GASETA DE LES ARTS15 ABRIL 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any II. —Núm. 23

Plntiires ¿Fe.. ATonell a la Coi • lecció sala

ISIDRE NONELL. — «El Noi de la Manta.,, Col • leccio J. Sala. (C!. Serra.)

L'exh de la sèrie

ibicióde pintures d'en No-nell, que formen part dela Col • lecció d'en JosepSala, ara o berta a les Ga-leries Laietanes, vénena renovar la glòria delmalaurat artista, que lamort s'en enduia a l'horaque les seves obres gua-nyaven el punt dolç denia duresa.

Uns quants esperitsatents a les valors delnostre art jove, i entreells en Plandiura i enSala, a l'hora justa, com

-prengueren l'interès cab-dal 'de les obres que dei-xava el gran pintor al'hora de morir, i, amo-rosos, les recolliren. Und'ells, ara, en Josep Sala,després d'haver-ho feten Plandiura, amb totala.seva col • lecció de pin-tors moderns, ens mostra«els Nonell» _que ha re-unit, i aquesta exhibicióés per al col•leccionistatambé una glòria, perquèavui que lés valors d'enNonell són ben sentadesi per tothom recone-gudes, es veu clar comel seu judici fou encer-tat i com sabé estimarel que pocs estimaven i elque molts combatien a1' hora de mdrir el granpintor (1911).'

- Fem Honor, dones, a1'licíme que sap estimar1'ar-t. Comprar »Novells»a l'hora que en JosepSala ho feia, no era- pasun motiu de= generalelogi. La noble extrava-gància (?) del col-leccio-nistá, la dèria desinte-resada ' d'aquest homeaqueferat en les esferesdel gran comerç barce-loní, que d'anys i demés anys compra qua-dres de la gent d'avan-çada, mereix la lloançapública, i a 1'exhibir-nosavui els quadres d'enNonell de la seva col-lecció, diguem que, enreviure la glòria del granpintor, per gràcia d'ell,s'afirma la d'aquells quicom ell a l'hora justasaberen apreciar les va-lors de la pintura none-llesca, tan bescantada per la ma

-joria dels seus contemporanis.Afegim, com una mostra del tast

del nostre cel • leccionista, que la queés, al judici ncstre, la millor obrad'en Nonell. ell va adquirir-la. Ensreferim al quadre reproduït en lanostra primera pàgina, on s'asse-nyala la fita més alta en la produccióesforçada i tenaç del nostre granpintor del noucents.

Afegim encara, que els «nonells»de la col • lecció Sala, ens donen unarepresentació interessant de la evo-lució del artista i especialment, unaidea dels seus primers temps, en laqual abunden les notes de paisatge;temes de Paris o de suburbis bar-

celonins. FLAMA.

L'obra (l'en Nonell *

L art del pintar és un art dels sen-tits, i els pintors veritables nei-

xen pintors i tenen tots ells, els d'ahiri els d'avui, una distintiva comuna,com si fossin membres d'una mateixafamília, a la que Déu Nostre Senyorhagués encarregat aquesta especia-litat.

Cal dir que no és pintura totel que són imatges est color, nitot el que amb colors és fet, i endir això, de cap manera intentem

* Del Llibre «L'OBRA D'ISIDRE NONELL .Publicacions de la REVISTA BarcelonaAny 1917. --

desmerèixer aquelles manifestacionsd'art que es valen d'aquest mitjàper a respondre a fins altramentdiversos d'aquells que es proposala pintura, que a dir vêritat no s'enproposa cap.

La distintiva que fa germansa través dels segles i dels païsosals pintors veritables és la de lasensibilitat, i la d'una conseqüentaversió a tots els intel•lectualismes,a tots els espiritualismes que hanentrebancat i desviat la glòria dela vera pintura a través de la his-tòria.

I això és aixís perquè cl pintar ésun art dels ulls, i ni el cervell nil'esperit hi tenen res que veure, i tanbon punt s',ii fiquen, ja tenim un

academisme o un prerra-faelisme en porta, i l'artdel pintar cap-peravall.Més, ni tots els acade-mismes, ni tots els prer-rafaelismes, ni totes lesescoles que al llarg dela història l'ens mos-tren en sèries que supo-sen una certa unitat col-lectiva, són prou per adesviar l'atenció dels ca-sos de veritable pintor,que no reconeixem maipels noms de les escoles,sinó per noms d'homes,car en realitat hi ha méssemblances entre el Rem

-brandt i Velázquez queentre Velázquez i lesmitjanies de l'Escola Es-panyola, i més entreEl Greco i Cézanne queentre El Greco i els pin-tors de la seva època.Això, dones, no és emaqüestió d'escoles, ni deprincipis, ni de teories,ni de raonaments ni,d'èpoques, ni de cir-cumstc ncies, ni de tra-dició, sinó pura i simple-ment d'homes.

I és que el pintar, niés(lue un acte de l'indi-vidu damunt les coses,més que una activitatde dins a foca, és un fetque va de fora a dins,com un esponjament deisseus sentits, com unasupuració, com inca menade món moral que 110 téprincipi ni causa vista,però que té una potènciatan gran, que tots aquellspintors en els quals lapintura no es . produeixiaixís, sois poden fer res-pecte els primers duescoses: o seguir-los o anar-.los en contra, qué enveritat tant se val una.cosa com una altra.

Si el mecanismo dela producció pictòrica ésaquest, la forma de ma-nifestar-se és la del méspur i concret objectivis-me enfront l'espectaclede la vida. Als ulls delver pintor la realitat ésuna meravella, i l'inspi-ració és en la seva re-tina. La diversitat delséssers i les coses, se re-dueix per ell a una di-

versitat de colors, i l'espectacle onsón continguts, a una Harmonia.L'obra deis veritables pintors, ésper això essencialment realista, ifins en aquells que com els vene-cians i alguns dels mestres clàssics,hi havia en ses pintures un temaobligat, el tema pren un valor secun-dari, i el que ha fet immortals llursobres, no ha estat ni el tema ni lesexpressions històriques o mítiques,sinó el que de materialment realhi havia en els personatges o en elsescenaris on els temes es desenrot-llaven. El que hi ha d'immortal enles Monines, no són ni els trajos nil'anècdota representada, ccm en lapintura del Ticià no són les figura-cions móló^ques femenines el que

c a

^^^ba r`oyc

ISIDRE NONELL. — ^Gitana al tocador.» Col •lecció J. Sala (Cl. Serra.)

2 GASETA DE LES ARTS wo 9,1

els ha fet immortals, sinó aquellacalitat de les carnadures vivificadespel més furibund realisme.

La diferència que trobem entreels mestres clàssics i els moderns, ésen aquest anar de dret a la pinturadel real, en fugir de termes i de figu-racions que destorbessin la inten-sitat d'aquest realisme, però el fonsentre els moderns i els antics és elmateix, i en el meravellós programaimpressionista hi ha les taules de lallei nova, que contenen en substàn-cia ço que sempre havia estat llei.

En Nonell era de la familia deispintors. Era d'aquells a l'entorndeis quals sois es poden fer aquellesdues coses: o seguir-los o anar-hi con-tra, de les quals no sabriem dir quinaté menys interès, i 1'unitat que hi hadins la seva producció vastíssima esdesprèn naturalment d'aquest prin-cipi que és consubstancial a tots elspintors veritables. Si unitat hi haentre els pintors al través deis països,més n'hi ha d'haver entre les obresque el pintor ha produït de l'una al'altra època de la seva pintura.

Es cert que avui damunt el nuclide les obres d'en Nonell arrecona-des — i que un dia sortiran a lallum i assoliran grans honors, -hi podríem establir tres o quatresèries descomptant les dels seusprimers assatjos, en els quals l'ar-tista no s'havia trobat- encara a simateix. Peró aquestes distincions,més que una diversitat de orienta-ció representen una meravellosa es-cala d'intensitat, una major agu-desa i desenrotllo del ver, de l'únicprincipi que guiava la insaciadaobjectivitat de l'artista.

Era aquest principi la realitat, labella realitat de la matèria. Fou uncos de gitana, fou una natura morta,fou una dona jove, tant se val.L'obra d'en Nonell no és un aplecde gitanes, ni en Nonell és el pintorde les gitanes, com algú pugui creurei com algú pugui haver dit. L'obrad'en Nonell és essencialment unaplec de pintures.

La mateixa veritat fou cercada enels quadres primerencs que en elsdarrers. La mateixa voluptuositatdel pintor hi ha en els mantells tofutsde les bromes envolquellades que enels bodegons deis darrers temps, pre-cisos, justos, furiosament reals. In-tensitat deu anomenar-se tota -varia-ció visible en l'obra d'en Nonell.Desenfrenat daler d'assolir la justa

veritat de les coses objectives, dedir i desentrenyar les seves rela-cions, d'exposar en un pla visual çoque hi ha en elles. La carn coloridade les coses, la substància, la calitat,la matèria de ço existent, edificatper una nova matéria que és lapasta colorida. Un món nou ple desumptuoses realitats de color és elque ell crea, i això perseguí dia

1^Y"?

darrer dia, lluitant contra les difi-cultats de fora i els vicis pictòricsde dins, l'abandó de les solucions bar-mòniques trobades, per a no caureen el banal. Un pas ferm i segurmarca aquesta evolució des dels co-menços, al màxim resultat dels seusquadres darrers, esclat apoteòsic delseu treball que travessa la èpocaseudo-espiritualista del 1900, com

una ombra estranya, sense rebrecap honra ni cap encoratjament.

Veritablement la pintura d'enNonell era un món moral que esdesprenia de la seva vida, i peraixò nosaltres el reconeixem i elpressentim germà de tots els granspintors. Com la d'ells, l'obra d'enNonell és una. Com ells, en Noneilés sol en el seu temps. Com un Goya,com un Delacroix en plena èpocad'escolaicisme davidià, en Nonellfou un home estrany al seu temps.Com ho fou El Greco, com ho fouel Tintoreto, cons ho foren tots elspintors que avui fan ]'història de lavera pintura.

Els temps combaten amb els prin-cipis anteriors, el que demà serà elnou principi, i això és perquè l'artde pintar no avança ni recula ni pro-gressa ni es perfecciona, sinó queexisteix, i brolla deis homes que sónpintors com una conseqüència de lallur presència en la vida. Així és l'artd'en Nonell.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

Casa de la Ciutat deBarcelona

Cimal escultòric de la Façana nova(Continuació del n. o 2.>

No es digui és corona de marqués,perquè si bé la tal té quatre

Ilorons, les quatre puntes baixes del'entremig d'ells tenen tres perlesi no una. No es digui tampoc quetenint una sola perla entremig iels quatre florons sia corona d'in-fants d'Espanya, que és la usadapels reis d'Aragó, perquè en talcas hauria d'haver-hi vuit perlesi vuit florons. Per tant, quina seràla corona del remate? Això és çoque jo desitjaria saber i prego ambmolt d'interès que me l'expliquinper poder addicionar-la a aquestapart de la ciència heràldica que emglorio posseir, de tal manera que hemerescut de la Reina Nostra Senyoradignar-se nomenar-me son Rei d'ar-mes supernumerari.

Altre defecte, cocar més capital ifins vergonyós per a tots, es trobaen el remate, i és que el morrió o elmmira a l'esquerra, que era la senyald'ésser bastarda la persona que l'usaya, mentre que dirigida a la dreta

ISIDRE NONELL. - «Natura morta.» Col •lecció J. Sala. (Ci..Serra.) ISIDnç NONELL. — <Repós.» Col •lecció J. Sala. (CL Serra.)

/%ayl el'l

ISIDRE NONELL. — <Bust de noi.»» Col • lecció J. Sala. (CI. Serra.)

'N.O 23GASETA DE LES ARTS 3

assenyala llegitimitat, essent aquestadiferència la que indicava els per-sonatges llegítims i els - bastards perla col • locació dels morrions. Per tant,aquesta pregona que eren d'origenil • legítim els reis d'Aragó o elscomtes de Barcelona segons sia ladinastia que l'autor del remate s'haproposat representar, la qual cosaés una heretgia històrica.

Aquesta és la raó principal quem'ha mogut a pendre la ploma,perquè es posi en la direcció corres-ponent tan significatiu emblema. Lail • lustració del Cos Municipal hauràobrat de bona fe en la col•locacióde l'esmentat escut i sens dubte sel'ha compromès per persones pocenteses en la matèria o per no havernascut en nostra terra o per altracausa. Per tant, estic segur queseran remeiats tan marcats i tras-cendentals defectes per ço que in-teressa de ple .a la reputació delpaís.

Prego a vostè, senyor redactor,que, en obsequi a tals desitjos, dissi-muli la molèstia que tal vegada lihaurà ocasionat s. s. s. q. b. s. m.Bru Rigali.

La Corona de Aragón: Reprodueixel remitit del Sr. Rigalt, i en unsversos dedicats a la poca condíciai manca de netedat als carrers deBarcelona, acaba dient: En la ciudaddel Remate, seguits d'uu solt titulat:Remate. Fins avui no ha quedatrematado del todo el insigne remate.L'article del Sr. Rigalt, que insertem,s'encarrega de rematarlo.

Puede ser de piedra fuerteel consabido remate.Pero hoy lo ponen más blandoque el más maduro tomate.

20 D'ABRIL. — Diario de Barcelona:Segons nostra opinió, les censuresque poden haver recaigut a l'obradel remate de la façana de Casa laCiutat no pertoquen ni poden arribara l'actual Capítol Municipal, queúnicament ha curat de sa col•locació,treball realitzat amb recomanableencert. La construcció del mateixfou otorgada per subliasta ja famolt de temps.

El Ancora: Remate. Ahir quedàdefinitivament visible per al públicel remate de la façana de Casa laCiutat, el dibuix del qual és deguta un arquitecte d'aquesta capital,havent sigut sotsmès, si no estemmal informats, l'any 1827 a l'apro-vació de la Reial Acadèmia de SantFerran, que després es tractà desubstituir per un altre, _però méstard s'adoptà pel Municipi de l'any.passat.

El Barcelonés: Sempre que nostraCorporació municipal tracti de portar

a terme l'execució .d'una obra pú-blica i no convoqui un concurs ,d'ar-tistes perquè en facin un dibuix iel consegüent plànol, resultarà quedonarà motiu a la crítica i gastaràmés del calculat en el pressupost sies volen esmenar. les faltes que unavegada fet s'hi trobin.

No és igual pintar damunt del^paper un projecte a caprici o saberles regles arquitectòniques i heràldi-ques que han de figurar en les obrespúbliques. •Par això tal vegada lamanca d'aquests coneixements enla persona que dibuixà el remate deCasa la Ciutat ha motivat el quetantost desembarrassat de 1'emba-1um que el tapava s'hagin observatalgunes faltes que serà de totanecessitat remeiar- si no volem queels nostres esdevenidors tinguin mo-tiu per a criticar-nos d'endarreritsen les belles arts. Tal vegada aixòno hauria succeït si l'Ajuntamentque decretà la construcció de l'es-mentat remate hagués convocat unconcurs d'artistes en el qual presen-tés cascun d'ells un dibuix i després

exposar-los públicament tal . com esféu amb els plànols de la Plaça Reiali no s'hauria donat motiu a lapublicació del següent comunicat.(Copia el d'en Bru Rigalt . delDiario de Barcelona.)

21 n'ABUIL. —Diario de Barcelona:Segons diu un periòdic, el dibuix delremate que s'acaba de col •locar aCasa la Ciutat fou aprovat l'anyde 1827.

La Corona de Aragón: El celebèr-rim remate està molt tranquil. Sem-bla que té raó. Diuen que va aentaular una causa criminal contrael rei d'armes. Li desitgem l'encertdegut en l'elecció de tribunal; nofos cas que li posessin una muntade 50 duros i ainda mais tres mesosde presó.

22 n'AnRIL. — El Constitucional:Ens hi adherim. Considerem oportú

reproduir l'escrit que el Sr. Rigaltacaba de publicar referent al rematede Casa la Ciutat, escrit que posa demanifest la lleugeresa amb què s'haobrat al col •locar-lo. Heuse'l aquí.(Reprodueix l'esmentat remitit.)

El Barcelonés: Amb motiu del quetant s'ha parlat referent al rematede Casa la Ciutat, ens hem procuratel següent ofici, que publiquem permillor aclarir aquesta qüestió. (Co-pia el de l'Acadèmia de Belles Artsdel 13 de febrer.)

1 DE MA1G. — La Corona de Ara-gón: Serà veritat? Corre la veu queun dia d'aquests es reunirá el jurat,a instància del conegut remate, per adeclarar si donen o no motiu pera formació de causa les injuriosesparaules que cert rei d'armes s'hapermès dirigir-li no fa gaires dies.Ja estranyàvem el silenci que hapervingut a tan sorollosa qüestió. Erala calma que acostuma precedir -auna tempestat. El referit rematesembla que encapçala la demandad'injúria amb les següents paraules:

Más me, valierano haber nacidoque haber sufridotanta crueldad.

3 DE MAIG. — .Diario de Barcelona:Senyor redactor del Diario de Bar-celona: Després d'haver merescut desa amabilitat la publicació, en el seuperiòdic, d'un article parlant delremate de la façana de Casa la Ciutat,tinc de dir que no em creia assolísl'apreciació que li ha otorgada lapremsa periodística d'aquesta ca-pital, ni menys que se li haguessindonat les proporcions que he vistn'han resultat, ja copiant-se en ElBarcelonés el dictamen de l'Acadèmiade Belles Arts i en La Corona deAragón qualques ratlles dirigides atal objecte.

La meva idea no fou pas la defarir la susceptibilitat de nostrarespectable i il • lustrada CorporacióMunicipal, ni tampoc la de cap altrapersona interessada en l'assumpte, isí sols creure que feia un bé generala 1'exposar de manera palesa elsdefectes heràldics que vaig notar alveure'l col • lócat, defectes que, encompliment de ma obligació, hauriaadvertit a qui pogués remeiar-los sino se m'hagués privat veure de proples diferents peces que havien deconstituir el conjunt, quan estavendipositades a la plaça.

Alguns han dit és indiferent la

Isio_tu NoN =L • . — :Paisatge de París.» Col •lecció J. Sala. (CL Serra.)

ISIDRE NONELL. — "Els Captaires.» Col •lecció J. Sala. (CI. Serra.)

Absis de l'església de Pedret, al Museu de la Ciutadella.(Cl. Vidal. - Laboratori del Museu.)

Decoració de la volta en l'absis de Pedret, segle x. Museu ele la Ciutadella. (CI. Vidal. - Laboratori dei Museu.)

GASETA DE LES ARTS

N.o' 23

posició del morrió o elm quan noforma part de l'escut; no obstant, ésnecessari advertir que el tal té sadefinició absoluta, a saber: matèria,forma i disposició. Aquestes tresqualitats són determinants i noadmeten excepció de cap mena. Jasia que el morrió o elm formi partde l'escut, ja sia com a trofeu oguarniment, no pot separar-se deles regles que per a representar-lohan adoptat els heraldistes; i a fide qué es tingui una petita idea deço que simbolitza aquesta peça, lamés honorable de l'escut, faré unapetita . descripció de l'ús que d'ellapot i den fer-se.

Matèria: Pot el morrió o elm ésserd'or, plata, perfilat d'or i cer bru-nyit.

Forma: Consisteix en tenir totala visera oberta i aixecada o caigudadel tot amb una petita obertura icoberta amb reixetes.

Situació: De front, terciat i per-filat; •mirant sempre del' costat dret,puix si és girat de l'esquer assenyalabastardia en qualque lloc on estiguicol local.

Vist, dones, que els qui han volgutsuposar que era indiferent la col-locació de l'elm no formant part del'escut estan equivocats; vaig a de-mostrar altra equivocació en. laqual han incorregut tots quantsfins avui han intervingut en la for-mació de segells o -timbres, tant pera ús de l'Excm. Ajuntament comper' 'a altres •establiments públicsque es glorien d'ostentar les ense-nyes de nostres venerats comtes.

'Tots els segells fins ara conegutspresenten damunt l'escut un morriócol • locat de cara, mentre que deuriahaver d'estar terciat, mostrant setreixetes en la visera; aquestes i elfilet, - clavetejats d'or; aquell, forratde gules, i a sobre de tot la coronacomtal.

Els benemèrits senyors que actual-ment constitueixen la nostra Corpo-ració Municipal no hauran notatindubtablement (perquè no tenen]'obligació de conèixer aquestes re-gles i també perquè e] 'seu ús per-vindrà de temps immemorial) queles comunicacions oficials que adie-cen a les diverses autoritats i corpo-racions' -porten una corona comtal(amb molt bon encert) en el segellsec o de relleu, i altra corona d'infantén 'el 'segell que serveix . per al sobrede -la direcció, diferència que es notaa primera vista i que pot fer estaren dubte àl que no sia coneixedorde nostra història mu-nicipal.

Quan el comtat deBarcelona s'incorporàal reialme d'Aragó percasament del comte Ha-mon Berenguer ambNa Petronel • la, filla delrei Ramir, s'usava perdivisa o blasó la creuroja de sant Jordi sobrecamp de plata a la quals'hi afegiren les barresd'Aragó; però mai noha timbrat l'escut deBarcelona la coronad'infants d'Espanyaque usaven els sobiransd'aquell reialme.

Que la corona com-tal és la que ha de tim-brar l'escut de Barce-lona, no en tinc el méspetit dubte, puix quequan Lluís el Piadós,seguint les instruccionsde Carlemany, haguérecobrat Barcelona,

-veient-se ja en paui victoriós dels alarbs i

elegit senyor del país, amb universalaplaudiment erigí en honor dels nouchors d'àngels l'ordre secular denou comtes, nou vescomtes, nou no-bles i nou vervessors, reservant-seper a ell el comtat de Barcelonacom a senyor de tots ells, usant entots els actes la corona, títol decomte.

Tenim, dones, provat que tant lacorona que timbra l'escut com elmorrió que li serveix d'ornament,no tenen la forma ni situació marca-des per les regles heràldiques, i, cornhe dit al començar nostre intent, noés ferir la susceptibilitat de capcorporació ni persona i sí únicamentfer veure els defectes de qué es dolper si són apreciades en qualque cosaaquestes indicacions i mereixen unxic l'atenció posant remei en les quefàcilment sia possible, no donantmotiu a que tal vegada algun es-tranger assabentat de la .nostrahistòria municipal ens tiri en caraço que desitja evitar amb aquestarticle el qui no té pretensionsd'escriptor i q. b. s. m. Bru Rigall.

La Corona ele Aragón: La guerraés de màquines. Es suposa queaquest matí IIi ha hagut un fortterratrèmol que s'ha fet sentir espe-cialment a la Plaça de la Constitució.Altres que es tenen per més beninformats, diuen que ha sigut úni-cament un violent atac histèricsofert pel conegut remate a conse-qüència d'un tret de canó que s'hadisparat des d'una fortalesa russadel carrer de la Llibreteria.

12 DE MAIG. — La Corona de Ara-gón: Relacionant-ho amb el bandictat per l'Alcaldia de matricularels gossos, els quals, en senyal d'ha-ver estat empadronats, han de portaruna medalla amb l'escut de Barce-lona, diu:

Con orgullo y con pesarMirando el remate estabahoy un perro, con piedadEl pobrecito mirabalas armas de la ciudad!Y echando un hondo suspiroexclamó con intención:¡Ah, con cuánto gusto miromi áncora de salvación!

-R

He conservat el mot remate, perraó d'ésser la paraula usada unànime-ment en tota la informació referenta aquesta obra i a la vegada per afer entendre millor el .perquè se'nserví el diari La Corona de Aragón

en publicar els seus fes-tius comentaris.

Res de nou .passà alremate fins l'any 1864;en què l'Ajuntament ensessió de 26 d'octubreacordà que l'arquitectemunicipal, Sr. Garriga,l'examinés, puix era talel pes i balanç d'aques-ta immensa baluerna depedra marbre, que, perevitar-li un capgirell,precisava posar-li tra-ves, i, per tant, haguéscura de presentar unpressupost del que cos

-taria afermar l'esmen-tat remate, el qual ame-naçava desplomarse.

Operació que nova-ment es repetirà el diaque se'l col • loqui en ellloc que les presentsobres de reforma li as-senyalen.

AURELI CAPMANY

Barcelona, nov. 1924.

Les Verges fàtues, en l'absis de Pedret, segle x. Museu de la Ciutadella. (CL Vidal. - Laboratori del Museu.)

N.° 2 '1 GASETA DE. LES ARTS 5

Les pintaresninrais ronhitni-qnes de Pedret

L es pintures murals ro-màniques de Pedret,

com totes les altres deCatalunya, foren publi-cades per l'Institut d'Es-tudis Catalans, a basede les còpies que enJ. Vailhonrat feia de lesmateixes per comandade la Junta de Museusde Barcelona. Avui laGASETA DE I.ES ARTSs'honora en publicar perprimer cop les fotogra-fies directes d'aquest pre-ciós monument pictòric,instal • lat en el Museu dela Ciutadella, a l'objectede què serveixi ais estu-diosos.

En quant a l'estudi deles pintures, res hi podemafegir al que digué en Pi-joan en el text de l'obrapublicada per l'Institut ique l'Institut confià a laseva sabiduria. Sobre ladata de l'església i deles pintures, en conse-qüència, l'obra d'en Gó-mez Moreno sobre l'artmuzaràbig ha permès fixar-la a prin-cipis del segle x. Es tracta, dones,d'un dels més vells monuments exis-tents, de la pintura occidental i del'exemplar més antic de la nostrapintura romànica, el que avui donemal públic, acompanyat del text d'enPijoan, poc divulgat per haver sigutpublicat en una obra de caràctermonumental.

Pedret és a tres quarts de Berga.El camí baixa sempre fins al riu,es travessa el pont, i a l'altra vora,l'església i lá masoveria de Pedret.Allí hi ha el trencador dels doscamins, del que puja cap a Bagà

i cap a Cerdanya i del que s'enfilacap a la Quart i surt a Sant Quirsei al Ripollès. Una església vora unpont i entre dos camins, podia ésseralguna cosa en altre temps.

Avui Pedret no serveix per alculte, i no tenim cap document perfer la història d'aquella església. EnPuiggarí ja va sospitar si, en unprincipi, Pedret havia sigut unaesglésia de tres naus. En lo que nolii ha dubte, és que l'església dePedret va restaurar-se en el segle xii,quan es va fer la porta d'entrada iel canó apuntat que cobreix la nauprincipal.

Les parts més antigues, anteriorsper força a aquesta restauració, por-ten com a motiu principal de línies

l'arc de ferradura de tradició visi-gòtica, que es pot veure en les plan-

tes de les absidioles, en les oberturesde comunicació d'aquestes amb l'in-terior de l'església i en els ares queseparen la nau principal i la lateralencara que avui estiguin aparedats.

Pedret devia ésser, dones, una es-glésia de tres naus amb ares deferradura, forma usada en gran partd'Espanya fins a la renovació artís-tica romànica, que s'inicià a la se-gona meitat del segle xI. A Pedretera ja ben entrat el segle xii quan esva restaurar -tota l'església, aprofi-tant no més •que els absis i una deles dues naus laterals. L'altra nauno es va reconstruir. Per aguantarla volta apuntada del canó del mig,

regruixiren la paret, i esva poder també obriruna porta, decorada ambcolumnes i motllures, queeren d'istil en la primerameitat del segle xii.

L'església va quedar:llxl, fins que per donar-liuna apariència de líniesclàssiques, els feligresosde Pedret en el se-gle xviii taparen els arcsde ferradura, visiblesavui només que per lapart posterior.

Fou aleshores quan vanobrir les portes de comu-nicació amb el presbiteria cada costat de l'altarmajor, perquè en unprincipi les petites ab-sidioles no comunicavenamb el santuari princi-pal, essent aquest aïlla

-ment característic de lesplantes visigòtiques. Lesdues petites celles queformaven els absis late-rals estaven decoradesele pintures, i a l'obriraquestes portes . va co-mençar la seva des-1 micció.

De les de . l'absis del'esquerra ja vagamentno s'en distingeixen mésque algunes testes que

podrien ésser les dels apòstols sen-tats a taula. En l'altra absidiola dela dreta, convertida en saeristia, elsfrescos s'han aguantat millor i s'hiveu, amb colors encara brillants, larepresentació de la paràbola evangé-lica de les verges fàtues i prudents.

En Muns, sense cap document perprovar-ho, va creure que Pedrethavia sigut en altre temps cenobide monges benedictines i que aquestaabsidiola lateral servia de baptisteri.

En la diminuta cambra que fou,dones, un dels tres absis de l'esglésiade Pedret, convertit després en sa-cristia, s'hi troben aquestes singu-lars figures abandonades de tothomi plenes encara avui d'un estranypoder de suggestió. Sobre la porta

Una de les figures de l'absis de Pedret, representant l'església, segle x.Museu de la Ciutadella. (Cl.. Vidal. - Laboratori del .11useu.)

Les Verges Prudents, en el banquet. Decoració de l'absis de Pedret, segle x.Museu de la Ciutadella. (Cl. Vidal. - Laboratori del Museu.)

Arcuacions descobertes .darrerament dins les arcades del Claustre de laseu vella de Lleyda. (CL S. R.)

Altre aspecte de les arcuacions amagades per un macis de mur construït dins lesarcades del Claustre de la seu vella de Lleyda. (CI. S. R.)

GASETA DE LES ARTS N.o 23

que obriren per comunicar amb elpresbiteri, hi queden malmeses tresde les verges prudents, ensenyantnomés que els caps, perquè tot loaltre va destruir-se al foradar l'o-bertura. La quarta i la quinta estanmés senceres i totes cinc van cober-tes amb les corones de des posadesi vestides amb riques dalmatiques.La forma de diadema que portenal cap les cinc esposes de Pedretes troba a Roma des del segle xi,però dura en els nostres antipendisromànics fins a les darreries del se-gle xtl, de manera que no consti

-tuiria per sí sola una data carac-terística d'estil. En canvi, tant les-dalmàtiques brodades amb una granestola central, com les túniques quesurten per sota les mànigues curtes,com els altres detalls de la indumen-tària (per exemple les arracades enespiral), tot són motius per recularfitant com sigui possible la data d'a--questes pintures.

Les cinc verges prudents serien al:banquet nupcial amb 1'antorxa en-cesa a . la mà esquerra i l'espòs des-aparegut encara les convida, este-•nent les mans sobre taula parada.,Al damunt, en un fris, corre la lle-genda QVI(N)QVE PRVTE(N)TE.Una finestra de l'absis interromp'l'escena; en la continuació del para-ment s'arrengleren les verges fàtues,amb l'antorxera cap per avall, d'onpenja la fiola de .l'oli o el gubell,com diuen els inventaris antics. Lesfàtues també serien cinc: QVI(N)-•QVE FATVE: quatre de senceresi una altra fins a mig cos que es veu;encara al damunt de la segona fi-nestra. Però la primera verge de lesquatre que anaven en renglera hadesaparegut completament. En Puig-garí ja no en va poder dibuixar mésque el contorn l'any 1881), quan vapublicar el seu article.

Les verges fàtues es caracteritzenmés alegrement que les verges pru-dents, no es tapen amb les gransdalmàtiques ni es cobreixen el capamb la diadema; porten una gra

-ciosa toca de vel fent ondes sobreels cabells.

Finalment, en un extrem de l'es-cena , una altra figura al•legòricaamb corona nimbada seu sobrel'edifici d'un temple. Indica la re-dempció per la penitència, obra

l'esperança de les verges que l'espòsha deixat fora. En Puiggarí va llegiruna ratlla horitzontal que deiaRASCA (potser Santa ?). Avui totasenyal de lletres en aquell sentit hadesaparegut; en canvi, no ens ex-pliquem com no va veure la lle-genda clara que de dalt a baix diuamb totes ses lletres ECREXIA.

Aquestes figures estan en .la paretcircular de l'absis. La que el tancavapel davant, deixant no més l'antigaporta d'entrada (un arc de ferraduraaparedat avui), diu en Puiggarí quetenía visibles senyals d'haver sigutdecorat . amb les figures de Gabrieli de Maria. A la volta, en casquetesfèric, s'hi veuria encara la TEOTO-KOS sentada amb l'infant, si no fosun gran pegat de calç que de poc hiposaren per tapar les goteres. EnPuiggarí parla de la figura sentadacom si es tractés de l'Assumpció dela Verge.

Això és tot el que hi ha i el quehi havia en la petita cella de Pedret.

Sobres la iconografia és de notarprimerament: el número cinc donatpel text de la paràbola i, a més,tradicional en la representació desdels seus orígens. En la pinturainicial del ccementerium de Maius,a Roma, les verges prudents no sónmés que quatre, però fan costat auna difunta en posició d'orant, aco-llida a participar també del banquetde la beatitud. Hi falta el Crist i lesverges fàtues, perquè la representa-ció és encara embrionària.

En el fresc de Santa Ciriaca, elCrist és al mig de les deu verges is'en emporta les prudents al ban

-quet nupcial. Amb el temps la sepa-ració dels dos grups va accentuantse,així cona també la diferent indu-mentària de les figures. En el segle viquan es va pintar el famós evange-lari grec de la catedral de Rossano,l'escena ja està partida: hi ha unaporta al mig, les verges fàtues esqueden a fora i una d'elles fa l'ac-ció de trucar. A dintre del tancat hihan el Crist i les verges prudents,es veuen al fons els arbres i els riusdel paradís.

J. PIJOAN.

El Claustre de la Seude Lleyda

E I claustre de la vella seu de Lley-da ha cridat des de molt temps

l'atenció dels arqueòlegs per la sevaoriginalitat, o millor dit raresa, quees reflexa en múltiples aspectes del'obra. L'emplaçament mateix quese li donà és ja un cas gairebé únic,si bé tal volta s'ha d'explicar, mésque per una genialitat o un propòsitdeliberat del mestre que el concebí,per una imposició de les condicionstopográfiqeus de l'edifici. En efecte,el claustre, de dimensions considera-bles, és als peus de l'església, a laqual servia d'atri, ni més ni menysque el pati de les mesquites mores-ques. Però, pel qué hem dit, no convéexagerar la importància d'una talcoincidència.

Encara una altra particularitatofereix en conjunt: no sols el seu plano és regularment quadrat, sinó queal seu centre no coincideix amb l'eixde la gran nau de l'església. Tambés'ha d'explicar això pel propòsit defer coincidir la nau de migjorn delclaustre amb la carena mateixa delplanell que domina superbament laciutat. Això obligava a fer avençarel claustre uns quants metres mésque l'església en aquesta direcció.

Però no són aquestes circumstàn-cies, més aviat accidentals, les quefan singular aquesta obra. Els gran-diosos arcs apuntats, tres només acada cara del pati central, els pesatscontraforts que separen una del'altra les enormes obertures, donenencara avui, malgrat el cegamentd'aquestes, una estranya sensacióque reforça també la decoració dedents de serra i de fantàstics motiusflorals de moltes de les arquivoltesi capitells. I molt major devia ésserl'efecte que s'aconseguia quan lesamplíssimes naus, una d'elles la demigjorn, oberta al cel i a l'hortaubèrrima per damunt la ciutat, co-municaven lliurement pels ares ma-jestuosos amb aquest pati incom-parable.

Precisament era una qüestió po-sada des de temps la referent a lapossible existència de gelosies queomplissin idealment aquests fines-trals ilnlnensos. El poc que es podia

T \ ^W

^i n

endevinar en l'extrem superior delsares, no ben tapat per les afrosesparets que els tanquen, feia-suposaramb molta versemblança que aquestsreixats havien existit en altres temps.Però era cosa molt problemática queres hagués sobreviscut al desastrè,en l'interior del mur foradat per fi-nestres repartides a l'atzar.

Uns bons lleidatans, els senyorsCombelles, Fontanals, Ballespí, hantingut ocasió i entusiasme per aposar d'un cop en clar el problemaque afortunadament s'ha resolt ensentit afirmatiu. Llevat amb compteel mur que tapa l'arc que feia fronta la porta major, s'ha vist que en-cara que molt destrossat el reixatsubsistia en sa major part i que larestauració encara fóra possible ambles nombroses peces fragmentades.Deixant de banda les dues colum-netes, ja en part visibles, arrimadesa cada banda de l'arc, sis columnesmés, amb sengles magnífics capitellsromànics, rics d'estilitzacions vege-tals i animals i amb alguna figurahumana, han aparegut als ulls ad-mirats, i encara una setena deguéexistir on avui s'obra una míseraporta. Damunt aquestes columnetesesbeltes s'estenia tina rica gelosia,malauradament molt destruïda, peròque, tot i la seva riquesa, mostraun treball a cares planes molt adientai gust romànic del conjunt.

Es aquest descobriment el quemotiva aquestes ratlles. No sabemsi es procedirà a obrir altres fines-trals, per bé que tal volta seria millorno fer-ho mentre no es pugui proce-dira una restauració de conjunt, avuiimpossible. Quan es pugui fer així,creiem que el claustre de la seu deLleyda serà el més esplèndid delsexistents a Catalunya: cap altre,almenys, tindrà una semblant gran-diositat. ELIES SERRA RÁFOLS.

LES EXPOSICIONSEn Gili Roig al Saló Parés. — El

conegut pintor Gili Roig ha omplertdarrerament la Sala de Can Parésamb una sèrie d'obres que demostrenla labor intensa i apassionada d'unpintor que dóna al seu art el .millorde les seves energies. Es general, en

No 23 GASETA DE LES ARTS 7

l'exhibició, el paissatge; un paisatgelluminós, esforçat en dir la veritatsolellada del nostre ambient, araamb aspectes de les terres de Lleyda,ara amb altres de la costa brava.

Gili Roig, observa el natural iarriba a moments d'obtenció delmoment real que tradueix. Leshumitats de l'ambient marí, les ca-litges deis poblets lleidetans elsdies forts d'estiu. Mirant el seunatural, arriba a instants d'emocióprofunda i de justesa d'hora meri-tíssims, tals cona aquell <, Preludi deVespre», que és al nostre veure lamillor tela de l'exposició, i una deles millors, dins l'extensa producciódel conegut artista, que ocupa pelsseus mèrits un lloc ben senyalat iben guanyat dins la nostra tendèn-cia artística del «just medi ».

Cal assenyalar aquesta exposiciócom el seu millor triomf.

J. Casals Peipoch a les GaleriesLaietanes. - Exposa aquest pintoruna sèrie de notes de color, on s'en-devina una voluntat ferma d'acon-seguir la sensació del natural i unsenyalat bon gust en l'escull detemes. La nota 'Arbres a la tardor»és una de les que millor revelenaquestes condicions del pintor, queamb les seves notes bellíssimes ensporta als sentits l'aire d'una amablei reposada confidència amb l'espec-tacle natural.

Joan Gil a les Galeries Laietanes.- S'endevina un pintor jove encamí" de formació, dotat d'aptitudsbones i mancat de les disciplinesque porten a la precisió i al duranàlisi del món exterior. L'obramillor és al nostre veure, el «Bo

-(legó». Els seus retrats demanen al'artista, 1'empleu de les seves ener-gies, abundoses, en aconseguir allòque manca a la seva formació defi-nitiva, que esperem cona un fruitque no s'anuncia, sino que ja hi és,peró que cal madurar.

Emili Farrer a les Galeries Laie-lanes. - Aquest deliciós caricatu- Retaule del Beat Ramon Llull, que ]'illa de Mallorca regala al Sant Pare amb motiude l'Any Sant, obra del pintor Inallorquí en Pere Barceló. (Galeries Laietanes.)

rista exposa una sèrie de dibuixosoriginals de les caricatures que dia

-riament publica a La Veu de Cala-lunya. Temperament fácil, dotat

d'un extraordinari bon gust i d'unhumor personalíssim, d'ell no podendir-se més que els elogis que el pú-blic fa del seu art i que ha ratificaten aquesta ocasió, adquirint-li gai

-rebé totes les obres exposades.

En Lluis Mercader a les GaleriesDalmau. - El notable pintor enLluis Mercader, resident a París,exposa en aquestes galeries una sè-rie de notes de paisatge francésplenes de finesa i d'encant.

En Mercader ha trobat el sabordel paisatge de França i el diu ambuna frescor i una emoció vivíssima,que revelen un cop més al ver ar-tista que sabiem en ell.

Pintures de J. Valió a Can Dal-inau. - S'endevina ' per la ' pinturala procedència valenciana d'aquestartista. L'arranjament brillant, eldesfet pampellugós, el festeig delcolor amb la pinzellada jugant ambànsies de dibuixar. Tots els defectesde l'escola, damunt d'un artista ons'endevina un pintor interessant iintens, en algunes ocasions.

El pintor Maroto a les GaleriesDalmau.-L'impresió d'aquesta pin-tura, és la d'un joc de colors da-munt la superficie de la tela, com

-posant bells arabescs segons l'estilavantgardista. Hi manca intensitati emoció a estones, revelant-s'hiperò un bon gust i una traça dignesde tota estima.

Pintures d'en Oliveres Guarí a laSala Areñas. - A la Sala (I'Expo-sicions Areñas, ha exposat el cone-gut artista en -Angel -Oliveres Guart,una sèrie de paisatges. La pinturade l'Oliveres es mou dins el realisme'propi de l'escola del just medi, irevela mèrits senyalats en moltesde les seves obres, essent especial-.ment notables unes -notes grises de,paisatge francès plenes de delicadesa.,

GITIA DE LES AItTS 1 DELS AUTISTESPintors

BAIXERAS, DIONís ..... CASP, 46.BIOSCA, JoAQuIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAMPS, FRANCESC ..... MAS Pujó, 3.er, 2.a.11

RICARD .......CARLECANALS, PL. URQUINAONA, 9, 3.er

S, D ............. CASP, 56.CENAC, ENRIC ......... LLÚRIA, 53.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.ESPINAL, M. A. .... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2 oiiMAS i FONDEVILA, A. .. CLARÍS, 30, 3.erMASVILA, F............ GIRONA, 67, ESTUDI.MESTRES, FÉLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1.erOLIVER, MAGÍ..........PERADEJORDI, JOAN ..

CAPELLANS, 4, 3.er, LaARIBAU, 57, 3.er, l.a

RAUR ICH„NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ).RINCON, .VICENTS ...... PETRITXOL, 14.

EscultorsCLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT"

LLIMONA, JOSEP .......FRANCESC (SARRIÀ).

DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC .....NOGUÉS, ANSELDI ......

MALLORCA, 184; INTERIORPASSATGE MERCÈ, 3.TENAS, JOSEP .......... CARRER NÚM. 16,ENTRE.

DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ.Decoradors

LLONGUERAS, JAUME .. ALT ST. PERE, 18, 1.er, 2.aMARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PARCERISAS, RAFEL....RIGOI., RAMON

PL. LETAMENDI, 34.......... ROSSELLÓ, 168.

Aeadhmies de dibuix i pinturaBAIXAS ............... Pr, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.LLIBRERIA SUBIRANA.MARTÍNEZ PÉREZ,

PORTAFERRISSA, 14.C. .. DR. Dou, 11, 2.on

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ BALDES, 163.Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibuix 1 pinturaTEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

11larxants de quadresREIG I BERNET, LL.... ENRIC GRANADOS, 21.

AntiquarisCOSTACARVAJAL CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA .... PIETAT, 10 (DAR.a CAT.)QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRíBIA, 2.

Catifes (.Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).Constructors d'obres

ALBESA, CARLES........ BORRELL, 292.OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48,2.°n,2.

EbenistesBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ...... P. GRACIA, 36.HOMAR, G. CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.

EnquadernadorsMIQUEL-RIUS ......... MALLORCA, 207.

Escultors decoradorsCAMPAÑA, JOAQUIM .... NÀPOLS, 307.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M. a. .. MONTSENY, 77 (GRACIA).

Fusteries artístiquesBASTÚS, QUERALTG I

COMPANYIA .. ... SANTA ELENA, 4 I (i.CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.RUIZ, JOAN ............. ROGER DE FLOR, 141.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'exposicionsAREÑAS................ CORTS, 670.GALERIES DAL.MAU ... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ........ P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.

JoiersCLLRIES . .............. SALMERON, 122 I ME-

NÉNDEZ PELAYO, 136.SUNYER, R............ CORTS, 643.Lilmpares

BIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.Marcs 1 motllures

ESTEVA I C. a, S. EN C. . P. GRACIA, 18.Metalls d'art

131OSCA I BOTEY .. RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE .... _ .. ARIRAU, 103.Paper de 1I1

GUARRO.............. VIA LAIETANA, 7.Parquets (fiti)rignes)

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.Pedra artificial

MINGUELL, JOAN ...... PA o í s, 209.Pintors decoradors

COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 4 (GRACIA).TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)Reproduccions artístiques

DEKORBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162................. PI... ANTONI LÓPEZ, 15."PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.

TapissersGILABERT I MAÑA ..... RBLA. CATALUNYA, 68.

Tapissos (11lanufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÉS).Vidres d'art

GRANELL I C. , ...... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA i C. CASANOVA, 32.

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÏSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

aGASETA DE LES ARTS N.° 93

Fustería d'Obres í d'Estils

Ebenisteria • Instal • lacíó ¿'Esta-bliments Comercials í Despatxos

VIDUA de F. GASASSECCIÓ DE PERSIANES

COLISSES ENROTLLABLES

Diputació, 119 i 121 Tel. H. 860

BARCELONA

1 Escultura Oecorativa i Gran Decoració 1

Joaquim EampubàPROJECTES I MOBLESANTICS I MODERNSTREBALLS EN GUIXMODELS PER A BRONZE

vvv

Taller: NÀPOLS, 307 Bp flCELOn p (G.)(I:N'rRH CÓIISEGA 1 INDÚSTRI'

VIDRIERES 1^ ^' ` 1 CRISTALLS

YGRABATS YVIDRESD ART ^á PLANSYCURVATS

BAR(CL011A

OOOOOOOOOOJOC

TALLERS MECÀNICS DE FUSTERIA

Joan Ruiz

Successor de J. Calonja

FAÇANES • TENDES • ALTARS

DESPATXOS • MAGATZEMS, ETC., ETC.

FUSTERIA PER A EDIFICIS-P A RQUETS

Roger de Flor, 141 - Passatge Tasso, 13

Telèfon: 7 85 S. P. BARCELONA

El més firar) assortit

en

Llibres d'Art

LLIBRERIA

5UB1RAnfL

Porta-ferrigsa, 14 B2rcelor)a

REVESTIMENTS

DECORATIUS

IIIIIIIIIIIIIIIiIJIIIIIIIuIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII 111111111111

D E K O Rj I 1111111 11111111111111111111111111111111111111111111111110

Novíssima aplicació

de la URALITA a les

Arts Decoratives

REPRODUCCIÓ EN RESPATLLERSIARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.

BARCELONA. PL. ANTONI LóPEz, r5

TLLÈFONS t644 A. - 8 4 8 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ I VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÈFON 53 G.

ANTIGA CASA A. OLIVA

FIINnAD)A FN 1885

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 B a r c e l o n a(entre Bruch i Girona)

RAMON SUNYERJODER

TEL. 8i3-s. p . GRI NVIA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

„

EL CAMARÍNCORRíBIA. 7

Antiguitats

Objectes d'art

Quadres antics

i moderns

BARCELONA

A. BadrínasBARCELONA (G.) Taller: Neptú, 2

DR. RIZAL, 34 1 36 (PROP LA DIAGONAL)

Mobles moderns Marqueteries d'art

Fusteria fina

Decoració d'interiors Arts industrials

Mobles Artísties

ple Uoten (Jonc)

Fabrica:

Passeig (le Gracia, 11.E

BARCELONA

C. Honrart\oblesLàn paresDecoracióAntiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

Ukep®Tc' úgte5 C19AEs'ú

M1MeTq» n n Ub, fio,»

E5AR=0 A

LA PINACOT1CAde

QASPÀ ESnÉlTJES

.+ .+ MARCS 1 GRAVATS .r a

EXPOSICIONS PERMANENTS

Corcs, 644 1w P G,. I o,.:, l . T,kk,, 5045 A.

BARCELONA

MOBLES D'ART

DECORACIÓ

D'INTERIORS

R. Parcerísas

Plaça Letamendí, 34 • Telèf. 5201 A.

BARCELONA

ANTIGUITATS

D'ART

Call

28 PRAL.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

CARRER FERNANDO`PLAÇA ST. JAUME)

BARCELONA

LXPOSICIO

Compra i Venda d'Antiguitats

3. Va1enci u2o

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIÍIII!IIIIIIII

Cornibia, 2, pral. (Caní. Pl. Nova)

BARCELONA

Carles Albesa

Successor

de

JOSEP ALBESA

. Constructor d'obres

Grans obresen formigó

armat . .

DESPATX:

Borrell, Z9Z TeUfun 883 H.

ARTS GRAFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICII 1 C.°— BARCELONA

r^ X222