en emoció i en vivesa pictòrica, i enfacundia compositiva sobretot, lasèrie de Sant Francesc del nostreMuseu.

Diriem encara, que enlloc en Vila-domat és tant pintor con aquí, en el

sentit d'usar una matèria rica igrassa, ni enlloc el sentiment del'artista s'és expressat amb tantaveemència i naturalitat. L'obra d'a-quest home, que sent sovint el gravatitalià o l'al • legoria barroca, aquí ésdolça i casulana; enternint-se amb elpaisatge, donant una visió personalde la realitat en les actituts i en elsrostres; com si descobrís, ja en elpunt àlgit de la seva vida, i en trobarla vellesa, un món al seu entorn piede gràcies -novelles, una naturalesaque constituïa una font de temes i

d'inspiracions;.molt més rica i a bdosa, que la deis gravats i estavinguts de lluny, i dèls quals esvia, en els seus treballs de t

i enfeinaçats.Es veu clar que quan Vilado

va pendre aquesta comanda, ;lapendre amb gust, amb amor,predilecció especial. Els - centerde metres de pintura, ambdecorà temples i sales i cambrilsmil esglésies-i cases- conventualsCatalunya, no eren pas fetsamb tanta devoció; hi brilla el gs'hi sent la saba d'un composfecunde, com ell era; hi espurneles grans qualitats típiques itrets sentimentals i estil-lísticsl'home, però no lii ha aquell gaquell repenjar-s'hi dula coinp

GASETA DE LES ARTS15 OCTUBRE 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES 1ny 11.—Ni M. 35

Un doble ple la sèrie ple la «Vida ple Sant Fraillcesc»(le! pintor Viladoniat, descobert a Berga

a Sala Vila domat, deMuseu de la Ciuta-

della, guarda al costatd'altres obres i en elseus llocs d'honor, lasèrie de vint grans telesdel pintor Viladomat,representant els passosde la vida i la llegendade Sant Francesc d'As-sís. Pròpiament; aque-Ila és la Sala del nostreRenaixement, època lamenys brillant potserde la nostra històriapictòrica, presidida pel.geni de Viladomat, queés un pintor evident-ment superior a les se-seves obres, tot i queaquestes presideixinl'època en qué va viure,amb una indiscutiblesuperioritat damunt lesproduccions deis mes-tres coetanis.

Aquests quadres de.la vida de Sant Fran-cese, Viladomat va pin-tar-los a principis delsegle xviii, per encàrregdel Conven t de Fra me-nors de Barcelona, des-truït quan la cremadeis convents. En elclaustre, damunt elsmurs socolats de rajo-les, les teles de Vilado-mat - eren espaiades iel sòcol„sota cada unafeia un rètol, amb unaquarteta en castellà,explicant el tema de latela corresponent.

Sembla que amb granescàndol de-la--gent -en-congideta d'aquelltemps, Viladomat co-brà aquells quadres auna unça d'or la pessa.Setze durets per una te-la a l'oli, en composicióde figures a tres quartsde] tamany natural, nosemblaria excessiu alsnostres dies.

Incautats els poderspúblics deis béns deisconvents, els quadres dela Vida de Sant Fran-cese, varen ésser posatsa les mans de l'Acadèmiade Belles Arts de Barce-lona i allí foren guardats amb el pri-mer nucli de Museu de pintura an-tiga que existí a la ciutat, i portatsdesprés, amb lo mellor que el Museude la Ciutadella té, de l'època delRenaixement, en dipòsit a la únicacol •lecció pública d'art, que ainhl'ajuda de totes les corporacions bar-celonines, varen fundar l'Ajunta-ment i la Diputació l'any 1907, can-fiant a la Junta de Museus la sevaconservació i engrandiment.

Aquesta obra de Viladomat, ésconsiderada per molts deis comenta-ristes i biògrafs del mestre, com lamellor, dins la vasta i escarrecadaproducció pictòrica que ens va deixar.Al judici nostre, ho és també, ipoquescoses, de les .moltes que hem vist deViladamat, superen en to artístic,

cència, que dona saborals quadres de la Vidade Sant Francesc i elsfan més bons que elsaltres.

Apart d'això, quesalta als ulls de totaquell qui sia una micahabituat a veure obresd'aquest artista, hi hanVenturosament guar-dades) algunes probes,com els seus dibuixos,que indiquen la lentapreparació de l'obra,el seriós estudi acom-plert. La identificacióde molts dibuixos deViladomat, com a es-tudis per a la Vida deSant Francesc és cosafácil, i ella sola seriaprou per a dir-nos queno la va fer pas comen faria moltes d'altres,en les quals s'hi veuenels dubtesi les solucionsde l'home que va a me-tres, ccm molt sovintanava.

Confessen) que aques-ta impressió nostra, enfavor deis quadres quel'Acadèmia téendipòsital Museu, i la compro-bació d'ella pels dibui-xos, ens ha servit per acreure a en Viladomat,artista superior al con-cepte que d'ell podriemformar en mirar el con-junt de la seva produc-ció, , i que en donar arala notícia del doble de la«Vida de Sant Fran-cesc, que ha apareguta Berga, sentim el goigde veure comprovadaaquesta impressió certi-ficant-se que Viladomathavia preparat aquestasèrie franciscana, no jaamb els dibuixos quehem esmentat, sinóambpetites teles on totes lesqüestions de composiciói de color eren resoltes:completament resoltes.Perqué—i així lio diemen començar —a judicinostre, els quadres ques'han trobat a Berga a rade. poc, no són una còpia

um- reduïda dels quadres grossos, sinóurpes uu estudi de solucions, en petit, aser- desenrotllar en la gran tela definitiva.

aller I ho creiem així perc¡ne en aques-tes petites teles no hi ha cap de les

mat fadors de la còpia, sinó la vividava energia del què es va creant, del que

amb raja del pinzell, del que surt espon-tars tani de la mà del mestre. Si fossinque reduccions de l'obra grossa, altra-en ment serien aquells blanes pastatsde amb amor; la vivor d'aquells rojos

així cuinats amb entussiasme. Agudesesmi, de to i armonies de matisos, queitor en l'obra grossa es perden; Vilado-gen mat creant és eu els quadrets deels Berga, per nosaltres, i així els tenimde com un document doblement inte-

ust, ressant, perque són el pinyol, el moll,las- de l'obra mellor de Viladomat./ G- bNtf•'

0Yó.1

o

ANTONI VILADOMA•r. — Suposat relral (le l'ai lislu en el quadre «Bateig de Sant Francesc».(Dluseu de la Ciulwli /la.)

d,a teluptació ele Sant Francesc,', per Antoni Viladomat, de la sèrie descoberta en el Conventde PP. Franciscans de Berga.

«El Sopar de Santa Clara i Sant Francesc», per Antoni Viladomat, de la sèrie delsPP. Franciscans de Bei•ga.

2 GASETA DE LES ARTS N.0 35

L'honor d'aquesta iuteressantíssi-ina troballa, la devem al jove artistabergadà en Manuel Boixader. Aquesthome intel •ligent i amorós de lescoses d'art i de les coses de Berga,va saber pel P. Superior del Conventde Franciscans de Berga, Rnt. Fran-cesc Sedó, que a les golfes, hi haviauns quadres vells guardats que nosabien el qué eren. Fora de Berga,cumplint a Lleyda el servei militar,el jove Boixader, coneixedor delsantecedents de familia que Vilado-mat tenia a Berga, sabent-lo pintordels PP. Franciscans de Barcelona,pensava — com ens deia en sa lletra— des de la vella Catedral de Lleyda,convertida en Caserna, en si els qua-dres de les golfes dels franciscans,serien de Viladomat.

De retorn a sa ciutat nadiva, enBoixader, el primer que va fer, fouveure els quadres. Ja a les golfes, enun munt, lligat amb una corda d'es-part, plens de pols i desídia, Iii haviensetze petites teles de igual mesura(0,53 x0,45 1/2 mts.) que a primercop d'ull es veien com obres de Vila

-domat. Sorprès encara, perquè els te-mes coincidien amb els 'de la sèrie deBarcelona, i més sorpresa, en neta-jar-los (cosa que en Boixader feuamorosa i curosament), i observarque es tractava d'unes pintures ple

-nes de .vigoria i de les que es podenjudicar bones, entre les bones delpintor.

Fou en aquest punt que el senyorBoixader ens va comunicar la troba

-lla. Ple d'entussiasme, vingué a veu-rens amb sis de les teles trobades, icomprovàrem davant les teles grossesdel Museu totes les seves assevera

-cions. Un honor per a Berga, certa-ment era el tenir-les i ho era pels

PP. Franciscans de la ciutat, i sobre-tot ho era, per ésser d'un mestre fillde pares bergadans. Així en Boixaderprojectà una exposició de les obresil • lustrada amh una conferència sobreViladomat, que jo hauria donat ambmolt gust, responent a la seva de-

manda... pero... Ara ens diuen queels quadres no són a Berga. Ara ensfan saber alguns amics d'aquellaciutat, que per ordre del P. Provin

-cial dels Franciscans, els han tretd'allí i els han dut al Convent de Vích(Mn. Gudiol els podrà veure, varempensar)... I això perque serà?... Esclar que si els PP. Franciscans sónamos d'una cosa la poder, portaron vulguin, pero per qué no donar aBerga el goig de veure'ls en una ex-posició i que hauria sigut un bellhomenatge a Viladomat, i per quéno guardar-los a Berga on tothomels hauria estimat?...Esperem que el gustdels Superiors de laOrdre, per a veure lesobres, serà l'ñnic motiud'aquest trasllat, i queels bergadans no hau-ran pas de queixar-sedel allunyament de lespintures, i que al retor-nar podran ésser expo-sades públicament per-qué tothom les conegui.

J. For.cx r TORRES.

LesExposicions

A la Sala Parés. -Va efectuar-se el dia3 d'octubre la reober-tura de la Sala Parés,integrada en els Esta-bliments Maragall.L'acte fou concorregu-díssim. El nostre amicDirector de la GASETA.en Joaquim Folch iTorres, en nom delsMaragall, va donar mer-cès als concprrents ievocà la histària de CanParés. Les sales tenenunes admirables condi-cions de llum,ila instal-lació feta per l'arqui-

tecte Lluís Bonet i enRaimond Vayredo, ésperfecta.

L'exposició inaugu-ral fou concorregudaper artistes de totes lestendències i escoles.Mestres i- gent jove, Iiihan fet cap amb obresd'estimables qualitats ialgunes de rellevant in-terés. La llista delsnoms dels artistes expo-sitors, donarà idea delque és el conjunt impor-tant d'obres que s'hanreunit a Can Maregall,per a celebrar l'inicid'aquestanova etapa deCan Parés que desitgemque duri molts anys.Heus . aquí la llista delsartistes que exposen:

J. Anet. — R. Benet.—J. Baixas.—Bergnes.— Baixeras. — Boquet.—J. Borrell. —R. Bor-rell.--J. Clará.—D. Car-les.—Colom.-- Casanc-vas.—Canips. —Canye-lles.— Camins. —Cardu-nets.—Civit. —Capdevi-la.—Cabznyes Estrany.—Foix.—Maria Fresser.— M. Feleez. — Ferre-ter. — Guinart.— Guar-diola. — Mossèn Garri-ga. — Gimeno. — Gar-gallo. — Galí. — Hum-bert. — Laporta. —Llimona (R.) — Lli-

mona (J.) — Marquès Puig. — Mom-pou. — Mumbrú. — Mercader. -J. M. Marqués. — I. Mallol. — Mo-liner. — J. Mir. — Martí Gras. -Manolo. — Obiols. — Oliver. — 1.Pascual. — R. Padilla. — Pa,hissa.— Puig Perucho. — F. Planas. -Ricart. — Raurich. — Ràfols. — Su-nyer. — Sisquellas. — Sords. — Ser-ra. — Sabater i Mur. — Sans i Cas-taño. — D. Soler. — P. Sabater. —Solanich. — E. Santasusagna. — R.Sabater. — A. Tolosa. — Torres iFustè. — Togores. — Vayreda. -Vila. — Vilás. —Vázquez. zquez. — Canals.

A les Galeries Laietanes. — Expo-sa en aquestes galeries el pintor EnricOchoa. Pintor de qualitats abundo-ses i de talent senyalat, li passa comals joves pintors de l'escola madri-lenya, que fan més literatura quepintura. Es de notar en aquest ar-tista una traça admirable i un, «savoirfaire> de resultats brill^nts. Algunsretrats són senzillament sorprenentsen aquest aspecte, però hom sentque la pintura no és l'objecte d'art,sino una cosa més viva i transcen-denta. —

Un altre pintor exposa en aquestesGaleries que inicien la sèrie d'expo-sicions d'aquesta temporada. Aquestés • l'artista valencià Enric Climent.Tots els caràcters de l'escola valen-ciana plena d'aptituds i sorollis-me, són aquí. Un sentit poètic enles visions pictòriques, personalitzaaquest artista, que en els seus bellsestudis, sobretot, té moments depintura excel • lents, dins el conceptede la seva filiació artística.

De conjunt l'Exposició inspira unaviva simpatia i revela un sincer es-forç digne d'elogi.

A les Galeries lllalnrcdé. — S'hanfet reformes molt importants enaquesta sala d'exposicions. Un sis-tema de il • luminació perfecta i untapiçat dels murs discret i entonat,on les pintures resalten bellament. El15 d'octubre comença la sèrie d'expo-sicions amb una de pintures d'enAgustí Ferrer. El 1. er de novembres'en obra una altra del artista ale-many, W. A. Dorgerloli. Del 15 al 3ade novembre, altre de reproduc-cions de retaules. Al 1.er de desem

-bre, una del pintor danès Herberkon.Del 15 desembre al 15 de jener hihaurà una exhibició d'art oriental iextremoriental molt important. Del15 al 30 de jener la del notable pintoren J. M. Capdevila, i s'en senya-len d'altres dels pintors Buck (ale-many) pel mes de febrer i W illumsan(suec), pel mes de març.

A les Galeries Dalmau. — No hiha encara exposició en aquestes Ga-

«Visió de Sant Francesc,, per Antoni Viladonrat, de la sèrie delsPP. Franciscans de Berga.

N.° 3'' GASETA DE LES ARTS 3

«Visió de Sani Francesc», per Antoni Viladomat, de la sèrie delsPP. Franciscans de Berga.

lenes, però començaran el dia d'apa-reixer aquest número, amb una exhi-bició de pintura antiga. El primer denovembre, s'obrirà la de pintures delnotable artista Isern Alié, i a seguitla de la distingida pintora AuroraFolquer. Pel desembre s'anúncien lesexposicions d'en Dali (pintura) i deljove Junyer, que exposa per primeravegada. Seguirá a n'aquestes la delpintor alemany Schuhbaum. Al de-sembre hi haurà la d'en FrancescGalí, que molts esperen amb vivacuriositat, car les teles que.- ha fetaquests dos darrers anys, semblá quehan de cridar molt l'atenció. S'anun-cien altres exposicions del escultorDunyach, d'en Torné Esquius, d'enJosep Palau, d'en Ignasi Genovar ialtres.

A les Galeries Areñas. — A lesGaleries Areñas s'anúncia una bellatemporada d'exposicions. Pel mesde novembre s'en organitza una decol •lectiva inaugural. Dins el mateixmes hi haurà la del pintor Joan Es-pina. Pel desembre tindrà lloc la del'artista Sr. Martí Garcés i la de l'in-teressant pintor mallorquí Sr. Ber-gnes. Pel jener, ocuparan la salal'Ignasi Mallol, que exposarà unasèrie nodridíssima, de la seva darreratongada de Tarragona i Olot, i enMeifren, amb paisatges de temesdiversos. El mes de febrer, hi hauràa casa l'Areñas en Galwey i 1'IuPascual. Pel mes de marc en Labartai en Torruella, l'abril el paisatgistaAnton Farré i el pintor Oliveras, pelmaig en Félix Pomés. Demés d'a-questes s'en celebraran d'altres d'artaplicat a tapissos d'en Tomàs Ay-mat, de laques d'en Bracons, de pin-tura ornamental d'en López Murilloi de fotografies especials de 1'Areñas.

A la Pinacoteca. — Darreramenthi ha hagut una exposició de bellsgravats anglesos i francesos. El dia10 s'en obrí una altra molt interes-sant de pintura antiga i moderna,procedent de diverses col•leccions.Del 31 del corrent al 13 de novem-bre, exposarà el pintor Serra. Del14 del mes vinent al 27 tindrà lloc

una important exposi-ció-venda de dibuixos

catalans del segle xvii.Del 28 de novembre al11 de desembre, expo-sarà el pintor D. Fer-nández, i pel mes dedesembre el pintor se-nyor Antich.

Lo campa,al•ylas campanas

de Pobletanavan las antigas

lvi constitucions delCistell que'ls Monastirsde l'Orde sols tingues

-sen duas campanas pe-ra cridar la comunitatals Oficis divins.

Lo desenrotllo d'a-quellas casas monásti-cas creó major neces-sitat de senyals peracomunicarse'ls monjos,y llavors se disposá quecada Monastir tinguéslo nombre y calitat decampanas necessari pe-ra los serveys de 1VIai-tines, Professons, Misas,Vespres y Exequias dedifunts, deixant a l'au-toritat del Abat l'or-denació del seu usatge.

Com ja podém supo-sar, Poblet no's - quedácurt ni de campanas, ni d'ordena-cions relativas a las personas yocasions en que devian tocarlas.Guardém de tot lo recort ben auten-t.ich, mercés al manuscrit del PareFr. Francesch Dorda Directori Per-petuo del any 1694, que dedica a lamateria lo llibre quint, o sian 17 pá-ginas en quart de lletra molt espessa.Allí hi es tot, es a dir, la explicaciódels tochs y senyals que's devian ferdesde l'Oració Angélica del matí finsal enterro de mossos de la casa y fo-rasters que morian al hospital.

Sens entrar en detalls, que resul-

tarian pesats dins aquesta mena d'es-tudis, direm que Poblet tenia lascampanas seguents:

La La Petita del Dormitori, que ser-via pera tocar a maitines y fer aixecarla comunitat.

La del Refectori del Claustre, nosolament destinada a cridar los mon-jos al refetó, sinó també pera certasreunions que s'efectuavan baix lasarcadas del claustre.

La de Pá y vi, única penjada en locimbori de 1' Iglesia, y utilisada peratocar quan s'aixecava Deu al altarmajor.

Y finalment, vuytcampanas colocadas alcampanar nou que feuconstruir D. Pere An-tón d'Aragó, qualsnoms eran:

Major o Bernarda,Salvat erra, Colombina,Valenciana, De Capilol,De Frares, Petita nova,Garran yau.

D'aquestas campa-nas, la Valenciana y lade Frares eran las mesusadas pera'ls actes or-dinaris de la comuni-tat. La Major y la Sal-valerra eran tocadas enfestas y missas majors:y en las grans solemni-ta ts de la casa hi ha-via repich general, queprou se sentiría en totala rodonada. La Garra-nyau devia ser una cam-pana esquerdada, donesaixis son nom semblaindicarlio y ademés nofigura com especial-ment dedicada a capservey.

Los tochs de cam-pana eran fets pel Sa-gristá, ab ajuda delsjoves y novicis, y finss'agafavan a las cordaslos monjos mateixos,en certas ocasions so-lemnes.

Com es de ritual, las campanasenniudeixian durant tres días cadaanvv , abans la festa de Pas qua. Des-de'! Gloria in excelsis de la Missasolemne del Dijous Sant, fins al Glo-ria de la Missa del Dissapte seguent,eran substituidas per las massas omatracas.

Y ja que d'aquestas senyals par-lém, pot afegirse que penjada en uncantó del claustre, vora la porta d'en

-trada a ,'Iglesia, hi havia la fusta omassa que's tocava quan los monjosmalalts entravan en l'agonia.

Antigament aquestas campanas setrobavan dalt lo cimbori de ,'Iglesia,y d'ellas penjavan las cordas al bellmitj del creuher, es a dir al peu delaltar major y entre'Is dos panteonsreals. Mes al Juliol de 1662 Don PereAntón d'Aragó aná a Poblet a portarlo cos del seu difunt germá lo Carde-nal Don Antón, y a estrenar los pan-teons que pera sa familia havia fetconstruir sota las arcadas del creuherahont reposavan los Reys d'Aragó,y no li agradá aquell espectacle quecalificó d'indecen4, oferintse a pagarcent ducats pera construir un cam-panar ahont lo Monastir tingués perconvenient.

Los monjos trobaren desseguidaun lloch que tenia feta la mitad del'obra. A la dreta del creuher, en labanda de 1'Epistola, hi havia unatorre quadrada, construida entre'tgruix de la paret y'l cementir delsllechs, ab una escala de caragol utili-sada pera anar a la teulada de ,'Igle-sia. Tregueren lo sostre, pujaren latorre d'un pis y la cubriren ab unateulada de quatre pendents rema-tada per una creu.

La obra nova, que devia servir decampanar, fou feta tota de pedrapicada, formant un quadrat de qua-tre metres quaranta centimetres, abparets d'un metre trenta d'amplada.En cada una de las parets s'obrendos archs o finestrals pera penjar lascampanas: aquestas arcadas tenencinch metres d'altura y una ampladaentre un metre vint y cinch y un me-metre cinquanta; y a sos costats se

Detall del baldaquí etc Sta. Maria de Cervera(1'. Folguera, arquitecte.)

Conjunt de l'altar i baldaquí de Cervera (F. Foluera, arquitecte.)

Detall del baldaquí de Sta. Maria de Cervera(F. Falguera, arquitecte.)

4 GASETA DE LES ARTS N•° 35

veuhen encara los encaixos de pedrapera sentar las trujas. Al trespol,format per una volta de rajola cu

-brint l'antiga torre, hi ha també losforats per ahont baixavan las tordasal llarch de la paret interior delcreu]ber, vora la porta de la Sagristianova.

En •cap vista general de Poblet hitrobareu aquest campanar, que ade-més de tenir poca altura, queda ofe-gat entre'1 cimbori de l' Iglesia y lallinterna de la Sagristia. Ha sofert:poch de la destrucció del Monastir,havent sols sigut arrencadas pelsvents las verdas teulas vernissadasde Valencia que cubrian la teulada.

No aixis las campanas, destruidassens remey. Ja en 1822, quan la pri-mera fugida dels monjos de Poblet,los 'vehins de Vimbodí s'emportarenla del Claustre, que fou restituidaen '1825. Peró deu anys mes tart lasvúyt -campanas d'aquest campanarforen tiradas al cementir del costat,y. fètas tróssos a cops de mall.

He tingut la sort de trobar locompte - de construcció del campa-Iia'r, que detalla ab gran minuciosi-tat cóm se feren las obras, materialsqüe's'hi empfearen, quins treballa-dors lli intervèniren, y'Is jornals queguanyaren. Es prou interessant pertranscriurel integrament. Diu aixis:

CONSTRUCCIO DEL .CAMPANAREN 1666, 1667 Y1668

GASTO FET EN LO CAMPANAR FINSAI. COBRIR

Cals y arena_ Ia. s. D.

í Se feren tres forns de calsgran se feu a jornals

yl'áun, importaren 58 lliuras 3

sous- 6 diners y lo menjarque foren 16 hòmes a 2 11.cada -dic un sou 32 lliurasiunt., .................... 90 3 (i

It. ' dos fornets de calsqué • Iíi agué 147 mesuras a

ÌL mitjera 29 11. 8 s.... 9 8-. `It. treuta dias un carrotiràtit.-dita cals a 1 1I. cada - -élie , '30 11 ............. .. 30

-It. tres'rnesos un home abdos Ruchs tirant arena perdita cals, a 12 s. cada diasoldada y menjar del homey dels Ruchs 54 11 2 s .. 54 12 6

II. S. 1).It. dits 3 fine

-sos un home bus-cant y arreglantdita arena a 3 s.6 d. cada diemenjar yjornal. 15 18 6

It. dos ho-mens feren mor-

ter, o Argamas-sa sinch sema-nas a 7. s. cadadie, 12 11.5 s.. 12 5

Pedras y Ra/olas

P. 15 dies un " carro por-tant pedra de Milmanda a1 11. lo dic . '............... 15

It. espallar lo Relotje pertreurer la pedra se doná depreúfet 50 11.' 'de menjar30 11..........................80

LI. S. D.It. se com

-praren.2.850 -Rajolas.gros-sas per fer unArch devall loCanpanar y unavolta y pavi-ment d'ell senpaga 19 11. 19s. dich ....... 19 19los ports de di-tas rajolas undia dos carros2 11..... .. .2

It. sis homens un mesportant Pedra y Cals de laporta de la Iglesia al fossara 3 s. 6 d. cadun cada die31 11. 10 s. dicti. .........

Fusta per 'vestides, cordes y cabassosA tres serra dors • deu dies

I.l. S. 1).tallant y serrant fusta perfer las bastidas a 5 s. jornal711. 10 s. lo menjar a 3 s.caclun. 4 11. 1(1 s........ 12

It. dos parells de mulasy quatre carros un dia por-tant dita fusta 12 1I. .... 12

It. una Corda de espart ytrinchas se portá de Valeu-cia y costá 511. 12 s. dos cor-das de caneco molt grossasper pujar la manobra 10 11.y moltas Cordas primas perlas vestides 12 11. dicti. . . 2712

It. per 4 dotsenas de ca-bassos2 11 .. ............. 2

Picapedrers

P.° Pere Borda Picape-drer 23 dies a 6 s. jornal y31 dies menjar a 4 s. es 1311.2 s ..................... -13 2

It. Francesch Fuertes Pi-capedrer 6 mesos que son8bre, 9bre, decbre 1665,Janer, Febrer yMars de1666, a 6 11. 6 s. lo mes37 11. 16 s. lo menjar a 4 s.lo die 36 11. 8 s. dicti...... 74 4

Lo Picapedrer Jaume So-brador los mesos de Obrey desbre de 1665, a 411. 5 s.Janer, Febrer, Mars, Abrily Maig de' 1666 a 5 Il. 4 s.Janer, Febrer y Mars de1667 a 5 11. Abril y Maig1667 a 5 1I. 10 s. es iunt99 Il. 8 s. y lo menjar (le dittemps a 4 sous lo die. 11511.16 s. dich. ... .. . 215 4

It. lo Picapedrer LabalJener y Febrer 1666 a 4 11.Mars, Abril y Maig a 5 11.son 23 II. menjar a 4 s.30 11. 4 s ................. 53 4

It. Francesch Gurich Pi-capedrer Abril y Marg 1666a 4 11. lo mes Juny, Juliol,Agost, 7bre, 8bre, Obre yDbre, a 4 Il. 14 s. lo mes40 11. 14 s. lo menjar en dittemps 5411.. 16 s. iunt- 95 11. -r10 s. dich . .............. 95 10 -

It. .Joan Mas Picapedrer,7bre, 8bre y Obre de 1666a 411. 5 s. =12 11. 15 s. y lomenjar de dit temps a 4 s.lo dic 1811. 8 s. unit es 3111.3 s. dicll . ............... 31 3

LI. S. 1).

3110

Detall del baldaquí de Sta. Maria de Cervera(F. Folauera, arquitecte.)

Detall del Sagrari en ]'altar de Cervera(F. t; olgueua, arquitecte.)

Detall de] baldaquí ple Cervera(F. Folguera, arquitecte.)

Canalobres de l'altar de Cervera(F. Folguera, arquitecte.)

1\.° 373

GASETA DF LES ARTS

Jleslres de Cases 1,1. s. 1)

Me. Pau Costes mestre deCases 66 dies en los mesosde 1'Iars, Abril, Matg, Junyy Juliol de 166 a 10 s. lo die33 11. menjar a 4 s. lo die1311. 4s . ............... 46 4

It. Me. Josep Margenetmaestre de Cases un mes per811: que fonch lo de Mars de1666 en Abril 17 dies a 7 s.lo die 5 11. en los mesos de8bre y 9bre 1666 29 jornalsa 10 s., 1411. 10 s. son 28 11.2 s. y menjar de 87 dies a4 s. lo die 17 11. 8 s. es tot45 11. 10 s. dicti........... 45 10

It. Joan Teli mestre deCases en Matg y Juny de1665 ab un mosso a 13 s. lodie treballaven 23 dies 1411.19 s. lo menjar dels dos a8 s. lo die 911. 4 s. ...... 24 3

1Vlanobrers

Fn tot lo sobredit tempsque treballaren los mestresde. Cases hi hagué 41 dies8 manobrers cada die que a3 s. 6 d. cadun de menjary soldada es 57 11. 8 s. y88 dies 5 manobrers cadadie es 7111. 10 s. iunt.... 128 18

Posar y adobarlas Campanas

Tres fusters 8 dies mu-dant las truges a les Cam-panas y dos dies mudantlasa 211. cada die 10 11. menjara 12 s. cada die 6 11. 16 s.dich....................

It. un fuster vuit diesfent la truja de la Campanagrossa a 10 s. jornal 4 11.menjar 111. 12 s. dicti.., . .

Dos daus aportaren deBarcelona. per dita Campa-na costaven 23 11. 5 s. dich.

Per pujar dita Campanademunt las Capellas a sonlloch, dos mariners que vin-gueren ab ternais y cordes, La imatge de Sta. Maria de Cervera, després de la restauració (segle XIV).

I.1. S. D.dos fusters, dos mestres deCases y vuit horneas setsdona de son treball 611. 16 s.menjar 2 11. 8 s. dicti..... 9 4

Cobrir lo Campanar

Aportar y tallar 8 ante-nas per las bastidas y se-rrarne dos en Mars de 16675 11. an servit pera acabarlo Campanar, dich ........ 5

En lo Febrer 1 66 per17 dotsenas de llatas y 24bigues per fer la munta oCupula al Canpanar tinchpagat als serradors 12 11.15 s. y per la despesa de 17dies tres serradors a 3 s.cadun7 11. 13 s.......... 20 8

Als fusters asentaren yquadregaren dites bigues yllatas, ço es lo mestre 33jornals 16 11. 10 s. menjar6 B. 12 s. y lo fadrí 50 diesper sos jornals 12 11. 10 s.y per menjar 10 H. es tot4511. 12s. dich.... . 45 12

It. dits fusters 25 diesenllatant la Cupula del Can-panar y clavant las tenlas

fent las bastidas per sosj

yornals a 15 s. los dos 18 II.

15 s. lo menjar 8 11. 15 s. estot 2711. 10 s. dich ...... 27 10

It. un mestre de Cases 32ches acudint al sobre dit yposant las Canals y carenasper sos jornals a 4 s. cadadie 6 11. 8 s. y lo menjar al-tres 611. 8 s. dich ... . 12 16

It. quatre manobrers dits32 dies a 3 s. li d. cadeuujornal y menjar 22 11. 8 s.dich. .. ... ... 22 8

Al batlle de Tamarit perlos nolits de las teulas 20 11,dich. ......... .... 20

De aportarlas de Tamarita Poblet 50 carregas deMatxo 50 11. dich ........ 50

1.446 46

No he trobat lo nom del tuonjoque feu ab tant detall los comptes

16

5 12

23 5

t t G ^ ^y •^^'l

La «Sala Parés,,, dels Establiments Maragalu. Conjunt de les instal •]ácions. (CL Serra.)

«Sala Parés,,. — Aspecte d'wi costat. «,,. Serra.) «Sala Parés.' — Aspecte d'una sala. (Cl. Serra.)

GASETA DE LES ARTS

anteriors. Evidenment devia ser loPare Bosser del Monastir.

Lo donatiu de D. Pere Antond'Aragó; que com havém vist foude cent ducats, no arribá a cubrirlos gastos anteriors. Al cambi de1'época, aquestos cent ducats, seconvertían en unas mil duas centaslliuras catalanas. Lo cost de l'obra,segons la suma total del compte, foude mil quatre centas quaranta sislliuras, quatre sous y sis diners. Labossa de Poblet degué abonar.aques-ta diferencia de duas centas qua-ranta sis lliuras, ab la qual se pagála gran millora de son nou campanar.

Escrivint aquestas xifras, no'nspodém sostreure als calculs derivatsde la vida obrera d'aquella época encomparació ab la mateixa vidad'avuy. Lo compte anterior ens en-senya lo que costavan, ademés delsmaterials, los mestres de casas, lospicapedrers, los fusters, los fadrins,manobras y altres jornalers. Redu-hint sos salaris a nostra moneda,es a dir, contant la lliura catalanaa son equivalent de duas pesetas ymitja, resulta que a la segona mitaddel segle xvii, o sia fá uns dos centsseixanta anys, se guanyavan los jor-nals seguents:

Un mestre de casas, duas pesetasy mitja.

Un pica pedrer, una peseta y mitja.Un mestre fuster, tres pesetas.Un fadrí fuster, una peseta vint

y cinq centims.Un manobra, una peseta.Un home ab animal y carro propi,

duas pesetas y mitja.Un home ab dos ruchs propis, una

peseta y mitja.Ademés, tots los obrers eran man-

tinguts, costant lo menjar dels mes=tres una peseta y mitja diaria, y'1dels fadrins y manobras una peseta.

Es aixó ben poch, comparat ab lospreus y jornals necessaris per causade las exigencias de la vida moderna.Peró, tot ben contat, potser llavorsl'obrer vivia millor que avuy.

E. TODA.De Esludis Poblctans. Satisfent els de-sitios de ]'autor s'ha conservat ]'ortografiade l'original.

un altar nou, i l'obra ha sigut de lesmés admirables que s'han fet enaquests anys darrers i de les que méslloances ha de mereixer dels amicsde les coses d'art i de la dignitat del'Església.

L'obra es deu a la iniciativa del se-nyor Ecònom de la parròquia el quiamb un seny digne de tot elogi i ambuna constància i ardidesa exemplars,ha posat la feina en mans de vers ar-artistes i ha cercat els mitjans econò-mics necessaris, per a què desenrot-llessin els seus plans. Eis «Amics del'Art Litúrgic» estan d'enhorabona iamb ells tots els que sentim afecte an'aquestes coses i ens fem un honorde defensar la seva causa.

Les reproduccions adjuntes millorque cap altre comentari, donen abas-tament una idea del que s'ha fet.L'altar sota l'absis, al fons del qualdestaquen a contrallum, lès líniesdels pilars de la girola, és un granbaldaquí ple de sabor centenàriasense caure en arqueologismes frets.Destinat a cobricelar l'altar on pre-sideix la imatge de Maria, s'ha fetper una Verge del segle xiv que desdel lloc secundari que ocupaba darre-rament ha pujat en el lloc que cor

-respon a la patrona primitiva de laParròquia. Restaurada amb amorper en Priu, el successor de l'Oliva,el cerverí Duran i Sampere, arxiverde Barcelona i amic nostre estimat,va vigilar bé prou l'obra que feienles bones mans d'en Priu. El Direc-tor de l'obra i autor de l'altar i elque ]'exorna, En Francesc Folguera,arquitecte, no cal dir com va confiaren ells.

Després d'aquesta part de restau-

ració vingué la part de nova creació:baldaquí, mesa, sagrari, canelobres,sacres, llànties i els altarets laterals;tot va ésser fet de nou.

Els detalls dels gravats que il•lus-tren aquestes pàgines, parlen de comaixó ha estat fet. Pels treballs de fe-rro; Antoni Ibàñez i J. Gabarró. Pelstreballs de pedra; Narcís Gosch. Perla metal • listeria; Antoni Urpí. Per lafusteria; Selat Germans. Pels dauratsi . restauració de la imatge i imatgesdels nous altars laterals J. Priu.

FLAMA.

NOTICIARIArchivo Español de Arte y Ar-

queología. — Han aparegut els vo-lums 1 i 2 d'aquesta importantpublicació de història de l'art i ar-queologia espanyola que publica el«Centro de Estudios Históricos de laJunta para Ampliación de Estudios»de Madrid. La Secció d'Arqueologiadel «Centro», dirigida pel professorGómez Moreno l'eminent home d'es-tudi, diu de la serietat i rigurositatcientífica de la publicació, que feiamolta falta en un país com Espanyatan ple de riqueses artístiques inè-dites, on hi ha la clau de moltsproblemes de la història de l'artoccidental.

El sumari dels dos números publi-cats, és el següent:

Núm. 1. M. Gómez Moreno: «Sobreel Renacimiento en Castilla.» — F.J. Sánchez Cantón: «Maestre NicolásFrancés, pintor.» -- R. de Orueta:«Un escultor•animalista del siglo xiv»

— D. Angulo Iñiguez: «Juan de lasRoelas. Aportaciones para su estu-dio.» — «Varia.» — Bibliografía.

Núm. 2. E. Tormo Monzo: «Loscuatro grandes crucifijos de broncedorado del Escorial.» — A. PrietoVives: «El Puente Romano de Alco-nétar.» — C de Margelina: «De arqui

-tectura mozárabe. La Iglesia rupes-tre de Barbastro.» — J. DomínguezBordona: «Miniaturas boloñesas delsiglo xiv. Tres obras desconocidasde Niccolo de Bologna. » — J. AllendeSalazar: «D. Felipe de Guevara,coleccionista y escritor de arte delsiglo..xvi.» — — D. Angulo Iñiguez:«El Maestro de la Virgo inter Virgi-nes: la tabla del primer conde deAlba.» — J. Corriazo: «El SarcófagoCristiano de Berja.» — P. M. de Ar-tiñano: «Un incunable para la his-tDria del encaje español:» — Biblio-grafía. — Varia.

L'Archiuo Español de Arte y Ar-queología, formará un volum anyalde més de 300 pàgines de text ambmés de 100 làmines. Publicarà res-senyes de llibres i revistes d'art. Lacorrespondència deu adreçar-se alSecretari de Redacció, D. F. J. Sán-chez Cantón, «Centro de EstudiosHistóricos», Almagro; 6, Madrid. Elpreu de la publicació és: Per Espa-nya: 30 pta.s. l'any. Estranger: 35pessetes. Número solt, 12 ptas. Sur-ten tres fascicles anyals.

I.rlificis escolars

El non altar de SantaDiaria de Cervera

Uns anys de predicar el respecteals monuments antics; uns anys

de propagar la restauració de l'art li-túrgic, i arreu comencen a florir elssenyals de l'eficàcia. Ara a Santa Ma-ria de Cervera, la bella església gòticade la ciutat del pla d'Urgell, han fet

Ens comuniquen de Sant Joande les Abadeses, que l'Ajuntamentd'aquella vila projecta l'edificaciód'un bell grup escolar. El projecteha sigut .encomanat al nostre amicel notable arquitecte En Jeroni Mar-torell.

Igual encàrrec ha rebut de l'Ajun-tament de Ribas.

En mans d'aquest arquitecte,l'obra és segur que no desdirá delsbells paisatges muntanyesos on liad'ésser emplaçada.

El succés de l'Exposició Llimona aBuenos Aires

La premsa de Buenos Aires ha fetal nostre il • lustre escultor una rebudamerescuda. Els grans rotatius del'Argentina, en arribar el mestre,publicaren el seu retrat, la seva bio-grafia i interessants intervius i co-mentaris a la seva obra. Les darreresnoves que en tenim, ens diuen queels numerosos màrbres que en Lli-mona va enviar a l'Amèrica s'hiqueden tots.

Felicitem a l'artista i ens felicitemdel seu merescut triomf.

^, cl, v z

N.°35 GASETA DE LES ARTS 7

GASETA DE LLES ARTS1'etritxol, S EDITO1ljAL POLÍGLOTA Ap.ueir gninzenalm^•ut

Rareelona............ 2 Ates. al mes Número solt:Snbscripció: Peniusnla i América 3b » 1 any De l'aoy • orrent Ptes. P21Altres països........ 3 1i » » s anter.oc » 2

Una opinió valuosa sobre la «Gasetade les Arts»

En la secció de Bibliografia del'Archivo Español (le Arfe y Arqueo-logía, núm. 2, apareix una notaextracte dels principals articles pu-blicats en el primer any de la nostraGASETA DE LES ARTS, acompanyatdel següent comentari que agraïmi estimem, donada l'autoritat cien-tífica de la publicació.

Diu així:«GASETA DE LES ARTS. Barcelona.

Director: J. Folch i Torres. Publica-ción quincenal -En 15 de mayode 1924 comenzó a publicarse enBarcelona una revista de interés ex-traordinario, todavía apenas divul-gada. Su presentación cuidada, suaspecto atractivo, la amplitud desu contenido y la seriedad y escrú-pulo científico que la caracterizan,harán de ella lusa de las más nota-bles publicaciones españolas.»

En Santiago Rusiñol

L'eminent artista S. Rusiñol, hafet una llarga carr.panya de pinturaa València. El fruit de la seva estada<Ilí, serà exhibit aviat a l'ExposicióCasas-Clrrassó-Rusiñol, que s'obriràaviat a Can Parés. Ara en Rt.siñolsurt cap a Girona. Girona a la tardoratrau al pintor poeta, amb les sevesarbredes rosses i els seas murs violeta.

La GASETA DE LES ARTS, preparaun número dedicat al mestre, queapareixerà dintre poc.

L'Exposieió Carhoiu ll de Molins(le Rei

Un grup d'amics de l'art de Mar-torell, ha celebrat en el seu local«Estudi» una exposició del pintorvuitcentista en Carbonell Selva, queha resultat molt interessant. Eraen Carbonell sobretot, un excel lentretratista. En el nostre proper nú-mero publicarem una informaciódonant a conèixer alguns retratsinèdits d'aquest interessant pintor,,.itambé la institució dels joves .amicsde l'art de Molins de Rei, que hanorganitzat aquesta manifestació ar-tística, que mereix molts elogis.

En Puiq i Cadafalell cursará la 1-Iis-tória de l'Art Románic a Catalu-nva a la Universitat d'Harwarddels Estats Units

En viatge d'estudi, es troba aItàlia, l'eminent arqueòleg En JosepPuig i Cadafalch, preparant el cursque la primavera vinenta lla de donara la Universitat d'Harvard.

La Universitat d'Harvard, censti-

tueix a Amèrica, un dels centresmés importants per l'estudi de l'ar-queologia. Les Universitats ameri-canes, tendint a especialitzar-se pro-curen donar relleu i extensió a unadeterminada facultat, de maneraque els estudis especialitzats es con-centrin així en llocs determinats.

El senyor Puig i Cadafalch sortiràcap a l'Amèrica el mes de febrervinen-t. Té demanades unes confe-rències sobre art català al MuseuMetropolità de Nova York i al Museude Chicago.

-Els joves pintors d'avençada

L'eminent crític d'art i pintor EnRafel Benet, té a punt per a publicara la GASETA DE LES ARTS, ulla SCried'articles sobre els joves pintorscatalans d'avençada; catàleg críticinteressantíssim que anúncia totatina generació d'artistes. Tenim tam-bé ell cartera altres treballs sobre elsmateixos artistes: entre ells, ull ar-tícle d'en Gasch, sobre En Joan Mirói un altre d'En Llorenç Artigas sobreen Pruna.

La «Gaseta de les Arts» a 1'Anléricadel Nord

Es una hunor per a la nostra pu-blicació la difusió que pren a 1'Amè-rica del Nord d'on venen cada mesnotificacions de suscripció molt sig-nificatives, per correspondre a nomsd'arqueòlegs i professors eminentsi institucions de cultura.

L'art de'Catalunya interessa a n'a-quell país, i és un goig per a nosal-tres el d'ésser el vehicle de conei-xença de les nostres coses en aquellagran terra.

Trehalls en cartera

La GASETA DE LES AIITS, publi-cará en sos números d'aquest hivern,una sèrie de comentaris crítics sobremestres catala-ns. Està preparat uncomentari a I'obra d'en Ramon Casasde l'època parisenca. Altra que el se-guirà serà dedicat a 1'Iu Pascual, undels mestres del nostre paisatge.També es donaran a conèixer lesdarreres obres d'En Francesc Galí.

Seguint el criteri de què inter-vinguin en la nostra publicació totsels escriptors d'art de Catalunya,publicarem aviat un estudi críticsobre en Mas i Fondevila degut ala ploma del crític d'art En ManuelMarinello. També es publicarà unestudi crític de l'escultor M. I-Iugtl'édegut a l'eminent escriptor En JosepMaria Junoy. Seguirà a n'aquestsaltres comentaris a l'obra dels nos-tres artistes.

GITIA DE LES ÅIITS I DELS ARTISTESI'itttors

BAIYERAS, Diovís ..... CASP, 46.BENET, RAFEL ..........BIOSCA, JOAQUIM .......

MUNTANER, 1, 2.on, 1,aDIPUTACIÓ, 310.

CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282•CANALS, RICARD PL. URQUINAONA, 9, 3.erCAPMANY, RAMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.CENAC, ENRIC LLÚRIA, 53.COLOM, JOAN........... CLARí S, 99.ESPINAL, M. A. ..... PROVENçA, 362.FERRATER, ANTONI DE .JUNYENT, OLAAUER ....

TRAVESSERA, 120, S. G.BonaviStti, 22.

LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42 2.onLLIMONA 1 BENET, RAFEE BALEES, 19, 2.on, 2.»MALLOL, IGNAS'......... P. CLARÀ. -OLOT.MAS I FONDEVILA, A. .MEIFREN, ELISCU.......

CLARÍS, 30. 3.er

MESTRES, FÈLIXBALEES, 67, 3.er, 2.a

• ......MONENY, ENRIC........

DIPUTACIÓ, 289, l.erTRAFALGAR, 36, 4.rt.PERADE.JORDI, JOAN ..

RAURICI-T • NICOLAUARIBAU, 57, 3.er, 1.aBARCELONA, 24 (SARRIA)

RINCON, VIGENTS ...VAYREDA, FRANCESC....

PETRITXOL, 14.P. VAYREDA. 4. -OLOT.

Pintors de retaulesSABATÉ PASTOR, Boxa PLAÇA LETAMENDI, 34.

Dibnixants ll'lllstradorsCAMINS, JosI:P ..........JUNCEDA, JOAN G......

MALLORCA, 282.MALIORCA. 259, 2.on, 1.a

MIRET, RAMÓN.......... CÓRCEGA, 333, ENT.J) i b ll i xants-n in tors

CARDUNETS,ALEX.4NDBEMONENY NOGUERA, E.

DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°TRAFALGAR, 36, 4rt., 1.aPERADEJORDI, JOAN... ARIBAU, 57, 3.»r,1.»

Dil,lli^fllts-4eeol•aaol•8ALEMANY, RAFEL ...... • SANT DOMINGO, 4, (SANT

Escultors CUGAT DEL VALLÈS.)CLARAS6, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

!FUXÁ, MANUEL ..........

FRANCESC (SARRIÀ).ARAGÓ, 329.

LLIMONA, JOSEP ...MARÉS, FREDERIC ..

DIAGONAL, 410.MALLORCA, 184, INTERIOR

NOGUÉS, ANSELM ...OTERO, JAUIIIE

PASSATGE MERCÈ, 3...........TENAS, JOSEP ..........

ARAGÓ, 329.CARRER NÚM. 16, ENTRE

VILADOMAT 1 MOSSANES, JOSEPTER

SARD NYOLA.Decoració

LENA, S. A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2."Decoradors

BADRINAS, A. . NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).LLONGUERAS, JAUME ..MARCO, SANTIAGO

ALT ST. PERE, 18, l.er, 7,a

PALAU, JOSEP ......PARCERISAS I C. a

ARAGÓ, 280.DIALLORCA, 313.

.....RIGOL, RAMON .........

E. GRANADOS, 90ROSSELLÓ, 168.

DecoradorsÁVILA. JACINTO

en guix......... • PASSEIG DE ST. JOAN. 73.

Projectistes de ,jardinsRIGOL AIïTUR........... PL. TETUÁN, 18, TEN EA.

Acadèmies de dibuix i PinturaBAIXAS............... PI, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITSOL• 8.LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14.MARTÍNEZ PÉREZ. C... DR. Dov, 11, 2.on

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PI.. CATALUNYA. 9.Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.onEfectes de dibuix i pintura

TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEYIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA .... PIETAT, 10 (DAR." CAT.)QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).GAL Í, F. (APnt de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a

Construcció i decoracióBASTÚS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 16.

Constructors d'obresOLIVA 1YIALLOL ...... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.aCONSTRUCCIONS TEIZTON VIA LAIETANA, 40, ENT.°

EbenistesBUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET• LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORBELL 1 DIPUTACIÓ, 111

Engnadern lid orsMIQUEL.-RIUS ......... MALI.ORCA, 207.

Esenitors decoradorsSOLER, FRANCESC ...... ARIBAU. 224 INTERIOR.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M. »... MONTSENY, 77 (GRÀCIA).HOMS, JERONI ........... FRANC. GINER, 23, PRAL.

Fotografies d'artMASANA ................. RDA. S. PERE, 3, PRAL., 1.a

Fusteries artístiquesCASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

t, aleries d'exposieionsAREÑAS............... CORTS, 6711.CAMARIN,J+L............ GORRISTA, 7.GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. .... • ... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉ (MABAGALL) PE•TRITXOL, 8

JoiersSUNYER, R. • • • , , , , , , , , CORTS, 643.

LilluparesBIOSCA 1 BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

11[ares ï motlluresESTEVA I C. », S. EN C. . P. GBÀCIA, 18.

,Metalls d'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129CÚRBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

irirallsCAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA, 9.

1[obles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRAcIA).

Paper de filGUARRO .............. VIA LAIETANA, 7.

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICH, 8.SÁLV IA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I.'ANGE.L, 4

Parqnets (fàbrlques)BASTÚS, QUERALTÓ I C. a SANTA ELENA, 4 16,CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

J'intors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Plateries d'artJENSEN, GEORG......... PASSEIG DE GRÀCIA, 90

Reproduccions artístiques

DEKBECHINI, GABRIEL....... ROGER DE FLOR, 162.

OR ................Pi.. ANTONI Lóp ez, 15.PRIU, TOnÀs ........... CONSELL DE CENT, 363.RENART, .J. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, 1-1. • . CALL. 21 .GALÍ, F. (i;ant de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a

TapissersGILABERT I MAÑA ..... RBLA. CATALUNYA, 68.LLOSA, PERFECTE BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).Vidres d'art

CAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.GRANELL I C.s......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA 1 C.a CASANOVA, 32.

8 GASETA DE LES ARTS

'fAwp

[1WRG JENSEl!COPENI1ACUG

f

PLATERIA D'ARTEXPOSICIÓ I VENDA

URALITA, S. A.PASSEIG DE GRACIA, 90

BRONZES D'ARTFERRETERIA METALLS PER A OBRESLÁMPARESIN5TALLACIONS AIGUA 1 GAS

BIOSCA& BOTEY, s. L.

VENDES: TALLERS:Rambla Catalunya, 129 Roger de Flor, 189

'I clèfnn 133H G. "I', Iefnn 1005 G.

SALA 1PAIIUGall l es cdl°E^alp©1 E oEñIlíltilllllllflllllllfllllllll-- IJIII!I'9

EstablimentsMARAGALL

f nni5JtUII m

PETRITXOL, 3 1 5 TELÉF. 3533 A.i BARCELONA

Corlstruccior)s Njobiliari

DECORACIÓ

Farcerisas ¡ Ca

Fusteria mecànica —Fàbrica de parquet duela

Enric Granados, go Telèf. 5201 A.

LA BASÍLICA

COMPRA I VENDADE

Antiguitats

Exposicions

Easilio Nebot BARCELONA

L, -,/

TEL. 813-S. P. GRI NVIA, 6+3

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY 1835

JOAN BUSQUETSCasa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Príu Maríné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoraci6 i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauracióde retaules antics

Consell de Cent, 368 TELèF. 2002 s. P.(entre liruch i Gi.o .l) BARCELONA

G. H0mardoblesLàrr7paresDecoracióAntiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

EXPOSICIÓCompna i Venda d'Antiguitats

J. V1C1?.CleI120IIIIIIIIIIII IIIIIIIII IIIIIIIIIII IIII II III IIII 1111111 IIIII 111111 111111 II II III II II IIiIIIIII IlI II 11111111 III iI IIIIIIf IIII II I I

Corribia, s, pral. (Cant. Pl. Nova)BARCELONA

G(JIFâ Cí1T 9LF1N^1

DE FERROCARRILS

SISTEMA PRÀCTIC D'ITINERARIS DEFERROCARRILS • ENLLAÇOS AMBAUTOMNIBUS, TARTANES, ETC.IIOTELS 1 FONDES DE CATALUNYALLISTA DE RECADERS • MERCATS

FIRES • MAPA

LA MÉS PRÁCTICA • LA QUE CIRCULA MÉS

LA PINACOTECA

GASPÀ E5f1ATJE5.+.r MARCS 1 GRAVATS r rEXPOSICIONS PERMANENTS

Co,n, 644 Imv. P. G, ,t, , 0,,;e. Tddao 5045 A.BARCELONA

EI més gran assortit

en

Llibres d'Art

LLIBRERIA

SUBIRff'1A

Porta-ferri55a, 14 Barcelor7a

ANTIGUITATS

D'ART

CalI28 PRAL.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII CARRER FERNANDO

— `PLAÇA ST. JAUME)

BARCELONA

LLIBRES

ENQUADERNACIONSIMPRESSIONS

editorial Políglota

Pelritxol, 8 BARCELONA

N^I :iiiNit

'

Mir e-

rndosiumero G . 4 k^r ^ , (thè .

k ;*

J'

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 O

REVESTIMENTS

DECORATIUS.I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII_C

IDEKORI•IIIIIl IlllnllllnnnIIIIIIIIIIIIInIIIIIIllln IIIIIIIIIIN

Novíssima aplicació

de la URALITA a les

Arts Decoratives

®llllva fa.11hloil

Constructor d'obresf uuIIII IIIIIIiilllll IQIWIIIIVI IIIIIA

DESPATX:1^ONDA SANT PERE, 48, 2.ou, l.°

TELÉF. 1620 S. P.

MAGATZEM: PORTAL NOU, 52BARCELONA

MOBLES ARTÍSTICS

DE R o rEN ( JONC)

FÁBRICA:

Passeig de Gràcia, 115

BARCELONA

REPRODUCCIÓ EN RESPATLLERS ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.

BARCELONA. PL. ANTONI LÓPEZ, '5TELÈFONS i644 A. - 843 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ I VENDA:PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TLL FON 53 c.

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SCCCESSORS D'IIENI4IC11 1 C' — IIAKCLLOSA