Els Estudisde TurismePàgines 6 i 7

Càtedra UNESCOd’E-Learning per a la UOCPàgines 8 i 9

Entrevista a...Josep LaportePàgina 16

Com funcionala Secretaria VirtualPàgina 14

La Virtual, unacooperativa amb25.000 socisPàgina 13

Editorial

Turisme, uns estudisamb futur

La Universitat Oberta de Catalunyaha posat en marxa la diplomaturade Turisme, una titulació que neix

amb un caràcter multidisciplinari i d’àm-bit global.

Davant d’un sector en transformació–amb l’arribada de nous serveis, un canvien la demanda social cap a nous produc-tes o l’aparició de noves necessitats deformació– un equip de professors i pro-fessionals amb experiència en el mónacadèmic i en l’activitat turística apostenper uns estudis emmarcats en la societatdel coneixement en què vivim. Els pro-fessionals d’aquest sector necessitennoves actituds i competències per tal dedesenvolupar la seva tasca en els propersanys i això és el que es pretén aconseguirdes d’aquest nou programa, en marxa desde l’octubre.

La diplomatura de Turisme de la UOC esbasa en tres grans eixos: la innovació–que aposta per l’ús de les noves tecnolo-gies per a millorar i revitalitzar les empre-ses turístiques–, la qualitat i la sostenibi-litat de l’activitat turística. En aquestsestudis, que s’imparteixen en català i cas-tellà, el turista es converteix en el centred’atenció i en la raó de ser d’aquesta fei-na professional.

Des del Centrede Suport de SaltFa sis anys que el Centre de Suportde Salt recolza les activitats de laUOC a les comarques gironines: lesactivitats culturals, les reunionsd’estudiants o l’atenció informativasón una mostra de la seva tasca.

Pàgina 4

L’Aula Virtual, peçaclau del model UOCPàgina 5

Estudiant a la UOCdes de qualsevol puntdel territoriPàgines 10 i 11

18Campus VirtualGener de 2003

Publicació periòdica de la Universitat Oberta de CatalunyaAv. Tibidabo, 39-43 • 08035 barcelona• tel. 932 532 300 • fax 931 175 195 • www.uoc.eduUOC

Campus Virtual2

Convocada la quartaedició dels Premis deCreació Virtual

La UOC convoca la quarta ediciódels Premis de Creació Virtual, enquè pot participar qualsevol mem-bre de la comunitat universitàriaamb obres inèdites i no premiades.Aquest concurs, que pretén poten-ciar la creativitat i la divulgació del’expressió artística per Internet imitjançant les noves tecnologies,presenta les modalitats de poesia,narrativa curta, guió teatral, fonsd’escriptori, pàgina web de divulga-ció, e-postal, dibuix infantil i narra-tiva infantil. Tothom qui vulguiparticipar-hi ha d’enviar un missat-ge a pvirtuals@uoc.edu amb lesdades –com el pseudònim, la moda-litat, el telèfon, etc.– i l’obra adjun-tada, abans 8 de juny de 2003. Els premis establerts depenen de lacategoria, en alguns casos són 300euros i de 400 o un lot educatiu enel cas del dibuix o la narració infan-til. Entre tots els participants adultses rifarà una agenda PDA i un equipde música. Aquests premis es lliura-ran durant la trobada presencial delprimer semestre del curs 2003-04.En aquest concurs, que convoca laUOC des de fa tres cursos, hicol·laboren Master Industrias, JVC iMarinva. Per a consultar les basesdel concurs, es pot visitarhttp://cv.uoc.es/UOC/a/ckyb_uoc/extern/premis_creacio_virtual/left.html.

La UOC dia a diaNovetats als postgraus

La UOC ofereix aquest curs 2002-2003 unnou màster en Direcció de projectes decomunicació digital multisuport, dins del’oferta que presenta dedicada a la socie-tat de la informació. Aquest màster, ques’organitza juntament amb El Periódico iamb l’assessorament de Lavinia TC, estàconstituït per dos programes de postgrausuccessius, que es poden cursar de mane-ra independent: un postgrau en Periodis-me digital, mitjans i producció multisu-port i un altre postgrau en Gestió de pro-jectes digitals. El màster ofereix formacióper a la correcta canalització dels riscos ioportunitats que suposa l’actual con-vergència tecnològica i el creixementexponencial del volum d’informació dis-ponible. Aquest curs, la UOC ha ampliatla seva oferta de formació de postgrauamb 11 noves titulacions.

El rector, a la Comissió per al Desenvolu-pament de la Societat de la Informació

El rector Gabriel Ferraté va ser designatpel Consell de Ministres vocal de la novaComissió Especial d’Estudi per al Desen-volupament de la Societat de la Informa-ció a Espanya. Aquesta comissió d’expertsdel món acadèmic, empresarial i tecnolò-gic pretén analitzar els problemes quecomporta la implantació de la societat dela informació (SI), tant per a les empresescom per a la societat en general. La co-missió, creada pel Ministeri de Ciència iTecnologia, està presidida per Juan SotoSerrano, president d’honor de HewlettPackard España, i integrada per un vice-president i nou vocals designats pel Con-sell de Ministres. El rector Gabriel Ferratétambé és membre del grup d'expertsInformation Society Technologies Pro-gramme Advisory Group, de la ComissióEuropea. Durant els propers mesos,aquests experts hauran de presentar alministre de Ciència i Tecnologia un infor-me sobre els problemes que la implanta-ció de la societat de la informació suposaper a Espanya.

La UOC i “la Caixa” signen un nouconveni de col.laboració

La UOC i “la Caixa” han signat un nouconveni de col.laboració amb l'objectiude mantenir un règim preferent de rela-cions mútues, com fan des de l'any 1996.“La Caixa” oferirà una sèrie de serveisfinancers i de suport a la comunitat uni-versitària, com ara crèdits per al finança-ment de la matrícula o emissió del carnetde la universitat. D'altra banda, la UOC i“la Caixa” col·laboraran en projectes detecnologia, investigació i recerca.

Cursos d’accés a la UOC per a més gransde 25 anys

Prop de 1.000 estudiants majors de 25anys es preparen per accedir als estudisque ofereix la UOC. El 2002, el percen-tatge de proves d’accés superades va serdel 66,18%. Aquests cursos, que tenenuna durada de nou mesos, oferei-xen unaprogramació bàsica idèntica per a totesles titulacions i dues assignatures especí-fiques que depenen del títol al qual espretén accedir. Els exàmens d’accés a laUOC es fan tres vegades l’any: al març, aljuny i al novembre.

Un joc multimèdia solidariSet estudiants del Graduat Multimèdia, titulació que ofereixen la UOC i la UPC con-juntament, van elaborar un joc multimèdia interactiu per a l’estand que Metges Sen-se Fronteres (MSF) va presentar al passeig de Gràcia de Barcelona durant les Festes dela Mercè del 2002. El joc, desenvolupat amb els programes Flash i Director, va recol-zar l’exposició fotogràfica “Oblidats. Pobres i sense accés a tractament”, de MSF, quemostrava el dia a dia en la vida de les víctimes de cinc malalties oblidades, com lamalària o la tuberculosi, i dels equips mèdics que els proporcionen assistència. Elsjugadors podien “viatjar” a diferents països, on coneixien casos concrets de diferentspersones malaltes. En seixanta segons havien de respondre quatre preguntes sobreuna malaltia i, en cas d’encertar-ne tres o més, col·laboraven amb els equips de MSFen l’exterminació dels insectes, paràsits o altres causes que les provoquen. El joc uti-litzava imatges i textos de l’exposició i tractava aquest tema des d’un punt de vistapositiu, respectuós amb la realitat d’aquests malalts i, alhora, lúdic per tal d’acostar-loa la nostra societat.

La UOC i la Generalitat posen en marxa elportal virtual RuralCat per al món ruralLa UOC –mitjançant l’empresa GEC– i el Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca de la Generalitat (DARP) han posat en marxa el portal virtual RuralCat. Aquestainiciativa recull informació sobre el món agroalimentari de Catalunya, ofereix serveisper a agricultors i ramaders i pretén millorar la comunicació entre els membresd’aquest col.lectiu i contribuir a la seva formació. RuralCat és el portal més gran d’a-quest àmbit a l’Estat espanyol i conté un portal informatiu, serveis pensats per almón rural i agroalimentari –com assessorament tecnològic o informació metereològi-ca– i permet fer ensenyament virtual, oferint els cursos d’informàtica o els d’agricul-tura integrada, entre d’altres, que imparteix el DARP. Inicialment, els continguts d’a-quest portal es centraran en quatre sectors –fruita dolça, vinya i vi, porcí i cunicultu-ra–, que s’aniran ampliant progressivament. Més informació, www.ruralcat.net.

La UOC vista per... Núria Pompeia

La UOC organitza,per segon any consecutiu,l’Online Educa

La UOC organitza, juntament amb l’IC-WE GmbH, la conferència Online EducaBarcelona, que se celebrarà per segonany consecutiu en aquesta ciutat, delcinc al set de maig a l’Hotel InterConti-nental Princesa Sofia. És un fòrum inter-nacional sobre aprenentatge virtual queté l’objectiu de reunir professionals, tantdel món acadèmic com corporatiu, per areflexionar sobre nous projectes d’edu-cació i formació en els diferents països.La conferència, que se celebra amb lacol·laboració de la Comissió Europea,serà un punt de trobada d’experièncieseuropees i llatinoamericanes. La passadaedició de l’Online Educa va atraure aprop de 500 professionals de aprenen-tatge virtualde l’educació superior,la indústria i el comerç procedents de27 països.

E-Pràcticum, un espai a la Biblioteca Virtualper als projectes dels estudiants La Biblioteca Virtual ha posat en marxa un nou espai, l’E-Pràcticum, per tal de reco-llir els projectes de les assignatures de pràcticum dels estudiants de la UOC. Aquestrecurs té una doble finalitat. D’una banda, posar a l’abast dels estudiants que haginsuperat aquestes assignatures, tant al pla vell com al nou, la possibilitat de publicar elseu projecte per tal que sigui accessible per Internet. Així mateix, amb el temps, s’es-pera crear una eina de consulta i suport acadèmic per als nous estudiants, que d’a-questa manera en podran veure alguns exemples abans d’elaborar el seu treball final.El projecte s’ha iniciat amb els Estudis de Psicopedagogia i ja s’han penjat, a textcomplet, prop de 30 e-pràcticums d’aquests estudis. Només cal que els treballs haginsuperat l’avaluació i que el fitxer no pesi més de 2.000 Kb. L’objectiu, però, és recollirtots els treballs de les diferents carreres que s’imparteixen a la Universitat i es conti-nuarà amb els estudis de Documentació i Humanitats.Actualment, aquests treballs es poden consultar des de Biblioteca, Col.lecció digital,Ciències socials, Ciències de l’educació i E-pràcticums. Aviat seran també accessiblesdes de les aules i les prestatgeries.

La UOC i Microsoft signen un acordde col·laboracióEl rector de la UOC, Gabriel Ferraté, i la directora general de Microsoft España, RosaM. García, van signar el dia 9 d’octubre un acord de col·laboració en investigació iformació, en virtut del qual la Universitat Oberta impartirà tres nous postgraus basatsen les tecnologies .Net de Microsoft (Arquitecte e-Business.Net, Desenvolupador e-Business.Net i Negoci e-Business.Net) i un màster en e-Business Microsoft.Net. que vacomençar el dia 9 de novembre, amb 27 alumnes matriculats.Amb aquesta nova oferta formativa, la UOC i Microsoft volen impulsar el desenvolu-pament d’activitats dirigides a promoure l’ús de les tecnologies de la informació ifomentar el desenvolupament d’estudis i treballs de recerca relacionats amb aquestestecnologies.

Portal del coneixement per aajuntaments del Maresme

La UOC i el Consell Comarcal delMaresme han signat un conveni per adesenvolupar una comunitat virtual detreball en xarxa per al personal dels 30ajuntaments del Maresme i del mateixconsell comarcal.Aquesta nova comunitat, Maresme31,permetrà el treball en xarxa dels políticsi tècnics de les administracions localsdel Maresme a partir del mes d’abril d’a-quest any i donarà servei a més 1.000persones.El projecte es divideix en quatre àmbits(promoció econòmica, medi ambient,benestar social i ensenyament) i s’hadut a terme aprofitant l’expertesa de laUOC en la creació de comunitats vir-tuals. La seva posada en marxa preténoptimitzar el funcionament de l’admi-nistració mitjançant les noves tecnolo-gies i generar dinàmiques que configu-rin les administracions locals del Mares-me com a organitzacions promotores dela societat de la informació, en el marcdel procés de canvi que per mitjà delprojecte de l'Administració Oberta deCatalunya promouen les administra-cions públiques catalanes.

Campus Virtual 3

El C4P estrena nova web

El Campus for Peace de la UOC (C4P) haestrenat una nova web (www.campusfor-peace.org). La nova pàgina, en marxades de l’octubre, recull, a més d’informa-ció institucional –missió, objectius, pro-jectes en marxa i línies de treball–, l’ofer-ta formativa del C4P vinculada a àreestemàtiques com la resolució de conflic-tes, la banca ètica, l’aplicació de les TICo la cooperació i els recursos sobreaquests àmbits. Tots els continguts espoden consultar en català, castellà ianglès a: www.campusforpeace.orgUna altra de les iniciatives del Campusfor Peace del semestre passat, va ser lacampanya solidària SidÀfrica, que vaposar en marxa amb Metges Sense Fron-teres i la Fundació “la Caixa”. L’objectiuera sensibilitzar la societat de l'impacteque té la sida en els països en vies dedesenvolupament, les diferències entrela situació dels afectats al món occiden-tal i al continent africà i recaptar fonsper a un projecte de Metges Sense Fron-teres de prevenció i assistència d’aquestamalaltia a Búsia, districte rural de Kènia.La pàgina recollia històries reals d’afri-cans vinculats amb la sida, informaciósobre la campanya SidAfrica i diferentsmaneres

de fer-ne difusió, així com també infor-mació sobre una sèrie de recursos rela-cionats amb aquest camp. La campanyava estar en marxa fins al 31 de gener. Espot visitar a www.sidafrica.org.

Professors de la Universitat de LasPalmas impartiran docència a la UOC

La UOC ha signat un conveni marc decol·laboració amb la Universitat de LasPalmas de Gran Canaria (ULPGC), en vir-tut del qual es farà possible l’intercanvide docents. En aquest sentit, cada univer-sitat podrà assignar temporalment a l’al-tra professors per a dur a terme tasquesde consultoria o tutoria de manera vir-tual. L’objectiu d’aquest acord és millorari potenciar els estudis. El conveni, signatpel rector de la UOC, Gabriel Ferraté, ipel seu homòleg a la ULPGC, ManuelLobo Cabrera, preveu també que aques-tes dues universitats elaborin estudis depostgrau en matèria turística orientats alspaïsos llatinoamericans. La docència detotes les assignatures virtuals s’impartiràper mitjà del Campus Virtual de la UOC.

Un treball final de carrera descobreixl’obra inèdita del poeta Llacuna

Lletra, l’espai sobre literatura catalana aInternet, presenta l’exposició virtual“Joan Llacuna, el poeta d’Igualada”, queés el resultat del treball de final de carre-ra de l’estudiant d’Humanitats de la Uni-versitat Oberta de Catalunya, JaumeFarrés, que va ser avaluat amb una quali-ficació d’excel·lent. La mostra hipertex-tual descobreix la vida i obra d’unescriptor fins ara poc estudiat i aportagran quantitat de materials inèdits, enformat digital. L’exposició, patrocinadaper l’Ajuntament d’Igualada, té com aobjectiu aplegar el material dispers pro-pietat del poeta així com tot aquell altreque s’ha generat entorn de la seva figu-ra. La mostra es pot consultar awww.uoc.edu/lletra.

Els estudiants de laprimera edició delprograma de doc-torat sobre laSocietat de la Infor-

mació i el Coneixement, promoció 2000-2002, han obtingut eldiploma d’Estudis Avançats de la Universitat Oberta de Cata-lunya. En total, han estat 50 estudiants, 25 dels quals van par-ticipar de forma presencial a l’acte que es va celebrar ambaquest motiu a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya(avinguda Tibidabo 39-43, Barcelona) el mes de desembre.

Durant l’acte, el rector de la UOC, Gabriel Ferraté, i la vicerec-tora de Recerca, Imma Tubella, van dirigir-se als estudiants i atots els presents. Alguns dels estudiants també hi van partici-par, bé de manera presencial, bé en línia, com va ser el cas d’u-na estudiant del Paraguai.El doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement,amb més de 250 estudiants, pretén tant una aproximació alsimpactes de les TIC en els diferents àmbits socials com a lestransformacions globals que acompanyen l’actual emergènciad’una societat de la informació i el coneixement. Més informa-ció, a www.uoc.edu/doctorat

50 estudiants del programa de doctorat sobrela Societat de la Informació i el Coneixement obtenen el diploma d’Estudis Avançats

32 1La xifra...

Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.575

Homes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.337

Dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.238

Nous matriculats a la DivisióCatalunya

(segon semestre, curs 2002-03)

El matí de Catalunya Ràdioa la UOC

El programa El matí de CatalunyaRàdio, dirigit i presentat pel perio-dista Antoni Bassas, es va emetreel dimarts 19 de novembre, endirecte, des de la seu de la Univer-sitat Oberta de Catalunya a Barce-lona (avinguda Tibidabo, 39-43),amb la participació de públic a lasala. A més de comptar amb lesseccions i els convidats habituals, elperiodista va entrevistar el rector dela UOC, Gabriel Ferraté; la vicerecto-ra de Recerca, Imma Tubella; eldirector dels Estudis d’Economia iEmpresa, Jordi Vilaseca, i diversos estu-diants que segueixen la seva carrera desde l’estranger, entre ells el periodista Jau-me Masdéu, que cursa la carrera d’Hu-manitats des de Brusel·les.

Campus Virtual4

El Centre de Salt, unexemple de descentralització

Va ser el 28 de novembre de 1995quan el rector de la UOC,Gabriel Ferraté, va signar amb

l’aleshores president del ConsellComarcal del Gironès, Josep MariaDausà, el conveni de col·laboració pelqual es feia la cessió d’un espai a l’edificide la Casa de Cultura Les Bernardes, aSalt. Aquesta antiga casa pairal iconvent es convertia, uns mesosdesprés, al març de1996, en el Centre deSuport de Salt, un dels primers a posar-se en marxa. Per al seu director, ToniRomero, la caracterís-tica méssignificativa d’aquest centre de suport ésel fet que no es troba a Girona ciutat.“Les circumstàncies del moment van ferque el segon centre de suport de Catalunyas’inaugurés a Salt. I Aquest fet demostra uncop més l’esperit descentralitzador i lavoluntat de contribuir al reequilibriterritorial de la UOC”.

Durant els sis anys d’existència, aquestcentre de suport ha anat creixent ennombre d’activitats i també en elnombre de “fills” (punts de suport) queen depenen. “Totes les institucions de lescomarques gironines s’han mostrat sempremolt interessades a col·laborar amb laUOC. Actualment, tenim convenis decol·laboració signats amb la Diputació deGirona, l’Ajuntament de Salt, el ConsellComarcal del Gironès, el Consell Comarcalde la Garrotxa, el Consell Comarcal del’Alt Empordà, el Consell Comarcal delRipollès, l’Ajuntament d’Olot, l’Ajuntamentde Santa Coloma de Farners, l’Ajuntamentde Ribes de Freser i l’Ajuntament dePalafrugell. La majoria de convenis són pera l’establiment de punts de suport queacostin la Universitat als ciutadans en lesseves àrees d’influència”, explica Toni

Romero. Així doncs, la UOC disposa depunts de suport en totes les comarquesgironines. Els primers d’obrir-se van serel de Figueres i el d’Olot, i el darrer, ques’ha inaugurat aquest mateix any, el deBlanes. Així mateix, participa alstelecentres de Banyoles i Ribes de Freser.

D’entre els diferents serveis que ofereixel Centre de Suport de Salt, el que mésutilitzen els estudiants és el de préstecde llibres. Sobretot, valoren el fet que laBiblioteca Virtual els permeti rebre’ls acasa i poder-los tornar a qualsevol puntde suport. “Els estudiants valoren molt lainformació i l’atenció personalitzada”,afirma Toni Romero.

Però a banda de la tasca puramentacadèmica, aquest centre de suport ésun espai viu que, com bé destaca el seudirector, “actua com a receptor del quesucceeix en el territori i com a transmissordel que succeeix a la Universitat”. Éstambé un punt on es reuneixen elsestudiants, o on organitzen activitatsculturals. “Anualment organitzem un cicle,que s’anomena Obres mestres de la històriadel cinema. Consisteix en un cinefòrum enquè membres de l’associació de crítics decinema de Girona presenten la pel·lícula ion, al final, es fa un debat amb el públicassistent. Ja anem per la quarta edició.”. Eljuliol de 2000, el Centre de Suport delGironès va acollir l’acte de graduaciódels estudiants de la UOC.

El Centre de Suport de Salt és també unpunt de referència informativa per a totsaquells que volen fer-se estudiants de laUOC. “Molts d’ells ja s’hi han connectatper Internet i tenen molta informació, perònecessiten tenir un contacte personal per aacabar d’aclarir dubtes”, conclou Romero.

La UOC al territori

Després de sis anys de funciona-

ment, el Centre de Suport del Gi-

ronès, situat a Salt, fa balanç de la

feina que duu a terme a les comar-

ques gironines. Reunions d’estu-

diants, consulta de llibres o un cicle

de cinema són algunes de les activi-

tats que aquí es fan, en un centre

que és un clar referent de la des-

centralització de la UOC al territori

català.

La UOC inaugura un punt de suport a GranollersEl nou Centre Tecnològic i Univer-sitari de la ciutat (Mare de Déu deMontserrat, 36) és la nova seu delpunt de suport de la UOC a Gra-nollers. Aquest canvi d’ubicaciósuposa l’ampliació dels serveisoferts als estudiants, que podrandisposar dels prop de1.800 metresquadrats que tenen les noves ins-tal·lacions. En la creació del Cen-tre Tecnològic i Universitari, hihan participat conjuntament laUOC, l’Ajuntament de Granollers ila Fundació Politècnica de Cata-lunya.

Nous centres de suport a Sabadell i a VicLa seu del Centre de Suport delVallès Occidental a Sabadell es vatraslladar, el dia 15 de novembre, ala recentment inaugurada Bibliote-ca Vapor Badia (Tres Creus, 127-129). El nou espai atendrà els mésde 400 estudiants que aquesta uni-versitat té a Sabadell. Vic també té,des del proppassat 21 de novembre,un nou centre de suport que substi-tueix l’antic punt de suport de laciutat. Amb l’esperit d’optimitzar ipotenciar els recursos locals, la UOCs’ubica ara a la seu de la FundacióMil·lenari-Centre d’estudis i forma-ció (a la plaça Mil·lenari, 2), projec-te social de Caixa Manlleu, amb quicomparteix les instal·lacions i l’equi-pament informàtic.

La consellera de MicrosoftIbérica, al TOT TerrassaRosa María García, consellera dele-gada de Microsoft Ibérica, va ser laconferenciant convidada, el dia 19de novembre, a la vuitena ediciódel dinar fòrum Tribuna ObertaTerrassa. La UOC organitza aques-ta activitat juntament amb l’Ajun-tament de la ciutat, Caixa Terrassa,la Confederació EmpresarialComarcal de Terrassa (CECOT), laCambra de Comerç i el Diari deTerrassa.

Josep Piqué inaugura elcicle de conferències Visionsd’ActualitatEl ministre de Ciència i Tecnologia,Josep Piqué, va ser el ponent, el 18de desembre, de la conferència“Les relacions entre l’empresa il’Administració pública”. Aquestaconferència és la primera del cicleVisions d’Actualitat, una iniciativaconjunta de la UOC i la Cambra deComerç de Sabadell que preténoferir una visió de referència delmón actual. Així, amb una periodi-citat semestral, s’organitzaranxerrades al voltant de temeseconòmics, polítics, socials, cientí-fics o culturals. L’assistència a les conferències és d’accés lliure.

L’Aula Virtual, un espaide comunicació i aprenentatge

Segons Francesc Vallverdú,vicerector de Metodologia iInnovació Educativa, “l’estudiant de

la UOC té poc temps per dedicar a la sevacarrera i s’ha buscat facilitar-li’nl’aprofitament. Per això, d’una banda, s’hafet un esforç per tal de facilitar la gestióadministrativa que ha de realitzar. I, d’unaaltra, s’ha intentat ajustar la planificació icàrrega de crèdits per tal d’ajudar-lo alseguiment de les assignatures que ha decursar”.

Però no tan sols s’ha treballat l’àmbit del’organització de les tasquesadministratives i l’estudi. L’Aula Virtual ofereix millores quepretenen “facilitar la comunicació dels

Campus Virtual 5

L’aula és el “medi natural” d’un

estudiant: és on treballa, aprèn,

es comunica amb els professors i

coneix els companys. A la UOC,

l’Aula Virtual és també un espai

clau del model. Per això, des de

setembre, s’han iniciat una sèrie

de canvis importants per tal de

millorar la tasca de professors i

estudiants.

estudiants a l’Aula Virtual, ja que són unacomunitat amb interessos afins, i trencarl’aïllament d’estudiar sol. Però a més, esbusca ajudar en la relació dels estudiantsamb els consultors”.

Es troba dividida ara en quatre espais:Planificació, Comunicació, Documentació iAvaluació. El de Planificació no ha patitgaires canvis. “Alguns estudiants tenen laplanificació detallada per assignatura o persetmana. El total d’assignatures, més de350, disposen d’algun tipus de planificació,

cal destacar, a més d’un ordre diferent delselements, hi ha la possibilitat de veure d’uncop d’ull la feina que queda pendent o lallista dels companys d’aula, amb indicacióde quins estan connectats”, afegeix elvicerector. Una de les modificacions queté més èxit és l’ordre dels debats per filde conversa. “Abans, la resposta a unmissatge podia quedar perduda: ara esrecull de manera ordenada i es subordinenles intervencions a mesura que esprodueixen. Això facilita el seguiment deltema, permet l’estudiant concentrar-se en

L’estudiant, per a consultar les notes ofer-hi reclamacions, saber la regulaciód’avaluació o veure el full personald’exàmens –operacions que fins ara esfeien des de la Secretaria Virtual–, entraa l’espai Avaluació.

Per als professors també s’hi hanincorporat alguns canvis, com l’eina quepermet fer el seguiment de l’activitat del’estudiant des de cada aula o l’accésdirecte al tutor de cadascun delsestudiants.

sigui a la prestatgeria de l’aula o en aquestespai de l’Aula Virtual. De fet, el pla docentja et diu quan has de lliurar les provesd’avaluació, les activitats que has de fer,etc. Es tracta només de recollir aquestainformació i posar-la en l’apartat deplanificació per dies i setmanes”, explicaFrancesc Vallverdú.

Però sens dubte l’espai que méss’utilitza és el de Comunicació, on elsestudiants troben les bústies –queinformen de quants missatges no hanestat llegits encara–, el Tauler i elFòrum. Però a més, ara, s’hi pot trobarun enllaç directe per a lliurar lesactivitats o per a establir comunicacióamb el consultor. “Entre les novetats que

els seus interessos temàtics i aprofitarmillor el temps”, assegura.

A l’apartat de Documentació, elsestudiants i professors hi troben elmaterial de cada assignatura i tenenaccés al pla docent i a un espai de discamb diversos recursos. Així mateix, hitroben també dues entrades a laBiblioteca Virtual: una a partir de labibliografia recomanada –cosa quesuposa una novetat i permet fer cerquesa tot el fons bibliogràfic directamentquan es necessiti– i una altra des de laprestatgeria virtual de l’aula, on hi hadocuments amb fe d’errates, exàmens jasolucionats o la resposta a les preguntesmés freqüents.

Aula Virtual. Planificació Aula Virtual. Comunicació

Aula Virtual. Documentació Aula Virtual. Avaluació

Aquest any, ha viatjat el primer

turista per l’espai. Des que els

primers viatgers van navegar pel

Mediterrani, van visitar les ruïnes

gregues o van creuar l’Àfrica, el

turisme ha canviat molt..., però

això no és res comparat amb el que

canviarà durant el segle XXI. El

món del turisme no queda al marge

de l’arribada de les tecnologies, els

canvis socials i econòmics o la

preocupació per la sostenibilitat

ambiental. Calen nous

professionals per a un nou segle: i

això és el que es proposa l’equip de

professors i de professionals que ha

fet néixer els estudis de Turisme a

la Universitat Oberta de

Catalunya.

La diplomatura de Turisme, d’àmbitglobal i caràcter multidisciplinari,que pertany als Estudis d’Econo-

mia i Empresa, comença el seu segonsemestre acadèmic a la Universitat Ober-ta de Catalunya. L’equip de professorsque la imparteixen tenen molt clar capa on van: “Volem uns estudis i uns estu-diants que apostin per la innovació –ja quees desenvolupen en el marc de la societatdel coneixement–, la qualitat i la sostenibi-litat de l’activitat turística i per l’ús de lesnoves tecnologies per a millorar i revitalit-zar les empreses turístiques del XXI.Aquests són els tres eixos de la nostra carre-ra: les TIC, l’aposta per la qualitat i la sos-tenibilitat, tant dels destins com de lesempreses turístiques ...”, afirma l’EstherPérez, directora del programa de Turis-me. Per a ella, “a la demanda de nous pro-ductes (personalitzats, flexibles i sosteni-bles) com els que arriben fan falta novesactituds i competències dels futurs profes-sionals. A més a més, és important conside-rar el turista com el centre d’atenció i la raóde ser d’aquesta feina”.

Encara existeix, i és molt important, elturisme de masses o les vacances típi-ques de sol i platja que tots recordem, ique cal transformar tenint en compteels eixos anteriors. Ara, però, apareix amés un nou tipus de turisme més perso-nalitzat. “La demanda social està can-viant: la gent valora més el seu temps d’oci,perquè és més escàs, té nous valors i gustosi demana opcions que la satisfacin. S’han

de tenir en compte els gustos d’una societatque es comporta diferent”, afegeix l’Est-her. Hi ha qui diu que, en 20 anys, elsestiuejos clàssics hauran desaparegut...

Amb aquestes coordenades i el seubagatge com a coneixedors de la realitat

Campus Virtual6

Un nou turisme per a del coneixement

Qui hi ha darrere

de totes aquestes

assignatures i ma-

terials innovadors? Un equip de professionals amb experièn-

cia en el món acadèmic i en l’empresa turística. Al capdavant

del grup de vuit consultors i dels professors responsables de

la docència, hi ha la canària Esther Pérez, directora de pro-

grama de Turisme. L’Esther és llicenciada en Físiques per la

Universitat Autònoma de Madrid i doctora en Ciències del

Mar per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, d’on

és catedràtica. Abans de “fitxar” per la UOC, pertanyia a

grups d’investigació sobre la gestió del litoral i participava

en estudis d’impacte ambiental sobre el territori. Va ser el

seu interès pel litoral com a espai turístic el que, de mica en

mica, la va portar cap al món del turisme. El primer semestre

han treballat amb ella els professors dels Estudis d’Humanitats

Joan Elies Adell –com a responsable de Francès– i Joe Hopkins

–responsable d’Anglès– i també Teresa Romeu per a impartir

Multimèdia i comunicació i els professors d’Economia i Empre-

sa May Sabadell –Introducció al dret–, Josep Lladós –Econo-

mia–, Lluís Garay –Introducció a l’economia– i Rosa Colomer i

David Castillo, per a Comptabilitat.

Un equip docent multidisciplinari

del sector, l’equip de professors, consul-tors, tutors i autors d’aquests estudishan impartit les primeres matèries i ela-borat els materials. Els més de 200 estu-diants que han seguit els estudis des dela Universitat Oberta han cursat ja unasèrie d’assignatures introductòries que

Campus Virtual 7

els han permès conèixer els fonamentsde l’activitat turística des del punt devista econòmic, jurídic i empresarial.

Els semestres propers, aprofundiran enmatèries com l’ecoturisme, el desenvo-lupament sostenible, la societat delconeixement, la gestió de la qualitatdels serveis turístics o els recursos terri-torials turístics. Per a obtenir el títol calcursar 180 crèdits.

Lògicament, l’aprenentatge d’idiomes ésmolt important en aquest pla docent.L’anglès i el francès són obligatoris i s’es-tan desenvolupant materials específicsper a ells, com també per a la resta dematèries. La majoria d’aquests materialses pot trobar en format web i la infor-mació gràfica –fotografies, vídeos, gràficso audicions– hi té un pes important.

Però, a qui van adreçats tots aquestsrecursos i temaris? “El perfil del nostreestudiant és molt variat: ens trobem ambpersones que treballen en el món del turis-me i que volen complementar o millorar la

seva formació per a progressar professio-nalment; amb altres que, malgrat pertàn-yer a aquesta professió, no tenien formacióacadèmica i volen millorar en la seva tas-ca, i amb un tercer grup que es prepara pera iniciar-se en l’activitat turística”, expli-ca l’Esther. Però tots tenen, segons ella,una sèrie de trets comuns: “Són estu-diants amb esperit emprenedor i a quiagrada col·laborar; preocupats pels temesmediambientals i amb un alt nivell decomunicació. Són oberts i els agrada elcontacte amb la gent, per això estudienTurisme”.

Aquests professionals es preparen per ala gestió, direcció i administració d'orga-nitzacions i empreses turístiques, la con-sultoria d’empreses i activitats turísti-

ques, l’organització d’activitats d’ecotu-risme i turisme rural, per a treballar enel sector públic, crear nous productesturístics, etc. A més de les propostesclàssiques, han de conèixer altresopcions que ja comença a demandar elmercat, com el turisme extrem –creuarel desert o pujar un 8.000–, l’absolutrelax –perdre’s en una illa on no hanarribat els diaris o el telèfon– o, per quèno, el turisme espacial.

El que per a l’Esther Pérez és evident ésque, malgrat els darrers esdevenimentsviscuts l’últim any (l’11 de setembre de2001, Bali, Kènia, etc.), la feina no elsfaltarà: “Els propers anys hi pot haver fluc-

tuacions en l’activitat turística, però ten-deix al creixement. En altres dècades tambéhi ha hagut crisi i ha renascut. És veritatque ara la situació és diferent: abans estractava de crisis econòmiques i ara lasituació política hi juga un paper impor-tant. La gent demana seguretat”.

“Ens trobem davant d’una situació delica-da, en un encreuament de camins, i el quecal fer és plantejar-se nous productes, nousserveis, noves necessitats de formació, d’a-prendre i reaprendre, de fer les coses demanera diferent...”, assegura. Sens dubte,tot un repte per als estudiants que cur-sen Turisme a la Universitat Oberta deCatalunya.

Anna Quero CarrascoSecretària de l’estació d’esquí de Núria

Importància de les noves tecnologies“Crec que el món del turisme necessita bons profes-sionals i per això vaig decidir estudiar la carrera.Els estudis em resulten atractius pel seu caràcterinterdisciplinari ja que estudies idiomes, empresa...i veus la seva aplicació en altres àmbits. El sistemade la UOC ens obre nous horitzons a les personesque treballem i residim en zones allunyades de les

àrees metropolitanes. Això i la importància de les noves tecnologies van fer queescollis aquesta universitat”.

“L’experiència d’aquest primer semestre ha estat positiva. Destacaria el siste-ma d’avaluació continuada, que encara que resulta molt dur, és un bon siste-ma per a ser metòdic. Però sobretot vull ressaltar el bon clima creat entre estu-diants, consultors i tutors; difícil de creure quan no es coneix aquest model,però cert”.

Manuel González RodríguezTreballador des de fa 15 anys en una empresa deserveis al transport aeri

Combinar coneixements tècnics i pràctics“He volgut complementar l’experiència pràcticaque tinc al sector amb els coneixements tècnicsque m’aportarà aquesta carrera. Incentivat pelsinformes favorables d’alguns amics i companys defeina, vaig decidir intentar l’aventura de la UOC,ja que per motius laborals m’era impossible assis-tir a una universitat presencial.”

“El sistema ha complert amb les meves expectatives i ha confirmat els consellsque m’havien donat els companys veterans d’aquesta universitat. Des del meupunt de vista, l’avaluació continuada és la millor via per a assolir correcta-ment els coneixements i la possibilitat de tenir al nostre abast el tutor i el con-sultor, i els companys mitjançant el fòrum, fan que aquest mètode sigui sem-blant a la universitat presencial.”

Què n’opinen els estudiants?

la societat

“Volem uns estudisque apostin per lainnovació, la qualitati la sostenibilitat”

La Universitat Oberta ha fet un

altre pas important: ja disposa

d’una càtedra UNESCO. Es tracta

de la Càtedra UNESCO d’E-

Learning, una de les primeres al

món d’aquesta temàtica.

Campus Virtual8

Càtedra UNESCO d’E-La Càtedra UNESCO d’E-Learning

de la UOC és la primera sobreaquest tema del programa d’Unit-

win-UNESCO de càtedres existents almón. Tant sols hi ha un precedent anivell mundial, que és el de la càtedrasobre Global E-Learning de la Universitatde Tampere (Finlandia), que fa unaaproximació més sociològica i tecnolò-gica al tema.

Per a la UOC, com a universitat catalanaque vol ser present al món per la via dela cooperació internacional, aquestacàtedra és, sens dubte, un pas endavantmolt important. Li serà una eina trans-cendental, per al treball de la cooperacióinternacional, de sistematització i difu-sió dels aprenentatges realitzats i d’in-novació institucional.

La finalitat d’aquesta càtedra és fomen-tar un sistema integrat d’activitats derecerca, formació, informació i docu-mentació sobre l’ús de les tecnologies dela informació i de la comunicació en l’e-ducació per a promoure la igualtat d’o-portunitats en la societat del coneixe-ment. El vicerector de Relacions Inter-nacionals, Francisco Rubio, és el coordi-nador d’aquesta Càtedra i Josep MariaDuart, el tècnic de la mateixa.

Els àmbits temàtics de treball són bàsi-cament dos: l’anàlisi dels factors claud’èxit per a la introducció de les TIC enla docència, l’organització i la gestió deles universitats i la introducció de l’a-prenentatge virtual com a estratègia decanvi i de transformació de les universi-tats tradicionals en universitats de lasocietat del coneixement.Les activitats que durà a terme la Càte-dra se centraran bàsicament en observa-ció i difusió, recerca i formació i desen-volupament i promoció de l’aprenentat-ge virtual.

Un campus virtual per als empleats de correusde tot Europa

La professora Adela Ros, nomenada coordinadora dela Càtedra Catalunya-Argentina

El rector Gabriel Ferraté i Jack Dempsey, president de l’associació que agrupa els orga-nismes nacionals de correus de 42 països d’Europa, denominada Post Europ, van sig-nar, el 18 de desembre passat, un acord de col·laboració en virtut del qual més de dosmilions d’empleats de correus podrien estudiar en un campus virtual especialment cre-at per a ells. En aquest projecte, denominat Postacademy, hi participen la UOC, el cen-tre d’educació a distància francès CNED i l’empresa d’aprenentatge virtual Synergie3r.La iniciativa comença amb un grup pilot de responsables de correus d’Espanya (Corre-os) i França (La Post), que segueixen el curs “El mercat postal europeu”. En una sego-na fase, d’aquí a dos anys, s’ampliarà l’oferta als més de 2 milions d’empleats que for-men part de Post Europ. Els estudis es podran cursar en anglès, francès o espanyol. LaUOC s’encarregarà del dissseny i implantació de la plataforma virtual d’aprenentatgesobre la qual s’estudiarà.

La professora de la Universitat Oberta, Adela Ros, ha estat nomenada coordinadorade la nova Càtedra Catalunya-Argentina, en què hi participen, a més de la UOC, laGeneralitat de Catalunya i la Universitat de Quilmes (Buenos Aires). Dins el nou pro-jecte, el Casal Català de Buenos Aires hi jugarà també un paper important com amotor d’iniciatives culturals. Aquesta càtedra pretén mantenir la relació entre els dospaïsos i construir nous ponts de col·laboració i comunicació dins el marc de la situaciópolítica, social i econòmica actual. Un altre dels seus objectius és exercir com a ele-ment estructurador d’una xarxa d’institucions públiques i privades que cooperin ambaquesta iniciativa intercultural. Les seves activitats es desenvoluparan en quatre direc-cions: la formació estratègica (capital humà, assessorament comercial i gestió públi-ca), la difusió, la cooperació i la investigació. Està previst que la Càtedra Catalunya-Argentina s’inauguri durant els mesos propers.

La UOC al món

Així, per a concretar, es farà un seminariinternacional anual a Barcelona sobre lagestió del canvi a les universitats a par-tir de la introducció de l’aprenentatgevirtual. El primer d’aquests seminarisestà previst fer-lo el darrer trimestre del’any 2003.

S’iniciarà un projecte de col·laboracióen el marc de la xarxa internacionald’universitats CINDA sobre els factorsclau d’èxit per a la introducció de l’apre-nentatge virtual a les universitats.

Aquest projecte es durà a terme junta-ment amb tres universitats del conti-

Campus Virtual 9

nent americà: la Universitat de LosAndes –Colòmbia–, la Universitat Catò-lica de Valparaíso (Chile) i la Universi-dad de Costa Rica. Aquestes institucionstenen un reconegut prestigi als seus paï-sos.

Es crearà la pàgina web de la Càtedra alportal de la Universitat Oberta de Cata-lunya. Al mateix temps, s’estimularan lesaportacions d’investigadors internacio-nals amb les visites de professors espe-cialistes, de renom internacional, i tam-bé mitjançant la publicació digital o enpaper de les investigacions de la UOC enels àmbits temàtics d’aquesta càtedra.Alhora, es posaran les bases per a la cre-ació d’un observatori sobre la introduc-ció de l’aprenentatge virtual a les uni-versitats i per a posar en marxa, a partirde la biblioteca virtual de la UOC, uncentre de documentació digital sobreaprenentatge virtual.

La signatura de la Càtedra es va celebrarel dia 4 de novembre, a París, a la seu dela UNESCO. En aquest acte, el directorgeneral d’aquest organisme, KoïchiroMatsuura, va destacar la rellevància dela constitució d’aquesta càtedra i lanecessitat que té la UNESCO de poderaportar a les universitats sistemes detransformació de les dinàmiques de l’e-ducació superior a partir de la introduc-ció de les TIC en el món educatiu.

Per la seva banda, el rector Ferraté vadestacar la importància de la col·labora-ció i cooperació entre les universitatsper a promoure l’intercanvi i la difusiód’experiències. “Hem de fer que els resul-tats de les nostres anàlisis i observacionsaportin significat a les problemàtiquesplantejades en el món de l’educació i, alho-ra, que esdevinguin accions concretes, rea-

litzables, capaces de transformar i derepensar les institucions d’educació supe-rior”, va concloure el rector.

Per a Gabriel Ferraté, “aquesta càtedra técom a objectiu principal promoure un siste-ma integrat d’activitats de recerca, forma-ció, informació, documentació, promoció idesenvolupament sobre la utilització de lestecnologies de la informació i la comunica-ció en el marc de l’educació, amb la finali-tat de promoure la igualtat d’oportunitatsen la societat del coneixement”.

Per a la UOC, la signatura d’aquest acordamb la UNESCO és “una manifestació dereconeixement de la trajectòria i experiènciade la nostra universitat en l’ús de les TIC alservei de l’educació”, va manifestar el rec-tor en el seu discurs a París.

El director general de la UNESCO vacitar explícitament la UOC en la reunióque totes les càtedres UNESCO del mónvan fer a París l’endemà de l’acord ambla Universitat Oberta. Aquest dia, Koï-chiro Matsuura va assenyalar que la pro-moció de l’ús de les TIC en l’ensenya-ment –tal com es proposa fer aquestacàtedra– “ajudarà a incrementar l’accés,augmentar la qualitat i reduir el cost del’ensenyament superior en els països en viesde desenvolupament”.

Learning per a la UOCEs farà un seminariinternacional sobre lagestió del canvi a lesuniversitats a partir de laintroducció del’aprenentatge virtual

Una delegació del Ministeri d’Educació xinèsvisita la UOC

Una delegació del Ministeri d’Educació de la Xina va visitar la UOC el mes de novem-bre. L’objectiu d’aquesta visita era treballar conjuntament en el projecte “DevelopingEU-China e-Learning Models and Capacities (DEC eLEARN)”, que la Unió Europeapromou per crear una plataforma virtual d’aprenentatge, basada en el Campus Virtualde la UOC, per als estudiants xinesos. Les reunions de treball entre els membres de lainstitució xinesa d’ensenyament superior (NEEA), l’equip de la UOC i el de l’ICDE(International Council for Distance ad Open Education) van servir per a detectar lessemblances i les diferències entre els models d’educació a distància europeu i xinès,amb la intenció de garantir un desenvolupament òptim dels plans de cooperació futu-ra. NEEA és una institució educativa nascuda l’any 1981 que, sota la supervisió delMinisteri d’Educació xinès, ofereix ensenyament superior no universitàri a distància a20 milions de ciutadans xinesos.

Fa vuit anys que l’Antònia Caño i la seva família es van instal·lar a Sant Vicençde Montalt. És un poble petit situat a la muntanya, però també molt a prop delmar Mediterrani. “Perds una mica de la teva intimitat, però guanyes en companyia.

L’ambient és més familiar i augmenten les relacions humanes”, explica l’Antònia. Laconstrucció de l’autopista del Maresme va fer que aquest nucli cresqués fins arribarals 4.000 habitants, però segons aquesta estudiant “és un bon lloc per a viure i s’himanté l’ambient de poble”.

L’Antònia treballa a la biblioteca municipal. Comenta amb molt d’orgull que disposad’un dels fons d’història contemporània d’Espanya més importants de Catalunya.Tenen més de 2.000 volums, molts sobre la Guerra Civil i el franquisme. L’Antònia ésllicenciada en Història de l’Art, però, fa un temps, es va començar a plantejar que pera promocionar-se en la feina, necessitava la titulació de Documentació. “Però vaigpensar que amb la feina, dos fills i vivint a Sant Vicenç, era impossible tornar a estudiar idesplaçar-me a Barcelona cada dia”. La seva cap de serveis li va oferir la solució: podiaoptar per una universitat no presencial, la UOC.

Per a l’Antònia, adaptar-se a la universitat virtual no va ser fàcil al principi. “Recordoque una de les primeres coses que vaig fer quan em vaig connectar va ser enviar un SOS alscompanys dient que estava una mica desesperada. Un estudiant em va contestar i em va dir:“Enhorabona, acabes de fer la primera cosa que tothom fa per adaptar-se a la UOC”. Des-prés de treballar moltes hores, amb l’ajuda dels companys i amb un bon professor de mul-timèdia, vaig acabar acostumant-m’hi”.

La valoració d’aquesta estudiant de Documentació és ara molt positiva. El CampusVirtual li ha permès fer amics. “De tant en tant quedem per passar-nos apunts o per par-lar”. També considera que els coneixements que rep estan molt relacionats amb laprofessió. “La figura del bibliotecari està canviant... Ara hem de tenir moltes eines per abuscar informació i gestionar-la, per a consultar bases de dades i Internet. I aquests coneixe-ments, la UOC te’ls dóna”. Malgrat tot, reconeix que cal molta organització per apoder portar la carrera al dia. “T’has de fer un horari. Tampoc no cal dedicar-hi molt detemps, però sí una estoneta cada dia”.

L’Anna de la Vega ha viscut tota la vida en un petit poble de la Ribera d’Ebre,Rasquera. La població d’aquest nucli no arriba als 900 habitants. Té l’avantatge,segons l’Anna, que tothom es coneix i la relació entre els habitants és bastant

familiar. El poble disposa de força serveis, encara que de vegades es veuen obligats adesplaçar-se a poblacions veïnes més grans, com Tortosa o Mora d’Ebre. “He viscutsempre al meu poble, però me’n vaig haver d’anar a Tarragona per a seguir estudiant. Tot iaixò, els caps de setmana, festes i estius sempre hi tornava. També he passat petites tempo-rades fora per motius de feina. La feina és un dels grans problemes dels pobles petits, queobliga molta gent a marxar, sobretot als joves”, explica.

Va ser precisament aquesta voluntat de no marxar del seu poble el que va fer quel’Anna de la Vega conegués la UOC i es matriculés a Psicopedagogia. Primer, va estu-diar la llicenciatura de Pedagogia a Tarragona, a la Rovira i Virgili. Durant quatreanys va viure en un pis d’estudiant. “Quan vaig acabar vaig pensar de continuar estu-diant. Però viure fora de casa és car. Així que vaig decidir estudiar a la UOC ja que et per-met fer-ho des de casa i, a més, pots compaginar els estudis amb la feina”, explica aquestaestudiant. Segons l’Anna, “la UOC dóna la possibilitat de descentralitzar els estudis uni-versitaris, ja que pots estudiar des de qualsevol punt de Catalunya”.

L’Anna de la Vega, que actualment treballa en un centre de menors, va triar Psicope-dagogia per vocació. “Aquests estudis estan molt relacionats amb la titulació que tinc icrec que em permeten ampliar i completar coneixements i aprofundir més en el camp de l’e-ducació, que és el que m’apassiona”. Al principi el mètode virtual li va semblar unamica complicat, però aviat es va acostumar al Campus Virtual i a la nova manera decomunicar-se amb professors i companys. “La veritat és que s’assembla bastant a la uni-versitat presencial, però hi ha una gran diferència: la no-coincidència en espai i temps ambconsultors i companys”.

Uns viuen cap al nord, altres cap al sud. Alguns, quan obren la finestra

veuen les muntanyes i altres, en canvi, gaudeixen del mar. Però tots tenen

en comú dos trets: estudien a la Universitat Oberta i ho fan des de petites

poblacions del nostre territori. La UOC és la seva porta d’accés al món de

la formació.

Campus Virtual10

Connectats a la UOC de

Antònia CañoEstudiant de Documen-tació a Sant Vicenç deMontalt (Maresme)

Anna de la VegaEstudiant de Psicopeda-gogia de Rasquera(Ribera d’Ebre)

“El problema d’un poble petit és quehas de marxar per feina o per a estudiar”

“Treballar moltes hores i l’ajudadels companys ha estat la clau”

Ala Maria de les Sogues Sabaté sempre li ha agradat reciclar-se. Va començarsent mestra de matemàtiques. Després d’uns anys i de diferents cursos forma-tius es va especialitzar en Educació Infantil i Especial. Ara és professora de

primer d’educació primària a Menàrguens, el poble on viu, un petit nucli de 800habitants a prop de Lleida. Va ser per aquesta vocació de reciclar-se i de continuarestudiant que va conèixer la UOC. “Una companya de la feina estudiava a la UOC im’explicava tots els detalls d’aquesta universitat. Al final em vaig engrescar. Entre la feinai les meves dues filles, quan acabo de l’escola no puc anar a estudiar enlloc. Així que laUOC m’ho feia fàcil. Podia estudiar des de casa”.

Aquesta estudiant de Psicopedagogia considera que la UOC facilita poder estudiar ala universitat des de qualsevol punt de la geografia catalana. Però per a la Maria deles Sogues, no tot són flors i violes: “Quan fas la primera assignatura, Multimèdia, etpreguntes, què és això?, quina pallissa! A mi em costa molt pensar que a l’altra banda dela línia hi tinc algú. Potser perquè sóc de poble, i estic molt acostumada a les relacions per-sonals. Prefereixo la relació cara a cara”. I és que la Maria de les Sogues s’enorgulleixd’haver viscut sempre en un poble. És de Bellvís. Els estudis universitaris els va fer aLleida, però anava i tornava cada dia de casa. Després es va instal·lar a Menàrguens.“Jo no sé què és viure a ciutat”.

La Maria de les Sogues considera que una de les claus per aconseguir l’èxit en elsestudis és pencar molt. “Quan faig una cosa me la prenc molt seriosament. No sé deixarles coses per al final i cada dia estudio una mica: quan les nenes fan els deures o quan jase n’han anat a dormir. No és fàcil, has de pencar molt i prendre’t seriosament l’avaluaciócontinuada. Però si ho fas així, després els exàmens són fàcils”.

El Jordi Serradell, estudiant de Ciències Empresarials, ha viscut sempre a Ribes deFreser, un poble que ara té uns 2.000 habitants, a la falda dels Pirineus. Com ellmateix explica: “abans era un poble molt industrial. Ara, la veritat, és que la majo-

ria de la gent viu del comerç, del turisme i dels serveis. Queda molt poca indústria i és moltpoca la gent que es dedica a l’agricultura”. El Jordi considera que els hiverns a Ribes sónforça avorrits perquè hi ha poca gent. Malgrat tot, ell només va deixar el seu pobleper estudiar la seva primera carrera a Barcelona, Bioquímica, i per fer el servei militara Madrid.

El Jordi té una llarga jornada laboral. Treballa de professor de Matemàtiques i de Quí-mica en una escola concertada, a Ripoll. Feina que compagina amb una altra decomptable en un patronat municipal de Ribes de Freser. Va ser aquesta segona feinala que el va fer conèixer la UOC. “Per a portar a terme la comptabilitat del PatronatMunicipal necessito coneixements de comptabilitat, de gestió i d’organització empresarial.Com que treballo tot el dia, assistir a una universitat presencial m’és impossible”, explica.

Aquest estudiant recomana la UOC a tots aquells que, com ell, treballen a jornada com-pleta i no poden desplaçar-se. Encara que opina que cal tenir molta voluntat per aseguir un ensenyament no presencial. “Quan arribo a casa no tinc ganes de fer res. Qui esposa, llavors, a fer un problema de comptabilitat? Si comences n’has d’estar molt convençut;si no, em sembla que hi ha el perill de cansar-se’n aviat. Ara bé, és clar que la UOC fa fàcilestudiar des de qualsevol punt. Si no fos per la UOC, jo ni tan sols m’hauria plantejat estu-diar una nova carrera. D’on hauria tret el temps per anar a classe i per copiar apunts?”.

Un dels serveis que li fan més fàcil l’estudi és el telecentre de la seva població. Utilitzagairebé diàriament el local de Televall de Ribes de Freser, on hi ha aquest centre. “Allàtot són avantatges: connexió gratuïta a Internet, si et fas soci; obren moltes hores al dia, i finsi tot els dissabtes; tens assistència tècnica si tens algun problema informàtic; em van trami-tar les convalidacions dels meus anteriors estudis...”.

Agraeix la possibilitat de fer una avaluació continuada i el que menys li agrada sónles dificultats per a fer amics. “Jo només estic en contacte amb altres estudiants el dia quevaig a fer exàmens, que no és precisament el dia més idoni per a establir noves amistats!”,explica el Jordi.

Campus Virtual 11

s de petites poblacionsMaria de les SoguesSabatéEstudiant de Psicopeda-gogia deMenàrguens (Lleida)

“Una companya, que ja estudiavaa la UOC, em va engrescar”

Jordi Serradellestudiant de CiènciesEmpresarials a Ribes deFreser (Ripollès)

“Si no fos per la UOC, no m’hauriaplantejat estudiar una nova carrera”

Campus Virtual 12

Continua el Projecte InternetCatalunya

El Projecte Internet Catalunya (PIC),programa de recercainterdisciplinari sobre la societat

de la informació a Catalunya realitzatper investigadors de l’InternetInterdisciplinary Institute (IN3) de laUOC, continua la seva recerca desprésque l’estiu passat es publiqués el primerdels sis informes previstos, anomenat La

societat xarxa aCatalunya. El

altresinformes,

centrats endiferents àmbitsde la societat,també seran

publicats aInternet.

El PIC és un projecte de recercafonamental, els resultats del qual

seran públics i difosos per Internetmitjançant el portal de la UOC(http://www.uoc.edu), a més de serpublicats als canals habituals depublicació de la recerca. Els informesseran redactats en català, castellà ianglès. El conjunt del PIC -que finança

la Generalitat de Catalunya- estàcodirigit pels professors Manuel Castells iImma Tubella.

A més de l’esmentat informe de lasocietat xarxa a Catalunya -hom potconsultar des del mes d’agost al portal dela universitat- ara s’estant duent a termeles investigacions sobre les TIC i lestransformacions de l’empresa catalana,dirigit per Jordi Vilaseca; l’escola en lasocietat de la informació, dirigda perCarles Sigalés; els usos d’Internet al’Administració autonòmica deCatalunya, dirigda per Eduard Aibar; elsusos d’Internet a l’Ajuntament deBarcelona, dirigida per Manuel Castells;Internet i la xarxa universitària catalana,dirigida per Teresa Sancho, i l’ús de lesnoves tecnologies en l’àmbit sanitari,dirigida per Manuel Castells.

L’informe La societat xarxa a Catalunyaha analitzat la relació entre estructurasocial, cultura, pràctiques socials i usosd'Internet en la societat catalana, a partirde les dades d'una enquesta feta laprimavera del 2002. Es basa en unaenquesta per qüestionari feta a una

mostra de 3.005 persones irepresentativa de la població més grande 15 anys a Catalunya. Aquestaenquesta ha inclòs tant els usuarisd’Internet com els no usuaris, fet que hapermès comparar l’efecte específic delsusos d’Internet en les pràctiques socials.

Alhora que s’ha estudiat la interaccióentre l’estructura social, les pràctiquessocials i Internet, s’ha analitzat en bonamesura l’estructura i pràctiques socials iculturals de la societat catalana enconjunt. S’ha mostrat, així, eldesenvolupament diferencial de lasocietat xarxa segons els grups socials iels grups d’edat, ja que la societatcatalana actual presenta forts contrastseducatius, culturals i tecnològics, entre lapoblació de més edat i els més joves.

Sobre la base dels resultats de La societatxarxa, es publicarà a la fi d’aquest any2003, un llibre editat per Rosa delsVents-Plaza & Janés; escrit pels mateixosinvestigadors i autors de l’informe:Manuel Castells, Imma Tubella, TeresaSancho, Isabel Díaz de Isla i BarryWellman.

Jornades sobre literatura electrònicaLa UOC va ser seu, el 7 de novembre, del seminari sobre literatura electrònicaCartografies de l’hipertext. Experts en literatura comparada i teoria de la litera-tura van debatre sobre la relació entre aquesta disciplina i les noves tecnologiesi van tractar temes com la literatura electrònica europea, les presències i lesabsències literàries a la xarxa o les teories literàries i els reptes digitals –aportant-hi l’experiència i les solucions de la UOC en aquest terreny–. Aquests investiga-dors i professors, vinguts de deu universitats europees, són integrants del grupde recerca Hermeneia, que lidera la Universitat Oberta. Aprofitant la trobada, esva presentar també el web d’Hermeneia, una eina per a la recerca literària ambmés de 300 recursos sobre el tema (www.uoc.edu/in3/hermeneia).

La UOC crea un laboratori de facilitat d’ús La Universitat Oberta de Catalunya i el Centre d'Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya van signar al novembre elconveni de creació del Laboratori d'Usabilitat d'Aplicacions Mòbils Avançades,emmarcat a l'IN3, l'institut de recerca de la UOC. El nou laboratori permetrà ales empreses vinculades amb les TIC experimentar i optimitzar els seus serveis,terminals i aplicacions amb l'objectiu d'assegurar-los l’èxit comercial. Aixímateix, aquesta iniciativa pretén afavorir el sector de les tecnologies de lainformació i la comunicació i contribuir a potenciar el parc digital de Catalun-ya. El laboratori es posarà en funcionament durant els mesos propers.

Primera tesi doctoral a la Universitat ObertaEl professor dels Estudis d’Economia i Empresa Joan Torrent va llegir el mes dejuliol la primera tesi doctoral presentada a la UOC des del seu naixement, l’any1995. La tesi és un treball interdisciplinari que parteix de la hipòtesi que diu que“l’aplicació econòmica de les TIC ha obert les portes a un canvi de paradigma tec-noeconòmic que anomenem economia del coneixement i que té en el coneixe-ment el recurs productiu determinant dels avenços de la productivitat i, per tant,del creixement econòmic”. El treball de Torrent demostra com la massiva incor-poració de les TIC a l’activitat econòmica defineix un nou esquema de producciódel coneixement. Aquesta tesi ja es pot consultar a la base de dades TDX(www.tdx.cbuc.es). Aquest servidor conté, en format digital, les tesis doctoralsllegides a les universitats de Catalunya.

Sessions d’informacióde l’IN3L’Internet Interdisciplinary Institu-te de la Universitat Oberta de Cata-lunya, l’IN3, va organitzar, durantels darrers mesos de l'any 2002,diverses sessions de presentaciódels projectes de recerca aprovatsen el marc de la Convocatòria deprojectes 2002 de l’IN3.Moderades pel director de l’IN3, elprofessor Ramon O’Callaghan,l’objectiu d’aquestes trobades erafacilitar l’intercanvi d’experiències ide coneixement entre els investiga-dors de l’IN3 i fomentar la interdis-ciplinarietat entre els diferentsàmbits. En aquesta línia, es van exposar,entre altres, projectes de l’àmbitdel dret i la política, l’aprenentatgevirtual, la cultura digital i la gestiódel coneixement.En la darrera sessió, es van tractartemes com les "Pautes per a l'anàliside la interacció en entorns virtualsd'aprenentatge: dimensions relle-vants i instruments d'avaluació";“Information technology and pri-vacy at work”, o "La psicologia de lasalut i de la qualitat de vida en lasocietat de la informació i del conei-xement".

La recerca a la UOC

Campus Virtual 13

La Virtual, una cooperativapionera a Internet

“Intentem oferir allò que el clientrealment necessita amb unescondicions qualitat/preu

immillorables”. Així descriu Jaume Baró,gerent de la Xarxa Virtual de ConsumSocietat Cooperativa, més coneguda comLa Virtual, la clau característica d’aquestacooperativa de consum universitària. LaVirtual va néixer amb la UOC per acobrir les necessitats en materialinformàtic dels seus estudiants iprofessors. Però des d’un boncomençament es va convertir en unasocietat autònoma, governada, com totesles cooperatives, pels seus socis. “Vanéixer amb una clara vocació de servei itransparència”, explica Jaume Baró. Ara,aquesta cooperativa, primera i única quefunciona exclusivament de forma virtual,ja té 25.000 socis. Segons el seu gerent,“és la cinquena institució catalana ennombre de socis”. Gaudir dels avantatges que ofereix LaVirtual només suposa una despesa de6,01 euros un cop a la vida. Cal serestudiant, professor o personal de gestióde la UOC per a convertir-se en soci. Uncop es fa soci, l’usuari pot saber permitjà del web de La Virtual(www.virtual.com) i de les seves revistesdigitals, els productes que ven. S’hipoden aconseguir els materials didàcticsde la UOC i material informàtic. SegonsJaume Baró, la competència en aquestsector és molt forta, i si bé La Virtual noofereix els preus més econòmics, síque ofereix la millor relacióqualitat/preu del mercat,alhora que assessorael client sobre elproducte que mésli convé. “Sabemel que venem. Per

exemple, no vendrem un portàtil amb DVDa una persona que et demana un portàtilper treballar, perquè ningú no suporta veureuna pel·lícula a la petita pantalla d’unordinador portàtil”, explica Baró. El gerentde La Virtual afirma que altres botiguesvirtuals d’informàtica que també venenper mitjà de la xarxa no sempreofereixen una informació clara itransparent sobre els seus productes.“Pots veure una gran oferta i després, al’hora de pagar, et trobes que el transport ol’IVA no hi estan inclosos. Nosaltres portemels nostres productes on calgui i oferim entreun i tres anys de garantia”.

Però no ha estat fàcil sobreviure en unmercat on els productes canvien tanràpidament i que és tan competitiu. LaVirtual, en aquests sis anys d’existència,s’ha anat renovant i ha anat oferintnoves línies de negoci per tald’atreure nous socis ifidelitzar els que ja té.“Volem seguir el modeljaponès. No inventem res.Copiem i millorem. És adir, investiguem sobre què ésallò que necessiten els nostresclients i els hooferim”. Aixídoncs, handiversificat laseva oferta ihan

començat a oferir connexió ADSL,programari i maquinari d’entreteniment(la famosa Play Station, per exemple),servei tècnic a un preu molt competitiu,lloguer d’ordinadors i materialpromocional de la Universitat i, aviat,entraran al mercat de la telefonia mòbil“oferint mòbils lliures (que pots fer servir enqualsevol companyia) que no siguincaríssims”, explica Jaume Baró. És aixícom aquesta cooperativa universitària haaconseguit mantenir-se viva. “En eltemps que fa que funcionem, som de lespoques “.com” que no hem tancat.Nosaltres ens hem mantingut”.

La Virtual també ha estat pionera enaltres qüestions del seu funcionament.Han estat dels primers d’homologar-seseguint la nova llei de Serveis de laSocietat de la Informació i del ComerçElectrònic, o d’afegir-se a l’Agència deQualitat d’Internet (IQUA). I, segonsJaume Baró, és una empresacapdavantera en la democràciaelectrònica. “Les assemblees de socis quetrien la directiva o que aproven elspressupostos es realitzen de manera virtual”.

Ara, la Xarxa Virtual de ConsumSocietat Cooperativa vol posar fi

a la desconeixença que moltstenen de La Virtual i

convertir-se en el referentde compra dels estudiants,

personal de gestió iprofessors de la UOC. “En

agradaria que, abansde comprar,

miressin LaVirtual.”

L’any 1996, quan la UOC va co-

mençar a funcionar, el material in-

formàtic era gairebé un article de

luxe. La Universitat va decidir fer

l’aposta de crear una cooperativa

de consum que oferís la millor rela-

ció qualitat/preu del mercat en ma-

terial informàtic per tal de facilitar-

hi l’accés als estudiants d’una ma-

nera transparent i convertint a es-

tudiants, professors i personal de

gestió en els veritables “propieta-

ris” d’aquesta cooperativa: La Vir-

tual.

Novetats editorials www.editorialuoc.com

Títol: El desarrollo de los niños, paso a pasoCol·lecció: Biblioteca MultimèdiaAutors: Carles Rostán Sánchez i Elisabet Serrat Sella-

bona. Coordinadora: Marta Sadurní i Brugué PVP: 40 euros

Aquesta obra descriu els canvis més comuns que experi-menten els nens al llarg de la primera i segona infància iels analitza dins de les diferents àrees del desenvolupa-ment. L’obra ajuda a comprendre com actuen sobre el nenles experiències educatives i l’entorn en què viu, contri-bueix a la reflexió sobre els factors de protecció del seu de-

senvolupament, ajuda pares i educadors a solucionar dubtes sobre la manera de con-duir l’educació dels nens i exposa breument els problemes amb què aquests tutors estroben davant de nens afectats per problemes especials. Aquest darrer títol de la Bi-blioteca Multimèdia –formada per un CD-ROM i un llibre– presenta la informaciótextual completada amb 61 vídeos, 25 arxius de so, 681 fotografies, esquemes i il·lus-tracions, 250 entrades de glossari amb enllaços i 590 referències bibliogràfiques.

Títol: Vida religiosa a l’antiga RomaCol·lecció: Manuals 62Autors: Xavier Espluga i Corbalan, Mònica Miró i

VinaixaPVP: 17,30 euros

Els romans eren plenament conscients que, si havien po-gut vèncer altres pobles i sotmetre’ls al seu domini, erasobretot per l’ajut de les divinitats. Per aquesta raó,aquesta obra descriu i exemplifica les principals coorde-nades en què es desenvolupà l’experiència religiosa delpoble romà, una pràctica basada en un seguit d’actua-

cions culturals i en un conjunt de ritus molt codificats. Pregàries, himnes, prome-tences, ofrenes, sacrificis, banquets sagrats, pràctiques endevinatòries, actes depurificació... tot contribuïa a mantenir la pau amb la munió dels déus i deesses “es-pecialistes” en les més diverses matèries. Vida religiosa a l’antiga Roma ajuda a en-tendre els plantejaments metafísics o teològics d’un poble, el romà, del qual hemheretat un gran llegat històric i cultural.

Campus Virtual 14

L’equip de l’Oficina d’Atenció a l’Estudiantencarregat de la Secretaria Virtual

La Secretaria Virtual,un espai de gestió i informació

“A la nova Secretaria Virtual s’ofereixmés informació –dividida en cincnivells diferents: matriculació, plans

d’estudis, expedients, tràmits i avaluació–,però a més, és més fàcil trobar-la”, segonsMireia Tort, responsable d’administracióde continguts de l’Oficina d’Atenció al’Estudiant.

Aquesta aposta ja es demostra a lapàgina inicial, on apareixen el calendariacadèmic comú a tots els estudiants, unapartat fix d’informació i una sèried’accessos directes –a la consulta dequalificacions, als expedients, etc.–.Aquests dos últims apartats van canviantsegons els temes de màxim interès encadascuna de les èpoques del curs.

L’objectiu d’aquesta reforma de laSecretaria és “millorar l’accés a lainformació i facilitar a l’estudiant l’úsd’aquest espai i l’autogestió del seuexpedient acadèmic”, assegura CristóbalZamora, responsable de gestió de lainformació de l’Oficina d’Atenció al’Estudiant, “des d’aquest servei virtual,es posen al seu abast eines que elspermeten conèixer les seves possibilitats,prendre decisions i executar-lesdirectament”.

Per mitjà de la Secretaria Virtual espoden consultar els plans d’estudi i elsexpedients acadèmics, les notesd’avaluació continuada i les finals, lainformació sobre beques i ajuts, lanormativa o l’estat de la tramesa dematerials. En total, la nova SecretariaVirtual té 895 pàgines informatives.

Però a més de trobar tota aquestainformació, mitjançant aquest espai“l’estudiant pot realitzar una sèrie degestions necessàries per a la seva vidaacadèmica. Per exemple, pot modificar ipersonalitzar l’horari d’exàmens, sol·licitar-ne la revisió, demanar documents oficials icertificats, matricular-se o demanarl’avaluació d’estudis previs iconvalidacions”, explica Mireia Tort.Des d’aquest espai es vol facilitar lacomunicació de l’estudiant amb laUniversitat. Per això s’hi troben recursoscom el servei d’atenció de consultes, alqual es pot accedir des de totes lespàgines de la Secretaria Virtual.Qualsevol pregunta sobre la gestióacadèmica o sobre l’activitatuniversitària pot trobar resposta permitjà de dues vies: la de l’espai querecull les preguntes més freqüents i la deles consultes, o les respostes, ateses perpersones responsables de cadascun delsàmbits.

Durant aquests tres primers mesos defuncionament de la nova secretaria, elservei d’atenció de consultes ha rebutmés de 1.400 demandes sobre l’avaluaciód’estudis previs (610 durant el mes desetembre), 950 sobre la matriculació (733durant el setembre), 613 sobre l’ingrés(el mes punta va ser l’octubre, amb 266preguntes) i 602 peticions d’actualitzacióde l’expedient. En total, al setembre esvan atendre 2.411 consultes, a l’octubre1.416 i al novembre 1.271. Prop de1.000 d’aquestes qüestions s’han respost

directament des de l’apartat depreguntes i respostes més freqüents. Pera la resta, la mitjana del temps deresposta ha estat de 48 hores.

Tots els canvis responen a les necessitatsque s’han detectat entre els estudiantsper mitjà d’estudis. Fa un any, un equipmultidisciplinari de professionals de laUniversitat Oberta de Catalunya vacomençar a treballar en aquesta reforma:es van consultar experts externs, es vanfer diferents tests de facilitat d’ús –ambl’objectiu de detectar aspectes formals ifuncionals del Campus que es poguessinmillorar per afavorir la interacció del’usuari amb l’entorn– i es van gravarsessions d’usuaris en vídeo per tald’analitzar-les posteriorment.

La Secretaria Virtual ha canviat la

cara. Aquest espai del Campus Vir-

tual, on l’estudiant pot trobar tota

la informació acadèmica que ne-

cessita i efectuar tots els tràmits

necessaris, va renovar la seva es-

tructura el mes de setembre, per

tal de ser més útil pel que fa a la

seva configuració i al seu sistema

de navegació.

Algunes xifresDurant el mes de setembre, lanova pàgina inicial de la Secreta-ria va registrar 50.352 accessos–47.229 a l’octubre– i l’espai deconsulta d’expedient acadèmic,15.589. Durant l’octubre, el calen-dari acadèmic va tenir més de4.000 accessos i es van dur a ter-me prop de 7.800 demandes d’in-formació sobre l’avaluació d’estu-dis previs. Pel que fa al mes denovembre, es van realitzar 5.591consultes de qualificacions i 4.689d’expedient acadèmic.

Campus Virtual 15

“La meva feina docentse n’ha vist beneficiada”

L’Antoni Aparicio fa temps que estàinteressat per la documentació. Vaestudiar Enginyeria Tècnica de

manera presencial i exerceix com aprofessor de Tecnologia en un centre desecundària de Barcelona, però temescom la gestió o el tractament de lainformació sempre han ocupat part delseu temps lliure. Al principi de l’any2000, va decidir aprofitar l’oportunitatque la UOC li donava de compatibilitzarestudis i feina i es va matricular alsestudis de Documentació (segon cicle). “Vaig mirar el pla d’estudis: em va atreureperquè era molt nou, no era com a altresuniversitats on s’arrosseguen les mateixes

assignatures des de fa anys. Era una carrerad’ara”, explica l’Antoni. Dit i fet: aquest professor començavauna carrera que acabaria el mes de juny

passat, amb la seva graduació. Malgratque, com ell mateix reconeix, no es vaplantejar aquests estudis com unasortida laboral, “la meva feina directa deprofessor se n’ha vist beneficiada. El que heaprès m’ha ajudat a transmetre als meusalumnes habilitats que els permetin tractarde la millor manera la informació i buscar-ne les fonts adequades; sobretot a recursosque tenen al seu abast, com Internet, i queno saben utilitzar”.

Però no només això; amb un altrecompany, s’encarrega ara del sistemad’informació de la seva escola i elsconeixements adquirits li han permèsoptimitzar els fluxos d’informació. “Lespràctiques i treballs que he fet durant lacarrera estaven relacionats amb el meucentre de treball: per exemple, vaig estudiarcom organitzen diferents escoles la sevainformació digital o vaig dissenyar unaintranet educativa”, recorda.

L’Antoni creu que les claus per afinalitzar una carrera a distància,compaginada amb feina i família, són“que t’agradi molt i aconseguir organitzar-teel temps, planificar-lo. Jo dic als meusalumnes que tots tenim una tendèncianatural a deixar les coses per al final, iaquesta inèrcia a la Universitat Oberta ésmolt perillosa. Hi ha hagut moments detensió, com quan em coincidien els meusexàmens i els dels estudiants, peròhabitualment m’he organitzat per a estudiartots els caps de setmana”.

Es va apuntar per a gaudir aprenent i hova aconseguir. Tant que, aquestsetembre, ha començat la carrera deComunicació Audiovisual, en què formapart de la primera promoció.

Practicum de Documentació, una assignaturavinculada a la realitat professionalEls estudiants de Documentació tenen la possibilitat de cursar l’assignatura de

Practicum, dividida en Practicum I i Practicum II, de 4,5 crèdits cadascun, en un

o dos semestres. Aquesta assignatura consisteix en la realització individual d’un

projecte, la qual cosa els permet integrar diversos coneixements adquirits

durant la llicenciatura i aplicar-los a situacions reals.

La Maria Eugènia Serra, llicenciada en Documentació i responsable de Coordi-

nació General de la Biblioteca de Catalunya, va desenvolupar un projecte per a

recollir, emmagatzemar i preservar els recursos electrònics catalans en línia i

també per a accedir-hi. “Vaig escollir aquest tema perquè estava vinculat professio-

nalment amb el meu lloc de treball i consistia a dissenyar un sistema mixt d’identifi-

cació i captura dels recursos, en què es combinava l’ús de la tecnologia amb la recer-

ca i selecció feta per gestors de la informació a partir de criteris predeterminats, com

ara recursos en llengua catalana”, recorda la Maria Eugènia.

Hi ha dues opcions pel que fa al tipus de practicum: de torn lliure –en què l’es-

tudiant formula la proposta de treball, com la Maria Eugènia– i de torn vinculat

–l’estudiant tria un projecte entre les propostes seleccionades des dels estudis i

que provenen de diverses institucions.

Per a ella, va ser una experiència molt positiva: “Vaig trobar interessant haver d’a-

plicar una metodologia diferent a la utilitzada en l’estudi habitual i que és molt comu-

na a l’emprada en la realització de qualsevol projecte, cosa que m’ha beneficiat pro-

fessionalment. Crec que la redacció del practicum, com que es tracta d’una feina indi-

vidual, requereix un grau de responsabilitat i implicació més alt que en altres assig-

natures, però et permet aprofundir en el coneixement d’una matèria o tema que escull

l’alumne i que, per tant, l’interessa”. Per això, no dubta a recomanar-lo i assegura

que “et permet la possibilitat de dissenyar un projecte que pugui tenir una aplicació

real”.

Sabadell acolliràla propera graduaciód’estudiantsSabadell serà la ciutat catalana queacollirà, la propera tardor, elcinquè acte de graduaciód’estudiants de la UniversitatOberta de Catalunya. Actualment,la UOC té més de 700 graduats,432 dels quals van celebrar la sevagraduació l’octubre passat a la SeuVella de Lleida, apadrinats peldirector d’El Periódico, AntoniFranco. Aquest acte va ferdesplaçar a la capital lleidatanamés de 1.000 persones, entreestudiants, familiars, professors ipersonal de la UOC. Manresa (l’any1999) va ser la primera ciutat on esva celebrar un acte d’aquest tipus.L’any 2000 es va celebrar a Salt i el2001, a Reus

La Borsa Virtual detreball posa en marxales pràctiquesuniversitat-empresa

La Borsa Virtual de Treball ha posaten marxa aquest semestre lespràctiques a empreses. Per tal departicipar en aquest programa,l’estudiant ha de tenir el 50% delscrèdits de la carrera superats iincorporats al seu expedientacadèmic. L’estudiant pot consultarel tauler d’ofertes i escollir la queencaixi amb el seu perfilprofessional; cal que demostri unarelació entre les tasques que hauràde fer i els coneixements adquiritsdurant la carrera. A partir d’aquí, had’inscriure’s en el procés deselecció. En cas de ser seleccionat,es signarà un conveni decol·laboració universitat-empresaabans d’iniciar les pràctiques.

A punt la segonaedició de les JornadesVirtuals

El Club UOC prepara la segonaedició de les Jornades Virtuals perals propers mesos. Aquestesjornades, que tenen una duraciód’una setmana i van adreçades agraduats de la UOC i anticsestudiants, són un espai dereflexió, debat i formació per aestar al dia en temes d’interèscultural i professional.A la primera edició, en què vanparticipar més de 150 persones, esvan tractar temes com laintel·ligència emocional, la gestiódel temps o el tractament de lesimatges digitals.

Antoni ApariciDocumentació

L’Antoni Aparicio, graduat de Documentació i estudiant de Comunicació Audiovisual

Els graduats

Entre

vista

a...

Josep LaportePresident de l’Institut d’Estudis Catalans

El currículum del doctor Josep Laporte està marcat per dues disciplines: la medicinai l’ensenyament. Metge especialista en Farmacologia, ha estat conseller de Sanitat iSeguretat Social de la Generalitat de Catalunya i president de l’Acadèmia de Cièn-cies Mèdiques de Catalunya i Balears. Actualment és president de la Fundació deGestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En el món de l’educació, ha estatrector de la Universitat Autònoma de Barcelona, conseller d’Educació i comissionatper a Universitats i Recerca. Per tot això, i molt més, el doctor Josep Laporte es con-vertirà aquest any en el primer doctor honoris causa de la Universitat Oberta deCatalunya.

Fa cinc anys, aquesta revista li concedia aquestmateix espai a la contraportada per tal que fesuna valoració del perquè de la UOC, ja que vaser ell qui, mentre era comissionat per Universi-tat i Recerca, va encarregar al rector Ferraté lacreació de la “universitat a distància catalana”.En aquell moment, Laporte considerava que laUOC havia de ser una universitat adaptada al fetdiferencial català, que donés la possibilitat defer estudis superiors a persones que, per qües-tions de distància, feina o horaris, no poguessinassistir a una universitat presencial.

Ara, la UOC ja funciona a ple rendiment i ambbons resultats. Cinc anys després, creu que laUniversitat Oberta ha complert les expectatives? No només ha complert el seu objectiuinicial, sinó que crec que l’èxit ha supe-rat de llarg les expectatives. Una de lesclaus de l’èxit l’hem de buscar en la per-sona que es troba al capdavant de laUOC, el seu rector, el doctor GabrielFerraté. Si alguna cosa vam fer de formamolt encertada quan vam decidir decrear la UOC, va ser triar la persona quela posés en marxa. La Universitat Ober-ta ha tingut en aquest temps una trans-cendència molt important que l’ha fetatraspassar fronteres, no només fora deCatalunya, sinó també fora d’Espanya.La UOC ha arribat a Amèrica, per exem-ple, i aviat també serà present a la Xina.

Quines han estat les claus de l’èxit?Primer, el fet de ser virtual: quan vaaparèixer no existia cap altra universitatsemblant. També la manera en què s’haplantejat en tot moment el seu desen-volupament: tocant de peus a terra. S’haanat de mica en mica. Posant en marxatitulacions a poc a poc. Si el catàleg detitulacions des del principi hagués estatmés ampli, no s’hauria aconseguit l’èxit.I naturalment, un altre factor important

d’èxit és la qualitat humana de l’equip.La UOC s’ha dotat de col·laboradors deprimera línia. Crec que s’ha treballatd’una manera molt intel·ligent el fons ila forma.

I quins creu que són els camins que ha deseguir la UOC en el futur?No se sap cap a on avança la tecnologiai la pedagogia. La UOC s’adapta is’aprofita de les novetats que van sor-gint. Penso que l’equip directiu és proubo per a fer aquesta adaptació de lamillor manera possible i garantir-nel’èxit futur.

Però no és fàcil seguir el ritme vertiginósamb què avancen les noves tecnologies de la comunicació.És cert: no és fàcil. En els darrers anys,s’ha avançat molt en la implantació dela informàtica, però jo, personalment,lamento que no hi hagi un creixementencara més gran a nivell de tot l’Estat.L’evolució que es segueix no és l’ade-quada per a convertir-se en un paispunter a nivell tecnològic. I a nivell deCatalunya la situació també és preocu-pant. Fa uns anys estàvem per sobre dela mitjana de l’Estat. Ara ens estem dei-xant avançar.

Li pot sortir competència, a la UOC?És clar que li pot sortir competència. Ésmés, crec que li’n sortirà. Una universi-tat virtual és un camp de futur. De totamanera, si bé és cert que la tecnologiaavança molt ràpidament, crec que aEspanya encara estem una mica endar-rerits en quant a l’ús d’aquestes tecnolo-gies. I Catalunya, que havia estat capda-vantera, està perdent aquesta posició.

Què suposa per a vostè convertir-se en el pri-mer doctor honoris causa de la UOC?Em sento molt honrat, naturalment.

Se sent una mica el pare de la criatura? El pare no, perquè la paternitat de laUOC és del doctor Gabriel Ferraté, peròsí que és cert que em sento una mica elpadrí.

Com a excomissionat per a Universitats iRecerca, quina opinió té del fet que aquestadisciplina hagi donat peu a la creació d’unaconselleria de la Generalitat.Les competències en quant a universi-tats ja estaven, en principi, en mans delconseller d’Educació. Però les qüestionsrelacionades amb la universitat es vanfer tan grans i tan importants que vandonar lloc a la creació de la figura delcomissionat d’Universitats i Recerca. Defet també calia impulsar la recerca, unaspecte molt important per al desenvo-lupament del país. Posteriorment s’hacreat la conselleria, que torna a demos-trar que són temes de gran transcendèn-cia. La conselleria ha incorporat com acompetències a la universitat i a larecerca, la societat de la informació.Això ens dóna una idea de la importàn-cia que ara té aquest camp i de la neces-sitat de potenciar-lo, com també hecomentat abans, per al bon desenvolu-pament del país.

I pel que fa al futur del món universitaricatalà, què opina de la nova llei aprovada pelgovern del PP durant aquesta legislatura?La Llei d’universitats del PP és massaintervencionista. No es troba en la líniade les necessitats actuals de les universi-tats, i menys de Catalunya. El governcentral té por de qualsevol augment del’autonomia, ja sigui política o univer-sitària. Penso que s’equivoquen, perquèel centralisme posa traves a la com-petència entre universitats, tan necessà-ria actualment. EL PP vol tornar almodel d’universitat única, que ara perara trobo molt poc encertat.

“L’èxit aconseguit per la UOC ha superat totes les expectatives”

Edició: Gabinet de Premsa UOCRevisió lingüística: Servei Lingüístic UOCTelèfon d’informació UOC: 902 141 141

Disseny general: Manel Andreu Maquetació: Disseny visual, slFotografies: D. Campos, S. BallestéIl·lustracions: M. Ginesta, M. AndreuImpressió: Giesa-Rotographik Dipòsit legal: B-12.158-95

Campus Virtual16