finances per a no financers

Barcelona Activa ESTAY GRUPO CONSULTOR

Barcelona Activa Estay Grupo Consultor

Activitats cofinançades per:

Finances per a no financers Equip d’Estay Grupo Consultor


El resultat de l’empresa

Com a conseqüència de les operacions que realitza l’empresa, es produeixen uns ingressos i unes

despeses, de la diferència de les quals sorgeix el resultat del període.

Resultat = Ingressos - Despeses

Ingressos > Despeses = BENEFICI

Ingressos < Despeses = PÈRDUES

Introducció


Principals tipus d’ ingressos

Vendes : Són les entregues de béns o serveis als clients.

Ingressos financers: Són els interessos que es perceben dels bancs i altres institucions financeres per

a les inversions que efectua l’empresa.

Introducció


Introducció

Principals tipus de despeses

Cost dels materials : És l’ import que s’ha de pagar als subministradors dels articles que ha consumit

l’empresa.

Despeses de personal: Sous i seguretat social dels empleats de l’empresa.

Impostos: Són els tributs que es paguen a l’ Estat i altres organismes oficials.

Despeses financeres: Són els interessos i comissions que cobren els bancs i altres institucions

financeres pels diners i serveis que presten.

Amortització: Materialització del desgast que pateix l'immobilitzat.

Despeses generals: Material d’oficina, lloguer,…


El cost dels materials

Per què NO coincideix el cost dels materials amb la compra de materials?

+ Compres

+ Existències inicials

- Existències finals

____________________________________

= Cost dels materials consumits

Introducció


L’amortització

L’amortització reflecteix el desgast que pateixen els elements de l’immobilitzat. Si una empresa vol

conèixer el resultat real que ha obtingut, haurà d’afegir al seu compte de resultats l’amortització.

El mètode d’amortització més utilitzat és el lineal:

Quota anual: Valor amortitzable / Nombre d’anys de vida útil

Quota anual: (Valor d’adquisició – Valor residual) / Nombre d’anys de vida útil.

És el valor del bé al final de la seva vida útil

Introducció


Reflecteix la situació patrimonial de l’empresa → Informa de l’ACTIU i del PASSIU

ACTIU

BÉNS

+

DRETS

PATRIMONI NET

+ PASSIU

OBLIGACIONS (DEUTES)

LIQUIDITAT

-

+

EXIGIBILITAT

-

+

Inversions realitzades Com finança l'inversió

∑ A = ∑ PN i P

Balanç de situació


Caracteristiques

ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU

Terrenys

Maquinària

Matèries primeres

Clients

Caixa i Bancs c/c

TOTAL ACTIU

3.000

1.300

2.000

1.000

700

8.000

Capital social

Reserves

Deutes a Ll/t

Préstecs bancaris a Ll/t

Proveïdors

TOTAL PAT. NET I PASSIU

4.000

2.000

1.000

600

400

8.000

Ord

en

at

de

me

no

r a

ma

jor

liq

uid

ita

t

Actiu = Passiu

Ord

en

at d

e m

en

or a

ma

jor e

xig

ibilita

t

En alguns països com Estats Units els criteris d’ordenació són al revés

Exemple


Present

Any 1

Any 2 Any n

PASSAT FUTUR

CURT

LLARG

Terminis de temps



ACTIU

PASSIU

PATRIMONI NET

(Recursos o Fons Propis)

NO CORRENT

Tots aquells actius amb permanència a

l’empresa major a dotze mesos Immobilitzat

(intangible, material, immobiliari i financer).

CORRENT

Tots aquells actius amb permanència a

l’empresa inferior a dotze mesos Actius no

corrents mantinguts per a la venda, existències,

realitzable i tresoreria.

NO CORRENT

Tots aquells deutes amb venciment superior a

dotze mesos.

CORRENT

Tots aquells deutes amb venciment inferior a

dotze mesos.

Tots aquells elements de finançament que no

són deute aliè Capital, reserves, romanent i

resultat d’exercici:

PN = Actiu – Deute Aliè

Grups patrimonials


Normes de valoració

La correcta valoració dels actius i passius és requisit indispensable perquè la

informació del balanç sigui fiable.

Totes les empreses han de valorar les seves transaccions d’acord amb les normes

contingudes en el Pla General de Comptabilitat.


11


LIQUIDITAT

-

+

EXIGIBILITAT

-

+

ACTIU

PATRIMONI NET

+ PASSIU

∑ A = ∑ PN i P

NO CORRENT

Immobilitzat INTANGIBLE

Immobilitzat MATERIAL

Immobilitzat IMMOBILIARI

Immobilitzat FINANCER

CORRENT

AnoC MANTINGUTS PER LA VENDA

EXISTÈNCIES

REALITZABLE

TRESORERIA

PATRIMONI NET (Recursos propis)

CAPITAL

RESERVES

ROMANENT

RESULTAT D’EXERCICI

PASSIU NO CORRENT (Recursos aliens LL/T)

DEUTES A LLARG TERMINI

PASSIU CORRENT (Recursos aliens C/T)

DEUTES A CURT TERMINI

Grups patrimonials


ACTIU

PATRIMONI NET I PASSIU

ACTIU FIX

Terrenys

Maquinària

3.000

1.300

FONS PROPIS

Capital social

Reserves

4.000

2.000

ACTIU CORRENT

Existències

Matèries primeres

Realitzable

Clients

Disponible

Caixa i Bancs c/c

TOTAL ACTIU

2.000

1.000

700

8.000

EXIGIBLE

Exigible a llarg termini

Deutes a Ll/t

Exigible a curt termini

Préstecs bancaris a c/t

Proveïdors

TOTAL PAT. NET I PASSIU

1.000

600

400

8.000

Exemple



L’amortització acumulada i les provisions

ACTIU PAT. NET I PASSIU

FIX

<Amortització Acum.>

FONS PROPIS

<Pèrdues d’exercicis ant.>

<Pèrdues de l’exercici>

CORRENT

Existències

Realitzable

<Provisions clients d.c.>

Disponible

EXIGIBLE

Les amortitzacions acumulades, les provisions efectuades i les pèrdues del darrer

exercici o anteriors, es posaran en el balanç restant.


ANÀLISI ECONÒMIC-FINANCER

ÀMBIT EXTERN


Concepte de l’anàlisi dels estats financers

L’anàlisi dels estats financers, també coneguda com l’anàlisi econòmic-financer,

l’anàlisi de balanços o l’anàlisi comptable, és un conjunt de tècniques utilitzades

per a diagnosticar la situació i perspectiva de l’empresa amb l’objectiu de poder

prendre decisions més correctes.

16

Introducció


Introducció

Limitacions de l’ anàlisi dels estats financers

Com en qualsevol conjunt de tècniques d’aplicació a la gestió empresarial, l’anàlisi

d’estats financers té diverses limitacions que cal tenir en compte:

Sol basar-se en dades històriques.

Els tancaments solen referir-se al 31 de desembre.

Les empreses manipulen les seves dades comptables.

La informació comptable no reflecteix la inflació.

17


ANÀLISI FINANCER


Càlcul de percentatges

Anàlisi de balanços

El càlcul de percentatges consisteix en dividir cada element del balanç pel total de

l’actiu. Així, es pot apreciar la importància de cada element respecte al total de l’actiu

o passiu.

Exemple:

Import % Importe %

Immobilitzat 20 17 Capital i reserves 70 60

Existències 40 34 Exigible a l/t 20 17

Realitzable 6 5 Exigible a c/t 27 23

Disponible 51 44

TOTAL 117 100 TOTAL 117 100

19


Exercici: càlcul de percentatges


Realitzar el següent estudi percentual i obtenir com a mínim una conclusió:

Import % Import %

Immobilitzat 495 No exigible 405

Existències 360 Exigible a l/t 270

Realitzable 180 Exigible a c/t 450

Disponible 90

TOTAL 1.125 100 TOTAL 1.125 100

20


Representació gràfica

Mitjançant la representació gràfica, es poden visualitzar les conclusions que s’han pogut

obtenir amb el càlcul dels percentatges.

Immobilitzat 44% No exigible 36%

Exigible a ll/t 24%

Existències 32%

Exigible a c/t 40% Realitzable 16%

Disponible 8%



FONS DE MANIOBRA

ACTIU CORRENT (EXIST.+REAL.+DISP.)

- PASSIU CORRENT (Exigible a curt termini)

FONS DE MANIOBRA

RECURSOS PERMANENTS (NO EXIG.+EX. LL/T)

- ACTIU NO CORRENT

FONS DE MANIOBRA

S’anomena també CAPITAL LÍQUID D’EXPLOTACIÓ, CAPITAL CIRCULANT, FONS DE ROTACIÓ o “WORKING CAPITAL”


També anomenat capital líquid d’explotació, capital circulant o “working capital”

Depèn de la relació entre els recursos de què podem disposar a curt termini i

els deutes a pagar a curt termini Marge de seguretat Garantia per a

l’estabilitat financera.

A no C PN

A C

P no C

P C

FONS de MANIOBRA

Càlcul Relació entre l’Actiu Corrent i el Passiu Corrent:

FM = Actiu Corrent – Passiu Corrent

POSITIU AC > PC

A no C PN

A C P C

FONS de MANIOBRA

POSITIU AC > PC

23

FONS DE MANIOBRA


Fons de Maniobra NEGATIU AC < PC Risc d’insolvència

A no C PN

A C P C

FONS de MANIOBRA A no C

PN

A C

P no C

P C

FONS de MANIOBRA

N E G A T I U


RÀTIOS

Una ràtio és el quocient entre dos valors escollits, de manera que tingui un significat racional per a estudiar la situació.


Ràtios d'endeutament

ENDEUTAMENT (Dependència Financera) Reflecteix la importància de tot el

deute aliè respecte als recursos totals.

> 0’6 Excés de deute

> 0’4 y < 0’6 Correcte

< 0’4 Molt capitalitzada

Passiu

------------------------------------

(Patrimoni Net + Passiu)

26

AUTONOMIA FINANCERA Informa de la importància del deute propi respecte

als recursos totals.

Patrimoni Net

------------------------------------

(Patrimoni Net + Passi)


QUALITAT DEL DEUTE (Composició o Estructura) Analitza la dificultat per

atendre els deutes a curt termini en arribar-ne el venciment.

Passiu Corrent

------------------------------------

Total Passiu

Valor Reduït A > termini devolució deute > qualitat

DISTÀNCIA DE LA FALLIDA (Solvència) Indica la proximitat o llunyania a la

situació de fallida.

Major que 1 A > proximitat 1 > proximitat a la fallida

Actiu Actiu

------------------------ o -------------------

Passiu Corrent Total Passiu


Ràtios de liquiditat o solvència C/T

LIQUIDITAT Reflecteix la capacitat de l’empresa per fer front als seus deutes a

curt termini.

Actiu Corrent

------------------------

Passiu Corrent

Major que 1 Si és possible pròxim a 1’5

Realitzable + Tresoreria

----------------------------------

Passiu Corrent Pròxim a 1

28

PROVA ÀCIDA (Acid Test) Reflecteix la capacitat de l’empresa per satisfer els

seus deutes a curt termini amb els seus actius de disponibilitat immediata.


Tresoreria

------------------------

Passiu Corrent

< 0’2 Liquiditat insuficient

> 0’2 y < 0’3 Correcte

> 0’3 Tresoreria infrautilitzada

29

TRESORERIA Mesura la capacitat de l’empresa de satisfer els

seus deutes a curt termini amb els actius disponibles.


Ràtio de termini de cobrament:

( Clients / vendes ) x 365 ó 360

Com més petit sigui el valor d’aquesta ràtio millor serà la tresoreria de l’empresa.

Exemple:

Una empresa té un saldo de clients de 32.850.000 i les vendes totals han suposat 266.450.000.

La ràtio de termini de cobrament serà de 45 dies.


Ràtios de gestió de cobraments i pagaments


Ràtio de termini de pagament:

( Proveïdors / Compres ) x 365 ó 360

Com més gran sigui el valor d’aquesta ràtio millor serà la tresoreria i la qualitat del

deute.

Exemple:

Les compres d’una empresa han estat de 98.550.000 i el saldo de proveïdors de

29.565.000. La ràtio de pagament serà: 109,5.

Ràtios de gestió de cobraments i pagaments



Les mateixes tècniques presentades anteriorment s’utilitzen per a la

comparativa de balanços:

A Càlcul de percentatges.

B Representació gràfica.

C Estudi dels ràtios.

Comparativa de balanços - ANÀLISI DINÀMIC

Comparativa de Balanços


Ràtios Any 1 Any 2

Endeutament 0,52 0,65

Qualitat del deute 0,43 0,54

Liquiditat 2,57 1,71

Termini de cobrament 63,8 80

Termini de pagament 102,6 184,2

Ens permet veure l’evolució en el temps

Comparativa de balanços

Comparativa de Balanços


ANÀLISI ECONÒMIC


+

+

INGRESSOS

Vendes Netes/Prestació de serveis

Subvencions a l’explotació

= TOTAL INGRESSOS

-

-

Compres/Treballs d’altres empreses

Variació d’existències

= MARGE DE CONTRIBUCIÓ

-

-

Serveis externs

Despeses de personal

= EBITDA

-

-

Amortitzacions

Provisions

= RESULTAT D’EXPLOTACIÓ

+

-

Ingressos financers

Despeses financeres

= RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS

- Impostos

= RESULTAT NET

Altres impostos (*)

I.A.E. Despesa d’Estructura

Tracció Mecànica Despesa d’Estructura

Residus Despesa d’Estructura

IVA NO es despesa

Retencions Inclòs en sous, lloguers

Xifra de negocis (ingressos relacionats amb

l’activitat pròpia de l’empresa) deduïts

descomptes, bonificacions i impostos

Despeses proporcionals (o variables)

directament imputables a les vendes

Despeses Fixes Quan major sigui el

desglossament, millor per determinar

quines despeses són les més rellevants

Exemples:

Arrendaments

Serveis professionals independents

Reparacions i conservació

Transports

Primes d’assegurances

Serveis i despeses bancàries

Publicitat i RRPP

Subministraments

Altres serveis

Altres impostos (*)

Benefici ABANS d’Interessos

i d’Impostos (BAII o BAIT)

No relacionat amb l’activitat

d’explotació de l’empresa

Benefici ABANS d’Impostos

(BAI o BAT)


Per a aprofundir sobre el compte de resultats podem detallar totes les partides del

compte de resultats sobre les vendes.

Exemple:

% despeses de publicitat = ( Despeses publicitat / Vendes ) x 100.

Si les despeses en publicitat han estat de 400 i les vendes de 2.700, el % que suposa la

publicitat sobre la xifra de vendes serà de 14,8.

% despeses d’administració = (Despeses Adm.) / Vendes) x 100.

% despeses financeres = (Despeses Financeres / Vendes) x 100

Anàlisi de les despeses

Anàlisi compte de resultats


Cost de les

Vendes 50%

Vendes

100 % Altres despeses

d’explotació

30%

Càrregues financ.2%

Impost Societats 4%

Benefici 12%

Representació gràfica



La sistemàtica per a obtenir funciona igual que en el càlcul percentual del Balanç de

situació.

Any 1 Any 2

Vendes

- Costos de les vendes

1.200

-600

100

-50

1.500

-780

100

-52

= Marge brut

- Costos fixos

600

-450

50

-37,5

720

-450

48

-30

= Benefici abans d’interessos i impostos

- Càrregues financeres

150

-30

12,5

-2,5

270

-30

18

-2

= Benefici abans d’impostos

- Impost de societats

120

-30

10

-2,5

240

-60

16

-4

= Benefici net 90 8,5 180 12

Anàlisi



RÀTIOS ECONÒMICS

Evolució Vendes = Vendes any N – Vendes any N-1

Vendes any N-1 X 100

Cal restar la inflació al resultat


RÀTIOS ECONÒMICS

Rendibilitat Econòmica o ROA = BAII

ACTIU x100

Rendibilitat Financera o ROE = Bº NET

NO EXIGIBLE x100

Palanquejament Financer = ACTIU

NO EXIGIBLE

BAI

BAII x

> 1: El deute augmenta la Rendibilitat Financera

< 1: El deute disminueix la Rendibilitat Financera

= 1: El deute no afecta a la Rendibilitat Financera


ALEJANDRO SEVY ELÍAS

Formació

Llicenciat en Administració i Direcció d’empreses(UB). Diploma en Estudis Avançats (DEA) en Estudis Empresarials (UB). Graduat Social Diplomat(UB). Màster en Dret Laboral i Seguritat Social (CEF). Actualment preparant la Tesis Doctoral en Ciències Empresarials (UB).

Activitat Professional i docent

Compatibilitza l’ activitat docent amb l’exercici lliure com a consultor en àrees de Recursos Humans, comptabilitat i fiscalitat. Professor associat del Departament d’ Economia i Organització d’ Empresa de la Faculta d’ Economia i Empresa de Barcelona (UB), àrea de Economia de la Empresa i Recursos Humans. Consultor docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) de cursos de Postgrau i Màster en el àrea de Recursos Humans. Ha col·laborat en la planificació, disseny i coordinació de plans docents, impartint cursos d’ Administració i Gestió de Personal dins l’ Associació Catalana de Formació Empresarial (ACFE). Tanmateix ha actuat como a ponent en sessions i cursos de Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona) i a la Cambra de Comerç de Barcelona, a la de Terrassa i a la de Sabadell. Consultor-Formador de Estay Grupo Consultor.

Ha publicat: “Prácticas de Organización i Administración de Empresas” (Edicions UB) i "Recursos Humanos y Logística. Estrategias de gestión i cambio" (UOC).

Moltes gràcies per la vostra atenció


42

finances per a no financers

Documents