FONÈTICA I FONOLOGIA

INS Frederic Martí CarrerasBatxillerat

FONÈTICA

• Estudia el SO = substància física del signe lingüístic

Tres perspectives

ARTICULATÒRIA

Estudia el procés de producció dels sons

Òrgans que hi intervenen

ACÚSTICA

Analitza els sons amb paràmetres físics

Freqüència i amplitud d’ona, timbre, durada,

intensitat

AUDITIVA

Es basa en la percepció dels sons

per part de l’oïda humana

Fonètica

FONOLOGIA

• Estudia els FONEMES = abstracció, mental

• Unitat mínima de significació d’una llengua

– Aïllats /p/ /s/ = desprovistos de significats

– Combinats = creen i diferencien significats

pel [pɛl]

mel [mɛl]

tel [tɛl]

cel [sɛl]

Fonologia

INVENTARI SONS I FONEMES

SONS

• Il·limitats a la natura

• A les llengües– No xiulets, brams…– Vocàlics i consonàntics

• Sons de les llengües:– No tots tenen capacitat de

crear significats nous AL·LÒFONS

FONEMES

• Entre 20-40 a totes les llengües

• No a totes les llengües els mateixos– /Ɵ/ zapato, three

Fonema

• Fonema representat per un dígraf/ɲ/ [ɲap] nyap

• Un mateix fonema representat per diferents grafies/s/ = [s] caça, tassa, cacera, sis

/z/ = [z] casa, zebra

Al·lòfon

• Fonema representat per un o més sons

/n/

• [n] nen, cansament

• [ŋ] encara, angoixa

/b/

• [ b] vacances, barcelona

• [β] cava, abismal

• Variacions articulatòries que no provoquen canvi significat

AFIalfabet fonètic internacional

• Transcriure els sons de totes les llengües del món• No és l’únic però sí el més divulgat i conegut• Un símbol per a cada so• Fonema entre barres i so entre claudàtors [ʒinestə]• Utilitat:– Aprenentatge segones llengües– Logopèdia– Descripció dialectal– Ortoèpia

NIVELLS DE DESCRIPCIÓ fonètica i fonològica

El nivell segmental

Els sons i les síl·labes

S’estudien els sons vocàlics i consonàntics i

també els fenòmens derivats de contacte

entre sons

El nivell suprasegmental

L’accent i l’entonació

S’estudien els fenòmens que afecten diversos

segments consecutius: les paraules i els

enunciats

LA PRODUCCIÓ DELS SONS

Hi intervenen tres grups d’òrgans

òrgans de la respiració

PulmonsBronquisTràquea

òrgans de la fonació

GlotisCordes vocals

Laringe

òrgans de l’articulació

FaringeCavitat nasalCavitat bucal

LA PRODUCCIÓ DELS SONSL’APARELL FONADOR

•ÒRGANS DE L’ARTICULACIÓ

•ÒRGANS DE LA FONACIÓ

•ÒRGANS DE LA RESPIRACIÓ

No específics de la fonació

A més del cervell i del sistema nerviós

Òrgans de la respiració

• Pulmons

• Bronquis

• Tràquea

• Laringe

• Català = sons egressius (quan aire surt, expiració)

• Quantitat d’aire i freqüència respiratòria = depèn edat i sexe

• Important = distribuir i dosificar aire

Òrgans de la fonació glotis, cordes vocals i laringe

Les cordes vocals•L’aire puja fins a la laringe

•La laringe conté les cordes vocals•replecs membranosos, simètrics i elàstics

•unides al cartílag tiroide (nou del coll)

•buit del mig: glotis

•curtes=so agut; llargues=greu

•Cordes relaxades=glotis oberta=passa aire= SO SORD

•Cordes tenses=glotis gairebé tancada=aire força pas=SO SONOR

Òrgans d’articulaciócavitats de ressonància

• Imprescindibles perquè la veu sigui

audible

• Aire puja fins a faringe

• Vel paladar dirigeix aire a

– Úvula abaixada= aire cap al nas =SO

NASAL

– Úvula elevada fins part posterior

gola = obstrucció via cap a les fosses

nasals = aire cap a la boca= SO ORAL

Òrgans d’articulaciócavitat de ressonància

CAVITAT NASAL• Parets fixes• No modulació, no matisar el

so• Exemple: so nasal

– mare[m]– nen[n]– nyap [ᶮ]– encara [ᶯ]– amfora[ᶬ]

CAVITAT BUCAL• El volum canvia segons els

òrgans– Passius: dents, alvèols, paladar

dur– Actius: llengua, llavis, vel

paladar

• Sons vocàlics – Sense obstacle

• Sons consonàntics– Amb obstacle total o parcial– Punt obstacle = Punt

d’articulació

Estructura corpòria

• Correcta posició cos = veu sana, natural i ben timbrada

• Important verticalitat• Mala postura= afecta

veu

FONÈTICA ARTICULATÒRIAClasses de sons

Sons sonors i sords

Els sons sonors es produeixen quan les cordes vocals vibren

[b] és sonor[p] és sord

Sons orals i nasals

El so oral es produeix quan l’aire passa

lliurement a la boca

Els sons nasals corresponen a les lletres m, n i ny

La resta de consonants i vocals són sons orals

Sons vocàlics i consonàntics

El so vocal es produeix quan l’aire no troba cap

obstacle en la seva sortida

SONS VOCÀLICS

Segons el grau d’avançament de la llengua

Segons el grau d’elevació de

la llengua anteriors centrals posteriors

Altesmàxim

tancament

i u

mitjanes altes e o

mitjana ə

mitjanes baixes

ɛ ɔ

Baixamàxima obertura

a

•L’aire surt sense trobar obstacle

•Tots són orals

•Totes són sonores

SONS VOCÀLICSVariants dialectals

• Subsistema tònic– Gairebé igual a tot el

territori• Balear [Ə] tònica• Rossellonès no hi ha [Ɛ] ni [ɔ]

– Timbre varia segons variant

– Distribució diferent

• Subsistema àton– Reducció vocàlica al bloc

oriental

SONS VOCÀLICSVariants dialectals

Segons el mode d’articulació

Segons el lloc d’articulació i la sonoritat

bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars

sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor

oclusives orals [p]passa

[b]bata/vaca

[t]taca

[d]dit

[k]casa

[ɡ]gat

nasals[m]mare

[ɱ]amfibi

[n]nit

[ɲ]canya

[ŋ]fang

fricatives

[f]flor

[v]vella*

[S]sabó

[Z]casa/zona

[ʃ]coixí

[ʒ]gerro

africades[ts]potser

[dz]dotze

[tʃ]cotxe

[dʒ ]mitja

aproximants graduals[j]

iogurt

[w]quan

no graduals [β]

acaba

[ð]cada

[γ] agafa

ròtiques bategants[ɾ]cara

vibrants[r]rosa

laterals[l]cala

[ʎ] llamp