ANY LXXVI � NÚM. 13 30 DE MARÇ DE 2014 www.arqbcn.cat / Aportació voluntària: 0,30 E

Full Dom nicalARQUEBISBAT DE BARCELONA

E ls cristians parlem sovint de la necessitat de convertir-nos a Déu.El temps de Quaresma és un temps propici per a la conversió i perpreparar-nos millor a celebrar la Pasqua.

Som pecadors. Ens esfor cem per aconseguir el nostrefi, la nostra felicitat, autodivinitzant-nos. D’a ques ta mane -ra, com afirma el Con cili Vaticà II, «trenquem tot el nostreordenament envers nosaltres mateixos, envers els altresi envers to tes les coses creades».

Tanmateix, ser cristià de mana no romandre només enla consciència que som pecadors. En l’oració del parenos -tre demanem perdó a Déu pels nostres pecats, «així comnosaltres perdonem els nostres germans». Però, què hofa que sempre, i avui encara més, ens costa tant d’acos -tar -nos al sagrament de la penitència per aconseguir lagràcia de Déu i reconciliar-nos amb Ell? Cal que renovemla consciència que Déu sempre perdona el pecador pe -nedit.

En aquest temps de Quaresma som invitats tant a re -co nèixer que som pecadors com a acollir el perdó de Déu. En aquestpunt, em sem bla que tots hem d’imitar l’ensenyament i l’exem ple queens dóna el nostre estimat Sant Pare Francesc. «Moltes persones —ensha recordat— potser no entenen la dimensió eclesial del perdó, perquèsempre domina l’individualisme, el subjectivisme, i també nos altres elscristians els patim. Déu perdona tot pecador penedit, per so nal ment; pe -

rò el cristià està unit a Crist, i Crist està unit a l’Esglé sia, i per a nosal -tres, cristians, hi ha un regal més i un compromís més: pas sar hu mil menta través del ministeri eclesial.»

En la seva primera visita a la basílica de Santa MariaMa jor, a Ro ma, en saludar els confessors del temple elsva dir: «Sigueu mi sericordiosos. Això és el que els fidels ne -cessiten!» I en una de les audiències generals, deixant debanda el dis curs que tenia pre parat, va improvisar unesparaules sobre el sagrament de la reconciliació dient que«Déu sem pre ens perdona; Déu no es cansa mai de perdo -nar i nos altres no hem de cansar-nos mai d’anar a dema -nar -li perdó».

«El perdó de Déu —va afegir— se’ns dóna en l’Es glé -sia, se’ns trans met a través del ministeri d’un germà nos-tre, el sacerdot, que és un home que, com nosaltres, tam -bé té necessitat de la miseri còrdia. Per això, els sacerdotshan de confessar-se, i també els bisbes: tots som peca-dors.» I passant al testimoni personal, Francesc va dir: «Fins

i tot el Papa es confessa cada quinze dies, perquè el Pa -pa és també un pecador! El confessor escolta el que jo lidic, m’aconsella i em perdona, perquè tots te nim ne ces -sitat d’aquest perdó.»

† Lluís Martínez SistachCardenal arquebisbe de Barcelona

Som pecadors

PARAULA I VIDA

◗ El passat 9 de març, a la basílica de la Sagrada Família, es va celebraruna eucaristia per als catequistes i pares de família. Cal remarcar la pre -sència de nombrosos cristians immigrats que fan de catequistes i que

hi varen assistir amb els seus fills. Al final d’aquesta celebració, el car-denal arquebisbe es fa fer aquesta fotografia amb el bisbe auxiliar, pre -veres, diaques, acòlits i escolans envoltats per un gran nombre d’infants.

Acte d’agraïment als catequistes

En aquest temps de Quaresma sominvitats a acollir el perdó de Déu

ENTREVISTA

Pàgina 2 30 de març de 2014

LECTURES MISSA DIÀRIA

I SANTORAL

31. � Dilluns (litúrgia de les hores: 4a setmana) [Is65,17-21 / Sl 29 / Jn 4,43-54]. Sant Benjamí,diaca i màrtir (424) a Pèrsia; sant Amós, profe -ta; santa Balbina, verge romana i màrtir; beatAmadeu (†1472), duc de Savoia.

1. � Dimarts [Ez 47,1-9.12 / Sl 45 / Jn 5,1-3a.5-16].Sant Venanci, bisbe i màrtir; sant Hug, bisbe; san -ta Teodora, màrtir; beat Nuño Álvares Pereira,religiós carmelità.

2. � Dimecres [Is 49,8-15 / Sl 144 / Jn 5,17-30].Sant Francesc de Pàola (1416-1507), ermità, fun -dador Mínims (CR); santa Maria Egipcíaca, peni-tent; sant Francesc Coll i Guitard.

3. � Dijous [Ex 32,7-14 / Sl 105 / Jn 5,31-47]. SantSixt I, papa, màrtir; sant Nicetas, abat.

4. � Divendres [Sv 2,1a.12-22 / Sl 33 / Jn 7,1-2.10.14.25-30]. Sant Plató, abat; sant Benet de Pa -lerm, religiós franciscà.

5. � Dissabte [Jr 11,18-20 / Sl 7 / Jn 7,40-53].Sant Vicenç (o Vicent) Ferrer (1350-1419), pre-vere dominicà, de València (on se celebra el di-lluns de la segona setmana de Pasqua); santaEmí lia, verge i màrtir; santa Maria-CrescènciaHöss, verge franciscana.

6. � † Diumenge vinent, V de Quaresma (litúrgiade les hores: 1a setmana) [Ez 37,12-14 / Sl129 / Rm 8,8-11 / Jn 11,1-45 (o bé: 11,3-7.17.20-27.33b-45]. Sant Marcel·lí, màrtir; santSixt I, papa (romà, 115-125) i màrtir; sant Gui -llem, abat.

Accés al Breviari

HISTORIA DE LA CARIDAD

Pablo VI y la civilización del amor

F rente a las políticas económicasabiertamente injustas y poco so -li da rias que predominan en las re -

la ciones internacionales, numerososgru pos cristianos e Iglesias intentan pro -mo ver una cultura de la fraternidad y de

la solidaridad, y presentan la práctica de la cari dady de la justicia como una opción eficaz y coheren te,buscando presentarla con un lenguaje de credibili-dad.

El reino de Dios, que parece tener una connotaciónmás espiritual y religiosa, se transforma en la civili-zación del amor cuando hablamos de los ciudadanosque actúan y construyen el futuro común movidos porel amor de Dios y por su amor a Dios.

Pablo VI expresaba su convicción con estas pala-bras: «¿Soñamos tal vez cuando hablamos de la civi -lización del amor? No, no soñamos. Los ideales, si sonauténticos, si son humanos, no son sueños, sino de-beres. Especialmente para nosotros, cristianos.

Recordemos las palabras de un gran Padre de laIgle sia, san Ireneo de Lyon: «La gloria de Dios es elhombre vivo». Un hombre dedicado a la política debie-ra tener en cuenta que la riqueza principal son loshom bres y que debe dedicar su esfuerzo a conseguirsu felicidad.

Juan María Laboa(Por sus frutos los conoceréis.

Historia de la caridad en la Iglesia, Editorial San Pablo)

LEX ORANDI, LEX CREDENDI

Un captaire a missa

L ’altre dia, al bus, vaig sentir que unase nyora li deia a una altra: «Vaig anaral concert d’orgue de l’església i des-

prés deien missa. I m’hi vaig quedar.»A l’església que vaig, sovint hi ha un cap -

taire que demana a l’entrada i a la sortida.Però un dia —sorpresa!— va entrar just abans que co-mencés la celebració. Ben segur que feia molt de tempsque no entrava a l’església, perquè va entrar i es va age-nollar amb les mans unides, com s’ensenya de fer als in -fants.

Ell mirava la gent i repetia allò que feien. Si es posa-ven drets, ell s’aixecava; si s’asseien, ell s’asseia. Pe ròva arribar un moment d’incertesa per a ell, perquè men-tre uns s’agenollaven, altres romanien drets. Ell va op tarper asseure’s, però en el moment de la consagra ció esva agenollar. Vaig veure que feia cara d’estranyesa quanuns rebien la comunió agenollant-se i d’altres ho feiendrets.

Però difícilment oblidaré la cara d’alegria i de joia gensdissimulada que tenia quan va veure que es podia asseu -re i que podia participar en un acte en el qual no era unmarginat. És més, em va agradar que, en el moment dela pau, els que eren a prop d’ell li varen donar la mà.

Ramon SanclimensProfessor jubilat

E l turisme religiós és un fet que ja es donava a l’antiguitat, però és avui

quan es formula. Ens trobemen un moment importantd’estudi i de reformulació delsreptes que suposa aquestanova faceta del turisme. «El ressorgiment de l’interèspel turisme religiós està motivatper la recerca d’espiritualitat i per la manca d’espais dereflexió en una societat que viuuns moments molt complexos»,assegura la professora de laFacultat de Turisme de la UdG i mare de família Sílvia Aulet.

Com pot canviar una personauna experiència de turismereligiós?El viatge sempre hauria de seruna experiència transformadorai en el cas del turisme religiósencara més. Un lloc sagrat ens pot impactar de maneresdiferents: per la seva bellesa,per la seva immensitat,grandiositat... De vegades no ho sabrem explicar, peròquelcom es remou en el mésprofund i això ens fa acostar al transcendent, a la vegadaque ens obre un procés dereflexió interior que ens hauriade permetre tornar a casa com a persones millors.

I com aconseguir l’autenticitat?Tot desplaçament requereixd’unes infraestructures i semblaque com més mercantilitzeml’experiència menys autènticaserà. És important quel’experiència, més enllà del’entorn, sigui directa i senseinterferències ni intermediaris.

El turisme religiós ha de serevangelitzador?Sí. La pastoral de santuarisdefineix l’evangelització comuna de les seves missions. I si definim santuari com a puntd’arribada d’un pelegrinatgequeda clara la relació. Però sempre s’ha de fer des delrespecte cap a les persones queens puguin visitar que siguind’altres confessions religioses.

Òscar Bardají i Martín

◗ SÍLVIA AULET

Turisme autèntic

SER PADRES

La importancia de los abuelos

N o quiero referirme aquí al apoyoeconómico que pueden brindarlos abuelos a los padres en es-

tos tiempos de crisis económica, sino asu importante apoyo afectivo y moral.Los abuelos desempeñan un importan-

te papel en la familia, pero siempre y cuando sepanestar en su sitio.

Vaya por delante una necesaria puntualización: sonlos padres los responsables de educar a los hijos,no los abuelos. Pero en algunas situaciones, los abue - los tienen que tomar el control de la educación de losnietos porque no hay otro remedio.

También pueden tener un papel coeducador, comocolaboradores de los padres en la educación de loshijos, sus apreciados nietos. Pero siempre y cuandosigan la misma línea educativa que han trazado lospadres.

A modo de conclusión, los abuelos (en cuyo her-moso colectivo me encuentro) tenemos que saber es -tar en nuestro sitio sin meternos donde no nos llamany, a veces, teniendo que mordernos la lengua. Al res-pecto, mire la contundente frase que acuñó ErnestHe mingway: «Se necesitan dos años para aprender aha blar y sesenta para aprender a callar». Esto lo cum -pliremos siempre y cuando estemos en casa ajena,porque en la propia o cuando los padres no estén pre -sentes… ¡Mandamos nosotros, los abuelos!

Dr. Paulino Castells(Consejos del doctor para padres principiantes,

Edicions 62, Barcelona)

COMENTARI

DIUMENGE IV DE QUARESMA

S entit del gest. És ben sabut quel’E vangeli de Joan només narraset miracles de Jesús. També es -

tem familiaritzats amb el fet que l’Evan -geli de Joan els anomena signes. El textd’avui explica prou bé perquè són sig-nes. Es tracta d’un miracle extraordina-

ri: «Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ullsd’un cec de naixe ment». Tots els signes de Jesús en l’E -vangeli de Joan són extraordinaris: més de 600 litresd’aigua convertits en vi; un noi malalt, guarit de llunyestant; un impossi bilitat que feia trenta-vuit anys queestava paralític i que es cura; una multitud alimenta -da amb cinc pans i dos peixos... Ara bé, l’accent més

im portant no és la magnitud dels gestos. L’accent mésimportant l’aclareix Je sús en el text d’avui quan diu alsdeixebles: «Mentre és de dia nosaltres hem de fer lesobres del qui m’ha en viat». Els miracles de Jesús sónsignes perquè són obres del Pare que ha enviat Jesús.Per això el nucli del diàleg del guarit amb els jueus ésl’origen de Jesús, que Jesús ve de part de Déu, que haestat enviat per Déu. D’aquí la dada simbòlica: la pisci -na que guareix el cec es diu Siloé que vol dir enviat.Aquest és el nucli de la confessió de fe cristiana.

La por dels pares del cec. Aquesta por ve del fet que«les autoritats jueves ja havien decretat que si algú con -fessava que Jesús era el Messies fos expulsat de la si -nagoga». Ni la confessió de Jesús —Mes sies, ni tam-

poc l’expulsió dels cristians de la sinagoga no són da -des que s’adiguin amb el nivell de la vida de Jesús. L’E -vangeli de Joan està situant en la vida de Jesús duesdades que pertanyen al temps de la comunitat joànicaque està sent expulsada de la sinagoga. Tenim testimo -nis jueus de la fi del segle I, que aquesta mesura disci -plinària es va prendre a Jabneh, per part dels jueus, versels anys 85-90.

L’Evan geli de Joan és un reflex de la vida de Jesús,pe rò també de la vida de la comunitat joànica que creuen la presència de Jesús en el seu si. Aquest encaval-cament de nivells actualitza la presència de Jesús perals lectors.

Oriol Tuñí, SJ

Guarició d’un cec de naixement

30 de març de 2014 Pàgina 3

◗ Lectura del primer llibre de Samuel (1Sa 16,1b.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’en -vio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei».Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor digué a Samuel: No et fi -xis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’homeveu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fonsdel cor.»

Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuelli digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap». I Samuel afegí: «No queda capmés fill?». Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat».Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Je -sè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veu-re. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn del’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’a -poderà de David.

◗ Salm responsorial (22)

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, / em fa descansar enprats deliciosos; / em mena al repòs vora l’aigua, / i allí em retorna; /em guia per camins segurs, / per l’amor del seu nom. R.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos / no tinc por de res, / perquèus tinc vora meu; / la vostra vara de pastor, / m’asserena i em con-forta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix, / i els enemics ho veuen; / m’heuungit el cap amb perfums, / ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor / m’acompanyen tota la vi-da, / i viuré anys i més anys / a la casa del Senyor. R.

◗ Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,8-14)

Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor,sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són to-ta mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agra-den al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen enla fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiriafins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, jaque les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tuque dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

◗ Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 9,1-41) (versió abreujada)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement, escopí a terra, vafer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vésa rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «Enviat». Ell hi anà, s’hi ren -tà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien:«No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí que és ell».Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla». Ell digué: «Sí que el sóc.»

Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet fangi li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li pregunta-ren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’herentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el re -pòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible queun pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra ve -gada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?».Ell contestà: «Que és un profeta.»

Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el vanexcloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i,quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?». Ell respongué: «I, qui és, Se -nyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parlaamb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l’adorà.

◗ Lectura del primer libro de Samuel (1Sa 16,1b.6-7.10-13a)

En aquellos días, el Señor le dijo a Samuel: «Llena la cuerna de aceite y vete,por encargo mío, a Jesé, el de Belén, porque entre sus hijos me he elegido un rey.»Cuando llegó, vio a Eliab y pensó: «Seguro, el Señor tiene delante a su ungido.»Pero el Señor le dijo: «No te fijes en las apariencias ni en su buena estatura. Lore chazo. Porque Dios no ve como los hombres, que ven la apariencia; el Señor veel corazón.»

Jesé hizo pasar a siete hijos suyos ante Samuel; y Samuel le dijo: «Tam poco aestos los ha elegido el Señor.» Luego preguntó a Jesé: «¿Se acabaron los mucha-chos?» Jesé respondió: «Queda el pequeño, que precisamente está cuidan do lasovejas.» Samuel dijo: «Manda por él, que no nos sentaremos a la mesa mientrasno llegue.» Jesé mandó a por él y lo hizo entrar: era de buen color, de her mososojos y buen tipo. Entonces el Señor dijo a Samuel: «Anda, úngelo, porque es es-te.» Samuel tomó la cuerna de aceite y lo ungió en medio de sus hermanos. Enaquel momento, invadió a David el espíritu del Señor, y estuvo con él en adelante.

◗ Salmo responsorial (22)

R. El Señor es mi pastor, nada me falta.

El Señor es mi pastor, nada me falta: / en verdes praderas me hacerecostar, / me conduce hacia fuentes tranquilas / y repara mis fuer-zas. R.

Me guía por el sendero justo, / por el honor de su nombre. / Aunqueca mine por cañadas oscuras, / nada temo, porque tú vas conmigo: /tu vara y tu cayado me sosiegan. R.

Preparas una mesa ante mí, / enfrente de mis enemigos; / me ungesla cabeza con perfume, / y mi copa rebosa. R.

Tu bondad y tu misericordia me acompañan / todos los días de mi vi-da, / y habitaré en la casa del Señor / por años sin término. R.

◗ Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Efesios (Ef 5,8-14)

Hermanos: En otro tiempo erais tinieblas, ahora sois luz en el Señor. Caminadcomo hijos de la luz —toda bondad, justicia y verdad son fruto de luz—, buscan -do lo que agrada al Señor, sin tomar parte en las obras estériles de las tinieblas,sino más bien denunciadlas. Pues hasta da vergüenza mencionar las cosas queellos hacen a escondidas. Pero la luz, denunciándolas, las pone al descubierto,y todo descubierto es luz.

Por eso dice: «Despierta, tú que duermes, levántate de entre los muertos, yCristo será tu luz.»

◗ Lectura del santo evangelio según san Juan (Jn 9,1-41) (versión abreviada)

En aquel tiempo, al pasar Jesús vio a un hombre ciego de nacimiento, escupióen tierra, hizo barro con la saliva, se lo untó en los ojos al ciego y le dijo: «Ve a la -varte a la piscina de Siloé» (que significa Enviado). Él fue, se lavó, y volvió con vis -ta. Y los vecinos y los que antes solían verlo pedir limosna preguntaban: «¿No esese el que se sentaba a pedir?» Unos decían: «El mismo.» Otros decían: «No es él,pero se le parece.» Él respondía: «Soy yo.»

Llevaron ante los fariseos al que había sido ciego. Era sábado el día que Je -sús hizo barro y le abrió los ojos. También los fariseos le preguntaban cómoha bía adquirido la vista. Él les contestó: «Me puso barro en los ojos, me lavé, yveo.»

Algunos de los fariseos comentaban: «Este hombre no viene de Dios, porqueno guarda el sábado.» Otros replicaban: ¿Cómo puede un pecador hacer seme-jantes signos?» Y estaban divididos. Y volvieron a preguntarle al ciego: «Y tú, ¿quédices del que te ha abierto los ojos?» Él contestó: «Que es un profeta.»

Le replicaron: «Empecatado naciste tú de pies a cabeza, ¿y nos vas a dar lec -ciones a nosotros?» Y lo expulsaron. Oyó Jesús que lo habían expulsado, lo encon -tró y le dijo: «¿Crees tú en el Hijo del hombre?» Él contestó: «¿Y quién es, Se ñor,para que crea en él?» Jesús les dijo: «Lo estás viendo: el que te está hablando,ese es.» Él dijo: «Creo, Señor.» Y se postró ante él.

Jesús guareix un cec. Il·lustra-ció d’un manuscrit bizantí

◗ PELEGRINATGES

Ruta franciscana. Del 28 de juliolal 7 d’agost. Visitant Roma, As sís,Florència, Pàdua, Venècia, Laver -na... Per a més informació: Co -missaria de Terra Santa dels fran-ciscans (c/ Santaló 80, Barce lo na,tel. 932 092 090 i tel./fax 932022 757).

◗ EXERCICIS I RECESSOS

Recés quaresmal al Monestir deSant Pere de les Puel·les (c/ An -glí, 55). El dissabte 5 d’abril (10-13.30 h), amb Mons. Sebastià Tal -tavull. Op ció a quedar-se al dinarde germa nor. Per a més informaciói inscripcions: Amics de Ca ta lu nyaCristiana - Club+amics. T. 934 092770.

Exercicis espirituals per a univer -sitaris i joves professionals. Unmoment intens de recés per orde-nar la vida i cercar la voluntat deDéu. Seguint el mètode de santIg nasi, amb entrevista diària ambl’a companyant. De l’11 al 16 d’a-bril, amb Llorenç Puig, SJ, i equip.Organitzats pels Jesuïtes de Ca -ta lunya, a la Casa d’Exercicis deSant Ig na si de Manresa (Camíde la Co va, s/n). Per a més infor-mació i inscripcions: info@cova-manresa.cat

Celebració de la Pasqua. Amb ellema «El projecte de Jesús», la co -munitat del Centre Passatge cele-brarà la Pasqua a Begues, del 17al 20 d’abril. Per a més informa-ció: t. 934 876 363, c/e: comuni -tatpassatge@gmail.com

Somos pecadores

Pàgina 4 30 de març de 2014

PALABRA Y VIDA

novar la conciencia de que Dios siempre per-dona al pecador arrepentido.

En este tiempo de Cuaresma somos invita-dos tanto a reconocer que somos pecadorescomo a acoger el perdón de Dios. En este pun -to, me parece que todos debemos imitar la en -señanza y el ejemplo que nos da nuestro queri -do papa Francisco. «Muchas personas —nos harecordado— quizá no entienden la dimensióneclesial del perdón, porque siempre domi na elindividualismo, el subjetivismo, y también no-sotros los cristianos los sufrimos. Dios perdo -na a todo pecador arrepentido, personalmen te;pero el cristiano está unido a Cristo y Cris to es-tá unido a la Iglesia, y para nosotros, cris tia nos,hay un regalo más y un compromiso más: pasarhumildemente a través del ministerio ecle sial.»

En su primera visita a la basílica de SantaMa ría la Mayor, en Roma, al saludar a los con - fe sores del templo les dijo: «Sed misericor dio - sos. ¡Esto es lo que los fieles necesitan!» Y en

L os cristianos hablamos a menudo de lane cesidad de convertirnos a Dios. El tiem-po de Cuaresma es un tiempo propicio pa -

ra la conversión y para prepararnos mejor a ce -lebrar la Pascua.

Somos pecadores. Nos esforzamos para al -canzar nuestro fin, nuestra felicidad, auto -di vi nizándonos. De esta manera, como afirmael Concilio Vaticano II, «rompemos todo nues-tro ordenamiento hacia nosotros mismos, ha-cia los demás y hacia todas las cosas crea-das».

Sin embargo, ser cristiano pide no perma -ne cer sólo en la conciencia de que somos pe-cadores. En la oración del padrenuestro pedi-mos perdón a Dios por nuestros pecados, «asícomo nosotros perdonamos a nuestros herma -nos». Pero, ¿cómo es que siempre, y hoy aúnmás, nos cuesta tanto acercarnos al sacramen -to de la penitencia para alcanzar la gracia deDios y reconciliarnos con Él? Tenemos que re-

AGENDA

L’agenda més com -pleta de la diòce-si la tro bareu alweb, o bé enfocantel te lèfon mòbil enaquest codi QR quehi en llaça directament.

P. Henri Caffarel. Dimecres 2 d’a-bril (17.30-18.30 h), a la Pquia. dela M.D. del Carme (c/ Bisbe La guar -da, 1 —accés lateral—). Par tici pa -ció oberta a les persones que vul -guin pregar comunitàriament.

XX Cicle de Música per la solida-ritat. Coral Estel de la Pquia. delPilar i Coral l’Espiga de les Corts.Obres: J. del Encina, Rameau, Gluck,Mendelssohn... Dia 5 d’abril (19h), a la Pquia. M.D. de Nú ria (c/Bon Pastor, 7-9, prop Dia gonal/Aribau). Aportació: 6 euros. Or ga -nitza: Ass. Per l’altre Cor Crematde Barcelona-Ajut al 4t Món.

Cap a l’Aplec del’Esperit-2014. Ba -nyoles acolli rà elproper Aplec del’Es perit, la tro -ba da dels jovescris tians de lesdiò ce sis catalanes.

Aquest és el cartell de l’Aplec, queté com a le ma: «És el Senyor!» (Jn21,7). El dissabte 22 de febrer, elsjoves ani madors de la trobada jaes van reunir a Banyoles i van vi-sitar els escenaris on tindran llocels actes de la trobada. Podeu se -guir la preparació de l’Aplec en elweb: www.aplec2014.cat

I Cicle de Cul tu raMedieval a Ter ras - sa. Un programade més de 60 ac - ti vitats que posaa l’abast de totsels públics di ver -sos àmbits de lacultura de l’edatmitjana: ciència,tècnica, art, ar qui - tectura, etc. Po deuveu re el programa d’ac ti vi tats a:www.issuu.com/ajterrassa/doc/programa_cultura_medieval

◗ ACTES I CONFERÈNCIES

Catequesi d’adults a la Catedral-Pasqua 2014. «Els sagramentsde la iniciació cristiana». Els di-jous 3 i 10 d’abril: «El Baptisme»,amb Mn. Josep Serra. Dies 8 i 15de maig: «La Confirmació», ambMn. Josep Vives. Dies 22 i 29 demaig i 5 de juny: «L’Eucaristia»,amb Mn. Josep M. Turull. Totes de19.30 a 20 h, a la capella del SantCrist de Lepant.

Apostolat Seglar de Catalunya.Jornada organitzada per la Co mis -sió Interdiocesana d’Apostolat Se -glar de Catalunya (CIAS), dissab-te 5 d’abril (9.30-14.45 h), a laCasa de l’Església del bisbat deSant Feliu (c/ Armenteres, 35). Ca -da participant s’ha d’inscriure al seubisbat. Per Barcelona: dseglar@arq -bcn.cat

Missa i adoració al Santíssim Sa -grament. De dill. a dis. (17.30-20h), a l’Església del San tíssim Sa -gra ment de l’Adoració Nocturna Fe -menina (c/ Aragó, 268). Dissab tesi vigílies de festa, també vespres.Us hi esperem.

Equips de la Mare de Déu delssectors de Barcelo na. Apren guema pregar amb les ensenyances del

Director: Ramon Ollé i Ribalta - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; a/e: premsa@arqbcn.cat - Administració: secretariamcs@arqbcn.cat - Web: www.arqbcn.catDip. legal B. 3028-1958 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.

una de las audiencias generales, dejando dela do el discurso que tenía preparado, improvi -só unas palabras sobre el sacramento de la re - con ci liación diciendo que «Dios siempre nosper dona; Dios no se cansa nunca de perdonary nosotros no debemos cansarnos nunca de ira pedirle perdón».

«El perdón de Dios —añadió— se nos da enla Iglesia, se nos transmite a través del mi nis -terio de un hermano nuestro, el sacerdote, quees un hombre que, como nosotros, también tienenecesidad de la misericordia. Por ello, los sa cer -dotes deben confesarse, y también los obis pos:todos somos pecadores.» Y pasando al tes ti mo -nio personal, Francisco dijo: «Incluso el Pa pa seconfiesa cada quince días, ¡porque el Pa pa estambién un pecador! El confesor es cucha lo queyo le digo, me aconseja y me per dona, porqueto dos tenemos necesidad de es te perdón.»

† Lluís Martínez SistachCardenal arzobispo de Barcelona

Com quedar-se a casa quan s’és ancià

Amb aquest títol, la Comunitat de Sant’Egi -dio ha preparat la tercera edició de la guiaamb tots els serveis que hi ha a la ciutat

de Barcelona per facilitar que les persones granspuguin continuar vivint a casa seva en les millorscon dicions possibles.

La guia fou presentada el dilluns 3 de març enun acte celebrat a la basílica dels Sants màrtirsJust i Pastor, amb l’assistència del rector, Mn. Ar -mand Puig, del president de la Comunitat de Sant’E -gidio a Catalunya, Jaume Castro, i de representantsde la Generalitat, de l’Ajuntament, de l’Obra So -

cial de “la Caixa” i del món de la cultura. La guia es distribueix gratuïta -ment a la basílica dels Sants Just i Pastor (els divendres, de 6 a 8 horesde la tarda) i a la seu de la Comunitat de Sant’Egidi (c/ Hospital, 140), dedilluns a dijous, de les 10 a les 14 hores.