fonaments i evolució de la mutimedia pac 2

10
1 Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Fonaments i evolució de la Multimèdia · PAC2 Marcos Baldoví Martínez

Upload: marcos-baldovi

Post on 08-Feb-2017

12 views

Category:

Technology


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

1

Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació Fonaments i evolució de la Multimèdia · PAC2

Marcos Baldoví Martínez

Page 2: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

2

a) Tècniques de programari: 1) Quines icones, accions de menú o altres metàfores visuals permeten fer accions

inspirades en les possibilitats existents en altres mitjans anteriors?

Control de visualització de Engelbart la idea que la mateixa informació es pot mostrar-se de diferents maneres s'usa quan canviem les opcions de visualització en les carpetes del sistema donat l’opcio de vore com : icones, llista , columnes etc. Es similar en l’actualitat en MacOS.

La predecessora del MacOS va ser L'interfície gràfica d'usuari coneguda també com GUI (de l'anglès Graphical User Interface) és un programa informàtic que actua d'interfície d'usuari, utilitzant un conjunt d'imatges i objectes gràfics per representar la informació i accions disponibles en la interfície per permetre la comunicació amb el sistema operatiu d'una màquina o computador.

Primera inspiració del Photoshop el SuperPaint: aquest era un programa de gràfics pioner i sistema informàtic de frame buffer desenvolupat per Richard Shoup en Xerox PARC. SuperPaint va ser un dels primers usos de la tecnologia informàtica per a obres d'art creatives, edició de vídeo i l'animació per ordinador.

El predecesor del processador de text Word era la màquina d'escriure un aparell mecànic , electromecànic o electrònic, amb un conjunt de tecles que, en ser pressionades, imprimeixen caràcters en un document, normalment paper.

2) Quines tècniques de creació, manipulació o accés a tipus concrets de dades són específiques per a cada software? Justifica breument l’elecció de cadascuna.

Mac Os = És un sistema operatiu i serveix principalment com interface d'accés per a la comunicació entre l'usuari i el metamedi (ordinador). També té la funció de l'organització en fitxers o carpetes de tots els programari instal·lats a més de controlar els diversos aparells perifèrics que ho componguen o que estiguen instal·lats al mateix. He ressaltat característiques diferenciadores del sistema operatiu respecte a les altres 2 families de software: Spotlight: Aquesta aplicació té l'habilitat de fer cerques senzilles i també la potència d'anar molt més allà realitzant cerques en les metadades dins dels propis documents de les aplicacions instal·lades en el sistema retornant-nos resultats de manera instantània

Espaces: per defecte contempla quatre espais d'organització en l'escriptori, un per cada, però tenim l'opció de personalitzar aquesta utilitat i afegir tots els que vulguis. Amb la finalitat de poder realitzar diverses tasques alhora sense haver de tancar finestres i aplicacions.

Expose: el que fa és un truc gràfic, de manera que en la grandària del nostre escriptori es autoescalen i col·loquen totes les finestres disponibles de manera que tenim un panorama de tot el que tenim obert. amb la finalitat que si tenim finestres o aplicacions ocultes en el nostre escriptori les puguem localitzar.

Dashboard: la seva funció consisteix a albergar unes miniaplicacions anomenades widgets amb informació d'Internet. Hi ha diferent tipus de widgets depenent de la informació que

Page 3: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

3

mostrin, per exemple una calculadora, informació de l'oratge o un planificador de vols, etc.

Microsoft Word = és un programari destinat al processament de textos. He ressaltat característiques diferenciadores del software:

Edició de text: l’edició ens permet la maquetació d'aquest a traves de l'aplicació d'estils (sangries, marges, capitulars...) també permet l'aplicació de taules eina util per a la gestió o també la grandària o format de la configuració del document sortida.

Autocorreció: Aquesta és una de les eines més útils, perquè es pot utilitzar la correcció de qüalsevol document per exemple quan s'escriu una carta, es pot corregir els errors d'ortografia, a traves de la incursió dins del programari de diccionaris pertanyents a l'idioma amb el qüal estiguem treballant. Marcadors: s'utilitzen per saltar ràpidament a una ubicació específica, crear referències creuades, marcar intervals de pàgines per a entrades d'índex, etc. Les operacions habituals són la de desplaçament d'una part a una altra del document però també podem desplaçar-nos a un altre document de word. Inserció de gràfics: ja siguin gràfics vectorials o imatges de to continu o ,l’insercio de representacions gràfiques tant de columnes, lineals, circulars, aixi com a gràfics de dispersió.

Photoshop = és un programari que s'ha convertit, quasi des dels seus començaments, en l'estàndard en el retoc fotogràfic i bàsicament en qualsevol activitat que requerisca el tractament d'imatges digitals. Capes: Les capes són alguna cosa així com components independents de la imatge, sobre les quals es pot dibuixar o crear efectes de manera que afecten només a aquesta capa. En superposar diverses capes s'obté el disseny complet de la imatge. Per exemple, podem tenir un text en la imatge que està en una capa i després fer un efecte d'ombra sobre la capa de text Com l'efecte és independent per a aqueixa capa, l'ombreig només s'aplicarà al text, deixant la resta de la imatge *inalterado. Filtres: Aquests s'utilitzen per a fer efectes en les imatges. formen part essencial del treball en Photoshop quan volem usar creativitat en les imatges. Si coneixem el funcionament de cada filtre, podem aplicar de forma conscient l'adequat a cada moment o combinar-los per a crear efectes Gestió avançada de color i retoc: en photoshop s'utilitza perquè controle adequadament els perfils de color, especialment a l’imprimir . també per a poder controlar el color quant les portem a un altre ordinador o el calibrat del monitor etc. El retoc d’imatgens el podem aconseguir variant el color o utilizant les eines de selecció, de clonat,...etc.

Page 4: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

4

3) Quines tècniques genèriques incorporen els tres programaris escollits per a la PAC que permeten intercanviar i manipular dades en diferents tipus de mitjans?

Copiar, Tallar, Pegar = aplicació original del concepte d'ordens universals realitzada per PARC en 1974-1975 de Larry Tesler. Únicament funcionava per a l'edició de textos però avui en dia encara que el concepte siga el mateix. Difereix depenent del que estiguem fent tant si estem treballant amb imàtgens, treballant amb text, treballant amb vídeo etc. Són funcions integrades en tot tipus de programari de consum que porta cada dispositiu que comprem Apple va ser la companyia que primer va introduir el copiar i pegar dins de la informàtica de consum, van ser Apple Lisa (1981) i Macintosh (1984.En Windows arribaria més tard, però utilitzant la tecla Ctrl com a comando. Buscar = L'ordre buscar funciona de forma semblant a les funcions Copiar, pegar, l'algorisme per buscar un text es diferent a el que utilitzem per buscar un video o una imatge. Ctr + Z= desfer

4.1) En què consisteixen les alternatives de servei o producte, propietàries o lliures, a cadascun d’aquests programaris?

Programari de Producte

També anomenat de propietari per ser l'antònim de lliure. Es refereix a qualsevol programari informàtic en el qual els usuaris tenen limitades les possibilitats d'usar-ho, modificar-ho o redistribuir-ho (amb o sense modificacions), o el codi de les quals font no està disponible o l'accés a aquest es troba restringit. Al programari propietari una persona física o jurídica (companyia, corporació, fundació, etc.) posseeix els drets d'autor sobre un programari.

Programari de servei Aquest sistema funciona a traves de subscripció ja sigui mensual o anual, etc... com a sistema de pagament i de verificació de llicència. Aquest tipus de llicències tenen com a principals avantatges, actualitzacions immediates l'emmagatzematge online, la sincronització de configuracions, participació col·lectiva en treballs i projectes... Programari lliure és aquell amb el qual compleix les següents llibertats: Llibertat per executar el programari per qualsevol proposit Llibertat per estudiar com funciona el programa i adaptar-ho a les teves necessitats Lliberteu per redistribuir copies Llibertat per millorar el programa, i publicar les teves millores, perquè tota la comunitat es beneficiï

Page 5: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

5

4.2) Els faig servir per decisió personal, per imposició de mercat, per les tècniques que ofereix? En què es diferencien les accions que puc fer (usabilitat, qualitat, agilitat, gama, efectivitat) entre aquests programes?

En el cas de Photoshop la decisio l’imposa el mercat i que l’alternativa es molt fluixa Photoshop és molt millor que Gimp de moltes maneres posare 3 claves:

- Profunditat de color sols (8bits) no pot imprimir imatges en CMYK,

- Efectes de selecció no te ni un 10% del que te photoshop ,

- automatitzacions molt poques

No obstant això, GIMP és gratis!.

Si ens agrada l'edició de fotos professional, és millor recórrer a Photoshop, encara que costa molt. No obstant això, sino volem gastar tants diners en l'edició de fotos, podem prendre el GIMP com una alternativa ja que també és de gran abast.

El mateix que a photoshop aplicaria en del sistemes operatius. molt mes professional si el teu camp es l’edició tant de vídeo fotografia profesional ja per questions de velocitat i automatitzacions del sistema. L’ultima versió es gratuïta però els ordinadors tenen un cost prou mes elevat.

En els processadors de text no veig la diferència tant gran entre uns i altres les alternatives lliures a les de pagament no difereixen tant com els altres casos.

Page 6: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

6

b) Nous “metamitjans” i noves operacions:

1.1) Quines tècniques caracteritzen les interfícies d’usuari de sistemes d’informació geogràfica, o de “geolocalització”?

El canvi fonamental en la concepció d'interfícies en els sistemes de geolocalització es va produir amb el SIG (Sistema d'Informació Geogràfica). Que utilitzen un sistema de representació similar al de Photoshop per capes en el qual que es "capta emmagatzema, analitza, gestiona i presenta dades associades a la localització"

A diferència de Photoshop que ofereix un únic resultat (la imatge que surt de totes les capes visibles) El SIG mai oferirà un únic mapa que contingui la totalitat de dades.

Una versió simplificada del SIG són:

Google Maps, Google Earth o Bing Maps En el qual els usuaris proporcionen dades a la representació bàsica de la terra. Que combinen fotografia aèria, imatges de satèl·lit, gràfics en 3d fotografia fixa i altres mitjans per crear "una interfície 3D del planeta"

Aquest tipus de API les associaríem al tipus de software anomenat "híbrids de mitjans" del que podem destacar el famós sistema de hipermèdia interactiva Aspen Movie Map, desenvolupat per MIT entre 1978 i 1979 ens pot servir com a precursor de Google Street View el sistema combinava vídeo d'escenes als carrers de Aspen, fotografies fixes i un mapa de navegació que incloïa fotografia aèria, dibuixos diagramàtics i àudio.

1.2) (Google Maps, p.ex.) Mitjançant les API’s es genera nou programari que intercanvia informació amb el programari original, et sembla rellevant aquest procés? Comenta algun exemple.

És molt interessant que a diferència de temps anteriors, amb l'avanç del programari hàgim arribat a les API's. Ja que la seva principal funció es basa a proporcionar un conjunt de funcions d'ús general.

D'aquesta forma, els programadors es puguin beneficiar dels avantatges de la API fent ús de la seva funcionalitat, evitant-se el treball de programar tot des del principi per exemple, els mapes de Google (Google Maps).

Actualment hi ha més de 800.000 (Oct. 2013) llocs a tot el món que utilitzen el seu API (Google Maps) per al desenvolupament d'aplicacions en tots els camps, com les cerca de locals comercials, generació de rutes (automòbil, transport publico, bicicleta i a peu), tràfic en temps real entre moltes altres característiques.

Page 7: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

7

Un altre Exemple d'una Api pot ser Google Analitycs que serveix entre altres coses per analitzar el tràfic web per una pàgina.

Vegem resumidament com funciona i el treball que ens estalvia.

Es comença afegint un codi Javascript a cadascuna de les pàgines que es desitja analitzar, al que es denomina GATC (Google Analytics Tracking Code). Aquest càrrega alguns arxius des dels servidors Google i monitoriza per després enviar tota aquesta informació al servidor Google i emmagatzemar-la en el compte de cada usuari.

2) Estàs d’acord amb l’autor que la “InfoVis”, o visualització de la informació, representa actualment una tècnica independent? Basa la teva resposta en algun o alguns exemples concrets de visualitzacions que indica l’autor, com ara de http://infosthetics.com/ o http://www.visualcomplexity.com

El nom ja suggereix que NO es tracta d'una TÈCNICA ESPECIFICA DEL MITJÀ. Sinó d' un mètode molt general que podria arribar a aplicar-se a qualsevol dada (nombres,text,video , xarxes, etc.), en principi podríem seleccionar qualsevol cosa.

La Info Vis és un exemple especialment interessant de nova "TÈCNICA INDEPENDENT DEL MITJÀ" a causa de la gran quantitat d'algorismes i estratègies sobre que i com es pot visualitzar-se.

Exemple 1: HubCab ( escollida de http://infosthetics.com)

Aplicació basada en els recorreguts en taxi a la ciutat de nova York. En la qual ens descarreguem l'aplicació i tracta que tota la gent que tinga l'aplicació enviï les seves rutes en taxi, amb la finalitat d'aprofitar la ruta a realitzar amb mes gent. Així d'una banda estalviar costos de viatge i per una altra conscienciació en el tema de contaminació.

La representació gràfica de l'aplicació és un mapa de nova York. Marquem els punts i l'aplicació ens indica el numero de viatges que es fan en un sentit i en l' altre depenent de la franja horària. Segons quine zones s'observa a través dels punts "si aquí mes densitat de punts" equival que aquesta zona te mes tràfic.

En tot el vist veiem que són tot manifestacions del mateix concepte general: Seleccionar determinades dimensions de les dades i representar-los visualment mitjançant les relacions que s'estableixen entre elements gràfics"

Fruit de la la InfoVis de Wattenberg i molts altres al llarg d'aquests últims vint anys. Molts tipus de dades adquireixen una propietat comuna: La seva estructura pot ser visualitzada. Aquesta nova propietat la veiem en projectes d'art, recerca, en eines de programari ( Photoshop, Final Cut, Word,...)

Page 8: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

8

Exemple 2: MusicalNodes (escollida de http://www.visualcomplexity.com )

MusicalNodes és un sistema de visualització de les col·leccions de música digital.

Els artistes, àlbums, cançons i gèneres estan representats com a nodes en una xarxa, on els estils musicalment similars estan connectats uns amb uns altres.

Un gràfic de la força basada determina les posicions dels nodes, sobre la base de dades amb el tempo de la cançó, gènere i artistes similars.

Proporciona una bonica i colorida visió general de la música d'un cop d'ull i ofereix noves perspectives sobre la seva col·lecció. MusicalNodes es un sistema de visualització de les coleccions de música digital.

3) Quins dels següents factors consideres més importants per a l’evolució del programari, en quin ordre jeràrquic?: Idees intel·lectuals, empreses de software, comunitats de codi obert, processos culturals i socials dels usuaris. Justifica breument la resposta.

1 Idees

2 Intel·lectuals,

3 processos culturals i socials dels usuaris.

4 Empreses de software,

5 Comunitats de codi obert

Les idees(1) d'aquests intel·lectuals(2) (Alan Kay, Ivan Sutherland, Ted Nelson , Douglas Engelbart, etc.) van ser les que van servir per posar les bases del programari.

La història del programari d'Autoria i de "mitjans" va lligada a processos culturals i socials.(3) Els "mitjans moderns" són el resultat de les tecnologies i revolucions culturals que es van desenvolupar entre la segona meitat del Segle XVIII i la primera del Segle XX. A) Elements culturals: els periòdics a gran escala, la pintura, l’edició de revistes, llibres, fotografia, cinema, ràdio, televisió,. B) Elements socials (les dades) procedeixen d'una àmplia gamma d'àmbits de la societat: estadística social, economia, gestió d'empreses o mercats financers.

Page 9: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

9

Empreses de Programari(4) gran part de l'evolució de mitjans es producio en els centres de recerca de les empreses com:

- PARC de Xerox, (Centre de Investigació de Palo Alto) fundat en 1970. Ha estat responsable per desenvolupaments ben coneguts i importants tals com l'el la interfície gràfica d'usuari (GUI), el modern computador personal, la programació orientada a objectes,

- MIT, Massachusetts Institute of Technology) lloc on es va crear el primer ordinador amb processador de mitjos a carrec on també va desenvolupar el revolucionari programa de Sketchpad d'Ivan Sutherland entre altres esdeveniments.

- Apple: l'empresa creadora del Macintosh va ser que l'ordinador personal i ara superconeguda per els seus models avançats tant de telefons com de tabletes

Les comunitats de codi obert (5) van aparèixer mes endavant i serveixen per fer mes eficients les tecnologies que ja s'empren en els diversos sectors dels mitjans. Per exemple la coneguda comunitat Linux i les seues variants del sistema operatiu que el que fan es millorar el sistema operatiu sobre el que se trevalla.

Page 10: Fonaments i Evolució de la Mutimedia PAC 2

10