Projecte de restauració de les pintures 1 construcció de l'altar romànic de l'església de Sta. Maria de Barbarà.(Cl. Abal.)

.GASETA DE LES ARTS15 JULIOL 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any II.—Nóui. 29

Les pintures inurais r0111ànig11es de Barharà

E1 prop passat diu-menge dia 5 es cele-

brà en la románica es-glésia de Santa Maria deBarbarà una festa plenade sentit litúrgic i ar-queològic, que ha d'és-ser el començamentd'una completa restau-ració que restitueixiaquest temple a la sevaantiga esplendor mate-rial i espiritual. Enaquesta diada soleni-níssima acudí a Bar-barà una gran gentadade Sabadell i de Bar-celona, entre la qualveiérem representa cionsdel «Centre Excursio-nista de Catalunya»,dels «Amics de l'ArtLitúrgic », del «CercleArtístic de Sant Lluc »,«Lliga Espiritual de laMare de Déu de Mont

-serrat» i altres.Primerament la Scho-

la Cantors m de Saba-dell cantà amb plenaunció unes «Vespres»solemnes, donant el toa tot aquell aplec reunitno solsament per aveure restaurades unespedres o pintures, sinóper a veure restaurattot un teml,lc i vivifi-cada la seva. ànima queés el culte sagrat que had'afermar la seva reco

-brada esplendor.Després d'aquest ac-

te litúrgic vingué l'actearqueològic que el cons

-tituíren una sèrie deparlaments encaminatsa fer veure tota la valorarqueològica d'aquesttemple i d'una maneraespecial de les sevesmagnífiques pinturesmurals descobertes nofa pas molt temps.Parlaren, desenrotllantdiferents aspectes d'a-questa església romà

-nica, el Conservadordel Muscu Diocessà deBarcelona; el senyorMotlló, president del«Centre Excursionista»de Sabadell; el senyorJeroni Martorell, de laSecció de Conserva-ció de Monuments de1'«Institut d'EstudisCatalans »; el senyorMaspons, president del,Centre Excursionista»de Barcelona; el senyorPicó, mestre de la po-blació, en representa-ció de la mateixa; ifinalment donà les grà-cíes a tots el Rvnt. Sr. Rector, mos

-sen Josep Esteve.Mirarem ara de resumir aquests

parlaments per a donar als lectorsde la GASETA DE LES ARTS una ideatan clara com sia possible, de 1'im-portància d'aquesta esplèndida es-glésia de Barbarà i de les seves pin-tures.

Aquesta església es troba a unparell de quilòmetres de Sabadellformant part d'aquest conjunt d'es-glésies romàniques del Vallés deco-rades amb pintures romàniques,com són les de Terrassa i la de Po-linyà. Es una església de planta decreu llatina amb una posterior opo-sició d'una capella lateral per banda.

Quant a proporcions pot col•locar-seaquesta església entre les esglésiesromàniques de tipus gran. Té tresabsis obertes en el creuer, que perla part exterior són decorades ambles faixes i arquacions dites lom-bardes. Al flanc de l'absidiola delcantó de l'Evangeli hi ha el campa-nar quadrat amb cúpula piramidal,

que completa 1'esplèn-dit aspecte d'aquestaesglésia.

Però la seva princi-pal riquesa, que li dónauna excepcional distin-ció, són les pinturesmurals que decorarientot el temple. Aques-tes pintures estavenamagades sota unacapa de guix. En feruna visita en aquellaesglésia, ens semblà en-treveure-hi taques decolor i encomanàremal Sr. Rector 1\'In. JosepEsteve que verifiquésla sospita. Amb moltadiligència i entusiasmeho feu, i avisats. queen fórem, hi acudíremanib els ajudants delMuseu Diocessà i féremcaure aquella capa deguix que tapava aquelltresor. Actualment hiha descobertes les pin-tures de les absis i delcreuer. Farà un mesque va descobrir-sel'absidiola del cantóde l'Evangeli, no ha-vent-se'n donat notíciaa cap periòdic, forad'una senzilla ressenyaapareguda en un diaride Sabadell el diad'aquesta festa, per laqual cosa ens bi entre-tindrem una mica mésa descriure-la.

El programa icono-gràfic d'aquest conjuntpictòric és aviat des-crit. En el quart d'es-fera de l'absis majorlii ha el Pantocrator,l'Omnipotent, repre-sentat en la forma clàs-sica, assegut en un es-cambell encoixinat, lamà esquerra sostenintun llibre, i beneint ambla dreta, i tot ell enea-bit dins una mandonao auriola apuntada. Alvoltant d'aquesta figu-ra majestàtica del Crist,per omplir els buitsque deixa l'auriola enaquesta secció de l'ab-sis, trobem els símbolsdels quatre Evangelis-tes amb les respectivesinscripcions. D'aquestconjunt en queda benpoca cosa, essent elmotiu principal unaescletxa que és produíen l'absis a causa del'empenta de la voltaque ja en temps anticsfou substituïda perl'actua 1.

La part vertical (de 4'10 x4'35metres), d'aquesta absis la trobempartida en sentit horitzontal perdues faixes amb les corresponentsescenes. En la faixa alta, esquerraa dreta de l'espectador, hi ha: laVisitació, el Neixement de Jesús(fineSJ" 4 1 Bany de Jesús i l'Anun-

gTt^gel als Pastors o Anun-

ç'v^ z-

GTE ..,,FC.,

Pintuu• es murals de 1' Absis de Barharà (C1. Abat.)

L'església ele Barbarà (Absis i cloquer.) (C. Abat.)

GASETA DE LES ARTS N° 29

L'església de Barbarà (Façana i cloquer).

ciata. En la faixa inferior i seguin tla mateixa direcció tenim: Herodesindicant el camí als Reis l'vlagos, elsTres Reis Magos oferint els presentsa la Mare de Déu col •locada al bellmig de l'absis sota la finestra i teninten la falda l'Infant Jesús, i l'Entradade Jesucrist 'a Jerusalem. Davalld'aquestes faixes decorades ambescenes, segueix la tradicional dra-peria estilitzada que posa terme ala decoració pintada. Entre faixai faixa hi ha fragments d'inscripcionscom aquests: QUI REGNAT... VBI(;!VE...(BET)HLEEM... PASTORES BETHLEE\IVENEBVNT (OF)FERRE...

En els ares i relleixos que prece-deixen l'absis major hi ha grcquesi una testa de Medusa amb decora-ció vegetal ixent ele la boca i ondu-lant a banda i banda. En el pla del'arc major o triomfal hi ha a l'es-querra un personatge en actitudd'oferir, amb aquest fragment d'ins-cripció: FECIT ABEL) que indica laseva personalitat: i a la dreta unaaltra figura amb aquestes altres:(G)HAIN i (c)HAInr. En el pla delspilars de la dreta que mira al presbi-teri es veu Adam i Eva temptats perla serpent: davall una ciutat amu-rallada, probablement la ciutat deJerusalem empestada i assetjada.En el pla del mateix pilar que miraenvers el portal. s'entreveu moltborrosa i menjada per I'humitatuna figura del Sant. En el pla delpilar de l'esquerra que mira al pres-biteri es veu amb molta dificultatl'escena del judici de Salomó.

En la volta central del creuer esrepeteix la figura del Pantocratoramb idéntica actitud, però voltadapels 24 vells de l'Apocalipsi queporta un instrument músic i unacopa amb la qual, segons Sant Joan,presenten a Déu les oracions delsjustos. Davall d'aquest cercle ma -j estuós deis vells, encara hi haviaaltres figuracions de les quals apeneses conserva un ángel amb una es-pasa, representació deis Principatsen la jerarquia angélica.

L'absidiola del cantó de l'Epístolaés dedicada als apòstols Sant Perei Sant Pau. La decoració de la conca

d'aquesta absidiola enl'estat actual és inin-tel . ligible. En la partvertical es veu la pre-dicació de Sant Pereen el dia de Pentecos-ta i al dessota SantPere dirigint -se versJesús per damunt l'ai

-gua. En la meitat dretaes veu el martiri deSant Pere clavat encreu cap per avall i elde Sant Pau amb elsulls embenats a puntd'ésser escapsat per unsoldat romà vestit decota de malles.

Però el que consti -tueix una novetat dereportatge és la deco-ració de l'absidiola delcantó de l'Evangeli finsara inèdita, per talcom estava obstruidaper un gran armari ones custodiaven les joiesde la parròquia.

Aquestes pinturesconstitueixen una nove-tat dins la nostra ico-nografia, puix es tractadel tema de la _Inveiiciói Exaltació de la SantaCreu, gairebé estranya la nostra plàstica sa-

(CI. Abat.) grada, sobretot ambaquest aire descriptiu.Aquest és un tema ge-

nuinament grec, que sois en terresorientals, tingué una predilecció i undesplegament enlluernant. A Bar-bará trobem la fòrmula rasa i con-cisa d'aquest tema, que era exigidaentre altres raons per 1'esquiliidesade lloc on s'havia de representar.

La fòrmula adoptada a Barbaráno respon a la fòrmula més antigai pura. Un deis detalls que ho com

-proba és que la creu no és presen-tada per Sant Macari, bisbe ele Jeru-salem, sinó per Constantí i Helena,els quals en les representacions pri-mitives s'acontentaven en presi-dir l'estament deis militars que ambl'estament deis eclesiàstics i amb laturba innominada acudien a adorarla creu sostinguda pel sant Bisbede Jerusalem. La fòrmula iconogrà-fica de Barbará respon a divulga-cions més tardanes i concises deltema, en les quals l'orgull nacio-nal féu ressertir les figures impe-

rials de Constantí i He-lena.

En la part alta tro-bem desenrotllat si-multàniament el temade la Invenció i del'Exaltació de la SantaCreu. En el centre dela composició apareix lacreu gemada o ornadade pedres precioses i decolor groc, que voldonar l'idea de l'or. Laforma de la creu ésla que s'anomena pa-tada> o sia de braçosque s'aixamplen en elsextrems, que és la for-ma més antiga.

La creu està apoiadadamunt la terra i.arribafins al cel, el qual esmostra obert anib unfons vermellós, on hivolen dos querubins, osia dos àngels que solstenen cap i ales. Delcel, limitat per unesfaixes de núvols esti-litzats baixa una res-plendor damunt la creu.

La creu, demés, estásostinguda per Cons

-tantí (a l'esquerra) iper sa mare Santa He-lena (a la dreta). Un ialtre porten al voltantdel cap el nimbe ca-racterístic deis sants,primerament perquè era costumoriental i grec de representar aixía l'emperador, i després perquè defet els grecs (al 21 de maig) i àdhucen alguns martirologis occidentalsConstantí és honorat com Sant.

Emperador i emperatriu sostenenanib llurs mans la creu pel traves-ser. Constantí vesteix túnica curtablanca i mantell de púrpura cordata l'espatlla dreta. Santa Helenaporta túnica llarga grisa i mantellfose. Un i altre personatge está indi-cat per la respectiva inscripció:CONSTANTINUS, ELENA, sense l'ad-jectiu de sant, discrepant en aixòde les representacions gregues, onConstantí i Helena sostenen la creui són anomenats sants.

Completant aquesta decoració esveuen agenollades al peu de la creuen forma disminuïda tres figuresd'homes, al cantó de Constantí, itres figures de dones, al cantó de

Santa Helena, i representen 1'huma-nitat que junt amb els àngels adorenla Veracrcu..

Fins aquí es tracta de l'Exaltacióde la Veracreu. Però davall la creu,entre les zones alta i mitgera de lapintura, hi Ira un detall que fa refe-rència a la Invenció del fust sagrat.Aquest es redueix a unes andes ollitera damunt la qual hi ha un homeestés. Fa referència al . procedimentque s'adoptà per a verificar quinaera la veritable creu de Jesucristper tal com va ésser trobada juntamb les del bon i mal lladre i ambel títol desclavat. Segons la tradició,Sant Macari, bisbe de Jerusalem,manà que apliquessin les creus a undifunt, o a una moribunda segonsles diferents versions. Li foren apli-cades cines creus, i el miracle no esproduí fins que li aplicaren la veri-table creu on morí el Salvador.

Tant al costat de Constantí, cornal de Helena hi ha una figura moltborrosa que és molt dificil endevinarde qui es tracta. Ambdues figuresporten nimbe de sant. Es tracta deSant Macari i de Sant Ciriac, suc-cessor del primer en la seu de Jeru-salem i que segons la tradició tambéintervingué en la Invenció de laVeracreu. Es difícil deseixir-se dela suposició..

Finalment en la part mitgera del'absis trobem unes representacionsen molt mal estat de conservaciódegut a humitats. Després ele moltmirar i de confegir detalls hem de-duït que a la banda esquerra hi hauna figura asseguda en un escambellencoixinat, tenint al davant un per-sonatge de peu dret. A l'altra bandaes ven un fragment d'una figuraacotada o agenollada, i a la sevavora un fragment d'inscripció queno arriba a formar el mot complert.Probablement es tracta _ del martiridel sant bisbe Ciriac que ja havemanomenat. Sant Ciriac havia estatjueu i fou ell qui, segons la tradició,senyalà el lloc on era enterrada laVeracreu. Després es convertí i founomenat bisbe de Jerusalem, tanbon punt morí Sant Macari, i final-ment fou martiritzat per ordre de

Conjunt de 1 Absis amb les pintures descobertes.(CI. Abat.) L'altar que tapaba les ; p intures, avars del seu desco-

brimeut. (C(. Abal.)

Detall de les pintures de Barbarà. (CI. Abal.)

N° 29 GASETA DE LES ARTS 3

Julià l'Apòstata. De la part baixade l'absis, on corresponia segonscostum una decoració ele cortinat-ges estilitzats, no en quedà res.

Heu's aqui ràpidament descritesles pintures murals que formen elprincipal ornament de l'església ro-mànica de Barbarà, i com a tal ésel primer que urgeix restaurar amb

E1 bell projecte de conservació irestauració de les pintures mu-

rals romàniques de l'església de Bar-barà al seu lloc d'emplaçament, calposar-lo de relleu, com un exemplepràctic de la bona doctrina de con-servació d'aquesta categoria de mo-numents artístics. Dèiem, en publi-car en aquestes pàgines les pi n [ir res

Detall (le les pintures (le Barbarà.

tots els procedimentsmoderns ara que s'hiés a temps. Una Co-missió s'és formada pera recaptar cabals su-ficients per aquesta di-fícil tasca de restaurarles pintures i de recons-truir l'altar romànic queno desdigui del conjuntpictòric. El pressupostde l'altar amb el seubaldaquí, no serà moltcrescut, puix . que had'ésser d'una gran sim-plicitat. El que espantai pesa un punt tèrbold'ansietat en l'activitatde la Comissió, és el costde la restauració de lespintures, les quals cal-drà arrencar i tornar-les a posar deguda-ment en el seu lloc benpreparat. S'ha calculatque aquesta tasca cos

-tarà unes 38,000 pesse-tes. Es evident que to-tes aquestes pessetes nopoden sortir ni de Bar-barà ni de Sabadell sol-sament. S'ha de contaramb totsels que estimenles coses d'art antic.

Es un cas d'urgència, perque lespintures van desengrunant-se i per-què és precís treure-les per a con-solidar la fàbrica d'aquest templeque és migparteix. I demés d'aquestanecessitat inajornable, cal que totsplegats cooperin en aquesta tasca,perquè puguem tenir a vora de Bar-celona un conjunt de pintures romà-niques amb plena vida, i amb ani-bient litúrgic.

MANUEL TRENS. PARE.

dar los i que, en fer elque va fer, ho va ferperquè no li quedavamés remei.

En ésser descobertespel nostre estimat amicel Rnd. Manuel Trens,Conservador del MuseuDiocesà de Barcelona,les belles pintures deBarbarà, es plantejà ala parroquia la qües-tió de la venda. L'aferfoil tramitat al Bisbat,s'indicà a la Junta dc.Museus si volia adqui-rirles. El nostre infor-me a la Junta fou elde què les pintures deBarbarà havien de que-dar al seu lloc. Barbar^i,a un pas de Sabadell,tocant a Barcelona, enmig d"tun tros de planadel Vallès, veí d'unaciutat industrial queha fet de l'amor i delconreu de les arts unade les seves honors, ha-via de conservar les se-ves pintures. El cas és,però, que mancaven elsmitjans, i davant les ne-cessitats dela parròquiai la insistència en mantenir la decisióde venda, la Junta va decidir-se a ad-qnirir-les...; perd la Providencia, enforma dels Amics de l'Art Litúrgici de D'In. n'Ianuel Trens, que pensavacom nosaltres, va intervenir, i jatenim ara damunt la taula la qüestióde restaurar les pintures de ' Barba-rà, de retornar l'absis romànic al seuantic esplendor, de posar-hi un altarque es digui amb l'estil de l'església;de retornar a la vida un conjuntmonumental que anava a desfer-se...Enhorabona sia!

Es així que correspon obrar a unpoble verament civilitzat. Les restesde pintures murals .que hi han a lesnostres esglésies de la plana de Vich,guardades i assegurades pel zel ad-mirable de AZn. Josep Gudiol, lesque queden a tots els altres indretsde Catalunya, així deuen ésser guar-dades. Ningú ara, després de valora-des com ho han estat per l'actuaciódel D^Iuseu, pot vendre al •legant ig-norància. Ningú pot arrencar-lesapoiant-se en el precedent de quéel Museu ho ha fet; ningú, davant elcas exemplar de Bar-barà, pot dir que notroba solució a les ne-cessitats parroquialsque podrien promourela venda de pinturesmurals; que la parrò-quia acudi als Amicsde l'Art Litúrgic; queels rectors sàpiguenque per fer sentir laseva. veu .en demandad'ajuda hi ha les • pà-gines de la GASETA DE

,LES ARTS, qu'etothomsàpiga-. que i l'acció. delMuseu en quant a lespintures romàniques il'acte de Barbara volendir, en primer lloc, quetotes les pintures mu-rals han d'ésser salva-des pel nostre honor, i,en segon lloc, que hand'ésser conservades enel seu emplaçamentd'origen.

Aquesta entenemnosaltres que és la bo-na doctrina de conser-vació de les pinturesmurals que tenen unvalor artístic. Tenim

La doctrina de la conservació de lespintures lriliral5

murals romàniques del nostre Pire-neu traslladades al Museu de Bar-celona, que la Junta de Museusles havia arrencat per forca, obligadaper les circumstàncies que la posavenen el cas de portar-les al Museu ode deixar-les perdre per al nostrepatrimoni artístic.

Entre aquestes circumstàncies liihavia el fet de vendre

-les i la manca de lleique ho privés, i sobre-tot Iii havia una em-presa que, en interve-nir-hi la Junta, jahavia arrencat les deMur, avui al Museude Boston, i estavaarrencant les de Ta-hull i les de Bohí.Promoure una creuadaper a salvar-les i dei-xar-les a son lloc, onla desídia les malmetia,era exposat. Interessoscreats, difícils de vén-cer amb l'única armade la persuasió l'hau-rien fet fracassar. In-tentar una subscripciópública en benefici demonuments llunyans,desconeguts i de difí-cil accés, era. impossi-ble. Les garanties pera l'avenir, nul les...Tots aquests aspectes,estudiats en l'informeque aleshores vàrempresentar a la Junta deMuseus, certifiquen que

(Cl. Abat.) aquesta no va pas obli-

la ccmplerta seguretat de qué, mal-grat i que sia crescuda la quan

-titat necessària a costejar l'obra,no mancaràn bons i entusiastespatriotes que ajudaran a portar-laa cap. Pensin tots que a la valorde les pintures que es salvin anibla seva ajuda IIi afegirem la valorde l'exemple, el precedent eficacís-sim, el mètode i el procediment quecal seguir per a salvar les que encararesten en els seus llocs d'origen, isobretot l'afirmació de la nostracivilitat, cine sap respectar, estimari restaurar els monuments artísticsque els nostres avantpassats varenllegar-nos.

Les obres, però, no n'hi lla prouen voler-les, sinó que cal practicar-les. El nom que s'unís a la salvaciód'aquestes pintures mereixeria leshonors de l'avenir. No en trobaremuns quants?... La tasca de la Co-missió que lla de restaurar Bar-barà serà ajudada pel diner i l'amordels rics?...

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

La instal • lació del Foment de les Arts Decoratives ele Barcelona a l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París(Galeries Sainl Dominique). (Cl. Bruere.)

GASETA DE LES ARTS N.° 29

L'arquitectura delssegles IX al XII aCatalunya

(Continuació del número anterior.)

ACòrclova hi havia, així mateix,

1-1 obradors de fósa en bronze, queexigia el previ modelat en guix oen cera, i així mateix, obradorsd'escultura en pedra que ens hantramès obres meravelloses.

Sabem, per documents concrets,l'existència, en el Palau de MedinaAzzahara, d'escultures d'animals id'una gran estàtua d'Azzahara, la<favorita» que donà nom a l'edi-fici, la qual cosa lia fet possible latransmissió als països cristians, almoment del desenrotlle de l'escul-tura romànica, al costat dels tei-xits, dels manuscrits i dels iboris,dels mestres aptes, en l'art de l'es-cultura.

Cal també remarcar una influèn-cia arquitectònica. La coneixem perl'existència a França d'un elementarquitectònic ben conegut, que ésel «anodillon à copeaux» que Viollet-le-Duc ha definit amb la frase lapi-dària d'»un cap de biga treballat» (1).La hipòtesi és justa, però no explicapas l'origen històric de. la forma,que cal cercar en la Mesquida deCòrdova, com ha assenyalat mon

-sieur Male, i això no explica encarael camí a través del qual aquestelement lia arribat a França. Elcamí és certament el dels pelegrinat-ges de Santiago, que tenia en lesseves etapes els monestirs nluza-

(1) VIOLLET-LE-DUC: Diclionnaire d'Ar-chileclure. (Vol. IV, pp. 309-322.)

(2) Compareu el mapa dels camins dela pelegrinació a Sant Jamne de Galíciafet per M. Belier en els seus estudis sobreles cançons de gesta, i la de les esglésies,i monestirs Inuzaràbigs, publicat pel se-nyor Gómez Moreno (Iglesias Mozárabes,Vol. I). Aquest mateix arqueòleg enscomunica que en l'antic chor de l'església

ràbigs ornats amb variants diversesde tmodillons à copeaux» (1). Aquestcamí fou recorregut per Gotescalde,bisbe de Puy, en sa pelegrinació aSant. Jaume de Galícia, l'any 951,i va aturar-se en un d'aquests mo-nestirs muzaràbigs, a Albaida, on vaadquirir un manuscrit.

Els «modillons à copeaux» arriba-ren a França en un període anterioral segle xii, i certament no hi arri

-baren sols. M. Brehier ens comunical'existència a l'Auvèrnia d'aquestsmodillons, més antics que el deNotre Dame diu Port, en l'antic chorde l'església de Chamalière, que pos-seeix una nau i un uàrtex del segle x.Aquests modillons presenten el beccentral de la testa de la «bigaobrada» en sortida, entre dos ren-gles d'entallats amb la sil • lueta d'unatesta de bè. L'analogia d'aquestsmodillons amb els de Sant Millande la Cogolla de Suso, que són, aixímateix, una estilització dels de , lafaçana oriental de la Mesquida deCòrdova, és sorprenent.

Sense transició, en la segona mi-tat del segle x es superposa a l'artmuzaràbig el primer art romànic, queanem ara a estudiar en els seus plans,en la seva estructura i en la sevadecoració. Durant tota l'època del'evolució d'aquest nou estil quedura fins al darrer terç del segle xi,pot dir-se que Catalunya és, artísti-cament parlant, una prolongació dela França. Aquesta unitat artísticaés la conseqüència d'íntimes rela-cions polítiques .i religioses (2).

de NIoustier, a Thiers, en ruïnes, anteriora l'any mil, lri havia petites finestres enarc ele ferradura i en l'església, del segle xrr,totes les arcades són lleugerament sobre-passades. Tots aquests indicis proben laprolongació en una part de la Françade l'art vingut de la llunyana capital musul-mana de l'Occident.

(2) Veure l'exposició d'aquestes rela-cions, en BOISSONNADE: Du nouveau sur

Els tipus Inés antics són basíli-ques amb cobertes de fusta, les-quals, com un xic arreu de l'Occident,han precedit a les basíliques cober-tes en volta (1).

Es interessant de trobar les ca-racterístiques d'aquestes basíliques.

Els documents catalans de 889,953 i 1015 ens parlen d'esglésiesamb coberta de fusta; mes els monu-ments que hi fan referència handesaparegut.

D'altra banda, existeixen encaraun nombre reduït d'esglésies cata-lanes cobertes de fusta, corn SantPere del Burgal i Estimariu, quepresenten caràcters comuns; basílicaa tres naus, sense transcepte, ambun chor de volta a mig punt, Inés omenys exagerat, més baix que lanau, precedint els absis; cosntruccióen aparell rústec petit, sense deco-ració a l'exterior, excepció feta delsmurs dels absis, que presenten pe-tites arcuacions cegades i posadesde dos en dos entre faixes lombar-des; absència absoluta d'ornamentsgeomètrics i esculturals a l'interior;una finestra damunt la volta delchor per ventilar la teulada. Elsares de l'interior són sostinguts perpilars de secció quadrada o rectan-gular.

Es troba a Catalunya un tipusniés arcaic de la basílica coberta defusta, en una seva supervivènciade principis del segle xii, conservadesen algunes valls pirenenques, comTahull i Bohí, i de la qual SantCliment de Tahull és el millor exem-ple. Segons una inscripció, SantCliment de Tahull fon consagradaen 1123. Aquesta església ha con-servat, entre caràcters més moderns,analogies amb les esglésies de Sai:t

la Cüanson (te Roland (París, 1923) i enPUIG I CADAPALCH, FOLGUERA i GODAY:I'Arquileclura románica a Catalunya(Barcelona, 1911.)

(1) PUIG I CAnArALCH: vol. II, 1. I1,e. 1I1.

Pere del Burgal i Estimariu: pla debasílica a tres naus, sense transcepte,la decoració exterior concentrada al'àbside, l'interior sense cap orna-mentació plástica; com les columnesconstruïdes, que sostenen les arcadesd'unió de la nau central amb leslaterals.

Aquests exemples isolats podenésser aclarits per l'estudi dels monu-ments italians. Es al nord d'Itàliaque la sèrie més completa d'aquestesesglésies amb ornaiuents lombardsha estat conservada. M. KingsleyPorter ha descrit una vintena d'es-glésies construïdes en petit aparellrústec, amb ornaments lombards,cobertes de fusta, i algunes de lesquals són datades amb precisió.Aquest arqueòleg les ha posat ensèrie, amb altres esglésies de dife-rent plan i diferent sistema d'es-tructura.

Hem extret de la sèrie de misterPorter (1) les esglésies de pla basi-lical cobertes amb fusta i arribo auna sèrie en la qual ha estat esta-blerta una continuïtat cronològicaque correspon així mateix a l'apa-rlcló lògica dels caràcters.

En les esglésies més antigues,com Sant Pere d'Aghate, s'hi re-troben tots els caràcters de les es-glésies catalanes i altres de mésarcaics, com les columnes monolitessostenint els ares de l'interior, comeis nínxols rudimentaris als extremsde les voltes absidials, com la fines-tra en creu damunt el chor. Ladata ben establerta és de 875.L'absis de Sant Ambròs de Milàpertany al mateix tipus. Mr. Kings-ley Porter creu que és de 940. Se-gueix en la sèrie cronològica, SantVicents de Galliano da Cantú, ambels pilars rectangulars de petitasecció, successors immediats de lescolumnes. Encara en la sèrie veiemSant Pere d'Ocqui, de cronologiaben demostrada, entre 1015 i 1023,i en la qual es troben no solamentels absis amb les petites arcadesaparellades entre dues faixes lom-bardes, sinó també la mateixa de-coració que s'ha estés pels murslaterals.

Tenim amb aquest quadre l'evo-lució completa de l'estil.

Si hom interpola dins la sèrie, lesesglésies de Sant Pere del Burgali d'Estimariu, arribará a la conclu-sió d'una data (1005-1020), i tambéa la conclusió de què elles han estatprecedides per basíliques amb co-berta de fusta, amb columnes enl'interior, de les quals en tenimuna supervivència a Sant Climentde Tahull.

A França es troba un tipus mésantic que els de Catalunya, que ésl'església de Sant Martí d'Aime,datada als volts del 1010, en laqual tots els caràcters de les esglé-sies primitives s'hi són conservats(absis ornats/ per nínxols, colum-nes o pilars' de secció quadrada),amb altres caràcters dels plans elsantics (2).

Aquest tipus de basílica cobertaen fusta, constitueix un tipus carac-terístic occidental, que, bé que trans-format, ens ve de l'Orient. M. Mi

-llet n'lia senyalat la ruta (3) i hompot encara seguir-la a través laSíria; mes, en les nostres esglésies,la «prothesis» i el <«diaconias» de lesesglésies antigues han estat trans-formats en absis per les influènciesde la litúrgia romana.

Es el tipus popular, i ocupa arreu

(1) Lombard Archileclure (1924), vol. Ip. 21.

(2) M. BORREL: Dlonumenls anciensde la Teranlaise.

(3)_ MILLET: L'E,cole Crecque; p. 33.

Lluerna de la rotonda del Foment a la Galeria Saint Dominique de l'Exposicióde París. (CL Brucre.)

Altra instal •lació del Foinent en la rotonda del Grand Palais a París. l Cl. Bruére.)

N. o 29 GASETA DE LES ARTS 5

una gran extensió geogràfica a Eu-ropa, i té, demés, una gran perma-nència a través els temps. Com totesles formes arquitectòniques de l'è-poca, la veurem viure al costat d'al-tres formes més modernes. Nosaltresla trobem fins al segle xii a Ta-hull, subjecta a la llei de perma-nència que regna amb una forçaextraordinària damunt totes les for-mes arquitectòniques -del període.

Tal és la disposició especial dela basílica coberta amb fusta en laFrança oriental i a Catalunya, enla qual es verifiquen les transfor-macions degudes a la introducció dela volta.

(Seguirá.)

La venerable "SalaParés"

Ens liem assabentat de la clausuradel Saló Parés del carrer d'en Pe-

tritxol i de la seva propera reober-tura amb el títol d'EstablimentsMaragall. La GASETA DE LES ARTS,en assenvalar-se aquesta etapa enla vida de la venerable Sala d'Ex-posicions d'Art de Farcelona, volretre el seu homenatge de simpatiaa D. Joan B. Parés, propietari finsara d'aquell establiment, heredatdel seu pare, i que ell en son tempsposà a l'altura de la seva Barcelonai el convertí en el centre d'art mésimportant de la ciutat.

La història de can Parés és unad'aquelles històr es barcelonines quecal un xic d'amor per a contar-les;perquè, el Saló Parés és quelcom deniolt lligat a la història espiritualde Barcelona, car allí, en aquellesparets, s'hi ha desenrotllat quasimig segle de la nostra pintura;mig segle ple d'activitats i de llui-tes; mig segle al bell mig del qualha nascut la jove escola de pinturaque ara priva en el nostre món.

A més d'això que es refereix prò-piament a la pintura i als pintors,la Sala Parés té el mèrit d'haversigut quelcom en les costums bar-celonines; car la visita a ella era unnúmero obligat del programa de lesbones gents diumengeres de Barce-lona que encara que en sortintcompressin el tortell al carrer d'enPetritxol, això no vol dir que tin-guessin menys amor per la pintura.Es clar que això del tortell i lavisita a can Parés va ésser un tòpicllençat pels joves contra els ama-teurs de les dolçors pictòriques d'al-tre temps; perquè en veritat s'hade dir: a aquella concurrència decan Parés el diumenge al matí se liveia als ulls que el camí que empre-nien els Mir, i els Picasso, i elsPichot i els Nonells, que fóren elsprimers modernistes que exposaven,amb tants altres audaciosos, no elslii anava gaire bé perquè aquellesviolències no eren pas coses avin-gudes amb el pacifisme que presu-posa l'adquisició d'un tortell. Mes,amb tortell o sense, el cert és queles galeries de can Parés el diumengedonaven bo de veure i que un diaen elles, lo bo i millor de la nos-tra gent s'hi reunia per admirar lesobres • dels nostres pintors, i no solsper admirar-les, sinó per comprar-les.

I és que a la Barcelona d'abanslii havia també molts senyors quetenien galeria i quasi bé l'augmentd'aquestes galeries barcelonines foudegut a can Parés car des de queles exposicions fóren inaugurades enla sala primitiva, l'any 1878, quan la

casa ja comptava 38 anys d'existèn-cia, Barcelona tingué un centreartístic, i al volt d'ell la vida ar-tística s'aplegà i es feu intensaquan aquelles exposicions més mo-destes de la primeria es poguerenanar engrandint fins a 1'esplet dela sala actual que va construir-sel'any 1884, essent inaugurada ambuna exposició de Belles Arts pelsinfants- En Albert de Baviera iNa Maria de la Pau que alesho-res eren a Barcelona.

De la sala primitiva ens queda elrecord de sa primera exposició: enella hi figuraren obres d'en Vayreda,l'Armet, l'Urgell, en Masriera, l'En-ric Serra, en Tusquets, en Tapiró,en Tamburini, en Baldomer Galofre,en Simó Gómez, en Fralnés, enLluís Rigalt, en Pradilla, en Caba,en Martí i Alsina, en Planella iRodríguez, en Lorenzale i algunsaltres d'aquells mestres de la pas-sada centúria que tingueren els seusadmiradors: morts els uns avui, vellsels altres, però fent encara honora les parets de la sala decoradaavui a la nova manera.

De la segona exposició, és a dir,de la inaugural de la sala actual,ne tenim al davant un bell catàleg,un dels pocs que queden com arecord d'aquella data; i en ell, alcostat dels títols de les obres, hillegim els noms de l'Armet, Agrasot,Baixeras, Casas, Cusachs, Caba, Ca-sanovas, Estorach, Echena, Galofre,B. Gessa, Gómez Simó, Llimona,Llovera, Masriera, Marqués, MuñozDegrain, Morera, Rusiñol, Ribera,Sans, Seiquer, Serra, E., Senet,Tamburini, Tapiró, Tusquets, Vi-llegas, Vayreda, Benlliure, Fabrés,Mas i Fontdevila, Novas, Reynés,-Garrot, Atchè, Tasso i altres quefarien aquesta llista massa llarga,els uns oblidats, els altres morts, elsaltres admirats avui encara, ja quesón molts els que hi varen concórrer;car fou aquell día festa grossa perals artistes barcelonins que veieninaugurada la seva sala d'exposicionsno solament amb l'assistència delsinfants d'Espanya, sinó amb la del'Ajuntament de la ciutat i la Di-putació i les acadèmies i entitatsculturals.

I des d'aleshores ençà, la històriaha anat seguint llisa i sense entre-banes. Cada setmana, en Parés ha

ofert noves obres als ulls dels visi-tants. Quan un novinçà ha volgut

llençar-se al públic, les parets decan Parés l'han aguantat. Quan elsrevolucionaris volgueren donar elsprimers atacs, allí mateix, davantper davant de la paret ocupada pelsenemics, pogueren establir el llurcamp de batalla, i així fins alsnostres dies.

La Sala Parés, segona, decoradaper l'Olivella, famós ornamentistabarceloní del 88, fou reformadal'any 1911. La moda del gris coma fons de les pintures imposà a enParés un canvi de decoració. Essuprimiren les velles al-legories quel'Olivella havia pintat al fris i seles substituí per un gris de gustmodernista... Els pintors, però, enyo-

Forn ibèric descobert a Rubí. Conjunt. (CI. Colominas Roca.)

FiForn ibèric descobert a Rubí. Detall de la boca del forn. (Cl. Colominas Roca.)

6 GASETA DE LES ARTS N.o 29

raren aviat el vermell tradicionalde can Parés, i vèiem sovint laSala que, malgrat i el gris del fons,a instàncies dels expositors cobria elsmurs amb un vellut granat.

Com es seguirà . ara la tradició dela casa Parés?... Cal esperar dels seuscontinuadors coses bònes, i entreelles, la millor, cò és: que el vellSaló del carrer d'en Petritxol se-guirá essent un centre d'art deBarcelona. .

LA GASETA DE LES ARTS ha sigutun portaveu dels neguits passats

per aportar una representació dignaa la més important manifestaciómondial de les arts aplicades. Pri-mer, des d'aquestes planes, incità-vem a la concurrència; després, coma president del F. de les A. D. ensdoliam de la inutilitat de les deman-des i treballs fets al ministeri de Be-lles Arts i, finalment, al mes de febrerarribàrem a un acord definitiu decondicions i emplaçament per dur abon terne una mstal •lació que dig-niliqués els nostres bells oficis.

Curt ha sigut el temps per a totsels qui lu han pres part; però unesforç i una voluntat de ferro hanfet que reeixís amb èxit la instal-

Enyorarem la figurara cavalle-resca del Sr. Parés darrera l'escrip-tor. Enyorarem el seu tracte gentili la seva consideració respectuosaper a tots els exposants; enyorarem,potser com ell mateix, la seva Salaestimada, i en el record, li agraïremtot el que el Sr. Parés, des del seulloc, ha fet en bé de les arts deBarcelona, que no és poc i és dignede que s'esmenti.

FLAMA.

lació catalana a París. Abans quel'èxit personal, hem buscat un èxitde conjunt; la disciplina ha sigutla característica en l'organització, iaixí veiem com el vidrier construeixel tragallum supeditant-se al deco-rat general; el mosaista fa un bro-llador i el moblista decora un con-junt a on hi mostraran ses obresel pintor, l'escultor i l'orfebre, comvivint aquella vida íntima de lallar a on en defitiva tenen queagermanar-se i conviure.

Aquesta ha sigut la tasca que,coronada per l'èxit, mostra que lacapacitat catalana és digna de viureentre tots els avenços del món.

S. MARCO.

Han sigut encomanades al nostrecaríssim amic el notable escriptord'art i ceramista en J. Llorens Arti-gas, les cròniques informatives del'Exposició de les Arts Decorativesde París, en l'organització de la qual,el nostre amic ha pres una part ac-tiva, especialment en el que pertocaa l'exhibició de l'aportació catalana.

Les cròniques aniran il•lustrades,i les publicarem durant el cursd'aquest estiu, de manera que elsnúmeros reunits, constitueixin al'avenir un record gròfc i críticd'aquesta important exhibició en laqual la crítica francesa ha concedit aCatalunya un paper brillant.

Fent nostre l'èxit dels nostresartistes, volem donar a conèixer lesobres amb les quals l'han obtingut, iprovarem de donar, en quant a lo deCatalunya, una mostra de la parti-cipació de cadascú.

La nostra GASETA que, com enaltre lloc es diu, ha sigut el portaveudel Foment de les Arts Decortaives,des dels inicis de l'organització del'aportació catalana a París, s'ho-nora del triomf que aquesta ha ob-tingut, i procurarà que el nostrepúblic hegui esment de com aquesttriomf ha estat aconseguit i de comsón valuoses les produccions delsnostres artistes dedicats al conreudels oficis d'art.

Recordem també, en celebraraquest èxit, al costat de l'obra del

Foment de les Arts Decoratives, lapart que en la regeneració d'aquestesi en l'èxit suara aconseguit hi haobtingut la suprimida Escola Su-perior de Bells Oficis. La filiacióartística de molts dels expositorsi de molts dels objectes exposatsho demostra. Sia això dit en honorde •l'Escola i de mestre FrancescGalí, qui la dirigia.

LA REDACCIÓ.

Un forn de eeriuuicaibèrica a Rubí

En l'últim Anuari publicat perl'Institut d'Estudis Catalans es

dóna compte de la troballa del pri-mer forn ibèric descobert a Cata-lunya.

Aquest està situat en ple campde Tarragona, en el poble de Fonts

-caldes, agregat del municipi de Valls.No tan sols fou descobert el forn,

sinó també les demés dependènciesque formen el taller on s'elabora laterrissa.

Restes de coberts on funcionavenels torns, el pastador on s'amassavael fang i varis clots que havien ser-vit d'escorial de les peces esguerradesi mal cuites.

Aquests clots atapeïts de terrissafou el més interessant de la deseo-berta, dones poguérem fixar ambcertesa quina mena de terrissa i

L'aportació del Fonent de les Arts Decorati-ves, a l'Exposició d'Arts Decoratives de París

El forn ibéric de Rubí (Boca del fogar i conductes del foc a la cambra de cocció).(CI. Colominas Roca.) :5plera de la cambra de cocció del forn ibèric de Rubí.

i. 3

^rE^L`y3A1`ì

(CI. Colominas Roca.)

N.° 29 GASETA DE LES ARTS 7

quines formes eren les fabricadesen aquell lloc.

La terrissa és tota feta a torn, llisai amb decoració pintada de roig; lallisa és quasi tota del tipus d'àm-fora ibérica de forma cònica ambdues petites nanses prop de la vora;la pintada pertany al típic vas ano-menat barret de copa i a unespalanganes decorades interior i ex-teriorment.

La decoració és combinada ambmotius geomètrics i florals moltestilitzats, que si bé executats mésbarroerament, recorden els bells mo-tius dels vasos del Tossal, de lesTenalles de Sidamunt i de tota laplana de l'Urgell.

La fogaina del forn és excavadaen el subsol, dintre les argiles ma-teixes que servien per a la fabricacióde la ceràmica; el formen quatreares rodons que aguanten la plata-forma on es cuïa la terrissa; el focpassava a la cambra de cocció peruns forats d'uns 20 cm. que hi hanentre are i arc, i per un espirall queagafa la total amplada del forn, enl'extrem.

El forn descobert suara a Rubíés de forma anàloga al de Fonts

-caldes, encara que de diferent . dis-tribució.

Es troba enclavat a la vessant delturó de can Fatjó, entre la via delsFerrocarrils de Catalunya i la rierade Rubí, tocant en el lloc on tempsenrera l'Institut hi excavà una ne-cròpolis ibérica composta d'enterra-ments d'incineració disposats dinsde sitges.

Com el de Fontscaldes, és tambébuidat dins les argiles quaternàries

que formen la part principal del ci-tat turó. Es quadrat, mediat 2'30 ni.i tenint una altura de 1'70 m.; la bocaés formada per un trau de 0'G0 nl.d'ample per 0'50 m. d'alt.

La coberta de la fogaina té ungruix de 0'45 m., que, amb l'acciódel foc, s'ha recuit, havent -se tin-gut la cura de deixar en la partcentral una columna de la mateixaterra de 0'75 nl. de diàmetre, quela sosté.

El foc es comunicava a la cam-bra superior per quaranta dos foratsdisposats en forma d'engraellat.

De primer va ésser admirat aXicago, a on la crítica demos-

trà entusiasmes vers nostre artista,per cert l'únic pintor català que vaésser invitat a aquella ' importan-tíssima manifestació de Nord-Amè-rica organitzada per a conèixer l'es-tat de l'art espanyol en 1913.

I com va entrar al Museu, ondes de fa tres anys es troba aquesta

De la cambra superior sols se'nconserven- els fonaments que acusenunes parets de tobots de 0'80 m. degruix.

Dins del forn sols lli sortí terracremada i carbonissa.

Pels voltants s'hi recullen bonnombre de fragments de ceràmicaibérica feta a toril i a m, essentd'esperar que noves exploracionsdonarien l'agradable sorpresa de latroballa d'alguns clots anib deixa

-lles cons ell el de Fontscaldes.

,I. COL OMINAS ROCA.

magnífica interpretació del naturalresolta amb honradesa artística sensmàcula, és digne ara de recordar-se.

En un petit saló que a Madridserví per a exposicions patrocinadespel Circo! de Belles Arts hi figuràaquesta pintura d'en Raurich «Tris-tor-autumnal» jonl a im altre d'enSorolla i varis artistes cursaren unasolicitud amb frenes de lo niés gra-

nat a fi de què el quadre passés alllluseu.

Per ésser una tramitació especial,va passar la pintura en qüestió ala Real Acadèmia de Sant Ferrani el Consell d'aquesta institucióoficial, per acord unúnime, va dic

-taminar passés l'obra al Ministerid'Instrucció Pública i Belles Arts,qui encarregà al Patronat del-Museules darreres i definitives gestions.

Aquestes foren favorables, i enNicolau Raurich tornava a entrar aaquell edifici per la porta gran i enmi'rits al seu formós quadre «Tristorautumnal», que l'Estat nord-americàqualificà d'extraordinari, premiantel talent de l'autor amb una altacondecoració.

Heu's aquí els originals que guar-den diferents museus del nostre emi-nent colorista Baurich, tècnic admi-rable que és ]tome apassionat per alseu art.

Ell no en queda orgullós d'aquestsèxits i d'altres que estarien fora deto en aquestes (1uartel-les..

També té predilecció per la lite-ratura i coneix els autors clàssicsa l'igual que les lletres contemporà-nies. La seva vida queda repartidaentre l'estudi i la familia, ja que enRaurich treballa allunyat de totesles col'lectivitats, és independentcom ho és el seu art, i en la pin-tura - com declarà en certa oca-sió - es proposa crear un veritable«tipus» de pintura catalana, lo méscatalana possible.

JOAQUIM CIERVO.'

Les obres d'En Nicolau RAnrichen els illnseus

(Continuació del número anterior.)

GASETA 1)E LES AIITSPetritxol, S EDITORIAL POLÍ4 LO'1':% ApareiN quinzenalntent

Ritrcelena............ 2 ptes. al mes Núntpro solt:Subscripció: Península i Amèrica 3O » l'nuy De l'any rorreIlt Ptes. 1'25Altres països........ :31. » » n anterior » 2

GITIA II)E LES ARTS I DELS A1tTISTESPintors

BAIXERAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1.aBIOSCA, JOAQUISI ....... DIPUTACIÓ, 310.CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282.CANALS, RICARD ....... PL. URQUINAONA, 9, 3.erCAPMANY, RAMON ... , .. ESCUDELLERS, 8, TALLER.CARLES, D. ............ CASP, 56.CENAC, ENRIC ......... LLÚRIA, 53.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.FERRATER, ANTONI 1 E , TRAVESSERA, 120, S. G.JUNYENT, OLAGUER . , .. Bonavista, 22.LLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2.onMALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ. -OLOT.MAS i FONDEVILA, A. .. CLARÍS, 30. 3.erMASVILA, F............ GIRONA, 67, ESTUDI.MEIFREN, ELISEU....... BALMES, 67, 3.er, 2.aMESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1.erMONENY, ENRIC........ TRAFALGAR, 36, 4.rt.OLIVER, MAGÍ ......_.... CAPELLANS, 4, 3.er, 1.°PERADEIORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.er, 1.»RAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14.VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA, 4. -OLOT.

Pintors de retaulesSABATÉ PASTOR, BON. » E. GRANADOS, 70

Dibuixants il•lustradorsCAMINS, JOSEP .......... XXIALI.ORCA, 282.JUNCEDA, JOAN G....... MALLORCA. 259, 2.on, 1.»MIRET, RAbIÓN.......... CÒRCEGA, 333, ENT.

1)ibuixants-pintorsCARDUNETS,ALIXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°PERADEJORDI, JOAN... ARIBAU, 57, 3.er,1.»

Dibuix ants-decoradorsALEMANY, RAFEL ....... SANT DOMINGO, 4, (SANT

Escultors CUGAT DEL VALLÈS.),çCLARASV, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT

tFUXÁ, D'IANUEL ..........

FRANCESC (SARRIÀ).ARAGÓ, 329.

LLIMONA, JOSEP .......MARES, FREDERIC ...

DIAGONAL, 410.I\'IALLORCA, 184, INTERIOR

NOGUÉS, ANSELM ..... PASSATGE MERCÈ, 3.OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.TENAS, JOSEP .......... CARRER NÚM. 16, ENTRE

DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ.Decoradors

BADRINAS, A. ...... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).D'IVORI ......LLONGUERAS, JAUME...

RDA. S. PERE, 3, PRAL.. l.aALT ST. PERE, 18, 1.er, 2.a

MARCO, SANTIAGO ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP .... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. a ...... E. GRANADOS. 93RIGOI., RAMON ......... ROSSELLÓ, 168.

DecoradorsAVILA, JACINTO..........

en guixPASSEIG DE ST. JOAN. 73.

Projectistes de jardinsRIGOL. ARTUR........... PL. TETUÁN, 18. TENDA.LLIMONA 1 BENET, RAFEL BALDES, 19, 2.011, 2P

Acadèmies de dibuix i pintaraBAIXAS............... Pr, 1, 1.er

Llibreries d'artEDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL. 8.LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14.MARTÍNEZ PÉREZ, C. .. DR. Dou, 11, 2.on

Editors. de llibres d'artEDITORIAL MUNTAÑO-

LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA, 9.Reportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALIERON, 156, 2.onEfectes (le dibuix 1 pintura

TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

AiStignarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA ... , PIETAT, 10 (DAR. » CAT.)QUER FARRÉS, FR.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍRIA, 2.

Catifes (Manufactura)AYMAT, TOMIS ......... Rius I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).GALÍ, F. (Agent de A. T ona, Paris)' P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a

Construcció i decoracióBASTÚS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 1 6.

Constructors d'obresALBESA, CABLES........ BORRELL, 292.OLIVA MALLOL RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.aCONSTRUCCIONS THI{TON VIA LAIETANA, 40. I :XT.°

EbenistesBUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G. ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.REIG I BERNET, LI.uís.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

EnquadernadorsMIQUEL-RIUS ......... MALLORCA, 207.

Escultors decoradorsCAMPAÑA, JOAQUIM .... NÀPOLS, 307.SOLER, FIIANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M. ». .. MONTSENY, 77 (GRACIA).HOMS, JERONI ........... FRANC. GINER, 23, PRAL.

Fotografies d'artMASANA .................ROAS. S. PEnE,3,PRAL.,1.1

]Fusteries artístiquesCASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.RUIZ, JOAN ............. ROGER DE FLOR, 141.TARRAGÓ, ENRi ......... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'exposicionsAREÑAS............... CORTS, 670.CAMAR IN, EL..... ...... CORIeÍBIA, 7.GALERIES DALMAU , .. P. GRÀCIA, 62.

MGALERIES LAIETANES, CORTS, 613.

ALMEDÉ, 1,. ........ P. GRACIA, 68.PINACOTECA, LA ...... ConTS, 644.

.JoiersSUNYER, R. , , , ....... , Co1TS, 643.

LiunparesBIOSCA I BOTEY ...... RRLA.CATALUNYA, 129.

lllares 1 motlluresESTEVA i C. », S. EN C. . P. GRÀCIA, 18.

Metalls d'artBIOSCA r BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 12!).CORBERÓ, PERE ....... ARIBAU, 103.

11lobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Paper de filGUARRO.............. VÍA LAIETANA, 7.

Papers pintatsFILLS DE SALV. SÁLVIA.. PORTAL DE [.'ÁNGEL, 4GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICI, 8.

Parquets (TÍthriques)BASTÚS, QUERALTÓ 1 C. » SANTA ELENA. 4 1 6.CASAS, V1DUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

Pintors decoradorsCASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).TOLOSA, AUREId........ PL. LETAMENDI, 29.TRUJOLS BLEY, JOAN .. SANT GERVASI, 14 (S. G.)

Plateries d'art -JENSEN, GRoEEG......... PASSEIG DE GRACIA, 90

Reproduccions artístiques

DEKORBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.

................ PL. ANTONI Lórnz, 15.PRIU. TOMAS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .1. ........... DIPUTACIÓ, 271.

TapisseriesBLANCO BAÑERES. 1-1... CALL, 21.GALÍ, F. (Agent de A. Trono. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.a

TapissersGILABERT r MAÑA ..... RBLA. CATALUNYA, 68.LLOSA, PERFECTE........ BALDIES, 128, TENDA.

Tapissos (Alanufactura)AYMAT, TOMÀS ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT

CUGAT DEL VALLÈS).Vidres d'art

GRANELL I C.`......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA 1 C.a CASANOVA, 32.

t /222.

^•ti

1

8 GASETA DE LES ARTS NTo 29

Compraria un exemplar

dels 11'.08 1, 4 i 7 de la

GASETA DE LES ARTS

per a completar col•lecció

1 I» rl rilAUl, h : L.Ililorial I^ulí^lnla

E1 més firar) assortit

ev

Llibres d'Art

LLIBRERIA

SUB1RAR

Porta-ferrissa, 14 B ,rcelopa

Mobles Artístics(le Roten (Jonc)

Fábrica:

Passeig de Gràcia, 115BARCELONA

L[IORERIA AITE 1 MODEOIACANUDA, 45

Història de la Pintura Antiga CatalanaCinc volums

EN PREPARACIÓ: Rnt. J. GUDIOL

Pintura Romànica a Catalunya

Fons de la llibreria "AVENÇ"

EXPOSICIÓ

Compra i Venda d'Antiguitats

J. Va1cnci-2i2otl II II IIIIIIiIIII IIII II II Ililll IIIIIIIIIII VII II II IIII IIIII111111IIII II1111111111II111111II II II I IIIII II II II II II IIII II II II III I III II II

Corrïbia, 2, pral. (Cant. Pl. Nova)BARCPLoNA

ANTIGUITATS

D'ART

Cal128 PRAL.

111111111111111111111111

CARRER FERNANDO(CARRER

ST. JAUME)

BARCELONA

Escultura Decorativa i Gran Decoració 1

Joaquim EampubàPROJECTES 1 MOBLESANTICS 1 MODERNSTREBALLS EN GUIXMODELS PER A BRONZE

vvv

Taller: NÀPOLS, 307 B p NCCLOn1 (G.)(ENTRE CÒRSEGA 1 INDÍJSTRI)

ACADEMIA

BAIXASENSENYANSA

oEJ DIBUIX

y

1 NTURAPtiR

AB-DOS -SEXE

CARRER .I j"i-„41

LA CIUTAT I LA CASA

REVISTA D'ARQUITECTURA,ARQUEOLOGIA I BELLS OFICIS

Rbla. Catalunya, 125

BARCELONA

•Gt. HomarMoblesLàn paresDecoracióArntiquitats

Canuda, 4 BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVAFUNDADA EN 1885

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • Imatges1)ecoraci6 i repraduccïm en pastad'Dbjectes d'art antic i maderaCasa especial per a la restauraeiS

de retaules antics

Consell de Cent, 368 I C ^ l Il áe: [re 3Putl] 4 GIlrbtual

LLIBRES

ENQUADERNACIONS

1 WPRESSIONS

Ldltorial Poliglot&

Petrffxol, 8 BARCELONA

TALLERS MECÀNICS DE FUSTERIA

Joan Ruiz

Successor de J. Calonja

FAÇANES • TENDES • ALTARSDESPATXOS • MAGATZEMS, ETC., ETC.

FUSTERIA PER A EDIFICIS-PARQUETS

Roger de Flor, 141 - Passatge Tasso, 13

Telèfon: 785 S. P. BARCELONA

CARLES ALBESA

LA PINACOTECA

SIJ CCE:SSOR DE JÚSEP ALBESA

CONSTRUCTOR D'OBRES

QASPÀ E3f1ATJ3.+ x MARCS 1 GRAVATS . ...

EXPOSICIONS PERMANENTS GRANS OBRES

Corta, 644 Iml.. P. cnaa, C,,;.j, T,ld., 5045 A. EN FORMIGÓ

BARCELONAARMAT

DESPATX: Borrell, z z - Telèfan 883 H.

t• 111 ^ • T _

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICH I C.°— BARCELONA

REVESTIMENTSDECORATIUS

•IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIO

DEKOR=UI 1111111 nI niil nlnn 1111111 11111 n11nnnlln III nI

Novissima aplicacióde la URALITA a les

Arts DecorativesREPRODUCCIÓ EN RESPATLLERS

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.BARCELONA. PL. ANTONI LÓPEZ, I;

TELÈFONS 1644 A.-848 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ 1 VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCURSAL

TELÈFON 4 3 G.