fonaments i evolució multimèdia_pac2_uoc

Fonaments i evolució de la

Multimèdia

PAC2

Anàlisi de programari habitual

Annabel Garcia i Masferrer Grau Multimèdia

1r . Semestre 2017

2

a) TÈCNIQUES DE PROGRAMARI

Abans de començar a fer l'anàlisi de les aplicacions escollides, m'agradaria fer un parell d'aclariments a

mode d'introducció sobre el pensament de metàfora visual per una banda i sobre el concepte de

l'Open Source per una altra.

Xerox va ser de les primeres empreses que va adonar-se de la importància de dissenyar

interfícies simulant el món físic, el que ens és familiar. La base d'aquesta metàfora va consistir en

simular objectes físics d'una oficina: papers, carpetes, llapis... transformant-los en el que avui dia

coneixem com a representacions pictòriques.

L'objectiu era que aquestes metàfores les entenguéssim de manera intuïtiva, sense haver de recórrer

al raonament perquè eren processos que es basaven en associacions que prèviament ja s'havien

aprés.

D'alta banda, hi ha metàfores que s'apliquen a algunes tècniques, de la qual el mot en qüestió pot fer

referència a quelcom del món físic, però en la pràctica no té relació amb el medi.

En l'exemple que ens exposa Manovich queda molt més clar: el filtre de Photoshop Viento, té un

aspecte diferent al que es produeix en la realitat quan el vent bufa, però sí que el resultat final

d'aquest filtre s'assembla força al que pot captar una fotografia en un dia ventós.

Així doncs, entenent Viento com a metàfora, estem davant d'una fusió conceptual: vent+imatge = nou

concepte.

Com a segon punt a comentar: el Codi Obert o Open Source.

El Codi Obert és una revolucionària forma de dissenyar, desenvolupar i distribuir qualsevol cosa.

No s'ha de confondre amb que un programari sigui gratuït, és a dir, Open Source vol dir que disposes

del codi i que el pots usar, modificar, copiar i distribuir sense restriccions.

Fet aquests apunts, procedeixo a l'anàlisi.

- Explorador d'arxius de Windows: és una eina independent del medi que ens serveix per gestionar

arxius. El seu antecessor immediat podria ser el catàleg de biblioteca, on queda el registre de totes les

fonts bibliogràfiques trobades en una biblioteca o en una xarxa de biblioteques.

Les funcions més destacables:

- Mode de gestió espacial: aquesta tècnica independent del medi ens permet obrir cada carpeta en

una finestra independent. La mida de la finestra varia en funció del contingut, per exemple: una

carpeta amb 10 elements s'obre amb una finestra més gran que en una carpeta amb 2 elements.

Serien els calaixos - arxivadors que tenim a la taula de la biblioteca per gestionar els arxius que van de

la A fins la D o de la E, per exemple (seguint amb la comparació inicial).

- Cortar, copiar i pegar: aquestes eines genèriques o independents del medi provenen de la pràctica

tradicional manuscrita on, literalment, els texts es composaven a base de tallar i copiar varis fragments

per a enganxar-los o inserir-los en una nova ubicació.

Els noms d'aquestes accions són una metàfora de la interfície creada en base al procediment físic que

es pot realitzar/treballar sobre un paper.

- Buscador: és una eina específica del medi que ens permet buscar arxius dins l'Explorador.

Es busca l'arxiu en totes les carpetes i subcarpetes de la biblioteca on s'està en aquell moment.

Fonaments i evolució de la Multimèdia - PAC 2

3

Hi ha diferents mètodes de recerca: escrivint una part o tot el nom de l'arxiu, extensió del document,

última data de modificació... el buscador ens oferirà els resultats que continguin coincidències en el

contingut dels arxius.

Una bona alterativa a l 'explorador d'arxius com a programari lliure és DoubleCommander.

Tot i que encara no l'he fet servir, em crida l'atenció els comentaris dels usuaris (pràcticament no he

trobat crítiques destructives) i el fet que continuï expandint-se. Aquesta ens permet realitzar una

gestió completa d'arxius, té gran quantitats d'utilitats i icones de ràpid accés, el que es tradueix en

rapidesa i facilitat a l'hora d'executar una tasca. Queda pendent de prova.

- Programari d'edició de text: De la màquina d'escriure al Microsoft Word.

Word és un dels processadors de textos més empleats per a treballar documents i, a títol

personal, el que més utilitzo.

Una de les principals característiques és la facilitat d'ús: no cal tenir grans coneixements d'informàtica,

ja que la seva interfície és molt intuïtiva, en part, gràcies a la seva vista prèvia (WYCIWYG, XeroxPARC).

En aquest sentit i passant per alt els primers processadors, podem trobar el predecessor de Word en

una màquina d'escriure (o piano literari, tal i com es va descriure a la seva època).

Característiques rellevants:

- Corrector ortogràfic: tècnica específica del mitjà que analitza els texts amb la finalitat de trobar,

automàtica o manualment, faltes d'ortografia i obtenir una escriptura sense errors. No és 100% fiable

si treballem amb un diccionari instal·lat per defecte, doncs el corrector treballa de manera que

compara les paraules que té guardades amb les que escrivim i, per exemple, les que siguin

homònimes poden passar per vàlides quan en el context, no ho són (no és un corrector semàntic o

gramatical).

Una altra de les peculiaritats del corrector és que podem personalitzar el nostre diccionari, afegint

noms propis, termes tècnics, paraules en un altre idioma, etc., adaptant-lo al què nosaltres exigim.

- Inserir imatges i gràfics: aquesta és una tècnica independent del medi.

Cada cop és més necessària la combinació d'imatges o elements gràfics amb text per tal d'aconseguir

documents més complerts.

Podem treballar amb imatges vectorials o predissenyades (procedents de les llibreries del software),

imatges no vectorials o mapa de bits, (descarregades d'Internet, procedents dels mòbils o de

programes com el Photoshop) i gràfics (dibuixos creats amb el propi Word o Word Art, per exemple).

Sobre aquestes imatges podem fer algunes accions com ara desplaçar-les, modificar la mida, afegir-li

un marc, alinear-les amb el text, etc.

- Format de text: aquesta no és una tècnica universal, és a dir, és una tècnica específica dels software.

Word ens ofereix l'opció de donar format al text amb diferents eines com la negreta, la cursiva o el

subratllat. També podem escollir la font d'entre desenes de tipografies, modificar el seu color o la seva

mida, decidir l'alineació i afegir el text com a hipervincle.

Quan un text pla se li dona format, passa a conèixer-se com a text amb estil o enriquit.

Com a programari lliure alternatiu nombraria OpenOffice Writer.

El vaig fer servir temps enrere i la veritat és que no té res a envejar a l'etern Word, però no sé perquè

vaig tornar a caure en mans d'Office... hi ha hàbits que costen de canviar.


4

- Programari de manipulació de gràfics: Del Superpaint al Photoshop.

SuperPaint (1974) va canviar el concepte de les arts gràfiques i d'animació a escala mundial.

L'evolució d'aquest ens porta fins el 1987, on Thomas Knoll va crear un dels softwares amb més

impacte a les industries i sent líder mundial del mercat de les aplicacions d'edició d'imatges, fins al

punt que ha acabat considerant-se sinònim dels medis digitals: el Photoshop.

Photoshop s'enfoca principalment al tractament d'imatges digitals, però abasta des de la manipulació

fotogràfica fins la pintura digital, passant pel disseny web o l'edició de vídeos.

Podríem comparar la seva interfície amb un llenç on el pintor hi aplica les pintures de diferents colors,

tècniques, formes, gruixos, etc., o també la base on treballaven amb retalls d'imatges per fer els

primers fotomuntatges: seleccionaven una o vàries imatges o part d'elles, les retallaven amb una fulla,

les enganxaven com volien en el suport final, aconseguien la il·luminació desitjada, feien una foto i

d'aquí naixia el nou original (Cortar, copiar i pegar de nou com a eines independents del medi).

Característiques/ tècniques interessants:

- Capes: element bàsic del software i tècnica específica del mitjà que ens permet treballar sobre un

element d'una imatge sense alterar els altres.

El mitjà analògic seria com apilar fulls de paper vegetal amb diferents imatges o continguts i a mesura

que afegim o traiem elements gravats al full, aconseguim un resultat o altre.

- Màscares: aquesta és una tècnica específica del mitjà que ens permet ocultar certes parts de les

capes i mostrar així el que hi ha a sota.

S'utilitza molt per a fer composicions, usant l'eina de forma o ploma si són màscares vectorials i les

eines de pintura i selecció si són imatges de mapa de bits per a màscares de capa.

- Els filtres: aquesta tècnica específica del medi s'utilitza per a retocar imatges, aplicar efectes especials,

transformacions...

El mateix programa ofereix una quantitat considerable de filtres, però també permet instal·lar-ne

d'altres a mode de pluggins proporcionats per altres desenvolupadors, és a dir, molts d'aquests filtres

no són exclusius, sinó que els podem trobar en altres softwares professionals d'edició d'imatge o

vídeo.

El nom de molts d'aquests filtres (solarizar, molinete, salpicadura...) guarden relació amb les tècniques

de manipulació i creació d'imatges i materials que existien abans que el software d'aplicacions

evolucionés.

Com alternativa de programari lliure trobem el Gimp.

Aquest és un software del què he sentit molt a parlar (sobretot en boca de gent que no aconsegueix

llicència de Photoshop o es nega a pagar-la) però que mai m'he animat a provar-lo, suposo que el fet

que fos el primer programa de gràfics que vagi començar a trastejar, més dels primers que vaig rebre

classes per entendre'l i "dominar-lo" hi té força a veure. Un cop més, qüestió de costums.


5

b) NOUS "METAMITJANS" I NOVES OPERACIONS

1- Quines tècniques de programari caracteritzen les interfícies i el funcionament dels sistemes

de geolocalització? (Google Maps, p.ex.)

La geolocalització és la capacitat per obtenir l'emplaçament real de qualsevol objecte, com un

mòbil o un ordinador i està íntimament relacionat amb l'ús de posicionament; la diferència es basa en

que l'ús de posicionament concreta més específicament la posició en qüestió (per exemple un carrer).

Aquest procés és el que generalment utilitzen els SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica).

Quan Google Maps es va llençar al mercat (2005) va ser una autèntica revolució per la manera de

publicar i accedir a la informació geogràfica: és un software geogràfic en línia que ofereix mapes i

imatges reals provinents de satèl·lits i avions, que es poden consultar des del mateix web o com a

incrustacions a terceres webs a través de l'API de Google Maps.

Google Earth és un software relacionat que conté una combinació d'imatges satel.litals, fotografies

aèries, gràfics per ordinador en 3D, fotografia fixa i informació geogràfica provinent de models de

dades SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica) de tot el món, mitjans per a crear el que els enginyers

de Google anomenen "interfície 3D del planeta".

Els SIG funcionen com una base de dades amb informació geogràfica que és capaç d'integrar,

emmagatzemar, editar, analitzar, compartir i mostrar la informació que estigui geogràficament

referenciada. La tecnologia de els SIG s'utilitzen en molts sectors, com ara per a la gestió de recursos,

arqueologia, per fer avaluacions sobre l'impacte ambiental o per fer que una empresa tingui dades

sobre certa zona en concret per crear un negoci (per exemple, Uber).

Tornant al gegant d'Internet, en concret Google Maps o Google Earth són clars exemples d'hibridació.

I, què és la hibridació? La hibridació, segons Manovich, és "un procés de remediació -fusió de mitjans-

que va més enllà que la multimèdia".

A la multimèdia convergeixen diferents mitjans els quals cada un necessita del seu propi recurs per a

poder reproduir-se (sigui un vídeo o un àudio, per exemple). La hibridació és una unió entre els

diferents elements dels diferents mitjans el resultat del qual és diferent a l'ús dels mateixos elements

per separat.

Un exemple: una presentació on hi podem veure vídeo, imatges, àudio i text en el mateix medi, en un

mateix entorn de reproducció.

A tot això, amb la remediació o hibridació dels medis i per anar als inicis del que entendríem com a

etapa d'hibridació, ens podem remuntar al sistema d'hipermèdia interactiva Aspen Movie Map,

desenvolupat al MIT (1978-1979) el qual combinava vídeos, escenes dels carrers d'Aspen, fotografies

fixes i un mapa de navegació que contava amb fotografia aèria, dibuixos diagramàtics i àudio, i el qual

podem considerar com a precursor de Google Street View (2007).


6

2- Mitjançant les API’s una aplicació pot intercanviar informació amb altres i incorporar noves

funcionalitats. Creus que aquest procés és rellevant per a la creació de nou programari?

Proposa dos exemples on s'usin Api’s per a incorporar noves funcionalitats a una aplicació ja

existent.

Entenent les API's com a codis que permeten a dos programes interactuar, arribem de nou al concepte

que ens defineix Manovich dels softwares híbrids, és a dir: la suma d'aquestes subrutines, funcions i

procediments/mètodes que són utilitzats per altres softwares com una capa d'abstracció, suposen una

manera fàcil de crear nous programes a partir de la combinació dels serveis o dades proporcionats per

les empreses que es troben a Internet.

Els serveis de les API's els podem trobar en qualsevol sector, tot i que no els podem "palpar" ja que

estan entre nosaltres de forma imperceptible.

Les API ens estan facilitant qualsevol tipus de tràmit als usuaris com ara fer gestions bancàries online o

comprar entrades per anar al cinema i alhora, i usant de nou paraules de Manovich, "fent que la

programació no només es simplifiqui, sinó, tornant-la més eficient".

Tornant una mica enrere i a mode de parèntesi, potser han estat els mateixos usuaris els que recla-

maven un servei similar al que ens donen les API's (i aquí també ens trobem amb la primera reflexió

de totes: què defineix a qui?, el programari o la cultura?), referint-me al ritme de vida d'avui dia, la

comoditat actual i el que això comporta, voler-ho tot en un sol clic, aquí i ara.

Un exemple d'aplicació que va incloure l'ús de les API's millorant-ne les seves funcionalitats, és Ride

Trac. Aquesta és una aplicació que inicialment estava enfocada per al seguiment de les curses en bici,

però que finalment s'ha expandit per a donar servei en altres esports com l'esquí o de muntanya en

general.

Ride Trac ofereix una gamma d'aplicacions que rastregen activitats físiques amb GPS, característica

que el va fer atractiu entre esportistes d'aquesta branca.

En aquesta aplicació per al mòbil l'usuari pot arxivar la seva posició inicial, la velocitat real del moment,

la distància recorreguda, el desnivell realitzat, inclinació... El recorregut es pot registrar i després

mostrar gràcies al GPS i a l'API de Google Earth.

Un altre exemple seria qualsevol servei de compra d'entrades, com ara TicketMaster, on l'usuari

introdueix unes dades bancàries que una API, com ara PayPal o Stripe, verifica la seva validesa i, si són

correctes, s'efectua el procés d'entrega de les entrades a l'usuari.

Haig de reconèixer que a priori, creia que tenia clar quin era el funcionament de les API's, però a

mesura que em vaig endinsar en el concepte, semblava que el que tenia entès fins aleshores,

començava a trontollar. He hagut de fer una bona recerca per acabar d'entendre completament el

funcionament d'aquestes i m'he quedat força impressionada de veure que estan per arreu.

Segons un estudi de Programmable WEB, les indústries que més les utilitzen a l'actualitat són el social

media, shopping i la indústria de pagaments, però, arribant a aquest punt on m'he adonat que les API's

engloben molt més del que em pensava i que es preveu el continu creixement al mercat (i amb força),

qui sap, si al final, no passaran per davant el programari tal i com l'entenem avui dia.


https://www.programmableweb.com/

7

3- Estàs d’acord amb l’autor que la “InfoVis”, o visualització de la informació, és una tècnica

independent del mitjà? Basa la resposta en alguns dels exemples que presenta

l’autor: http://infosthetics.com/ o http://www.visualcomplexity.com/, p. ex.

Estic d'acord amb Manovich quan diu que "InfoVis" és una tècnica independent del mitjà, sinó un

mètode molt general i de fet, crec que el mateix nom ja ens avança que el que ens ofereix és un tipus

d'informació representada, la visualització, en qualsevol tipus de dada (text, mapes, gràfics...).

Una comparació a mode d'exemple i per entendre millor el concepte de visualització, seria la sonificació

de dades, és a dir, transformar les dades en so.

Tenint en compte que l'objectiu és transmetre el màxim possible d'informació amb el mínim de dades,

InfoVis consisteix en crear gràfics o altres sistemes que estimulin els nostres sentits, de manera que la

comprensió d'aquesta sigui ràpida i potent, sense haver de fer suposicions o lectures entre línies.

VISITS (http://infosthetics.com/archives/2014/09/visits_mapping_the_places_you_have_visited.html)

Visits ens permet visualitzar automàticament històries de llocs on hem estat a través de la localització

de les imatges que afegim amb Flickr i amb l'etiqueta geogràfica que aconseguim a través de Google

Maps.

Funciona de manera que tenim una línia de temps amb una visualització fàcil, comprensible.

Les dades es mostren en gràfics amb forma de cercles que varien la seva mida en relació la durada de

l'estada, quan més temps hem passat en aquell lloc, més gran és el cercle representatiu. La lectura de

la línia de temps és clara, ja que va en funció de l'ordre dels viatges realitzats començant des de

l'esquerre cap a la dreta.

Amb el control del zoom podem observar des del carrer on es va prendre la foto fins al nivell

d'observar el país des de l'aire.

Un cop ho tens "pujat" pots explorar o compartir amb els teus amics a les xarxes socials (pots decidir

el grau de privacitat) els teus viatges i llocs que has visitat.

Per poder veure com funciona Visits: https://vimeo.com/97545748

NORSE (http://www.visualcomplexity.com/vc/project_details.cfm?id=938&index=938&domain=)

Aquesta InfoVis ens permet visualitzar els atacs cibernètics a temps real il·lustrant els objectius per

geolocalització IP i inclús poder seleccionar el tipus d'atacs que volem contemplar.

Norse té la major xarxa d'intel·ligència dedicada a les amenaces del món: hi ha més de 50 enginyers

treballant en el projectes, aportant informació de més de 8 milions de sensors que emulen més de 6

mil aplicacions (des de portàtils a caixer automàtics) ubicats entre 50 països i una plataforma sensorial

personalitzada per detectar i visualitzar aquests atacs.

Per veure'n un exemple: http://map.norsecorp.com/#/helps

Així doncs, entenc la InfoVis com una infografia evolucionada, una infografia híbrida, on s'entrellaça

l'arquitectura de la informació i el disseny d'aquesta.

Aquesta evolució de les dades, la propietat que la seva estructura pugui ser visualitzada, ha sigut en

part, fruït del treball de la InfoVis de Wattenberg (Wind Map, una visualització dinàmica a temps real de

les corrents eòliques als EEUU).

Alhora, no puc deixar de fer un paral·lelisme entre com Xerox volia aconseguir que la interfície fos

intuïtiva, familiar i la comprensió cognitiva natural que InfoVis proposa.

En una societat on cada cop ens enfrontem a més quantitat i tipus de dades, sembla que la InfoVis,

amb un gran potencial en el camp de la informació, creix i evoluciona agafant cada cop més terreny.


http://infosthetics.com/

http://www.visualcomplexity.com/

https://vimeo.com/97545748

http://map.norsecorp.com/%23/helps

8

4- Quins dels següents factors consideres més importants per a l’evolució del programari: Idees

intel·lectuals, empreses de programari, comunitats de programari lliure, processos culturals,

canvis socials. Justifica breument la resposta.

Com sempre, res evoluciona si no és de la mà d'un altre.

Sense intel·lectuals o visionaris que sempre van un pas endavant,, no hi ha idees que ens facin avançar

o prosperar. Sovint aquestes idees o els mateixes intel·lectuals necessiten un cop de mà per part de

les empreses de software, sigui per el recolzament i posterior reconeixement o sigui perquè igualment

aquestes empreses es dediquen a això, a tenir avantatge sobre els altres i aportar noves solucions.

El software lliure, en aquest sentit, és una bona vessant per seguir ajudant a prosperar.

Una gran part del món es sustenta sobre el software lliure i que cada cop hi ha més defensors de

l'Open Source, de manera que el poder modificar el codi font original sense restriccions de llicència pot

contribuir a millorar, evolucionar o perfeccionar qualsevol dels programes que estiguin disponibles.

El fet que aquestes millores ja no quedin només en mans de les empreses que reserven el seu codi,

ens pot portar a que floreixin novetats al ritme que la societat progressa o creix, sumant idees i

propostes vistes des de més angles que no només del que "s'hi dediquen".


9

Bibliografia

Material docent de l’assignatura:

- Manovich, Lev (2013). El software toma el mando. Editorial UOC - 2013.

Web grafia

http://www.wikipedia.org/

http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/remediacio-multimedia-i-hibridacio-dels-mitjans/

http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/etiqueta/tecnicas-de-software/

http://multimedia.uoc.edu/blogs/fem/es/tecnicas-de-software-o-como-entender-el-software/

http://www.ticbeat.com/tecnologias/que-es-una-api-para-que-sirve/

https://www.programmableweb.com/

http://manovich.net/index.php/projects/what-is-visualization

http://www.excellentias.com/entrevista-con-juan-carlos-dursteler-infovis-net/

Llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.


fonaments i evolució multimèdia_pac2_uoc

Education