fitxa pedagÒgica dictadura-transició-democràcia€¦ · de 1968 en tria dos d’uns quaranta...

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Dictadura-transició-democràcia

.

FITXA PEDAGÒGICA Dictadura-transició-democràcia

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Dictadura-transició-democràcia

ÍNDEX PREPARA’T PER AL LLIURE FITXA ARTÍSTICA .....................................................................................2 INFORMACIÓ PRÈVIA ..............................................................................3

Sobre l’obra.....................................................................................3 Sobre els creadors..........................................................................4

© fotos d’assaig Ros Ribas ................................................................................ PER TREBALLAR A L’AULA PROPOSTES DIDÀCTIQUES .................................................................. 8

Relacionades amb el context ........................................................8 Relacionades amb l’escenografia ................................................11 Relacionades amb la posada en escena......................................13 Relacionades amb els personatges .............................................16 Relacionades amb l’exposició.......................................................17 Relacionades amb el material gràfic.............................................18

© fotos d’assaig Ros Ribas

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica- Dictadura-transició-democràcia temporada 2009/10

- 2 -

FITXA ARTÍSTICA Teatre Lliure (Espai Lliure): del 8 d’abril al 2 de maig

Dictadura – Transició – Democràcia

creació i direcció Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs

intèrprets dictadura I (1962): Nao Albet fill / Marcel Borràs estudiant / Clara Cols embarassada / Biel Duran un de Rubí / Jordi Figueras Llibert / Lina Lambert mestressa / Agnès Mateus secretària / Juan Navarro exmossèn dictadura II (1968): Nao Albet / Marcel Borràs / Clara Cols / Biel Duran / Jordi Figueras / Lina Lambert / Agnès Mateus / Juan Navarro transició (1978): Nao Albet Francisco / Marcel Borràs Pedro / Clara Cols Montserrat / Biel Duran Àngel Sans / Jordi Figueras Canales / Lina Lambert Carmen / Agnès Mateus Sara / Juan Navarro Talavera democràcia (1989): Nao Albet Ezequiel / Marcel Borràs Aritz / Clara Cols Costigan / Biel Duran Matthew / Jordi Figueras Paul, Dunkan / Lina Lambert Patrice / Agnès Mateus Sánchez / Juan Navarro Rodríguez

escenografia Montse Amenós / vestuari María Araujo / caracterització Toni Santos / il·luminació Xavier Clot (a.a.i.) / assessor històric 2a. part Pablo González / coreografia 4a. part Amparo Fernández

ajudants de direcció Xavier Martínez, Roser Blanch i Anabel Labrador / ajudant d’escenografia Jose Novoa / ajudanta de vestuari Mireia Llatge / alumnes en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals María Fernanda Cárdenas Palomo i Laia Muntaner Maya / alumne en pràctiques de direcció i dramatúrgia de l’Institut del Teatre Pablo Gisbert

construcció d’escenografia Tallers del Teatre-Auditori Sant Cugat

i els equips del Teatre Lliure

producció Teatre Lliure


- 3 -

INFORMACIÓ PRÈVIA SOBRE L’OBRA ................................................................................

L’espectacle Dictadura – Transició – Democràcia és una peça que recull quatre obres breus. Cadascuna té per tema un moment de la història recent catalana i espanyola, fent servir d’eix cronològic l’any de naixememnt de cada un dels quatre dramaturgs-directors: 1962, 1968, 1978 i 1989.

Cada proposta ha hagut d’escollir dos actors, fins arribar als vuit que surten a l’espectacle. Qui es responsabilitza de l’any 1962, tria dos actors o actrius d’uns cinquanta anys; el responsable de 1968 en tria dos d’uns quaranta anys; el de 1978 en tria dos de trena i els nascuts el 1989 en truien dos d’uns vint anys.

Cada obra ha de durar uns vint minuts. Cada equip pot escollir si estableix algun lligam dramatúrgic amb les altres tres obres (per mitjà de la continuïtat d’algun objecte, o establint filiacions entre els seus personatges, per exemple).

Una panoràmica de la història recent del nostre país a través de quatre generacions i de quatre poètiques teatrals.



- 4 -

SOBRE ELS CREADORS ................................................................................

Xavier Albertí /dictadura I - direcció (Lloret de Mar, 1962)

Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical. Titulat Superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre, entre el 1996 i el 1999 va dirigir el Festival Grec de Barcelona. Ha estat director de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull.

Entre d’altres, ha estat guardonat amb els següents premis: premi Butaca al Millor Director per Vianants, premi ADE “Cipriano de Rivas Chérif” a la Millor Adaptació per Maestros antiguos, premi de la Crítica de València al Millor Espectacle no Valencià per Mestres antics, premi Butaca a la Qualitat i al Saber Fer per la programació del Festival Grec, premi Nacional Adrià Gual, premi Extraordinari d’Art Dramàtic de l'Institut del Teatre.

últims treballs com a director

2009 Al cel! (un oratori per a Jacint Verdaguer). Espai Lliure. Pasión sin puñales. Circo Price, Madrid.

2008 El bordell, de Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. La corte del faraón. Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya - Girona/Salt. Soterrani, de Josep M. Benet i Jornet. Sala Beckett. Pinsans i caderneres, amb text de Narcís Comadira. Teatre Municipal de Girona.

2007 La caiguda d’Amlet (o la caiguda de l’hac), de Jordi Oriol. Sala Beckett. Recital de poesia catalana. Mostra de cultura catalana a Nova York Made in Catalunya. Baryshnikov Ars Center . El dúo de La Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. Assajant Pitarra, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure.

2006 Sangre Lunar, de J. Sanchis Sinisterra. Centro Dramático Nacional. PPP, amb Lluïsa Cunillé, a partir de textos de Pier Paolo Pasolini. Teatre Lliure. Tennessee, sobre i a partir de textos de Tennessee Williams. Teatre Romea. De Manolo a Escobar. Teatre Condal. Crónica sentimental de España. Sala Muntaner.


- 5 -

Lluïsa Cunillé / dictadura I - dramatúrgia (Badalona, 1962)

És una de les autores teatrals catalanes més actives dels darrers anys. Es va formar com a dramaturga a la Sala Beckett de Barcelona, on durant tres anys va participar als seminaris de dramatúrgia textual impartits per José Sanchis Sinisterra. Des de l’estrena de la seva primera obra, Rodeo (Premi Calderón de la Barca 1991), Cunillé no ha deixat d’estrenar i publicar nous textos. És cofundadora amb PacoZarzoso i Lola López de la Companyia Hongaresa de Teatre l’any 1995. El 2007 va rebre el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya. Entre la seva àmplia producció, destaquen Accident (1996, Premi de la Institució de les Lletres Catalanes), La venda (1997), L’afer (1999, Premi Ciutat d’Alcoi), Passatge Gutenberg (2000, Premi de la Crítica de Barcelona) i El gat negre (2001). La relació de Lluïsa Cunillé amb el Teatre Lliure s’inicia el 2002 de la mà de Xavier Albertí, per a qui escriu una versió del Troilus i Cressida de Shakespeare. Posteriorment vindran Et diré sempre la veritat (2002), Il·lusionistes (2004), Occisió (2005), PPP (2005), La cantant calba al Mc Donald’s (2006), El dúo de La Africana (2007) i Assajant Pitarra (2007). El 2008ha rebut el premi Lletra d’Or per l’edició d’Après moi, le déluge. Lluïsa Cunillé és dramaturga resident del Teatre Lliure.

últimes estrenes de teatre

2008 El bordell. Dir. Xavier Albertí. Sala Fabià Puigserver. La corte del faraón. Festival Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya – Girona/Salt.

2007 Après moi, le déluge. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure Assajant Pitarra, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure. El dúo de La Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure.

2006 La cantant calba al McDonald’s. Dir Joan Ollé. Teatre Lliure. PPP, amb Xavier Albertí, a partir de textos de Pier Paolo Pasolini. Teatre Lliure.

2005 Occisió. Dir. Lurdes Barba. Teatre Lliure.

2004 Barcelona, mapa d’ombres. Dir. Lurdes Barba. Sala Beckett. Vianants. Escrita amb Paco Zarzoso. Dir. Xavier Albertí. Sala Beckett. Il·lusionistes. Dir. Paco Zarzoso. Teatre Lliure.


- 6 -

Roger Bernat/ dictadura II – creació i direcció (Barcelona 1968) Inicia la seva formació en el camp de l’arquitectura, a partir de la qual s’interessa pel teatre. Estudia direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es gradua amb el Premi Extraordinari 1996. L’any 1997 funda General Elèctrica amb Tomàs Aragay, un Centre de Creació per al Teatre i la Dansa que tanca l’any 2001. És autor i ha dirigit, entre d’altres, els següents espectacles: 10.000 Kg (Premi Especial de la Crítica 96/97); Confort Domèstic (Premi de la Crítica al Text Dramàtic 97/98), Trilogia 70 que inclou els títols: Joventut EUROPEA, Flors (Jordi Vilches: Premi de la Crítica Actor Revelació 99/00) i Que algú em tapi la boca; Bona Gent (2003) i Amnèsia de Fuga (2004). De la col·laboració regular amb el dramaturg Ignasi Duarte, en destaca Rimuski, un projecte teatral a partir de l’experiència de taxistes de diverses capitals del món. Des del 2005 col·labora regularment al diari El Mundo. Al Teatre Lliure ha estrenat Àlbum (1998), Bones Intencions (2003), LA LA LA LA LA (2004), Tot és perfecte (2005) i Das Paradies Experiment, un espectacle nascut d’un projecte presentat al Centre d’Art La Panera de Lleida, al Festival Loop’05 de Barcelona i a la Galerie Anita Beckers de Frankfurt. El 2008 presenta Domini públic dins el cicle Radicals Lliure, del qual en farà una versió online aquest any, i el 2009 va estrenar Pura coincidència. Per al 2010 en prepara també Nosotros, amb el coreògraf portuguès Miguel Pereira. Jordi Casanovas/ transició – creació i direcció (Vilafranca del Penedès, 1978)

Director i dramaturg de la companyia Flyhard, ha escrit més d’una vintena de textos, d’entre els quals destaquen Julia Smells (Festival Grec, juliol 2009) La Revolució (La Villarroel, Febrer 2009), Lena Woyzeck (Temporada Alta, novembre 2008), La Ruïna (La Villarroel, setembre 2008), City/Simcity (Sala Beckett, gener 2007), Andorra (Versus Teatre, agost 2006), Tetris (AREAtangent, abril 2006) i Wolfenstein (AREAtangent, gener 2006). Ha obtingut el Premi Ciutat de València per Estralls (Edicions Bromera), el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer (Edicions 62), el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra i el Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions. La trilogia formada per Wolfenstein, Tetris i City/Simcity ha rebut el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el Premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral de 2006 i diverses nominacions als Premis Butaca i Max. Premi Butaca al millor text teatral de 2009 per La Revolució.


- 7 -

Nao Albet/ democràcia – creació i direcció (Barcelona, 1990) Amb una experiència teatral com a actor que es remunta al 2001, es va iniciar les seves activitats com a director en sessions de vídeo art amb PUNCH. Season 1 and 2. El 2007 debuta al cicle Radicals Lliure amb Teenager Experience: Straithen con Freigthen, en connivència amb Marcel Borràs. Una experiència que repeteixen ja com a codirectors el 2009 amb Guns, Childs and Videogames. Marcel Borràs/ democràcia – creació i direcció (Olot, 1989)

Debuta com a actor el 2003, i a partir del 2006 compagina la seva feina amb la direcció. La seva primera experiència en aquest àmbit ha estat el curtmetratge 4 amigos. El 2007 debuta al cicle Radicals Lliure amb Teenager Experience: Straithen con Freigthen Guns, fent equip amb Nao Albet, i el 2009 ja codirigeixen junts Guns, Childs and Videogames, dins el mateix cicle.



- 8 -

PROPOSTES DIDÀCTIQUES A continuació us presentem diferents propostes didàctiques relacionades amb el context, l’escenografia, els personatges i el material gràfic, per tal que els professors triïn les activitats més adients per treballar àrees com la història, la geografia, la literatura, la llengua, l’art i la plàstica. ................................................................................

RELACIONADES AMB EL CONTEXT

Dictadura/ transició/democràcia

La dictadura

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa perquè Franco concentrava el poder executiu i el legislatiu, trencant-se doncs el principi de separació de poders propi d'un règim democràtic. Un potent aparell policíac que perseguia els membres del partits i dels sindicats clandestins i un fort aparell propagandistíc són dues característiques més del franquisme.

Tot plegat va configurar un règim molt personalista que no va sobreviure a la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975, en aquest moment comença el periode conegut com a transició.


- 9 -

Més informació sobre el context: ................................................................................ Filmografia

Salvador (Puig Antich) de Manuel Huerga, 2006 A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d’esquerres format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, posa a prova la policia, al cpmetre varis atracaments a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir diners per recolzar els sectors més combatius del moviment obrer. En un primer moment, l’èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona els joves del MIL una sensació d’invulnerabilitat que acaba bruscament al stembre de 1973, quant efectius de la Brigada Polític Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el que es mor un jove inspector de policia.

Salvador Puig Antich resulta greument ferit i, després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona, a la espera d’un consell de guerra. Però el 20 de desembre de 1973 es produeix l’atemptat de ETA contra el president del Govern Franquista, l’almirall Carrero Balnco, i, Salvador Puig Antich es convertirà en el cap expiatòri que un sector del Règim ffranquista reclamava, va ser executat per “garrote vil”, el 2 de març de 1974.

Bucarest, la memòria perduda, de Albert Solé, 2009 Narra la recerca personal que fa Albert (un periodista nascut a l’exili el 1962) per recuperar les seves pròpies arrels, enmarcades entre un doble exili. El seu pare, el polític Jordi Solé Tura, que acabaria convertint-se en figura clau durant la Transició Espanyola, va ser obligat a exiliar-se per la seva militància antifranquista a finals de 1950. Ara, després d’una vida plena d’experiències polítiques i personals, Jordi ha iniciat un nou exili interior, aquesta vegada sense possibilitat de retorn: la lluita contra l’alzheimer

................................................................................


- 10 -

ACTIVITATS SOBRE EL CONTEXT

1. Aquest espectacle són quatre obres en una, cada un d’aquestes peces ens explica una història d’un determinat moment històric, els anys són els següents: 1962, 1968, 1978 i 1989. Busca el context històric de cada un d’aquests anys i digues quines relacions es pot establir entre l’espectacle i el context històric, raona la teva resposta.

2. Després de veure l’espectacle, explica breument quines eren les condicions generals de les dones sota el franquisme i quina era la situació dels drets humans. Exemplifica-ho i relaciona-ho amb escenes dels diferents espectacles.

3. Les pel·lícules que us hem proposat ens serveixen per contextualitzar el context sociopolític i cultural dels últims anys de dictadura i del procés de transcició, tant la pel·lícula Salvador, i el documental Bucarest, parlen sobre fets reals i sobre dos personalitats. Busca més informació sobre aquests dos protagonistes a través de diaris de l’època, internet, etc, i contesta les preguntes següents: Quan es va abolir la pena de mort a Espanya? Què és Aministia Internacional? Quan es pot dir que va començar el periòde anomenat com a Transició? Quins van ser els fets que van marcar aquest canvi? A quin any van ser les primeres el·leccions democràtiques?



- 11 -

RELACIONADES AMB L’ESCENOGRAFIA Cada obra de teatre transmet moltes informacions simultànies a través dels diferents llenguatges escènics. Els decorats, el vestuari o la música, entre d'altres, formen part d’aquesta posada en escena. El director fa una determinada lectura de l’obra i, conjuntament amb el seu equip, pren unes opcions estètiques.

................................................................................ ACTIVITATS SOBRE L’ESCENOGRAFIA

1. Com has vist, l’escenografia d’aquest espectacle és molt peculiar. S’ha configurat la Sala Fabià Puigserver d’una manera molt diferent. A continuació et passem l’enllaç on pots veure aquesta transformació de l’escenari: http://www.youtube.com/watch?v=-qSDbdC1ROY


- 12 -

Digues quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció en cada cas. Que t’evoquen? Hi ha algun element que es vagi repetint en els diferents escenaris?

2. L’escenografia ens ajuda a endinsar-nos a l’espectacle. Creus que és una escenografia contemporània o d’època? Quins són els objectes representatius del context històric? Imagina’t què hi trobariem si aquest espectacle estigués ambientat als nostres dies.


- 13 -

RELACIONADES AMB LA POSADA EN ESCENA

El llenguatge és la capacitat de l'ésser humà de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Una llengua o idioma és una representació particular d'aquesta capacitat. Hi ha molts tipus de comunicar, entre ells els llenguatges artístics, com poden ser el teatre, el cinema, la música, l’art, la literatura. Aquests llenguatges molt sovint tenen punts en comú, i fins i tot es complementen.

................................................................................ ACTIVITATS SOBRE LA POSADA EN ESCENA

1. Aquest espectacle ha requerit una posada en escena molt complexa, cada obra té una escenografia diferent i per tant una posada en escena diferent. Descriu els llenguatges que s’utilitzen a cada escenografia? És propi de l’època de la qual parlen? Fixa’t en el paràgraf següent i subratlla les paraules o expressions que ens indiquen el moment històric que ens presenten, quines característiques h trobes? raona la teva resposta.


- 14 -

TEXT: MESTRESSA- (Mentre es disposa a encendre unes espelmes) Que nadie se mueva de su sitio que la luz vuelve en seguida. SECRETÀRIA- Si és com ahir i abans dáhir ni “las oscuras golondrinas volverán” aquesta nit. UN DE RUBÍ- Això passa des que han il.luminat “las murallas de Ávila”. MESTRESSA- (Mentre encén les espelmes) Un poco de paciencia, un poco de paciencia que todas son nuevas y tardan en prender. ESTUDIANT- Al carrer tampoc no n´hi, de llum. (Encén un transistor i se lénganxa a lórella) FILL- Darrerament només hem aconseguit veure sencer per la televisió el “Festival de exaltación de la Jota”. (Toca unes notes amb una guitarra que agafa dún racó) MESTRESSA- Tú haz el favor de no echar más leña al fuego y ayúdame con las velas. FILL- No les hauràs arreplegat de lésglèsia de Betlem, aquestes espelmes? MESTRESSA- Estas velas no son de difunto. SECRETÀRIA- Amb tanta espelma ens morirem de calor. EMBARASSADA- Miri, senyora Rubio, torni´m les meves dues pessetes que jo meń torno a casa meva. MESTRESSA- ¿Y qué hará a estas horas en su casa, en su estado, sin luz y con luna nueva? EMBARASSADA- Això és cosa meva. Vostè torni´m els meus diners que abans dáhir ja em vaig quedar sense diners ni la “Bonanza”. EXMOSSÈN- ¿Quiere que la acompañe a su casa? EMBARASSADA- No cal, mossèn, que visc aquí mateix i si ensopego ja veu que cauré sobre tou. MESTRESSA- ¡Sólo nos faltaria eso ahora, un aborto consentido en la escalera! Mejor se queda aquí hasta que vuelva la luz. …………………………………….. CARMEN LOSADA Montse. Escúchame. CANALES Stop! Tothom s’atura i observa la conversa de Carmen i Montserrat MONTSERRAT Pedona, Carmen, el meu nom és Montserrat. Ja ho saps. CARMEN LOSADA Munrserrat. Mira, creo que aunque llamémos a un taxi, Joan Maria no podría llegar a tiempo... Me entiendes?


- 15 -

MONTSERRAT No, no entiendo. Quiero que me seas explícita, Carmen. Camen s’endú Montserrat cap a un racó. Canales s’hi acaba incorporant. La resta es mouen cap a l’altre costat. FRANCISCO ¿Qué está pasando? PEDRO Eso. Pero en castellano, que en catalán no pillamos nada. TALAVERA Incidèncias varias. MONSERRAT Què m’ha de dir, Carme? (...) CARMEN LOSADA La dirección considera que es prudente evitar algunos contenidos potencialmente peligrosos.



- 16 -

RELACIONADES AMB ELS PERSONATGES Els personatges, la gran majoria de vegades, són els qui porten el pes de l’obra. Cada un té una presència concreta, un vestuari, uns moviments, una gesticulació singulars. Tal com succeeix a la vida real, els personatges no són estàtics, tenen una evolució, una transformació, però cada un té el seu rol.

© fotos d’assaig Ros Ribas ................................................................................ ACTIVITATS SOBRE ELS PERSONATGES

1. Com has vist, a l’obra hi apareixen interprets que fan més d’un paper, quins són aquest personatges? Descriu les característiques d’aquests personatges en cada una de les diferents parts de l’espectacle.


- 17 -

RELACIONADES AMB L’EXPOSICIÓ ................................................................................ L’exposició que trobareu en el vestíbul de la Sala Fabià Puigserver, està relacionada amb l’espectacle de Dictadura-transició-democràcia. La temàtica principal que recull l’exposició és el el cartell publicitari del anys compresos entre1960 fins el 1990. PUBLICITAT

POLÍTICA

1. Com has vist, en l’apartat de publicitat, alguns d’aquests cartells són de productes que encara existeixen, busca retalls de la publiciat actual d’aquests mateixos productes.


- 18 -

RELACIONADES AMB EL MATERIAL GRÀFIC ................................................................................

1. Aquest és el cartell de l’espectacle, identifiques les imatges? Qui són? Contextualit-se’ls en el seu periòde.

2. El format d’aquest cartell ens recorda l’estil d’un artista contemporani americà, saps de qui estem parlant? Quin és el nom del moviment artístic? I de quins anys estem parlant?

fitxa pedagÒgica dictadura-transició-democràcia€¦ · de 1968 en tria dos d’uns quaranta...

Documents