a esprés d’uns dies de - fedac
TRANSCRIPT
Avui ens tornem a retrobar després d’uns dies de
vacances. En silenci, dediquem una estona a pensar en
tot allò que hem viscut aquests dies…
Silenci…
Tanca els ulls
Pensa en una cosa que et fa sentir content/a
que hagis fet aquests dies.
Quan ho tinguis, surt a la pissarra i dibuixa un
gran
SOMRIURE
De ben segur, estem molt contents perquè hem pogut
estar amb la família i poder gaudir, tots junts, d’aquestes
festes.
Estem molt contents perquè ens tornem a trobar amb els
nostres amics de l’escola, i de tant contents que estem…
ens dediquem un gran somriure per celebrar que
comencem un nou trimestre amb molta il.lusió i ganes de
fer les coses ben fetes. Comencem amb OPTIMISME!
EL PES D'UN SI
Si la nota digués: una nota no fa cap melodia....
no hi hauria simfonia.
Si la paraula digués: una paraula no pot fer cap pàgina...
no hi hauria llibre.
Si la pedra digués: una pedra no pot dreçar una paret...
no hi hauria casa.
Si la gota d'aigua digués: una gota d'aigua no pot fer un
riu...
no hi hauria oceà.
Si el gra de blat digués: un gra no pot sembrar un camp...
no hi hauria collita.
Si l'home digués: un gest d'amor no pot salvar la humanitat...
mai no hauria justícia, ni pau, ni dignitat,
ni felicitat damunt la terra dels homes.
(
I tu?
A quin costat de la balança
estàs?
“Ningú aconsegueix la meta amb
un sol intent. Ni perfecciona la
vida amb una sola rectificació, ni
arriba a prendre altura amb un
sol vol. Ningú camina per la vida
sense haver trepitjat en fals moltes
vegades.”
Paulo Coelho
ROCK’N ROLL
Catarres
Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock’n’Roll.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan Catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó,
Una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Jo sé d'uns vaixells
Jo sé d'uns vaixells que es queden al port
de por que els corrents no se'ls enduguin.
Jo sé d'uns vaixells que es rovellen dins el port
perquè mai no arrisquen una vela a fora.
Jo sé d'uns vaixells que s'obliden de sortir:
tenen por del mar, a força d'envellir,
i mai no han solcat les ones,
el seu viatge ha acabat abans de començar.
Jo sé d'uns vaixells tan encadenats
que ja no es recorden de com mirar-se.
Jo sé d'uns vaixells que es queden a clapotejar
per estar ben segurs de no separar-se!
Jo sé d'uns vaixells que se'n van de dos en dos
a afrontar el mal temps i la tempesta és a sobre.
Jo sé d'uns vaixells que s'esgarrinxen una mica
per les rutes oceàniques on els duen els seus jocs.
Jo sé d'uns vaixells que mai no han acabat
de casar-se cada dia de la seva vida
i que no temen d'allunyar-se, a vegades,
l'un de l'altre, un instant, per retrobar-se millor.
Jo sé d'uns vaixells que retornen a port
tocats pertot arreu, però més grans i més profunds.
Jo sé d'uns vaixells sorprenentment semblants
quan ho han compartit tot sota anys de sol.
Jo sé d'uns vaixells que tornen de l'amor
quan ja han navegat fins al seu darrer dia
sense plegar mai les seves ales de gegants
perquè tenen un cor de talla d'oceà.
La petita llavor
Hi havia una vegada una petita llavor. Era tossuda. Mai havia
pogut donar fruit. Però ella, malgrat tot, cada any demanava al
sembrador
- Per què no em sembres com l'any passat, em regues una mica
més i em dones l'oportunitat de créixer? Ja veuràs com aquest any
donaré fruit.
El sembrador la mirava i ... sempre acabava per dur-se-la al camp.
Allí la sembrava, la regava, i amb una mica d'esperança en el cor
marxava a casa a passar l'hivern.
Però vet aquí que els anys eren cada vegada més dolents per a la
petita i tossuda llavor: La pluja no queia al seu temps, el fred
tancava amb una closca de gel la terra i la llavor no podia treure el
seu brot. I allà, sota terra, es tancava desesperada fins al proper
any.
El sembrador, carregat de bona fe, quan arribava l'estiu, anava al
camp i després de trencar el gel, la recollia, la netejava i la
guardava en el graner. Tot esperant la tardor. Aleshores, quan
sentia la demanda de la petita i tossuda llavor, la tornava a agafar i
altra vegada la tirava al solc. I somiava que la seva llavor es feia
gran i es multiplicava en un grapat d'espigues daurades ...
Un dia el sol va sortir més rialler que mai i, observant, va contemplar
com la petita i tossuda llavor sortia de la crosta de gel, primer un
bracet, després l'altre i finalment el seu caparró rodó, i fins i tot es
posava un bonic vestit daurat ...
Quan l'endemà el sembrador va anar a donar un volta pel seu
camp, va contemplar en silenci aquesta meravella i, tot assecant-se
unes llàgrimes, va donar gràcies al cel.
(
Què et suggereix aquesta imatge?
(
A les escoles FEDAC, volem aprendre d’una manera diferent i
valorar per sobre de tot, la feina ben feta.
Volem aprendre idiomes i utilitzar tots els llenguatges per
ser nens i nenes que sapiguem respondre i viure a les
demandes de la societat del demà.
Les nostres escoles volem diferenciar-nos de les altres i per
això, no deixem mai de pensar i crear per canviar.
Quines coses et sembla que canvien a l’escola i la fan
diferent des de que vas començar quan només tenies 3
anys?
JO PENSO AMB L’EDUCACIÓ, COM I QUÈ VOLEM APRENDRE.
(
ROCK’N ROLL
Catarres
Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock’n’Roll.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan Catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó,
Una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
DEL NEGATIU AL POSITIU
En totes les coses negatives que podem dir-nos... Déu té una
resposta positiva.
Quan diem: - És impossible
Déu diu: - Tot és possible (Lluc 18:27)
Quan diem: - Estic cansat
Déu diu: - Jo t'alleujaré (Mateu 11:26-30)
Quan diem: - Ningú m'estima
Déu diu: - Jo t'estimo (Joan 3:16 & 13:34)
Quan diem: - Ja no puc continuar així
Déu diu: - La meva gràcia et basta (II Corintis 12:9 & Salms 91:15)
Quan diem: - Estic confós
Déu diu: - Jo t'ensenyaré el camí (Proverbis 3:5-6)
Quan diem: - No puc més
Déu diu: - Tot és possible (Filipencs 4:13)
Quan diem: - He fallat
Déu diu: - Jo et perdono (1 Joan 1:9 & Romans 8:1)
(
ARE YOU A SUPERHERO?
WHAT CAN YOU DO?
https://www.youtube.com/watch?v=d-diB65scQU
Comparteix el què t’inspira aquesta
imatge.
Què diries que té a veure amb el valor
d’aquest mes?
“Si el pla A no
funciona, passa al pla
B i sinó recorda que
l'alfabet té més
lletres!”
Anònim
(
ROCK’N ROLL
Catarres
Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins,
carretera i manta i la guitarra entre els dits
amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar als déus del Rock’n’Roll.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan Catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà
la vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó,
Una cançó per el somriure més bonic d’aquesta nit,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
(
Qui tingui por...
Qui tingui por de caminar, que no deixi la mà de la
seva mare;
qui tingui por de caure, que romangui assegut;
qui tingui por d'escalar, que segueixi al refugi;
qui tingui por d'equivocar-se de camí, que es
quedi a casa...
Però qui faci tot això ja no podrà ser home,
perquè allò propi de l'home és arriscar-se.
Podrà dir que estima, però no sap estimar,
perquè estimar és ser capaç d'arriscar per altres.
Vents de llibertat.
DENIP, Dia escolar de la no-violència i la pau
“Espero que algun dia les persones puguin viure juntes en pau i harmonia. És un ideal que espero arribar a viure i
pel qual, si cal, estic disposat a morir.”
Sabeu qui és? Perquè creieu que se’l té com a referent en
la construcción de la pau?
Us recomanem mirar la pel·lícula INVICTUS. Us en deixem
un fragment…
https://www.youtube.com/watch?v=BhEQ4MYCMH8
(
Cliqueu a l’enllaç i mireu el video amb atenció..
https://www.youtube.com/watch?v=NtyZxqg9Lxw&list=PLHcNXjeh7-
fjgBQ52PVwiBDBgJ2d16U31
Amb qui t’identifiques més dels dos personatges?