extensiusextensius.cat/wp-content/uploads/2018/02/24_febrer_fumoni_v3.pdf · gemma capellades...

2
Febrer 2018 extensiu s. cat La informació per a la meva explotació 24 [email protected] www.extensius.cat Tolerància a la contaminació per fumonisines de les varietats de blat de moro per a gra La sanitat del gra de blat de moro és un requisit cada vegada més demandat per les empreses compradores. Una de les principals problemàtiques sanitàries és el contingut en micotoxines; i, en les nostres zones productores, especialment en fumonisines. Per reduir la seva presència, la tolerància varietal és una de les principals eines que disposa el productor. Normalment les varietats transgèniques derivades del MON810 mostren un contingut en fumonisines més baix que les seves isogèniques convencionals, conseqüència de la protecció total que ofereixen contra els barrinadors del blat de moro (Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis) i parcial contra Helicoverpa sp. També s’observen diferències entre varietats, destacant entre les menys afectades KERIDOS, IXABEL, MAS 75.A, P1570Y, P1921, POBOA YG, PR33Y72, PR33Y74, SY JULLEN, entre altres. Figura 1. Panotxa severament afectada per Fusarium verticillioides, que és un dels principals fongs productors de fumonisines. Foto: IRTA Mas Badia. Figura 2. Panotxa amb danys de barrinadors del blat de moro. Foto: IRTA Mas Badia. Figura 3. Atac de Fusarium verticilliodes, que s’ha iniciat a partir de lesions causades per Helicoverpa sp. Foto: IRTA Mas Badia. Entre les micotoxines que procedeixen de camp, les més freqüents en les explotacions catalanes són les fumonisines. Aquestes són produïdes majoritàriament pel fong Fusarium verticillioides (Figura 1). La presència d’aquest es veu afavorida quan es produeixen ferides a la panotxa, sovint causades per insectes, principalment els barrinadors del blat de moro (Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis) (Figura 2) i Helicoverpa sp. (Figura 3). La resistència a l’atac d’aquestes plagues és un dels principals actius que poden aportar els híbrids transgènics autoritzats. Quan es compara el contingut en fumonisines de les varietats convencionals amb les seves isogèniques transgèniques, normalment aquestes darreres mostren continguts més baixos, sobre tot en situació de pressió elevada de barrinadors. Si no es dóna atac d’aquestes plagues les diferències poden ésser molt menys destacables. El conreu de VARIETATS TRANSGÈNIQUES, derivades del MON810, permet disminuir el risc de contaminació per fumonisines a camp.

Upload: others

Post on 23-Aug-2020

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: extensiusextensius.cat/wp-content/uploads/2018/02/24_febrer_fumoni_v3.pdf · gemma capellades gemma.capellades@irta.cat irta mas badia xavier solanes xsolanes@esporc.com esporc yg

Febrer 2018

extensius.catL a i n f o r m a c i ó p e r a l a m e v a e x p l o t a c i ó

24b u t l l e t i . e x t e n s i u s @ i r t a . c a t w w w . e x t e n s i u s . c a t

Tolerància a la contaminació per fumonisines de les varietats de blat de moro per a gra

La sanitat del gra de blat de moro és un requisit cada vegada més demandat per les empreses compradores. Una deles principals problemàtiques sanitàries és el contingut en micotoxines; i, en les nostres zones productores,especialment en fumonisines. Per reduir la seva presència, la tolerància varietal és una de les principals eines quedisposa el productor. Normalment les varietats transgèniques derivades del MON810 mostren un contingut enfumonisines més baix que les seves isogèniques convencionals, conseqüència de la protecció total que ofereixencontra els barrinadors del blat de moro (Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis) i parcial contra Helicoverpa sp.També s’observen diferències entre varietats, destacant entre les menys afectades KERIDOS, IXABEL, MAS 75.A,P1570Y, P1921, POBOA YG, PR33Y72, PR33Y74, SY JULLEN, entre altres.

Figura 1. Panotxa severament afectada per

Fusarium verticillioides, que és un dels

principals fongs productors de fumonisines.

Foto: IRTA Mas Badia.

Figura 2. Panotxa amb danys de barrinadors

del blat de moro. Foto: IRTA Mas Badia.

Figura 3. Atac de Fusarium verticilliodes, que

s’ha iniciat a partir de lesions causades per

Helicoverpa sp. Foto: IRTA Mas Badia.

Entre les micotoxines que procedeixen de camp, les més freqüents en les explotacionscatalanes són les fumonisines. Aquestes són produïdes majoritàriament pel fongFusarium verticillioides (Figura 1). La presència d’aquest es veu afavorida quan esprodueixen ferides a la panotxa, sovint causades per insectes, principalment elsbarrinadors del blat de moro (Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis) (Figura 2) iHelicoverpa sp. (Figura 3). La resistència a l’atac d’aquestes plagues és un dels principalsactius que poden aportar els híbrids transgènics autoritzats.

Quan es compara el contingut en fumonisines de les varietats convencionals amb lesseves isogèniques transgèniques, normalment aquestes darreres mostren contingutsmés baixos, sobre tot en situació de pressió elevada de barrinadors. Si no es dóna atacd’aquestes plagues les diferències poden ésser molt menys destacables.

El conreu de VARIETATS

TRANSGÈNIQUES, derivades del

MON810, permet disminuir el risc de contaminació per

fumonisines a camp.

Page 2: extensiusextensius.cat/wp-content/uploads/2018/02/24_febrer_fumoni_v3.pdf · gemma capellades gemma.capellades@irta.cat irta mas badia xavier solanes xsolanes@esporc.com esporc yg

Figura 4. Percentatge mitjà de panotxes amb danys d’Helicoverpa sp. obtingut

a la Tallada d’Empordà, la campanya 2016. Comparació entre varietats

transgèniques derivades del MON810 (69YG, DKC6729YG, LG30.712 YG,

MILOXAN YG, NYSTAR YG, P1570Y, P1574Y, P1921Y, PR33Y72) i les seves

respectives isogèniques convencionals (68.K, DKC6728, LG30.681, MILOXAN,

NYSTAR, P1570, P1574, P1921 i PR33Y74). Figura 5. Atac d’Helicoverpa sp.

en panotxa de blat de moro.

La sembra de varietats transgèniques derivades del MON810també permet reduir parcialment l’atac d’Helicoverpa sp.; i,al limitar els seus danys, fa possible disminuir lacontaminació per fumonisines. Les dades disponiblesmostren una afectació molt més baixa d’aquesta plaga en lesvarietats transgèniques en comparació amb les sevesisogèniques convencionals (Figura 4).

En els assaigs realitzats les tres darreres campanyes (2015, 2016 i 2017) el contingut en fumonisines ha variat deforma significativa entre varietats. Els híbrids que han mostrat els continguts mitjans més elevats han estatDKC6667YG, P1574Y, P1524, LG30.707 YG, entre altres; pel contrari, els que han mostrat els valors més baixos hanestat POBOA YG, P1570Y, MAS 75.A, entre altres (Figura 6). Tot i això, els resultats s’han d’interpretar ambprecaucions ja que la contaminació en fumonisines ha variat de forma significativa entre assaigs i el comportamentde les varietats no sempre ha estat homogeni.

El principal criteri a considerar en el moment de l’elecció de la varietat és el rendiment; però, cada vegada més calintegrar altres paràmetres, entre els que es pot destacar la tolerància a la contaminació per fumonisines. A la Figura7 es mostra una agrupació de les varietats en funció del seu potencial de producció i la sensibilitat a aquestesmicotoxines. Les varietats que mostren un major interès son les que tenen una major capacitat de donarproduccions sanes (potencial productiu alt i tolerància a la contaminació per fumonisines mitjana a alta). Entreaquestes es pot mencionar: 68.K, DKC6729YG, IXABEL, P1570Y, P1921, P1921Y, PR33Y72, PR33Y74, etc.

Cada vegada més s’han de conrear varietats que tinguin un elevat potencial de PRODUCCIÓ i que garanteixin alhora la SANITAT del gra.

Figura 6. Contingut en fumonisines B1+B2 (mitjana i interval

de confiança 95%) de les varietats de blat de moro obtingut

a les localitats de la Tallada d’Empordà (el Baix Empordà) i

el Poal (el Pla d’Urgell), les campanyes 2015, 2016 i 2017.

Figura 7. Classificació de les varietats de blat de moro per a gra assajades les tres (2015,

2016 i 2017) (negreta) o dos (2016 i 2017) (cursiva) darreres campanyes, en funció de la

tolerància a la contaminació per fumonisines i al seu potencial productiu. *Varietats

transgèniques.

La classificació s’ha realitzat a partir del contingut mitjà en fumonisines i del número d’ordre mitjà

ocupat per cada varietat en els assaigs realitzats.

JOAN SERRA [email protected] IRTA Mas BadiaANTONI LÓPEZ [email protected] IRTA LleidaROSER SAYERAS [email protected] IRTA Mas BadiaGEMMA CAPELLADES [email protected] IRTA Mas BadiaXAVIER SOLANES [email protected] ESPORC

POBOA YG

P1570Y

MAS 75.A

P1921

PR33Y72

IXABEL

KERIDOS

KONTIGOS

PR33Y74

SY JULLEN

PR32W86

SY ZOAN

LG30.681

RESERVE

SY HYDRO

LG30.707 YG

P1524

P1574Y

DKC6667YG

Contingut en fumonisines B1+B2 (ppb)

TOLERÀNCIA A LA CONTAMINACIÓ PER FUMONISINES

MITJANA A ALTA MITJANA BAIXA A MITJANA

PO

TEN

CIA

L P

RO

DU

CTI

U

ALT68.K, DKC6729YG*, IXABEL, P1570Y*, P1921, P1921Y*,

PR33Y72*, PR33Y7469YG*, P1570 P1524, P1574Y*

MITJÀ A ALT

KERIDOS, LG30.690 YG*, MAS 75.A, NYSTAR YG*,

POBOA YG*

BOLEA YG*, CHARLESTON,DKC6667YG*, KEFIEROS,

KONTIGOS, LG30.681, PR32W86, RESERVE

MITJÀ MILOXAN YG*, SY JULLENLG30.707 YG*, SY HYDRO,

SY ZOAN

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

ISOGÈNICACONVENCIONAL

TRANSGÈNICMON 810

Panotxes amb danys d'Helicoverpa sp. (%)