogrames ha decomportar un augment de la cohe-rència en zones no urbanes, així comun increment de la resolució espacialdels resultats derivada de la gran re-solució espacial dels nous satèl·lits(d’1 a 2,5 m).En aquesta línia de recerca, l’IGC tre-balla en la integració de les dadesinterferomètriques amb les dadesgeològiques per identificar i parame-tritzar les causes i els processos quecondicionen el fenomen de la subsi-dència i desenvolupar metodologiesd’anàlisi temporal quantitatives (pervia de la modelització numèrica).Aquestes metodologies permetenavaluar la perillositat dins les zonesmonitoritzades i generar eines perl’avaluació de zones amb condicionsgeològiques similars �

Imatge d’un dels “córners reflectors” instal·lats a Cardona (Bages) per a l’estudide la subsidència

Recerca i Desenvolupament

Els principals avantatges d’aquestatècnica respecte d’altres són:� Cobrir grans àrees del territori

(imatges de 100 x 100 km en elcas dels satèl·lits ENVISAT iERS).

� Alta freqüència de captura d’i-matges (cada 35 dies).

� Economitzar recursos, ja quepermet fer una ràpida deteccióen zones del territori i focalitzarels esforços en les àrees mesimportants.

� Retrocedir en el temps avaluantimatges des de l’any 1992.

� Precisió de l’ordre de centíme-tres.

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 3

4

El mapa per a la prevenciódels riscos geològics

L’Article

Pere MartínezPere Oller

Per a la previsió i prevenció dels ris-cos geològics cal un bon coneixe-ment dels diferents fenòmens geo-lògics que poden comportar situa-cions de risc i de la seva situació enel territori, per tal de poder actuarde manera preventiva i minimitzar elseu impacte tant a les persones comals béns.Aquest coneixement és el que que-darà representat en el conjunt dels304 Mapes per a la Prevenció de Ris-cos Geològics de Catalunya a escala1:25 000 (MPRGC25M) i en el seucorresponent Sistema d’Informacióde Riscos Geològics (SIRGC), consti-tuint un nivell més d’informació de laBase de Dades Geològica. Aquestconjunt d’informació forma part d’undels programes de treball del pro-jecte Geotreballs que porta a termel’IGC. (Vegeu el Butlletí GeoLògicanúm. 1).L’expressió i fonament d’aquest pro-grama ve donat per la mateixa Llei19/2005, de 27 de desembre, decreació de l’Institut Geològic de Ca-talunya (IGC) de la Generalitat deCatalunya. Aquesta llei defineix coma funcions, entre d’altres, d’aquest or-ganisme “estudiar i avaluar els riscosgeològics o associats, inclòs el riscd’allaus; la seva previsió, prevenciói mitigació, a més de donar suport icol·laborar amb els organismes com-petents en la planificació i ordenaciódel territori, l’urbanisme i en la gestióde les emergències”.

Metodologia

En el MPRGC25M es representen elsfenòmens i els seus indicis d’activitat,així com les zones susceptibles i la pe-rillositat natural dels processos ge-nerats per la geodinàmica externa(dinàmiques de vessant, torrencial,nival, fluvial i litoral) i la geodinàmica in-terna (sismicitat). En el mapa no s’hanconsiderat aquelles zones susceptiblesque es generi perillositat per causesantròpiques. Els fenòmens consideratssón: moviments de vessant (despre-niments, esllavissades, fluxos torren-cials i moviments complexos), esfon-draments (subsidències i col·lapses),allaus, inundabilitat i sismicitat.Cada full consta de diverses finestreson la informació es representa a dife-rents escales. L’element central delfull correspon al mapa principal. Alvoltant d’aquest es distribueixen unconjunt d’elements perifèrics que cor-responen als mapes complementarisi als mapes addicionals de perillositat,així com les seves llegendes i textosexplicatius.

En el mapa principal, a escala 1:25 000,es representen els moviments de ves-sant, els esfondraments, les allaus i lainundabilitat. Els mapes complemen-taris, a escala 1:100 000, mostren perseparat la perillositat de cada un delsfenòmens representats en el mapaprincipal, per tal de facilitar-ne lacomprensió. Els mapes addicionalsde perillositat tenen entitat pròpia icorresponen als mapes de perillositatper inundabilitat i de perillositat sís-mica, ambdós a escala 1:50 000. Elmapa de perillositat per inundabilitatconté les modelitzacions hidràuliquesper als diferents períodes de retornconsiderats (10, 50, 100 i 500 anys) ila zona inundable segons criteris geo-morfològics.La metodologia de treball utilitzada enl’elaboració del MPRGC25M se sinte-titza en les fases següents:

� Cartografia d’inventari

La cartografia de fenòmens i indicisd’activitat es realitza en base a la in-formació obtinguda de la recopilaciói anàlisi de la documentació històricadisponible, de l’anàlisi i interpreta-ció de fotografies aèries de vols an-tics i recents, d’ortofotoimatges i delreconeixement de camp, així comde les enquestes realitzades a la po-blació.

� Determinació de la susceptibilitat

Per avaluar i delimitar la perillositats’identifiquen prèviament les zones desusceptibilitat dels fenòmens consi-

Despreniment al Parc Natural dels Ports. Vista panoràmica

L’MPRGC25M s’ha concebut comun mapa multiperillositat, on s’in-dica la superposició de les dife-rents perillositats en una mateixazona. El mapa pretén donar unavisió de conjunt dels perills geolò-gics identificats en el territori i re-comanar la realització d’estudis dedetall, en aquells llocs identificatscom a perillosos en els quals esplanifiquin actuacions.

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 4

5

derats, entenent aquestes com lesàrees favorables que s’hi desencadeniun fenomen o se’n vegin afectades.Aquestes àrees engloben la zona desortida, la zona de trajecte i la zonade màxim abast del fenomen. La deli-mitació d’aquesta zona es fa a partirde l’inventari de fenòmens, dels indi-cis d’activitat, i a partir de la identifi-cació de les litologies i morfologies delterreny favorables. En aquesta fase escontempla la realització de modelitza-cions numèriques que serveixen desuport en la determinació de les zonesde sortida i d’abast.Les zones susceptibles es determi-nen en funció de les particularitats decada fenomen.

� Determinació de la perillositat

La perillositat de cada fenomen s’a-nalitza en base a l’anàlisi de la inten-sitat i la freqüència dels esdeve-niments observats o potencials. La in-tensitat del fenomen es determina enbase a les dimensions i energies es-perades, mentre que la freqüènciaes determina a partir de l’inventari defenòmens i d’indicis d’activitat.

� Representació gràfica

Un dels reptes importants del mapaha estat la representació gràfica de lasuperposició de perillositats per coin-cidència de més d’un procés en unmateix lloc. Amb aquest objectiu s’haestablert una metodologia que per-met identificar que hi ha aquesta su-

perposició de fenòmens, indica quinaés la perillositat màxima superposadai quins són els processos que la ge-neren. En cap cas se sumen les dife-rents perillositats, només s’indica quehi ha superposició. Per identificar aquin fenomen correspon cada una deles zones de susceptibilitat se n’hanrepresentat els límits amb trames di-ferents i amb epígrafs.Cadascun dels nivells de perillositatcomporta unes consideracions deprevenció. Aquestes informen sobrela necessitat de realitzar estudis ad-dicionals de detall i orienten sobre lanecessitat d’aplicar mesures correc-tores sigui a nivell de prevenció o deprotecció a la zona.

� Mapes complementaris

Els mapes complemetaris varien en-tre 1 i 6, en funció del nombre de ti-pologies dels fenòmens representatsen el mapa principal.

� Mapes addicionals. Perillositatsísmica / inundabilitat

En el mapa de perillositat per inunda-bilitat es representen els límits de lamodelització hidràulica per a períodesde retorn de 10, 50, 100 i 500 anys,facilitats per l’Agència Catalana del’Aigua (ACA), i en aquells cursosd’ordre menor on no s’ha realitzat lamodelització es representen els límitsde la zona potencialment inundabledeterminada amb criteris geomorfo-lògics de l’IGC.

El Mapa de perillositat sísmica s’haobtingut prenent com a base el“Mapa de zones sísmiques per un sòlmitjà” (ICC, 1997) per un període deretorn de 500 anys, i tenint en consi-deració l’amplificació per efectes delsòl, entenent sòl des del punt de vistade l’enginyeria sísmica.El Mapa de Prevenció de Riscos Geo-lògics de Catalunya 1:25 000 supleixla manca d’informació de cartografiageotemàtica, i especialment de car-tografies de perillositat, existent a Ca-talunya. Té com a objectiu ser unaprimera capa, contínua en tot el terri-tori, d’informació de la perillositatgeològica a escala 1:25 000, per a úsen la planificació territorial. Permetràconsultar la informació de la perillo-sitat geològica de forma integrada i,alhora comprensible, en un sol do-cument �

Lliscament que va provocar la destruccióde la carretera C-1412b, al seu pas perIsona i Conca Dellà

Detall d’uns blocs d’un despreniment alParc Natural dels Ports

Fragment del mapa per a la prevenció de riscos geològics de Catalunya 1:25 000

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 5

Riscos Geològics6

Els despreniments, un fenomen presenten el nostre entorn

Jordi PinyolMarta González

Anomenem despreniment a la caigudalliure d’una massa rocosa que es desprènd’un vessant abrupte, amb pendents ele-vats. Són fenòmens destructius tant per laseva massa com per la seva alta velocitat.Els despreniments es produiran mentreexisteixin cingleres i vessants amb incli-nacions elevades dels quals se’n puguindesprendre fragments de roca inesta-bles. Aquests fenòmens s’han d’entendrecom a part del funcionament normal de totsistema natural i es produeixen contí-nuament, però la gran majoria són dedimensions reduïdes i en llocs poc fre-qüentats, de manera que passen desa-percebuts.En els darrers anys els despreniments hanestat molt presents en els mitjans de co-municació del nostre entorn. Caigudes deblocs amb víctimes mortals a la cala delSenyor Ramon de Santa Cristina d’Aro, aSant Esteve d’en Bas, a Juncosa de lesGarrigues, a l’Algarve de Portugal i mésrecentment a la playa de los Gigantes de

Tenerife demostren la vulnerabilitat delséssers humans respecte dels despre-niments. Un altre aspecte que no s’hade negligir és l’impacte socioeconòmicd’aquests, ja que poden comportar im-portants pèrdues econòmiques i greus in-convenients, com els ocorreguts a lamuntanya de Montserrat en els anys 2006,2007 i 2008, on l’accés i el subministra-ment al monestir es va suspendre per car-retera i per cremallera.Si bé normalment els despreniments esprodueixen després de pluges intenses, oper canvis del volum del terreny per ciclesde gel-desgel o humitat-dessecació, la-mentablement, en els darrers mesos hemde lamentar la mort de diverses personespels despreniments ocorreguts en duesplatges en temps de bonança. Aquestsdos episodis ens demostren que els des-preniments no tan sols succeeixen quanfa mal temps. La caiguda de blocs és unfenomen ràpid i normalment es produeixsense possibilitat d’actuar amb celeritat,ja que no mostra uns precursors i indica-dors identificables per l’ésser humà. Ésper això que l’IGC treballa en la identifica-

ció de la perillositat, per poder realitzar laprevenció abans que es produeixi el feno-men. En aquest sentit, dins l’àmbit delsGeotreballs, el mapa per a la prevenciódels riscos geològics a escala 1:25 000representa una primera eina per a reduir elrisc en el moment de la planificació terri-torial. Els despreniments, a causa de laseva pròpia naturalesa, no es poden evitaren la seva totalitat; no obstant això, el seuimpacte es pot minimitzar amb mapes deprevenció i mesures adequades de pro-tecció i correcció �

Efectes d’un despreniment sobre la via delcremallera de Montserrat

Butlletí de perill d’allaus gràficGlòria MartíJordi Pujol

L’any 1990, l’aleshores Servei Geològic deCatalunya va iniciar l’emissió d’un butlletíde perill d’allaus per al Pirineu de Catalunyamitjançant un document de text. Des d’a-leshores ençà, les necessitats dels usuarisd’aquests butlletins així com els canals decomunicació dels mateixos han canviatenormement. Per aquest motiu, latemporada hivernal 2008-2009, l’Ins-titut Geològic de Catalunya inicia unanova etapa emetent un butlletí de pe-rill d’allaus gràfic (BPAG), a més delbutlletí de perill d’allaus en format detext que fins a aquest moment veniaemetent. Així doncs, s’ha dissenyatuna aplicació basada en format xml,que permet d’una banda emetre unbutlletí de forma àgil i eficaç, i que del’altra ens permetrà, en un futur, em-magatzemar les informacions delBPAG en una base de dades.

El nou format de butlletí gràfic està basaten els estàndards internacionals, que esbasen a servir la informació de forma je-ràrquica i evitar les barreres lingüístiquesque presenten els butlletins de text. Aixídoncs, el BPAG permet subministrar gra-dualment informació cada vegada mésdetallada; des d’informació bàsica igeneral al principi fins a informació mésconcreta per a cadascuna de les zo-

nes a les quals està referida el butlletí.D’altra banda, les icones han estat pensa-des i dissenyades per ajudar l’usuari a en-tendre i retenir la informació.Finalment, destacar que l’aplicació gene-rada permetrà la generació de processosautomàtics que ens ajudaran a disseminarla informació a través de nous canals: rss,sms, html, etc.Aquest nou BPAG fou presentat interna-

cionalment en la trobada de grupsde predicció europeus (EAWS) elpassat mes de juny de 2009, a Inns-bruck (Àustria), i en la darrera tro-bada de l’International SnowScience Workshop (ISSW), a Davos(Suïssa), el passat mes de setembrede 2009, on va tenir molt bona aco-llida. Bruce Tremper, director delUtah Avalanche Center, un dels re-ferents en predicció i especialista ensistemes de comunicació del perilld’allaus, el destacà com un bon ex-emple a seguir �Mapa d’informació sobre el perill d’allaus.

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 6

7El convidatReflexions a nivell global sobre uns riscosnaturals que ja no són tan naturalsJoan Manuel VilaplanaDept. Geodinàmica i GeofísicaFacultat de Geologia (UB). «Grup RISKNAT»

És prou conegut que la major part de ca-tàstrofes que afecten la humanitat estandesencadenades per fenòmens d’origennatural (geològic, geoclimàtic, meteorolò-gic, etc.). És per aquesta raó que utilitzemel terme de riscos naturals en referir-nos ala probabilitat de danys (socials i econò-mics) a causa de l’impacte d’un fenomennatural sever (terratrèmol, esllavissada,riuada, etc.).Durant les darreres dècades el risc dedesastres al món ha augmentat de ma-nera alarmant. La valoració del risc depènde tres variables: de la perillositat (inten-sitat i recurrència) del fenomen naturalconsiderat, de la vulnerabilitat física i so-cial dels elements territorials i del graud’exposició al fenomen d’aquests ele-ments (persones i béns). Tot i que l’home,amb les seves actuacions, pot influir en laintensitat dels fenòmens (riuades, eslla-vissades, erosió del litoral, etc.), diferentsestudis indiquen que l’increment de la vul-nerabilitat i, sobretot, de l’exposició n’ésel principal responsable.El darrer informe d’avaluació global sobrela reducció del risc de desastres de l’EIRD -ONU posa un exemple il·lustratiu on es potllegir: «...suposant un nivell de perillositatconstant, s’estima que el risc de mortalitatper inundacions va augmentar un 13%entre 1990 i 2007, mentre que el risc depèrdues econòmiques va créixer un 35%.El principal impulsor d’aquesta tendènciaés el ràpid increment de l’exposició.»A nivell mundial, el risc de patir desastreses concentra sobretot en els països derenda mitjana i baixa, i afecta molt més lespersones que viuen en zones rurals po-bres i en barris marginals. Però tambéhem de considerar que els països anome-nats desenvolupats o rics no queden almarge d’aquesta problemàtica; el nostre,tampoc. Com diu l’informe ja citat del’EIRD – ONU (2009): «El risc de desastresafecta a totes i cadascuna de les perso-nes del planeta: homes, dones i nens.»La realitat i el coneixement actuals enspermeten saber que el gran impacte queprodueixen aquests fenòmens és degut,sobretot, a factors antròpics. La presèn-cia i la interacció de l’home en el medinatural, especialment intensa, ha condi-

cionat absolutament l’increment dels de-sastres arreu del món durant les darreresdècades. L’augment de la població, lamanca de criteris o els errors en els cri-teris emprats en les decisions d’ocupaciói ús del territori, la modificació dels es-pais naturals, l’aplicació de determinadespràctiques de desenvolupament inapro-piades i l’alteració del sistema climàtic estroben entre els principals factors causalsdels riscos dits naturals.Darrerament, el Secretariat de l’EstratègiaInternacional per a la Reducció dels De-sastres de les Nacions Unides (EIRD –ONU) ha deixat d’utilitzar el qualificatiu denatural en els seus informes i fa servir pre-ferentment els termes desastres i riscos,sense el qualificatiu de natural; en deter-minades ocasions, també utilitza l’expres-sió risc de desastres. L’explicació té uncomponent clarament pedagògic. La uti-lització de la paraula natural dóna una per-cepció esbiaixada de les causes actualsd’aquests desastres. Aquest biaix en lapercepció del risc pot comportar un certgrau de fatalisme inevitable per part de lesautoritats i un “conformisme” davant deldesastre per part de la població. Arrand’aquest debat, està sorgint un nou terme:riscos socionaturals.

Prevenció i governança del riscPer gestionar correctament aquests riscoscal tenir clar que resulta impossible impe-dir que es produeixin fenòmens naturalscom els terratrèmols i les tempestes. Encanvi, sí que podem minimitzar-ne els im-pactes. La magnitud de tot desastre va lli-gada a les decisions anteriors de ciu-tadans i governants o a l’absència de

decisions. Prendre decisions en el campde la prevenció resulta indispensable perreduir el risc. Qualsevol mesura de res-posta posterior, per efectiva que sigui, noserà mai suficient.És indispensable avançar-se als fets. Laprevenció no només és necessària, sinóque actualment és possible i, en conse-qüència, és un deure de tota acció de go-vern. Cal estar preparat, i això no significaúnicament tenir bons recursos per a la in-tervenció i per a la recuperació en cas dedesastre sinó que, sobretot, significahaver fet una bona política de prevencióque ens farà més resistents, menys vul-nerables, menys exposats i també mésresilients, amb una major i més ràpida, ca-pacitat de recuperar la normalitat.Per ser capaços de conviure amb els fe-nòmens naturals amb un nivell de risctolerable, cal prioritzar les polítiques pre-ventives que permetin reduir-ne tant la pe-rillositat com la vulnerabilitat i l’exposicióde les comunitats. Prevenir no és car, re-cuperar i reconstruir n’és molt més. Pre-venir és fonamentalment apostar perinvertir en coneixement i desenvolupa-ment tecnològic, en educació i en orga-nització social. Prevenir és sobretot pla-nificar racionalment el territori i els seususos. En molts països ja es tenen els ins-truments tècnics i jurídics necessaris (i end’altres s’estan creant i desenvolupant)perquè aquest planejament sigui un pilarfonamental en la mitigació dels riscos.Perquè això sigui possible, necessitem lacomplicitat i el compromís de tots, gover-nants i ciutadania: tots tenim el nostre ni-vell de coresponsabilitat en la presa dedecisions �

Pèrdues econòmiques totals documentades, per desastres naturals al món.Font: EIRD/ONU, 2009

250.000

200.000

150.000

100.000

50.000

1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Milions de dòlars actuals

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 7

Notícies Setmana de la ciència a l’IGC

Amb motiu de la 14a Setmana de laCiència, l’IGC va organitzar l’exposi-ció “Terratrèmols a Catalunya: comprevenir-ne els efectes”.L’exposició, organitzada en col·labo-ració amb la Universitat Politècnica deCatalunya, mostra les idees bàsiquesdel fenomen sísmic i com se’n podenreduir els efectes. Es preveu que siguiuna exposició itinerant �

El Govern aprova el decretde desenvolupament parcialde la Llei de l’Institut Geològicde Catalunya

Amb l’aprovació del Decret 168/2009,de 3 de novembre, vigent des del dia5 de desembre, es creen instrumentsque permetran que l’IGC desenvolupiles seves funcions com a organismede referència en matèria de coneixe-ment del sòl i del subsòl tant terrestrecom marí.

Els criteris tècnics, els estàndards iels protocols per l’elaboració d’estu-dis i informes geològics, geotècnics ide risc, tindran caràcter obligatori pera les actuacions que es promoguindes dels organismes públics on se’nrequereixi la realització.El nou decret defineix el Mapa Geo-lògic de Catalunya com a ens que in-tegra, com a mínim, la informació delmapa geològic 1:25 000, del mapageoantròpic 1:25 000, del mapa geo-lògic de zones urbanes 1:5 000, delmapa de sòls 1:25 000, del mapa hi-drogeològic 1:25 000 i del mapa per ala prevenció de riscos 1:25 000.Amb el reconeixement de la Xarxa Sís-mica i d’altres xarxes d’observació imesura de paràmetres geològics,edafològics i geotemàtics, l’IGC obtéla capacitat de desplegar en el terri-tori els equipaments necessaris pera la recollida sistemàtica d’informa-ció.El text recull la creació del Centre deDocumentació i Arxiu Geològic deCatalunya (CEDAG) com a instrumentper a la recollida, conservació i con-sulta d’informació i de documentaciógeològica i geotemàtica, així com demostres geològiques, generades perintervencions públiques o privades.Amb la definició del Sistema d’Infor-mació Geològica Edafològica i Geo-temàtica de Catalunya (SIGEC), eldecret dóna entitat al sistema d’infor-mació de l’IGC, que té com a objectiuel tractament i la difusió de les dadesen format digital que siguin genera-des per l’Institut mateix o obtingudesen l’exercici de les seves funcions �

Menció honorífica pel grupd’allaus

En el marc del congrés «InternationalSnow Science Workshop» (ISSW),l’associació que reuneix a les donesque es dediquen professionalment ala neu i les allaus, han atorgat a Glò-ria Martí i Domènech, conjuntamentamb tres professionals més, un reco-neixement com a dona pionera enaquest camp.La menció significa un reconeixementa la tasca de qualitat que es desen-volupa en matèria d’allaus des del’IGC. �

L’IGC participa en el projecteeuropeu AdaptAlp

L’IGC ha estat convidat a participarcom a observador en el grup de treball“Esllavissades i Mapes de Perill i Risc- Geohazards” del projecte AdaptAlp(Adaptació al canvi climàtic en entornsalpins). AdaptAlp és un projecte delprograma de l’espai alpí dins del marcde Cooperació Territorial Europea2007-2013 �

Agenda Cicle de presentacions Mapa

geològic de Catalunya:GeotreballsEn aquest cicle de jornades, l’IGCpresenta el primer mapa publicat decadascuna de les noves sèries quecomponen el Mapa geològic de Ca-talunya. El cicle se celebra amb unaperiodicitat mensual. El proppassat 3de novembre es va presentar el Mapageològic 1:25 000. Les properes pre-sentacions previstes són:� 1 de desembre de 2009. Mapa desòls 1:25 000

� 2 de febrer de 2010. Mapa geolò-gic de les zones urbanes 1:5 000� 2 de març de 2010. Mapa hidro-geològic 1:25 000� 13 d’abril de 2010. Mapa geoan-tròpic 1:25 000� 4 de maig de 2010. Mapa per ala prevenció dels riscos geològics1:25 000

Lloc i horari:Sala d’actes de l’Institut Geològic deCatalunya �

Aquest butlletí és una publicaciógratuïta

Dipòsit Legal: B. 55239-2008

Institut Geològic de CatalunyaBalmes, 209-211. 08006 BarcelonaTelèfon (+34) 935 538 430Fax (+34) 935 538 440Correu electrònic: info@igc.cathttp://www.igc.cat

butlleti gelogic 3.qxt:Layout 1 22/12/09 07:08 Página 8