fonaments i evolució de la mutimedia practica final

10
Marcos Baldoví Martínez Pràctica FEM

Upload: marcos-baldovi

Post on 08-Feb-2017

47 views

Category:

Technology


4 download

TRANSCRIPT

Marcos Baldoví MartínezPràctica FEM

Es tracta d’una *App nativa, d’una estació de ràdio musical per a dispositiu mòbil.

L’estructura aquesta composta per 6 pantalles

PANTALLA 1 “REGISTRE” Registre obligatori amb diversos camps usuari, contrasenya, etc.

PANTALLA 2 “USUARI”Una vegada ja estem registrats sempre se’ns carregara la pantalla 2. En obrir l’aplicació no obrirà de nou la pantalla 1 ja que aquesta solament és per al registre previ. Aquesta pantalla és de pas obligatori per escoltar la ràdio. Esta composta per registre, un formulari de 2 camps amb usuari i contrasenya a més un botó de confirmació per si volem que recordi les nostres dades .

PANTALLA 3 “MENU” Es tracta de la pàgina d’inici de les funcions d’aplicació on tenim un menú amb totes les opcions d’aquesta ( player, podcast i programació).

PANTALLA 4 “*PLAYER” En aquesta secció és on s’activa el player de la ràdio compost per 4 botons un per activar la ràdio i tres per a accés a xarxes socials (Facebook, Twitter, correu) a més d’ un potenciòmetre per al volum. Mostra informació de quants usuaris estan connectats així com la carátula, titol de la cançó i una animació al ritme de la música.També tenim l’opció d’accedir a veure la programació de l’emissora, o accedir a a veure a la secció de podcast on tenim emmagatzemats els programes ja emesos (“a la carta”).

PANTALLA 5 “*PODCAST”L’ interface del podcast conté un llistat amb tots els programes emesos, que es poden escoltar de nou, commutant la funció del player. En prémer el podcast es deixa d’emetre l’emissió normal de la ràdio per executar el programa seleccionat. També conté accés directe a la programacio

PANTALLA 6 “PROGRAMACIÓ” En aquesta secció podem trobar tota la programació de l’estació de radio seleccionant el formulari amb el dia i l’hora, aquest ens oferirà com resultat el programa d’emissió, mes una petita informació del programa en si.

Podem sortir de l’aplicació des de qualsevol pantalla.

Funcionament:Gestionem l’emissora des d’una aplicació web que es diu Centova CastDes d’allí podem carregar la música, programar la playlist i totes les gestions de funcionament.

Disposem d’una adreça IP que és on esta allotjada l’aplicació que també la hi indiquem al reproductor quan el programem per realitzar l’App.

La petició de la programació es realitza a través de la càrrega d’un arxiu xml que conté tota la programació d’aquesta.

La càrrega de les imatges de les cançons es realitza a través d’un enllaç que enllaça amb una base de dades, aquesta funció la realitza internament el programari de gestió de l’emissora (InfoVis).

B.1 Descripció

Estructuració i jerarquia dels continguts (Breu exposició dels continguts de cada pàgina. Anàlisi de l’estructura).

Aprofitament de les possibilitats del mitjà en línia / multimèdia, en el sentit d’usar textos, vídeos, infogràfics, àudios, mapes i altres recursos.

Descripció del funcionament bàsic del prototip de software conceptualitzat.

Player

Centova Cast

B.2 Reflexió sobre el context

Cal fer un anàlisi argumentada d’aquests tres punts, tot vinculant-ho a la lectura principal del curs i les recomanades per a la pràctica: • Quin tipus d’aplicacions s’inspiren més en software en línia, tot replicant l’aspecte i funcions del que es pot consultar des d’un navegador web, i quines s’adapten més al mitjà de dispositiu mòbil? Cal justificar-ho amb exemples concrets.

• Quines aplicacions s’adapten millor, i com, al dispositiu mòbil en funció del que permeten fer: les de consum o difusió de continguts o bé les de creació i edició de medis? Cal justificar-ho amb exemples concrets.

• Quines limitacions implica el dispositiu mòbil i quins avantatges en relació a la comunicació i accés a informació que és possible des d’altres suports?

Els tipus d’aplicacions que millor s’apliquen als navegadors són les que podem considerar (no exactament) com repliques del programari d’escriptori per exemple les Suites Ofimatiques, editors d’imatges, video, etc.Entre elles podríem destacar Open Office o Google Docs.

A diferència de la App natives, les Web App es poden executar en qualsevol plataforma. Es poden veure en qualsevol dispositiu i sistema operatiu, i per tant no requereix l’aprovació d’Apple Store , Google Play, Windows, etc.

No es requereix que l’usuari es descarregui la App al seu dispositiu ni tampoc actualitzar-la quan es fa algun canvi en ella, solament ens n’hi ha prou amb refrescar el navegador.

Una dels principals avantatges de les aplicacions web sobre les App natives és que no necessiten fer ús de les tendes d’aplicacions pel que no requereixen la seva aprovació ni complir les condicions que aquestes imposen per a les aplicacions que distribueixen.

Al estar allotjades en un servidor centralitzat, es garanteix que tots els dispositius compten amb la versió més actualitzada de l’aplicació, la qual cosa resulta menys problemes de suport al client final.

També el que consideraríem com una dels principals avantatges de les aplicacions Web és la de ser multiplataforma, de manera que amb mínims ajustos poden funcionar en mòbils i tablets de diferents plataformes, Per exemple iOS, Android, Windows Phone, etc.

Com no també hem de dir a favor de les aplicacions web, és que solen tenir majors capacitats *gráfiques i multimèdia. Un Exemple clar és l’execució des del navegador d’aplicacions 3D en temps real, la qual cosa ara es diu Web GL

El WebGL permet mostrar gràfics en 3D accelerats per maquinari (GPU) en pàgines web, sense la necessitat de plug-ins en qualsevol plataforma que suporti OpenGL. solament tenir un navegador actualitzat.

De moment les App natives no són capaces de realitzar aquest tipus d’experiències.

Una altra diferenciació clara és la de sense tenir un equip de treball molt potent té la capacitat de poder crear un entorn de treball personalitzat (escriptori) per a cada usuari que utilitzi el navegador ja sigui des del mateix lloc ( físic) o virtual.

Les app natives estan mes enfocades a explotar tots els recursos del dispositiu mòbil en el qual s’utilitzin. A partir d’aquí es produeix un canvi diferenciador total, entre un tipus d’aplicació i una altra a l’hora del disseny de la *App nativa.

Un exemple clar de diferenciació entre una App nativa i una aplicació web.

Seria la utilització de l’acceleròmetre en la seva funció d’orientació en l’escriptori.En un telèfon mòbil és una tasca senzilla i a data d’avui es pot realitzar des de qualsevol dispositiu sense ser d’alta gamma pràcticament tots els smartphones del mercat porten inclòs el dispositiu.

No obstant això en una aplicació web no pot realitzar-se al 100% a causa que posem que es pot estar executant des d’un ordinador de sobretaula. sincerament seria una missió impossible.

Altres exemples clars entre les App natives i web són les aplicacions de geolocalització o la combinació d’aquestes amb el acelerometre. El rendiment d’aquest tipus d’aplicacions com App natives és molt superior per la mateixa raó d’abans. Ja que les App natives solament s’executen en dispositius mòbils. Entre aquestes App destaquen les d’entrenament esportiu, les de geo-posicionament o mes conegudes com a GPS , etc.

En Contra les aplicacions Web té la venda de l’aplicació en si. A l’hora de vendre una aplicació per internet és mes rendible vendre una App nativa que una aplicació web. Ja que la difusió és molt mes elevada des de les plataformes de venda de App natives. En una aplicació web la gestió del màrqueting va pel nostre compte i la repercussió és menor.

El principal avantatge d’una App Nativa respecte a una aplicació web és el poder beneficiar-se dels canals de distribució de les tendes o markets (App Store, Play, Windows, etc.) de cada plataforma. Encara que aquí vegades que el percentatge que arriben a portar-se aquestes tendes arriba fins a la xifra del 30% del preu total de la mateixa.En moltes ocasions per arribar a tots els canals de comunicació s’haurà de realitzar una App nativa i alhora una aplicació web perquè la difusió de la mateixa sigui totalment completa.

Les aplicacions natives s’instal·len en el dispositiu mòbil o tablet pel que no és necessari comptar amb una connexió a internet constant ja que poden funcionar en manera offline. Si bé és cert que algunes parts de l’aplicació poden requerir d’aquesta connexió.

B.3 Integració de l’anàlisi amb els continguts vistos en l’assignatura

Analitzeu la proposta d’aplicació mòbil segons els principis de Manovich: Compleix amb els principis dels nous mitjans?

L’aplicació realitzada compleix amb els principis dels nous mitjans. He realitzat una ràdio Online les funcions de la qual van molt mes alla del que és l’emissió de la mateixa en si. Utilitza les següents tècniques:

A- El primer tipus són les tècniques de creació, manipulació i accés a mitjans específics per a tipus concrets de dades. ( són tècniques especifiques per a un mitjà)

B- El segon tipus són Les noves tècniques de programari que poden funcionar amb dades digitals en general ( és a dir, que no són especifiques de cap mitjà)

Els principis de Manovich poden aplicar-se a la app? Cal analitzar cada principi i argumentar la reflexió.Extensió mínima 500 paraules - màxima 800 paraules.

Pel que fa a la nostra aplicació tant en la part de gestió o en App hem utilitzat els 2 tipus de tècniques en funció de les accions a realitzades.A continuació descrivim el funcionament de les accions realitzades i al fet que grup de tècniques pertanyen.

1)La gestió de continguts de l’emissora: Per a l’emissió d’aquesta, no cal que es realitzin les emissions en temps real com en les ràdios clàssiques. Ja que podem programar tant la radio fórmula i els programes que componen les emissions en qualsevol moment. Disposa d’organització i de cerca per gèneres, temps, data hora, etc, Aquesta acció serà del tipus B

2) Difusió de continguts: Durant l’execució dels programes no es té una persona física (dj o tècnic de so) que s’encarregui de punxar la música o d’inserir els programes gravats com abans, que es tènia com a mínim una persona en el control. Ja que prèviament s’a programat perquè s’executin els continguts a través d’una playlist que té un funcionament que en part és seqüencial a grans blocs permetent que algunes parts s’executin aleatòriament (radioformula) Aquesta acció serà del tipus A

3) Forma de mostrar el contingut. Al ser una ràdio musical, el player mostra la portada del disc de la cançó que aquesta sonant i la informació de la mateixa si és un programa mostra el nom i una petita informació d’aquest El que seria un tipus de mostrar la contingut manera Info Vis . Aquesta acció serà del tipus B

4) Interactivitat de l’usuari: Tenim la possibilitat d’escoltar la ràdio online o escoltar-la a la carta és a dir els programes que ja s’han emès en el moment que vulguem. Apart des de la mateixa aplicació també podem consultar la programació. En aquesta acció porta implícita la cerca per poder escoltar els continguts. Aquesta acció serà del tipus B

5) Geoposicionamient: El programa de gestió de l’emissora disposa d’una API de Google la qual ens indica el numero d’oïdors que ens escolten i des quin lloc del planeta ens estan escoltant aquests. Aquesta acció serà del tipus B

6) Estadístiques : El programa de gestió de l’aplicació ofereix un panell complet, el qual ens ofereix un control estadístic de les audiències. On ens informa rigorosament des del nombre d’usuaris, la procedència dels mateixos, el temps que estan connectats escoltant l’emissora

Als oïdors se’ls informa a través del player de l’aplicació del nombre d’oïdors que sintonitzen l’emissora simultanenament. Utilització constant de comando de cercar per genere, tipus, país… Aquesta acció serà del tipus B

Justificació de les tècniques seleccionades:

Quin tipus de tècniques genèriques incorpora la conceptualització de l’aplicació?

Si entenem per conceptualització a la inspiració (simulació) amb els mitjans físics anteriors. Com escriu Manovich fent referència en els filtres de Photoshop en concret al filtre pinzell, que s’inspira totalment en un pinzell i la utilitat és pràcticament similar. A diferència, per exemple del filtre soroll que no s’inspira per res.

En la nostra aplicació es detallen els següents:

A) la biblioteca on col·loquem la música té relació com es guarda abans la música encara que no tinguem un format físic de les cançons

B) En la reproducció el player intenta emular el que era un reproductor mitjançant els botons i el potenciòmetre de volum

C) El registrar-se per utilitzar l’aplicació

I d’específiques?

Les tècniques especifiques del mitjà el que fan és simular mitjos físics anteriors als ordinadors digitals.Si tornem a les comparacions que utilitza Manovich en el llibre, amb els filtres de Photoshop i els mitjans anteriors tenim per exemple contrast automàtic i canviar color que eren funcions que es realitzaven ja en mitjans analògics previs a l’ordinador digital.

b.1) L’emissió en si mateix ( sense veure els procediments tècnics de com s’aconsegueix la transmissió) tal la qual la rep l’oïdor, anteriorment es rebia un senyal en forma d’àudio actualment també.

Com es relacionen amb els continguts i les possibilitats d’interacció del disseny presentat?Extensió mínima 500 paraules - màxima 800 paraules.

Hibridació: Quins elements d’altres softwares incorpora la proposta presentada? Cal justificar-ho amb referències concretes d’eines, plataformes i opcions de programari que conegui l’estudiant o hagi fet servir per a la proposta conceptual.

El sistema d’utilització de “Les capes” en la nostra playlist és similar al de Photoshop. En aquest (Photoshop) les capes visualitzen des dalt cap avall en la playlist és similar l’ ultima capa és la cançó que aquesta sonant.

Ens ofereix la llibertat de poder recompondre ràpidament l’ordre de reproducció de les cançons i reconfigurar la playlist molt ràpidament. Aquesta tècnica no és especifica de Photoshop s’utilitza en molts programes com: Ilustrator, After Effects, Final Cut, Pro Tools, etc.

Les capes també solen rebre el nom de canals o pistes ens recorden a mitjans físics i electrònics que han estat reemplaçats com a mescladors de video analògic, gravadores multipista,)Encara que també fa referència a la tècnica que s’utilitzava anteriorment per al dibuixos animats tècniques de composició predígital com l’exposició multiple, projeccions de fons, etc.

Però on veritablement es produeix la hibridació de mitjans és en el player de l’aplicació.La confecció d’aquest es realitza a través del programari Adobe Flash per al disseny i Flash Builder que ens servirà de compilador . Per a poder generar l’ App nativa tant per Android com Para IOS.

Si busquem referències d’eines anteriors en el nostre reproductor seria Quick Time que permetia en el moment de la seva aparició afegir facilment mitjans dinàmics com àudio o video.Tal com entenem el concepte d’hibridació dels mitjans el reproductor utilitzat per nosaltres podem dir que és un exemple.

Si en la multimèdia els elements conviuen, però cadascun d’ells necessita obrir el seu propi recurs per ser reproduït: sigui àudio, vídeo, imatges, etc…

En la hibridació, es fusionen els elements que comparteixen les tècniques de programari i les interfícies generant una experiència nova i coherent, que és diferent a l’experimentació dels elements per separat .

A través del nostre reproductor podem escoltar música. Alhora, permet connectar-nos a les xarxes socials mes importants com són Twitter, Facebook, i enviar-nos correu, per poder tenirun millor feedback amb els oïdors.

També poder veure la carátula del disc de la cançó, poder llegir el nom del grup/cançó que aquesta sonant. Ademes ens genera uns efectes visuals aleatoris que segons el volum que tingui i el tipus de cançó genera un efecte.Totes aquestes accions es desenvolupen dins del mateix reproductor.

Si tot això ho comparem amb les tècniques mes antigues, el nostre reproductor seria la combinació de reproductors d’àudio( micròfons per a talk show, tocadiscs), discos (carátules i so), animacions en 2D, sense oblidar el factor humà (*dj, tècnics…) .

En definitiva per al nostre reproductor s’haurien utilitzat bastant tècniques de mitjans des de les físiques, mecàniques i electròniques.

Destacar també que abans d’aparèixer el que era la multimèdia o en aquest cas la hibridació de mitjans res d’això era interactiu.

És important afegir això, perquè nosaltres tenim la llibertat de poder escoltar a la carta una emissió anterior, o “pausar “ el reproductor i després continuar on s’ha quedat.

B.4 Aportació personalFinalment, caldrà donar resposta de forma argumentada a les següents qüestions:

Quines opcions creus que,en un futur,podrien evolucionar entre les aplicades a la proposta conceptual que has dut a terme?

La hibridació de mitjans. Des de que l’ordinador es va convertir en el “metamedio” i aquest comença a poder realitzar simulacions de mitjans. A partir d’aquest moment es quan comencen a generar híbrids de mitjans informàtics.

Com imagines aquesta evolució?

L’evolució en la hibridació de mitjans és una realitat.

La combinació de diferents mitjans han convertit en elements de programari, mitjans que ara poden combinar-se per vies que abans eren pràcticament impossibles.

Cada dia apareixen noves espècies de mitjans, coses realment noves i molt interessants. Ha arribat un moment en què no som capaços d’absorbir tanta informació.

Com a cosa nova (la hibridació de mitjans) defineix noves conductes d’usuari, ja que el resultat de tot això en combinar-se amb el programari d’autoria. Genera un nou llenguatge al poder combinar tècniques abans impossibles.

Ara també disposem d’ API. El que suposen una manera mes fàcil encara de crear programes, ja que aprofiten les dades oferides per empreses com Google.

Un exemple seria Google Maps per generar mapes interactius en una pagina web.

Per tant la hibridació com dèiem al principi és una realitat que no para de combinar mitjans, i generar nous nascuts d’aquesta hibridació.

Abans de la irrupció del software, com es podia dur a terme una funció semblant a la que representa la proposta d’app que has plantejat?

L’aplicació realitzada és una ràdio virtual per tant el factor humà gairebé desapareix per complet.

El personatge de *radiodj encarregat de realitzar el que es diu *radioformula, desapareix. Ja que la ràdio conté una funció que es diu *autodj que executa aleatòriament les cançons.

Igual que el personal per mantenir el directe les 24 hores tots els dies ja que la funció de continuïtat ens la dóna el servidor on tenim allotjada l’emissora.

A l’igual ocorre amb el material físic també desapareix com són les taules de control, reproductors, etc.

Per tant per a la gestió, manteniment i difusió de l’emissora ho podem realitzar des de qualsevol lloc ja que no disposem d’instal·lacions físiques.

Fins a quin punt la proposta és una mostra de programari cultural?

El terme “programari cultural” segons Manovich es refereix a determinats tipus de programari que serveixen de base per a una sèrie d’accions que solem associar amb la cultura i es divideix en diverses categories.

El programari de gestió de l’emissora anomenat *Centova Cast és una mostra del programari cultural i es podria englobar dins de la categoria :

- “Accedir, adjuntar, compartir i remezclar aquests objectes” :

el funcionament del programari de gestió es basa en:1) accés per poder administrar2) adjuntar o agregar contingut, 3) *remezclar el que seria canviar la música i programes 4) compartir l’emissió del programa.

La App nativa la inclouria en la categoria de :

- Crear objectes i serveis interactius que continguin representacions, idees, creences i valors estètics.