la gaseta de la careta 02 octubre 2010
TRANSCRIPT
- Sumari
- La Mansió dels Melton
- La capseta dels horrors
- Bodas de Sangre a Ripollet
- Primer programa de ràdio
- Sabies que…?
- Entrevista a la Jenny
- Impressions…
- Grans frases
- Especial Halloween
- Recomanem
- Passatemps
- La Gaseta
-
Edició: LA CARETA Teatre
Coordinació i disseny: Jenny Silvente
Col·lectiu LA CARETA TEATRE
Rbla. Sant Jordi, núm. 2-4.
08291, Ripollet (Barcelona)
Telèfons: 677468904 | 690705997
Correu electrònic:
Pàgina web:
www.lacaretateatre.tk3.net
Editorial
Octubre arriba de nou i LA CARETA es troba amb un mes
ple de projectes, treball, inicis i molt, molt de teatre. Promet
ser un mes mogut i ple de sorpreses per tot arreu, un mes on
tots i totes disfrutarem de la màgia del teatre, un cop més.
Els tallers començaran en breu i amb ells, un any més, la
descoberta del mòn del teatre i la seva màgia. Aquest any
comptem amb la incorporació d’un grup d’adults i la
creació de la companyia juvenil Theatrópolis, uns grups que
prometen aportar molt a tot el col·lectiu i faran que LA
CARETA creixi una miqueta més!
LA CARETA participarà al Ripostock d’aquest mes i portarà
el teatre als carrers de Ripollet. A mes a mes, el col·lectiu
participará a la festa de les 3R’s per ajudar al planeta terra i
ensenyar als més petits i als més grans la importància del
terra que trepitjem.
I un any més arriben les tenebres i els esperits al col·lectiu. LA
CARETA TEATRE s’aventura en el mòn dels morts per oferir
uns espectacles terrorífics… Res tornarà a ser el mateix
després de la visita a la Mansió dels Melton o després de fer
una ullada a la capseta dels horrors… Hi esteu tots
convidats…
Torna l’octubre i amb ell tots i totes tornarem a viure
experiències que mai oblidarem. Desitjo de tot cor que tots i
totes tornem ben parats d’aquestes experiències, perque
algunes prometen ser… terrorífiques…
Carlos Sánchez
Nº 2 – OCTUBRE 2010 Col·lectiu LA CARETA TEATRE Amateur
La Gaseta de LA CARETA nº 2 (octubre 2010)
2
La mansión de los Melton Se abre una investigación policial para investigar los
extraños sucesos que allí se dan.
El 30 de octubre de 1810 la boda de la hija menor de la familia Melton, Eleonor Melton, no llegó a celebrarse tras el trágico asesinato de toda la familia e invitados.
Todo parecía transcurrir con normalidad en la mansión de los Melton. Tras una preparación exhaustiva de la boda y la llegada de los invitados, la celebración se vió interrumpida por un ataque de ira de la hija mayor de la familia, Amber Melton. Ésta envenenó a todos los invitados y acuchilló repetidas veces a la familia, incluyendo al prometido de Eleonor. La novia fue encontrada con la cabeza separada del cuerpo y una nota que decía “tú también lo hubieras hecho”. La hermana, tras
cometer el crimen, se suicidó
ahorcándose en el olivo del jardín de la mansión.
Tras estos terribles sucesos y pasados 200 años, se ha abierto una investigación policial. La casa ha sido acordonada y no se permite el acceso a ninguna persona no-autorizada. Los vecinos aseguran que en la mansión suceden hechos extraños y piden una investigación que aclare estos sucesos. Son varios los vecinos que aseguran escuchar de noche los lamentos de Eleonor y muchos afirman haber visto varias personas paseando por la noche en el lugar. El 30 de octubre llegarán, de diferentes universidades del mundo, eminencias en la investigación científica y parapsicológica para dar una
explicación a este suceso. La investigación se abrirá al público a partir de las 18:30 para todo aquel que desee visitar la mansión y colaborar a desentrañar los misterios que allí se dan.
Los sucesos i nombres escritos son parte
del espectáculo de terror que organiza
LA CARETA TEATRE. Cualquier parecido
con la realidad es pura coincidencia.
__________________________________________________________________________________________________
LA CAPSETA DELS HORRORS
Tot transcorria amb
normalitat, quan de sobte…
es va obrir la capseta… la
capseta dels horrors!
Amb aquest títol, els més
petits de LA CARETA
TEATRE oferiran el seu
peculiar espectacle de
terror. Es realitzarà a la sala de LA CARETA, el
divendres 29 d’octubre, a les 18.30 hores.
Durant l’espectacle, al pati del centre cultural, hi
hauran animacions, berenar, tallers i molta diversió
per a la canalla i per a tota la família.
Tots els socis i sòcies que vulguin participar, podeu
enviar les vostres propostes a
La mansión de los Melton Centro Cultural de Ripollet
Sábado 30 de octubre A las 18.30 horas.
Precio de la entrada: 2 €
La Gaseta de LA CARETA nº 2 (octubre 2010)
3
BODAS DE SANGRE A RIPOLLET
El passat 24 d’octubre, Ripollet va
ser tornar a ser testimoni de la
passió i el sentiment de l’obra de
Lorca. LA CARETA va portar l’obra
a les festes del barri del Pont Vell
amb una molt bona acollida per
part del públic.
Els preparatius de l’obra van fer-se
sense grans complicacions i amb
una mica de pressa degut a la gran
quantitat de gent que treballa a
l’obra. Gràcies a la polivalència de
la Inma, l’encarregada de vestuari
i maquillatge, tots van poder
arribar a l’escenari llestos per
donar el millor de sí mateixos.
Un cop a l’escenari l’obra va anar
rodada, una abraçada i un “molta
merda” van ser suficients perquè
els nostres actors i actrius
donessin el millor de si mateixos.
L’obra va tenir molt bona acollida
per part del públic, però degut a
l’espai en que es va interpretar
l’acústica no va ser suficient per a
que tothom escoltés el que els
actor deien.
L’actuació va finalitzar amb un
càlid aplaudiment i amb una
sensació única que només et pot
donar el teatre.
Per últim cal destacar i agrair la
força de voluntat de tots aquells
que van lluitar perquè l’obra sortís
bé, encara que no estiguessin en
bona disposició per actuar.
Gràcies a tots vosaltres.
Més info a la web de LA CARETA!
Carlos Sánchez
__________________________________________________________________________________________________
Primer programa de LA CARETA parla Aquest El proper dijous 14 d’octubre, s’emitirà a
Ripollet Ràdio, el primer programa de la nova
temporada de LA CARETA parla. Aquest primer
programa comptarà amb moltes sorpreses. No us el
perdeu… hi haurà un especial de halloween i molta
informació sobre “La mansión de los Melton”.
________________________________________________________________________________________________
Dijous 14 d’octubre de 7 a 8 del
vespre, a Ripollet Ràdio (91.3 FM).
¿No t'has preguntat mai per què diuen els actors això de MOLTA MERDA?
D'una banda ens trobem qui diu que l'origen de l'expressió "Molta Merda" prové de l'època en
la qual les persones de classes "benestants" anaven al Teatre amb cotxe de cavalls. En arribar a
la porta del recinte, mentre baixaven del cotxe, l'animal feia les seves necessitats allà mateix,
de manera que quan estava a punt de començar la representació un membre de la
companyia sortia i mirava la quantitat d'excrement que hi havia; com més hi havia més gent
"benestant" tenien. Curiosament no es cobrava entrada, de manera que en finalitzar la funció
la gent llançava les seves monedes (com més gent benestant més alta era la recaptació). Els
membres de la companyia s'ajupien a recollir les monedes llançades pel públic i per això
també es diu l’expressió teatral "trenca't una cama", per la de vegades que calia flexionar-se
per recollir les monedes o saludar el públic.
La Gaseta de LA CARETA nº 2 (octubre 2010)
4
ENTREVISTA A LA JENNY SILVENTE Actual presidenta de LA CARETA Teatre i professora
dels tallers de teatre
La Jenny va arribar a LA
CARETA Teatre per
recomanació, a través d’un
curs de clown a l’Ateneu de
Cerdanyola. Irònicament el
seu paper poc tindria a
veure amb el clown i
l’endinsaria profundament
en el món de Lorca i de
l’entitat.
Com vas arribar a LA CARETA i quina va ser la teva
primera impressió?
Els darrers dies d’un curs de clown que estava fent a
l’Ateneu de Cerdanyola, em van donar un número de
telèfon, el de la Femi. Em van dir que la truqués
perquè em necessitava. Per sorpresa meva, a LA
CARETA TEATRE necessitaven una substituta pel
paper d’Adela a La casa de Bernarda Alba. Vaig tenir un
primer apropament a LA CARETA amb una reunió
amb la Femi al bar de l’Ateneu de Cerdanyola.
Realment va saber vendre el que volia i em vaig
animar a participar en el projecte. Tot plegat em va
semblar molt formal i tenia por de no estar preparada
o de no donar el que esperaven de mi. Mica en mica
vaig conèixer millor a la gent de l’entitat i… em va
encantar! Així que aquí estic!
Com portes actuar, ensenyar i coordinar les activitats? Depèn del dia. Hi ha moments en els quals veig que no arribo i necessito ajuda i, d’altres, que tinc la bateria ben carregada i em sobra energia. S’ha de buscar l’equilibri.
Quines propostes tens pels grups dels tallers d’aquest curs? Sempre m’agrada innovar i provar coses noves. És molt avorrit fer cada curs el mateix, per això, amb el Carlos, que portarà els tallers a mitges amb mi, em estat buscant estratègies per a ensenyar teatre de manera diferent, des de diversos punts de vista i, sobretot, basant-se en el joc, la descoberta i la reflexió. Aquest any s’incorpora un grup d’adults als tallers, com creus que anirà el curs? Penso que serà molt positiu per les dues bandes. Fa temps que ens arriben demandes d’adults, que volen fer teatre a nivell d’iniciació. Aquest any els hem donat aquesta oportunitat i, realment, la resposta ha estat bastant positiva pel que fa als nombre d’alumnes inscrits. Crec que tots aprendrem de tots i ens ho passarem molt bé, que és la idea i l’objectiu principal del curs. Canviant de tema, estàs preparada, un any més, per tornar a Londres? Clar que sí! M’encanta anar a Londres, és una experiència molt enriquidora i que fa crear vincles més forts entre els membres del grup. Tinc moltes ganes de tornar a Camdem Town i veure al George (propietari del teatre)! Què creus que t’aporta el teatre per a dedicar-li tantes energies? El teatre m’aporta tot el que es necessita a la vida: acció, amor, nervis, tranquil·litat, emocions… en fi, qui l’ha provat ja sap de què parlo. No hi ha paraules per descriure-ho!
Entrevista del Carlos Sánchez
VOLS ANUNCIAR-TE? Intercanvis, oferta de serveis… envia un mail a
[email protected] i digue’ns què vols que publiquem a LA GASETA.
La Gaseta de LA CARETA nº 2 (octubre 2010)
5
IMPRESSIONS… DEL SERGIO
“Considero que el teatro hace que las personas se relacionen de una manera más estrecha…”
Desde siempre me ha gustado el teatro, ya de
pequeño hacía algunas cosas en el cole, el mimo
sobretodo, mis ídolos eran el Tricicle. A lo largo de mi
vida he estado en diferentes grupos, he hecho algún
curso de expresión corporal, he hecho obras de teatro.
Pero, por qué? que es lo que me motiva?
Supongo que cada persona tendrá unas motivaciones
diferentes, pero creo que más o menos alguna puede
coincidir. En mi caso empecé a hacer teatro como un
juego, me gustaba (y me gusta) hacer ver que soy otra
persona, hacer que las personas que me están viendo
se crean el personaje, se rían, lloren, que sientan algo
es algo que me satisface mucho. Guardo un recuerdo
especial de cuando tenía unos 19 años, el escalofrío
que recorrió mi espalda cuando terminó la obra en la
que participaba, María de la O, se encendieron las
luces y el público comenzó a aplaudir. Descubrí que
una persona se puede volver a adicta a eso. Después
de un trabajo, de un esfuerzo, la recompensa del
público.
Otra motivación personal son los niños, cuando he
hecho alguna animación infantil es increíble lo que te
llena ver como los niños están disfrutando. interactuar
con ellos y hacer que se lo pasen bien e incluso
aprendan algo, que a veces no es tarea fácil, la verdad.
Considero que el teatro hace que las personas se
relacionen de una manera más estrecha, que se coja
más autoconfianza y también, por supuesto, confianza
en los demás. Desde que estoy en la careta, estoy
pasando una de las mejores experiencias teatrales en
muchos años. Volver a hacer teatro ha sido una de las
mejores decisiones de mi vida, he conocido
gente increíble y he crecido como actor y persona, me
han enseñado mucho.
La foto que adjunto considero que expresa lo que para
mí es el teatro, diversión y dinamismo. Porque
aunque estés representando algo muy serio te lo
tienes que pasar bien para poder disfrutarlo si no, no
sirve de nada, por que si no te lo crees
tu, difícilmente se lo va a creer el público.
Sergio Béjar
__________________________________________________________________________________________________
Me retiré del teatro porque los espectadores me
molestaban.
Fernando Fernán Gomez
(actor, director de cinema i teatre, dramaturg, guionista i
novel·lista espanyol)
La Gaseta de LA CARETA nº 2 (octubre 2010)
6
ESPECIAL HALLOWEEN 2010 Orígenes y mitos de esta celebración Halloween, la
noche prefe-
rida de las bru-
jas, es vista hoy
en día como una fiesta comercial
importada de Estados Unidos. A
pesar de que esto sea cierto, es
interesante hacer una revisión al
origen de esta fiesta, mucho más
antiguo de lo que se cree.
Los oríge-nes de Ha-lloween se
remontan a la cultura celta. Los
celtas irlandeses, bretones, gale-ses
e incluso galaicos celebraban el día
de Samhain, el año nuevo celta.
Esta fecha era de suma
importancia porque marcaba el fin
de la temporada de cosechas y el
inicio de la época oscura del año.
El frío volvía, y con él llegaban las
noches largas y, según los celtas,
los muertos regresaban a nuestro
mundo a visitar a sus familias, a
solucionar temas pendientes… El
día de Samhain era el día en que
los druidas, los sacerdotes celtas,
se encargaban de los trabajos
adivinatorios y se comunicaban
con los muertos. También existía la
tradición de disfrazarse
grotescamente para pasar desa-
percibido entre los espíritus
malignos que pudieran venir a
molestar a los vivos.
Esta festividad pagana fue
conservada tras la cristianización
de los territorios celtas y fue
nombrada All Hallow’s eve, que
literalmente significa Víspera de
todos los Santos. All Hallow’s Eve fue
acortando su nombre para llegar a
nombrarse Halloween que es como
conocemos esta fiesta todos hoy en
día.
Halloween fue importada a Es-
tados Unidos por ingleses e irlan-
deses en el siglo XIX. Allí la fiesta
adquirió mucha popularidad y fue
convirtiéndose poco a poco en lo
que es hoy en día. Más adelante, y
con la imposición cultural esta-
dounidense, esta fiesta se exportó
por todo el mundo, siendo cele-
brada en Europa, Asia y casi toda
América.
Hoy en día Halloween es un día en
que los niños, y los no tan niños, se
disfrazan para pedir caramelos y
visitar las casas de sus vecinos,
hacer fiestas y pasarlo bien. Pero
lo que pocos saben, es que
también es la noche de las brujas,
la víspera en que los espíritus
vuelven y la magia de la noche se
vuelve a producir un año más,
para hacernos temblar de miedo…
Carlos Sánchez
__________________________________________________________________________________________________
¿Y la castañada? Fuente: http://uncajonrevuelto.arte-redes.com
En la Edad Media, para recordar a todos vecinos la
necesidad de rezar por los difuntos, durante la noche
de todos los santos se tocaban las campanas de las
parroquias, de tal suerte que el campanero necesitaba
de un gran aporte de energía para recuperarse del
esfuerzo. Al ser la castaña el fruto mas abundante del
otoño, se recuperaban del cansancio con castañas y
pequeños tragos de vino blanco. Como el número de
campanarios era muy elevado y al campanero se iban
añadiendo las personas y familiares más allegados, en
un afán de querer compartir con él sus penas y
también sus gozos, finalmente todos acababan
comiendo castañas y bebiendo vino. Más adelante, en
los pueblos, todos los hombres se dedicaban a recoger
castañas, boniatos y leña. Las mujeres hacian
pastelitos parecidos a los “panellets” y, al llegar la
noche, se reunían todos alrededor del fuego
comiéndose las castañas y los boniatos asados; y los
pastelitos que habían traído las mujeres y así
celebraban el final de la recolecta y rezaban por los
difuntos. También existía la tradición de que los niños
dejaban castañas escondidas en algún rincón de la
casa para que, por la noche, las almas de los que
faltaban vinieran a recogerlas y se las cambiaran por
“panellets”. A finales del siglo XVIII la costumbre se
había extendido de tal manera que la castaña pasa a
ser un elemento de comercio y entonces hace su
aparición la figura de las castañeras, mujeres que asan
las castañas al fuego y las venden en puestos
callejeros.
La Gaseta de LA CARETA nº 2 (octubre 2010)
7
Envia’ns els teus passatemps, tires còmiques, acudits… a [email protected].
I els publicarem a la revista!
Rodríguez Zapatero sobrevue-
la España en helicóptero con
su familia.
En cierto punto decide tirar un
billete de 5 € diciendo: - Así
haré felices a 5 personas.
Su mujer le dice: - Tira mejor
uno de 10, así harás felices a
10 personas. A lo que sus hijas
le dicen: -Papá, papá, tira
uno de 50, así harás felices a
50 personas! En ese momento,
el piloto se gira y le dice: -
¿¿¿Y por qué no se tira usted y
así hace feliz a toda
España???
Enviat per la Mª Carmen Muñoz
ESPINETE NO EXISTE
CLUB CAPITOL – SALA PEPE RUBIANES
Una irreverent i nostàlgica comèdia sobre la nostra infància i les petites
coses que han marcat diferents generacions. El material escolar, les
llaminadures, les joguines o la televisió son alguns dels temes amb
els que Eduardo Aldan ens farà viatjar enrere en el temps... però amb una divertida i curiosa perspectiva.
IMPRO HORROR SHOW
AL TEATRENEU – SALA XAVIER FÀBREGAS
L'espectacle més terrorífic de Planeta
Impro!! Crearem en directe històries d'intriga, suspens, terror, assassinats, monstres
sorprenents i zombies una mica xiflats, en un espectacle que té una única finalitat...
morir-se de riure!.
Perquè ho estaves demanant a crits... t'atreveixes?