GASETA DE LES ARTS1.Pr SETEIIIBRE 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any IIL—Núm. 56

Uiia obra ple Dainíà Campeiiy, l'escultor neoclàssic,l^el Grenií ple Beveuedors de Barcelona

L'escultor Damià Cainpeny ( 1771-1855). Retrat cte Vicens Rodes existent a l'Acadèmiade Belles Arts cle Barcelona.

E1 Gremi de Revene-clors al segle XVIlI-XIX. — El Gremi deRevenedors de Barce-lona, tingué a les aca-balles del segle xviir i aprincipis del xix, unaèpoca de puixança. .Atravis dels documentsdel seu arxiu s'endevina:aquest estat de Ilorei-xement, car si en 1781,construïa a la plaça delPi, la casa que avuiocupa l'Associació deRevenedors, successoradel referit Gremi (exem-plar arquitectònic cu

-riós i ja escàs, de fa-çana esgrafiada d'estilLluís XVI (fig. 1), en1791 demanava al Vi-cari general del Bisbatl'autorització que li fouconcedida, de fer noul'altar de la germandatde Sant Miquel, al quales traslladava el Son lSagrament l'any 1800,i que és el que avui en-cara ocupa en una cieles capelles laterals dei'església del Pi.

L'actual Associacióde Revenedors, curosai orgullosa del seu pas

-sat, ha guardat les cosesque els passats li llega-ren, de manera que sipoclem admirar les tau-les gòtigues de l'altarantic que en un delsquaderns d' «El TresorArtístic de Catalunya»publicàrem íntegra-ment, amb elles i clipsun gran armari fetaposta, al fons de laSala Gremial, hi podemadmirar el Misteri del'Sant Enterrament, queel Gremi portava anyal-ment a la processó delDijous Sant; aquellamemorable processó queorganitzava la Congre

-gació de la Sang, esta-blerta en la mateixaplaça del Pi, vora lacasa Gremial dels Re-venedors, i a la qualconcorrien els Gremisde Barcelona, portantquiscun un dels Passos de la Passióele Jesucrist.

La Processó del Dijous Sant. —Les notícies que tenim de la celebra-

ció cl'aquesta processó barceloninatant famosa, ens senyalen l'època delseu esplendor, en fer-se càrrec de laseva organització 1'Arxiconfraria dela Sang, fundada en el segle xv perSant Vicens Ferrer. Des de pocdesprés de la fundació de 1'Arxicon-fraria, aquesta manifestació religiosaprengué una importància que anàen augmant progressiu, i que tinguédies cl'especial lluïment en el seglexvin i principis del xix. La processó

-atreia a Barcelona gran nombre de

forasters d'arreu de Catalunya i lacooperació dels Gremis a ella contri-buí a n'aquesta importància més quetot, car pels misteris que resten con-servats es veu que les corporacionsdels oficis encomanaven els grupsescultòrics dels passos de la Passióals menors artistes. Així, els Velers,hi portaven el Misteri de la SantaEspina, de l'escultor Amadeu, con-servat avui entre els records barce-lonins del Museu de la Ciutadella, iaixí els revenedors encomanaven aDamià Campeny, el pas del SantEnterrament, objecte del nostre tre-ball.

Ens donen raó del que era el se-guici d'aquesta processo, les auques

de l'època, i un fris mural de 92 me-tres de llargària, per 62 cmts. d'alçà-nia, que és exhibit així mateix al Mu-seu de la Ciutadella, i en la mateixasusdita secció de records barcelo-nins. Per ella i pel text de les auquesque es transcriu, es pot tenir unaidea de l'ordre de la comitiva i nú-mero dels grups escultòrics que figu-raven en ella. Diu així el text del'auca:

«Procesión; que el día del JuevesSanto celebra la Real Archicofadriade la Purísima Sangre de nuestroSeñor Jesucristo. Dicha Cofadria sehalla fundada en la Parroquial Iglesiadei Pino de 1a ciudad

d!EI;

-LONA.

I.—Concurso de gen-te. Justicia, Trompete-ro. Capitan 1lfanaya.

II.—Soldados roma-nos y acompañamientode achas.

III. — Pendón con-fiado a la Agregaciónde cofadres y congre

-gantes de la misma Ar-chicofadría.

IV. — La Vera Cruz,corresponde al Colegiode tintoreros de paños.

V. — E1 paso de laCena del Señor, a cargode devotos agregados.

VI.—La Oración delSeñor al Huerto de Get-semaní, a cargo de losdevotos hortelanos dela Puerta de S Antonio.

VII.—La Prisión delSeñor al Huerto; a car-go de la Agregación dedistintos devotos.

VIII. — El Azota-miento del Señor a car-go de los franceses esta-bleciclos en esta ciudad.

IX.— La Coronacióndel Señor, a cargo de laAgregación de maestrossastres.

X. — El Ecce Homo,a cargo del gremio demaestros horneros.

XI.—El paso del Se-ñor con la Cruz a cues-tas, a cargo del gremiode terciopeleros.

XII. — El paso deDesnudarle, a cargo detintoreros de seda.

XIII. — El paso deClavarle en la Cruz, acargo del gremio demaestros zapateros.

XIV. — El Descensode la Cruz, a cargo deherreros, caldereros, lin-terneros.

XV. — La Virgen dela Piedad, a cargo detaberneros ymesoneros.

XVI. — El paso delEntierro, a cargo demancebos horneros.

XVII. — La Virgendel Dolor, a cargo delgremio de caldereros.

(Cl. serra.) XVIII. — La SantaEspina, a cargo del gre-

mio de tejedores de velos.XIX. — La Ilustre Congregación

de la Purísima Sangre.XX. — Comunidad de presbíteros

de la Parroquial Iglesia del Pino.Portantes de Palio. El Santo Se-pulcro. Tropa.»

Es particular que a l'auca, en des-criure's els Passos i els Gremis o Cor

-poracions que els presentaven, en eldel Sant Enterrament, no digui queera del Gremi de Revenedors, sinódels

FIG. 2.— DAMJA CAMrsnv. — Conjunt escultòric del Misteri del Sant Enterramen i,del Gremi de Revenedors. (Cl. Vidal.)

Aquesta consta cl'un lbasament ini- fons negre. Una gran escòcia vaciat per un plinte amb bells motius en d'aquest plinte a una solcolada méstalla cl'estil imperi, daurats, damunt gran. L'escocia s'interromp al cen-

2 GASETA DE LES ARTS N,o 56

publiquem, que el Gremi de Revene-dors l'encomanà a n'en Campeny,per tenir «deliberat fer lo Sant Mis-teri baix lo títol del deposit del Señoral Sepulcre, per anar tots los anys ala Professó del Dijous Sant ».

El Misteri. — Es tracta d'un grupde cinc- figures de tamany natural,compostes entorn d'un sarcòfag, ones simula que acaba cl'ésser enterratel Sant Cos de Nostre Senyor Jesu-crist (6g. 2). Són les figures repre-sentades les de Maria, Sant Joan,Maria Magdalena. Josep d'Arimateai Nicodemus. La Verge Mare, apareixasseguda amb les mans enllaçadespiadosament, aclolorida i serena. Ma-ria Magdalena dreta, recolza el seubraç dret en la coberta del Sant Se-pulcre, i sosté amb la mà esquerrauii vas deerfums. Josep d'Arima-tea, Sant Joan i Nicodemus ajustenla coberta del sarcòfag. El SantEvangelista apareix com un joven-cell. El pietós varó d'Arimatea portauna llarga barba i es presenta depeus damunt del roc on és posat elsarcòfag. Nicodemus apareix barhatamb el cabell curt (6gs 3, 4 i 5).

L'armadura de . tota l'obra és defusta. El roc on reposa el sarcòfag ésde suro. El sarcòfag, própiamentdit, és de pasta a base de guix, comles testes i les mans dels personat-ges. El reste de les figures, vestidesde túniques amb exquisits estudis deropatge, són de roba enguixada. E1tot és bellament policromat i con-servat amb admirable integritat.Amb acluests procediments, Cam-peny, va lograr produir tus grup degrans figures, evitant els ropatgesnaturals que difícilment responen aun concepte escultòric, i no carregard'un pes intransportable el conjunt(le! Misteri que era portat a espatllesdels congregants que anaven dessotaà peanya.

tre i als angles per pilars que soste-nen canelobres i gerros d'ornament.Aquests pilars són decorats de relleus,representant la Fama escrivint laHistòria de Jesucrist des de la sevainfantesa a la seva mort, amb closrelleus en els centres dels costatsllargs de la base, representant el De-vallament dela Creu i l'Enterrament.Aquests relleus són en talla daurada.En el costat frontal, en la pilastradel centre, una inscripció grabadaclamunt una placa de bronze diu:«El Ilmo. •y Rmo. Sor. Da. PabloSichar, Obispo de Barña. concedecfuarenta dias de Inclulgeneia a losFieles por cada vez que rezen unCredo delante de esta Santa Imagenen memoria de la Passión"y muerte deNtro. Sor. Jesu -Cristo. —Año 1817.»Acaba la socolada una motllura cl'or,i unes galeries de talla de exqui-sit dibuix sostenen els draps devellut negre, que tapen tota la partbaixa a l'alçà la dels portants, queanaven amagats al dessota. Tota lapart de talla és claurada. (Vegi'sGgs. 6 i 7.)

El eontracte. — En l'Arxiu delGremi de Reveneclors, conservaten la Capella de Sant Miquel del'Església del Pi, hi figura el docu-ment que reproduïm; contracte delGremi amb l'escultor Damià Cam-peny, per a la construcció del Mis-teri, datat a Barcelona el 6 cl'agostde 1816. Diu així:

«Los proms y Comissionats delGremi de Revenedors de la presentCiutat, y Demià Campeny estatuariabaix firmats; atenent que lo Gremidalt dit té cleliberat fer lo SantMisteri baix lo títol de cleposit delSeñor al Sepulcre, per anar tots losanys a la Professó del Dijous Sant,devent compondrerse lo elit Misteride quatre Figures que serà la deNtra. Señora =Sant Joan =Nicode-

FIG. 3. —Josep d'Arimatea i Sant Joan. — Misteri dél "Gremi dé Revenedors.(CL Vida!.)

FIG. 9. — Josep cl'Arimatea i Nicodemus. — Misteri del Gremi de Revenedors.(Cl. Vida!.)

Fm. 6.— Conjunt del pas del Sant Enterrament tal com anava a la processódel Dijous Sant. (Cl. Vidal.)

Fio. 7. — Socolada i Galeria que contenen les draperies del atúmbol sostenint les figuresdel Misteri del Gremi de Revenedors. (CL Vidal.)

GASETA DE LES ARTSN.° 56

mos =y Joseph d'Arimathea, com ytambé de la figuració del Sepulcredel Señor, ab tots los demes adornoscorresponents, y tenint lo dit Gremiuna entera satisfacció de dit SeñorDemià Campeny han vingut á pactary ajustar lo següent.

1.—Jo lo dit Demià Campeny pro-meto als Señors Promsy Comissionats fer lo ditSt. Misteri ab las quatrefigures, ser ulcre o depositdel Señor, ataut, guarni-mens, Jerros, baxos re-lleus, flams, gregas y totlo demes tocant a laencarnació de Figures,feina de fuster, daurador,mañá y tot quan se pugaenclourer a la construc-ció de dit misteri, demanera que prometo dei-xarlo corrent y arreglattot en lo modo y formadel modelo que los tinchpresentat, dexantlo cor

-rent y llest alomenosc¡uinse días antes de laProfesó.

2. — Lo preu quedaajustat lo dit Sant Mis-teri es de mil setcentsduros plata, moneda me-talica los que me seran•satisfets pers dits Promsy Comissionats ab trespagas iguals, la primeraal principiar la obra, lasegona a mitg treball, yla tercera al cumplimento entrega del Misteri.

4. — Los Proms, y Comissionatsacceptan lo dal estipulat, y prometena dit Sor. Campeñ cumplir tot loconvengut y portat, en lo modo yforma previngut amb lo presentContracte, del que se fa dos copiasiguals per tenirne una cada un delsinteresats. Barña als 6 d'Agost de1816. = Demiá Campeny y Pasot.»

EI hoeet i els models de relleu pelMisteri. — L'any 1923, la Junta deMuseus adquirí als successors delsPadró, les deixes del taller dels artis-tes a Madrid i amb elles una col lec-ció de bocets en terra cuita de l'es-cultor Campeny i del seu deixeble,l'escultor Padró, pare dels conegutspintors i dibuixants. Pel coneixe-ment d'una gran part de l'obra deDamià Campeny, aquesta col leccióde bocets, és veritablement preciosa.Gairebé tenim en ella tots els estudisde les figures conegudes d'en Cam-peny i una multitud d'altres que enspermeteren, sens dubte en l'avenir,identificar les que no ens són cone-gudes, i tenir almenys una idea deles que s'han perdut, tal com eiSant Bruno de la Cartoixa de Mont

-alegre, del qual n'hi ha dos o tresbocets.

Entre aquestes figuretes de terracuita d'en Campeny que són exhibi-es a la Sala Fl del Museu de Belles

Arts, hi ha el »modelo» del Misteri delsRevenedors, (fig. 8) que segons esdiu en el contracte fou presentatals «Proms y Comissionats ». A n'a-quest »moclelo », respon el contracteen enumerar les figures que lii hande ser representa des, ço és; e Ntre. Se-ñor = Sant Joan = Nicodemus = yJoseph d'Arimathea», però en l'o-bra, ni ha demés de Nicodemusla figura de Maria Magdalena, nopas esmentada en el document.Evidentment, respecte al hocet, lacomposició de l'obra és molt millo-rada i feta amb un sensible amor pelsefectes dels plegats, i això ens portaa pensar en la clàusula tercera delcontracte, en la que diu que «serà acarrech dels Proms y Comissionatslo valor de tota cosa de roba quesnecessitin per a vestir les figures».Aixó sembla indicar que el primerplan era vestir les figures, el mateixque ho eren les dels altres misteris,com el de l'Amadeu; i totes les queen aquella època es feien en les es-glésies, costum contra la qual, el

Fic. 5. — La Magdalena (Del Mistei i delsRevenedors). (CL Vidal.)

nostre escultor devia reaccionar,trobant la solució de les teles engui-xades, per fer un grup de figures detamany natural, que pel seu pes fostransportable i salvant un xic ladignitat de la plàstica.

En aquesta mateixa col lecció deterres cuites c'en Campeny que te-nim al Museu de Belles Arts, hi ha,ultra el bocet de conjunt, els mo-

dels dels relleus que de-coren la base del Misteri,excepció feta d'alguns,dels de major tamany. Enaquesta part de detall,pocs penediments va tenirl'artista, jaque es veuenexactes les plaques quede coren el Misteri, ambbocets que es conservena la nostra collecciópública. (Vegi's fig. 9 i 10)

Dami Campeny. —Aquest escultor va nèi-xer a Mataró l'any 1771.Son pare era basé i elnoi treballa' a a la botigadel seu pare, però l'oficino li agradava. Sovint elsorprenien fent amb fangpetites figuretes. Aixòobservat, el pare ho vaposar en coneixementd'un capellà amic de lacasa que era el ReverentJosep Conin, beneficiatde la Parròquia de SantaMaria d'aquella ciutat.El sacerdot advertí alpare Campeny que aque-lles figuretes revelavenuna vocació i aconsellà

3. — Será a carrech dels Proms yComissionats lo valor de tota cosa deroba ques necessitia per a vestir lasFiguras adornos de quita y pon, Ve-lluts, Sarrells d'or bayetas del ataut,Coronas de la Mare de Deu y SantJoan, y tota friolera clue se necessitiaper lo adorno de les figures.

Fío. 8.-Bocet del Misten, que figura a la Col lecció de bocets de Campeny,al Museu de Belles Arts. (CI. Laboratori dels Museus.)

GASETA DE LES ARTS N.° 56

que li fessin apendre el (libuix.En aquell temps en Gurri clirigial'Altar Major de l'església de Ma

-taró i treballava a les seves ordresun escultor, que es féu càrrec delpetit Campeny i el va tenir d'a-prenent. Al cap de poc va venir aBarcelona i entrà al taller d'en Gurri,on estigué quatre anys, i d'on foutret per càstig, inculpat d'haver des-truït l'obra d'un company seu. Tre-ballà aleshores amb eI's escultorsCabanyes i Travé que s'ocupaven (lel'ornament de l'edifici que actual-ment ocupa el Govern Civil de Barce-lona; les obres del qual dirigia enPere Pau Montanya, ingressant des-prés, com alumne, a Llotja, d'on enGurri el va fer expulsar, inculpant -loaltra vegada d'haver destruït unaobra d'un seu condeixeble. Vegenten Campeny que el seu mestre Gurrili tenia jurada, decidí deixar Llotjai empendre-se-les tot sol, treballanta Lleyda, a Cervera i al Monestir deMontserrat.

En 1795, la Junta de Comerç queregia Llotja presentà a oposició unaplaça de pensionat a Roma, i enCampeny després d'una lluita plenad'amargures, conquerí el lloc. Elsseus mèrits feren que la pensió fosprorrogada. A Roma feu amistat icompanyonia amb Canova, i ingres-sà a l'obrador de restauracions delVaticà on es familiaritzà amb l'esta-tuària antiga, essent per la seva for-mació un dels importadors ací, delneoclacissisme. A Roma hi va passar18 anys i retornà a Barcelona l'any1815. L'any següent, que és el delcontracte amh els Revenedors, li fouconcedida una plaça de Professor aLlotja. En 1819 fou nomenat Direc-tor d'Escultura de l'Escola.. El ma-teix any l'enviaren a cercar a Madrid,on li oferien un lloc avantatjós queno acceptà, i on va rebre els home-

natges de lo més granat del món ar-tístic. Va morir a Sant Gervasi el 7juliol 1855. La llista de les sevesobres conegudes és llarga, i el lectorla trobarà en el Diccionario Biográficoy Bibliográfico de Escritores y ArtistasCatalanes del siglo XIX, de D. Antoni

Elias de Molíns, d'on son les dadesbiogràfiques transcrites respecte atan interessant personalitat del nos-tre neoclacissisme, que mereix un es-tudi detingut i un recull complert dela seva obra.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

Començà la campanya d'enguany,de les Excavacions que a Ampúries.realitza la Junta de Museus, el 15 dejuliol, i a càrrec del Conservador delMuseu de la Ciutadella, D. EmiliGandia. Clausurat per una tanca depilars de pedra i filat cobert per ren

-gles de xiprers, tot el recinte greco-romà, el treball dels excavaclors vacledicat enguany a deixar explorades.les illes de terra que quedaven entreels carrers posats al descobert. En ladita exploració es troben bells frag-ments de ceràmica grega de la bonaèpoca, que permetran la reconstruccio-cl'alguns bons exemplars, a la vegadaque es descobreixen els fonaments cleles cases.

Com cada any l'ordre de la cam-panya és de mig juliol a fi d'octuhre.Enguany 1'alluència cle visitants a les.Excavacions d'Ampúries, és majorque els anys anteriors.

Còpies dv toles les obres conegudes.de Bartomeu Bermejo

El Marquès de Viana, en el senPalau de Còrdova, està formant: unMuseu d'Art Cordovès que ha oberta la visita pública. Actualment, téencomanades còpies de totes les obres(le Bermejo conegudes, i té fetes jales del Sant Miquel de la Col•leccióWarner, de Londres, i la del tríptic dela Catedral d'Acqui al nord d'Itàlia.En el Museu de còpies del gran pri-mitiu cordovès, hi figuraran les delretaule de la Pietat de la Seu de Bar-celona, la Santa Faç de Vich, lestaules del nostre Museu i les de laCol lecció Amatller, endemés del re-taule al Museu de Pisa que fundada-ment se 11 atribueix, I algunes altres

NOTICIARI

Les Exeavaeions d'Ampúries

Fia. 9.—Un dels relleus de la socolada del -Misteri, fet en talla daurada. (Ci. Vidal.)Fío. 10.—\lodel en terra cuita del anterior relleu, existent al Museu ple Belles Arts.

(Cl. Laboralori dels Museus.)

Fio. 1. — La Casa Gremial dels Revenedors a la Plaça del Pi (any 1781.)

L'Editorial David Corts, 460S'ha fet càrrec des del present número, de l'edició i achninistració de la

GASETA DE LES ARTSi de la Col lecció anexa a la mateixa

"El Tresor frtistic de Catalunya"Les comandes, subscripcions i reclamacions a

EDITORIAL DAVID. — Corts, 460

N•° 56 GASETA DE LES ARTS 5

existents a Madrid, com la del SantBisbe del Prado, que ara darrera

-ment és publicada com a seva, pelProfessor Elias Tormo, en un magní-fic estudi sobre Bermejo, del qualdonarem compte próximament.

La Col •leeció Bosch i Catarineu

La modèstia cl'aquest colleccio-nista barceloní, ens reté sovint deparlar de les seves adquisicions, dedi-cades a les seves col leccions de pin-tura i a una sèrie molt ben fundadad'arqueologia antiga. La colleccióde pintura consta, entre altres pecesmodernes i d'època clàssica, d'algunsprimitius importants. Esmentem dosfronCals romànics d'Aragó, que sónexemplars bellíssims i dos retaulesgòtics de tot primer ordre. La col-lecció d'arqueologia antiga ultra lasèrie de tanagres gregues en grup,que poques col • leccions del món igua-len, ara s'ha augmentat amb unasèrie de vidres d'excavació, real-ment meravellosa. Una natura morade Fortuny cal esmentar entre lespeces de pintura moderna més im-portants, que han ingressat suara.La Col • lecció de Miniatures, que ésuna de les més notables d'Europa,ha tingut també acreixements dignes(le notar-se. Felicitem al col leccio-nista i ens felicitem d'aquests aug-ments.

El Comte de Lavern

Amb la mort públicament sentidadel Sr. Comte de Lavern, hem perdutun amic insigne de les coses d'art,a les que tothora estaba disposat a

afavorir. Les seves aficions l'havienportat a reunir en la seva casa, unanotable col lecció de pintura i escul-tura modernes. Presidia l'Acadèmia(le Belles Arts, i per gràcia seva,aquella corporació iniciava ara lapublicació d'urea sèrie de monogra-lies sobre artistes catalans antics imoderns, que amb molt bon encerts'ha començat amb la del pintorquatrecentista Lluís Borrassà, queamb més encert encara, fou confiadaa l'eminent arqueòleg Mu. Josep Gu-diol i Cunill, Conservador del Museude Vich, i de la qual parlarem próxi-mament. N'hi havia altre de pre-parada sobre el pintor Caba, ques'havia encomanat al notable es-criptor d'art i professor de l'Escolade Llotja, que fou deixeble predi-lecte d'en Caba, D. Manuel RodríguezCodolà, Secretari de l'Acadèmia. Espossible que la mort del Sr. Comtede Lavern, hagi aturat aquesta bellainiciativa de l'Acadèmia, a la quedesitgem no manquin els mitjans ne-cessaris per a continuar l'empresatant ben començada.

Déu tinga al cel, a 1'il • lustre finat,en el qual els artistes havien trobatsempre protecció i cordial efecte.

Faiances persesdatades

(Continuació del número anterior.)

Ales demés tècniques de la faiançade l'Asia anterior, les dades dels

anys són extraordinàriament rares.A la gran obra en lómines de Pe-

tio Lovvrr c^ arv¢ol ^ar tor ct. fo r, (- fov&r^d

lw t0 t v ile Rf-^epa.,,río C'avreka ^ú .ltaln._ 1

i Tç i

111

1

, C ^;G'Ya^^^^'^^J;e^^ate.S'^et^^..f^et^^^r 3 ^

„c (LU i rat¢wt C áunct1 r^¢w;aia+^ y Q 3rnrwwri abacp

lo Çi'en j* )j * a¢^rd¢rár /t y (o

ci^tn c/3Ctiarc,i jaòw.jo i-tro%ór(,9Q^Ou^ir `^a^deiM1ov altLipt%_

ýYc3 a% 41hí ' .O La.QY`1uf0 ÓeL fot 4fa»r-

^EVaw Cow ^uo+^Óre+iO(e Óifr c41'di'L .. aa4it. S4ti4Ov )

^.., . .. r^Y^YY ,^ U¢. ^/#Yp tJ¢L,O^C.ilr.^^Gl t. " . UOatit/.- (;^^fLO^CL^v,n.J= l^}ly^

ec%pJ¢p^ -•c^tvr'W t 4O.a C ^y d-^ é ^iá r.à^+,vravip`óQQ

tc, ,t(ci^vóeLsetiéy,'ciA tPnt Í,oJevK¢Ja^o^rkffJCe-rre3̂ a_

n¢wrd; tat-tira- (-o - reu arria, ewtara 'Jari3 c;o óe '

4Óitr^elva ev^^a'Cat ¢h aavwi!* ff-h a')váuur;;1 ajito—

^o i^em^ó1C'.a++,^ e proo,asa aW Ec h_ ar3i'froVty

^t dutiiJdiowarJ rer ^0 vrt̀U ±c/i^rJtet9 c+k lcc3 olucwr¢^ Go^Lt-

(1 D LS¢Za-e t0izwlíT^ Ol/uaottisim.tt^S

• T /.^< ' C^ZYYOJ, baJcoZfr^Í4¢tn-Jy 1^l^.rin 3, 7Y¢bla.J^ ^l,-r6rlD^G¢ / rp--

_GLL^^v+o LA Er^cagaú:CO^^d1^wrGp^^2Lj/^na^ytu 3te 3 dau_

vaóm %Ylavta t L tot cytaa-tH 3z^ouo^ao ôttitc(atiWeov cí la Gats'_

v t'M.cO ^¢^ Jlf '^ítiJí2YF^ (/e WuLti6YaJ V »J4 O Oa.4)aR4' .,

ylsQM-e7 L+t rotJa.^ OIAJ AM4eJ pC.. N.tlV1'0}QJJO,r) (1

_ _ .;, o ^byeur c^tt^a• iaJ+án ^o e re^coue E/9Li3t vr'¢d^e tit^L

r Jet C¢ ^uraA.^o^cvrál wtotr Q a%n,e tn^rècJ;^oa c^u¢ 3tom

Joráwdari 3̂ arr tltrt^rovy.a^f Gowti rJr'onar3 a rre

! tf}.,a^rrti^^QIJ, ^a , pY, d.Lpyrit^p;a.ía o6. a>la-J

t,, , ta, > rr^ ¿voadL, y laAer¢er&0LCtt^^,v¿ w,P.W1-

;yo•ExtYea oe{^ói}(/^iKlaew.

•/y^_lfVlL'R e aYr¢1An, pt{^ üYOYtz.O t} c.OttHJidVrcNJ l0 oeCm•

aw Cata} .'YhI . l ` .^SU¢J ^,ccQlai t-t ^ , cis.^ ^a^,'v ^a {

Q O^LtNOy 0v107 p 1¡ttli4iJèt.,^aow ti44i 3&e e If L [' í rof

I r-a n3^C{.atwur,'Coroha^^4avltar L/'awt/twa

• - ryfro^crcJ (fi, ji htuJ/Ljpoo./0a0oro^0 6 {JOt,+uO.

¡^_ ^U?am1 ,Lartt;JC,à/ray as^¢^rat, o,áaLE aO hj4o, 1- y

t^ GO ^ ,^ l t I

^J ( l'Yo'ihe iw r%; Of ilo •̂ ^ao iwC p4?:fdrt/ Canvrn0,t,rty^ /

5^ / a r^

[ia^:eihl0 M4^0,^,-O1Yntt YEVr riotu^^10 prae -.^

.OWrYas^^Zt,`µ.w^3^^fcwQ^^p1aic^ lo1u^ joufietHrtte.>

/ gil

•tb:,OJCa^ÓaJ(*wBcQf: ,)arZiárJ d• • arna: a 3̂ I. el en-

--

i

ii

Facsimil del Contracte de Campeny amb el Gremi, per a la consirucciú del Sant Sepulcre, conservat a l'arxiu del Gremi de Revenedors i facilitat per a la sevapublicaeiú pel Sr. President de I'Associaciú de Revenedors D. Josep Tresserras. (Cl. Vidal.)

Fio. 10. —Plat datat l'any 1037 de la Hèg. (1627 de J. C.)al Kaiser Friederich Museum, de Berlin.

^y .hw4t—laol trobat a Raghes. Decoració policroma. Any 607 de la Hèg. (1211 de J .C.)Cohlecció Draecer de Bec •1'n

e GASETA DE LES ARTS N° 56

zard (1) que reuneix un material deceràmica islàmica primitiva, sor-prenentment ric, no hi trobem ni unsol exemplar datat amb certesa, i atota l'anomenada Col • lecció Gabri(amb decoració isolada, incisa, avoltes en baix relleu) li manca en-cara una fixació cronològica precisa;compren aproximadament des delsegle x al xrl. Se li acosta la cerà-mica primitiva, quelcom grollera,que ha sigut trobada amb freqüèn-cia a la comarca de Hamadan, ambcolors poderosos (especialment vert

(1) Pézard: La céramique archaïque cíeL'Islam.

Fre. 6. — Rajola de Mihrab de Fany710 de la Hèg. (1310 de J. C.)

i brú) sobre fons blanc brut; ésnotable dins d'aquest grup un platincomplert de la Col lecció de Berlín,amb un gran motiu floral en negrei vermell de tomàtec i petites volutes,entre les que es pot descifrar la datade 528 (1134 de J. C.)

Pel que respecta als altres estilsdecora(ius, hom pot comprobar aPèrsia, i evidentment no sols a Sul-tanabad com fins ara es suposava,des del segle xil, la ceràmica vi-driada de plom monocroma amb de-coració en relleu; com a documentper aixó, ens pot servir una rajolaestrellada de la Col •lecció Kelekian,ver-tturquesa, amb inscripció enrelleu seguint la vora i la data 515de la Hèg. (1121 de J. C.) (1). Peròles millors peces d'aquesta col . lec-ció pertanyen a un període poste-rior; una copa de la mateixa, delmateix to i amb una benediccióplàstica per al posseïdor, al llargde la vora exterior, conté la data de677 de la Hèg. (1278 de J. C.) (2),i ens dóna dret a atribuir igual-ment al final del segle x111 altresexemplars conservats en nombreconsiderable i que se li assemblen.Molt més ric en decoració en relleui que per tant deu collocar-se en-cara quelcom després, és un grupigualment monocrom i vidriat enl'estimat to cobalt, qual represen-tant més sobressortint és el vas dela collecció Havemeyer de NovaYork, de l'any 685 de la Hèg. (1286de J. C.) (fig. 7). L'ample fris mostraen dibuix apretat, molt mogut illiure, branques de fulles amb gase-les saltant, gossos de caça i ocellsvolant. Un company d'aquest vasexcavat, sembla, a Kasehan, peròsense data i de Sultanabad el pos-seeix el repetit Sr. Dikran Kele-kien (3). Amb la mateixa tècnica

(1) The Kelekian Colleclion. Aquestapeça degué ésser trobada a les ruïnesd'una mesquita a la Pèrsia central.

(2) 1. e. làm. 72 i Kelekian, The polleriesof Persia (v. n°55 de la «Gaseta de les Arts'fig. 4.

(3) . 1. c. làm. 111. — Kelekian: 1. c.p. 25. Un gran vas semblant, amb dibuixsingularment primitiu d'animals i inscrip-ció en relleu en Naskhi, recobert per unprim vidriat cobalt; el vaig veure fa deu

es feien també grans rajoles per amihrab, en les que sens dubte alsegle xlv hom passà a la dicromia;així ho veiem en un frontó de nín-xol en blanc i blau que el Sr. Kevor-kian va enviar a l'exposició de Mu-nich de 1910, omplert simètricamentper entrellats, arabescos i palmetesi amb una llegenda ceràmica al vol-tant (1) (fig. 8).

Entre els exemplars costosos ifeliçment nombrosos, encara querares vegades se'ns conservin intac-tes, de l'anomenada ceràmica Mi-nai de Raghes amb pintura policro-ma i daurat sobre vidriat blanc demarfil, rarament blau, no trobem niun solexemple que pugui ésser fixatcronològicament amb precisió, i solsla comparació amb les miniaturesde l'anomenada escola de Bagdadamb les que presenten estret paren-tiu, tant pel dibuix com pel colorit,i que són del primer terç del segleXIII ens permet una ordenació cro-

Fia. 8. — Rajola de Mihrab, en blaui blanc. Sultanabad. Anv 722 de la

I-Ièg. (1322 de J. C.)

nològica en certa faisó segura.L'epigrafia, en sa major part pura-ment decorativa, d'aquestes pecesmagnifiques, tampoc ofereix cap aju-

anys junt amb la Collecció Marling alSouth Kesington Museum. Portava enun lloc visible la firma «Obra ele Hárimde l'any 662> (1264 de J. C.); (al posar -hirètol hom havia llegit erròniament .i)i hem va semblar aleshores sospitós permolts conceptes; avui no podria sensecomprovació ulterior, sense més ni mésindicar-lo com a fals, però per altra parttampoc puc admetre'l sense niés prova ala Present ressenya.

(1) Meisterwerke MohammeclanischerKunst. Exposició de Munich, 1910. Kat.n.° 1292. (Fot. Bruckmann A-G.)

FIG. 7. — Vas en blau-cobalt. Sultanabad.Any 685 de la Hèg. (1286 de J. C.)

Col lecció Hauemeyer a Noca York.

da utilitzable; en una copa de laCol lecció Freer, a Detroit, la Eulogiaen àrab es refereix sens dubte benobertament a la persona del príncepgovernant, però sense anomenar -lo(1). Una altra fai°nça, trobadatambé a Raghes, atribuïda general-ment, a base de analogies tècniques,a Sultanabad i que sembla procedird'un tercer centre artístic; ambdecoració lleugera de fulles, flors iversos perses en blau o negre-olivasobre fons blanc, es veurà amb llumnova del tot per mitjà de la copade la Col • lecció Draeger reproduïdaen la fig. 9. Mostra a la inscripció dela vora exterior, el reste desfiguratper les reconstruccions, la data«... dhu'l hidja 607» (maig de 1211de J. C.), que sorpren perquè finsara estàvem inclinats a col locaraquest grup en una època més aven-çada; així precedeix aproximada-ment d'un segle a la ceràmica de

(1) Kelekian: 1. e. p. 23, figs. 8, 9. —En el nomenat «esmalt-Raghes (amb dau-rat i pintura vermella i blanca sobre vidriatblau cobalt), apreciat també temporal-ment en els vasos, estan executats entrealtres dos hermosos epitafis de rajoles delsquals, un podria ésser important per a lafixació cronològica d'aquest grup si arri-bés a averiguar per la literatura més detallssobre la persona en ell perpetuada, queés el visir Djelal ed-din Idmail, fill del visirScherfecl-din Ah i (Wallis: The GodmanCollection II, làm. XI). L'altre nomena aun tal Djemál ed-din Al! (Col. Sarre • vegisMeisterwerke Mohammed. Kunst• Munich,1912, làm. 111).

,di -^• ,l ^.

i ,q)

FIG. 11.- Gerro de l'any 1037 (le la Hèg. (1627 (le J. C.) al K. FriederichMuseum, de Berlin.

del mar Caspi, on sembla que en el cament ben altra cosa. D'aquestsegle xv s'aclimatà una ceràmica grup avençat coneixem alguns platsde colors semblants, però artísti- datats, a la Collecció Kelekian,

GASETA DE LES AItTSApareix quinzenalment

EDITORIAL DAVI1l. Cortes 460Barcelona............ 2 ptes. al mes De l'any corrent Ptes. 1•25Snbscripció: 1'eninsula i Amèrica 30 » l'any a anterior2Altres països........ i(i Numero solt :^

N. 5h GASETA DE LES .\ I{TS-----------------

Sultanabad més típica i policro-ma (1). Un exemplar datat, pronun-ciadament policrom el coneixemper primera vegada de l'any 732 dela Hèg. (1331 de J. C.) en una escu-della amb inscripcions, que el se-nyor Kelekian en 1911 va exposara casa En Bruno Cassirer a Berlin(n. G 135).

La ceràmica negra-verda amb vi-driat de plom transparent que pos-seïm per primera volta entre elsproductes de Rakka junt a l'Eu-frates (2), fou, especialment en elsegle xiv, com podem concloure pelmaterial conservat, extraordinària-ment estimada també a Pèrsia; però,respecte el lloc de fabricació, des-graciadament estem reduïts a con-jectures ino hi ha cap motiu per a bus-car-lo cap el Daghestan, a l'Occident

(1) La data (v. en el gravat a l'esquerrasobre el peu circular) fou llegida per e-propietari i el seu conseller x707» i en reallitat aquesta data corresponia millor aJa hipòtesi admesa fins ara; clesprés deminuciosa investigació (le ]'escriptura pocIlegible, però que en aquest tros no ha siguttocada per la restauració, he arribat alresultat (le què sols pot dir «607r. - Unvas blanc amb inscripció negra al voltantdegué ésser datat fins 557 de la Hèg. (Col. D.Kelekian, n.° 121); la data no es pot com

-probar i en tot cas és molt clubtosa.(2) Una copa, decorada en negre i vert

turquesa i típica (leí grup (le Rakka delsegle xi-xrr, deu dir segons preten ChatfieldPier l'any 211 de 7a Hèg. (826 de J. C.);desde ml punt de vista tècnic i estilístics'ha de combatre en absolut la certesa (lela lectura.

del 873, 878 i 885 de la Hèg, (1468.1473, 1480 i 1495 de J. C.), tots ambelegant entrellat ornamental (1) iuna considerable quantitat de pecesmenys curosament decorades, tanten colleccions privades com en elcomerç, on sovint s'atribueixen ala ceràmica de «Kubatscha», qualrelació amb la fai: nça turca anome-nada de Rhados, encara no estàsuficientment aclarida.

La ceràmica pròpiament arqui-tectònica, que va jugar un impor-

tantíssim paper a través l'edatmitja a Pèrsia i Turquestan occiden-tal, no sols per la decoració interior,sinó també en la decoració de mina-rets i façanes, l'hem deixada apart,Perquè sempre ha seguit el seu propicamí i no mostra call mena de rela-cions estretes, inclus tècnicament,amb les arts menors, mentre aques-tes apareixen de manera innegablea les rajoles de reflexos; per altrapart en el segle xv, són precisamentles construccions de Samarcanda,Tebriz, Ardebil i altres llocs, rica-ment revestides de mosaic de fa jan

-ça, les úniques mostres de la per-duració d'una gran activitat cerà-mica.

ERNEST KUHNEL

(1) Kelekian: 1. e. p. 26 ss., figs. 25, i 26,-Auslcllung Mohamnrcd. Runst. Munich,1910. I{at. n.° 1385. Exposició Cassirer1911, n.° 152.

(Seguirà.)

G U lA DE LES AIRTS I DELS AUTISTESl'intors

BAIXEPAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL ......... • MUNTANER, 1, 2.on, 1.aBIOSCA. JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPMANY, RAMON ...... L' SCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOAN...... ..... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R,...... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ. -OLOT.MAS r FONDEVILA, A. .. CLARiS, 30, 3 erMASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. EsTUDIMESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, l.erRAURICH. NICOLAU ... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VIGENTS ...... PETRITYOL, 14

Diapositisves d'art per a projecció

COL LECCIONS AESLA.. A1.DANA, 3, ENT

Dibuixant de publicitat

VALENTINES, ISIDRE._.. R. andar, 22 TARRAGONA.

Dibnisants-pintors

CARDUNETS,ALEXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°

Escultors

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANTFRANCESC (SARRIÀ).

LLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.MARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

DecoraelG

LENA, S. A....... PL. ANTONI Lop Ez, 15, 3.er, 2.0

Decoradors

BADRINAS, A.......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 36.CASA «ARTS.. .... ... SALIIERON, 6 i 8.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S. PERE, 36, 3 er, 1.°MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSRP .......... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS. 90RIGOL, RAMON ......... DIAGONAL, 389.

Projectistes de jardins

LLIMONA I BENET, RAFEL BALMES, 19, 2.on, 2,aR IGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA.

Acad2 mies de dibnis i pintura

BAIXAS...............Pi, 1, l.er

Llibreries • 'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRIT\OL, 8

Editors de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA. 9.

Reportatges d'nrtSERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on

Efectes de dibuix i pinturaTEXIDOR, MODEST ..... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS • MARIA PIETAT, lO DAR.° CATED.GALERIA MONTLLOR .. FRENERIA, 5. » aQUER FARRÉS, Fn.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... COBRÍRIA. 2.

Catifes (,Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

GA 1. 1, F. (Agent de A. Tronc. París)Í,CUGAT DEL VALLÈS).

P. DE GRÀ CIA, 59, ENT., 2.0

Ceràmica d'artGUARDIOI.A, JOSEP..... MOZART, 6, L.er, 2,0

Construcció i decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I Ca. STA. ELENA, 4 1 6.

Constructors d'obres

OLIVA I•IALLOL ....... RDA. S. PERE, 48,2.on,2."

Ebenistes

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL r DIPUTACIÓ, 111

Escultors decoradors

SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU. 224 INTERIOR.

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M.°. .. MONTSENY, 77 (GRAciA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'exposicionsAREÑAS............... CORTS, 670.GALERIES DALMAU... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS. 613.

MAI.MED$, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARÉS (MARAGALL) PETRITROL, 5

JoiersSUNYER, R. ... , , , .. , , , CORTS, 660.

Lac•adorBRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.

Leí (n p au•e sBIOSCA I BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.

Metalis (l'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

iI[irallsTERRÉS CAMALÓ, .1. M., s. EN C.

Mobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICIS, 8.SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE ].'ÁNGEL, 4

Parquets (fàbriques)BASTÚS, QUERALTÓ 1 C. SANTA ELENA, 4 16CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, .1.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .l. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES, H... CALL, 21.GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.•

TapissersBUSQUETS , JOAN ....... PASSEIG DE GRÀC.A, 36.GILABERT, JOSEP ...... PASSEIG DE GRACIA, 114LLOSÀ, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Tapissos (Manufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).

Vidres d'artGRANELL I C.°....... . ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C.' CASANOVA, 32.TERRES CA^IALÓ, J. M., S. EN C.

TEL. 813 -S.P. GRANVIA, 66o

BARC E LONA

CASA FUNDADA L 'ANY i835

RENART

ReproduCCians

Enquadraments

d'art

Diputació, 271

BARCELONA

XOCOLATES TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP QILOBERTANTIGA CASA ROSELLÓ

J4

SON ELS MILLORS

ANTIGA CASA A. OLIVAFUNDADA EN 1885

T. Príu MarínéTaller de daurats • Altars Imatges

Decoraci6 i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÈF. 2002 s. r.(entre ltroch i Girona) BARCELONA

p Es tallen fundes i confec-cionen tota mena de cor-tinatges, • Especialítat ensillons de gran confort.

Passeig de Gràcia, 114 • Telèfon 2634 G.

BARCELONA

B GASETA DE LES ARTS No 5G

4 c oeaissnA°^

LONES, LONETES, LLANETES1 ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERESl SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAFÉPASSEIG DE SANT JOAN, NÚM. 8

TELÈF. 203 - S. P.

BARCELONA

RIGALT, BULBENA i G:VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

^9DRIEROS

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)TFLCF. 8343-A. BARCELONA

A reñ asFOTOCIRANA IrXPOSIGIONS

Procediments pigmenlaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

lidministracró:Corts, 670 (junt al Ritz) Llibreria Subirana, Portaf rrisa, 14

.GRAN Èxrr!

RESUMDE LA

HI5TOHIfl GENEHL DE L'ARTper en

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director dels Museus d'Art í Arqueologia de Barcelona,Ex-professor d'Història de l'Art a l'Escola Superior de

Bells Oficis

GccGccœcc

SUBSCRIPCIÓ:

a 1'50 pessetes quadern :-: Dos quaderns mensuals

EDITORIAL DAVID - Corts, 460 - BARCELONA

Encuadernacions

Subirana, S. JI.Corts, 496

Encuadernacions de luxe,pròpies per a presents,de bibliòfil i de tota menaEspecialitats en daurats a mà

' wI1t

^i

Pintura: Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

TALLER D'EBENISTERI:1DE

Frederic OrriConstrucció demobles de totes

classes —' "'iIIIIIIÍIIIi;i:... '^^III'IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII'"

• ARIBAU, 226. BarcelonaTelèfon 2091 G.

Gf1LEflES LaVETfIE5

Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LÀMPA RES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES

D'ESTIL

H. Blanco Bañeres

Call, 21 (Pl. S. Jaume). -Telèf. 190 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNANUSATS A MÀ

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Consell de Cent, 430 II

Barcelona

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèi'. 3504 A.

FABRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

LA CIUTAT I LA CASA

REVISTA D'ARQUITECTURA,

ARQUEOLOGIA I BELLS OFICIS

Corts Catalanes, 754, t er 1. aBARCELONA

ARTS GR.i FIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HEt eICH 1 C: — 3A'tCEL( NA

V^ [2

Page 1Page 2Page 3Page 4Page 5Page 6Page 7Page 8